automatització d’una estació de destil·lació mitjançant...

Automatització d’una Estació de Destil·lació mitjançant LabVIEW

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial. Electròni ca Industrial.

AUTOR: Jordi Roca Trujillo.

DIRECTOR: José Ramón López López.

DATA: 06 / 2010.


1 Índex General



DATA: 06 / 2010.


2 Índex General

1 Índex General

2 Memòria 4

2.1 Objectiu 8

2.2 Abast 8

2.3 Antecedents 9

2.4 Normes i Referències 10

2.4.1 Disposicions Legals i Normes Aplicades 10

2.4.2 Bibliografia 11

2.4.3 Programes Utilitzats 13

2.4.4 Pla de Gestió de la Qualitat Aplicat durant la Redacció del Projecte 13

2.4.5 Altres Referències 14

2.5 Definicions i Acrònims 15

2.6 Requisits de Disseny 20

2.7 Anàlisis de Solucions 25

2.8 Resultats Finals 32

2.9 Planificació 51

2.10 Ordre de Prioritat entre els Documents Bàsics 52

3 Annexes 53

3.1 Annex I: Programes 55

3.2 Annex II: Manual d’Operació de l’Estació de Destil·lació 80

3.3 Annex III: Altres Documents d’Elements Constitutius del Projecte 87

3.4 Annex IV: Llistats de Variables Adquirides 90

4 Plànols i Esquemes 103

5 Plec de condicions 128

5.1 Capítol Preliminar: Disposicions Generals 131

5.2 Capítol I: Condicions Facultatives 131

5.3 Capítol II: Condicions Econòmiques 141

5.4 Capítol III: Condicions Tècniques Generals 153


3 Índex General

6 Amidaments 164

7 Pressupost 174

7.1 Llistat de Preus Unitaris 176

7.2 Quadre de Descomposats 181

7.3 Pressupost General 196

7.4 Resum del Pressupost 204

8 Estudi Bàsic de Seguretat i Salut 205

8.1 Avaluació de Riscos Laborals 214


2 Memòria



DATA: 06 / 2010.


Memòria

2 Memòria

Fulla d’Identificació 7

2.1 Objectiu 8

2.2 Abast 8

2.3 Antecedents 9

2.4 Normes i Referències 10

2.4.1 Disposicions Legals i Normes Aplicades 10

2.4.2 Bibliografia 11

2.4.3 Programes Utilitzats 13

2.4.4 Pla de Gestió de la Qualitat Aplicat durant la Redacció del Projecte 13

2.4.5 Altres Referències 14

2.5 Definicions i Acrònims 15

2.6 Requisits de Disseny 20

2.6.1 Descripció de l’Estació 20

2.6.1.1 Descripció del Procés 21

2.6.1.2 Anàlisi Químic 23

2.6.1.3 Fórmula de Recepta 23

2.6.1.4 Destil·lat Desitjat 23

2.6.1.5 Equip Experimental 23

2.6.2 Entorn Socioeconòmic 25

2.7 Anàlisis de Solucions 25

2.7.1 Caldera o Bullidor 25

2.7.2 Columna 26

2.7.2.1 Malla de Coure 26

2.7.3 Estructura 26

2.7.4 Cabalímetre i Circuit d’Aigua 27

2.7.5 Sensors de Temperatura 28

2.7.6 Resistència Calefactora 30


Memòria

2.7.6.1 Caixa d’Estanqueïtat 31

2.7.7 Relés de Control 31

2.7.8 Equip de Control 31

2.8 Resultats Finals 32

2.8.1 Configuració del Sistema 32

2.8.2 Especificacions dels Materials 35

2.8.3 Descripció del Control amb National Instruments i el LabVIEW 39

2.8.3.1 L’Equip de Control 39

2.8.3.2 El Programa amb el LabVIEW 41

2.8.4 Descripció de les Primeres Destil·lacions 45

2.8.5 Evolució del Grau Alcohòlic 45

2.8.6 Anàlisis Químics 49

2.8.7 Avaluació Sensorial 49

2.8.8 Conclusions 50

2.9 Planificació 51

2.10 Ordre de Prioritat entre els Documents Bàsics 52

FULLA D’IDENTIFICACIÓ

Títol del projecte:

Automatització d’una estació de destil·lació mitjançant LabVIEW

Codi del projecte:

100204JA-1404-8719

Emplaçament del projecte:

Universitat Rovira i Virgili

Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química

Av. Països Catalans, 26. 3ª planta, laboratori 325.

(43007 TARRAGONA)

Dades del client:

Universitat Rovira i Virgili

Av. Països Catalans, 26.

43007 Tarragona

Dades de l’autor:

Jordi Roca Trujillo

Col·legiat Número: 23108

39734319-W

43800 Valls (TARRAGONA)

Telèfon: 620364392

[email protected]

Valls, abril de 2010


8 Memòria

2 Memòria

2.1 Objectiu

El principal objectiu d’aquest treball és l’automatització d’una estació de destil·lació mitjançant LabVIEW. Aquest objectiu es pretén assolir controlant el grau alcohòlic i el cabal de destil·lat, a partir de la regulació de la potència de calefacció de les resistències instal·lades al bullidor de la columna i el cabal d’aigua de refrigeració en la zona de rectificació. El procés s’ha de poder executar de forma automàtica des de la posada en marxa de l’equip fins a la seva aturada. També el sistema farà un registre exhaustiu de les diferents variables que integren el procés, principalment temperatures. Es dissenyarà una pantalla d’interfície que l’usuari pugui utilitzar de forma còmoda i fàcil, que mostri les diferents senyals mesurades i seleccioni de manera manual o automàtica el valor de les variables manipulades.

Per arribar a assolir els objectius del treball serà necessari:

- Fer l’aprenentatge del sistema LabVIEW i del corresponent funcionament del maquinari de National Instruments.

- Fer la instal·lació completa de l’estació de destil·lació segons els requisits descrits pel client.

- Dissenyar el programa de control segons els requisits descrits pel client.

El sistema d’automatització desenvolupat s’aplicarà a destil·lacions de vins de fruites, que hauran de ser reproduïbles, tant en valors de temperatures, com grau alcohòlic i aromes dels productes obtinguts.

2.2 Abast

El projecte de l’automatització d’una estació de destil·lació mitjançant LabVIEW es desenvoluparà en el laboratori 325 del Departament d’Enginyeria Química a l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química (ETSEQ) de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Av. Països Catalans 26 de Tarragona, abastant:

- Estudi del mercat segons les necessitats del client i la posterior demanda dels materials necessaris per a l’automatització de l’estació de destil·lació.

- Col·locació, muntatge i cablejat dels diferents components elèctrics. - Comprovació i proves del correcte cablejat i del funcionament dels diferents equips. - Elaboració del software de control mitjançant LabVIEW, així com la presentació

per pantalla a partir d’una imatge creada amb el programa VISIO de Microsoft. - Posada en marxa de l’estació i realització de diferents experiments amb producte

real. - Redacció de la corresponent documentació.


9 Memòria

2.3 Antecedents

La destil·lació es una tècnica que ja va ser utilitzada per diferents pobles a l’antiguitat: a la Xina 3000 anys aC, a l’Índia 2500 anys aC, Egipte 2000 anys aC, Grècia 1000 anys aC, i Roma 200 anys aC. Inicialment totes aquestes cultures produïen un líquid, que posteriorment va ser anomenat alcohol pels àrabs, emprant-se amb finalitats medicinals i elaboració de perfums.

En el segle VII els àrabs començaren la invasió d’Europa, introduint la tècnica de destil·lació. A principis del segle IX s’inicia el desenvolupament de l’alquímia àrab, atribuint-se el descobriment de la destil·lació per a l’obtenció d’alcohol a Ibn Yasid. Els alquimistes i els monjos anaren millorant la tècnica i l’equip de destil·lació. A l’Europa cristiana la referència més antiga data de 1150 i correspon a l’Escola de Salern (Itàlia). El metge i teòleg Arnau de Vilanova (València 1238?-1311) va ser el primer gran difusor europeu d’aquesta tècnica. Va publicar el llibre Liber Aqua Vitae, que era un tractat sobre vins i aiguardents, denominant aqua vitae al destil·lat pels seus poders curatius. Aquest llibre va ser un manual de l’època per a l’obtenció de destil·lats. Ramon Llull (1233-1315) continuà els seus estudis i denominà els destil·lats aqua ardens.

Els destil·lats obtinguts no tenien un gust agradable, per tant es maceraven amb herbes i fruites per millorar-los. Aquestes pràctiques han quedat reflectides en els licors tradicionals existents en l’actualitat en diferents zones. L’èxit dels aiguardents representà un esforç en la millora de la selecció de les matèries primeres i el perfeccionament de l’equip, passant l’alcohol a ser un important dissolvent i beguda en farmàcia com a medicina.

Aquestes tècniques per l’obtenció de destil·lats es van difondre per Europa, fins que en 1624 es constitueix a França l’organització de destil·ladors, per la fabricació i venda d’aiguardents. Sota la influència d’anglesos i holandesos en el segle XVII , la destil·lació de vi mitjançant alambí es converteix en una activitat rural habitual.

L’any 1832 es produeix un canvi significatiu en els alambins de destil·lació, Robert Stein va idear un procés que permetia separar l’evaporació i la condensació i separació de vapors, aquest canvi va ser patentat per una altra persona, anomenada Aeneas Coffey.

En el segle XIX i principis del XX l’obtenció de destil·lats era una indústria molt arrelada a Catalunya. Actualment ha quedat reduïda a unes poques empreses que elaboren brandis i aiguardents. Els destil·lats de vi més coneguts avui dia són els conyacs, que es van començar a elaborar a la regió de Cognac a principis del segle XVII, per tal de reduir els grans excedents de vi.

A finals del segle XIX en el Carib, s’introdueix la tècnica moderna de destil·lació en columna, aquest mètode més usat, eficient i econòmic, produeix un licor més fort i més pur. Com aspecte negatiu es pot anomenar que aquest procediment té un alt cost energètic i sol tenir menys qualitat d’aromes que el mètode tradicional.


10 Memòria

Actualment, moltes empreses destil·ladores encara no han evolucionat de manera significativa, segueixen usant mètodes molt tradicionals i són els enòlegs els principals encarregats de dur a terme la destil·lació, perquè d’aquesta manera aconsegueixen més qualitat en el producte final, més aromes bons i menys de dolents i tòxics.

De totes maneres es procura tenir un control més exhaustiu de les diferents mesures (facilita conèixer el producte final i que aquest sigui més reproduïble), recentment s’han introduït els sensors d’etanol, que mostren la mesura del grau alcohòlic a la sortida del destil·lat, però són realment costosos i com a solució del problema econòmic, s’han creat les Recurrent Artificial Neural Networks, que consisteixen en uns càlculs matemàtics que esbrinen el grau d’alcohol a partir de les diferents variables del procés.

2.4 Normes i referències

2.4.1 Disposicions Legals i Normes Aplicades

Les lleis, regles i normes aplicables al projecte són les següents:

• Directiva 92/57/CEE del 24 de juny (DO:26/08/92). Disposicions mínimes de seguretat i de salut que han d’aplicar-se a les obres de construcció temporal o mòbil.

• Directiva 89/655/CEE. Utilització dels equips de treball. • Llei 7/1994, del 18 de maig, de Protecció Ambiental.

• Llei 31/1995, del 8 de novembre (BOE: 10/11/95). Prevenció de Riscos Laborals (LPRL). Desenvolupament de la llei a través de les següents disposicions:

o Reial Decret 485/1997 del 14 d’abril. Disposicions mínimes en matèria de senyalització, de seguretat i salut en el treball.

o Reial Decret 486/1997 del 14 d’abril. Disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.

o Reial Decret 488/1997 del 14 d’abril. Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives al treball amb equips que inclouen pantalla de visualització.

o Reial Decret 773/1997 del 30 de maig. Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització dels treballadors d’Equips de Protecció Individual (EPI).

o Reial Decret 780/1998 del 30 d’abril. Reglament dels serveis de prevenció. o Reial Decret 1215/1997 del 18 de juliol. Disposicions mínimes de seguretat

i salut per a la utilització dels treballadors dels equips de treball. Transposició de la directiva 89/655/CEE

o Reial Decret 1627/1997 del 24 d’octubre. Disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres. Transposició de la directiva 92/57/CEE

• Ordre del 9 de març de 1971 (Modificat: BOE: 02/11/89). Ordenança general de seguretat i higiene en el treball.


11 Memòria

• Resolució aprovatòria de normes tècniques reglamentàries per mitjans de protecció personal dels treballadors:

o Resolució del 28 de juliol de 1975. N.R. MT-5: Calçat de seguretat.

• Normativa d’àmbit local. Ordenances Municipals. • Compliment de la norma ISO 9000-Sistemes de gestió de la qualitat. • ISO 9001:2008 (15/11/2008)-De la família de les normes ISO 9000, conté

l’especificació del model de gestió. • Reial Decret 842/2002, Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió (REBT) i

Instruccions Tècniques Complementàries. • Reial Decret 1580/2006, del 22 de desembre, pel qual es regula la compatibilitat

electromagnètica dels equips elèctrics i electrònics.

• UNE 20-460-90 Part 4-43: Instal·lacions elèctriques en edificis. Protecció contra les sobreintensitats.

• UNE 20-460-94 Part 5-523: Intensitats admissibles en els cables i conductors aïllats.

• UNE 20-434-90: Sistema de designació de cables. • UNE 1032: Dibuixos tècnics. Principis generals de representació.

• UNE 1035: Dibuixos tècnics. Quadre de retolació. • UNE 157001: Febrer del 2002. Criteris generals per a l’elaboració de projectes.

2.4.2 Bibliografia

[1] FAHRASMANE L., GANOU-PARFAIT B.,”De la caña al ron”, Acribia, 2005.

[2] JACKSON M.,”Guía del whisky de malta”, Omega, 2006.

[3] REVENTÓS P., “Destilación de alcoholes”, Sintes, 1986.

[4] ÍÑIGUEZ P., Apuntes de Instrumentación Electrónica, URV ETIEI, curs 2008

[5] BISHOP R. H., “Learning with LabVIEW 7 Express”, Pearson Prentice Hall, 2004.

[6] TRAVIS J., “LabVIEW for everyone”, Prentice Hall, 2002.

