projecte final de carrera automatitzaciÓ d’una...

Projecte Final de Carrera

AUTOMATITZACIÓ

D’UNA PISCIFACTORIA

MEMÒRIA DESCRIPTIVA

Alumne: Jordi SALVAT I SABATÉ Director del projecte: D. Joaquín CRUZ PÉREZ Curs: 2004 - 2005 Convocatòria: Juny Plà d’estudis: 1993

Memòria Descriptiva

Jordi Salvat PFC - Automatització d’una piscifactoria - Index

INDEX 1. Introducció ..........................................................................................................................................1 2. Objecte del projecte ........................................................................................................................... 4 3. Descripció de la planta ....................................................................................................................... 4 4. Situació de la planta ........................................................................................................................... 5 5. Funcionament de la planta ..................................................................................................................5

5.1. Variables de la planta .................................................................................................................. 6

5.1.1. Temperatura ..................................................................................................................... 6 5.1.2. Oxigen Dissolt ..................................................................................................................6

5.1.3. pH ..................................................................................................................................... 7

5.1.4. Alcalinitat ..........................................................................................................................8

5.1.5. Duresa ............................................................................................................................... 8

5.1.6. Cabal ..................................................................................................................................9

5.2. Descripció de les instal·lacions de la planta ............................................................................... 10

5.2.1. Pressa d’aigua .................................................................................................................. 10 5.2.2. Pressa de corrent i de gas natural ..................................................................................... 10

5.2.3. Xarxes de distribució del sistema .................................................................................... 10

5.2.3.1. Xarxa de subministrament d’aigua ............................................................................10 5.2.3.2. Xarxa de desguàs ...................................................................................................... 11

5.2.3.3. Xarxa d’oxigen ......................................................................................................... 11

5.2.3.4. Xarxa d’aire .............................................................................................................. 12

5.2.4. Circuit de climatització de l’aigua ................................................................................... 13


Jordi Salvat PFC - Automatització d’una piscifactoria - Index

5.2.5. Sistemes de filtració i esterilització de l’aigua ................................................................ 15

5.2.5.1. Filtres d’arena ........................................................................................................... 15 5.2.5.2. Filtres d’ultraviolat ................................................................................................... 16

5.3. Elements de la planta .................................................................................................................. 17

5.3.1. Tancs de cultiu ................................................................................................................. 17 5.3.2. Bassa de reserva ............................................................................................................... 19

6. Control de la planta ............................................................................................................................ 19

6.1. Sistema hidràulic ........................................................................................................................ 19

6.1.1. Subsistema de captació d’aigua ....................................................................................... 20 6.1.2. Subsistema de distribució d’aigua ................................................................................... 21

6.2. Sistema d’oxigenació .................................................................................................................. 22 6.3. Sistema d’aireació ....................................................................................................................... 23

6.4. Sistema de calefacció .................................................................................................................. 24

6.5. Sistema de control dels tancs de cultiu ....................................................................................... 25

6.6. Sistema de control de la xarxa elèctrica ..................................................................................... 27

6.7. Sistema de televigilància d’alarmes............................................................................................. 27

6.8. Elements de control

6.8.1. Electrovàlvules ................................................................................................................. 27 6.8.2. Sondes de captació ........................................................................................................... 29

6.8.3. Quadres de control, xarxa de comunicació i mòduls E/S ................................................ 30

6.8.4. Hardware i software (Autòmat i Pc) ................................................................................ 30

6.8.5. Variadors de freqüència ................................................................................................... 31

6.8.6. Grup electrogen d’emergència ......................................................................................... 34


Jordi Salvat PFC - Automatització d’una piscifactoria 1 / 34

1.Introducció Les piscifactories són un tipus d’instal·lació basades en l’aqüicultura que complementen la pesca tradicional i permeten cobrir les creixents necessitats alimentàries de la població, mitjançant l’explotació sostenible dels recursos aquàtics, constituint el que es podria nomenar la “ramaderia” del mar i de les aigües continentals. Aquest projecte consisteix en l’automatització d’una piscifactoria de tipus intensiu, especialitzada en la reproducció i engreix d’un tipus de peix anomenat orada. L’Orada (Sparus aurata) Es tracta d’un peix carnívor de la família dels espàrids (Fig 1). Morfològicament presenta un cos oval amb un perfil convex . Te una taca fosca als flanc així com una de daurada semilunar entre els ulls. Es distribueix per tota la costa atlàntica i mediterrània. S’alimenta fonamentalment de peixos, mol·luscs i crustacis. És una espècies hermafrodita, la seva maduració sexual dels testicles es completa després de dos anys i va seguida a la major part dels individus per una inversió sexual convertint-se en femella i comportant-se així el resta de la seva vida.

Fig 1. Orada (Sparus Aurata) Fases de cicle biològic El tipus de producció en aqüicultura es poden classificar d’acord amb la sèrie d’etapes de cicle biològic que abasti el sistema productiu. De manera general el cicle biològic de qualsevol espècie consta de les següents fases: reproducció i producció d’ous, fase de larva i post-larva o aleví, fase juvenil i adult. D’acord amb això, el procés de producció comprèn dues etapes ben diferenciades: 1a etapa: Engloba les fases de reproducció i producció de larves i postlarves o alevins. La inversió en instal·lacions és elevada ja que el disseny i desenvolupament de les instal·lacions de reproducció, incubació i fase larvària (hatchery) constitueixen la fase d’aspecte tecnològic més avançat. Les instal·lacions per al preengreix (nursery) fins l’etapa de post-larva o aleví, exigeixen també sistemes de control dels paràmetres ambientals i de l’aigua, més o menys tecnificats, segons l’espècie.



Reproducció i producció d’ous En el cas de la orada l’època de posta comença al Novembre fins el Març, però amb fotoperíodes decreixents que actuen com a estímul de maduració i posta, podem avançar o bé endarrerir l’època de posta controlant artificialment les hores de llum i mantenint la temperatura al voltant de 20 ºC. Els reproductors es mantenen amb càrregues de 5 a 7 kg/m3 ,amb proporció d’1 a 1,3 mascles per femella d’aquesta manera la reproducció d’ous varia de 0,3 a 1 milió per quilogram de pes i són emesos durant diferents dies. La seva alimentació consisteix en pinsos compostos enriquits amb àcids grassos així com aliments frescos com musclos. La temperatura òptima de reproducció es situa entre 18 i 20 ºC. Incubació Els ous tenen 1mm de diàmetre i posseeixen una gota de grassa que els fa surar a salinitats superiors a 30 ppt , es recullen diàriament en malles col·locades en el desguàs dels tancs (posició superficial) i es traslladen a les incubadores, tancs en forma de tronc cònic de reduït volum (200 – 500 litres) on es col·loquen amb flux obert amb densitats de 5000 ous/litre.

Fig 2. Fase de nursery

La temperatura en les incubadores s’ha de mantenir entre 15 i 20 ºC, aquest període és de 30 a 50 dies i es molt important no sotmetre al ous a canvis de temperatura sobtats que podrien produir malformacions en les larves. Eclosió i fase larvària La larva acabada d’eclosionar té una mida de 2mm i es sembren a densitats entre 50 i 100 larves/litre. La seva alimentació fins el dia 20-30 consisteix en rotífers enriquits amb microalgues o àcids grassos i aminoàcids. Els tancs de la fase larvària acostumen a tenir un volum entre 2 i 7 m3. L’aigua ha d’estar a una temperatura que oscil·la entre 16 i 22 ºC i filtrada a 1µ esterilitzant-la a ser possible.



A partir del dia 30-40 es comença a aportar simultàniament pinsos de forma progressiva per evitar canvis sobtats de dieta (podria provocar mort dels individus), aquesta fase s’anomena “destete” .Els individus es traslladen a tancs més grans (5-10 m3). Aquesta fase acaba entre els dies 45 a 60 i fins alhora l’aportació de pinso es realitza en 5 o 6 dosis diàries, ja sigui a mà o bé automàtic de tipus corretja. La supervivència total de la fase larvària pot oscil·lar entre un 5 i un 20% sent la fase més crítica entre els dies 4 i 14. 2a etapa: Abasta des de la fase de post larva o aleví fins obtenir individus de talla comercial i aptes per al consum humà. Es refereix aquesta a la nomenada engreix. Aquesta 2a fase en el cas de la orada comença quan l’individu a aconseguit un pes de 0,1 g o superior. Els tancs tenen entre 10 i 20 m3 amb una temperatura entre 16 i 26 ºC A partir d’1g els alevins tenen valor comercial, el preengreix es realitza en tancs entre 10 i 100 m3. En bones condicions els peixos poden passar d’1 g a 10g en dos mesos i en dos mesos més poden aconseguir els 50 g. La fase d’engreix fins a mida comercial de venta parteix d’alevins d’1g o de juvenils preengreixats fins a 50g. Es pot realitzar de diferents formes però el nostre cas es tracta d’engreix intensiu en tancs. S’utilitzen tancs de formigó o fibra de vidre (Fig 3) amb una densitat que pot arribar a 60 kg/m3. El seu pes final d’engreix acostuma a ser de 350g.

Fig 3.Cultiu Intensiu amb tancs circulars.



2. Objecte del projecte L’objectiu del projecte és fer el control de la instal·lació per garantir, de forma eficaç i continuada, el bon funcionament de la planta amb la mínima intervenció humana. Per aconseguir aquest objectiu és necessari, donat el tipus d’instal·lació, recordem que tractem amb vides, fer un control molt estricte amb actuacions ràpides a qualsevol eventualitat que es pugui produir, és per això que incidirem molt en l’ús de forma alternativa del mode manual. El control es realitzarà sobre tres fases: Fase Larvària, Fase Alevina i Fase de Preengreix. 3. Descripció de la planta Per aquest tipus d’activitat existeixen diferents alternatives subjectes a la situació geogràfica de la planta:

1. Zona intermareal (Cultius a la costa): en aquest cas el cultiu seria exclusiu per a les espècies marines, bàsicament per a la producció de mol·luscs. L’onatge és el que se n’encarrega de la renovació de l’aigua i de l’aportació d’aliments.

2. Plena Mar (Cultius a la mar): es tracta d’instal·lacions ubicades a plena mar, la majoria surants.

Les més freqüents són les anomenades batees per al cultiu “en corda” del musclo, també s’utilitzen les gàbies, ja siguin surants, submergides o bé de fons.

3. Terra ferma (Cultius a terra): es tracta d’instal·lacions, ja sigui de cria o d’engreix, situades a

terra ferma. Han d’estar situades en zones pròximes a la costa. Això comporta la instal·lació de sistemes de bombeig de l’aigua i de sistemes de tractament regenerador i emissaris per al retorn de l’aigua emprada al lloc d’origen.

També existeix una segona classificació d’instal·lació depenent del nivell d’actuació de l’home:

1. Cultiu intensiu: en aquest cas es busca una elevada producció en el menor espai possible i de la manera més ràpida. Aquest tipus de cultiu seria inviable si no hi hagués un control exhaustiu per part de l’home doncs la demanda d’aliment, el consum d’oxigen i la elevada concentració de toxicitat en l’aigua provocarien la mort segura dels animals.

Per dur a terme aquesta activitat és necessari:

• Unes instal·lacions ben dissenyades i construïdes • Disposar d’una elevada tecnologia i personal qualificat • Fer un control total de totes les fases i aspectes del cultiu com ara: alimentació, en

qualitat i quantitat, control de la quantitat i qualitat de l’aigua amb uns valors òptims dels diferents paràmetres que la defineixen (temperatura, oxigen dissolt, pH, salinitat o conductivitat elèctrica) fluxos d’aigua adients a la densitat de cultiu, així com la prevenció de possibles patologies.



2. Cultiu extensiu: en aquest cas la intervenció de l’home és mínima i es redueix bàsicament a la captura de postlarves i/o alevins i l’extracció d’adults un cop han assolit la talla comercial.

Després d’aquestes definicions podem dir que la instal·lació que nosaltres volem controlar es de Cultiu Intensiu a terra ferma.

4. Situació de la planta La instal·lació està situada a Roses, comarca de l’Alt Empordà, província de Girona (Catalunya). Amb una alta activitat pesquera molt important i uns recursos marins de gran importància medi ambiental 5. Funcionament de la planta El sistema de la planta és un sistema de circuit obert, o sigui, l’aigua que s’extrau del pou es diposita, mitjançant una bomba d’aspiració, en una bassa de reserva. Des de la bassa amb l’ús de dues bombes centrífugues es reparteix l’aigua de forma equitativa a tots els tancs de cultiu de la instal·lació, passant primer pels sistemes de filtració ultraviolat, calefacció i d’oxigenació ,garantint un nivell mínim d’aigua dins de la granja, per sortir seguidament pel desguàs i anar a parar al mar i tot això de forma continua. Amb aquest tipus de sistema evitem les característiques pròpies de l’aigua “estancada” com acumulació de nitrats, formació d’algues, etc. Diagrama de blocs de la planta

AIGUA DEL POU

BOMBA CENTRÍFUGA

VERTICAL

BASSA DE RESERVA

BOMBES DE DISTRIBUCIÓ

INTERCANVIADOR DE CALOR

FILTRE ULTRAVIOLETA

BARREJA AMB OXIGEN

GASIFICADOR

VARIADOR DE VELOCITAT

TANCS DE CULTIU

DESGUÀS

CLAVEGUERAM CALDERA

VÀLVULES DE REGULACIÓ

BUFADORS VARIADOR DE VELOCITAT



Tot i això és necessari el control d’una sèrie de paràmetres de qualitat de l’aigua, que ens assegurin el bon funcionament de la planta i això és ni més ni menys que la supervivència dels peixos presents a la granja.

5.1. Variables de la planta Els paràmetres fonamentals a controlar en una piscifactoria són la temperatura i l’oxigen dissolt primordialment, a part també es poden controlar paràmetres com el pH, la duresa i l’alcalinitat.Com a paràmetre principal inclourem també la mesura del cabal de la planta. Els analitzarem separadament.

5.1.1. Temperatura La temperatura controla el metabolisme dels peixos i actua directament sobre l’activitat i fisiologia d’aquests animals. Indirectament actua sobre la concentració d’oxigen dissolt a l’aigua, sobre el desenvolupament de la vegetació aquàtica i del plàncton, així com sobre els processos d’oxidació i degradació. En general, els peixos mostren diferències considerables en la seva tolerància a les temperatures altes, depenent de l’espècie, del seu estadi de desenvolupament, de la temperatura d’aclimatació a la qual han estat sotmesos, de la concentració d’oxigen dissolt que tingui l’aigua, del grau de pol·lució, de l’estació de l’any, etc. Normalment, en augmentar la temperatura es redueix el període de supervivència del peix, en el cas que a l’aigua hagi una concentració letal de verí. Això es degut a què, en aquestes situacions, tots els processos bioquímics de l’organisme dels peixos s’acceleren, i com és natural, també aquells que cursen com tòxics. La temperatura també pot afectar al desenvolupament de paràsits i bacteris patògens i fer que es vegi minvada la resistència del peix davant la malaltia,. Per aquesta raó és absolutament necessari tenir un control d’aquest paràmetre en la nostra instal·lació. L’ús d’un intercanviador de calor just a la sortida de l’aigua del pou és la solució més viable a aquest problema. Aquesta variable es controlarà amb el termòstat de la caldera i un sensor de temperatura (només com a lectura) col·locat a la sortida de l’intercanviador, el punt de consigna és de 25 ºC per a tota la planta. 5.1.2. Oxigen dissolt La concentració d’oxigen continguda a l’aire és del 21 per 100, mentre que a l’aigua, a 15 ºC, no és més que del 0,7 per 100. Aquestes xifres demostren fins a quin punt és important pels peixos la concentració d’oxigen dissolt a l’aigua Quan l’aigua conté una baixa concentració d’oxigen, els peixos tenen dificultat per extreure’l i es poden produir problemes vitals. L’aire conté un 21 per 100 d’oxigen, per la qual cosa els valors de saturació d’oxigen a l’aigua augmenten unes cinc vegades quan s’utilitza oxigen pur.



Els requeriments d’oxigen dels peixos varien d’acord amb l’espècie, l’edat, l’activitat, l’estat nutritiu i la temperatura de l’aigua, perquè com més elevada és aquesta menor és la quantitat d’oxigen que hi ha dissolt en l’aigua. Encara que els peixos poden viure algun temps en concentracions més baixes que les considerades necessàries, no és pas recomanable que es mantinguin, ja que existeixen uns nivells mínims necessaris per mantenir un bon estat alimentari, una taxa de creixement correcta i un índex de conversió de l’aliment prou eficient. La seva magnitud es mesura en “ppm”. Els avantatges fonamentals de la incorporació de l’oxigen són:

- Increment de la producció: amb la mateixa quantitat d’aigua. També es disminueix el temps de

creixement de l’animal. - Augment de la quantitat de l’aigua: degut a l’oxigen, es produeix una menor quantitat de nitrats,

d’amoníac no ionitzat i de nitrogen i CO2 dissolt. - Flexibilitat en la producció: amb la regulació del cabal d’oxigen. - Estalvi de bombeig d’aigua: la sobreoxigenació de l’aigua permet un estalvi d’aquesta. - Oxigenació d’emergència: permet solucionar problemes per manca d’aportació d’aigua. - Compensació per alta temperatura: degut a la temperatura, es produeix una disminució de la

solubilitat d’oxigen en l’aigua, compensada amb la utilització d’oxigen pur.

Per garantir el nivell exigit d’oxigen es col·loca a la canonada principal (la que prové de l’intercanviador) una entrada d’oxigen gasos (emmagatzemat de forma líquida en un tanc a l’exterior de la instal·lació) que amb l’efecte venturi barreja l’aigua amb l’oxigen. En tots els tancs de la granja existeix una entrada d’oxigen que només s’activarà (amb electrovàlvules controlades per l’autòmat o manual) si el sensor col·locat individualment en cada tanc així ho requereix. Per afavorir aquest paràmetre també utilitzarem, de forma paral·lela a l’oxigen, l’aireació dels tancs mitjançant injecció d’aire continu ( 24h ) en cada un d’ells dins de les fases larvària i d’alevinatge. 5.1.3. pH El pH més favorable per què la gran majoria de les espècies piscícoles trobin les condicions més convenients pel seu total desenvolupament, se sol establir entre 6,7-8,7. Les desviacions fora d’aquests límits poden provocar lesions de més o menys importància en els peixos. Aquestes lesions són uns cops visibles i afecten a la coloració i aspecte de les brànquies; en altres ocasions resulten invisibles i consisteixen en diferents tipus d’alteracions hemàtiques i inclús en una alteració de la capacitat d’osmoregulació del peix.



