ESTUDI DIAGNÒSTICESTUDI DIAGNÒSTIC

LA SEMBRA DE TERRALA SEMBRA DE TERRASECA A MENORCASECA A MENORCA

SUMARI

Consideracions prèvies pàgina 2Introducció pàgina 3

Metodologia i resultats pàgina 4Fonamentació pàgina 5

Estat de conservació pàgina 7Beneficis ambientals pàgina 7

L’estivada de terra seca pàgina 8L’estivada de terra seca i les varietats locals pàgina 12

Conservació de les collites pàgina 12Valoració del sistema pàgina 13

Propostes i línies d’actuació pàgina 14Beneficis agronòmics pàgina 14

Documents annexos: inventari d’espècies o varietats / calendari de sembra

A partir de les prospeccions de camp relacionades amb la recerca i seguiment de varietats localsde cultiu, i de les dades agronòmiques recollides al Banc de Llavors de Varietats Locals deMenorca sobre els sistemes de producció i maneig de les varietats tradicionals, es va poder cons-tatar la importància que històricament ha tingut la pràctica de sembra de terra seca en la produc-ció d’hortalisses d’autoconsum i, puntualment, en la venda comercial d’alguns cultius d’estivada(tomàtics, melons i síndries) en el mercat local (venda directa, parades de mercat o petitesbotigues). D’aquesta constatació, de l’interès que genera aquest sistema tradicional i dels benefi-cis ambientals i agronòmics que comporta practicar-lo va sorgir la proposta que ara presentam,amb la intenció de preservar-ne els coneixements relacionats, afavorir-ne l’ús i difondre les poten-cialitats d’un sistema de producció sostenible que, enfora de ser una pràctica caduca, continuavigent i mereix, per les característiques que el defineixen, un futur rellevant en la producció hortí-cola de l’illa.Durant generacions, les pràctiques de cultiu relacionades amb la terra seca han estat l’única pos-sibilitat de produir hortalisses en un medi caracteritzat per les dures característiques climàtiques del’estiu a Menorca (elevades temperatures i absència de precipitacions), especialment, però, pel fetque molts llocs o bé no disposaven d’aigua suficient per dedicar-la a aquests cultius o bé teniendificultats per fer arribar l’aigua a les tanques idònies per produir hortalisses d’estiu.Amb tot, els cultius d’estivada de terra seca han tingut un paper rellevant en la vida i en l’orga-nització social de la Menorca rural, on, fins fa poques dècades, era molt popular la figura de l’esti-vader, que, a canvi del compromís de femar adequadament la terra, rebia el dret per part dels amosi madones dels llocs de disposar d’un tros (hort), que dedicava a la sembra de cultius d’estivada.Per a la pagesia, el guany arribava després de l’estiu, quan les tanques quedaven ben femades ia punt per dedicar-les a la producció de cereals,farratgers o per a consum humà, molt exigents ennutrients. Aquest procés de col·lectivització de laterra en la sembra de terra seca, a un altre nivell,es manté encara viu a Menorca, on durant larealització d’aquest estudi diagnòstic s’ha pogutconstatar l’ús compartit de parcel·les de produc-ció dedicades a l’autoconsum o a la venda a peti-ta escala.En el context de l’agricultura de la conca mediter-rània de parla catalana, la pràctica de terra secaés comuna a d’altres territoris (País Valencià iCatalunya), però mai tan popular com ho és en elcas de les Illes Balears, especialment en el casde Menorca, emperò també a Mallorca, on sónmolt coneguts els cultius dedicats a la producciócomercial de tomàtics de ramellet de secà. Aquest patrimoni de la cultura agràriamenorquina reclamava, idò, la necessitatd’aproximar-se a aquest sistema de cultiu mit-jançant un estudi diagnòstic, amb la proposta derecollir i enriquir els coneixements i la bibliografiaexistent (poca); però, sobretot, reclama la neces-sitat de fonamentar aquesta pràctica, valorar-nela vigència i fer aportacions al servei del conei-xement que en tenim amb l’objectiu de preservar-ne la continuïtat.

CONSIDERACIONS PRÈVIES

2

1.1 Contextualització

A Menorca, les expressions tradicionals referides al fet de no regar són "de terra seca" o "de secà",que s'empren per a qualsevol cultiu que no rebi aigua de reg, deixant de banda si són cultius d'es-tiu (quan les precipitacions són inexistents o molt esporàdiques) o d'hivern (quan les precipitacionssón freqüents). O sigui, les dues expressions serveixen, indistintament, per designar qualsevol cul-tiu conreat sense l'aportació de reg. Entre la pagesia o els hortolans és habitual anomenar així tots els cultius conreats d'aquesta mane-ra i, amb freqüència, s'empren aquestes expressions per referir-se a totes les espècies que es fano es poden fer de terra seca: alls, bledes, cebes, cols d'hivern, colflors, endívies, escarxofes, espi-nacs, faves, fesols, llenties, lletugues o patates. Especialment, però, en el cas dels cultius d'hivern,s'utilitza per a les carxofes, lesfaves, els fesols, les llenties i lespatates. Per referir-se a les hortalissesd'estiu produïdes de terra secas'empra la mateixa expressió, toti que dependrà dels coneixe-ments dels interlocutors entendrela diferència i la dificultat quesuposa fer d'aquesta manerahortalisses d'estiu. Per anomenar el conjunt de laproducció hortícola d'estiusegons els mètodes de cultiusense aportació de reg s'empral'expressió "estivada de terraseca", i és aquest l'àmbit derecerca del present estudi.

