INFORMACIÓ 174

AGOST 2015 Parc de Can Sostres - Torrelles de Llobregat www.antlaformiga.org - ant.laformiga@gmail.com

CENS DE NIUS D´ORENETA CUABLANCA 2015 El diumenge, 19 de juliol, a la tarda, es va realitzar la sortida de camp del cens de nius d´Oreneta cuablanca (Delichon urbica) organitzada pel grup d´ornitologia de l´ANT. Com en els últims anys les dades recollides es traslladen a l´Institut Català d´Ornitologia (ICO) per compartir-les dins del Projecte Orenetes. Al web de l´ICO es poden consultar les dades de tots els censos de Catalunya sobre aquesta espècie. Taula comparativa 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Ocupats per D. urbica 119 103 59 64 62 39 Ocupats per altres espècies 8 5 2 1 3 3 Sense senyals d´ocupació 39 63 92 68 59 76 Nius en construcció 3 5 2 0 4 2 Nius trencats o restes 18 10 27 28 32 42 Totals 187 186 182 161 160 162

Després de la important disminució en el nombre de nius ocupats de l´any 2012, durant els anys 2013 i 2014 es va mantenir més o menys la mateixa població d´aquesta espècie. Ara en el cens del 2015 es torna a produir un fort descens dels nius ocupats. Caldrà seguir l´evolució d´aquesta població local en els propers anys. Cal tenir en compte que és una espècie protegida i que la legislació protegeix els seus nius. Per tant, cal respectar-los i no ensorrar-los.

ASSEMBLEA GENERAL EXTRAORDINÀRIA DE L´ANT

En l´Assemblea General Extraordinària realitzada el dilluns, 13 de juliol, a can Sostres, es va aprovar, per unanimitat del membres assistents, el text dels Estatuts adaptats a la legislació vigent, sense cap modificació en relació al text que s´havia enviat per correu electrònic als membres de la nostra entitat. Després de l´assemblea s´han iniciat els tràmits davant del registre d´associacions del departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya per a que siguin aprovats oficialment.

COL· LECCIÓ DOCUMENTS D´ANT

Acompanyem com sempre aquest full informatiu amb un document, el número 159 dins de la col·lecció. Hem confeccionat aquest document amb quatre articles extrets de la revista de divulgació científica Mètode, publicada per la Universitat de València. Formen part d´un monogràfic sobre etnobotànica que s´inclou dins el número 72 d´aquesta publicació, corresponent a l´hivern del 2011/2. Els articles escollits són els articles titulats “Els horts familiars del pirineu català”, “Cuina mediterrània de supervivència”, “Una flor mítica” i, finalment, “Estimada botànica”. El primer és un estudi sobre els horts al pirineu català, el segon tracta sobre el complement alimentari que representaven les plantes no conreades en temps d´escassetat a les comarques del sud del País Valencià. El tercer és un article sobre una orquídia, l´espècie Cypripedium calceolus, que té el límit occidental de la seva distribució europea als Pirineus. Això ha significat que en aquesta àrea sigui objecte d´una búsqueda obsessiva per part dels botànics. L´últim article del document és la presentació del monogràfic per Joan Vallès. A continuació reproduïm aquest últim que, alhora que presenta el monogràfic, explica la raó de ser de l´etnobotànica i els objectius de la publicació. Estimada botànica L'etnobotànica, l'estudi de les relacions entre les societats humanes i les plantes, és una disciplina situada en la cruïlla de les ciències naturals i les ciències socials. Aquesta interdisciplinarietat o transdisciplinarietat ha acabat sent una transgressió del paradigma de la recerca científica perquè investigadors de camps tan diversos com l'etnologia, l'antropologia cultural, la lingüística, la botànica i l'ecologia treballen en la mateixa línia i en més o menys estreta col·laboració per entendre com els humans percebem, coneixem i gestionem el món vegetal. En aquest monogràfic presentem exemples prou diversos d'aproximacions a l'estudi dels coneixements i usos populars de les plantes. Hom hi trobarà treballs etnoflorístics, d'anàlisi antropològica social, inclinats a la conservació, i amb plantes medicinals, alimentàries o, simplement, atractives com a protagonistes, i recerques fetes en diversos territoris de llengua catalana i en altres àrees geogràfiques i culturals ibèriques i europees. Les investigacions presentades són completades amb una entrevista a Lluís Villar, capdavanter en els estudis etnobotànics contemporanis en terres ibèriques. Joan Vallès Xirau. Catedràtic de Botànica. Universitat de Barcelona.

RECULL DE PREMSA

Acompanyem aquest full informatiu amb un recull de premsa, el número 77 dins de la col·lecció, que porta el títol “Recollides selectives 2014”. Es tracta de tres informacions dels diaris El Punt Avui, El Periódico i La Vanguardia en relació a la presentació de les estadístiques sobre les recollides de residus sòlids urbans a Catalunya el 2014. Les recollides selectives van representar, l´any 2014, el 38,38% i la fracció resta (61,62%) són 2.250.850 tones de residus que van a parar als abocadors (33,2%), a incineració (11,2%) o a tractament mecànic-biològic (55,7%) amb el qual es poden arribar a recuperar 357.120 tones i la resta, 896.600 tones, tornen a abocador (59,5%) o a incineració (40,5%). A continuació reproduïm la nota de premsa de la Generalitat de Catalunya. Dades de generació de residus municipals durant el 2014 Millora la recollida selectiva a Catalunya · Els resultats del balanç de l’any 2014 de residus domèstics mostren un lleuger increment interanual, d’un 2,8%, de la quantitat recollida de manera selectiva, que ja representa el 38,3% del total · També puja la generació total de deixalles, i la generació per càpita se situa en 1,33 quilos per habitant i dia, tot i que és equivalent a valors de l’any 1997 · Les comarques amb un major índex de recollida selectiva neta, en percentatge, són, per aquest ordre, Osona, la Terra Alta, la Segarra, el Priorat, l’Alt Urgell i la Conca de Barberà

· Comencen a disminuir els furts de materials valuosos com el paper i el cartró, en bona mesura perquè n’ha baixat el preu · El 56% de la fracció resta, la que no es recull de forma selectiva, es tracta en plantes abans de dur-la a dipòsits controlats o incineradores, aprofitant-ne els materials · Baixa un 4% la quantitat de residus que es duu directament als Abocadors L’any 2014 es van generar a Catalunya 3,6 milions de tones de residus domèstics, xifra que suposa un lleuger increment, de l’1,7%, respecte el 2013. La generació de residus per càpita s’ha situat en 1,33 kg/hab/dia, valor molt similar a la mitjana europea de 2013. Del total dels residus municipals, es van recollir selectivament un 38,3%, és a dir, 1,4 milions de tones, un 2,8% més que l’any anterior. De la fracció resta –la que no es recull de forma selectiva-, més de la meitat es va derivar a plantes de tractament mecànic i biològic (TMB), i es va poder recuperar una part dels materials que conté. També és de destacar que s’ha reduït un 4% la quantitat de residus que es diposita directament als abocadors. La recollida selectiva: un 38,3% dels residus Les xifres de recollida selectiva han millorat respecte l’any anterior. El 2014 se situen en el 38,3% del total de residus generats, amb un increment interanual del 2,8%, que suposa que unes 38.000 tones més que el 2013 s’han recollit de forma selectiva. Dins de les fraccions ordinàries, aquelles que es produeixen cada dia, la que més augmenta és la del paper i cartró (contenidor blau), en un 3,4%. Un dels motius de la recuperació pot estar associat a la caiguda del preu d’aquest producte, que hauria frenat els furts. També ha augmentat la quantitat total de vidre recollit (contenidor verd), en aquest cas, un 2,6%; i els envasos lleugers (contenidor groc), gairebé un 2%. La fracció resta: el 61,6% dels residus Pel que fa a la fracció resta, el 2014 es van gestionar 2’2 milions de tones, un 1% més que durant l’any anterior. La gestió d’aquesta fracció continua la tendència cap al tractament -traslladant-la a plantes que en separen alguns materials aprofitables- en detriment del dipòsit controlat com a destí primari. Menys de la meitat de la fracció resta té com a destí directe la incineració o el dipòsit controlat. L’optimització d’infraestructures que s’està duent a terme, amb el consens del món local, afavoreix que cada vegada més les plantes de tractament d’aquesta fracció optimitzin els resultats. Resultats per comarques D’acord amb les dades de recollida selectiva neta total -un cop descomptats els impropis, que són aquells residus que no corresponen al contenidor on es dipositen- a escala territorial, les comarques amb un major índex de recollida selectiva neta, en quilos per habitant i any, són, de major a menor, Osona, la Terra Alta, la Segarra, el Priorat, l’Alt Urgell i la Conca de Barberà. Els residus que realment arriben a les plantes de reciclatge La majoria de les deixalles que generem i que tenen com a destinació les plantes de reciclatge se separen en origen. Gràcies a l’esforç que fem dipositant cada fracció al contenidor corresponent o traient-la al carrer el dia que toca la recollida de cada fracció, en el cas dels municipis adherits al sistema porta a porta, més del 82% dels residus que s’han destinat a reciclatge arriben a les plantes ben triats. De tota manera, s’ha de tenir en compte que les plantes de triatge i les de tractament mecànic i biològic aconsegueixen acabar de recuperar aquells materials que havien anat a parar a la fracció resta. En definitiva, un 35% de les deixalles són les que es poden finalment reciclar. Aquest valor se situa més de 2 punts per sobre del valor de 2013. El nou portal Residu és recurs. Economia circular Tost ha aprofitat la trobada per presentar el nou portal Residu és recurs. Economia circular. Es tracta un lloc web de reportatges i opinió que funcionarà de manera no institucional, i que permetrà visualitzar les apostes i els avenços de les empreses i canalitzar millor les oportunitats d’organitzacions i plataformes. A través de les seves pàgines s’informarà els usuaris sobre els últims projectes de les empreses, les organitzacions, les plataformes i les administracions al servei de l’economia circular.

1 de juliol de 2015

14è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS Les respostes correctes a les sis últimes fotografies del concurs, corresponents als mesos d´abril, maig i juny, són les següents:

Foto nº 7: Chlidonias hybridus Fumarell carablanc Whiskered Tern Fumarel Cariblanco

Foto nº 8: Tringa flavipes Gamba groga petita Lesser Yellowlegs Archibebe Patigualdo Chico Foto nº 9: Ficedula albicollis Papamosques de collar

Lammergeier Quebrantahuesos Foto nº 10: Calandrella brachydactyla Terrerola vulgar Western Bonelli´s Warbler Mosquitero Papialbo Foto nº 11: Numenius phaeopus Pòlit cantaire

Whimbrel Zarapito trinador Foto nº 12: Pterocles alchata Ganga Pin-tailed Sandgrouse Ganga Ibérica

A continuació reproduïm les paraules d´en Sergi Sales amb les solucions a les dues fotografies del concurs corresponents al mes de juny. Les solucions són: Pòlit cantaire (Numenius phaeopus)- Delta de l'Ebre. Ganga (Pterocles alchata)- Mas de Melons. Lleida. El Pòlit, tot i que en aquest exemplar no es veu una cella molt prominent, si que estructuralment es veu pota curt i, sobretot, el bec massa curt per ser un becut. A més una pista seria l'hàbitat, en roques al mar, molt típic de l´espècie. Adjunto una foto del mateix exemplar en vol on es pot veure el contrast entre PP i SS, a l´estructura de les franges de la cua. La Ganga era una foto molt difícil i nomès fixant-se en l´estructura en vol, amb ales punxegudes, juntament amb l'hàbitat, es podia arribar a determinar que era un pteròclid, i el fet de tindre la panxa blanca en lloc de negra descartava una xurra. Adjunto una foto del mateix exemplar just abans d'alçar el vol. De fet algú l'ha encertat. Felicitats. SS          

CLASSIFICACIÓ DEL 14è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ D´AUS Després de donar les respostes a les deu primeres fotografies del concurs, corresponents als mesos de gener a juny del 2015, i de les dues proves extres de cants d´ocells i de les fotos d´ulls, la classificació era la següent, en cas d´empat a punts, per ordre temporal de la resposta: 23,5 PUNTS: Pep Domènech 23,4 PUNTS: Jaume Duaigües 21,9 PUNTS: Juan Mora 21,7 PUNTS: Núria Rodríguez 21,6 PUNTS: Enric Morera 21 PUNTS: Tomás Blasco 19,7 PUNTS: Francesc Capdevila 19,2 PUNTS: Eva Reñé 19 PUNTS: Rosa Simon 18,5 PUNTS: Israel Estopà 14,9 PUNTS: Sandra Morujo 13,9 PUNTS: Vicenç Roig 13,2 PUNTS: Frederic Sanchez A continuació reproduïm les solucions a la segona prova extra. Aquí estan els bons resultats de la prova extra i la classificació: foto nº1 Tórtora (Streptopelia turtur)- Collserola foto nº2 Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon)- Utxesa foto nº3 Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)- Collserola foto nº4 Falciot negre (Apus apus)- Estany d'Ivars foto nº5 Esparver comú (Accipiter nisus)- Collserola foto nº6 Remenarocs (Arenaria interpres)- Delta de l'Ebre foto nº7 Tallarol cuallarg (Sylvia undata)- Olèrdola foto nº8 Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)- Delta de l'Ebre foto nº9 Picasoques (Sitta europaea)- Burgos foto nº10 Tallarol emmascarat (Sylvia hortensis)- Delta de l'Ebre Al final varis dels llocs van de poques dècimes. Aquestes són les deu fotografies d´ulls d´ocells que corresponien a la prova sorpresa del juny, la resposta a la qual es podia donar fins el 15 de juliol.