El principal regulador del pH a les aigües és el “sistema carbonat”, que es composa de diòxid de carboni, àcid carbònic i pels anions HCO3

- i CO3=. Aquest darrer pot modificar el pH i influir en la

dissolució de certs productes tòxics, provocant un augment o disminució de la toxicitat d’aquests. A més d’actuar directament sobre els peixos, les desviacions per sobre i per sota del límit òptim del pH poden afectar també la dinàmica d’un ecosistema, alterant la recirculació dels nutrients i, com a conseqüència, la seva disponibilitat per als animals. Un perill addicional que es pot trobar en situacions en les quals existeix un predomini d’algues, amb elevades temperatures i intensitat lumínica gran, és que s’acceleri l’activitat fotosintètica, produint pH alts en períodes curts de temps, als quals solen seguir baixades de pH durant la nit, amb valors mínims abans de sortir el sol. Aquestes alteracions brusques del pH en períodes de temps curts, a part de ser causa de diversos tipus de lesions, solen venir acompanyades, quan els pH són alts, de temperatures i concentracions d’oxigen dissolt elevades, que faciliten la presentació d’un estat de sobresaturació de gasos i, com a conseqüència, formació de vesícules al cos, coneguda com a “malaltia de les bombolles”). En la nostra instal·lació no es realitza cap control exhaustiu d’aquest paràmetre, només s’ha instal·lat un sensor en un dels tancs com a lectura. 5.1.4. Alcalinitat La alcalinitat és la suma dels components que té l’aigua amb capacitat d’elevar el pH per sobre de 4,5. Aquests components són els carbonats, bicarbonats, fosfats i hidròxids. És, per tant, una mesura de la capacitat que té l’aigua per regular la desviació del seu pH, tant cap a l’acidesa com cap a la basicitat, i donat que, tal com hem vist, el pH influeix directament sobre els organismes aquàtics i indirectament sobre la toxicitat de certs contaminants, és necessari que qualsevol aigua tingui un cert grau d’alcalinitat per evitar aquests riscos. L’alcalinitat de l’aigua té una especial importància en la reducció de la toxicitat dels metalls pesats. El criteri de qualitat per a l’alcalinitat s’ha establert en 20 mg/l, concentració mínima que ha de tenir l’aigua per no donar problemes. En el nostre cas, l’aigua del pou compleix aquest paràmetre amb molta diferència. 5.1.5. Duresa La duresa de l’aigua determina la seva capacitat per formar complexes que precipiten, i depèn de la quantitat de ions metàl·lics que en ella hi ha. Segons el tipus d’aigües podem dir que és: aigües toves, aigües moderadament dures, aigües dures o aigües molt dures. L’aigua del nostre pou no pateix cap problema amb aquest paràmetre.



5.1.6. Cabal La mesura del cabal dels líquids és d’una importància molt elevada en plantes industrials. En el nostre cas, donat el tipus d’instal·lació i el producte a tractar (vides animals) no ho és menys. El cabal es defineix com el numero de litres/hora que travessen una canonada i la unitat de mesura que nosaltres utilitzarem serà m3/h. En molts cabalímetres la relació de flux ve donat mesurant la velocitat dels líquids o el canvi d’energia cinètica. La velocitat depèn de la pressió diferencial forçada pel líquid al passar per un conducte o canonada. L’àrea de la secció del conducte, constant i coneguda, ens proporciona una velocitat mitja que ens proporciona el cabal. La relació per determinar el cabal és:

Q = V · A

Q: és el cabal V: és la velocitat mitja del flux (òptima entre 0,5 m/s i 1,5 m/s) A: és l’àrea de la secció de la canonada

Existeixen altres factors que poden afectar la mesura del cabal, com la viscositat i la densitat del líquid, així com la fricció del líquid en contacte amb la canonada. Les mesures dels cabalímetres estan influenciades per una unitat sense dimensions anomenada numero de Reynolds. Aquest numero està definit com la relació entre la força d’inèrcia i d’arrossegament del líquid.

µ⋅⋅⋅

=D

GQR t3160

Q: és el cabal Gt : és el pes específic D: és el diàmetre de la canonada µ : és el coeficient de viscositat del líquid

Un numero petit de Reynolds provocat per un cabal baix o altes viscositats (R < 2000) correspondria a un corrent de tipus laminar, en canvi un numero gran de Reynolds donat per un cabal alt o baixa viscositat correspondria a un corrent de caràcter turbulent. La mesura d’aquesta unitat té una gran importància. En la nostra instal·lació realitzem la mesura mitjançant un cabalímetre instal·lat a la canonada principal que serveix de punt de consigna pel variador de velocitat que controla les bombes de distribució d’aigua.



5.2. Descripció de les instal·lacions de la planta Dins del nostra planta existeixen diferents tipus d’instal·lacions necessàries per al bon funcionament de la mateixa. Algunes d’aquestes instal·lacions depenen fonamentalment del tipus de subministrament que tinguem des de l’exterior, ja sigui pressa d’aigua, electricitat o gas natural. En el nostre cas disposem de totes elles. Ara les analitzarem per separat

5.2.1. Pressa d’aigua Aquest aspecte és de gran complexitat i té una incidència econòmica important en els projectes tècnics d’aqüicultura. Les solucions que es triïn depenen de l’orografia del terreny, tipus de fons, cabal que es requereixi, etc. La nostra pressa d’aigua prové d’un pou i per extreure’n l’aigua s’ha instal·lat una electrobomba submergida (amb tots els corresponents elements de mesura i control) que aspira l’aigua del pou i la diposita a la bassa de reserva per posteriorment, mitjançant la xarxa i les bombes de distribució d’aigua, distribuir-la a tots els tancs de cultiu. 5.2.2. Pressa de corrent i pressa de gas natural Existeix una pressa de corrent des de l’enllumenat públic de 220 Vac / 50 Hz així com una pressa de gas natural necessari pel circuit de calefacció de l’aigua i de les instal·lacions. 5.2.3. Xarxes de distribució del sistema Les diferents xarxes de distribució de la nostra instal·lació són:

5.2.3.1. Xarxa de subministrament d’aigua La seva funció es la de distribuir l’aigua que entra del pou a cada un dels tancs de la planta mitjançant canonades a pressió amb petits cabals. La planta té l’abastament d’aigua des d’un gran pou mitjançant una electrobomba amb canonada d’aspiració i impulsió, que aspira l’aigua i l’impulsa a la bassa de reserva per posteriorment passar a la xarxa de distribució de la planta mitjançant dues bombes més. La bomba del pou (Fig 4) només funcionarà amb el nivell baix de la bassa (controlat mitjançant tres sensors de nivell: nivell alt, baix i crític). Les bombes utilitzades tenen un cabal de 30 m3/h

.Les dues bombes de distribució (Fig.4) són controlades mitjançant un variador de velocitat i un cabalímetre situat en la canonada principal, una de les dues bombes sempre estarà en reserva.



Fig 4. Electrobomba submergible del pou (esquerra), Electrobombes de distribució (dreta) Les vàlvules utilitzades en aquesta instal·lació són de dos tipus: manuals o elèctriques (amb actuadors amb alimentació de 220 V) que també poden ser actuades manualment, mitjançant un embragatge, en cas de fallida. Posseeixen sensors de final de carrera per indicar l’estat de la vàlvula. En cas de falta d’alimentació elèctrica la vàlvula es quedaria en l’estat en què es trobava. 5.2.3.2. Xarxa de desguàs Consisteix en les canaletes o canonades que condueixen l’aigua dels tancs de cultiu a la xarxa de clavegueram o bé a la bassa de reserva (mitjançant electrovàlvula) en cas de fallida de la bomba del pou per recircular-la. La circulació de l’aigua per aquesta xarxa es realitza per gravetat, per aquest motiu no és necessari la instal·lació de cap sistema de bombeig. 5.2.3.3. Xarxa d’oxigen Te bàsicament dues finalitats: - Dispositiu d’emergència, davant possibles mancances de subministrament d’aigua es posa en funcionament la instal·lació, que aporta oxigen a cada tanc de cultiu i permet perllongar la vida dels peixos. - Increment de la densitat de cultiu, mitjançant l’aportació continuada d’oxigen a l’aigua que entra a la granja, amb la qual es poden incrementar considerablement les càrregues del sistema (Kg de peix / m3 d’aigua). En tots els casos, l’oxigen es manté líquid emmagatzemat en un tanc a pressió (Fig 5) i es passa per un gasificador que el transforma en oxigen gasós, després de sortir del gasificador l’oxigen passa per un quadre de regulació que consta d’una vàlvula de tall, de regulació, de retenció, un regulador de pressió, rotàmetre (mesurador del cabal) i una electrovàlvula (Fig 6). La pressió de sortida del gasificador és de 4 bar mitjançant el regulador de pressió.



La instal·lació del tanc, gasificador i quadre de control va a càrrec de l’empresa contractant així com el seu manteniment, el nivell del tanc el controlen mitjançant televigilància (aparell GSM) que indica a l’empresa que s’ha de omplir el tanc d’oxigen líquid. Aquesta instal·lació va protegida mitjançant una tanca metàl·lica en tot el seu perímetre.

Fig 5.Dipòsit d’oxigen líquid (fotografia i esquema)

Fig 6. Quadre de regulació de la xarxa d’oxigen

La xarxa té una derivació cap a la canonada principal d’aigua( la que prové de l’intercanviador de calor) que es barreja mitjançant l’efecte venturi amb l’aigua i una derivació a cada un dels tancs de la granja que s’utilitza en cas de necessitat. L’entrada d’oxigen a cada un dels tancs es controla mitjançant electrovàlvules Les electrovàlvules utilitzades són de tipus tot/res controlades des de l’autòmat. Cada una de les electrovàlvules està complementada amb un “bypass” manual en cas d’avaria.



5.2.3.4. Xarxa d’aire L’aireig, entès com a addició d’oxigen a l’aigua, és fonamental en totes les granges de peixos. A més facilita la remoguda de metabòlits tòxics. El mètode utilitzat és l’aportació d’aire mitjançant dos bufadors (Fig.7) controlats amb un variador de velocitat i un sensor de pressió a la sortida, un dels dos bufadors sempre està en reserva. Funcionen les 24 hores del dia. L’aportació a cada tanc, amb vàlvules de pas, es realitza mitjançant canonades introduïdes dins de l’aigua que aporten l’aire al fons del tanc, de manera que la bombolla ascendent està al màxim de temps possible en contacte amb l’aigua, per la transferència de l’oxigen que s’està cercant. Aquesta xarxa s’utilitza en les fases larvària i d’alevinatge juntament amb la d’oxigen, en la fase de preengreix només s’utilitza la xarxa d’oxigen mitjançant difusors en el fons del tanc.

Fig 7. Imatge dels bufadors (esquerra) i xarxa d’aire (dreta) en un tanc rectangular

5.2.4. Circuit de climatització de l’aigua En general cal incrementar moderadament la temperatura de l’aigua de cultiu per tal d’aconseguir un creixement més ràpid de l’espècie. Per fer el calentament de l’aigua es fa passar l’aigua sortint del pou pel cremador de la caldera de manera que l’escalfor que desprèn, es transfereix a l’aigua del circuit i amb un intercanviador de calor, s’escalfa l’aigua entrant.



El sistema funciona de la següent manera: l’aigua que prové de la bassa de reserva entra al col·lector-intercanviador pel tub d’entrada de circulació i surt pel tub de sortida de circulació, formant el primer circuit. Amb el cremador encès, l’aigua continguda en els tubs verticals circula pujant en els tubs més calents i baixant pels més llunyans de la càmera de combustió, amb la qual cosa esdevé una circulació intensa termoisofònica, constituint el segon circuit. La caldera utilitzada en aquest cas és de gas natural. El seu quadre de comandament està format per: - Interruptor (M/P) - Termòstat de regulació i seguretat - Termòmetre anada i retorn - Comptador horari - Pilots: demanda de calor, obertura vàlvula de gas, manca de pressió de gas, sobreescalfament. L’intercanviador de calor és l’element de la instal·lació on l’aigua que prové de la caldera cedeix calor a l’aigua de cultiu de la piscifactoria. Està format per una sèrie de plaques d’INOX 313.

Caldera de gas (esquerra), esquema de la caldera (dreta)



5.2.5. Sistemes de filtració i esterilització de l’aigua Els filtres són un sistema de condicionament de l’aigua que retira les impureses que hi ha permetent-nos allotjar un major numero de peixos en el mateix volum d’aigua al mateix temps que la manté neta i cristal·lina. És aconsellable la instal·lació de filtres que eliminin els sòlids en suspensió continguts en l’aigua utilitzada per al cultiu que poden ser perjudicials per a la supervivència dels alevins. Segons el seu mecanisme d’acció els filtres poden catalogar-se com: - Filtres mecànics: serveixen per la eliminació de sòlids en suspensió, excrements i restes de pinso.

Actua retenint la brutícia de l’aigua fent-la circular per un material filtrant. Només és capaç de netejar l’aigua de partícules fins una determinada mida. No tenen influència sobre la qualitat química de l’aigua, només retenen la brutícia macroscòpica per mantenir l’aigua transparent. És necessari rentar-los un cop a la setmana per evitar l’enverinament del filtre.

- Filtres biològics: transformen les substàncies nitrogenades nocives que hi ha presents a l’aigua per altres que resulten molt menys perilloses per als peixos. El seu funcionament es simple, està composat per un material que ofereix gran quantitat de superfície en un volum reduït per a què les bactèries la colonitzin. L’aigua circula dins del material de farciment , on han crescut les bactèries, les quals a la vegada agafen amoníac o nitrits de l’aigua per transformar-los en substàncies menys nocives (nitrits i nitrats respectivament). Aquest tipus de filtre necessita prèviament una filtració mecànica. En la nostra instal·lació no n’hi ha cap, doncs la font natural d’aigua no ho requereix.

- Reoxigenació de l’aigua: per oxidar el nitrat i per a la respiració dels peixos. - Són necessaris uns sistemes adients d’alarma i control, així com electrobombes centrífugues per al

moviment de l’aigua. De tots aquests tipus de filtres en la nostra instal·lació existeixen: els filtres d’arena de sílex (filtre mecànic) i el filtre d’ultraviolat (filtre d’eliminació de microorganismes). Cada un d’ells és explicat a continuació.

5.2.5.1. Filtres d’arena de sílex Els filtres d’arena (filtres mecànics) són els elements més utilitzats per a filtració d’aigües, amb càrregues mitjanes o baixes de contaminants, que necessitin una retenció de partícules fins a 20 µ. Les partícules en suspensió que porti l’aigua són retingudes durant el seu pas pel jaç d’arena. Un cop el filtre s’hagi carregat d’impureses, assolint una pèrdua de càrrega prefixada, pot ser regenerat mitjançant un rentat a contracorrent. La qualitat de la filtració dependrà de diferents paràmetres, entre altres, la forma del filtre, alçada del jaç filtrant, velocitat de filtració, etc.



Aquests filtres es poden fabricar amb resines de poliester i fibra de vidre (Fig 8), molt indicats per a la filtració d’aigües provinents de rius i del mar per la seva total resistència a la corrosió. També es poden fabricar en inoxidable i en acer de carboni per aplicacions on es requereixi una major resistència a la pressió. Dins la instal·lació estan ubicats just després de la bassa de reserva. Aquests filtres només s’utilitzaran en cas de ser necessari la recirculació de l’aigua, que es produeix si la bomba del pou deix de funcionar.

Fig 8. Filtres d‘arena (fotografia i esquema de funcionament)

5.2.5.2. Filtre d’ultraviolat Com és molt necessari tenir una elevada qualitat de l’aigua i una absència gairebé escrupulosa de contaminació microbiològica, s’utilitzen filtres d’ultraviolat i ozonitzadors (aplicadors d’O3, Fig 9) que assegurin un 99 % d’eliminació dels bacteris de l’aigua que en la nostra planta si que hi és present. La desinfecció d’aigua per radiació d’ultraviolat (UV) és un procediment físic, que no altera la seva composició química ni afegeix gustos o olors extranys. La irradiació dels gèrmens presents a l’aigua amb raigs UV (254 nm) provoca una sèrie d’alteracions i mals a la seva estructura d’ADN que impedeixen la divisió cel·lular i ocasionen la seva mort . La seguretat de la desinfecció mitjançant radiació UV està provada científicament i constitueix una alternativa segura, eficaç i econòmica a altres mètodes de desinfecció com el clor o l’ozó. Aquest equips es fabriquen en acer inoxidable o en polietilé d’alta densitat per adaptar-se a qualsevol aplicació. Les seves característiques tècniques estan documentades en l’annex d’aquest projecte.



Fig 9. Filtre d’ultraviolat (fotografia i esquema de funcionament)

5.3. Elements de la planta Existeixen diferents elements físics dins de la planta, no descrits fins ara, que són necessaris pel funcionament normal de la instal·lació i que descrivim a continuació

5.3.1.Tancs de cultiu Els tancs de cultius poden ser de moltes formes, amb plantes rectangulars, quadrades o en el nostre cas, circulars amb els cantons arrodonits per tal d’evitar zones mortes. El seu desguàs és de tipus central situat en el fons del tanc, doncs el flux que s’origina facilita la renovació de l’aigua i la neteja del tanc. Està format per un filtre en forma cilíndrica de malla metàl·lica. L’entrada d’aigua al tanc es fa de forma tangencial per evitar l’existència de zones mortes i afavoreix un moviment circular molt lent de l’aigua a l’interior de tanc, el fons troncocònic facilita l’acumulació dels residus sòlids a la zona central del fons del tanc. (Fig 10)

Fig 10. Esquema d’un tanc



Altres parts dels tancs són: - Els menjadors (de tipus demanda, Fig 11), es tracta d’un dipòsit on el fons es una petita plataforma

circular que va unida a un pèndol, aquest pèndol està en contacte amb l’aigua i quan els peixos toquen el pèndol cau el menja al tanc. L’abastament de menjar es fa de forma totalment manual. En els tancs de preengreix l’alimentació es realitza mitjançant una cinta controlada per un mecanisme de tipus rellotge que avança en funció del temps (Fig 12).

Fig 11. Menjador tipus “autodemanda” Fig12. Menjador tipus cinta (controlat per rellotge) - Difusors: Sortida d’oxigen pel fons del tanc a través d’un tub circular que rodeja tot el tanc i que

està foradat en diversos punts per fer un repartiment equitatiu. (Fig 13) . Aquest difusor només es troba instal·lat en els tancs de preengreix, en els altres es realitza mitjançant un tub en el fons del tanc.

Fig 13. Difusor d’oxigen pur al fons dels tancs

La planta està formada per:

- Fase larvària: 7 tancs de 2,5 m de diàmetre amb un volum de 5 m3 cada un. - Fase alevina: 5 tancs de 4 m de diàmetre amb un volum de 12,5 m3 cada un. - Fase de preengreix: 2 tancs de 8 m de diàmetre amb un volum de 60 m3 cada un.



5.3.2. Bassa de reserva La seva funció és ser un reservori d’aigua en cas de mancança temporal de subministrament, l’aigua que surt del pou, mitjançant la electrobomba, va directament a aquesta bassa, des d’allí es bombeja l’aigua cap a la planta. En cas de avaria de la bomba del pou s’utilitza com a bassa de sedimentació per recircular l’aigua que prové dels tancs. Està col·locada sota el nivell del terra per que l’aigua caigui per gravetat des del desguàs. El seu nivell es controlat mitjançant un regulador. El seu nivell es controlat mitjançant tres sensors de nivell:

- Nivell màxim : en aquest nivell la electrobomba deix de funcionar - Nivell mínim: en aquest nivell la electrobomba es posa a funcionar - Nivell mínim perillós: la electrobomba segueix funcionant però amb l’activació d ‘una alarma

lumínics i acústica. Està dimensionada per garantir durant 48 hores el bon funcionament de la instal·lació amb les renovacions diàries necessàries. Recordem que en cas d’avaria de la electrobomba del pou, la bassa funciona com a bassa de sedimentació i l’aigua és recirculada mentre no es repari la bomba.

