La milana a Mallorca

Condemna judicial a les Balears per enverinar milans reials Una condemna per l´enverinament de tres milans reials fa dos anys, a Llucmajor (Mallorca), obliga a l´acusat a indemnitzar amb més de deu mil euros per haver atemptat contra la població mallorquina d´aquesta au rapinyaire, en perill d´extinció. És la tercera sentència que es dicta a les Balears per un cas d´esquers enverinats.

Per Jordi Muntaner

L´any 2009, gràcies a un milà reial marcat pel Grub Balear d´Ornitologia (GOB) amb un emisor via satèl.lit, en el marc del pla de recuperació d´aquesta au rapinyaire que es desenvolupa a les Balears, es va descobrir el cas d´intoxicació de fauna silvestre més greu esdevingut en aquestes illes.

Els dies 11 i 12 d´agost d´aquell any, agents de medi ambient del Govern Balear, junt amb membres del Seprona de la Guàrdia Civil, procediren a l´aixecament del cadàver d´aquest milà reial, així com d´altres dos exemplars de la mateixa espècie, d´una arpella i de les restes d´una tórtora. Aquesta mortalitat es va detectar en una àrea privada de caça denominada “Llucamet”, amb matrícula PM 11.462, en el terme municipal de Llucmajor. També es descobriren cadàvers d´altres rapinyaires -concretament d´un mussol banyut, una òliva i un xoriguer comú- i es registraren altres infraccions administratives importants de la Llei Balear de Caça. Un cop analitzats els cadàvers, es va comprovar que els tres milans reials i l´arpella havien mort intoxicats per Malatión, mentre que la tórtora s´havia utilitzat com a esquer enverinat amb el mateix producte. Mai fins ara s´havia detectat l´ús de Malatión per intoxicar la fauna a Mallorca. Els altres animals trobats morts havien estat víctimes de trets, perque tenien incrustats gran nombre de perdigons. A la caseta dels caçadors, que va obrir l´arrendatari de l´àrea privada de caça, que havia detingut la Guàrdia Civil, s´hi va trobar una bossa amb un producte que, després d´analitzar-lo, va resultar que era Malatión. Dos anys de procés La Conselleria de Medi Ambient de Balears va procedir, al cap de poc temps, a la clausura de l´Àrea Privada de Caça “Llucamet” i va suspendre provisionalment la llicència de caça de l´arrendatari. Es van obrir dos expedients administratius, un per l´enverinament d´espècies catalogades, que es va tancar quan va passar a la via penal, i un altre per diverses infraccions administratives que encara continua. El passat 30 de maig es va celebrar el judici a Palma de Mallorca. Al procés s´hi personaren el Fons per a la Conservació del Voltor Negre i el mateix Govern Balear. El 22 de juny es va rebre la sentència, que és condemnatòria. La jutge, Anna Maria Camesselle, considera provat que el gestor de l´Àrea Privada de Caça va fer servir Malatión amb la intencionalitat expressa de fer desaparèixer les aus rapinyaires, utilitzant com a esquer tórtores enverinades. La sentència condemna l´acusat a 17 mesos de multa, a raó d´una quota diària de sis euros (uns 3.000 euros en total), així com a la pena accessòria de tres anys d´inhabilitació especial per a l´exercici del dret de caça. Tanmateix, l´acusat indemnitzarà el Govern Balear amb 11.600 euros, en concepte de danys per destrucció de fauna catalogada. Sant Bartomeu i s´Atalaia Es tracta d´una condemna basada en els indicis i les proves pericials obtingudes, que pot servir de precedent en casos semblants: s´incrementa molt gràcies a la reclamació de danys demanada per la comunitat autònoma i a que el condemnat haurà d´abonar finalment les costes del judici. Aquesta sentència es la tercera condemnatòria que es genera a les illes Balears, perque abans n´hi havia hagut dues més relacionades amb casos d´enverinament de dos milans

reials en una Àrea Privada de Caça de Sant Bartomeu (a Alaior, Menorca) i per l´ús il.legal d´esquers enverinats en l´Àrea Privada de Caça de s´Atalaia (a Santa Eugènia, Mallorca).