Streptopelia turtur Acrocephalus melanopogon Aegithalos caudatus Apus apus Accipiter nisus

Arenaria interpres Sylvia undata Podiceps nigricollis Sitta europea Sylvia hortensis I, per últim, les dues fotos del concurs corresponents al mes de juliol, a les quals es podia respondre fins el 31 de juliol.

VOLTOR NEGRE AL PIRINEU Ens han fet arribar l´enllaç al web sobre la població de Voltor negre (Aegypius monachus) del Pirineu on es donen les notícies sobre aquesta població. Ho reproduïm a continuació. La segona generació de voltor negre del Prepirineu ja està aquí! 29, mai, 2015 by trenca

Voltor negre a Boumort.© Equip Boumort-Alinyà El primer poll de la segona generació de la colònia prepirinenca és fruit de la unió d’un individu exogen francès i un voltor nascut a la colònia catalana. Això és motiu de doble celebració ja que d’una banda confirma un dels objectius del projecte a l’aconseguir un pont entre les colònies ibèriques i franceses i, d’altra banda, és sinònim de l’estat saludable en què es troba la colònia. Gràcies al seguiment realitzat

pels tècnics de camp Gerad Plana (Trenca) y Émilie Delepoulle (Grefa) es va veure que la parella formada per Coma, nascuda a Boumort (Catalunya) el 2012 i Quasimodo, nascut a Grandes Causes (França) el mateix any, freqüentaven intercaladament els diferents punts d’alimentació de la zona; fet que va fer pensar en la possibilitat que la parella estigués incubant en algun lloc de la Reserva Nacional de Caça de Boumort.

Coma.© Equip Boumort-Alinyà Ha estat a principi de setmana, i contra tot pronòstic, quan el tècnic de camp de Trenca, Gerard Plana, ha localitzat el niu amb l’individu francès (Quasimodo) i el poll. El naixement d’aquest poll suposa un gran èxit per aquest projecte ja que fa només 8 anys dels primers alliberaments a la Reserva Nacional de Caça de Boumort. A més a més, cal afegir que, tant el mascle nascut a França com la femella nascuda al Prepirineu Català, són individus de 4t any, molt joves per a reproduir-se.

Quasimodo. © Equip Boumort-Alinyà D’aquesta manera, a l’any 2015 s’han format 12 parelles, 10 de les quals van començar a incubar i en van resultar 5 polls. 3 d’aquests polls han tirat endavant, igual que el 2014, fet que ens omple d’optimisme i il·lusió! El projecte de reintroducció del voltor negre als Pirineus està promogut pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i per la Fundació Catalunya – La Pedrera. GREFA i Trenca hi participen en l’assessorament i l’execució, juntament amb personal de l’Espai Natura Muntanya d’Alinyà i de la guarderia de la RNC de Boumort. L’Estació Biològica del Pallars Jussà

desenvolupa diferents tasques educatives relacionades amb el projecte. REE hi participa de manera destacada amb el finançament dels emissors que permeten fer el seguiment dels voltors negres del projecte. Per a saber-ne més sobre el projecte, pots visitar la secció Reintroducció del voltor negre (Aegypius monachus) als Pirineus en aquesta mateixa web.

TRENCA. UNA ESPÈCIE EN PERILL D´EXTINCIÓ A LA PENÍNSULA IBÈRICA Reproduïm una informació extreta del web de l´associació Trenca sobre la població de l´espècie a les terres de Lleida i les activitats de reforç realitzades. Ja estan en marxa les trenques! Les trenques ja han començat a arribar a Lleida i el primer en fer-ho ha estat un vell conegut, un exemplar que amb aquest són ja vuit els trajectes realitzats entre l’ àrea d’hivernada i la de cria a Lleida, tot un campió! 3 de juny del 2015

Mascle T1-1/11.© J.Guerra/Trenca. Va ser fa uns dies quan vam veure aparèixer el primer exemplar de trenca per Lleida. El vam poder identificar ràpidament gràcies a les anelles de colors que l’identifiquen des de que es va anellar al niu. No era un altre que un mascle nascut en llibertat el 2011 i que va criar amb èxit el 2013 i 2014. Nascut a la finca de Torre-ribera el juny de 2011, el seu primer viatge de tornada a Lleida no es va emparellar, coincidint amb l’únic any en què no hi va haver cap reproducció exitosa de l’espècie a Espanya, tot i que sí es va formar una parella que no va arribar a criar. Va tornar l’any següent i va formar parella amb una femella nascuda també el 2011 al Centre de Cria de la Trenca a Vallcalent i alliberada mitjançant hàcking aquell mateix any. Amb aquesta femella va tirar endavant cinc polls, essent la primera vegada que es reproduia en llibertat un exemplar de trenca nascut en llibertat! El 2014 torna, una vegada més, i s’emparella amb un individu diferent, una femella sense anelles d’origen desconegut i treu endavant cinc polls, per segon any consecutiu! Amb el viatge d’enguany són ja vuit els trajectes realitzats per aquest individu, entre Lleida i la seva àrea d’hivernada al sud d’Àfrica. Aquest fet és notícia per si sol ja que al ser una espècie migradora trans-equatorial i per l’Est d’Europa i no per l’Estret de Gibraltar, suposa a al llarg de la seva curta vida ha fet més de 70.000 km!! Mascle T1-1/11 al niu.© M.Galvez/Trenca. I…després d’ell, 10 dies més tard ha aparegut un nou individu… una femella alliberada mitjançant hàcking el 2014… i ha estat arribar i posar-se a fer el niu junts! Però ells no seran els únics en tornar i mostra d’això són els dos individus, dues femelles en aquesta ocasió, que acaben “d’aterrar” per terres lleidatanes! Per una altra banda, ja han començat a néixer els primers polls de trenca al Centre de Cria de la Trenca a Vallcalent, dins del Pla de Cria en Captivitat de la Trenca i base fonamental per al Projecte de Conservació de la Trenca a Espanya. Femella T2/14.© J.Guerra/Trenca. Els primers 36 polls de Trenca estan ja a les instal·lacions d´aclimatament a la zona de reintroducció de Lleida 1 de juliol del 2015

Nascuts en captivitat al Centre de Cria en captivitat de Vallcalent i amb una edat mitjana de 32 dies, passaran una setmana en aquestes gàbies per que fixin aquesta finca (la última amb parelles reproductores de l’espècie a tota Espanya) com a lloc de naixement, reforçant així la seva filipatria. D’aquesta manera esperem que tornin a criar aquí després de la migració al sud d’Àfrica a l’hivern. Uns altres 43 polls entraran a les instal.lacions de hacking els propers dies i les segones postes estan ja eclosionant al Centre de Cria. 22 dels polls van equipats amb geolocalitzadors, el que ens permetrà conèixer la ruta de migració i l’àrea d’hivernada. Pesen 1,1gr. és a dir, aproximadament un 2,5% del seu pes, un valor insignificant. Aquest mecanisme mesura les hores de llum i de foscor amb el que es pot extrapolar la posició de l’ocell en cada moment una vegada es recaptura i es descarreguen les dades. Cal destacar que és la primera vegada que s’utilitza aquest mecanisme amb aquesta espècie i les dades que s’obtinguin poden contribuir a aclarir les amenaces a les que s’enfronta al llarg de la migració i a la hivernada.

ESTAT DEL MEDI AMBIENT A CATALUNYA El 14 de juliol, el secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat va presentar l´Informe complet sobre l´estat del medi ambient a Catalunya 2006-2010 i l´informe anual del 2013, així com l´informe SOER 2015. Aquest últim és l´informe que realitza cada cinc anys l´Agència Europea del Medi Ambient. « El medi ambient a Europa: Estat i perspectives 2015 » avalua la situació mediambiental de tota la Unió Europea. A continuació reproduïm la nota de premsa de la Generalitat sobre la presentació. A les pàgines següents reproduïm la nota informativa de la presentació del SOER 2015 feta pública el 2 de març. 14 de juliol del 2015 Presentació de les dades sobre l'estat del medi ambient a Catalunya

Josep Enric Llebot, aquest matí en la presentació de la jornada. El secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat obre la jornada on s’han presentat els principals indicadors sobre l’estat del medi ambient a Catalunya El secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot, ha presentat aquest matí la jornada El Medi Ambient a Catalunya i Europa. Estat i perspectives de futur, on s’ha presentat l’Informe complet sobre l’estat del medi ambient a Catalunya 2006-2010 i l’Informe anual 2013, així com l’informe SOER 2015, El medi ambient a Europa: estat i perspectives. Des de l’any 2008, la Generalitat de Catalunya fa informes anuals sobre l’estat del medi ambient que ajuden a conèixer l’estat de les masses d’aigua, l’atmosfera, el patrimoni natural i la biodiversitat, els residus, l’energia o el canvi climàtic.

Els principals indicadors analitzats en els informes sobre l’estat del medi ambient són: Aigua: Per al període 2006 – 2010, els resultats de l’anàlisi qualitativa indiquen que el 49% de les masses d’aigua subterrànies estava en bon estat; que el 57% dels rius es trobava en un estat bo o proper a bo i el 27% en un d’inferior a bo. Pel que fa a les masses d’aigua costaneres, el 74% estava en bon estat. L’any 2013, l’evolució d’aquests mateixos indicadors és positiva: el 51% de les masses d’aigua subterrànies estava en bon estat; el 69% de les dels rius es trobava en un estat bo o proper a bo i el 25,7% en un d’inferior a bo. El 61% de les masses d’aigua costaneres estava en bon estat. La resta es troba en un estat proper a bo i només 4 masses es trobaven en estat dolent d’un total de 36 masses d’aigua costaneres. Atmosfera: Les principals fonts d’emissió de contaminants atmosfèrics són el transport terrestre i la mobilitat de persones amb mitjans motoritzats, algunes indústries, la generació elèctrica, el transport aeri i marítim i els sectors domèstics i de serveis. Analitzant aquestes fonts d’emissió l’informe indica que, en general, la qualitat de l’aire a Catalunya és bona, tot i que entre els contaminants principals que trobem a l’aire n’hi ha tres que destaquen per sobre dels altres: els òxids de nitrogen (NO2), que han presentat superacions a l’àrea de Barcelona i a la del Vallès i el Baix Llobregat; l’ozó

troposfèric (O3), que és un contaminant secundari i té punts de concentració predominants a zones situades a la plana de Vic, Catalunya Central i, fins i tot, a zones del Pirineu Oriental; i les partícules de mides diferents, a les quals en alguns moments s’afegeix pols d’origen africà que arriben en determinades circumstàncies meteorològiques (PM10, PM2,5). Al llarg dels darrers anys, els patrons de qualitat de l’aire s’han mantingut estables, amb algunes superacions dels nivells - d’NO2 i de PM10 - a les aglomeracions urbanes, però destaca una tendència a la baixa dels nivells de PM10 respecte d’anys anteriors. L’O3 també presenta superacions, però, en aquest cas, fora de les aglomeracions urbanes. La majoria dels quinze contaminants principals que s’avaluen es troben dins dels objectius de qualitat de l’aire.

