proposta programa electoral palma 2011/2015 · 2013-05-09 · comprom s amb palma 10 programa...

Programa electoral 2011/2015 I Palma

CAP A UNA PALMA HABITABLE 1

“Hem de despertar del nostre somni i abandonar la nostra calma, hem de

desposseir-nos del nostre personalisme i posseir-nos

d’humanisme.”

Emili Darder, 1917

compromsamb

PALMA

PROPOSTA PROGRAMA ELECTORAL PALMA

2011/2015

3

CAP A UNA PALMA HABITABLE

L’ecociutat o ciutat sostenible que volem ha de ser un lloc agradable per a viure,, un espai on créixer i participar del que ens ofereix.

Defensam un model de ciutat compacta, mediterrània, on tots els usos puguin conviure i amb una dotació igualitària de recursos per a totes les barriades.

Volem una ciutat viva, una ciutat on s’inverteixin les prioritats i es facilitin, en primer lloc, els desplaçaments a peu, amb bicicleta o amb transport públic. Per això, és necessari que els cotxes deixin de tenir el domini de l’espai i que facem un disseny urbà amb perspectiva de gè-nere, que tengui en compte les necessitats de tots els col·lectius que requereixen una atenció especial: els vianants que van a fer feina a peu, les persones que passegen cotxets d’infants, els nins i la gent gran...

La Palma que proposam fa un ús racional del sòl i de l’energia, i empra tecnologies netes i estructures no agressives. Aquestes mesures, a més de contribuir a la conservació dels recursos naturals, suposen una racionalització de la despesa pública i una font de generació d’ocupació.

Per això, farem un urbanisme sostenible i democràtic, que convidi la ciutadania a responsabi-litzar-se del disseny urbanístic.

Kofi Annan

“Salvaguardar el medi ambient és un principi rector de tota la nostra feina de suport al desenvolupament soste-nible, és un component essencial per a l’eradicació de la pobresa i un dels fonaments de la pau.”


CAP A UNA PALMA HABITABLE 5URBANISME

1. Planificar una ciutat per a les persones 7

2. Microactuacions urbanístiques. És l’hora de les barriades 7

3. En defensa de la Palma rural i periurbana 8

4. Vertebració del conjunt de la ciutat 9

MOBILITAT SOSTENIBLE

5. Pacificació del trànsit. Invertir les prioritats 10

6. Foment del transport públic 11

7. Accessos a la ciutat 12

8. Adaptació del port 12

HABITATGE

9. Garantia del dret a l’habitatge. Política d’habitatge = política de cohesió social 13

RESIDUS

10. Reduir, reutilitzar i reciclar 14

QUALITAT AMBIENTAL

11. Lluita contra la contaminació acústica, lumínica i electromagnètica 15

12. La mar de neta. Cap a una cultura de l’aigua diferent 15

13. Qualitat de l’aire 16

ACCESSIBILITAT

14. Supressió de barreres arquitectòniques 17

EQUIPAMENTS

15. Equipaments de ciutat i de proximitat 18

ENERGIA

16. Cap a un model energètic diferent 19

DRETS DELS ANIMALS

17. Respectar i defensar els drets dels animals 20

ÍNDEX

compromsamb

PALMA 6 Programa electoral 2011/2015 I Palma


URBANISME

1.Planificar una ciutat per a les persones

Anàlisi de necessitats:

Recentment s’ha iniciat el procés de revisió del Pla general d’ordenació urbana (PGOU). Pensam que aquesta és una gran oportunitat per desenvolupar un projecte de sostenibilitat urbana, sense distinció i amb justícia entre les barriades. Aquest projecte ha de fer un ús racional del sòl i de l’energia. I també tenim clar que és tan important de quina manera es durà a terme aquest procés com quin és el model de ciutat que finalment dibuixarà el nou PGOU.

La Palma del futur ha de ser un lloc agradable on viure, sostenible, solidari, participatiu, accessi-ble i preparat davant el canvi climàtic i l’esgotament del petroli.

Propostes:

•AprofitarlarevisiódelPGOUperarepensarlaciutatipromoureunurbanismeparticipatiuiaescala humana, que en lloc de pensar en grans creixements, pensi a relligar els espais urbans que estan mal acabats, i els doti dels equipaments necessaris.

•RelacionarelprocésderevisiódelPGOUambelPlad’acciódel’Agenda21,ambl’objectiuqueel planejament urbanístic respongui a una visió de conjunt de les necessitats socials, econòmiques i ambientals de Palma.

•FerquetoteslesfasesdetramitaciódelPGOUvaginacompanyadesd’unprocésrealmentparti-cipatiu, on s’impliquin tots els agents de la ciutat i també la ciutadania a títol individual. És una bona oportunitat perquè tothom pugui entendre millor com funciona la ciutat i què s’ha de fer per a millorar-la.

•Impulsarl’avaluacióestratègicaambientaldelsprojectesurbanísticsmunicipals,perapermetreconèixer quin impacte tenen.

2.Microactuacions urbanístiques. És l’hora de les barriades


Durant la darrera dècada, el model urbanístic de consumir sòl i recursos naturals a favor del crei-xement urbanístic i la nova construcció ha estat el model imperant, acompanyat això de grans operacions urbanístiques com el Palma Arena o el Palau de Congressos.

Per bé o per mal, la crisi econòmica ens ha donat la raó a les persones que sempre hem apostat per la defensa del territori. Les idees que abans semblaven idealistes ara han esdevengut les més esfereïdorament realistes: el model actual és insostenible. Fa temps que pensam en una altra for-ma de fer ciutat, i ara és el moment de dur-la a la pràctica.

Des del govern de Palma hem impulsat la rehabilitació integral de les barriades amb més necessi-tats i pensam que és necessari invertir més recursos en aquesta estratègia.


CAP A UNA PALMA HABITABLE

compromsamb


CAP A UNA PALMA HABITABLE 9•MillorarlarelaciódelaUIBamblaciutat,amblapromociód’activitatsalcampus.

•Recuperarelselementsdepatrimonihidràulic,comsónlessíquiesd’enBaster,delaVilaideMestre Pere.

•IncorporarPalmaalaXarxadeCustòdiadelTerritori,peraarribaraacordsdepreservaciódelpaisatge amb els propietaris de finques rurals d’especial valor.

4.Vertebració del conjunt de la ciutat


Ara és l’hora de les barriades i els pobles de Palma, del que fins ara ha estat “l’esquena” de la ciutat, en el sentit que s’han tengut poc en compte. Hem d’entendre cada barriada i cada poble com una entitat singular, però al mateix temps hem de veure cada un d’aquests elements com la part d’un gran conjunt.

Hem de vertebrar la ciutat de forma que puguem arribar d’extrem a extrem de forma amable, és a dir, a peu o amb bicicleta.

Propostes:

•Ferarribarelseixoscívicsilesfalquesverdesalesbarriades,ambfórmulesblanesqueforminunaestructura radial i que permetin passejar i anar amb bicicleta sense interrupcions. Per això, proposam:

- Fer nous eixos cívics a Arxiduc, Nuredunna i Francesc Martí i Mora.

- Desenvolupar el projecte del Parc de ses Vies.

•Possibilitarqueelstorrentsialtresestructuresdoninconnectivitatentreelseixosradials.Aixícom preveu el Pla territorial de Mallorca, desenvoluparem aquestes noves infraestructures connec-tores amb el camp i les muntanyes.

- Torrent Gros, torrent de na Bàrbara, torrent de sa Riera, Torrent de Son Rapinya i síquia de Sant Jordi.

- Fer un corredor verd de la Porciúncula-la Ribera i ses Fontanelles.

- Fer un corredor verd que comuniqui sa Casa Blanca, Sant Jordi i s’Aranjassa.

•Ferqueelsparcsperiurbansdoninserveientrebarriadesiofereixinunpaisatgenoud’entradaala ciutat. En aquest sentit, proposam:

-CrearelsparcsdenaBurguesa,sesFontanellesiXorrigo-Pontiró.

- Incorporar de forma efectiva la totalitat de l’espai natural des Carnatge a la xarxa de llocs d’es-barjo de Palma, i permetre l’accés de la ciutadania a la totalitat d’aquests terrenys municipals.

•Instaurarzonesmésarbrades,onesprioritzilautilitzaciód’espèciesautòctonesquehagindemenester poc manteniment.

•DesenvoluparlaFalcaVerda.

•ConvertirlazonadelCarnatgeenunparclitoral.

Propostes:

•Promoureprojectesderehabilitacióintegraldelesbarriadesque,apartirdemicroactuacionsurbanístiques, permetin millorar la qualitat de vida i la cohesió social. En aquest sentit proposam:

- Continuar el projecte de rehabilitació integral del Camp Redó.

- Finalitzar la consolidació de la nau central de la fàbrica de Can Ribes de la Soledat.

- Acabar la reurbanització de Verge de Lluc.

- Iniciar la rehabilitació integral de Pere Garau.

•DefensarquePalmasigui“ciutatamenysde15minuts”,unaciutatonqualsevolpersonapuguidisposar de tots els serveis necessaris a menys de 15 minuts, a peu, de ca seva. D’aquesta manera millorarà la qualitat de vida de cada una de les barriades i es descongestionarà el centre.

•AprofitarlarevisiódelPGOUperaferunaanàlisiparticipativadelesnecessitatsdecadabarriada.

•Publicarelspressupostsmunicipalsidesglossarelqueesdestinaacadabarriada.

3.En defensa de la Palma rural i periurbana


El pobles de Palma (el Secar de la Real, Establiments, Son Sardina, Sant Jordi, Son Ferriol, s’Aran-jassa i es Pil·larí) no han tengut el reconeixement que mereixen i ara pateixen una greu mancança d’equipaments i serveis.

D’altra banda, la zona rural de Palma, en especial el Pla de Sant Jordi (es Pil·larí, s’Aranjassa, Sant Jordi, sa Casa Blanca i Son Ferriol) i les zones properes a Son Sardina o Establiments, sofreixen l’agressió del creixement de la ciutat que va en detriment de la qualitat mediambiental; la degra-dació d’aquestes zones és imparable de no prendre mesures per a la seva conservació, millora i promoció econòmica i del seu patrimoni natural i cultural.

Propostes:

•Vertebrarunaxarxad’estructuresblanesquepermetienllaçarelspoblesambelnuclidePalmaatravés de carrils bici i camins per a vianants. També hem d’arribar a unir la ciutat amb el camp i la mun-tanya. En aquesta línia proposam crear un passeig fins a sa Garriga i Raixa pel camí de Passatemps.

•Emprendreunestudiperal’elaboracióiexecuciód’unPlaIntegraldeRehabilitaciódelPladeSant Jordi, amb la recuperació de molins i altres elements hidràulics, torrent de sa Síquia, si-quions, cases rurals. El Pla també ha de contemplar la promoció de l’agricultura, del patrimoni natural, etnològic, històric i cultural, per tal de lluitar contra la degradació actual.

•Dotaraquestsnuclisdelsserveisquenecessitenperquèpuguinfuncionarambl’autonomiaprò-pia d’un poble:

- Fer arribar la xarxa d’aigua potable a Establiments.

- Fer arribar la xarxa de pluvials a sa Casa Blanca.

•PosarenvalorlapersonalitatielselementscaracterísticsdelspoblesdePalma.

compromsamb



6.Foment del transport públic


Durant aquesta legislatura s’han posat les bases d’un nou model de transport públic. És neces-sari, però, tenir l’oportunitat de donar continuïtat als projectes engegats i impulsar una xarxa de transport públic realment eficient.

Propostes:

•DesenvoluparelprojectedelTrambadia,unalíniatramviàriaqueserviràperacomunicarl’ae-roport i la badia de Palma amb el centre de la ciutat i l’Estació Intermodal.

•Introduirelsistematarifaridebitlletúnicentreelbus,eltren,eltramviailabicicletapública.

•Incrementarlafreqüènciadelsautobusosperquècaplínianoestorbimésde15minuts.

•Ampliarelshorarisdeleslíniesambméscapacitatfinsales23h.

•CrearlíniestransversalsqueenllacinlesbarriadesielspoblesdePalmasensenecessitatdepassar pel centre.

•Fomentarelssistemesperacompartircotxe.

•Introduirelsistemad’automòbilsd’úsopropietatcompartida.

•Implementarlautilitzaciódemicroautobusoscomatransportpúblicpelcentre.

•Iniciarelsestudispera la implementaciódel trambús,ambméscapacitatperatransportarviatgers que el bus, a la línia 3 (eix Illetes i carrer d’Aragó).

•ContinuarcreantaparcamentsperifèricsalsprincipalsaccessosdePalmaiconnectar-losambel centre d’una manera ràpida i eficient, amb busos llançadora exprés o serveis alternatius.

•Donarmésinformaciódelsrecorregutsidelesparadesdelsautobusos,detallantelshorarisacada parada.

•Creartargetesdepagamentturístiquesques’usinperdies(1,3o7dies).

•Incrementarelnombredecarrilsbussemprequesiguitècnicamentpossible,peramillorarigarantirelcomplimentdelesfreqüències.Calintegrarunsistemadeprioritzaciósemafòricadebusos i posar especial èmfasi en la vigilància perquè siguin respectats.

•Reestructurarleslíniesielstrajectesperafer-losméseficientsiadaptar-losalanovaconfi-guració urbana. Arribar a acords amb els ajuntaments de l’àrea metropolitana i amb el Govern de les Illes Balears perquè algunes línies de l’EMT arribin i donin servei als municipis contigus.

•Millorarlacomoditatdelesparades,incrementarelnombredeparadesdotadesdemarquesi-nes i augmentar la capacitat dels seients (si cal, substituir els existents).

•Apostardecididamentperunserveinocturndebusal’estiuielscapsdesetmana.Augmentarels horaris de les línies 1, 3, 15 i 41.

•Ferquelatargetaciutadanapermetiméspossibilitats,nonoméselpagamentdebusielBi-cipalma. S’ha d’ampliar per al pagament de l’ORA, dels aparcaments municipals i del servei de taxi.

MOBILITAT SOSTENIBLE

5.Pacificació del trànsit. Invertir les prioritats


Pacificar el trànsit, per a passar de la ciutat dels automòbils a la ciutat dels i les vianants, ha de ser undelsobjectiusprincipalsdelapolíticamunicipalenelsegleXXI.Volemcrearproximitat:entrel’habitatge i la feina, entre les escoles i les cases, entre les botigues i l’oci.

Enlespolítiquesdemobilitatensmarcamelsobjectiussegüents:

•Reduirun20%lautilitzaciódevehiclesprivatsdinslaciutat.

•Augmentarun30%l’úsdeltransportpúblicurbàinet.

•Reduirlasinistralitatenaccidentsdetrànsiturbàenun50%.

•Assolirel50%d’úsdefontsenergètiquesrenovablesonocontaminantseneltransportpúblic.

•Incrementarun50%elsdesplaçamentsnomotoritzats.

•Crearunavinculacióabsolutaentreelsplanejamentsurbanísticsielsdemobilitat,icomplirelspreceptes bàsics de la Carta europea dels drets dels vianants.

Tot i que durant aquesta legislatura s’ha avançat de forma considerable en la implementació d’un model de mobilitat més sostenible, el cotxe continua dominant l’espai públic.

Propostes:

•Desenvoluparunpactelocalperalamobilitat,entèscomuncompromísmutuentrelesauto-ritats locals i tots els agents afectats: entitats i col·lectius ciutadans, partits polítics, consells de participació, empreses de transport públic, ciutadania a títol individual, etc. Fixar una sèrie de línies d’actuació de les administracions en programes i inversions concretes de caràcter plurianual, i establir objectius quantificables i indicadors per a fer-ne el seguiment i contrastar-ne l’eficàcia.

•DesenvoluparlaprogressivaconversióenzonadevianantsdelcentredePalma.

•Crearnoveszonesonnoespuguianaramésde30km/h,les“zones30”.Entred’altres,albarride Santa Catalina, a Pere Garau o al camí de Passatemps.

•Incrementarelnombred’aparcamentsdebicicletesidemotos.

•Ubicar zones d’estacionament debicicletes i estacions debicicleta pública als aparcamentspúblics i als aparcaments dissuassius.

•Construirnouscarrilsbiciivoreresambl’objectiuquedesdelesbarriadesielspoblesdePalmaespugiarribar amb bici o a peu al centre, i que també hi hagi bona connexió transversal entre les barriades.

•SincronitzarelssemàforsdelesAvingudesielpasseigMarítimperquèlespersonesquevanapeu no hagin d’esperar a la mitjana central.

• Implementarlabicicletapúblicaalesbarriadesperifèriques,alscentrescomercialsialcentrepenitenciari.

•Ampliarlesvoreres,especialmentlesquesónapropd’equipamentsiescoles.

compromsamb



HABITATGE

9.Garantia del dret a l’habitatge. Política d’habitatge = política de cohesió social


A Palma un volum important de població no pot accedir a l’habitatge a causa de l’elevat cost que suposa. Al mateix temps, hi ha un important parc d’habitatge desocupat. Des del govern hem im-pulsat mesures per a conciliar aquesta oferta i demanda, però cal que tenguin més impacte per a aconseguir revertir la situació.

D’altra banda, hem iniciat una important línia de promoció d’habitatge de lloguer que hem de continuar.

Propostes:

•Prioritzarlarecuperaciód’habitatgesbuitsperaincorporar-losalesborsesdelloguer.Enaquestsentit proposam:

- Complementar les ajudes a la rehabilitació que ofereix el Govern. Donar ajudes a les reformes d’habitatges que tenguin per objectiu millorar l’eficiència energètica i la implementació d’ener-gies renovables.

- Comprar habitatges desocupats per a incorporar-los al parc públic d’habitatges.

- Mantenir la rebaixa de l’IBI per als propietaris que posin el pis a les borses públiques de llo-guer d’habitatge.

•Promourequeelnouplanejamentpermetiquedeterminatslocalscomercialsbuitspuguinpassara tenir un ús d’habitatge.

•Impulsarelprogramademediacióentrepropietarisinousllogaters,elprograma“Palmahabitada”.

•Promourelaborsad’habitatgejoveperfacilitar-losl’emancipació.

•Promourel’intercanvid’habitatgesperquèlespersonesgransambproblemesdemobilitatiqueviuen a pisos sense ascensor posin els habitatges a disposició de les borses de lloguer jove i passin a ocupar habitatges a planta baixa.

•Promourelacreaciódecooperativesd’habitatgeambmodeldecessiód’ús(MCU),ésadir,queles cooperatives siguin les propietàries dels habitatges i cedeixin el seu ús als socis i sòcies, a un preu assequible i per a períodes llargs.

•PromourepisosperalagentjoveaSonBusquets.

•Anaraugmentant,alritmequeelspressupostshofacinpossible,elnombred’autobusosquefuncionen amb gas natural, perquè redueixen la contaminació acústica i l’emissió de partícules i gasos d’efecte hivernacle.

7.Accessos a la ciutat


La ciutat s’ha preocupat de l’aspecte dels seus espais habitats però ha descuidat els espais trans-itats. L’arribada des de l’aeroport per carretera, per exemple, es fa per un paisatge que ha canviat els pins per les tanques publicitàries i els ferros. El mateix passa amb molts altres espais que cada dia veuen milers de persones.

Els accessos a la ciutat s’han fet pensant en el trànsit rodat i compliquen l’accés a peu o amb bicicleta. A més, aquest sistema també dificulta la relació entre les barriades d’un costat i l’altre de la via de cintura.

Propostes:

•Promoureunprojectedeviaconnectoraproporcionatirespectuósambelterritori.Defensarquela via connectora sigui una carretera en lloc d’una autovia.

•Construirnouspontselevatsperdamuntlaviadecinturaperafacilitarl’arribadaalaciutatapeu o amb bicicleta i la connexió de les barriades que són a banda i banda de la via de cintura.

•Reforestarelsvoltantsdelescarreteres.

•Cuidarirecuperarelscaminspúblics.

•RecuperarelsmolinsdelpladeSantJordi.

•Pacificareltrànsitd’entradaalaciutatperdavantGESA,elPalaudeCongressosilaSeu.

•Continuaramblapolíticad’habilitaraparcamentsdissuassiusalesentradesdelaciutatidonar-los a conèixer per fomentar-ne l’ús.

8.Adaptació del port


El port de Palma és una infraestructura clau per al trànsit insular de persones i mercaderies. En els dar-rers anys ha anat creixent i actualment requereix d’un replantejament per adaptar-se a la demanda actual.

El port pot incrementar el seu potencial sense necessitat de dur a terme una ampliació lesiva pel medi ambient i molt costosa.

Propostes:

•EliminareltrànsitrodadecamionsalPasseigMarítim,duranttoteldia.

•Modernitzarlesinstal·lacionsperamillorarl’arribadadelsvaixellsicreuers.