1. INTRODUCCIÓ

1.2. El clima de Menorca i l'estivada de terra seca

Situada bé enmig de la conca occidental mediterrània, Menorca presenta un clima típicament medi-terrani, amb temperatures poc extremes per causa de la influència de la mar i una pluviometria mit-jana de 566 mm anuals repartits en 79 dies de pluja, concentrats, sobretot, a la tardor i a la prima-vera, tot i que, freqüentment, també amb hiverns bastant plujosos. El mes amb majors precipita-cions sol ser el novembre. Coincidint amb l'estiu, hi ha un període marcadament sec, que potoscil·lar entre els tres i els cinc mesos, i que comprèn la pràctica totalitat de la temporada de pro-ducció dels productes hortícoles d’estivada.La projecció d'aquestes característiques climàtiques en el procés de preparació de la terra dedica-da a l'estivada de terra seca determina la necessitat d'iniciar les feines de preparació (primeres llau-rades), que majoritàriament es concentren al desembre i gener, amb l'objectiu de retenir l'aiguaacumulada durant les setmanes de majors precipitacions i, al mateix temps, evitar la pèrdua d'ai-gua del sòl per evaporació, especialment afavorida pels episodis de fort vent (essencialment de tra-muntana) que es solen succeir a partir de la segona meitat de la tardor.La implantació dels cultius de l'estivada de secà sol coincidir amb el període de pluges de prima-vera (des de mitjan març fins a mitjan maig), que permeten garantir la germinació i/o l'arrelament,

3

el creixement i la viabilitat de les diferents espècies conreades.També al final del període de cultiu el clima determina el calendari tradicional, especialment en elcas de melons i síndries, en el sentit que aquests fruits demanen estar molt pendent del punt òptimde maduració que permeti la recol·lecció immediata per evitar que s'obrin o es podreixen per causade les tempestes de finals d'estiu, que, a l'illa, poden presentar-se a partir de mitjan o final d'agost.En definitiva, l'estacionalitat de les precipitacions a Menorca, repartides essencialment entre la tar-dor i la primavera, permet, primer, acumular l'aigua de pluja a les parcel·les de cultiu i, després,implantar les espècies integrants de l'estivada amb moltes garanties d'èxit. L'absència de precipi-tacions corresponents a finals de primavera i, pròpiament, la sequera estiuenca afavoreixen tambéels cultius en tant que minimitzen el risc de plagues fúngiques, de conseqüències devastadores enels cultius hortícoles.

2. METODOLOGIA I RESULTATS2.1 Àmbits de recerca

La realització de l'estudi s'ha estructurat a partir de tres àmbits de recerca:

- La creació d'horts experimentals al Centre de Capacitació i Experiències Agràries de Maó (Sa Granja) dedicats al cultiu de l'estivada de terra seca amb varietats locals.

- La realització d'entrevistes i visites de camp als agricultors/es i aficionats/ades que mantenen la pràctica de cultivar l'estivada de secà o que en són coneixedors.

- La recerca participativa, a través de la convocatòria de professionals i persones aficionades interessades en aquest mètode de cultiu, a fi d'enriquir els coneixements relacionats amb aquest sistema tradicional o aportar dades d'interès.

2.2 Compilació i anàlisi de resultats

Els resultats d'aquests àmbits de recerca es recullen en cadascun dels apartats d’aquest estudidiagnòstic. El fruit dels diferents àmbits de recerca també es recull en la presentació "L'estivada deterra seca", conseqüència de l'execució d'aquest treball.Amb tot, la valoració d'alguns resultats agronòmics referits, especialment, a la resistència dels cul-

4

tius davant algunes malalties concretes, han deixat en evidència la necessitat de continuar realit-zant experimentacions i són, per força, exclusivament orientatius.Per contra, la informació referida a les pràctiques agronòmiques relacionades amb tot el períoded'execució del sistema de cultiu i la informació relativa a les espècies o varietats emprades (ques'han detectat) i al calendari de sembra es consideren contrastades.

3. FONAMENTACIÓ (SINONÍMIES I PROPOSTES DE DEFINICIÓ)

3.1 Sinonímies

La realització de les entrevistes ha permès detectar les variants terminològiques emprades tradi-cionalment per referir-se a la pràctica de cultius sense aportacions artificials de reg. La més empra-da, detectada de manera uniforme per tota la geografia menorquina, és "terra seca" (aplicada aaquest estudi: "estivada de terra seca"). També s'empra l'expressió "de secà" (aplicada a aquestestudi: "estivada de secà"), de manera més dispersa emperò igualment popular; aquesta semblamés present al centre de l'illa (es Mercadal).També s'ha detectat la variant "a la seca", però mai entre la gent major que l'ha practicada tradicio-nalment, sinó exclusivament entre la gent més jove i de manera molt esporàdica. És possible quela introducció d'aquesta variant s'hagi manllevat del mallorquí mitjançant l'intercanvi oral entre pro-fessionals i aficionats/ades o per influència de la bibliografia d'àmbit agrícola publicada a Mallorca,on l'expressió "a la seca", juntament amb "de secà", és ben viva.En qualsevol cas, les variants històriques que validen les persones majors tradicionalment lligadesa la cultura agrària de Menorca són "de terra seca" i "de secà".