6. Control de la planta La evolució del creixement de l’espècie cultivada està dividida en tres parts, diferenciades per la mida. Aquestes fases, explicades anteriorment, són:

- Fase larvària - Fase d’alevinatge - Fase de preengreix

En cada una de elles és necessari el control d’una sèrie de paràmetres que ens indicaran en cada moment l’estat de la instal·lació. La planta està constituïda per una sèrie de sistemes i subsistemes, que són necessaris controlar de forma automàtica amb les seves pròpies variables d’entrada i sortida, actuadors, senyals d’alarma, etc. Aquests sistemes els comentem a continuació.

6.1. Sistema hidràulic La seva funció és la de garantir en tot moment un nivell mínim d’aigua preestablert dins de la nostra instal·lació. Com a elements de control té dues electrovàlvules:

- Electrovàlvula del clavegueram: aquesta vàlvula deix passar o no l’aigua que prové dels tancs de cultiu (xarxa de desguàs) cap a la xarxa pública de clavegueram

- Electrovàlvula d’emergència: aquesta vàlvula s’obrirà en el cas de que fos necessari recircular

l’aigua del desguàs cap a la bassa de reserva.



- Electrovàlvules d’entrada en funcionament del filtre d’arena: aquestes electrovàlvules donen pas o

no als filtres d’arena. - Vàlvules d’actuació manual en cada un dels tancs de la instal·lació

Dins d’aquest sistema existeixen dos subsistemes

6.1.1. Subsistema de captació d’aigua Aquest subsistema té la funció de controlar l’extracció necessària d’aigua del pou per garantir un nivell mínim de la bassa de reserva. Està constituït per:

- Una electrobomba vertical submergida, protegida per un relé tèrmic (en cas de sobrecàrrega) i un seccionador (en cas de sobreintensitat). Aquesta bomba posseeix un control d’arrancada i parada tant des de la mateixa planta com des de el propi sistema de control.

- Tres sensors de nivell : nivell màxim, mínim i mínim perillós que arrancaran o pararan la bomba.

- Una electrovàlvula a l’entrada de la bassa per si fos necessari fer algun tipus de manteniment a la

bassa de reserva. Pot ser actuada manualment en cas de necessitat Estats d’emergència o alarmes del subsistema Existeixen possibles estats d’emergència, que provocarien alarmes, dins d’aquest subsistema. 1.Avaria de la electrobomba del pou. Els motius d’aquesta possible avaria serien:

- Desconnexió del relè tèrmic per sobrecàrrega del sistema. - Desconnexió del seccionador per sobreintensitat.

- Parada d’emergència (ja sigui manual o des del sistema de control)

En aquest estat d’alarma es tanca la electrovàlvula del clavegueram i s’obre la electrovàlvula d’emergència per passar a estat de recirculació. També es donaria pas al funcionament dels filtres d’arena existents en la instal·lació, mitjançant les electrovàlvules dels filtres, doncs la qualitat de l’aigua baixa en aquest estat al utilitzar la mateixa aigua més d’una vegada.

Un cop la electrobomba del pou tornés a funcionar tot tornaria automàticament al seu estat normal de funcionament, excepte els filtres d’arena que es deixarien funcionant durant un temps per motius de seguretat dels peixos, un cop passat aquest temps prudencial es tancaríem. 2. Error d’accionament de qualsevol de les electrovàlvules necessàries: cada electrovàlvula posseeix dos fins de carrera (tancada i oberta) i un temps preestablert d’actuació. Un cop s’ha ordenat la obertura o tancament de la electrovàlvula ,i dins d’aquest temps d’actuació, no s’ha assolit el fi de carrera necessari, el sistema provocaria una alarma d’actuació de la electrovàlvula.



6.1.2. Subsistema de distribució d’aigua Aquest subsistema té la funció de distribuir l’aigua que conté la bassa de reserva, mitjançant la xarxa de distribució d’aigua de la planta, a cada un dels tancs de cultiu existents. Està constituït per: - Dues electrobombes de superfície, protegides pels seus respectius reles tèrmics (en cas de

sobrecàrrega) i seccionadors (en cas de sobreintensitat). Estan regulades mitjançant un variador de freqüència per garantir un cabal mínim amb un consum d’energia mínim. Una de les dues sempre està en reserva. Es poden activar i parar manualment o des del mateix sistema de control. La seva potència és de 2 C.V. alimentades a 220 Vac, amb una capacitat de 30 m3 /h.

- Quatre electrovàlvules, dues d’entrada a cada bomba des de la bassa de reserva i dues de sortida de

cada una cap a la xarxa de distribució.

- Cabalímetre, situat en la canonada principal de la xarxa de distribució d’aigua. Ens servirà com a referència de control del variador de freqüència i alhora de lectura del sistema.

Estats d’emergència o alarmes del subsistema Existeixen diferents estats d’emergència: 1. Avaria de la electrobomba principal, ja sigui per desactivació del relé tèrmic, seccionador o

parada d’emergència (manual o des del sistema de control). En aquest estat l’actuació seria:

- Posada en marxa de la bomba de reserva (manualment o des del sistema de control) - Obertura de les electrovàlvules d’entrada i sortida de la bomba de reserva i tancament de les

electrovàlvules d’entrada i sortida de la bomba principal. Tot això de forma simultània.

Un cop es poses en funcionament la bomba principal tot tornaria automàticament a l’estat de funcionament normal.

2. Avaria de les dues bombes de distribució, aquest potser seria l’estat d’emergència més greu de la nostra instal·lació.

En aquest estat l’actuació seria:

- Tancament de la electrovàlvula del clavegueram i tancament de la electrovàlvula

d’emergència, si estigués oberta. D’aquesta manera garantiríem el nivell dels tancs però amb el conseqüent deteriorament de la qualitat de l’aigua a cada hora que passa. L’actuació humana seria de importància vital per la supervivència dels peixos.

L’estat de funcionament normal tornaria quan alguna de les dues bombes tornés a funcionar.



3. Igual que en el subsistema anterior qualsevol error d’actuació de les electrovàlvules actuades provocaria una alarma, que hauria de ser solucionada mitjançant l’activació manual de la mateixa, mitjançant un embragatge.

Estats d’emergència del sistema hidràulic El sistema hidràulic entraria en estat d’emergència, que provocaria una alarma, si la bassa assolis el nivell mínim perillós. L’actuació seria la mateixa que en el cas d’avaria de les dues electrobombes de distribució, però fent parada d’emergència en el subsistema de distribució. Fins que no s’assolis el nivell mínim (no perillós) no es tornaria a l’estat normal de funcionament de la planta. 6.2. Sistema d’oxigenació (Fig 14) Aquest sistema te com a objectiu principal garantir la distribució d’oxigen tant a la canonada principal d’aigua (amb efecte venturi) com a cada un dels tancs de cultiu, si fos necessari, mitjançant la xarxa d’oxigen present a la planta. El control es realitza a partir de la sortida del quadre de control de la instal·lació realitzada per la empresa contractada. El sistema el constitueixen els següents elements: - Dipòsit d’oxigen líquid - Gasificador d’oxigen

- Quadre de regulació a la sortida del gasificador

Els elements anteriors no formen part del nostre sistema de control - Transductor de pressió, que ens indicarà, com a forma de lectura, la existència o no d’oxigen a la

planta. Estats d’emergència o alarmes del sistema Els estats d’emergència en aquest sistema són: - Falta de pressió en la canonada d’oxigenació: aquest estat provocaria una alarma de nivell molt alt,

seria necessari revisar l’estat de les canonades (possible fuga) o assegurar-se del nivell d’oxigen líquid del tanc. El nivell del tanc està controlat per la empresa contractant mitjançant televigilància (quant el nivell es baix un aparell envia un missatge de text a la empresa per què vingui a reomplir-lo)

Les actuacions d’aquest sistema es limitaria a la obertura o no de cada una de les electrovàlvules, si així ho indiqués el sensor present a cada tanc.



Fig 14. Esquema del sistema d’oxigenació

6.3. Sistema d’aireació La tasca principal d’aquest sistema es fer arribar a cada un dels tancs de cultiu (en aquest cas només a les fases larvària i d’alevinatge) mitjançant la xarxa d’aire present a la planta. Aquest sistema funciona 24h durant tot l’any. Amb aquest sistema s’ajuda també al moviment de l’aigua dins del tanc. Els elements que el formen són: - Dos bufadors, amb potència d’1 C.V. amb capacitat per donar 627 m3 / min a 1 m de profunditat. Un

dels dos sempre està en reserva. Ambdós estan protegits per seccionadors (sobreintensitat) i relés tèrmics (sobrecàrrega).

- Vàlvules manuals d’entrada a cada un dels tancs, normalment estan obertes. - Un transductor de pressió que servirà de lectura de control del sistema. En cas de manca de pressió

s’activaria una alarma.



Estats d’emergència del sistema Existeixen diferents estats d’emergència dins d’aquest sistema, que provocarien alarmes - Avaria del bufador principal, en aquest estat es posaria en funcionament automàticament el bufador

de reserva. En el moment que fos reparat es pararia el de reserva i tornaria a funcionar el principal. . - Avaria dels dos bufadors, en aquest estat es provocaria una alarma general però sense cap més

actuació per part del sistema, doncs no es pot fer res mes que esperar a arreglar un dels bufadors.

- Manca de pressió de la xarxa, provocaria una alarma i s’haurien de revisar les canonades per si existís algun tipus de fuga o bé no s’ha detectat alguna avaria en el sistema.

6.4. Sistema de calefacció (Fig 15) La seva funció és la de escalfar l’aigua que prové de la bassa de reserva a una temperatura preestablerta (en el nostre cas 25 ºC) . Per aconseguir aquest objectiu el sistema està composat per: - Caldera a gas natural: te una potència útil de 435 tèrmies. 503 KW, un cabal de gas de 50,66 m3 / h i

una pressió hidràulica de treball de 4 bar. - Un intercanviador de calor de plaques d’INOX 313

- Un quadre de comandaments format per un interruptor M/P, un termòstat de regulació i seguretat,

termòmetre anada i retorn, un comptador horari, un pilot de demanda de calor, un pilot d’obertura de la vàlvula de gas, un pilot de manca de pressió de gas i pilot de sobreescalfament.

- Un acumulador per evitar que la caldera estigui contínuament posant-se en marxa i parant per

escalfar l’aigua.

Estats d’emergència del sistema El sistema entraria en estat d’emergència si: - La caldera deixes de funcionar, per exemple un tall de subministrament de gas. L’acumulador

instal·lat te suficient capacitat per escalfar l’aigua de la planta durant 8 hores, a més l’espècie de la orada pot aguantar fins una temperatura de 10 ºC, per tant és un problema que s’hauria de solucionar el més aviat possible, però no és una de les emergències més greus.

L’alarma de lectura es produiria per valors superiors a 30 ºC i valors inferiors als 10 ºC.



Fig 15. Esquema de funcionament del sistema de calefacció

6.5. Sistema de control del tancs de cultiu Aquest sistema s’encarrega de vigilar els paràmetres propis de cada tanc de cultiu com són: - Oxigen dissolt present a l’aigua, mitjançant sondes d’oxigen (analògiques) i transductors - Nivell de l’aigua, mitjançant sondes flotatives (interruptor tot / res)

- Temperatura de l’aigua, mitjançant una sonda (analògica) i un transductor de temperatura en un dels

tancs de la planta

- pH de l’aigua, mitjançant una sonda (analògica) i un transductor de temperatura en un dels tancs de

la planta.



El sistema consta dels següents elements: - Electrovàlvules de sortida d’oxigen cada un dels tancs de la instal·lació, implementades cada una

amb un “bypass” de seguretat en cas de error de funcionament. - Vàlvules de sortida d’aire en cada un dels tancs de cultiu de les fases larvària i d’alevinatge. No és

necessari incorporar un “bypass” en aquest cas, doncs les vàlvules són normalment obertes.

- Un quadre de control per cada una de les tres fases de cultiu: fase larvària, fase d’alevinatge i fase de preengreix.

- Sondes i transductors d’oxigen i nivell.

- Una sonda i un transductor de pH, una sonda i un transductor de temperatura

Alarmes del sistema Qualsevol anomalia en algun dels paràmetres comentats anteriorment provocaria una alarma. Les possibles alarmes són:

- Alarmes d’oxigen dissolt: es produeixen quan la sonda de qualsevol dels 14 tancs detecta que la

mesura pressa d’oxigen està fora dels límits marcats. Normalment es produeix una manca d’oxigen, doncs una sobresaturació és bastant difícil per no dir impossible que succeeixi.

Es solucionaria obrint la electrovàlvula d’oxigen del tanc en emergència, un cop s’arribi al límit estipulat es tornaria a tancar.

- Alarmes de nivell d’aigua: es produeix quan la sonda col·locada en qualsevol dels 14 tancs detecta que el nivell d’aigua està per sota del permès.

En aquest cas no podríem fer res automàticament des del nostre sistema, senzillament és un avís d’alarma, doncs el sistema és de circuit obert. Indicaria una fuga d’aigua o bé una manca de subministrament per una canonada en mal estat.

- Alarma de temperatura: es produeix quan la sonda de temperatura col·locada en el tanc de cultiu d’alevinatge indica temperatura fora de rang.

- Alarma de pH: es produeix quan la sonda de pH col·locada en el tanc de cultiu d’alevinatge indica

un nivell de pH fora dels marges preestablerts.

- Alarma per anomalia d’una electrovàlvula: un cop donada l’ordre d’obertura o tancament de la electrovàlvula es posa en funcionament un temporitzador de comte enrera, si aquest temporitzador arriba a 0 s’entén que la electrovàlvula no ha assolit el fi de carrera sol·licitat i per tant s’activaria l’alarma de “error electrovàlvula_x”



Qualsevol d’aquestes anomalies provocaria una alarma acústica i lumínica. Totes les alarmes estan programades amb un nivell de seguretat (mitjançant temporitzador software) per evitar falses alarmes. 6.6. Sistema de control de la xarxa elèctrica El sistema de control necessita, i molt, de l’energia elèctrica pel seu correcte funcionament. És per aquest motiu que s’ha instal·lat un relé de control de la red trifàsica d’entrada (Fig 16). Si el relé detecta una caiguda de tensió de la xarxa elèctrica, posaria en funcionament immediatament el grup electrogen

Fig 16. Relé de control de la xarxa elèctrica

6.7. Sistema de televigilància d’alarmes Existeix un sistema que mitjançant tecnologia GSM es capaç, mitjançant missatges curts de text, d’enviar a un telèfon mòbil predeterminat si dins de la planta existeix algun tipus d’alarma d’elevada importància. 6.8 Elements de control Dins del sistema de control existeixen diferents elements que són necessaris comentar. Com per exemple:

6.8.1. Electrovàlvules Dins de la instal·lació existeixen dos tipus d’electrovàlvules: - Electrovàlvules amb actuadors elèctrics (Fig 17), aquestes vàlvules són utilitzades al sistema

hidràulic. Les seves característiques són:

• Alimentació a 220 Vac • Sensors de final de carrera (tancada, oberta) (Fig 18)

• Embragatge d’emergència en cas de ser actuades manualment (Fig 18)



Fig 17. Exemple d’actuador elèctric

Fig 18. Exemple d’embragatge (esquerra), exemple de fins de carrera (dreta)

- Electrovàlvules elèctriques, utilitzades en els sistemes d’oxigenació i aireació de tipus tot/res (Fig 19). Les seves característiques són:

• Alimentació a 24 Vcc • Sensor de vàlvula oberta o tancada, depenent de si és normalment oberta o normalment tancada

Fig 19. Electrovàlvules tipus tot/res utilitzades

També existeixen diferents vàlvules, d’actuació exclusivament manual, dins de la planta



6.8.2. Sondes de captació Existeixen diferents tipus de sondes utilitzats dins el nostre sistema que ja em anat comentant, fent un resum serien: - Sondes d’oxigen dissolt (Fig 20), dins del nostre sistema hi ha 14 sondes d’oxigen dissolt. Són

sondes de dos fils amb sortida 4 - 20 mA. Són de la marca Oxyguard del model 420.

Fig 20. Sonda d’oxigen dissolt - Sonda de pH, dins del nostre sistema només existeix una d’aquestes sondes. Te una sortida de

4 – 20 mA. És de la marca Oxyguarg tipus pHManta.

- Sonda de temperatura, de la marca Kobold només en tenim una d’instal·lada

- Sonda de nivell, n’hi ha 17 (una per cada tanc i tres a la bassa de reserva). Són de tipus interruptor (tot/res) de 2 fils. Són de la marca Kobold, tenen una instal·lació bastant senzilla.

- Sondes de pressió, en tenim dues, una pel control de l’aire de la xarxa d’aireació i una pel control de l’oxigen de la xarxa d’oxigenació. Són de la marca Kobold

- Sonda de cabal. En tenim una instal·lada a la canonada principal de la xarxa d’aigua de la planta.

Les característiques de cada una d’elles les podem trobar a l’annex d’aquest projecte



6.8.3. Quadres de control , xarxa de comunicació i mòduls E/S

6.8.3.1. Quadres de control El quadre de control te la funció d’intermediari entre l’autòmat i la planta o fase on està instal·lat, per ell passen totes les senyals d’entrada i sortida de cada fase. Cada quadre incorpora un sistema d’indicació lumínica, segons el color sabrem en quin estat es troba la fase a controlar, el color blanc indicarà un estat normal de funcionament, el color ambar que hi ha una alarma de nivell mitjà i que el sistema està intentant solucionar i vermell (que comporta una alarma acústica) que existeix un estat d’emergència dins de la planta. Hi ha un quadre de control per cada una de les tres fases: fase larvària, fase d’alevinatge i fase de preengreix. Segons la fase tindrà (interiorment) les següents característiques: - Fase larvària i Fase d’alevinatge:

1. Mòduls E/S: per als senyals digitals (nivells) i per als senyals analògics (mesura pH,

temperatura i els sensors d’oxigen dissolt) 2. Actuadors per a cada una de les electrovàlvules (oxigen i aire) 3. Bypass manual en cada una de les electrovàlvules d’oxigen

- Fase de preengreix: el contingut és el mateix però sense les vàlvules d’aire.

6.8.3.2. Xarxa de comunicació La xarxa de comunicació s’ha implementat amb Profibus i protocols de comunicació sèrie RS485 6.8.3.3. Mòduls E/S Els mòduls d’entrada/sortida utilitzats tant per senyals analògiques com digitals, van en blocs de 4, 8 o 16 depenent de les necessitats de cada part de la planta.