•Reduirelnombredecontenidorshabilitantzoneslogístiquesaaltresindrets.

compromsamb



QUALITAT AMBIENTAL

11.Lluita contra la contaminació acústica, lumínica i electromagnètica


L’Ajuntament de Palma ha d’assumir el repte de promoure mesures contra la contaminació acústi-ca,atmosfèrica,lumínicaielectromagnètica,jaquelessevesconseqüènciesafectennegativamenti de manera directa la salut de les persones i la seva qualitat de vida.

Els mapes sònics de la ciutat de Palma demostren una alta contaminació acústica, cosa que es tradueix en un greu problema que necessita solució per al benestar de la ciutadania.

Propostes:

•Fercomplirlanormativasobrerenousexistent.

•ActualitzarperiòdicamentelmapesderenousdePalmaperadetectarnoveszonescontamina-des i generar sensibilització ciutadana.

•ConstituirunacomissiómunicipalquerepresentideformaefectivadavantAENAelsinteressosi reivindicacions dels habitants de les zones afectades per les contaminacions acústiques, lumíni-ques i ambientals en general i que generi l’activitat aeroportuària. Dita comissió tendrà caràcter permanent i estarà formada pels representants que designin les associacions de caire veïnal i més representatives de la població afectada de Sant Jordi, Can Pastilla, es Coll d’en Rabassa i sa Casa Blanca i, a més a més, pel regidor/a d’Habitatge o la persona que la Regidoria designi.

•Utilitzarpavimentsespecialsipantallesacústiquesperaminimitzarelrenouproduïtpeltrànsit.

•Crearunaordenançamunicipalperafomentarl’aïllamentacústicdelesnovesconstruccionsdelmunicipi.

•Tenirencomptel’impacteambientaldelrenouenelsplansurbanístics.

•Informariconsultarelsveïnsiveïnesméspròximsabansd’autoritzaractivitatsclassificades.

•Elaborarmapesdecontaminacióelectromagnètica.Duruncontrolestrictedelsfocusdecontamina-ció electromagnètica: antenes de telefonia mòbil, torres d’alta tensió, transformadors d’alta potència.

•Reduirelspuntslumínicsmanifestamentinnecessaris.

•Aplicarlesmesuresnecessàriesperaminvarelsrenousproduïtsperl’activitataeroportuàriaisancionar les empreses causants de la contaminació acústica.

12.La mar de neta. Cap a una cultura de l’aigua diferent


Elproveïmentdel’aigua,elsanejamentodepuraciódelesaigüesresidualsieltractamentdelsresidus són serveis essencials dels governs locals. L’aigua és un recurs natural imprescindible per

RESIDUS

10.Reduir, reutilitzar i reciclar


En una societat basada en l’“usar i tirar” i en l’obsolescència programada (programar el final de la vida útil d’un producte), s’ha de prioritzar la minimització i la prevenció dels residus que genera el nostre model de consum.

Palma produeix una quantitat de residus desmesurada, que acaben a la incineradora, quan aquesta hauria de ser la darrera opció. Alhora, té unes taxes baixíssimes de reciclatge o reaprofitament.

Per tant, un consum responsable i la reducció dels residus que generam és la política prioritària en aquest àmbit.

Propostes:

•Crearméspuntsverds.3puntsverdsfixosi5demòbils.

•Fercampanyesdefomentdelareducciódel’úsdebossesdeplàstic.

•Implantarelscontenidorsderecollidaderesidusorgànicsatotalaciutat.

•ImplementarlarecollidaderesidusportaaportaalspoblesdePalma.

•Promourel’eliminacióprogressivadelsmaterialsdePVCalesconstruccionsmunicipals.

•Promoureunsistemaderetornd’envasos.

•Introduirincentiusfiscalsalreciclatgeperquèlespersonesqueutilitzenlarecollidaselectivairedueixen el volum de residus se’n vegin beneficiades. Així mateix, proposam incrementar la pres-sió fiscal sobre els grans productors de residus, com són determinats establiments hotelers, esta-bliments de menjar ràpid, que utilitzen molt de material d’un sòl ús, de plàstics o no reutilitzables.

•Rebaixarlataxaderecollidadefemsadeterminatscol·lectiuscompersonesmajorsde65anys,vídues o aturats de llarga durada, segons paràmetres de renda.

•Crearunaplantadecompostatge.

•Crearunaminicentraldeproducciódebiogàs.

•Afavorirlautilitzaciód’envasosretornablesid’altresproductesecològics.

•Introduirclàusulesambientalsenelsplecsdecontractaciópública.

•Realitzarauditoriesambientalsdetotselsedificisiinstal·lacionsdepropietatogestiómunicipal.

•AdherirPalmaalaCampanyaeuropeadeciutatsimunicipissostenibles.

•Ferservirelsenderrocslliuresdesubstànciescontaminantsperarestaurarpedreres.

• Instaurarundiasetmanalderecollidademoblesiobjectesvellsperafomentar-nelareutilització.

compromsamb



ACCESSIBILITAT

14.Supressió de barreres arquitectòniques


Malgrat els avenços que s’han fet durant aquest mandat, Palma té encara massa barreres arqui-tectòniques.

Propostes:

•Eliminartotalmentlesbarreresarquitectòniquesiadaptarelmobiliariurbàalesnecessitatsdeles persones amb problemes de mobilitat.

•Feraccessibletotl’espaipúblic:lesvoreres,eltransportpúblic,elsequipaments,elsmercats...

•Posarenmarxaunplad’adaptaciódelsespaisprivatsd’úspúblic.

a garantir la vida a qualsevol ecosistema; és necessària per a la qualitat de vida de les persones i l’activitat econòmica de qualsevol comunitat humana.

Un municipi sostenible ha de promoure una nova cultura de l’aigua que no només promogui l’es-talvi i l’eficiència.

Actualment,lesaigüespluvialsiresidualsesrecullendeformaconjuntaivancapalesdepura-dores.Aixòsuposaunasobreexplotaciódelesdepuradoresiunconsegüentabocamentalamard’aigüesresiduals.

En aquest sentit, l’emissari de la Ciutat Jardí s’ha convertit en un trist referent internacional de contaminació marítima.

Propostes:

• Impulsarlaseparaciódelaxarxaderecollidadelesaigüespluvialsiresiduals.L’aiguaésfontdevidaili hem de poder donar noves vides, reutilitzar-la, mantenir-ne el cicle i mantenir la Palma marítima neta.

•Aturarelsabocamentsd’aigüesresidualsalamar,comperexemplel’emissaridelaCiutatJardí.

•Promoure ordenances municipals d’estalvi i eficiència en el sistema d’abastament i consumd’aigua,ambelsobjectiussegüents:

-Promoureinversionsperaaprofitarlesaigüesdelesdepuradores,reconvertir-lesdequímiquesen ecològiques i utilitzar-les per al reg de parcs i jardins municipals.

- Promoure la instal·lació de comptadors individuals.

- Promoure mesures per a combatre les plagues de moscards i eliminar les zones inundades.

13.Qualitat de l’aire


Els nivells d’emissió de gasos contaminants s’incrementen dia rere dia i posen en perill la nostra salut i la de l’illa.

Palma és una ciutat envoltada d’importants nuclis d’emissió de gasos contaminants: el trànsit motoritzat, l’aeroport, el port, l’activitat industrial... Per això és necessari prendre’n consciència i invertir aquesta situació.

Propostes:

•AplicarelPladereducciódecontaminacióatmosfèricadePalma.

•Posarenmarxamesuresdecontroldelesemissionsdelsfocusd’emissióprincipals,comsónl’aeroport, el port o el trànsit rodat.

•Crearnoveszonesverdesqueserveixindepantallaacústicaimillorinlaqualitatdel’aire.

•Promourelareducciódelavelocitatmàximapermesaenelsaccessosalaciutataleshorespunta.

•Promourelareducciódelapolsqueemetenlesobres.

•Reduirl’emissiódegasoscontaminantsperpartdelstaxis,amblaimplementaciódemésparades.

compromsamb



ENERGIA

16.Cap a un model energètic diferent


Davant el doble desafiament del canvi climàtic i la fi del petroli, el model energètic actual devora recursos escassos i és agressiu amb el medi ambient. I és que les ciutats són receptores netes de fluxos energètics, cosa que genera un impacte ambiental a la zona on es produeix l’energia que s’hi consumeix. A tot això hi hem de sumar l’impacte ambiental produït pel transport de l’energia cap a l’illa.

Davant aquesta situació, tenim el repte de redefinir el model energètic actual. Des de l’àmbit mu-nicipal es pot contribuir a canviar de paradigma energètic, principalment amb mesures de reducció del consum.

Propostes:

•Elaborar unPlad’Acciód’EnergiaSostenible segons el compromís adoptat amb la signaturadel Pacte de Batles, subscrit el mes de desembre de 2010 amb el Consell Insular, i convertir els objectiusdereducciódel20%delesemissionsdeCO2,el20%d’estalvienergèticiel20%d’ener-gies renovables en una oportunitat per avançar cap a un model de ciutat i de destinació turística responsable amb el medi ambient i baixa en carboni. El pla ha d’incloure, entre altres, aquestes mesures:

-Reduirun50%lesemissionsdegasosd’efectehivernacleenlesactivitatsoinstal·lacionsmunicipals.

-Creixementzeroiestalvidel15%delconsumfinald’energiadelesinstal·lacionsmunicipals.

-El15%deltotaldelconsumd’energiadelaciutathadesergeneratperenergiesrenovables.

-Almenysun20%deltotaldel’energiaconsumidaperactivitatsiinstal·lacionsmunicipalshade provenir de fonts renovables, o no contaminants.

•Instal·larenergiasolartèrmicaalsedificisd’úspúblicialshabitatgesdenovaconstrucció.

•Instal·larenergiafotovoltàicaalsterratsi/oespaispossiblesdelsedificispúblics,tantnouscomvells, a les zones industrials com polígons, abocadors, etc. Així com l’eòlica per a ús individual i col·lectiu.

•Actuarsobreelconsumpúblicmitjançantcampanyesdesensibilitzaciódelaciutadaniaiambla promoció d’una arquitectura eficient energèticament.

•Promourel’úsdecriterisdeconstruccióbioclimàticsalesnovesconstruccions.

•Realitzarauditoriesenergètiquesatoteslesnovesconstruccions.

•Implementarcertificacionsmediambientalsalesdependènciesmunicipals.

•Aplicarunsistematarifarijustbasatenelprincipidemunicipid’eficiènciatermodinàmica.

EQUIPAMENTS

15.Equipaments de ciutat i de proximitat


La ciutat té al davant importants reptes per a definir l’ús d’equipaments per a la ciutat: l’edifici de GESA, Son Busquets, la Torre d’en Pau, l’estadi Lluís Sitjar, Son Dureta, el Tenis Mallorca, s’Aigo Dolça, Son Ametler, l’antiga presó...

Al mateix temps, hi ha necessitats no cobertes: biblioteques de districte, el Museu Marítim, Mu-seu de la Ciència i de la Tècnica, l’Arxiu Administratiu, espais on la gent jove pugui desenvolupar activitats d’oci i esport...

Propostes:

•AprofitarlarevisiódelPGOUperaelaborarunplad’equipamentsmunicipals,elqualrecolliriales demandes ciutadanes i veïnals, analitzaria la distribució territorial i funcional dels equipaments existents i proposaria un nou mapa d’equipaments que tengués com a objectiu la convivència d’usos i la generació de dinàmiques positives al territori.

El pla d’equipaments exploraria fórmules per a aconseguir sòl per a nous equipaments a les barri-ades amb més densitat de població i menys dotació d’equipaments, com Son Dameto, Son Espa-nyolet i Son Cotoner.

•Utilitzarl’edificideGESAperubicar-hipartdelfonsdel’ArxiuMunicipal,uncentresocioculturalamb sales d’exposicions, vivers d’empreses, seus de diverses entitats, usos administratius i sales d’estudi. Promoure una intervenció respectuosa amb l’edifici actual des d’un compromís amb la sostenibilitat i respecte a l’entorn.

•Proposarqueel recinte sociosanitarideSonDuretaesdestini a centredediaper amalaltsmentals. Instal·lar-hi també una biblioteca, una ludoteca i un centre de formació ocupacional en l’àmbit sociosanitari.

•Ubicar aSonAmetler lesbibliotequesdedistrictequenecessitaPalmaper a adaptar-se alsparàmetres vigents. Son Ametler, Son Busquets, una part de l’estadi Lluís Sitjar i una part de Son Dureta es destinaran a biblioteques de districte. Aquests equipaments tendran usos compartits.

•Habilitar4espais,distribuïtsarreudelaciutat,perquèelsjoveshipuguinpracticarl’skate.

•Combinar,al’antigapresó,l’úsd’espaimusicalpolivalentihabitatgeprotegit.L’equipamentmusicalinclouria escola de música, auditori, sales d’assaig, sales d’enregistrament i ludoteca. El barri comptaria així amb un nou espai públic de referència, amb un nou centre neuràlgic de les activitats de la barriada.

•Construirnovesescoletes.

•Posarenmarxanovesludotequesalspoliesportius,alscentresdesalut,al’antigapresóiaSonDureta.

•RecuperarlaTorred’enPauperausosveïnals,ubicar-hiunespaiesportiuiunazonadepràcticadel’skate.

•Ubicaralcanòdromunespaiperquèelsanimalsdecompanyiahipuguinpassejarlliurement,sense haver d’estar fermats.

compromsamb


CAP A UNA PALMA HABITABLE 21C. Reforma institucional:

1. Incorporar l’Àrea de Protecció Animal a l’organigrama de la Regidoria de Medi Ambient.

2. Ampliar les competències del Centre de Son Reus i convertir-lo en la seu de l’àrea específica de protecció animal de l’Ajuntament.

3. Crear un Consell Municipal de Benestar i Protecció Animal amb les entitats animalistes inscrites al REMEC.

D. Altres accions:

1. Millorar el web de la canera municipal.

2. Augmentar (quantitativament i qualitativament) els programes d’esterilització –per a contro-lar la natalitat– i d’implantació de xip a cans, moixos i fures.

3. Desenvolupar campanyes educatives i informatives de sensibilització i conscienciació.

4. Oferir cursos de capacitació als professionals que tractin amb animals.

5. Dur a terme un major control del compliment de la normativa vigent.

6. Col·laborar amb les entitats sense ànim de lucre dedicades a la protecció animal.

7. Habilitar i equipar espais d’esbarjo per als cans.

DRETS DELS ANIMALS

17.Respectar i defensar els drets dels animals


És necessari avançar en la protecció dels animals. Enfrontats a la concepció que els concedeix atenció tan sols en la mesura que resulten útils o productius, cada vegada més persones defensen que els animals tenen valor en si mateixos i que el que necessita justificar-se és la seva utilització.

És responsabilitat dels propietaris, de les administracions públiques i del conjunt de la societat vetlar perquè es garanteixin aquests drets i que la convivència dels animals dins l’entorn urbà sigui compatible i no creï molèsties als ciutadans en l’ús de la via i dels espais públics.

Des de l’Ajuntament s’han de dur a terme una sèrie de mesures tendents a aconseguir uns objec-tius bàsics pel que fa a la convivència dels animals i els ciutadans, que facin que la nostra ciutat avanci en la protecció i defensa dels animals.

Propostes:

A. Reformar la normativa municipal i del reglament de caneres:

1. Esterilitzar els animals donats en adopció a les caneres.

2. Ampliar l’horari de visita i d’adopció a les caneres.

3. Garantir el benestar animal a les instal·lacions on romanguin, descansin o “treballin”, ja sigui al carrer, a empreses, a caneres o a refugis.

4. Assolir l’objectiu de “sacrifici zero” a les caneres.

5. Prohibir les mutilacions amb finalitats exclusivament estètiques.

6. Establir un control exhaustiu de la venda d’animals exòtics o aliens al nostre ecosistema, que poden ser una amenaça per a la biodiversitat i/o ser potencialment perillosos.

7. Controlar estrictament la compravenda d’animals.

8. Dotar les oficines d’atenció a la ciutadania de l’Ajuntament de Palma amb punts d’informa-ció per al ciutadà en els temes d’adopció d’animals, protecció i benestar animal.

9. Incrementar el control i millorar les condicions de vida i de feina dels cavalls dedicats al Servei Municipal de Galeres.

10. Desenvolupar la Moció aprovada pel Ple de l’Ajuntament el 26/07/2010 que declara Palma “ciutat lliure de circs amb animals salvatges” canviant les ordenances que siguin necessàries.

B. Declaracions institucionals:

1. Palma ciutat antitaurina.

2. Declaració dels animals com a éssers físicament i psicològicament sensibles i reconeixement de la Declaració universal dels drets dels animals de 1978.


CAP A UNA PALMA HABITABLE 23Tony Judt

“És la creixent desigualtat dins la societat i entre les so-cietats allò que genera tantes patologies socials. Les so-cietats barroerament desiguals són també societats ines-tables. Generen divisió interna i, abans o després, lluites intestines, que gairebé sempre duen a resultats antidemo-cràtics.”

PALMA IGUALITÀRIA I INCLUSIVA

En aquest apartat del programa ens ocupam d’atendre les necessitats de les persones. Així, centram l’atenció en els serveis socials, que han de donar resposta a les demandes de tota la comunitat, però especialment a les dels col·lectius més vulnerables: persones majors, immi-grants,discapacitats,donesvíctimesdeviolènciamasclista...Proposamunapolíticalingüís-tica integradora, amb la llengua catalana com a instrument per a la inclusió de tothom en la dinàmica de la ciutat. Posam el focus, també, en l’educació, perquè entenem que la formació és una de les grans eines de què disposam per a combatre la persistent crisi econòmica. La perspectiva de gènere és present a les nostres propostes, perquè és necessari continuar treba-llant per a assolir una vertadera coresponsabilitat d’homes i dones. Igualment, incorporam de manera estructural la perspectiva LGTB, i en fomentam la transversalitat a totes les polítiques públiques i propostes del govern municipal per a avançar cap a la igualtat real, i per a eliminar estereotips productors de desconeixement, rebuig i violència social.

L’objectiu últim de totes aquestes accions és eradicar els desequilibris i aconseguir una ciutat igualitària i inclusiva on cap persona se senti exclosa del teixit social.

compromsamb


PALMA IGUALITÀRIA I INCLUSIVA 25CORESPONSABILITAT

43. Continuam en el camí cap a la igualtat 43

44. Ampliació i consolidació d’una xarxa de ludoteques 43

45. Suport als cuidadors de persones no autònomes: els centres de dia 44

LGTB

46. Llibertat, diversitat i identitat sexual 45

JOVENTUT

47. L’habitatge també és un dret dels joves 46

48. Els joves també participen en el model de ciutat 46

49. Joventut activa de nit 47

50. Joventut activa de dia 47

51. La salut, des de petits 47

ESPORTS

52. L’esport com a mesura cohesionadora 48

VOLUNTARIAT I PROMOCIÓ DE L’ASSOCIACIONISME

53. Una Agència del Voluntariat més a prop de les persones i de les entitats 49

SALUT

54. Per a la millora de la qualitat de vida 50

EDUCACIÓ

18. Escola de proximitat 27

19. La llengua com a eix vertebrador 27

20. Participació de l’Ajuntament en la distribució de l’alumnat 28

21. Escoles obertes al barri 29

22. L’Ajuntament implicat amb el barri i l’escola 30

23. Palma, ciutat universitària 31

24. Escoletes a l’abast de tothom 31

25. Reforçarem l’Escola Municipal de Música 32

26. L’IES de Son Ferriol, una demanda històrica i urgent 32

27. Escoles de qualitat i de proximitat: l’escola nova de Sant Jordi 33

POLÍTICA LINGÜÍSTICA

28. ElPlageneraldenormalitzaciólingüística,elnostrefullderutatambéaPalma 34

29. Volem una administració normalitzada i exemplar 34

30. Volemqueladinamitzaciólingüísticaarribiatoteslesbarriades 35

31. Volem una Palma intercultural i cohesionada 35

32. La ràdio municipal de Palma, una eina per a fer ciutat a partir de la participació i la proximitat 36

BENESTAR SOCIAL

33. Serveis socials de proximitat i amb garanties 37

34. Uns serveis socials comunitaris de qualitat 37

35. Igualtat d’oportunitats en la inserció laboral 38

36. Programes comunitaris de promoció de l’autonomia personal 38

37. Salut mental 39

38. Persones majors actives 39

39. Prostitució 40

DRETS CIVILS I IMMIGRACIÓ

40. Societat plural, integració i interculturalitat 41

41. Laïcisme 41

42. Cooperació internacional 42

ÍNDEX

compromsamb


PALMA IGUALITÀRIA I INCLUSIVA 27

EDUCACIÓ

18. Escola de proximitat


Palma està dividida en 3 zones d’escolarització. L’àmplia extensió d’aquestes tres àrees provoca que la distància geogràfica dels domicilis dels alumnes respecte de l’escola assignada sigui, sovint, excessiva. Tenir el centre educatiu enfora genera problemes diversos:

•Excésdedesplaçaments,sovintmotoritzats:quannoespotarribarapeual’escolaesfanservirvehicles particulars. Això repercuteix en la contaminació atmosfèrica, en la saturació del trànsit i en els horaris laborals dels pares, mares o tutors.

