quist hepÀtic · 2015. 2. 14. · de lesió hepàtica única en ecografia abdominal realitzada per...
TRANSCRIPT
-
QUIST HEPÀTIC
Neus Pociello Almiñana. Metgesa Adjunta del Servei de Pediatria
M. Àngels Martínez Camacho. Resident de Pediatria
Hospital Arnau de Vilanova de Lleida
-
CAS CLÍNIC
Motiu de consulta: Nena de 12 anys derivada a la Consulta
Externa de Gastroenterologia Pediàtrica per estudi de Lesió
Ocupant d’Espai (LOE) hepàtica
Antecedents: Sense al·lèrgies conegudes. Immunitzacions al dia.
Procedent de l’Equador (zona rural), a Espanya des dels 6 anys.
Última visita a Equador al 2012.
-
CAS CLÍNIC
Malaltia actual: Remesa del Centre d’Atenció Primària troballa
de lesió hepàtica única en ecografia abdominal realitzada per
estudi de dolor abdominal recurrent des dels 9 anys.
Asimptomàtica en l’actualitat
Exploració física: Normal
-
CAS CLÍNIC
Proves complementaries
• Ecografia abdominal: LOE hepàtica en segment V-VI suggestiva de
quist hidatídic
• Serologia a Echinococcus granulosus NEGATIVA
-
Quist Hepàtic: Introducció
La majoria són troballes casuals en estudis d’imatge amb
curs benigne
Normalment asimptomàtics
Quists grans: més simptomàtics i amb més complicacions
Complicacions: hemorràgia, ruptura, infecció, compressió
arbre biliar.
-
Quist hepàtic
CLASSIFICACIÓ
Quist Solitari o Quist Simple (+ F)
Malaltia Poliquística
Parasitari (Quist Hidatídic)
Neoplàsic • Primari: Cistadenoma, cistadenocarcinoma, carcinoma de cèl·lules
escamoses
• Secundari: ovari, pàncrees, colon, ronyó, neuroendocrí
Malaltia de Caroli
Duplicació de conducte cístic
Quists Falsos
• Hemorràgia intrahepàtica traumàtica • Infart intrahepàtic
• Biloma intrahepàtic
Quist Ciliat d’intestí anterior
-
Quist Hidatídic (Hidatidosi)
Estadi larvari de
Echinococcus
granulosus
-
Quist Hidatídic (Hidatidosi)
Ingesta d’ous
Oncosferes
Circulació portal
Fetge i pulmons
Circulació sistèmica
Òrgans (os, melsa, cervell...)
-
Quist Hidatídic (Hidatidosi)
• Zones de més prevalença: Euro-Àsia, Àfrica, Austràlia i Amèrica del Sud
• Medi rural: Gossos que s’alimentin de vísceres
• Localització més freqüent a fetge i pulmons
• La infecció s’adquireix durant la infantesa
-
Quist Hidatídic Hepàtic: Clínica
Creixement lent: Asimptomàtic
Grans o efecte ocupant d’espai:
Dolor a hipocondri dret
Massa palpable a hipocondri dret
Nàusees +/- vòmits
Trastorns digestius dispèptics
inespecífics
-
Quist Hidatídic Hepàtic: Complicacions
Hidatidosi secundària Múltiple
Ruptura del quists i disseminació
Sobreinfecció
Reaccions anafilàctiques o abdomen agut
Ruptura a la cavitat abdominal
Icterícia obstructiva
Obstrucció dels conductes biliars
Hipertensió portal, obstrucció venosa o Síndrome de Budd-Chiari
-
Quist Hidatídic Hepàtic: Diagnòstic
Examen físic i antecedents epidemiològics
Laboratori: Proves Serològiques
Diagnòstic per imatge
-
Quist Hidatídic Hepàtic: Serologies
ELISA Ig G: prova serològica d’elecció
Western Blot: de confirmació en cas d’ELISA +
La serologia pot ser NEGATIVA
No s’ha produït sortida de immunògens al torrent sanguini
Presència de complexes Antigen – Anticòs
La majoria de nens presenten Quists tipus I i la serologia sol
ser negativa
-
Quist Hidatídic Hepàtic: Imatge
Ecografia
Sensibilitat 95% i Especificitat 97%
Permet saber l’estadi i classificació
Seguiment evolutiu
Radiografia Simple de tòrax
Quists hidatídics pulmonars
Estudi toràcic sempre que hi
hagi afectació hepàtica
-
Quist Hidatídic: Classificació
DD Quist
Simple
DD
Cistoadenoma
DD Malaltia
Poliquística
DD Lesions
sòlides
DD
Hemangiomes
Classificació Ecogràfica de GHARBI (WHO classification)
-
Tractament farmacològic
Tractament percutani o quirúrgic
Observació
Quist Hidatídic Hepàtic: Tractament
-
Tractament Farmacològic: Albendazol
Indicacions:
Pacients asimptomàtics
Quist tipus I i II de < 5 cm