3.2 Propostes de definició

Durant el desenvolupament d'aquest estudi i,en concret, de l'elaboració de l'inventari de lesvarietats relacionades amb els cultius de terraseca, ha suposat una dificultat el fet que lesexpressions de terra seca o de secà s'emprinper referir-se, indistintament, a les espèciesd'hivern o d'estiu que no reben aportacionsartificials d'aigua (reg). Aquest apunt, al qualja hem fet referència a l'apartat"Contextualització", i la necessitat d'acotaciód'aquest estudi, l'objecte del qual és l'estivadade terra seca (cultius hortícoles estivals desecà), posa en evidència la necessitat de pro-posar una definició que serveixi per descriurea què ens referim amb "estivada de terraseca" i quins són els fruits provinents d'aquest sistema. La dificultat principal és la inclusió, o no, d'algunes espècies. D'una banda, de les que, per unasèrie de consideracions, tot i recol·lectar-se a l'estiu (fesols i llenties), poden o no considerar-secom a integrants de l'estivada de terra seca. De l'altra, d'aquelles espècies que, tot i no serrecol·lectades a l'estiu (per exemple: algunes varietats de cols), passen tota la temporada d'estiva-da sense rebre l'aportació d'aigua de reg i convivint amb els cultius d'estivada i la gestió agronòmi-ca que se'n fa. I, encara, hauríem de considerar una tercera excepció representada pel cas de l'es-carxofa, que tradicionalment s'ha fet de secà però que és un espècie plurianual, amb la qual cosasupera el període de sequera estival gràcies, també, a la fortalesa que li han donat els nutrients iels recursos hídrics que ha absorbit i emmagatzemat durant la resta de l'any.

5

Els criteris per a la proposta de definició que es presenta a continuació es basen en les premissessegüents:

- L'estivada de terra seca ha d'incloure les espècies o varietats que, tot i no ser recol·lectades durant l'estivada, superen tot el temps de sequera estival gràcies al maneig propi de l'estivada de terra seca, que, de fet, defineix aquesta pràctica, afegint la consideració quetambé aquestes espècies desenvolupen una part important del seu creixement durant l'estiu gràcies a les pràctiques agronòmiques relacionades amb la terra seca (frescor de la terra gràcies a les feines de preparació i al maneig posterior). És el cas d'algunes varietatsde col (per exemple en el cas de la varietat local: col de vaca o rebordonida). D'altres varietats sí que són recol·lectades a l'estiu (per exemple: col llombarda o cols d'estiu).

- L'estivada de terra seca ha d'excloure les espècies que, tot i ser recol·lectades a l'estiu (aprincipi d'estiu o a mitjan estiu), no han completat part del seu creixement durant aquest període, per més que hagin madurat gràcies al llarg fotoperíode dels dies estiuencs o a leselevades temperatures. És el cas dels fesols i les llenties.

- L'estivada de terra seca, per definició, ha de referir-se a espècies de cultiu anual. Es considera recomanable excloure'n les plantes de cultiu bianual o plurianual. És el cas de la carxofa.

Així, les propostes de definició que es consideren per definir l'estivada de terra seca i les collitesprovinents d'aquesta pràctica són les següents:

Estivada de terra seca o de secà: Sistema de cultiu que permet l'obtenció de fruits de cultius hor-tícoles anuals d'algunes espècies o varietats de les famílies botàniques següents: cucurbitàcies,lleguminoses, solanàcies, quenopodiàcies, crucíferes/brassicàcies i convolvulàcies, sense l'aporta-ció d'aigua de reg i que desenvolupen una part fonamental del seu creixement o fructificació durantl'estiu, gràcies a la preparació prèvia de la terra, a les consideracions agronòmiques en la implan-tació dels cultius i al maneig posterior associat a aquesta pràctica.

Producte d'estivada de terra seca o de secà: Producte obtingut mitjançant l'aplicació de les pràc-tiques de cultiu i del maneig agronòmic propi de l'estivada de terra seca.

6

La realització de les entrevistes ha posat de manifest la vigència de l'estivada de terra seca, empe-rò també una recessió en l'ús del sistema. La major part dels entrevistats manifesten haver-nedetactat una menor utilització entre veïns o coneguts, comparant amb la popularitat que, durantdècades, havia tingut. En aquest sentit, i posat que no disposam de dades anteriors a l'execuciód'aquest estudi, convé donar per bona aquesta percepció per part dels que tradicionalment l'hanpracticat i han intercanviat opinions.Gràcies al treball de camp, el que sí s'ha pogut constatar és l'elevada mitjana d'edat dels practi-cants, fet que denota una fractura generacional en la pràctica de l'estivada de terra seca, exempli-ficada per aquesta dada i per la constatació que la gent més jove difícilment s'incorpora a la pràc-tica d'aquest sistema de cultiu. Aquesta situació podria ser atribuïble al menysteniment social delsconeixements tradicionals, especialment si són de transmissió oral, i a la pròpia desafecció socialen relació al camp; però també al fet que, fins i tot entre les persones joves aficionades a l'horticul-tura, és habitual implantar horts amb varietats de cultiu comercials, d'ús generalitzat i molt bonesde trobar en quasevol centre de jardineria o cooperativa agrícola, i fer-ho segons el maneig asso-ciat (regadiu, elevades necessitats de fertilització i tractaments fitosanitaris amb productes químicsde síntesi ).

En horts petits, d'aficionats, també podria tenir importància el fet que l'estivada de terra seca dema-na major superfície de terra, té una menor productivitat i la recol·lecció de les collites és més labo-riosa, tot i que el balanç general sigui tan positiu com destaquen els entrevistats: bona valoració dela relació esforç-rendiment, estalvi de temps pel fet de no haver d'instal·lar el reg i perquè s'evitenles conseqüències del fet de regar (naixença d'herbes no desitjades, feines de manteniment delsistema de reg, aparició de més malalties relacionades amb un elevat grau d'humitat), major capa-citat de conservació dels fruits obtinguts i tots els beneficis agronòmics que comporta la pràctica.