Biodiversitat i patrimoni natural: Catalunya és un mostrari de paisatges europeus a petita escala que, en poc més de 30.000 km2, allotgen una gran varietat de substrats, sòls, climes, orientacions, altituds i distàncies al mar. Tot i que més del 60% del territori manté un alt grau de naturalitat, és alhora molt vulnerable per les pressions a què està sotmès: hi ha més de 7 milions d’habitants concentrats en el 30% del territori. A Catalunya hi ha més de 30.000 espècies conegudes, la majoria del grup d’invertebrats artròpodes, de fauna i flora. Segons la Llista vermella per a espècies europees, el risc d’extinció d’aquestes és baix i més del 80% es mantindrien si es conserven les condicions actuals. El sistema d’espais naturals protegits va passar d’ocupar un 10% del territori el 1991 a un 30,8% el 2006 i a un 32% el 2013 amb un total de 164 espais. Els espais naturals de protecció especial ocupen un 9,2%. Una estratègia de conservació de la biodiversitat i el patrimoni natural que ha crescut molt els darrers anys és la custòdia del territori: a final del 2009 hi havia 377 acords sobre més de 28.000 ha. El 2012, s’havia reforçat i incrementat a 634 acords de custòdia, que representen 62.129 hectàrees terrestres: un 2% del territori de Catalunya. Residus: La gestió dels residus ha progressat significativament durant els darrers anys. En el període 2006-2010, la generació dels residus municipals, industrials i els procedents de la construcció i la demolició va experimentar una reducció més o menys significativa. En paral·lel, les recollides selectives es

van incrementar. El 2013 es van recollir 3.588 mt residus municipals: 1,30 kg per habitant i dia, un 21% menys que el 2006. La recollida selectiva va incrementar un 38%. Pel que fa als residus industrials, el 2013 se’n van generar 3.600 mt: un 35,8% menys que el 2006. Aquesta xifra reflecteix la millora de l’eficiència en el sector i, especialment, l’impacte de la recessió econòmica en l’activitat industrial catalana. El sector que va experimentar una reducció més intensa a causa de la crisi econòmica va ser el de la construcció. Aquest fet també es va traslladar a la generació de residus de la construcció i la demolició, que l’any 2010 va ser de 3.527 mt, un 68% menys que el 2006 (11.000 mt). L’any 2013, la generació d’aquests residus és de 2.300 mt, cosa que representa un 2,6% del que es produïa al seu pic de l’any 2006. Energia: L’any 2009, últim any amb dades disponibles, es van consumir 24.297 kTEP (milers de tones equivalents de petroli) en forma d’energia primària; és a dir, l’energia inicial que posteriorment és transformada per al seu ús. El 25% d’aquesta energia va ser produïda a Catalunya i el 75% restant va ser importada des d’altres territoris. En aquest sentit, Catalunya és un país importador d’energia. L’evolució en el consum de l’energia en el període 2006-2009 mostra que, després de l’increment continuat experimentat des del 1990 i el sostre de consum assolit l’any 2005, la tendència es va invertir. D’aquesta manera, entre el 2006 i el 2009, el consum d’energia primària i d’energia final es va reduir un 8%. Fonamentalment, la situació de recessió econòmica va ser la principal causa d’aquest decreixement. Tot i això, índexs com ara el consum per habitant i la intensitat energètica (quantitat d’energia consumida per cada unitat de riquesa creada), també van mostrar un cert desacoblament del consum energètic respecte a la població i el grau de riquesa generat des de l’any 2003, cosa que indica una millora de l’eficiència en l’ús de l’energia. Canvi Climàtic: Els treballs realitzats pel Servei Meteorològic de Catalunya, a partir de l’anàlisi d’un conjunt de sèries climàtiques de temperatura i precipitació del període 1950-2010, mostren un augment de la temperatura mitjana anual de +0,23°C per dècada. Pel que fa a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), l’any 2006 es van emetre un total de 54,5 Mt de CO2 equivalent. L’any 2012 les emissions es van reduir a 43,1Mt, un 20% menys. El sector del processament de l’energia va generar el 75,6% de les emissions de GEH l’any 2012. Dins d’aquest àmbit, el sector del transport és el dominant amb un 27,5% del total. Els processos industrials diferents de la combustió van produir el 9% de les emissions, el sector agrícola el 8% i el tractament i l’eliminació de residus el 6%. L’1% restant correspon a l’ús de dissolvents i altres productes. Tots els sectors, llevat del tractament i l’eliminació de residus i l’agrícola, van experimentar una reducció d’emissions anuals en el període transcorregut entre el 2006 i el 2010, que va continuar fins al 2012. Consulta els informes en aquest enllaç: http://territori.gencat.cat/ca/01_departament/06_estadistica/07_publicacions_estadistiques Especialment l´informe del 2013 http://territori.gencat.cat/web/.content/home/01_departament/estadistica/estadistiques_i_indicadors_de_medi_ambient/publicacions_estadistiques/documents/MAaCAT_2013.pdf

SOER 2015

L'Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) és una agència de la Unió Europea. L'AEMA té com a finalitat recolzar el desenvolupament sostenible i ajudar a aconseguir una millora significativa i mesurable del medi ambient d'Europa, a través d'informació puntual, objectiva, rellevant i fiable per als responsables polítics i el públic en general.

Per realitzar el seu treball compta amb el suport de la Xarxa Europea d'Informació i Observació del Medi ambient (Eioneten), formada per 39 països europeus. «El medi ambient a Europa: Estat i perspectives 2015» consta de dos informes i 87 resums en línia. Ofereix una avaluació exhaustiva i integral de l'estat, les tendències i les perspectives del medi ambient a Europa, i ho enquadra dins d'un context global. Servirà d'orientació per a l'aplicació de la política mediambiental europea entre 2015 i 2020. Analitza les oportunitats de modificar les polítiques existents (així com els coneixements utilitzats per guiar aquestes polítiques) amb la finalitat d'aconseguir la visió de la Unió Europea per 2050 de viure ben respectant els límits del planeta. Ha estat elaborat com a treball conjunt en estreta col·laboració amb Eionet, així com amb els serveis de la Comissió Europea. A més diverses organitzacions internacionals hi han participat en la revisió. Reproduïm a continuació la informació del web al qual hi podeu accedir a l´adreça www.eea.europa.eu

El medi ambient a Europa el 2015: el benestar futur depèn de mesures més audaces en matèria de política, coneixement, inversió i innovació 2015.03.02 Les polítiques europees en matèria de medi ambient i clima han generat beneficis substancials, ja que s'ha millorat la qualitat de vida i del medi ambient i, al mateix temps, han aportat innovació, creació d'ocupació i creixement. Malgrat aquestes millores, Europa encara s'enfronta a continus i creixents desafiaments mediambientals. Per abordar-los, seran necessaris canvis fonamentals en els sistemes de producció i consum, que són la causa principal dels problemes mediambientals.

Image © EEA, Keith Arkins, Alexander Goranov La nostra anàlisi mostra que al llarg d'aquests anys les polítiques europees han abordat amb èxit molts desafiaments mediambientals. Però també que continuem fent malbé els sistemes naturals que sustenten el nostre benestar. Hans Bruyninckx, Director Executiu de l'AEMA

Aquests són alguns dels missatges clau de l'informe d'avaluació realitzat cada cinc anys per l'Agència Europea de Medi Ambient, « El medi ambient a Europa: Estat i perspectives 2015 »(SOER 2015), que es publica avui. SOER 2015 és un informe integral sobre el medi ambient a Europa que també inclou avaluacions i dades d'àmbit global, regional i nacional, així com comparacions entre diferents països. Les polítiques de la UE han generat beneficis substancials Avui en dia, a Europa es gaudeix d'un aire i una aigua més nets, no es dipositen tants residus en abocadors i es reciclen més recursos. No obstant això, Europa està encara molt lluny d'aconseguir l'objectiu de 2050 de «viure bé, respectant els límits del nostre planeta», com estableix el Setè Programa d'Acció en matèria de Medi Ambient . Encara que utilitzem els recursos d'una manera més eficient, seguim minvant els recursos bàsics dels quals depenem a Europa i la resta del món. Alguns problemes com la pèrdua de biodiversitat i el canvi climàtic segueixen suposant importants amenaces. Segons Hans Bruyninckx, Director Executiu de l'AEMA: «La nostra anàlisi mostra que al llarg d'aquests anys les polítiques europees han abordat amb èxit molts desafiaments mediambientals. Però també que continuem fent malbé els sistemes naturals que sustenten el nostre benestar. I encara que viure respectant els límits del nostre planeta suposa un gran repte, els beneficis que es desprendran d'això seran enormes. Si utilitzem tot el potencial d'Europa per innovar, podem arribar a ser veritablement sostenibles i posar-nos al capdavant en matèria de ciència i tecnologia, mitjançant la creació de noves indústries i d'una societat més sana. » SOER 2015 destaca la necessitat de polítiques més ambicioses per assolir la visió d'Europa per al 2050. També recalca la necessitat de noves perspectives que responguin al caràcter sistèmic de molts dels problemes mediambientals. Com a exemple, les pressions

externes, entre les que s'inclouen les grans tendències mundials, poden contrarestar algunes polítiques específiques i esforços de gestió mediambiental local. Així mateix, molts dels desafiaments mediambientals estan estretament lligats a sistemes de producció i consum que suposen nombrosos llocs de treball i sustenten a moltes persones, de manera que els canvis en aquests sistemes generen diversos costos i beneficis. De la mateixa manera, les millores en l'eficiència solen quedar invalidades a causa de l'augment en el consum. L'informe conclou que, tot i que l'aplicació de totes les polítiques existents serà essencial, ni les polítiques mediambientals que estan en vigor actualment, ni l'augment de l'eficiència impulsat per l'economia i la tecnologia seran suficients per assolir la visió d'Europa per al 2050. Cal transformar els sistemes clau Per abordar els complexos desafiaments a què s'enfronta Europa seran indispensables polítiques més ambicioses, juntament amb un major coneixement i inversions més intel·ligents per tal de transformar sistemes clau com l'alimentació, l'energia, l'habitatge, el transport, l'economia, la salut i l'educació. Seran necessàries estratègies i perspectives el propòsit de les quals sigui mitigar les pressions i evitar danys potencials, restaurar ecosistemes, corregir desigualtats socioeconòmiques i adaptar les tendències globals, com el canvi climàtic i l'esgotament dels recursos. Segons Bruyninckx: «Ens queden 35 anys per assegurar-nos que en el 2050 viurem en un planeta sostenible.. Pot ser que sembli un futur llunyà però, si volem aconseguir el nostre objectiu, hem d'actuar ja. Necessitem que les nostres accions i inversions siguin encara més ambicioses i coherents. Moltes de les decisions que es prenguin avui, han de determinar les nostres vides en el 2050. » SOER 2015 El medi ambient a Europa: fets i tendències destacats Capital natural Les polítiques de la UE han reduït la contaminació i han millorat de forma significativa la qualitat de l'aigua i de l'aire a Europa. No obstant això, la contínua degradació de l'ecosistema posa en perill la producció econòmica i el benestar europeus. La biodiversitat segueix deteriorant-se. El 60 per cent de les avaluacions d'espècies protegides i el 77% de les avaluacions d'hàbitats van registrar un estat de conservació desfavorable. Europa no s'està movent en la direcció correcta per assolir l'objectiu d'aturar la pèrdua de biodiversitat en el 2020. La qualitat de l'aigua dolça ha millorat en els últims anys, no obstant això, aproximadament la meitat dels recursos d'aigua dolça a Europa probablement no arribin al «bon estat ecològic» el 2015. La biodiversitat costanera i marina és una àrea especial de preocupació. Entre les pressions s'inclou el deteriorament del llit marí, la contaminació, les espècies invasores i l'acidificació. La sobrepesca ha baixat a l'Atlàntic i el Bàltic, però la imatge que deixa el Mediterrani és més negativa, ja que el 91% dels recursos pesquers estudiats van patir sobrepesca en el 2014. Menys d'un 6% de la superfície agrícola europea es va destinar a l'agricultura ecològica en el 2012, amb grans diferències entre països. Pel que fa al futur, es preveu que els efectes del canvi climàtic intensifiquin les pressions i els impactes, alhora que s'espera que les causes subjacents en la pèrdua de biodiversitat persisteixin. Eficiència dels recursos El consum intern dels recursos va ser de 16,7 tones per persona en el 2007, descendint fins a les 13,7 tones el 2012, degut en part a la caiguda de la indústria de la construcció en alguns països. La gestió de residus ha millorat en els últims anys, amb menys residus generats i menys residus dipositats en abocadors. Les taxes de reciclatge van augmentar en 21 països entre 2004 i 2012, mentre que les taxes de dipòsit en abocadors van descendir en 27 dels 31 països (pels que es compta amb dades disponibles). Els països de l'AEMA van aconseguir una taxa de reciclatge mitjana del 29% el 2012, en comparació amb el 22% del 2004. Les emissions de gasos d'efecte hivernacle han baixat un 19% des de 1990 tot i que hi ha hagut un augment del 45% en la producció econòmica. L'ús de combustibles fòssils ha decaigut, igual que les emissions d'alguns contaminants provinents del transport i la indústria. La crisi financera del 2008 i les subsegüents dificultats econòmiques també han contribuït a reduir algunes pressions mediambientals. Queda per veure si aquestes millores es mantindran. Amb les polítiques acordades actualment no n'hi ha prou perquè Europa assoleixi els seus objectius mediambientals a llarg termini, com per exemple, reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 80-95%. Salut i benestar Les polítiques mediambientals han portat millores en la qualitat de l'aigua per a consum i de l'aigua de bany, i han reduït l'exposició als principals contaminants perillosos. La contaminació atmosfèrica i acústica segueix ocasionant greus efectes sobre la salut a les zones urbanes. El 2011, a la UE es van atribuir a les partícules fines unes 430 000 morts prematures, mentre que l'exposició al soroll contribueix cada any a, almenys, 10 000 morts prematures a causa de malalties cardíaques. El creixent ús de substàncies químiques, en particular en els productes de consum, s'ha associat amb un increment constatat de malalties i trastorns endocrins en humans. No s'espera que les millores previstes en la qualitat de l'aire siguin suficients per evitar el dany continu, mentre que es preveu que els impactes ocasionats pel canvi climàtic empitjorin. El sector de la indústria mediambiental va créixer més d'un 50% entre els anys 2000 i 2011, i és un dels pocs sectors que ha crescut en termes d'ingressos i llocs de treball des de la crisi financera de 2008.

