rdt727 setembre-octubre de 2012

1 ~

RÐ

T

Revista Roda de Ter / Setembre-octubre 2012

R ÐT727 LA REVISTA DE RODA DE TER

SETEMBRE-OCTUBRE’12Any LXIII / 3,15 €

CORRELLEngUA

2 ~

RÐ

TRevista Roda de Ter / Setembre-octubre 2012

RÐTEdita Ajuntament de Roda de TerRedacció Ramon Martí, 42. 08510 Roda de TerTelèfon 93 854 02 30Correu electrònic [email protected]òsit legal B-14.1958Preu 3,15 €

Col·laboradors d’aquesta edicióNúria Aguilar, Roc Aguilar, M. Carme Balmes, Pep Bas, Laura Bayer, Biblioteca Bac de Roda, Jèss Carol, Toni Colomo, El Casalot, Jaume Font Chiva, Joan Fradera, Mercè Franquesa, Fòrum Dona, Quico Gar-cía, Alícia Gómez, Grup Fotogràfic Roda, Sara Jordan Suriñach, Sabina Jufré, Maria Ocaña, Eva Orra, Alba Parareda, Miquel Pradell, Miquel Rovira, Joan Sala i Pujol, Jaume Salés Gorchs, Anna Sánchez Castro, Pere Serra, Jordi Sorts, Mercè Viladecàs.

Fotografia de la portada. Àlex Sánchez Montero.La fotografia de portada correpon a la xerrada que va fer la periodista i escriptora Patrícia Gabancho a Roda de Ter durant el Correllengua 2012.

Fotos. J.A. Alonso, Pep Bas, Jèss Carol, Grup Foto-gràfic Roda, Mercè Franquesa, Joan Fradera, Jordi Guerrero, Sabina Jufré, Maria Ocaña, Museu Arqueo-lògic de l’Esquerda, Roda Decideix, Miquel Rovira, M. Àngels Roviró, Àlex Sánchez, Jordi Sorts, Joan Parera, Montse Verdaguer.

Disseny inicial. BisgràficCoordinació, redacció i maquetació. Montse Verdaguer i MasImpressió. DIVERMATAdministració, publicitat i subscripcionsRevista RDT (Telèfon: 93 854 02 30)

La revista Roda de Ter no es responsabilitza de l’opinió dels articles signats.

El Temps Demografia

TEmPERATuREs sETEmBRE’12

Màxima abs. / ºC 31,5 (dia 6) Mínima absoluta / ºC 3,4 (dia 27) Mitjana mensual / ºC 19,5 Mitjana climàtica / ºC1996-2005 19,0

PlujA I mETEoRs

Precipitació total mensual (lm2) 135,6 Precipitació mitjana 1996-2005 88.4 Jornada més plujosa 88,5 (dia 29) Precipitació acumulada. Any 2012 369,8 Precipitació acumulada. Any 2011 723,7 Dies de pluja 7 Dies de boira 7 Dies de gelada 0 Dies de rosada 28 Dies de tempesta 4 Dies de neu 0 Vent fort>51 Km/h 5

VEnT

Ràfega màxima Km/h 61 NW

ACTERAmics de les Ciències de la Terra i de l’Espai

www.acterweb.com

Secció meteorologiahttp://meteoroda.svt.eswww.flickr.com/photos/joanfraderaXOM:Estació OS076

nAIXEmEnTs

03/09/2012Júlia Llorà Priego, filla d’Albert i Yolanda09/09/2012Kiara Anglada Dalmau, filla de Marc i Elisabet11/09/20112Maria Vila Serra, filla d’Antoni i Gemma19/09/2012Aya Si Hammou Benyechrak, filla de Mohamed i Ibtissam16/09/2012Ian Garcia Rodriguez, fill de Jordi i Miriam19/09/2012Erick Chamaidam Cebrian, fill d’Erick i Estrella24/09/2012Genís i Gerard Montmany López, fills de Josep i Lídia19/09/2012Paula Muñoz Creus, filla de Cristian i Cristina02/10/2012Gala Generó Zapata, filla de Daniel i Sonia04/10/2012Júlia Gurt Ramirez, filla d’Abel i Maria Neus09/10/2012Julio Garcia Cabanes, filla de Julio i Maria Carmen12/10/2012Arnau Burgaya Trasserra, fill de Lluís i Anna10/10/2012Uriel Bassaganya Vila, fill de David i Elisabet16/10/2012Zaid Boulayoun Lamrabti, fill de Mohamed i Farida

DEFunCIons

01/09/2012 – Concepció Molist Tomàs, 81 anys03/09/2012 – Ramon Parcet Torrentgenerós, 92 anys03/10/2012 – Antonio Casanova Lancha, 86 anys19/09/2012 – Rosa Parareda Pradell, 91 anys10/10/1931 – Pilar Terricabras Coll, 83 anys

3 ~

RÐ

T


ÍndexAgenda04. EDITORIAL

05. EL TEMA DEL MES

08. NOTÍCIES

32. MUSEU DE L’ESQUERDA

34. APUNTS

36. COM LA VAIG FER

37. SALUT

38. OPINIó

44. ESPORTS

52. SAPS QUè VULL DIR?

Dissabte, 3 de novembreFesta de barri sant sebastià amb Castanya-da. Inflables per la canalla davant la Carpa. Si plou, seran dins la carpa. Després de la Casta-nyada, sessió de ballables amb Narcís d’Osona. Organitza: AAVV del barri Sant Sebastià.

Diumenge, 11 de novembreTrobada del soci i 10è aniversari d’ACTER. Pujada a Bellmunt per esmorzar i celebrar el 10è aniversari de l’entitat. Sortida a les 8 del matí, des del local d’ACTER. Confirmar assistència. Organtiza: ACTER.

Caminada a savassona i sant Feliuet. En mo-tiu dels 100 anys de l’excursionisme a Roda de Ter. Adreçada als exsocis del desaparegut Cen-tre Excursionista Roda. Trobada a la plaça Ma-jor a 2/4 de 9 del matí. No cal inscripció.

Caminada pels voltants de Roda. Sortida a les 8 del matí, des de la plaça Major de Roda de Ter. Organitza: Caminem pels voltants de Roda i Encara hi som!.

Dissabte, 17 de novembreProjecció “l’enterrament”. Curmetratge d’Abel Arderiu, inspirat en “Contes de la Vila de R...” de Miquel Martí i Pol. A 2/4 de 6 de la tarda, a la sala polivalent de la biblioteca Bac de Roda. Organitza: Grup Descobrim.

Dilluns, 19 de novembreClub de lectura. Tertúlia literària al voltant del llibre Betúlia, de Maria Aurèlia Capmany. A 2/4 de 4 de la tarda. A la Biblioteca.

Dissabte, 24 de novembreProva Circuit Català de Bàdminton. Al pave-lló municipal d’esports. Durant to el dia. Orga-nitza: Club Bàdminton Roda.

Contes japonesos. Hora del conte a càrrec de Josep Salvans i Joan Solà. Activitat en col-laboració amb el col·lectiu Japanzone, en el marc de la celebració de la Nit Manga de Vic. A 2/4 de

12 del migdia. A la Biblioteca Bac de Roda.

Taller d’arqueologia: treball de neteja i clas-sificació de material arqueològic. Dins la Setmana de la ciència. Majors de 16 anys. Nom-bre limitat de places. Cal preinscripció prèvia (Museu Arqueològic de l’Esquerda. Tel. 93 854 02 71). De les 11 del matí a la 1 del migdia, al Taller-laboratori de l’Esquerda.

Dissabte, 8 de desembreInauguració dels Pessebres de Roda de Ter. Organitza: Agrupació Pessebrista de Roda.

Divendres, 14 de desembreInauguració exposició fotogràfica “100 anys d’excursionisme a Roda de Ter”. A la sala po-livalent de la biblioteca Bac de Roda.

Diumenge, 16 de desembreFira de Pont a Pont. Durant tot el dia. A la pla-ça Major de Roda.

Visita comentada al museu i al jaciment de l’Esquerda: “Quan Roda formava part de l’im-peri Carolingi”. Arqueologia i documentació escrita ens donen informació d’aquesta època. Dins la Fira de Pont a Pont. Trobada a les 11 del matí, al Museu Arqueològic de l’Esquerda. Visi-ta al Museu i tot seguit, al Jaciment. Organitza: Museu Arqueològic de l’Esquerda.

Caminada pels voltants de Roda. Sortida a les 8 del matí, des de la plaça Major de Roda de Ter. Organitza: Caminem pels voltants de Roda i Encara hi som!.

Dilluns, 17 de desembreClub de lectura. Tertúlia literària al voltant del llibre Riña de gatos, d’Eduardo Mendoza. A 2/4 de 4 de la tarda. A la Biblioteca.

Dimarts i dimecres, 11 i 12 de desembreTaller “Decorem la bibilioteca per nadal”. De les 5 a les 7 de la tarda. A la zona infantil de la Biblioteca Bac de Roda.

4 ~

Ed

itori

alRevista Roda de Ter / Setembre-octubre 2012

RĐT

Amb aires d’independència

En aquesta edició, un col·laborador de la revista diu en el seu article que “el que no podem fer és que la nostra revista surti sense cap indicació dels moments que estem vivint” i assegura que “seria un error si la nostra re-

vista només capta o s’interessa estrictament per la vida local”. Nosaltres creiem que la raó de ser d’una revista com el Roda de Ter és captar precisament el pols a la vida local. Però aquest col·laborador no va mal encaminat. Tenim la gran sort de comptar amb veïns i veïnes molt actius que, a més de col·laborar en la vida quotidiana del poble, també estan involucrats en esdeveniments que tenen una dimensió més enllà de la local. I aquí és on ens podem agafar i on la revista Roda de Ter pot captar més enllà del nostre municipi perquè el món local quedi emmarcat en un món global. Ens referim, per exemple, a veïns i veïnes que van anar a la gran manifestació de l’Onze de Setembre a Barcelona, que van omplir 7 autocars, i s’han convertit en l’excusa perfecta per poder parlar-ne. Sinó, per no-saltres, aquesta manifestació no hagués estat notícia. Com tampoc seria notícia per nosaltres tot el moviment independentista si no fos perquè Roda de Ter no viu d’esquena al que està succeïnt a la resta de Catalunya. Hem fet una revista amb aires d’independència. No perquè sigui el que es respira en aquests moments a Catalunya. Sinó perquè aquests aires també ens arriben a Roda de Ter. I en som clarament partíceps. Per les activitats que s’organitzen des de la societat civil, com el Correllengua, i per les decisions que s’estan prenent des de l’Ajuntament de Roda de Ter.Són moltes pàgines a la revista RDT d’aquesta edició. Però és que no sabíem per on “retallar”. Una vegada més queda clar que Roda de Ter no és un poble dormi-tori, sinó un poble amb moltíssima activitat, tot i la crisi.

5 ~

El t

ema

del

mes


Correllengua 2012

Text. Jèss Carol. Fotos. Àlex Sánchez

Patrícia Gabancho: “El procés cap a la independència serà més ràpid del que ens sembla”

La sala polivalent de la biblioteca municipal Bac de Roda es va omplir per escoltar les paraules de Patrícia Gabancho.

“No tinguem por, no defallim i no ens barallem”. Amb aquestes paraules Patrícia Gabancho, escriptora i periodista, va finalitzar la xerrada

que va donar el tret de sortida al Correllengua 2012 a Roda de Ter el passat 18 d’octubre. Gabancho, sota el títol ‘Cata-lunya davant una cruïlla’, va fer incís a la trajectòria històrica de Catalunya al costat de l’Estat Espanyol i sobre com, al llarg dels anys, “Espanya no ha entès el projecte de catala-nisme”. Repassant la història des de la revolució industrial i fins a l’estat de les autonomies, Gabancho considera que “Cata-lunya sempre ha apostat per la modernització, l’ambició d’excel·lència, formar part d’Europa i la justícia social”. Afir-ma que “Catalunya sempre ha anat per davant d’Espanya” i que “Espanya encara no ha entès el projecte català”. Segons Gabancho, “després de 30 anys de democràcia el projecte de Catalunya està sense engegar” però també afirma que “Espanya, després de concentrar tota l’activitat a Madrid i de l’enfonsament de Bankia, s’ha quedat sense projecte”, i que ara, “l’única opció que li queda és el rescat”. Arribats en aquest punt, amb una Espanya “rància”, una autonomia “sense ni un duro” i una Generalitat “agònica”, ha sorgit “un

important moviment popular organitzat” que “no s’havia tingut mai des de la transició”. “Aquesta és la feina que ha fet l’Assemblea Nacional Catalana”, afirma. Un cop mobilitzada la societat “faltava la part política” i aquesta “ha despertat amb l’Associació de Municipis per la Independència i amb el posicionament del president Artur Mas després de la gran manifestació de l’11 de setembre”.

Continua a la pàgina 6

L’escriptora i periodista va assegurar a Roda de Ter, dins els actes del Correllengua, que: “A Europa li interessa Catalunya dins la unió perquè serà un contribuent net”.

6 ~

El t

ema

del

mes


El Correllengua és un dels màxims exponents del treball en xarxa entre associacions i persones d’arreu del país que lideren projectes de defensa

i promoció de la llengua i la cultura catalana, tal i com s’explica a la pàgina web de la Coordinadora d’Associa-cions de la Llengua catalana (CAL). Des d’una proposta lúdica i festiva, el Correllengua reivindica el foment de l’ús social de la llengua i difon la riquesa de la cultura catalana. És una iniciativa sorgida de la societat civil ca-

Què és el Correllengua?

Correllengua 2012

Continua de la pàgina 5

I com es presenta el futur? Gabancho ho té clar: “El procés cap a la indepen-dència serà més ràpid del que ens sem-bla”. Afirma que s’ha d’aconseguir “una majoria social favorable a la indepen-dència” i que després de les eleccions del 25N “caldrà negociar amb Europa”. Referent a les proclames d’alguns sec-tors que afirmen que una Catalunya independent es podria quedar fora d’Europa, Gabancho es mostra taxati-va i afirma que “a Europa li interessa Catalunya dins la unió perquè serà un contribuent net”. Patrícia Gabancho destaca que ara, “l’única estratègia que té Espanya és la de la por” i posa com a exemples qües-tions com les jubilacions, les presta-cions d’atur o els títols universitaris. Segons Gabancho “són ridículs” els arguments que utilitzen determinats sectors espanyols. “Per primer cop des de 1714 els ca-talans podrem viure com a catalans, muntarem un món a la manera cata-lana”. D’aquesta manera engresca a la societat a crear un nou estat i destaca que “no és un independentisme de but-xaca, és un projecte i de consciència”. De cara a Europa, “els catalans hem demostrat una manifestació democrà-tica i feliç” així com també “la sereni-tat i solvència del president Mas”. Tot i això, “Europa no es mullarà fins a l’úl-tim moment” tot i que “la imatge que

tenen és de simpatia cap als catalans”. De cara a les eleccions, Gabancho va demanar “voteu amb consciència i vo-teu independència”. La xerrada va te-nir lloc a la sala polivalent de la Biblio-teca Bac de Roda que va quedar plena d’assistents a l’acte.Patrícia Gabancho (Buenos Aires, 1952) és periodista i escriptora. S’ha especialitzat en temes de cultura, his-tòria i urbanisme i col·labora habitual-ment en diversos mitjans de comuni-cació. Aquest passat mes de setembre va rebre el Premi Prudenci Bertrana amb la seva novel·la La néta d’Adam. És membre del Cercle d’Estudis Sobi-ranistes i també està activament com-promesa amb l’Assemblea Nacional Catalana.

Patrícia Gabancho és periodista i escriptora i col·labora en diversos mtijans de comunicació.

talana, transversal, oberta, participativa i popular que va sorgir l’any 1993 a Mallorca. El 1995 es va començar a fer al País Valencià i a partir del 1997 s’amplia a la resta de territoris de parla catalana. A Roda de Ter s’ha ce-lebrat la 9a edició i és la tercera vegada que s’organitza des de l’entitat Roda Decideix, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roda de Ter.

7 ~

El t

ema

del

mes


Text. Redacció RDT. Fotos. Joan Parera, Roda Decideix i Montse Verdaguer

Roda de Ter celebra per novena vegada el Correllengua

Roda de Ter va tornar a celebrar el Correllengua. I aquesta va ser la 9a vegada, la tercera que ho organitzava Roda De-cideix. La xerrada a càrrec de l’escriptora i periodista Pa-trícia Gabancho va obrir els actes, el dijous 18 d’octubre. I l’activitat es va reemprendre el dissabte. Com que ja hi havia previsió de mal temps i, sobretot, de fortes pluges, els actes adreçats a la canalla es van fer a la Porxada de Can Planoles en lloc de la plaça Major. A les 5 de la tarda, començava

Correllengua 2012

l’animació infantil a càrrec de la Companyia d’espectacles Rovell d’Ou i tot seguit, hi va haver berenar popular. Al ves-pre, es va fer el sopar i la quina popular a la Carpa. I a partir de les 12 de la nit, van arribar els concerts amb els grups Àcid Úric i Kòdul. Els actes del Correllengua d’aquest any es van tancar amb cinema català amb la projecció de la pel-lícula “Salvador”, que es va passar el diumenge a la tarda, al Teatre Eliseu, amb entrada gratuïta.

8 ~

No

tície

sRevista Roda de Ter / Setembre-octubre 2012

La sessió plenària de l’Ajunta-ment de Roda de Ter es va ce-lebrar el dimarts, 16 d’octubre,

a les 9 del vespre, a la sala de plens del consistori rodenc. El ple va començar amb l’aprovació provisional de la modificació de les ordenances fiscals reguladores dels tributs municipals que s’aplicaran el 2013. El regidor d’Hisenda, Roger Co-rominas (ERC), va explicar els canvis més significatius i va començar par-lant de l’Impost de Béns Immobles (IBI). Corominas va qualificar les or-denances fiscals de “continuïstes” i va afegir que es tracta d’una “congelació general” dels impostos i taxes.Segons Corominas, s’abaixa per se-gon any consecutiu el tipus impositiu de l’IBI. Enguany es passa del 0,71 al 0,64 el que suposa una disminució del 10,94% del tipus que permetrà frenar l’increment que s’hagués produït pel fet que el municipi de Roda de Ter l’any vinent estarà en el cinquè any d’aplicació de la revisió cadastral que va començar el 2009 i, per tant, si no s’actua sobre el tipus impositiu, els re-buts pujarien de mitjana per sobre del 10%. Així mateix aquesta baixada de tipus també permet frenar l’increment que suposava l’aplicació del decret llei aprovat pel govern espanyol el 30 de desembre de 2011. El regidor va ex-plicar que es manté la bonificació que es va aprovar l’any passat del 5% per aquells rebuts que estiguin domicili-ats abans del 15 de març de cada any. Segons Corominas: “Amb aquest ti-pus que fixem avui del 0,64 juntament amb la bonificació del 5% anem a bus-car una recaptació municipal per IBI similar a la de l’any passat”. El regidor d’Hisenda i primer tinent d’alcalde també va destacar que en-guany s’apuja de 50.000 € a 85.000 € el valor cadastral que pot tenir un ha-

L’Ajuntament aprova una “congelació general” dels impostos i taxes per al 2013Text i fotos. Redacció RDT

El regidor d’Hisenda, Roger Corominas, en el moment d’explicar la modificació de les ordenances fiscals.

bitatge per acollir-se a la bonificació del 50% del rebut en el cas de famílies nombroses. S’ha apujat pel fet que ac-tualment amb un valor tan baix hi ha-via moltes famílies que tot i ser nom-broses no es podien acollir a aquesta bonificació pel fet que el seu habitatge superava aquest valor. Pel que fa l’impost sobre vehicles, enguany s’estableix una nova bonifi-cació del 20% de la quota de l’impost a favor d’aquells vehicles que, per la classe de carburant utilitzat, o per les característiques dels seus motors, es considera que produeixen un menor impacte ambiental. A aquests efectes, s’entendrà que produeixen menor im-pacte ambiental aquells turismes que produeixen emissions de C02 inferiors a 100gr/km. En aquest sentit, l’equip de govern d’ERC va agrair l’aportació ciutadana que “o bé trobant els regi-dors pel carrer o havent entrat instàn-cies ens ha fet notar i valorar aquesta possibilitat que finalment s’ha portat a terme”. Donat que al ple de juliol ja es van mo-dificar les taxes educatives i que no hi ha cap canvi en escombraries, vehicles, a banda de la bonificació ja esmenta-da, el regidor va afegir que la resta són canvis menors o actualitzacions de ta-xes que ja no eren d’aplicació. El més

destacat en aquest apartat és:• Eldescomptedel10%ambelCar-net Jove a la piscina.• Increment de 10 cèntims metrelineal a les parades del mercat del di-jous.• Incorporarcomapreuspúblicselstallers d’oci i lleure formatiu dels Es-pai’s Actius.• Actualitzaralgunestarifesdelare-vista municipal RDT per adaptar-les i baixar-les a les circumstàncies actuals de crisi.Aquest punt de l’ordre de dia va ser aprovat amb els vots a favor de l’equip de govern d’ERC i del grup municipal de CiU, a l’oposició. IPR-PSC, també a l’oposició, finalment es va abstenir perquè l’equip de govern no va accep-tar la proposta d’IPR d’ampliar la bo-nificació en l’ordenança referent a les plusvàlues que va fer durant el trans-curs del mateix ple. Segons el regi-dor d’Hisenda, l’oposició havia tingut temps suficient els dies previs al ple per fer les seves aportacions a la modi-ficació de les ordenances fiscals i l’al-calde, Jordi Serra, va afegir que el ple no era el moment de discutir-ho però que la proposta s’estudiaria de cara un altre any. El regidor de Plataforma per Catalunya (PxC) va excusar la seva as-sistència al ple per motius personals.