[7] FERNÁNDEZ DE CANETE J., DEL SAZ OROZCO P., GONZÁLEZ-PÉREZ S., “Distillation Monitoring and Control using LabVIEW and SIMULINK Tools”, International Journal of Computer, Information and Systems Science, and Engineering. [En línia] Article digital, publicat 2007 [Usuari registrat] < http://www.waset.org >

[8] FERNÁNDEZ DE CANETE J., DEL SAZ OROZCO P., GONZÁLEZ-PÉREZ S., “Artificial Neural Networks for Identification and Control of a Lab-Scale Distillation Column using LABVIEW”, International Journal of Intelligent Systems and Technologies. [En línia] Article digital, publicat 2008 [Usuari registrat] < http://www.waset.org >


12 Memòria

[9] OSORIO D., PÉREZ-CORREA R., BIEGLER L. T., AGOSIN E., “Wine Distillates: Practical Operating Recipe Formulation for Stills”, Journal of Agricultural and Food Chemistry. [En línia] Article digital, publicat 2005 [Usuari registrat] < http://pubs.acs.org/journal/jafcau >

[10] OSORIO D., PÉREZ-CORREA R., AGOSIN E., CABRERA M., “Soft-sensor for on-line estimation of ethanol concentrations in wine stills” , Journal of Food Engineering. [En línia] Article digital, publicat 2008 [Usuari registrat] < http://www.sciencedirect.com >

[11] JOHNSEN J. K., “Manual for the distillation column”. [En línia] Article digital, publicat 2005 [Data de consulta: 12-08-2009] [Accés gratuït] < http://www.nt.ntnu.no/users/skoge/diplom/diplom05/johnsen/usermanual.pdf >

[12] El portal del whisky. [En línia] Articles digitals [Accés gratuït] < http://www.whiskydemalta.com/ >

[13] Zonadiet. Bebidas destiladas. [En línia] Article digital [Data de consulta: 15-01-2010] [Accés gratuït] < http://www.zonadiet.com/bebidas/destilacion.htm >

[14] National Instruments. < http://www.ni.com/es/ >

[14.1] NI 9217.[ En línia] Característiques i informació digital [Data de consulta: 10-07-2009] [Accés gratuït] < http://sine.ni.com/nips/cds/view/p/lang/es/nid/202713 >




[14.5] NI cDAQ-9172.[ En línia] Característiques i informació digital [Data de consulta: 10-07-2009] [Accés gratuït] < http://sine.ni.com/nips/cds/view/p/lang/es/nid/202545 >

[14.6] Foro de discusiones.[ En línia] Fòrums de debat en xarxa [Usuari registrat] < http://forums.ni.com/ni/?category.id=ESAForum >

[14.7] Tutoriales, documentos y manuales.[ En línia] Informació digital [Accés gratuït] < http://www.ni.com/support/esa/ >

[14.8] Controladores.[ En línia] Descàrrega d’arxiu [Usuari registrat] < http://sine.ni.com/apps/utf8/niid_web_display.model_page?p_model_id=10443 >


13 Memòria

[15] Carlo Gavazzi. Products. [En línia] Característiques i informació digital [Data de consulta: 17-09-2009] [Accés gratuït] < http://www.gavazzionline.com/pdf/RN1F40V3.pdf >

[16] Electricfor. Catálogo general. [En línia] Característiques i informació digital [Data de consulta: 17-09-2009] [Accés gratuït] < http://www.electricfor.com/catalogo/catalogo.pdf >

[17] Alicat Scientific. < http://alicatscientific.com/ >

[17.1] Operation Manual.[ En línia] Manual d’operació digital [Accés gratuït] < http://www.alicatscientific.com/documents/manuals/Liquid_Flow_Meter_Controller_Manual.pdf >

[17.2] Specifications Sheet.[ En línia] Característiques i informació digital [Accés gratuït] < http://www.alicatscientific.com/documents/specifications/LiquidFlowMeterController.pdf >

[18] Arian. Support. Nota técnica 4. [En línia] Informació digital [Data de consulta: 17-09-2009] [Accés gratuït] < http://www.arian.cl/downloads/nt-004.pdf >

[19] Mean Well. Products. MDR-60. [En línia] Característiques i informació digital [Data de consulta: 17-09-2009] [Accés gratuït] < http://www.meanwell.com/search/MDR-60/default.htm >

[20] The Amphora Society.[En línia] Característiques i informació digital [Data de consulta: 14-06-2009] [Accés gratuït] < http://www.amphora-society.com/ >

2.4.3 Programes Utilitzats

• LabVIEW Full Development System, versió 8.6.1

• Microsoft Office Visio 2003

• Microsoft Office Word 2007

• Microsoft Office Excel 2007

• Diagrama de Gantt

2.4.4 Pla de Gestió de la Qualitat Aplicat durant la Redacció del Projecte

Per garantir la correcta redacció del projecte s’ha aplicat un seguiment per tal d’assegurar que els diferents punts del projecte no tinguin disconformitats entre ells.

També s’ha establert una revisió a fons per detectar possibles errors per corregir-los. Com per exemple:

• S’han anat comprovant que tots els resultats obtinguts en amidaments i pressupostos coincideixen entre ells i amb els esquemes elèctrics/electrònics.


14 Memòria

• El projecte consta dels apartats i de l’ordre següent: Índex, Memòria, Annexes, Plànols i Esquemes, Plec de condicions, Amidaments, Pressupost i Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, que no representa l’ordre de prioritats entre els documents bàsics, indicat a l’apartat 2.10 Ordre de Prioritat entre els Documents Bàsics.

• A la portada i a la primera pàgina dels apartats dels documents s’ha posat: el número de l’apartat, el títol del projecte, el tipus d’apartat i les dades d’autor del projecte.

• S’han elaborat les fulles d’identificació que consten amb: el títol del projecte, l’emplaçament del projecte, les dades del client i les dades de l’autor, corresponentment signat com és degut.

2.4.5 Altres Referències

Les primeres destil·lacions s’han fet amb vi de pera, amb les dates següents i es poden veure els resultats en els arxius següents, situats en l’apartat Annex IV: Llistats de Variables Adquirides pel LabVIEW.

19/05/2009 – test_19_05 (3.4.1 Test_19_05 i Test_20_05)

20/05/2009 – test_20_05 (3.4.1 Test_19_05 i Test_20_05)

26/05/2009 – test_26_05 (3.4.2 Resum_Dest_Peres)




També tenim un resum de les destil·lacions del 26/05/09, 27/05/09,28/05/09 i 29/05/09 amb el corresponent fitxer en els annexes (3.4.2 Resum_Dest_Peres)

Després es van fer les destil·lacions amb vi de kiwi, amb les dates següents i el següent arxiu de resultats:

10/06/2009 – test_10_06 (3.4.3 Resum_Dest_Kiwis)






15 Memòria

2.5 Definicions i Acrònims

AI: Analog Input.

Aiguardent: Beguda espirituosa forta obtinguda per destil·lació de líquids fermentats procedents de diverses matèries ensucrades, és aiguardent de vi si és obtingut per la destil·lació del vi.

Alambí: Aparell de destil·lar, generalment de metall, que consisteix en un calderí amb una tapadora semiesfèrica d'on arrenca el tub que condueix els productes de la destil·lació al refrigerant.

Alcohol: En el llenguatge corrent, etanol.

Ali: Alimentació.

AO: Analog Output.

Aroma: Conjunt de composts químics volàtils característics d'una substància que té la propietat de produir l'olor que li és pròpia.

Art.: Article.

Batch: Forma en que s’opera sobre una quantitat de material original, transformant-la en successives operacions fins obtenir el resultat final. Se sol usar en destil·lacions alcohòliques entre d’altres, amb resultat final més ric en substàncies volàtils.

BOE: Butlletí Oficial de l’Estat.

CCM: Cubic Centimeter Minute. Unitat de cabal amb mateix valor que mL/min.

CEE: Comunitat Econòmica Europea.

CH: Channel, usat pels mòduls de NI.

COMPROV.: Comprovat.

Contractista: Persona física o jurídica que assumeix contractualment davant del promotor, el compromís d’executar la totalitat o part de les obres.

Coordinador de seguretat i salut: Tècnic competent, designat pel promotor, integrat en la direcció facultativa. Serà qui aprovi el pla de seguretat.

CPU: Central Processing Unit.

Destil·lació: Operació de separació, total o parcial, dels constituents d'una mescla líquida segons llur diferent pressió de vapor.

Destil·lació fraccionada: Destil·lació mitjançant repetides evaporacions i condensacions en una columna de fraccionament, que permet arribar a separar les mescles en els seus components de punts d'ebullició diferents.


16 Memòria

DIO: Digital Input/Output.

Direcció facultativa: Tècnic/s competent/s designats pel promotor, encarregats de la direcció i control de l’execució de l’obra.

DN: Diàmetre nominal.

E/S: Entrades/Sortides.

EPI: Equip de Protecció Individual.

Estudi de mercat: Investigació que té com a objectiu la recerca, recollida i anàlisi d'informació relativa a un mercat, i que se centra en aspectes com la definició de mercat, l'anàlisi de l'oferta i la demanda, els preus, els canals de distribució, l'anàlisi de la competència o les necessitats dels consumidors.

Etanol: [CH3--CH2OH] Alcohol primari, el segon membre de la sèrie dels alcohols alifàtics.

F: Flow.

FC: Flow Controller.

FMINCON: Una rutina d’optimització que calcula el valor de l’objectiu, estima el perfil de refrigeració que serà provat en el control de la destil·lació, tipus de control PID.

FQI: Flow Totalizing Indicator.

FT: Flow Transmitter.

FVC: Flow Control Valve.

GITA: Grup d’Investigació en Tecnologia d’Aliments.

GRAFCET: GRÀFica de Control d’Etapes de Transició.

Hardware: Maquinari.

IDENT.: Identitat.

IP: Índex de Protecció.

Kc: Constant de control de la fórmula del PID.

L: Línia.

Lab.: Laboratori.

LabVIEW: Acrònim de National Instruments Laboratory Virtual Instrumentation Engineering Workbench. Entorn de programació gràfica per a l’automatització d’assaigs, proves, control de processos i disseny. Desenvolupat per National Instruments a finals de la dècada de 1980.


17 Memòria

Licor: Beguda alcohòlica aromatitzada i dolça, preparada per maceració, infusió o destil·lació de materials vegetals amb alcohol, o bé per addició a alcohols d'extractes aromàtics, essències o aromes.

Llaç de control: El conjunt de dispositius capaços de realitzar un sistema de control automàtic.

LPRL: Prevenció de Riscos Laborals.

Maquinari: Conjunt dels elements estrictament materials de les màquines informàtiques, que comprèn una unitat central i equips perifèrics.

Microsoft Visio: És un software de dibuix vectorial per Microsoft Windows. Les seves eines permeten la realització de diferents diagrames i dibuixos per a enginyeria i negocis.

Mod: Mòdul.

Mufla: Recipient refractari semicilíndric que preserva dels canvis ràpids de temperatura o de l'oxidació de l'aire els cossos que conté, quan és col·locat en un forn.

N: Neutre.

NI: National Instruments. Empresa amb Central a Estats Units (Tx) que fabrica productes de software, hardware i serveis per a desenvolupar aplicacions d’adquisició de dades, instrumentació virtual, automatització industrial, control d’instruments i visió artificial.

Nibble: Es denomina nibble o quartet al conjunt de quatre dígits binaris (bits) o mig octet. En arquitectura d'ordinadors, 4 bits es un adjectiu usat per a descriure enters, direccions de memòria o altres unitats de dades que comprenen fins 4 bits d'amplada, o per a referir-se a una arquitectura de CPU i ALU basades en registres, bus de direccions o bus de dades d'aquesta amplada.

Núm.: Número.

P&ID: Process and Instrumentation Diagram.

PAC: Programable Automation Controller. Es tracta de controladors compactes que combinen les característiques dels PLCs i els PCs. Treballen en temps real com els PLCs afegint-hi capacitats de càlcul (coma flotant, trigonometria, càlcul matricial, etc.) i emmagatzement dels PCs.

PC: Personal Computer.

PE: Protecció elèctrica.

Percolar: Efectuar una percolació.

Percolació: Extracció sòlid-líquid, especialment la de tipus discontinu.


18 Memòria

PID: Proporcional Integral Derivatiu, és un mecanisme de control per realimentació que s’utilitza en sistemes de control industrials.

PLC: Programmable Logic Controller.

PN: Pressió nominal.

Programari: Conjunt sistemàtic de programes informàtics amb la documentació corresponent.

Projectista: Autor o autors, per encàrrec del promotor, de la totalitat o una part del projecte.

Promotor: Persona física o jurídica a compte de la qual es realitza una obra.

PSIG: Pounds-force per Square Inch Gauge.

Pt100: RTD fabricada amb Platí (Pt) i presenta una resistència de 100 ohms a 0 ºC.

PVC: Polyvinyl Chloride.

Quant.: Quantitat.

R: Resistència.

RC: Resistance Controller.

RD: Reial Decret.

Rebliment: Cadascun dels diferents tipus de gran superfície específica, generalment anells, amb què hom emplena les columnes, dites de rebliment, de destil·lació fraccionada.

REBT: Reglament Eletrotècnic per a Baixa Tensió.

RN: Relé d’estat sòlid.

RTD: Resistance Temperature Detector. Com el seu nom indica, són resistències que varien el seu valor en funció de la temperatura, són sensors passius, per tant, necessiten una alimentació. Es basen en el principi de que tots els metalls tenen una resistència que depèn de la temperatura.

SAI: Sistema d’Alimentació Ininterrompuda.

SCADA: Supervisory Control And Data Acquisition.

Set-Point: El valor de qualsevol punt d’ajustament d’una variable d’un sistema de control automàtic.

SI: Sistema Internacional d’Unitats.

Software: Programari


19 Memòria

Subcontractista: Persona física o jurídica que assumeix contractualment davant del contractista el realitzar determinades parts o instal·lacions de l’obra.

T: Temperatura.

TAG: Paraula anglosaxona, que significa etiqueta.

TC: Temperature Controller.

Td: Temps derivatiu que procura mantenir l’error mínim corregint-lo proporcionalment amb la mateixa velocitat que es produeix.

Termoparell: Es basa en el principi físic de Seebeck, és a dir, unint dos metalls diferents es genera diferència de potencial en la unió, degut als diferents nivells energètics dels electrons lliures. Aquesta tensió generada és molt petita, de l’ordre de milivolts, varia proporcionalment en funció de la temperatura i es considera un transductor actiu ja que no necessita cap tipus d’alimentació.

Ti: Temps integral que té el propòsit de disminuir i eliminar l’error en l’estat estacionari, provocat pel mode proporcional.

TI: Temperature Indicator.

TIA: Temperature Indicator and Alarm.

Treballador autònom: Persona física que realitza de forma personal i directa una activitat professional, sense subjecció a un contracte de treball, i que assumeix contractualment davant del promotor, el contractista o el subcontractista, el compromís de realitzar determinades parts o instal·lacions de l’obra.

TT: Temperature Transmitter.

TTL: Transistor-transistor logic.

Ut: Unitat.

UNE: Una Norma Española.

USB: Universal Serial Bus.

VAC: Voltage, Alterning Current.

VDC: Voltage, Direct Current.

Vi: Beguda alcohòlica obtinguda per fermentació del most de raïm i també qualsevol suc vegetal fermentat.

VR: Variable Resistance.


20 Memòria

2.6 Requisits del Disseny

El professor José Ramón López proposa el projecte “Automatització d’una estació de destil·lació mitjançant LabVIEW”, col·laborant amb el Departament d’Enginyeria Química i en concret amb el Dr. Francisco López, investigador responsable del Grup d’Investigació en Tecnologia d’Aliments (GITA).

Donant suport a la direcció del projecte col·labora el Dr. Ricardo Pérez-Correa del Departament d’Enginyeria Química i Bioprocessos, de la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile, persona amb dilatada experiència en la matèria i nombrosos articles publicats en revistes de prestigi científic.

A partir del model d’estació de destil·lació publicat en el “Journal of Agricultural and Food Chemistry” per J. Ricardo Pérez-Correa entre d’altres autors, (veure referència bibliogràfica número [9]). Es construirà una nova estació de destil·lació amb característiques similars, però millorades en alguns aspectes sota la supervisió del Dr. Pérez-Correa.

L’estació de destil·lació serà instal·lada en l’ Av. Països Catalans, 26. 3ª planta, laboratori 325, (43007 TARRAGONA) (veure el plànol 0B, Emplaçament.dwg). En principi estarà situada en l’emplaçament descrit, però existeix la possibilitat d’haver de traslladar l’estació a un altre emplaçament, per tant l’estació de destil·lació es muntarà sobre una estructura mòbil.

2.6.1 Descripció de l’Estació

L’estació a construir està basada com qualsevol altre procés industrial, en que es realitzen el conjunt d’operacions necessàries per modificar les característiques de les matèries primeres. Es denomina procés al conjunt d’operacions que es realitzen des de la matèria prima o producte semielaborat fins que s’obté el producte final.

Figura 1. Esquema de les parts de l’estació.