OLIVERES MIL· LENÀRIES Ens han fet arribar una informació publicada al diari digital Aguaita, de les terres de l´Ebre, associat a l´Ecodiari, en la qual es fa esment a la datació de les oliveres més antigues de la península que es troben a les comarques del Montsià i del Baix Maestrat. L'olivera més vella de l'Estat es troba a Ulldecona, segons un estudi Es tracta de la Farga de l'Arion i tindria més de 1.700 anys Redacció , Ulldecona | 18/06/2015

Un estudi de la Universitat Politècnica de Madrid ha determinat que l'olivera coneguda com la Farga d'Arion, a Ulldecona té una edat estimada de 1.701 anys i que s'hauria plantat, per tant, el 314 dC durant el regnat de l'emperador Constantí I (306-337 dC). L'estudi, els resultats del qual es van donar a conèixer ahir, ha estat dirigit pel catedràtic de Dasometria de l'Escola tècnica superior d'enginyers de muntanyes, forestals i de medi natural de la UPM, Antonio Prieto. Els resultats de l'estudi revelen l'olivera monumental d'Ulldecona com l'arbre datat més antic de la Península i entre els més vells de tot el món. Prieto també ha treballat en la datació de la Farga del Pou del Mas, que es troba a la Jana (Baix Maestrat). En este cas

l'edat estimada és de 1.182 anys i va ser plantat el 833, durant l'emirat d'Abderraman II (822-852 dC). Els treballs de datació s'han centrat en l'estudi del perímetre del tronc dels arbres a 50 centímetres del sòl. Amb telemetria làser s'ha aixecat la secció que ha permès efectuar els càlculs específics per esbrinar l'edat de l'arbre. Un procediment que s'ha utilitzat com alternatiu a altres mètodes, com el carboni 14 o el mesurament dels anells de creixement, que no s'han pogut aplicar en este projecte. Els treballs han estat patrocinats per la fundació del Banc Santander a instàncies de la Mancomunitat de la Taula del Sénia. El Territori del Sénia, format per 27 pobles valencians, catalans i aragonesos conserva la major concentració d'oliveres monumentals del món: 4.798 de més de 3,50 m de perímetre de tronc a 1,30 m del terra, repartits per 22 pobles.

CONILLS Informa Vicenç Roig que el diumenge, 26 de juliol, a les 7,30 hores, a la variant, entre la parada de l´autobús i el pont dels escolars, hi havia un exemplar de Conill (Oryctolagus cuniculus) atropellat recentment. A prop hi havia les restes d´una pell d´un altre exemplar atropellat feia més temps.

PLUVIOMETRIA DE TORRELLES DE LLOBREGAT Fa poc un membre de la junta de l´ANT va ser consultat per un tècnic sobre les dades pluviomètriques recollides en les nostres publicacions. Des de la fundació de la nostra entitat l´any 1999, primer en els butlletins trimestrals i, després, en els fulls informatius mensuals, s´han anat publicant dades metereològiques recollides en l´observatori de Lluís Agustí, situat entre can Balasc de baix i can Tarrida. A partir dels primers mesos del 2015, per malaltia, en Lluís Agustí va deixar de prendre les dades metereològiques i ja ens ho va comunicar. Revisant les dades de pluviometria hem vist que en el butlletí La Formiga nº 5, corresponent al primer trimestre del 2001, també es va publicar una sèrie de dades metereològiques facilitades per Rosa Simon d´un observatori situat al casc urbà. Concretament la pluviometria d´aquest altre observatori corresponia a dotze anys compresos entre el 1988 i el 1999. Tenint en compte que en Lluís Agustí va facilitar les dades entre el 2000 i el 2014, entre els dos observatoris torrellencs podem completar una sèrie de 27 anys seguits, tenint en compte, sempre, que són de dos observatoris distints, encara que tots dos situats dins el terme municipal de Torrelles de Llobregat. Agraint l´esforç a les dues persones citades, publiquem a continuació les xifres en litres per metre quadrat recollides cada any. Any Pluja Any Pluja 1988 695 2000 434 1989 452 2001 523 1990 563 2002 944 1991 745 2003 647 1992 535 2004 580 1993 665 2005 436 1994 671 2006 496 1995 605 2007 447 1996 1.020 2008 784 1997 615 2009 608 1998 515 2010 859 1999 510 2011 776 2012 470 2013 667 2014 644 A la sèrie del primer observatori, situat al casc urbà, entre els anys 1988 i 1999, surt una mitjana de 632,5 l/m2 i a la segona sèrie de l´observatori, situat entre can Balasc i can Tarrida, entre els anys 2000 i 2014, surt una mitjana de 621 l/m2 anuals. Si contemplem els dos períodes acumulats de 27 anys, entre el 1988 i el 2014, tenint en compte que són dos observatoris distints, surt una mitjana de 626,1 l/m2 anuals. Aprofitem aquesta informació per demanar la col·laboració d´aquelles persones que recullin dades metereològiques en el nostre municipi. Necessitaríem alguna persona que prengués el relleu i ens anés comunicant, a partir del 2015, les dades metereològiques que vagi recollint, de les temperatures i la pluviometria. Si hi ha algú que ho pugui fer es pot posar en contacte per correu electrònic a l´adreça: ant.laformiga@gmail.com

AUTORITZACIÓ DE CAÇA NOCTURNA DEL PORC SENGLAR Fins el 6 d´agost, tenia autorització la Societat de Caçadors de Torrelles de Llobregat per caçar de nit el Porc senglar (Sus scrofa). La sol·licitud de la Cooperativa Agrícola de Torrelles es va justificar pels danys als arbres fruiters (cirerers, presseguers i oliveres) i a l´horta. Aquesta resolució, del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, de 22 de juny del 2015, relativa a l'expedient AED-B-PS-277/15, per la qual s'autoritzava excepcionalment la caça amb arma de foc, d'exemplars de porc senglar, en la modalitat d'aguait nocturn amb l'auxili de focus, a l'interior de l'àrea privada de caça B-10.125, en el terme municipal de Torrelles de Llobregat, comarca del Baix Llobregat, finalitza el dijous, 6 d´agost. Aquesta autorització quedava subjecta a la legislació i normativa vigent en matèria de Ramaderia i de Sanitat Animal i es basava exclusivament en criteris mediambientals, cinegètics i de regulació de les poblacions d'espècies cinegètiques per tal de no afectar negativament a la seguretat de les persones i llurs bens, a les activitats agrícoles, forestals o ramaderes.

RECOLLIDA SELECTIVA 2014 Vàrem rebre per correu electrònic la nota de premsa del Centre d´Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA), sobre els resultats de recollida selectiva de l´any 2014 fets públics pel departament de Territori i Sostenibilitat. La reproduïm a continuació. NOTA DE PREMSA SOBRE ELS RESULTATS DE RECOLLIDA SELECTIVA ANY 2014: La recollida selectiva s'estanca a Catalunya La recollida selectiva s'estanca al voltant del 38% La producció de residus va repuntar i va créixer un 1,7% per sobre del creixement del PIB (1,2%) Disminueixen els furts de materials valuosos, com paper, cartró i ferralla, en els contenidors de les grans ciutats i les deixalleries La quantitat d'impropis ha baixat El 55% de la fracció resta, la que no es recull de forma selectiva, es tracta en ecoparcs o plantes de tractament resta, previ a la seva disposició en abocadors o incineradores i se'n separen alguns materials aprofitables La producció de residus l’any 2014 va augmentar un 1,7% respecte l’any 2012, situant-se en 3.650.848,97 tones. Coincidint amb un augment del PIB d'un 1,3% s'ha passat d'una producció de 475 kg/hab/any el 2013 a 485 kg/hab/any el 2014. Del total dels residus municipals, es van recollir selectivament un 38,35%, és a dir, 1.400.000 tones, 40.000 tones més que l'any passat(Els resultats de les recollides selectives es donen “en brut”, sense descomptar els anomenats “impropis”, materials que, tot i ser recollits selectivament, no s’aprofiten i van a tractament finalista. .És important remarcar que recollida selectiva no és equivalent a recuperació neta: la dada més rellevant). Les plantes de tractament de la fracció resta són poc eficients, no aporten solucions i tenen un cost desorbitat que es paga amb diner públic Els Ecoparcs són les plantes que reben la meitat de la fracció resta –la que no es recull de forma selectiva- per tal d'intentar recuperar-ne materials. Tanmateix tenen una eficiència molt baixa i, dels materials que reben, el 71% va a parar abocadors, incineradores o cimenteres per servir com a combustible (combustible derivat de residus (CDR)) en el que es coneix com a incineració encoberta; més de 140.000 tones es van cremar en cimenteres catalanes o incineradores després de passar pels Ecoparcs. És especialment preocupant que part d'aquests residus s'hagin enviat a incinerar a Mallorca. Un 65% dels residus s'aboquen o incineren Malgrat que l'objectiu marcat per la Unió Europea és de reciclar el 50% l'any 2020, la recollida selectiva a Catalunya segueix amb tendència a la reducció i s'ha passat del 40% el 2011 a un 38% el 2014. Això suposa que s'han perdut 260.000 tones de materials no recollits selectivament. Un cop descomptats els impropis –tots aquells residus que no formen part de la fracció en la qual es recullen– la recollida selectiva “neta” (materials efectivament recuperats) arriba només al 35%. Per tant, el 65% dels residus van a parar directa o indirectament a abocadors o incineradores, perdent-se el valor dels materials i causant forts impactes a la salut i al medi.

Les recollides selectives estan estancades a la baixa Si analitzem en detall els resultats, observem que els envasos no arriben al 25% de recollida selectiva, el paper es queda en el 39% i només el vidre arriba al 65%. Pel que fa a la principal fracció dels residus municipals, els residus orgànics (restes de cuines i jardins), només arriba al 26% i amb un nivell d'impureses que fa que sigui difícil la seva utilització en agricultura després de ser compostats. La conseqüència dels baixos nivells de recollida selectiva de les fraccions d'envasos lleugers, paper i vidre són molt negatives: prop del 60% (800.000 tones) d'aquestes fraccions completament reciclables s'envien a abocadors o incineradores. Els resultats de gestió dels residus municipals el 2014 evidencien la necessitat d’un canvi de paradigma per avançar cap a un canvi en la producció, distribució i consum. Els ciutadans cada cop som més conscients que la prioritat de les polítiques de residus rau en la reducció dels residus i del seu impacte. Tot el sistema de gestió ha d’anar orientat cap a aquest fi per reduir els impactes ambientals i l’ús excessiu de materials i energia. La Generalitat de Catalunya, amb l’Agència de Residu de Catalunya, no han estat capaces d’anar més enllà de l’objectiu d’organitzar la gestió i les recollides selectives i els resultats deficients de recuperació i el seu estancament n’és una conseqüència inacceptable.