Autor: El biòleg Jordi Muntaner (jmuntaner@dgcapea.caib.es) treballa com agent de medi ambient del Govern de Balears, en un servei en el qual entre altres tasques hi ha la lluita contra l´ús il.legal del verí.

Estat de conservació A nivell global, l’espècie està catalogada com “quasi amenaçada” (NT) a la llista vermella de la UICN (Unió Internacional per la Conservació de la Naturalesa), a causa del descens poblacional moderadament ràpid que està patint. A Espanya el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades la considera en la categoria “En Perill d’Extinció”, i a les Illes Balears el Llibre Vermell dels Vertebrats de les Balears la considera “En Perill Crític” (CR). Les estimes més recents situen la població total de l’espècie entre les 21.000 i les 25.500 parelles, de les quals unes 1.900-2.700 es troben a Espanya (juntament amb Alemanya i França mantenen més del 75% de la població global). Com altres espècies de rapinyaires, la població de milana va minvar globalment fins els anys 1970 a causa de la persecució directa. Entre les dècades dels anys 1970 i 1990 el conjunt de la població es va mantenir més o manco estable, però a partir de 1990 s’observaren importants minves en algunes poblacions importants, amb un declivi global superior al 20%.

Font: Birdlife International.

A Espanya s’ha estimat que entre 1994 i 2004 la població es va reduir en un 46%. A Menorca, a finals dels anys 1980 la població es xifrava en 135 parelles, però l’any 1998 l’estima fou de només 8 parelles reproductores. A Mallorca l’any 1993 la població rondava les 20-27 parelles, però l’any 2000 només es pogueren localitzar 6-8 parelles territorials. Des del seu mínim registrat a finals dels anys 1990, i gràcies a les mesures de recuperació realitzades tant a Mallorca com a Menorca, la població balear de milana està experimentant un lent creixement, avaluant-se actualment (dades de 2010) la població balear en unes 35 parelles, de les quals 19 es troben a Mallorca.

Problemàtica L’important descens poblacional al sud d’Europa és majoritàriament atribuïble a

l’enverinament i la persecució directa, i a canvis en l’ús del territori entre d’altres amenaces. El principal problema per aquesta espècie és l’enverinament directe (per ingestió d’esquers enverinats) i indirecte (per ingestió d’animals enverinats). La situació és especialment greu a les zones d’hivernada de França i Espanya. A Espanya, entre 1990 i 2005, WWF va comptabilitzar 435 milanes enverinades, però evidentment el nombre real deu ser de milers d'exemplars. A les Balears els principals problemes identificats són l'enverinament i, a molta distància, l'electrocució i l'ofegament. Des de l'any 2000, quan es va iniciar el seguiment sistemàtic de la població de milana a Mallorca, s'han localitzat els cadàvers de 71 exemplars, dels quals 35 resultaren ser enverinats, 7 electrocutats i 5 possiblement ofegats. Com es veu al gràfic anterior, un bon nombre d'exemplars es troba encara pendent d'anàlisi o no s'ha pogut determinar la causa de la mort. Si consideram només els casos en que la causa de la mort ha pogut determinar-se, l'enverinament és responsable del 72% de les baixes, seguida a molta distància per l'electrocució (14%) i el possible ofegament (10%).

Anem a aprofundir una mica sobre aquestes causes principals.

Enverinament L'enverinament es produeix generalment quan la milana menja esquers enverinats, col·locats il·legalment. Aquesta pràctica delictiva pot estar motivada per la intenció de determinades persones de controlar, de forma tan senzilla com il·legal, les poblacions d'alguns depredadors (probablement moixos assilvestrats i altres petits carnívors com la geneta, Genetta genetta, i el mart, Martes martes). Des de l'inici del programa de seguiment a Mallorca, la incidència del verí ha tingut importants alts i baixos. Són especialment preocupants els dos màxims dels anys 2007 i 2010, amb 7 exemplars localitzats, ja que mostren que tot i que fa alguns anys que es treballa per eradicar aquesta pràctica il·legal, el problema encara no està mínimament controlat.