9 ~

No

tície

s


El ple també va aprovar la prestació econòmica en situació d’incapacitat temporal de conformitat amb el que preveu l’article 9 del Reial Decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per a garantir l’estabilitat pressupostària i de fo-ment de la competitivitat. Amb l’aplicació d’aquest Reial Decret Llei, els 3 primers dies de baixa laboral, els treballa-dors de l’Ajuntament de Roda de Ter cobraran fins el 50%, del 4t al 20è dia, ambdós inclosos, es cobrarà fins el 75%. A partir del 21 dia de baixa laboral que es cobrarà el 100% de la retribució. També es cobrarà el 100% del sou, si es tracta d’una baixa laboral per contingències professionals i també si es tracta d’hospitalització i intervenció quirúrgica degu-dament justificat. ERC i CiU hi van votar a favor i IPR-PSC es va abstenir.

L’ajuntament aplica el reial decret del govern espanyol sobre les baixes laborals

Roda de Ter es declara ‘moralment’ territori català, lliure i sobirà Text i foto. Redacció RDT

Moment de la votació amb la mà alçada dels 12 regidors que van assistir al ple.

Durant el ple d’octubre, l’ajuntament va aprovar una moció d’urgència per a la creació d’un estat propi per Catalunya, presentada conjuntament per ERC, IPR-PSC i CiU, que són 3 dels 4 grups municipals que formen el consistori. La moció que declara moralment Roda de Ter territori català, lliure i sobirà va ser aprovada per unanimitat amb els vots dels 12 regidors que van assistir al ple. A la sessió plenària d’octubre, hi faltava el regidor de Plataforma per Catalunya (PxC) que havia excusat el seva assistència. En la moció es recorda que en la consulta popular a Roda de Ter del 13 de desembre de l’any 2009, 1.922 rodencs i rodenques van expressar “el seu desig de viure en un país lliure i indepen-dent”, d’un cens de 5.009 votants, i 1.982 vots emesos.

L’Ajuntament de Roda de Ter també va aprovar la ratifica-ció del decret d’interposició d’un recurs d’apel·lació contra la sentència dictada en el recurs contenciós administratiu presentat per Agbar Instalaciones, SLU, relatiu a l’aprovació definitiva de la liquidació de l’obra d’adequació de la Bibli-oteca Municipal Bac de Roda. Amb aquest recurs, l’Ajunta-ment de Roda de Ter vol intentar que no hagi de pagar els interessos de demora ni els costos judicials i sol·licitarà a la Diputació de Barcelona que faci un peritatge per deter-minar responsabilitats. ERC, IPR-PSC i CiU hi van votar a favor. El grup municipal d’IPR va exposar durant el ple el seu punt de vista, el qua el podeu llegir en l’article que han publicat en aquesta mateixa edició.A principis d’octubre, l’Ajuntament de Roda de Ter feia pública una nota de premsa en la que s’informava que el consistori rodenc haurà de pagar 340.883 € a l’empresa que va construir la Biblioteca Municipal Bac de Roda (Agbar Instalaciones SLU, actualment Emte Services SAU), en concepte d’obra executada i no reconeguda, interessos de demora i costos judicials. En la mateixa nota, s’explica que l’Ajuntament de Roda de Ter va recepcionar les obres de la biblioteca el mes d’abril de 2008, data que va ser inaugurada oficialment. L’empresa constructora va promoure contenci-ós administratiu contra la liquidació final d’obres aprovada per l’ajuntament el desembre de 2009, ja que reclamava re-visió de preus i haver realitzat més obra prevista que en el projecte.L’actual equip de govern d’ERC manifesta que assumeix amb responsabilitat aquesta situació sobrevinguda i ja està treballant per interposar recurs d’apel·lació i intentar millo-rar els termes de la sentència, tot i que aquesta condemna suposarà un cop important per a les finances locals i condi-cionarà les accions i inversions del consistori.

Recurs d’apel·lació per la sentència sobre les obres de la biblioteca municipalText. Redacció RDT. Foto. Àlex Sánchez

Una imatge de la inauguració de la biblioteca que va tenir lloc l’abril del 2008.

10 ~

No

tície


L’Ajuntament de Roda de Ter va aprovar en el ple de setem-bre deixar l’estelada hissada al balcó del consistori rodenc. El grup muncipal IPR-PSC va presentar una moció en la que es demanava que l’ajuntament hissi l’estelada a la Casa del Vila al costat de la Senyera, de forma permanent, fins que Catalunya sigui un nou estat d’Europa. Abans de fer la votació de la moció, l’equip de govern d’ERC va recordar que l’Ajuntament de Roda de Ter no té tradició de deixar permanentment cap bandera al balcó però que, si finalment es canvia aquest criteri, “no té sentit” posar-hi l’estelada i la senyera. L’alcalde, Jordi Serra, va recordar que des d’aquest Onze de Setembre l’estelada ja està penjada al balcó de

L’Ajuntament de Roda de Ter deixarà l’estelada al balcó del consistori rodenc

Text i fotos. Redacció RDT

Durant la festa major, l’estelada va hissar al costat de l’escut del poble.

La sessió plenària de l’Ajuntament Roda de Ter del setembre va tenir lloc el dimarts, dia 18. Aquest va ser el pri-mer ple que celebrava l’ajuntament després del període de les vacances d’estiu. El primer punt del l’ordre del dia va ser l’aprovació del compte ge-neral de l’exercici 2011.L’Ajuntament de Roda de Ter va apro-vat presentar les sol·licitud per a la ins-cripció al Pla “Xarxa de Governs Lo-cals 2012-15” a través de l’instrument de les meses de concertació de les ne-cessitats que s’assenyalen tot seguit:Garantia de la prestació adequada de serveis públics locals (Anys 2013 i

2014 – 90.000 euros cada any); Millo-ra de la mobilitat urbana d’acord amb el Pla de Mobilitat de la Diputació de Barcelona (Any 2013 i 2014 – 100.000 euros cada any); Millora dels espais públics i les vies públiques (Any 2013 – 95.000 euros); Millora de l’enllume-nat públic per a una major eficiència energètica (Any 2013 – 50.000 euros); Millora del clavegueram (Anys 2013 i 2014 – 40.000 euros i 35.000 euros, respectivament).El consistori rodenc també va aprovar per unanimitat la moció del Consor-ci del Ter (abans nomenat Consoric Alba-Ter) per a garantir el cabal del riu Ter en el marc del procés de licita-ció de la gestió del servei d’abastament prestat per Aigües Ter-Llobregat (ATLL).

El ple va aprovar l’urgència de dues mocions presentades pels grups de l’oposició Independents per al Progrés de Roda (IPR) (moció sobre la senyera que podeu llegir en la notícia d’aquesta mateixa pàgina) i Plataforma per Cata-lunya (PxC), respectivament. PxC va presentar una moció en la que es demana suprimir la taxa de l’euro per recepta mèdica que va aprovar el Parlament de Catalunya i que va en-trar en vigor el 23 de juny del 2012. La moció ser ser aprovada amb les abs-tencions d’ERC, IPR-PSC i CiU i el vot a favor de PxC. L’alcalde va aixecar la sessió i una veï-na del públic va fer una intervenció, tal i com ho permet el reglament de Par-ticipació Ciutadana una vegada s’ha acabat el ple.

l’ajuntament. Es va proposar canviar el redactat de la moció i deixar-hi només l’estelada. La moció va ser aprovada amb els vots a favor de l’equip de govern d’ERC i els grups de l’oposició d’IPR-PSC i CiU. PxC, també a l’oposició, hi va votar en contra.

Altres punts de l‘ordre del dia del ple de setembre

11 ~

No

tície

s


Especialitats:PA D’OSONA

ESPIGUES D’OSONA PA GALLEC

PA ARTESÀAvda. Tecla Sala, 17 - Tel. 93 854 04 51

08510 RODA DE TER

CLÍNICA DENTALDr. JOAQUIM ROMA NOVELLAS

Col·legiat 3893

SERVEI D’ORTODÒNCIAMÀSTER EN IMPLANTOLOGIAODONTOLOGIA CONSERVADORACIRURGIA I PRÒTESIS C. Bac de Roda, 9, 1r, 3a

Tel. 93 850 03 96 - RODA DE [email protected]

L’Ajuntament de Roda de Ter ha externalitzat el servei de repartiment i bustiades de díptics informatius, flyers, car-tells i dels subscriptors de la revista Roda de Ter a la Funda-ció Areté. Areté és una empresa d’economia social d’Oso-na que promou la inserció sociolaboral de persones amb problemes de salut mental i dificultats per incorporar-se al món laboral. Areté té tres línies principals de negoci, una de les quals és el Servei de Repartiment de material publicita-ri i bustiada. Es tracta d’un servei format per professionals especialitzats en bustiades generals i segmentades, reparti-ment i col·locació de cartells. El Servei de Repartiment de la Fundació Areté es va “estrenar” a Roda de Ter amb el re-partiment del material de difusió de la Festa Major (cartells i programa d’actes repartit casa per casa) i amb el reparti-ment als subscriptors de la revista RDT de Festa Major. Areté també té una gran àrea dedicada a la fabricació d’arti-cles exclusius de fusta reciclada destinats a l’horticultura i la jardinera, com taules de cultiu adaptades al mètode Gaspar Caballero de Segovia, jardineres de totes mides, conteni-dors d’oli usat i galliners. Per últim, gestiona una botiga amb articles de segona mà provinents de la deixalleria.Areté forma part de la xarxa de recursos sociolaborals de la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona (FCMP-PO) i compta amb 16 professionals, 13 dels quals amb cer-tificat de disminució derivat de malaltia mental. L’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra, és el president de la fundació.

L’Ajuntament de Roda de Ter aposta per la Fundació Areté, una empresa d’economia social, per fer els repartiments i bustiades

El Servei de Repartiment de la Fundació Areté, fent un repartiment a Vic.

El Consorci del Ter va començar el 16 d’octubre uns treballs de manteniment de la llera del riu Ter a Roda de Ter. En concret, s’està portant a terme la neteja d’un tram de 200 metres de longitud, just aigües amunt del Pont Vell. Bàsi-cament es tracta d’eliminar els arbres que en cas de riuada poguessin afectar al Pont Vell i evitar els possibles perills. Els treballs estan finançats pel Consorci a través d’una apor-tació d’ENDESA S.A. i els executa l’empresa TAC Osona. A més de Roda de Ter, també es realitzen treballs de mante-niment a altres municipis osonencs: les Masies de Voltregà, Torelló, Manlleu i Gurb.

Canvi d’imatge del Consorci del TerEl Consorci Alba-Ter ha decidit canviar la imatge corporati-va per adaptar-se als nous temps. Aprofitant aquests canvis s’ha apostat pel nom comercial de Consorci del Ter, i s’ha elaborat un nou logotip, que serà la imatge del Consorci. La proposta cromàtica transmet una imatge fresca i actual que concorda amb els àmbits d’actuació de l’ens: patrimoni natural, patrimoni cultural, promoció econòmica i turisme, i comunicació i sensibilització. Els nous canvis es van apro-var en l’últim Consell de Govern del 19 de setembre.

El Consorci del Ter financia uns treballs de manteniment de la llera del riu Ter, executats pel TAC Osona

El Ter, el 22 d’octubre de 2012, després d’un cap de setmana de pluja intensa. Foto. M.A.R.

12 ~

No

tície


Setmana de la Gent Gran i Festa del Casal d’avis Text. Redacció RDT. Fotos. Montse Verdaguer

Domènec Colom Comas i Rosa Costa Surroca Casament: 30 d’agost de 1962Joan Pagés Riera i Amparo Izquierdo Nevot Casament: 12 de febrer de 1962Agustí Sànchez Torres i Carmen Chércoles Pérez Casament: 24 de juny de 1962Ramon Escarrabill Sayós i Pepita Basols Vilà Casament: 10 de setembre de 1962Vicenç Ocaña Calahorro i Isabel Subirana Collell Casament: 9 de juliol de 1962Josep Subirana Muntadas i Joaquima Codina Olivet Casament: 23 de setembre de 1962Adjutori Arumí Rovira i Rosa Balmes Marcé Casament: 17 de setembre de 1962Francisco Colomo Liébana i Maria Jesús Cruz Illana

Homenatge de les Noces d’Or

El segon cap de setmana de setembre van tenir lloc els prin-cipals actes previstos dins la Setmana de la Gent. El canvi de data ha estat una novetat ja que fins ara se celebrava el mes de juny però des d’aquesta edició, la Setmana de la Gent Gran s’ha fet coincidir amb la Festa del Casal d’Avis de Can Planoles, una festa que se celebra cada any a principis de setembre amb un dinar de germanor. Els actes de la Setmana de la Gent Gran van començar el 7 de setembre amb l’Homenatge de les Noces d’Or, acte en el qual es fa un reconeixement social a totes les parelles que

celebren els 50 anys del seu casament. En aquesta ocasió, es van homenatjar 15 parelles de Roda i Les Masies de Roda que es van casar l’any 1962. L’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra, va entregar a cada parella, com a record, una foto-grafia de la nevada d’aquell any, i la tècnica de cultura, la historiadora Maria Ocaña, va explicar alguns dels fets ocor-reguts aquell any. L’acte es va fer als jardins de Can Planoles, a les 7 de la tarda. El diumenge 9 de setembre va tenir lloc l’Homenatge a la Vellesa de Roda i Les Masies de Roda, em-marcat dins la Festa del Casal d’Avis de Can Planoles.

Casament: 25 de novembre de 1962Pere Arbat Casadellà i Maria Piella Sala Casament: 12 de setembre de 1962Lluís Balaguer Pastor i Antònia Serrabassa Faja Casament: 3 de setembre de 1962Francesc Torrents Orra i Mercè Rifà Farrerons Casament: 14 de maig de 1962Josep Bofill Gual i Maria Viladecàs Pujol Casament: 21 de maig de 1962Josep Muntadas Boix i Maria Roca Casals Casament: 11 de setembre de 1962Josep Anglada Sanglas i Carme Roca Rifà Casament: 12 d’octubre de 1962Frederic Parareda Prats i M. Àngels Casas Casellas Casament: 23 de setembre de 1962

Els matrimonis homenatjats de les Noces d’Or, amb l’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra, i altres representants del consistori rodenc.

13 ~

No

tície

s


Paquita Falcó VilarrodonaMª Teresa Sayós MoraRosa Verdaguer BascoJaume Codina Teixidor Joan Roca BaldàMatilde Bruguera CarósJosep Molet GallachPere Sorts AutetDominga Gil PalosMargarida Orriols GuiterasFrancisco Penalva JiménezDolors Parés BovéFrancesc Isern Oliver

XXVIII Homenatge a la Vellesa de Roda i Les Masies de Roda

Antònia Navas GarcíaMaria Estrella OñoroConcepció Carles JuvantenyLluís Parra CordomíRosa Vilaseca NavarroFilomena Prat VerdaguerPilar Gil AbellaColoma Majordom AngladaMagdalena Portet BrugueraMiquel Clapés BlanchRosa Masoliver SanglasAntònio Fitó TomàsJosefa Vila Autet

Amparo Barrera PérezFrancesc Torrent RifàJesús Peña FrancésJosep Masó Roca Martín Fuentes BelmontePrimitiva Gordillo Gallega Julio Costa AllsoppAntoni Vila BoixRamiro Guzmán MéndezMiquel Coll BrugueraPedro Palomino SánchezMaria Pradell VilarConcepció Bagaria Casanovas

Maria Sanglas Masoliver Carme Arisa Albó

Els padrins i padrines d’honor de Roda de Ter

Les padrines d’honor de Les Masies de Roda

Durant l’acte, que es va celebrar als jardins de Can Plano-les, es va homenatjar un total de 41 àvis i àvies que aquest any celebren els 87 anys. La majoria dels padrins i padri-nes d’honors de la festa són de Roda de Ter, mentre que 2 d’aquestes persones són de Les Masies de Roda. La 28a edició de l’Homenatge a la Vellesa es va obrir amb unes pa-raules del president del Casal d’avis, Francesc Coll, seguit per l’alcalde de les Masies de Roda, Ramon Isern, i va tancar els parlaments l’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra. Cada alcalde va repartir les plaques d’honor als homenatjats del

seu municipi. L’alcalde de Les Masies de Roda també la va entregar al seu pare Francesc Isern Oliver. L’acte es va tan-car amb l’actuació de la Coral Vila i Formosa. Tot seguit, va tenir lloc el dinar a la Porxada de Can Planoles, al que hi van assistir més de 220 comensals. A la tarda, hi va haver ball.

I la Setmana de la Gent Gran es va tancar amb la xerrada ‘Fem memòria’, a càrrec d’Àngels Rosich, que es va fer el 18 de setembre, a les 4 de la tarda, a la sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda.