4. ESTAT DE CONSERVACIÓ

-És un sistema de producció res-pectuós amb el medi i els recursosnaturals (aprofita l'aigua disponible ino contribueix a disminuir-ne lesreserves).

-Evita la contaminació dels sòls idels aqüífers (no necessita fertilitza-cions addicionals ni l'aplicació detractaments amb productes químicsde síntesi).

-Afavoreix la fertilitat de la terra.

-Els fruits obtinguts són saludables imolt més saborosos.

-Contribueix a preservar la biodiver-sitat agrícola gràcies a l'íntima rela-ció que té amb les varietats localsde Menorca.

BENEFICIS AMBIENTALS DE L’ESTIVADA DE TERRA SECA

7

5. L'ESTIVADA DE TERRA SECA5.1. Generalitats

El sistema de sembra de terra seca presentauna variabilitat de mètodes i tècniques moltgran. Alguns responen a l'adaptació que es fasegons la regió geològica on s'ubica la par-cel·la de producció, d'altres a les característi-ques pròpies de l'estructura de la terra (are-nosa, argilosa,…) on s'implanten aquests cul-tius. Tot i existir, però, consciència de laimportància d'aquests factors estructurals isemblances en la manera d'aplicar el sistemadins un mateix municipi (ús d'un mètode con-cret), s'ha detectat que, sovint i sobretot, lamanera d'executar-lo ve molt condicionadaper l'aprenentatge transmès de pares a fills,independentment de les consideracionsesmentades. Això és: un hortolà estivader pot haver executat de la mateixa manera el sistema tre-ballant diferents tipus de terra en diferents zones (llevat d'aquelles on les terres són molt primes il'elevada situació de la roca mare deixa molt poca fondària per al creixement dels cultius).Les característiques de la terra i la manera com condicionen la capacitat d'absorció de l'aigua o leseines de les quals es disposa per preparar el tros determinen però no impossibiliten la implantacióde la pràctica de terra seca. Així, es pot afirmar que el sistema és present en qualsevol punt geo-gràfic de l'illa, independentment de la major idoneïtat de la terra i deixant de banda que, en algunsmunicipis, el sistema tengui més tradició, precisament, pel fet que les parcel·les tenguin unescaracterístiques òptimes. Fins i tot la forta exposició al vent de tramuntana no ha impedit que en algunes tanques exposa-des també es dugui a terme aquesta pràctica. En aquest cas, i en l'exemple metodològic dels clotsd'estivada, la implantació de cultius s'ha acompanyat, tradicionalment, de diferents recursos ambla finalitat d'exercir de paravent per garantir la primera fase de creixement, com ara posar una teulao una fulla de figuera de moro (Opuntia ficus indica) doblegada per evitar que la planta sigui mal-mesa pel vent o cremada per les partícules de sal que transporta, o bé deixar una paret de terra alcostat nord del clot, aprofitant el caramull de terra que queda després d'haver cavat els clots i afe-git els fems, quan la terra està ben estufada. En els dos casos, no només s'aconsegueix protegirla planta del vent, sinó que també es crea un microclima de condicions favorables per al creixe-ment de la plàntula (més humitat perquè el vent no resseca tant la base del clot i major tempera-tura per causa de l'efecte refractari i la menor circulació d'aire). El sistema, idò, s'ha emprat tant al migjorn, com a la mitjania, com a la tramuntana de Menorca, deponent a llevant. En alguns casos, la tradició de sembra i la valoració de les collites d'estivada des-taquen per la seva popularitat; el cas més notori és el de la zona d'Algaiarens i els llocs adjacents,on les condicions geològiques i estructurals de la terra són òptimes i les collites de terra seca moltconegudes. Però també en d'altres casos de l'interior o de tramuntana hi ha tradició i la pràctica ésmolt reconeguda.Les zones on la terra és poc fonda, especialment en els cas d'algunes zones del sud de Ciutadellao de Sant Climent o Sant Lluís, l'adaptació del sistema ha estat més exigent, emperò, igualment,la pagesia hi ha sabut introduir les variants necessàries i obtenir fruits d'estivada ampliant els marcsde plantació, entenent que les plantes necessiten desenvolupar més horitzontalment el seu siste-ma radicular, emperò també fent clots fins a arribar a la roca mare per, picant-la, llevar-li el crespell(capa més externa de la pedra), de manera que les arrels puguin beure durant l'estiu l'aigua acu-mulada en els porus de la pedra (normalment de marès), que actua d'esponja.

8

Amb tot, l'adaptació del sistema i la variabilitat demètodes comparteixen uns trets fonamentals:

- La preparació de la terra. A partir de la certesa quel'èxit d'una bona estivada comença amb la primerallaurada i és fonamental repetir aquesta operació perassegurar la retenció d'aigua.- L'aportació de fems. Independentment del seu ori-gen o de la manera com s'introdueixen a la parcel·lade cultiu.- La importància de les consideracions agronòmi-ques. Moment d'implantació dels cultius, marcs deplantació, adaptació del maneig posterior i necessitatde rapar per evitar l'evaporació de l'aigua.

5.2. Descripció i diversitat de mètodes

Les variacions per aconseguir aquestes condicions posen en evidència la capacitat d'observació id'adaptació que han tingut els pagesos i els estivaders per assolir l'èxit d'aquesta pràctica, aplicantsolucions concretes a cada dificultat.