El nostre procés pretén convertir el producte semielaborat, vi de fruites, a producte final, el destil·lat. Tots els processos consten de variables: temperatures, pressions, cabals, nivells,etc. Aquestes variables es poden mesurar i manipular, es farà des del sistema de

MONITOR

Interfície gràfica

Variable manipulable Variable mesurable PROCÉS

CONTROL

MÒDULS NI

Entrades

MÒDULS NI

Sortides


21 Memòria

control. El sistema de control està definit com un conjunt de components que poden regular la conducta del procés amb la finalitat d’aconseguir un funcionament predeterminat, reduint les probabilitats d’errors i obtenint els resultats desitjats.

Dividim el sistema de control en tres parts, dues parts es defineixen segons si mesuren variables o les manipulen. La part del sistema de control que mesura variables s’identifica amb els mòduls d’entrades i la part que manipula variables s’identifica amb els mòduls de sortides. L’altre part del sistema de control és la interfície gràfica, encarregada de facilitar la comunicació entre l’ordinador i l’usuari utilitzant imatges i objectes gràfics per representar la informació i accions disponibles en la interfície. Per tant, amb la interfície l’operari manipularà i visualitzarà les variables del procés que siguin necessàries.

2.6.1.1 Descripció del Procés

Per a la millor comprensió del procés s’han hagut d’aprendre coneixements de destil·lació, s’han pogut trobar en pàgines web (referències en bibliografia [7]-[13]), llibres (referències en bibliografia [1]-[3]) i en persones coneixedores de la matèria.

Els destil·lats s’elaboren i es consumeixen avui dia i des de fa molt anys arreu del món. Segons les diferents zones geogràfiques i el pas del temps, el procés de destil·lació ha anat evolucionant. El secret de cada productor sempre ha estat el sistema de destil·lació, que ha permès aconseguir el sabor desitjat en el seu producte. A la Taula 1 es mostra un resum de diferents tipus de destil·lats, així com el seu origen tant geogràfic com històric.

Taula 1. Desenvolupament històric de destil·lats.

Època País o Zona Geogràfica Beguda fermentada Material base per el producte Beguda destil·lada obtinguda

Abans del 800 AC Xina Tchoo Arròs i mill Sautchoo

800 AC Ceilan i Índia Toddy Arròs i melassa Arrack

Àsia Kumiss Llet de somera o euga Arika

Tatària Caucàsica Quefir Llet de somera o euga Skhou

Japó Sake Arròs Sochu

500 DC Regne Unit (Anglaterra) Aiguamel Mel Aiguamel destil·lada

1000 Itàlia Vi Raïm Brandy

Carpats Fermentat Patates i cereals Vodka

Països eslaus Brandy de ciruela ciruelas Slivovice

1100 Irlanda Cervesa Malta, avena i civada Usquebaugh (tipus de whisky)

1200 Espanya Vi Raïm Aqua vini

Espanya i França Melassa de canya Canya de sucre Rum, rhum o ron.

1500 Escòcia Cervesa Malta de civada Aqua vitae o whisky

1650 Mèxic Fermentat Atzavara (Agave tequilana) Tequila

Moltes de les destil·lacions de vi, com el Conyac, Armanyac o Brandi, estan molt ben descrites com a processos de destil·lacions batch. La concentració d’etanol determina la capacitat de tenir components aromàtics de destil·lat més volàtils.


22 Memòria

La simulació amb ordinadors personals (PC) i l’optimització han aconseguit millores en moltes àrees de la indústria alimentària i química. En l’àmbit d’aquest PFC, algunes d’aquestes tècniques han estat aplicades en el camp de les destil·lacions batch al llarg dels últims 15 anys. La majoria d’estudis realitzats van adreçats encara a desenvolupar models matemàtics del procés, obtenint paràmetres dels experiments del laboratori i després optimitzant el disseny o l’operació. Es maximitza la capacitat de controlar, és a dir, s’optimitzen les variables de procés: temperatures, temps de procés, etc., amb l’objectiu de millorar les receptes de producció de destil·lats i obtenir així productes de major qualitat.

El vi és una mescla complexa formada bàsicament per aigua (85-90 %v/v) i etanol (10-15 % v/v), i petites quantitats d'altres compostos com àcids orgànics, polifenols, matèries colorants i substàncies volàtils (aldehids, cetones, èsters). El vi conté entre 600 i 800 components volàtils diferents, que poden arribar a una concentració total d’1 g/L. En el procés de destil·lació, les espècies volàtils que provenen del vi són separades i concentrades. Encara que un destil·lat o licor és majoritàriament aigua i etanol (fins un 98 %), l’aroma és el resultat del rastre d’algunes espècies volàtils que considerem compostos menors. És la concentració relativa d’aquests compostos la que defineix essencialment la qualitat del destil·lat.

El destil·lat és elaborat en un equip que consta d’un bullidor o caldera, una columna de rectificació (rebliment de malla de coure), un condensador parcial i un condensador total.

En la caldera es produeix l’escalfament del vi, fins que arriba a l’evaporació. Cal saber que l’alcohol té un punt d’ebullició més baix que el de l’aigua, per tant, el percentatge d’alcohol evaporat al principi serà molt alt, mentre que el de l’aigua serà molt baix.

El vapor circula per la columna fins arribar al condensador parcial on es genera reflux intern per l’eliminació de calor dels vapors generats en el bullidor, provocant una condensació parcial d’ells. Els vapors que passen el condensador parcial són més rics en components volàtils com els descrits anteriorment, entre ells l’alcohol i els aromes. Les substàncies menys volàtils, bàsicament l’aigua, tornaran a la caldera.

Aquest líquid format torna a la part inferior percolant pel rebliment de la columna, que actua com a contactor dels vapors que pugen del bullidor, produint-se la rectificació, és a dir l’enriquiment en components volàtils dels vapors, i l’empobriment del líquid que baixa.

Els components volàtils que superen el condensador parcial arriben al condensador total, on seran tots condensats en un plat d’extracció del destil·lat (en fase líquida), que prèviament a la seva recol·lecció es refredat a temperatura ambient per un intercanviador tubular extern.

La recol·lecció del destil·lat està tradicionalment dividida en tres parts, denominades cap, cor i cua. El cor és la fracció més important on es concentren la major part de les components volàtils interessants, s’inclouen els millors aromes i conté en la menor part els aromes dolents i tòxics.


23 Memòria

2.6.1.2 Anàlisis Químic

La mostra de vi inicial, el residu sobrant del vi i les parts acumulades de la destil·lació estan preses per l’anàlisi de composició química utilitzant la cromatografia de gasos.

2.6.1.3 Fórmula de Recepta

El mètode desenvolupat per formular la recepta del destil·lat de vi implica varies etapes:

• Desenvolupar un model de destil·lació batch capaç de reproduir l’experiment observant la recuperació del components aromàtics volàtils.

• Establir el destil·lat apropiat d’acord amb les preferències del consumidor i acordar les preferències del possibles components aromàtics menys volàtils.

• Definir una regla de com es tanca el destil·lat desitjat, en les condicions de l’objectiu de la funció matemàtica.

• Formular i resoldre un problema de programació no lineal, amb el que preveure la trajectòria de control de l’operació del procés.

L’estació haurà de crear destil·lacions reproduïbles. Usant modes automàtics i modes semiautomàtics afavorint la composició química del destil·lat, més aromes bons i menys de dolents i tòxics. També és important treballar amb grans capacitats de control, per poder millorar receptes posteriors.

Figura 2. Recepta del mètode de formulació.

2.6.1.4 Destil·lat Desitjat

La composició química del destil·lat determina el factor més important de la qualitat del producte, el seu aroma.

2.6.1.5 Equip Experimental

Per a dur a terme la destil·lació és necessari un equip complet per a destil·lacions batch. Un bullidor escalfat per resistències elèctriques calefactores. Un condensador parcial, col·locat a la part superior de la columna, fent la funció d’intercanviador de calor a través dels seus serpentins amb aigua, produint el reflux en aquesta part de la columna. El condensador total estarà per sobre del condensador parcial i també farà la funció d’intercanviador de calor, condensant així tots els components volàtils possibles.


24 Memòria

L’estació de destil·lació anirà equipada també de hardware de National Instruments, perquè sigui compatible amb el software LabVIEW (National Instruments) emprat en aquest treball. El hardware haurà d’adquirir dades i controlar les variables desitjades. Mentre que per pantalla de l’ordinador s’haurà de visualitzar la interfície gràfica, que contindrà un P&ID clar i agradable a la vista desenvolupat amb el software de Microsoft VISIO. En aquesta pantalla es controlarà el cabal del condensador parcial, es llegiran 8 temperatures (dues a la caldera, quatre a la columna i dues al circuit del condensador parcial) i es necessitaran equips capaços de controlar el voltatge de les dues resistències calefactores. En resum, s’usaran:

• 9 entrades 8 temperatures i 1 cabal

• 3 sortides 2 temperatures i 1 cabal

Per a fer ús de l’equipament caldrà assabentar-se del funcionament d’aquest, també serà necessari l’aprenentatge del programari LabVIEW de NI, i realitzar el disseny del programa d’automatització.

Figura 3. P&ID de l’estació de destil·lació de l’article [9].

Per a la realització de la instal·lació elèctrica de tots els components caldrà cenyir-se a la legislació vigent. La principal llei en basar-se és el Reial Decret 842/2002, Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió (REBT) i Instruccions Tècniques Complementàries. També es farà compliment d’altres lleis i normes de caràcter elèctric per a l’elecció de cables i proteccions, així com les seves connexions; aquestes es citen a continuació:

• Reial Decret 1580/2006, del 22 de desembre, pel qual es regula la compatibilitat electromagnètica dels equips elèctrics i electrònics.

• UNE 20-460-90 Part 4-43: Instal·lacions elèctriques en edificis. Protecció contra les sobreintensitats.


25 Memòria

• UNE 20-460-94 Part 5-523: Intensitats admissibles en els cables i conductors aïllats.

• UNE 20-434-90: Sistema de designació de cables.

2.6.2 Entorn Socioeconòmic

El clima, la cultura i la història han fet que Catalunya esdevingui una de les regions vinícoles més avançades i inquietes del món, concretament la província de Tarragona n’és un gran exemple. Per tant no hi ha lloc més indicat per a la realització d’estudis d’Enologia que la demarcació de Tarragona. En la mateixa URV es poden cursar estudis d’Enologia a nivell universitari (grau, màster i doctorat), essent els temes relacionats amb els destil·lats de vi una part d’aquests estudis.

La importància del vi, cava i aiguardents a Catalunya és irrefutable. Tant la docència i investigació, com les empreses productores garanteixen un punt positiu en l’economia del país, per tant les inversions en aquest àmbit seran sempre ben rebudes.

Per a la millora de la situació econòmica de la indústria de l’aiguardent es requereixen tecnologies modernes de procés, com les que es proposen en aquest projecte que es disposa d’un procés de resultats amb qualitat, econòmic, optimitzat i reproduïble.

2.7 Anàlisi de Solucions

En aquest apartat es farà un anàlisis o justificació de les decisions preses sobre els diferents aspectes de “L’automatització de l’estació de destil·lació mitjançant LabVIEW”. Es tractarà la justificació de l’elecció materials, el programa i el procés a seguir. A partir d’aquí se’n podran extreure els resultats finals.

En referència als materials, s’escolliran els desitjats tenint en compte les necessitats, la qualitat, el preu, i la confiança que transmet el producte. Els materials de l’estació a escollir es desglossaran en els diferents apartats següents i provenen dels requisits de disseny.

El procés es durà a terme tal i com indica el client en els requisits del disseny i si existeix alguna modificació serà indicada i/o efectuada per ell.

El programa es dissenyarà conforme al procés i per tant, als requisits del disseny. La descripció del programa està situada en l’apartat d’annexes (3.1 Annex I: Programa).

2.7.1 Caldera o Bullidor

La caldera escollida és d’acer inoxidable, fabricada per CALPE INOX SL, empresa situada a Vilafranca del Penedès (Barcelona), que també ens dóna gran fiabilitat degut a la qualitat dels seus productes. Té unes dimensions cilíndriques de 38 cm de diàmetre i 50 cm d’alçada, amb una capacitat per allotjar 50 litres. S’ha previst una caldera més gran que la


26 Memòria

descrita en els requisits del sistema, perquè en els processos de destil·lació de vi s’extreu un volum de destil·lat molt inferior al volum original de vi introduït en la caldera.

Figura 4. Dipòsit per a usar com a caldera.

2.7.2 Columna

La formació d’alguns compostos durant la destil·lació impliquen que el material de l’equip juga un factor important, és per això que el material de la columna és de coure d’acord amb resultats previs del promotor en estudis d’elaboració d’aiguardent de pera en alambins amb presència o no de parts de coure. La columna està construïda en 7 parts, per l'empresa neozelandesa THE AMPHORA SOCIETY, ha estat creada en un procés de fabricació en sèrie, abaratint així el cost d’aquesta de tal manera que surt més econòmica que una semblant en qualsevol lloc més proper.

Figura 5. Columna de fabricació en sèrie per The Amphora Society.

2.7.2.1 Malla de Coure

També cal destacar el rebliment interior de la columna, responsable d’augmentar el fraccionament en la destil·lació , format per dues malles de coure de 42 cm de llarg i 14 cm d’amplada. Doblegades i enrotllades formant 2 rotlles de 5 cm d’alçada cadascuna.

2.7.3 Estructura

Per a una major mobilitat de la instal·lació hem construït una estructura amb perfil modulable. El perfil és d’alumini amb dimensions de 40 mm x 40 mm i l’estació estarà dividida en dues parts separades per vidre de policarbonat transparent, que dividirà la part de procés i la part de control, així elements delicats restaran més protegits. També disposa de diferents prestatges de PVC o similar per a la col·locació de les diferents parts de la


27 Memòria

instal·lació, a més el perfil disposa d’un canal en el qual es poden ajustar cargols per a subjectar-hi caixes o el que es cregui necessari. L’estructura serà muntada per l’empresa de confiança Iberlabo S.A..

Figura 6. Croquis de l’estructura creada per Iberlabo, S.A.

2.7.4 Cabalímetre i Circuit d’Aigua

En l’estació de destil·lació es pretén controlar el cabal del condensador parcial. Ens servirà a més per a calcular la potència dissipada en aquest.

L’aigua s’obté d’una aixeta, connectada a la xarxa d’aigües. Existeixen dos serpentins en l’interior de la columna a 24 cm de l’extrem superior, un de llarg i un de curt, pels quals i circula l’aigua. Aquests es regulen a través de 2 vàlvules, situades a continuació del serpentí. I el control del cabal d’aigua, es durà a terme entre l’aixeta i els serpentins. Tots els controls els col·locarem sobre una placa metàl·lica fixada en l’estructura, per tal de reunir els controls hidràulics.

Observant el mercat, trobem empreses com Abad Controls, S.L. de Barcelona, o Mabeconta de Madrid que proveeix els típics cabalímetres Vórtex, molt usats en les grans empreses químiques de la província i el grup ABB, proveïdor de gran varietat de cabalímetres. També es pot trobar en el mercat l’empresa estatunidenca Alicat Scientific, Inc. Molt competitiva i amb cabalímetres de característiques que s’adeqüen molt a l’aplicació que es vol implementar.

Finalment s’ha escollit de la casa Alicat Scientific, Inc el controlador de cabal d’aigua model LC-100CCM-D, de la sèrie 16.

Figura 7. El cabalímetre LC-100CCM-D.


28 Memòria

2.7.5 Sensors de Temperatura

Per a la mesura de les temperatures utilitzarem sensors de temperatura d’ús industrial, els més comuns són els termoparells J i K, també les Pt100, es deu al seu cost assequible i al seu fàcil reemplaçament.

Les Pt100 poden ser de Au, Ag, Cu i altres, encara que les més comuns són les de Pt, perquè tenen bon rang, linealitat i estabilitat.