14 ~

No

tície


El Servei d’Ocupació de l’Ajuntament de Roda de Ter ha iniciat un nou servei per als seus usuaris. Es tracta de la tramesa d’un correu electrònic amb les ofertes de treball de la comarca d’Osona, el qual s’enviarà el dilluns de cada set-mana. El correu el rebran els usuaris del Servei d’Ocupació de l’Ajuntament de Roda de Ter i que estiguin inscrits a la xarxa Xaloc. Sempre que ho vulguin, aquestes persones po-den demanar donar-se de baixa d’aquest mailing. El recull d’ofertes de la comarca té l’objectiu de facilitar la informació de les ofertes que s’estan tramitant a la comarca. Aquelles persones interessades a participar en alguna d’elles, cal que ho facin a través de la web o empresa que les gestiona cli-cant l’enllaç que se’ls facilita en el correu electrònic. D’altra banda, les ofertes estan actives en el moment que s’envia el correu, pot ser que en qualsevol moment el portal que les publica les desactivi per no ser ja vigents. Per qualsevol consulta, us podeu adreçar al Servei d’Ocupació de l’Ajun-tament de Roda de Ter, situat a Can Vinyets, a la plaça Ma-jor, número 10. O trucar al telèfon 93 854 03 77. També us podeu adreçar al Club de Feina que funciona els dilluns i els divendres de les 10 del matí a les 12 del migdia.

soRTEIG “TImBRA I GuAnYA” D’ARCL’emissora municipal Ràdio Roda (107.6 FM) va fer el sorteig trimestral de l’Associació Roda de Comerciants (ARC) en un programa especial, en directe, el dilluns 1 d’octubre, a dos quarts de 10 del vespre. Als estudis de Ràdio Roda hi van assistir tres membres de la Jun-ta d’ARC i es va comptar amb el regidor de Promoció Econòmica, Hisenda i Comunicació, Roger Corominas, com a mà innocent. Es va donar la casualitat que Coro-minas era a Ràdio Roda perquè acabava de participar al programa ‘L’Ajuntament respon’ i va ser l’encarregat de treure les 5 butlletes guanyadores d’entre les 500 butlle-tes participants. El soteig d’ARC porta per nom ‘Timbra i guanya’. Els clients d’ARC troben unes targetes als es-tabliments associats que cal segellar en 8 establiments diferents per entrar en el sorteig de 5 premis de 100€. El client ha de dipositar-la a qualsevol establiment as-sociat. Durant el programa, que dura uns 30 minuts, es va trucar en directe als premiats i se’ls va comunicar en antena que havien estat els guanyadors dels 100 euros de la campanya d’ARC ‘Timbra i guanya’. El premi s’ha de bescanviar a qualsevol dels establiments d’ARC. El nom de les 5 guanyadores del sorteig d’ARC van ser: Mª Teresa Costa Vilalta, Cecília Borrego Martin, Rita Rovira Fabregó, Àngels Casas Casellas, Àngela Escarra-bill Sayós.

Segueix les informacions de l’Ajuntament de Roda de Ter al twitter i al facebook

www.rodadeter.cat

Nou servei per als usuaris del Servei d’Ocupació: les ofertes de feina en un clic

PRoGRAmEs DE RÀDIo RoDAAquest mes d’octubre hi ha dos programes de Ràdio Roda que s’han incorporat a la graella després del parèntesi de l’estiu. Es tracta del programa L’Ajuntament respon, que es va reincorporar l’1 d’octubre, i el programa d’actualitat i hu-mor Jasvurà que ho va fer el 19 d’octubre. Per a més infor-mació: www.radioroda.cat

Text. Redacció RDT

15 ~

No

tície

s


El PRImER DIumEnGE DE CAsA mEs, mERCAT DE 2A mÀ.- El 7 d’octubre es va tornar a fer el mercat de productes de segona mà i reutilitzables a la zona del polígon del Puig Vell de Roda. Aquesta és una iniciativa que es va estrenar el diumenge 2 de setembre i que es re-peteix cada primer diumenge de mes. El dia de l’estrena, el nombre de parades del mercat va ser d’una quinzena, mentre que el nombre ha augmentat significativament en aquesta segona edició ja que s’hi van comptabilitzar més de 40 parades. Us podeu inscriure el mateix dia del mercat o poden trucar al telèfon 620 863 765 (Joan). Cal pagar una taxa per posar la parada. Foto. M.À. Roviró

Berenar als horts municipals de la Muntanyeta per celebrar el final de la temporada

Text. Joan Fradera nogué. XOM:OS076

L’estiu del 2012, un estiu de temperatures rècords

El balanç de l’estiu 2012 ha estat de clarament molt calorós amb una mitjana estacional de 23,4ºC amb +1,2ºC per so-bre de la mitjana climàtica. És la segona més alta dels dar-rers 20 anys i només comparable a certa distància del tòrrid estiu del 2003 amb +2,1ºC. La segona onada de calor del mes d’agost, entre els dies 18 al 27, el termòmetre va supe-rar els 37º C en 6 jornades seguides amb una punta de calor de 40,2ºC, superant així el rècord absolut de l’observatori registrat el dia 25 d’agost de l’any 2000.També l’estiu s’ha mostrat extraordinariament sec, acumu-lant un total estacional de 60,0 mm, la qual cosa representa el 29% de la precipitació i molt lluny de l’habitual que és de 209,3 mm i de nou supera els registres històrics de l’esta-ció. Per a més informació: http://meteoroda.svt.es i www.flickr.com/photos/joanfradera.

Els hortolans dels Horts Municipals de la Muntanyeta de Roda de Ter van fer un berenar-sopar el 21 de setembre per celebrar el final de la que ha estat la seva primera temporada. Cadascú va portar de casa un plat diferent. Va ser un bon moment per poder comprovar que els 22 horts que van començar a conrear feia pocs mesos estaven d’allò més bonics, tot i ser ja final de temporada. Encara hi vam poder veure tomàquets, carbasses, pebrots... Un paisatge molt diferents de quan van començar a conrear aquestes parcel·les, que tot eren rocs i pols. Bona feina i bona verdura. Text i foto. Montse Verdaguer

16 ~

No

tície


Des de l’any 2007, l’Ajuntament de Roda de Ter col·labora amb l’Instituto de la Mujer, amb cofinançament del Fons Social Europeu, per tal de desenvolupar el Programa Cla-ra amb l’objectiu d’ afavorir la inserció sòciolaboral de les dones.Han viscut l’experiència al voltant d’un centenar de dones, amb unes valoracions molt positives. El programa consta d’una fase de motivació i orientació, i una altra centrada en la formació per a millorar les competències per a buscar fei-na, i un acompanyament a la recerca de treball. Es treballa tant a nivell individual com en grups reduïts.La formació és totalment gratuïta i es durà a terme durant el mes de novembre i desembre de 2012. Les inscripcions estaran obertes tot el mes d’octubre. Hi poden participar totes les dones majors de 16 anys que es trobin en situació d’atur, que treballin de forma precària, o que vulguin rein-corporar-se al mercat de treball. Si estàs en aquesta situació, vols preparar-te pel món la-boral i tens ganes de formar-te, et podem acompanyar en aquest camí. Per demanar més informació i inscripcionsAjuntament de Roda de Ter. Can Vinyets.Plaça Major, 1008500 Roda de TerTel. 93 854 03 77 De dilluns a divendres de 8.00 a 15.00 h i dimarts de 8.00 a 14.00 i de 16.30 a 19.00 h.Correu: [email protected] www.rodadeter.cat

Nova edició del Programa “Clara” per afavorir la inserció sòciolaboral de les dones

Text. Eva Orra

L’Ajuntament de Roda de Ter ha organitzat diversos cursos de formació d’adults a través de les regidories d’Educació, Serveis Socials i Promoció Econòmica. Tots aquests cursos són gratuïts, gràcies al suport econòmic de Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat de la Diputació de Barcelona. Els ins-crits van haver de dipositar una fiança de 10 €, que serà re-tornada si s’assisteix a un 80 % de les classes. En total s’han inscrit 147 persones als cursos ofertats que són: Informàtica de preparació de l’ACTIC nivell bàsic; Iniciació a la infor-màtica 2; Preparació Graduat ESO a distància; Català nivell inicial (A1); Català nivell bàsic (A2); Català nivell intermedi B; i Manipulador d’aliments. Aquest curs de 2 hores per a l’obtenció del carnet de manipulador d’aliments ha estat el més sol·licitat amb 47 inscrits. El cursos van començar a l’octubre i els que acaben més tard ho fan el desembre.

Després de l’èxit de l’edició primavera del programa de tallers dels Espai’s Actius tornen amb idees noves i vari-ades per continuar l’oferta de formació en l’oci de joves i adults al nostre municipi. En el programa de tardor s’han ofert 13 tallers dels quals, després de tancar les inscrip-cions, se n’han pogut portar a terme 10. Els tallers varen començar la setmana del 15 d’octubre i s’ofereix inicia-ció al patchwork, speaking, dansa del ventre, anglès de supervivència, balls de saló, ioga kundalini, balls llatins en línia, iniciació a la salsa, costura bàsica i pilates, amb un total de 163 inscripcions. De cara al gener es farà una nova edició amb el programa de tallers d’hivern, amb novetats i repetició de tallers que s’estan fent ara. Per més informació, a l’Espai de dimarts a divendres de les 5 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre i els dimecres i divendres de 10 a 12 del matí o al 938540457.

Torna la formació d’adults a Roda de Ter amb més de 140 persones inscrites

Els Espai’s Actius tornen amb més oferta formativa per aquesta tardor

Text. Sabina Jufré. Foto. Montse Verdaguer

Participants al taller de ioga, amb la monitora.

Un dels grups de català (a dalt) i un altre d’informàtica (a baix). Fotos: M.Verdaguer

17 ~

No

tície

s


Ja fa més de 20 anys que a Roda de Ter hi ha l’Escola de dibuix i pintura de l’artista rodenca Marta Casasas. L’escola s’ha d’adaptar també als nous temps i incorpora noves ofer-tes per als seus alumnes. Marta Casasas ens explica que el repte de l’escola ha estat la incorporació de sessions d’Art-teràpia. L’ Artteràpia és un acompanyament i suport per a persones que només volen buscar la seva creativitat i per a persones en dificultats socials, educatives, personals i/o amb patiment f ísic o psíquic. Utilitza les activitats artísti-ques i creatives com instrument d’intervenció. Es faciliten eines per treballar a partir de les diferències personals i cul-turals, afavorint les condicions per crear i arribant a produir un procés de simbolització i transformació positiva per la persona. Per poder-la aplicar, Casasas s’ha format durant dos anys en el Màster d’Artteràpia impartit per la Univer-sitat de Vic (UVIC) i l’Escola d’Expressió i Comunicació AEC de Barcelona. L’Escola de dibuix i puntura de Roda de

Una seixantena de persones es van manifestar el dimarts 2 d’octubre a dos quarts de 6 de la tarda a la plaça Major de Roda de Ter contra les retallades que està portant a terme el departament d’Ensenyament. Segons el comunicat que van passar les escoles als alumnes, s’assegura que “el Departa-ment d’Ensenyament ha retallat mestres, ha ampliat ràtios i moltes altres coses que estan repercutint en la qualitat de l’ensenyament públic”. A la manifestació hi van assistir di-versos mestres vestits amb la samarreta groga amb el lema “L’Educació és futur”, a més de pares i mare, alumnes i fami-liars. Dues alumnes de l’Institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter van llegir un manifest des del mig de la plaça Major i en acabar els manifestants van fer sentir el seu malestar amb xiulets i una cassolada. Aquesta manifestació va ser convocada pels diversos centres d’educació de la població

Una seixantena de persones es manifesten a la plaça Major de Roda pel seu desacord amb les retallades a ensenyament

de Roda de Ter. Podria ser que aquesta concentració es re-peteixi cada primer dimarts de mes. Aquelles persones in-teressades a comprar una samarreta groga, es pot sol·licitar al delegat de cada classe. El segon dia d’escola, és a dir, el 13 de setembre, ja es va fer una mobilització a quarts d’1 del migdia en la que es va poder veure alguns mestres vestits amb la samarreta groga per fer palès el seu desacord amb les mesures adoptades per part del departament.

Ter està situada a la carretera de Barcelona i ofereix tam-bé preparació per Belles Arts i cursos monogràfics de pocs dies d’aquarel·la, d’olis i de tècniques murals. Al centre, que és per a totes les edats, s’han treballat tant diferents tècni-ques i estils més acadèmics com la creativitat.

L’Escola de dibuix i pintura de Roda incorpora sessions d’Artteràpia

18 ~

No

tície


[email protected]

La historiadora rodenca Raquel Caste-llà va guanyar la Beca Riudeperes, que va convocar per primer any l’Ajunta-ment de Calldetenes, amb el projecte “Guerra civil i repressió franquista a Calldetenes”. La dotació econòmica va ser de 2.500 euros, dels quals un 40% es van lliurar en el moment de l’adju-dicació del premi i la resta es farà una vegada el treball estigui finalitzat. El jurat estava integrat per Ramon Barni-ol, Valentí Girbau, Antoni Higueruelo, Joan Pratdesaba i el regidor de Promo-ció Cultural, Miquel Erra, en qualitat de secretari. Segons Castellà: “Aquest projecte vol estudiar el desenvolupa-ment de la guerra civil a Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta, i la posterior re-pressió franquista. Amb aquest estudi es donarà a conèixer la realitat viscu-da a nivell local i s’ampliarà la base de dades sobre el cost humà de la guerra civil i la immediata repressió.”

Raquel Castellà.

La biblioteca Bac de Roda ha en-gegat el projecte “La maleta vi-atgera” amb col·laboració a les

Llars d’Infants de Les Masies de Roda i de Roda de Ter. Aquesta proposta neix amb la finalitat d’apropar el món dels llibres als més menuts. La Biblio-teca ofereix un lot de llibres pels grups d’edats més grans de les llars d’infants. Cada lot o maleta viatjarà durant una setmana a casa d’un alumne fins que hagi rodat per tots els nens i nenes de cada classe. La maleta està formada per 5 contes variats, un per cada dia de la setmana, i adequats a les edats dels infants per gaudir de la lectura en família.

Quan es parla de lectura tot són avan-tatges: Desenvolupa la imaginació; ajuda a establir la base per relacionar el món real que ens envolta amb el propi món interior; facilita l’expressió de les emocions; aferma l’autoestima, ajuda a estructurar el pensament i el llenguatge, fomenta l’esperit crític, i un llarg etcètera.

Però llegir va més enllà de conèixer les lletres i mirar els dibuixos que hi ha impresos en un paper. Es comença a llegir molt abans d’aprendre la me-cànica de la lectura: per aprendre a llegir primer s’ha d’escoltar. La lectura en veu alta estimula el plaer d’escoltar la musicalitat i el ritme de la llengua. Cada llengua té el seu propi so. Diuen

Text. Núria Aguilar i Gabriela Arderiu. Biblioteca Bac de Roda

Una maleta molt especial

els lingüistes que els nadons, al mo-ment de néixer, reconeixen la veu de la seva mare al mig d’altres veus. També, més endavant, reconeixen la de tots el membres de la família. La relació dels nadons amb la veu humana constitueix un dels processos psíquics que ajuden a activar el desenvolupament lingüís-tic. Compartir una lectura ajuda a es-tablir un vincle afectiu entre els adults i els nens al voltant d’un llibre. Però la tasca més dif ícil és ajudar a descobrir el gust per la lectura.

Així la Biblioteca Bac de Roda amb l’ajuda i col·laboració de les escoles bressol, vol fomentar la lectura comen-çant des de la primera infància per tal que el fet de llegir esdevingui un tret imprescindible en el creixement i edu-cació dels infants.

Tal com diu Emili Teixidor en el llibre La lectura i la vida: “Cada cop que llegim un llibre, les paraules reviuen, i el cap se’ns omple de vida i per això podem dir que els llibres són com conserves de vida que guardem a les biblioteques i a casa per alimentar el cervell: els pensaments, la fantasia, les emocions... Llegir és viure molt més i molt millor! Llegir no omple el meu temps, llegir omple i afegeix valor a la meva vida!”.

Raquel Castellà guanya la Beca Riudeperes

19 ~

No

tície

s


Com ja és habitual pel mes de novembre, Roda de Ter viurà una nova edició de les Jornades Miquel Martí i Pol. Els actes previstos enguany serviran també d’home-natge a Emili Teixidor. Així el punt d’inici el marcarà la inauguració d’una exposició sobre la seva obra, i la con-ferència que faran Carme Rubio i Maica Bernal sobre els personatges de les seves novel·les, el dia 8 de novembre, a la Biblioteca Bac de Roda. Com a novetat, a més, en aquesta edició es lliurarà un nou premi literari, el de te-atre, en record de Jaume Salés. L’homenatge popular a Miquel Martí i Pol, amb la cor-responent lectura de poemes, tindrà lloc el divendres, dia 9 de novembre a les 8 del vespre, a la Sala d’Actes de la Biblioteca Bac de Roda. Hi prendran part, entre altres, els alumnes de les escoles de Roda. Per al públic familiar, la il·lustradora Carme Solé Vendrell explicarà L’Aniversari, una història de Miquel Martí i Pol que ella va il·lustrar i que ara s’ha reeditat amb motiu del trentè aniversari de la primera edició. En aquest cas, l’acte es farà a la Biblioteca Bac de Roda, el dissabte dia 10.Com a cloenda de les Jornades, el diumenge, 11 de no-vembre, tindrà lloc el lliurament dels Premis Literaris, en un acte, que amb tota seguretat, presidirà Ferran Ci-vil, vicepresident segon de la Diputació de Barcelona. Durant aquest acte es faran públics els veredictes dels diferents jurats que es constitueixen per a cadascun del premis literaris: el 28è Premi de Poesia “Miquel Martí i Pol”, el 1r. Premi de Teatre “Jaume Salés i Sanjaume” i el 23è Premi ARC de Narració Infantil i Juvenil. Enguany, no s’atorgarà el Premi a projecte pedagògics Emili Tei-xidor perquè tal i com ja s’havia informat anteriorment, s’havia decidit convocar-lo amb caràcter biennal.Finalment, aquest acte acabarà amb un recital de poesia de Miquel Martí i Pol a dues veus, a càrrec de Rosa Ca-dafalch i Ramon Martí i Pol.

RuTA mIQuEl mARTI I PolEl 22 de setembre, l’Ajuntament de Roda de Ter va oferir la Ruta Literària Miquel Martí i Pol, una activitat cultural i gratuïta dins els actes de la Festa Major 2012. Va ser condu-ïda per Ramon Martí i Pol i vam tenir l’ocasió de visitar di-ferents espais i copsar les imatges que formen part de la vida i de l’obra del poeta, del seu paisatge vital, gràcies al fet que va viure sempre a Roda. La ruta ens va portar per la seva casa natal, la Blava, la capella de la Mare de Déu del Sòl del Pont, el Centre Parroquial, la Plaça Major, el Teatre, la Plaça del Poeta i el cementiri. Una bona manera d’apropar-nos a la vida i l’obra del poeta. Text i foto. Mercè Franquesa

PRojECCIÓ DEl FIlm “l’EnTERRAmEnT”El dissabte 17 de novembre, a 2/4 de 6 de la tarda, a la sala polivalent de la biblioteca Bac de Roda, tindrà lloc la pro-jecció de “L’enterrament”, un curtmetratge dirigit per Abel Arderiu i inspirat en el llibre Contes de la Vila de R... de Miquel Martí i Pol. Ho organitza Grup Descobrim. A la foto podeu veure un moment del rodatge que es va fer el 1999.