El control de predadors utilitzant verí és un sistema no sel·lectiu, que pot afectar la milana i altres espècies amenaçades, i per això és il·legal. Existeixen però sistemes sel·lectius per controlar les sobrepoblacions de determinades espècies, que poden ser autoritzats per la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat si la situació ho justifica.

Electrocució La mort per electrocució ocorre normalment en aus de mida mitjana o grossa, quan a una torre de distribució elèctrica l'aucell fa de pont entre dos cables o entre un cable i l'estructura de la torre. El cas més freqüent és aquest darrer, ja que en alguns dissenys de torre el cable central passa per damunt l'estructura, i resulta possible que un aucell posat a sobre pugui tocar a la vegada amb el cable i la torre. Afortunadament, a diferència del que succeeix amb l'enverinament, l'esforç de correcció de torres perilloses que estan fent la Conselleria de Medi Ambient i Endesa està donant els seus fruits, i el nombre de casos de milanes electrocutades ha minvat en els darrers anys.

Exemplar electrocutat. La torre perillosa fou corregida per evitar més morts.

Possible ofegament Alguns exemplars joves de l'any han estat localitzats morts dins safareijos en els moments més calorosos de l'estiu. Les analítiques practicades han conclòs que en alguns casos la causa real de mort fou l'enverinament, però en altres casos no ha estat possible determinar-la, pel que es podrien atribuir a l'ofegament per inexperiència. Sembla que alguns exemplars baixarien al safareig per a beure, però una vegada a dins i banyats serien incapaços de sortir-ne.

Dos exemplar morts dins un safareig, possiblement ofegats.

En el que duim de 2010 ja hem assolit el rècord pel que fa al nombre de milanes mortes en un any. Alerta aquests dies: els mesos d’agost i setembre es sol registrar una alta mortalitat. 26/08/2010

La població de milana (Milvus milvus) de l’illa de Mallorca passa per uns moments molt delicats. Recordem que la població balear d’aquesta espècie es troba considerada com “En Perill Crític” (CR), la màxima categoria d’amenaça en el Llibre Vermell dels Vertebrats de les Balears. Acabada la temporada reproductora del 2010, la població censada ha estat formada per 19 parelles territorials, 4 menys que les 23 censades el 2009. Així, aquest és el primer any de la darrera dècada en que es constata un retrocés apreciable de parelles. També és molt preocupant que només 9 de les 19 parelles territorials hagin aconseguir criar exitosament, així com també el baix nombre de polls (19) que han arribat a volar. La baixa productivitat de la població (nombre de polls volats en relació al conjunt de parelles territorials) situa el 2010 entre els anys amb pitjors resultats. Lamentablement en el que duim de 2010 ja s’han localitzat 9 milanes mortes, el mateix nombre que l’any passat, que fins ara havia estat el pitjor any des de l’inici de les tasques de seguiment de la població. Aquestes xifres són molt elevades per una població tan petita, i posen en risc la recuperació de l’espècie a Mallorca. El seguiment d’exemplars amb emissors, de ràdio i també via satèl·lit, s’està mostrant vital per obtenir totes aquestes dades. La població de milanes es venia recuperant lentament, passant de 10 a 23 parelles en 10 anys. Els esforços fets per la Conselleria de Medi Ambient, organitzacions conservacionistes, propietaris de finques, particulars i empreses han contribuït a recuperar l’espècie, una recuperació que ara es veu frenada per l’alta mortalitat detectada.