Tant les Pt100 com els termoparells, van encapsulats de la mateixa manera, dins d’un tub d’acer inoxidable o similar (beina), a un extrem l’element sensible (fil de Platí o unió de metalls) i a l’altre s’hi ubica el terminal elèctric dels cables, protegit dins d’una caixa estanca, rodona i d’alumini (capçal).

Els termoparells cobreixen més ampli rang de temperatures, de -200 a 1400 ºC depenent del tipus escollit. Mentre que la Pt100 va de -200 a 950 ºC.

Les Pt100 són lleugerament més cares que els termoparells, però no són tan rígides mecànicament i les superen especialment en aplicacions de baixes temperatures (-100 a 200 ºC).

Les Pt100 poden tenir fàcilment precisions d’una dècima de grau, amb l’avantatge de que no degeneren amb el temps, i per tant les dades que donin són fiables.

Un problema dels termoparells és que subministren un voltatge molt baix i són més susceptibles a rebre interferències elèctriques. Tampoc es recomana l’ús dels termoparells quan és necessària una lectura molt precisa (dècima de ºC), la compensació de zero requerida introdueix un error típic de l’ordre de 0,5 ºC. Un altre problema que pot ocórrer amb els termoparells és que alguna oxidació o contaminació dels metalls pugui provocar una lectura errònia (fins a 4 o 5 ºC) sense que sigui detectada. Llavors, a vegades és convenient verificar el correcte funcionament.

Resulta més interessant l’ús de Pt100, treballant a temperatures superiors a 0 ºC i inferiors a 100 ºC, la Pt100 ens ofereix molt bona precisió i estabilitat. Aquesta ja se sol usar en la indústria d’aliments en general (cocció...) i en els circuits de líquids (aigües de refrigeració...), que són els dos casos en que s’usaran.

En un laboratori, les principals fonts d’interferència podrien ser els calefactors o els propis ordinadors. No hi hauran conductors de potència prop del cablejat. Per tant, com que les Pt100 estaran a prop del mòdul de l’autòmat els cables seran curts, menys d’1m, i menys susceptibles a interferències. Es podria agafar una secció de cable fins a 0,75 mm i finalment s’ha escollit cables de secció d’1 mm. No s’ha estimat necessari que el cable fos apantallat per evitar interferències.


29 Memòria

Les Pt100 es poden connectar de 3 maneres diferents:

- Connexió a 2 fils: És el mode més senzill de connexió (però menys recomanat), amb només 2 cables. En aquest cas les resistències dels cables que uneixen la Pt100 a l’instrument se sumen generant un error inevitable.

- Connexió a 3 fils: El mode de connexió a 3 fils és el més comú i resol bastant bé el problema d’error generat pels cables, per tant serà l’escollit per al nostre cas.

Figura 8. Esquema de connexió a 3 fils.

- Connexió a 4 fils: Aquest mode de connexió és el més precís de tots. Se sol justificar aquest tipus de connexió quan les distàncies són superiors a 20 m.

Qualsevol mètode de connexió fa circular una corrent per l’element sensor de manera que se li pugui mesurar la seva resistència. Aquesta corrent, anomenada corrent d’excitació, la subministra l’instrument lector, en el nostre cas l’autòmat i és de l’ordre d’1mA. Un problema que pot existir es deu a l’efecte Joule, que la corrent d’excitació escalfi l’element sensor, augmentant la temperatura i produint així un error en la lectura. Aquest problema s’agreuja com més petita és la Pt100 (menys capacitat de dissipació del calor generat) i a la vegada mentre s’estigui mesurant en un medi menys conductor de calor. Per exemple, es major quan es mesura la temperatura a l’aire que quan es mesura en l’aigua. Valors típics de l’error produït en la Pt100 són de l’ordre de 0,5 ºC per mW generat quan la Pt100 està a l’aire sense circulació i 0,05 ºC amb la mateixa Pt100 en aigua.

La potència d’escalfar-se depèn del quadrat de la corrent d’excitació, llavors, com més baixa sigui la corrent menor serà l’efecte.

Taula 2. Taula i gràfica sobre les toleràncies de la Pt100 conforme la norma IEC 751.


30 Memòria

Finalment, s’han de tenir varies precaucions de neteja i protecció en la instal·lació de les Pt100 per prevenir fuites de corrent. És freqüent que els cables en ambient humits es deteriorin i produeixin un pas de corrent entre ells, degut a la humitat condensada. També les fuites poden estar ocasionades per òxid, humitat o pols en els terminals.

En general, no s’han de muntar les Pt100 en llocs sotmesos a vibracions, perquè es podria fracturar.

Les vuit Pt100 escollides han estat muntades per Aplitex S.L. Sis són el model RSA per ser fixades amb ràcord sobre columna i tenir les connexions en la mateixa caixa i dues són el model RA, amb capçal de connexions i per ser fixades sobre la caldera. Totes vuit contenen el mateix model de la resistència interior, Heraeus L220 class B.

2.7.6 Resistència Calefactora

S’usaran dues resistències calefactores per escalfar el contingut de la caldera, aquesta ja té incorporades dues entrades amb rosca de 1 ¼ ” per a introduir-hi les resistències.

En el mercat existeixen diferents empreses de fabricació de resistències, algunes d’elles molt competents, com per exemple RCI S.L. i Electricfor S.A. Ens decantarem per afinitat a la segona empresa, a partir d’aquesta es realitzarà l’elecció de les nostres resistències. Abans, cal conèixer les diferents característiques dels elements calefactors.

Figura 9. Element calefactor i les seves parts.

1-Funda tubular

Varia en funció del material a escalfar i la temperatura d’ús.

2-Espiral resistiu

Fil resistiu d’aliatges de Níquel Crom o d’altres metalls. Varia segons el tipus de treball al que es destina la resistència. L’espiral pot ésser constituïda per un, dos o tres fils. Aquest element és la font de calor.

3-Granulat aïllant

Òxid de magnesi fos elèctricament, amb les característiques adequades segons la classe tèrmica constructiva d’Electricfor. Una vegada compactat per laminació o compressió, s’aconsegueix una bona conductivitat tèrmica i s’assegura l’aïllament dielèctric correcte.

4-Segellat

Protegeix contra l’entrada d’humitat a l’interior de la resistència.


31 Memòria

5-Sortida

La longitud de la sortida interna determina la zona inactiva de la resistència.

6-Born de connexió

Borns per ser connectats a la xarxa d’alimentació.

7-Aïllant del born

Passa murs de material ceràmic o termoplàstic per assegurar l’aïllament dielèctric entre la sortida i la funda tubular. Primerament, es miren les resistències que estan indicades per a immersió. Després, s’observen quins models s’adeqüen a l’aplicació, segons la idea del fabricant. Finalment, se cenyeix a les característiques generals i si cal als detalls, per a l’elecció del model de resistència.

La resistència escollida és OV005 d’Electricfor.

2.7.6.1 Caixa d’Estanqueïtat

Dotarem a les resistències de caixa d’estanqueïtat d’alumini, per protegir les connexions del possible contacte amb líquids del procés. Escollirem la gamma P3 de caixa de connexions, model 128088013.

2.7.7 Relés de Control

Per a realitzar el control del voltatge de les resistències calefactores resulta adequat usar relés de control. Per a l’elecció dels relés es tindrà en compte principalment la tensió d’entrada i la tensió de sortida d’aquest. La tensió d’entrada serà la que ens ofereix l’equip de control, es veurà en el següent apartat que la tensió de control pot ser de 0-10 VDC, la tensió de sortida serà fins la normalitzada descrita per les característiques de la resistència calefactora de fins a 230 VAC. Caldrà observar les altres característiques del relé de manera que s’adeqüin al que es necessita. Ens decantarem per una marca important i de confiança com resulta Carlo Gavazzi, llavors el model escollit és RN1F48V30.

2.8 Equip de Control

Per a la realització de l’automatització mitjançant LabVIEW, el més adequat es que s’usi l’equip de control de la mateixa marca.

Per tant, ens remetem a National Instruments per a l’elecció de l’equip de control. Es podria escollir un PAC, per a un funcionament perfecte, l’ordinador no caldria que estigués encès i funcionaria a un temps extraordinari, però no és necessari. Un xassís amb els seus mòduls corresponents d’adquisició de dades, aconseguiria amb la CPU del propi ordinador una funció del procés a temps real i és correcte que l’ordinador estigui sempre encès perquè el procés és relativament curt i s’ha d’atendre mentre es du a terme.

Per tant, escollirem un xassís amb els seus corresponents mòduls que ens resultarà més econòmic que l’equip amb CPU integrada. El xassís és el model NI cDAQ-9172.


32 Memòria

Una vegada escollit el xassís per disposar-hi els mòduls d’adquisició de dades, s’hauran d’estudiar les possibilitats dels diferents mòduls a incorporar. Les senyals a tractar són les següents:

- Generació del Set-Point, per entregar al cabalímetre.

- Mesura del cabal d’aigua del circuit de refrigeració.

- Generació dels 2 voltatges de 0-10 V per als 2 relés de control de les 2 resistències calefactores.

- Mesures de les 8 temperatures, adquirides per les 8 Pt100.

Llavors, depenent de la senyal s’haurà d’escollir el mòdul que s’ajusti més.

Per a la generació del Set-Point, com la generació dels voltatges per als relés el més adequat seria un mòdul de sortides analògiques, en aquest cas es podria escollir el mòdul NI 9263 amb 4 canals i voltatge de ±10 V.

Per a la mesura del cabal d’aigua utilitzarem un mòdul d’entrades analògiques, el cabalímetre emet la senyal en un voltatge de fins a 5 VDC, llavors un mòdul que ens aniria bé seria el NI 9219 Universal, amb 4 canals que permetrien la reserva de 3 canals més per a futures ampliacions de l’estació. El NI 9219 permet una tensió nominal d’entrada de fins a ±60 VDC i també permet entrada d’altres tipus de senyal com la de RTD o corrent.

Per a la mesura de temperatura provinent de les senyals de Pt100 a 3 i 4 fils, existeix un mòdul per a ser usat amb aquestes. És el NI 9217, amb excitació integrada, detecció automàtica i configuració del canal en mode adequat. Aquest mòdul és de 4 canals, per tant, amb 2 mòduls NI 9217 es cobriria exactament els 8 canals necessaris per a les 8 Pt100.

2.8 Resultats Finals

2.8.1 Configuració del Sistema

A continuació es descriu la configuració i la instrumentació inclosa en el sistema usat de destil·lació batch. Està col·locat en l’estructura que s’ha dissenyat anteriorment. El sistema consisteix en una caldera cilíndrica d’acer inoxidable de 50 L amb dos resistències calefactores, una columna de rectificació de coure reblida internament amb malla de coure. La columna també inclou un condensador parcial amb dos serpentins, un de 2 voltes i l’altre de 5 voltes, i un condensador total amb 10 voltes de serpentí i una reserva per a condensat. Com s’observa en la figura 11, les temperatures es mesuren en 8 punts diferents amb sensors Pt100 i el cabal d’aigua de refrigeració està mesurat i controlat amb el cabalímetre d’ALICAT LC-100CCM-D. El sistema de destil·lació s’opera a través de la interfície desenvolupada amb LabVIEW (versió 8.6.1) i els mòduls de NI connectats a través d’USB.


33 Memòria

En la figura 12 es mostra un P&ID complet del sistema de destil·lació batch amb columna de rectificació. Si aprofundim en el circuit d’aigua de l’estació de destil·lació es pot extreure el P&ID següent:

Figura 11. P&ID del circuit d’aigua de refrigeració.

Per a la descripció del sistema es divideix l’estació en blocs, com mostra la figura 12. Cada bloc està diferenciat pel seu espai i per la seva funció. Llavors es descriuran els diferents elements agrupant-los en aquests blocs:

Figura 12. P&ID del sistema de destil·lació batch amb columna de rectificació, dividit per blocs.

A. Circuit d’aigua de refrigeració – Inclou el cabalímetre i dues Pt100. B. Centre de la columna de rectificació – Inclou tres Pt100. C. Caldera – Inclou dos relés d’estat sòlid, dues resistències calefactores i dues Pt100. D. Sortida de la columna de destil·lat – Inclou una Pt100.

A

B

C

A

D


34 Memòria

Taula 3. Taula de dispositius del bloc A.

A.

Tag Dispositiu Variable Rang Marca Model Mòdul connexió

CH

TT-1 Pt100 Temperatura -50 a 400 ºC Heraeus* Aplicat L220* RSA 1-NI 9217 ai 1


FC-1 Cabalímetre Cabal 102,4 mL/min Alicat Scientific LC-100CCM-D 4-NI 9263 ao 0

FT-1 Cabalímetre Cabal 128 mL/min Alicat Scientific LC-100CCM-D 3-NI 9219 ai 0

Taula 4. Taula de dispositius del bloc B.

B.


CH




Taula 5. Taula de dispositius del bloc C.

C.


CH

TT-7 Pt100 Temperatura -50 a 400 ºC Heraeus* Aplicat L220* RA 2-NI 9217 ai 2

TT-8 Pt100 Temperatura -50 a 400 ºC Heraeus* Aplicat L220* RA 2-NI 9217 ai 3

VR-1 Relé estat sòlid Voltatge 0 a 10 VCC Carlo Gavazzi RN1F48V30 4-NI 9263 ao 2

VR-2 Relé estat sòlid Voltatge 0 a 10 VCC Carlo Gavazzi RN1F48V30 4-NI 9263 ao 3

C-1 R. Calefactora Potència 0 a 1200 W Electricfor OV005 RN (VR-1)

C-2 R. Calefactora Potència 0 a 1200 W Electricfor OV005 RN (VR-2)

Taula 6. Taula de dispositius del bloc D.

D.


CH


En les taules de dispositius anteriors es troba el mòdul de connexió (penúltima columna), indica la posició que ocupa el mòdul en el xassís i separat amb guió, el model del mòdul. També la última columna mostra el canal del mòdul usat per aquell dispositiu.

*Referent a la resistència interna de la Pt100


35 Memòria

A continuació es pot veure una taula dels diferents mòduls NI, amb les seves principals característiques.

Taula 7. Taula de mòduls NI

Mòdul Tipus Senyal Rang d’entrada Resolució Nº

canals

NI 9217 Entrada Analògica RTD 0 a 400 Ω 24 bits 4

NI 9219 Entrada Analògica Voltatge, corrent, RTD, etc.

+-60 V, +-25 mA, 10 kΩ, etc.

24 bits 4

NI 9263 Sortida Analògica Voltatge +-10 V 16 bits 4

NI 9401 Entrada Sortida

Digital Voltatge 0 a 5 V 4 bits (configuren bidirecció)

8

2.8.2 Especificacions dels Materials

• Resistència calefactora: Marca Electricfor, model OV005 i les seves característiques són les següents:

- Forma d’U, amb doble volta.

- Element tubular d’acer inoxidable AISI 321 de ø8 mm

- Longitud total de 235 mm

- Pes de 0,42 kg

- Capçal roscat, en polzades, d’1 ¼ ”

- Potència de 1200 W i 6,7 W/cm2

- Tensió normalitzada de 230 VCA

- Segellat estanc tipus E, que no permet l’entrada d’humitat a la resistència, mantenint els valors d’aïllament durant més de 5 anys.

La temperatura del segellat mínima, en parada, no pot ser inferior als -40 ºC La temperatura del segellat màxima, en contínua, no pot superar els 150 ºC i la de la funda no pot superar els 300 ºC La temperatura del segellat màxima, en punta, no pot superar els 170 ºC


36 Memòria

• Caixa d’estanqueïtat per a resistència calefactora: Marca Electricfor, gamma P3, model 128088013 i les seves característiques són les següents:

- IP-66

- Per 1”1/4

- Premsaestopes M20

- 0,35 kg

Figura 13. Cotes de la caixa d’alumini.

