- quien no mide no gestiona - entrevista con juan a. romero, … · 2018-05-06 · te con una...
TRANSCRIPT
DE L'HOSPITALET Y BAIX LLOBREGATUNIÓN PATRONAL METALÚRGICA
UPMBALL
ASOCIACION EMPRESARIALDE L'HOSPITALET
Y BAIX LLOBREGAT
AEBALL- Quien no mide no gestiona- Entrevista con Juan A. Romero, gerente de Joker’s- Jornada sobre planificación del cierre fiscal
y contable 2004
Número 51 – Enero/Febrero 2005 www.aeball.net
La clave del 2005 es la competitividad
Los datos económicos del 2004 nos indican que el crecimiento hasuperado el 2,5 % y hemos creado empleo. Por primera vez, se hansuperado los 17 millones de afiliados a la Seguridad Social. Sin em-bargo, tenemos una balanza comercial muy negativa y signos de unadeceleración en el conjunto de la economía. La clave para que esteaño sigamos creciendo y mejoren nuestros indicadores, es que nues-tra economía sea más competitiva, mejorando la productividad y ade-cuando la oferta a las exigencias del mercado, dotándola de mayor va-lor añadido. La competitividad es la capacidad de competir y para me-jorarla es imprescindible que hagamos reformas estructurales: libera-lización de horarios, desregulación de mercados y actuaciones en elmercado laboral especialmente con cambios legislativos.
A todo ello hay que añadir la necesidad que tiene la industria de in-novar, mejorar la calidad y la formación, desarrollar el diseño e incre-mentar la internacionalización. Estos cuatro puntos son estratégicospara hacer más competitivos nuestros productos y servicios.
Hay ideologías que no quieren industria, pero guste o no, la indus-tria es el núcleo de cualquier economía desarrollada. Y para que éstaexista ha de ser competitiva. Por tanto, la competitividad de nuestraindustria tendría que ser el objetivo principal de los agentes que in-tervienen en la economía de nuestro país.
Quien ostenta la responsabilidad, debería aplicar políticas de re-ducción de costes energéticos, fiscales y financieros. En política eco-nómica se debería ser muy riguroso con el presupuesto, proponiendouna fiscalidad estable, con movimientos a la baja, para favorecer elahorro y la inversión. Los esfuerzos en gasto público deberían ser pa-ra aquellas inversiones que generan mayor competitividad, tales comolas infraestructuras de transportes y comunicaciones. También se de-berían hacer grandes esfuerzos en contener y reducir la inflación. Laproducción y distribución de los suministros energéticos hay que me-jorarlos, así como la calidad de la distribución y el servicio, juntamen-te con una reducción de precios.
La internacionalización se ha de entender como un proceso globalde integración. Las pymes tienen mayores dificultades para entenderque el exterior es mucho más que un lugar para comprar o venderparte de su proceso productivo. En el terreno laboral hay que profun-dizar en las reformas que nos lleven a la creación de empleo y a ase-gurar el sistema de protección social.
Hay que combatir los desequilibrios entre territorios, colectivos,sectores, profesiones y estudios con medidas que favorezcan la cuali-ficación, la movilidad profesional/geográfica, la formación continua...Por último, para que todo lo dicho aumente nuestra competitividad ypermita una mayor productividad, es necesario que la política y la eco-nomía se muevan en un marco estable y predecible. Las relaciones en-tre los distintos estamentos y los agentes sociales han de ser de res-peto y diálogo constructivo. Es necesaria la unidad del mercado y dela cohesión social, que evite competencias desleales entre territoriosy por tanto perjudique la competencia y eficacia empresarial.
Nos espera mucho trabajo para hacer entre todos, pero el fu-turo lo merece y hay que ganarlo.
Editorial
La clave del 2005 es la competitividad
sumario
editorial
3
3.
4.
8.
11.
14.
20.
Opinión
Panorama
El socio
Promoción
Reportaje
Quien no mide no gestiona
El nivell de renda d’Esplugues estàper sota de la mitjana de Catalunya
“Ofrecemos un buen precio y un producto pensado para el usuario”
Empresas de subcontratación meta-lúrgica participan en Midest París
Jornada sobre planificación del cierre fiscal y contable 2004
6.Informe
El renting, per disfrutar amb totatranquil·litat del seu vehicle
22.Parlem de...
Model de documents per al’empresa (part IV)
Nº 51. ENERO-FEBRERO 05Revista Bimestral. Año XIEdita: Asociación Empresarial yUnión Patronal Metalúrgica del’Hospitalet i Baix LlobregatDirectora: Rosa FiolRedacción: D. Bargalló, Mª. P. Fiol,A. García, A. Ridruejo, R. Pedrosa,M. Calvet, N. Olea.Realización: Ediciones Rondas, S.L.Redacción: Av. Fabregada, 93,1º 3ª, Dcha. 08901 L’Hospitalet Tel: 93 337 04 50Fax: 93 337 50 15e-mail: [email protected]: 6.000 ejemplaresDepósito Legal: B-44.082-94Los artículos publicados en DIARIOEMPRESARIAL reflejan sólo la opinión de sus autores
diario
em
pre
sa
rial
25.Noticias
Noticias de empresas asociadasa la AEBALL/UPMBALL
24.Noticias
Noticias de actividades y serviciosde la AEBALL
18.aeball.net
Mantenimiento de los datos de lasempresas asociadas
Las empresas, indepen-dientemente de su tama-
ño, sector, y ámbito de actua-ción, existen gracias a los em-presarios. Los empresariospersiguen objetivos explícitos oimplícitos concretos. En una pri-mera etapa de crecimiento, to-dos los integrantes de la em-presa trabajan normalmente loque haga falta, y en el área quesea, para sacar adelante losproyectos.
A medida que la empresacrece se van dando cuenta susdirectivos que cada vez cuestamás enderezar su timón ya quehay cierto grado de "enkilosa-miento" empresarial. Este as-pecto, frena o va minando sigi-
losamente la evolución normaly estable de la empresa.
Ese es un momento crucialpara razonar el porqué de loshechos que van sucediendo yrequiere trabajar basándonosmás en datos e indicadores quenos hablen, desde una ópticareal, sobre la situación de lasdiversas actividades de la em-presa.
Afrontar los problemasEn este período, en el que le
falta elasticidad a la empresa,la toma de decisiones efectivase convierte en un fenómenotodavía más básico para la con-tinuidad del negocio. Los pro-
blemas deben ser bien defini-dos en base a los hechos queocurren y los criterios de análi-sis y las alternativas que sopor-ten las decisiones deben sersimples pero en convergenciadirecta con la realidad del en-torno de la empresa y de susoperaciones diarias internas.Midiendo la gestión diaria deuna manera racional y sencilla,se auto aprende de los errorescon rigor y nos permite obtenerinformación más rápida paratener consciencia de qué estápasando en la organización.