•Mancad’integraciódel’escolaalbarri:l’alumnatnos’identificaambelbarrionestudia,hihauna manca d’implicació del centre en l’entorn.

•Lallunyaniaobligamoltsdepares,maresotutorsarecórreralserveidemenjador,amblaqualcosa deixen de controlar l’alimentació dels fills.

•L’escolaconcertadaesdevéunaalternativageogràficamentmésatractiva.Aquestfactorpotde-terminar l’elecció d’un centre per damunt d’altres criteris estrictament educatius, com ara el projecte educatiu del centre, les activitats extraescolars que organitza o els serveis que ofereix. El problemaapareixquanl’escolaconcertadanoésaccessibleatothomperqüestionseconòmiques.

Propostes:

•InstarlaConselleriad’EducacióperquèreestructurilazonificaciódePalma:s’hadetornaraladistribució en 9 zones d’escolarització que proposava el mapa escolar del primer Pacte de Progrés (tres zones que alhora es dividien en tres subzones d’influència). Els beneficis d’aquesta reestruc-turació són diversos: d’una banda, l’escola esdevé un reflex de la població de l’entorn, cosa que ajuda a la implicació de l’escola en el barri, i del barri en l’escola. El criteri geogràfic, d’altra ban-da, deixa de ser determinant a l’hora de triar entre l’ensenyament públic i el privat. A més, no es fa necessari recórrer al servei de menjador, amb la qual cosa s’exerceix un control més gran sobre l’alimentació dels infants i s’estalvien despeses familiars.

•Pacificarelsaccessosalscentreseducatius(corredorsescolars).

•Potenciarlamobilitatsostenibleperaevitardesplaçamentsinnecessarisiproblemesdetrànsit.

•Fomentarl’ambientdebarri,deproximitat,ievitarlacreacióde“macroescoles”desarrelades.

19.La llengua com a eix vertebrador


Lanormalitzaciólingüísticatrobaal’escolaundelsàmbitsd’actuaciócabdalsperareeixir.L’esco-la que vertebra tota la dinàmica interna i externa amb la llengua nacional és encara un objectiu no assolit a la majoria dels centres educatius de les Illes Balears. Segons el Servei d’Ensenyament de Català,elDecretdemínimsnos’aplicaaun20%delscentresielcastellàéslallenguaderelacióde la majoria d’estudiants, sobretot de secundària.


PALMA IGUALITÀRIA I INCLUSIVA

compromsamb


PALMA IGUALITÀRIA I INCLUSIVA 29•Modificarlespuntuacionsquedeterminenladistribuciódel’alumnat–iacabarambl’abúsquepermet aplicar criteris complementaris als centres per a modificar aquestes puntuacions. Potenciar la proximitat de les escoles als domicilis com a criteri essencial.

•Actualitzarelmapaescolarperapreveureelcreixementpoblacionalipoderplanificarenconseqüèn-cia. Demanar la implicació de l’Ajuntament en aquest afer, perquè la distribució equitativa ha de tenir en compte els serveis socials presents a cada zona, a fi de donar la resposta necessària a l’alumnat NESE.

•Promoureunaescolapúblicadequalitat,iminimitzarlesdiferènciesentretotselscentrespú-blics, però també entre els públics i els privats.

•Treballarperquèelscriteriseconòmicsqueimposenelscentresconcertatsoprivatsperafiltrarl’alumnat (pagaments d’uniforme, d’activitats extraescolars més cares, etc.) deixin de ser un argu-ment en contra de l’escola pública.

•Equilibrarladistribuciódelprofessoratdesuport.Quel’escolapúblicaestiguimésbendotadad’aquests professionals és, a priori, favorable a l’escola pública, però acaba sent un argument per a concentrar-hi l’alumnat NESE.

•Garantirlacoeducacióatotselsnivellseducatius.

21.Escoles obertes al barri


Durant aquesta legislatura s’ha posat en marxa el Pla d’escoles obertes, amb l’objectiu de pro-moure l’escola com un espai de formació i trobada per als veïns i veïnes de les barriades (infants i adults), fora de l’horari lectiu. A més d’oferir una opció de lleure educatiu, el projecte esdevé també una eina més per a facilitar la conciliació familiar.

El Pla va dirigit als quaranta-set centres públics d’educació primària de Palma, dels quals entre quinze i vint hi participen activament. L’Ajuntament disposa d’un equip de dinamitzadors educatius que detecta les necessitats de cada centre i fa d’interlocutor entre l’escola i l’Ajuntament per a pal·liar-les.

Les APIMA i entitats diverses que volen dur a terme una activitat al centre la proposen a l’Ajun-tament, que n’estudia la idoneïtat. Conjuntament amb els representants de cada centre s’elabora una Guia d’usos d’espai, adaptada a la idiosincràsia de cada escola, per a establir els drets i els deures de tots els qui fan servir les instal·lacions escolars per a dur a terme les activitats acordades.

L’Ajuntament assumeix les despeses de neteja, seguretat i manteniment dels centres. Un dels problemes que es detecten a l’hora de fer activitats els horabaixes és que no hi ha contractat personal de vigilància.

Des dels centres escolars es percep una certa descoordinació entre l’Ajuntament i la Conselleria d’Educació, la qual dificulta la resolució dels problemes concrets de cada escola.

Propostes:

•Augmentarelnombred’escolesqueparticipenalPlad’escolesobertesicontinuardonantsuporta les que ja funcionen.

•FerextensiuelPlad’escolesobertesalsinstitutsdesecundàriadePalma,establintacordsdecol·laboració amb la Conselleria d’Educació.

Propostes:

•ElConsellEscolarMunicipalhadevetlarperl’assolimentdelaplenanormalitzaciólingüísticaals centres educatius i pel compliment del Decret de mínims.

•Continuartreballantperaconscienciarelprofessoratperquèusilallenguacatalanacomallen-gua vehicular amb els alumnes, dins i fora de l’aula.

•Impulsarelcaràctertransversaldelafiguradelnormalitzadorlingüísticdelcentre,quehadeformar part d’una comissió de treball integrada per professorat de diferents matèries. D’aquesta maneravetlarperlanormalitatlingüísticanoesdevécompetènciaexclusivadeldepartamentdecatalà.

•Serexigentsamblallenguavehicularal’horad’oferiractivitatscomplementàries:elsmonitors,conferenciants i professionals de diferents àmbits que treballin durant unes hores amb els alumnes s’hi han de comunicar en català.

•Treballarambinfantsiadolescentsencatalàtambéforadel’aula,comaeinad’integraciócultu-ral(dinamitzadorslingüístics).Elcontacteamblallenguacatalananohadeser,només,enhorarilectiu per a usos escolars: no llatinitzem el català.

20.Participació de l’Ajuntament en la distribució de l’alumnat


Es detecta als centres escolars de Palma un repartiment desigual de l’alumnat amb necessitats educatives. En aquest grup hi encabim tot tipus de necessitats: alumnat amb dificultats d’aprenen-tatge, alumnat d’incorporació tardana, alumnat de compensació educativa...

La presència d’alumnes amb alguna d’aquestes característiques tendeix a concentrar-se als centres públics.Lesconseqüènciesd’unadistribuciódesigualsón:

•Lacreaciódeguetosadeterminadesescoles,ambunaimmigracióambdificultatsd’integració.

•Unadistribuciódesigualentrel’escolapúblicailaprivadaderecursosmaterialsideprofessoratper al reforç educatiu.

•Ladiscriminaciódedeterminatscentres,perpartdelspares,maresotutors,perquèconsiderenque són inferiors qualitativament.

Propostes:

Tot i que el repartiment de l’alumnat als centres escolars és competència de la Conselleria d’Edu-cació, és des del municipi de Palma que es detecten determinades mancances. Per això proposam:

•Augmentarlacol·laboracióentrelaConselleriad’Educacióil’AjuntamentdePalmaperadonarrespostaalesnecessitatsdelacomunitateducativai,especialment,enlaqüestiódeladistribuciódels alumnes.

•Garantirunaadequadadistribuciódel’alumnatNESE,ambaplicaciódel’OrdredelaConselleriad’Educació i Cultura de 10 de març de 2010 (BOIB núm. 41, de 13-03-2010). Parar especial esment a l’article 3, que fa referència a la reserva de places d’aquestes característiques.

compromsamb



23.Palma, ciutat universitària


Elcampusuniversitariestàaïllatdelaciutat.Enconseqüència,lavidauniversitàriaquedadeslligadade Palma. Tot i així, la Universitat de les Illes Balears disposa de diversos serveis i equipaments univer-sitaris, com el recent inaugurat Can Oleo o l’edifici de la Riera, al centre de Palma, l’impuls dels quals podria revitalitzar la ciutat, des d’un punt de vista tant cultural com econòmic.

Des d’una òptica progressista valoram la cultura com la força dinamitzadora de tot canvi social, i veim indispensable la formació del jovent per a garantir la societat que volem per a demà. Per això, en aquests moments de crisi econòmica és important fer visibles els estudiants que opten per continuar la formació a la universitat, com a eina de progrés per al futur.

Propostes:

•Proposar,ambelconsensdelaUIB,l’impulsd’aquellsequipamentsuniversitarisdelcentredePalma que podrien dinamitzar la cultura i promoure l’ensenyament superior a la ciutat.

•TreballarperquèPalmaesdevinguiunreferentpelquefaaeducacióuniversitària.Sialsatractiusturístics de la ciutat hi afegim l’atractiu cultural i d’ensenyament superior podem atreure estudiants d’intercanvi, estades Erasmus i altres tipus de beques que incentivarien l’economia ciutadana.

•Fercampanyeseducativessobremobilitatsostenibleentreelsestudiantsuniversitaris.

24.Escoletes a l’abast de tothom


El nombre d’escoletes públiques de Palma és escàs i no cobreix les necessitats d’una població infantil creixent. L’opció de les escoletes privades no és assumible per determinades famílies perquè suposa despeses elevades. Aquesta legislatura ha fet possible la projecció de 3 escoletes més, amb la qual cosa Palma disposa de 10 escoletes municipals, que continuen sent insuficients. Actualment es combina la gestió de les escoletes municipals amb polítiques de bonificacions que continuen sense donar resposta a les necessitats de totes les famílies.

Les escoletes no sempre disposen d’espais de lleure suficients per als infants.

Propostes:

•Ferunestudieconòmicseriósirigoróssobrelesnecessitatsquehad’afrontarl’escoletamuni-cipal: places que hauria d’oferir l’Administració local, sistemes per a cobrir i gestionar aquestes places, qualitat del servei, etc.

•Promourelaconcertaciód’escoletesjaexistents,sempreapartirdecriterispedagògics,socialsi de qualitat.

•Col·laboraramblaConselleriad’Educacióperagarantirl’atencióalsinfantsambnecessitatseducatives.

•Promoureactivitatsdelleure,coordinadesambl’Ajuntament,adreçadesalsinfantsialesfamílies.

•Crearàreesdejocsinfantilsalesescoletes,imillorarimantenirlesjaexistents.

•PlanificarunadistribucióeficientdelsrecursosdisponiblesperalPlamitjançantunaanàlisideles característiques i necessitats dels centres escolars (infraestructures, situació del centre, par-ticipació veïnal, convivència a la barriada amb centres culturals que puguin exercir les mateixes funcions), etc. Estudiar cada barriada per a determinar sobre quines escoles és més necessari intervenir.

•DestinarmésrecursoseconòmicsalPlaperapoderdur-hiatermemésactivitats.

•Diversificariampliarl’ofertadelleureeducatiu:programesdelectura,formacióconjuntaentrepares, i fills, projectes mediambientals, programa per a promocionar la igualtat entre dones i ho-mes...

•Potenciar,enlamesuraquesiguipossible,unaofertaformativaadequadaperalespersonesadultes, tot i que les activitats del Pla se solen dirigir a nins de primària.

•Augmentarelsserveisdevigilànciacontractantpersonaldeconsergeriaimonitoratgeperafertorns d’horabaixa i monitoratge i dinamització que faciliti l’organització d’activitats als centres durant els horabaixes i vespres.

•Potenciarlainiciativailaimplicaciódelesescoles,entitatsdebarri,APIMA,etc.enlagestiódel Pla d’escoles obertes i en la generació de possibles activitats.

•Proposarunconvenientrel’AjuntamentilaConselleriad’Educacióperaespecificarlesfuncionsde cada institució a l’hora de resoldre els conflictes particulars dels centres escolars.

22.L’Ajuntament implicat en el barri i l’escola


La descoordinació entre la Conselleria i l’Ajuntament en matèria educativa s’ha de minimitzar. Conscients de la complexitat que ha d’assumir la capital pel fet de disposar d’una xarxa molt àmplia de centres educatius, defensam una major complicitat entre les dues institucions perquè permetria treure més rendibilitat dels recursos disponibles.

Propostes:

Per a millorar aquest aspecte proposam:

•Accentuarlaimplicaciódel’AjuntamentenelsproblemeseducatiusdePalma.

•Redactaruninformesobrel’actualplanificacióescolardelmunicipi(ambreferènciaalaràtiod’alumnat NESE per centres i zones o la proximitat del centre d’estudis al domicili). Aquest infor-me ajudaria a establir una zonificació de Palma més eficaç, a repartir més eficientment els alum-nes, etc.

•Elaborarunplaprogressiudemilloradelscentreseducatius.Desprésd’unaanàlisidelasituacióactual dels centres, cada any s’haurien de destinar partides a millorar determinades infraestructu-res, segons les prioritats i de manera rotativa. L’objectiu final és reduir les diferències entre tots els centres públics de Palma.

•Millorarodotartotselscentreseducatiusdeserveiscomplementarisquefacilitinlaconciliacióde la vida familiar garantint la seva qualitat.

compromsamb



27.Escoles de qualitat i de proximitat: l’escola nova de Sant Jordi


El Centre d’Educació Primària de Sant Jordi fa anys que és insuficient per a atendre tota la deman-da de places d’escolarització. La població augmenta i l’escola no dóna a l’abast.

Com que no es disposa de l’espai suficient per a desenvolupar les activitats lectives s’ha hagut d’instal·lar una aula prefabricada al poliesportiu. Els serveis de menjador i psicomotricitat són també fora de l’edifici.

L’escola de Sant Jordi és un edifici catalogat, per la qual cosa no s’hi poden fer segons quines reformes o ampliacions. L’edifici presenta problemes d’accessibilitat (barreres arquitectòniques, i alguns serveis necessiten ser modernitzats.

Els infants que no han pogut ser escolaritzats els darrers anys s’han hagut de desplaçar als centres de sa Casablanca, s’Aranjassa o es Pil·larí, que també comencen a tenir problemes d’espai.

Tot plegat genera malestar veïnal i problemes de mobilitat.

Propostes:

•InstarlaConselleriad’EducacióperquècomuniquialaRegidoriad’Urbanismedel’Ajuntament,mitjançant una petició formal, la necessitat de construcció urgent d’un nou centre escolar a Sant Jordi.

•Fer,desdelaRegidoriad’Urbanismedel’Ajuntament,unestuditècnicperatrobarelsolarmésadequat per a edificar-hi l’escola nova.

25.Reforçarem l’Escola Municipal de Música


En aquests moments la ciutat compta amb un centre d’ensenyament musical de grau elemental allotjatalTeatreXescForteza,quetéunabonarespostadelsinfantsquevolenendinsar-seenelmón de la música. Rebre aquest ensenyament suposa haver de dedicar moltes hores per a rendir de manera acadèmica i poder aconseguir el nivell suficient per a entrar al Conservatori Superior. D’una banda, és positiu que l’escola serveixi de planter per als futurs professionals de la música però, de l’altra, aquest sistema exclou les persones que volen aprendre música simplement per a ampliar coneixements o per a gaudir del temps d’oci.

UnaltreproblemaqueesdetectaésqueelTeatreXescFortezaésunespailimitatsensepossibili-tats de creixement, amb la qual cosa no dóna resposta a les necessitats actuals.

Propostes:

•Trobarunespaimésidoniperatraslladar-hielcentred’ensenyamentmusicaldegrauelemental.

•Aconseguirquel’escolademúsicasiguiunequipamentcultural,pròxim,participatiuiontothompugui aprendre música sense tenir necessàriament la professionalització com a objectiu.

•Crearunaescolaflexiblequedonicabudaamúsicsambdiferentsinteressosicapacitats,ialaqual pugui optar qualsevol persona, amb independència de l’edat.

•Ampliar l’ofertaeducativaambseminaris i cursetscomplementaris, sensehaverd’adaptar-seexclusivament al currículum.

•Introduirelsensenyamentsdemúsicatradicional.

26.L’IES de Son Ferriol, una demanda històrica i urgent


Les veïnes i veïns de Son Ferriol fa anys que reclamen la construcció d’un centre d’ensenyament secundari al barri, per a donar resposta a les necessitats de la població. Una població que ha crescut molt les dues darreres dècades, però no ha vist satisfetes les mancances i les necessitats pròpies d’un dels barris més poblats de Palma.

Després de gairebé 10 anys de promeses incomplertes Son Ferriol continua sense tenir un institut d’educació secundària propi, cosa que genera malestar i problemes veïnals.

Propostes:

•Seguirambelstràmitsiniciatsambl’adquisiciódelsolarilasevaqualificació.

•InstarlaConselleriad’Educació,unavegadatrobatl’espai,ainiciaraviatlaconstrucciódelnoucentre d’educació secundària de Son Ferriol.

compromsamb



30.Volem que la dinamització lingüística arribi a totes les barriades


L’octubrede2008esvaposarenfuncionamentelServeideDinamitzacióLingüísticadePalma,anomenat PROJECTE:D. L’iniciativa va començar com una prova pilot, amb una xarxa de 7 dina-mitzadorslingüísticsquecentravenlasevatascaentresàmbitsdiferents:dinamitzaciólingüísticaescolar,dinamitzaciólingüísticainterculturalidinamitzaciólingüísticaterritorial.

Lainiciativafouunèxitiesconstatàqueelsistemadedinamitzaciólingüísticafuncionava,peròcal reforçar-lo i ampliar-lo perquè pugui ser present a altres barris i pobles de Palma i donar ser-veiaméspersones.Aquestsdinamitzadorslingüísticsconstituiranunaeinaimprescindibleperal’aplicació del PGNL a la ciutat de Palma.

Propostes:

•ReforçarelProjecte:D.ServeideDinamitzaciólingüísticadePalma,amblaincorporaciódeméspersonalimésrecursosperaimpulsarunadinamitzaciólingüísticadescentralitzada,personalitza-da, participativa i pròxima a més barris i pobles de Palma.

•Promoureelvoluntariatlingüísticentoteslesvariantsiàmbits,peraimplicarlasocietatenelprocés de recuperació de la llengua pròpia.

31.Volem una Palma intercultural i cohesionada


Actualmentpropdel50%delapoblacióempadronadaaPalmahanascutforadelsterritorisdeparlacatalana.Escalculaquealaciutathiconviuenunes160llengüesparladesperpersonesquehan nascut a pràcticament tots els estats del món.

Aquestcontextsocial,unital’econòmic,faimprescindiblel’impulsd’unplad’acollidalingüísticai cultural per a la ciutat de Palma, amb accions que promoguin el coneixement i l’ús de la llengua ilaculturapròpies,quereforcinlaseguretatilaconscièncialingüísticadelaciutadania,quefo-mentin la interculturalitat i el respecte entre les cultures que conviuen a Palma i que garanteixin i facilitin la cohesió i la pau social.

Propostes:

•DefinirunprojecteinterculturalperalaciutatdePalmaqueneixidelmàximconsenssocial.

•InstarelGoverndelesIllesBalearsaimpulsarunalleid’acollidaqueunifiquielscriterisileseines per a l’acollida de les persones nouvingudes.

•Desenvoluparunplad’acollidaespecíficperalaciutatdePalma.

POLÍTICA LINGÜÍSTICA

28.El Pla general de normalització lingüística, el nostre full de ruta també a Palma


ElPlageneraldenormalitzaciólingüísticavaseraprovatpelGovernapropostadelConsellSocialdelaLlengua,màximòrganassessorenmatèriadepolíticalingüísticadelGovern.DelPlase’ndesprenen responsabilitats i propostes d’accions que cada administració ha d’assumir i aplicar. L’Ajuntament de Palma té l’obligació, per tant, de prioritzar les distintes fases del PGNL per a adaptar-lo a la realitat social i administrativa del municipi.

