ramon llull llibre de les bÈsties - sembra...

Ramon Llull

LLIBRE DE LES BSTIESproposta didctica

a crrec de Marta Maosa

SEMBRA

2Ramon LlullLLIBRE DE LES BSTIES

ESTAMPAT

Patern.

Ramon LlullLLIBRE DE LES BSTIESA travs de Roc CasagranIllustracions dAitana CarrascoEd. Sembra Llibres, 2015ISBN 978-84-943736-2-6

Apartat de correus 846740 Carcaixent (Ribera Alta) [email protected]

PROPOSTA DIDCTICAA crrec de Marta Maosa

Coordinador: Xavi Sarri

Maquetaci: Mineral Grfics | www.mineralgrafics.com

ESTAMPAT

Patern.

ESTAMPAT

Patern.

SINOPSI

El Llibre de les bsties de Ramon Llull adopta una vigncia inquietant en aquesta versi de Roc Casagran, una de les veus amb ms projecci de les nostres lletres. Amb la seva relectura, ens en-dinsarem en el sistema de jerarquies i classismes dels rgims medievals per saber si hem evolucio-nat com a espcie. Entendrem el joc de maquina-cions i misries que encara avui envolten els cen-tres de poder. Ens observarem en el mirall duns animals que sovint sn el que no semblen per intuir les facetes ms tenebroses de la condici humana. Per, sobretot, gaudirem de les arts de seducci daquesta obra fonamental de la nostra literatura que ha captivat generacions de lectors des del segle XIII fins a lactualitat.

LAUTOR

Ramon Llull va nixer a Palma i va viure entre el 1232 i el 1316. La seva ingent obra en camps com la literatura, la filosofia, la teologia o la cincia el van convertir en un dels autors ms prolfics i originals de loccident medieval europeu. s con-siderat com un dels primers escriptors dobres cultes en llengua romnica, aix com el principal contribudor a la formaci de la llengua catala-na literria. Labast i la influncia que assoliren obres com Llibre dAmic e Amat, Arbre de filo-sofia damor, Llibre de meravelles o Blanquerna lhan convertit en la figura ms internacional de la cultura catalana de tots els temps.

LADAPTADOR

Roc Casagran va nixer lany 1980 a Sabadell. s llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Treballa de professor a secundria, feina que combina amb lescriptura. Ha publicat els llibres de poesia Els carrers de les fbriques, Trnicament trennificats, Desprs de Sarajevo i Lombra queixalada; i les obres de narrativa Cam dtaca (escrit conjuntament amb Oleguer Presas), Austrlia, Un s panda al pas zebra i Ara que estem junts. Collabora puntualment amb diversos mitjans de comunicaci i fa recitals de poesia arreu del pas, de vegades acompanyat pel cantautor Cesk Freixas.


Llibre de les bstiesRAMON LLULL

Ed. Sembra Llibres, 2015

1.1 RAMON LLULL

Ramon Llull (1232-1316) va nixer a Mallorca al si duna famlia noble que arrib a lilla amb la host de Jaume I. Fou educat com a cavaller i tingu dos fills. Per la seva vida canvi radicalment quan, als trenta-un anys, visqu una experincia mstica. Dacord amb la seva autobiografia, Vida Coetnia, aquest episodi el fu abandonar la posici social per adoptar una vida penitent de difusi de la seva fe religiosa. Amb aquest propsit, es va formar de manera autodidacta en teolo-gia, filosofia, cincia i llenges com el llat i lrab. Tamb va fundar un monestir francis-c a Mallorca i comen a produir una obra literria ingent.

Parallelament, Llull va comenar a es-tudiar en profunditat els mtodes tradi-cionals de conversi dels no-cristians per comprovar per quin motiu fallaven. A ms, va recrrer part dEuropa cercant lapro-vaci de lEsglsia i de les monarquies oc-cidentals a les seves idees. Tot plegat el va refermar en la segent conclusi: Non dimittere credere pro credere, sed pro in- telligere; s a dir, hom no pot deixar de creure per creure, sin per entendre. Segons

1 INTRODUCCI

Ramon Llull

LLIBRE DE LES BSTIES

A travs de Roc CasagranIllustracions dAitana Carrasco

SEMBRA

CLSSICS

5SEMBRALLIBRES.COM

PROPOSTA DIDCTICA

el seu parer, les velles formes de propa-gaci del cristianisme no aconseguien els seus objectius perqu es perdien en dis-cussions estrils.