Al nostre entendre, caldria definir objectius polítics més ambiciosos i nous models de gestió que incorporin la prevenció com a eix central, que facin prioritària la recollida i tractament amb qualitat de la matèria orgànica i que desenvolupi la responsabilitat ampliada dels productors i distribuïdors sobre els seus productes que esdevenen residus. S’ha de deixar de prioritzar els tractaments de la fracció rebuig o de residus no classificats correctament i planejar l’abandonament de la incineració. Per impulsar un canvi de model orientat cap el Residu Zero, la Generalitat hauria de promoure, entre d’altres, incentius econòmics ambiciosos i una distribució de responsabilitats justa. Cal augmentar i informar els ciutadans sobre la destinació dels cànons d'abocament i incineració. Les administracions públiques amb competències (Generalitat i AMB) han renunciat a que els responsables de posar en circulació residus d’envasos i embolcalls paguin el cost real de la seva recollida i recuperació i, lamentablement, han estat cedint als interessos d’aquests lobbys, com Ecoembes i Ecovidrio i s’han dedicat a promoure el contenidor groc i a fer campanyes publicitàries per prestigiar els seus productes. En definitiva, s'ha d'optar per polítiques més valentes i ambicioses, que canviïn les prioritats i que apostin per un canvi de model de producció i distribució de productes que esdevenen residus i per un canvi consegüent de la gestió d’aquests. Ens cal per a desenvolupar-ho una Llei Catalana de Prevenció de Residus que superi les limitacions imposades per un ordenament que, amagat sota una idea enganyosa i obsoleta d’unitat i llibertat del mercat, no ens permet la protecció de la salut de la població i la millora ambiental del país. Barcelona, 17 de juliol 2015

ANUL· LEN L´AUTORITZACIÓ D´INCINERACIÓ DE RESIDUS A LAFARGE La Plataforma Antiincineració ens ha fet arribar aquesta informació publicada a Laveu.cat sobre la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per la qual s´anul·la l´autorització a l´empresa cimentera Lafarge per incinerar residus a la seva planta de Montcada i Reixac. El TSJC anul·la la resolució de la Generalitat que autoritzava Lafarge a fer servir combustible derivat de residus La Plataforma Antiincineració reclama que la cimentera cessi la seva activitat 17/07/2015 - Pilar Abián

La cimentera està a poc més de 100 metres del barri de Can Sant Joan. Foto: Pilar Abián El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat el recurs interposat per l’Ajuntament l’any 2012 contra l’acord de la Generalitat, pel qual l’ens autonòmic aprovava una modificació de l’autorització ambiental que el Departament de Territori i Sostenibilitat –aleshores, Medi Ambient i Habitatge– havia atorgat a Lafarge Cementos l’any 2008. Amb aquest canvi, s’autoritzava la cimentera a substituir part del combustible fòssil (coc de petroli) que fa servir en la seva activitat per combustible derivat de residus urbans i industrials (CDR), fins a un màxim de 30.000 tones l’any. El recurs que

va presentar el consistori contra la Generalitat, i al qual es va afegir la mateixa Lafarge com a codemandada, es fonamentava en que aquest canvi, qualificat com a no substancial per les parts demandades, té interès municipal i, per tant, l’Ajuntament tenia dret a ser informat sobre aquesta modificació i a emetre’n un informe, ja que l’administració local té competències sobre sorolls, vibracions, calor, olors, subministrament d’aigua, vessaments en el sistema públic de sanejament i el clavegueram i gestió de residus municipals, àmbits que, possiblement, quedarien afectats amb la incorporació del CDR a la planta de Can Sant Joan. La resolució del TSJC anul·la ara l’acord de la Generalitat aprovant el canvi de combustible, perquè considera que la normativa que aplica el govern català va en contra del principi d’autonomia local, i li ordena que passi l’expedient a l’Ajuntament perquè informi sobre la repercussió de la modificació proposada per Lafarge en els àmbits que són de competència municipal. El govern municipal ha informat aquest divendres sobre aquesta sentència a la resta de grups del consistori durant la comissió informativa de territori prèvia al Ple ordinari i a continuació, ho ha comunicat a una representació de la Plataforma Antiincineració de Montcada i Reixac. 'Des de l'Ajuntament estem molt satisfets d'aquesta sentència perquè reconeix l'autonomia i les nostres competències municipals", ha manifestat l'alcaldessa, Laura Campos (ICV-EUiA-E), qui ha explicat que després de l'estiu "si la Generalitat i Lafarge no han presentat recurs d'apel·lació, sol·licitarem des del consistori l'execució de la sentència". En aquest sentit, la direcció de la cimentera ha aclarit que el recurs ja ha estat presentat davant del Tribunal Suprem a principi d'aquest mes. Lafarge insisteix a dir que ha seguit i segueix escrupolosament la legislació i que treballa amb total transparència. L'empresa també ha afegit que la resolució del TSJC no posa en qüestió el comportament mediambiental de la planta sinó que únicament es refereix a com es va dur a terme el procediment administratiu per part de la Generalitat. En la tramitació del recurs, el consistori va presentar totes les mocions aprovades pel Ple municipal contra la incineració de residus i va al·legar també que es va privar l’Ajuntament d’exercir les seves competències i de verificar si la modificació aprovada suposava més contaminació i si calia imposar mesures correctores addicionals per evitar noves molèsties al veïnat. En concret, es va mostrar el posicionament del Ple del 1999, en què es va sol·licitar al Govern català a excloure la incineració de residus als forns de les cimenteres; la moció del 2008, en què s’instava a l’aleshores conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, a que visités Montcada i Reixac i informés la ciutadania i el consistori sobre l’adequació ambiental de l’activitat industrial de la cimentera; i sobre la moció del 2010, en què el Ple va sol·licitar que suspengués l’atorgament de l’autorització ambiental definitiva de Lafarge en la part referida a l’ús de biomassa mentre no es complís allò acordat al Ple del 2008. Valoració de la Plataforma Antiincineració El col·lectiu ciutadà, que representa una cinquantena d’entitats del municipi i que té obert un ligiti contra la cimentera per contaminació acústica i ambiental, considera que la resolució del TSJC demostra que la Generalitat va procedir de forma irregular. “Queda clar que va actuar amb favoritisme cap a l’empresa i sense tenir en compte les afectacions que la seva decisió té sobre la salut de les persones”, ha manifestat el portaveu de la Plataforma, José Luis Conejero. El col·lectiu entén que, d’acord amb el dictamen del TSJC, el que hauria de fer Lafarge és paralitzar la seva activitat però sap que és difícil que això passi. “Segur que s’escudaran en qüestions legals de tota mena per seguir endavant; tenen prou recursos econòmics per fer-ho i per posar pals a les rodes al tancament de la instal·lació”, lamenta Conejero.

CONTAMINACIÓ PER OZÓ A CATALUNYA Reproduïm a continuació la nota de premsa d´Ecologistes en acció sobre els nivells de contaminació per ozó troposfèric a Catalunya. Enguany s´han produït diversos episodis en els quals s´han sobrepassat els nivells de seguretat. L’ozó es torna a disparar a Catalunya davant la passivitat de les autoritats 16 de juliol La situació de contaminació per ozó troposfèric al país és alarmant. Des del mes de març es ve superant tant l’objectiu legal per a la protecció de la salut humana (concentració d’ozó superior a 120 µg/m3, de mitjana en 8 hores) com la recomanació que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha establert per a aquest contaminant. La perllongada ona de calor i l’intens tràfic motoritzat que suporta Catalunya ha provocat que se superin gairebé diàriament els nivells especialment en la Plana de Vic, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Comarques de Girona. Ecologistes en Acció denuncia la insuficient informació donada per part de les autoritats, que es limita a la publicació de dades a la web i l’enviament d’avisos de les superacions del nivell d’informació (mitjanes horàries superiors a 180 µg/m³ ) als qui ho hagin sol·licitat prèviament. Per als ecologistes és necessària una campanya comunicativa contundent que avisi a la població de forma immediata i a través dels mitjans de comunicació massius perquè es prenguin mesures de protecció a la salut, i que expliqui la gravetat del problema i les seves causes. Davant la persistència d’altes temperatures durant almenys aquesta i la setmana vinent, Ecologistes en Acció demana a la Generalitat l’adopció de les accions necessàries d’urgència, per evitar aconseguir el nivell d’alerta per ozó, establert en 240 micrograms per metre cúbic. Mesures que han de passar per la reducció dràstica del trànsit urbà i interurbà i de l’activitat industrial. Així mateix, els ecologistes denuncien que la Generalitat de Catalunya acumula una dècada de retard en la redacció del preceptiu Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire per reduir els nivells d’ozó, i exigeixen a l’Administració que compleixi amb les seves obligacions legals i elabori, aprovi i apliqui sense dilació aquesta Pla. L’ozó troposfèric, també conegut com a ozó “dolent” per contraposició al de l’estratosfera, és un contaminant secundari produït per la reacció entre la llum solar i el diòxid de nitrogen i els hidrocarburs emesos pels automòbils i algunes indústries. Per inhalació, provoca un increment dels riscos de malalties respiratòries agudes i reducció de la funció pulmonar, així com l’agreujament de patologies cardiovasculars. L’OMS estima en prop de 2.000 les morts prematures anuals a l’estat espanyol produïdes com a conseqüència de l’exposició a nivells d’ozó com els registrats en el que portem d’estiu a Catalunya. L’ozó, a més d’afectar la salut de les persones, és també tòxic per a la vegetació, danyant els boscos i reduint la productivitat dels cultius com ve denunciant des de fa anys Unió de Pagesos. Els recurrents episodis de “ozonazos” a l’estiu i “nitrogenazos” a l’hivern mostren la inacció de les administracions catalanes en la lluita contra la contaminació atmosfèrica, situació que des de fa anys ve denunciant l’organització ecologista que juntament amb més de 50 entitats de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, reclamen amb urgència l’elaboració d’un nou Pla de Qualitat de l’Aire a Catalunya.

LA COVA DEL RINOCERONT A CASTELLDEFELS Ens han fet arribar la notícia de la troballa, en un avenc del Garraf, d´un esquelet sencer de rinoceront. Reproduïm la informació publicada al diari El Punt Avui. Descobreixen l'esquelet sencer d'un rinoceront prehistòric a Castelldefels La troballa permet certificar que l'espècie va perviure més temps del que es pensava A la cova del Rinoceront s'han trobat restes d'elefants i de cérvols Rosa M. Bravo - Castelldefels - 31 juliol 2015

Els paleontòlegs, extraient els ossos a la cova del Rinoceront Foto: GRUP DE RECERCA DEL QUATERNARI. Investigadors de les universitats de Barcelona i de Lisboa han trobat un esquelet sencer d'un rinoceront prehistòric a Castelldefels. Les restes, que tenen uns 120.000 anys d'antiguitat, són les més completes que s'han trobat a Europa d'una espècie de rinoceronts que van viure en el període càlid immediatament anterior a la darrera era glacial del plistocè, i serveixen per demostrar que l'espècie no es va extingir a Europa fa 350.000 anys. “Aquesta troballa és una novetat per als registres europeus, perquè no se sabia que havien durat tant. Pensàvem que s'havia extingit abans”, va explicar ahir Joan Daura,

responsable de l'excavació amb Montserrat Sanz. La troballa s'ha fet a la cova del Rinoceront de Castelldefels, una joia per als paleontòlegs per la quantitat de restes animals que s'hi acumulen. Es tracta d'un avenc, com n'hi ha tants al massís del Garraf, que es va trobar arran de l'explotació d'una pedrera als anys seixanta. “Va ser una sort i una desgràcia, perquè l'activitat de la pedrera va permetre descobrir la cova i alhora en va destruir la meitat”, assenyala Daura. Els científics hi treballen des del 2002 i han excavat quatre dels deu metres que té la secció vertical, amb una antiguitat d'entre 80.000 i 120.000 anys –el conjunt de la cova arriba als 200.000 anys–. L'esquelet del rinoceront ha estat una de les principals troballes, que se suma als ossos gairebé complets d'una cria d'elefant, a restes de tortugues –que són un gran indicador del clima càlid de l'època, segons Daura– i a esquelets de Haploidoceros mediterraneus, un cérvol que es caracteritza per una banya posterior en forma de falç. Aquesta última va ser una troballa especialment rellevant per la peculiaritat de l'animal i per l'alt nombre d'exemplars que s'hi van trobar, tretze, un fet insòlit a Europa. Els elefants i els rinoceronts eren espècies autòctones del Mediterrani que van desaparèixer amb les glaciacions. Segons Daura, el debat sobre l'extinció està obert entre els científics: “Uns l'atribueixen al canvi climàtic i altres pensen que els humans hi van tenir responsabilitat per la pressió de la caça i la introducció de l'agricultura, que va posar fi als espais on vivien.” Les restes s'acabaran de treure avui de la cova.