Propostes:

•Establir diferents fasesd’aplicaciódelPGNLdePalma, ambunordre coherentdeprioritatsd’aplicació.

•Implicartoteslesàreesidepartamentsmunicipalsenl’aplicaciódetoteslesfases.

29.Volem una administració normalitzada i exemplar


Les institucions públiques han de ser exemplars en el compliment de l’LNL i en el respecte escru-polósdelsdretslingüísticsdelsciutadansiciutadanesdePalma.Peraixòcalenactuacionsquegaranteixinlanormalitzaciólingüísticainternadel’Administraciómunicipal.

Propostes:

•RevisariferelseguimentdelPlacoordinadordenormalitzaciólingüísticaal’Administraciólocal,promogut pel Govern, com a eina bàsica i rigorosa de normalització progressiva de l’administració.

•Revisarl’Informesemestralsobrenormalitzaciólingüísticaqueelaboral’AjuntamentdePalma,incorporar-hi dades sobre l’ús oral i vincular-ne el seguiment i evolució al Departament de Qualitat de l’Ajuntament.

•ManteniridotardelsrecursosnecessarislaComissióInterdepartamentaldePolíticaLingüísticade l’Ajuntament de Palma.

•ReforçarelServeid’AssessoramentLingüísticMunicipalipromourelacreaciódeplacesd’asses-soramentlingüísticperalesàreesidepartamentsmunicipalsonsiguinecessari.

•Promoureunitatsdedinamitzaciólingüísticaalsdepartamentsi/oàreesmunicipals,lesqualshandepoderdesenvolupartasquesdedinamitzaciólingüísticaexternes,específiquesdelseuàm-bit d’actuació, per a mantenir el principi de transversalitat.

•Organitzartallersdefomentdelcatalàentreelstreballadorspúblics.

•Incorporarclàusuleslingüístiquesalssistemesdecontractaciódeserveis.

compromsamb



BENESTAR SOCIAL

33.Serveis socials de proximitat i amb garanties


Actualment existeixen 9 centres municipals de serveis socials (CMSS), que compten amb una ofi-cina física cada un. Cada un d’aquests centres atén diverses barriades, cosa que obliga els usuaris a desplaçar-se a altres barris (moltes vegades gens pròxims) per a fer les seves demandes. El fet que les oficines siguin tan disperses i estiguin tan allunyades de tots els barris provoca també que sovint es desconeguin els serveis que ofereixen.

A banda d’això, la Llei de Serveis Socials aprovada recentment pel Govern de les Illes Balears, entre d’altres millores preveu augmentar la presència d’un treballador social i un educador social per a una població compresa entre 5.000 i 7.500 habitants, durant el període 2011-2015.

Propostes:

•Descentralitzarelsserveissocialscomunitarisenunitatsdetreballsocialperarribaraassoliralmés aviat possible la presència de treballadors i educadors socials als barris, tal i com assenyala la llei.

•Prioritzarenelspressupostsmunicipalsl’aplicacióidesplegamentdelaLleideserveissocialsals seveis socials comunitaris bàsics.

•Potenciarelsserveissocialsdeproximitat,especialmentelserveid’ajudaadomicili,peraoferirserveis de qualitat a persones majors, persones en situació de dependència i famílies desestructura-des.

•Impulsarcampanyesdedivulgaciódelsserveissocialsmunicipalsperquètotselsciutadanselsconeguin i puguin gaudir de les seves prestacions.

34.Uns serveis socials comunitaris de qualitat


Actualment hi ha una manca de coordinació entre les àrees municipals que desenvolupen actuaci-ons al municipi. No es fan plans municipals transversals d’actuacions territorials, ni tampoc amb les altres administracions que intervenen en un mateix territori.

Es detecta un gran volum de feina de treball individual, cosa que deixa poc temps real per a de-senvolupar el treball comunitari.

L’eficàcia del treball comunitari en aquesta ciutat és importantíssima per a garantir que el procés d’integració de les persones sigui òptim.

Propostes:

•PotenciaridissenyarprojectescomunitarisatotselsbarrisipoblesdePalmaiontotselsagentssocials implicats participin de manera activa.

32.La ràdio municipal de Palma, una eina per a fer ciutat a partir de la participació i la proximitat


Per a accedir al coneixement de la llengua i la cultura pròpies és imprescindible disposar de les eines necessàries. La creació d’una ràdio municipal fomenta la promoció de la llengua a la vegada que serveix com a espai comú per als diferents col·lectius socials que formen la ciutat de Palma.

Propostes:

•Posarenmarxaunaràdiomunicipalpública,ambelcatalàcomallenguavehicular,fetapelsdiferents col·lectius socials presents a la ciutat de Palma.

compromsamb



37.Salut mental


Com que són pocs els recursos existents en salut mental i tots són de titularitat privada, es considera necessari anar creant nous recursos i serveis per a aquest col·lectiu tan oblidat per l’Administració.

Propostes:

•ConveniarambelGovernde les IllesBalears laconstrucció iposadaen funcionamentd’unaxarxa de centres de dia per a persones amb problemes de salut mental.

•Col·laborarambeltercersectorquejatreballaambprogramesiprojectesdestinatsaaquestcol-lectiu.

38.Persones majors actives


Actualment ens trobam amb un progressiu envelliment del conjunt de la població, com a conse-qüènciadelavençossanitaris,lamilloradelescondicionsdevida...Lagentgranhaobtingutunpes demogràfic molt important en els darrers anys. Això ha de suposar una reestructuració per part de l’Administració i un canvi de polítiques cap a aquest col·lectiu.

Cal tenir present que moltes de les persones que envelleixen ho volen fer de manera activa, i des de l’administració s’ha de potenciar aquesta activitat.

També hem de tenir en compte que aquest envelliment actiu no sempre ha de suposar tenir una capacitat física activa; per tant, l’envelliment actiu també és possible per a les persones amb un cert grau de dependència.

Propostes:

•Potenciarl’envellimentactiumitjançantelfomentdel’esport,elvoluntariat,lesactivitatscultu-rals i formatives, etc.

•Diversificarelsserveissocialsadreçatsalagentgranperadonarrespostaaladiversitatialsrequeriments de l’envelliment actiu.

•Duratermeactivitatsalspoliesportiuspúblicsenlesqualspuguiparticiparlagentgran,oorganitzaractivitats que s’hi adrecin específicament: gimnàstica, estiraments, tai-txi, ioga, aquagim i d’altres.

•CrearelsrecursosnecessarisperapromoureatotselsbarrisipoblesdePalmaunataulad’en-titats, on totes les entitats del barri puguin participar.

•IncrementarelprogramadetreballdecarreralsbarrisipoblesdePalmaperainfantsiadoles-cents en situació de risc social.

•Potenciarlacol·laboracióentreelsserveissocialsielscentreseducatiusactuantdemaneramésdirecta amb els alumnes i les seves famílies quan sigui necessari.

35.Igualtat d’oportunitats en la inserció laboral


S’ha detectat una mancança en relació amb l’accés i el suport a la vida laboral, sobretot en col·lectius es-pecífics, com ara homes fadrins, persones majors de 45 anys i persones amb problemes de salut mental.

Propostes:

•Dotardemésrecursoseconòmicsl’institutmunicipald’ocupació,formació,promocióturísticaico-mercial per poder tenir més llibertat i evitar la dependència dels recursos externs. Crear una secció/equip de suport més lligada a Serveis Socials i que respongui a les necessitats dels usuaris. Afavorir/premiar empreses que aposten per la inserció laboral de persones en risc d’exclusió.

36.Programes comunitaris de promoció de l’autonomia personal


Actualment s’aposta per unes polítiques de serveis de proximitat, en què l’objectiu principal és que la persona pugui estar el màxim de temps possible en el seu entorn habitual i familiar. El fet que el benes-tar de les persones passi per damunt de les comoditats de l’Administració fa que s’hagin de plantejar i potenciar nous serveis, en aquest cas els serveis de proximitat.

Propostes:

• Incrementarlateleassistènciamèdicaalespersonesmajorsqueviuensolesigarantirlaprestacióatotes les persones majors de 85 anys.

•Garantirelserveid’ajudaadomicilid’atencióaladependència.

•Garantirtotalacarteradeserveisd’ajudaadomicili:curapersonal,compresimenjars,neteja,renta-dora, reparacions de la llar, atenció socioeducativa.

•Promoureinstrumentsdesensibilitzacióidedenúnciademaltractamentsalagentgran.Implemen-tar, a tots els districtes municipals, protocols contra la violència cap a les persones majors.

•Garantirl’accésalserveid’ajudaadomiciliaméspersonesambdiscapacitatquenosónatesesaserveisresidencialsodiürns.

•Continuaramblaxarxadecentresdediaperapersonesmajors.

•Augmentarladotaciód’ajudeseconòmiquesdebequesdemenjador.

•Mentredurilacrisieconòmica,duplicarlapartidad’ajudaafamíliesensituaciódenecessitat.

compromsamb



DRETS CIVILS I IMMIGRACIÓ

40.Societat plural, integració i interculturalitat


Una Palma inclusiva i igualitària ha d’oferir a les persones nouvingudes una política orientada a l’adquisició de la plena ciutadania, cosa que implica el reconeixement dels drets i l’exigència dels deures inherents a aquesta condició.

No podem abordar el fenomen de la immigració amb realisme sense incorporar-hi la perspectiva de gènere i sense reconèixer-hi les diferències significatives que trobam en aquest col·lectiu, en funció del país de procedència, la cultura i les condicions personals i familiars.

Propostes:

•Crearunplagenerald’acollidaperalmunicipidePalma.

•Crearprogramesd’integraciód’immigrants,minoriesètniquesigrupsd’exclusiósocial.Aquestsprogrames han d’anar units a polítiques actives de sensibilització ciutadana i d’educació per a la tolerància, la interculturalitat i la convivència respectuosa amb els individus que per característi-ques personals (discapacitats físiques, mentals o intel·lectuals), entorn cultural, o context socioe-conòmic són en risc d’exclusió o marginació.

•Reforçarlafiguradelmediadorintercultural,ambespecialdedicacióalscol·lectiusenriscd’ex-clusió.

•Realitzarcampanyesmunicipalsdelluitacontratotaformaderacismeixenofòbia.

•InstarelGoverndelesIllesBalearsadesenvoluparunalleid’acollida.

41.Laïcisme


Defensam els valors del laïcisme com a fonament de la convivència en una societat plural. A la nostra ciutat, com a la resta de ciutats i països del nostre entorn, hi conviuen persones de proce-dències culturals i de confessions religioses ben diverses i s’ha de garantir que aquesta convivència es basi en l’harmonia, el respecte i la col·laboració. Tothom ha de trobar en les institucions, que han de ser laiques, el mateix respecte i consideració envers les seves creences i les formes de ma-nifestar-les, i hi ha de trobar també el suport necessari per a desenvolupar-les, sense distincions discriminatòries.

Propostes:

•Garantirelcaràcteraconfessionalde l’AjuntamentdePalma.La instituciónohad’organitzaractes de caràcter estrictament religiós.

•Respectar,alsactesilesfestesdelaciutat,elselementsreligiososquetradicionalments’hanfet servir quan siguin imprescindibles perquè la festa mantengui el sentit i l’essència tradicionals.

39.Prostitució


La prostitució és un fet real a la ciutat. Cal abordar-lo amb polítiques socials que treballin per a acabar amb les relacions de desigualtat i domini que exerceix el patriarcat cap a les dones.

Propostes:

•Augmentarelsrecursosdestinatsalesdonesquevulguindeixarlaprostitució.

•Realitzarcampanyesencontradelsprostituïdors.

•Organitzarespaisd’intercanvideconeixements, inquietuds iexperiènciesque tenguincomaobjecteconèixermillorelmóndelaprostitucióilessevesconseqüències.

•Realitzarcampanyesicol·laboraramblesentitatsquecadadiaduenatermeaccionsamblespersones que exerceixen la prostitució forçada i/o pateixen el tràfic de persones.

compromsamb



CORESPONSABILITAT

43.Continuam en el camí cap a la igualtat


La igualtat de gènere constitueix un element imprescindible de la democràcia participativa i pari-tària. Sense la coresponsabilitat de totes les persones les dones continuaran en situació de desi-gualtat.

Cal recordar que el feminisme és un moviment social que vol transformar la societat. És una filoso-fia política i una teoria que pretén que totes les dones tenguin llibertat i autonomia personal. Cal ser crítics i audaços a l’hora de fer propostes de canvi, cal una mirada crítica del feminisme, més enllà de la mirada convencional sobre les relacions entre dones i homes.

És molt important, i per tant cal evitar-ho, fer passes enrere. Cal consolidar la Regidoria d’Igualtat i els serveis i òrgans de participació creats en aquesta legislatura. S’ha d’avançar en les polítiques municipals d’igualtat.

Propostes:

•AplicarelPlamunicipalperalaigualtat.

•Implementarunplad’usosdeltempsquefacilitielscanvisnecessarisperalacoresponsabilitata les unitats familiars.

•Introduirlafigurad’agentsi/opromotorsd’igualtat,quedesdelaRegidoriad’Igualtats’encar-reguin de vetlar pel compliment del Pla d’igualtat i de dur endavant campanyes de sensibilització social sobre prevenció de violència de gènere. S’ha de tenir cura d’usar un llenguatge no sexista (començant per la mateixa Administració municipal) i que la publicitat institucional eviti els este-reotips sexistes.

•Realitzarcursosdeformacióenigualtatperalpersonaldel’AdministraciómunicipaliperalaPolicia Local.

•Donarsuportalesdonesimmigrades,denunciantlaperpètuadiscriminacióquesuposal’actualregulació del treball de la llar, exercit majoritàriament per dones.

44.Ampliació i consolidació d’una xarxa de ludoteques


En aquests moments tan sols hi ha una ludoteca pública oberta a Palma i això suposa una defici-ència i una dificultat per al dia a dia de les famílies, especialment per a les monoparentals.

Propostes:

•Posarenmarxamésludotequesifacilitar-nel’accésalesfamíliesambmésnecessitats.Utilitzarles infraestructures públiques ja existents per ubicar les ludoteques: escoles, casals de barri, cen-tres de salut, centres socials.

En cas contrari, s’ha de valorar la conveniència d’eliminar aquests elements religiosos dels actes organitzats per l’Ajuntament.

•Restringirlacessiódesòlpúblicmunicipalperalaconstrucciódecentresd’activitatiespaisdeculte de les diferents confessions religioses. Aquestes cessions s’han de basar en criteris de verta-dera i urgent necessitat de les comunitats que les sol·licitin, i han de tenir clàusules de reversió si no es dediquen en el futur als usos per als quals foren cedits.

•Continuaroferint,mitjançantl’EmpresaFuneràriaMunicipal,elsespaisnecessarisalscemente-ris que s’adaptin a les necessitats de la ciutadania segons les seves creences religioses.

42.Cooperació Internacional


LacrisieconòmicaquevivimaEuropatambéhatengutconseqüènciesmoltgreusalspaïsosempo-brits, els quals tot i no ser els causants d’aquesta crisi n’han patit els efectes de manera molt dura.

Aquest context de crisi mundial fa més necessari el compromís de Palma amb la cooperació. Les institucions públiques han de promoure actuacions perquè la llibertat i la igualtat de les persones siguin reals i efectives, i perquè valors com la solidaritat, la tolerància, la justícia, la democràcia i els drets humans siguin els pilars bàsics sobre els quals es desenvolupin les societats.

Propostes:

•Destinarel0,7%delpressupostmunicipalalacooperacióaldesenvolupament,ambelcompro-mís d’incrementar progressivament aquest percentatge.

•Donarsuportaprojectesdecooperacióaldesenvolupamentquefomentininiciativesecològiquesi socials, i valors com la pau, la solidaritat i la igualtat.

•Establirsistemesd’avaluaciódelapolíticadecooperaciódel’Ajuntament.

•Promoure,perpartde lesadministracionspúbliques,elsproductesambetiquetadeComerçJust. L’objectiu és assolir de mica en mica una nova forma de consumir en què el Comerç Just no sigui només una alternativa, sinó que tot el comerç sigui just i compleixi uns principis de justícia.

•Obrirfòrumslocalspermanentsdedebatiparticipaciósobreelsefectesielsproblemesdelaglobalització.

compromsamb



LGTB

46.Llibertat, diversitat i identitat sexual


La promoció de la igualtat de drets, de les llibertats i del reconeixement social del col·lectiu LGTB (gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals) és una assignatura pendent a la ciutat de Palma.

L’Ajuntament, com a institució més pròxima a la ciutadania, ha de jugar un paper capital en la normalització de la ciutadania LGTB i ha de ser un referent positiu d’integració i lluita contra l’anomenada “LGTBfòbia”.

Propostes:

•CrearelConsellMunicipalLGTB,quehad’esdevenirunòrganconsultiuideparticipaciósecto-rial, amb l’objectiu de vetlar perquè des de l’Ajuntament es duguin a terme polítiques de promoció de la igualtat del col·lectiu.

•FerunestudisobrelasituaciódeladiversitatLGTBaPalma.

•Crearuncentrededocumentacióiestudissobreorientacióafectivosexualiidentitatdegènere,i coordinar i formar el personal que hi treballi.

•Elaborarunprogramaespecíficinterinstitucionalperalaincorporaciódetranssexualsalmónlaboral.

•Incloureenelsplecsdecondicionsperalacontractaciód’empreseselreconeixementdelsdretsdels treballadors i treballadores en matèria de diversitat sexual, matrimonis homosexuals i parelles de fet o estables.

•Incorporar lesvariablesd’orientaciósexual id’identitatdegènerealsestudissociològicsqueduguin a terme les regidories.

•Elaborariposarenmarxaunplamunicipalcontraladiscriminacióperorientaciósexualiiden-titat de gènere que desenvolupi l’atenció a la diversitat sexual en els diferents àmbits.

•Promoureeldiàlegilacol·laboracióentrel’Administraciólocal,expertsiassociacionsciutada-nes del col·lectiu.

•Duratermecampanyesdenormalitzaciósocial.

•CelebraripromoureinstitucionalmentelDiaInternacionaldel’OrgullLGTB.

•Adaptarlanormativamunicipalalesdemandesilesevolucionsdelcol·lectiu.

•IncidirdemaneratransversalenladefensadelaintegritatfísicaijurídicadelaciutadaniaLGTB,en la integració social i la promoció de la salut, i en les polítiques d’ocupació i culturals envers aquest col·lectiu.

•Vetlarperlamemòriahistòricadelcol·lectiuLGTB.Incidirenlasevavisibilitzaciópúblicaator-gant als carrers, places i espais públics de Ciutat el nom de persones de referència per al col·lectiu.

45.Suport als cuidadors de persones no autònomes: els centres de dia


En aquesta legislatura s’ha treballat per a aconseguir cinc solars municipals per a construir-hi nous centres de dia per a la gent gran. Pensam que no hem de fer cap passa enrere i hem de continuar treballant perquè aquests centres siguin una realitat.

Propostes:

•Consolidarlaconstrucciódelscentresdediaprevistsperapoderdonarrespostaalesnecessitatsde les famílies i de les persones dependents i poder arribar a la fita de multiplicar per 8 el nombre de places.

compromsamb



49.Joventut activa de nit


Actualment hi ha una oferta d’oci nocturn molt pobra per als joves, que fa que la majoria opti per sortir de festa o per fer botellón. Cal posar més èmfasi a desenvolupar estructures per a fomentar altres for-mes d’oci, cal treballar per a crear estructures que consolidin un oci alternatiu i sostenible.

Propostes:

•Obririnstal·lacionsesportivesicasalsdurantelsvespresielscapsdesetmana,iintentarqueaques-tes activitats siguin autogestionades pels joves.

•Potenciareltransportpúblicnocturnelscapsdesetmanaielsfestius,notansolspotenciantelbusnit sinó també augmentat l’horari d’altres línies que ja estan en funcionament i que uneixen barris perifèrics i pobles de ciutat amb el centre.

50.Joventut activa de dia


Una de les principals etiquetes que tenen els joves és que tan sols se saben divertir quan surten els vespres i que en aquests casos sovint actuen de manera irresponsable. Des de l’Administració cal potenciar alter-natives d’oci durant el dia per a intentar capgirar aquesta percepció negativa que té part de la ciutadania.

Propostes:

•Potenciarel“preujove”atoteslesactivitatsculturals,peraacostar-loslaculturaaunpreuassequible.

•Ferrealitatelprojectedelessalesd’assaigitreballarperquèelspreussiguinpopulars.

•Alliberarparetsmunicipalsperquèelsgrafiterspuguinexpressarelseuartsensepordesersancionats.

•Ubicardinslaciutatzonesperapoder-hipracticarl’skate.