El GOB demana més contundència contra els vedats de caça que usin verí Les dades recollides els darrers 11 anys són molt indicatives: el 48% de les milanes localitzades mortes (65 exemplars) havien consumit verí. Si eliminam d’aquest càlcul les milanes que encara no han estat analitzades, i aquelles en que no s’ha pogut determinar la causa de mort, el percentatge atribuïble a l’enverinament assoleix el 69%. Aquesta és amb diferència la causa de mortalitat més important per a la població balear de milana, i és la que ha situat aquesta espècie en el llindar de l’extinció a les nostres illes. Tot i l’increment dels mitjans de lluita contra l’ús il·legal de verí, el cúmul de casos recents deixen clar que l’administració haurà de ser més contundent si vol acabar amb aquesta pràctica. Per al GOB, tot i que evidentment hi poden existir altres motivacions, existeix una relació clara entre l’ús il·legal de verí i la mala gestió que es fa a determinats vedats de caça per tal d’eliminar els depredadors d’espècies cinegètiques com la perdiu i el conill. Per això el GOB proposa incrementar les inspeccions a vedats, resoldre amb celeritat els expedients oberts i tancar cautelarment tots aquells vedats de caça on es detecti l’ús de verí. Les èpoques de l’any en què s’han localitzat més exemplars enverinats són just després del tancament de la temporada de caça (febrer) i després d’obrir-se la mitja veda de caça (mitjan agost). Per això el GOB alerta aquests dies davant la possibilitat que puguin tenir lloc nous enverinaments, i recorda als que realitzen aquestes pràctiques que l’enverinament d’espècies protegides és un delicte i poden acabar amb condemnes de presó. El GOB realitza enguany, amb la col·laboració d’Obra Social Caja Madrid, accions de seguiment de la població i de divulgació de l’espècie i la problemàtica, en el marc del Pla de Conservació de la Milana dirigit per la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat. Obra Social Caja Madrid i el GOB col·laboren en la recuperació de la milana a Mallorca. 14/07/2010 La milana, Milvus milvus, és una espècie catalogada en Perill d'Extinció en les Illes Balears. La població, nombrosa fins als anys 80, va caure fins a tocar fons a finals dels anys 90, amb només 6-8 parelles territorials a Mallorca. La causa d'aquest declivi és fonamentalment l'ús il·legal de verí en el medi natural, i secundàriament l'existència de nombroses torres de distribució elèctrica de disseny perillós en les àrees importants per a l'espècie. Des de l'any 2000 el GOB i la Conselleria de Medi Ambient, amb el suport de diferents empreses i entitats, han portat a terme una sèrie d'accions adreçades a invertir la tendència regressiva, mitjançant la correcció dels principals factors de mortalitat no natural. En 2008 es va aprovar el Pla de Conservació de la Milana a les Illes Balears, que aglutina les diferents línies de treball per a salvar la població insular de l'espècie. Tot i que al llarg d’aquests anys la població mallorquina de milana està experimentant una lenta recuperació, i en aquests moments la podem situar per damunt les 20 parelles territorials, la mortalitat segueix afectant de forma molt preocupant: el 2009 es localitzaren 9 milanes mortes a Mallorca, i enguany ja se n’han localitzades 10. Això ens indica que les causes de mortalitat, i bàsicament l’enverinament, segueixen condicionant i fins i tot poden arribar a posar en risc la recuperació d’aquesta espècie amenaçada de la nostra fauna.

Com a complement a les mesures inicialment previstes en aquest Pla, i en un marc de total col·laboració amb la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, el GOB presentà a Obra Social Caja Madrid, en la seva Convocatòria 2010 d’ajuts a Projectes Mediambientals, una sèrie d'accions que pensam poden reforçar sensiblement el conjunt de mesures que s’estan portant a terme per tal de recuperar aquesta espècie. A la vista de la proposta del GOB, Obra Social Caja Madrid ha decidit premiar el projecte “Accions d’estudi, conservació i divulgació sobre la Milana a Mallorca” amb un ajut de 45.000 €. Les accions plantejades es centraran fonamentalment en la millora del coneixement de l’ús del territori que en fa la milana i les seves causes de mortalitat, i en la difusió pública de la situació d’aquesta espècie amenaçada. En concret, la col·laboració d’Obra Social Caja Madrid permetrà entre d’altres activitats: Realitzar el seguiment d’exemplars mitjançant dispositius de ràdiolocalització, determinant les seves necessitats d’ús territorial i localitzant les baixes que es puguin produir. A més a més 4 exemplars seran equipats amb emissors de seguiment via satèl·lit, facilitant un seguiment amb un error menor de 20 metres. Realitzar activitats educatives a 3.000 escolars dels municipis situats en l’àrea de distribució actual de la milana a Mallorca, als quals a més a més se’ls distribuirà material informatiu. Realitzar xerrades públiques, especialment adreçades als col·lectius que més tenen a veure amb l’hàbitat de la milana (pagesos, caçadors, excursionistes, etc.) als diferents pobles de l’àrea de distribució de l’espècie a Mallorca. Crear una plana web amb informació sobre l’espècie, la situació a Mallorca i les accions de conservació que s’estan realitzant.

