departament de tecnologia 1 eso. avaluaciÓ … · tecnologies 1 eso. avaluació extraordinària de...

Tecnologies 1 ESO. Avaluació extraordinària de setembre 1

DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA

1 ESO. AVALUACIÓ EXTRAORDINÀRIA DE SETEMBRE

1. Consideracions prèvies

Per recuperar la matèria de Tecnologies s’han de realitzar les activitats d’estiu proposades i presentar-se a l’examen de setembre.

L’alumnat haurà de confeccionar un dossier amb les activitats d’estiu. Per a la realització del dossier s’han de tenir present les següents indicacions:

El dossier es farà amb fulls blancs A4, a mà (no amb ordinador).

S’ha de copiar l’enunciat de cada activitat i contestar-la.

El primer full serà la tapa i s’ha de veure clarament el nom de l’alumne, el curs i el grup.

L’enquadernació es farà amb grapes (no clips ni bosses portafolis).

Les activitats d’estiu s’hauran de lliurar el mateix dia de l’examen de setembre (si no es presenten aquest dia es valoraran amb 0 punts).

2. La qualificació final extraordinària de setembre

Serà el resultat obtingut de la valoració dels següents apartats:

1.- L’evolució de l’alumne durant el curs. Es considerarà la nota final que tenia en l’avaluació ordinària del mes de juny. Tindrà un valor del 10% de la qualificació final extraordinària.

2.- Les activitats de recuperació proposades per realitzar al llarg de l’estiu. Es puntuarà el dossier d’activitats (tant la correcció a l’hora de contestar les activitats com la bona presentació del dossier). Tindrà un valor del 20% de la qualificació final extraordinària.

3.- Prova extraordinària. Es considerarà el resultat de l’examen de setembre. Tindrà un valor del 70% de la qualificació final extraordinària.


3. Examen de setembre

El mes de setembre es farà una prova teòrica. Per preparar aquesta prova s’han d’estudiar les següents unitats del llibre de text utilitzat durant el curs.

UNITAT 1. El procés tecnològic UNITAT 2. Sistema informàtic UNITAT 3. El processador de textos. Internet

UNITAT 4. L’aula de tecnologia

UNITAT 5. El dibuix tècnic

4. Activitats d’estiu proposades

Aquestes activitats estan dividides per unitats temàtiques (que corresponen a les mateixes unitats del llibre de text que s’ha fet servir al llarg del curs).

Per realitzar les activitats s’ha de consultar el llibre de text.

Recordeu que les activitats d’estiu s’hauran de presentar necessàriament el mateix dia de l’examen de setembre (en cas contrari es valorarà el dossier amb 0 punts).

UNITAT 1. El procés tecnològic 1. L’alimentació és una necessitat _______ que podem satisfer amb un producte elaborat per la indústria alimentària, com per exemple: _______ Esquiar és una necessitat _______ que podem satisfer amb un producte tecnològic com _______ La _______ és la capacitat que ens permet construir objectes i aparells o elaborar productes. La _______ és el conjunt de coneixements tècnics organitzats científicament.

2. Quin fet bàsic distingeix els éssers humans de la resta d’animals?

3. Quina diferència hi ha entre artesania i tècnica? 4. Quines qualitats tenien els antics artesans? Quines qualitats tenen els tècnics actuals? 5. Per què es parla avui dia de tecnociència? 6. Quina diferència hi ha entre tècnica i tecnologia? Tenen el mateix objectiu? Justifica les teves respostes.


7. De quines dues maneres es pot dur a terme la fase de construcció en un procés tecnològic? Quina podrem utilitzar nosaltres al taller? 8. Què és per a tu la tecnologia? 9. Per a què serveix la tecnologia?

10. Digues els noms de dues necessitats humanes bàsiques i dues de secundàries. Per a cada cas, indica algun objecte, aparell o producte que les satisfaci.

11. L’activitat tecnològica, influeix en el medi natural? En cas afirmatiu, indica de quina manera (positiva o negativa) i justifica la resposta. 12. La utilització de productes tecnològics és sempre positiva per a la societat? Justifica la resposta.

13. Els coneixements científics, com ara les matemàtiques i la física, ha permès desenvolupar productes tecnològics com l’ordinador. Un producte tecnològic com el submarí ha permès descobrir indrets del fons del mar i augmentar els coneixements en ciències com la biologia marina. A partir d’aquests exemples, explica quina relació hi ha entre la ciència i la tecnologia. 14. L’automòbil ha canviat la nostra societat, ja que ens permet desplaçar-nos de forma ràpida i segura. Però l’ús de l’automòbil provoca la contaminació de l’aire i sovint és causa d’accidents mortals. Davant d’aquesta situació es poden adoptar diverses actituds:

a) Prohibir l’ús d’automòbils i deixar de fabricar-ne per evitar la contaminació i els accidents. b) Continuar utilitzant-lo i, sense capficar-s’hi, pensar que és un element de progrés per a la societat i que, per tant, no pot ser dolent. c) Conèixer-ne bé les característiques i les conseqüències que comporta la seva utilització per poder-ne fer un bon ús.

Quina actitud creus que és la més adequada? Per què? 15. Enumera, per l’ordre correcte, les tres fases del procés tecnològic i explica-les breument. 16. Quines diferències hi ha entre el disseny i l’avaluació en un procés tecnològic?

17. Indica si són certes o falses les afirmacions següents (si són falses, digues per què):

a) El procés tecnològic serveix per resoldre problemes o satisfer necessitats. b) El més important en un procés tecnològic és fer totes les accions, sense tenir en compte l’ordre en què es fan. c) El procés tecnològic és un conjunt d’activitats manuals destinades a la construcció d’objectes o a l’elaboració de productes.


18. Quines diferències hi ha entre el projecte i la memòria?

19. Classifica les accions següents segons la fase del procés tecnològic a la qual pertanyen: Dibuixar els plànols de construcció, proposar possibles millores, anotar les idees, donar forma a les diferents peces d’un objecte, realitzar un pla de treball, definir el problema, comprovar si el problema ha quedat resolt i buscar informació. 20. Quin és el fet que fa possible la millora contínua dels productes tecnològics? UNITAT 2. Sistema informàtic 1. Indica el nom dels diferents components informàtics de la figura.

2. Què són les TIC? Posa uns quants exemples d’aparells i dispositius basats en aquestes tecnologies.

3. Cerca informació sobre algun aparell nou aparegut al mercat, relacionat amb les TIC, i comenta per a què serveix, com funciona, quins avantatges aporta, quins inconvenients té, si provoca algun impacte social o cultural positiu o negatiu, etc.

4. La branca de la ciència i de la tècnica que estudia el tractament automàtic i racional de la informació mitjançant l’ús de màquines, s’anomena:

a) Ordinador b) Windows c) Informàtica d) Internet


5. El conjunt d’elements físics de l’ordinador s’anomena ____________________, i el conjunt de programes que controlen el funcionament de l’ordinador és el _________________. 6. De la llista següent, selecciona quins elements poden classificar-se com a maquinari i quins com a programari: teclat, impressora, programa de dibuix, disquet, navegador d’Internet, disc dur, joc d’ordinador, mòdem, enciclopèdia multimèdia, ratolí, monitor, CD-ROM, Windows. 7. Les TIC són:

a) Les tecnologies de la informàtica b) Les tecnologies d’Internet i els ordinadors c) Les tecnologies de la informació i la comunicació d) La tecnologia de la comunicació i dels mòbils

8. Quants megabytes hi ha en un gigabyte?

9. Digues el nom de dos perifèrics d’entrada, dos de sortida i dos d’entrada/sortida. 10. El conjunt de programes que controlen el funcionament del maquinari i fan possible la comunicació entre l’usuari i l’ordinador a través dels perifèrics s’anomena _____________________________. Posa’n algun exemple. 11. Els endolls o connexions que serveixen per connectar diferents dispositius externs amb l’ordinador s’anomenen _________________. Poden ser bàsicament de tres tipus: _________, __________ i _________.

12. Digues quines de les frases següents són certes i quines són falses:

a) Per processar informació utilitzant la informàtica, cal disposar dels ordinadors i dels programes. b) L’ordinador és una màquina electrònica controlada per un programa que s’utilitza per al tractament automàtic de la informació. c) El maquinari (en anglès, hardware) és el conjunt de programes que controlen l’ordinador i el fan funcionar. d) Els components físics més importants que constitueixen el programari d’un ordinador són tres: el microprocessador (CPU), la memòria i els perifèrics. e) Els perifèrics d’entrada/sortida més importants són el monitor, la impressora, el teclat i el ratolí.

13. Quin arxiu ocupa més memòria, un de 3072 kB o un de 3,5 MB? 14. Ordena de menor a major la mida dels següents arxius: dibuix.bmp (1536 kB), carta.doc (1048576 bytes), cançó.mp3 (1,4 MB), fi lmació.avi (0,1 GB)


UNITAT 3. El processador de textos. Internet 1. Què és un processador de text?

2. Explica els avantatges que aporten els ordinadors respecte de les màquines d’escriure convencionals per a la creació de documents de text.

3. Digues quines de les frases següents són certes i quines són falses: a) El processador de textos ha fet que la feina d’escriure textos i crear documents sigui més fàcil, ràpida i eficaç. b) Microsoft Word és un processador de textos poc utilitzat en l’actualitat. c) El processador de textos permet donar format als textos, és a dir, establir el tipus, el color i la mida de la lletra, el format i l’alineació dels paràgrafs, etc. d) Els documents creats amb un processador de textos no poden contenir gràfics, taules, dibuixos, fotos i sons.

4. L’arxiu de nom pràctica1.doc és:

a) Una imatge b) Un document c) Una carpeta d) Una adreça web

5. Internet és:

a) Un navegador b) Un programa de correu electrònic c) Una gran xarxa d’ordinadors d) Un processador de textos

6. De la llista següent, assenyala què correspon a serveis usuals d’Internet: execució de programes, navegació web, televisió digital terrestre, correu electrònic, telefonia mòbil, xat, processador de textos, transmissió de fitxers, còpia d’arxius. 7. www.edu365.cat és:

a) Un arxiu b) Una adreça de correu electrònic c) Una adreça web d) Un explorador

8. Els _______________________, webs dissenyats específicament per facilitar les adreces d’altres pàgines web relacionades amb la paraula objecte de recerca, són de gran ajuda i molt útils per cercar informació a Internet. 9. Utilitza el diccionari multilingüe que trobaràs a l’apartat escriptori del portal Edu365.com i tradueix al castellà, a l’anglès, al francès i a l’alemany les paraules: tecnologia, informàtica, ordinador i programa.


10. Consulta un diccionari en línia a Internet i cerca la definició de les paraules, informàtica, ordinador, maquinari i programari. Compara les definicions que donen diferents diccionaris. UNITAT 4. L’aula de tecnologia 1. Per què és necessari que hi hagi diferents zones a l’aula de tecnologia? 2. Construeix una oració que tingui un sentit correcte i que contingui les paraules «eines», «operacions» i «materials» 3. Indica si són certes o falses les afirmacions següents. Si són falses, indica el perquè.

a) Cada eina només serveix per fer una mena d’operació. b) Per fer una operació podem triar qualsevol eina, sempre que s’adapti bé a la nostra mà. c) Les operacions es fan amb eines i sobre els materials. d) Les màquines eina són un tipus de màquines que serveixen per fabricar les eines que utilitzem habitualment. e) Una mateixa operació es pot fer amb eines diferents. f) L’ús de les eines no infl ueix de cap manera en el medi natural.