Text. Maria Ocaña i Subirana

Jornades Miquel Martí i Pol 2012

20 ~

No

tície


XoColATADA A lA PlAÇA EsPAnYA.- Ja fa 16 anys que els veïns de la plaça Espanya celebren la seva petita festa major amb la tradicional xocolatada i coca. Aquest any, la van organitzar el 23 de setembre. Entre tots la van preparar i se la van menjar. Diuen que estava “boníssima”. Text i foto. J. A. Alonso Sánchez

El passat 29 de setembre es va organitzar la segona festa sal-sera Roda Cubana a Roda. La pluja va obligar a traslladar la seva ubicació inicial i es va haver de passar de la plaça Major a La Carpa. Però ni l’aigua ni el fred van impedir que més de dos-cents salseros de Roda, la comarca i d’altres punts de Catalunya s’animessin a venir a ballar. La festa va comptar amb l’animació de l’Albert Ripoll, professor del club La Rosa Negra, i la música de DJ Ivan Salsa; a més dels serveis de bar del Desdelafinestra i el pica-pica del restaurant Sant Jordi. A partir de les 4 de la tarda, la Carpa es va començar a omplir i la festa va durar fins a les 10 de la nit. Salsa, bachata, rodes cubanes, ball en línia... n’hi va haver per tots els gustos i la gent va passar-s’ho d’allò més bé. Davant de la bona ac-ceptació d’aquesta segona festa, els organitzadors de Roda Cubana ja estan preparant la propera que es farà cap a prin-cipis de l’any vinent. Text i fotos. Roda Cubana

Èxit de la segona festa Roda Cubana amb més de 200 persones ballant salsa

El segon cap de setmana de juliol es va celebrar la festa del barri Santa Tecla. La sardinada del divendres al vespre va iniciar els actes. El dissabte al matí els nens del barri no es van deixar perdre el partit de futbol. A la tarda, la caminada va obrir la gana per la botifarrada i, a continuació, nit de màgia i rialles amb el Mag Ignasi i l’artista de Blanche Cala-fell que amb la participació i la complicitat del públic van fer passar una bona estona. El diumenge els més jovenets van despertar el veïnat i els van convidar a esmorzar xocolata i coca. Els inflables i una gimcana amb tota mena de proves van omplir el matí, després dinar i per acabar la festa escu-ma, aigua i música per petits i grans. Després d’un temps d’incertesa la junta ha pogut ampliar-se i han demostrat que hi ha corda i festa per dies. Gràcies a tots per fer-ho possi-ble! Text i fotos. Montserrat Aguilar

Festes del barri Santa Tecla amb sardinada, caminada, màgia i molta diversió

21 ~

No

tície

s


REsulTAT ACAPTE DE sAnGDes de la delegació local de l’Associació de Donants de Sang de Roda de Ter i les Masies de Roda volen donar les gràcies a totes les persones que el dissabte 29 de setem-bre van fer la seva donació a l’acapte de sang que es va fer a l’Espai. L’antic consultori de Roda de Ter es va con-vertir una vegada més en el lloc on els donants van po-der fer les seves donacions de sang, les quals, en aquesta ocasió, van arribar a les 84 i 3 oferiments. D’aquestes persones, 9 van ser donants per primera vegada. L’Asso-ciació de Donants de Sang de Roda i Les Masies de Roda destaca el fet que aquest dissabte s’hagin aconseguit més donacions que altres ocasions.

Mercè Dieste Lanuza va fer 100 anys el 24 de setembre, i per aquest motiu, va rebre la medalla dels 100 anys de vida que atorga la Generalitat de Catalunya. Dieste va néixer a Fran-ça, on es va casar amb un espanyol. Als volts de la Segona Guerra Mundial, van emigrar i van anar a viure a Collsuspi-na, concretamanet a El Garet, tal i com ens explica la seva filla M. Lluïsa. Després, es van traslladar a Manlleu. Des de fa 12 anys, la Mercè viu a Roda de Ter, amb la seva filla i el seu gendre. Actualment és usuària de la Residència Hotel Cantonigròs, tot i que sempre que li és possible torna al po-ble a fer visites curtes. Per aquest motiu, a l’acte d’entrega de la Medalla dels 100 anys de vida hi van assistir tant l’alcalde de Roda de Ter com l’alcalde de l’Esquirol. L’acte va tenir lloc el 14 de setembre. La Mercè és una dona encara de gran vitalitat i bona salut. Va sense bastó, encara cus i conserva els dots de bona cuinera.

ESCOLA DE DIBUIX I PINTURA - RODA

TÈCNIQUES ARTÍSTIQUES I ARTTERÀPIA CREATIVA

Per a totes les edats

DILLUNS I DIMECRES

Carretera de Barcelona nº 83 - Roda de TerTELÈFONS: 93 889 48 53 - 686 070 082

EXCuRsIÓ A nÚRIAEl dia 5 de setembre, usuaris, treballadores i voluntaris de la Residència d’Avis de Can Planoles van anar d’ex-cursió a Núria. Van marxar a les 11 del matí de la re-sidència amb un autocar de l’empresa Rovira. En total eren 35 persones, entre residents i voluntaris i assegu-ren que s’ho van passar molt bé. A 2/4 d’1 ja eren al tren cremallera pujant cap a Núria i contemplant el bonic paisatge de les muntanyes. Un cop a dalt, van anar a la basílica, algú fins i tot va posar al cap a l’olla i després una visita a l’ermita de Sant Gil. Després de dinar, van agafar el cremallera de tornada i cap a Roda. Des d’aquí volen donar les gràcies a la Caixa de Pensions que a tra-vés de la seva obra social ha fet possible l’excursió. Text i foto. M. Carme Balmes

Mercè Dieste Lanuza rep la medalla dels 100 anys de vida

CATAnYADA Al BARRI sAnT sEBAsTIÀEl 3 de novembre, l’Associació de veïns del Barri de Sant Se-bastià organitza la festa del barri amb una gran castanyada a la carpa municipal. La quitxalla també tindran inflables. Després de la castanyada, hi haurà sessió de ballables a càr-rec de Narcís d’Osona. Amb entrada lliure i servei de bar.

Text. Montse Verdaguer. Foto. Cedida per la família

22 ~

No

tície


El rodenc Roc Aguilar Rovira, d’11 anys, ha tornat a viure una experi-

ència inoblidable com a membre dels Castellers de Vilafranca. Si l’any pas-sat va viatjar amb aquesta colla a fer una exhibició de castells a Bombay, en aquesta ocasió es van desplaçar fins a la ciutat de Nova York (EEUU). En Roc, que estudia 6è de primària a l’Es-cola Mare de Déu del Sòl del Pont de Roda de Ter, hi va anar acompanyat de la seva mare. I ens explica en aquest escrit l’experiència que va viure.

l’EXPERIÈnCIA D’En RoC

“Aquest passat mes de juny, amb els catellers de Vilafranca varem anar de viatge a New York per donar a conèi-xer una pel·lícula titulada Enxaneta, que es va rodar fa dos anys i la colla en som una part protagonista. Els cas-tells van agradar molt als habitants de Nova York i quedaven molt parats en veure que a dalt de tot hi anavem ca-nalla, tothom ens deia que érem molt valents de voler pujar allà dalt. Vam fer castells a llocs molt coneguts de la ciutat com, per exemple, Central Park, davant de l’estatua de la Llibertat o Ba-tery Park, el pont de Brookling i també vam actuar en directe per la FOX, una de les cadenes de tele més importants del Estats Units. Però l’actuació que va agradar més als novaiorquès i a nosal-tres mateixos va ser una que varem fer

Roc Aguilar viatja a Nova York amb els Castellers de VilafrancaText. Roc Aguilar. Foto. Família Aguilar Rovira

En Roc, amb l’estàtua de la Llibertat al fons.

a dalt d’un gratacel amb l’Empire Es-tate de fons, ja que, a més, era cap al vespre i es començaven a encendre els llums de la ciutat. Va ser un quatre de vuit i jo anava a dossos Va ser un viat-ge molt interessant i vam tornar molt i molt contents ja que varem poder fer castells de 8 pisos i no vam tenir cap caiguda. Va ser genial!”

El quatre de vuit que es va fer a dalt del gratacel.

El rodenc Roc Aguilar també va par-ticipar al concurs de castells de Tarra-gona que té lloc cada 2 anys i que es va celebrar el diumenge 7 d’octubre. En Roc explica que: “Els Castellers de Vilafranca hi vam participar, va ser molt importat per la colla ja que vam tornar a guanyar i ja en portem 9 de guanyats!”. El jove rodenc afegeix que per ell també va ser important ja que “vaig tenir l’oportunitat de poder pujar en un castell que la colla encara no ha-via descarregat mai a la seva història i aquesta vegada el vam descarregar”. En Roc es refereix al castell que és el qua-tre de nou net, o sigui sense el folre (la pinya petita que va damunt de la pinya grossa). En Roc també va pujar al qua-tre de nou amb folre i agulla, sempre al pis de dossos.

Actuació al concurs de castells de Tarragona

23 ~

No

tície

s


El rodenc Joan Colomer li va dir al seu fill que la maqueta en miniatura que li havia portat de Londres del Big Ben li faria en gros. Però la sorpresa de tots va ser quan, després de treballar-hi durant un any, en Joan va fer una reproducció que feia ni més ni menys que 2,6 metres d’alçada. Està cons-truïda de fusta i no hi falta cap detall, fins i tot té 4 rellotges, un a cada cara, i tots funcionen amb puntualitat britànica. Colomer, de 80 anys, i que havia treballat en el món del fer-ro, és sobretot un home molt “manetes”, tal i com el defineix la seva dona Lluïsa Prat. Ara que no treballa i que cap amo li diu què ha de fer, assegura que és el moment per fer volar la imaginació perquè “aquesta afició ja la portava a dins”. En aquests moments, està fent una reproducció de la Torre Eiffel amb tot de llums. Segur que també serà espectacular.

Joan Colomer fa una reproducció de la torre del Big Ben de 2,6 metres d’alçada

Com ja us avançàvem en la revista RDT de la festa major, Fòrum Dona ha anat a Suïssa. La Pilar Bueno va gaudir d’uns dies d’estada a Suïssa per recollir el reconeixement que l’em-presa on treballa, Barry Callebaut (antiga Chocovic), va fer al Fòrum Dona, per la seva tasca social. Del 9 al 12 de se-tembre, la Pilar i 11 premiats més de diferent parts del món van viatjar a Zurich, a la central de la multinacional, on van gaudir d’activitats i esdeveniments per homenatjar-los. Van visitar la seu central de l’empresa, els van oferir un sopar al Llac de la mateixa ciutat, van fer una excursió pels Alps i caminar per la Vall de Tgantieni. I el vespre del dia 11 es va celebrar un sopar de gala i l’acte de lliurament de premis a l’Hotel Guardaval. El premi és una placa amb l’inscripció:

Pilar Bueno, del Fòrum Dona, recull a Suïssa un premi en reconeixement a l’entitat

“In recognition og outstanding to corporate and public life”. Que seria el mateix que: “En reconeixement als destacats serveis a la vida empresarial i pública”. Felicitats al Fòrum Dona.

Text i foto. Fòrum Dona

Text i foto. Montse Verdaguer i Mas

En Joan ens mostra els treballs que ja està fent de la Torre Eiffel. El matrimoni, al costat de la torre del Big Ben que la tenen a l’entrada de casa seva.

Pilar Bueno amb Andreas Jacobs, president de Barry Callebaut AG.

24 ~

No

tície


Onze de Setembre

Els actes de la Diada Nacional de Ca-talunya 2012 a Roda de Ter van co-mençar el 10 de setembre amb l’ofrena floral al bust d’en Bac de Roda i la lec-tura del Romanç d’en Bac de Roda, que va tenir lloc just abans de la sortida de la columna d’en Bac de Roda dins la caminada de la Marxa del Vigatans. El mateix Onze de Setembre, els diferents grups municipals dels ajuntaments de Roda de Ter i Les Masies de Roda i algunes entitats van fer la tradicional ofrena floral a Bac de Roda, a la Ma-sia Bac de Roda, amb acompanyament musical dels professors de l’Escola de Música “El Faristol”, actuació de la co-ral “Boira Blava” i pilar d’homenatge de la Colla Castellera Nyerros de la Plana. Els actes estaven organitzats per Roda Decideix.

Actes al voltant de l’Onze de Setembre

Text. Redacció. Fotos. M.Verdaguer i J. Parera

La secció local d’Esquerra de Roda de Ter va organitzar la xerrada “De l’independentisme de minories a l’independen-tisme de majoria”. Per analitzar aquest procés, va convidar Roger Buch, politòleg; Francesc Codina, degà de la facul-tat d’Educació de la Universitat de Vic; i Ricard Vilaregut, politòleg. Per exemple, Francesc Codina va dir que el reta-llat estatut i el sistema de finançament han estat “claus” per passar d’un independentisme minoritari a un de majoritari: “L’independentisme ja no és patrimoni d’un sector sinó que fins i tot del centre-dreta i encara s’ha d’ampliar més”. Va afegir que el discurs ha de ser integrador: “Una Catalunya

Xerrada “De l’independentisme de minories a l’independentisme de majoria”

cohesionada ens enforteix; una Catalunya conflictiva, ens divideix”. I va dir que: “Ara el federalisme és més utòpic que l’independenstime”. L’acte va tenir lloc el 13 de setembre i va omplir la sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda.

Francesc Codina, Ricard Vilaregut i Roger Buch, durant la xerrada.

25 ~

No

tície

s


Onze de Setembre

Text i fotos. Jèss Carol

Un únic clam: independència

Més de 400 rodencs es van desplaçar fins a Barcelona per assistir a la manifestació de l’Onze de Setembre del 2012.

Tot apuntava que seria una Diada històrica, i així va ser. Aquest 11 de setembre va des-

bordar les previsions i ha marcat un punt d’inflexió i de no retorn pel po-ble català. La mobilització ciutadana va superar expectatives i ha marcat l’agenda política del país. El dia 11 de setembre més de 8.000 osonencs, entre ells 400 rodencs, van pujar als autocars que va organitzar l’Assemblea Nacional Catalana per desplaçar-se a Barcelona i participar en la gran manifestació convocada sota un únic lema: ‘Catalunya nou es-tat d’Europa’. D’Osona en van sortir 152 i de Roda un total de 7. Els auto-cars es van anar omplint puntualment amb ciutadans convençuts que l’única opció pel nostre país és alliberar-se de l’Estat Espanyol i emprendre el camí en solitari sota el paraigües d’Europa. L’ambient no podia ser més festiu i re-ivindicatiu al mateix temps. Estelades i senyeres onejaven arreu a més de sa-marretes i mocadors i tot d’elements que clamaven per la llibertat de Cata-lunya. I un únic protagonista, la socie-tat civil. Edats diferents, procedències variades i també tendències polítiques diverses però, una única reivindicació van fer convergir més d’un milió i mig de persones al centre de Barcelona. Osona i també Roda de Ter es van fer sentir a la capital catalana. El punt de trobada va ser la confluència entre els carrers Provença i Bruc. Allà, i amb l’acompanyament musical del grup de batucada local Batutukè, Osona va enfilar el camí cap a Passeig de Gràcia per on, davant la gran multitud, es va fer gairebé impossible avançar. Però, això no era important. L’important va ser estar allà, en aquell moment, sen-tint que tots plegats formaríem part de la història del nostre país. Crits d’inde-pendència van ressonar fins a quedar

gairebé afònics. El vespre ja arribava i amb el cansa-ment acumulat va arribar l’hora d’em-prendre el camí de tornada cap a Roda i Osona però, els ulls dels participants brillaven més que mai d’il·lusió i d’es-perança. Orgullosos d’un país petit amb gent molt gran. L’èxit va ser ro-tund i els esdeveniments es van suc-ceint amb passos ferms. La propera parada serà el 25 de novembre on, a

través d’eleccions al Parlament de Ca-talunya, els catalans tenim l’oportuni-tat de fer sentir la veu independentista a les urnes.Ara és el moment de no fer ni un pas enrere. Des l’Assemblea se seguirà tre-ballant per aconseguir cada vegada una majoria social més amplia favorable a la independència de Catalunya. No és moment de relaxar-se, és el moment de seguir treballant!

Un moment de l’actuació del grup rodenc Batutukè, en plena manifestació.

26 ~

No

tície


Àlbum de la Festa Major 2012

Publiquem un recull de fotografies i informacions per re-viure la festa major que acabem de deixar enrera. L’acte que obre oficialment la festa major és el pregó, el qual va tenir lloc el divendres 21 de setembre, a dos quarts de 10 del ves-pre, a la plaça Major de Roda de Ter. Aquest any va anar a càrrec de la rodenca Helena Mínguez, mestra amb una llarga tragectòria educativa que va arribar al nostre poble fa 35 anys. Mínguez va transmetre un missatge d’optimisme

i, com a mestra que és, va donar ‘deures’ als assistents. Si voleu llegir amb deteniment el pregó, ho podeu fer a la pà-gina web de l’Ajuntament de Roda de Ter (www.rodadeter.cat). Ho podeu buscar a través del cercador del mateix web, posant la paraula “pregó”. Al finalitzar el pregó, de Raval’s Band van oferir un concert a la mateixa plaça Major. I abans del pregó, retransmès en directe per Ràdio Roda, es va po-der escoltar la música de joves rodencs.

Text. Redacció RDT. Fotos. Àlex Sánchez

Festa Major 2012

27 ~

No

tície

s


Aniversari dels gegants i trobada gegantera

Fotos. Àlex Sánchez

La Colla Gegantera de Roda de Ter va celebrar el 60è aniversari dels gegants del poble amb una trobada a la que hi van convidar 24 colles geganteres. L’acte es va fer la tarda del dissabte 22 de setembre i va començar amb una cercavila que va sortir simultàniament de tres punts diferents del poble fins arribar a la plaça Major on es va fer la plantada i la ballada dels gegants. Des-prés es va celebrar l’aniversari amb el tradicional pastís.

Festa Major 2012

28 ~

No

tície


...i més fotos de la Festa MajorFotos. J.A. Alonso, M. Àngels Roviró, Joan Parera, Àlex Sánchez, Montse Verdaguer

Festa Major 2012

29 ~

No

tície

s


Festa Major 2012

Els Sagals d’Osona van signar una magnífica actuació a la diada de Festa Major de Roda de Ter i van convertir la població osonenca en la cinquena de la comarca en què s’hi ha descar-regat un castell de vuit pisos: el 4de8, sumant-se a Vic, Manlleu, Centelles i Calldetenes. I és que aquest any està sent magnífic pels carbasses pel que fa a aquesta construcció que ja han des-carregat fins a vuit vegades en el que portem de temporada sent el record absolut de la colla en un any. Per la seva banda, Salats de Súria i Nyerros de la Plana descarregaren castells de la gamma de sis pisos.

Els Sagals d’Osona converteixen la plaça major de Roda de Ter en plaça de 8

Fotos. Sagals d’Osona i J.A. Alonso

Imatges dels Nyerros fetes pel col·laborador J.A. Alonso.Els Sagals d’Osona.

30 ~

No

tície


Aconseguir tirar una fotografia de l’aparador de la Merceria Vila en ple-na festa major i sense que hi surti cap persona és una fita quasi impossible. La revista RDT vam haver de repetir l’intent diverses vegades perquè la gent s’acumulava davant de l’aparador per poder-lo contemplar i eren tantes per-sones juntes que era molt difícil fer-los apartar per immortalitzar l’aparador. I és que no es tracta només de mi-rar. Sinó que es tractava de comentar cada fotografia, conèixer als familiars, amics i coneguts que hi surten i fins i tot, trobar-s’hi a un mateix. L’aparador de Can Pep-Teta, tal i com es coneix popularment aquesta merce-ria i perfumeria situada al carrer Pere Almeda de Roda de Ter, s’ha convertit en un atractiu més de la festa major del poble des de fa 17 anys. Aquest any, la Ramona Vila i la Maria Dolors Coma-solivas van dedicar l’aparador al carrer Ferran Alsina, també conegut com carrer “Detrès”. Van explicar la histò-ria de l’empresari Ferran Alsina i de la seva relació amb el poble de Roda de Ter com per exemple el fet que va ser promotor de la Primera Cooperativa del Ter i inventor del Teler Roda, amb el que s’hi va fabricar el vellut vermell.