• Relés de control: Marca CARLO GAVAZZI, model RN1F48V30 i les característiques següents:

-IP-20

- Voltatge d’operació de fins a 480 VAC

- Entrada de voltatge de control de 0-10 VDC

- Alimentació de l’equip amb 12-32 VDC o 24 VAC

- Corrent d’operació de 30 A

• Sensors de temperatura: Pt100 amb connexió a 3 fils. Marca Aplitex S.L., models RA i RSA amb resistències interiors marca Heraeus i model L220 class B.

Les característiques de les resistències interiors són les següents:

- Rang de temperatura de -50 ºC a +400 ºC

- Coeficient de temperatura 3850 ppm/K

- Llargada de la resistència de 10 mm, pot variar ±1 mm

- Variació per l’efecte Joule de 0,4 K/mW a 0 ºC


37 Memòria

- Especificacions mecàniques:

Figura 14. Imatge de l’alçat i perfil de la resistència interna Heraeus.

• Caldera: De l’empresa CALPE INOX S.L., té unes dimensions de 38 cm de diàmetre i 50 cm d’alçada, amb una capacitat per allotjar 50 litres.

Té dues sortides amb vàlvula manual. Una al lateral, de cargol que permet la sortida del fluid de manera precisa. L’altre de bola, a la part inferior del recipient amb característiques DN20 PN140. També té dos forats amb rosca per a situar-hi dues resistències d’1 ¼ ” i dos forats més d’1/4 ” per a situar-hi dues Pt100.

La caldera va equipada amb una tapa que conté un forat per a sortida de gasos i un trípode per a suport de la pròpia caldera.

• Columna: De l’empresa AMPHORA SOCIETY. Que consta de 7 parts per les quals està constituïda i van encaixades l’una sobre l’altre, per tant les interiors tenen una amplada de 5,4 i les exteriors de 5,8. Les parts es descriuen a continuació:

- Un ràcord amb forma d'embut, situat a la part inferior de la columna, per entrada de gas de la caldera a la columna.

- Un mòdul principal de 35 cm d’alt, amb 3 entrades a diferents alçades per a col·locació de beines per mesurar temperatura.

- Un condensador parcial amb 2 serpentins, un circuit llarg i un de curt per a la refrigeració dels gasos evaporats.

- Un ràcord curt que uneix el condensador parcial i el mòdul amb la sortida del destil·lat.

- Un mòdul amb plat per a condensació dels gasos, una entrada per a col·locació de beina per mesurar temperatura i una sortida pel destil·lat.

- Un ràcord llarg que uneix el mòdul de sortida del destil·lat i el capçal del condensador total.


38 Memòria

- Un condensador total amb 1 serpentí, situat a l’extrem superior de la columna, encarregat de la refrigeració dels gasos evaporats.

També cal destacar el rebliment interior de la columna, amb dues malles de coure de 42 cm de llarg i 14 cm d’amplada. Doblegades i enrotllades formant 2 rotlles de 5 cm d’alçada cadascuna.

• Cabalímetre: Marca Alicat Scientific i model LC-100CCM-D. Consta de les característiques següents:

- Rang de 100 CCM, escala completa

- Precisió ±2 %

- Rang d’operació 2 % al 100 %

- Temps típic de resposta de 100 milisegons

- Temperatura d’operació de 10 a 50 ºC

- Cabal 128% mesurable i 102,4 % controlable

- Alimentació d’equip de 0,25 A i 12-30 VDC

- Especificacions mecàniques:

Figura 15. Imatge de l’alçat, planta i perfils del cabalímetre.

Aquest cabalímetre se sol usar amb el cable de connectors RS-232, DB9, connectat a l’ordinador i 8 pin mini-Din connectat al cabalímetre, també amb el software propi de la casa. Però s’ha de fer servir amb els mòduls de National Instruments i el programa LabVIEW.

Per solucionar aquest inconvenient, es disposa del cable només amb el connector 8 pin mini-Din i l’altre costat amb els fils lliures. Sabent l’esquema de connexions


39 Memòria

dels 8 pins del cabalímetre es pot connectar al lloc adient del mòdul de National Instruments.

Figura 16. Numeració del connector 8 Pin Mini-DIN.

1- Inactive or 4-20 mA Primary Output Signal

2- Static 5.12 Vdc or Secondary Analog Output

3- RS-232 Input Signal

4- Analog Input Signal, Set-Point In

NI 9263 +

5- RS-232 Output Signal

6- 0-5 Vdc (or 0-10 Vdc) Output Signal

NI 9219 +

7- Power In

8- Ground

NI 9263 -, NI 9219- i pantalla cable

Figura 17. Esquema de connexions entre el 8 Pin Mini-DIN del cabalímetre i els mòduls NI.

Existeix el driver del cabalímetre per a LabVIEW, creat per la pròpia Alicat Scientific, es pot descarregar de la pàgina oficial de National Intruments (només usuaris registrats). < http://www.ni.com/es/ >

L’adreça concreta d’aquest model és:

< http://sine.ni.com/apps/utf8/niid_web_display.model_page?p_model_id=10443 >

Encara que en el programa no s’utilitzarà, perquè es treballarà de manera anàloga amb les senyals independents i s’implementaran sobre el programa creat.

2.8.3 Descripció del Control amb National Instruments i el LabVIEW

2.8.3.1 L’Equip de Control

L’equipament de control té com a principal element de control el PC. El nostre PC és un AIRIS model N985, Intel® Pentium® M amb un processador d’1,60 GHz, 0,99 GB de RAM i 74,5 GB de disc dur. El sistema operatiu que du inclòs és el Microsoft Windows XP Profesional, Versió 2002 amb el Service Pack 3. El software instal·lat i usat per al disseny del programa és el LaBVIEW (versió 8.6.1), més aprofundit en el següent apartat (2.8.3.2) que descriu el disseny del programa. El PC tindrà un valor important, perquè a més de l’ús de la pantalla com a interfície gràfica, usarem la CPU de l’ordinador com a unitat de processament del nostre programa.


40 Memòria

En la següent fotografia, figura 18, es mostra l’equipament de control de l’estació, protegit per una pantalla de Policarbonat transparent.

Figura 18. Imatge de l’equipament de control.

Després del PC, un altre component important de l’equipament de control és el maquinari de National Instruments, composat pel xassís NI cDAQ-9172 i els diferents mòduls NI. S’han hagut d’instal·lar els drivers necessaris per a la utilització d’aquest maquinari.

Figura 19. Imatge del xassís de NI amb els corresponents mòduls.

El xassís pot suportar fins a 8 mòduls d’E/S de la sèrie C. Aquest opera d’11 a 30 VDC i inclou un adaptador de potència AC/DC. També és compatible amb USB 2.0.

Els mòduls instal·lats són dos NI 9217, un NI 9219, un NI 9263 i un NI 9401. Són compatibles amb el cDAQ-9172 i es descriuen cadascun d’ells a continuació:

-El mòdul d’entrada analògica RTD NI 9217 de NI té 4 canals i 24 bits de resolució per a mesures de Pt100. Es pot configurar cada canal fins a 100 S/s i també conté rebuig de soroll integrat de 50/60 Hz. El NI 9217, compatible amb RTD de 3 i 4 cables, automàticament detecta el tipus de RTD (3 o 4 cables) connectat al canal i configura cada canal per el mode apropiat. El mòdul pot emetre 1 mA d’excitació de corrent per canal i configura cada canal per al mode apropiat i té menys d’1 ºC d’error de precisió en tot el seu rang de temperatura d’operació. El NI 9217 també inclou doble barrera d’aïllament de canal a terra i immunitat al soroll.


41 Memòria

-El 9219 de NI és un mòdul universal de la sèrie C de 4 canals, que pot mesurar diverses senyals de sensors com galgues extensiomètriques, RTDs, termoparells i altres sensors. Els canals són seleccionats individualment, llavors es pot realitzar una mesura diferent en cada un dels quatre canals. Els canals difereixen per cada tipus de mesura i inclouen fins ±60 V per voltatge i ±25 mA per a corrent. El NI 9219 amb aïllament entre canals de 250 Vrms i no només protegeix els mòduls del voltant, xassís i sistemes de còmput connectats sinó també als altres canals del mateix mòdul. A més, per augmentar la seguretat, l’aïllament entre canals elimina els problemes associats amb llaços de terra.

-El NI 9263 de NI és un mòdul de sortida d’actualització simultània de 4 canals a 100 kS/s. També disposa d’una protecció de sobrevoltatge de ±30 V, protecció de curtcircuit, baixa interferència entre canals, ràpida velocitat de resposta, alta precisió relativa. Aquest mòdul inclou doble barrera d’aïllament de canal a terra per a seguretat i immunitat al soroll.

-El NI 9401 de NI és un mòdul bidireccional de 8 canals. Les línies es poden configurar ens ambdues direccions entrada/sortida per nibble (4 bits). Per tant, podem obtenir 8 entrades, 8 sortides o 4 entrades i 4 sortides. Cada canal és compatible amb 5 V/TTL. El NI 9934 és requerit per a ser usat amb el mòdul NI 9401.

El mòdul NI 9401 estava previst per entregar la tensió a un relé de control d’una de les dues resistències calefactores, engegant o apagant la resistència, però al final s’estimà més convenient usar els dos relés de control regulables.

2.8.3.2 El Programa amb el LabVIEW

La configuració del hardware amb LabVIEW és molt senzilla, els mòduls es detecten automàticament. De manera que ràpidament estan preparats per a ser usats amb el programa.

Quan s’inclou la funció o bloc, DAQ Assistant , es configura indicant les característiques de la senyal a tractar. En l’apartat d’Annexes, 3.1.3 Funcionament dels Mòduls NI, es detallen els paràmetres de configuració per a cada una de les crides a DAQ Assistant usats en el programa.

A trets generals observem en el programa, apartat 3.1.1 Programa Principal, que es reben les senyals de les variables mesurables i també s’emeten les senyals de les variables manipulables. Aquestes senyals a part de la seva funció principal de mesurar i manipular també desenvolupen altres funcions dins del programa dissenyat.

En el programa es capten les lectures de temperatura i de cabal d’aigua, es mostren per pantalla, es situen en una gràfica i es registren en un arxiu. A més, les temperatures són utilitzades per al mode automàtic i semiautomàtic.

S’emeten les senyals de voltatge per als relés de les resistències calefactores i per al Set-Point del cabalímetre, aquestes seran enviades segons el mode d’operació que estiguem usant.


42 Memòria

Per explicar el programa es descriu els diferents modes d’operació que s’utilitzen en aquest, tot el programa està inclòs dins d’un While Loop, que s’encarregarà d’anar repetint les accions que es produeixen en el programa de manera cíclica. Per a gestionar els 3 modes d’operació utilitzem 2 Toggle Switch, amb les posicions MANUAL/AUTO i AUTO1/AUTO2 (AUTO1=Automàtic i AUTO2=Semiautomàtic). Cada posició és una opció d’un Case Structure, col·locats en la disposició següent:

Figura 20. GRAFCET de seqüència del modes d’operació

Els modes d’operació es descriuen a continuació:

-El mode manual permet fixar els valors que rebran el Set-Point del cabalímetre i els relés de les resistències calefactores, independentment de les senyals que s’estiguin mesurant. Es fixen els valors del cabalímetre i dels relés amb el corresponent Horitzontal Pointer Slide, s’apliquen fórmules en les senyals del cabalímetre per convertir el rang de tant per cent que es vol en la pantalla a 0-5 V en que treballa el cabalímetre. Abans del DAQ Assistant s’inclou un bloc anomenat Simulate Signal, amb la funció de simular la senyal perquè posteriorment sigui enviada als equips pel DAQ Assistant.

-El mode semiautomàtic fixa la potència màxima d’inici amb el Knob vermell, utilitza el valor de la TT-3 per a fixar la temperatura mínima en que comença a disminuir la potència, el valor de la TT-3 s’indica amb el Vertical Pointer Slide situat dins el requadre d’AUTO2.

Figura 21. Part de l’SCADA, requadre d’AUTO2 amb controls.

MANUAL

AUTO1

AUTO

AUTO2

2 3

4

0

5

Case 1 False Case 1 True

Case 2 True Case 2 False

1

Stop

Run


43 Memòria

Quan la temperatura arriba a l’establida, comença a disminuir la potència, a cada cicle resta la taxa al valor anterior (el valor de la taxa és en Volts: 1 V=240 W i el temps de cicle és de 1,65 segons aproximadament, estimat en l’apartat 3.1.2 Temps de Cicle del Programa Principal). Aquest mode de disminuir la potència resulta de connectar el Knob vermell, valor inicial de potència, al node d’inici del Feedback Node i el resultat del Feedback Node amb la resta de la taxa, al node de realimentació del Feedback Node. A cada cicle es compara el resultat de la resta i el valor del Knob blau i depenent del que sigui superior es complirà una opció del Case Structure o l’altre. Si el valor de la resta és més gran que el valor del Knob blau, cada vegada que es disminueix la potència el Simulate Signal entregarà al DAQ Assistant el valor que li arriba després de cada disminució. Si el valor de la resta és més petit que el valor del Knob blau, el Simulate Signal entregarà al DAQ Assistant el valor del Knob blau.

-El mode automàtic està basat amb el PID Control Toolkit, s’utilitza el PID Autotuning.vi. A aquest model de PID es completen els diferents nodes tal i com indica l’ajuda del LabVIEW. Destaquen dels valors introduïts al PID:

-La variable mesurada a controlar, que en principi està establerta per la temperatura TT-2, però també es pot estudiar l’ús d’una altra temperatura com per exemple la TT-6. La senyal mesurada en la TT-2 està en format Dynamic Data i es converteix a senyal del tipus Numeric.

-La consigna del PID, que serà el valor introduït en el Vertical Pointer Slide situat dins el requadre d’AUTO1, és el valor que es desitja aconseguir en la variable mesurada.

-La variable manipulada, dóna la senyal resultant dels valors introduïts en el PID Gains (Kc, Ti i Td), aquesta senyal està compresa entre un rang (1,25 i 5 V = 300 i 1200 W) i en format Numeric, que a continuació amb el Simulate Signal serà convertida a Dynamic Data per a ser usada pel DAQ Assistant.

Figura 22. Part de l’SCADA, requadre d’AUTO1 amb controls.

Després d’explicar els diferents modes d’operació del programa i obtenir així la comprensió del programa, també se citaran altres detalls que completen el programa:

-Una mesura de seguretat que conté el programa va unida a l’Stop Button, consisteix en donar voltatge de 0 V als relés que alimenten les resistències i al Set-Point del cabalímetre quan l’Stop Button és True. És a dir, apaga les resistències i el relé intern del cabalímetre quan s’aturi el programa. L’Stop Button actua sobre diferents Case Structure, tant en manual, automàtic i semiautomàtic, per tal d’apagar o no els diferents components.


44 Memòria

-El programa té situat en el Block Diagram el Write To Measurement File, que serveix per emmagatzemar les dades de les variables mesurades (temperatures i cabal) i de les manipulables (potència entregada, en els diferents modes). Les variables emmagatzemades aniran en funció del temps i seran registrades en l’arxiu cada vegada que s’habiliti el Write To Measurement File, aquest registre s’habilitarà a través del bloc Elapsed Time cada cert temps. Les dades emmagatzemades es situaran en un nou arxiu creat anomenat test.lvm, el succeiran arxius amb el mateix nom més la numeració corresponent. L’arxiu es pot obrir amb el Microsoft Excel, facilitant molt el tractament de les dades.