4. Tot seguit descrivim una sèrie d’accions. Indica si són correctes o incorrectes segons les normes estudiades. Si són incorrectes, explica quines conseqüències poden tenir.

a) Està a punt d’acabar la classe i t’adones que t’has oblidat de fer una operació. Vas corrents a agafar l’eina que necessitaràs per acabar l’activitat abans no sigui l’hora de plegar. b) Et reculls els cabells i et poses les ulleres protectores abans d’utilitzar la serra de vogir elèctrica. c) Quan s’acaba la classe, deixes les eines que has fet servir damunt els bancs de treball perquè les puguin utilitzar els companys del grup que ve després. d) Estàs pintant un projecte i, sense voler, has tacat una zona que no s’havia de pintar. Entres al magatzem i agafes el dissolvent adequat per netejar-la abans no s’assequi la pintura. e) La Laura, una companya del teu grup, fa servir el trepant de sobretaula per foradar una peça metàl·lica. Com que és la primera vegada que feu servir aquesta eina a l’aula de tecnologia, tu i uns altres companys us hi poseu a prop i tot al voltant per observar i aprendre com es fa. f) Després de fer uns talls en unes fustes i abans d’acabar la classe, reculls amb l’escombra les serradures que hi ha a la taula i les que han caigut a terra. g) Per ajudar el teu company Marc, li subjectes ben fort el material perquè no es mogui, mentre ell el talla amb el xerrac. h) Estàs treballant amb una eina elèctrica. S’ha embrutat i, per netejar-la, la poses sota l’aixeta, vigilant de no mullar l’endoll.


i) Has de tallar uns llistons i tens les mides a l’ordinador. Et situes al costat de l’ordinador per tallar-los i poder veure fàcilment les mides i no equivocar-te.

5. Quan has de fer servir la punta de marcar en lloc del llapis? 6. Quines operacions es poden fer amb l’escaire? 7. De quines dues formes ben diferents tallen les eines de tall? Explica’n les diferències. 8. Digues cinc normes de seguretat referents a l’ús de la serra de vogir elèctrica. 9. Quina diferència hi ha entre desbastar, ajustar i polir? 10. Quina diferència hi ha entre la llima, la raspa i la carda? 11. El paper de vidre pot tenir grans de gruixos diferents. Explica quan en faries servir un de gra fi i quan un de gra gruixut. 12. Marca quina és l’opció més correcta a cadascuna de les expressions següents:

A l’aula de tecnologia hi ha zones...

a) Separades segons les eines a utilitzar. b) Per construir instal·lacions. c) Diferents per a cada activitat. d) Diferents per a cada conservació.

Les instal·lacions de l’aula de tecnologia...

a) Faciliten les operacions necessàries pel muntatge dels projectes. b) Proporcionen aigua, llum, informació i energia. c) No s’han d’utilitzar en la fase de disseny. d) Cal respectar-les sempre.

Les eines...

a) Proporcionen l’energia i la llum necessàries en el treball al taller. b) Permeten aplicar les normes de seguretat al taller. c) Permeten fer operacions sobre materials per obtenir-ne objectes i artefactes útils. d) Fan diferents materials per obtenir operacions sobre els objectes.

Les normes de conservació ens diuen...

a) Com hem de fer el manteniment de les eines, les instal·lacions i els espais perquè estiguin sempre a punt. b) Com hem d’utilitzar les eines per obtenir uns bons resultats a les operacions. c) Què hem de fer o què no hem de fer per evitar situacions de perill. d) On hem de guardar cada eina perquè estigui sempre a punt.


L’operació de marcar... a) Consisteix a dibuixar sobre una peça els contorns d’un material. b) Sempre es fa amb el regle i el llapis. c) S’utilitza només per saber de qui és la peça que acabem de tallar. d) Consisteix a dibuixar sobre el material els contorns d’una peça.

El tall...

a) Pot ser net o amb despreniment de material. b) S’ha de fer sempre amb serra. c) S’ha de fer sempre abans de marcar. d) Pot ser amb serjant o amb barrina.

El peu de rei...

a) Serveix per mesurar amb aproximació. b) Serveix per mesurar llargàries de taulers. c) Serveix per mesurar amb precisió. d) Serveix per mesurar radis de rodones.

El trepant...

a) És una màquina-eina per polir. b) És una màquina-eina per foradar. c) És una eina per fer broques. d) Porta sempre la broca, que només s’ha de canviar quan es gasta.

Les alicates... a) Serveixen per tallar i, en moltes ocasions, també per foradar o per verificar. b) Serveixen per subjectar i, en moltes ocasions, també per tallar o doblegar materials. c) Només serveixen per tallar. d) Poden ser colzades, fixes o angleses.

Per fer un tall en angle de 45o sobre un llistó de fusta de pi utilitzaria...

a) Unes tisores de planxa. b) Una serra de vogir (manual o elèctrica). c) Un tallacaps. d) Una serra de biaixos.

UNITAT 5. El dibuix tècnic 1. Quines són les diferències bàsiques entre un dibuix tècnic i un d’artístic? 2. Per què és tan important el dibuix tècnic dins la tecnologia? 3. Què són les normes? Per què és important conèixer-les i aplicar-les? 4. Quins organismes internacionals i estatals elaboren i publiquen les normes de dibuix?


5. Indica la numeració d’un llapis de mina dura i la d’un de mina tova. Quan cal fer servir l’un o l’altre? 6. Representa les formes geomètriques següents en una làmina de dibuix, seguint les instruccions:

a) Un triangle que tingui els costats de 30, 45 i 65 mil·límetres. b) Un quadrat de 40 mil·límetres de costat. c) Un rectangle de 30 3 60 mil·límetres. d) Un hexàgon de 30 mil·límetres de costat.

Instruccions: Reprodueix els dibuixos amb un llapis dur (2H). Després ressegueix el perfil de les figures amb un llapis tou (HB o 2B) o passa el dibuix a tinta utilitzant els retoladors. Per dibuixar amb els retoladors de tinta, utilitza’n un 0,8 per al perfil de les figures.

7. Un camp de futbol fa 100 metres de longitud per 60 d’amplada. Determina quines mides ha de tenir en un dibuix a escala 1/200. 8. En un mapa hi ha indicades dues ciutats que a la realitat estan separades 50 km en línia recta. Si sobre el paper la separació, també en línia recta, és de 100 mm, a quina escala ha estat realitzat el mapa? 9. Digues cinc de les escales de reducció normalitzades més habituals. Què vol dir que són normalitzades? 10. En un plànol d’una habitació realitzat a escala 1/50 hem amidat amb el regle mil·limetrat l’amplada i la longitud d’una habitació i hem obtingut els següents valors: 55 i 65 mm respectivament. Quina ha de ser la mida real en m que haurà de tenir l’habitació? 11. Vols realitzar el plànol d’una peça que té unes dimensions màximes de 450 mm x 600 mm. A quina escala s’hauria de dibuixar per tal que hi càpiga bé en un full A4? Recorda que han de caber-hi les cotes i el caixetí. 12. Dibuixa les tres vistes de l’objecte representat a continuació.


13. Reprodueix el dibuix de la femella a escala 5/1. Les cotes expressen les mides en mm.

14. Dibuixa el plànol, a escala1/2, de les tres vistes de la capsa de plàstic representada al dibuix de sota.

UNITAT 6. Els materials d’ús tècnic: la fusta 1. Classifica els noms que figuren a continuació, segons que siguin primeres matèries, materials o objectes/productes: taula, samarreta de cotó, ferro, coure, llibre, paper, llapis, troca de llana, cuir, fil de cosir, bossa de plàstic, llistó de fusta, ciment, grava, totxo, marbre, suro, llana, jersei, gasolina, espart. 2. Posa dos exemples de materials d’origen mineral, dos més d’origen vegetal i dos d’origen animal. 3. Indica l’origen (mineral, animal o vegetal) de les primeres matèries següents: petroli, seda, cotó, llana, cànem, argila, sorra, espart, guix, fusta, suro, marbre, cuir, ossos, lli, làtex. 4. Què són els materials transformats?


5. Posa tres exemples de materials naturals i tres de materials transformats. 6. Quin tipus de fusta obtenim dels arbres de fulla caduca? 7. Quins són els objectius de la serra? I de l’assecat? 8. Explica què vol dir que la fusta és un material higroscòpic. 9. Tenint en compte que les fustes són aïllants, indica quins avantatges o inconvenients té, durant l’hivern, un marc de finestra fet de fusta. 10. Quines són les dues substàncies principals que contenen totes les fustes? Quina d’aquestes és llarga i prima? 11. Què és la veta de la fusta? 12. Ordena adequadament les fases de l’obtenció de la fusta: tallar, assecar, esbrancar, serrar, transportar, talar. 13. Quins inconvenients es poden evitar envernissant o pintant la fusta? 14. Quines propietats tenen les fustes? 15. Indica quines de les fustes següents són naturals i quines transformades: DM, llistó, post, aglomerat, biga, xapa, contraplacat, motllura, tàblex. 16. Quina diferència hi ha entre:

a) un tauló i una post b) un tauló i un tauler c) un llistó i una motllura

17. Quines propietats milloren en la fusta contraplacada respecte de la massissa? 18. Digues el nom de sis fustes diferents segons l’arbre de què procedeixen.

19. Quins són els tipus d’unió més emprats en el muntatge d’objectes de fusta? 20. Quines eines s’utilitzen per fer les unions engalzades? 21. Digues dues normes de seguretat i dues normes d’ús que cal tenir presents en la manipulació de coles. 22. Per a quines operacions s’utilitzen els enformadors? Amb quina altra eina s’acostumen a utilitzar? 23. Quins problemes provoca l’ús excessiu de fusta? Com es poden solucionar?


24. Quins aprofitaments es poden fer dels residus de la fusta? Per què cal aprofitar-los? UNITAT 7. El circuit elèctric 1. Dóna almenys dues raons que expliquin per què l’energia elèctrica s’ha imposat com a font d’energia a la indústria, als serveis i a l’habitatge. 2. Dibuixa l’estructura d’un àtom, i indica les partícules que el formen i la seva disposició. 3. Completa les frases següents:

a) Els _________ tenen càrrega elèctrica negativa, i els protons,______. b) Un ____ té el mateix nombre d’electrons que de protons; per tant, la seva ________________ és nul·la. c) El _______ ________ és un desplaçament d’electrons a través d’un material. d) Quan els àtoms d’un cos ______ o _______ electrons, aquest cos ha adquirit_______ _______.

4. El corrent elèctric és degut al desplaçament dels:

a) àtoms b) electrons c) protons d) neutrons

5. Què és un circuit elèctric? 6. Enumera les condicions que s’han de donar en un circuit elèctric format per una làmpada connectada a una pila, perquè hi circuli el corrent elèctric. Dibuixa l’esquema. 7. En un circuit elèctric, què significa quan es diu que és obert? Dibuixa l’esquema d’un circuit obert. 8. Un circuit elèctric elemental és format per:

a) un generador, un receptor i uns conductors que els uneixen b) un interruptor, un receptor i uns conductors que els uneixen c) un generador, un receptor i un interruptor d) un generador, un interruptor i uns conductors que els uneixen

9. En un circuit elèctric el generador és l’element que: a) transforma l’energia elèctrica en un altre tipus d’energia b) transporta l’energia elèctrica cap als receptors c) controla el funcionament dels receptors d) subministra l’energia elèctrica al circuit


10. Quina diferència hi ha entre el corrent elèctric que subministra una pila i el que subministra un endoll? 11. Quina és la principal diferència entre una pila i un acumulador? 12. Un interruptor és un aparell de comandament dels circuits elèctrics que té la funció:

a) d’obrir o tancar el circuit, i deixar-lo en qualsevol dels dos estats fins que s’accioni un altre cop b) de tancar el circuit, només quan és accionat c) de tancar o obrir el circuit des de dos punts diferents d) d’obrir el circuit, només quan és accionat

13. Un circuit elèctric que acciona una làmpada està obert quan:

a) la làmpada està encesa b) la làmpada s’encén i s’apaga alternativament c) la làmpada està apagada d) la làmpada està encesa i no es pot apagar

14. La manipulació inadequada dels circuits i aparells elèctrics és perillosa perquè:

a) el circuit deixa de funcionar b) els aparells es cremen o es poden fer malbé c) poden ser causa d’accidents personals que poden resultar fins i tot mortals d) la companyia subministradora ens tallaria el subministrament d’electricitat

15. Quins són els materials conductors més utilitzats? Per què? 16. Classifica els materials següents segons que sigui aïllants o conductors: coure, paper, porcellana, fusta, acer, plàstic, cotó, alumini, plom i cartró. 17. Posa el nom de l’operador que correspon a cada símbol:


18. Completa les frases següents: a) El polsador NO (_________ _____), en estat de repòs, manté el circuit ______ i només el _____ __ quan el premem; el polsador NT (________ ______) manté el circuit _____ i _______ el pas del corrent quan premem el polsador. b) El ____________ és un aparell de comandament de ____ _________, que permet______ _______ el circuit elèctric a través de ________ camins diferents. c) Quan es vol controlar el funcionament d’una làmpada des de cinc punts, s’ha de combinar l’acció de ______ ____________ amb la de _____ commutadors de____________. 19. Dibuixa l’esquema d’una làmpada accionada per un interruptor.