Los objetivos de negocio de-ben medirse a través de indica-dores creíbles y cuantificablesque hagan de columna verte-
opinión
Quien no mide no gestiona
4
em
pre
sa
ria
ld
iari
o
Los objetivos de
negocio deben
medirse a través de
indicadores creíbles y
cuantificables que
hagan de columna
vertebral que
soporten las
actividades ordinarias
empresariales
bajan en ellas se dejan el último"stock" de motivación que lesqueda y "fuerzan la máquina"trabajando una cantidad de ho-ras desmedidas para poder se-guir pagando sus hipotecas oilusiones personales como úni-co fin.
Estos profesionales que con-forman la empresa, principalactivo del negocio, muchas ve-ces sólo reconocido "de pala-bra", deben convertirse en "pro-pietarios de funciones de la em-presa", en la parte que les to-ca, responsabilizándose de unaserie de actividades concretas ymedibles.
Podríamos hablar, si me lopermiten, de empresarios poractividades que dependen de unempresario o un Consejo de Ad-ministración o un Comité de Di-rección, pero, en definitiva, deempresarios al nivel que sea.
De esta manera, la innova-ción y el desarrollo de otras for-mas de proceder en nuestrosproductos/servicios y/o proce-sos de trabajo, se convierte enun tema crucial que añade co-nocimiento y evolución sosteni-ble al mundo empresarial.
ConclusiónLa conclusión de este artí-
culo sería que los Órganos deGestión de las empresas debenser conscientes de que se debeimplantar, en la escala oportu-na y asimilable por la Empresa,un método que nos permita me-dir la autenticidad de los nego-
cios y conseguir sus metas,manteniendo la musculatura dela empresa correcta e innovan-do para ser una referencia enalgunos casos o, en otros, parasobrevivir en un entorno, elmundial, cada vez más agresivoy cambiante. Este método,adaptado a la necesidad de laempresa, debe tender a consi-derar a la misma como un enteúnico y a delegar e incentivar elprotagonismo de su funciona-miento a los profesionales delas empresas.
Para lograr todo ello, se re-quiere el compromiso total y laconvicción en esta forma detrabajar por parte de la direc-ción de la empresa y, además,un poco de paciencia para es-cuchar a personas que puedanayudarles a poner en práctica locomentado implantando el mé-todo de gestión oportuno.
Por favor, midan su gestióncon un método de trabajo en-tendible por toda la compañía ysus objetivos se alcanzarán an-tes y con menos esfuerzo.
Tomas Tomeo FoncubertaHorwath
diario
em
pre
sa
rialopinión
5
bral que soporte las actividadesordinarias empresariales.
Es difícil, si no seguimos conprofesionalidad la realidad de laempresa, que queramos en unmomento dado en el tiempo,cuando vienen mal dadas gene-ralmente, rectificar la direcciónde la empresa con un cambiobrusco. Ello, conlleva a muchasempresas que lo practican, ahuir hacia adelante sin sentidoo a parchear deficiencias no lo-calizadas desde su raíz.
En mi opinión, es imprescin-dible tener objetivos definidos ycompartidos en la empresa ycorrelacionados con su estrate-gia para lograr ir todos en lamisma dirección con firmeza.De lo contrario, se crean vecto-res de trabajo internos contra-puestos que restan la potenciay la agilidad del negocio.
Me he encontrado con bas-tantes directivos, de empresasde diversos tamaños y condicio-nes, que confiesan desconocerla estrategia de su empresa yafirman que se producen cam-bios bruscos de actuación queno favorecen a nadie y se basanen la mera intuición de pocas ouna persona sin razonamientoalguno.
Ante esto yo me pregunto:¿Cómo pueden funcionar y so-brevivir algunas empresas conestos comportamientos? Notengo respuesta categórica pe-ro a veces considero que esporque la competencia aún lohace peor o simplemente por-que los profesionales que tra-
i qualitat del bé sense cost ad-dicional (qualsevol persona potutilitzar-lo, pot renovar-se cò-modament per disposar de l’úl-tima tecnologia i ofereix condi-cions d’ús perfectes que pro-porcionen la màxima seguretati imatge); "la Caixa", a través del’empresa especialitzada Caixa-Renting, aporta el recolzamentnecessari al client en cas deconflictes que puguin sorgir enl’ús del bé o els serveis con-tractats.
Per la contractació d’un ren-ting pot dirigir-se a qualsevol deles més de 4.600 oficines de"la Caixa", a través d’Internet a ladirecció www.caixarenting.es, ocontactant personalment ambJudit Mateu (Tel. 934227827,mòbil 629143478, e-mail: [email protected]).
"la Caixa" disposa mensual-ment d’ofertes especials moltinteressants de renting de vehi-cles concrets. Fins el 31 demarç es poden contractar elssegüents vehicles:
1.- ALFA ROMEO 1561.9 JTD DISTINCTIVE pornomés 425 euros/mes (IVAinclòs).
2.- ALFA ROMEO 1662.4 JTD 10V DISTINCTIVEpor només 600 euros/mes(IVA inclòs).
3.- LAND ROVER DISCO-VERY 3 TDV6 SE + Nokia6630 por només 705euros/mes (IVA inclòs).
4.- JAGUAR S-TYPE 2.7DEXECUTIVE AUTO + Nokia66302 por només 735euros/mes (IVA inclòs).
informe
6
"la Caixa" li ofereix la mi-llor fórmula per disposar
d’un automòbil o gestionar laseva flota de vehicles d’empre-sa. Si vol oblidar-se dels proble-mes que els automòbils li pu-guin ocasionar i obtenir la tran-quil·litat necessària per disfru-tar del seu vehicle o dedicar elsseus esforços a la seva activitatempresarial, la solució és elrenting.
El renting de vehicles és unlloguer a llarg termini d’un auto-mòbil nou escollit per vostè, enquè s’inclouen les despeses ha-bituals derivades de l’ús del ma-teix: La gestió (compra i matri-culació); El manteniment (revi-sions periòdiques, ITV i canvi depneumàtics); Les possibles re-paracions; Assistència en ca-rretera km 0 les 24 hores deldia tot l’any; Assegurança a totrisc amb bonus per no sinistra-litat i assistència sanitària i in-demnitzacions pel conductor iimpost de circulació.
Principals AvantatgesLa fórmula del renting no
pretén l’adquisició d’un bé, sinóel seu ús, sempre en perfecteestat i disfrutant d’un bé sem-pre actual.