51. La salut, des de petits


Una política de millora de la salut de la joventut de les Illes Balears passa, inevitablement, per oferir i tenir a l’abast de tothom uns serveis efectius, pròxims, professionals i de fàcil accés al jovent.

Qualsevol política de salut ha de prioritzar l’acció preventiva. Els hàbits de salut s’aprenen, s’ensenyen i es transmeten.

D’altra banda, una política de salut ha de respectar la capacitat individual de decidir sobre el propi cos.

Propostes:

•Desenvoluparprogramesdesalutijoventutquefomentiniensenyinhàbitsdesalutpositius.

JOVENTUT

47.L’habitatge també és un dret dels joves


El dret a l’habitatge és un dret universal, imprescindible i necessari perquè tothom pugui desen-volupar el seu projecte de vida i d’emancipació. El jovent no és aliè a aquesta necessitat. Per això, cal impulsar una política d’habitatge que rompi amb l’especulació del negoci immobiliari, i que respongui i s’adapti també a les necessitats dels joves. El jovent d’aquest país necessita, per a poder emancipar-se, tenir a l’abast una oferta d’habitatge de qualitat i accessible econò-micament.

Propostes:

•Delaborsadelloguersdepisosprevistaal’apartatd’habitatge,unapartespodriareservarajoves en règim de pis compartit. El preu hauria d’estar a l’abast de tots i no superar ni igualar en cap cas els preus de mercat.

•Fomentarelprograma“Viureiconviure”,quepromoulaconvivènciadeljoventamblagentgran.

•Destinarunpercentatgedel’habitatgedeproteccióoficialaprimershabitatgesperajoves.

48.Els joves també participen en el model de ciutat


És important que el col·lectiu jove pugui aportar la seva visió de la ciutat, al mateix temps que l’Administració ha de donar suport a la consolidació de les entitats juvenils amb iniciatives per a millorar la ciutat.

Apostam perquè els joves, com qualsevol altre ciutadà, participin en el disseny i la planificació de les 144 polítiques que els afecten i exerceixin, així, una democràcia vertaderament partici-pativa.

Propostes:

•Continuartreballantperaimpulsarlesxarxesdeparticipaciójove,ambespecialèmfasienelConsell Local de Joventut.

•Incrementarlesajudesdestinadesalesentitatsjuvenilsconsolidades.Establirunrègimdesub-vencions plurianuals per al funcionament ordinari i el manteniment de les entitats.

•Continuarajudantlesentitatsacabadesdenéixer,notansolsambsuporteconòmicsinótambéamb l’adjudicació d’infraestructures.

•Integrarelsjovesolesentitatsjuvenilsentotselsòrgansdeparticipacióquel’Ajuntamenttéopugui constituir.

•Continuartreballantperapromoureformesdeparticipaciónoassociativaentreeljovent.

compromsamb



VOLUNTARIAT I PROMOCIÓ DE L’ASSOCIACIONISME

53.Una Agència del Voluntariat més a prop de les persones i de les entitats


Palma ja compta amb una agència del voluntariat que ofereix els seus serveis tant a persones com a entitats. Com que pensam que el voluntariat té un paper molt important per a la participació i la integració de les persones dins la ciutat trobam convenient continuar treballant amb l’Agència, que s’ha de dotar de mecanismes de feina cada cop més pròxims a les necessitats de les persones.

Propostes:

•Impulsarunalíniadeformacióespecíficaperaentitats,enquèestractintemesbàsicsperadurendavant la seva tasca diària.

•Impulsarcampanyesdevoluntariatcomunaeinaintegradora,socialiparticipativa.

•Posarl’AgènciadelVoluntariatal’abastd’entitatsidepersonesatítolindividual.

•Fomentarelvoluntariatlingüísticipatrimonial.

•Donarsuportaprogramesassociatiusd’informacióalcol·lectiuLGTB,tantpresencialscomtele-fònics i telemàtics. Fomentar l’associacionisme LGTB.

•Impulsarunalíniadeformacióespecíficaperaentitats,enquèestractintemesbàsicsperadurendavant la seva tasca diària, com per exemple dur a terme cursos de formació específica en temes administratius.

ESPORTS

52.L’esport com a mesura cohesionadora


Actualment l’Ajuntament funciona com un simple gestor de les instal·lacions esportives, però pen-sam que hem d’anar més enllà. L’esport base ha de ser entès com una activitat bàsica per a millorar la salut de la ciutadania, potenciar l’educació i ajudar a la integració, la igualtat i la convivència de les persones.

Propostes:

•Establirconvenisambelsclubsesportiusilesfederacionsesportivesperquèpuguinimpulsarplans específics per a fer de la pràctica esportiva un valor de cohesió i d’enriquiment social, i una eina per a potenciar la igualtat i la no-discriminació per raó de sexe.

•Potenciarl’educacióilapràcticaesportivaenequipsmixtosifemenins.

•Proposarunconvenidecol·laboracióalaConselleriad’Educacióperalamillorail’adaptaciódels patis i de les instal·lacions esportives dels centre públics d’educació Infantil i primària, per tal d’afavorir la participació de la ciutadania.

•Impulsarifacilitarlapràcticaesportivaalapoblaciód’immigraciórecentcomainstrumentd’in-tegració social de la població nouvinguda.

•Ampliarlespropostesesportivesil’ofertad’equipamentsesportiusalesbarriades.

compromsamb


PER UNA PALMA ACTIVA 51

SALUT

54.Per a la millora de la qualitat de vida


En relació amb la sanitat cal tenir present que tot el que fa referència a la planificació, la gestió i l’avaluació dels centres, els serveis i els establiments instal·lats a Palma és competència de la Co-munitat Autònoma. De tota manera, es pot intervenir des de l’Ajuntament per a prevenir, fomentar i millorar els hàbits saludables de les persones.

Propostes:

•Elaborarunplad’actuaciómunicipaldirigitafomentarelshàbitssaludablesdelapoblació,iespecialment dels col·lectius en risc sanitari. Cal parar atenció, també, als hàbits referents a la salut laboral.

•EstablirunacordentrelaConselleriadeSalutiConsum,lad’EducacióiCulturail’Ajuntamentper a desenvolupar la promoció i foment de la salut, especialment a les escoles i els instituts, mit-jançant programes d’educació sexual (prevenció de l’embaràs adolescent, prevenció de malalties de transmissió sexual...).

•DuratermecampanyesinformativessobrelainfeccióperVIH-SIDAialtresMTS,mésenllàdel’1 de desembre, i treballar per a superar estereotips per raó d’orientació sexual i/o d’identitat de gènere. És important repartir gratuïtament preservatius i lubricants a les festes municipals dirigi-des a un públic eminentment jove.

Albert Einstein

“Parlar de la crisi és promoure-la, i no parlar-ne és exaltar el conformisme. En comptes d’això, treballem el nostre talent i les nostres habilitats per a trobar solucions, aca-bem d’una vegada amb l’única crisi realment amenaçado-ra, que és la tragèdia de no voler lluitar per a superar-la.”

PER UNA PALMA ACTIVA

És evident que la gravíssima crisi econòmica i social que afecta tot el planeta també ha arribat a Palma. Tenim més de 45.000 persones aturades (moltes de les quals són joves), petites em-preses que tanquen, negocis familiars que trontollen, projectes emprenedors que no tenen èxit.

És urgent invertir aquesta tendència. La nostra màxima prioritat serà dissenyar plans de rein-serció i ocupació per a solucionar el problema de l’atur a Palma. Hem d’aconseguir millorar el dia a dia de moltes famílies i joves de Palma afectats per la crisi. Treballarem de forma intensa per als ciutadans en risc d’exclusió social, per a facilitar la conciliació laboral i familiar, per als joves emprenedors i per a les empreses que tenguin com a valor la responsabilitat social amb els veïns de Palma.

El nostre èxit ha de passar per convertir Palma en capital turística i cultural de la Mediterrània. Palma ha d’aprofitar totes les oportunitats de la nova economia i dels nous sectors productius per a convertir-se en la capital turística de la Mediterrània. Hem de posar en valor tots els elements que poden fer de Palma una ciutat líder que esdevengui un pol d’atracció turística i cultural de primer ordre. Tenim un gran potencial en matèria de patrimoni, cultura, gastrono-mia, agricultura ecològica... però no l’hem sabut aprofitar abastament. Cal un suport decidit al comerç de proximitat i mediterrani.

D’altra banda, hem de ser capaços d’apostar clarament per la innovació i per atreure investiga-dors que desenvolupin la seva tasca i visquin aquí, com per exemple productores de cinema i televisió. Cal crear les condicions necessàries perquè els emprenedors puguin desenvolupar els seus projectes. Hem de donar suport al jovent perquè es formi adequadament, perquè pugui desenvolupar la seva creativitat, perquè pugui obrir negocis propis, etc.


PER UNA PALMA ACTIVA 53OCUPACIÓ

55. Racionalitzam i unificam competències amb l’INSTITUT MUNICIPAL D’OCUPACIÓ, FORMACIÓ, PROMOCIÓ TURÍSTICA I COMERCIAL com a gran impuls per l’ocupació i la innovació. 55

COMERÇ

56. Pel comerç de proximitat i mediterrani. Una altra economia és possible i necessària 58

AGROALIMENTACIÓ

57. Menjar bé per a viure bé. Impuls d’un nou model de producció agrària a Palma 59

TURISME

58. Palma, capital turística i cultural de la Mediterrània 60

59. Impulsam el turisme cultural 60

60. ReformarlaPlatjadePalmaperalturismedelsegleXXI 61

61. Compromís amb l’oferta comercial i de restauració 62

CULTURA

62. Palma: una ciutat de cinema 63

63. Atorgar als creadors les infraestructures i els espais necessaris per a desenvolupar la seva obra 63

64. GESA: un espai de creació, participació i autogestió 64

65. Descentralització de les polítiques culturals 64

66. Coordinar les polítiques culturals que tenen lloc a la ciutat 64

67. Preservar el patrimoni cultural festiu de Palma 65

68. Patrimoni documental. Arxiu Municipal 66

69. Patrimoni monumental. Casal Balaguer, Torres del Temple, Can Serra i Bellver 66

70. Catàleg de camins públics 67

71. Pla de biblioteques 67

72. Cultura i igualtat de gènere 67

73. Catàleg de béns patrimonials 68

74. Protecció del patrimoni immaterial 68

75. Un model de gestió social de les sales d’assaig 69

76. Cultura i participació 69

ÍNDEX

compromsamb



OCUPACIÓ

55.Racionalitzam i unificam competències amb l’INSTITUT MUNICIPAL D’OCUPA-CIÓ, FORMACIÓ, PROMOCIÓ TURÍSTICA I COMERCIAL com a gran impuls per l’ocupació i la innovació.


Amb més de 45.000 aturades i aturats, Palma necessita un canvi profund en les polítiques d’ocu-pació i de suport al teixit empresarial.

L’IMFOF és l’organisme autònom de l’Ajuntament de Palma que té com a objectius fomentar l’ocupació a Palma (intermediació laboral i formació), afavorir la creació d’empreses i impulsar els sectors productius de l’economia local (comerç, turisme, nàutica, artesania, etc.).

És evident que aquest organisme necessita un impuls i una adaptació a la situació actual. Tenim el repte de canviar una tendència molt negativa i fer de Palma una ciutat de plena ocupació. És important generar noves iniciatives empresarials que impulsin un model de desenvolupament més emprenedor, més sostenible i que garanteixi la igualtat d’oportunitats de les persones.

Per aquests motius consideram clau unificar i racionalitzar administrativament en un sol espai les activitats econòmiques que han de conduir Palma a ser una ciutat moderna i de plena ocupació. Amb una ferma aposta pels nous sectors econòmics com: el turisme cultural i sostenible, les ener-gies netes, els emprenedors, la rehabilitació d’edificis, l’economia verda i les noves tecnologies.

Propostes:

•Unificacióiracionalitzaciódelagestiómunicipalenelsàmbitsdeladinamitzacióempresarial,l’ocupació i l’emprenedoria, el turisme i el comerç amb la creació de l‘INSTITUT MUNICIPAL D’OCU-PACIÓ, FORMACIÓ, PROMOCIÓ TURÍSTICA I COMERCIAL que, entre altres, assumiria les actuals competències de l‘IMFOF i de l’IMTUR.

Quant a ocupació, tres gran àrees per combatre l’atur i impulsar l’ocupació:

•Crearl’Àrea Social per a garantir l’ocupació amb criteris d’igualtat. S’ha de reforçar la col·laboració amb el SOIB i augmentar el pressupost destinat a l’orientació, la formació i la inserció de les per-sones en atur. S’han d’impulsar polítiques actives d’ocupació dels col·lectius amb més dificultats d’inserció laboral i s’ha de col·laborar de forma intensa amb els serveis de benestar social.

- Treballar per la igualtat d’oportunitats per a tothom

a) Fomentar l’ocupació i la transformació de contractes temporals en indefinits, i la conversió de contractes a temps parcial en contractes a temps complet.

b) Prioritzar els col·lectius en risc d’exclusió (majors de 45 anys, dones sense experiència labo-ral, minories ètniques, etc...). Incrementar, en aquesta línia, els convenis amb empreses amb una alta responsabilitat social, el nombre d’escoles taller i de tallers ocupacionals, i col·laborar amb el SOIB per a coordinar els recursos.

c) Gestionar determinats treballs municipals amb criteris d’inserció social i laboral per a dis-capacitats i col·lectius en risc d’exclusió. Incloure clàusules socials a la contractació pública.


PER UNA PALMA ACTIVA

compromsamb


PER UNA PALMA ACTIVA 57- Impulsar la prevenció dels riscs laborals

a) Amb la declaració institucional de “Palma ciutat sense accidents laborals”, amb els compro-misos que l’Ajuntament assumeix en aquesta matèria.

b) Promoure entre el personal dependent de l’Ajuntament la cultura preventiva.

c) Commemoració del dia 25 de novembre com a dia de la Seguretat Laboral a Palma.

- Creació d’un observatori de les ocupacions verdes

•Crearl’Àrea Empresa, una agència de suport a les empreses de Palma, com a instrument integral i transversal de l’Ajuntament en les polítiques de suport a l’empresa. L’Espai Empresa ha d’oferir programes d’assessorament i reorientació estratègica a les PIME, amb diverses finalitats: d’una banda, crear nous models de negoci amb la sostenibilitat i l’emprenedoria com a eixos; de l’altra, facilitar l’accés a la innovació i a la internacionalització (en col·laboració amb el Govern). També és una eina per a l’impuls a la gestió empresarial ambientalment responsable (gestió de residus, energies renovables...).

•Crearl’Àrea Emprenedor per a donar suport a les iniciatives de persones emprenedores, especi-alment en activitats d’economia verda, turisme cultural i sostenible, cooperativisme i economia social i solidària. Cal que aquestes persones trobin suport en moments claus, com ara la creació de l’empresa o la recerca de socis financers i tecnològics. Cal fomentar el cooperativisme, i molt especialment entre les dones i impulsar un pla específic d’ajudes per a incrementar el nombre d’empreses innovadores i internacionalitzades, amb l’objectiu d’impulsar el desenvolupament de noves activitats empresarials amb un alt component de recerca i d’innovació.

- Afavorir i facilitar des de l’Ajuntament el desenvolupament de les bones pràctiques de respon-sabilitat social empresarial de les empreses de les Palma.

- Promoure l’economia social i solidària mitjançant la col·laboració amb les cooperatives, les societats anònimes laborals i les empreses d’inserció laboral, que han de ser una prioritat de l’Ajuntament com a mecanisme de creació d’ocupació i com a modalitat empresarial a fomentar.

- Crear el Club Factor Humà, que establiria convenis amb empreses amb un compromís clar amb la reinserció laboral de col·lectius de risc. També hi participarien les empreses que de-senvolupen mesures de conciliació de vida familiar, formativa, personal i laboral. Exemples d’aquestes mesures són les fórmules flexibles de feina que fomenten el treball per objectius, el teletreball, les jornades compatibles i adaptables al cicle de vida i a la vida familiar i personal d’homes i dones, la setmana laboral comprimida, el còmput d’hores per any/semestre/mes o l’establiment de “bancs d’hores”, a partir dels quals els treballadors i treballadores poden acce-dir a un crèdit de temps per a reduir de jornada laboral, crèdit que es retorna segons negociació o regulació conjunta amb l’empresa.

També podrien formar part del Club Factor Humà les empreses que assegurassin la presència equilibrada dels dos sexes en els òrgans de decisió i participació.

- Eliminar les desigualtats de gènere

a) Eliminar les diferències salarials discriminatòries motivades per raó de gènere. Els sistemes de classificació i promoció i les retribucions han de ser una part essencial en la negociació col·lectiva.

b) Exigir la integració del treball de la llar en l’Estatut dels treballadors i en el règim general de la Seguretat Social, amb els mateixos drets que la resta de treballadors i treballadores, en compliment dels acords interconferederals de 2007.

c) Col·laborar amb el SOIB en accions d’inserció laboral de la dona, amb un tracte preferent per a les dones que han patit maltractaments.

d) Promoure una política d’ocupació específica per a les dones basada en mesures d’acció po-sitiva i que sigui realment eficaç per a la inserció en el mercat laboral.

e) Establir una línia de microcrèdits amb una reserva específica per a les dones que volen posar en marxa una empresa.

f) Fer campanyes específiques per a rompre els estereotips a l’etapa de formació i diversificar així les sortides professionals dels homes i les dones.

- Defensar la diversitat sexual i afectiva

a) Elaborar un programa específic interinstitucional per a la incorporació de transsexuals al món laboral.

b) Incloure en els plecs de condicions per a la contractació d’empreses el reconeixement dels drets dels treballadors i les treballadores en matèria de diversitat sexual, matrimonis homose-xuals i parelles de fet o estables.

- Donar suport als joves

a) Elaborar el Pla de treball jove, amb l’objectiu de fer un diagnòstic de la situació de precarie-tat laboral juvenil, amb participació de les entitats juvenils de Palma.

b) Millorar les condicions d’inserció laboral del jovent. Cal incentivar la contractació estable i digna, i prioritzar els qui es troben en situació desfavorable.

c) Desenvolupar polítiques públiques de xoc contra la precarietat laboral juvenil.

d) Fomentar l’autoocupació i l’economia social entre la joventut.

e) Desenvolupar polítiques que fomentin la contractació de joves en els organismes i les em-preses municipals.

f) Desenvolupar polítiques de formació actives perquè els joves puguin fer-se un lloc en el mer-cat laboral.

- Treballar per a integrar les persones amb discapacitat

a) Seguir incrementant l’oferta de treball públic per a persones amb discapacitat.

b) Exigir a tots els plecs de condicions de serveis externs que les empreses que opten a contrac-tes municipals compleixin la quota obligada d’ocupació de persones amb alguna discapacitat.

c) Potenciar els serveis d’orientació, formació i inserció laboral públics i els d’entitats sense ànim de lucre destinats a persones amb discapacitat.

compromsamb



AGROALIMENTACIÓ

57.Menjar bé per a viure bé. Impuls d’un nou model de producció agrària a Palma


Palma té un espai rural que sovint ha estat menyspreat i oblidat. Un nou model de desenvolupa-ment més sostenible necessita una producció agrària i ecològica per a donar respostes contundents a la crisi alimentària i econòmica que es viu arreu del planeta.

Defensam la producció local per a impulsar l’economia, crear nous llocs de feina, revitalitzar el camp i alleugerir la motxilla ecològica de tot quant menjam i consumim. Són necessàries políti-ques que garanteixin la sobirania alimentària.

Promovem l’agricultura ecològica com a resposta a l’agricultura i la ramaderia industrialitzades.

Propostes:

•Potenciarifacilitarelsprojectesencaminatsarevaloritzarelsproductesautòctons,especialmentels projectes empresos per joves o cooperatives, de manera que s’afavoreixi la creació de llocs de feina dins el sector agrari.

•Acostarlaproduccióalconsumidorfinalieducaripromoureelbonmenjarentrelaciutadania.Potenciar els productes de l’agricultura ecològica als mercats municipals.

•Fomentarlaintroducciódeproductesecològics,localsidetemporadaalsmenúsdelsmenjadorsescolars. I també incentivar la incorporació d’aquests productes als menús dels hospitals.

•Facilitarlapresènciadeproductesecològicsalsmercatsmunicipals.

•MultiplicarelsmercatsdeproductesecològicsadiferentsindretsdePalma,tantalesbarriadesurbanes com als pobles rurals de Palma.

•Impulsarhortsurbanscomunitarisaespaispúblics,comarapatisd’escoles,parcsijardinsdela ciutat, etc.

•Generarpolítiquesactivesdeprohibiciódelcultiuielcomerçdeproductestransgènicsil’enfor-timent de la seva traçabilitat.

•Potenciarlapescatradicional.

•Fomentarlescooperativesd’agricultorsiramadersecològics.