20. Explica la diferència entre un interruptor i un polsador NO. 21. Dibuixa l’esquema del circuit d’accionament de la làmpada de la nevera, que en obrir la porta s’encén i, en tancar-la, s’apaga. 22. Dibuixa l’esquema d’un circuit commutat que en una posició acciona una làmpada i en l’altra un brunzidor. 23. Quina és la diferència principal entre el commutador i el commutador d’encreuament? 24. Dibuixa els esquemes de dos circuits que controlin el funcionament d’una làmpada, el primer des de dos punts, i el segon des de tres.





Per recuperar la matèria de Tecnologies s’han de realitzar les activitats d’estiu

proposades i presentar-se a l’examen de setembre.

L’alumnat haurà de confeccionar un dossier amb les activitats d’estiu. Per a la

realització del dossier s’han de tenir present les següents indicacions:



El primer full serà la tapa i s’ha de veure clarament el nom de l’alumne,

el curs i el grup.


Les activitats d’estiu s’hauran de lliurar el mateix dia de l’examen de setembre

(si no es presenten aquest dia es valoraran amb 0 punts).



1.- L’evolució de l’alumne durant el curs. Es considerarà la nota final que

tenia en l’avaluació ordinària del mes de juny. Tindrà un valor del 10%

de la qualificació final extraordinària.

2.- Les activitats de recuperació proposades per realitzar al llarg de

l’estiu. Es puntuarà el dossier d’activitats (tant la correcció a l’hora de

contestar les activitats com la bona presentació del dossier). Tindrà un

valor del 20% de la qualificació final extraordinària.

3.- Prova extraordinària. Es considerarà el resultat de l’examen de

setembre. Tindrà un valor del 70% de la qualificació final extraordinària.



El mes de setembre es farà una prova teòrica. Per preparar aquesta prova

s’han d’estudiar les següents unitats del llibre de text utilitzat durant el curs.

UNITAT 1. Documents multimèdia. Eines de presentació.

UNITAT 2. Internet i xarxes locals

UNITAT 3. Metalls i plàstics

UNITAT 4. Introducció a l’estudi de màquines

UNITAT 5. Magnituds elèctriques fonamentals. Circuits i motors elèctrics

UNITAT 6. Producció i consum d’energia

UNITAT 7. Estudi de processos industrials. Les indústries tèxtil i alimentària


Aquestes activitats estan dividides per unitats temàtiques (que corresponen a

les mateixes unitats del llibre de text que s’ha fet servir al llarg del curs).


Recordeu que les activitats d’estiu s’hauran de presentar necessàriament el

mateix dia de l’examen de setembre (en cas contrari es valorarà el dossier amb

0 punts).

UNITAT 1. Documents multimèdia. Eines de presentació.

1. Quins d’aquests recursos no se solen utilitzar en els documents multimèdia?

a) Hipertext.

b) So.

c) Imatges.

d) Videotext.

2. Un sistema d’organització de la informació basat en la possibilitat de moure’s

per dins d’un text i cap a textos diferents per mitjà de paraules clau o enllaços

s’anomena…

3. Una referència a un document d’hipertext o a qualsevol altre recurs (pàgina

web, arxiu, adreça de correu electrònic, etc.) és un …


4. Què és una presentació electrònica?

5. Quina de les afirmacions següents no és un bon consell per aconseguir

presentacions efectives?

a) Expressar una idea en un paràgraf.

b) Convé que cada diapositiva tingui un títol.

c) Utilitzar paràgrafs llargs.

d) Ser curós en l’elecció dels colors.

6. Una presentació consta d’un conjunt de ________ que s’emmagatzemen en

un únic arxiu.

7. Un tipus especial de diapositiva que controla alguns atributs dels elements

de la diapositiva, molt útil perquè per realitzar un canvi global en l’aspecte de

les diapositives no és necessari modificar-les individualment, és...

a) Una plantilla.

b) Un patró de diapositives.

c) Una diapositiva mestra.

d) Superdiapositiva.

8. L’efecte dinàmic que es produeix en passar d’una diapositiva a la següent en

una presentació s’anomena …

9. Per què creus que els programes de presentacions estan reemplaçant els

sistemes tradicionals d’efectuar presentacions, com ara transparències,

diapositives, resums en paper, etc.?

UNITAT 2. Internet i xarxes locals

1. Relaciona els acrònims amb el seu significat:


2. Selecciona els termes relacionats amb una xarxa local:

3. Elabora una llista amb els avantatges de compartir una carpeta en una xarxa

local. Elabora una altra llista amb els inconvenients i els riscos. Com es podrien

disminuir els riscos?

4. En compartir una carpeta del disc dur d’un ordinador en una xarxa, qualsevol

pot escriure i esborrar fitxers en la carpeta? Pot estar restringit? De quina

manera?

5. En l’esquema de la xarxa adjunta, cada ordinador està connectat a altres a

través de les línies de comunicació indicades amb lletres minúscules. Marqueu,

amb colors diferents, els camins per on podria circular la informació entre els

ordinadors A i B.

6. Indica el caràcter dels dominis següents:

7. Quina informació, genèrica, retornaria un cercador en introduir com a

objectiu el text: pla inclinat. I en el cas d’introduir «pla inclinat», donaria el

mateix nombre d’entrades? Per què?

8. Quines diferències hi ha entre un xat i un fòrum?


9. Quin paper té la figura del moderador d’un xat o d’un fòrum?

10. Què té d’específic un bloc al costat d’una pàgina web?

11. En una xarxa, pot haver-hi dos ordinadors amb el mateix número IP?

Justifica la resposta.

12. Creus que és legal convertir un CD de música comercial i penjar-lo en una

web perquè tothom se’l pugui descarregar? Argumenta la teva resposta.

13. Si necessitessis consultar un dubte sobre un aspecte concret de

Tecnologia, què et sembla més eficaç: plantejar-lo en un xat públic o en un

fòrum especialitzat? Justifica la resposta.

14. Quines diferències hi ha entre un sistema de web conferència i un sistema

de comunicació, punt a punt, com el Messenger o l’Skype?

15. Descriu les característiques dels virus informàtics.

16. Un tallafocs o firewall té per funció:

a) Detectar els virus que hi ha en un disc.

b) Eliminar els virus detectats.

c) Les dues anteriors juntes.

d) Evitar l’accés d’intrusos en un ordinador a través d’internet.

17. Què vol dir que en una xarxa s’estableix una relació P2P?

UNITAT 3. Metalls i plàstics

1. Quines són les matèries primeres necessàries per a l’obtenció dels metalls?

On les podem trobar?

2. Relaciona adequadament els conceptes següents:

3. Indica quina de les propietats següents no pertany als metalls: resistents,

tenaços, aïllants, dúctils.

4. Des del punt de vista tecnològic, què significa que un material és dur?


5. Coneixes algun metall que sigui fràgil? Quin?

6. Quins són els metalls fèrrics més importants?

7. Per quin motiu s’utilitzen els aliatges, a més dels metalls purs?

8. Classifica els productes següents en metalls purs i aliatges: llautó, zinc,

alumini, estany, bronze, crom.

9. Què tenen en comú el llautó i el bronze?

10. L’acer és un aliatge o un metall pur? Per què?

11. Si tenim en compte com estan formats, quina diferència hi ha entre un acer

i una fosa?

12. Per a què s’utilitzen cadascuna de les instal·lacions següents: l’alt forn, el

forn de cubilot i el forn convertidor?

13. Quina diferència hi ha entre una foneria i una aceria?

14. Quins metalls s’utilitzen per fer objectes d’acer galvanitzat? Què

s’aconsegueix amb el galvanitzat?

15. Què tenen en comú el galvanitzat i el cromat? En què es diferencien?

16. Quins productes cal introduir en un alt forn perquè faci la seva funció? I en

un convertidor?

17. Quina diferència hi ha entre un acer al carboni i un acer aliat?

18. Indica quina és la propietat més important que tenen en comú l’alumini i el

titani.

19. Classifica les tècniques industrials de treball amb metalls en dos grups: les

que utilitzen motlles i les que utilitzen eines de tall.

20. Quina diferència hi ha entre els polímers termoplàstics i els termostables?

Posa algun exemple de cada tipus.


21. La injecció de plàstics consisteix en:

a) La polimerització de monòmers per injecció a pressió.

b) Sotmetre’ls a pressió per tal que en millorin les propietats.

c) La utilització de plàstics en aplicacions sanitàries.

d) Introduir a pressió dins un motlle el plàstic estovat amb calor per tal

d’obtenir l’objecte desitjat.

22. L’extrusora és:

a) Un tipus de polímer expandit.

b) Una màquina que permet obtenir objectes de plàstic amb formes

llargues i de secció uniforme com els tubs.

c) Una màquina que permet obtenir objectes de plàstic amb formes

complexes gràcies a la utilització d’un motlle.

d) Una màquina que permet obtenir objectes de plàstic a partir d’una

làmina.

23. Els plàstics són materials:

a) Naturals que s’utilitzen sense transformació.

b) Artificials perquè no duren tant com els metalls.

c) Generalment sintètics i obtinguts a partir del petroli pel procés de

polimerització.

d) Sintètics obtinguts a partir de productes naturals com el cotó.

24. Els termoplàstics són plàstics:

a) Que mantenen l’escalfor durant força temps.

b) Que s’utilitzen per a aplicacions tèrmiques.

c) Que es degraden quan s’escalfen i, per tant, no poden tornar a ser

emmotllats.

d) Que es poden emmotllar diversos cops perquè s’estoven i no es

degraden quan els escalfem.

25. Algunes de les propietats més importants comunes a tots els plàstics són:

a) Lleugeresa, conductivitat tèrmica i resistència als esforços mecànics.

b) Lleugeresa, aïllament tèrmic i elèctric i resistència als productes

químics.

c) Aïllament tèrmic i elèctric, elasticitat i duresa.

d) Plasticitat, alt punt de fusió i fragilitat.


26. La utilització de plàstics té com a avantatges:

a) L’obtenció d’objectes més duradors i la reducció de residus.

b) La reducció del pes dels objectes i l’estalvi d’energia respecte als

metalls.

c) El reciclatge, ja que tots es poden reciclar fàcilment.

d) L’estalvi de matèries primeres com el petroli.

UNITAT 4. Introducció a l’estudi de màquines 1. Quina relació hi ha entre les màquines i la tecnologia?

2. Quina és la funció bàsica de les màquines?

3. Quina relació hi ha entre els termes energia, màquina i treball?

4. Calcula el treball realitzat i la potència desenvolupada pel motor d’una grua en aixecar un cos que té un pes de 2 000 N des de terra fins a una alçada de 20 m en un temps de 10 segons. 5. Una persona va en bicicleta i recorre un trajecte de 20 km. Si la força que ha

hagut de vèncer durant el desplaçament ha estat de 150 N, quin és el treball

realitzat?

6. Una màquina aixeca un pes de 750 N a un metre d’alçada en un temps d’un

segon. Quina potència ha desenvolupat en CV i en kW?

7. Busca informació sobre Arquimedes a Internet i redacta un informe breu sobre els estudis que va fer amb relació a les palanques. 8. Calcula el valor de la distància assenyalada amb el signe d’interrogació a la

romana, perquè hi hagi equilibri.