Les principals avantatgesque el renting de "la Caixa" liaporta són: La quota es comp-tabilitza directament com unadespesa corrent; No computacom endeutament i per tant, noredueix la capacitat de crèdit ino consta a la CIRBE; Integra,en un pagament mensual, elsdiferents serveis que d’altramanera s’haurien de contractarper separat; Permet la utilitza-ció del vehicle sense haver derealitzar desemborsaments perla seva compra; Coneixement apriori, de totes les despeses delrenting (facilita l’assignació d’unpressupost anual fix i aporta latranquil·litat de no tenir "sor-preses desagradables"); Si elbé està destinat a l’activitat pro-fessional, la quota del rentingés una despesa deduïble total-ment; Redueix els costos in-terns i el temps de gestió delsbéns; Elimina la pèrdua de valorde venda del bé utilitzat; Per-met obtenir el màxim rendiment
em
pre
sa
ria
ld
iari
o
El renting, per disfrutar amb totatranquil·litat del seu vehicle
Imatge del Land
Rover Discovery,
una de les ofertes
de Renting
El terme municipal d'Esplugues de Llobregat, ambuna extensió de 4,60 km2, està situat al pla delLlobregat. L’altitud sobre el nivell del mar a plaçaSanta Magdalena és de 110 m. Al cim de St.Pere Màrtir de 399 m. Malgrat que en la DivisióComarcal del 1936 el municipi fou inclòs en lacomarca del Barcelonès, històricament i geogrà-ficament pertany al pla del Llobregat.
La Llei 3/1990 del Parlament de Catalunya,sobre la modificació de la divisió comarcal de Ca-talunya, reconeix aquesta realitat i estableix la se-gregació dels municipis d'Esplugues de Llobregati Sant Just Desvern de la comarca del Barcelonèsi la seva agregació a la comarca del Baix Llobre-gat.
Actualment, doncs, Esplugues pertany al BaixLlobregat juntament amb 28 municipis més i es-tà governada pel Partit Socialista de Catalunyaamb 12 regidors.
Esplugues és un territori parcialment acciden-tat pels vessants meridionals de Sant Pere Màr-tir (399 m d'altitud), de la serra de Collserola. Elnom "Esplugues" significa cova o cavitat formadaa les regions calcàries i sembla que antigament alterme hi abundaven nombroses coves i cavitats.
8
panorama económico
El nivell de renda d’Esplugues estàper sota de la mitjana de Catalunya
Esplugues té actualment
poc més de 400
empreses entre les que
destaquen les del sector
metal·lúrgic, químic i
d’arts gràfiques
em
pre
sa
ria
ld
iari
o
També antigament hi havia diverses bòbiles iforns d'obra que aprofitaven les abundoses argi-les disponibles al terme, de bones qualitats plàs-tiques.
La major part de la superfície del terme va serocupada per l'agricultura fins als anys cinquanta(4.600 habitants segons el cens de 1949), enquè comença la industrialització del municipi, pa-ral·lela al fort creixement demogràfic produït perla immigració. Entre el 1950 i el 1960, la sevataxa de creixement fou la més alta de tot el Prin-cipat (187,01%).
Depèn del cap de partit judicial de Sant Feliude Llobregat.
Dades econòmiquesEsplugues de Llobregat és un municipi dinàmic
però que en els darrers anys s’ha estancat. L’any2003 el nombre d’aturats era de 1.443 (783dels quals són dones i majoritàriament joves d’en-tre 25 i 29 anys), la qual cosa indica que la ca-pacitat d’incorporar-se a un lloc de treball conti-nua essent dificultós pels joves d’Esplugues.
Pel que fa al nivell de renda de les famílies les
diario
em
pre
sa
rial
9
panorama económico
últimes dades fetes públiques per l’Ajuntament dela localitat indiquen que s’esta perdent capacitatadquisitiva ja que la renda bruta familiar disponi-ble per habitant era l’any 1996 de 1495 eurossegons dades recollides per l’Institut d’Estadísticade Catalunya (2002), 5 punts per sota de la mit-jana de Catalunya quany l’any 1991 només eren3 punts de diferència.
Un altra dada que denota estancament és elvolum del parc de vehicles. Un indicador que nor-malment assenyala tendències de creixement, enels últims 4 anys s’ha estabilitzat en els 25.000vehicles al terme muncipal d’Esplugues. Un muni-cipi que disposa d’un pressupost de 45,7 milionsd’euros dels que 10,2 es destinen a despeses depersonal, xifra significativament superior al pres-supost previst per a inversions.
Malgrat tot, Esplugues és un municipi que hamillorat enormament el seu nivell de conexionsamb Barcelona gràcies a la creació de noves lí-nees de transport metropolità. En aquest sentitdestaquen les dos línies del Trambaix, TB1 i TB2que creuen el terme municipal fins a la PlaçaFrancesc Macià de Barcelona. Al trambaix calafegir la línia 5 del metro i 20 línies d’autobusosmetropolitans i urbans.
10 barris molt desigualsLa ciutat d’Esplugues està dividida en 10 ba-
rris molt desiguals entre ells: CENTRE, LA PLA-NA, CAN CLOTA, FINESTRELLES, CIUTAT DIAGO-NAL, LA MIRANDA, LA MALLOLA, EL GALL,MONTESA i CAN VIDALET. El més poblat és el deCan Viladet i el menys Ciutat Diagonal amb només de 700 persones. La ciutat, està perdenthabitants a un ritme constant, al voltant de les200 persones i s’està arribant als nivells de po-blació registrats l’any 1981.
Una ciutat amb històriaUn tros de paret de la Torre dels Lleons és,
possiblement, l’únic testimoni localitzat que de-mostra l’existència dels primers assentamentshumans en aquest terme municipal.
Tal vegada correspondria a les restes d’unavil·la romana emplaçada a la vora de la Via Au-gusta, camí principal de comunicació que tindriaEsplugues fins a la construcció de la carretera
Reial al segle XVIII.La documentació més antiga trobada és de
l’any 964 i correspon a un testament que parlade cases, hortes i vinyes situades a Esplugues,sense esmentar però cap nucli de població. Noserà fins l’any 1096 quan es farà la primera deli-mitació del territori enregistrant una desena decases amb una cinquantena d’habitants.
Per documentació del s.XII hi ha referènciesque la família més important correspon als Pical-qués, propietaris d’un castell (on hi ha la Torredels Lleons) i d’una bona part de terres d’Esplu-gues. L’assentament d’Esplugues quedaria articu-lat sobre dos nuclis fonamentals: el turó de la Sa-grera, on l’església faria d’eix aglutinador, ambmasos al seu voltant com Can Romaneda, CanCortada o Can Pi; i el nucli derivat del feu de la fa-mília Picalqués. Al costat, també, de l’antiga ViaAugusta, hi restaria emplaçat el primitiu hostal dePicalqués. En el seu entorn hi creixeria el Raval(desaparegut amb la construcció de l’autopista A-2), format per les casetes dels treballadors delfeu.
Aquesta distribució demogràfica i urbanísticacanviarà definitivament a finals del s. XVII com aconseqüència de la construcció de la carreteraReial o camí Nou (de Madrid a França) manadaconstruir (1763-5) per ordre del rei Carles III.