El 1274, arran duna nova experincia ms-tica, va concebre tot un sistema filosfic i cientfic per tal de difondre eficament la seva fe: lanomenada Art lulliana. Una ver-tadera enciclopdia que contenia els argu-ments infalibles, segons Llull, per a demos-trar la veritat del cristianisme. La concepci daquesta Art va arribar a unes dimensions sorprenents, amb un total de 264 obres es-crites en set llenges.

Ls de diferents llenges fou, precisament, una altra eina que va utilitzar per difondre el seu missatge. Llull va ser un dels primers pensadors europeus a utilitzar una llengua vulgar, el catal, per escriure obres teolgi-ques, filosfiques i lgiques i fer-les arribar al pblic laic. Per aquest motiu sel conside-ra el creador de la llengua catalana literria. Aix mateix, aquestes mateixes obres les va traduir, o les va fer traduir, a altres llenges com ara loccit, el francs, el castell o lita-li per tal de poder arribar a la poblaci en general. Quan es tractava de convncer el pblic ms lletrat, el llat era la llengua es-collida. Quan es tractava de fer proselitisme del cristianisme entre els musulmans, escri-via en rab.

A partir de la concepci de la seva Art, va con-centrar tots els esforos a difondre-la. Viatj incansablement per tot Europa, aix com al nord dfrica. Es creu que va morir a Tunis, on va arribar a confrontar les seves tesis amb telegs musulmans, o tornant daquest viat-ge ja a Mallorca. Tenia vuitanta-quatre anys.


1.2 LART LULLIANAI EL LLIBRE DE LES BSTIES

Ramon Llull va conrear diferents gneres didctics per tal de difondre la seva Art a la poblaci. Un daquest s la literatura exem-plar. A lArbre exemplifical, una de les setze obres que configuren lArbre de la cincia (escrit entre el 1295 i el 1296), descriu quina s la utilitat i el sentit de ls de lexemple: la demostraci i la constataci de la seva con-cepci jerrquica del mn.

Aquesta concepci jerrquica del mn gira en-torn del concepte medieval anomenat escala de criatures. Segons aquest, el mn s un sis-tema en qu, en un nivell superior o espiritual, trobarem els ngels i les nimes humanes; mentre que en un nivell inferior o material, hi hauria els minerals, les plantes i els animals. Per a Llull, per tant, ls dels exemples s al-hora una eina formal i un instrument didctic

per a illustrar i convncer sobre el coneixe-ment de Du i aquesta cosmovisi del mn.

La caracterstica ms destacable daquests exemples s loriginalitat. Llull no utilitza exemples de vides de sants o personatges destacats, sin que fa servir fonts paganes, allegories o elements de la tradici oriental, com queda pals en lobra que heu llegit, el Llibre de les bsties.

Aquesta obra s un dels deu apartats de la novella didctica Llibre de meravelles, que va ser escrita entre el 1287 i el 1289 i que na-rra el viatge de Flix (nom amb qu tamb es coneix la novella) pel mn de lEuropa del segle XIII. En aquest viatge descobrim quins eren els sabers daquella poca. I ho fem amb un protagonista que se sorprn de la distn-cia que hi ha entre la conducta dels humans i lordre div de la creaci.