COMERÇ

56.Pel comerç de proximitat i mediterrani. Una altra economia és possible i necessària


Els comerços dinamitzen la vida de la ciutat, però sovint el petit comerç és amenaçat per les polí-tiques empresarials de les grans superfícies. La competència entre ambdós formats comercials és ben desigual. L’Ajuntament ha de vetlar per mantenir i potenciar un comerç divers, de proximitat i mediterrani, generador de llocs de feina dignes i que redueixi l’empremta ecològica de la nostra ciu-tat. Cal cercar solucions conjuntes entre comerciants i Ajuntament i unificar interlocutors amb altres administracions per cercar vies de consens majoritàries.

Per tot això creim en un comerç local, que propicia un desenvolupament sostenible tant socialment com econòmica: el comerç de proximitat.

Propostes:

•Fomentarelcomerçdeproximitat.Aconseguirqueelpetitcomerçtorniaserundelseixosfona-mentals del comerç a Palma, i donar-li vida.

•Trobarsolucionsalsproblemesdemobilitatperapermetreunacostamentcòmodealscomerçosi les zones comercials. Procurar un entorn de seguretat als carrers comercials.

•Potenciarelsmercatsmunicipalsielscomerçosquehiestanubicats,encol·laboracióambelGovern de les Illes Balears.

•Promoureunpacteperflexibilitzarelshorarisd’oberturadelcomerçdelcentredePalmaiim-pulsar la participació dels comerciants en el disseny estratègic de la política comercial de Palma.

•Afavorirlaimplantaciódenouscomerçosatravésdel’assessorament,lainformacióilasimplifi-cació dels tràmits burocràtics.

•Controlarelcomplimentdelanormativailesordenancesmunicipalsenmatèriadecomerçperevitar la competència deslleial, sobretot, el compliment dels horaris i les condicions sanitàries.

compromsamb


PER UNA PALMA ACTIVA 61•Ampliarelsitinerarisguiatsaaltresindretsdelaciutat.

•Compromísamb lesempresesdenovacreacióque tenencomaobjecteel turismecultural isostenible.

•Ferunasenyalèticaèticadequalitat,pioneraaEuropa,peraconèixerelnostreCentreHIstòric.

•Crearofertesdetiquetsturísticscombinatsqueincloguinentradesalsmuseusimonumentsmésimportants de Palma, i alhora permetin l’ús del transport públic.

•ApostarperenfortirlesCançonsdelaMediterràniaicrearunFestivaldeCinemadelaMediter-rània.

60.Reformar la Platja de Palma per al turisme del segle XXI


La reforma de la Platja de Palma és una oportunitat cabdal per dissenyar el futur del turisme de Mallorca. Un futur turístic que conjugui la cohesió social i cultural, amb menys emissions de CO2

i amb més cura del paisatge, el territori i la mar.

La necessitat de modernitzar la planta hotelera de la zona és innegable i cal eliminar les places ob-soletes, però és imprescindible tenir en compte factors de participació i coherència per a prendre decisions que no es contradiguin amb la idiosincràsia de la zona.

Propostes:

•Impulsar,apartirde lesal·legacionspresentadesenelperíoded’exposició,elmajorconsenspossible en torn al Pla Urbanístic del PRI.

•Defensarlasubstituciódelesgransedificacionsprojectadesperequipamentsqueresponguinales necessitats reals de la ciutat, com ara el Museu Marítim.

•Dissenyarunprojectederemodelaciódelazonabasatencriterisdesostenibilitat,racionalitaticoherència, sobretot en el sentit de mantenir les cases baixes i petites característiques de la zona. És a dir, conservar les parcel·les amb petits conjunts que responen a la tipologia tradicional medi-terrània.

•Aprofitarlareformadelshotelsobsoletsperquèsiguinrehabilitatsambcriterisd’eficiènciaisos-tenibilitat, amb l’objectiu que la platja de Palma sigui una destinació turística “baixa en carboni” i modèlica pel que fa a la responsabilitat social i ambiental.

•Protegirladarrerazonahumidadelmunicipi,sesFontanelles,ipertantdefensarlanul·litatdeple dret de la llicència de construcció d’un centre comercial adjacent, que ha estat atorgada sense autorització de l’Autoritat de Conca Hidrogràfica.

•FomentarunteixitcomercialalazonadelaPlatjadePalmabasatenlaproximitatienunmodelmediterrani de comerços de carrer.

•Assegurarmecanismesdediàlegpermanentambelssindicatsilespatronalsperminimitzarelsefectes negatius en l’ocupació i engegar accions de requalificació de la mà d’obra.

•Defensarl’eliminaciódelprojectedebulevard.

TURISME

58.Palma, capital turística de la Mediterrània


Palma no aprofita el potencial turístic que té. La riquesa cultural, patrimonial i gastronòmica no ha tengut l’impuls necessari per a consolidar una de les ofertes turístiques més diverses d’Europa. A més, aquesta riquesa d’oferta potenciada significaria un element clau contra la desetacionalització.

Propostes:

•CrearelConsorcideTurismedePalmaperapromourelaciutatcomadestinacióturísticadereferència. Aquest Consorci englobarà els agents públics i privats relacionats amb el turisme, que coordinaran estratègies per a convertir Palma en una de les destinacions més atractives d’Europa.

•Crearlamarca“Palma,capitalturísticadelaMediterrània”comadestinacióturísticaqueesdis-tingeixi per la qualitat i la multiplicitat d’ofertes: culturals, patrimonials, gastronòmiques, lúdiques i esportives. Impuls clar de la promoció estatal i internacional d’aquesta marca a través de les fires turístiques.

•Promoureaquestamarcai,evidentment,ladesestacionalització.Impulsarunafortacol·laboracióentre les institucions i les petites i mitjanes empreses dedicades al turisme (agències de viatges i hotels), que no disposen d’infraestructura pròpia per a fer campanyes de publicitat directa a nivell estataliinternacional.Afavorirqueparticipinacampanyesdecomercialització(workshopsifiresde turisme), amb la finalitat d’obrir nous mercats.

•Donarsuportalturismesèniorconvencionalisocial.L’Ajuntamentproposaràal’OMTorganitzarun esdeveniment per situar Palma com a centre mundial del turisme sènior.

•EsdivulgaràelCodiÈticMundialsobreelTurismeamblasevaedicióiladistribució.

59.Impulsam el turisme cultural


Palma és una ciutat amb un dels llegats culturals més rics de la Mediterrània. És del tot necessari conjugar aquesta singularitat cultural amb el turisme. La bona salut d’aquest binomi ha de servir per a potenciar una indústria cultural que també sigui un element clau contra la desestacionalit-zació.

Propostes:

•PromoureunturismeplanificatpelCentreHistòric,quenecessitaprimerunaproteccióefectivadel patrimoni dins el conjunt històric de la ciutat. Això passa indefectiblement per l’aprovació d’un pla especial.

•Posarelpatrimonialserveidelaciutadaniaidelsvisitants.Continuarposantenvalorelsespaispatrimonials a través del Servei de Patrimoni municipal.

compromsamb



CULTURA

62.Palma: una ciutat de cinema


El bon temps tot l’any i els preciosos escenaris i paisatges de Palma no han servit per a estructu-rar una oferta estable de la ciutat com a plató per a filmar-hi pel·lícules. És un tipus de turisme cultural que deixa grans beneficis i prestigi a la ciutat que acull els rodatges.

Propostes:

Dotar de forma important la Palma Film Office. Facilitar des de l’Ajuntament de Palma la filma-ció de rodatges cinematogràfics a productores estrangeres.

Registrar totes les pel·lícules filmades a Palma perquè estiguin a l’abast de qualsevol persona interessada.

63.Atorgar als creadors les infraestructures i els espais necessaris per a desenvolupar la seva obra


A la legislatura 2007-2011 s’ha inaugurat el Centre de Recursos de Creació Contemporània (CRCC), que pretén oferir als artistes l’estructura i les eines necessàries per a fer les seves cre-acions. Un espai d’experimentació i de contacte entre artistes de les mateixes o de diferents disciplines.

Propostes:

•Crearlesinfraestructuresielsmecanismesadequatsperaferpossiblel’intercanvid’artistesillencs amb altres de la Península i de l’estranger a través d’estades per a la creació, tal i com s’ha fet durant el present mandat municipal a l’Espai Sant Jeroni per a artistes joves.

•Impulsarunprogramaderesidènciesartístiquesinternacionals.

•UtilitzarlaprimeraplantadelQuarterd’Intendènciaperaubicar-hielCRCC.Actualments’uti-litza la planta baixa de l’edifici per a aquesta finalitat, però fer servir també la primera planta (actualment és ocupada per altres departaments) multiplicaria les potencialitats del centre, que està esdevenint un referent per als artistes locals.

•Crearcentresculturalspera fomentar lesarts i lacreació.Aquestsespaisnos’hauriendeconfondre amb els centres cívics o els casals de barri, que tenen unes altres funcions.

•Estimularlacreaciód’undepartamentdidàcticenelcontextdelaFundacióPalmaEspaid’Art.

•Protegirifomentarelpatrimonietnològicihistòricdelazona,amblatipologiatradicionaldes’Arenal: les cases de trencadors, els molins, les restes de les antigues pedreres de marès, etc. Són elements d’un alt valor etnològic i històric que han de ser una oportunitat per a oferir un producte turístic basat en els valors patrimonials i etnològics de Mallorca.

61.Compromís amb l’oferta comercial i de restauració


El comerç i la restauració a les zones turístiques i el centre de Palma són un component bàsic del nostre producte turístic. La seva millora, dinamització i qualitat és fonamental per fer de Palma la capital turística de la Mediterrània.

Propostes:

•Impulsardesdel’AjuntamentdePalmaacordsentrehotelers,restauradors,comerciantsipro-ductors locals per assolir un “tot inclòs sinèrgic” que deixi beneficis a tothom, i que revertesqui també en la qualitat de la feina i la desestacionalització.

•Crear una comissió multidisciplinària (empresaris, UIB, sindicats, Govern, Consell, ConsorciPlatja de Palma, sector d’infraestructures culturals,...) per dissenyar i consensuar un pla munici-pal d’implicació del comerç i la restauració amb l’objectiu de Palma capital turística i cultural de laMediterrània.Aquestplahadetractar,entred’altres,elstemessegüents:PromocióturísticadePalma, turisme de creuers, obertura de comerços i restaurants al centre de la ciutat, imatge dels exteriors dels negocis i de les façanes.

•InstaurarunconcursanualdelmillorcomerçielmillorrestaurantturísticnoudePalma.

compromsamb


PER UNA PALMA ACTIVA 65índexs de consum cultural ens obliguen a un esforç més gran de coordinació entre els diferents agents programadors per a rendibilitzar al màxim els recursos i aconseguir unes programacions completes i coherents.

Propostes:

•Coordinarlesdiferentsàreesmunicipalsquesolendissenyarofertacultural:Cultura,Joventut,Participació, etc. per a compartir els mateixos criteris, evitar duplicitats i incompatibilitats i fer-ne una difusió conjunta.

•Organitzarmesesdecoordinaciósectorial(centresd’art,museus,teatres,biblioteques...)peracompartir planificació i criteris, i per a poder cooperar en projectes d’envergadura.

•Mantenirundiàlegpermanentamblesàreesdeculturadelesaltresinstitucionsperaevitarlesduplicitats i les indefinicions que massa sovint es produeixen en aquest sector de la gestió pública.

•Impulsarunplaquadriennaladesenvoluparencoordinacióentrelesadministracionsautonòmi-ques, insulars i locals, perquè les línies de treball es complementin i es reforcin.

•Impulsarlaredacciód’uncodidebonespràctiques,encol·laboracióambelsagentsdelsectorien coordinació amb totes les institucions culturals.

67.Preservar el patrimoni cultural festiu de Palma


Durant aquests anys s’ha fet un gran esforç perquè la cultura popular d’arrel tradicional tornàs a tenir un important protagonisme a Palma. Això no obstant, s’ha de continuar vetlant per a mantenir la personalitat i les arrels genuïnes de les expressions festives de Palma, i els seus elements propis.

Propostes:

•Aconseguirquel’AulafolcubicadaalTeatreMariTerra,EspaideCultura,esconverteixienunve-ritable centre d’estudi, programació i trobada al voltant de la cultura tradicional, que faci possible crear sinergies entre els agents compromesos en aquest camp cultural i que possibiliti l’aparició de noves experiències i creacions.

•AconseguirqueelscentresculturalsdelesbarriadesipoblesdePalmatenguinunaofertaper-manent de tallers i activitats relacionades amb la cultura tradicional.

•EstablirquelesfestesdeSantSebastiàesprogramindesdel’ÀreadeCulturai,pertant,ambcriteris tècnics i professionals i amb interlocució amb el sector i amb el Consell Municipal de Cul-tura.

•Fomentar lescollesdedimonis ielscorrefocscomaelementdeculturapopular i festivadePalma.

64.GESA: un espai de creació, participació i autogestió


L’espai que ofereix l’edifici de GESA és una gran oportunitat que s’ha d’aprofitar per a plantejar un pro-jecte ambiciós per als veïns i veïnes de Palma, un lloc que connecti amb les seves necessitats, sobretot en aquests temps de dificultats econòmiques.

Consideram imprescindible afrontar aquest projecte de reconversió amb valentia i planificació. Sobre-tot, cal situar el ciutadà a l’eix principal de les prioritats per al consistori.

Propostes:

•Obriraquestespaipúblicalaciutadania.Calferpartícipselspalmesansdelagestiód’unprojecteque ha de ser seu, pensat per als joves, les entitats, els artistes i per a qui vulgui gaudir de la participa-ció, la cultura i l’art.

•Enaquestsentit,elcentresocialLaTabacalera(latabacalera.net),aMadrid,representaunreferentclar per al projecte que nosaltres proposam per a l’edifici GESA de Palma: usos complementaris que connectin l’oportunitat que suposa aquest gran espai a la façana marítima amb les necessitats d’equi-paments socioculturals i artístics dels palmesans.

65.Descentralització de les polítiques culturals.


Palma és un municipi extens que compta, a més d’un centre històric de primer ordre dins la conca mediterrània, amb uns nuclis rurals que cal potenciar en la mesura de les seves possibilitats, entre d’al-tres coses també, perquè la difusió de la cultura és un benefici econòmic important i una possibilitat turística més.

Propostes:

•Estudiarlamaneradepreservaripromocionarelselementspatrimonialsdepoblequetenenelsnu-clis rurals de Palma i més allunyats del centre.

• Impulsarlacelebraciód’actesculturals,conferències,música,cinemaiteatre,nonomésenelcentrede Palma, sinó també als pobles del municipi.

•Crear, en la mesura de les possibilitats pressupostàries, els espais necessaris per la celebraciód’aquests actes.

66.Coordinar les polítiques culturals que tenen lloc a la ciutat


Palma, com a capital del país, acull al seu territori una gran quantitat de manifestacions culturals, programades des de diverses instàncies públiques i institucionals. La crisi econòmica i els baixos

compromsamb



70.Catàleg de camins públics


El tancament de camins públics és una constant. Ho hem vist amb el camí de Can Mallol, a Esta-bliments, o a Gènova.

És necessari dotar-nos d’eines que ens permetin defensar el drets públics per a fer front a aquestes apropiacions indegudes. Per això hem iniciat la redacció del Catàleg de camins públics de Palma, que ha de passar a formar part del PGOU.

Propostes:

•Garantirlacontinuïtatilaculminaciódelaredacciód’aquestcatàleg,perquèésunprojectequenecessitarà encara uns anys de feina i de transversalitat.

71.Pla de biblioteques


En aquesta legislatura s’han posat les bases d’un nou model de lectura pública, planificat, cohe-rent i amb visió estratègica a mitjà i llarg termini. S’ha fet des de la necessària interrelació de la xarxa de biblioteques municipals amb les altres biblioteques de Palma i la xarxa de biblioteques de Mallorca. En aquest sentit, s’han redactat els paràmetres bibliotecaris, el Mapa de lectura de MallorcailaCartadecompromisosdelesbibliotequesdePalma.Elsegüentpasenaquestcamíés la redacció del Pla de biblioteques de Palma.

Propostes:

•RedactarelPladebibliotequesdePalma,quehadefixarelplad’accióperaassolirlesfitesquemarquen els paràmetres bibliotecaris i el Mapa de lectura de Mallorca.

Els paràmetres fixen les característiques de les biblioteques segons la població i els fons biblio-gràfics, i els professionals que ha de tenir cada poble i ciutat de Mallorca a mitjà i llarg termini. Palma és lluny d’assolir aquests paràmetres, i per això el Pla de biblioteques ha pensar la forma de dur a la pràctica un model que permeti disposar d’una corona de biblioteques de districte, pròxima a la via de cintura, que permeti donar servei a barriades i pobles de Palma, i una xarxa de petits equipaments de lectura per a les barriades i pobles de Palma.

72.Cultura i igualtat de gènere


Les polítiques igualitàries i de gènere han de ser transversals a totes les àrees de l’Ajuntament de Palma. El nostre compromís amb la igualtat de gènere és inherent a la nostra forma de fer política.

Propostes:

•Garantirlaparitatatotl’espaipúblicdeprogramacióireconeixementcultural.

68.Patrimoni documental. Arxiu Municipal


L’Arxiu Municipal té la important funció de custodiar el patrimoni documental de la ciutat. Durant aquesta legislatura hem millorat considerablement les condicions de conservació dels documents amb la climatització de l’Arxiu i l’adquisició de prestatgeries de tipus “compactus”. Així mateix, la documentació que genera una administració com l’Ajuntament de Palma creix dia a dia, i és important disposar d’un nou arxiu municipal.

Propostes:

•Aprofitarlarehabilitaciódel’edificideGESAperacrear-hil’arxiuadministratiumunicipal.L’em-plaçament, molt pròxim als edificis municipals d’Avingudes i dels serveis informàtics, permetria crear un arxiu sense fer una inversió excessiva.

69.Patrimoni monumental. Casal Balaguer, Torres del Temple, Can Serra i Bellver


Durant aquest legislatura s’ha donat un impuls important a la rehabilitació del patrimoni històric. S’ha iniciat la intervenció en monuments importants que duien anys abandonats: el Casal Bala-guer, les Torres del Temple, Can Serra, el Teatre Mar i Terra...

Bellver s’ha dotat d’un Pla director que fixa el full de ruta fins el 2013. S’ha reformat tota l’elec-trificació, s’han fet la sala d’audiovisual, la sala Jovellanos...

Tant en el centre històric com a les zones rurals, Palma té un patrimoni monumental i històric que cal protegir. En el cas de zones rurals o periurbanes ja hem parlat de l’estructura derivada del patrimoni hidràulic, com són les síquies d’en Baster, de la Vila i de Mestre Pere. Pel que fa a a la zona del Pla de Sant Jordi ens trobam amb restes arqueològiques d’un gran valor; com els hipogeus talaiòtics de cas Quitxero a Sant Jordi, i molts altres. També els elements hidràulics (molins, sínies, etc.) d’aquesta zona del Pla de Sant Jordi, o les possessions.

Propostes:

•IniciarlesobresderehabilitaciódelesTorresdelTempleideCanSerra.

•DuratermelatercerafasedelarehabilitaciódelCasalBalaguer.

•ExecutarelPladirectordeBellver2009-2013iredactar-neelpròxim.Entrealtresactuacionsnecessàries, s’han de reformar el mur de contenció de les fosses sèptiques i el talús, s’han de cercar solucions d’accessibilitat, etc.

•Prendrelesmesuresnecessàriesperalaconservaciódelpatrimonimonumental,desdelcentrehistòric fins a les zones rurals de Son Sardina, Establiments, Secar de la Real, Gènova o el Pla de Sant Jordi (restes arqueològiques talaiòtiques, romanes, medievals o modernes, molins, sínies, possessions, estructura hidràulica en general...). Entre d’altres mesures prestar especial atenció a la seva senyalitza-ció i informació històrica corresponent in situ, a més d’elaborar guies amb rutes per la seva visita.

compromsamb


PER UNA PALMA ACTIVA 69•Formarjuratsparitarisperavalorarpremisicertàmensculturals.

•Assegurarelconeixementdelahistòriadelesdonesalanostracomunitat,atravésdelesdife-rents instàncies educatives.

•Ferunarecollidad’indicadorsdegènererelacionatsambelconsumcultural.

73.Catàleg de béns patrimonials


El Catàleg de béns patrimonials és el principal instrument municipal de protecció del patrimoni.

Durant aquesta legislatura n’hem iniciat la revisió amb l’objectiu d’incorporar-hi els múltiples ele-ments que no hi estan inclosos i adaptar-lo a la legislació actual.

La revisió actual del PGOU també representa una oportunitat perquè tota la normativa urbanística presenti una sensibilitat més gran cap al patrimoni arquitectònic.