9. Explica què és i com funciona un polispast.


10. En la representació de la figura, determina el valor de la càrrega Q que es

podrà elevar a partir de la força F = 80 N, si les politges pesen 20 N cadascuna.

Quants metres de corda caldrà estirar per elevar la càrrega 2 m?

11. Per construir un aparell elevador s’ha fet servir una rosca de 4 mm de pas.

Quina força caldrà fer per aixecar un pes de 50 000 N si utilitzem una clau de

450 mm de llargada?

12. El gat del cotxe, anomenat també cric, és un aparell per aixecar càrregues feixugues a altures curtes. Normalment, s’utilitza per aixecar el cotxe quan s’ha de canviar la roda. N’hi ha de moltes menes: hidràulics, de cremallera, etc.; però un dels més corrents es basa en la rosca. Si considerem que la força mitjana d’una persona adulta és d’uns 200 N i volem aixecar la meitat del pes d’un cotxe de 10 000 N amb una maneta de 20 cm de radi com a màxim, dissenya un cric amb una rosca que compleixi aquestes condicions. Quin avantatge mecànic tindrà? 13. Quina diferència hi ha entre un aeromotor i un aerogenerador? 14. Quina funció fa una roda hidràulica? Quins elements fonamentals la formen? 15. Quins avantatges ofereixen les turbines respecte a les rodes hidràuliques?

16. Què significa que una presa té un salt de 80 m?

17. Si diem que per una canonada circulen 3 m3/s, quina magnitud fem servir?

18. De quins factors depèn la potència d’una turbina?

19. Descriu els tres tipus de turbina hidràulica estudiats i indica les propietats

més importants de cadascun.

20. Quina funció tenen els deflectors d’una turbina Francis?

21. Amb relació amb al cabal i el salt de l’aigua, en quines circumstàncies és

aconsellable utilitzar una turbina Pelton? I una Kaplan?


UNITAT 5. Magnituds elèctriques fonamentals. Circuits i motors elèctrics 1. Enumera les principals magnituds elèctriques amb la seva unitat. 2. La intensitat d’un circuit elèctric és la magnitud que indica:

a) El nombre de càrregues que travessa el circuit.

b) El nombre de càrregues que travessa el circuit per segon.

c) La dificultat que ofereix el circuit al pas de les càrregues.

d) La facilitat amb què el circuit permet el pas de les càrregues.

3. La llei d’Ohm s’expressa amb la fórmula:

a) I = V / R

b) I = R / V

c) I = V x R

d) I = P / V

4. En un circuit elèctric tres làmpades estan connectades en sèrie, quan:

a) Si es fon una làmpada les altres continuen funcionant.

b) El corrent total del circuit es reparteix entre les tres làmpades.

c) Si es fon una làmpada les altres dues també es fonen.

d) Si es fon una làmpada les altres dues també deixen de funcionar.

5. El voltímetre és un aparell de mesura que s’utilitza per mesurar:

a) La tensió i és connecta en paral·lel.

b) La tensió i és connecta en sèrie.

c) La intensitat i és connecta en sèrie.

d) La intensitat i és connecta en paral·lel.

6. El fusible és un aparell de protecció que en detectar un curtcircuit

desconnecta el circuit, i és fonamenta en:

a) La llei d’Ohm.

b) El magnetisme.

c) L’efecte Joule.

d) L’electromagnetisme.

7. El funcionament del motor de CC es fonamenta en:

a) La llei d’Ohm.

b) El magnetisme.

c) L’efecte Joule.

d) L’electromagnetisme.

8. Calcula la potència d’una làmpada que connectada a una pila de 4,5 V consumeix 0,2 A.


9. Calcula la intensitat del corrent d’un circuit que alimenta un motor de 1,1 kW, si té una tensió de 220 V. 10. Completa la següent taula sabent que cada columna correspon a un

receptor:

11. Calcula la tensió a què està connectada una làmpada que té una resistència de 625 Ω i consumeix 0,2 V. 12. Una làmpada de 125 V es pot connectar a un circuit de 220 V? I a un circuit de 60 V? Raona les teves respostes. 13. Calcula la intensitat que circularà per un receptor que té una resistència de 9 Ω si el connectem a una tensió de 4,5 V. 14. Dibuixa l’esquema de quatre làmpades en sèrie en un circuit alimentat per un generador de 20 V. Què passarà si es fon una làmpada qualsevol? Per què? Té aplicació pràctica aquest circuit? 15. Disposem d’un endoll, del qual sabem que la tensió als seus terminals és de 220 V, i de dues làmpades de 110 V. Com les connectarem perquè puguin funcionar amb l’endoll? Per què? Dibuixa l’esquema corresponent. 16. Dibuixa un circuit amb quatre làmpades en paral·lel alimentades per un generador de 4,5 V. Què passarà si es fon una làmpada qualsevol? Per què? Té aplicació pràctica aquest circuit? 17. Disposem de sis piles d’1,5 V per alimentar una bombeta i les connectem: a) En sèrie. b) En paral·lel. c) En sèrie-paral·lel, amb tres branques de dues piles cadascuna. Dibuixa l’esquema de cada circuit i indica, en cada cas, de quina tensió ha de ser la bombeta perquè funcioni correctament. 18. Per a què s’utilitza l’amperímetre? Com es connecta en el circuit elèctric? 19. A l’esquema següent dibuixa-hi els aparells de mesura necessaris per

mesurar en cada cas:

a) La tensió i la intensitat que subministra el generador.

b) La tensió als borns de cada làmpada.

c) La intensitat que circula per cada làmpada.


20. En què consisteix el fenomen de la incandescència? 21. Amb quins dispositius es protegeixen els circuits i les instal·lacions contra els curtcircuits? 22. Explica que és i com funciona un electroimant? Indica algunes aplicacions

d’aquest dispositiu.

23. Quin tipus de generadors s’utilitzen a les centrals elèctriques? Per què? 24. Enumera els principals elements constitutius dels motors de CC i explica la

seva funció.

25. Què és un motor universal? Quines aplicacions té?

26. Què cal fer per invertir el sentit de gir d’un motor de CC?

UNITAT 6. Producció i consum d’energia

1. Fes un quadre o esquema en què classifiquis les diferents fonts d’energia

segons que siguin o no renovables.

2. Classifica en primàries i secundàries les fonts d’energia següents: aigua, carbó, electricitat, petroli, gasolina, vent, gas natural, gas butà, Sol i gasoil. 3. Completa la taula següent sobre centrals elèctriques i tipus d’energia

primària que utilitzen:

4. Digues si són veritat (V) o fals (F) les afirmacions següents:

a) La primera energia que utilitzaren els pobles primitius va ser la dels

animals.

b) Els països més desenvolupats són els que consumeixen més energia.

c) El vent, l’aigua i el foc són fonts d’energia tradicionals.

d) L’energia més important a la Terra és la procedent del Sol.

e) El carbó, la llenya i el gas són fonts d’energia.

5. Explica breument el funcionament d’una central tèrmica.


6. Quines són les diferències més notables entre les centrals tèrmiques

convencionals i les centrals nuclears?

7. Explica breument el funcionament d’una central hidroelèctrica.

8. Quina és la màquina comuna a totes les centrals que transforma l’energia

mecànica o moviment de rotació en energia elèctrica?

9. Quina és la funció del parc de transformació i distribució a les centrals

elèctriques?

10. Explica en què consisteix l’efecte d’hivernacle.

11. Segons el teu criteri, digues quina central té un impacte mediambiental més

negatiu: una central hidroelèctrica, una central tèrmica de carbó o una nuclear.

Justifica la teva resposta.

12. Quin tipus de central tèrmica convencional té un impacte ambiental menor?

13. Digues si són veritat (V) o falses (F) les afirmacions següents:

a) Les centrals hidroelèctriques estan ubicades a prop de les grans ciutats.

b) A les centrals hidroelèctriques es transforma energia tèrmica en energia

elèctrica.

c) La caldera és un element característic de les centrals tèrmiques.

d) Una turbina transforma l’energia de l’aigua o del vapor en energia mecànica

en forma de moviment de rotació.

e) Un alternador transforma energia elèctrica en energia mecànica.

f) La central tèrmica més important de Catalunya és Vandellòs II.

g) L’urani és un combustible de les centrals nuclears.

h) El reactor és l’element característic de les centrals nuclears.

14. Explica els avantatges i els inconvenients de tenir a casa, solament, una

instal·lació solar tèrmica per escalfar l’aigua calenta. Disposaries sempre

d’aigua calenta per dutxar-te?

15. En què consisteix l’efecte fotovoltaic? 16. Explica les diferències més notables entre l’energia solar tèrmica i la solar

fotovoltaica.

17. Enumera els components més rellevants d’un aerogenerador i explica breument el funcionament de cadascun.


18. Quina diferència hi ha entre una instal·lació (eòlica, solar, etc.) generadora

d’energia elèctrica que funciona de manera aïllada i una altra de connectada a

la xarxa elèctrica?

19. Quins tractaments previs ha de rebre la biomassa abans de poder ser

utilitzada com a combustible?

20. Quines són les millors estratègies per eliminar el residus sòlids urbans

(RSU)?

UNITAT 7. Estudi de processos industrials. Les indústries tèxtil i alimentària

1. Completa l’esquema del procés tèxtil:

2. Classifica les fibres següents segons el seu origen:

viscosa, seda, espart, jute, licra, amiant, cotó, llana, tergal, lli, fibra de vidre,

fibrana, niló, acetat.

3. Compara el significat dels conceptes següents: fibra, fi l i filament. Estableix-

ne les diferències més significatives.

4. Quines són les principals característiques de les fibres naturals? I les de les fibres sintètiques? 5. Quines són les operacions necessàries per obtenir un fil a partir de les fibres? i dels filaments? 6. Què signifiquen els termes doblar i torçar en l’àmbit de la indústria tèxtil? 7. Si una peça de vestir és fresca, suau, no acumula electricitat estàtica, és

higroscòpica, es pot planxar a temperatura elevada i no irrita la pell, amb quina

fibra pot estar feta?

8. El tren d’estiratge és un element comú al manuar, la metxera i la filadora.

Fes una descripció d’aquest component i explica breument com funciona.


9. Quina funció fa la maquineta Jacquard en un teler?

10. Quines són les dues operacions bàsiques del procés d’elaboració de teixits plans? 11. Quines són les propietats dels gèneres de punt en comparació amb els

teixits plans? Quines aplicacions tenen cadascun d’aquests teixits?

12. Quines diferències hi ha entre la confecció artesanal i la industrial?

13. Per què es necessita molta mà d’obra en la confecció?

14. Per què són necessàries les talles? Què passaria si no n’hi hagués?

15. Què són i quina funció tenen els patrons en la confecció? Quina relació

tenen amb les talles?

16. Explica breument quins factors van propiciar el naixement de les primeres

tècniques d’elaboració i conservació d’aliments.

17. Quins són els objectius més importants de la indústria alimentària?

18. Classifica la relació d’aliments següents en frescos o elaborats:

llet envasada, formatge, tomàquets, enciam, cafè, refresc, fruita, pernil, ous,

hamburguesa, ametlles, olives farcides, peix, salmó fumat, aigua, pa, oli, vi,

melmelada, cigrons i pèsols.

19. Classifica les indústries alimentàries següents segons el tractament que hi reben les matèries primeres: manipuladores, conserveres/semiconserveres, transformadores). central lletera, panificadora, fàbrica de sucs, empresa de congelats, sala d’especejament, fàbrica de pernils, conservera de peix, productora d’oli, escorxador, empresa de congelats, cooperativa agrícola, indústria envasadora, pastisseria industrial, fàbrica de cafè liofilitzat i fàbrica d’embotits. 20. Què pretenem amb la conservació dels aliments? 21. Busca informació sobre què és un microorganisme i un bacteri. Fes-ne una breu definició. 22. De la llista següent, subratlla’n els procediments físics de conservació: fumatge, irradiació, refrigeració, dessecació, pasteurització, deshidratació, salaó, congelació, aplicació del buit, liofilització, fermentació, ensucrat i conserva en vinagre.