La nova carretera desplaçarà el centre de lapoblació (com ho demostra el trasllat de l’hostalde Picalqués del Raval a la carretera) i connecta-rà el nucli de la vila amb una sèrie de masies queestaven aïllades.
Progressivament, s’aniran construint casetesde planta baixa i pis amb un petit hort al llarg dela carretera, amb preferència al cantó Nord. Lamajoria de les noves construccions són petitescases individuals habitades per jornalers delcamp.
A pols de l’augment de població aniran sorgintnoves necessitats ateses per botiguers, ferrers,sabaters… Esplugues deixarà progressivamentde ser un poble únicament rural.
La situació geogràfica i estratègica d’Esplu-gues, a la vora de la ciutat de Barcelona i dintrede l’`ambit del Baix Llobregat, expliquen el bonnombre d’episodis històrics que s’anaren succeinten el pas pretèrit del temps.
Esplugues, ha esdevingut escenari de lluites i,sovint, camp d’operacions militars atès l’emplaça-
panorama económico
em
pre
sa
ria
ld
iari
o
10
ment de mirador de la nostra muntanya de St.Pere Màrtir.
Noms com el mariscal la Mothe, en la seva in-tervenció en la guerra dels Segadors, o el del ge-neral Manso en les conteses napoleòniques i d’al-tres més lligats al transcurs de les guerres carli-nes expliquen la complicitat històrica que Esplu-gues ha tingut amb la resta del país al compàsdels canvis socials i polítics.
A tall anecdòtic, assenyalar que l’ordre debombardeig de la ciutat de Barcelona l’any 1842la va firmar Espartero emplaçat a Can Cortada.Des de Montjuic es van llançar un miler de bom-bes durant catorze hores.
Evolució EconòmicaEsplugues, fins ben entrat el segle XX, tingué
com a base econòmica fonamental l’agricultura.Tot i que la manca de regadiu en una agriculturade secà havia obligat una bona part de la pobla-ció a trobar el seu mitjà de subsistència en elconreu d’altres terres dels contorns, o bé esde-venir mà d’obra de les fàbriques dels voltants .
Les primeres referències industrials estan lli-gades a la ceràmica i tota la producció lligada alfang aprofitant la qualitat argilosa del sol. En per-
fecta harmonia conviurien les siluetes allargassa-des de les xemeneies de les bòbiles al costat delscamps conreats per la vinya i el blat.
Destaquem la presència de la fàbrica de ce-ràmica artística Pujol i Bausis "La Rajoleta" ins-tal·lada des de mitjans de segle passat i de granrenom dins la producció ceràmica artística delperíode modernista, especialment.
La millora de les comunicacions, la instal·laciód’aigua, llum i telèfon faran possible l’emplaça-ment durant el primer terç de segle de petites fà-briques o empreses familiars.
No obstant això, no serà fins a partir delsanys 50 i 60 quan Esplugues se sumirà en unprocés accelerat i irreversible d’industrialitzacióplena que precipitarà el seu pas de vila a ciutat.La seva fesomia que, temps enrere, tan haviaatret colònies d’estiuejants experimentarà diver-sos canvis d’acord amb les transformacionsquantitatives i qualitatives de la ciutat, fins a con-vertir-se en la ciutat actual, fruit d'un creixementcensurable i desordenat, que amaga també al-guns espais i paisatges acollidors. Espluguescompta actualment amb poc més de 400 em-preses, especialment del sector metal·lúrgic, quí-mic i d’arts gràfiques.
Esplugues és una població
marcada en molts
aspectes per la proximitat
de la ciutat de Barcelona
Joker’s es una empresa dis-tribuidora de material de infor-mática, multimedia y de pro-ductos de imagen y sonido cre-ada en 1997 gracias a la ini-ciativa de Maribel Tomás,Antonio Peñalver y JoséAntonio Romero. “Los tressocios procedíamos de otrasempresas y decidimos unirnospara impulsar un nuevo proyec-to que pudiese ofrecer un buenservicio a nuestros clientes”,explica José Antonio Romero.Desde sus oficinas situadas enla calle Cobalto de l’Hospitalet,el equipo de Joker’s se ha espe-cializado en ofrecer las últimasnovedades en el campo de lainformática a nivel de hardwarey software a un gran abanicode clientes. “Trabajamos impor-tando material y distribuyéndo-lo a detallistas y grandes clien-tes y nos diferenciamos de
nuestros competidores porquepodemos ofrecer equipos a lacarta rápidamente ya que unade nuestras claves es mante-ner un stock que nos permitaservir productos de formainmediata”.
Aunque parezca contradic-torio con los tiempos del “just intime”, Romero asegura que unade las claves de su servicio estáen mantener un equilibrio destocks que le pemrita afrontarcon rapidez las demandas desus clientes.
Dentro de la empresa,Romero se responsabiliza deldepartamento de compras. Eneste sentido, asegura que tra-baja “desde un punto de vistade usuario ya que compramoslo que les gusta a nuestrosclientes para ofrecer un buenprecio y un producto pensadopara ellos”. Por su parte,
Maribel Tomás es la responsa-ble de la estrategia comercialjunto a Antonio Peñalver que seha especializado en temas detelecomunicaciones, hardwareespecífico y redes, Estos tressocios forman parte de un equi-po humano de 18 personasentre comerciales, técnicos,logística y administración.
Un sector en expansiónEl sector de la informática y
de los productos de usuario deimagen y sonido está viviendoun ciclo alcista gracias a larenovación de equipos queestán realizando empresas yusuarios. “Hay tres claves queexplican el momento en que nosencotramos: el cambio del clá-sico monitor de PC a las panta-las TFT; el cambio de PC’s aordenadores portátiles y el
el socio
“Ofrecemos un buen precio y un producto pensado para el usuario”
Entrevista con José
Antonio Romero,
gerente de Joker’s
diario
em
pre
sa
rial
11
sabrán vivir sin un ordenador...hoy en día todavía existe unageneración que puede vivir sin lainformática pero en los próxi-mos años, el uso de ordenado-res y unidades portátiles conconexión WI-FI a Internet serágeneralizada hasta el punto queno sabremos vivir sin ellos”, ase-gura José Antonio.
A nivel de sector, las marcasque más proyección tienen sonlas multinacionales capaces deofrecer un servicio post-venta yde reparaciones directamente asus clientes.
Es el caso de las coreanasSamsung o LG que una vez dis-tribuidos sus componentes dis-ponen de un servicio de aten-ción al usuario capaz de solucio-nar cualquier problema con elproducto que ha sido adquiridopor el consumidor final a través
del punto de venta.
