Ramon Ribera Gassol

Francesc Muns,jesuïta i escultor

En aquest article fem una aproximació a la vida i obra d’en Francesc Muns, jesuïta i escultor.

Notes BiogràfiquesFrancesc Muns Giménez va néixer a Barcelona el dia 28 de juliol de 1832/351, ben aviat es quedar orfe de pare i mare, davant aquesta situació fou acollit per una tia que l’anomenaven “Maria del Frau”, aquesta vivia a Vic i tenia una botiga de robes2.

Ell tenia el renom de “Maxico”3, aviat demostrà les seves dots artístiques i entrà a estudiar a l’Escola Municipal de Dibuix de Vic i d’aprenent al taller de l’escultor Josep Gros Baucells (continuador del taller dels Real)4; fou congregant, no sabem de quina congregació, però si que sabem que tenia la seva seu a l’església de l’Hospital, i amb la qual havia participat en la representació d’algunes obres de teatre a Casa Bojons5.

Sentint la vocació religiosa, el dia 10/20 de maig de 1860 entrà en la Companyia de Jesús, fou germà llec o coadjutor.

Durant el Sexenni Revolucionari (1868-1874), moment en que La Companyia de Jesús fou dissolta, Muns i d’altres jesuïtes anaren a viure a Castellterçol a la casa del

1 La data de naixement no la sabem exactament, perquè en el certificat de defunció del Registre Civil consta que tenia quaranta-vuit anys quan va morir, mentre que en el certificat de defunció de la Parròquia consta que tenia quaranta-cinc anys.2 Collell, Jaume. Un escultor vigatà. Gazeta Montanyesa. núm 1068. 20-6-1934. Vic.3 Ràfols, J.F. Diccionario biográfico de artistas de Cataluña. Barcelona, 1951. pàg 807.4 Jaume Collell. op.cit. Vic, 1934.5 Jaume Collell. op.cit. Vic, 1934.

3

també jesuïta i pintor Sebastià Gallés6 (Castellterçol, 1812 – Veruela, 1900) i romangueren des de 1868 fins a 1871, Francesc Muns després passà a residir durant els anys 1871-1873 a Barcelona, després a Castelló de la Plana des de 1873 a 1874.

Quan La Companyia fou de nou readmesa, està documentat que fou professor de dibuix en els Col·legis de València (1874-1877) i Manresa (1877-1880)7.

En precari estat de salut, l’estiu de 1880, anà a prendre les aigües del Balneari de la Fontsanta8, morir d’una congestió pulmonar o de cor, a Sant Pere de Torelló el dia onze d’agost de 1880.

ObraDegut a la seva prematura mort i a les destruccions que ha sofert el patrimoni moble eclesiàstic en diverses ocasions, en resta molt poca cosa de l’obra escultòrica d’en Francesc Muns.

Hem documentat les següents obres:

—Retaule major. Fusta policromada. Església. Santa Cova, Manresa. (fig.1)

Pròpiament no és un retaule. Es conserva l’escultura de la Immaculada Concepció9 i la Santíssima Trinitat. Les escultures dels dos Sants laterals no són d’ell.

6 Pladevall, Antoni. Castellterçol.Història de la vila i el seu terme.Eumo editorial- Ajuntament de Castellterçol. Castellterçol, 1991. pàg. 383. / Borràs, Feliu. Sebastià Gallés, jesuïta i pintor. Modilianum. núm 27. desembre. Moià, 2002. pàg. 15.7 O’Neill, Charles E. – Domínguez, Joaquin Mª. Diccionario histórico de la Compañia de Jesús. Volum III.Universidad Pontifícia de Comillas.Madrid, 2001. pàg. 2768.8 Jaume Collell. op.cit. Vic, 1934.

4

—Sant Miquel dels Sants damunt uns núvols amb àngels (policromada).

Fou presentada en l’Exposició Iconogràfica sobre Sant Miquel dels Sants, celebrada a Vic l’any 1926, consta que era propietat del Sr. Josep Torrents10.

—Sant Miquel dels Sants damunt uns núvols. Esbós de l’anterior.

Fou presentada a l’Exposició Iconogràfica sobre Sant Miquel dels Sants. Consta com a propietat de la Casa Josep Gros de Vic11.

—Verge de l’Assumpció, Sant Roc i Sant Magí. Retaule major. Fusta policromada. Església Parroquial, Santa Coloma de Queralt. (fig.2)

El retaule (part arquitectònica) fou construït entre 1850 -1860 per un escultor de Cervera, mentre que la part escultòrica fou duta a terme per Francesc Muns12, en el centre la imatge de la Verge Assumpta damunt uns núvols amb àngels, en les parts laterals hi anaven situades les escultures de Sant Roc (costat dret) i Sant Magí (costat esquerre).

El dia 5 de juliol de 1901 l’escultura d’en Muns fou treta i substituïda per una imatge de Santa Coloma realitzada per Miquel Castellanas de Barcelona, i la Verge

9 Bassegoda, Bonaventura. La cova de Sant Ignasi. Angle editorial. Manresa, 1994. pàg. 82.10 Gudiol, J. La exposició iconogràfica de Sant Miquel dels Sants. Butlletí del Centre Excursionista de Vich. Volum V. Gener-Abril. Vic, 1926. pàgs. 49–50.11 J. Gudiol. op.cit. Vic,1926. pàg 50.12 Canalda, Sílvia. Com podia haver estat el retaule major de la parròquia de Santa Coloma: La traça de Pere Costa. Recull. Núm. 7. Associació Cultural Baixa Segarra. Santa Coloma de Queralt, 2001. pàg. 138.