Adjuvant del tractament quirúrgic o percutani
Pacients simptomàtics (no complicats) amb contraindicació de cirurgia
Millor resposta en pacients joves i quists petits de parets fines
Dosis: 10-15 mg/kg/dia (c/12h) (màx. 800 mg/dia) durant 3 – 8 mesos
Quist Hidatídic Hepàtic: Tractament
-
Efectes adversos
Intolerància gastrointestinal
Hepatotoxicitat (1-5%)
Depressió Medul·lar (
-
Tractament Percutani
Punció Aspiració Injecció Reaspiració (PAIR)
CE I i CE II > 5 cm
Evacuació de tot el quist
Vesícules filles: CE III
Dificultat per PAIR o recaiguda
Tractament Quirúrgic
Simptomàtic
> 7-10 cm
Múltiples vesícules filles
Localitzacions on no és possible el tractament percutani
Quist Hidatídic Hepàtic: Tractament
-
Quist Hidatídic Hepàtic: Tractament
Observació – Control ecogràfic
Quists sòlids (tipus IV o CE4): semestrals
Quists calcificats (tipus V o CE5): Anuals
Seguiment de 3 a 5 anys
Analítica de sang
Cada 2 setmanes els 3 primers mesos
Mensuals després
Ecogràfic
Cada 3-6 mesos
Anuals si estables durant 3 controls consecutius
-
Quist Hidatídic Hepàtic: Tractament
Teràpia efectiva si...
Desaparició completa
Reducció en mida i volum
Increment del component sòlid
Engruiximent i irregularitat de la paret
Reducció de la mida i/o número de quists fills
-
Cas Sospitós
• Lesions quístiques i procedència de zona rural amb contacte
amb gossos o altres familiars afectats
• Troballa compatible en Ecografia
Confirmació Diagnòstica
• Diagnòstic per imatge (eco) i Serologia (ELISA/Western blot)
No es confirma
• Abscessos
• Cistoadenocarcinoma
• Cistoadenoma
• M. poliquística
• Metàstasis
• Quists simples
• Hemangiomes
• Tuberculosis
Si es confirma
• Tractament
• Avaluació Epidemiològica
del cas
• Desparasitació canina en
les àrees identificades
com a font d’infecció
• Declaració del cas
• Seguiment del cas
-
CAS CLÍNIC
Hospital Arnau de Vilanova de Lleida
Tractament farmacològic amb Albendazol
Radiografia de tòrax normal
Serologies per Chagas
Derivació a Hospital Vall d’Hebron
Derivació a Cirurgia Pediàtrica Hospital Vall d’Hebron
Declaració del cas
-
CAS CLÍNIC
Hospital Materno Infantil Vall d’Hebron (HMIVH)
Valoració per cirurgia que descarta intervenció
Interconsulta amb Servei de Malalties infeccioses HMIVH
Serologia per E. granulossus positiva
Analítiques de sang seriades normals
Ecografies cada 2 mesos amb signes d’efectivitat
terapèutica
-
CAS CLÍNIC
Hospital Materno Infantil Vall
d’Hebron (HMIVH)
Última Ecografia de control
Reducció de la mida del quist
Major calcificació perifèrica
Suspensió del tractament amb
Albendazol als 8 mesos
Pendent control ecogràfic i
analític en 6 mesos
-
COMENTARIS
Els quists simples són les lesions quístiques hepàtiques
més freqüents
Diagnòstic Diferencial = Clínica + Ecografia
Hidatidosi és inicialment asimptomàtica i pot romandre
així durant molts anys
-
COMENTARIS
Diagnsòtic Hidatidosi: Ecografia i Serologies (limitacions
de les Serologies)
Observació, tractament farmacològic o quirúrgic segons:
Símptomes o complicacions
Mida del quist i la localització
Característiques ecogràfiques
-
BIBLIOGRAFIA
Enrico Brunetti et al. “Expert consensus for the diagnosis and treatment of cystic and alveolar echinococcosis in humans” (2010). Acta Tropica Vol.114, Issue 1, Pages 1–16
“Enfermedades infecciosas, hidatidosis” (2012). Guía para el equipo de salud Nro 11 ISSN 1852-1819 / ISSN 1852-219X. Buenos Aires (Argentina)
Arie Regev, K Rajender Reddy. ”Diagnosis and management of cystic lesions of the liver” [Monografia en Internet]. Uptodate; 2013 [acceso 28 de febrero de 2015]
Pedro L Moro. “Treatment of echinococcosis” [Monografia en Internet]. Uptodate; 2013 [acceso 28 de febrero de 2015]
Pedro L Moro. “Clinical manifestations and diagnosis of echinococcosis” [Monografia en Internet]. Uptodate; 2014 [acceso 28 de febrero de 2015]
-
MOLTES GRÀCIES!