Nuevo almacén en AbreraToda esta actividad y las pre-
visiones de futuro de Joker’s“podríamos abrir nuevos cam-pos como instaladores de soft-ware”, han desembocado demomento en la adquisición deuna nave comercial de 600 me-tros cuadrados en el polígonoCan Amat de Abrera “para po-tenciar nuestra capacidad logís-tica y de almacenaje y el serviciopost-venta a nuestros clientes”.
A pesar de estar ubicadosen l’Hospitalet han escogido unpolígono de Abrera por un temade “costes” ya que “los preciosque buscábamos sólo los en-contramos en esta localidad delBaix Llobregat, aunque seguire-mos manteniendo nuestras ins-talaciones en la ciudad.
auge de las redes inalámbricasen empresas y domicilios”. Decara al futuro, las previsionesde los expertos del sector apun-tan que en los hogares existiráun mínimo de un PC por hogar,acompañado de una unidad por-tátil que a través de la tecnolo-gía WI-FI ofrecerá conexión ainternet de forma inmediata yfácil desde cualquier punto de lacasa. “De esta manera si nece-sitamos una receta la consulta-remos desde la cocina por inter-net, por ejemplo...”
Además, por lo que se refie-re a imagen y sonido, los exper-tos aseguran que el conceptode TV tal y como lo conocemosactualmente desaparecerá enfavor de una “unidad audiovi-sual” que servirá para ver TV,Internet, Juegos Multimedia...etc. “Creo que nuestros hijos no
el socio
em
pre
sa
ria
ld
iari
o
12
El equipo fundador de
Joker’s impulsó esta
empresa en 1997
Una relación comercial digitalLa actividad comercial de-
sarrollada por Joker’s transcu-rre “vía messenger” gracias alas facilidades de Internet. Estesistema de relación y de cierrede pedidos ya ha desterrado eltradicional encuentro en las fe-rias de sector... “a este tipo deferias como el CEBIt o SIMO só-lo acudimos como usuarios yaque toda la actividad comercialla desarrollamos a través de In-ternet”. A pesar de este tipo derelación, el factor humano per-dura, principalmente en el cie-rre de las operaciones comer-
ciales y en el momento de la fi-nanciación. Es un ejemplo másde las posibilidades que hanabierto las nuevas tecnologíaspara todas aquellas empresasque necesitan aumentar susmercados a nivel mundial. “Mu-chos de los componentes losimportamos desde China, allíexisten plantas industriales quefabrican kilómetros y kilómetrosde pantallas TFT que posterior-mente son compradas por to-das las marcas para elaborarsus productos finales”. En estacarrera tecnológica, “las únicasdiferencias las aportan el dise-
ño y el servicio post-venta”.
Precios por debajo de los 600En cuanto a precios, se
mantienen grandes diferenciasentre producto profesional y do-méstico aunque José AntonioRomero asegura que un PC pa-ra el hogar se puede adquirir yapor debajo de los 600 euros yun portátil para temas profesio-nales por debajo de los 900 eu-ros. A partir de aquí existe laposibilidad de aumentar el equi-pamiento al gusto de cada con-sumidor.
el socio
diario
em
pre
sa
rial
13
empresas contratistas seguir laevolución del mercado y cono-cer las últimas innovaciones delas empresas subcontratistas.
El Salón fue visitado por47.521 personas, lo que supo-ne un incremento del 4% res-pecto al año anterior, de los queel 11 % fueros extranjeros de72 nacionalidades diferentes.
de Sabadell, la Unión Empresa-rial Metalúrgica de Terrassa y laUnión Patronal Metalúrgica del’Hospitalet y el Baix Llobregat.
Las empresas participanteshan sido: Alferca (Castellbisbal),Matriçats (Celrà), S.A. Sinard(Sabadell) y Tecnoplastic (SantJoan Despí).
La feria Midest permite a las
Se ha celebrado recien-temente en París la 34ª
edición de la feria MIDEST, Salónde la subcontratación industrial.Esta edición ha contado con lapresencia de un grupo de 4 em-presas dedicadas a la subcon-tratación que han compartidostand y servicios con la coordi-nación del Centre Metal.lúrgic
promoción internacional
Empresas de subcontratación metalúrgica participan en Midest París
em
pre
sa
ria
ld
iari
o
14
En esta acción han participado
cuatro empresas del sector meta-
lúrgico
promoción internacional
Máquina herramienta: Iránes uno de los principales desti-nos de las exportaciones espa-ñolas del sector en la región.
Maquinaria de envase y em-balaje: La necesidad de mejorarla presentación de los artículosproducidos en el país, crea bue-nas oportunidades de suminis-tro de maquinaria de empaque-tado, envase y embotellado.
Productos químico-farma-céuticos: El 11% de las impor-taciones iraníes corresponde aeste apartado. Existen tambiénoportunidades de negocio en latransferencia de tecnología deproducción de este tipo de pro-ductos.
Máquina para obras públicasy minería: El TPQD prevé aco-meter grandes proyectos deobras públicas y explotacionesmineras. En ambos sectoresexisten posibilidades de suminis-tro de maquinaria y equipos.
Las empresas participantesen esta misión han contado conuna ayuda de COPCA, y el apoyodel Centre de Promoció de Ne-gocis del COPCA en Teherán.
mitido una notable mejora de lapresencia comercial españolaen este mercado en los últimosaños.
Irán presenta interesantesoportunidades comerciales porel tamaño de su mercado: másde 60 millones de habitantes.La existencia de abundantesfuentes energéticas a bajo cos-te, su mano de obra competitivay relativamente cualificada, elproceso de desarrollo y moder-nización de su economía y supotencial de crecimiento, la me-nor penetración comercial rela-tiva de nuestros principalescompetidores, el aumento delos precios del petróleo de losúltimos años ha generado unamayor capacidad de demanda.
Existen oportunidades enprácticamente todos los secto-res, pero podrían destacarse al-gunos, ademas de los relaciona-dos con el petróleo y gas:
Automoción y componentes,este sector ofrece posibilidadesdesde el suministro de maquina-ria, piezas, transferencia de tec-nología o producción en el país.
La UPMBALL ha organi-zado una misión comer-
cial a Irán, juntamente con elCentre Metal·lúrgic de Sabadelly la UEM de Terrassa en la quehan participado las siguientesempresas: Ankemot, S.L.(Esparreguera), Fredcolor, S.L.(Castellar del Vallés), L.P.G.(Esplugues de LLobregat),Mespack, S.L. (Santa Perpetuade la Mogoda), Nederland, S.A.(Viladecans) y Samnovi Ricard(Terrassa).
Irán es un país que sorpren-de ya que su distorsionada ima-gen internacional difiere de larealidad, algo de lo que se esconsciente en cuanto se viaja alpaís. Después de la revoluciónislamista del 1979, goza de unmarco político "sui generis", pe-ro estable, que en los últimosaños ha iniciado el camino aper-turista, tanto en política interna-cional como en materia econó-mica.
