COMISSI GESTORA DE LES PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT

COMISIN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATRIA: 2012 CONVOCATORIA: 2012

Assignatura: Valenci: llengua i literatura II Asignatura: Valenci: llengua i literatura II

BAREM DE LEXAMEN:Comprensi del text: 3 punts; anlisi lingstica del text: 3 punts; expressi i reflexi crtica: 4 punts.

Tria una daquestes dues opcions

Opci A

Llig aquest text i respon les preguntes segents.

1

5

10

15

Al mig duna clariana, el cavaller veu el cos de la noia, que dorm sobre una llitera feta amb branques de roure i envoltada de flors de tots colors. Descavalca amb rapidesa i sagenolla al seu costat. Li pren una m. s freda. T la cara blanca, com la duna morta. I els llavis prims i morats. Conscient del seu paper en la histria, el cavaller la besa dolament. Immediatament, la noia obre els ulls, uns ulls grans, ametllats i foscos, i el mira: amb una mirada de sorpresa que de seguida (quan ha cavillat qui s i on s i per qu hi s i qui deu ser aquell home que s al seu costat i que, suposa, la deu haver besat) es tenyeix de tendresa. Els llavis van perdent el to morat i, quan han reprs la vermellor de la vida, sobren en un somriure. T unes dents bellssimes. Al cavaller no li sap gens de greu haver-shi de casar, tal com estipula la tradici. s ms: ja shi veu, sempre de bracet amb ella, compartint-ho tot, tenint primer un nen, desprs una nena i en acabat un altre nen. Viuran una vida feli i envelliran plegats.

Les galtes de la noia han perdut la blancor de la mort i ja sn rosades, sensuals, per mossegar-les. Es posa dret i li allarga les mans, totes dues, perqu shi agafi i pugui posar-se dreta. I aleshores, mentre (sense deixar de mirar-lo als ulls, enamorada) la noia (feble dhaver passat tant de temps estirada) es posa dreta grcies a la fora dels braos masculins, el cavaller sadona que (cosa de vint o trenta metres ms enll, molt abans que la clariana acabi per donar pas al bosc) hi ha una altra noia adormida, tan bella com la que acaba de despertar, igualment estirada en una llitera feta amb branques de roure i envoltada de flors de tots colors.

Quim MONZ, dins Vuitanta-sis contes, Barcelona, Quaderns Crema, 2001, pg. 457-458.

1

1. Comprensi del texta) Descriu el tema i les parts bsiques del text. [1 punt]b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies. [1 punt]c) Identifica la tipologia textual i especifica almenys dos trets caracterstics daquesta tipologia

presents al text. [05 punts]d) Identifica la veu o les veus del discurs que hi ha al text. [05 punts]

2. Anlisi lingstica del texta) Indica la pronunciaci dels elements subratllats: [1 punt; resposta errnia: 0,25]

1. seu (lnia 2): oberta o tancada?2. morta (l. 3): oberta o tancada?3. prims i morats (l. 3): sorda o sonora? 4. foscos (l. 5): oberta o tancada?

b) Torna a escriure el fragment del text que va des dall on diu Al mig duna clariana, [...] (lnia 1) fins a [...] de tendresa (l. 7). Fes-ho ajustant els temps verbals a aquest inici de text: Al mig duna clariana, el cavaller va veure el cos de la noia, que dormia [...]. Subratlla els canvis que hi faces. [1 punt]

c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules al text o indican un sinnim. [1 punt]1. branques (lnia 2)2. envoltada (l. 2)3. estipula (l. 9)4. aleshores (l. 13)

3. Expressi i reflexi crticaa) Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monz reflecteix la societat

contempornia i amb quins recursos ho fa. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]

b) Escriu un text de caracterstiques semblants al que hem llegit ac, sobretot quant al registre, la tipologia, els recursos expressius i la veu del discurs. Cal que aprofites i que transformes largument dun conte tradicional, duna pellcula o duna novella molt conegudes. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]

2

Opci B

Llig aquest text i respon les preguntes segents.