PREMI RAMON MARGALEF D´ECOLOGIA 2015 Reproduïm la nota del web de la Generalitat sobre la concessió del Premi Ramon Margalef d´Ecologia a l'ecòleg nord-americà Robert E. Ricklefs. L'ecòleg nord-americà Robert E. Ricklefs guanya la XI edició del Premi Ramon Margalef d'Ecologia El jurat destaca la seva “influència integral” en tota una generació d’ecòlegs i l’aproximació unificadora a l’ecologia, integrant-hi la biologia evolutiva, la paleontologia i l’ecologia funcional El Premi Ramon Margalef el va crear la Generalitat de Catalunya l'any 2004, per honorar la memòria del professor Ramon Margalef (Barcelona, 1919-2004), que va dur a terme una tasca científica i intel·lectual de primera magnitud en el camp de l'ecologia moderna, fins al punt de ser-ne considerat un dels màxims exponents mundials

El jurat del Premi Ramon Margalef ha decidit concedir el seu onzè guardó a l’ecòleg nord-americà Robert E. Ricklefs, per reconèixer “la seva influència integral durant gairebé cinc dècades en tota una generació d’ecòlegs”. La profunda petjada de Ricklefs en el pensament científic es recolza en més de 300 articles en diverses publicacions i en els seus quatre llibres, molt especialment els textos de referènciaEcology i The Economy of Nature. Ricklefs, ha destacat el jurat, “ha combinat un extens treball de camp amb fonaments teòrics que han canviat el paradigma de l’ecologia de la comunitat”. El seu treball científic consisteix en una aproximació unificadora a l’ecologia, integrant la biologia evolutiva, la paleontologia i l’ecologia funcional per comprendre els patrons i processos de les comunitats, així com els mecanismes que controlen els canvis en la biodiversitat. Específicament, va desafiar la creença que les interaccions locals controlen la diversitat d’espècies. De fet, va posar l’accent en el canvi mediambiental a llarg termini i escala regional, o canvi evolutiu, entre poblacions que interactuen. La seva recerca unificadora l’ha conduït a investigar més enllà dels límits tradicionals de l’ecologia per centrar-se en el procés d’envelliment a través de l’anàlisi genètica i la durada de la vida evolutiva. Robert E. Ricklefs va néixer el 1943 a San Francisco i actualment és professor de Biologia a la Universitat de Missouri i investigador associat de l’Institut Smithsonian d’Investigació Tropical. Des de 2011 presideix la Societat Americana de Naturalistes. Entre els nombrosos premis rebuts per la seva trajectòria professional hi ha els de l’American Association for the Advancement of Science, de l’International Ornithological Committee o de l’International Biogeography Society. Des de l’any 2004 és membre honorífic de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO).

Onze anys distingint les aportacions a l’ecologia El Premi Ramon Margalef d’Ecologia el va crear l’any 2004 la Generalitat de Catalunya per reconèixer aquelles persones d’arreu del món que s’han distingit de manera excepcional en el conreu de la ciència ecològica. El guardó honora la memòria del professor Ramon Margalef (Barcelona, 1919-2004), que va dur a terme una tasca científica i intel·lectual de primera magnitud en el camp de l'ecologia moderna, fins al punt de ser-ne considerat un dels màxims exponents mundials. En edicions anteriors, han estat premiats els científics Paul Dayton, John Lawton, Harold Mooney, Daniel Pauly, Paul Ehrlich, Simon Levin, Juan Carlos Castilla, Daniel Simberloff, Sallie Chisholm i, l’any passat, David Tilman. Robert E. Ricklefs recollirà el Premi Ramon Margalef d’Ecologia 2014 en el transcurs d’una cerimònia al Palau de la Generalitat, a Barcelona, aquesta tardor.

XXI CONCURS DE FOTOGRAFIA DEL PARC DEL GARRAF Fins el 13 de novembre del 2015, a l´ajuntament de Castelldefels, es poden presentar les fotografies per al XXI Concurs de Fotografia dels Parcs del Garraf, d´Olèrdola i del Foix 2015. Es pot accedir a les bases d´aquest concurs de fotografia naturalista a l´adreça: http://parcs.diba.cat/documents/75109/15898907/p10d133.pdf/0a48ef04-b147-4325-8874-e0fcd5a10463

MODEL DE PLANIFICACIÓ DE L´EXTINCIÓ DELS INCENDIS FORESTALS Ens han fet arribar aquesta informació del bloc del CREAF sobre el model matemàtic desenvolupat per estimar la probabilitat de tenir un incendi cada zona forestal concreta. La reproduïm a continuació. Les matemàtiques ens ajudaran a predir quin tipus d’incendi patirà cada paisatge 15 de juliol 2015 - Marina Torres. Tècnic en comunicació al CREAF El model matemàtic desenvolupat pel CREAF i el CTFC és capaç d’estimar la probabilitat que té un paisatge de tenir un incendi conduït pel vent, per la forma del terreny o per la quantitat de combustible disponible pel foc. Aquesta eina pot servir per millorar la planificació de les estratègies d’extinció dels incendis i adaptar les mesures de prevenció davant el nou escenari de canvi climàtic. Un equip d’investigadors del CREAF, del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i de la unitat tècnica GRAF dels Bombers de la Generalitat de Catalunya ha trobat la fórmula per saber la probabilitat que té un paisatge de patir un tipus d’incendi o un altre, segons les característiques de la seva vegetació, el tipus de terreny i les condicions climàtiques.

Els investigadors han analitzat les dades dels incendis forestals ocorreguts a Catalunya en els darrers vint anys. Incendi topogràfic, Salo (Bages) juliol 2013. Font: Bombers de la Generalitat de Catalunya. L’estudi, publicat a la revista International Journal of Wildland Fire, revela que existeix un patró per a cada un dels tres tipus de propagació d’incendis forestals identificats pels equips de bombers. “Els incendis conduits per la forma del terreny, que es desplacen per moviments d’aire similars a les brises, depenen de factors com el pendent i l’orientació de les vessants. Aquests incendis són els menys perillosos i fàcils de controlar”, explica Andrea Duane, investigadora del CTFC i primera autora de l’estudi. Un altre tipus d’incendi, els convectius, apareixen a llocs on s’acumula molta biomassa i hi ha molt combustible disponible. Es propaguen de manera virulenta en totes direccions i es consideren els més grans i destructius. “Aquests incendis es manifestena principis dels anys noranta, com a conseqüència del progressiu abandonament del món rural i de les activitats tradicionals al voltant dels boscos, juntament amb la manca de gestió forestal”, explica Míriam Piqué des del CTFC. Incendi convectiu, Cardona (Bages) maig 2005. Font: Bombers de la Generalitat de Catalunya El tercer tipus d’ incendies propaga amb el vent i depèn de factors que no es poden modificar, com el propi vent i la topografia. “Són molt perillosos i difícils de controlar,perquè el vent pot canviar de direcció i intensitat de forma sobtada. La seva gestió preventiva, a més, suposa un repte afegit, ja que depenen fortament de variables climàtiquesque són difícils de gestionar”, explica Marc Castellnou de GRAF-Bombers. Incendi conduït pel vent, La Riba (Alt Camp) juliol 2011. Font: Bombers de la Generalitat de Catalunya Útil per a la gestió i la prevenció d’incendis Els investigadors asseguren que aquest treball obre la possibilitat de desenvolupar noves estratègies de gestió territorial i forestal

segons els diferents tipus de patrons de propagació dels incendis. “Si coneixem les variables que provoquen un tipus d’incendi o un altre podrem aplicar diferents mesures de gestió. Per tant, no només ajudarà a planificar les actuacions dels bombers davant els incendis, sinó que també ens permetrà actuar preventivament”, diu Lluís Brotons, investigador del CREAF al CTFC, remarcant la necessitat de la gestió i les aclarides del sotabosc per reduir la magnitud d’alguns incendis. "Si identifiquem les variables que provoquen els diferents tipus d'incendi podrem aplicar mesures de gestió preventiva i evitar catàstrofes forestals." Incendis i canvi climàtic L’estudi pot tenir un gran impacte en la recerca dels règims d’incendis en un escenari de canvi global. “Ens trobem en un context en què no sabem com evolucionaran els incendis en un futur. El que sí que sabem és que els canvis ambientals com canvis en l’ús del sòl o en la coberta vegetal canviaran l’estructura dels boscos i, per tant, també pot variar la dinàmica dels incendis”, conclou Andrea Duane.

INFORMACIÓ PÚBLICA D´AMPLIACIÓ I CREACIÓ D´UN NOU PARC Amb data del 17 de juliol es van publicar dues notes de premsa, al web de la Generalitat, referents a dos anuncis d´informació pública. El primer era sobre el projecte de decret de declaració del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, al Ripollès. El segon era sobre el projecte de decret d´ampliació del Parc Natural de l´Alt Pirineu. A continuació reproduïm les dues notes de premsa. Divendres, 17 de juliol de 2015 S'ha publicat en el DOGC l'anunci d'informació pública del Projecte de decret de declaració del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, al Ripollès El futur Parc, de poc més de 14.000 hectàrees, s’estén a cotes elevades al voltant dels enclavaments de Núria i Ulldeter i completa el Sistema d’Espais Naturals Protegits de Catalunya.

Al futur parc, limítrof amb França i amb el Parc Natural Regional del Pirineu Català, hi tenen territori els municipis de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Setcases, Vilallonga de Ter i Molló. La riquesa paisatgística i natural de les valls altes del Ter i del Freser és excepcional. Coronat per cims tan emblemàtics com el Costabona, el Bastiments o el Puigmal, el parc és una mostra dels sistemes naturals alpins i subalpins propis de l’alta muntanya pirinenca oriental. La ramaderia extensiva, durant els mesos de desgel, hi és l’activitat primària més estesa i, darrerament, les activitats de lleure i turisme de natura hi estan tenint una presència creixent. A banda dels punts d’informació indicats en el DOGC (en horari de 9 a 14 hores), hi haurà atenció personalitzada als ajuntaments de Queralbs, Setcases, Planoles, Ribes de Freser, Pardines, Molló, Vilallonga de Ter; al Consell Comarcal del Ripollès i al CEINR. Consulteu la previsió de dates al calendari o truqueu al 934 445 000.

Divendres, 17 de juliol de 2015 S'ha publicat en el DOGC l'anunci d'informació pública del Projecte de decret d'ampliació del Parc Natural de l'Alt Pirineu i l'espai homònim del Pla d'espais d’interès natural (PEIN)

Paral·lelament s’ha publicat també el projecte d’Acord de Govern per ampliar l’espai de la xarxa Natura 2000 Alt Pallars. El projecte d’ampliació d’aquest espai natural va néixer a petició expressa de diversos municipis del parc, que van manifestar la seva voluntat d’incloure altres sectors d‘interès natural, cultural i paisatgístic del seu terme municipal dintre del Parc Natural. El juliol de 2012, aquest desig va donar lloc a l’acord de la Junta Rectora del Parc de demanar formalment a la Generalitat de Catalunya la realització dels treballs i estudis necessaris per ampliar-lo. Els sectors d’ampliació proposats milloren: la coherència de les diverses figures de protecció existents (Parc Natural, PEIN i Natura 2000), la representació d’hàbitats i espècies a l’espai protegit -s’hi inclouen sectors de mitja muntanya anteriorment poc representats- i aspectes de delimitació mal resolts en la declaració del Parc Natural el 2003.

A banda dels punts d’informació indicats en el DOGC (en horari de 9 a 14 hores), mentre duri la informació pública, hi haurà atenció personalitzada un dia a la setmana a les seus del Parc Natural de l’Alt Pirineu a Llavorsí (Pallars Sobirà) i Montferrer i Castellbó (Alt Urgell); els dimarts a Llavorsí i els dimecres a Montferrer i Castellbó. Per a més informació truqueu al 93 444 50 00 (ext 4333) o a la seu del Parc Natural 973 62 23 35.

NETEJADA LA ZONA VERDA CREMADA AL JUNY Reproduïm la nota informativa del web municipal en la qual s´informa dels treballs fets a la zona cremada al juny. Finalitzada la neteja de la zona verda cremada al juny 31/07/2015

Es mantindrà una zona assenyalada al talús per avisar sobre el perill de caiguda de pedres. Ja han quedat finalitzats els treballs de neteja duts a terme a la zona verda que va resultar incendiada el passat mes de juny. Per motius de seguretat, es mantindrà una zona assenyalada al costat del talús, avisant d’aquesta manera que poden desprendre’s pedres. Aquest perill desapareixerà un cop quedi estabilitzat el terreny. Amb aquest objectiu s’han realitzat dos corrons laterals amb troncs i restes

d’esporga. Paral·lelament també han quedat finalitzades les feines de manteniment de les franges de Can Güell i de Can Guey.