Irán ofrece una buena situa-ción económica coyuntural antela subida del precio del crudo delos últimos años, lo que ha per-
Irán se consolida como un atractivomercado para nuestras empresas
15
diario
em
pre
sa
rial
Irán presenta
interesantes oportu-
niades comerciales
con un mercado de
más de 60 millones
de habitantes
Pla de promoció internacionaldel sector metal·lúrgic
Accions de promoció en mercats exteriors.
País
MISSIONS COMERCIALS *
(*) Amb el suport de COPCA.
VISITA AGRUPADA A FIRES INTERNACIONALS *Ciutat-PaísDataSectorFira
SALON INTERNATIONAL Maquinària agrícola i accessoris 1 al 2 de març 2005 París - FRANÇADE L'AGRICULTURE
CEBIT Tecnologia, informació, 10 al 11 de març 2005 Hannover - ALEMANYAtelecomunicacions, software i serveis
ISH Climat., calef. ind., aire cond., 17 al 18 de març 2005 Frankfurt - ALEMANYAinst. sanitàries
HANNOVER MESSE Indústria, automatització i innovació 13 al 15 d'abril 2005 Hannover - ALEMANYA
INTERPACK-METPACK Envàs i embalatge 21 al 22 d'abril 2005 Düsseldorf/Essen - ALEMANYA
LIGNA Maquinària i accessoris per 2 al 3 de maig 2005 Hannover - ALEMANYAtreballar la fusta
INTEL Electrònica, electrotècnica, il·luminació, 19 al 20 de maig 2005 Milà - ITÀLIAseguretat, automatització,components per electrodomèstics
EMO Maquinària eina i accessoris 19 al 21 de setembre 2005 Hannover - ALEMANYA
CUMBRE INDUSTRIAL Subcontractació, indústria 28 de setembre 2005 Bilbao - ESPANYAY TECNOLÓGICA i tecnologia
ANUGA Maquinària alimentació 10 al 11 d'octubre 2005 Colònia - ALEMANYA
CEMAT Logística i intralogística 13 al 14 d'octubre 2005 Hannover - ALEMANYA
ELECTRONIC ASIA Fabricació i components 13 al 16 d'octubre 2005 Hong Kong - XINAindústria electrònica
EQUIP AUTO Reparació i indústria auxiliar 17 al 18 d'octubre 2005 París - FRANÇAautomoció
BATIMAT Maquinària i subministres 10 al 11 de novembre 2005 París - FRANÇAper a la construcció
EUROPLAST Maq. transformació de plàstic 15 al 16 de novembre 2005 París - FRANÇAi cautxú
PRODUCTRONICA Fabricació i components indústria 17 al 18 de novembre 2005 Munic - ALEMANYAelectrònica
2005
2005
Data prevista
XINA (Shanghai)
XILE-ARGENTINARÚSSIA
MARROCCANADÀ
MÈXICXINA (Hong Kong i Canton)
ÍNDIAHONGRIA
SUDÀFRICA
21 al 25 de febrer 2005
14 al 18 de març 20054 al 8 d'abril 2005
30 de maig al 3 de juny 200527 al 30 de juny 2005
26 al 30 de setembre 200510 al 14 d'octubre 2005
24 al 28 d'octubre 20057 al 11 de novembre 2005
27 de novembre al 2 de desembre 2005
U n i óE m p r e s a r i a lM e t a l · l ú r g i c a
Les entitats organitzadores es reserven el dret d'anul·lar, modificar o afegir noves accions de promoció, per tald'adequar el pla a les demandes de les empreses associades o a les circumstàncies dels països a visitar.
(**) Amb el suport de l'ICEX i/o COPCA.
País
RÚSSIA
MARROC
CANADÀ
MÈXIC
ÍNDIA
HONGRIA
SUDÀFRICA
XINA
BRASIL
Data prevista
Sessions informatives de caràcter pràctic, en les que s'analitzen les possibilitats reals que ofereixen els diferentsmercats.
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Setembre
Octubre
Novembre
Si voleu més informació contacteu a través de les associacions promotores.
Pla de promoció internacionaldel sector metal·lúrgic
PARTICIPACIÓ AGRUPADA EN FIRES INTERNACIONALS **
JORNADES INFORMATIVES 2005
i
10 al 13 de maig 2005
15 al 18 de novembre 2005
30 novembre al 3 desembre 2005
Data
Lyon - FRANÇA
París - FRANÇA
Frankfurt - ALEMANYA
Ciutat-País
Subcontractació metal·lúrgica
Subcontractació metal·lúrgica
Motlles i matrius
Sector
ALLIANCE
MIDEST
EUROMOLD
Fira
2005
2005
St. Pau, 608221 TERRASSA
Tel. 93 736 11 00 - Fax 93 736 60 14e-mail: [email protected]
www.cecot.es
U n i óE m p r e s a r i a lM e t a l · l ú r g i c a
Av. Fabregada, 93, 1º 3ª dcha.08901 L'HOSPITALET DE LLOBREGATTel. 93 337 04 50 - Fax 93 337 50 15
e-mail: [email protected]
Tres Creus, 66E08202 SABADELL
Tel. 93 745 78 10 - Fax 93 726 09 95e-mail: [email protected]
www.centrem.es
Una de las máximas pre-ocupaciones del equipo
de gestión de AEBALL /UPM-BALL es tener siempre actuali-zada la base de datos de em-presas asociadas, para así po-derles ofrecer un mejor servicioa todos los asociados.
Por este motivo, a partir deahora, todas las empresas aso-ciadas tienen a su disposiciónuna pequeña aplicación parapoder actualizar todos los datosrelativos a la empresa y a su ac-tividad comercial o industrial.
Desde la parte privada de laweb (www.aeball.net) puedenacceder a esta aplicación ha-ciendo clic en la opción "Mant.datos asociado" del menú de laizquierda.
Una vez dentro, podrán mo-
dificar todos los datos relativosa la compañía: el CIF de la em-presa, el número de teléfono, elFAX, la dirección de correoelectrónico, su página web yotros datos, tales como el nú-mero de trabajadores, la activi-dad de la empresa, la gama deproductos y servicios, etc.
A través de diferentes pan-tallas, pueden modificar los da-tos que disponemos en nuestrabase de datos por los datos ac-tualizados.
Una vez modificados los da-tos que figuran en una determi-nada pantalla, simplemente sedebe pulsar el botón "Siguiente"para acceder a la siguiente pan-talla. De esta manera, si los da-tos que figuran en la pantallason correctos, pulsando sobre
el mismo botón pasarían a la si-guiente pantalla y los datos dela pantalla anterior no se modi-ficarían.
De esta forma, no es nece-sario comunicar por e-mail opor FAX al equipo administrati-vo de AEBALL/UPMBALL loscambios que se produzcan enlos datos que dispone AE-BALL/UPMBALL y la base dedatos de las empresas asocia-das estará siempre actualiza-da.