23. A quines tècniques de conservació corresponen les definicions següents?

a) Reducció del contingut d’aigua per acció calor artificial.

b) Eliminació de gèrmens patògens per tractaments tèrmics.

c) Acció del fred entre 4 i 8 ºC per aturar l’activitat dels bacteris.

d) Eliminació de l’aigua per sublimació.

24. Què són els additius alimentaris? 25. Fes una llista de les diferents classes d’additius alimentaris i explica quina és la funció de cadascun. 26. Quines són les funcions més importants de l’envàs d’un producte

alimentari?

27. Per què el plàstic és un material molt utilitzat actualment per fabricar envasos i ha anat desplaçant altres materials tradicionals com el vidre? 28. Digues quina és la diferència entre la data de caducitat d’un producte i la data de consum preferent.





Per recuperar la matèria de Tecnologies s’han de realitzar les activitats d’estiu


L’alumnat haurà de confeccionar un dossier amb les activitats d’estiu. Per a la

realització del dossier s’han de tenir present les següents indicacions:



El primer full serà la tapa i s’ha de veure clarament el nom de l’alumne,

el curs i el grup.


Les activitats d’estiu s’hauran de lliurar el mateix dia de l’examen de setembre

(si no es presenten aquest dia es valoraran amb 0 punts).



1.- L’evolució de l’alumne durant el curs. Es considerarà la nota de

l’actitud que tenia en l’avaluació ordinària del mes de juny. Tindrà un



l’estiu. Es puntuarà el dossier d’activitats (tant la correcció a l’hora de

contestar les activitats com la bona presentació del dossier). Tindrà un








UNITAT 1. Creació de pàgines web

UNITAT 3. Forces i estructures

UNITAT 4. Disseny i construcció d’habitatges

UNITAT 5. Sistemes de comunicació

UNITAT 6. Mecanismes de transmissió de moviment



les mateixes unitats del llibre de text que s’ha fet servir al llarg del curs).


Recordeu que les activitats d’estiu s’hauran de presentar necessàriament el

mateix dia de l’examen de setembre (en cas contrari es valorarà el dossier amb

0 punts).

UNITAT 1. Creació de pàgines web

1. Entra al portal educatiu del Departament d’Ensenyament http://www.365.com i llegeix les condicions d’ús. Fes una relació dels aspectes més importants relacionats amb la informació i el respecte a la privacitat. 2. Quins llenguatges informàtics coneixes que siguin específics per construir pàgines web?

3. Te’n recordes quin significat té l’acrònim WWW?

4. Quin recurs s’ha d’utilitzar a l’hora de crear una pàgina web per mantenir determinats continguts, textos o imatges, en una determinada posició de la pàgina. 5. Quin significat té l’acrònim HTML?

6. Digues quins són els formats dels fitxers gràfics que són més habituals en una pàgina web.


7. Si estem visitant una pàgina web i volem obtenir el fitxer gràfic d’una imatge que apareix en aquesta, quin procediment hem de seguir? 8. Volem incorporar a la nostra pàgina web una imatge per il·lustrar un tema, en la part central. La imatge ha estat obtinguda amb una càmera digital de 1,2 Mpíxels i ens ha proporcionat una imatge de 1280 x 960 píxels. Podríem emprar-la directament? Argumenta la teva resposta. 9. Al generar una pàgina web, les imatges queden integrades en el mateix fitxer com si es tractés d’un fitxer d’un processador de textos? Explica la teva resposta. 10. Es pot generar un fitxer HTML, des d’un programa de caràcter general com un full de càlcul o un programa de generació de presentacions?

UNITAT 3. Forces i estructures

1. L’acció capaç de produir o modificar l’estat de repòs o de moviment d’un cos o de produir-hi deformacions s’anomena ___________________. La seva unitat en el Sistema Internacional és ______________________. 2. Per indicar com actua una força sobre un cos ho fem mitjançant __________________ La longitud del segment ens mostra _________________.

3. Els aparells que s’utilitzen per mesurar forces s’anomenen __________________________.

4. Les propietats mecàniques més importants dels materials són:

a) _________________________ b) _________________________ c) _________________________ d) _________________________ e) _________________________

5. Indica quins dels factors següents determinen la resistència d’un objecte: la forma, el color, el tipus de material, la textura, les dimensions o el procés de fabricació.

6. Anomena cinc materials que consideris resistents. Justifica la resposta basant-te en aplicacions d’aquests materials en què creguis que han de ser resistents. 7. La propietat que tenen alguns materials de suportar forces i cops sense trencar-se s’anomena:

a) Resistència b) Tenacitat c) Elasticitat d) Plasticitat


8. La propietat que tenen alguns materials de deformar-se permanentment, sense arribar-se a trencar, s’anomena:

a) Resistència b) Fragilitat c) Elasticitat d) Plasticitat

9. Anomena tres objectes elàstics i tres de fràgils. 10. Diferencia la ductilitat i la mal·leabilitat. 11. Dels següents materials, quin és dur i fràgil alhora?

a) Fusta natural b) Alumini c) Plàstic d) Vidre

12. Quan treballa, el cable d’una grua està sotmès, principalment, a un esforç de:

a) Flexió b) Compressió c) Tracció d) Torsió

13. A quin tipus d’esforç està sotmès el volant d’un cotxe? I una canya de pescar? 14. A quin esforç, principalment, està sotmesa la cadena d’una bicicleta? 15. Les potes d’una cadira, quin esforç suporten?

16. Què és el vinclament? 17. Dibuixa un cos deformat per un esforç de flexió i un altre per vinclament. Representa-hi les forces que hi actuen. 18. Posa cinc exemples d’objectes sotmesos als cinc tipus d’esforç estudiats. Dibuixa’ls i assenyala les forces que hi actuen. 19. De què depèn la resistència d’un cos a un determinat esforç? 20. Quines característiques ha de tenir un cos sotmès a un esforç de compressió? 21. Quin tipus d’esforç suporta la tija d’un tornavís quan cargolem? 22. Defineix què és una estructura. 23. Quines són les tres funcions bàsiques de les estructures?


24. Dels objectes següents, indica quin té clarament una estructura rígida: Bolígraf, llibre, taula, pissarra, samarreta, estoig de CD, porteria de futbol, telèfon mòbil, barana, mocador, xarxa de voleibol, paella. 25. Quins són els dos principals tipus d’estructures? Anomena un exemple de cada classe.

26. Esmenta tres estructures formades per la unió de peces més petites que formen triangles. 27. Quins són els principals inconvenients de les estructures metàl·liques? 28. Què són els perfils laminats? Per a què serveixen? UNITAT 4. Disseny i construcció d’habitatges

1. Quins són els tres documents que formen part d’un projecte arquitectònic?

2. Quins són els objectius que persegueixen les normes d’habitabilitat? Quines són les normes més importants que cal tenir en compte a l’hora de dissenyar un habitatge?

3. Esmenta tres condicions d’habitabilitat que indiquen dimensions mínimes.

4. Quina funció tenen els plànols en el projecte arquitectònic?. Quins són els plànols més importants d’un projecte arquitectònic?

5. Quina diferència hi ha entre les funcions que fan el director d’obra, els tècnics especialistes i els encarregats? 6. Quins són els plànols més importants d’un projecte arquitectònic? Què es representa en cadascun d’ells? Indica a quines escales se solen dibuixar. 7. Quina diferència hi ha entre la superfície útil d’un habitatge i la superfície construïda? 8. Si una estança ha de tenir 4,5 m de llargària per 3,3 m d’amplària i la volem representar a escala 1/50, amb quines dimensions en mm l’haurem de dibuixar?

9. En un plànol d’un habitatge fet a escala 1/20 amidem amb el regle la longitud d’una estança i el valor de la mesura és de 137,5 mm. Quin és el valor de la longitud que haurà de tenir a la realitat?


10. Completa la taula:

11. Quins són els elements constructius més importants?

12. Per què s’utilitzen els símbols?

13. Quina diferència hi ha entre un aglomerant i un conglomerat? 14. Què és el temps de presa? 15. Fes un dibuix a mà alçada d’un forjat i indica-hi els diferents elements de què consta. 16. Una paret pot formar part de l’estructura d’una edificació? En quins casos?

17. Fes un dibuix a mà alçada de la coberta d’un terrat i indica-hi les diferents parts i els materials de què consten.

18. Quina és la funció d’un encofrat?

19. Quins elements són necessaris per construir un forjat? 20. La cuina i el petit rebost que pots veure representats a continuació han estat dibuixats a escala 1/50. Quines són les seves dimensions? I la seva superfície útil? Dibuixa-hi la instal·lació elèctrica mitjançant els símbols normalitzats.


UNITAT 5. Sistemes de comunicació

1. Quins són els cinc elements que intervenen en un procés comunicatiu? Fes-ne un esquema. 2. En una conversa telefònica entre dues persones entren en joc els cinc elements que intervenen en un procés comunicatiu. Identifica’ls en aquest cas concret. 3. Quines interferències es poden produir en la lectura d’un document escrit? Recorda que una interferència és un fenomen no desitjat que dificulta la recepció o interpretació del missatge. 4. De quines parts consta un telèfon fix? Quina és la funció de cadascuna d’elles? 5. Si de sobte els serveis telefònics d’una població quedessin interromputs, què passaria? A partir d’aquesta possibilitat, descriu com ha influït la telefonia en el desenvolupament de la societat. 6. Què volen dir les sigles SMS? 7. Quin canal de transmissió d’informació fan servir la telefonia mòbil, la ràdio i la televisió? 8. Relaciona els conceptes freqüència, període i longitud d’ona. 9. Calcula el període i la longitud d’una ona amb una freqüència de 100 MHz. 10. Una ona té un període de 0,5 s: quina és la seva freqüència? I la seva longitud en metres? 11. Què és la modulació? En les emissores comercials, quins tipus hi ha? Quines característiques tenen? 12. Quina funció fan les antenes en un sistema de radiocomunicacions? 13. Per què es fan servir antenes parabòliques per rebre la informació d’un satèl·lit? 14. Quan es diu que estem connectats a serveis d’Internet i de televisió per cable, a quin tipus de cable ens referim? 15. Quina longitud tindrà la diagonal d’una pantalla de 17 polzades?

16. Quins són els tres colors bàsics a partir dels qual es forma la imatge en color en una pantalla? 17. Quines avantatges aporta la TDT respecte la televisió analògica?


18. En quines unitats es mesura la capacitat de transmissió de dades d’un sistema de comunicació com ara Internet?

19.Quina diferència hi ha entre la xarxa de banda estreta d’Internet i la de banda ampla?

13. Calcula quants bytes d’informació es poden baixar durant un minut en una connexió ADSL que manté una velocitat constant d’1 Mbps. 20. Què és el protocol TCP/IP? Per a què serveix? 21. Què és un encaminador o router?

UNITAT 6. Mecanismes de transmissió de moviment

1. En els dibuixos de la figura, la roda motriu és la de l’esquerra. Escriu en el requadre de sota en quin cas es produeix multiplicació, reducció o es manté el moviment a la roda conduïda.

2. En una transmissió per corretja, la politja motriu té un diàmetre D1 = 100 mm i la politja conduïda D2 = 450 mm. Per cada volta de la motriu, quantes en dóna la conduïda? 3. Un con de politges és format per tres politges de 150, 250 i 350 mm de Ø que enllacen amb un con idèntic però invertit. Determineu les tres relacions de transmissió possibles. 4. Indica els principals avantatges i inconvenients de la transmissió per politges. 5. Indica en quin dels dos casos és possible que els engranatges puguin girar. Justifica la teva resposta.


6. En una transmissió per engranatges, el motriu té z1=22 dents i el conduït z2=77. Si la roda conduïda ha donat 7 voltes, quantes n’ha haver donat la motriu? 7. Un engranatge té 72 dents i engrana amb un altre que en té 24. Si el primer dóna 1/3 de volta, quantes en dóna el segon? 8. En el mecanisme de la figura, quina serà la relació de transmissió i1-2 entre els engranatges 1 i 2 ?

9.Cap on es desplaçarà la cremallera, a la dreta o a l’esquerra?