-En el programa existeixen diferents tipus d’indicadors, es descriuen a continuació:

-El Numeric Indicator és el més comú. S’usa per mostrar el valor de les variables mesurades, temperatures i cabal. També per les variables de potència entregada de les resistències i potència dissipada en el condensador parcial, aquestes seran calculades amb fórmules senzilles (les fórmules estan incloses en l’apartat 3.1 Annex I: Programes).

-El Round Led és un indicador que té com a funció avisar del correcte funcionament del procés. En el nostre SCADA s’usa dues vegades, una per indicar l’estat de l’aigua que entra al condensador parcial i l’altre per indicar l’estat de l’interior de la caldera. A continuació s’explica cada cas:

- La temperatura TT-1 és comparada amb el bloc Greater or Equal? amb el nombre 25, significa que a 25 ºC o més el resultat és True. També el cabal FT-1 és comparat amb el bloc Less or Equal? amb el nombre 95, significa que a 95 ºC o menys el resultat és True. Amb els dos resultats hi ha un bloc Or que provoca que qualsevol resultat anterior True doni el mateix resultat final True, aquest resultat final donarà un color o un altre al Round Led per tal d’avisar a l’operari d’alguna condició desfavorable de l’operació (taronja=estat inacceptable de l’entrada d’aigua i verd=estat acceptable de l’entrada d’aigua).

- La temperatura TT-8 és comparada amb el bloc Greater or Equal? amb el nombre 100, significa que a 100 ºC o més el resultat és True. Si el resultat és True donarà el color vermell al Round Led, indicant temperatura excessiva dins de la caldera. Si el resultat és False el Round Led es mantindrà en color negre.

-El File Path s’incorpora al Write To Measurement File, mostra per l’SCADA el nom i la ubicació del fitxer que s’està registrant en aquell moment.

-S’ha creat un Sub VI dins el programa únicament per a mostrar 3 gràfics. El Sub VI s’activa amb un Push Button que actua sobre un Case Structure, que en True mostra el Sub VI. Dos gràfics contenen temperatures, un les quatre que solen ser superiors i l’altre les que solen ser inferiors. El tercer gràfic conté el cabal d’aigua i la potència dissipada en el condensador.


45 Memòria

2.8.4 Descripció de les Primeres Destil·lacions

El procés i la forma d’operar és el mateix en totes les destil·lacions del mateix vi, encara que els resultats no siguin idèntics haurien de ser semblants. Les destil·lacions descrites a continuació i els resultats del següents apartats fan referència a les destil·lacions del 26/05/2009 i 27/05/2009.

La caldera s’ha carregat amb 36 L de vi de pera. El cabal d’aigua de refrigeració es fixa a 100 mL/min. S’aplica màxima potència (2,4 kW) fins que la part superior de la columna de rectificació arriba als 80 ºC. Aleshores, la potència es va reduint lentament fins arribar a 0,92 kW i mantenim aquest nivell fins a completar el període de destil·lació. Primer es prenen quatre mostres de 25 mL del destil·lat recol·lectat, a continuació es prendran mostres de 50 mL fins a completar un volum total de 900 mL. Es duen a terme dues destil·lacions. El contingut d’etanol de cada mostra es determina per cromatografia de gasos. En la primera destil·lació, la fracció del cap ve definida en els primers 25 mL, la fracció del cor inclou des dels 25 mL fins als 650 mL i la fracció restant del destil·lat recol·lectat és la cua. La segona destil·lació és molt similar, la fracció del cap ve definida en els primers 50 mL, la fracció del cor inclou des dels 50 mL fins als 650 mL i la fracció restant del destil·lat recol·lectat és la cua.

2.8.5 Evolució del Grau Alcohòlic

Per facilitar les descripcions seran anomenades Col#1 la primera destil·lació del 26/05/2009 i Col#2 la segona destil·lació del 27/05/2009.

Figura 10. Fotografia de l’estació de destil·lació.

Així que només durant els 30 primers minuts ambdues destil·lacions evolucionen de manera similar (figura 18). Després, Col#1 comença a destil·lar més ràpidament, completant els 950 mL de destil·lat 20 min més aviat que Col#2. En canvi, en Col#1 es recuperen 26 mL menys d’etanol (figura 19). Això s’explica perquè les mostres recollides en Col#2 contenien més etanol que les mostres de Col#1.


46 Memòria

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1000

0 50 100 150 200 250

Dis

till

ate

(m

L)

Time (min)

Figura 23. Gràfic de l’evolució del volum de destil·lat al llarg del temps (∆: Col#1; : Col#2).

En Col#1 i Col#2 es recupera el 56,5 % i 57,9 % respectivament i el grau alcohòlic recuperat del volum destil·lat és del 69 % i 73,6 % respectivament.

0

100

200

300

400

500

600

700

800

0 200 400 600 800 1000

Eth

an

ol (

mL)

Distillate (mL)

Figura 24. Gràfic de la proporció del destil·lat obtingut i l’etanol que conté(∆: Col#1; : Col#2)..

En les destil·lacions de compostos alcohol-aigua, les concentracions altes d’etanol en el destil·lat requereixen un alt grau de rectificació, aquest ve donat per un nivell alt de reflux. En les destil·lacions en columna, el nivell alt de reflux s’aconsegueix amb una alta taxa de refrigeració en el condensador parcial o un baix escalfament en les resistències de la caldera. La figura 20 ho mostra després de 30 min de destil·lació, la taxa de refrigeració en Col#2 és significativament més baixa que la Col#1. A més, com el cabal d’aigua és mantingut constant a 100 mL/min, la diferència observada en les taxes de refrigeració és deguda a la temperatura de la sortida d’aigua en el condensador parcial. Com es pot veure en la figura 21, la temperatura de l’entrada de l’aigua són pràcticament iguals en ambdues destil·lacions. Pel contrari, Col#1 mostra entre 1 i 2 graus més elevats la temperatura de l’aigua que a Col#2 passats 30 min. També, la temperatura de la part alta de Col#1 és més elevada durant la major part de la destil·lació. Conseqüentment, l’alta taxa de refrigeració observada en Col#1 no produeix una alta rectificació. El més probable és que la taxa de


47 Memòria

vapor sigui més elevada en la Col#1, primerament per l’elevada temperatura de la part alta de la columna (figura 22) i l’elevada temperatura de la sortida de l’aigua, amb la que finalment resulta una taxa elevada de refrigeració. La taxa alta de vapor pot ser causada per una alta temperatura ambient que pot reduir pèrdues de calor, o per l’elevada potència d’escalfament. Per tant, l’alta rectificació en la Col#2 probablement es degui a un escalfament inferior de la caldera en Col#2 que en Col#1.

350

360

370

380

390

400

410

420

430

0 50 100 150 200 250

Co

oli

ng

ra

te (

kW

)

Time (min)

Figura 25. Gràfic de l’evolució de la potència dissipada en el condensador parcial. (∆: Col#1; : Col#2).

22

24

26

28

30

32

34

73

75

77

79

81

83

85

0 50 100 150 200 250

Inle

t co

oli

ng

wa

ter

tem

pe

ratu

re (

oC

)

Ou

tle

t co

oli

ng

wa

ter

tem

pe

ratu

re (

oC

)

Time (min)

Figura 26. Gràfic de l’evolució de les temperatures de l’aigua a l’entrada i a la sortida del condensador parcial. (…: Col#1; __: Col#2)


48 Memòria

92

93

94

95

96

97

0 50 100 150 200 250

Top

co

lum

n t

em

pe

rau

re (

oC

)

Time (min)

Figura 27. Gràfic de l’evolució de la temperatura a la part alta de la columna. (…: Col#1; __: Col#2)

En la taula exposada a continuació, figura 2.29, s’observa el resum del grau alcohòlic. Mostrant el volum i el grau alcohòlic abans de la destil·lació i després de la destil·lació.

Taula 8. Taula resum del grau alcohòlic en la destil·lació.

Destil·lació Quantitat

de

destil·lat

(L)

Grau

d’alcohol

(% vol)

Volum

destil·lat

(L)

Grau

d’alcohol

del cor

(% vol)

Cor de la

destil·lació

Col #1

36 2.12 0.625 69.0

Cor de la

destil·lació

Col #2

36 2.12 0.600 73.6


49 Memòria

2.8.6 Anàlisis Químics

Sense aprofundir en l’aspecte químic d’aquests resultats, es poden observar els principals components aromàtics. Aquests aromes principals disposats en la taula següent, figura 2.30, tenen valors per a cada una de les dues destil·lacions descrites. S’observa una similitud entre els valors obtinguts en ambdues destil·lacions.

Taula 9. Taula de resultats dels principals components

component Col#1 Col #2

acetaldehid 7.9 ± 0.2 8.3 ± 0.8 acetal 3.8 ± 0.5 2.9 ± 0.2

metanol 912 ± 6 898 ± 9

furfural 1.7 ± 0.1 1.7 ± 0.1

1-propanol 7.4 ± 1.7 5.2 ± 0.4

2-metil-1-propanol 69.1 ± 0.0 66.6 ± 0.1

1-butanol 3.7 ± 0.2 3.6 ± 0.2

2-butanol 0.1 ± 0.0 0.1 ± 0.0

2-metil-1-butanol 49.8 ± 0.6 47.6 ± 0.5

3-metil-1-butanol 258 ± 3 247 ± 2

Alcohol fenetil 0.3 ± 0.0 0.2 ± 0.0 Alcohols principals totals

388 ± 6 371 ± 3

Acetat de metil 10.5 ± 0.1 9.5 ± 0.3

Acetat d’etil 71.8 ± 2.9 68.9 ± 8.1

Hexanoat d’etil 1.0 ± 0.1 0.9 ± 0.2

Octanoat d’etil 1.0 ± 0.0 0.5 ± 0.0

Decanoat d’etil 1.5 ± 0.1 0.4 ± 0.0

Miristat d’etil 0.05 ± 0.00 0.05 ± 0.00

Palmitat d’etil 0.2 ± 0.0 0.4 ± 0.0

Esters totals 86.1 ± 3.2 80.7 ± 8.6

2.8.8 Avaluació Sensorial

S’han realitzat degustacions del destil·lat elaborat per l’estació de destil·lació. Les degustacions primerament han sigut per saber l’opinió del destil·lat.

El destil·lat obtingut es rebaixa fins arribar a una graduació de 20 º alcohòlics amb aigua destil·lada.

A la degustació realitzada per valorar els destil·lats obtinguts es puntuaran dos aspectes:

- Olfactiu

- Gustatiu


50 Memòria

Es farà ordenant per prioritats les mostres de destil·lat degustades. S’ordenarà primer per olfacte i a continuació per gust, no té perquè agradar igual l’olor d’una mostra que el gust de la mateixa mostra.

La fase visual no intervé en la nostra degustació perquè es tracta d’un destil·lat incolor.

Respecte a la comparació entre diverses destil·lacions es pot apreciar una gran similitud en aromes. A diferència de l’anàlisi químic, per molt que s’assemblin els valors dels components, aquestes petites diferències s’aprecien més quan s’avaluen els aromes de manera sensorial.

2.8.8 Conclusions

Es pot extreure del desenvolupament i realització del projecte que s’han complert els objectius marcats en un principi.

S’ha realitzat l’automatització de l’estació de destil·lació mitjançant LabVIEW. I per això s’han après coneixements del LabVIEW i del maquinari de National Instruments, també s’ha realitzat una bona instal·lació de l’estació i un bon disseny de programa.

S’aprecien en diferents apartats dels resultats finals, en anàlisis químics i evolució alcohòlica entre d’altres, com les destil·lacions han sigut reproduïdes amb resultats semblants.

L’estació ha servit per a realitzar estudis d’investigació. Fins ara s’han realitzat diverses comparatives:

-Efectes de la tècnica de destil·lació: destil·lació en alambí i destil·lació rectificada amb columna.

-Destil·lació a partir de suc natural fermentat i de suc concentrat fermentat.

-Destil·lació a partir de vi de pera i de vi de kiwi.

El procés de destil·lació que s’ha realitzat és de millora continua. L’estació de destil·lació creada, així com el programa dissenyat estan constantment en millora. Partint de problemes que puguin sorgir i de millores possibles a efectuar es realitzaran els canvis que es considerin adequats.

L’última millora en procés que s’estava incorporant al disseny del programa era un estimador d’etanol, estima el percentatge d’etanol a la sortida a partir de diferents variables del procés. A aquest estimador se li hauria d’incorporar un control PID per a regular el percentatge d’etanol a la sortida.

Es podia haver fet una millor elecció d’alguns materials, com per exemple el relé de control que permet una tensió de sortida de 480 V (RN1F48V30) i n’hi hauria prou amb 280 V (RN1F23V30), fet que rebaixaria el preu del producte. També el cabalímetre té un rang de cabal molt al límit dels valors de treball i potser si pogués regular més cabal


51 Memòria

d’aigua s’obtindrien més avantatges, així com major compatibilitat entre la recepció de senyal del cabalímetre i el mòdul corresponent de NI.

Un problema que pot sorgir en l’estació es deu al tall del subministrament elèctric. Es pot solucionar assegurant el subministrament elèctric amb altres mètodes, com pot ser un SAI o un generador de corrent independent de la xarxa de subministrament. Si el problema es deu a fallo del PC, per evitar aquests possibles inconvenients es pot usar un PLC en lloc de l’equipament de NI que usem, que ens obliga a fer servir la CPU de l’ordinador.

Per al procés que es realitza en aquest projecte no hi ha cap inconvenient en usar la marca National Instruments, només la preferència personal d’usar una marca com Siemens, Omron, o un altre pot condicionar a dubtar d’usar National Instruments. National Instruments dóna garantia, qualitat, fiabilitat i bon servei tècnic al client.

2.9 Planificació

L’execució d’aquest projecte està dividit en 10 fases. Aquestes contindran tasques d’oficial de 1ª elèctric, oficial de 1ª mecànic i de tècnic. La diferenciació de les tasques i l’estudi de mercat permetran l’elaboració del pressupost. Les diferents fases són les següents:

- FASE 1. Estudi de mercat inicial, que té com a objectiu la recerca, recollida i anàlisi d'informació relativa a un mercat, i que se centra en aspectes com els preus, els canals de distribució i les necessitats del client.

- FASE 2. Compra de productes, inclou l’elecció de materials segons l’estudi de mercat previ i l’elaboració de la corresponent comanda.

- FASE 3. Instal·lació del programari necessari per a l’elaboració del programa de control.

- FASE 4. Col·locació d’equips en el lloc corresponent, realització dels diferents muntatges mecànics, hidràulics i elèctrics, així com les corresponents connexions.

- FASE 5. Aprenentatge teòric i pràctic del programari instal·lat. - FASE 6. Comprovació del correcte muntatge i de les connexions, així com la

realització de proves amb els diferents equips. - FASE 7. Realització del pertinent programa de control. - FASE 8. Posada en marxa de l’estació de destil·lació i diferents experiments amb

producte real que comproven el correcte funcionament i donen els resultats del procés productiu.

- FASE 9. Correcció de possibles errors i millora del programa després d’observar el funcionament en el procés real.

- FASE 10. Elaboració de la documentació final del projecte, preparada per entregar al client.


52 Memòria

En el següent diagrama de Gantt es visualitzen les diferents fases del projecte, des de l’estudi de mercat inicial fins a l’elaboració de la documentació final.

Nº SETMANES FASE 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Figura 28. Diagrama de Gantt

D’acord amb el diagrama de Gantt anterior es pot estimar que la durada del projecte serà de 24 setmanes.

2.10 Ordre de Prioritat entre els Documents Bàsics

L’autor del projecte, Jordi Roca Trujillo amb DNI 39734319-W, davant de possibles discrepàncies estableix el següent ordre de prioritat:

1. Plànols i esquemes 2. Pressupost 3. Plec de condicions 4. Memòria


3 Annexes



DATA: 06 / 2010.