TRIA DEL TROS I PREPARACIÓ DE LA TERRA

En el cas dels llocs, on les possibilitats d'elecció per a la ubicació de l'estivada són diverses. La triade la parcel·la ve determinada per l'observació i la detecció de la capacitat de retenció d'aiguad'una tanca en concret, també de la proximitat o llunyania de les cases, que facilita o dificulta lesfeines de manteniment i recol·lecció. En alguns casos, quan el tros triat s'ubica en zones fondes,cercant l'elevada situació del nivell freàtic, es dóna la circumstància que no es pot entrar a llaurara partir de novembre (o abans) per causa de l'embassament de l'aigua acumulada. En aquestshorts, es sol fer una llaurada molt primerenca i no es torna a llaurar fins ben entrat el febrer o,sovint, més tard i tot.L'elecció d'un bon tros ve determinada, sobretot, per aquesta capacitat de la terra per emmagatze-mar l'aigua, però també per la fondària que presenti (com més millor), que afavoreix el creixementvertical de les arrels per trobar la frescor acumulada i l'aprofitament màxim de nutrients.En d'altres llocs, o en vergers petits, la poca disponibilitat o idoneïtat de la terra obliga a implantarels horts en trossos més condicionats per la poca fondària del sòl o per l'exposició al vent. Enaquests casos, les llaurades de preparació són més freqüents i es procura millorar l'estructura dela terra assegurant una major presència de matèria orgànica que afavoreixi la retenció d'aigua.En general, es valora molt iniciar les labors de preparació al més prest possible, a l'inici de la tar-

dor, però a la pràctica s'ha detectat que la majoria d'estiva-ders inicien aquestes labors a partir de desembre o gener. Lafreqüència de les llaurades depèn d'alguns factors (quantitatde precipitacions, dies de sol o vent que afavoreixin l'evapo-ració, creixement de plantes adventícies que poden dificultarla següent llaurada) i el nombre de passades de repeticióvaria depenent d'aquests factors, emperò sempre sol ser,com a mínim, de tres o quatre.Les eines idònies per fer aquestes llaurades són l'erx o elspuntals, que afavoreixen el manteniment de la bona estructu-ra de la terra i asseguren una llaurada profunda. En aquestcas es sol passar barrera per desterrossar la terra i evitar lapèrdua d'aigua. Qui no té una altra possibilitat, però, també

9

empra la fresadora, que, tot i no afavorir la bona estructura de la terra, permet una llaurada fàcilque no demana desterrossar posteriorment.S'ha detectat un baix índex de rotació del tros dedicat a l'estivada. Tot i que tradicionalment el trosestava integrat en la roda de rotacions dels tres sementers, sembla que actualment es valora moltla idoneïtat d'un lloc concret, i l'ús que se'n fa sol quedar reduït al pasturatge del bestiar i a la pràc-tica de l'estivada, fins i tot en absència de guaret, exceptuant l'aturada hivernal.

APORTACIÓ DELS FEMS

La informació recopilada a partir de les entrevistes i les aportacions dels col·laboradors permetestructurar l'aplicació dels fems de la manera següent:

- Aplicació directa. A través del pasturatge del bestiar. Es dóna,especialment, en els casos d'horts d'estivada que van canviant d'u-bicació. S'ha detectat la dedicació de tanques al pasturatge delramat cercant l'acumulació d'excrements, allargant la presència delsanimals gràcies a l'aportació de farratges amb menjadores.

- Aplicació d'origen extern. És la més habitual; s'aprofiten els fems acumulats als boers, solls ogalliners després de deixar-los madurar. L'aplicació es sol fer de tres maneres:

* A l'ample. Els fems es transporten amb remolc, pala tractora ocarretó i s'escampen per tota la superfície.

* En clots. S'incorporen als clots d'estivada directament, ben mesclats amb la terra.

* En solcs o en línia. Els fems s'incorporen al llit del solc, on es posen els planters o es fa la sembra directa, ben mesclats amb la terra. Hi ha qui, després de distribuir els planters al fons del solc, hi afegeix més fems i els tapa amb una darrera capa de terra.

(En els dos darrers casos, en clots i en solcs, l'aportació de fems es sol combinar amb una escam-pada de fems a l'ample).

Sobre l'origen dels fems emprats val la pena destacar que no s'ha detectat cap preferència. Tot ique la majoria d'entrevistats són conscients de la major qualitat d'uns fems o d'uns altres, s'emprenels fems disponibles, independentment de la seva procedència.

IMPLANTACIÓ DE CULTIUS

La descripció feta a l'apartat anterior pel que fa a l'aplicació dels fems defineix, de fet, el mètodeemprat per a la implantació de cultius, que es disposen o bé en clots alineats per afavorir el maneigposterior, o bé en les línies de solc, o bé directament en línia damunt terra plana amb el càvec i l'a-jut d'una llinyola.La implantació de cultius es fa, depenent de l'espècie, de dues maneres:

- De planter. A partir dels planters fets anteriorment enparades o en safates; per exemple, els tomàtics. Si les plàntules tenen un pa d'arrel que abraça el sistema radi-cular solen plantar-se sense regar. Si les plantes tenen l'arrel despullada es sol "fer pasteta", mes-cla de terra i aigua que dóna com a resultat un fang de consis-tència bastant líquida amb què s'enfanguen les arrels, quequeden ben humides i protegides per una capa fina de fang.

10

En el cas de regar per assegurar l'arrelament de la planta, s'ha de tenir molt en compte que forma-rà un cor fort de terra compactada, que s'haurà de rompre cavant passats uns dies amb l'objectiude no dificultar el creixement de la planta i evitar l'aparició de trencs d'evaporació.