10. En una bicicleta el plat té 54 dents, mentre que el pinyó en té 18. Si es pedala a raó de 3 pedalades per segon, la roda del darrera gira a:

11. En una transmissió per engranatges la relació de transmissió i1-2 = 0,3. Si la roda motriu gira a n1 = 1 600 min-1 , quina serà la velocitat de rotació n1 de la roda conduïda? 12. Un motor té una potència Pmot=5 kW i gira a nmot=1450 min–1. Quin és el moment màxim que pot transmetre? 13. En una transmissió entre dos engranatges el motriu és accionat per un motor amb una potència P1 = 500 W, té z1 = 75 dents i gira amb una velocitat angular de ω1 = 100 rad/s. Si l’engranatge conduït té z2 = 15 dents, el moment a l’engranatge conduït val: 14. En una transmissió per engranatges el conduït gira a n = 30 min–1 i porta associat un moment M = 30 N·m. Quina és la potència que rep l’engranatge conduït?


15. En les tres transmissions de la figura de sota, l’engranatge de l’esquerra és el motriu. Indica, justificant la resposta, quina transmissió podrà subministrar a un moment més elevat a l’engranatge conduït.

16. En quin dels tres casos pujarà més lentament el pes, Q? I en quin cas costarà més esforç de fer-lo pujar?

17. Indica quin mecanisme és el que hi ha representat a la figura. Escriu el nom de les diferents peces assenyalades amb una fletxa. Quina és la principal aplicació d’aquest mecanisme?

18. Quin és el mecanisme representat a la figura? Quines són les seves aplicacions?


UNITAT 7. Màquines tèrmiques

1. Indica breument la funció que realitza cadascun dels elements següents en una màquina de vapor:

a) Caldera b) Mecanisme biela-manovella c) Regulador d) Distribuïdor

2. Per què diem que una màquina de vapor és alternativa i una turbina de vapor rotativa? 3. Per què a les turbines de vapor, se les anomena turbines de gas de cicle tancat? 4. Quines són les aplicacions més importants de les turbines de vapor? 5. En un motor d’explosió de 4T, l’entrada de combustible i la sortida dels gasos cremats en el cilindre es produeix a través de _________________. Normalment en tenen ______________, però de vegades en poden tenir fins a ____________. 6. Indica, de forma ordenada, quines són les quatre fases d’un motor de 4T i, per a cadascuna d’elles, el sentit (puja/baixa) en el qual es desplaça el pistó. Quantes voltes dóna el cigonyal per cada cicle de treball? 7. En què consisteix la injecció electrònica? 8. Com s’anomenen els conductes a través dels quals es duu a terme l’admissió i l’escapament en els motors de dos temps? Per què se’ls anomena de dos temps? 9. Per què en els motors de 2T la gasolina es barreja amb una petita quantitat d’oli? 10. Quins són els avantatges i inconvenients d’un motor de 2T envers un de 4T? 11. Quines diferències més importants hi ha entre un motor d’encesa per guspira i un d’encesa per compressió? 12. Quins elements són els encarregats d’introduir el combustible dins els cilindres en els motors dièsel? 13. Com es produeix l’explosió en un motor dièsel? Què té a veure la relació de compressió en aquest fenomen?

14. Quines són les diferències més rellevants entre els motors de gasolina i els dièsel?


15. Què li passaria al motor d’un automòbil si es quedés sense líquid el sistema de refrigeració? I si es quedés sense oli el sistema de lubrificació? 16. En un motor de quatre cilindres, cada cilindre té 80 mm de diàmetre i 84 mm de cursa. Determina les cilindrades total i unitària. 17. Si volem utilitzar combustibles biològics en els automòbils, quin d’ells utilitzarem en un que incorpori un motor Diesel? I si el motor és de cicle Otto amb bugies? 18. Quines substàncies s’emeten a l’atmosfera durant el funcionament de les màquines tèrmiques? Quines conseqüències mediambientals tenen cadascuna d’elles?.

19. Indica si les afirmacions següents són certes o falses. Cas que siguin falses justifica la teva resposta.

a) Tant els vehicles elèctrics, com els d’hidrogen i els híbrids porten motors elèctrics. b) Els vehicles amb pila de combustible cremen l’hidrogen dels dipòsits per obtenir energia tèrmica. c) Els vehicles híbrids, els elèctrics i els de pila de combustible no produeixen CO2 quan funcionen. d) El pes de les bateries és un important inconvenient, tant en els vehicles elèctrics com en els híbrids. e) La utilització de vehicles amb pila de combustible és sempre sostenible des d’un punt de vista mediambiental. f) L’únic producte que surt pel tub d’escapament d’un vehicle amb pila de combustible és vapor d’aigua.

Tecnologia 4 ESO. Avaluació extraordinària de setembre 1




Per recuperar la matèria de Tecnologia s’han de realitzar les activitats d’estiu proposades i presentar-se a l’examen de setembre.

L’alumnat haurà de confeccionar un dossier amb les activitats d’estiu. Per a la realització del dossier s’han de tenir present les següents indicacions:



El primer full serà la tapa i s’ha de veure clarament el nom de l’alumne, el curs i el grup.


Les activitats d’estiu s’hauran de lliurar el mateix dia de l’examen de setembre (si no es presenten aquest dia es valoraran amb 0 punts).



1.- L’evolució de l’alumne durant el curs. Es considerarà la nota final que tenia en l’avaluació ordinària del mes de juny. Tindrà un valor del 10% de la qualificació final extraordinària.

2.- Les activitats de recuperació proposades per realitzar al llarg de l’estiu. Es puntuarà el dossier d’activitats (tant la correcció a l’hora de contestar les activitats com la bona presentació del dossier). Tindrà un valor del 20% de la qualificació final extraordinària.

3.- Prova extraordinària. Es considerarà el resultat de l’examen de setembre. Tindrà un valor del 70% de la qualificació final extraordinària.



El mes de setembre es farà una prova teòrica. Per preparar aquesta prova s’han d’estudiar les següents unitats del llibre de text utilitzat durant el curs.

UNITAT 1. Característiques funcionals de l’habitatge

UNITAT 2. Instal·lacions de l’habitatge

UNITAT 3. Manteniment de l’habitatge

UNITAT 4. Pneumàtica i hidràulica

UNITAT 5. Electrònica analògica

UNITAT 6. Electrònica digital


Aquestes activitats estan dividides per unitats temàtiques (que corresponen a les mateixes unitats del llibre de text que s’ha fet servir al llarg del curs).


Recordeu que les activitats d’estiu s’hauran de presentar necessàriament el mateix dia de l’examen de setembre (en cas contrari es valorarà el dossier amb 0 punts).

UNITAT 1. Característiques funcionals de l’habitatge.

1. Per què són importants l’emplaçament, l’orientació i la distribució interior a l’hora de dissenyar o accedir a un habitatge? 2. Indica les diferències que hi ha entre els tres tipus de permisos estudiats en aquesta unitat. 3. Quins són els aspectes que l’Administració té en compte a l’hora de declarar de protecció oficial un habitatge? 4. Quina diferència hi ha entre els habitatges de promoció pública i els de promoció privada? 5. Si tinguessis la necessitat d’accedir a un habitatge, quina opció triaries, lloguer o compra? Justifica la teva resposta.


6. Pot ser de protecció oficial o «protegit» un habitatge de promoció privada? Justifica la teva resposta. 7. Quins són els aspectes que l’Administració té en compte a l’hora de donar ajuts per a l’accés a l’habitatge? 8. Per a dos habitatges A i B amb la mateixa superfície útil i situats a la mateixa zona, si l’A és de protecció oficial de règim general i el B és de protecció oficial de règim especial, quin dels dos tindrà un preu més baix? A quin dels dos podrà accedir una persona que tingui uns ingressos més baixos? 9. Per a què serveix l’Euribor? i la TAE?

10. Quines són les obligacions que tenen els propietaris dels habitatges?

11. Indica la resposta correcta en cada cas:

Quan una persona viu en un habitatge de lloguer, la quantitat de diners que paga mensualment al propietari es coneix com a:

a) Quota b) Hipoteca c) Renda d) Interès

La persona que és propietària d’un habitatge i el lloga a una altra persona perquè en faci ús es diu:

a) Llogater b) Arrendador c) Promotor d) Arrendatari

El període de temps que es triga a pagar totalment una hipoteca es coneix per:

a) Amortització b) Interès c) Garantia d) Préstec

Per accedir a un habitatge, l’opció més assequible per als joves és:

a) La compra b) La promoció c) La borsa d) El lloguer


UNITAT 2. Instal·lacions de l’habitatge

1. Les instal·lacions de l’habitatge són: a) El conjunt d’elements encarregats de subministrar-hi i distribuir-hi l’aigua, l’energia i les comunicacions. b) El conjunt d’elements encarregats de subministrar-hi l’aigua l’energia i les comunicacions. c) El conjunt d’elements que permeten el consum d’energia. d) El conjunt d’elements que formen la cuina i el lavabo.

2. Quins són els principals elements de la instal·lació d’aigua? 3. Quina és la funció d’una clau de pas? 4. Quina és la principal exigència que ha de complir la xarxa d’aigua sanitària? 5. La xarxa d’aigua sanitària d’un habitatge està formada per:

a) Les instal·lacions d’aigua freda i calenta. b) Les instal·lacions d’aigua calenta i la de sanejament. c) Les instal·lacions d’aigua freda, calenta i la de sanejament. d) La instal·lació d’evacuació de les aigües residuals.

6. Explica el funcionament dels sifons. Ajuda’t d’un dibuix. 7. La instal·lació de sanejament d’un habitatge té la funció de:

a) Netejar les aigües residuals per reutilitzar-les. b) Recollir i canalitzar les aigües pluvials cap a les clavegueres. c) Recollir i canalitzar les aigües fecals, les residuals i les pluvials cap a les clavegueres. d) Netejar les aigües pluvials per reutilitzar-les.

8. Enumera les raons que justifiquen la utilització de les canonades de PVC a les xarxes de sanejament. 9. Relaciona els avantatges i els inconvenients d’utilitzar gas combustible en lloc de llenya o carbó, per satisfer les necessitats de calor en un habitatge. 10. Quins són els gasos combustibles més utilitzats? Explica com es distribueixen fins als habitatges. 11. En les instal·lacions de gas la funció principal de les reixetes de ventilació és:

a) Facilitar l’intercanvi d’aire amb l’exterior per fer possible una bona combustió. b) Eliminar els gasos procedents de la combustió. c) Expulsar l’acumulació de gas en cas de fuita. d) Evitar les males olors.

12. En una estança sense reixetes de ventilació es poden instal·lar gasodomèstics? Per què?


13. Quina és la principal característica d’un gasodomèstic de circuit estanc? 14. Què cal fer si quan entrem en una casa sentim olor de gas? 15. Anomena tres o quatre raons per les quals l’electricitat és la font d’energia més utilitzada a la majoria d’habitatges. 16. Què és el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió? 17. La instal·lació d’enllaç és la part de la instal·lació elèctrica que enllaça:

a) El quadre de comandament i protecció amb els diferents receptors. b) Els diferents receptors amb la posta a terra. c) La xarxa de distribució pública amb la instal·lació interior de l’habitatge. d) El comptador amb els diferents receptors.

18. Quina diferència hi ha entre un interruptor de control de potència màxima (ICPM) i un interruptor diferencial (ID)? 19. L’ICPM del quadre de distribució i protecció de la instal·lació elèctrica interior d’un habitatge, té la funció de:

a) Connectar i desconnectar l’aparell de més potència. b) Detectar els curtcircuits. c) Detectar les sobrecàrregues. d) Evitar que la potència subministrada per la companyia superi la potència contractada per l’usuari.