La merceria de Can Pep-Teta dedica l’aparador de festa major al carrer Ferran Alsina

Text i foto. Montse Verdaguer

La M. Dolors i la Ramona, davant l’aparador de Can Pep-Teta d’aquesta festa major.

I també, hi van plasmar la vida del car-rer que porta el seu nom amb fotogra-fies que van aportar els mateixos veïns. Molta de la documentació sobre l’em-presari els hi va portar Josep Miquel Casasanpere, de la Colònia Güell, qui els va donar la idea del tema a tractar quan va visitar l’aparador de l’any pas-sat, dedicat a la plaça Catalunya. Tam-bé hi havia objectes de les propietàries de la botiga, com una cigarrera antiga, un bitllet de 500 pessetes del 1971 amb la imatge de mossèn Cinto Verdaguer amb barratina, el llibre de l’Atlàntida, la portada del diari La Vanguardia del 12 d’agost de 1944, o el recordatori de l’enterrament del mateix Ferran Alsi-na que els hi va deixar un veí de Roda que el guarda com si fos un tresor.Finalment, vam poder tirar la fotogra-fia de l’aparador, ja de vespre, quan la

Festa Major 2012

Com és que el carrer Ferran Alsina és conegut com a carrer “De Tres”? O és potser carrer “Detrès”? O és carrer de “De-tràs”? En Jaume Salés Sanjaume ho va explicar en un article que va publicar a la revista RDT quan feia la història dels carrers de Roda. I començava així: “Aquest carrer, que va des de la Plaça de Catalunya fins el Pont Nou, travessant el carrer d’en Bac de Roda, on fa una giragonsa perquè ha de salvar una casa que li cau ben bé el mig, és anomenat popu-larment “Detrès”. Aquest és precisament el nom que tenia abans (no “De Tres” amb dues paraules, nom que semblaria tenir referència amb el número tres, sinó “Detrès” tot en una sola paraula). Ja en Ramon Martí Roca es preguntava:

El carrer Ferran Alsina o el carrer de “Detràs” “Detrès, què vol dir? Seria que per corrupció de la A per una E, tan fàcil a Roda, hauria passat a dir-se “Detrès” el que abans fou “Detràs”, que volia dir carrer del darrere?” És el que sembla més verosímil. Al carrer avui dit d’en Pep Ven-tura -abans “del Nord”- s’acabava el casc urbà quan encara no s’havien construït les cases de la Cooperativa i no era en realitat un carrer pròpiament dit perquè només tenia edifi-cada una banda, on hi donaven precisament els darreres de les cases del carrer que avui recordem. I és clar, sent aquest l’últim, era el de “detràs”, paraula que en la nostra llengua havia significat “darrere” (Encara avui, tenim l’adagi ca-talà que diu “Any de traspàs, no us fieu d’ell ni del que ve detràs”. Recordem també que, en algun poble, s’anomenen localment els afores com “els detrassos” - Diccionari Català, Valencià Balear)”.

botiga estava tancada, però vam haver de demanar a diverses persones que s’enretiressin un moment. I molt ama-blement van accedir. És igual l’hora de fos, que la Ramona feia de mestra de cerimònies. I és que no és el ma-teix mirar l’aparador de Can Pep-Teta i fer-ho per lliure o fer-ho acompanyat de la Ramona. Juntament amb la seva filla Maria Dolors han passat un any recollint fotografies, informació, ob-jectes relacionats... i després ho han hagut de traduir de manera gràfica i entenador per una exposició que s’ha de poder visualitzar i entendre, mirada des de l’altre cantó del vidre de l’apa-rador. L’any que ve farà 18 anys que per la festa major, mare i filla converteixen l’aparador de Can Pep-Teta en una ex-posició i en una cita ineludible.

31 ~

No

tície

s


La presentació de l’edició extraordinària de festa major de la revista “Roda de Ter” va tenir lloc el divendres 14 de se-tembre, a dos quarts de 9 del vespre, a la sala polivalent de la Biblioteca Bac de Roda. L’alcalde de Roda de Ter, Jor-di Serra, va obrir l’acte donant la benvinguda als més de 70 assistents i donant les gràcies als col·laboradors que de manera desinteressada fan possible que la revista sigui cada dos mesos al quiosc i, sobretot, la feina feta en aquest nú-mero extraordinari de 136 pàgines. L’alcalde va destacar les col·laboracions dels rodencs Miquel Obiols i Àngels Prat, i també del primer rector de la Universitat de Vic, Ricard Torrents, els quals han volgut recordar a la revista local al seu amic Emili Teixidor, que va morir el passat 19 de juny. Torrents va assistir a l’acte de presentació, tot i que va ha-ver de marxar poc després de començar. Jordi Serra també va agrair la confiança del centenar de cases comercials que s’han anunciat en aquesta edició extraordinària. A continu-ació, va parlar el regidor de Comunicació, Roger Coromi-

nas, el qual, a més d’agrair la tasca dels col·laboradors, va presentar el nou disseny de la pàgina web de l’Ajuntament de Roda de Ter. L’acte el va tancar la tècnica dels mitjans de comunicació, Montse Verdaguer, que va recordar que els mitjans locals estan oberts a la col·laboració de totes aquelles persones que tinguin inquietuds. I va fer un repàs al contingut de la revista: des de l’entrevista a l’alcalde de Roda de Ter, Jordi Serra; fins al reportatge que va fer Jau-me Salés Malian dels 60 anys dels gegants de Roda de Ter, les pàgines dedicades a l’Emili Teixidor o l’entrevista a la pregonera de la Festa Major Helena Mínguez, entre moltes d’altres informacions. També va comentar que la portada d’aquest número està dedicada al centenari de l’excursi-onisme de Roda de Ter amb fotografies cedides pel Grup Fotogràfic Roda i amb entrevista a la secció “Saps què vull dir” a dos dels impulsors d’aquesta efemèride: Jaume Fluvià i Marià Isern. Al finalitzar la presentació, els col·laboradors es van fer la fotografia de record.

Retransmissió del pregó per Ràdio Roda i programa especial de festa major

Presentació de la revista RDT de Festa Major 2012

L’emissora municipal Ràdio Roda (107.6 FM) va tornar a fer la retrans-missió en directe del pregó de festa major, amb la col·laboració d’Enric Parcet als estudis. El diumenge 23, al matí, es va fer el programa especial de festa major durant el qual es va entre-vistar, per exemple, la Colla Gegante-ra, el grup Arrels i Els Sagals d’Osona. L’alcalde de Roda, Jordi Serra, va as-

sistir al programa, acompanyat per la regidora de Cultura, Petra Martín-Pe-ro, i el regidor de Comunicació, Roger Corominas, per desitjar una bona festa

major a tothom i agrair a les entitats la seva col·laboració en l’organització de diversos actes. El programa va ser conduït per Montse Verdaguer.

Festa Major 2012

32 ~

Mus

eu d

e l’E

sque

rda


Preparats per comunicar-nos amb la gent que hi havia a l’altra banda del riu.

El 12è Cap de Setmana Ibèric, a l’Esquerda

Com és habitual, el primer cap de setmana d’octubre se ce-lebra, arreu de Catalunya, el Cap de Setmana Ibèric. Aques-ta activitat és coordinada pel Museu d’Arqueologia de Cata-lunya i hi participen els 17 jaciments que s’integren dins del que es coneix com la Ruta dels Ibers.Cada any les activitats es centren sobre un tema diferent, enguany la temàtica girava sobre “Rituals de Vida, Rituals de Mort”. Per això les activitats van ser molt diferents a les d’altres anys: el dissabte dia 6 d’octubre, Montserrat de Rocafiguera, directora de les excavacions al sector ibèric, va fer una visita-xerrada per parlar dels elements que ens permeten de conèixer alguns rituals de la cultura ibèrica a l’Esquerda: ofrenes en el moment de construir una casa o de reconstruir-la, amulets, o el lloc que ocuparia el santuari ibèric.

Text. Maria Ocaña i Subirana. Museu Arqueològic de l’Esquerda. Fotos. Maria Ocaña, Carme Jiménez, núria Pujol, Josep Sanglas

Segurament l’església romànica ocupa el mateix emplaçament que l’antic santuari ibèric.

La visita a Santa Magdalena de Conangle.

Nens fabricant una màscara.Escoltant un poema de Miquel Martí i Pol.

33 ~

Mus

eu d

e l’E

sque

rda


XXIX edició de la visita comentada de la campanya d’excavacions a l’Esquerda

El darrer dia del mes de setembre, l’Esquerda va participar a les Jornades Europees del Patrimoni, unes jornades que reuneixen les activitats sobre patrimoni que es fan arreu del país. La visita que es fa aquest dia és la ja tradicional xerrada que explica la campanya d’excavacions anual, una visita que té els seus orígens l’any 1984. La primera vegada, es va fer un dissabte a la tarda, el dia 7 de setembre. Des de llavors, cada any, un cop acabada la campanya, les directores de les exca-vacions expliquen els principals resultats obtinguts.Enguany aquesta visita havia generat força expectació per

la importància dels elements que s’han pogut documentar durant totes les tasques realitzades en el decurs de l’any i de la campanya d’agost: la delimitació de 96 m lineals de mura-lla amb dues torres de defensa, la documentació d’un fossat, l’excavació de 5 tombes fora de la necròpolis medieval, l’ex-cavació de diferents zones de la fortificació ibèrica, etc.Per tot això, 133 persones van seguir les explicacions de Montserrat de Rocafiguera, d’Oriol Amblàs i d’Àngels Pu-jol. Tots aquests treballs s’han fet gràcies a un conveni entre la Generalitat i l’obra social de “La Caixa”, a més del suport dels municipis de Roda de Ter i de les Masies de Roda.

Diumenge, a les 9 del matí, un grup de més de 60 perso-nes van participar en una caminada que ens portà al pou de Santa Magdalena, dintre de la finca de Salou. Durant el recorregut, a banda de les explicacions històriques, es van llegir fragments de diverses novel·les d’Emili Teixidor i un poema de Miquel Martí i Pol, sobre els paratges que varem visitar. Aquest poema de Miquel Martí i Pol recull la tradi-ció que tots els nens i les nenes de Roda venen del pou de Santa Magdalena. També es va servir l’esmorzar del cap de setmana ibèric. De retorn a l’Esquerda hi havia una visita comentada al jaciment, tallers per als nens, trencaclosques, teixits i també la possibilitat de fabricar una màscara amb casc ibèric. A més, es podia fer un tast de cervesa artesana AUSESKEN. Un total de 200 persones van assistir a aques-tes activitats.Recordeu que trobareu més informació de l’Esquerda a la nostra web: www.lesquerda.cat i ens podreu seguir al face-book del Museu Arqueològic de l’Esquerda.Una bauma entorn al Ter, amb textos d’Emili Teixidor.

34 ~

Ap

unts


Per començar diré que les persones tenim tres coses molt interessants, val la pena fer-les saber. En primer lloc, el cor que ens diu: estimeu-ho tot i per tots. En segon lloc, el cap: fer-lo treballar bé perquè les coses quedin bé. I en tercer lloc, fer treballar les mans segons el que ens ha dit el cap.Una cosa molt important són les alçades, o sigui, d’una pun-ta que tingui tanta alçada i de l’altra la pedra. La primera pe-dra la van posar a metres, aquí hi ha la importància del cas, és quan l’arquitecte va fer servir el cor, el cap i les mans.Si es va construir en aquest lloc és només perquè era el camí dels romans.Un dia una persona em va fer un comentari del pont vell, em va dir que les arcades més altes no s’emmirallen amb les altres, o sigui, passen per sobre de les altres. Em va fer rumi-ar molt i llavors vaig voler esbrinar com s’havia dissenyat. Vaig agafar les ulleres, l’allarga-vistes i un regle i me’n vaig anar al pont i vaig començar per estudiar si la part més alta era original. Efectivament era així. Vaig veure que a la pen-dent del pont, l’última arcada era més alta que la grossa. Aquesta arcada grossa fou enderrocada, com tots sabem, per la guerra civil. Moltes persones creuen que la van alçar i no és així, havien de respectar l’alçada amb l’amplada, pel punt de compàs. I és que cada arcada necessita l’amplada corresponent a l’alçada.Després vaig estudiar la part més baixa. Vaig encarar el re-gle, naturalment de lluny, i vaig veure que em passava per sota les dues arcades més grosses. La mida, tot i que fa de mal precisar de lluny, calculo que era més o menys d’uns 25 o 30. Per això no entenia com era dissenyat. Durant una llarga estona hi vaig anar pensant i vaig veu-re que a la part més baixa del començament del pont hi havia dos pendents. A uns 12 metres, la carretera del pont és plana i vaig arribar a la conclusió que havien agafat els pendents de la carretera del pont, no de les arcades. I vaig dir-me: “Com és que durant 13 metres el terreny és pla?”. És fàcil d’entendre: Van fer caminar els vilatans amb base plana i, tots sabem que com més llargada del pla, més pen-dent té el pont. Està tot molt ben calculat i especialment la llargada del pendent. És molt curiós que tinguem tres pendents, o sigui, amb tres arcades es va alçar el pendent. Jo diria que s’han aconseguit 5x10x15 centímetres de pendent. Així doncs, un pendent és el que es veu, l’altre és com el “sobrepont” i l’altre és més pla que el “sobrepont”.Es veu, doncs, un pendent fort i resulta que és més pla el de sota que el de dalt. Jo diria que el que cansa és caminar sempre per un mateix pendent, com el de sobre el pont. Per especificar-ho més bé es pot dir que és com una escala amb replans o sense.

Una altra cosa curiosa és que mirant el pont des d’un avió hi tenim un punt rodó i el sobrepont en graus per resistència a un excés d’aigua. Com a referència, la presa d’un pantà, no ens deixem les dues finestres per un excés d’aigua.Pel que fa a la part més alta, cal remarcar que és com una caixa tancada, no es veu res. En tinc una foto de 80x60 cen-tímetres que, quan la vaig inspeccionar, em va permetre veure’n el punt rodó. Vaig fer-ne una plantilla i la vaig en-carar al pont i, efectivament, s’encara més bé amb un punt rodó que no pas amb una recta. Ja té fonament que les dues arcades grosses siguin més altes. Jo penso que aquest pont té moltes pendents. Gràcies al punt rodó cada pas d’una persona és un pendent més pla.Quan vaig retallar la plantilla, vaig encarar la part positiva amb la negativa i al donar-li mitja volta encaixava perfecta-ment. Això vol dir que estava feta amb bon compàs.Una altra prova interessant és que tots els escrits corrobo-ren la meva teoria. També vaig veure que a la part més alta de l’arcada hi ha peces molt antigues que estan desgastades i, fins i tot, n’hi ha 5 que no es toquen. Es pot observar la calç que queda di-positada a les juntes (en tinc fotos). Per tal de fer una com-provació, vaig anar a Vic per fer fotos del pont i les pedres són de la mateixa qualitat. L’explicació d’això és que a uns 600 metres del pont hi ha un poblat ibèric, amb el nom d’Esquerda, que era la Roda d’abans de l’actual. És quan vaig veure la pedrera que utilit-zàven els romans per fer el pont. De fet, del Pont Nou fins a l’Esquerda hi ha una muntanyeta de pedra que és d’on, segons la meva conclusió, es va treure la pedra. Es diu que la pedra de Roda no és de qualitat. Jo crec que es pot dir que al mig de les dolentes n’hi poden haver de bones. Con-cretament el punt és on hi ha les Germanes Dominiques:

Text. Jaume Font Chiva. Fotos. Cedides per Jaume Font

Descobriment de l’art arquitectònic del Pont Vell de Roda de Ter

“Vaig veure que a la pendent del pont, l’última arcada era més alta que la grossa. Aquesta arcada grossa fou enderrocada, com tots sabem, per la guerra civil. Moltes persones creuen que la van alçar i no és així”

35 ~

Ap

unts


al canal on abans hi havia pedra i amb els anys s’ha anat cobrint de terra. Jo penso: “Per què anar a buscar-la més lluny si la tenien a la vora?”. Qui sap si aquesta pedra també es va utilitzar per construir el poblat ibèric, les dues esglésies i el ja desaparegut Centre Ca-tòlic de Roda?Si poguéssim veure el pont com era abans podríem esbrinar on era la Mare de Déu del Sòl del Pont. No té cap sen-tit una cosa, casa de tapar, primer en-derrocar-ho? Seria molt bonic.És possible que Roda sigui important i que es pugui considerar el pont com a monument històric. Pel que fa al nom del pont -Pont Vell- penso que seria hora de canviar-lo perquè em sembla un nom molt bast. A ningú li agradaria que li diguin “vell”. Seria molt bonic que l’anomenessin “Pont de la Mare de Déu” i, com és natural, en un bon rètol “Pont Romà”.Haig de dir que al començament parlo de restauració i no tothom és bo per fer-la correctament. S’hauria de com-plir els dos sentits de la restauració: en primer lloc, restar els “bunyols” i, en segon lloc, és fer l’oració perquè quedi bé.Tenim dues arcades amb una panxa que es veuen des del pont nou. S’han de respectar certs aspectes per acon-seguir que quedi bé i evitar possibles bunyols?És interessant comentar que la carre-tera del pont té un punt rodó que asso-leix les funcions de donar resistència, proporcionar desaigües i aixoplugar els vianants que així eviten mullar-se els peus. Tots sabem que no es conei-xen bandes planes, fines i resistents que permetin passar els vianants i els vehicles de tracció animal. El més re-sistent eren les pedres.El rodenc Felip Autet em va explicar que un altre rodenc d’avançada edat comentava que a la part alta del pont hi havia un punt costós i és veritat, perquè no sabien com estava construït el pont. Sabent com està fet és fàcil: el punt concret és just on s’acaba la pen-dent alçada i comença el punt rodó.En un escrit també es feia referència al fet que l’aigua del riu feia molt de mal. Es va enderrocar un talla-aigües de

la part més alta de la cara sud. Em va fer molt estrany que sigués en direc-ció contrària del corrent del riu, sense trompades dels arbres. És fàcil d’en-tendre, no hi ha manteniment. Ales-hores val més diners posar 50 pedres que posar-ne 5. És molt interessant respectar-lo com més millor ja que és la nostra història.Vull comentar que m’ha agradat molt tenir l’oportunitat de fer aquest escrit. Cal dir als rodencs i no rodencs que tenim un pont que és una joia. Estic agraït a les persones que m’han ajudat. Moltes gràcies de tot cor, si no hagués estat per aquesta ajuda el museu i la troballa serien sota terra. I no vull aca-bar sense dir que seria bonic declarar el pont Vell monument històric. Jaume Font assegura que hi falta manteniment.

Imatge en la que es pot apreciar que falten pedres a l’arc.

Aquí també es veu el desgast.Pedres de quan es va fer el pont, enganxades amb calç.