Esta es una de las ventajasincorporadas en la parte priva-da de la intranet de la entidad.Una demostración más de lasimplicidad que ofrecen lasnuevas tecnologías para la ges-tión y actualización de la infor-mación.
aeball.net
Mantenimiento de los datos de lasempresas asociadas
18
em
pre
sa
ria
ld
iari
o
Actualizar los datos
de nuestras empre-
sas es mucho más
rápido y eficaz gracias
al servicio integrado
en la parte privada de
la AEBALL
En la primera quincenade enero, se celebró la
Jornada sobre PLANIFICACIÓNDEL CIERRE FISCAL Y CONTA-BLE DEL EJERCICIO 2004 YNOVEDADES FISCALES DE2005 en la sala de conferen-cias de la AEBALL/UPMBALL.
El objetivo de esta jornadaera facilitar a las empresasasociadas el cierre del ejerci-cio, ya que el final del año na-tural coincide con el final delperiodo impositivo de la mayo-ría de las empresas.
También el momento deplanificar el cálculo del im-puesto sobre sociedades. Pa-ra ello se trató el punto de
partida, es decir, el resultadocontable, que tiene que tenermuy en cuenta todas aquellasnormas que afecten a la de-terminación de beneficio opérdida contable.
A continuación se analizólas últimas resoluciones delICAC y las últimas adaptacio-nes del Plan General de Con-tabilidad, así como las nove-dades fiscales del año 2004,las últimas respuestas de laDGT, las diferentes oportuni-dades que ofrece la normativafiscal.
Por último se analizó lasmedidas contenidas en el pro-yecto de Ley de Presupuestos
para el año 2005 y se abrió elcoloquio con gran participa-ción de las más de sesentaempresas presentes en la sa-la de conferencias de la enti-dad.
Asesores de HorwtahLa Jornada tuvo como po-
nentes a Jordi Bech Sanz, eco-nomista y censor jurado decuentas, socio de JGBR HOR-WATH Abogados y AsesoresTributarios y a Javier TeringuerMur economista, socio deJGBR HORWATH Abogados yAsesores Tributarios.
reportaje
20
em
pre
sa
ria
ld
iari
o
Jornada sobre planificación del cierre fiscal y contable 2004
Más de 60 empresas
participaron en una
jornada informativa
convocada por la
AEBALL/UPMBALL
aquesta no es produís. Comiat: Formal, d’acord
amb la relació establerta en lasalutació: Atentament...
Signatura i data:
Algunes fórmules útils enaquest tipus de document, po-den ser: Li demanem que faciels tràmits necessaris per /Per algun error, no hem rebutla certificació que / Restem al’espera que s’esmeni al mésaviat possible aquest malentès/ Em sap greu comunicar-li queen cas contrari...
Us volem recomanar un webmolt útil per a l’empresa:
El Manual de documents pera l'empresa, http://www.gen-cat.net/ctc/llengua/eines_per_a_lempresa/mde/web/in-dex.html aplicació informàticaper a Windows 95/98.
Aquest programa permetelaborar i imprimir la documen-tació que usualment generenles empreses en les seves acti-vitats comercial i administrati-va.
Centre de Normalització Lingüística de l’HospitaletCarretera de Collblanc, 69, 3r08904 L’HospitaletTel.: 93 440 65 70.Fax: 93 440 48 [email protected]
22
parlem de...
Us oferim en aquest nú-mero dos mous models
de documents comercials; enconcret, us parlarem de l’oferi-ment de serveis professionals ide la reclamació d’una empresaa un client.
TEXTOS COMERCIALSL’Oferiment de Serveis Pro-
fessionals: Es tracta d’un textque serveix per adreçar-se auna altra empresa o professio-nal i oferir-li els nostres serveis.És un text a mig camí entre eltext publicitari i la sol·licitud detreball.
La funció d’aquest docu-ment és fer una oferta que pu-gui cobrir algunes de les neces-sitats de l’empresa destinatà-ria. La informació principal hade descriure el tipus de serveique s’ofereix i la nostra disponi-bilitat. És important que siguibreu i que deixi oberta la possi-bilitat d’ampliar la informacióamb material imprès o amb unaentrevista personal.
Utilitzarem el model d’unacarta que, tenint en compteque es tracta d’un primer con-tacte, haurà de ser formal.
EstructuraSalutació: Senyor/a, Sen-
yors/ores,Introducció: Descriu l’objec-
tiu del missatge, és a dir, ofe-reix el servei de l’empresa.
Nucli: Descripció més com-pleta, però no detallada, delsserveis.
Conclusió: Manifestació dedisponibilitat per donar una in-
formació més detallada, si hiestan interessats.
Comiat: D’acord amb el toformal de la la salutació: Aten-tament... O bé, sovint la fórmu-la de comiat s’integra dins d’u-na frase de la conclusió: Re-beu/rebi una salutació cordial.
Signatura i data.
Reclamació d’una empresa a unclient: En aquest escrit unaempresa s’adreça a un clientper instar-lo que faci lesaccions necessàries per solu-cionar un problema sorgit en larelació. Ja que és una reclama-ció el més correcte és enfocarla situació com si es tractésd’un error o un endarrerimentcomprensible i solucionable; ésa dir en un to neutre i respec-tuós.
En tot cas, si cal insistiramb noves reclamacions, espot utilitzar un missatge méscontundent i, segons la impor-tància del fet, podem esmentarles mesures concretes quel’empresa iniciarà per fer valdreels seus drets.
EstructuraSalutació: Benvolgut/uda
client/a; Senyor/a.Introducció: Referència al
motiu del missatge o als ante-cedents de la situació.
Nucli: Sol·licitud explícita deles condicions necessàries perrestablir la confiança entrel’empresa i el client.
Conclusió: Espera de res-posta o solució ràpida i, si cal,mesures a prendre en cas que
em
pre
sa
ria
ld
iari
o
Models de documents a l’empresa(IV part)
23
diario
em
pre
sa
rialparlem de...
Martí Pous, SLC/ Indústria, s/n09000 VILAVELLA DEL CASTELL
Rusticmobel, SLDepartament ComercialPolígon Can Serra E09003 Vilanova de la Torre
Senyors/senyores,
Ens adrecem a vostès per oferir-los els nostres serveis com a empre-sa dedicada des de fa més de quinze anys a l’entapissat de tot tipusde mobiliari i accessoris.
Recobrim i folrem tot tipus de superfícies a uns preus competitius i enuns terminis molt ajustats. Tenim experiència amb marques tan pres-tigioses com Mobles Uraldi, SA, L’Hospitalet.com, Totcadira, SL i Totper la Llar. A més, enguany, per celebrar el 15è aniversari de la nos-tra empresa oferim uns descomptes especials als nous clients.