1 INTRODUCCI

7SEMBRALLIBRES.COM

PROPOSTA DIDCTICA

Els deu captols del llibre que descriuen el viatge de Flix coincideixen amb els temes principals de lArt lulliana: Du, els ngels, el cel, els elements, les plantes, els metalls, les bsties, lhome, el parads i linfern. Tot i aix, el nucli de lobra s la filosofia moral que trobem en el captol Llibre dhome i que es complementa amb el Llibre de les bsties. Aquest captol, collocat just on esperarem un tractat de zoologia, s el llibre que Flix porta a un rei per explicar-li com havia de regnar. Esdev, per tant, una reflexi sobre el sistema poltic de ledat mitjana. Per Llu-ll utilitza un altre gnere didctic per expli-car-nos-el: la faula. Una faula en qu trobem una trama complexa farcida dexemples, segons la qual la Renard, s a dir, la guineu, maquina un pla per aconseguir dominar el regne dels animals.

En realitat, la faula i els seus animals, que lautor pren de fonts orientals i del Roman de Renard, sn una excusa per a endinsar-nos en les facetes ms obscures de la condici humana. Tot plegat converteix lobra en una crtica ferotge de la societat del moment en qu vivia. De fet, els indicis apunten que Llull va escriure aquest captol del Llibre de mera-velles com a advertiment per al rei de Frana, Felip IV, amb qui tenia contacte poltic.

1.3 ABANS DE COMENAR

Observeu la segent illustraci de Josep Granyer duna versi antiga del Llibre de les bsties. Quins animals hi apareixen? Quina relaci creieu que sestableix entre ells?


2.1 A hores dara ja deveu saber moltes coses de lautor del Llibre de les bsties. Us propo-sem un parell dactivitats per tal que pugueu aprofundir en aquells aspectes que ms us interessin i fer-vos, aix, una idea ms global del personatge, que de ben segur us ajudar a entendre millor lobra que teniu entre mans.Busqueu ms informaci del personatge i el context histric en qu va viure i di-buixeu un eix cronolgic en qu combineu fets histrics i personals.

Si ho preferiu, busqueu informaci sobre els viatges que va fer relacionats amb lestudi i la difusi de la seva Art i geo-localitzeu-los sobre un mapa virtual del tipus Google Maps. Agafeu una de les rutes i intenteu establir quants dies durava el viatge a partir de la informaci que pu-gueu trobar sobre el transport de lpoca. Quant trigareu avui en dia per fer el ma-teix recorregut?

2.2 Dels mltiples aspectes que deveu haver trobat sobre la vida de Ramon Llull, ens sem-bla important aprofundir en un de concret: les diferents llenges que coneixia, parlava, escrivia... Us proposem que investigueu una mica quines eren aquestes llenges, per a qu les utilitzava, quina era la seva llengua materna i quines es parlaven al seu entorn, etc. A partir de la vostra in-vestigaci, escriviu un relat sobre la vida lingstica de Ramon Llull i reflexioneu sobre el fet que el va dur a escriure el Lli-bre de les bsties precisament en llengua catalana.

2 LAUTOR:RAMON LLULL

RECURSOS ON-LINE:RELAT DE VIDA LINGSTICA

Un relat de vida lingstica s lescrit que fa alg sobre el seu repertori lingstic: les llenges que coneix, i en quin grau; quines habilitats t amb cada una; la manera com les ha aprs; ls que en fa i les consideracions de caire sociolingstic que sen derivin. Podeu trobar-ne algun exemple aqu:http://blocs.mesvilaweb.cat/pmayans/?p=197085

9SEMBRALLIBRES.COM

PROPOSTA DIDCTICA

3.1 CONFLICTE

3.1.1 No hi ha obra literria sense conflicte; per tant, s important analitzar-lo b si vo-lem copsar el missatge que lautor vol trans-metre. Quin creieu que s el principal conflicte del Llibre de les bsties?

3.1.2 El fil conductor de tota la novella no s cap altre que lestratgia de la Renard per a aconseguir el poder. Reviseu aquesta es-tratgia i feu-ne una narraci que des-prs podeu convertir en un relat digital.

3.1.3 El Llibre de les bsties t una voluntat exemplificadora; s a dir, vol ser un model a seguir per als governants de lpoca. Us pro-posem que extraieu de lobra els consells que dna per al bon govern i en discutiu, duna banda, la vigncia, i de laltra, si se segueixen en el context poltic actual.