OPISTOBRANQUIS AL CAP DE CREUS En el butlletí de Medi Ambient de la conselleria de Territori i Sostenibilitat es publica la nota informativa, que reproduïm a continuació, sobre l´activitat organitzada pel GROC al Cap de Creus, en la qual es van detectar 65 espècies d´aquesta branca de mol·luscs marins. 08-7-2015 Detecten 65 espècies d'opistobranquis al Parc Natural de Cap de Creus en un cap de setmana

Els opistobranquis són uns animals marins molt semblants als llimacs terrestres amb coloracions vistoses i contrastades amb un gran potencial com a bioindicador de l'estat de salut del mar S’hi ha detectat una espècie per segona vegada al parc i que és la cinquena cita a nivell mundial espècies molt rares que apareixen gairebé exclusivament a la cala de Caials El Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya (GROC) ha detectat aquest cap de setmana al Parc Natural del Cap de Creus 65 espècies diferents d’aquests mol·luscs gasteròpodes, 45 de les quals corresponen a nudibranquis, el grup més espectacular. Aegires palensis. Josep Lluís Peralta i Irene Figueroa Els opistobranquis són uns animals marins molt semblants als llimacs terrestres

que destaquen per les seves coloracions vistoses i contrastades. Algunes espècies són de dimensions molt reduïdes i difícils de detectar al seu medi, de manera que sovint cal agafar mostres d’algues que els serveixen de lloc on viure per poder buscar-les amb deteniment al laboratori i observar-les amb deteniment sota la lupa binocular. Els exemplars observats s’alliberen vius novament a l’aigua un cop identificats. La presència d’aquests invertebrats és un bon indicador de la qualitat de les aigües. Entre les espècies més destacades s’han trobat primeres cites pel Parc Natural de Cap de Creus com Doris bertheloti, Facelina fusca o Runcina brenkoae, i una que és la segona cita pel parc, però la cinquena a nivell mundial: Aegires palensis. Una altra espècie considerada molt rara que es va observar va ser Elysia flava. Mereixen especial atenció aquelles espècies molt rares que apareixen gairebé exclusivament a la cala de Caials: Polycera elegans, Dicata othneri i Philline cf quadrata. La marató de Caials Aquesta descoberta l’ha fet el GROC en el marc de la celebració de la quarta edició de del Cap de setmana intensiu de Caials, realitzat al Mas Caials, amb la col·laboració del Parc Natural de Cap de Creus. Unes 25 persones hi han realitzat 2 cursos de formació sobre la biologia dels opistobranquis i la identificació d’espècies, 6 immersions i 2 sessions de laboratori. Les immersions es van definir en 5 punts diferents entre la superfície i els 35 metres de profunditat. Les 65 espècies detectades representen un nou rècord en la marató de Caials, que havia arribat a les 57 espècies el 2013, 54 el 2014 i 47 el 2012. Sens dubte, un valor que repercuteix directament en l’augment la quantitat d'espècies i el nivell de les troballes és que els participants cada any estan més ben formats per buscar opistobranquis. El projecte Opisto.cat La Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat, a través de la Direcció General de Polítiques Ambientals, dóna suport a les activitats del GROC. Aquesta entitat, juntament amb Bufalvent, estudis de la Mediterrània, ha realitzat el projecte Opisto.cat, una sèrie d'accions encaminades a divulgar els opistobranquis entre la ciutadania i a formar submarinistes que ajudin a recollir informació les seves immersions.

L´ADF ESTRENA UN NOU VEHICLE A TORRELLES Ens han fet arribar la nota publicada al web municipal sobre l´estrena d´un nou vehicle per a la secció local de l´ADF. La reproduïm a continuació. L’ADF Puig Vicenç estrena nou vehicle Amb aquesta nova incorporació el municipi disposa de tres efectius amb càrrega d’aigua per operar en cas que s’iniciï un incendi forestal 29/7/2015

La secció torrellenca de l’Associació de Defensa Forestal Puig Vicenç ha incorporat en les darreres setmanes un nou vehicle. Es tracta d’un tot terreny tipus pick up de cinc places que s’afegeix al de dues que l’entitat tenia fins ara. Aquesta adquisició ha de permetre augmentar l’operativitat dels voluntaris de l’agrupació en cas que s’iniciï un incendi forestal i sigui necessària la seva intervenció. Amb la incorporació d’aquest nou vehicle, que està dotat amb una cisterna, el nostre municipi disposa de tres efectius amb càrrega d’aigua, els dos de l’ADF i un de Protecció Civil. Aquest augment dels recursos materials ha de servir per minimitzar l’afectació de qualsevol foc que es pugui iniciar en el nostre terme municipal o al seu entorn. Recordem que Torrelles és un municipi classificat d’alt risc d’incendi i les altes temperatures dels darrers dies fan augmentar les possibilitat de l’inici d’un foc.

L’ADF Puig Vicenç és una entitat de servei formada per voluntaris que té com a finalitat elaborar i executar plans de prevenció i de vigilància per lluitar contra els incendis forestals. Torrelles disposa d’una secció pròpia d’aquesta agrupació que aglutina també les poblacions de Sant Boi, Begues, Sant Vicenç dels Horts, Cervelló, La Palma i Vallirana.

AUTORITZACIONS PER A CAÇAR LLOPS A FRANÇA Ens fem ressò d´una informació de Joaquim Elcacho per a La Vanguardia en la qual es tracta sobre l´ampliació de permisos de caça de llops a França.

França augmenta de 24 a 36 el nombre de permisos per matar llops Els ministres d'Ecologia i Agricultura signen dos decrets que permeten caçar i espantar els llops en zones on causen molèsties a la ramaderia Joaquim Elcacho - 2/7/2015

Portal web de CAP Loup, Col·lectiu d'Associacions per la Defensa del Llop a França CAP Loup El Diari Oficial de la República Francesa publica el 2 de juliol dos decrets signats per la ministra d'Ecologia, Ségolène Royal, i el ministre d'Agricultura, Stéphane Le Foll, pels quals s'estableixen noves indicacions per espantar els llops a les zones on aquests animals salvatges provoquin danys o molèsties a la ramaderia, i s'incrementa el nombre d'exemplars d'aquesta espècie salvatge als quals es pot donar mort durant la temporada de caça 2015-2016.

Els decrets ministerials, signats el passat 30 de juny, han estat criticats per diverses organitzacions ecologistes i de defensa dels animals de França. Centenars de queixes en contra d'aquests decrets han estat presentades per particulars precisament a través del sistema de consulta pública obert pel govern francès per completar la tramitació d'aquesta nova normativa. De forma paral·lela, la iniciativa conservacionista Pour que viu li loup et que viu li pastoralisme! Posada en marxa a través de la plataforma de participació a internet MesOpinions.com ha recollit entre el 23 de maig i el 2 de juny un total de 67.707 firmes en contra dels decrets del govern francès ia favor de mesures que facilitin la convivència entre les activitats humanes i la vida salvatge. Salvar l'espècie o acontentar els ramaders Els ramaders i veïns -sobretot a la zona dels Alps francesos- que se sentin perjudicats o amenaçats per la presència del llop tindran ara tot tipus de facilitats per espantar aquests animals. Quant la caça, la xifra de llops que podran ser abatuts passa dels 24 de la passada temporada (en realitat només es van caçar 19 exemplars) als 36 de la temporada vinent. Els decrets ministerials pretenen acontentar a ramaders i veïns de zones rurals que se senten amenaçats per l'augment del nombre de llops en algunes àrees de muntanya a França durant els últims anys. Després de dècades en què es va considerar que aquest animal salvatge es trobava pràcticament extingit a tot França, els programes de recuperació i la migració natural d'exemplars des del nord d'Itàlia ha creat algunes poblacions de llops al sud de França. Com es recordarà, alguns dels exemplars procedents d'Itàlia i França han estat vistos de forma esporàdica durant els últims anys en diverses zones del Pirineu i prepirineu català (Veure per exemple la informació de La Vanguardia Natural sobre l'exemplar fotografiat a Queralbs a principis de 2014). Les dades oficials indiquen que la població de llops a França era de 301 exemplars en 2014 i 282 en 2015. Els casos d'atacs de llops denunciats per ramaders van sumar el 2014 un total de 9.190 caps de bestiar afectades (morts o ferits), enfront de els 6.812 casos de 2013. D'acord amb els barems i preus establerts, les autoritats franceses van pagar l'any passat un total 2,6 milions d'euros en indemnitzacions per danys causats per llops.

ÀGUILA CUABARRADA AL GARRAF Un membre de la nostra associació ens ha fet arribar un retall de l´Eco de Sitges en el qual es dona informació sobre la cria de l´Àguila cuabarrada al parc del Garraf. A continuació reproduïm una nota de premsa extreta del butlletí dels parcs de la Diputació. 28/7/2015 Han prosperat cinc dels sis pollets que van néixer Es clou la temporada de nidificació d'àguila cuabarrada més exitosa del Parc del Garraf

Amb un total de cinc polls, el 2015 ha estat l'any més exitós en nombre definitiu de cries d'àguila cuabarrada nascudes i que han prosperat als nius del Parc del Garraf. Actualment, els polls ja han abandonat els nius si bé romanen encara un temps per la zona per tal d'aprendre a caçar i, de vegades, hi tornen esporàdicament. Després de l'estiu, marxaran definitivament a buscar una zona diferent on emprendre una nova vida. A cadascun dels tres nius que hi ha instal·lats a diferents indrets d'aquest espai natural protegit, una parella d'àguiles cuabarrades hi va pondre dos ous. Tots ells van eclosionar i tirar endavant, amb l'excepció del segon pollet del niu en el qual, precisament, hi ha instal·lada la webcam. En aquest cas, els dos pollets van néixer amb sis dies de diferència (quan normalment l'interval és d'1 o 2), fet que va comportar un ritme de creixença entre germans suficientment important com perquè s'establís

una relació de dominància per part del germà més desenvolupat, qui, en primera instància, va rebre més quantitat d'aliments i atencions per part dels progenitors, i que va acabar mostrant un comportament caïnita agredint el poll petit. Malgrat la intervenció d'urgència del Grup de Suport de Muntanya del Cos d'Agents Rurals (GSM) de la Generalitat de Catalunya, que el van traslladar al Centre de Fauna de Torreferrussa per a la seva recuperació, malauradament, el pollet va morir. L'àguila perdiguera o cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), classificada com a espècie vulnerable per la UICN (Unió Mundial per a la Natura) i un dels principals referents mediambientals del planeta, és un rapinyaire diürn que necessita d'espais oberts per alimentar-se. De les seixanta-cinc parelles que hi ha a Catalunya, tres viuen al Parc del Garraf. L'any 2003, i dins el programa del Pla de seguiment i conservació d'aquesta espècie, es va dur a terme la instal·lació d'una càmera en un dels nius amb l'objectiu de conèixer millor quin és el comportament, la dieta i els costums d'aquesta espècie durant l'època de nidificació, incubació i criança dels polls. A la plana web i al bloc del Pla de conservació de l'àguila cuabarrada trobareu tota la informació i vincles amb els vídeos aconseguits a través de les filmacions de la càmera situada damunt del niu. Les primeres filmacions es van fer l'any 2003 i des del 2005 s'ofereixen en directe per Internet. Atès que, actualment, els polls han abandonat els nius no hi ha connexió fins a la propera època de nidificació. L'àguila cuabarrada també disposa de Facebook propi i d'un canal de Youtube.