Annexes

3 Annexes

3.1 Annex I: Programes 55

3.1.1 Programa Principal 56

3.1.2 Temps de Cicle del Programa Principal 72

3.1.3 Funcionament dels Mòduls NI 73

3.1.3.1 Mòdul NI 9217 73

3.1.3.2 Mòdul NI 9219 76

3.1.3.3 Mòdul NI 9263 78

3.2 Annex II: Manual d’Operació de l’Estació de Destil·lació 80

3.3 Annex III: Altres Documents d’Elements Constitutius del Projecte 87

3.3.1 Característiques de la Resistència Interna Heraeus L220 class B 88

3.3.2 Fulla d’Informació del Calibratge del Cabalímetre 44503 89

3.4 Annex IV: Llistats de Variables Adquirides 90

3.4.1 Test_19_05 i Test_20_05 91

3.4.2 Resum_Dest_Peres 92

3.4.3 Resum_Dest_Kiwis 97


3.1 Annex I: Programes


56 Annexes

3.1.1 Programa Principal

Estacio Desillacio.vi

‘Front Panel, en posar en marxa el programa dissenyat aquest serà l’SCADA’


57 Annexes

FC-1

stop

MANUAL/AUTO

RC-1

RC-2

PID gains Current PID gains from gain schedule.

Kc

Ti, min

Td, min

AUTO1

AUTO1/AUTO 2

Autotunning

dt in (s)

GRAPHICS

AUTO 2

TT-1

TT-8

FT-1

TT-6

TT-2

TT-4

TT-7

TT-3

TT-5

W

Power

File Name Out[] Returns the name of the file.

dt out (s) dt out (s) Actual time interval in seconds. Indicates either the value specified for dt (s) or the computed interval if dt (s) was specified as -1.0.


58 Annexes

‘Block Diagram complet, que ens dóna una idea del programa’


59 Annexes

1 D’aquesta fórmula en resulta el cabal d’aigua en mL/min. X1 és la senyal en V del cabalímetre, provinent del DAQ Assistant. Es multiplica per -20 per convertir els V en mL/min, el cabalímetre emet 1 V per cada 20 mL/min de cabal. El signe negatiu s’inclou perquè s’estimà convenient per una correcte polarització. Rang: 0-5 V per 0-100 % de cabal.

2 Aquesta fórmula està predefinida i serveix per a saber la potència dissipada ,en Watts, en el condensador parcial. X1 és el valor del cabal d’aigua, X2 és la temperatura de la TT-2 i X3 és la temperatura de la TT-1.

3 Aquesta fórmula és la inversa de la 1, es converteixen els mL/min (X1) fixats per l’usuari en V pel cabalímetre, que emetrà el DAQ Assistant. Rang: 0-100 % de Set-Point per 0-5 V

4 Aquesta fórmula converteix els W (X1) fixats per l’usuari en V pels relés de control de les resistències, els Volts seran emesos pel DAQ Assistant. La conversió és de 240 W = 1 V, aquest Volt s’emet per cada relé de control (usant 2 relés), així que aquest Volt s’emet per duplicat. Rang: 0-1200 W d’una resistència per 0-10 V d’un relé de control.

FT-1 Rang:

X1 V · (-20) = mL/min (1)

Fórmula Condensador:

X1 mL/min · (X2 ºC – X3 ºC) · 0,0696 = W

Formula:

X1 mL/min / 20 = V

(2)

(3)

Formula 3:

X1 W / 240 W/V = V (4)


60 Annexes

‘Case Structure que va condicionat per l’Stop Button, funcionant en mode manual dóna el valor del Pointer Slide o el valor 0 depenent de l’estat de l’Stop Button.’

‘Case Structure que va condicionat pel Push Button anomenat GRAPHICS, ens mostrarà o no el Sub VI que conté els gràfics depenent de si s’ha polsat el Push Button GRAPHICS


61 Annexes

MANUAL

AUTO

‘Case Structure amb les opcions MANUAL i AUTO respectivament, es condicionen pel Toggle Switch MANUAL/AUTO. L’opció AUTO contempla dins seu les opcions AUTO1/AUTO2.’


62 Annexes

AUTO1

‘En aquesta opció de Case Structure es contempla el False del Toggle Switch AUTO1/AUTO2, l’opció False és l’AUTO1. En que s’executa el control PID, basat en el bloc PID Autotuning.vi.’

AUTO2

‘En aquesta opció de Case Structure es contempla el True del Toggle Switch AUTO1/AUTO2, l’opció True és l’AUTO2. Dins de l’AUTO2 també hi ha l’opció de seguretat d’encès i apagat a partir de l’Stop Button.’


63 Annexes

‘Stop Button = False: En aquest Case Structure es contempla el mode de funcionament AUTO2. El Vertical Pointer Slide AUTO2 diferenciarà el moment en que es deixa d’aplicar potència màxima i es comença a reduir la potència.’

‘S’entrega la potència màxima segons correspon.’

‘Una vegada la potència es redueix fins al valor establert com a mínim pel Knob blau, la potència entregada es mantindrà en aquest valor mínim.’

5 Aquesta fórmula converteix els W (X1) fixats per l’usuari en V pels relés de control de les resistències, els Volts seran emesos pel DAQ Assistant. La conversió és de 240 W = 1 V, aquest Volt s’emet per cada relé de control, així que aquest Volt s’emet per duplicat. Rang: 0-2400 W de les resistències sobre els 0-10 V de cadascun dels 2 relés de control.

Formula 4:

X1 W / 240 W/V = V (5)


64 Annexes

‘Mentre es redueix la potència.’

‘La potència ha arribat al seu valor mínim establert.’

‘Stop Button = True: Quan l’Stop Button està True, en l’AUTO2 s’espera cert temps a que es compleixi el cicle complet de programa que s’està produint, amb el Time Delay. Després entregarà 0 V als relés que controlen les resistències calefactores.’


65 Annexes

‘Case Structure que calcula la potència entregada per les resistències calefactores. En el cas False ho calcula pel mode MANUAL i en el mode True ho calcula pels modes AUTO. Aquest Case Structure també va condicionat pel Toggle Switch MANUAL/AUTO.’

6 Aquesta fórmula converteix els Volts (X1) fixats per l’usuari a cada relé de resistència en els Watts que emet cada resistència i en suma el valor de les dues resistències. En mode manual serveix per indicar a l’usuari la potència dissipada per les resistències. La conversió és 1 V = 120 W i es fa dues vegades sumant-ne els resultats perquè hi han 2 resistències. Rang de les fórmules 6 i 7 igual que la 4.

7 Aquesta fórmula té la mateixa finalitat que l’anterior, amb la diferència que s’usa pels modes automàtics. El valor en Volts ve donat pel mode de funcionament i es preveu que repeteixi el valor en V per als dos relés, així que el valor emès estarà doblat. La conversió és 1 V = 240 W pels motius anteriorment explicats.

RC Suma:

(X1 V·120 W/V)+(X2 V·120 W/V) = W

Formula 2:

(X1 V·240 W/V) = W

(6)

(7)


66 Annexes

Write To Measurement File Write To Measurement File Writes data to text-based measurement files (.lvm) or binary measurement files (.tdm or .tdms). -------------------- This Express VI is configured as follows: Mode: Save to one file Filename: Simula\test.lvm If a file already exists: Description:

Convert to Dynamic Data Convert to Dynamic Data Converts numeric, Boolean, waveform and array data types to the dynamic data type for use with Express VIs. The t0 is set to present system time.

DAQ Assistant8 DAQ Assistant Creates, edits, and runs tasks using NI-DAQmx. Refer to the NI-DAQmx Readme for a complete listing of devices NI-DAQmx supports. When you place this Express VI on the block diagram, the DAQ Assistant launches to create a new task. After you create a task, you can double-click the DAQ Assistant Express VI to edit that task. For continuous measurement or generation, place a while loop around the DAQ Assistant Express VI. For continuous single-point input or output, the DAQ Assistant Express VI might not provide optimal performance. Refer to the Cont Acq&Graph Voltage-Single Point Optimization VI in examples\DAQmx\Analog In\Measure Voltage.llb for an example of techniques to create higher-performance, single-point I/O applications.

Simulate Signal7 Simulate Signal Simulates a sine wave, square wave, triangle wave, sawtooth wave, or noise signal. -------------------- This Express VI is configured as follows: Signal Type: DC Offset: 0 Sampling Rate: 0,5 Hz Number of Samples: 1 (Automatic) Timing: Run as fast as possible Timestamps: Relative

Time Delay Time Delay Inserts a time delay into the calling VI. -------------------- This Express VI is configured as follows: Delay Time: 10 s

DAQ Assistant4 DAQ Assistant Creates, edits, and runs tasks using NI-DAQmx. Refer to the NI-DAQmx Readme for a complete listing of devices NI-DAQmx supports. When you place this Express VI on the block diagram, the DAQ Assistant launches to create a new task. After you create a task, you can double-click the DAQ Assistant Express VI to edit that task. For continuous measurement or generation, place a while loop around the DAQ Assistant Express VI. For continuous single-point input or output, the DAQ Assistant Express VI might not provide optimal performance. Refer to the Cont Acq&Graph Voltage-Single Point Optimization VI in examples\DAQmx\Analog In\Measure Voltage.llb for an example of techniques to create higher-


67 Annexes

performance, single-point I/O applications.


DAQ Assistant DAQ Assistant Creates, edits, and runs tasks using NI-DAQmx. Refer to the NI-DAQmx Readme for a complete listing of devices NI-DAQmx supports. When you place this Express VI on the block diagram, the DAQ Assistant launches to create a new task. After you create a task, you can double-click the DAQ Assistant Express VI to edit that task. For continuous measurement or generation, place a while loop around the DAQ Assistant Express VI. For continuous single-point input or output, the DAQ Assistant Express VI might not provide optimal performance. Refer to the Cont Acq&Graph Voltage-Single Point Optimization VI in examples\DAQmx\Analog In\Measure Voltage.llb for an example of techniques to create higher-performance, single-point I/O applications.



Simulate Signal2 Simulate Signal Simulates a sine wave, square wave, triangle wave, sawtooth wave, or noise signal. -------------------- This Express VI is configured as follows: Signal Type: DC


68 Annexes

Offset: 0 Sampling Rate: 1000 Hz Number of Samples: 100 (Automatic) Timing: Run as fast as possible Timestamps: Relative


Simulate Signal5 Simulate Signal Simulates a sine wave, square wave, triangle wave, sawtooth wave, or noise signal. -------------------- This Express VI is configured as follows: Signal Type: DC Offset: 0 Sampling Rate: 1000 Hz Number of Samples: 100 (Automatic) Timing: Run as fast as possible Timestamps: Relative

Convert from Dynamic Data Convert from Dynamic Data Converts the dynamic data type to numeric, Boolean, waveform, and array data types for use with other VIs and functions.


Simulate Signal Simulate Signal Simulates a sine wave, square wave, triangle wave, sawtooth wave, or noise signal. -------------------- This Express VI is configured as follows: Signal Type: DC Offset: 1 Sampling Rate: 0,5 Hz Number of Samples: 1 (Automatic) Timing: Run as fast as possible Timestamps: Relative


69 Annexes

RC-2 Simulate Signal Simulates a sine wave, square wave, triangle wave, sawtooth wave, or noise signal. -------------------- This Express VI is configured as follows: Signal Type: DC Offset: 0 Sampling Rate: 0,5 Hz Number of Samples: 1 (Automatic) Timing: Run as fast as possible Timestamps: Relative

RC-1 Simulate Signal Simulates a sine wave, square wave, triangle wave, sawtooth wave, or noise signal. -------------------- This Express VI is configured as follows: Signal Type: DC Offset: 0 Sampling Rate: 0,5 Hz Number of Samples: 1 (Automatic) Timing: Run as fast as possible Timestamps: Relative

Elapsed Time Elapsed Time Indicates the amount of time that has elapsed since the specified start time. -------------------- This Express VI is configured as follows: Time Target: 5 s Auto Reset: On

Convert from Dynamic Data2 Convert from Dynamic Data Converts the dynamic data type to numeric, Boolean, waveform, and array data types for use with other VIs and functions.

Convert from Dynamic Data3 Convert from Dynamic Data Converts the dynamic data type to numeric, Boolean, waveform, and array data types for use with other VIs and functions.



70 Annexes

Untitled 1 (SubVI).vi

‘Programa secundari, anomenat Sub VI, s’encarrera únicament de rebre les senyals en Dynamic Data i introduir-les en els gràfics corresponents’

Dynamic Data

Waveform

t0

dt

Y

dt

error The error cluster contains error or warning information. The pop-up option Explain Error (or Explain Warning) gives more information about the error displayed.

status The status boolean is either TRUE (X) for an error, or FALSE (checkmark) for no error or a warning. The pop-up option Explain Error (or Explain Warning) gives more information about the error displayed.

code The code number identifies the error or warning. The pop-up option Explain Error (or Explain Warning) gives more information about the error displayed.

source The source string describes the origin of the error or warning. The pop-up option Explain Error (or Explain Warning) gives more information about the error displayed.

attributes

Dynamic Data 2

Waveform

t0

dt

Y

dt

error The error cluster contains error or warning information.


71 Annexes

status The status boolean is either TRUE (X) for an error, or FALSE (checkmark) for no error or a warning.

code The code number identifies the error or warning.

source The source string describes the origin of the error or warning.

attributes

Dynamic Data 3

Waveform

t0

dt

Y

dt

error The error cluster contains error or warning information. The pop-up option Explain Error (or Explain Warning) gives more information about the error displayed.

status The status boolean is either TRUE (X) for an error, or FALSE (checkmark) for no error or a warning. The pop-up option Explain Error (or Explain Warning) gives more information about the error displayed.

code The code number identifies the error or warning. The pop-up option Explain Error (or Explain Warning) gives more information about the error displayed.

source The source string describes the origin of the error or warning. The pop-up option Explain Error (or Explain Warning) gives more information about the error displayed.

attributes

Flowrate[Flowrate]

Low Temperatures

High Temperatures


72 Annexes

3.1.2 Temps de Cicle del Programa Principal

En aquest apartat no s’inclourà el programa sencer, perquè bàsicament s’usa el programa principal exposat i comentat anteriorment. Així que farem referència als canvis que s’apliquen al programa principal, obtenint el programa que calcula el temps de cicle.

S’usa el Flat Sequence Structure per a realitzar les accions de forma ordenada, així que no es passarà a la segona acció fins que la primera acció no estigui acabada, amb l’acció 2 i 3 ocorre el mateix successivament.

En la primera acció s’obté el temps del PC, en la segona acció s’executa una vegada el programa complet (s’eliminarà el While Loop per evitar que es repeteixi el programa de forma cíclica) i en la tercera acció es torna a obtenir el temps del PC, per tal de restar-li el temps obtingut en la primera acció i saber el temps de cicle del programa.

Figura 29.Flat Sequence Structure per al càlcul del temps de cicle.

Si posem en marxa diverses vegades el programa, en l’SCADA s’observaran diferents valors del temps de cicle, oscil·lant entre 1,6 i 1,8 segons (tendència a l’1,6 segons). Per més precisió es pot repetir l’operació més vegades i fer-ne la mitjana dels temps obtinguts, però no és necessari per la nostra aplicació.

Figura 30. Front Panel amb el Numeric Indicator per a mostrar el temps de cicle.


73 Annexes

3.1.3 Funcionament dels Mòduls NI

Per a la prova dels mòduls NI només es necessita el DAQ Assistant configurat de la manera corresponent. El programa únicament és el bloc DAQ Assistant, per tant no s’exposarà el programa, perquè seria molt senzill i innecessari, llavors s’ha estimat més convenient descriure la configuració dels corresponents DAQ Assistant de cada mòdul NI. Es descriurà la configuració dels DAQ Assistant de manera gràfica per facilitar la comprensió. Es parteix en totes les configuracions des que es col·loca el DAQ Assistant en el Block Diagram.