20. Calcula la In de l’ICPM que s’ha d’instal·lar en un habitatge que ha contractat una potència de 5,75 kW, si està alimentada a 230 V. 21. La instal·lació de climatització d’un habitatge té la funció de:

a) Controlar la temperatura i la humitat i mantenir-les als nivells de confort.

b) Controlar que el grau d’humitat de l’aire no superi el 50 %. c) Controlar la temperatura i mantenir-la superior a la de l’exterior. d) Controlar la temperatura i mantenir-la inferior a la de l’exterior. 22. A la foto s’hi mostra un quadre de comandament i protecció de la instal·lació interior d’un habitatge:

a) Indica els elements que la formen. b) Indica la funció de cada un dels elements. c) Indica els elements mínims que hauria de tenir, si fos el quadre d’un habitatge de 120 m2 amb instal·lació d’aire condicionat.

23. Un circuit interior, connectat a 230 V, alimenta el forn d’una cuina de P = 3 kW està protegit per un PIA de 15 A. Hem fet una reforma a la cuina i ara hi hem posat una vitroceràmica de P = 6 000 W. Què passarà i què haurem de fer perquè funcioni correctament?


24. Un frigorífic de 200 W de potència funciona 8 hores al dia. Calcula l’energia que consumeix cada dos mesos (1 mes = 30 dies) i la seva despesa si el preu del kilowatt-hora és de 0,08 euros. 25. Digues tres normes de seguretat que cal tenir en compte a les instal·lacions elèctriques. 26. La rentadora elèctrica s’ha de connectar a un endoll amb presa de terra? Per què? 27. Quina és la diferència principal entre la instal·lació de calefacció i la de climatització? 28. Per a què serveix la bomba de calor? UNITAT 3. Manteniment de l’habitatge

1. El principal objectiu que es persegueix amb el manteniment de l’habitatge és: a) Que es mantingui sempre en forma. b) Estalviar diners. c) Allargar la seva vida útil. d) Reduir el consum d’aigua i energia.

2. Quina diferència hi ha entre manteniment i reparació? 3. Quin dels motius següents no justifica prou bé la necessitat del manteniment dels habitatges?

a) Conservar la utilitat i el confort de l’habitatge i reduir el risc d’accidents. b) El manteniment es obligatori per llei per tal d’augmentar la sostenibilitat mediambiental. c) Evitar perjudicis i accidents a causa d’avaries i deterioraments. d) Conservar la seguretat de l’habitatge i reduir el consum d’aigua i energia.

4. Quins dels símptomes següents ens indiquen que hem de fer el manteniment de l’estructura de l’habitatge?

a) Quan cau un tros de cornisa al carrer. b) Quan es desconnecta un interruptor automàtic de la caixa de protecció. c) Quan l’aigüera no empassa l’aigua. d) Quan apareixen esquerdes importants.

5. Calcula la càrrega (kN/m2) que suposa per al forjat de l’habitació d’un habitatge la pavimentació del terra d’un menjador de 4 x 6 m, amb lloses de terratzo de 40 x 60 cm amb un pes unitari de 0,15 kN que es col·loquen sobre el paviment existent.


6. Quina de les operacions de manteniment es adequada en els habitatges amb estructura de fusta?

a) L’aplicació de fungicides i insecticides. b) La pintura amb mini o altres tipus d’antioxidants. c) La restauració d’esgrafiats. d) La neteja periòdica de les reixetes de ventilació.

7. Quines són les causes i les conseqüències de l’aluminosi de les estructures dels habitatges? 8. Quins son els símptomes que ens indiquen l’existència de problemes a les estructures. Què cal fer quan els detectem? 9. Per mantenir en condicions adequades el terrat del nostre bloc de pisos cal:

a) Pintar-lo sovint amb pintura acrílica. b) Encarregar un buidat de la fosa sèptica.

c) Instal・lar un descalcificador de l’aigua de pluja. d) Netejar-lo periòdicament i substituir les peces de paviment si estan trencades.

10. Per pintar el sostre d’un menjador, el tipus de pintura més adequada és:

a) L’esmalt sintètic. b) La pintura plàstica. c) El vernís. d) L’esmalt acrílic.

11. Calcula quanta pintura plàstica necessites per pintar les parets i el sostre d’una sala de 3,5 x 6 m, suposant que l’alçada és de 2,5 m i que el fabricant serveix la pintura en pots de 10 L i de 4 L. 12. Per pintar una barana de ferro, el tipus de pintura més adequada és:

a) L’esmalt sintètic. b) La pintura plàstica. c) El vernís. d) L’esmalt acrílic.

13. Si al teu habitatge hi ha 7 portes de fusta natural que fan 2 m d’alçada i 70 cm d’amplada i totes necessiten manteniment, quans pots de 750 mL necessites per envernissar-les? 14. Les pintures ignifugues són adequades per:

a) Protegir les estructures de fusta contra l’acció dels fongs. b) Protegir les estructures metàl·liques contra l’òxid. c) Protegir les estructures de fusta contra l’acció dels insectes. d) Protegir les estructures contra l’acció del foc.


15. Un envàs d’esmalt sintètic porta la informació següent. Quants envasos necessites per pintar 3 portes de fusta de 2 m d’alçada per 0,75 m d’amplada per les dues cares?

a) 1 envàs. b) 2 envasos. c) 5 envasos. d) 7 envasos.

9/13 = 0,69... litres Contingut: 750 ml Us: Interiors i exteriors Aplicació: Brotxa i corro. Naturalesa: Alquídic. Color: Blanc. Acabat: Lluent. Assecatge: 5-6 hores a 23ºC. Repintat: 18-24 hores Rendiment: 13 m2 per litre i capa. Diluents: Aiguarràs mineral.

16. Si un envàs de pintura o un producte de neteja porta el símbol indicat al marge, quin tipus de perill presenta?

a) Perillós per al medi ambient. b) Inflamable. c) Irritant. d) Tòxic.

17. Quin manteniment requereixen els sòls de: a) Marbre; b) Parquet; c) Ceràmica; d) Moqueta. 18. L’aigua potable és dura si:

a) Té un alt contingut en sals de calci i magnesi. b) Té un alt contingut en resines sintètiques. c) És salada. d) Té un baix contingut en sals de calci.

19. Les aigües toves:

a) Necessiten més detergent per a la rentada. b) Augmenten el consum d’energia dels escalfadors. c) Són les que provenen de la pluja i es recullen dels baixants. d) Redueixen el manteniment de les instal·lacions d’aigua sanitària.

20. Per què és convenient reduir el contingut de calç a l’aigua de casa? De quina manera es pot fer? 21. Els airejadors son adequats per a:

a) Millorar la combustió dels electrodomèstics que funcionen amb gas. b) Reduir el consum a la instal·lació d’aigua potable. c) Reduir el consum a la instal·lació de sanejament. d) Evitar les obturacions a la instal·lació de sanejament.


22. Si a casa tenim una instal·lació de gas butà i ens visita un inspector, quina documentació hem de tenir? Quin és el període de validesa d’aquesta documentació? 23. Quan sentim olor de gas, el primer que hem de fer és:

a) Avisar els bombers. b) Obrir les finestres. c) Tancar la clau de pas general de la instal·lació de gas. d) Evitar accionar cap aparell elèctric.

25. La instal·lació de gas ha de passar obligatòriament una revisió periòdica com a mínim:

a) Cada 5 anys. b) Cada 4 mesos. c) Cada 4 anys. d) Cada any.

26. Si la flama dels fogons de la cuina es groguenca, ens indica que: a) Hem de canviar el tub flexible de la bombona de butà. b) Hi ha una mala combustió per manca d’oxigen. c) Hem de revisar el regulador. d) El gas que ens arriba a casa és de mala qualitat.

27. La principal operació de manteniment de la instal·lació elèctrica consisteix en:

a) Fer una revisió obligatòria cada 4 anys. b) Accionar periòdicament l’ICPM. c) Accionar periòdicament l’ID. d) Accionar periòdicament els PIA.

28. Si accidentalment surt aigua de la rentadora i mulla uns cables elèctrics del seu interior, quin element elèctric de protecció actuarà? Què has de fer en aquest cas? 29. Si connectem un electrodomèstic que disposa d’una clavilla amb presa de terra a un endoll que no en disposa...

a) No estarem protegits contra descarregues si hi ha manca d’aïllament de l’aparell. b) No funcionarà l’electrodomèstic perquè hi haurà un conductor que no estarà connectat. c) Actuarà l’ID desconnectant el circuit elèctric de l’habitatge. d) No passarà res ja que l’ICPM ens protegeix de possibles enrampades.

30. Calcula la sobrecarrega que suposa pavimentar el terra d’un terrat de 8,4 x 5,4 m amb rajoles de gres de 30 x 30 cm i una massa de 3 kg cadascuna. Fes una valoració del resultat obtingut i indica si suposaria un perill per al forjat.


UNITAT 4. Pneumàtica i hidràulica

1. La utilització de l’aire comprimit, és una tècnica relativament recent? 2. Comenta alguns avantatges dels sistemes oleohidràulics. 3. Identifica les dues vàlvules distribuïdores de la figura.

4. Què és un cilindre de simple efecte?

a) Un èmbol d’un motor. b) Un actuador pneumàtic que fa forca en els dos sentits. c) Un actuador pneumàtic que fa forca en un sentit. d) Un regulador de pressió.

5. Quina és la funció del dipòsit acumulador? 6. Per què és convenient assecar o deshumidificar l’aire comprimit d’una instal·lació pneumàtica? 7. Per què és convenient instal·lar un dispositiu de lubrificació en el grup de condicionament de l’aire comprimit? 8. Completa l’esquema adjunt, posant el nom a cada element, d’un conjunt de producció i tractament d’aire comprimit.


9. Identifica els diferents tipus de comandament que es mostren a la figura i escriu al costat de cadascun el nom que li correspon.

10. Quina és la funció de les vàlvules distribuïdores en un circuit pneumàtic? 11. Quines són les dues característiques funcionals que cal tenir en compte en una vàlvula distribuïdora? 12. Una vàlvula de quatre vies i tres posicions:

a) Té tres connexions d’accés. b) Té dos conductes d’accés i un de tancat. c) Es pot situar de tres formes diferents i té un conducte d’entrada de pressió, un d’escapament i dos de sortida d’aire. d) Es pot situar de dues formes diferents i té dos conductes d’entrada de pressió i dues entrades als èmbols.

13. Què és una vàlvula distribuïdora 3/2? Dibuixa el seu símbol. 14. Per a què s’utilitzen normalment les vàlvules distribuïdores 5/2? 15. Per a què serveixen les vàlvules reguladores de cabal? 16. Quin tipus de vàlvules suposen un element de seguretat en una instal·lació pneumàtica? 17. Quan resultarà avantatjós utilitzar sistemes oleohidràulics respecte dels pneumàtics i dels mecànics en general? 18. Calcula la forca teòrica que és capaç d’efectuar un cilindre en el sentit de sortida. Diàmetre interior: 40 mm. Pressió: 7 bars (1 bar = 105 Pa). 19. Si vull accionar un cilindre, indistintament des de dos llocs diferents, quin tipus de vàlvula hauré de fer servir?


20. Si es vol accionar un cilindre quan es premin a la vegada dues vàlvules manuals amb comandament per polsador, quina altre tipus de vàlvula auxiliar es necessita? 21. Determina les característiques d’un cilindre oleohidràulic (diàmetre normalitzat del cilindre i de la seva tija, d’acord amb la taula adjunta) per poder efectuar una forca mínima de 15 000 N en la cursa d’avanç. El grup de pressió hidràulic subministra una pressió constant al circuit de 100 bar (1 bar =105 Pa).

22. Quina es la funció d’una central oleohidràulica? Identifica els diversos elements, representats esquemàticament, de la central oleohidràulica de la figura.

23. Com s’anomenen les vàlvules que permeten obtenir a la sortida un senyal procedent indistintament de dos punts d’entrada diferents?

a) Vàlvules distribuïdores. b) Vàlvules de simultaneïtat. c) Vàlvules selectores de circuit. d) Vàlvules de dues entrades.

24. Dissenya el circuit pneumàtic per obrir i tancar una porta. L’accionament d’obertura i de tancament de la porta s’ha de dur a terme amb un cilindre de doble efecte controlat mitjançant dues vàlvules distribuïdores accionades manualment per polsador. 25. Realitza l’esquema d’un circuit pneumàtic per fer avançar i retrocedir un cilindre de doble efecte, governat per una vàlvula distribuïdora 5/2 amb doble comandament pneumàtic. Els pilotatges són comandats per dues vàlvules manuals de polsador 3/2.