Els adjuntem un fullet, tot demanant-los que no dubtin a posar-se encontacte amb nosaltres per sol·licitar-nos una entrevista personal enquè els explicaríem detalladament els nostres serveis i estudiaríem lesnecessitats específiques de la seva empresa.
Atentament,
Sílvia Solé RigolCap del Departament de Màrqueting
Vilavella del Castell, 20 de gener de 2005
Exemple de text comercial d’oferiment de serveis.
noticias
24
em
pre
sa
ria
ld
iari
o
Noticias de actividades y serviciosde la AEBALL
RELEVO EN LA PRESIDENCIADE UPM BARCELONA
La Junta de Gobierno de laUPM de Barcelona ha escogi-do a Ángel Guerrero deCastro como nuevoPresidente de la patronal pro-vincial, en sustitución deGuillermo Bueno que el pasa-do mes de diciembre cesó apetición propia del cargo queocupaba desde 1977.El nuevo presidente tiene unaamplia trayectoria empresarialen el sector y cuenta conexperiencia en el funciona-miento de las organizacionesempresariales metalúrgicas.
LA AEBALL INICIA LOS CURSOS PERTENECIENTESAL CONTRATO PROGRAMAINTERSECTORIAL FINANCIA-DOS POR EL CONSORCI PERA LA FORMACIÓ CONTÍNUADE CATALUNYA
El pasado mes de enero die-ron comienzo los cursoscorrespondientes al ContratoPrograma Intersectorial solici-tado por Fomento del Trabajoal Consorci per a la FormacióContínua de Catalunya.Como en anteriores añosestos cursos están dirigidos alos trabajadores en activo delas empresas asociadas y sontotalmente gratuitos. Lasmaterias que este año se vana impartir son: informática,idiomas, administración, man-tenimiento, prevención, segu-ridad y manejo de carretillas.
LA COMISIÓN PARITARIA DELCONVENIO DE COMERCIODEL METAL DE LA PROVIN-CIA DE BARCELONA, INICIALAS NEGOCIACIONES PARAEL NUEVO CONVENIO
El pasado día 17 de febrero,se constituyó la MesaNegociadora del ConvenioColectivo de Comercio delMetal de la Provincia deBarcelona.La comisión paritaria estácompuesta por los represen-tantes de los trabajadoresUGT-CCOO y la representaciónempresarial formada por laUnión Patronal Metalúrgica yentidades afiliadas comoUPMBALL.Dicha mesa deberá reunirsede forma periódica a fin denegociar el nuevo convenioque habrá de regir a partirdel 1 de enero de 2005.Los representantes de los tra-bajadores entregaron la plata-forma con sus reivindicacio-nes.
LA COMISIÓN PARITARIA DELCONVENIO SIDEROMETALUR-GICO DE LA PROVINCIA DEBARCELONA, APRUEBA LASTABLAS PARA EL AÑO 2005
El pasado día 20 de enero, laComisión Paritaria y laComisión Negociadora delConvenio Colectivo para laIndustria Siderometalúrgica dela Provincia de Barcelona,aprobó las tablas salariales
LA UPMBALL CONSIGUE FINACIACIÓN PARAFORMACIÓN CONTINUA ATRAVÉS DE LA FUNDACIÓNDEL METAL PARA LAFORMACIÓN CUALIFICACIÓNY EL EMPLEO
La Fundación del Metal parala Formación Cualificación y elEmpleo, compuesta por lapatronal CONFEMETAL y lossindicatos UGT y CCOO, consede en Madrid ha suscritoun acuerdo con el INEM a tra-vés de un Contrato Programapara la formación continua delos trabajadores del metal detodo el estado Español.Mediante dicho programa sepodrá acceder a una forma-ción específica del sector deforma subvencionada.La UPMBALL como entidadadherida al ContratoPrograma, por segundo añoconsecutivo, ya ha empezadoa impartir dicha formaciónpara los trabajadores de susempresas asociadas.
que habrán de regir para todoel año 2005 en la provincia deBarcelona. Firmaron lastablas, la representación delos trabajadores formada porUGT-CCOO y la representaciónde las empresas formada porla Unión Patronal Metalúrgicay entidades afiliadas como laUPMBALL.
25
diario
em
pre
sa
rial
noticias
Noticias de empresas asociadas a la AEBALL/UPMBALL
GRIÑO ROTAMIK S.A., SETRASLADA Y AMPLÍA SUSINSTALACIONES
La empresa Griño RotamikS.A., dedicada a la fabricaciónde bombas de vacío, turbinasy compresores, con sede enL’Hospitalet de Llobregat, haampliado sus instalaciones,trasladándose a laC/Londres, 7 PolígonoIndustrial Cova Solera deRubi.
METÁL·LIQUES GIL S.L., SETRASLADA Y AMPLÍA SUSINSTALACIONES
La empresa Metal·liques GilS.L., dedicada a la carpinte-ría metálica en hierro, alumi-nio e inoxidable, con sede enSant Boi de Llobregat, haampliado sus instalaciones,trasladándose a C/Santandernº 9 del Polígono Industrial"La Barruana" de Sant Vicençdels Horts.
J.G. ELECTRICA INDUSTRIALS.L., SE TRASLADA, AMPLÍASUS INSTALACIONES
La empresa J.G. EléctricaIndustrial S.L., dedicada a lasinstalaciones eléctricas espe-cialmente de montajes indus-triales, con sede enL’Hospitalet de Llobregat, haampliado sus instalaciones,trasladándose a la C/Rosellónnº 79 bajos de la mismapoblación.
INTEGRATION DESIGN ANDSOLUTION S.L., SE TRASLA-DA Y AMPLÍA SUS INSTALA-CIONES
La empresa IntegrationDesign and Solution S.L.,dedicada al softwareCAD/CAM para deformacióndel metal y con productos deCAD/CAM, comunicaciones yservidores, con sede en SantJoan Despi, ha ampliado susinstalaciones, trasladándose aC/Las Torres, 58 Local 2 dela misma población.
FELIU BOET S.A., CAMBIADE DENOMINACIÓN
La empresa Feliu Boet S.A.,fundada en el año 1928, quefue adquirida por el GrupoCointra en el año 1991, dedicada a la fabricación y venta de grifería, con sede en Cervello, Avda. Catalunya,15-17, ha cambiado la denominación, pasando a ser Alcalá Industrial S.A.empresa del Grupo Cointra y conservando la marcacomercial Feliu Boet.
ACCIO GLOBAL SOFTWARETECNOLOGIC S.L., CAMBIADE DENOMINACIÓN
La empresa Accio GlobalSoftware Tecnologic S.L.,dedicada a la consultoríainformática, con sede enAbrera, c/ Estacio nº 1, hacambiado de denominaciónpasando a ser TeneaTecnologías S.L.