- De sembra directa. Es solen fer d'aquesta manera la majoriade cucurbitàcies (melons, síndries,…) emperò també d'altres espècies(mongetes, ciurons,…). Per assegurar un nombre suficient de plantes, especialment en el casde les cucurbitàcies, es sembren moltes més llavors de les necessà-ries, entre set i dotze (segons les aportacions dels entrevistats i ente-nent que no totes tindran capacitat germinativa) per deixar, finalment,dues o tres mates per cop. Uns dies després de la germinació, s'es-clareix i es trien les que demostren una major fortalesa, que són lesque completaran el cultiu.En aquest supòsit, hi ha qui deixa les llavors en remull durant uneshores abans de sembrar-les per afavorir-ne la germinació.

En els dos casos s'intenta implantar els cultius aprofitant les condicions meteorològiques més favo-rables (dies amb poca insolació o abans d'alguna precipitació de primavera) per afavorir la germi-nació de les llavors o l'arrelament de la plàntula.

Sigui quin sigui el mètode emprat o l'espècie cultivada, el més rellevant en la implantació dels cul-tius d'estivada és la distància de sembra entre mates (marcs de plantació). La disposició de lesplantes sobre el terreny serà determinant per rendibilitzar l'absorció d'aigua acumulada i aprofitarels nutrients. Els marcs de plantació detectats durant la realització de les entrevistes estan com-presos entre els 130 i els 210 centímetres entre plantes i entre línies.

MANEIG AGRONÒMIC I MANTENIMENT

Aquesta fase del sistema és la que presenta major unanimitat pel que fa a les pràtiques tradicio-nals. Després de les primeres rapades per evitar l'aparició de la crosta superficial (que afavoriria l'eva-poració d'aigua) i el naixement de plantes adventícies, el maneig es redueix a la repetició de rapa-des després de cada període de pluges, a l'aplicació d'ensofrades com a tractament preventiu i almaneig agronòmic propi de cada varietat (escapirolar, encanyar). Sobre el fet d'encanyar, convé destacar que, tot i que tradicionalment les varietats de tomàtic sem-brades de terra seca no s'han encanyat, s'ha detactat que, de manera molt esporàdica, hi ha quiencanya per facilitar la recol·lecció de la collita. En aquest cas, però, s'ha d'assumir que el fet quela planta no descansi sobre el terreny afavoreix la pèrdua d'aigua.Les feines de manteniment solen fer-se amb motocultor i, més recentment, amb aixada de roda o"bici-arada", emperò també hi ha qui, encara, les fa amb càvec.

11

6. INVENTARI D'ESPÈCIES O VARIETATS APTES

PER A L'ESTIVADA DE TERRA SECAVegeu annex 1.S'han inventariat totes les espècies o varietats detectades (varietats locals i d'altres).

La relació existent entre l'estivada de terra seca i les varietats locals és tan ínti-ma que, en la majoria de casos, es fa difícil pensar que una de les parts haguéspogut sobreviure sense l'altra. Les varietats locals d'estiu, adaptades gràcies auna selecció natural condicionada per les dures condicions climàtiques de l'es-tiu a Menorca, però també seleccionades per l'home a partir de les seves carac-terístiques i la capacitat d'adaptació als mètodes de cultiu tradicionals, coincidei-xen amb el sistema de terra seca en el resultat final: major capacitat de conser-vació, menor exigència d'aigua, major resistència general i millor qualitat gusta-tiva. I tot això és, precisament, conseqüència directa dels beneficis de l'associa-ció entre les varietats locals i els mètodes de cultiu tradicionals. Així, les carac-terístiques de les varietats locals assoleixen la seva màxima expressió si el seumaneig es fa de terra seca, emperò també a l'inrevés: els valors propis de l'es-tivada de terra seca despleguen tot el seu potencial conreant varietats locals.En aquest sentit, convé destacar totes les varietats de tomàtics de guardar(tomàtic de ferro gros, de ferro petit, de pic, de cirereta o de penjar llarg, de cire-reta o de penjar redó) o els melons de guardar (meló groc i blanc de tot l'any),emperò també la major capacitat de conservació que ofereix una síndria com lade la Vall comparada amb les altres varietats de síndries al·lòctones (forasteres),que presenten una estacionalitat més accentuada.La reciprocitat entre varietats locals i terra seca és, per tant, directament propor-cional.

L'ESTIVADA DE TERRA SECA I LES VARIETATS LOCALS: EL FRUIT D'UNA HISTÒRIA COMPARTIDA

7. CALENDARI DE SEMBRAVegeu annex 2.

8. CONSERVACIÓ DE LES COLLITES D'ESTIVADAA part de les espècies de les quals els fruits es recol·lecten secs (guixons, ciurons i guixes) i queno comporten cap problema addicional, la conservació dels fruits d'estivada en fresc ha estat his-tòricament lligada als tomàtics de guardar i als melons de tot l'any. La majoria de varietats de tomà-tic de guardar, pel fet que creixen en ramellet (per exemple: de cirereta llarg i de cirereta redó), tra-dicionalment s'han conservat penjades. Les varietats de tomàtic que no ho permeten es solen con-servar esteses a terra o agrupades en capses (per exemple: tomàtic de pic). En el cas dels tomà-tics, i, deixant de banda la major o menor capacitat de conservació de cada varietat en concret, lescollites poden arribar a conservar-se fins a la següent estivada. De fet, les llavors dedicades a ferels planters de temporada de les varietats de guardar s'agafen directament dels tomàtics penjats.En el cas dels melons es dóna més importància i tot al fet de reservar un lloc ventilat i fresc, per-què dependrà d'aquestes condicions que la conservació s'allargui en el temps. En general, aquestsmelons poden conservar-se òptimament fins el gener o el febrer, emperò hi ha qui, fins i tot, enmenja el mesos de març i d'abril.