1

5

10

15

20

25

29

La llengua la fa el poble, la fa lescola, la fa el televisor, la fa el poeta, la fa el novellista, la fa el diari, i fins i tot la fan els lingistes. Aix ho va escriure Joan Fuster, amb ms ra que un sant laic, ja fa unes quantes dcades. En cap altre mbit ds lingstic es fa ms evident la sentncia fusteriana que a la televisi, un mitj que exigeix un(s) registre(s) lingstic(s) basat(s) en les varietats prpies del vernacle-colloquial de lrea de cobertura del mitj, per respectuoses alhora amb els usos estndards i cultes de lidioma. La televisi s, per definici, un mitj de comunicaci de masses. I els seus usos lingstics han dadequar-se, en primer lloc, a aquesta caracterstica de mxima referncia quantitativa.

Lestructura lingstica (interna) dels idiomes, com ls mateix, s heterognia (diversa) i dinmica (variable). Ledat dels interlocutors, lambient social en qu viuen, locupaci, el sexe, la intencionalitat de la comunicaci sn factors que determinen, tant com la procedncia geogrfica, la varietat lingstica que els usuaris fan servir. Ara b: la variaci i la diversitat lingstiques als mitjans de masses han destar sota control. El principi del modelatge implcit al mitj aix ho exigeix. Per aix s tan important que la poltica lingstica dels mitjans de comunicaci la referida al seu estatus i tamb al mateix corpus lingstic es dissenye amb criteris estratgics que miren les necessitats comunicatives de tota la comunitat lingstica ms enll dels usos puntuals. La ra dexistir duna varietat estndard s precisament la intercomunicaci entre tots els parlants de la comunitat lingstica, amb independncia de la seua rea lingstica (dialecte geogrfic), de la seua edat (dialecte histric), de la seua classe social o ocupaci (dialecte social), etc. De fet, la varietat estndard es pot definir com una varietat superadora de la diversitat: la varietat que pot ser utilitzada per tothom (per tothom que la necessite), en el moment i el lloc adequat. Per els mitjans de masses sn, per definici, el lloc de realitzaci de la varietat (ms) comuna o llengua estndard.

Per tal de complir el paper de varietat superadora de la diversitat, lestndard no solament ha de ser conegut (compartit) per tothom, sin que ha de ser acceptat (sentit com a propi). La definici destandarditzaci de Charles Ferguson aix ho assenyala: lacceptaci duna varietat lingstica per a tota la comunitat lingstica com a norma supradialectal. Aix dependr, lgicament, del fet que complesca un paper funcional en la comunitat de parlants, que servesca per a alguna cosa a tothom. Ha de ser, per tant, una llengua comuna utilitria. Per aix solem repetir que el model lingstic de la televisi ha de ser correcte, segons la norma i adequat a cada situaci.

Toni MOLL, El model lingstic oral: el cas de Canal 9 o el nivell (lingstic) desnivellat,revista Quaderns del CAC, nm. 28, maig-agost, 2007, pg. 13-14.

3

1. Comprensi del texta) Descriu el tema i les parts bsiques del text. [1 punt]b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies. [1 punt]c) Identifica i justifica cinc marques de modalitzaci del text [05 punts]d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [05

punts]

2. Anlisi lingstica del texta) Indica la pronunciaci dels elements subratllats: [1 punt; resposta errnia: 0,25]

1. poble (lnia 1): oberta o tancada? 2. novellista (l. 1): oberta o tancada?3. ms ra que un sant (l. 2): selideix o no selideix?4. ms evident (l. 3): sorda o sonora?

b) Al text hi apareixen una srie de connectors textuals. Substitueix els casos segents per uns altres dequivalents. [1 punt]

1. Ara b (lnia 12)2. De fet (l. 19)3. Per (l. 21)4. per tant (l. 28)

c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules al text o indican un sinnim. [1 punt]1. laic (lnia 2)2. rea (l. 5)3. procedncia (l. 11)4. assenyala (l. 25)

3. Expressi i reflexi crticaa) Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la realitat contempornia.

Explica-ho. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]

b) Redacta un text en qu valores fins a quin punt la televisi autonmica valenciana compleix el criteri dutilitzar un model lingstic correcte, segons la norma i adequat a cada situaci. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]

4

COMISSI GESTORA DE LES PROVES DACCS A LA UNIVERSITATCONVOCATRIA:2012