3.1.4 El captol 5 de la novella mereix un punt i a part. Com ja deveu haver observat, aquest s lnic captol que passa en territori dels homes i representa una crtica ferotge a la societat cortesana de lpoca. Com creieu que es relaciona aquesta crtica amb el que heu aprs que era lArt lulliana? Creieu que hi ha aspectes daquesta crti-ca que perviuen en la societat actual? Us animem a buscar exemples de tics i caracte-rstiques que han perviscut al llarg del temps.

3 LOBRA: LLIBRE DE LES BSTIES

RECURSOS ON-LINE:NARRACI DIGITAL

A la xarxa podeu trobar nombroses explicacions sobre les narracions digitals i tamb una gran varietat dexemples fets per alumnes.Podeu comenar per consultar el segent enlla:http://www.tressisens.net/expressio/narracions.htm


3.2 PERSONATGES

3.2.1 Per tal de tenir una visi clara de tots els per-sonatges que apareixen en lobra, us proposem que en feu un esquema en forma de xarxa on quedin clares les relacions que es van establint al llarg de la novella.

3.2.2 Com segurament ja us heu fixat, la guineu Renard s lnic personatge que t nom propi. Per qu creieu que s aix? La clau es troba en el Ro-man de Renard: busqueu-ne informaci i expli-queu quina s la seva connexi amb el Llibre de les bsties.

3.2.3 Els animals sn uns personatges recurrents en la histria de la literatura, especialment en els con-tes, faules i relats de carcter moralista. Penseu una mica en quines virtuts i quins vicis shan asso-ciat histricament amb els segents animals i ompliu la taula segent, on es contrasti amb la visi que sen dna en el Llibre de les bsties. Si voleu, podeu ampliar la taula i analitzar ms animals.


TRADICI LITERRIA LLIBRE DE LES BSTIES

Guineu

Lle

Serp

Gos

Cavall

11SEMBRALLIBRES.COM

PROPOSTA DIDCTICA

SerpentMarrossego b i em cabdello als arbres; mai no mha calgut un parell de cames.Destrossada carn, que daltres la cerquin;jo menjo noms preses que bateguin.Poder absoluts el que mencanta; que lhegui tot jorn bo i arrossegant-me.

Josep Carner

Serpentvol serpent!(Du no vigilala blana argiladAdam recent.)

El gran desastredescrius del totquan deixes rastredamunt el llot.

Pere Quart

3.2.4 La tradici dutilitzaci de les figures dels animals provinent dels bestiaris medievals de carcter moralitzador i allegric es concreta, en literatura contempornia, en els bestiaris moderns, un gnere potic amb intenci satrica la majoria de vegades, que tipifica personat-ges humans mitjanant la descripci danimals. A partir daquests dos poemes de Josep Carner i Pere Quart, us proposem que analitzeu ms concretament la simbologia de la serp i la compareu amb la imatge que sen dna en el Llibre de les bsties.

3.3 LLOC

Ja us deveu haver fixat que en el Llibre de les bsties hi ha dos llocs clarament diferenciats: el dels animals i el dels homes. Com es descriu al principi el lloc dels animals? Amb quin tpic literari podrem associar-ho?

En contraposici hi ha el lloc on apareixen els homes. Quins tres espais concrets hi podeu identificar? Quines connotacions tenen? Si ho compareu amb el lloc dels animals, qu podem extreure de la ideologia de Ramon Llull?


3.4 GNERE

3.4.1 Us proposem una activitat en grups per tal destablir tant el gnere com les influncies que es troben en el Llibre de les bsties. Busqueu informaci sobre els conceptes segents i prepareu una presentaci sobre les influncies del Llibre de les bsties per a expo-sa-la a la resta de la classe.

Speculum medieval / aplegs / exempli / Calila e Dimna / Roman de Renard /

Llibre de meravelles / Ars

3.4.2 Els exemples que apareixen es poden dividir en tres tipus: exemples filosfics, exemples destratgies de relacions socials i exemples de crtica a vicis. Rellegiu els tres exemples se-gents i relacioneu-los amb cada una de les tipologies. Quin s el missatge que shi vol donar?