12

Les síndries d'estivada (especialment la síndria blanca de la Vall) tot i no ser, en un sentit estricte,varietats de guardar, presenten una major capacitat de conservació que d'altres varietats i algunespoden conservar-se fins ben avançada la tardor en perfecte estat exterior i sense buidar-se.

9. VALORACIÓ DEL SISTEMA PER PART

DELS PROFESSIONALSDurant la realització de les entrevistes s'ha detectat la pràctica de cultius hortícoles dedicats a lacomercialització a petita escala (venda directa o a petites botigues) en 6 dels 15 professionalsentrevistats. La resta practiquen tradicionalment el sistema emperò dediquen les collites d'estiva-da a l'autoconsum. El 100% dels entrevistats valoren positivament la relació esforç-productivitat dels cultius de terraseca. També en relació amb la bona valoració organolèptica de les collites (inclosos els clients o els fami-liars i amics) hi ha unanimitat (100%) i en destaquen la major capacitat gustativa i intensitat aromà-tica dels fruits obtinguts.Interrogats sobre l'opinió que els mereixeria la creació d'un segell distintiu per als productes provi-nents dels cultius de terra seca, els percentatges queden de la manera següent:

66,6%

20%

13,3%

HO CONSIDEREN INTERESSANT

HO CONSIDEREN INTERESSANT PERÒ *

NO HO CONSIDEREN INTERESSANT

* Tot i valorar-ho positivament, expressen que la consideració dependria del plantejament del distintiu, delsrequisits de compliment o del volum de feina de gestió que els hagués de suposar.

LA SAVIESA DE LA PAGESIA I DELS ESTIVADERSLes recomanacions tècniques referides al moment oportú per recol·lectar les llavors i a la manera idònia de conser-var-les per garantir-ne la capacitat germinativa són molt clares: una mala maduració del fruit o una extracció preci-pitada o massa tardana de les llavors pot afectar-ne, en part, la vida útil o la viabilitat futura de les plàntules joves.En el cas, per exemple, d'espècies tan representatives de l'estivada de terra seca com el meló o el tomàtic, es reco-mana recollir les llavors de fruits sobremadurats, però en cap cas deixar-les dins el fruit durant setmanes, perquèpoden patir un procés de fermentació o sobreexposició a la humitat que n'afecti l'estructura i la capacitat de conser-vació. Aquest fet, evidenciat pels estudis científics, entra en aparent contradicció amb una de les característiquespròpies i més destacables de les collites provinents de l'estivada de terra seca: la durabilitat i la capacitat de conser-vació dels fruits i, per tant, l'obtenció tardana de les llavors. La pagesia, però, ja havia observat la pèrdua de capa-citat germinativa de les llavors dels fruits de guardar i havia aplicat una solució senzilla però del tot efectiva, que, enel cas dels melons, significava sembrar moltes més pepides de les necessàries dins cada clot d'estivada, assumintque moltes no germinarien; en el cas dels tomàtics de guardar, els planters es feien a la parada escampant totes lesllavors després d'obrir els fruits en el mateix moment, entenent que només algunes sortirien. A Menorca, la recol·lecció de productes de secà ha permès a moltes generacions consumir, durant l'hivern i la pri-mavera, els tomàtics de penjar guardats de l'anyada anterior; ha permès, també, menjar melons de tot l'any al febrero al març. I era en aquest moment quan, pel bon gust del fruit o, precisament, per la llarga capacitat de conserva-ció que presentava, es guardava la llavor per a l'estivada següent. Aquesta manera de fer els permetia cobrir lesdues necessitats: seleccionar les llavors dels millors fruits per assegurar-ne la continuïtat i garantir l'èxit dels futurscultius.

13

10. PROPOSTES I LÍNIES D'ACCIÓSOBRE LA DIFUSIÓ I LA PROJECCIÓ SOCIAL

- Promoure la difusió dels continguts editats a partir de l'execució d'aquest estudi. - Difondre els coneixements generats i els beneficis ambientals i agronòmics de la terra

seca, mitjançant la publicació d'articles i l'organització de xerrades i tallers de formació.- Promoure l'intercanvi generacional per afavorir la continuïtat d'aquesta pràctica i la con-servació del patrimoni cultural associat.

- Donar a conèixer entre els consumidors i restauradors i al conjunt de la societat menor-quina les característiques i les propietats organolèptiques dels productes provinents de l'estivada de terra seca.

SOBRE EL CONEIXEMENT DEL SISTEMA

- Promoure la revisió participativa d'aquest document i donar continuïtat a la recerca i l'en-riquiment dels coneixements relacionats amb la pràctica d'estivada de terra seca.

- Continuar recollint dades de camp sobre els diferents mètodes del sistema, les seves característiques i les espècies i/o varietats associades a aquests cultius.

- Avançar en l'elaboració d'un manual de conservació de les pràctiques tradicionals de terra seca (d'hivern i d'estiu).

SOBRE L'EXPERIMENTACIÓ

- Aprofundir en el seguiment i la valoració agronòmica de l'estivada de terra seca i de les varietats emprades, especialment d'aquelles que han demostrat major adaptació i resis-tència (per exemple: tomàtic mèrvel i síndria blanca de la Vall).