6.8.4. Hardware i software (Autòmat, Pc ) El sistema de control està implementat mitjançant un autòmat de la casa siemens (S7-200), amb els seus corresponents mòduls E/S (digitals / analògics). La xarxa de comunicació utilitzada és la Profibus, amb protocols RS232-C i RS485 entre les diferents parts de la planta. Dins de la programació s’han inclòs els històrics que emmagatzemen en tot moment els valors llegits pel nostre sistema en cada punt de la planta, valors de pH, temperatura, oxigen dissolt, cabal, pressions, etc. Els programes utilitzats són el MicroWIN 3.2 per a la programació del PLC.



Existeix un sistema de televigilància que serveix per enviar missatges (programats per nosaltres) de text a un numero de telèfon mòbil predeterminat. Existeixen un numero limitat de missatges a enviar, com és normal la prioritat de la emergència així ho indica. 6.8.5. Variadors de freqüència

La seva funció consisteix en la regulació de la potència donada al motor, depenent de les necessitats de la planta en cada moment. Amb aquest sistema, la reducció de la pressió és proporcional al quadrat de la velocitat, que implica un control més lineal i un efecte favorable sobre la eficiència. El consum d’energia baixa dràsticament doncs la potència és proporcional al cub de la velocitat a l’eix de la bomba i, el flux és proporcional a la velocitat en l’eix.

Exemple de control de velocitat

El control electrònic és el cervell d’un variador de velocitat. Bàsicament, realitza les següents funcions:

m Rep el senyal de velocitat necessària pel sistema (0-10V ó 4-20 mA) m Rep les ordres de l’usuari: arranc, paro, inversió, etc. m Genera les formes d’ona modulades en l’espai vectorial. Commuta els interruptors de forma

adequada per aplicar al motor la tensió i la freqüència que faci girar el motor a la velocitat desitjada.

m Vigila el corrent en el motor per protegir el variador i el motor enfront a sobrecàrregues. m Permet realitzar el ajusts necessaris per a una aplicació: rampes d’aceleració i desaceleració,

velocitat màxima i mínima, etc. m Proporciona l’estat de les sortides: corrent en el motor, freqüència, marxa, arranc, indicació de

fallo, etc.



A l’hora de triar un equip del mercat, ja siguin variadors de velocitat, bombes o qualsevol altre equip, un factor a tenir en compte és el rendiment. En el cas que ens ocupa, els variadors, el rendiment oscil·la entre el 96% i el 98%. Pot donar-se la paradoxa que el de menor rendiment sigui el millor equip, doncs un rendiment per exemple d’un 97% a plena càrrega sigui conseqüència de la incorporació de filtres d’harmònics i de ràdio freqüències, on es pot produir una caiguda de tensió i per tant una pèrdua en forma de calor, però que són necessaris per a un correcte funcionament de la instal·lació. Hem d’assegurar-nos que l’equip incorpori aquests filtres.

En el cas de la eficiència del motor si que hi poden haver diferències significatives alhora de triar un variador o un altre, doncs depenent de la freqüència de commutació de l’equip tindrem més o menys quantitat d’harmònics al motor. Si l’equip disposa de tiristors GTO tindrem més distorsió harmònica i la eficiència baixarà, en el cas de tenir transistors IGBT en l’inversor la distorsió és molt menor amb una eficiència molt més elevada.

Comportament del sistema

Alhora de treballar amb variadors de velocitat l’aspecte realment important és la eficiència combinada entre el variador i el motor. És irrellevant tenir un rendiment en el variador elevat si el rendiment variador-motor és baix

L’efecte de variar la freqüència és essencialment el mateix que el de variar la velocitat. Si es canvia la velocitat, el cabal, la pressió, la potència i la eficiència seran modificades d’acord amb les Lleis de Semblança. Aquestes lleis demostren que el cabal es proporcional a la velocitat, la pressió és proporcional al quadrat de la velocitat i la potència a l’eix és proporcional al cub de la velocitat.

Podem expressar les següents equacions:

Un exemple d’aplicació seria:

Una bomba treu un cabal de 100 l/s a una alçada de 10 m i te un rendiment hidràulic del 80%. Amb aquestes condicions la potència hidràulica serà aproximadament de 123 kW. Si es reduís la freqüència un 10% sobre la nominal (50 Hz), els resultats serien:

- El cabal baixaria a 0.9×100 = 90l/s. (fig.1&2) - L’alçada d’elevació es reduiria a 0.92×10 = 8.1m. (fig.1) - La potència hidràulica disminueix a 0.93×12.3 = 89.4Kw. (fig.2).



Fig.1 Corbes típiques en bombes i ventiladors a velocitat fixe

Fig.2 Canvi de la corba de la bomba mentre baixa la velocitat.

Fig.3 Canvi de les corbes d’eficiència i potència mentre baixa la velocitat



Si es connectessin els punts corresponents a les diferents velocitats ( com mostra la fig. 1) la corba resultant serà per a una eficiència hidràulica constant. Aquestes corbes posseeixen la forma de H= k×Q2. En conseqüència qualsevol punt sobre la corba d’una bomba s’aproparà a l’origen en la paràbola mentre es manté la seva eficiència hidràulica a mesura que la freqüència tendeix a zero.

Els variadors de freqüència utilitzats són de la sèrie GS2, connectats a l’autòmat mitjançant port sèrie RS-485 i controlat amb la senyal d’entrada que prové del cabalímetre en el variador del sistema hidràulic. 6.8.6. Grup Electrogen d’emergència El grup electrogen té com a combustible el gas-oil i ja es trobava en la piscifactoria abans de començar la seva automatització. Es posa en el cas de no tenir subministrament elèctric de companyia.


AUTOMATITZACIÓ


MEMÒRIA DE CÀLCUL

Alumne : Jordi SALVAT I SABATÉ Director del projecte: D. Joaquín CRUZ PÉREZ Curs: 2004 - 2005 Convocatòria: Juny Plà d’estudis: 1993

Memòria de Càlcul

Jordi Salvat PFC-Automatització d’una piscifactoria - Index

INDEX

1. Càlculs Hidràulics

1.1 Volum d’aigua de la planta ......................................................................................... 1 1.2 Dimensió bassa de reserva ......................................................................................... 2 1.3 Cabal necessari ........................................................................................................... 2 1.4 Potència Bombes ......................................................................................................... 2

2. Càlculs sistema de control

2.1. Variables a controlar ................................................................................................. 4 2.2. Factors correcció entrades analògiques ..................................................................... 4

3. Càlculs sistemes aireació / oxigenació .................................................................................. 5

4. Càlculs elèctrics

4.1. Protecció equips planta ............................................................................................. 5 4.2. Alimentació PLC ....................................................................................................... 6

5. Variador de freqüència ...........................................................................................................7

6. Programació Sistema de control

6.1. Sistema hidràulic ....................................................................................................... 8 6.2. Sistema aireació/ oxigenació ................................................................................... 16 6.3. Fase Larvària ........................................................................................................... 18 6.4. Fases Alevina / Preengreix .......................................................................................20

7. Llistat Programa .................................................................................................................... 21

7.1. Programa principal (OB1) ....................................................................................... 21 7.2. Dades programa (DB1) ........................................................................................... 50 7.3. Subrutines ................................................................................................................50 7.4. Taula de símbols ......................................................................................................51

..

Memòria de Càlcul

Jordi Salvat PFC- Automatització d’una piscifactoria 1/ 52

1. Càlculs hidràulics 1.1 Volum d’aigua de la planta Dins de la planta hi ha catorze tancs de cultiu, tots de tipus circular, distribuïts entre les diferents fases larvària, alevina i de preengreix.

- Fase Larvària: En aquesta fase hi ha 7 tancs, les mides dels quals són: Alçada de les piscines h = 1m Diàmetre de les piscines d = 2,5 m El volum total de les piscines és: VL = 7 · ( πr2 · h ) = 7· ( 3,14 · (1,25)2 · 1) = 7 · 4,9 m3 = 34,34 m3

- Fase Alevina:

En aquesta fase hi ha 5 tancs, les mides dels quals són : Alçada de les piscines h = 1 m Diàmetre de les piscines d = 4 m El volum total de les piscines és: VA = 7 · ( πr2 · h ) = 5 · ( 3,14 · ( 2 )2 · 1) = 5 · 12,56 m3 = 62,8 m3

- Fase de Preengreix: En aquesta fase hi ha 2 tancs, les mides dels quals són: Alçada de les piscines h = 1,2 m Diàmetre de les piscines d = 8 m El volum total de les piscines és: VP = 2 · ( πr2 · h ) = 2 · ( 3,14 · ( 4 )2 · 1,2 ) = 2 · 60,28 m3 = 120,57 m3 Volum total de la planta = VL + VA + VP = 34,34 m3 + 62,8 m3 + 120,57 m3 = 217,71 ≅ 218 m3

Memòria de Càlcul


1.2. Dimensió bassa de reserva La bassa de reserva és el pas mig entre l’aigua del pou i la planta, la seva funció és poder garantir la distribució d’aigua en tot moment.

Necessitem un volum de seguretat d’aigua de la nostra planta cinc vegades la capacitat màxima de la mateixa, per aquest motiu el volum de la bassa de reserva serà: Vbassa = 5 * Vtotal = 5 * 218 m3 = 1090 m3 Per poder normalitzar aquest volum a termes estàndards l’hem aproximat a 1100 m3

1.3. Cabal necessari

Per poder fer el càlcul del cabal de la nostra planta hem de tenir en compte diferents paràmetres: - Numero de renovacions diàries d’aigua:

necessitem 3 renovacions d’aigua, això implica:

=diarenov

diah/.3

/241 renovació cada 8 h

- Volum total d’aigua de la planta, l’hem calculat en l’apartat 1.1, és de 218 m3

Amb aquest dos paràmetres podem deduir el cabal necessari:

Cabal = ==hm

hVT

8218

8

3

27,25 m3 / h

1.4. Potència de les bombes

Necessitem una bomba amb un cabal de distribució de 30 m3 / h, per aquest cabal la potència necessària és de 7,5 C.V. Per motius de seguretat en la nostra planta s’han instal·lat dues bombes en paral·lel, però només treballarà una de elles, l’altre es posarà en funcionament en cas d’avaria de la bomba principal. Aquestes bombes estan governades mitjançant un variador de velocitat, que garantirà el màxim rendiment de cada una de elles. La bomba de sortida d’aigua del pou també és de 30 m3/ h i 5,5 CV de potència, les seves maniobres estan governades mitjançant els sensors de nivell instal·lats en la bassa de reserva.

Memòria de Càlcul


2. Càlculs sistema de control El sistema està controlat mitjançant un autòmat de la marca Siemens, en concret el S7-200 amb una CPU tipus 214. La descripció d’aquest autòmat es pot consultar en l’annex d’aquest projecte.

2.1. Variables a controlar Per cada un dels sistemes de la planta tenim una sèrie de paràmetres d’entrada/sortida a controlar. En la taula següent tenim el resum:

ENTRADES (sensors de la planta) SORTIDES

SISTEMA DE LA PLANTA DISCRETES ANALÒGIQUES RELES HIDRÀULIC 22 2 22

AIREACIÓ/OXIGENACIÓ 2 2 4 LARVARI 7 8 7

ALEVINATGE 5 5 5 PREENGREIX 2 2 2

38 19 40

En el nostre sistema necessitem el control de:

- 38 entrades digitals - 19 entrades analògiques - 40 sortides de relé

La CPU 214 del nostre sistema te una capacitat de 14 entrades i 10 sortides, per això necessitem 3 mòduls d’ampliació EM223 de 16 entrades / 16 sortides cada un.

Aquestes entrades i sortides estan alimentades mitjançant dues fonts:

- Font 230 VAC / 24 DC 2A, alimenta els actuadors (sortides) - Font 230 VAC / 24 DC 1,3 A , alimenta els sensors ( entrades )

Memòria de Càlcul


2.2. Factors de correcció en la transformació d’entrades analògiques

En general, per qualsevol magnitud (temperatura, pressió,..) el valor real seria:

ecisióVV

VVV imMaxllegitimreal Pr

)(· min

min

−+=

on Vminim i Vmax són els ajustos Zero i Span del transductor i Precisió és la precisió del mòdul d’entrada analògic utilitzat. Per cada un dels sensors analògics que tenim a la planta (cabal, temperatura, pressió d’aigua, pressió d’oxigen i oxigen dissolt) s’utilitzarà aquesta formula.

- Sensor de cabal : activarem l’alarma per valors inferiors a 20 m3 / h - Sensor de temperatura: activarem l’alarma per valors inferiors a 15 ºC i valors superiors a

30 ºC - Sensors d’oxigen dissolt: activarem l’alarma per valors inferiors a 3 ppm - Sensor de pressió oxigen: activarem l’alarma per valors inferiors a 4 bar.

3. Càlculs sistemes d’aireació i oxigenació La producció d’oxigen gasificat és un sistema subcontractat a una empresa externa, el sistema només controlarà que la pressió de sortida sigui correcte. El sistema d’aireació, tenint en compte el volum total de l’aigua de la planta i el volum de les piscines és necessari un bufador amb capacitat de sortida d’aire de 500 m3 / h i 1 C.V. de potència. Igual que en el sistema de distribució en tenim dos de bufadors, en cas d’avaria es posaria a funcionar l’altre. El bufador funciona 24 h diàries, 365 dies l’any. 4. Càlculs elèctrics En aquest apartat calculem les necessitats dels equips elèctrics presents en la nostra planta 4.1. Proteccions equips de la planta Motors:

- 1 bomba vertical de captació d’aigua del pou:

PN = 5,5 CV (4 KW) I = 8,6 A En aquest cas s’instal·la un interruptor diferencial de 15 A i un PIA de 10 A amb una sensibilitat de 300mA. La secció dels cables és de 2,5 mm2

Memòria de Càlcul


- 2 bombes centrífugues de distribució d’aigua de la planta:

PN = 7,5 CV ( 5,5 KW) I = 14,2 A En aquest cas s’instal·la un interruptor diferencial de 20 A i un PIA de 15 A amb una sensibilitat de 300 mA. La secció del cables és de 2,5 mm2

Electrovàlvules: Les maniobres de les electrovàlvules del sistema hidràulic es fan amb actuadors elèctrics alimentats a 220 Vac, les característiques dels motors d’aquestes electrovàlvules són: PN = 1 CV ( 0.73 KW ) I = 4,2 A En aquest cas s’instal·la un diferencial general de 10 A amb sensibilitat de 300 mA i un PIA per cada una de les vàlvules de 5 A.

4.2. Alimentació PLC

El PLC està composat per la CPU, dues fonts d’alimentació i 3 mòduls d’ampliació d’entrades i sortides. El balanç de corrent és:

Corrent màxima CPU DC 5 V DC 24 V CPU 214 DC/DC/DC 660 mA 280 mA

Consum del sistema DC 5 V DC 24 V

CPU 214 DC/DC/DC Unitat Central 14 entrades · 7 mA = 98 mA 3 mòduls d’ampliació EM223 3 · 90 mA = 270 mA 3 · 90 mA = 270 mA

Consum Total 660 mA – 270 mA = +390 mA 280- (98 + 270) = -88 mA En el nostre cas necessitarem 2 fonts addicionals per alimentar el nostre PLC

Memòria de Càlcul


5. Variador de freqüència El variador de freqüència te com a objectiu obtenir el màxim rendiment energètic de les bombes de distribució. Les característiques tècniques es troben en l’annex d’aquest projecte. Posseeix una entrada analògica on es connectarà la senyal de sortida del cabalímetre del sistema, depenent de la senyal del sensor donarà més o menys potència als motors. El rang de sortida del sensor és de 0 – 20 mA. ( 0 m3 / h – 70 m3 / h) Els paràmetres a calcular són:

1.- Màxima freqüència de sortida = baseFreqüènciabaseVelocitat

màximaVelocitat⋅

Max.freqüència = HzHzmprmpr

5050...2850...2850

=⋅

2.- % Balanç analògic = 100.Re

⋅sortidadefreqüènciaMàxima

FreqüènciaMinferència

% Balanç analògic = 010050

0=⋅

Hz%

3.- % Guany analògic = 100.

..⋅

−sortidadeFreqüènciaMàxFreqüènciaMinFreqüènciaMax

% Guany analògic = %10010050

050=⋅

−Hz

Hz

4.-Punt mig de freqüència = FreqüènciaMinFreqüènciaMinFreqüènciaMax

.2

..+

−

Punt mig de freqüència = Hz2502

050=+

−

Memòria de Càlcul


La corba de treball és:

Corba de treball

0

10

20

30

40

50

60

0 5 10 15 20 25

Corrent d'entrada(mA)

Fre

qü

ènci

a d

e so

rtid

a (H

z) Corba de treball

6. Programació sistema de control La programació del sistema de control s’ha realitzat amb el programa Micro-Win 32 de Siemens, s’ha realitzat basant-se en l’anàlisi de cada un dels diferents sistemes a controlar, que són: 6.1. Sistema Hidràulic Aquest sistema te com a objectiu el control de la distribució de l’aigua a la planta Diagrama de blocs

Memòria de Càlcul


Variables del sistema Senyals d’entrada del sistema : Aquest sistema consta de 24 entrades, 22 de tipus discret (tot / res) i 2 d’analògiques. Les entrades són : - 3 sensors de nivell de tipus discret instal·lats en la bassa de reserva

- Nivell màxim ( E1 ) - Nivell mínim ( E2 ) - Nivell mínim perillós ( E3 )

- 3 vigilants de tensió, un per cada una de les tres bombes del sistema - 16 senyals de fi de carrera, dos per cada una de les vuit vàlvules del sistema, ens indicaran

en cada moment l’estat de cada una de les vàlvules (oberta / tancada)

- 2 sensors analògics, un de temperatura i un de pH de l’aigua Senyals de sortida del sistema: Aquest sistema consta de 22 sortides, que són:

- 6 reles (3 de marxa i 3 de paro, un per cada una de les bombes del sistema ) - 16 reles ( 8 d’ordre d’obertura i 8 d’ordre de tancament de cada una de les vàlvules del

sistema )

Memòria de Càlcul


Grafcets del sistema

100

101

KM1 · 60 s / X171

ALR_BOM1SEVEMERG_OBRIREVCLAV_TANCAREVFON_OBRIREVFOFF_TANCAR

102

EVEMERG_ON · EVCLAV_OFF · EVFON_ON · EVFOFF_OFF

RECIRCULACIÓ

KM1

103 ALR_BOM1REVEMERG_TANCAR

EVCLAV_OBRIR

EVEMERG_OFF · EVCLAV_ON

G1 - Control Bomba 1 (Bomba Pou)

CR ALR_BOM1 5 min / X102

CCCC

EVEMERG_ONEVCLAV_OFFEVFON_ONEVFOFF_OFF

C

C

EVEMERG_OFF

EVCLAV_ON

170

Niv_Max

171

Niv_min

KM1

G9 - Control Nivell bassa

Memòria de Càlcul


EVEB3_ON · EVEB2_OFF · EVSB3_ON · EVSB2_OFF · KM3

BOMBA DE RESERVA

113

KM2

112

G4 - Control Bombes 2 i 3

EVSB2_TANCAR

EVSB3_OBRIREVEB2_TANCAR

EVEB3_OBRIR

ALR_BOM2S111

KM2

110

DS KM3 30 s

EVEB2_OBRIREVSB3_TANCAR

EVSB2_OBRIR

EVEB3_TANCAR

KM3ALR_BOM2

RR

EVEB3_OFF · EVEB2_ON · EVSB3_OFF · EVSB2_ON

CR ALR_BOM2 5 min / X112

C

C

C

C

EVEB3_ON

EVEB2_OFFEVSB3_ON

EVSB2_OFF

CC

CC

EVEB3_OFF

EVEB2_ONEVSB3_OFF

EVSB2_ON

Memòria de Càlcul


C122

121

X101 + X103

120

G2 - Control Electrovàlvules 1

OBRINT VÀLVULES 1

60 s / X121

C

CC

ALR_EVEMERGALR_EVCLAV

ALR_EVFON

ALR_EVFOFF

( X101 · EVEMERG_ON) + ( X103 · EVEMERG_OFF )