UNITAT 5. Electrònica analògica

1. Dibuixa un senyal altern sinusoïdal de 10 V de valor màxim i 1 hertz de freqüència i assenyala els paràmetres següents: cicle, període, valor màxim i valor eficaç de tensió. 2. Per què és més utilitzat el corrent altern que el corrent continu? 3. Quina és la funció bàsica d’un resistor? 4. Esbrina el valor nominal i la tolerància dels resistors següents:

5. Dibuixa un circuit amb un resistor que actuï de limitador d’intensitat i un altre com a divisor de tensió. 6. Què és un resistor no lineal? De quins tipus n’hi ha? Dibuixa el símbol d’algun d’ells. 7. Dibuixa l’esquema d’un regulador de llum amb un potenciòmetre. 8. Dibuixa un relé tot indicant-ne les parts mes importants. A partir del dibuix explica com funciona. 9. Quina és la constitució interna d’un condensador? Quines característiques cal tenir presents a l’hora de fer servir un condensador? 10. Què és el coeficient d’autoinducció d’una bobina? Quina és la seva unitat? 11. Quins són els materials semiconductors més utilitzats en la construcció de components electrònics? 12. Què és un díode? Dibuixa’n el símbol i esmenta dos materials semiconductors utilitzats en la seva construcció. Què és el màxim corrent directe? I la màxima tensió inversa?

13. Com es pot saber quin dels dos terminals d’un díode és el càtode i quin l’ànode?


14. Què és un LED? Quins avantatges tenen respecte de les bombetes?

15. Què és un transistor? Dibuixa el símbol d’un transistor NPN i indica’n el nom dels tres terminals. Detalla algunes aplicacions dels transistors. 16. En estat de blocatge, quin valor te la intensitat de Col·lector d’un transistor? 17. Assenyala les diferències més significatives d’un transistor funcionant en commutació o en mode lineal. 18. Si en un transistor NPN el corrent de base és de 250 µA i el del col·lector és de 100 mA, quin és el seu guany de corrent? Quina serà la intensitat a l’emissor?

19. Analitza els circuits següents i indica l’estat de cada diode (conducció o blocatge) i el de cada bombeta (encesa o apagada).

20. En quins dels circuits següents el transistor està en conducció i en quins no? Justifica les teves respostes.


21. Que és una connexió Darlington? Dibuixa-la. Quan és convenient usar-la? 22. Observa l’esquema del circuit següent i a continuació contesta les qüestions que es plantegen:

a) Quina funció realitza el resistor NTC. b) Quina és la tasca del potenciòmetre? c) Quina és la missió del resistor R1? I la del diode? d) Quan conduirà el transistor? e) En quines circumstancies s’activa el relé? f) Quines possibles aplicacions creus que podria tenir aquest circuit? g) Com es podria augmentar la sensibilitat del sistema perquè el relé s’activés i es desactivés amb una menor variació de temperatura?

UNITAT 6. Electrònica digital

1. Quan la informació pot tenir infinits valors, es tracta d’un sistema: a) Analògic b) Digital c) Variable d) Continu

2. Explica la principal diferència entre un senyal analògic i un senyal digital. 3. Què és una variable binària? 4. Les variables d’una funció lògica poden prendre:

a) Màxim 4 estats b) Dos estats c) Infinits estats d) El nombre d’estats depèn de la funció

5. Què és un sistema de numeració?


6. Expressa amb potències de 2 els nombres binaris 1111 i 1011010. 7. Transforma els nombres decimals següents en binaris: 7, 14, 37, 64 i 101. 8. Transforma els nombres binaris següents en decimals: 1011, 10011, 11111, 100110 i 11011001. 9. Les operacions lògiques que defineix l’àlgebra de Boole són:

a) Suma, resta, producte i divisió b) Suma, producte i potenciació c) Suma i producte d) Suma, producte i negació o inversió

10. En el sistema binari, quina diferència hi ha entre les operacions aritmètiques i les operacions lògiques? 11. El resultat d’una operació lògica és:

a) Un nombre binari b) Una variable binaria c) Un nombre decimal d) Depenent de l’operació pot ser un nombre o una variable binaria

12. La funció lògica que fa la suma lògica és:

a) La NO b) La I c) La O d) La NO-I

13. Què és una porta lògica? 14. La porta lògica que implementa la funció S = a · b és:

a) La NO b) La I c) La O d) La NO-I

15. En una porta I (AND) la variable de sortida val 1, quan: a) Alguna variable d’entrada val 1 b) Totes les variables d’entrada valen 1 c) Alguna variable d’entrada val 0 d) Totes les variables d’entrada valen 0

16. Confecciona la taula de veritat d’una porta NO-I de tres variables d’entrada. Dibuixa’n el símbol i escriu la funció que fa.

17. Confecciona la taula de veritat d’una porta O de tres variables d’entrada. Dibuixa’n el símbol i escriu la funció que fa.


18. En una porta NO-O la variable de sortida val 1, quan: a) Alguna variable d’entrada val 1 b) Totes les variables d’entrada valen 1 c) Alguna variable d’entrada val 0 d) Totes les variables d’entrada valen 0

19. Quina d’aquestes funcions està representada en forma canònica?

20. Què és la taula de veritat d’una funció lògica? 21. Implementar una funció lògica vol dir:

a) Simplificar la funció. b) Construir un circuit amb portes lògiques. c) Fer la taula de la veritat . d) Dibuixar l’esquema elèctric equivalent.

22. Fes les operacions següents: a) Transforma el següent nombre decimal a binari: 37. b) Transforma el següent nombre binari a decimal: 100110.

23. Fes les operacions següents amb nombres binaris:

24. Fes la taula de la veritat i dibuixa el logigrama i el circuit elèctric corresponent a la funció lògica.


25. Escriu l’equació de funció lògica en la seva forma canònica corresponent al logigrama següent:

26. Per activar el pany elèctric P d’una porta es fan servir tres polsadors a, b i c. El pany només s’activarà quan es compleixin les següents condicions:

a activat, b activat i c desactivat a desactivat, b activat i c activat

Determina l’equació de la funció lògica corresponent, dibuixa el logigrama i l’esquema del circuit elèctric que compleixi les condicions establertes. UNITAT 7. Tecnologia de control

1. Quins són els objectius de la tecnologia de control? Què és un sistema automàtic? 2. Quins són els factors que han propiciat la ràpida evolució de la tecnologia de control i la seva gran implantació? 3. Quina és la diferència essencial entre un sistema de control de llaç obert i un de llaç tancat? 4. Digues quin tipus d’automatització, de llaç obert o de llaç tancat, porta cada aparell:

5. Quina diferència hi ha entre un sensor i un detector? Posa algun exemple que il·lustri la teva resposta.


6. A efectes d’estalvi d’energia en un aparell convertidor d’energia, què és preferible, un sistema de llaç obert o un sistema de llaç tancat? Justifica la resposta. 7. En un automatisme, a què se li dóna el nom de consigna? 8. Quin tipus de detector deuen portar el microones i la rentadora per evitar que es posin en marxa si la porta és oberta? Quin tipus de connexió elèctrica faries al circuit de posada en marxa de l’aparell per obtenir l’efecte esmentat? 9. Creus que en un termòstat amb una resolució de 4 ºC és adequat per controlar la temperatura de climatització d’una estança? I d’una fregidora? 10. En quin percentatge es xifra l’estalvi energètic en il·luminació si s’empren detectors de presència per fer-ne el control?

a) 5 % b) 15 % c) 20 % d) 30 %

11. Què passaria si un termòstat o un sistema de control de la temperatura no tingués un marge d’histèresi? Si en un sistema de climatització el marge d’histèresi fos molt gran, què notaríem? 12. Calcula el marge d’histeresi d’un termòstat d’un calefactor elèctric, que s’activa a 18,5 ºC i es desactiva a 20 ºC. 13. Els detectors de presència més comuns detecten una radiació emesa pel cos humà. De quina radiació es tracta?

a) Radiació infraroja. b) Radiació ultrasònica. c) Radiació subsònica. d) Radiació UV.

14. Si a la porta automàtica d’un supermercat, en lloc d’acostar-s’hi una persona s’hi acostés només un carro, la porta s’obriria? Per què? 15. Explica la diferència entre lògica cablada i lògica programable. UNITAT 8. Robòtica

1. Quina funció té una interfície en un sistema de control per ordinador? 2. Què és un algorisme de control? Quins sistemes de representació gràfica hem emprat per expressar les accions d’un automatisme? 3. Què són i com es programen els autòmats programables?

4. Explica les diferencies entre un manipulador i un robot.


5. Els moviments d’un robot o manipulador són provocats per elements motrius, com els motors o els cilindres pneumàtics o hidràulics. Quants elements motrius necessita un robot amb quatre graus de llibertat? Per què? 6. Indica les quatre estructures bàsiques dels robots i les seves característiques.

7. A la sopa de lletres hi ha 10 termes relacionats amb la robòtica i l’automatització. Localitza’ls.

8. Explica la diferència entre motor i servomotor. Quina és la composició del servomotor i com funciona? 9. Per determinar amb precisió la posició d’un element mòbil en un robot, amb què ho faries? 10. Què és un detector de proximitat o de presència? Descriu també els diferents tipus i característiques que presenten. 11. Què s’ha de fer per aconseguir en un autòmat que una sortida estigui relacionada amb l’activació simultània de dos detectors? Dibuixa l’esquema. Quin nom té aquesta funció? 12. Per què el programa de control en un autòmat ha

d’estar en una memòria permanent o no volàtil? 13. Què és el cicle d’execució o d’scan? 14. Imagina’t un robot que forma part d’una cadena de muntatge d’una màquina, en la qual hi ha peces de metall i peces de plàstic. Les peces de metall s’han d’inserir en una part de la màquina, i les de plàstic en una altra. El robot hauria de tenir programades dues seqüències diferents, però com s’activarien una o l’altra?


15. Relaciona cada símbol amb el tipus de detector:

Informàtica 4 ESO. Avaluació extraordinària de setembre 1




Per recuperar la matèria d’Informàtica s’han de realitzar les activitats d’estiu


L’alumnat haurà de confeccionar un espai web en el “sites de google” on es

reflecteixin les activitats d’estiu.

Per a la realització del espai web l’alumne haurà de comprovar prèviament el

seu bon funcionament com a visitant de la seva pròpia pàgina web.

Per a fer les activitats és necessari la utilització dels següents programes:

• Llibreta de Windows

• Power point

• Nvu

• Gimp

Així com utilitzar les aplicacions on line :

ScrennR

Slide share

Youtube

Blogger

Animoto

Les activitats d’estiu s’hauran de lliurar telemàticament com a molt tard el

mateix dia de l’examen de setembre (si no es presenten aquest dia es

valoraran amb 0 punts).

Informàtica 4 ESO. Avaluació extraordinària de setembre 2



1.- L’evolució de l’alumne durant el curs. Es considerarà la nota final que

tenia en l’avaluació ordinària del mes de juny. Tindrà un valor del 10%

de la qualificació final extraordinària.


l’estiu. Es puntuarà el dossier-web d’activitats (tant la correcció a l’hora

de contestar les activitats com la bona presentació del dossier-web).

Tindrà un valor del 20% de la qualificació final extraordinària.






UNITAT 1. Introducció al windows

UNITAT 2. Xarxes locals

UNITAT 3. Usuaris i grups de windows

UNITAT 7. Mitjans socials

UNITAT 8. Presentacions

UNITAT 9. Disseny de pàgines web

UNITAT 10. Treballar amb imatges, àudio i vídeo.



les mateixes unitats del curs del moodle en el qual ja tens feta la subscripció).


Recordeu que les activitats d’estiu s’hauran de lliurar telemàticament com a

molt tard el mateix dia de l’examen de setembre (en cas contrari es valoraran

amb 0 punts).