NOVA AMENAÇA PER A L´ESPAI NATURAL MUNTANYANS

Reproduïm la nota informativa publicada al Butlletí d´Ecologistes en Acció sobre la nova amenaça que penja sobre l´espai natural dels Muntanyans a Torredembarra. Amenaça Espai Natural Muntanyans 23 de juliol

La Plataforma Salvem Muntanyans amb el suport de Associació Mediambiental La Sínia, Boscos en Perill, Salvem el Gaià, Ecologistes en Acció, Grup de Reforestació Les Alzines, Associació Cultural la Traviesa, Grup Ecologista de Torredembarra, Salvem La Platja Llarga, GATA, Gepec, Canonja3, Renau Natura, Associació terres del Gaià i la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny, davant l’intent de ressuscitar el Pla Parcial de Muntanyans II per part de la Sareb, vol manifestar a l’opinió pública el següent : 1. La sentència del TSJC ratificada fa just un any pel Tribunal Suprem deixa molt clara la inviabilitat de construir en aquest terrenys,tant per la seva inundabilitat com per l’efecte de les edificacions sobre l’espai

protegit. Sorprèn aquesta insistència en aquest projecte per molt que es vulgui vestir de nou, perquè és una reiteració en un tema que estava resolt i ben resolt. 2. Salvem Muntanyans rebutja aquest nou avantprojecte, i avança que s’oposarà amb totes les eines legals al seu abast i amb mobilitzacions si s’escau per tal d’aturar-lo. En aquest sentit estem segurs que representem la voluntat majoritària de la població de Torredembarra que ja es va manifestar en el seu dia amb la recollida de 5.000 signatures contraries al projecte. 3. Muntanyans és un dels pocs espais naturals que queden a la costa catalana i per les seves característiques representa un actiu per Torredembarra, però també pel conjunt del nostre País. Per aquest motiu ni estem, ni estarem disposats mai a renunciar als valors naturals i paisatgístics que representa aquest espai que a la vegada és un valor afegit a l’oferta turística del nostre territori. 4. Salvem Muntanyans entenem que l’oposició al Projecte que ha efectuat durant tots aquest anys, ha repercutit de forma positiva no solament en la preservació de l’espai natural sinó també en l’economia dels promotors, que d’haver tirar el projecte endavant s’haguessin trobat en plena crisi econòmica i amb serioses dificultats per vendre el que pretenien construir, tal com ha passat en general en totes les construccions d’aquests últims anys. 5. Salvem Muntanyans demana al Govern de Torredembarra, una actitud decidida i activa de rebuig a l’avantprojecte, amb tota la cura necessària per preservar els interessos de la població, però també amb tota la fermesa, és per aquest motiu que exigim un pronunciament clar i transparent d’oposició al mateix, i la revisió del Pla Urbanístic de la població en el qual encara es contempla la Zona de Muntanyans II com urbanitzable. A la vegada també demanem que s’iniciïn els tràmits per incloure la Zona de Muntanyans II dins de l’EIN de Muntanyans per la seva definitiva protecció per la qual cosa el Pla General de Torredembarra haurà de modificar la seva classificació com a espai protegit, no urbanitzable dins de L’EIN. 6. Per últim Salvem Muntanyans entenem que els tràmits administratius i polítics d’oposició al Projecte han d’anar paral·lelament a una oposició social que es faci notar a tots els nivells, és per això que properament reclamarem una reunió amb el conjunt del Govern de Torredembarra per tal de fixar una estratègia conjunta que permeti impedir la viabilitat d’aquest avantprojecte i promourem properes mobilitzacions de rebuig al mateix. Aquest diàleg que començarem amb el Govern com a primers responsables, l’estendrem a tots els grups polítics alguns dels quals ja ens han fet arribar el seu suport. Properament farem públics aquests suports polítics així com també els de les Entitats socials que es vulguin adherir a la campanya, prioritàriament de les poblacions del Baix Gaià, però també de col·lectius afectats per projectes urbanístics que lluiten en situacions paregudes.

JANE GOODALL, XXVII PREMI INTERNACIONAL CATALUNYA 2015 El president de la Generalitat va lliurar el dilluns, 27 de juliol, el XXVII Premi Internacional Catalunya a la doctora Jane Goodall, científica i activista defensora dels primats. Reproduïm la nota de premsa del web de la Generalitat. Jane Goodall, guanyadora del Premi Internacional Catalunya 2015 L’especialista en la investigació dels primats rep el premi al Palau de la Generalitat 28/07/2015 El president de la Generalitat, Artur Mas, va lliurar ahir al vespre el XXVII Premi Internacional Catalunya a la doctora Jane Goodall. Amb aquest premi, que atorga el Govern, s’ha volgut reconèixer “tota la trajectòria i la contribució científica” d’aquesta antropòloga i primatòloga britànica. El jurat del Premi va decidir per unanimitat atorgar aquest guardó a Jane Goodall “pel seu triple vessant analític, empíric i

compromès”. L’acta del jurat ressalta així mateix “d’una banda, la seva transcendental contribució científica, que ens ha dut a una millor comprensió de la natura, la cultura i el comportament humans (entre altres coses, en mostrar-nos que no són fenòmens independents). De l’altra, el reconeixement que aquest fet suposa la promoció de la solidaritat dels éssers vius, la sostenibilitat del seu entorn i la pau entre els homes mateixos”. El Premi Internacional Catalunya és atorgat anualment per la Generalitat per distingir a aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món. En la convocatòria d’enguany han concorregut un total de 152 candidatures provinents de 52 països, presentades per 180 institucions i pel mateix jurat. L’any passat va ser guardonat amb el Premi l’arquebisbe sud-africà Desmond Tutu.

Jane Goodall i el president Mas durant la cerimònia

OBSERVACIONS ORNITOLÒGIQUES A continuació publiquem les observacions ornitològiques que ens han comunicat aquest mes. Duc (Bubo bubo) (2 ex.) observats a can Gallina. Diumenge, 26 de juliol del 2015, a les 21,30 hores. Observador: Vicenç Roig Falcó pelegrí (Falco peregrinus) i Aligot comú (Buteo buteo) observat el falcó empaitant l´aligot, a can Gallina. Diumenge, 26 de juliol del 2015, a les 21,20 hores. Observador: Vicenç Roig Abellerol (Merops apiaster) (8 ex.) observat un grup en vol i posant-se als cirerers de sota cal Tarrida. Diumenge, 26 de juliol del 2015, a les 20,30 hores. Observador: Vicenç Roig Xoriguer (Falco tinnunculus) (3 ex.) observats a l´església, dos al campanar i un en vol. Diumenge, 26 de juliol del 2015, a les 19 hores. Observador: Vicenç Roig Aligot comú (Buteo buteo) (3 ex.) observats en vol coronat per sobre el casc urbà. Divendres, 24 de juliol del 2015, a les 17,30 hores. Observadors: Rosa Simon i Pep Domènech Ànec collverd (Anas platyrhynchos) (4 ex.) observats en vol per sobre del casc urbà. Dijous, 23 de juliol del 2015, a les 7 hores. Observador: Vicenç Roig Abellerol (Merops apiaster) (X ex.) un grup observat en vol per sobre del casc urbà. Diumenge, 19 de juliol del 2015, a les 19,30 hores. Observadors: Rosa Simon, Pep Domènech, Tomás Blasco i Vicenç Roig Pardal xarrec (Passer montanus) (7 ex.) observats als horts de sota can Balasc. Diumenge, 12 de juliol del 2015, a les 20,50 hores. Observador: Vicenç Roig Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) (1 femella) fotografiada al jardí de casa seva, a can Guey. Dissabte, 4 de juliol del 2015, a les 9 hores. Observador: Enric Daunis Corb (Corvus corax) (5 ex.) observats en vol per sobre del barri de Sant Antoni, en el terme municipal de Sant Vicenç dels Horts. Dimecres, 1 de juliol del 2015, a les 13 hores. Observador: Vicenç Roig

MÒDUL DE RECUPERACIÓ DE FAUNA SALVATGE DE CAN BALASC En el full informatiu del mes passat encara posàvem l´adreça i els números de telèfon de contacte del Mòdul de recuperació de Fauna Salvatge de l´Estació Biològica de can Balasc al Parc Natural de Collserola. Un torrellenc ens va avisar de que, quan intentava posar-s´hi en contacte, no es podia. En efecte aquest centre de recuperació de

fauna salvatge dependent del Parc de Collserola va desaparèixer a inicis del 2012. Preguem disculpeu la difusió d´aquesta informació desfasada de forma involuntària. Reproduïm una nota informativa publicada al Butlletí del Parc de Collserola, nº 95, corresponent a la primavera del 2012. Tancament del mòdul de recuperació de fauna autòctona El Mòdul de Recuperació de Fauna Autòctona ubicat a l’Estació Biològica del Parc, a Can Balasc, va tancar les seves portes a inicis d’any. En conseqüència, si heu trobat una bestiola ferida caldrà que us dirigiu al Centre de Fauna Salvatge Torreferrussa. Adreça i contacte: Ctra. Sabadell - Santa Perpètua de Mogoda, km 4,5. 08130 Santa Perpètua de Mogoda. Tel.: 93 561 70 17 / 93 560 00 52. crf.torreferrussa.dmah@gencat.cat Horari per rebre ingressos: cada dia des de les 9 h fins a les 18 h.

CADELL DE RAT PENAT INGRESSAT A TORREFERRUSSA Informa Jaume Roig Roig que el 24 de juliol va trobar un cadell de rata pinyada a terra, al casc urbà de Torrelles, i el va traslladar al Centre de Fauna Salvatge de Torreferrussa.

174 AGENDA AGOST 2015

CALENDARI DE REUNIONS DE L´ANT Dilluns, 24 d´agost, a les 21 hores, a can Sostres. Reunió del grup d´ornitologia. Dilluns, 24 d´agost, a les 21,30 hores, a can Sostres. Reunió de junta directiva.

ACTIVITATS DE L´ANT

Diumenge, 2 d´agost, a les 20,30 hores, a can Sostres. Cens d´aus nocturnes. Organitzat pel grup d´ornitologia és obert a tothom. Diumenge, 9 d´agost, a les 19 hores, a la plaça de l´Església. Passejada per observar els ocells del nostre entorn. Cal avisar de l´assistència. T. 93 689 03 66. Diumenge, 30 d´agost, a les 17 hores, al peu de la torre de guaita del Tabor. Seguiment de la migració postnupcial de les aus planejadores. Dilluns, 31 d´agost. Finalitza el termini per respondre a les dues fotografies del mes d´agost del 14è Concurs d´identificació fotogràfica d´aus.

ALTRES ACTIVITATS Diumenge, 2 d´agost, a les 10 hores, a cal Bofill, a Torredembarra. Cens de lliri de mar. Aprofitant la floració, farem un recompte de lliris de mar (Pancratium maritimum) aquesta flor tan delicada i especial que és capaç de viure i florir damunt l'arena de la platja. A la Platja Natural dels Salats i Muntanyans de Creixell, Torredembarra i Roda de Berà. Organitzat pel Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat

Dissabte, 8 d´agost, de les 16 a les 20 hores, a Torredembarra. Taller: Rapinyaires i egagròpiles. Molts ocells rapinyaires regurgiten les restes d'aliments que no digereixen (ossos, pèl...) i en fan el que s'anomena egagròpiles. Analitzarem unes quantes egagròpiles de gamarús i òliba per veure què han menjat (ratolins, talpons, musaranyes...). A càrrec de Xavi Bayer. Organitzat pel Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat Dimecres, 12 d´agost, de les 21,30 a les 23,30 hores, al Centre d´informació del Parc Natural de Collserola. Especial llàgrimes de Sant Llorenç. Observació de la pluja d´estrelles dels Perseides que compartiran protagonisme amb la lluna gairebé plena. T. 932803552. www.parcnaturalcollserola.cat. Dimarts, 18 d´agost, a les 18 hores, al castell de Castellet i la Gornal. Alliberament d´eriçons. Organitzat per Còbit amb la col·laboració del Centre de recuperació de fauna de Torreferrussa i l´ICO. T. 977 670 169. p.foix@diba.cat Del dimecres, 19 al divendres, 21 d´agost, de les 17 a les 22 hores, a Torredembarra. Curs de quiroptologia no intrusiva. Sense manipular ratpenats i sense molestar-los aprendrem a conèixer-los i determinar-los usant detector d'ultrasons tot fent pràctiques de camp i ordinador i ens emportarem a casa un refugi artificial ben muntat. A càrrec de Xavier Bayer, Jordi Serra, Cisco Guasch, Maria Rosa Morera i Ramon Ferré. Organitzat pel Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat Del 20 al 29 d´agost, a la serra del Montsec, al Pallars Jussà. XV Camp ambiental i de treball Montsec 2015. Organitzat per IPCENA. T. 973263793. forest@ipcena.org Divendres, 21 d´agost, de les 20 a les 22,30 hores. Visita nocturna als ratpenats de Sant Pere de Rodes. Els murs del monestir de Sant Pere de Rodes allotgen una comunitat de ratpenats que és digne d’estudi. Es podrà acompanyar als experts de l’Àrea d’investigació en Quiròpters del Museu de Ciències Naturals de Granollers mentre estudien la comunitat de ratpenats de Sant Pere de Rodes. Organitzada per IAEDEN-Salvem l´Empordà. T. 972 387 559. reservesspv.acdpc@gencat.cat

CENTRES DE RECUPERACIÓ DE FAUNA I TELÈFONS D´INTERÈS

Cos d´Agents Rurals Centre de Fauna Salvatge Torreferrussa Serveis Centrals Ctra. Sabadell - Santa Perpètua de Mogoda, km 4,5 Tel.: 93 574 00 36 08130 - Santa Perpètua de Mogoda Of. de Sant Boi de Llobregat (c. Tints, 13) Tel.: 93 561 70 17 / 93 560 00 52. Tel.: 93 652 95 08 / Fax.: 93 652 95 39 crf.torreferrussa.dmah@gencat.cat