5

Assumpta, restaurada, fou duta a l’església parroquial de Freixenet de Segarra, on passar a presidir l’altar major13.

—Retaule major. Fusta policromada. Església parroquial, Castellterçol. (fig.3)

Durant el període de 1868 a 1871 quan Francesc Muns i els altres jesuïtes estaven a Castellterçol, el germà Sebastià Gallés i ell mateix decidiren realitzar un nou retaule major (encara que pròpiament no ho és), consistir en un grup escultòric de Sant Fruitós amb els seus diaques Auguri i Eulogi damunt uns núvols, en els laterals (part inferior) les imatges de Santa Llúcia i Santa Agnès, i en la part superior la Santíssima Trinitat, completava el conjunt unes pintures, als laterals, d’en Gallés14.

—Esbossos del grup escultòric de Sant Fruitós, Sant Auguri i Sant Eulogi i de la Santíssima Trinitat. Terra cuita.

—Possiblement a la mateixa població de Castellterçol, va realitzar les escultures del retaule major de la Capella de Sant Francesc.

—Sant Lluís Gonçaga. Església. Hospital, Vic15.

—Baix relleu de la Marededéu del Pilar. Òval Església. Santa Cova, Manresa16.

13 Segura, Joan. Història de Santa Coloma de Queralt. Ajuntament de Santa Coloma de Queralt. Santa Coloma de Queralt, 1984. pàg.302.14 Antoni Pladevall. op.cit. Castellterçol, 1991. pàg. 383.15 Jaume Collell. op.cit. Vic, 1934.16 Jaume Collell. op.cit. Vic, 1934.

6

—Baix relleu de la Marededéu de Montserrat. Òval. Talla. Església. Santa Cova, Manresa17. Actualment Col·lecció particular, Manresa. (fig.4)

—Sant Estanislau de Kostka, jacent. Retaule major. Capella Domèstica. Col·legi- Noviciat de Veruela18.

Possiblement també féu la resta d’imatges del retaule.

—Marededéu amb el Nen Jesús dormint a la falda. Col·legi- Noviciat, Veruela19.

—Nen Jesús. Col·legi, València20.

—Sant Francesc Jerònim. Basílica, Loiola21.

—Sant Joan Francesc Regis. Basílica, Loiola2222.

—Sant Ignasi. Diputació de Guipúscoa23.

Es diu que també deixar obra a Balaguer i Lleida.

Al Museu Episcopal de Vic es conserven tres peces, que li són atribuïdes:

—Bust de Sant Lluís Gonçaga. (núm. inv. 3280. Terra cuita. 19’5 13’5 cm). Possiblement es tracta de l'esbós del cap de Sant Lluís que realitzar per a l’església de l’Hospital de Vic i que veneraven els congregants. (fig.5)

17 Jaume Collell. op.cit. Vic, 1934.18 Jaume Collell. op.cit. Vic, 1934.19 Jaume Collell. op.cit. Vic, 1934.20 Jaume Collell. op.cit. Vic, 1934.21 Charles E. O’Neill- Joaquin Mª Domínguez. op.cit. Madrid, 2001. pàg. 2768.22 Charles E. O’Neill- Joaquin Mª Domínguez. op.cit. Madrid, 2001. pàg. 2768.23 Charles E. O’Neill- Joaquin Mª Domínguez. op.cit. Madrid, 2001. pàg. 2768.

7

—Àngels nens entre núvols. (núm. inv. 3281. Terra cuita. 16 x 2’5 cm). (fig.6)

—Immaculada Concepció. (núm. inv. 8338. Terra cuita policromada. 44 x 16’5 cm). (fig.7)

8

Fotografies

Figura 1. Retaule major. Església Santa Cova, Manresa.

9

Figura 2. Retaule major. Església Parroquial, Santa Coloma de Queralt. (Fotografia: Arxiu Fotogràfic. Centre Excursionista de

Catalunya. Barcelona).

10

Figura 3. Retaule major. Església Parroquial, Castellterçol. (Fotografia: J. Gallés)

11

Figura 4. Marededéu de Montserrat. Col·lecció particular, Manresa.

12

Figura 5. Bust de Sant Lluís Gonçaga. Museu Episcopal de Vic. (Fotografia: Copyright. Museu Episcopal de Vic).

13

Figura 6. Àngels nens entre núvols. Museu Episcopal de Vic. (Fotografia: Copyright. Museu Episcopal de Vic).

14

Figura 7. Immaculada Concepció. Museu Episcopal de Vic. (Fotografia: Copyright. Museu Episcopal de Vic).

15

Primera edició en ePUB i PDF: desembre de 2012.

Publicat a www.tinet.cat.

Distribució sota llicència "Reconeixement –No Comercial – Sense Obra Derivada

(by-nc-nd) 3.0 Espanya" de Creative Commons.