36 ~

Co

m la

vai

g fe

rRevista Roda de Ter / Setembre-octubre 2012

El GFR ens explica “Com la vaig fer”

unA FoToGRAFIA DE PERE RIFÀ VIlAsECA: “EIXIDA A lA REAlITAT”“No acostumo a pensar mai fotografi-es en blanc i negre. Veig i interpreto el món en color. Sovint de colors vius i acolorits; sovint pàl·lids, tristos… Amb tot, contemplar fotografies en blanc i negre em produeix com una mena efecte bàlsam on tot els rostres em semblen bonics i totes les escenes entranyables. La fotografia en qüestió és de la ciutat italiana de Mòdena. És una fotografia amb pocs secrets. Les bicicletes són sempre un bon atrezzo per engalanar escenes de quotidiani-tat. La resta: atzar, casualitat, o bé, la puntualitat de passejar per davant de l’església just acabada la missa. Dei-xar sortir un, dos o potser tres devots buscant el gest, l’expressió, el penedi-ment… i “clac”!La mirada al terra, tot aguantant el

unA FoToGRAFIA DE m. TEREsA BRuGuERA“A l’hora de contestar la pregunta “Com la vaig fer?”, potser podria respondre millor a “A quina hora la vaig fer?” o “Amb quines condicions de llum la vaig fer?”. Des de sempre la meva gran afició ha estat el dibuix i la pintura, segurament és per això que quan faig una fotografia dono més importància a la part artística que a la tècnica. Des del meu punt de vista, la composi-ció i sobretot la llum tenen un pes molt important, en el cas de la fotografia de paisatge per mi, la millor hora és al matí ben d’hora, a la tarda cap al tard o amb unes condicions meteorològi-ques especials (núvols, pluja, etc.) Aquesta fotografia de Còdol Dret la vaig fer a primers de febrer, a primera hora del matí i amb una temperatura de molts graus sota zero. Amb la foto original amb color, es veu millor la for-ta gelada. En aquest cas està feta amb una càmera rèflex i amb un objectiu

Text i fotos. grup Fotogràfic Roda

de 17-50 mm f 2,8, obertura 5,6, temps d’exposició 1/640 seg., i ISO de 200.Normalment faig les fotos en arxiu RAW ja que penso que el processat té molt a veure en el resultat final i, a part que hi gaudeixo molt, m’agrada explorar de les possibilitats que tenen

programes com photoshop.En aquest cas, després de passar la foto a blanc i negre, l’he retocat amb ombra/il.luminació, amb les corbes he donat una mica de contrast i finalment hi he afegit un marc per donar-li un aire una mica antic.”

pes feixuc de la porta aspra, els tons foscos de la vestimenta i la manca de llum de l’interior del temple em sugge-reixen una sortida a la llum del carrer.

Una sortida, altra vegada, a la realitat. Aquesta és, segurament, la meva pri-mera fotografia revelada totalment en blanc i negre.”

37 ~

Sal

ut


Creixement alterat dels maxil·lars superiors i inferiors

El creixement dels ossos es produeix majoritàriament al llarg de tota la infantesa i fins ben entrada l’adolescència. Pel que fa als maxil·lars (ossos on van inserides les dents) tenen un creixement diferent un de l’altre. El maxil·lar superior creix d’una manera i el maxil·lar inferior o mandíbula, d’una altra. Aquest fenomen es comença a desenvolupar en la fase embrionària quan té lloc la formació de la cavitat de la boca, que procedeix d’unes estructures anomenades arcs branquials. Cap a les 12 setmanes comença la deglució, cap a la setmana 20 de la gestació es formen les dents i així successivament…Durant el creixement del nadó i futur adult hi haurà molt canvis, nosaltres en aquest cas, ens fixarem amb el desenvolupament dels ossos maxil·lars i mandibulars. Normalment els ossos creixen seguint un patró més o menys estandard, però no sempre es compleixen i a vegades no és un desenvolupament compensat, és a dir, normalment solen créixer de manera compensada i simultània l’un amb l’altre. Però a vegades no succeeix així i el creixement es desharmonitza pel motiu que sigui (alteracions de la velocitat i forma de creixement…), i arriba a créixer més el maxil·lar superior que l’inferior o altres vegades succeeix a l’inrevés. Aquest creixement disharmònic acaba expressant-se amb una mal posició dental, (dents tortes, apinyaments, diastemes, mal oclusió de queixals -no tenir contacte adequat entre els queixals-,...) que solen veure’s amb: alteracions estètiques de dents anteriors, maloclusions de premolars i queixals que dificulten la masticació, problemes de caries recurrents per dificultat en la higiene dental habitual, problemes digestius (i no menys importants), alteracions en l’articulació mandibular (articulació que ens permet obrir i tancar la boca i ens ajuda a fer tot tipus de moviments laterals).

Text. Dra. Anna Sánchez Castro. – Odontòloga - Clínica Dental DANORAN

Molt sovint ens trobem pares i mares preocupats amb les dents dels seus fills, bé per problemes estètics (apinyaments o diastemes) o bé per què tenen dificultat a l’hora de fer la masticació d’aliments (tarden més de l’habitual, tenen problemes en les digestions...). Els pares i mares saben que hi ha alguna cosa que no va bé. Per això és tan important que l’odontòleg faci el seguiment del creixement dels nens i nenes, sobretot en edats infantils (aproximadament dels 6 als 14 anys) ja que un problema diagnosticat a temps sol tenir un tractament més senzill i eficaç i de menys durada. Quan trobem en els nostres fills qualsevol d’aquests símptomes cal consultar-ho amb l’Odontòleg a fi de determinar mitjançant un diagnòstic acurat si té realment aquest creixement anormal i si es dóna el cas, ens plantejarà un tractament adequat a cada infant que aconsegueixi reduir, i si es pot, corregir totalment la deformitat existent. El tractament sol ser, en la majoria del casos, mitjançant tractament “ortodòntic / ortopèdic” que l’Odontòleg us indicarà quan s’ha d’iniciar, com s’ha de procedir, quin pronòstic té i sobretot, ens orientarà i resoldrà tots els dubtes que tinguem al respecta. A vegades i en certs casos, el professional pot decidir que donat el cas no cal fer cap tractament.

paella per encàrrec els caps de setmana

A vegades el creixement es desharmonitza i arriba a créixer més el maxil·lar superior que l’inferior o altres vegades succeeix a l’inrevés

38 ~

Op

inió


Octubre

Octubre… Un mes llarg, estrany. Un mes melancòlic, de canvi d’horari, de vespres frescos i migdies càlids, de refredats i grips que ens atrapen poc preparats. Les vacances d’estiu ens queden ja oblidades i les de Nadal encara massa llunyanes per olorar-les. No sé. Octubre i novembre sempre els he vist com uns mesos sense massa al·licient, com si la seva funció fos unir les vacances d’estiu amb les d’hivern. Però avui, de sobte, m’he adonat del to groc i ataronjat que tenen els arbres, de l’olor de les castanyes calentes, de l’agradable sabor dels moniatos i la carabassa. El plaer de notar com el dia es va fent més curtet, de com a casa hi ha moltes coses per fer.

Taronja, marró, groc… Colors de tardor, colors d’octubre. I he pensat que, potser l’octubre també és un mes meravellós, com una etapa de la vida. Aquella en que ja no ets jove, però tampoc ets grans, en la que sembres un futur amb l’experiència del que ja ha passat. Una etapa per destriar els que hi són de veritat dels que només hi són quan les coses van bé. Aquella etapa en la que respires profundament i tot sembla més clar, més pur. I també, perquè negar-ho, una etapa de canvis de color… tot i que en la vida, més que cap al taronja canviem cap al blanc… Un color també molt bonic, però d’aquest ja en parlarem un gener!

Text. Sara Jordan Suriñach

ReflexionsText. Mercè Viladecàs

L’espessor dels núvols tapen el sol, que ell, com sempre, ha sortit d’una manera puntual i certa. Les notícies avui destaquen la mort d’una menor de 13 anys, pel que sembla deurien barallar-se, i la més forta, o agressiva, li dóna un cop, i la tira dins d’un pou. Tot plegat, una tragèdia.No m’he d’esforçar massa per entendre casos d’una cruel agressivitat, tots som assassins en potència, qui no sap frenar a temps, i no controla el seu sistema nerviós, pot molt ben arribar a matar, perquè la violència engendra més violència, i arriba un moment que si no s’hi fica algú altre, no et pots parar.El que més em sobta és que cada cop, noiets més joves tinguin un perfil violent, quan encara podríem dir que no s’ha acabat el temps de la innocència i la bondat. No coneixem prou els nostres fills? Serà que estan mancats, alguns, d’afectivitat? Passen més aquestes coses amb famílies desestructurades? Trobem a faltar uns valors essencials, com són els manaments de Jesucrist?No jutjo res, pregunto: Només un garbuix de dolentes accions i una infància desquiciada, poden portar a uns gelos extrems? Pot ser que una criatura visqui amb rancúnia i tothom tingui la culpa dels seus mals imaginaris? La influència que rebem de tots cantons, és de qualitat? Pot ser que més d’un nen d’apariència normal, pugui tenir alguna classe de brot psicològic?De tots és sabut que els caràcters de la infantesa es poden moldejar, les actituds davant la vida s’aprenen, no obstant crec que fins que són adolescents han de tenir un bon model. Els fills copien del que veuen i la societat, sola per desgràcia, no edifica, ans el contrari: destrueix!

No et descuidis ningúText. Ariadna Freixa. Monitor d’El Casalot

Tornem a la rutina, la rutina que ens dóna vida i esperança, creadora de somnis i d’il·lusions. Ens retrobem amb la gent que ens ha acompanyat, ens retrobem tots nosaltres; infants, monitors, pares, i aquells que formen part activa o des de la rereguarda de la vida del Casalot. Cares noves i cares que veiem des de fa vint anys. Vint anys, eh? No és gens fàcil de dir; el Casalot porta dues desenes de vida! Pensar en els infants que en formen part, els monitors i molts d’altres que han passat pel Casalot, a deixar-hi marca, una empremta, petita o gegant... ens fa sentir orgullosos del que el Casalot ha estat, del que és i del que serà.

És per això que al celebrar-ho no ens volem descuidar ningú, “No et descuidis ningú”, aquest és el lema que ens ocuparà aquest curs els dissabtes a la tarda. No ens volem descuidar ningú, ja que, i tornant a la idea inicial de la rutina, aquells que estan al nostre voltant ens han format, han creat la persona que som ara nosaltres. El somriure d’un infant, un comentari innocent, les llargues reunions de monitors, els pares i mares que han cregut en nosaltres, tots ells ens han ajudat a ser com som.

Altre cop no ens volem descuidar ningú, no volem sentir-nos sols, i tampoc hem de voler que s’hi sentin els demés. Aterrem per un moment les nostres quatre parets, i pensem en els desitjos dels altres. O millor encara; i si en els nostres anhels hi són també els altres?

39 ~

Op

inió


Tardor plena d’incògnites

Enguany la tardor se’ns presenta activa i plena d’incògnites i amb tanta vitalitat política que no sembla que vulgui adormir-se de cara a l’hivern

i si en canvi desperta com a primavera front a l’estiu. Els darrers aconteixements electorals ens inviten a comentar tota acció democràtica sobre el vot de la ciutadania, els seus anhels i possibles conseqüències. Voldríem i podríem fer-ho intensament com seria el nostre desig. Per altra part, però, considerem que una revista com el nostre Roda de Ter, de tirada bimestral, no és la més adient per opinar sobre coses que passaran però que, amb tota seguretat, una vegada publicades ja serán desfassades degut a la rapidesa dels esdeveniments.

Dintre uns dies l’allau de noves sobre aquesta consulta a celebrar, adelantada a l’exercici, ens atabalarà una mica més de la raó perquè en tots els mitjans de premsa, ràdio i televisió será tema primordial i costarà molt evadir-se de l’actualitat. Hem d’intentar, a més d’escoltar-ho tot, destriar allò que pot ser gra de la resta, només palla, i actuar amb consciència i tranquil·litat.

El que no podem fer és que la nostra revista surti sense cap indicació dels moments que estem vivint menystenint la seva importància com si s’edités en un lloc aliè al nostre

Text. Joan Sala i Pujols

Serveis de: ODONTOLOGIA GENERAL, ODONTOPEDIATRIA, ODONTOLOGIA

PREVENTIVA, ORTODÒNCIA per a nens i adults, IMPLANTOLOGIA, CIRURGIA BUCAL,

PRÒTESI fixa i removible, PERIODÒNCIA

Plaça Major, 15, 2n - Tel. 93 854 04 53

Estètica Maria

Gaudeix d’una pell nova amb una neteja facial amb

profunditat i només 30 minuts.

Durant el mes de novembre,

10% de descompte en la crema de

manteniment Guinot.

Nou tractament Hydraclean de Guinot

C. Pep Ventura, 12 - 08510 RODA DE TERTel. 93 850 01 99 - [email protected]

viure quotidià . Seria un error que no solament ara sinó en temps venidors la gent de Roda pensés que la nostra publicació només capta o s’interessa estrictament per la vida local. Formem part del nostre país i, per tant, immersos en la problemàtica general del nostre entorn. No, no podem ser solitaris sinó que hem de ser solidaris amb totes les forces que conviuen en la tasca política amb tots els seus defectes i virtuts. Tots tenim una idea per desitjar i aplicar i en aquesta contesa democràtica l’oportunitat d’expresar-la i fer-la realitat.

Els nostres dies d’intensitat política extraordinària i greu crisi econòmica ens ha de fer reflexionar quin avenir trobarem en el nostre futur. Els nostres viaranys sembla que ho seran tot menys plàcids i positius i d’acord amb els pronòstics generals de casa nostra i àdhuc del món sencer haurem d’anar deixant els camins vells quan encara els nous no són fiables. La humanitat ha passat èpoques i proves de tota mena i la nostra esperança ha de ser que sempre amb més sacrificis que content les ha superades.

Les persones grans que encara ens acompanyen amb la seva experiència viscuda ens han de ser l’exemple de sobremuntar obstacles com varen fer elles i estímul per una joventut actualmente desorientada mancada d’ajudes i perspectives clares. Haurà de prendre decisions i ho farà pequè no hi tindrà més remei i tot comici és una oportunitat d’intentar-ho. Estem segurs que ho provarà i amb idees i empenta trobarà la clau per obrir-se a l’esdevenidor.

Almenys volem creure-ho i esperar-ho.

A partir d’ara, trobaràs aquestes i altres promocions al Facebook del centre d’Estètica Maria

40 ~

Op

inió


N’estic fart

Ara mateix no tinc massa fresc el concepte d’austeritat, em sembla recordar que venia a definir un tren de vida sense luxes més o menys, en tot cas, aquí hi encaixaria la nostra festa major on, a pesar d’haver prescindit d’actes caríssims com ara castell de focs o concerts amb grups de fama, ha estat prou concorreguda i lluïda com per no enyorar dispendis exagerats. Això sí, m’hi ha sobrat qualque toc de misèria més que d’austeritat, per exemple, tenir a la nostra directora palplantada a peu d’altaveu per retransmetre el pregó.I és que ens fan combregar amb rodes de molí, a veure, no se’ns pot dir que hem estirat més el braç que la màniga quan són ells qui determinen, segons els convingui, la moda de màniga curta o llarga. El nostre braç té la mateixa mida ara

Text. Miquel Pradell

que fa cinc anys. Tampoc és veritat allò que qui paga mana perquè, sent nosaltres qui paguem, no podem triar el que es fa dels nostres diners. Per això i per tot plegat, jo també arribo a la conclusió que necessitem un altre Estat, un Estat independent dels actuals amos, un Estat on paguin molts menys impostos els que suen la cansalada que els que se la mengen i que, a més a més, aquests serveixin per fer-nos més còmoda la vida a tots plegats i no pas per omplir les butxaques d’aquells qui ja posseeixen el que nosaltres necessitem, un Estat que s’associï lliurement a qualsevol altra on les úniques portes que tinguin obertes aquells que hi vulguin fugir amb els nostres diners siguin les de la presó, un Estat just lliure i fraternal on hi vingui de gust viure-hi i treballar-hi.Si no és així, si no es tracta de treure els amos per quedar-nos-ho nosaltres que som els que paguem, si només és qüestió de canviar d’encarregats, francament, no ens val la pena, i aquí ja em sabran perdonar tots els déus amb les seves respectives corts celestials, però, a casa, l’única bandera que seguirà onejant serà la pirata.

En Salvador

El 8 d’octubre va morir en Salva, amic meu des que fa quaranta anys va venir amb l’Assumpta per primera vegada a Roda. Hi ha amics a qui no els veus sovint, però no fa falta, són aquí. Estan aquí en moments, en tots aquells moments de la vida en què succeeixen coses que tens necessitat de compartir, coses alegres i coses tristes, hi ha persones a qui no fa falta veure per saber que pots comptar amb ells i al revés i en Salva i l’Assumpta en són uns a la meva vida.

M’agradava en Salva, m’agradava parlar amb ell i ell era un gran conversador, amb uns ideals ferms, era tendre i comprensiu i respectuós, es feia estimar i per això la gent que el coneixíem l’estimàvem perquè era una bona persona, una gran persona.

Text. M. Carme Balmes

Quan un bon dia et truquen i et diuen que s’ha mort una persona a qui estimes, de cop se’t para la vida i un sentiment d’incredulitat s’apodera de tu, després penses que no és veritat, que s’han equivocat, que ha estat un malson. Quan tornes a la realitat, venen els records, et passen pel cap tot un seguit d’imatges, de sons, de paraules... Penses amb l’Assumpta, i penses amb la Sandra, penses amb en Pau i tot s’enfosqueix.

Em ve al cap una frase de Martí i Pol: “És tan subtil la ratlla que separa la llum de la foscor”, i és veritat, vaig passar en un moment de la llum a la foscor i la foscor s’instal·là dintre meu i em costarà que torni la llum... Ara, de mica en mica, ens haurem d’acostumar a què no hi sigui, a no trobar-lo els dissabtes al bar llegint la premsa, a veure l’Assumpta sense ell, i l’any que ve quan ens trobem la colla el dia de festa major, com fem cada any, ell ja no hi vindrà.

Salvador un petó molt fort amic, et trobaré molt a faltar.

41 ~

Op

inió


Defensem de manera responsable l’interès públic

un nou contratemps a la gestió municipalAquest mes d’octubre hem rebut la notificació d’una sentència del Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona, per la qual es condemna a l’Ajuntament a pagar 340.883 € a l’empresa que va construir la Biblioteca, en concepte d’obra executada i no reconeguda, interessos de demora i costos judicials.

Aquesta empresa, que va construir la Biblioteca, no va estar d’acord amb la liquidació final de les obres que va aprovar l’Ajuntament de Roda el desembre de 2009 i ara el Jutjat els dóna la raó. La sentència és un contratemps molt important per les finances municipals, ja que d’haver d’abonar aquests imports suposaria una afectació molt directa en els pressupostos dels propers exercicis que podria limitar molt les accions i inversions futures al nostre poble.

L’actual equip de govern ha encarregat a la Diputació un estudi extern que determini: Quina ha estat l’obra executada i no reconeguda, quins varen ser els criteris per augmentar l’obra executada i no reconeguda en el projecte, per què es va prendre la decisió de realitzar aquest increment d’obra i amb quin criteri s’assumia l’increment de cost.

De l’informe que ens lliuri la Diputació, n’hauran de sortir les responsabilitats tècniques i polítiques que calgui assumir i se’n derivaran les reclamacions, per acció o per omissió, que s’escaiguin.

Aquest equip de govern actuarà amb responsabilitat i esgotarà totes les possibilitats jurídiques i tècniques que hi hagi per mitigar aquest greu contratemps. Per part nostre no és el moment de buscar culpables, sinó de ser responsables i gestionar la millor solució possible. No és el moment de mirar a una altra banda i dir que la culpa sempre és dels altres. Cal avaluar exactament on han estat els errors de l’execució d’aquesta obra, perquè és evident que és una obra nova que presenta dèficits de construcció. I no s’entén de cap manera que encara haguem de pagar més a la constructora.