Propostes:

•AprovarelnouCatàlegdebénspatrimonialsambunampliconsenstècnicipolític.

•DifondreelCatàlegiferquesiguifàcilmentconsultableatravésd’internet.

74.Protecció del patrimoni immaterial


Palma és l’escenari de diverses manifestacions culturals singulars, pròpies de la nostra cultura, que han sobreviscut al llarg dels anys i que, per tant, formen un patrimoni immaterial valuosís-sim.

Encara que un valor afegit d’aquest patrimoni és que principalment es transmet des de la societat civil, de forma autoorganitzada, també és evident que sense un suport institucional aquest patri-moni tendrà més dificultats per a sobreviure.

Propostes:

•Difondreelselementspatrimonials,tantentrelaciutadaniadePalmacomentrelespersonesque ens visiten.

•Facilitarelsespaisielsrecursosnecessarisperalacelebraciódelesmanifestacionsculturalspròpies del nostre patrimoni immaterial, com les festes i la música d’arrel tradicional.

75.Un model de gestió social de les sales d’assaig


L’inici del projecte i la construcció de les sales d’assaig a la UIB ha estat un avenç molt impor-tant per a solucionar un problema històric de Palma amb els grups de música. El model de gestió d’aquest equipament ha de respondre a les necessitats dels grups de música de Palma.

Propostes:

•DissenyarunmodeldegestióadientperalescaracterístiquesdelsgrupsdemúsicadePalma.Aquest model s’ha de basar basat en criteris socials, de residència i de joventut.

76.Cultura i participació


Com a element de participació, pel que fa a la planificació de les polítiques culturals de la la ciutat, ha estat molt important la constitució del Consell Municipal de Cultura.

Propostes:

•Aquestorganismehadecontinuarlasevatasca,ésadir:actuarcomaòrganconsultiud’asses-sorament de participació i debat pel que fa als assumptes relacionats amb la cultura en l’àmbit municipal.


PALMA PARTICIPATIVA I TRANSPARENT 71Hannah Arendt

“Ningú pot ser feliç sense participar en la felicitat públi-ca, ningú pot ser lliure sense l’experiència de la llibertat pública, i ningú, finalment, pot ser feliç o lliure sense im-plicar-se i formar part del poder polític.”

UNA CIUTAT PARTICIPATIVA I TRANSPARENT

Palma no és aliena als casos de corrupció i a la crisi econòmica. Els interessos de la dreta i els poders econòmics estan aprofitant aquesta situació per a atacar de manera brutal i antidemo-cràtica les institucions públiques i els seus serveis. Ni la crisi econòmica ni cap altra excusa és vàlida per a minvar els drets de les veïnes i veïns de Palma.

Des de la nostra coalició treballarem decididament per a aprofundir en la democràcia, des del compromís i l’honestedat, i impulsarem reformes i noves formes de fer de l’Ajuntament de Pal-ma, una institució de i per a la ciutadania. Creim que una democràcia forta i participativa és la millor recepta per a sortir de la crisi de credibilitat que envolta les nostres institucions. Davant les amenaces de reduir les despeses públiques, nosaltres apostam per un Ajuntament més efi-cient, més responsable pel que fa a la cohesió social, i garant dels drets humans.

Els principis bàsics que han de garantir el govern local són l’objectivitat, la imparcialitat, la facilitació dels drets i deures de tots els individus i el desenvolupament sostenible (social, eco-nòmic, cultural i ambiental). Per a assolir aquests principis hem de construir una administració eficaç i eficient, que estigui a peu de carrer, que doni resposta a les necessitats reals de la po-blació que hi viu. Fa falta una modernització integral i valenta del nostre Ajuntament.

Hem d’avançar cap una democràcia radical i participativa, on el teixit associatiu i la ciutadania estiguin implicats en els assumptes públics. Una democràcia forta és aquella en què la ciuta-dania està ben informada i les decisions es prenen de manera conjunta entre totes les persones i organitzacions afectades. La participació ciutadana és un eix estratègic i integral.

Igualment, treballarem per a acostar l’Ajuntament als barris i pobles de Palma, i crearem un nou mapa de districtes més eficient i coherent, amb oficines d’atenció a la ciutadania compe-tents i amb capacitat de resposta àgil i eficient.

Pensem globalment, actuem localment.

compromsamb


PALMA PARTICIPATIVA I TRANSPARENT 73ACCÉS A LA INFORMACIÓ: INFORMACIÓ I CONTROL CIUTADÀ

77. La informació com a eix 75

78. Estendre la Carta de serveis i la Carta de compromís a tot l’Ajuntament 75

79. Publicitar la normativa municipal de manera comprensible i actualitzar-la periòdicament 76

80. Publicar els sous públics de forma clara i accessible 76

81. El municipi com a nucli de la societat de la informació 77

COMERÇ JUST

82. Compromís amb el Comerç Just 79

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

83. Noves formes de participar i governar 80

84. Nous col·lectius, altres formes de participació 81

85. Una Agència del Voluntariat més a prop de les persones i de les entitats 81

86. Agenda 21. Un procés per a dissenyar conjuntament una Palma més sostenible i participada 82

TOLERÀNCIA ZERO VERS LA CORRUPCIÓ

87. Control eficient i respostes efectives contra la corrupció 83

ADMINISTRACIÓ ÚTIL I DE PROXIMITAT

88. Nous districtes i formes de descentralització eficient de la gestió municipal 84

89. Incrementar les oficines d’atenció al ciutadà 85

90. Adequar els horaris dels serveis públics a les necessitats actuals de les persones 86

91. Avaluació i control de qualitat de l’acció de govern per a continuar millorant 86

92. La compra pública ètica 86

93. Austeritat en el funcionament de l’Administració 87

REFORMA FISCAL

94. Reforma fiscal progressista i verda 88

PRESSUPOSTS MUNICIPALS

95. Pressuposts participatius 89

96. Pressuposts amb perspectiva de gènere 89

ÍNDEX DRETS HUMANS

97. Una ciutat garant dels drets humans 90

MITJANS DE COMUNICACIÓ

98. Mitjans de comunicació públics, plurals i independents 91

SEGURETAT CIUTADANA

99. Seguretat ciutadana integral i de proximitat 92

SERVEIS D’EMERGÈNCIES MUNICIPALS

100. Serveis d’emergències municipals 93

compromsamb


PALMA PARTICIPATIVA I TRANSPARENT 75

ACCÉS A LA INFORMACIÓ: INFORMACIÓ I CONTROL CIUTADÀ

77.La informació com a eix


Hi ha mecanismes legals obligatoris (exposició pública, etc.) per a canalitzar la informació cap als interessats o cap a la ciutadania en general, però sovint els mecanismes utilitzats no són suficients.

Propostes:

•Millorarelsprocessosd’exposiciópúblicadeprojectes:difusió,reunionsinformatives,etc.

•Potenciarl’administracióelectrònica,tantentreciutadansiinstitucionscomentreinstitucions:

- processos de sol·licitud d’informació

- accés públic a la gestió econòmica de les institucions (per exemple, el llibre de registre de factures)

- informació dels procediments de modificacions urbanístiques o altres procediments adminis-tratius (contractació, compra, etc.)

•Millorarleseinesdedifusiódelsprojectesdelesinstitucions(butlletins,revistes,materialaudi-ovisual, webs útils, etc.).

78.Estendre la Carta de serveis i la Carta de compromís a tot l’Ajuntament


Facilitar la comprensió del que es vol divulgar des de l’Ajuntament és una tasca pendent. Acostar el llenguatge administratiu i tècnic als veïns i veïns, seleccionar la informació, utilitzar més mit-jans, més temps i més tecnologia ha de ser un objectiu.

La informació transmesa ha de ser àmplia, comprensible i útil perquè la ciutadania prengui postura sobreelsaferspúblicsiactuïconseqüentment,tantanivellindividualcomcol·lectiu.

Propostes:

•Implantaridifondreacadaservei(Urbanisme,Manteniment,Governinterior,Sanitat,Policia,Esports...) la Carta de serveis, el document que descriu el tipus de serveis que ofereix cada admi-nistració. Aquesta Carta tipifica els serveis i en quantifica el cost, i es considera una eina de gestió de qualitat. La Carta ha d’estar redactada de manera senzilla, directa i clara per a informar sobre què ofereixen els serveis municipals: quines competències exerceixen, la normativa municipal, les oficines i horari d’atenció per a resoldre peticions, les dades del responsable polític de cada àrea i els procediments per a demanar-li audiència, etc.


UNA CIUTAT PARTICIPATIVA I TRANSPARENT

compromsamb



81.El municipi com a nucli de la societat de la informació


Fer arribar el màxim d’informació al major nombre de destinataris és una tasca permanent i un objectiu principal per a l’exercici transparent i democràtic de l’Administració local. A part del web municipal i dels organismes dependents, encara hi ha molta feina per fer.

La implantació de les tecnologies de la informació (TIC) és essencial per a fer de Palma una ciutat moderna i innovadora.

Propostes:

•Impulsarmesuresquegaranteixinl’accésalesnovestecnologiesdelainformacióperpartdelespersones amb menys recursos.

•Promourelaformaciótecnològicadelapoblació,enfunciódelsseusconeixements:informàticabàsica, reciclatge de maquinari informàtic i nous usos, programari lliure, etc.

•Crearunabibliotecapúblicavirtual(eBooks)ambmaterialcreativecommons(l’objectiudeCre-ative Commons és donar opcions als creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modi-fiquin la seva obra sota unes condicions determinades, per a ajudar així a reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies. Les condicions les tria l’autor mateix. Entre una obra amb “tots els drets reservats” o una “sense cap dret reservat”, Creative Commons proposa tenir “alguns drets reservats”).

•Implantarelprogramarilliureatotselordinadorsquepertanyinal’Ajuntamentiatotselsorga-nismes i les empreses associades.

•Permetrequelesnovesaplicacionscreadesal’Ajuntamentsiguindedominipúblicperquèqual-sevol ciutadà pugui emprar-les.

•Incrementarelnombred’ordinadorsd’úspúblicalscentresmunicipals.

•Ampliarleszonespúbliquesambconnexiówifi.

•Crearpuntsverdsperadur-himaterialtecnològicqueesvulguitirar.

- Una vegada al mes, obrir l’accés a aquests recintes perquè les persones interessades puguin reciclar el material i donar-li una nova vida.

- Contractar tècnics per a reciclar els components i restaurar-los, i donar-los a administracions públiques, col·legis públics, ONG i entitats sense ànim de lucre.

•Crearunabasededadesd’accéspúblicatravésd’Internetonqualsevolindividupuguiconsultarla despesa municipal, com a mesura d’impuls a la transparència.

•Desenvoluparunplamunicipaldedesenvolupamentdelademocràciaenxarxa,amblesmesuressegüents:

- Informació i política municipal per a incentivar la participació política sobre els assumptes municipals: retransmissió per Internet dels plens municipals, accés a documentació clau dels projectes que l’Ajuntament desenvolupa, etc.

- Participació política oberta: l’Ajuntament ha de garantir l’accés, a través de la xarxa, a xats

•Facilitar elsmitjans per a reclamar davant situacions, no només d’indefensió, vulneració dedrets o tracte irrespectuós o vexatori, sinó també de desinformació o informació errònia o inexacta. Aquests mecanismes incrementaran la confiança en els serveis públics, en mesuraran el grau de compliment i permetran innovar, millorar i resoldre el funcionament de l’Administració local.

•Elaboraridifondrelescartesdecompromísperacadaundelsserveismunicipalsonesmanifes-tin els compromisos que adquireix l’ens públic envers la ciutadania.

•ElaboraridifondreunmapadeserveisperadonaralsveïnsdePalmaunavisióintegraliglobaldels serveis municipals.

79.Publicitar la normativa municipal de manera comprensible i actualitzar-la periòdicament


Tota la normativa municipal, per imperatiu legal, s’ha de publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balearsperquètenguidifusiópública.Laqüestió,però,ésquilaconeixrealmentiquilacomprèntotalment. Resposta: pocs. Alterar aquesta greu distorsió és el repte. Cal ajustar el nucli de les ordenances, reglaments, plans o disposicions a un llenguatge accessible i senzill, i adaptar-lo als destinataris (la ciutadania).

Propostes:

•Dirigircampanyesdedivulgaciódenormesalscol·lectius,barrisipoblesdePalmaosectorsdela societat més afectats.

•Millorarelscanalsatravésdelsqualss’obtélainformaciódelanormativamunicipal:fermésentenedores les pàgines web, adreçar-se als correus electrònics facilitats pels interessats, disposar de tota la normativa a les biblioteques municipals, facilitar resums divulgatius comprensibles als serveis municipals que exerceixen les diferents competències, etc.

80.Publicar els sous públics de forma clara i accessible


És necessari rompre la percepció que els servidors públics, des dels càrrecs electes o designats als funcionaris o personal laboral, són uns privilegiats des del punt de vista retributiu i de condicions de feina. Ha de ser un objectiu del govern municipal ajustar aquesta percepció a la realitat.

Propostes:

•Crearunabasededades,pública,claraiaccessible,delssouspúblics.Divulgarelssousqueabona l’Administració local, i especificar-hi les jornades de treball, els avantatges laborals, la dis-tribució de les plantilles de servidors públics per servei, el volum de feina que processa, etc.

•Publicitarlescontractacionsdesubministramentsiserveisdeformaperiòdica.

compromsamb



COMERÇ JUST

82.Compromís amb el Comerç Just


El Comerç Just és un sistema comercial basat en el diàleg, la transparència i el respecte; cerca més equitat en el comerç internacional, i para una atenció especial als criteris socials i mediambientals. Contribueix al desenvolupament sostenible perquè ofereix condicions comercials millors i assegura els drets dels productors i treballadors desfavorits, especialment als països del Sud. Per això es considera una eina potent de cooperació al desenvolupament.

Propostes:

1. Impulsar i promoure el moviment de Comerç Just durant la pròxima legislatura.

2. Considerar els projectes de Comerç Just una de les línies prioritàries de la política de cooperació municipal, com es recull al Pla de cooperació de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) i a la Resolució del Parlament Europeu sobre Comerç Just i de-senvolupament 2005/2245(INI) aprovada el 6 de juliol de 2006.

3. Adoptar criteris de compra pública ètica als contractes públics. Tenir en compte que les obres, elssubministramentsoelsserveiscontractatss’adeqüinalscriterisèticsrelatiusalcomplimentde convencions internacionals i estàndards sobre condicions laborals dignes, i sobre lluita contra el treball infantil. Donar preferència als proveïdors i als productes que es regeixen per criteris o estàndards més exigents, com els de Comerç Just.

4. Impulsar l’organització d’activitats de sensibilització i educació per al desenvolupament del Comerç Just, a fi de comptar amb una ciutadania més formada i informada sobre la conveniència de triar el Comerç Just en lloc del comerç convencional.

5. Facilitar la cessió d’espais públics per part de l’administració corresponent a les organitzacions de Comerç Just, per a dur-hi a terme activitats, fires, tallers i altres esdeveniments, segons els requisits administratius habituals.

periòdics amb la batlessa o el batle –sobretot quan coincidesqui amb els debats de l’estat de la ciutat–, una bústia de preguntes dels regidors o delegats, les sessions públiques de control, la comissió de peticions ciutadanes i els fòrums d’opinió sobre política municipal.

- Exercir la democràcia a Internet: utilitzar experimentalment el vot electrònic i els referèndum municipals per ordinador, i reclamar les reformes legals necessàries per a la implantació vàlida d’aquest sistema.

compromsamb



84.Nous col·lectius, altres formes de participació


Una ciutat viva és una ciutat amb un teixit social i associatiu dinàmic, actiu, responsable i crític. És important potenciar-lo. Aquest és un dels pilars de la democràcia així com l’entenem.

Propostes:

•Facilitarlocalsiinfraestructurespúbliquesperaúsdelesentitatssocials.

•Incorporarclàusulessocials,ambientalsilingüístiquesalscriterisdevaloracióiadjudicaciódesubvencions o finançament d’entitats.

•Garantirlarepresentativitatdetotaladiversitatassociativaenelsespaisdeparticipaciódelesadministracions.

•Fomentar l’associacionismede lesdones i lacooperació internacionalambassociacionsdedones.

•Facilitarlaparticipaciódelajoventutenlavidainstitucional,unaparticipacióactivaidirecta.

•Fomentarlaintegraciódelscol·lectiusd’immigrantsalesassociacions.

85.Una Agència del Voluntariat més a prop de les persones i de les entitats


Ciutat ja compta amb una Agència del Voluntariat que dóna servei tant a persones com a enti-tats. Com que pensam que el voluntariat té un paper molt important per a la participació i la integració de les persones en la ciutat, trobam convenient continuar treballant amb l’Agència, que s’ha de dotar de mecanismes de treball cada cop més pròxims a les necessitats de les persones.

Propostes:

•Impulsarunalíniadeformacióespecíficaperaentitats,onestractintemesbàsicsperadurendavant la seva tasca diària.

•Impulsarcampanyesdevoluntariatcomunaeinaintegradora,socialiparticipativa.

•Posaral’abastd’entitatsiciutadansl’AgènciadelVoluntariat.

•Fomentarelvoluntariatlingüísticipatrimonial.

•Donarsuportaprogramesassociatiusd’informacióalcol·lectiuLGTB,tantpresencialscomtele-fònics i telemàtics. Fomentar l’associacionisme LGTB .

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

83.Noves formes de participar i governar


La participació no es pot limitar només a l’elecció de representants, sinó que ha d’afectar la majo-ria dels àmbits del govern local. En la democràcia, així com l’entenem, els ciutadans han de tenir la possibilitat de participar en la presa de decisions polítiques que els afecten. Per això és necessari establir un sistema permanent de participació, no només a través del moviment associatiu sinó també de manera individual.

Durant aquesta legislatura hem posat en marxa mecanismes importants de participació, com són la creació del Consell Municipal de la Cultura, i el Consell de la Joventut o la reactivació del Fòrum Ciutadà de l’Agenda 21.

Ara volem que aquesta manera de fer es faci extensiva a nous àmbits.

Propostes:

•CrearelConsellMunicipaldelaInfànciaperacontribuiraldissenyd’unaciutatadaptadaalesnecessitats dels més petits.

•CrearelConsellMunicipalLGTB,òrganconsultiuideparticipaciósectorial,peravetlarperlapromoció de polítiques de promoció de la igualtat d’aquest col·lectiu.

•Promoureundiaanualdegrandebatciutadàsobrel’estatdelaciutat.

•Explorarnousmecanismesdeparticipacióciutadana,comlesconsultesciutadanesoelsjuratsciutadans.

•Possibilitarlaformulaciód’iniciativeslegislativespopulars(ILP)decaràcterlocal,ambelsuportd’unmínimdel5%delaciutadania,peraelevaralPledel’Ajuntamentmocionsopropostesdecompetència municipal. Participació de les persones majors de 16 anys.

•Facilitar lapresènciaciutadanaa lescomissionsdelPle ialsconsellsd’administracióde lesempreses o les juntes rectores dels patronats.

•Instarelsòrganscompetentsaampliareldretdelsufragiactiuipassiuenl’àmbitmunicipala tots els ciutadans estrangers majors d’edat, després d’un període de dos anys de residència a Palma.

•CrearunDepartamentdeseguimentdeprojectesquepresentenlesentitatsiqueafectenadi-verses regidories, que ha d’estar vinculat a Batlia.

•ModificarelReglamentdelPlepertalquelesentitatspuguinferlessevesdemandesdirecta-ment als regidors/es, permetent-se així la interlocució directa entre el consistori i el ciutadà.

compromsamb



TOLERÀNCIA ZERO VERS LA CORRUPCIÓ

87.Control eficient i respostes efectives contra la corrupció


A la nostra coalició no hi ha cap afectat per investigacions per corrupció. Entenem que les actua-cions corruptes s’han d’atribuir a les persones que les cometen i no als seus partits, però així i tot l’estadística ens permet arribar a conclusions que seria ingenu ignorar.

Lagravetatdelesactitudscorruptesilessevesconseqüènciessobrelacredibilitatdelesinsti-tucions, i sobre la confiança en l’economia i en la participació pública, obliguen a adoptar més i millors mesures preventives.

Propostes:

•Adoptarmesuresantitransfuguismeambunaregulaciópertinentdelselectesnoadscrits.

•Exigirlapublicaciódelpatrimonidelsaltscàrrecsperacomprovar-nel’evolució.

•Possibilitarlasubstituciótemporal,al’AjuntamentdePalma,encasdesuspensiódisciplinària,a fi de fer-la més factible i que no provoqui canvis de majories.

•Propugnarqueelsjutgespuguindictarmesurescautelarsdesuspensióenl’exercicidelscàrrecspúblics.