( X101 · EVCLAV_OFF) + ( X103 · EVCLAV_ON )

( X101 · EVFON_ON ) ( X101 · EVFOFF_OFF )

X101 · X103

X101 · X103

( X111 · EVEB2_OFF) + ( X113 · EVEB2_ON )

( X111 · EVSB2_OFF) + ( X113 · EVSB2_ON )

X111 · X113

ALR_EVSB2

ALR_EVEB3

ALR_EVSB3

ALR_EVEB2

C

X111 · X113

60 s / X131

132 C

C

C

G5 - Control Electrovàlvules 2

OBRINT VÀLVULES 2

X111 + X113

131

130

( X111 · EVEB3_ON) + ( X113 · EVEB3_OFF )

( X111 · EVSB3_ON) + ( X113 · EVSB3_OFF )

Memòria de Càlcul


TANCANT VÀLVULES

ALR_EVFONC203

60 s / X202

202

G3 - Control Filtres arena

201

X103

200

TANCANT FILTRES

10 min / X201

EVFON_TANCAREVFOFF_OBRIR

C ALR_EVFOFFEVFON_OFFEVFOFF_ON

204NETEJAR_FILTRES

NETEJANT FILTRES

EVFON_OFF · EVFOFF_ON

EVFON_OFF · EVFOFF_ON

CC

EVFON_OFFEVFOFF_ON

2 min / x204 + X103

Paro_bomba1

KM1

KM1

G8 - Marxa - Paro

162 R

160

Marxa_bomba1

161

KM1

S KM1

Paro_bombes2/3

R

KM2 · KM3

163 KM2KM3R

KM2

Marxa_bomba2

164

KM2

165KM2S KM2R

Paro_bomba2

Memòria de Càlcul


60 s / X111 + Niv_Min_Perillos

142

141

140

G6 - Actuació d'emergència

60 s / X141 + Niv_min_perillos

ALR_BOM2/3

EVEMERG_TANCAREVCLAV_TANCAR

C KM2 + KM3

C ALR_NIV_BASSA Niv_Min_Perillos

F/G1:{ }

F/G2:{ }F/G3:{ }F/G4:{ }

F/G5:{ }

(KM2 + KM3) · Niv_min_perillos

(KM2 + KM3)

ALR_EVCLAVALR_EVEMERG

EVCLAV_OFF, 60 sEVEMERG_OFF, 60 s

CDCD

143

F/G3:{200}

F/G5:{130}

F/G4:{110}

F/G2:{120}

F/G1:{100}

EVCLAV_OBRIR

EVEMERG_OBRIR

EVEMERG_ON · EVCLAV_ON

CD ALR_EVCLAV

CD ALR_EVEMERGEVCLAV_ON, 60 s

EVEMERG_ON, 60 s

F/G7:{ }F/G8:{ }

F/G7:{150}F/G8:{160}

F/G9:{ 171 }

F/G9:{170}

X163

C

CEVCLAV_OFFEVEMERG_OFF

*Niv_Min_Perillos

CC EVCLAV_ON

EVEMERG_ON

Memòria de Càlcul


Cabal < consigna_cabal

ALRM_CABAL

G7 - Control Cabal

151

150

C 30 s / X151

Cabal >= consigna_cabal

Temp < Consigna_minima_temp + Temp > Consigna_màxima_temp

ALR_TEMPERATURA406 D

405

G13 - Control Temperatura

15 s

Temp > Consigna_minima_temp · Temp < Consigna_màxima_temp

Memòria de Càlcul


6.2. Sistema d’aireació i oxigenació Aquest sistema te com a objectiu el control de la distribució d’aire i oxigen a la planta Variables del sistema Senyals d’entrada: El sistema consta de 4 entrades ( 2 de tipus discret (tot / res) i 2 d’analògiques) que són:

- 1 sensor de pressió d’aire - 1 sensor de pressió d’oxigen - 2 vigilants de tensió ( un per cada un dels bufadors del sistema d’aireació )

Senyals de sortida: El sistema consta de 4 sortides que són:

- 2 reles de marxa (contacte normalment obert) - 2 reles de paro (contacte normalment tancat )


G10 - Control Oxigen Planta

PO2 >= Consigna O2

PO2 < Consigna O2

301

300

ALR_PRESSIO_O2D 15 s

Memòria de Càlcul


Paire >= Consigna aire

G11 - Control Aire Planta

Paire < Consigna aire

306

305

ALR_PRESSIO_AIRED 15 s

60 s/x601 · KM5

G12 - Control Bufadors

KM4

601

600

ALR_BUFADOR_1KM5

KM4

602 ALR_EMERG_AIREACIO

KM4 + KM5

X606

Memòria de Càlcul


KM4

Marxa_bufador_1

604

KM4 · KM5

Paro_bufadors_12

KM4

605KM4S KM4R

Paro_bufador_1

606KM5KM4

RR

G14 - Marxa - Paro Bufadors

603

6.3. Fase Larvària Aquest sistema té com a objectiu controlar els paràmetres necessaris pel bon funcionament de la fase de creixement larvària. Variables del sistema Senyals d’entrada: El sistema consta de 15 entrades ( 7 de tipus discret (tot / res) i 8 de tipus analògic) que són:

- 7 sensors de nivell ( un per cada tanc de la planta ) - 7 sensors d’oxigen dissolt (un per cada tanc de la planta ) - 1 sensor de pH instal·lat en un dels tancs

Senyals de sortida: El sistema consta de 7 sortides que són cada una de les electrovàlvules d’entrada d’oxigen a cada un dels tancs.

Memòria de Càlcul



Grafcets control de nivell, en aquest sistema n’existeixen set, un per cada tanc de la planta

Niv_TLX

501 ALR_Niv_TLX

500

G"X" - Control Nivell Tanc "X" Larvari

Niv_TLX

Grafcets control d’oxigen dissolt, en aquest sistema n’existeixen set, un per cada tanc de la planta

G"X" - Control Oxigen dissolt Tanc "X" Larvari

O2_TLX < consigna_O2

504

502

EV02_TLX

503

Adicció_Oxigen_TLXALR_O2_TLX

15 s / X503

O2_TLX > consigna_O2

O2_TLX > consigna_O2

Memòria de Càlcul


Grafcet control pH

G12 - Control pH

pH < Consigna_minima_pH + pH > Consigna_màxima_pH

401

400

ALR_pHD 15 s

pH > Consigna_minima_pH · pH < Consigna_màxima_pH

6.4. Fase Alevina, Fase Preengreix Els objectius d’aquests sistemes són els mateixos que els de la fase larvaria. En la fase alevina hi han cinc tancs per controlar i en la fase de preengreix hi han dos tancs. Les diferents variables a controlar en cada un d’ells són: Variables dels sistemes Senyals d’entrada: Alevina : 10 entrades ( 5 sensors de nivell discrets (tot / res) i 5 sensors d’oxigen (analògics)) Preengreix: 4 entrades ( 2 sensors de nivell discrets ( tot / res) i 2 sensors d’oxigen (analògics)) Senyals de sortida: Alevina : 5 sortides ( electrovàlvules d’oxigen de cada un dels tancs) Preengreix: 2 sortides (electrovàlvules d’oxigen de cada un dels tancs)

Memòria de Càlcul


Grafcets dels sistemes Els grafcets dels sistemes són iguals que els de la fase alevina però amb menys tancs i sense sensor de pH. 7. Llistat Programa El programa utilitzat per realitzar aquest projecte és MicroWin 32 de Siemens, els diferents mòduls del programa són: 7.1 Programa principal (OB1)

NETWORK 1 //CONDICIONS INICIALS //En el primer cicle de funcionament de la CPU s'activa la marca interna SM0.1. En aquest primer cicle activem //les etapes inicials de cada un dels grafcets del sistema LD SM0.1 S S0.0, B#1 S S0.4, B#1 S S0.6, B#1 S S1.2, B#1 S S1.4, B#1 S S1.7, B#1 S S2.2, B#1 S S2.7, B#1 S S3.5, B#1 S S4.1, B#1 S S4.2, B#1 S S4.3, B#1 NETWORK 2 //ETAPA INICIAL G1 - CONTROL BOMBA POU LSCR S0.0 NETWORK 3 //TRANSICIO ETAPA 0 A 1 - G1 //Si la bomba del pou no es posa en marxa despres de 60 s d'assolir el nivell minim de la bassa pasarem a la següent etapa LDN "Guarda_bomba_pou" A "Temp_marxa_bomba_pou" SCRT S0.1 NETWORK 4 //FI ETAPA INCIAL SCRE

Memòria de Càlcul


NETWORK 5 //INICI ETAPA 1 G1 LSCR S0.1 NETWORK 6 //ACCIONS ETAPA 1 - G1 //En aquesta etapa activem l'alarma de la bomba del pou i maniobrem les diferents electrovalvules per passar a la recircualcio de l'aigua de la bassa LD SM0.0 LPS S "Alarma_bomba_pou", B#1 AN "Evemerg_on" = "Evemerg_obrir" LRD AN "Evclav_off" = "Evclav_tancar" LRD AN "EvFon_on" = "EvFon_obrir" LPP AN "Evfoff_off" = "EvFoff_tancar" NETWORK 7 //CONDICIONS TRANSICIO ETAPA 1 A 2 - G1 //Quan tenim totes les electrovalvules en posicio correcta pasem a la següent etapa LD "Evemerg_on" A "Evclav_off" A "EvFon_on" A "Evfoff_off" SCRT S0.2 NETWORK 8 //FI ETAPA 1 SCRE NETWORK 9 //INICI ETAPA 2 - G1 LSCR S0.2 NETWORK 10 //ACCIONS ETAPA 2 - G1 //Deixem activada l'alarma de la bomba del pou LD SM0.0 = "Alarma_bomba_pou"

Memòria de Càlcul


NETWORK 11 //CONDICIONS TRANSICIO ETAPA 2 A 3 - G1 //En el moment que la bomba del pou funciona desactivem l'alarma i pasem a la següent etapa LD "Guarda_bomba_pou" SCRT S0.3 NETWORK 12 //FI ETAPA 2 SCRE NETWORK 13 //INICI ETAPA 3 - G1 LSCR S0.3 NETWORK 14 //ACCIONS ETAPA 3 -G1 //Tornem les electrovalvules a l'estat de funcionament normal de la planta LD SM0.0 LPS AN "Evemerg_off" = "Evemerg_tancar" LRD AN "Evclav_on" = "Evclav_obrir" LPP R "Alarma_bomba_pou", B#1 NETWORK 15 //CONDICIONS TRANSICIONS ETAPA 3 A 0 - G1 LD "Evemerg_off" A "Evclav_on" SCRT S0.0 NETWORK 16 //FI ETAPA 3 G1 SCRE NETWORK 17 //INICI ETAPA 0 G9 - CONTROL NIVELL BASSA //Controla el funcionament del motor de la bomba del pou en funció del nivell de bassa de reserva LSCR S0.4

Memòria de Càlcul


NETWORK 18 //CONDICIONS DE TRANSICIO ETAPA 0 A 1 - G9 LD "Niv_mig_bassa" SCRT S0.5 NETWORK 19 //FI ETAPA 0 - G9 SCRE NETWORK 20 //INICI ETAPA 1 - G9 LSCR S0.5 NETWORK 21 //ACCIONS ETAPA 1 - G9 //Un cop s'assoleix el nivell minim de la bassa posem en funcionament la bomba del pou, //tambe activem un temporitzador de vigilància de posada en marxa de la bomba LD SM0.0 TON "Temp_marxa_bomba_pou", W#+600 = "Marxa_bomba_pou" NETWORK 22 //CONDICIONS DE TRANSICIO ETAPA 1 A 0 - G9 LD "Niv_max_bassa" SCRT S0.4 NETWORK 23 //FI ETAPA 1 - G9 SCRE NETWORK 24 //ETAPA INICIAL G4 - CONTROL BOMBES 2/3 //Aquest grafcet controla el funcionament de les bombes de distribució d'aigua.Si una d'elles es para, posa en funcionament automaticament l'altre fins que la primera torna a funcionar. LSCR S0.6 NETWORK 25 //CONDICIONS DE TRANSICIO ETAPA 0 A 1 G4 LDN "Guarda_bomba_2" SCRT S0.7 NETWORK 26 //FI ETAPA 0 G4 SCRE

Memòria de Càlcul


NETWORK 27 //INCI ETAPA 1 - G4 LSCR S0.7 NETWORK 28 //ACCIONS ETAPA 1 - G4 LD SM0.0 LPS S "Alarma_bomba_2", B#1 TON "Temp_marxa_bomba3", W#+300 AN "Eveb3_on" = "Eveb3_obrir" LRD AN "Eveb2_off" = "Eveb2_tancar" LRD AN "Evsb3_on" = "Evsb3_obrir" LRD AN "Evsb2_off" = "Evsb2_tancar" LPP A "Temp_marxa_bomba3" = "Marxa_bomba_3" NETWORK 29 //CONDICIONS DE TRANSICIO ETAPA 1 A 2 G4 LD "Eveb3_on" A "Eveb2_off" A "Evsb3_on" A "Evsb2_off" A "Guarda_bomba_3" SCRT S1.0 NETWORK 30 //FI ETAPA 1 - G4 SCRE NETWORK 31 //INICI ETAPA 2 G4 LSCR S1.0 NETWORK 32 //CONDICIO TRANSICIO ETAPA 2 A 3 LD "Guarda_bomba_2" SCRT S1.1

Memòria de Càlcul


NETWORK 33 //FI ETAPA 2 SCRE NETWORK 34 //INICI ETAPA 3 G4 LSCR S1.1 NETWORK 35 //ACCIONS ETAPA 3 G4 LD SM0.0 LPS R "Alarma_bomba_2", B#1 = "Paro_bomba_3" AN "Eveb3_off" = "Eveb3_tancar" LRD AN "Eveb2_on" = "Eveb2_obrir" LRD AN "Evsb3_off" = "Evsb3_tancar" LPP AN "Evsb2_on" = "Evsb2_obrir" NETWORK 36 //CONDICIONS TRANSICIO ETAPA 3 A 0 LD "Eveb3_off" A "Eveb2_on" A "Evsb3_off" A "Evsb2_on" SCRT S0.6 NETWORK 37 //FI ETAPA 3 G4 SCRE NETWORK 38 //INICI ETAPA 0 G2 - CONTROL ELECTROVALVULES 1 //Controla que les maniobres de les electrovalvules sigui correcta, el control es fa mitjançant els sensors final de carrera que posseiexen cada una de les electrovàlvules.En cas de malfuncionament d'una de elles s'activa la corresponent alarma. Les electrovalvules controlades són la d'emergència, la de clavegueram i les d'entrada i bypass del filtre. LSCR S1.4

Memòria de Càlcul


NETWORK 39 //CONDICIONS TRANSICIO ETAPA 0 A 1 - G2 LD S0.1 O S0.3 SCRT S1.5 NETWORK 40 //FI ETAPA 0 G2 SCRE NETWORK 41 //INICI ETAPA 1 G2 LSCR S1.5 NETWORK 42 //ACCIONS ETAPA 1 G2 LD SM0.0 TON T40, W#+600 NETWORK 43 //CONDICIONS TRANSICION ETAPA 1 A 0 G2 LDN S0.1 AN S0.3 SCRT S1.4 NETWORK 44 //CONDICIONS TRANSICIO ETAPA 1 A 2 G2 LD T40 SCRT S1.6 NETWORK 45 //FI ETAPA 1 G2 SCRE NETWORK 46 //INCI ETAPA 2 G2 LSCR S1.6 NETWORK 47 //ACCIONS ETAPA 2 G2 LD SM0.0 LPS LD S0.1 AN "Evemerg_on" LD S0.3 AN "Evemerg_off" OLD ALD

Memòria de Càlcul


= "Alarma_evemerg" LRD LD S0.1 AN "Evclav_off" LD S0.3 AN "Evclav_on" OLD ALD = "Alarma_evclav" LPP LPS A S0.1 AN "EvFon_on" = "Alarma_evfon" LPP A S0.3 AN "EvFon_off" = "Alarma_evfoff" NETWORK 48 //CONDICIONS TRANSICIO ETAPA 2 A 0 G2 LDN S0.1 AN S0.3 SCRT S1.4 NETWORK 49 //FI ETAPA 2 G2 SCRE NETWORK 50 //CONTROL ELECTROVALVULES 2 //Controla el bon funcionament de les electrovalvules del sistema de distribució. El control es relaitza mitjançant els sensors final de carrera de cada una de les electrovalvules. LSCR S1.7 NETWORK 51 //CONDICIONS TRANSICIO ETAPA 0 A 1 G5 LD S0.7 O S1.1 SCRT S2.0 NETWORK 52 //FI ETAPA 0 G5 SCRE NETWORK 53 //INICI ETAPA 1 G5 LSCR S2.0

Memòria de Càlcul


NETWORK 54 //ACCIONS ETAPA 1 G5 LD SM0.0 TON T41, W#+600 NETWORK 55 //CONDICIONS TRANSICIO ETAPA 1 A 0 G5 LDN S0.7 AN S1.1 SCRT S1.7 NETWORK 56 //CONDICIONS TRANSICIO ETAPA 1 A 2 G5 LD T41 SCRT S2.1 NETWORK 57 //FI ETAPA 1 G5 SCRE NETWORK 58 //INICI ETAPA 2 G5 LSCR S2.1 NETWORK 59 //ACCIONS ETAPA 2 G5 LD SM0.0 LPS LD S0.7 AN "Eveb2_off" LD S1.1 AN "Eveb2_on" OLD ALD = "Alarma_eveb2" LRD LD S0.7 AN "Evsb2_off" LD S1.1 AN "Evsb2_on" OLD ALD = "Alarma_evsb2" LRD LD S0.7 AN "Eveb3_on" LD S1.1 AN "Eveb3_off"

Memòria de Càlcul


OLD ALD = "Alarma_eveb3" LPP LD S0.7 AN "Evsb3_on" LD S1.1 AN "Evsb3_off" OLD ALD = "Alarma_evsb3" NETWORK 60 //CONDICIONS TRANSICIO ETAPA 2 A 0 G5 LDN S0.1 AN S0.3 SCRT S1.7 NETWORK 61 //FI ETAPA 2 G5 SCRE NETWORK 62 //INICI ETAPA 0 G3 - CONTROL FILTRES D'ARENA //Controla el funcionament dels filtres d'arena en cas de necessitat de recirculació de l'aigua. LSCR S2.2 NETWORK 63 //CONDICIO TRANSICIO ETAPA 0 A 1 G3 LD S0.3 SCRT S2.3 NETWORK 64 //FI ETAPA 0 G3 SCRE NETWORK 65 //INICI ETAPA 1 G3 LSCR S2.3 NETWORK 66 //ACCIONS ETAPA 1 G3 LD SM0.0 TON T42, W#+6000 NETWORK 67 //CONDICIO TRANSICIO ETAPA 1 A 2 G3 LD T42 SCRT S2.4