“Congelació general” dels impostos i taxes per al 2013L’equip de govern ha decidit congelar els impostos i taxes pel 2013. Aquesta decisió suposarà un esforç extra per poder quadrar els pressupostos pel 2013 donat que els Ajuntaments, com els ciutadans i ciutadanes, s’han vist afectats per l’increment de l’IVA i de l’IPC dels diversos

Text. Grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya de l’Ajuntament de Roda de Ter

serveis que presten. Així doncs, malgrat aquest context desfavorable, hem optat per no incrementar la pressió sobre la butxaca dels rodencs i, per tant, l’equip de govern assumeix aquest repte exigent de tirar endavant uns pressupostos amb els mateixos ingressos per impostos i taxes però amb més despeses.

On ha calgut actuar per evitar un increment molt significatiu ha estat amb l’Impost de Béns Immobles (IBI) que en cas de no haver fet res hagués incrementat de mitjana per sobre el 13%. Això s’explica perquè el nostre poble està aplicant la revisió cadastral iniciada el 2009 i aquesta s’aplica de forma gradual al llarg de 10 anys. En aquest sentit, per evitar l’increment que comentàvem, hem baixat, per segon any consecutiu, el tipus impositiu que s’aplica a la base liquidable que ha passat del 0,71 al 0,64 el que suposa una reducció del 10,94%. Així mateix, també es manté la bonificació que es va aprovar l’any passat del 5% per aquells rebuts que estiguin domiciliats abans del 15 de març de cada any. La baixada del tipus i el manteniment de la bonificació permetran doncs frenar els increments que s’haguessin produït per la pròpia revisió cadastral i per l’aplicació del decret llei aprovat pel govern espanyol el 30 de desembre de 2011.

A banda enguany s’apuja de 50.000 € a 85.000 € el valor cadastral que pot tenir un habitatge per acollir-se a la bonificació del 50% del rebut en el cas de famílies nombroses. També s’aprova una nova bonificació del 20% de la quota de l’impost a favor d’aquells vehicles que produeixen un menor impacte ambiental (s’hi podran acollir aquells cotxes que produeixen emissions de C02 inferiors a 100gr/km). En aquestes dues bonificacions volem agrair la aportació ciutadana que ens han fet valorar i finalment aprovar aquests canvis.

També volem aclarir arran de diverses queixes per l’increment del rebut de l’aigua, que aquest s’ha produït bàsicament per l’increment del cànon de l’aigua de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) que està determinat per la Generalitat i en el qual l’Ajuntament no té competències per modificar.

42 ~

Op

inió


Sobre la sentència de la biblioteca, diguem-ho tot

Respecte a les notícies sobre la sentència de la biblioteca i la tergiversacions d’informació de forma interessada d’algun partit polític, el grup d’IPR vol

fer les consideracions següents:Les obres de la biblioteca es van adjudicar el 2005. El preu de sortida de les obres de la biblioteca era de 840.364,44 € i es demanava un termini d’execució de 12 mesos. Les obres es van acabar adjudicant a l’empresa Agbar Instalaciones SLU per valor de 823.557,15 €. Per tant, amb una baixa d’un 2% respecte del preu de sortida i amb un termini d’execució de 10 mesos, 2 mesos menys dels que inicialment demanava l’ajuntament.Cal recordar que ERC ostentava l’alcaldia i la regidoria de Cultura des del juny de 2005 fins al juny de 2007 (període que coincideix en l’adjudicació, el començament i l’execució de les obres de la biblioteca). Les obres van començar l’1 de setembre de 2005 i havien de finalitzar el 27 d’agost del 2006, un any abans de la finalització del mandat d’ERC (juny del 2007). Finalment la biblioteca es va acabar inaugurant l’11 d’abril de 2008 amb el govern d’IPR i CiU i amb una demora en l’execució de les obres d’1 any, 9 mesos i 11 dies. Cal dir també que de les 9 certificacions aprovades per l’ajuntament 6 van ser signades per l’actual alcalde d’ERC. La demora en la finalització de les obres es deu, tal i com s’indica en la sentència de la biblioteca, en l’allargament de les obres d’enderroc inicials, quan ERC ostentava l’alcaldia i la regidoria de Cultura (anys 2005-2006), degut a treballadors poc qualificats i poc personal en l’obra i els seus nombrosos canvis. Val a dir que un any després de la inauguració de la biblioteca l’empresa Emte Services SAU, empresa que va absorbir Agbar Instalaciones SLU, va presentar una certificació núm. 10 que no va ser mai acceptada per l’ajuntament, arribant a demanar a l’ajuntament, governat aleshores per IPR i CiU, més de 500.000 € en concepte d’obres de més i revisió de preus.La decisió que va prendre l’equip de govern d’IPR i CiU va ser encertada, entre d’altres coses, perquè els tècnics directors de l’obra s’oposaven a acceptar aquesta desviació, perquè suposava una desviació del 60% respecte del preu d’adjudicació en què l’empresa s’havia compromès segons contracte, perquè l’empresa constructora s’havia demorat més del triple del temps compromès segons contracte. I, finalment, perquè suposava una desviació superior al 20%, màxima desviació legal que pot tenir una obra. Per desviacions superiors al 20% l’empresa constructora

Text. Grup Municipal d’Independents per al Progrés de Roda

ha d’exigir a l’ajuntament la redacció d’un projecte nou, anomenat projecte modificat. L’empresa constructora mai va demanar un modificat de projecte.Després de diferents discrepàncies amb l’empresa constructora Emte Services SAU i l’Ajuntament, les obres es van liquidar per acord de la junta de govern d’IPR i CiU el 17 de desembre de 2009. En aquest acord es reconeixia que l’ajuntament havia de pagar en concepte de liquidació de les obres 18.014,67 €. Aquest import corresponia a un excés d’obres i revisió de preus valorats amb 115.524,63 € (desviació inferior el 20%) segons l’arquitecte director de les obres i no en més de 500.000 €, tal i com demanava l’empresa EMTE; i es descomptava de l’excés d’obres, la penalització per demora pel temps excedit en la realització de les mateixes, imputable a l’empresa constructora per valor de 97.509,96 €. Per tant, la diferència suposava un càrrec a pagar per l’ajuntament de 18.014,67 €.La sentència de la biblioteca és de 13 de setembre de 2012 i ERC ho va comunicar a IPR, força majoritària de l’oposició, a principis d’octubre, just una setmana abans del termini màxim legal per interposar recurs. La sentència obliga a l’ajuntament a pagar, sense tenir en compte les costes i els interessos de demora, 235.868,71 € en concepte d’obra executada no reconeguda i penalitzacions. D’aquests, 156.353,72 € corresponen a obra executada i 97.509,26 € a penalitzacions per demora que va imposar l’ajuntament a l’empresa i que s’han desestimat. Cal recordar que l’empresa demanava a l’ajuntament, sense tenir en compte els interessos de demora i les costes, 616.250,08 € en concepte d’obres de més, revisió de preus i penalitzacions.

“Cal recordar que l’empresa demanava a l’ajuntament, sense tenir en compte els interessos de demora i les costes, 616.250,08 € en concepte d’obres de més, revisió de preus i penalitzacions”

43 ~

Op

inió


El deute de la biblioteca

El passat 2 d’octubre se’ns convocava a una reunió, a tots els regidors de l’Ajuntament, per fer-nos avinent la sentència que s’havia rebut de la reclamació

presentada per Agbar Instalaciones SAU, ara Emte Services SAU, empresa adjudicatària de les obres de la biblioteca, contra l’Ajuntament. En aquesta reunió se’ns demanava seriositat, fer les coses a consciència, compromís i la nostra opinió envers com creiem que s’havia d’actuar. Home, ens hauria agradat haver-nos assabentat amb més antelació d’aquesta sentència, per poder-hi dir la nostra i tenir més marge de maniobra, però només teníem una setmana. El dia 11 d’octubre finalitzava el termini per presentar recurs, i no donava per gaire. Per altra part, la decisió de presentar-hi recurs ja estava presa per part de l’equip de govern.

El que costa més d’entendre, apart que no se’ns avisés el 19 de setembre, que entenem que és quan es va rebre la comunicació a l’Ajuntament, deixant passar pràcticament dues setmanes abans d’informar-nos de la sentència, és que el mateix dimecres 3 d’octubre es feia pública la notícia arreu: pàgina web de l’Ajuntament, Osona.com, El 9 Nou, posant de relleu la responsabilitat amb què l’equip de govern assumia una situació, naturalment per ells, sobrevinguda.

Voldríem fer un petit resum de tot plegat i com sempre, deixar les coses clares. L’any 2003, quan governava Convergència, es va treure a concurs la construcció de la biblioteca per fer-la en el terreny on hi ha ubicat el CAP. La convocatòria del concurs, que es va fer a finals de legislatura, va quedar deserta i amb el canvi de l’equip de govern a les eleccions del 2003, el projecte oblidat. Tots els projectes pendents de Convergència deixaven de tenir cap valor i en el terreny proposat, s‘hi havia de fer qualsevol altra cosa menys la biblioteca. S’hi va acabar construint el CAP.

Però, si anem a la qüestió, hem de recordar que les obres de la biblioteca es varen adjudicar l’any 2005, el termini d’execució creiem que era d’un any, i l’empresa adjudicatària reduïa aquest termini en la seva oferta. Un pressupost de 840.365,04 €, es va adjudicar a Agbar Instalaciones SAU, ara Emte Services SAU, per 823.557,15 €. Per motius professionals, vaig fer un estudi econòmic de l’obra, els números no sortien per fer aquell projecte. Era inviable econòmicament, i així ho vaig comunicar mitjançat un informe a la Direcció Facultativa autora del projecte, que em va donar la raó, però es va quedar aquí. Sembla ser que el mateix informe, adreçat a l’Ajuntament, no es va prendre en consideració.

Text. Antoni Escarrabill Creus. Portaveu del Grup de Convergència i Unió

Tots recordarem que les obres no començaven mai, es veia sempre parat, personal diferent i el que havia de durar més o menys un any, gairebé en va durar tres. La primera data oficial d’inici de les obres era el 27-07-2005, es va retardar fins a 01-09-2005. L’obra es va rebre, com a acabada, el 11-04-2008.

El diferencial entre l’import de l’adjudicació i la xifra final de les obres és brutal i dóna peu a trobar-hi massa coses mal fetes, a tots nivells: Constructora, Direcció Facultativa i Tècnics municipals. Agbar Instalaciones SAU, ara Emte Services SAU, pretenia tancar les obres amb un cost total de 1.288.090,76 €, la qual cosa representa un 56,406% d’increment sobre l’adjudicació. Els pèrits han deixat la xifra per sota d’aquest import, en 1.139.024,13 €, que continua sent un increment del 38,305% sobre l’adjudicació. No cal dir que els documents que justifiquen aquesta variació, pressupostos modificats, contradictoris, etc., no existeixen.Per cert, aquesta és la mateixa constructora que va ser convidada a deixar alguna que altra obra, en altres Ajuntaments, degut al seu bon fer. Aquí, ni per part de l’equip de govern, ni de cap dels tècnics d’aleshores, ningú veia que l’obra se n’anava pel pedregar?

Ara hem d’esperar a com evoluciona tot plegat, però un es queda amb la sensació que a la jutgessa li ha caigut millor Agbar Instalaciones SAU, ara Emte Services SAU, que l’Ajuntament de Roda. Possiblement, a nivell d’argumentar tècnicament la defensa, ho hauran fet millor, però sincerament una obra que s’havia d’acabar sobradament en la mateixa legislatura en que es va adjudicar, algú haurà d’explicar el perquè no es va fer complir.

El que no es pot permetre és que es produeixin disputes entre els dos grups que governaven en aquell moment, de si uns tenien l’alcaldia i els altres Urbanisme. Des de l’Ajuntament s’ha d’actuar amb responsabilitat i rigor sempre, sinó, quedem-nos a casa. Si els problemes s’allarguen, no els podem traspassar al següent equip de govern i les disputes entre els grups municipals no poden acabar afectant a l’Ajuntament.

Vista l’actual situació, s’ha demanat a la Diputació de Barcelona assessorament per fer un seguiment acurat del cas, tant del projecte, com de les obres i certificacions, per poder treure conclusions dels esdeveniments i fonamentalment per trobar una solució a les deficiències i defectes que, encara a dia d’avui, presenta la Biblioteca.Que tinguem sort.

44 ~

Esp

ort


Els dos equips sènior del Centre Esportiu Roda, invictesText. Redacció RDT. Foto. Joan Parera

Els dos equips “grans” del CE Roda han començat el campionat de Lliga de la millor manera possible. El Ter-cera Catalana, després de set jornades disputades, només ha cedit un empat al camp del Sant Bartomeu i es man-té líder del grup amb tres punts de diferènica amb el Vic-Riuprimer, tot i que aquest té un partit ajornat amb el Torelló i que en cas de victòria empa-taria a punts amb els rodencs. El duel entre aquests dos equips serà el dia 11 de novembre al camp del Roda. Ara,

1- Xevi Suriñach2- Guillem Muntada (Juvenil AEC Manlleu)3- Marc Saborit4- Jordi Moreno5- Sergio Iniesta6- Roger Viñas7- Carlos Jiménez8- Àlex Àvila (Juvenil CE Roda)9- Nil Casals10-Salim Zariouh11- Gerard Crespi (Juvenil AEC Man-

el proper compromís de l’equip és el diumenge 28 d’octubre amb el Sant Vicenç, tercer classificat i que aquest any a baixat de Segona Catalana. Un test important de cara a veure les pos-sibilitats reals d’aquest equip que de moment trasmet bones sensacions.Pel que fa al Quarta Catalana el co-mençament és inmillorable: Cinc vic-tòries de cinc partits i un partit ajornat amb el Borgonyà per culpa de la pluja. Aquest partit es jugarà el proper dime-cres dia 31, diada de la castanyada, a

les 8 del vespre al camp del Roda.

PREsEnTACIÓ FuTBol BAsE

El diumenge 28 d’octubre, el CE Roda fa la presentació oficial del seu futbol base a partir de les 4 de la tarda al camp Municipal de Roda. Desfilaran tots els equips del club, des de l’escola fins al Quarta Catalana. A les 5 de la tarda, es jugarà el partit de Tercera Catalana Roda-Sant Vicenç de Torelló.

lleu)12- Manel Caballeria (Juvenil AEC Manlleu)13- Moha14- Said15- Raimon Roma (Juvenil CE Roda)16- Sergi Costa17- Xevi Téllez18- Ivan Aguilera (Juvenil AEC Man-lleu)19- Gerard Baulenas (Juvenil AEC Manlleu)

20- Raul Cano21- Alexis Vallejo (Ripoll)22- Guillem Guix23- Arnau Serrabassa

Gregori Parra (Entrenador)Marcos Olivencia (Entrenador) Toni Iniesta (Delegat)Xevi Bosch (Responsable del 4a Cata-lana)Pere Serra (President)

PLANTILLA del CE RODA (4a CATALANA) - Temporada 2012-2013

45 ~

Esp

ort

s


Primer partit de la temporada de l’Atlètic Rodenc

Text i foto. Jordi Sorts

Un moment del partit que va jugar l’Atlètic Rodenc contra el Santa Eugènia.

L’Atlètic Rodenc ha començat la temporada 2012-13 amb dues victòries i quatre derrotes, un

inici irregular però que mica en mica ha començat a trobar el seu estil i el joc de l’equip ha anat millorant.

El primer partit de lliga va ser al camp del Sant Feliu de Codines, on el resul-tat va ser una derrota contundent per 3 a 0. L’equip debutava en un dels camps més dif ícils de la categoria i on, tot i fer un bon partit, no va poder treure un resultat positiu.

El segon partit va ser a casa davant el Sant Bartomeu, un equip recent ascen-dit i a priori un dels rivals directes en la classificació. El Rodenc no va estar fi en defensa i els errors es van pagar cars, i va suposar la segona derrota de la temporada, la primera com a local, el resultat final va ser de 2 a 3.

El tercer partit va ser novament a casa i coincidia amb la Festa Major de Roda de Ter, el rival en aquest cas era el San-ta Eugènia, un equip que ha fet una plantilla molt competitiva i on l’Atlètic Rodenc va començar a mostrar la seva millor versió i el va posar contra la cor-

des, i només en un final de partit on es va patir l’expulsió de un jugador, ens va privar de sumar algun punt, el resultat final novament va ser de 2 a 3.

En la quarta jornada de lliga, el Rodenc visitava el camp del Moià però les con-dicions climàtiques van impedir de disputar el partit. De mutu acord entre els dos clubs es va decidir de disputar el partit el proper 1 de novembre a les 16.30 h.

El següent rival, en la cinquena jorna-da, va ser el Sant Hipòlit de Voltregà, un equip que està fent unes últimes temporades molt bones, i un rival que sempre implica veure molts gols al Municipal de Roda. La primera part el Rodenc va aconseguir posar un 4 a 1 al marcador, però a la represa, i coin-cidint novament amb l’expulsió de un jugador el Sant Hipòlit, va aconseguir escurçar distàncies i situar-se amb un 4 a 3 al marcador que ja no es mouria més i així s’aconseguia la primera vic-tòria de la temporada.

En la sisena jornada, el Rodenc visitava el camp del Torelló. Es va fer una pri-mera part on es podia haver marxat al

vestidor amb un resultat favorable am-pli, però els errors en els metres finals i l’encert del equip local, ens va fer anar al descans amb 2 a 1 al marcador. En la segona part l’equip local es va dedicar a controlar el partit i a impedir que el Rodenc agafés ritme i ja en els minuts finals van aconseguir el definitiu gol i deixar el marcador final amb 3 a 1.

L’última jornada, en el moment de tan-car l’edició de la revista, va ser la setena i vàrem rebre la visita del Sant Quirze, novament la visita de un equip recent ascendit de la categoria, i també a pri-ori un dels rivals directes en la lliga. El Rodenc va realitzar una primera part espectacular amb nombroses ocasions de gol que només el gran encert del porter visitant va impedir de fer cap gol. A la segona part, el Rodenc va se-guir amb la mateixa tònica i finalment després de un llançament de córner, es va aconseguir fer el 1 a 0 definitiu.

PÀGInA WEB DEl RoDEnC

Per seguir l’evolució de l’equip, podeu consultar la web www.atleticrodenc.com, on podreu consultar tota la in-formació del club.

46 ~

Esp

ort


Text. Redacció RDT. Fotos. M.Àngels Roviró i Montse Verdaguer

Més de 600 participants, a les Curses Atlètiques de Roda de Ter

Roda de Ter va acollir un any més la celebració de les Curses Atlètiques que van tenir lloc

el diumenge 14 d’octubre i que estan organtizades per la Comissió Atlètica Roda. Aquesta ha estat la 29a edició i s’ha comptat amb més de 600 atletes participants a les curses de la Mitja Marató i la Cursa de 10 km, a més dels 170 nens i nenes inscrits al Cros Es-colar.Els més matiners van ser els partici-pants al Cros Escolar que van comen-çar a competir a un quart de 10 del matí. Primer van fer la seva cursa els més grans i van tancar el cros escolar els Caganius, els quals van fer la cur-sa de la mà dels seus pares o mares. Mentre el sol anava sortint, i el globus aerostàtic de Viatges Alemany s’anava inflant, els corredors de la Mitja Ma-rató i de la Cursa dels 10 km anaven agafant posicions. La sortida va tenir lloc a dos quarts d’11 en punt i els 600 atletes van començar tots junts per després agafar recorreguts diferents si feien la Mitja Marató o la Cursa dels 10 km. El primer corredor a arribar va ser Abel Casalí del CA Vic que amb un temps de 34 minuts i 32 segons va ser el guanyador de la Cursa dels 10 km. La primera fèmina de la Cursa dels 10 Km va ser Magdalena Vicens Oliver, també del CA Vic, amb un temps de 41 minuts i 53 segons i que va quedar en la 24a posició de la general. Pel que fa la Mitja Marató, el guanya-dor va ser Miki Solé Pérez de l’equip A4ELKM amb un temps d’1 hora 16 minuts i 20 segons. I la primera fèmi-na de la Mitja va ser Anna Riera Pla, que no corria per cap equip, amb un temps d’1 hora 29 minuts i 29 segons i que va quedar en 46a posició de la general. Cal recordar que la prova de la Mitja Marató és puntuable per la 7a

El moment de la sortida de les Curses Atlètiques 2012 de Roda de Ter.