Roda de premsa de presentació del conveni.

Des del GOB agraïm a Caja Madrid el seu compromís amb la conservació de la fauna amenaçada de les Illes Balears, i confiam que aquesta ajuda servirà per avançar en la conservació d’una de les nostres espècies més amenaçades.

El GOB localitza 4 milanes mortes a un niu. És el segon cas d’aquest tipus aquesta primavera. Un cop més, els fets apunten a l’enverinament com a causa de la mort. 01/06/2010 Membres del GOB accedeixen aquests dies als nius de milana a Mallorca, per tal d’anellar els polls, col·locar-lis marques de lectura a distància i emissors de ràdioseguiment. En accedir ahir a un niu ubicat al municipi de Santa Eugènia, fou localitzat mort un dels adults de la parella, una femella nascuda l’any 2006 i des d’ençà controlada pel GOB, i els tres pollets que estava criant enguany. Lamentablement aquest és el segon cas d’exemplars localitzats morts al niu aquesta temporada. El passat 27 d’abril ja es va localitzar un altre exemplar al seu niu, en aquell cas ubicat al terme de Santa Maria, i restes d’ous que probablement estava covant. La pèrdua d’exemplars reproductors és extremadament greu per a la població, i condiciona especialment la recuperació d’aquesta espècie, que a les Balears està catalogada en el màxim nivell d’amenaça (en Perill Crític). Els cadàvers dels exemplars foren recollits per agents de medi ambient, i seran remesos a un laboratori d’ecotoxicologia per determinar exactament la causa de la mort. Tot i això, les circumstàncies apunten clarament a la mort per enverinament de la femella adulta, i desconeixem si els polls varen morir igualment per ingestió de carn enverinada que els adults portaren al niu, o d’inanició després de la mort de la mare. Durant la visita no es va localitzar per la zona el mascle de la família, pel que no es descarta que hagi pogut córrer la mateixa sort. L’enverinament com a sistema il·legal de control de depredadors a determinats vedats de caça és la principal causa de mortalitat no natural de la milana a les Baleares, i ha col·locat aquesta espècie al llindar de l’extinció. Des del GOB instam la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat a perseguir encara amb més intensitat als responsables d’aquestes pràctiques il·legals.

Exemplar mort al niu. Davall ell, els tres pollets nascuts també eren morts.

Per confeccionar aquest document hem utilitzat una informació publicada a la revista Quercus nº 306, corresponent al mes d´agost d´enguany. Es tracta d´un article de Jordi Muntaner sobre una sentència judicial per un cas d´enverinament de l´any 2009 a Mallorca de diversos exemplars de rapinaires, entre ells milans reials. Ho hem complementat amb diverses informacions extretes del web “Conservem la milana a Mallorca” del Grup Balear d´Ornitologia i Defensa de la Naturalesa. En aquestes informacions es veu la magnífica feina que realitza aquesta associació en la defensa del Milà reial. I, alhora, es veu tota la problemàtica que condiciona la recuperació d´aquesta espècie protegida. És molt recomanable una visita a aquest web i al del GOB per conèixer d´aprop tota la problemàtica mediambiental de les Illes Balears.

Col.lecció Documents d´ant nº 110