Memòria de Càlcul


NETWORK 68 //FI ETAPA 1 G3 SCRE NETWORK 69 //INICI ETAPA 2 G3 LSCR S2.4 NETWORK 70 //ACCIONS ETAPA 2 G3 LD SM0.0 LPS AN "EvFon_off" = "EvFon_tancar" LRD AN "EvFoff_on" = "EvFoff_obrir" LPP TON T43, W#+600 NETWORK 71 //CONDICIO TRANSICIO ETAPA 2 A 3 G3 LD T43 SCRT S2.5 NETWORK 72 //CONDICIONS ETAPA 2 A 4 G3 LD "EvFon_off" A "EvFoff_on" SCRT S2.6 NETWORK 73 //FI ETAPA 2 G3 SCRE NETWORK 74 //INICI ETAPA 3 G3 LSCR S2.5 NETWORK 75 //ACCIONS ETAPA 3 G3 LD SM0.0 LPS AN "EvFon_off" = "Alarma_evfon" LPP AN "EvFoff_on" = "Alarma_evfoff"

Memòria de Càlcul


NETWORK 76 //CONDICIONS TRANSICIO ETAPA 3 A 4 G3 LD "EvFon_off" A "EvFoff_on" SCRT S2.6 NETWORK 77 //FI ETAPA 3 G3 SCRE NETWORK 78 //INICI ETAPA 4 G3 LSCR S2.6 NETWORK 79 //ACCIONS ETAPA 4 G3 LD SM0.0 TON T44, W#+1200 NETWORK 80 //CONDICIO TRANSICIO ETAPA 4 A 0 G3 LD T44 SCRT S2.2 NETWORK 81 //FI ETAPA 4 G3 SCRE NETWORK 82 //INICI ETAPA 0 G8. PARO/MARXA BOMBES MANUALMENT //Controla el paro / marxa de les bombes del sistema de forma manual. Les actuacions es fan des de el panell d'operador situat a planta LSCR S2.7 NETWORK 83 //CONDICIONS TRANSICIO ETAPA 0 A 1 G8 LD "Marxa_manual_bpou" SCRT S3.0 NETWORK 84 //CONDICIONS TRANSICIO ETAPA 0 A 2 G8 LD "Paro_manual_bpou" SCRT S3.1 NETWORK 85 //CONDICIONS TRANSICIO ETAPA 0 A 3 G8 LD "Paro_manual_b3"

Memòria de Càlcul


SCRT S3.2 NETWORK 86 //CONDICIONS TRANSICIO ETAPA 0 A 3 G8 LD "Marxa_manual_b2" SCRT S3.3 NETWORK 87 //CONDICIONS TRANSICIO ETAPA 0 A 1 G8 LD "Paro_manual_b2" SCRT S3.4 NETWORK 88 //FI ETAPA 0 G8 SCRE NETWORK 89 //INICI ETAPA 1 G8 LSCR S3.0 NETWORK 90 //ACCIONS ETAPA 1 G8 LD SM0.0 = "Marxa_bomba_pou" NETWORK 91 //CONDICIO TRANSICIO ETAPA 1 A 0 G8 LD "Guarda_bomba_pou" SCRT S2.7 NETWORK 92 //FI ETAPA 1 G8 SCRE NETWORK 93 //INICI ETAPA 2 G8 LSCR S3.1 NETWORK 94 //ACCIONS ETAPA 2 G8 LD SM0.0 = "Paro_bomba_pou" NETWORK 95 //CONDICIO TRANSICIO ETAPA 2 A 0 G8 LDN "Guarda_bomba_pou" SCRT S2.7 NETWORK 96 //FI ETAPA 2 G8

Memòria de Càlcul


SCRE NETWORK 97 //INICI ETAPA 3 G8 LSCR S3.2 NETWORK 98 //ACCIONS ETAPA 3 G8 LD SM0.0 = "Paro_bomba_3" NETWORK 99 //CONDICIO TRANSICIO ETAPA 3 A 0 G8 LDN "Guarda_bomba_3" SCRT S2.7 NETWORK 100 //FI ETAPA 3 G8 SCRE NETWORK 101 //INICI ETAPA 4 G8 LSCR S3.3 NETWORK 102 //ACCIONS ETAPA 4 G8 LD SM0.0 = "Marxa_bomba_2" NETWORK 103 //CONDICIO TRANSICIO ETAPA 4 A 0 G8 LD "Guarda_bomba_2" SCRT S2.7 NETWORK 104 //FI ETAPA 4 G8 SCRE NETWORK 105 //INICI ETAPA 5 G8 LSCR S3.4 NETWORK 106 //ACCIONS ETAPA 5 G8 LD SM0.0 = "Paro_bomba_2"

Memòria de Càlcul


NETWORK 107 //CONDICIO TRANSICIO ETAPA 5 A 0 G8 LDN "Guarda_bomba_2" SCRT S2.7 NETWORK 108 //FI ETAPA 5 G8 SCRE NETWORK 109 //INICI ETAPA 0 G6 - ACTUACIÓ D'EMERGÈNCIA //Gestiona cada un dels possibles estats d'emergència de la nostra planta LSCR S3.5 NETWORK 110 //ACCIONS ETAPA 1 G6 LD SM0.0 A S0.7 TON T45, W#+600 NETWORK 111 //CONDICIONS TRANSICIO ETAPA 0 A 1 G6 LD T45 O "Niv_min_bassa" SCRT S3.6 NETWORK 112 //CONDICIO TRANSICIO ETAPA 0 A 2 G6 LDN "Guarda_bomba_2" AN "Guarda_bomba_3" SCRT S3.7 NETWORK 113 //FI ETAPA 0 G6 SCRE NETWORK 114 //INICI ETAPA 1 G6 LSCR S3.6 NETWORK 115 //ACCIONS ETAPA 1 G6 LD SM0.0 TON T46, W#+600

Memòria de Càlcul


NETWORK 116 //CONDICIONS TRANSICIO ETAPA 1 A 2 G6 LD T46 O "Niv_min_bassa" SCRT S3.7 NETWORK 117 //CONDICIONS TRANSICIO ETAPA 1 A 0 G6 LD "Guarda_bomba_2" A "Guarda_bomba_3" SCRT S3.5 NETWORK 118 //FI ETAPA 1 G6 SCRE NETWORK 119 //INICI ETAPA 2 G6 LSCR S3.7 NETWORK 120 //ACCIONS ETAPA 2 G6 LD SM0.0 LPS AN "Guarda_bomba_2" AN "Guarda_bomba_3" = "Alarma_bomba_2" = "Alarma_bomba_3" LRD LPS A "Niv_min_bassa" = "Alarma_niv_bassa" LRD AN "Evclav_off" = "Evclav_tancar" LRD AN "Evemerg_off" = "Evemerg_tancar" LRD R S0.0, B#8 LRD R S1.0, B#8 LRD R S2.0, B#7 LRD R S3.0, B#5 LPP TON T47, W#+600 LRD

Memòria de Càlcul


A T47 LPS AN "Evclav_on" = "Alarma_evclav" LPP AN "Evemerg_on" = "Alarma_evemerg" LPP R S4.1, B#2 NETWORK 121 //CONDICIONS DE TRANSICIO ETAPA 2 A 3 G6 LD "Guarda_bomba_2" O "Guarda_bomba_3" AN "Niv_min_bassa" SCRT S4.0 NETWORK 122 //FI ETAPA 2 G6 SCRE NETWORK 123 //INICI ETAPA 3 G6 LSCR S4.0 NETWORK 124 //ACCIONS ETAPA 3 G6 LD SM0.0 LPS AN "Evclav_on" = "Evclav_obrir" LRD AN "Evemerg_on" = "Evemerg_obrir" LRD TON T48, W#+600 LRD A T48 LPS AN "Evclav_on" = "Alarma_evclav" LPP AN "Evemerg_on" = "Alarma_evemerg" LPP S S0.0, B#1 R S0.4, B#1 R S0.6, B#1 R S1.2, B#1 R S1.4, B#1

Memòria de Càlcul


R S1.7, B#1 R S2.2, B#1 R S4.1, B#1 NETWORK 125 //CONDICIONS TRANSICIO ETAPA 3 A 0 G6 LD "Evemerg_on" A "Evclav_on" SCRT S3.5 NETWORK 126 //FI ETAPA 3 G6 SCRE NETWORK 127 //LECTURA SENSOR CABAL PLANTA LD SM0.0 CALL W#1, "Cabal", VD2000 NETWORK 128 LD SM0.0 TRUNC VD2000, VD2000 NETWORK 129 //ETAPA INCIAL G7 - CONTROL CABAL //Controla el cabal del sistema mitjançant el sensor de cabal situat a la canonada principal. El límit mínim a controlar és de 20 m3/h LSCR S1.2 NETWORK 130 //CONDICIONS DE TRANSICIO ETAPA 0 A 1 G7 LDR< VD2000, VD0 SCRT S1.3 NETWORK 131 //FI ETAPA 0 G7 SCRE NETWORK 132 //INCI ETAPA 1 G7 LSCR S1.3

Memòria de Càlcul


NETWORK 133 //ACCIONS ETAPA 1 G7 LD SM0.0 TON T39, W#+300 A T39 = "Alarma_cabal" NETWORK 134 //CONDICONS TRANSICIO ETAPA 1 A 0 G7 LDR>= VD2000, VD0 SCRT S1.2 NETWORK 135 //FI ETAPA 1 A G7 SCRE NETWORK 136 //LECTURA SENSOR TEMPERATURA DE LA PLANTA LD SM0.0 CALL W#1, "Temperatura", VD2002 NETWORK 137 LD SM0.0 TRUNC VD2002, VD2002 NETWORK 138 //INICI ETAPA 0 G13 - CONTROL TEMPERATURA //Controla la temperatura de l'aigua de la planta. Els límits màxim i mínim a controlar són 15 ºC i 35 ºC. LSCR S4.1 NETWORK 139 //CONDICIONS TRANSICIO ETAPA 0 A 1 G13 LDR< VD2002, VD2 OR> VD2002, VD4 SCRT S4.2 NETWORK 140 //FI ETAPA 0 G13 SCRE NETWORK 141 //INICI ETAPA 1 G13 LSCR S4.2

Memòria de Càlcul


NETWORK 142 //ACCIONS ETAPA 1 G13 LD SM0.0 TON T44, W#+150 A T44 = "Alarma_temperatura" NETWORK 143 //CONDICIONS TRANSICIO ETAPA 1 A 0 G13 LDR> VD2002, VD2 OR< VD2002, VD4 SCRT S4.1 NETWORK 144 //FI ETAPA 1 G13 SCRE NETWORK 145 //CONTROL NIVELL TANCS LARVARI //Controla el nivell de cada un dels 7 tancs que hi ha al Larvari, activant l'alarma en cas necessari LD SM0.0 A S4.3 LDN "Niv_TL1" ON "Niv_TL2" ON "Niv_TL3" ON "Niv_TL4" ON "Niv_TL5" ON "Niv_TL6" ON "Niv_TL7" ALD = "Alarma_nivell_L" NETWORK 146 //LECTURA SENSORS OXIGEN DISSOLT TANCS LARVARI LD SM0.0 CALL W#1, "O2_L1", VD100 CALL W#1, "O2_L2", VD102 CALL W#1, "O2_L3", VD104 CALL W#1, "O2_L4", VD106 CALL W#1, "O2_L5", VD108 CALL W#1, "O2_L6", VD110 CALL W#1, "O2_L7", VD112

Memòria de Càlcul


NETWORK 147 LD SM0.0 TRUNC VD100, VD100 TRUNC VD102, VD102 TRUNC VD104, VD104 TRUNC VD106, VD106 TRUNC VD108, VD108 TRUNC VD110, VD110 TRUNC VD112, VD112 NETWORK 148 //ACTIVACIO ELECTROVÀLVULA O2 EN CAS NECESSARI LD SM0.0 LPS AR< VD100, VD6 = "EV_TL1" = "Alarma_O2_L" LRD AR< VD102, VD6 = "EV_TL2" = "Alarma_O2_L" LRD AR< VD104, VD6 = "EV_TL3" = "Alarma_O2_L" LRD AR< VD106, VD6 = "EV_TL4" = "Alarma_O2_L" LRD AR< VD108, VD6 = "EV_TL5" = "Alarma_O2_L" LRD AR< VD110, VD6 = "EV_TL6" = "Alarma_O2_L" LPP AR< VD112, VD6 = "EV_TL7" = "Alarma_O2_L"

Memòria de Càlcul


NETWORK 149 //CONTROL pH AIGUA PLANTA LD SM0.0 CALL W#1, "pH", VD114 TRUNC VD114, VD114 AR< VD114, VD8 = "Alarma_pH" NETWORK 150 //CONTROL PRESSIÓ OXIGEN LD SM0.0 CALL W#1, "P_O2", VD114 TRUNC VD114, VD114 NETWORK 151 LDR< VD114, VD12 = "Alrm_PO2" NETWORK 152 //CONTROL PRESSIÓ AIRE LD SM0.0 CALL W#1, "P_AIRE", VD116 TRUNC VD116, VD116 NETWORK 153 LDR< VD116, VD10 = "Alrm_Paire" NETWORK 154 //ETAPA 0 G10 - CONTROL BUFADORS //Controla el funcionamet del sistema d'aireació, mitjançant els vigilants de tensió que tenim en cada un dels bufadors. LSCR S4.4 NETWORK 155 //CONDICIONS DE TRANSICIO ETAPA 0 A 1 LDN "Guarda_bufador_1" SCRT S4.5 NETWORK 156 //CONDICIONS DE TRANSICIÓ ETAPA 0 A 2 G10 LD S5.2 SCRT S4.6 NETWORK 157 //FI ETAPA 0 G10 SCRE

Memòria de Càlcul


NETWORK 158 //INICI ETAPA 1 G10 LSCR S4.5 NETWORK 159 //ACCIONS ETAPA 1 G10 LD SM0.0 = "Marxa_bufador_2" = "Alrm_buf1" TON T45, W#+600 NETWORK 160 //CONDICIONS TRANSICIÓ ETAPA 1 A 2 G10 LD T45 AN "Guarda_bufador_2" SCRT S4.6 NETWORK 161 //CONDICIONS TRANSICIÓ ETAPA 1 A 0 G10 LD "Guarda_bufador_1" SCRT S4.4 NETWORK 162 //FI ETAPA 1 G10 SCRE NETWORK 163 //INICI ETAPA 2 G10 LSCR S4.6 NETWORK 164 //ACCIONS ETAPA 2 G10 LD SM0.0 = "Alrm_buf1" = "Alrm_buf2" NETWORK 165 //CONDICIONS TRANSICIÓ ETAPA 2 A 0 G10 LD "Guarda_bufador_1" O "Guarda_bufador_2" SCRT S4.4 NETWORK 166 //FI ETAPA 2 G10 SCRE NETWORK 167 //ETAPA INICIAL G8 - PARO / MARXA MANUAL BUFADORS LSCR S4.7

Memòria de Càlcul


NETWORK 168 //CONDICIONS TRANSICIÓ ETAPA 0 A 1 G8 LD "Marxa_manual_buf1" SCRT S5.0 NETWORK 169 //CONDICIONS TRANSICIÓ ETAPA 0 A 2 G8 LD "Paro_manual_buf1" SCRT S5.1 NETWORK 170 //CONDICIONS TRANSICIÓ ETAPA 0 A 3 G8 LDN "Paro_manual_buf2" SCRT S5.2 NETWORK 171 //CONDICIONS TRANSICIÓ ETAPA 0 A 4 G8 LD "Marxa_manual_buf2" SCRT S5.3 NETWORK 172 //FI ETAPA 0 G8 SCRE NETWORK 173 //INICI ETAPA 1 G8 LSCR S5.0 NETWORK 174 //ACCIONS ETAPA 1 G8 LD SM0.0 = "Marxa_bufador_1" NETWORK 175 //CONDICIONS TRANSICIO ETAPA 1 A 0 G8 LD "Guarda_bufador_1" SCRT S4.7 NETWORK 176 //FI ETAPA 1 G8 SCRE NETWORK 177 //INICI ETAPA 2 G8 LSCR S5.1

Memòria de Càlcul


NETWORK 178 //ACCIONS ETAPA 2 G8 LD SM0.0 = "Paro_bufador_1" NETWORK 179 //CONDICIONS TRANSICIO ETAPA 2 A 0 G8 LDN "Guarda_bufador_1" SCRT S4.7 NETWORK 180 //FI ETAPA 2 G8 SCRE NETWORK 181 //INICI ETAPA 3 G8 LSCR S5.0 NETWORK 182 //ACCIONS ETAPA 3 G8 LD SM0.0 = "Pario_bufador_2" NETWORK 183 //CONDICIONS TRANSICIO ETAPA 3 A 0 G8 LDN "Guarda_bufador_2" SCRT S4.7 NETWORK 184 //FI ETAPA 3 G8 SCRE NETWORK 185 //INCI ETAPA 4 G8 LSCR S5.3 NETWORK 186 //ACCIONS ETAPA 4 G8 LD SM0.0 = "Marxa_bufador_2" NETWORK 187 //CONDICIONS DE TRANSICIO ETAPA 4 A 0 G8 LD "Guarda_bufador_2" SCRT S4.7

Memòria de Càlcul


NETWORK 188 //FI ETAPA 4 G8 SCRE NETWORK 189 //CONTROL NIVELL TANCS ALEVINATGE //Controla el nivell de cada un dels 5 tancs que hi ha a l'Alevinatge i, activant l'alarma en cas necessari LD SM0.0 LDN "Niv_TA1" ON "Niv_TA2" ON "Niv_TA3" ON "Niv_TA4" ON "Niv_TA5" ALD = "Alrm_Niv_A" NETWORK 190 //LECTURA SENSORS OXIGEN DISSOLT TANCS ALEVINATGE LD SM0.0 CALL W#1, "O2_A1", VD118 CALL W#1, "O2_A2", VD120 CALL W#1, "O2_A3", VD122 CALL W#1, "O2_A4", VD124 CALL W#1, "O2_A5", VD126 NETWORK 191 LD SM0.0 TRUNC VD118, VD118 TRUNC VD120, VD120 TRUNC VD122, VD122 TRUNC VD124, VD124 TRUNC VD126, VD126 NETWORK 192 //ACTIVACIO ELECTROVÀLVULA O2 EN CAS NECESSARI LD SM0.0 LPS AR< VD118, VD14 = "EV_TA1" = "Alrm_O2_A" LRD AR< VD120, VD14 = "EV_TA2" = "Alrm_O2_A" LRD AR< VD122, VD14