•Reaccionardavantlaimplicaciódecàrrecsencasosdecorrupciósenseesperarpronunciamentsjudicials.

•Retirarelsreconeixementsapersonesquehaginestatcondemnadesencasosdecorrupció.

•Depurarresponsabilitatsiexigirelretorndelsdoblersmalversats.

•Aplicarmesuresefectivescontraelscontractistesques’hagininvolucratencasosdecorrupció.

•Ferqueelscàrrecspúblicsretincomptesalaciutadaniadelasevagestió.Peraaixòcalimpulsarmecanismes de transparència:

- Publicar trimestralment les dietes i altres ingressos extraordinaris rebuts pels alts càrrecs.

- Publicar trimestralment les adjudicacions de contractes menors de serveis i subministra-ments, amb indicació de la data, la quantitat i l’adjudicatari.

- Publicar trimestralment els encàrrecs a entitats, que segons el que assenyala la Llei de con-tractes del sector públic tenen la consideració de mitjans propis, amb indicació de la data, la quantitat i l’adjudicatari.

- Publicar trimestralment les adjudicacions de contractes menors d’obres amb indicació de la data, la quantitat i l’adjudicatari.

86.Agenda 21. Un procés per a dissenyar conjuntament una Palma més soste-nible i amb més participació


L’Agenda 21 és un mecanisme que ens permet posar en pràctica el model de democràcia partici-pativa que defensam. L’Agenda 21 pensa la ciutat en el seu conjunt i permet, a través d’un procés participatiu, realitzar una diagnosi i un pla d’actuació perquè Palma es desenvolupi de forma més sostenible, tant a l’àmbit econòmic i social com a l’ambiental.

Aquest procés ja s’ha iniciat a la nostra ciutat; per això és important mantenir-lo i dotar-lo dels recursos i el sentit que necessita.

Propostes:

•Impulsarl’Agenda21comagranprocéstransversaldetransformaciódelaciutat,capaunaciutat més justa i sostenible des del punt de vista econòmic, social, cultural i ambiental.

•Impulsartotselsòrgansdeparticipacióterritorialsisectorialsqueactualmenttél’Ajuntament,com són els consells de barri, el Consell Social de la Ciutat, el Consell Local de la Joventut, el Con-sell Municipal de Cultura, etc. Coordinar-los perquè tota la seva feina quedi integrada en el procés global de l’Agenda 21.

•PossibilitarqueelFòrumCiutadàdel’Agenda21siguielgranòrgandeparticipacióciutadanaque reculli les aportacions de tots els òrgans.

•FerquelarevisiódelPlagenerald’ordenacióurbana(PGOU)ielPlad’acciódel’Agenda21formin part d’un mateix procés de planificació estratègica del futur de Palma.

compromsamb


PALMA PARTICIPATIVA I TRANSPARENT 85- Litoral

9. Districte Platja de Palma

10. Districte Façana Ponent

•Crearoficinesmunicipalsacadadistricte,dotadesdelsrecursoshumansimaterialsnecessarisper a resoldre els assumptes dels barris i pobles i els seus habitants.

•Assignarunresponsablepolíticacadadistrictequen’impulsielbonfuncionamentiresponguidavant la ciutadania.

•Fomentarelsconsellsdedistrictecomaòrgansparticipatius,deliberatiusivinculants,integratsper les entitats del districte.

•Facilitarlacreaciód’entitatslocalsmenorsalsnuclisurbansquehodesitgininecessitin,mitjan-çant un referèndum ciutadà. Desplegar totes les iniciatives que es considerin oportunes per tal de fomentar altres formes d’entitats municipals de participació diferents als districtes: ens autònoms locals, delegacions territorials de la Batlia i entitats locals menors.

89.Incrementar les oficines d’atenció al ciutadà


L’Ajuntament de Palma compta amb una sèrie d’oficines d’atenció al ciutadà però són insuficients pel que fa tant al nombre com a la dotació de recursos.

Propostes:

•Implantar lesoficinesd’atencióalciutadàcomacentralde respostesa lesqüestionsqueelciutadànecessitacadadiaiquenomésambtempsipaciènciadevegadesobté.Toteslesqüesti-ons, dubtes, peticions o queixes que plantejaran els afectats s’han de canalitzar per mitjà d’unes veritable oficines d’atenció al ciutadà.

•Establirunaoficinad’atencióalciutadàacadaundelsdistrictesdePalma.Reforçareltreballd’aquestes oficines a través de tots els mitjans de comunicació: noves tecnologies, via telefònica, assistència presencial... Cal fomentar la comunicació directa amb la ciutadania per a resoldre els problemes de manera àgil i precisa.

Aquestes oficines, per exemple, haurien d’actuar per a:

- Derivar el ciutadà al servei competent en la matèria requerida.

- Interpretar l’encarcarat llenguatge administratiu per a fer-lo accessible al veí interessat.

- Entregar còpies d’ordenances o informar del lloc on obtenir-les.

- Redactar sol·licituds amb peticions senzilles quan ho demanin ciutadans amb dificultats per a expressar-se o escriure.

•Ferquelesoficinesd’atencióalciutadàsiguinelreferentinformatiudel’Administraciómunici-pal davant tota la ciutadania.

ADMINISTRACIÓ ÚTIL I DE PROXIMITAT

88.Nous districtes i formes de descentralització eficient de la gestió municipal


La nostra ciutat ha crescut extraordinàriament en els darrers trenta anys. Han nascut nous barris, d’altres han augmentat fins a arribar a ser mals de reconèixer pels seus antics habitants, s’han poblat amb ciutadans de llocs i països diversos, i moure’s per la ciutat ha tornat complicat i lent. Són realitats que formen “llogarets” dins la ciutat, que han de menester respostes a necessitats diferents segons la distribució territorial i poblacional dins el mapa de la ciutat. Delimitar les dife-rències i les prioritats és una de les funcions de l’administració de proximitat.

Els nous reglaments municipals (el Reglament d’organització i funcionament dels consells territorials dels districtes i el Reglament orgànic dels districtes de Palma) tenen una sèrie de mancances que s’han d’eradicar. El primer dels dos és vigent des de 2008 i va ser creat amb la funció de fomentar la participació directa i desconcentrada de les associacions de veïns i les entitats ciutadanes que els constitueixen. També té l’objectiu de promoure el diàleg entre l’Administració i els diferents col-lectius però, tot i fer avenços importants cap a la descentralització, resulta poc útil i molt burocràtic.

S’han de desenvolupar més iniciatives per fer de l’Ajuntament de Palma un organisme útil i pròxim a la ciutadania.

Propostes:

•RefundarelsdistrictesdePalma.Dotardecredibilitat i eficàciaelsòrgansdescentralitzats iatorgar-los competències pròpies i mitjans adequats per a acostar l’Administració a la ciutadania. Crear districtes útils i pròxims que garanteixin la diversitat territorial de la ciutat, que responguin a les necessitats socials i als nuclis de població homogenis.

El nou mapa que proposam divideix Palma en 9 districtes:

- Centre

1. Districte Centre

- Nord

2. Districte Eixample Nord

3. Districte Rural Nord

- Llevant

4. Districte Eixample Llevant

5. Districte Barriades Llevant

6. Districte Rural Llevant

- Ponent

7. Districte Eixample Ponent

8. Districte Mestral Ponent

compromsamb



93.Austeritat en el funcionament de l’Administració


L’Ajuntament de Palma ha de mantenir unes despeses austeres i eficients.

Propostes:

•Manteniruncontrolconstantdequalitatieficiènciadelsserveispúblicsi,pertant,delafunciópública (el funcionariat i la resta de personal de l’Administració).

•Distribuirmillorladespesa,senseduplicitats.

•Gestionarelsrecursoshumansambeficàciaisegonslesnecessitatsdelsserveispúblics.

•Aplicarelprincipide“Despesapública,sí;malbaratamentderecursos,no”.

•Establirsistemesdeseguimentidecontrolrealdelsserveisexternalitzats.

•Mantenirelsserveisessencialsdegestióiprestaciódirecta(personal).

•Aturarlesprivatitzacions.

•Mantenirunprogramade“paperzero”.

•Avançarenlaimplantaciódel’“administraciódigital”.

90.Adequar els horaris dels serveis públics a les necessitats actuals de les persones


Per a assolir la proximitat que volem és important que els serveis públics s’adaptin a les necessitats delaciutadania.Entred’altresqüestions,ésimportantqueelshorarisdelsserveisresponguinaaquestes necessitats.

Propostes:

•Adequareltempsdefeinaiserveisdelaciutatalcicledevidadelespersones,millorarl’articu-lació d’horaris i potenciar els serveis de suport a tothom.

91.Avaluació i control de qualitat de l’acció de govern per a continuar millorant


L’avaluació és una pràctica pot usada dins les administracions públiques. L’Ajuntament ha d’incor-porar de forma integral i sistemàtica processos d’avaluació i control de qualitat a tots els serveis.

Propostes:

•Dotarl’Ajuntamentd’instrumentsperaavaluarl’acciómunicipal.Tenirencompteelsresultatsd’aquesta avaluació per a millorar i adequar-se a les necessitats veïnals.

92.La compra pública ètica


L’Administració municipal té la responsabilitat de fomentar i afavorir la cohesió i la justícia social, i, a més, ha de ser un motor important per a l’economia perquè és un agent econòmic que contrac-ta i compra serveis.

A l’hora de contractar l’Ajuntament ha de fomentar una economia sostenible a nivell social i am-biental.

Propostes:

•AprovarunainstruccióperpartdelPledel’Ajuntamentperagarantirlacontractacióilacomprapública responsables i ètiques.

•Mantenirunacontractacióiunacomprapúbliquesresponsables.Incloureclàusulessocials,lin-güístiques,mediambientalsidecomerçjustatotselsprocessosdecontractacióicomprapública:contractes menors, licitacions...

•PrioritzarlacompradeproductesdeComerçJust(cafeteriesdecentresmunicipals,etc.).

•Afavorirelsproducteslocalsdinslacompramunicipal.

compromsamb



PRESSUPOSTS MUNICIPALS

95.Pressuposts participatius


A través dels pressuposts es distribueixen els recursos econòmics. Les polítiques públiques han de tenir en compte els pressuposts per a poder posar en marxa plans, programes, projectes o actuaci-ons concretes, dirigides a satisfer les necessitats, els interessos i les expectatives de la ciutadania. El pressupost és un element transversal a totes les àrees, regidories i departaments perquè afecta tot el procés d’elaboració de les polítiques públiques a totes les fases i tots els nivells.

Durant aquesta legislatura s’han posat les bases per a impulsar la participació ciutadana en l’ela-boració dels pressuposts. Pensam que per a una Palma transparent i que impliqui i tengui més en compte la ciutadania hem d’anar més enllà i donar un paper més important al mecanisme dels pressuposts participatius. S’han d’obrir processos per a decidir de forma coresponsable entre l’Ad-ministració i la ciutadania.

Propostes:

•Destinarel10%delspressupostsmunicipalsapropostesquesorgeixindelprocésdepressupostsparticipatius. A més, l’Ajuntament de Palma s’ha de comprometre a incrementar el percentatge del pressupost a debat participatiu, per a arribar, en els pròxims anys, a la totalitat del pressupost.

- A través d’un procés en què participin els consells de barri i els consells sectorials es farien propostes d’actuació, s’analitzarien tècnicament i econòmicament, i després les prioritzaria el Fòrum Ciutadà.

- Assignar un pressupost mínim d’inversió per barriada, debatut als consells de barri dins el procés de pressuposts participatius.

96.Pressuposts amb perspectiva de gènere


Els pressuposts públics amb perspectiva de gènere són “un indicador del compromís del govern amb els objectius d’empoderament de la dona i l’equitat de gènere”. L’article 15 de la Llei orgà-nica 3/2007 obliga a integrar el principi igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes en l’aprovació i l’execució dels pressuposts.

És evident que les desigualtats entre dones i homes encara són a l’ordre del dia. Els pressuposts mentre assignen recursos als diferents projectes de l’Ajuntament poden reproduir aquestes desi-gualtats. L’Ajuntament ha de fomentar pressuposts amb perspectiva de gènere per a facilitar la igualtat entre dones i homes.

Propostes:

•Incorporarlaperspectivadegènerealspressupostsmunicipalscomaestratègia,entred’altres,per a assolir l’igualtat entre dones i homes.

REFORMA FISCAL

94.Reforma fiscal progressista i verda


El sistema fiscal actual s’ha d’ajustar millor a la redistribució de la riquesa i a la justícia social. S’ha de fer pagar més als qui tenen més, i menys als que no tenen tants de recursos.

Propostes:

•Impulsarreformesalesordenancesfiscalsbasadesenlaintroducciód’elementsdeprogressivi-tat social, de manera que pagui més qui té més i menys qui té menys.

•Introduirelementsdeprotecciómediambiental.Incentivarelreciclatgederesidus.

•Cercarfórmulesfiscalsperafomentarlapresènciad’habitatgesactualmentbuitsalmercatim-mobiliari de lloguer.

•Mantenirlarebaixadel’IBIperalspropietarisqueposinelseuimmoblealesborsespúbliquesde lloguer d’habitatges.

•Introduirmesurescorrectoresperamillorar laprogressivitatsocialen larecollidaderesidus.Suprimir privilegis a les empreses que generen grans quantitats de residus.

•Introduirincentiusperalesllarsqueutilitzinlarecollidaselectivairedueixinelvolumderesidus.

•Reduirlataxaderecollidadefemsalespersonesmajorsde65anys.

•Basarencriterismediambientalsl’impostdecirculaciódevehicles.

•Eximirdelpagamentdetaxesmunicipalslesobresderehabilitació,al’àmbitdelaconstrucció.

compromsamb



MITJANS DE COMUNICACIÓ

98.Mitjans de comunicació públics, plurals i independents


En un context de forta concentració i globalització mediàtica entenem la comunicació local (diaris, revistes, ràdios, televisions o Internet) com un fenomen que permet enfortir i incentivar uns hàbits democràtics i una cultura de la participació entre la ciutadania. Així mateix, consideram que poden contribuir a una revitalització de la vida associativa, social o econòmica del municipi.

Propostes:

•Garantireldretd’accésdelsmitjanslocalsdetitularitatpúblicaalesxarxesdecabledefibraòpticaqueoperenalsmunicipisenqüestió.

•Possibilitarquel’Ajuntamentparticipienelsprocessosd’adjudicaciódefreqüènciesderàdiootelevisió de proximitat de titularitat privada, quan l’àmbit d’emissió afecti el seu territori.

•Crearunaràdiomunicipalpública.

•Impulsarigarantirunsmitjansdecomunicaciódetitularitatpúblicaquesiguinrigorosos,pluralsi independents.

DRETS HUMANS

97.Una ciutat garant dels drets humans


Palma ha signat la Carta europea de salvaguarda dels drets humans a la ciutat. Tot i això, les ac-cions desenvolupades d’ençà d’aquesta signatura són pràcticament nul·les. La Carta fa referència a28dretsfonamentalsquedinsl’EuropadelsegleXXIencarasónvulneratsenmoltesocasions.

Hem de recordar que els drets humans són universals, indivisibles i interdependents, que tots els poders públics són responsables de garantir-los, però que el reconeixement i els mecanismes que en permeten l’execució encara són insuficients, sobretot pel que fa als drets socials, econòmics i culturals.

Davant tot això l’Ajuntament de Palma ha d’implementar polítiques i programes que garanteixin els drets humans de proximitat.

Propostes:

•Crearlafiguradelmediadordeconflictes:aquestafiguraafavoriràlasolucióextrajudicialdelsconflictes civils, penals, administratius... i potenciarà els processos de conciliació, transacció, mediació i arbitratge. L’objectiu principal d’aquesta figura és reduir els nivells de conflictivitat a la ciutat.

•DotardemésrecursosicompetèncieselDefensordelCiutadàcomainstitucióindependentiimparcial.

•DesenvolupartotselsmecanismesdegarantiaquepreveulaCartaeuropeadesalvaguardadelsdrets humans a la ciutat.

compromsamb



SERVEIS D’EMERGÈNCIES MUNICIPALS

100.Serveis d’emergències municipals


L’actual especialització laboral dels bombers i els requeriments d’equips tècnics i humans, així com la col·laboració entre els diferents agents que intervenen en les emergències, fan aconsellable la integració dels dos serveis de bombers (municipal i insular) en un sol cos, amb la finalitat de do-nar millor servei a la ciutadania, ser més eficients i tenir dotacions més homogènies per a la diversi-tat de serveis existents on són requerits i, a poc a poc, anar incorporant altres serveis d’emergència.

La defensa del medi ambient és a la pròpia naturalesa de tots els serveis de bombers, ja que els incendis són essencialment agressius amb el medi ambient i, d’altra banda, en les intervencions en sinistres en què estan implicades matèries perilloses, les actuacions dels bombers eviten grans danys medioambientals.

Propostes:

1. Impulsar un òrgan d’emergències integrat per tots els cossos que treballen en aquest àmbit a les Illes Balears. Estudiar conjuntament amb les diferents institucions i agents socials, el model integral al qual es vol transitar, per fer realitzar un pla d’execució de trànsit, sense que en cap moments quedi minvat el servei, ni les dotacions mínimes requerides. (mig termini)

2. En primera instància, fer un estudi detallat de les necessitats actuals dels Bombers de Palma, en aspectes tan importants com la formació, equipament, parc mòbil i recursos humans, per acon-seguir implantar:

•Plansdemaniobraiformaciócontínua.

•Coordinacióinternaiexterna.

•Revisariactualitzarelsprotocolsdel’operatiu.

•Realitzarunpladeformacióenprevencióalaciutadania,incloentvisitesescolars.

•Revisarlescomunicacionsdigitals,derecentimplantacióperquècompleixinlesexigènciesal’hora de les actuacions. (1 agent, 1 emissora)

•Dissenyarunparcmòbileficientinormalitzarelparcdevehicles.

3. S’estudiaran les mesures per minimitzar la contaminació a les diferents actuacions tant de for-maciócomensinistres,incorporantelssegüentsaspectes:

•Controldel’aiguadel’extinció,aspiradorailimitantlasevaquantitatiformantsobrel’eficàciadels mitjans d’extinció.

•Úsd’escumesd’extincióbiodegradables.

•Utilitzaciód’absorbentsnaturalsenactuacionsambhidrocarburs.

•ÚsdepropàiCO2 en pràctiques d’extinció, així com vehicles descontaminats en les de salva-ment en accident de trànsit.

SEGURETAT CIUTADANA

99.Seguretat ciutadana integral i de proximitat


Els nuclis urbans són avui un espai heterogeni on cal potenciar la convivència de diferents realitats i interessos (urbanístics, socials, econòmics, culturals, convivencials...).

La seguretat ciutadana no és només la repressió del delicte; s’ha d’abordar com un problema emi-nentment social i no estrictament policial.

Propostes:

•Impulsarlapoliciadeproximitat:agentsdeseguretaticonvivènciaqueapliquenpolítiquespre-ventives contra els delictes i actuen com una policia d’educació cívica.

•Posarl’accentenlespolítiquespreventives:educacióperalaconvivència,prevenciódeconflic-tes, etc.

•Potenciarlaparticipacióciutadanaenl’elaboraciódepolítiquesdeseguretatigenerardebatsiprocessos de presa de decisions dins els òrgans de participació.

•Impulsarunmodelpolicialintegralqueafavoreixil’eficàciail’eficiènciaiquecontribueixiasu-mar esforços, humans i tècnics per a la coordinació i la cooperació policial entre els cossos i forces de seguretat de l’Estat i la Policia Local.

•DotarlaPoliciaLocaldemitjansmaterialsiformatius.

•InclourelaformacióentemesdegènereienLGTBalsagentsdelaPoliciaLocalperagarantirla no-discriminació per raons d’orientació afectivosexual i/o d’identitat de gènere.

•Promoureelfetdepersonar-seenelsprocessoslegalscontrapersonesfísiquesijurídiquesquehagin atemptat contra els drets individuals o col·lectius de les persones per raó d’orientació afec-tixosexual i/o d’identitat de gènere.

•CrearlaJuntalocaldeSeguretatondesenvoluparelsplansestratègicsdeseguretat,elaborarelsmapesdedelinqüènciaicoordinarelsdiferentscossospolicials.

compromsamb

PALMA 94•Coordinació amborganismesdemedi ambient en la gestió d’abocaments en accidentsdematèries perilloses.

•Aportacióalaparticipacióenintegraciósocialgarantintlaseguretatdelsciutadanspermitjàd’inspeccions i formació.

•Utilitzaciódefundentslíquidsperalgel.

•Realitzaciód’unprojectedegestiómedioambientalquetinguiencomptetotselsresidusdelParc de bombers.

proposta programa electoral palma 2011/2015 · 2013-05-09 · comprom s amb palma 10 programa...

Documents