- Promoure l'experimentació amb les espècies i/o varietats que, potencialment, puguin resultar interessants com a plantes receptores d'empelts (plantes mare), amb l'objectiu d'ampliar el nombre d'espècies i/o varietats hortícoles compatibles amb aquest sistema (per exemple: albergínies i pebres).

SOBRE LA PRODUCCIÓ PROFESSIONAL - Promoure la producció hortícola en règim de secà.- Valorar la possibilitat de crear un segell distintiu que avali la producció professional d'a-

quests cultius.

BENEFICIS AGRONÒMICS DE L’ESTIVADA DE TERRA SECA-Les llaurades de preparació permeten la disminució de la càrrega de lla-vor d'herbes no desitjades i airegen (oxigenen) el sòl, cosa que afavoreixl'activitat dels microorganismes.-L'aportació de fems atrau fauna auxiliar, beneficiosa per a l'hort i per alconjunt de l'agrosistema.-El sistema radicular de les plantes explora més profundament el terrenyi aprofita millor l'aigua i els nutrients.-Les plantes creixen fortes i més resistents a les malalties.-L'absència de reg dificulta molt l'aparició i el creixement de plantesadventícies (no desitjades).-Es minimitza la presència o expansió d'algunes malalties relacionadesamb un elevat grau d'humitat (fongs, nematodes).-Les collites presenten una major capacitat de conservació.-Deixa a punt la terra per a la implantació de cultius d'hivern molt exigentsen nutrients (gramínies per a cereals de consum humà o farratgeres).

14

Coordinació i realització d'entrevistes, textos i fotografies: Guillem Alfocea (APAEM)

Horts d'experimentació: Inés Navarro

Correcció lingüística: Eva Florit (Servei d'Assessorament Lingüístic del CIM)

Als col·laboradors d'aquest estudi: Judith Aisa, Guillem Genestar, Ernest Fortuny i Martí PonsGomila, que han compartit els seus coneixements d'anys sobre la terra seca a Menorca i han enri-quit els continguts.

Agraïments: A tots els pagesos i pageses entrevistats i a totes les persones que segueixen practi-cant l'estivada de terra seca o mantenint la memòria dels coneixements agronòmics i culturalsrelacionats amb aquesta pràctica, que, de fet, són els que han permès desenvolupar els contingutsexposats. A Martí Pons Gutiérrez, Maria Llorens, Dani Bosch, Nofre Gonyalons, Bartomeu Pons, GuillemTaltavull, Josep Gonyalons, Antoni Riudavets, Jaume Andreu, Margarita Tudurí, Joan Lluís Fedelich,Catalina Torrent, Josep Barber, Rafael Mascaró, Raül Gonyalons, Maria Reurer, Aina Socies, JosepMaria Rodríguez, David Carreras, Sònia Estradé, Anna Gallofré i Ariadna Ferrer per les seves apor-tacions.

Edició: Octubre de 2010

VARIETATS LOCALS ALTRES VARIETATSSÍNDRIA RETXADA SÍNDRIA MERIDIANSÍNDRIA DE LA VALL SÍNDRIA CRIMSON

MELÓ BLANC DE TOT L'ANY MELÓ GÀL·LIAMELÓ GROC DE TOT L'ANY MELÓ MARINAMELÓ D'OLOR MELÓ BOLA D'ORMELÓ PINYONET MELÓ PELL DE GRANOTAMELÓ ESCRITMELÓ GROC DE FRANGES VERDES

MELÓ XINÈS

MELÓ ERIÇÓ

CARABASSÓ ANTIC CARABASSÓ VERD D'ARGÈLIACARABASSA DE PORCCARABASSA GROGACARABASSA DE NEDAR

GUIXÓ DE CARETA NEGRA MONGETA DE MATA BAIXA (vàries)GUIXÓ DE CARETA BLANCA CIURÓ (vàries)CIURÓ DE MENORCAGUIXA

TOMÀTIC GROS D'ENSALADA TOMÀTIC MARMANDETOMÀTIC D'ESTENDRE TOMÀTIC TRES CANTOSTOMÀTIC ROSADET DE SA VALL TOMÀTIC BONDTOMÀTIC DE PIC TOMÀTIC SHERRYTOMÀTIC CIRERETA LLARG TOMÀTIC DE PERATOMÀTIC CIRERETA REDÓTOMÀTIC FERRO PETITTOMÀTIC FERRO GROSTOMÀTIC MÈRVEL

BLEDA-RAVE O REMOLATXA (ferratgeres i de taula)

COL DE CABDELL COL LLOMBARDACOL DE VACA O REBORDONIDA COL D'ESTIU

MONIATO DE MENORCA MONIATO (vàries)

FAMÍLIESCUCURBITÀCIESLLEGUMINOSES

SOLANÀCIES

QUENOPODIÀCIES

CRUCÍFERES / BRASSICÀCIESCONVOLVULÀCIES

ANNEX 1INVENTARI D’ESPÈCIES O VARIETATS

FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV BETA-RAVES O

REMOLATXES *

CARABASSES *

CARABASSONS *

CIURONS

COLS

GUIXES

GUIXONS

MELONS *

MONGETES (MATA BAIXA)

MONIATOS

SÍNDRIES *

TOMÀTICS

SEMBRA PLANTERS SEMBRA DIRECTA PLANTACIÓ RECOL·LECCIÓ

CALENDARI DE SEMBRA ANNEX 2

* Tradicionalment es fan de sembra directa, però es poden fer de planter