Memòria de Càlcul


= "EV_TA3" = "Alrm_O2_A" LRD AR< VD124, VD14 = "EV_TA4" = "Alrm_O2_A" LPP AR< VD126, VD14 = "EV_TA5" = "Alrm_O2_A" NETWORK 193 //CONTROL NIVELL TANCS PREENGREIX //Controla el nivell de cada un dels 2 tancs que hi ha a al preengreixi, activant l'alarma en cas necessari LD SM0.0 LDN "Niv_TP1" ON "Niv_TP2" ALD = "Alrm_Niv_A" NETWORK 194 //LECTURA SENSORS OXIGEN DISSOLT TANCS PREENGREIX LD SM0.0 CALL W#1, "O2_TP1", VD128 CALL W#1, "O2_TP2", VD130 NETWORK 195 LD SM0.0 TRUNC VD128, VD128 TRUNC VD130, VD130 NETWORK 196 //ACTIVACIO ELECTROVÀLVULA O2 EN CAS NECESSARI LD SM0.0 LPS AR< VD128, VD14 = "EV_TP1" = "Alrm_O2_P" LPP AR< VD128, VD14 = "EV_TP2"

= "Alrm_O2_P"

Memòria de Càlcul


7.2 Dades generals (DB1)

VD0 DW#18000.0 // Punt de consigna cabal sistema hidraulic (20 m3 /h) VD2 DW#10000.0 // Punt consigna minim temperatura aigua planta (15 ºC) VD4 W#15000 // Punt de consigna maxim temperatura aigua planta (35 ºC) VD6 W#9500 //Límit mínim oxigen dissolt ( 3 ppm) VD8 W#25000 //Limit màxim pH ( 8 ) VD10 W#20000 //Limit pressió minima aire (4 bar ) VD12 W#20000 //Limit pressió minima oxigen (4 bar)

7.3. Subrutines

Subrutina 1 (E_ANALOG) // Aquesta subrutina aplica la formula per escalar el valor d’entrada del sensor entre els valors normalitzats de l’automata Ov = [(Osh – Osl) * ((Iv – Isl) / (Ish – Isl))] + Osl Ov: Valor sortida escalada Osh: Límit superior escala de sortida Osl: Límit inferior escala de sortida Ish: Límit superior entrada Isl: Límit inferior entrada Iv: Valor analògic entrada

NETWORK 1 LD SM0.0 MOVR #E_MAX, #Dif_entr -R #E_MIN, #Dif_entr MOVR #S_MAX, #Dif_sort -R #S_MIN, #Dif_sort MOVR #V_sensor, #Dif_real -R #E_MIN, #Dif_real NETWORK 2 LD SM0.0 /R #Dif_entr, #Dif_real *R #Dif_sort, #Dif_real MOVR #S_MIN, #V_escala +R #Dif_real, #V_escala

Memòria de Càlcul


Subrutina 2 (CONVERS) // Aquesta subrutina llegeix el valor analògic directament de l’entrada i el converteix per poder escalar-lo amb la subrutina 1

NETWORK 1 LD SM0.0 MOVD DW#+0, AC1 NETWORK 2 LD SM0.0 MOVW #E_ANAL, AC1

NETWORK 3 LD SM0.0 DTR AC1, #S_REAL NETWORK 4 LD SM0.0 CALL W#0, #S_REAL, DW#32000.0, DW#6400.0, DW#32000.0, DW#0.0, #S_REAL

Memòria de Càlcul


7.4 Taula de símbols

Nom variable Adreça Descripció

Temperatura AIW0 Sensor temperatura Cabal AIW2 Sensor cabal O2_L1 AIW4 Sensor oxigen dissolt tanc larvari 1 O2_L2 AIW6 Sensor oxigen dissolt tanc larvari 2 O2_L3 AIW8 Sensor oxigen dissolt tanc larvari 3 O2_L4 AIW10 Sensor oxigen dissolt tanc larvari 4 O2_L5 AIW12 Sensor oxigen dissolt tanc larvari 5 O2_L6 AIW14 Sensor oxigen dissolt tanc larvari 6 O2_L7 AIW16 Sensor oxigen dissolt tanc larvari 7 pH AIW18 Sensor de pH planta P_O2 AIW20 Sensor pressió circuit d'oxigen P_AIRE AIW22 Sensor pressió circuit d'aire O2_A1 AIW24 Sensor oxigen dissolt tanc 1 Alevinatge O2_A2 AIW26 Sensor oxigen dissolt tanc 2 Alevinatge O2_A3 AIW28 Sensor oxigen dissolt tanc 3 Alevinatge O2_A4 AIW30 Sensor oxigen dissolt tanc 4 Alevinatge O2_A5 AIW32 Sensor oxigen dissolt tanc 5 Alevinatge O2_TP1 AIW34 Sensor oxigen dissolt tanc 1 preengreix O2_TP2 AIW36 Sensor oxigen dissolt tanc 2 preengreix Niv_min_bassa I0.0 Nivell minim perillos bassa sedimentació Niv_mig_bassa I0.1 Nivell mig bassa sedimentació Niv_max_bassa I0.2 Nivell màxim bassa sedimentació Guarda_bomba_pou I0.3 Indica si hi ha tensió al motor del pou o no Guarda_bomba_2 I0.4 Indica si hi ha tensió al motor 2 de distribució Guarda_bomba_3 I0.5 Indica si hi ha tensió al motor 3 de distribució Eveb2_on I0.6 Valvula entrada bomba 2 oberta Eveb2_off I0.7 Valvula entrada bomba 2 tancada Evsb2_on I1.0 Valvula sortida bomba 2 oberta Evsb2_off I1.1 Valvula sortida bomba 2 tancada Eveb3_on I1.2 Valvula entrada bomba 3 oberta Eveb3_off I1.3 Valvula entrada bomba 3 tancada Evsb3_on I1.4 Valvula sortida bomba 3 oberta Evsb3_off I1.5 Valvula sortida bomba 3 tancada EvFon_on I1.6 Valvula entrada filtres oberta EvFon_off I1.7 Valvula entrada filtres tancada EvFoff_on I2.0 Valvula sortida filtres oberta Evfoff_off I2.1 Valvula sortida filtres tancada

Memòria de Càlcul


Evclav_on I2.2 Valvula calvegueram oberta Evclav_off I2.3 Valvula clavegueram tancada Evemerg_on I2.4 Valvula emergencia oberta Evemerg_off I2.5 Valvula emergencia tancada Marxa_manual_bpou I2.6 Marxa_manual_b2 I2.7 Marxa_manual_b3 I3.0 Paro_manual_bpou I3.1 Paro_manual_b2 I3.2 Paro_manual_b3 I3.3 Niv_TL1 I3.4 Sensor nivell tanc larvari 1 Niv_TL2 I3.5 Sensor nivell tanc larvari 2 Niv_TL3 I3.6 Sensor nivell tanc larvari 3 Niv_TL4 I3.7 Sensor nivell tanc larvari 4 Niv_TL5 I4.0 Sensor nivell tanc larvari 5 Niv_TL6 I4.1 Sensor nivell tanc larvari 6 Niv_TL7 I4.2 Sensor nivell tanc larvari 7 Guarda_bufador_1 I4.3 Vigilant de tensió bufador 1 Guarda_bufador_2 I4.4 Vigilant de tensió bufador 2 Marxa_manual_buf1 I4.5 Marxa_manual_buf2 I4.6 Paro_manual_buf1 I4.7 Paro_manual_buf2 I5.0 Niv_TA1 I5.1 Sensor nivell tanc 1 Alevinatge Niv_TA2 I5.2 Sensor nivell tanc 2 Alevinatge Niv_TA3 I5.3 Sensor nivell tanc 3 Alevinatge Niv_TA4 I5.4 Sensor nivell tanc 5 Alevinatge Niv_TA5 I5.5 Sensor nivell tanc 6 Alevinatge Niv_TP1 I5.6 Sensor nivell tanc 1 preengreix Niv_TP2 I5.7 Sensor nivell tanc 2 preengreix Marxa_bomba_pou Q0.0 Marxa bomba pou Paro_bomba_pou Q0.1 Paro bomba pou Marxa_bomba_2 Q0.2 Marxa bomba 2 de distribució Paro_bomba_2 Q0.3 Paro bomba 2 de distribució Marxa_bomba_3 Q0.4 Marxa bomba 3 de distribució Paro_bomba_3 Q0.5 Paro bomba 3 de distribució Eveb2_obrir Q0.6 Obertura valvula entrada bomba 2 Eveb2_tancar Q0.7 Tancament valvula entrada bomba 2 Eveb3_obrir Q1.0 Obertura valvula entrada bomba 3 Eveb3_tancar Q1.1 Tancament valvula entrada bomba 3 Evsb2_obrir Q1.2 Obertura valvula sortida bomba 2 Evsb2_tancar Q1.3 Tancament valvula sortida bomba 2

Memòria de Càlcul


Evsb3_obrir Q1.4 Obertura valvula sortida bomba 3 Evsb3_tancar Q1.5 Tancament valvula sortida bomba 3 EvFon_obrir Q1.6 Obertura valvula entrada filtres EvFon_tancar Q1.7 Tancament valvula entrada filtres EvFoff_obrir Q2.0 Obertura valvula sortida filtres EvFoff_tancar Q2.1 Tancament valvula sortida filtres Evclav_obrir Q2.2 Obertura valvula clavegueram Evclav_tancar Q2.3 Tancament valvula clavegueram Evemerg_obrir Q2.4 Obertura valvula d'emergencia Evemerg_tancar Q2.5 Tancament valvula d'emergencia Alarma_bomba_pou Q2.6 Alarma_bomba_2 Q2.7 Alarma_bomba_3 Q3.0 Alarma_cabal Q3.1 Alarma_temperatura Q3.2 Alarma_evemerg Q3.3 Alarma_evclav Q3.4 Alarma_evfon Q3.5 Alarma_evfoff Q3.6 Alarma_eveb2 Q3.7 Alarma_evsb2 Q4.0 Alarma_eveb3 Q4.1 Alarma_evsb3 Q4.2 Alarma_niv_bassa Q4.3 Alarma_nivell_L Q4.4 Alarma nivell tancs larvari Alarma_O2_L Q4.5 Alarma oxigen dissolt tancs larvari EV_TL1 Q4.6 Electrovàlvula oxigen tanc larvari 1 EV_TL2 Q4.7 Electrovàlvula oxigen tanc larvari 2 EV_TL3 Q5.0 Electrovàlvula oxigen tanc larvari 3 EV_TL4 Q5.1 Electrovàlvula oxigen tanc larvari 4 EV_TL5 Q5.2 Electrovàlvula oxigen tanc larvari 5 EV_TL6 Q5.3 Electrovàlvula oxigen tanc larvari 6 EV_TL7 Q5.4 Electrovàlvula oxigen tanc larvari 7 Alarma_pH Q5.5 Alarma pH Marxa_bufador_1 Q5.6 Marxa_bufador_2 Q5.7 Paro_bufador_1 Q6.0 Pario_bufador_2 Q6.1 Alrm_Paire Q6.2 Alarma pressió aire Alrm_PO2 Q6.3 Alarma pressió oxigen Alrm_buf1 Q6.4 Alarma parada bufador 1 Alrm_buf2 Q6.5 Alarma parada bufador 2

Memòria de Càlcul


Alrm_Niv_A Q6.6 Alrm_O2_A Q6.7 EV_TA1 Q7.0 Electrovàlvula oxigen dissolt tanc 1 alevinatge EV_TA2 Q7.1 Electrovàlvula oxigen dissolt tanc 2 alevinatge EV_TA3 Q7.2 Electrovàlvula oxigen dissolt tanc 3 alevinatge EV_TA4 Q7.3 Electrovàlvula oxigen dissolt tanc 4 alevinatge EV_TA5 Q7.4 Electrovàlvula oxigen dissolt tanc 5 alevinatge EV_TP1 Q7.5 Electrovàlvula oxigen dissolt tanc 1 preengreixEV_TP2 Q7.6 Electrovàlvula oxigen dissolt tanc 2 preengreixAlrm_Niv_P Q7.7 Alrm_O2_P Q8.0 Temp_marxa_bomba_pou T37 Temp_marxa_bomba3 T38

Memòria de Pressupost


AUTOMATITZACIÓ


MEMÒRIA DE PRESSUPOST

Alumne : Jordi SALVAT I SABATÉ Director del projecte: D. Joaquín CRUZ PÉREZ Curs: 2004 - 2005 Convocatòria: Juny Pla d’estudis: 1993



INDEX

1. PREUS ELEMENTALS ....................................................................... 1

1.1. MÀ D’OBRA .............................................................................. 1 1.2. MATERIALS .............................................................................. 1

1.2.1 PC I AUTÒMAT ......................................................................... 1 1.2.2. SONDES DE CAPTACIÓ ......................................................... 1 1.2.3. ELECTROVÀLVULES .............................................................1 1.2.4. VARIADOR DE FREQÜÈNCIA ..............................................2 1.2.5. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA .................................................2

2. QUADRE DE PREUS ............................................................................ 2

2.1. PC I AUTÒMAT ..........................................................................2 2.2. SONDES DE CAPTACIÓ ...........................................................3 2.3. ELECTROVÀLVULES ...............................................................4 2.4. VARIADOR DE FREQÜÈNCIA ................................................4 2.5. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA ...................................................4

3. MESURES ..................................................................................................7

3.1. PC I AUTÒMAT ..........................................................................7 3.2. SONDES DE CAPTACIÓ ...........................................................8 3.3. ELECTROVÀLVULES ...............................................................9 3.4. VARIADOR DE FREQÜÈNCIA ................................................9 3.5. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA ...................................................9

4. APLICACIÓ DE PREUS .......................................................................12

4.1. MATERIAL .................................................................................12 4.2. MÀ D’OBRA ................................................................................14

5. RESUM DEL PRESSUPOST ..................................................................15


Jordi Salvat PFC-Automatització d’una piscifactoria 1/ 15

1. PREUS ELEMENTALS 1.1 MÀ D’OBRA

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € )M1 H CAP D'INSTAL·LACIÓ 15,70M2 H OFICIAL 1ª ELECTRICISTA 14,97M3 H AJUDANT ELECTRICISTA 11,67

1.2 MATERIALS 1.2.1. PC I AUTÒMAT

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € )M01 U PC PENTIUM III 800 Mhz 300,00M02 U AUTÒMAT SIEMENS S7-200 1126,00M03 U MÒDUL AMPLIACIÓ E/S DIGITALS 379,00M04 U MÒDUL AMPLIACIÓ E/S ANALÒGIQUES 506,00M06 U CABLE PC/PPI MULTIMASTER 122,00

1.2.2 SONDES DE CAPTACIÓ

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € )M07 U SONDA TEMPERATURA 169,00M08 U SONDA PRESSIÓ 255,00M09 U SONDA CABAL 225,30M10 U SONDA NIVELL 75,00M11 U SONDA OXIGEN DISSOLT 190,57M12 U SONDA pH 456,00

1.2.3. ELECTROVÀLVULES

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € )M13 U ELECTROVÀLVULA 24 VDC 36,65M14 U ACTUADOR ELÈCTRIC VÀLVULA 220 VAC 140,77



1.2.4. VARIADOR DE FREQÜÈNCIA

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € )

M15 U VARIADOR DE FREQÜÈNCIA 273,00

1.2.5. INSTAL·LACIÓ ELÉCTRICA

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € )M16 U MAGNETOTÈRMIC 10 A ( III ) 7,40M17 U MAGNETOTÈRMIC 15 A ( III ) 7,40M18 U INTERRUPTOR DIFERENCIAL 40 A ( III ) 35,40M19 U INTERRUPTOR DIFERENCIAL 15 A ( III ) 51,00M20 U QUADRE ELÈCTRIC 115,40M21 U RELÈ TÈRMIC SOBRECÀRREGA 46,20M22 U EQUIP PROTECCIÓ ELÈCTRIC (SAI) 60,15M23 U CAIXA DISTRIBUCIÓ 5,35M24 M FUNDA PORTACABLES 0,50M25 M CONDUCTOR COURE UNE VV 0,6/ 1kV 2 x 2,5 mm 0,60M26 M CONDUCTOR COURE UNE VV 0,6/ 1kV 2 x 1,5 mm 0,30M27 M CONDUCTOR COURE UNE VV 0,6/ 1kV 2 x 10 mm 3,00M28 M CONDUCTOR COURE UNE VV 0,6/ 1kV 2 x 16 mm 3,75M29 M CONDUCTOR COURE UNE VV 0,6/ 1kV 2 x 36 mm 4,75

2. QUADRE DE PREUS

2.1 PC I AUTÒMAT

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € ) IE01 U PC PENTIUM III 800 MHz 300,00

El PREU és de TRES CENTS EUROS

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € ) IE02 U AUTÒMAT SIEMENS S7-200 CPU 216 1126,00

El PREU és de MIL CENT VINT-I-SIS EUROS



CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € ) IE03 U MÒDUL AMPLIACIÓ E/S DIGITALS SIEMENS

EM 223 379,00

El PREU és de TRES CENTS SETANTA NOU EUROS

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € ) IE04 U MÒDUL AMPLIACIÓ E/S ANALÒGIQUES

SIEMENS EM 232 506,00

El PREU és de CINC CENTS SIS EUROS

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € ) IE05 U CABLE PC/PPI MULTIMASTER de comunicacions

entre PC i Autòmat 122,00

El PREU és de CENT VINT-I-DOS EUROS

2.2 SONDES DE CAPTACIÓ

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € ) IE06 U SONDA DE TEMPERATURA Kobold Model TWP

169,00

El PREU és de CENT SEIXANTA NOU EUROS

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € ) IE07 U SONDA DE PRESSIÓ Kobold Model SEN 3349

255,00

El PREU és de DOS CENTS CINQUANTA CINC EUROS

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € ) IE08 U SONDA DE CABAL tipus roda de turbina. Kobold

Model AWF 225,30

El PREU és de DOS CENTS VINT-I-CINC EUROS amb TREINTA CÈNTIMS

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € ) IE09 U SONDA DE NIVELL tipus flotatiu. Kobold Model

NSP 75,00

El PREU és de SETANTA CINC EUROS



CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € ) IE10 U SONDA D'OXIGEN DISSOLT Oxyguard Model 420

190,57

El PREU és de CENT NORANTA EUROS amb CINQUANTA SET CÈNTIMS

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € ) IE11 U SONDA DE pH Oxyguard 210,15

El PREU és de DOS CENTS DEU EUROS amb QUINZE CÈNTIMS

2.3. ELECTROVÀLVULES

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € ) IE12 U ELECTROVÀLVULA MATELCO actuació de 24

VDC 36,65

El PREU és de TRENTA SIS EUROS amb SEIXANTA CINC CÈNTIMS

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € ) IE13 U ACTUADOR DE MANIOBRA ELÈCTRIC

MATELCO ( 220 VAC ) PER A VÀLVULA 140,47

El PREU és de CENT QUARANTA EUROS amb QUARANTA SET CÈNTIMS

2.4. VARIADOR DE FREQÜÈNCIA

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € ) IE14 U VARIADOR DE FREQÜÈNCIA AUTOMATION

DIRECT Model GS-2 273,00

El PREU és de DOS CENTS SETANTA TRES EUROS

2.5. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € ) IE15 M Conductor de COURE designació UNE VV 0,6/1 kV,

bipolar de 1,5 mm² de secció. 0,30

El PREU és de TRENTA CÈNTIMS D'EURO



CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € ) IE16 M

Conductor de COURE designació UNE VV 0,6/1 kV, bipolar de 2,5 mm² de secció.