Exemple de lhome que llogava una habitaci a una prostituta (pg. 64) Exemple de lagr i el cranc (pg. 51)Exemple de la rata que es torna donzella (pg. 39)

3.4.3 Amb quina tipologia textual es pot relacionar el Llibre de les bsties? Escolliu un dels exemples de lobra i reescriviu-lo en la forma dun text argumentatiu.


13SEMBRALLIBRES.COM

PROPOSTA DIDCTICA

4 LOBRA AVUI. EL LLIBRE DE LES BSTIESA TRAVS DE ROC CASAGRAN 4.1 ROC CASAGRAN

4.1.1 En aquesta edici ja heu pogut llegir alguna informaci sobre Roc Casagran, lautor de la versi que teniu entre mans. Roc Casagran s una persona molt present a les xarxes so-cials; serieu capaos de fer-ne un retrat que vagi ms enll de la informaci que es pot tro-bar a Viquipdia? Consulteu els seus perfils de Twitter, Facebook, Youtube i lloc web i feu-ne una descripci tan acurada com pugueu. Creieu que s un avantatge o un in-convenient que avui en dia es pugui extreure tanta informaci de les persones sense conixer-les? 4.1.2 La tasca principal que Roc Casagran ha dut a terme per tal de fer vigent el Llibre de les bsties ha estat la de modernitzar-ne el llenguatge. Us proposem que analitzeu els se-gents fragments i els compareu, de manera que pugueu fer-ne una anlisi lingsti-ca i estilstica.

Tantes de paraules hac de luna part e de laltra, que tota la cort se torb, e lelecci fo empatxada. E ls, e el Lleopard, e lOna, qui havien esperana que fossen elets a rei, di-gueren que la cort sallongs tro a laltre temps que haguessen determenat qual bstia s pus digna dsser rei.

Hi va haver molts arguments duna part i laltra, tants, que tota la cort danimals es va alterar i fou impossible lelecci. I ls, el lleopard i la pantera, que tenien lesperana de ser coronats reis, van dir que volien que la cort sallargus fins que es pogus determinar quina bstia era la ms digna de ser el rei.

4.1.3 Quina s la importncia dadaptar clssics per a fer-los ms amens avui en dia? Comenta-ho en relaci amb aquesta afirmaci que Roc Casagran fa en el prleg:

Perqu aquesta proposta dadaptaci, des de la humilitat, vol ser un granet de sorra per fer-lo reviure, perqu el poble que oblida les seves arrels no pot continuar florint. Perqu s, nosaltres, duna manera o altra, venim de Llull.


4 LOBRA AVUI. EL LLIBRE DE LES BSTIESA TRAVS DE ROC CASAGRAN 4.1.4 Si considerem que el llibre pot ser vigent avui en dia, aleshores haurem de fer alguna cosa per a promocionar-lo. Us proposem un parell dactivitats per tal que el vostre entorn el conegui.

Duna banda, dissenyeu un booktrailer que pugueu difondre per Internet mitjanant les xarxes socials per ajudar a donar a conixer lobra. Podeu consultar exemples de booktrailer daltres novelles aqu:

A monster calls (www.youtube.com/watch?v=iEX5g6c7ueE)Camps de maduixes (www.youtube.com/watch?v=FSAcRByHlIE)

De laltra, us proposem que escriviu piulades que descriguin o promocionin el Llibre de les bsties a Twitter i les piuleu amb letiqueta #llibredelesbsties.

15SEMBRALLIBRES.COM

PROPOSTA DIDCTICA

ESTAMPAT

Patern.

ESTAMPAT

Patern.

Ramon LlullLLIBRE DE LES BSTIES

A travs de Roc CasagranIllustracions dAitana Carrasco

PROPOSTA DIDCTICAMarta Maosa

Apartat de correus 846740 Carcaixent (Ribera Alta) [email protected]

ramon llull llibre de les bÈsties - sembra...

Documents