Abel Casalí, el primer de la Cursa dels 10 km, ja va anar amb el grup de davant des de l’inici.

El president de la Comissió Atlètica, Gregori Domínguez, destaca l’augment de participació de dones a les curses.

47 ~

Esp

ort

s


Classificacions

XXIX mitja maratómasculí 1r Miki Solé (A4ELKM) 1 h 16 min 20 seg2n Raül Rota (Gusi-Soy Cat) 1 h 17 min 53 seg3r Josep Barrufet (CE Callús) 1 h 18 min 02 segFemení 1a Anna Riera 1 h 29 min 29 seg2a Raquel Gutiérrez (Fasttriatlon) 1 h 32 min 15 seg3a Carme Paredes (Cornellà At.) 1 h 34 min 38 seg

locals Roda de Termasculí: David Botello Jimenez (Club Atlètic Torelló) 1 h 24 min 17 segFemení: Eva Serradell 1 h 38 min 43 seg

locals les masies de Rodamasculí: Josep M. Collell 1 h 44 min 20 segFemení: Desert

XVI Cursa dels 10 Kmmasculí 1r Abel Casalí (C.A. Vic) 34 min 32 seg 2n Àngel M. López (At. St. Sebastián) 34 min 42 seg3r David Marsol (CA Lloret) 35 min 39 segFemení1a Magda Vicens (CA Vic) 41 min 53 seg2a Eliana Giraldo (Trotaplanas) 45 min 20 seg3a Montse Fernández 45 min 58 seg

locals Roda de Termasculí: Nil Gurt Escuchas 39 min 54 segFemení: Montse Fernandez Vilar 45 min 58 seg

les masies de Rodamasculí: Joan Riera Güell 43 min 32 segFemení: Anna Alonso Rosell 58 min 11 seg

Una de les sortides del Cros Escolar.

Challenge de Mitges Maratons Gran Premi Diputació de Barcelona i que la Cursa de 10 km ho és per la Lliga Inter-net de Champion Chip (sistema de cronometratge que es va utilitzar).A les 11 del matí es va fer l’entrega de premis del Cros Esco-lar, amb tres trofeus per categoria. Els participants al Cros Escolar també van rebre una medalla, una bossa amb obse-quis i una samarreta. L’entrega de premis de la Mitja Marató i de la Cursa dels 10 Km es va fer a la 1 del migdia. També hi va haver trofeu per als primers locals, masculins i femenins, de Roda de Ter i Les Masies de Roda. Al finalitzar, es va sortejar un cap de setmana a Andorra (gentilesa de Viatge Alemany), un pernil i altres obsequis, a part de la bossa que es va lliurar a cada corredor.

La zona esportiva de Roda de Ter, al costat de les piscines municipals i dels pavellons esportius, es va convertir en la zona d’avituallament dels atletes. Entrepans de botifarra, begudes, fruita fresca (meló, síndria...) i també massatges i dutxes. L’organització va comptar amb més de 150 volun-taris. El president de la Comissió Atlètic Roda, Gregori Do-mínguez, valora positivament el número de participants a les curses, tot i la crisi: “No m’esperava tanta participació. A última hora es va apuntar molta gent”. I destaca també l’augment de la participació de dones a les curses. El president agraeix la col·laboració dels voluntaris i també la participació dels atletes ja que un any més, Roda de Ter va ser la festa de tots els corredors. I recorda que l’any que ve les Curses Atlètiques Roda arribaran a la seva 30a edició.

Durant tot el matí hi va haver molt ambient.

L’arribada de Miki Solé, guanyador de la Mitja Marató.

48 ~

Esp

ort


Presentació del Club Patí Roda

Text i fotos. Miquel Rovira

La presentació a finals de setembre de tots els equips del Club Patí Roda va deixar constància de la intensa tempo-rada que afronta l’entitat rodenca, en un any el qual s’han superat totes les fites registrades fins ara. Ho demostra l’increment notable de jugadors i que ha provocat que a Roda hi hagi més equips d’hoquei que mai, gràcies als quals es cobreix tota la franja de ca-tegories que existeixen en l’actualitat, des dels comarcals fins al primer equip sènior, sens dubte la punta de l’iceberg, sense deixar de banda l’escola que en-guany s’ha vist reforçada amb la parti-cipació dels centres escolars i que són el primer pas dels joves esportistes amb unes rodes als peus. Amb tres entitats a la comarca, Voltregà, Vic i

L’equip del CP Roda que ha quedat campió de la Copa de lliga femanina 1a Catalana.

Manlleu, que monopolitzen tant com poden l’hoquei a la comarca, aquest èxit del CP Roda encara té molt més valor, ja que enguany s’han incorporat a l’equip rodenc jugadors de diferents punts de la comarca i que ha permès de completar tots els equips.A part de l’acte protocoŀlari de la pre-sentació dels jugadors i equips que representaran al llarg de la temporada al CP Roda, també han començat les competicions oficials i abans d’acabar el mes d’octubre la temporada oficial ja es troba al 100%. Els primers èxits no s’han fet esperar, i els dos equip femenins han vençut en aquest ini-ci de temporada en els seus grups de la copa de la lliga, certamen que s’ha desenvolupat com a prèvia del inici

de la lliga regular que començarà per les noies a principis de novembre. La resta d’equips en destaca l’equip sènior de primer catalana, que en els primers partits oficials, els jugadors de Pere Vila han pogut testar que la tempora-da serà molt competida i llarga i que tots els equips que competeixen en aquesta categoria són d’un altíssim nivell i competitivitat. En quan als equips base, en destaca la bona arren-cada de l’equip prebenjamí segon del seu grup i que a mitjans de setembre van aconseguir la victòria en el torneig d’aquesta categoria que es va disputar a les pistes del Voltregà. Pel que fa a la resta d’equips, les diferents lligues enca-ra estan en fase inicial i les posicions a la taula provisional són poc significatives.

Campiones de la Copa de lliga femenina

El cap de setmana del 13 i 14 d’octubre, les noies del CP Roda van aconseguir un important èxit. Es van proclamar campiones de la Copa de la lliga femenina de 1a Catalana, en el torneig que es va fer durant dos dies a Vilaseca-Salou, certamen previ a l’inici de les lligues regulars. En el mateix torneig l’equip femení de 2a Catalana va quedar tercer dins de la seva categoria. Els dos equips rodencs van arribar a aquesta fase després de quedar primeres en els seus respec-tius grups de classificació que es va fer durant el mes de setembre i aquest principis d’octubre. Foto. CP Roda

49 ~

Esp

ort

s


CAmInADA solIDÀRIAEl dia 30 de setembre, es va fer la caminada solidària que va organitzar el Fò-rum Dona en el marc d’activitats de la festa major. Varen participar-hi unes cinquanta persones i es varen recollir una bona quantitat d’aliments, els quals varen ser lliurats a Càrites Roda. Va ser una caminada pels voltants de Roda, amb la col·laboració d’Encara Hi Som. Es va sortir de la plaça Major a les 9 del matí, cap a Malars, Castell de Vilagelans, Pont del Gurri, Pladelasala, Fon-tanelles, El Puig, Les Tres Fonts i de nou a la Plaça. En total 7.73 quilometres. Volem aprofitar per agrair a tots els participants la seva solidaritat. Com sem-pre engrescar-vos a participar a les diferents activitats que anem preparant i a formar part del Fòrum. Text. Fòrum Dona. Foto. J. A. Alonso Sánchez

ÈXIT DE lA 5a nEGRAnITGairebé 400 caminadors i camina-dores van participar a la 5a NegraNit celebrada el divendres 5 d’octubre. La nit, magnífica també de temperatura, convidava a sortri al carrer i gaudir d’aquesta caminada tan planera pels carrers de Roda. Com és norma en la NegraNit, la caminada s’acaba amb una botifarrada a la plaça Major. En-guany, com a record d’aquesta edició, es va obsequiar als caminadors amb un got commemoratiu. Mentre assa-boríem el sopar, dos grups de músics -un de l’Esquirol i l’altre de Roda-, ens varen oferir un recital de Cançons de Foc de Camp -Les Rondes del vi, No serem moguts, Puff, el drac màgic, Ar-rels, Cançó de la pagesa de Riner, Que tinguem sort...- entre moltes d’altres cançons que ens evocaren uns temps passats, quan gaudíem de les acampa-des sota els estels i dels Focs de Camp que hi enceníem. Una altra vetllada a recordar, tant per l’èxit de participació com per l’esperit dels participants. El nostre agraïment, novament, a tots els que hi vàreu fer cap. Text. Pep Bas. Foto. M.Àngels Roviró

CAmInADA A sAVAssonAEn motiu dels 100 anys d’Excursionis-me a Roda, es convida a tots els exso-cis del desaparegut Centrer Excursio-nista Roda a l’excursió matinal fins a Savassona i Sant Feliuet. Ens trobarem a la plaça Major de Roda el diumen-ge 11 de novembre a 2/4 de 9 del matí i sortirem a les 9. És un acte obert a tothom: els que varen ser socis, amics, simpatitzants, amics dels amics… No cal inscripció. L’esmorzar se’l porta cadascú.

TEnnIs TAulAUn grup de pares i mares, amb la col-laboració de l’ajuntament, promou el tennis taula com a activitat extraes-colar. L’activitat és gratuïta. Tant els entrenaments com a activitat extra-escolar com els entrenaments oberts a tothom, es fa al gimnàs de l’escola Mare de Déu del Sòl del Pont, del 9 d’octubre al 18 de desembre. Activitat extraescolar:Edat: de 1r a 6è de primària.Dimarts, de 16:45 h a 18:15 h.Entrenaments oberts a tothom:Dimarts, a partir de les 18.15 h.Dijous, de 17:45 a 20:00 h.

EXPosICIÓ EXCuRsIonIsmEPer celebrar els 100 anys d’excursionis-me a Roda de Ter es farà una exposi-ció de fotos per commemorar tots els grups excursionistes que hi han hagut i hi han al nostre poble. Per això dema-nem a tothom que tingui fotografies antigues d’aquests grups que les porti a la biblioteca els dimarts de 4 a 6 de la tarda. Màxim fins el 27 de novembre.L’exposició es farà al vestíbul del teatre a partir del 14 de desembre, i s’inau-gurarà amb una xerrada d’un excursi-onista rellevant.

10 AnYs D’ACTERACTER organitza la trobada anual del soci en la que es celebrarà el 10è aniversari de l’entitat amb la pujada a Bellmunt, l’11 de novembre. Sortida a les 8 del matí, des del local d’ACTER. Cal confirmar assistència.

50 ~

Esp

ort


Text. Sabina Jufré. Foto. Montse Verdaguer

L’Escola Esportiva a Roda de Ter, amb la participació de 14 nens i nenes

Fotografia de grup de la majoria dels nens i nenes de l’Escola Esportiva.

El divendres 7 de setembre va començar l’Escola Esportiva al pavelló de Roda de Ter amb la participació de 14 nens i nenes. Aquesta és una iniciativa de la regidora d’Esports de l’Ajuntament de Roda de Ter que s’inicia aquest curs 2012-2013. El projecte està destinat a nens i nenes de 4 i 5 anys i consisteix en fer 4 esports durant un curs escolar: hoquei, patinatge, bàsquet i futbol, canviant d’esport cada 2 mesos. Des de la regidoria d’Esports es considera que en aques-ta edat aprendre les habilitats bàsiques de diferents esport enriqueix molt més l’aprenentatge motriu, i ajuda a triar l’esport que es vol practicar un cop s’han provat diverses opcions. L’Escola Esportiva ha tingut molt bona resposta per part de les famílies i s’han omplert totes les places disponibles. Aquest projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració del Club Patí Roda, el Club Bàsquet Roda, el patinatge Ar-tístic Roda, el Centre Esportiu Roda. Les entitats són les responsables d’impartir les sessions i de cedir el material esportiu específic necessari als nens i nenes per la pràctica de cada esport.

RoDEnCs A lA mARXA CIClIsTA PER l’EIXMés de 500 ciclistes van participar el 6 d’octubre a la marxa cicloturista, entre Cervera i Caldes de Malavella, organitzada per inaugurar les obres de l’Eix Transversal. Diversos rodencs hi van participar i van poder saludar en primera persona al que va ser l’atrac-tiu de la marxa: la presència del cinc vegades guanyador del Tour, Miguel Induráin. La marxa va ser promoguda per Cedinsa, l’empresa constructora de les obres, i organitzada per l’exciclista Josep Jufré. Fotos. Jordi Guerrero

Text. Redacció RDT. Foto. Toni Colomo

Toni Colomo creua nedant l’Estret de Gibraltar

Toni Colomo és el segon començant per la dreta.

El rodenc Toni Colomo va creuar nedant l’Estret de Gi-braltar. Després de dos intents avortats per mal temps, el dia 16 de setembre a les 12 del migdia, el rodenc va poder sortir de l’illa de Tarifa en direcció a terres marroquines. El creuament es va produir en unes excel·lents condicions marítimes, amb trams de corrent a favor i en contra i acom-panyats a estones de dofins i orques. Va tardar 4 hores i 31 minuts per tocar la Punta Cires al Marroc. Les variants condicions meteorològiques de la zona fan que sigui una de les travessies d’aigües obertes emblemàtiques del món. L’Estret de Gibraltar no està entre els creuaments més durs del món però tampoc entre els més fàcils i cal tenir una mínima preparació i certa experiència en travessies d’aigües obertes, hi ha altres creuaments, fins i tot més durs que l’Es-tret, on la velocitat no és un factor fonamental però a l’Es-tret la velocitat és la clau de l’èxit. El rodenc formava part d’un del grups de 12 nedadors de “Neda el Món” entitat que es dedica a promoure la natació en aigües obertes per tot Catalunya. Colomo és el segon osonenc en realitzar aquest repte després que Francesc Sucarrats ho fes al 2008.

Alguns dels rodencs que van participar a la marxa. Aquí amb Miquel Induráin.

51 ~

RÐ

T


52 ~

RÐ

TRevista Roda de Ter / Setembre-octubre 2012

RÐ

T ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


No, seria un patiment. Ho faig perquè m’agrada. Un cop acabada una maque-ta, què en faig? Me la miro. És com un quadre. Vas a concursos, la publiques, jo tinc llibres publicats i articles a re-vistes internacionals explicant pas a pas com treballo. D’on et ve aquesta afecció?M’encanta l’aeronàutica. Un germà de ma mare va ser pilot d’aviació. Quina era la forma més econòmica d’apro-par-me a aquest món? Doncs, fer ma-quetes. De xavalet el meu tiet va rega-lar-me una maqueta i ja no he parat. Quantes hores pot comportar-te una maqueta?Buf! Per fer un projecte amb cara i ulls, o per intentar aconseguir una medalla d’or en un campionat mundial, pots ti-rar-t’hi tres o quatre mil hores. Cada vegada el nivell va creixent. Ara, ja és brutal. Fa deu anys els number one eren els de l’escola valenciana, guanyà-vem allà on anàvem. Ara hi ha txecs, polonesos, japonesos... amb uns ni-vells brutals.Ara mateix, en què treballes?Fa un any i mig que no toco res. T’has de sentir inspirat. Jo ara el projecte que tinc és documentar-me per fer un camió antiaeri alemany de la primera guerra mundial. Normalment, quan porto una maqueta a un concurs, aquesta maqueta no s’ha vist mai.Has assolit algunes fites impor-

Perquè ho entenguem: és el mateix maquetisme que mo-delisme?

És una bona pregunta, perquè el que faig jo és modelisme, però també és maquetisme. El modelisme és que t’ho fas tot, tot, les peces i tot. Parteixo dels plànols, que moltes vegades ni trobo. En el maquetisme, en canvi, compres la maqueta de caixa i la muntes No és fàcil, no, perquè la gràcia no és mun-tar-lo, sinó pintar-lo. Jo bàsicament sóc conegut com a scratch, que vol dir que ho faig tot jo. Ara faig vehicles ter-restres, però el meu fort són els avions antics. De fora estant, no sembla que hagi d’haver-hi gaire afecció. Uf, i tant! És un món que remena més duros del que sembla, que hi ha més afecció del que sembla i que hi ha gent que n’està molt malalta! Jo mateix, pot ser que a casa tingui més de tres-cen-tes maquetes comprades per fer i que potser no faré mai!Deu haver-hi categories.Tantes que pararíem bojos! Vehicles i avions civils i militars, escales, figu-res... Però bàsicament hi ha tres ca-tegories: la maqueta que fas de caixa, amb més o menys detalls; la transfor-mació d’una maqueta de caixa en un model que no existeix i, finalment, l’scratch.l’objectiu és guanyar-s’hi la vida?

tants...Sí; tinc campionats d’Espanya, d’Eu-ropa i del món. El mundial de la mi-niatura, a París, l’he guanyat dos cops. I també he guanyat concursos mítics: l’Euro Militaire, a Folkestone, que està considerat el campionat del món si fas vehicles, el Scale Model World, a Telford, i el AMT a Torrent, València, que en el seu moment va ser el con-curs més important del món. Paciència, rigor, constància, traça, documentació històrica...Abans que res, que t’agradi. Normal-ment, qui fa maquetes de vaixells és un malat de la vela o de la navegació. I qui fa maquetes de cotxes, segur que li agrada veure curses de cotxes. Jo di-ria que el millor és tenir tots aquests elements en equilibri. I tenir una mica d’arquitecte, d’artista, de pintor... A mi també m’ajuda ser historiador. Poden fer-se dues maquetes a l’hora?A casa en tinc una vintena en dansa! I no s’acaben mai totes. Tinc projectes aturats des de fa més de quinze anys! Ho deixem aquí, tot i que en seguim parlant mentre ens ensenya tres models: un möbelwaguen a escala 1/72, un Panther G a 1/48 i un scud1 (llança míssils rus de la guerra fre-da) d’una perfecció extrema. Inevi-table parlar també d’història, l’altra seva passió. saps què vull dir?

“Pots passar-t’hi tres o quatre mil hores a fer una maqueta”Text. Pep Bas i Quico García. Foto. Quico i Pep

Manel Gallart Lloret / Afeccionat al modelismeVaig néixer a València el 27 de juny del 1970 / Sóc llicenciat en geografia i història, especialitzat en arqueologia / Treballo des de fa vuit anys de professor de secundària / Sóc casat i tenim dos fills: en Manel i l’Amàlia / De petit volia ser astronauta / Afeccions? El modelisme, i m’agrada la vela esportiva, córrer, caminar, llegir, la ràdio... i la història, que m’apassiona

rdt727 setembre-octubre de 2012

Documents