0,60

El PREU és de SEIXANTA CÈNTIMS D'EURO

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € ) IE17 M Conductor de COURE designació UNE VV 0,6/1 kV,

bipolar de 10 mm² de secció. 3,00

El PREU és de TRES EUROS

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € ) IE18 M Conductor de COURE de designació UNE VV 0,6/1

kV, bipolar de 16 mm² de secció. 3,75

El PREU és de TRES EUROS amb SETANTA CINC CÈNTIMS

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € ) IE19 M Conductor de COURE de designació UNE VV 0,6/1

kV, bipolar de 36 mm² de secció. 4,75

El PREU és de QUATRE EUROS amb SETANTA CINC CÈNTIMS

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € ) IE20 U MAGNETOTÈRMIC 10 A, (III), PIA.Interruptor

magnetotèrmic, In = 10A, bipolar, tipus PIA 7,40

El PREU és de SET EUROS amb QUARANTA CÈNTIMS

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € ) IE21 U MAGNETOTÈRMIC 15 A, (III), PIA.Interruptor

magnetotèrmic, In = 15A, bipolar, tipus PIA 7,40

El PREU és de SET EUROS amb QUARANTA CÈNTIMS



CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € ) IE22 U INTERRUPTOR DIFERENCIAL 40 A ( III

),SENSIBILITAT 0,03 A. 35,40

El PREU és de TRENTA CINC EUROS amb QUARANTA CÈNTIMS

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € ) IE23 U INTERRUPTOR DIFERENCIAL 15 A ( III

),SENSIBILITAT 0,03 A. 51,00

El PREU és de CINQUANTA UN EUROS

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € ) IE24 U QUADRE ELÈCTRIC 115,40

El PREU és de CENT QUINZE EUROS amb QUARANTA CÈNTIMS

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € ) IE25 M FUNDA PORTACABLES 0,02

El PREU és de SEIXANTACÈNTIMS D'EURO

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € ) IE26 U CAIXA DE DISTRIBUCIÓ 2,30

El PREU és de DOS EUROS amb TRENTA CÈNTIMS

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € ) IE27 U RELÈ TÈRMIC SOBRECÀRREGA 46,20

El PREU és de QUARANTA SIS EUROS amb VINT CÈNTIMS

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PREU ( € ) IE28 U EQUIP PROTECCIÓ ELÈCTRICA (SAI)

60,15

El PREU és de SEIXANTA EUROS amb QUINZE CÈNTIMS



3. MESURES 3.1. PC I AUTÒMAT

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PARTS L A H TOTAL MES1 U PC PENTIUM III 800

MHz 1 1

TOTAL 1

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PARTS L A H TOTAL MES2 U AUTÒMAT

SIEMENS S7-200 CPU 216

1 1

TOTAL 1

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PARTS L A H TOTAL MES3 U MÒDUL AMPLIACIÓ

E/S DIGITALS SIEMENS EM 223

1 1

TOTAL 1

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PARTS L A H TOTAL MES4 U MÒDUL AMPLIACIÓ

E/S ANALÒGIQUES SIEMENS EM 232

2 2

TOTAL 2

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PARTS L A H TOTAL MES5 U CABLE PC/PPI

MULTIMASTER de comunicacions entre

PC i Autòmat

1 1

TOTAL 1



3.2. SONDES DE CAPTACIÓ

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PARTS L A H TOTAL MES6 U SONDA DE

TEMPERATURA Kobold Model TWP

1 1

TOTAL 1

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PARTS L A H TOTAL MES7 U SONDA DE PRESSIÓ

Kobold Model SEN 3349

1 1

TOTAL 1

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PARTS L A H TOTAL MES8 U SONDA DE CABAL

tipus roda de turbina. Kobold Model AWF

1 1

TOTAL 1

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PARTS L A H TOTAL MES9 U SONDA DE NIVELL

tipus flotatiu. Kobold Model NSP

17 17

TOTAL 17

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PARTS L A H TOTAL MES10 U SONDA D'OXIGEN

DISSOLT Oxyguard Model 420

14 14

TOTAL 14

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PARTS L A H TOTAL MES11 U SONDA DE pH

Oxyguard 1 1

TOTAL 1



3.3. ELECTROVÀLVULES

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PARTS L A H TOTAL MES12 U ELECTROVÀLVULA

MATELCO actuació de 24 VDC

14 14

TOTAL 14

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PARTS L A H TOTAL MES13 U ACTUADOR DE

MANIOBRA ELÈCTRIC

MATELCO ( 220 VAC ) PER A VÀLVULA

8 8

TOTAL 8

3.4. VARIADOR DE FREQÜÈNCIA

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PARTS L A H TOTAL MES14 U VARIADOR DE

FREQÜÈNCIA AUTOMATION

DIRECT Model GS-2

1 1

TOTAL 1 3.5. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PARTS L A H TOTAL MES15 M Conductor de COURE

designació UNE VV 0,6/1 kV, bipolar de 1,5 mm² de secció.

1 100 100

TOTAL 100




designació UNE VV 0,6/1 kV, bipolar de 2,5 mm² de secció.

1 70 70

TOTAL 70


designació UNE VV 0,6/1 kV, bipolar de 16

mm² de secció.

1 20 20

TOTAL 20


designació UNE VV 0,6/1 kV, bipolar de 36

mm² de secció.

1 15 15

TOTAL 15

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PARTS L A H TOTAL MES19 U MAGNETOTÈRMIC

10 A, (III), PIA.Interruptor

magnetotèrmic,In = 10A, bipolar, tipus PIA

10 10

TOTAL 10

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PARTS L A H TOTAL MES20 U MAGNETOTÈRMIC

15 A, (III), PIA.Interruptor

magnetotèrmic,In = 10A, bipolar, tipus PIA

10 10

TOTAL 10



CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PARTS L A H TOTAL MES21 U INTERRUPTOR

DIFERENCIAL 40 A ( III ),SENSIBILITAT

0,03 A.

10 10

TOTAL 10

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PARTS L A H TOTAL MES22 U INTERRUPTOR

DIFERENCIAL 15 A ( III ),SENSIBILITAT

0,03 A.

10 10

TOTAL 10

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PARTS L A H TOTAL MES23 U QUADRE ELÈCTRIC 6 6

TOTAL 6

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PARTS L A H TOTAL MES24 M FUNDA

PORTACABLES 1 150 150

TOTAL 150

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PARTS L A H TOTAL MES25 U CAIXA DE

DISTRIBUCIÓ 20 20

TOTAL 20

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PARTS L A H TOTAL MES26 U RELÈ TÈRMIC

SOBRECÀRREGA 3 3

TOTAL 3

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ PARTS L A H TOTAL MES27 U EQUIP PROTECCIÓ

ELÈCTRICA (SAI) 1 1

TOTAL 1



4.APLICACIÓ DE PREUS 4.1. MATERIALS

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ QUANTITAT PREU (€) IMPORT (€)

APRM1 U PC PENTIUM III 800

MHz 1 300,00 300,00

APRM2 U AUTÒMAT

SIEMENS S7-200 CPU 216

1 1126,00 1126,00

APRM3 U

MÒDUL AMPLIACIÓ E/S

DIGITALS SIEMENS EM 223

1 379,00 379,00

APRM4 U

MÒDUL AMPLIACIÓ E/S ANALÒGIQUES

SIEMENS EM 232 2 506,00 1012,00

APRM5 U

CABLE PC/PPI MULTIMASTER de comunicacions entre

PC i Autòmat 1 122,00 122,00

APRM6 U SONDA DE

TEMPERATURA Kobold Model TWP

1 169,00 169,00

APRM7 U SONDA DE PRESSIÓ

Kobold Model SEN 3349

1 255,00 255,00

APRM8 U

SONDA DE CABAL tipus roda de turbina. Kobold Model AWF 1 225,30 225,30

APRM9 U

SONDA DE NIVELL tipus flotatiu. Kobold

Model NSP 17 75,00 1275,00

APRM10 U

SONDA D'OXIGEN DISSOLT Oxyguard

Model 420 14 190,57 2667,98

APRM11 U SONDA DE pH

Oxyguard 1 210,15 210,15



APRM12 U

ELECTROVÀLVULA MATELCO actuació

de 24 VDC 14 36,65 513,10

APRM13 U

ACTUADOR DE MANIOBRA ELÈCTRIC

MATELCO ( 220 VAC ) PER A VÀLVULA

8 140,47 1123,76

APRM14 U

VARIADOR DE FREQÜÈNCIA AUTOMATION

DIRECT Model GS-2 1 273,00 273,00

APRM15 M


100 0,30 30,00

APRM16 M


70 0,50 35,00

APRM17 M

Conductor de COURE designació UNE VV

0,6/1 kV, bipolar de 16 mm² de secció.

20 3,00 60,00

APRM18 M

Conductor de COURE designació UNE VV

0,6/1 kV, bipolar de 36 mm² de secció.

15 3,75 56,25

APRM19 U

MAGNETOTÈRMIC 10 A, (III),

PIA.Interruptor magnetotèrmic,In = 10A, bipolar, tipus

PIA

10 7,40 74,00



APRM20 U

MAGNETOTÈRMIC 15 A, (III),

PIA.Interruptor magnetotèrmic,In = 10A, bipolar, tipus

PIA

10 7,40 74,00

APRM21 U

INTERRUPTOR DIFERENCIAL 40 A ( III ),SENSIBILITAT

0,03 A. 10 35,40 354,00

APRM22 U

INTERRUPTOR DIFERENCIAL 15 A ( III ),SENSIBILITAT

0,03 A. 10 51,00 510,00

APRM23 U QUADRE ELÈCTRIC

6 115,40 692,40

APRM24 M FUNDA

PORTACABLES 150 0,50 75,00

APRM25 U CAIXA DE

DISTRIBUCIÓ 20 5,75 115,00

APRM26 U RELÈ TÈRMIC

SOBRECÀRREGA 3 46,20 138,60

APR2M7 U EQUIP PROTECCIÓ ELÈCTRICA (SAI) 1 60,15 60,15

TOTAL MATERIAL 11925,69 4.2. MÀ D’OBRA

CODI UNITATS DESCRIPCIÓ QUANTITAT PREU (€) IMPORT (€)

APRO1 H OFICIAL 1ª

ELECTRICISTA 160 14,97 2395,20

APRO2 H AJUDANT D'

ELECTRICISTA 160 11,67 1867,20

APRO3 H CAP

D'INSTAL·LACIÓ 80 15,70 1256,00

TOTAL MÀ D'OBRA 5518,40



5. RESUM DEL PRESSUPOST

TOTAL MATERIAL : 11.925,69 €

TOTAL MÀ D'OBRA : 5.518,40 € PREU EXECUCIÓ OBRA : 17.444,09 €

TOTAL PRESSUPOST EXECUCIÓ 17.444,09 € DESPESSES GENERALS (15%) 2.616,61 € BENEFICI (6%) 1.046,65 € TOTAL PRESSUPOST CONTRACTE 21.107,35 €

Preu pressupost contracte 21.107,35 € I.V.A. (16%) 3.377,18 € TOTAL PREU LICITACIÓ 24.484,53 €

PRESSUPOST TOTAL: 24.484,53 €

El pressupost és de 24.484,53 € VINT-I-QUATRE MIL QUATRE CENTS VUITANTA QUATRE EUROS amb CINQUANTA TRES CÈNTIMS

Jordi Salvat i Sabaté Enginyer Tècnic Industrial esp.Electrònica Industrial Constantí , Juny 2005


AUTOMATITZACIÓ


MEMÒRIA DE PLÀNOLS

Alumne : Jordi SALVAT I SABATÉ Director del projecte: D. Joaquín CRUZ PÉREZ Curs: 2004 - 2005 Convocatòria: Juny Pla d’estudis: 1993

Memòria de plànols

Jordi Salvat PFC-Control d’una piscifactoria - Index

INDEX

1. SITUACIÓ

2. EMPLAÇAMENT

3. DISTRIBUCIÓ DE LA PLANTA

4. XARXES DE LA PLANTA

5. XARXES SISTEMA DE CONTROL

6. SISTEMA HIDRÀULIC. DIAGRAMA DE BLOCS

7. SISTEMA DE CALEFACCIÓ

8. SISTEMA D’OXIGENACIÓ

9. QUADRES DE CONTROL I

10. QUADRES CONTROL II

11. ESQUEMES DE POTÈNCIA BOMBES

12. ESQUEMA ELÈCTRIC PLANTA

13. QAUDRE CONTROL SISTEMA HIDRÀULIC

14. PLANTA TANC DE CULTIU

15. ALÇAT TANC DE CULTIU


AUTOMATITZACIÓ


MEMÒRIA DE PLEC DE CONDICIONS

Alumne : Jordi SALVAT I SABATÉ Director del projecte: D. Joaquín CRUZ PÉREZ Curs: 2004 - 2005 Convocatòria: Juny Plà d’estudis: 1993

Memòria de plec de condicions


INDEX

1. CONDICIONS GENERALS

2. CONDICIONS TÈCNIQUES

3. CONDICIONS FACULTATIVES

4. CONDICIONS ECONÒMIQUES

5. CLAUSULES ADMINISTRATIVES



1. CONDICIONS GENERALS Objecte d’aquest plec Aquest plec de condicions s’haurà de complir per a la instal·lació elèctrica de control de la piscifactoria, propietat de la empresa contractista. Compatibilitat de documents Tot l’esmentat en el present plec i que s’hagi omès en els altres documents o viceversa, s’executarà com si estigues contingut en ambdós documents. Seguretat legal i material L’instal·lador es responsabilitzarà del compliment de les normes vigents, en matèria laboral, respecte a salaris en la instal·lació. També serà responsable dels accidents o danys que es produeixin en la obra així com a tercers, en general per causes d’inexperiència o ús de mètodes inadequats. Reglamentació Per a la realització de la instal·lació i en referència a les condicions que hauran de complir els materials utilitzats, es tindrà en compte en tot moment i en totes les parts el Vigent Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, segons decret llei 842/2002 amb data 2 d’Agost de 2002, Butlletí oficial de l’Estat numero 224 de 18 de Setembre de i Instruccions Complementàries ( ITC ) BT01 a BT 51 i les fulles d’interpretació de les mateixes que hagin sortit fins a la data de signatura d’aquest projecte. Donat el cas que l’indicat en el Projecte i de l’anomenat Reglament, alguna part de la instal·lació oferís algun tipus de dubte amb la forma de realitzar-la o el tipus de material a utilitzar, estarà en mans de les declaracions que per escrit es demanin al Enginyer Tècnic autor del projecte i del Director de la instal·lació.



2. CONDICIONS TÈCNIQUES Condicions de caràcter general Tots els material seran de la millor qualitat, amb les condicions que preveuen els documents que componen aquest projecte o es determinen en el transcurs de la instal·lació Reconeixement dels materials Abans del seu ús en la instal·lació, els materials seran revisats pel Director d’Obra o per la persona que estigui delegada per ell, sense la seva aprovació no es podran fer ús d’ells. Els materials que per la seva baixa qualitat, falta de dimensions o altres defectes no s’estimin com a admissibles es retiraran immediatament. Aquest reconeixement previ dels materials no constitueix la seva recepció definitiva i el Director de l’Obra podrà refusar aquells materials que presentin algun defecte no percebut anteriorment, encara que fos necessari desfer l’obra executada amb ells. Per aquest motiu la responsabilitat de l’instal·lador no finalitzarà mentre no estiguin totalment aprovades les instal·lacions realitzades. 3. CONDICIONS FACULTATIVES Generalitats Totes les obres s’executaran amb subjecció al present plec de condicions i demés documents del projecte, així com als detalls i instruccions que oportunament faciliti el Director d’Obra. Ordre dels treballs La direcció de la instal·lació fixarà l’ordre en que s’han de dur a terme els treballs, l’instal·lador està obligat a complir exactament tot el disposat pel particular. Instal·lacions no especificades en aquest plec Si durant el transcurs del treball fos necessari executar qualsevol tipus d’obra que no estigues especificada en el present Projecte, l’instal·lador està obligat a executar-la amb referència a les instruccions que rebi del Director d’obra, establint-se, si fos necessari , els corresponents preus contradictoris de les noves unitats d’instal·lació, d’acord amb lo disposat en el vigent Reglament de Contractes de l’Estat.



Instal·lacions mal executades És obligació de l’instal·lador desmuntar i tornar a muntar tota la instal·lació no efectuada amb arreglo a les prescripcions d’aquest Plec de Condicions i a les instruccions del Director d’Obra , sense que serveixi de pretext el que el Director o els seus delegats no anotaran la falta durant l’execució. Llibre d’ordres L’instal·lador haurà de tenir un llibre d’ordres amb les fulles numerades per duplicat, on la direcció facultativa assenyalarà les condicions imposades per a la instal·lació i que l’instal·lador signarà al peu donant-se per assabentat. 4. CONDICIONS ECONÒMIQUES Generalitats Es regiran per les clàusules contingudes en el Reglament General de Contractació de l’Estat. Valoració A les unitats mesurades se li aplicaran els preus que figuren en el pressupost, on estan incloses les despeses de transport ,indemnitzacions i l’import dels drets fiscals que són gravats per l’Estat, província o municipi a més de les despeses generals de la contracta. Si fos necessari realitzar alguna unitat d’obra no inclosa en aquest projecte, es formalitzarà el corresponent preu contradictori. Forma de pagament Es realitzarà mitjançant certificacions de la instal·lació realitzada, aprovades pel Director d’Obra. Termini d’execució L’instal·lador donarà ordre d’inici de les obres tant aviat com rebi les corresponents ordres del Director d’Obra i d’acord amb els terminis legals establerts. Les obres hauran de seguir el ritme que determini el Director d’Obra, amb l’objectiu de complir els terminis establerts prèviament entre client i l’Enginyer Tècnic.



Mesures de protecció i neteja L’instal·lador haurà de protegir tots els materials i la pròpia instal·lació contra deterioraments durant l’execució de la instal·lació. Conservarà en perfecte estat de neteja tots els aspectes interiors i procedirà a la evacuació de tots els residus produïts al finalitzar l’obra. 5. CLÀUSULES ADMINISTRATIVES Objecte del concurs o subhasta El concurs per l’adjudicació de l’anomenat projecte es realitzarà amb subhasta pública davant dels instal·ladors que prèviament seran convocats. Requisits per a participar És necessari per poder optar a la subhasta posseir unes infrastructures adequades, així com disposar de les corresponents autoritzacions i llicències per part del Departament d’Indústria. Fiances L’instal·lador que guanyi en subhasta el present Projecte haurà de dipositar una fiança del 10% del pressupost total preestablert.

projecte final de carrera automatitzaciÓ d’una...

Documents