3.1.3.1 Mòdul NI 9217

Primer s’escull el tipus de senyal que utilitza el mòdul.

Figura 31.

Segon s’escull el mòdul que utilitzarem per tractar la senyal. També l’indicarem un primer canal.

Figura 32.


74 Annexes

Tercer es completa l’RTD Setup i el Timing Settings tal i com es mostra a continuació.

Figura 33.

Quart s’afegeixen els canals ocupats que falten en el Channel Settings.

Figura 34.


75 Annexes

En la pestanya Connection Diagram es poden comprovar les connexions de cada canal del mòdul.

Figura 35.

Amb el botó Details de Channel Settings es pot comprovar la correspondència entre el número de mòdul, canal i valor en pantalla.

Figura 36.


76 Annexes

Si polsem Run observarem els diferents valors en ºC que s’obtenen en cada Pt100.

Figura 37.

3.1.3.2 Mòdul NI 9219


Figura 38.


77 Annexes

Segon s’escull el mòdul que utilitzarem per tractar la senyal i també el canal.

Figura 39.

Tercer es completa el Voltage Input Setup i el Timing Settings tal i com es mostra a continuació.

Figura 40.

Si polsem Run s’observarà el valor en V que s’obté del cabalímetre.


78 Annexes

3.1.3.3 Mòdul NI 9263


Figura 41.

Segon s’escull el mòdul que utilitzarem per tractar la senyal. També l’indicarem un primer canal.

Figura 42.


79 Annexes

Tercer es completa el Voltage Output Setup i el Timing Settings tal i com es mostra a continuació.

Quart s’afegeixen els canals ocupats que falten en el Channel Settings.

Figura 43.

En polsar Run s’observarà el valor en V que hauria d’enviar el mòdul.


3.2 Annex II: Manual d’Operació de l’Estació de Destil·lació


81 Annexes

El procediment habitual de destil·lació de la columna s’explicarà a continuació.

0. Cal comprovar que les alimentacions estiguin connectades correctament. Han d’estar endollats a la base d’endolls: l’equip de National Instruments, el cabalímetre, la caixa de control de les resistències i l’alimentació de l’ordinador. A continuació s’ha de prémer l’interruptor de la base d’endolls, de manera que l’indicador verd quedi encès. També s’ha d’encendre l’equip de National Instruments i l’ordinador. Una vegada encès l’ordinador s’obrirà el programa situat en l’escriptori, anomenat Projecte.lvroj i després s’obrirà l’Estacio Destillacio.vi.

1. També cal comprovar els circuits d’aigua, que les alimentacions d’aigua estiguin ben endollades a les fonts i les sortides d’aigua ben col·locades en els desaigües.

2. S’ha d’omplir el dipòsit, la caldera. És important assegurar el cobriment de les resistències durant tot el procés (Si les resistències quedessin descobertes escalfarien excessivament la caldera).

3. Un cop es té la caldera plena, s’ha de tancar correctament i comprovar que ha quedat ben segellada amb la junta corresponent. També s’haurà d’unir la caldera amb la columna i fer la mateixa comprovació. En cap cas la instal·lació ha de tenir fuites de líquids ni vapors, perquè podrien alterar els resultats de la destil·lació.

4. Instruccions per col·locar el Set-Point a 0 o 100.

Figura 44. Imatge del manual d’operació del cabalímetre, Alicat Scientific.

1r. Es prem una vegada a “Main” per entrar al menú de selecció.


82 Annexes

Control Misc

Setup

SELECT

MENU

Comm. Mfg.

RS232 Data Menu

Figura 45. Imatge 1 de configuració del cabalímetre.

Select Loop Input

P 60 Analog

D 5000 Volume Serial

AUTOon Press Local

Set= 100.0

Control

UP DOWN Setup


Select Loop Input

P 60 Analog

D 5000 Volume Serial

AUTOon Press Local

Set= 100.0

Control

UP DOWN Setup


MODE

MODE

2n. Es prem una vegada a “Control Setup” per entrar a la configuració del control.

3r. Es prem “Input” les vegades que calgui per a col·locar el cursor sobre “Local”.

4t. Es prem “Select” les vegades necessàries fins a col·locar el cursor en “Set=”.

MODE

5è. Es prem “UP” o “DOWN” de manera continua fins a fixar el valor del Set-Point en 0 o 100. Visualitzant-ne el valor a continuació de “Set=”.

6è. Es prem “Control Setup” una vegada per a retornar al menú de selecció.


83 Annexes

Control Misc

Setup

SELECT

MENU

Comm. Mfg.

RS232 Data Menu


Es posen en marxa els circuits de refrigeració. Amb el Set-Point a 0, s’obre suaument l’aixeta que porta aigua al condensador parcial, intentant omplir d’aigua el tub que arriba a l’entrada del filtre, per tal de no provocar un pic de pressió sobre el cabalímetre, fet que provocaria la necessitat de més temps per a estabilitzar-se. Llavors s’obren les vàlvules del circuit i es posa el Set-Point a 100 (el desitjat). Es continua obrint suaument l’aixeta fins a obtenir els 100 mL/min i una pressió de 20 PSIG aproximadament. Un cop establertes les condicions anteriors, es disposen les vàlvules de manera que surti aigua pel tub del serpentí llarg i del serpentí curt de forma constant.

5. Tot seguit, s’obre totalment l’aixeta que porta aigua al condensador total perquè circuli per dins el serpentí i així no es sobreescalfi la part superior de la columna i no es generin fuites. Per la sortida del serpentí s’obtenen uns 4500 mL/min aproximadament, encara que la dada és bastant irrellevant perquè la condensació s’acabarà produint tard o d’hora, simplement accelera el procés i evita millor les fuites.

6. També es col·loca una proveta a la sortida del destil·lat i cal tenir-ne una altra preparada per a reemplaçar l’anterior quan aquesta estigui plena.

7. Ara es poden engegar les resistències calefactores a màxima potència, a 2400 W.

8. El selector de la caixa de control de les resistències té dues posicions “O”(apagat) i “ I”(encès), doncs es col·locarà en la posició d’encès.

9. Es posa en marxa el programa, prement “RUN”, la icona

10. El temps necessari per a començar a destil·lar, serà de l’ordre d’1 hora i 30 minuts. Durant aquest temps s’aniran observant les diferents temperatures i es controlaran per tal que arribi a una temperatura en que s’inicia la destil·lació, es reduirà la potència de les resistències.

MODE

7è. Es prem una vegada a “Menu” per retornar a la pantalla principal.


84 Annexes

10.1. Manual. Per escollir aquest mètode es col·locaran els interruptors al programa tal i com es mostren en la figura 29. En aquest mode s’entregarà màxima potència a les resistències, fins que la TT-3 arribi a la temperatura desitjada, llavors es reduirà la potència un 20% cada cert temps, procurant mantenir la temperatura desitjada en la TT-3 i fins arribar als 960 W d’entrega total a les resistències.

Figura 49. Pantalla SCADA en mode manual.

10.2. Semiautomàtic. Per escollir aquest mètode es col·locaran els interruptors al programa tal i com es mostren en la figura 30. En aquest mode es defineix un valor de potència inicial, un de final, la temperatura en TT-3 a la que es vol que actuï i una taxa de decrement de potència (unitat: 145 W/seg). Per tant les resistències funcionaran a la potència màxima definida, fins que la temperatura TT-3 arribi al valor que volem que actuï i comenci a disminuir la potència segons la taxa introduïda, fins arribar a la potència mínima desitjada.

Figura 50. Pantalla SCADA en mode semiautomàtic.


85 Annexes

10.3. Automàtic. Per escollir aquest mètode es col·locaran els interruptors al programa tal i com es mostren en la figura 31. En aquest mode es farà un control PID sobre la TT-2 (encara que es pot escollir la TT a controlar). Es defineix una temperatura que farà de Set-Point, una Kc, un Ti i un Td.

Figura 51. Pantalla SCADA en mode automàtic.

11. També es pot observar l’evolució de les temperatures prement en el polsador i obtenint així una finestra desplegable que mostra els diferents gràfics de les variables mesurades. Aquesta finestra es tanca com les finestres habituals del Windows.

Figura 52. Pantalla SCADA amb la finestra dels gràfics.


86 Annexes

12. Quan ja s’ha escalfat suficientment la mostra i s’ha condensat, va sortint pel seu orifici i es recull a la proveta. Començarà a sortir amb la seva graduació més alta. S’omple la proveta amb la quantitat desitjada i es va alternant amb l’altra proveta, buidant-les en diferents ampolles i netejant-les després de cada ús. Aquest flux de sortida es manté lleugerament constant al principi, però disminueix a mesura que passa el temps. Aquesta reducció és deguda a la disminució de concentració d’alcohol dins la caldera, ja que la major part ja s’ha destil·lat.

13. Sortirà destil·lat fins passat cert temps, en que aquest compleixi unes especificacions concretes, aquesta part del destil·lat se l’anomena cua, no desitjada pels seus aromes pesats i substàncies nocives, llavors es talla el procés.

14. Un cop finalitzat el procés de destil·lació s’han de parar els calefactors i apagar la caixa de control de les resistències, col·locant el selector en posició “O”(apagat).

15. Una vegada la temperatura de cap sigui inferior als 60ºC, s’han de tancar les aixetes d’aigua dels circuits de refrigeració i acte seguit posar el Set-Point del cabalímetre a 0, per tal que no s’escalfi el relé intern del cabalímetre.

16. S’haurà de refredar el dipòsit per tal de buidar-lo, les tapes s’han d’obrir amb precaució (anar amb compte de no cremar-se) per tal d’accelerar el procés.

17. S’atura el programa prement la tecla . Una vegada aturat, es tanca el programa. Llavors ja podem apagar l’equip de National Instruments i l’ordinador. Una vegada tot aturat, es prem el botó de la base d’endolls, de manera que l’indicador verd quedi apagat.

18. Es buida el dipòsit per la vàlvula situada a la part inferior d’aquest.

19. Un cop buit, s’ha de netejar el dipòsit, les unions i les resistències, de manera que no s’influeixi en les següents destil·lacions. Podem netejar-ho amb fregall i sabó, però després ho haurem d’esbandir bé amb aigua i finalment amb aigua destil·lada.

STOP


3.3 Annex III: Altres Documents d’Elements Constitutius del Projecte

We reserve the right to make alterations and technical data printed. All technical data serves as a guideline and does not guarantee particular properties to any products. Heraeus Sensor Technology GmbH, Reinhard- Heraeus- Ring 23, 63801 Kleinostheim, Germany Phone: +49 (0) 6181/35-8098, Fax: +49 (0)6181/35-8101, E-Mail: [email protected] Web: www.heraeus-sensor-technology.com name of document: 30910004 Status: 10/2007

Platinum Resistance Temperature Detector L 220

L series PRTDs are designed for large volume applications where long term stability, interchangeability and accuracy over a large temperature range are vital. Typical applications are Automotive, White goods, HVAC, Energy management, Medical and Industrial equipment.

The measuring point for the nominal resistance is defined at 8 mm from the end of the sensor body.

Nominal ResistanceR0

Tolerance Order No.Plastic bag

100 Ohm at 0°C DIN EN 60751, class BDIN EN 60751, class A

DIN EN 60751, class 1/3 DIN

32 207 40032 207 58432 207 588

Specification DIN EN 60751 (according to IEC 751) Temperature range -50°C to +400°C (continuous operation) Tolerance class B: - 50 °C to + 400 °C Tolerance class A: - 50 °C to + 300 °C Tolerance class 1/3 DIN: 0 °C to + 150 °C Temperature coefficient TCR = 3850 ppm/K Leads AgPd Lead lengths (L) 10 mm +- 1 mm Long-term stability max. R0-drift 0.04% after 1000 h at 400°C Vibration resistance at least 40 g acceleration at 10 to 2000 Hz, depends on installation Shock resistance at least 100 g acceleration with 8ms half sine wave, depends on installation Environmental conditions unhoused for dry environments only Insulation resistance > 100 MΩ at 20°C; > 2 M Ω at 500°C Self heating 0.4 K/mW at 0°C Response time water current (v = 0.4 m/s): t0.5 = 0.06 s t0.9 = 0.20 s air stream (v = 2 m/s): t0.5 = 3.0 s t0.9 = 13.0 s Measuring current 0.3 to 1.0 mA (self heating has to be considered) Note Other tolerances, values of resistance and wire

lengths are available on request.

Alicat Scientific, Inc.Calibration Data SheetCertification Number: 0000034753

Equipment UsedFlow: TOOL-CGAUGE6Tool Due Date: 06/07/2009Manufacturer/Model: Alicat 1LLNIST #: 822/255443-95Device Uncertainty: +/- 0.3%

Voltage: TOOL-CMTR8Tool Due Date: 03/03/2010Manufacturer/Model: Fluke 85NIST #: 664113-7971257:1143221295Device Uncertainty: +/- (0.1% + 1 digit)

Temperature: TOOL-TEMP10Tool Due Date: 07/16/2009Manufacturer/Model: Miller and Webber, Inc.NIST #: 18868Device Uncertainty: +/- 0.2 deg C

Pressure: TOOL-PRESSURE9Tool Due Date: 09/04/2009Manufacturer/Model: Alicat/P-100PSIG-DNIST #: 936034-76650613:1143713248Device Uncertainty: +/- 0.2%

All test equipment used for calibration is NIST traceable.

CalibrationUncertainty: +/- (2% of Full Scale) Calibration Pressure: Inlet: 30 PSIG

Outlet: 1 PSIGOutput 1 Configuration Output 2 Configuration

Mini-Din Pin #6 Mini-Din Pin #2

D.U.T. Actual In Tolerance Output 1 Output 2

Notes: 0-5V set-point.

Tech Signature:

QC Signature:CS1 Rev 14 Last Modified 04/17/2007

Customer: Iberlabo, S.A.Sales Order Number: SO116110Serial Number: 44503Catalog Number: LC-100CCM-DSoftware Version: GP07R79P/D/I Values: 40 / 5000 / 0Adder Codes: 5V, 5INProcess Gas: WaterCalibration Gas: WaterRange: 100 CCMGas Temperature: 22.0 °CAmbient Humidity: 34%Calibration Procedure/Rev. #: DOC-FVCAL-LIQUID/Rev. 9Calibrated By: Joshua KendrickCalibration Date: 12/22/2008Full Scale Pressure 160 PSIGFull Scale Pressure Accuracy +/-0.5% of Full ScaleTemperature Accuracy +/-1.5 °CCalibration due 1 yr. after receipt:

0.0 0.0 Yes 0.000 Vdc 5.12 Vdc25.0 25.2 Yes 1.250 Vdc 5.12 Vdc50.0 50.3 Yes 2.500 Vdc 5.12 Vdc75.0 75.2 Yes 3.750 Vdc 5.12 Vdc100.0 100.3 Yes 5.00 Vdc 5.12 Vdc


3.4 Annex IV: Llistats de Variables Adquirides


3.4.1 Test_19_05 i Test_20_05Mostra Temps Temps Temps ºA TT-1 TT-2 TT-3 TT-4 TT-5 TT-6 TT-7 TT-8

# min min* % ºC ºC ºC ºC ºC ºC ºC ºC1 17:27:04 0,0 0,0 34,2 90,3 24,7 95,9 95,8 96,0 24,7 97,1 97,52 17:36:00 8,9 9,0 37,8 89,9 24,0 95,9 95,9 96,1 24,6 97,2 97,63 17:46:05 19,0 19,0 36,8 90,2 23,1 96,1 96,0 96,2 24,6 97,4 97,74 17:55:33 28,5 28,5 34,4 90,6 22,7 96,2 96,1 96,3 24,5 97,5 97,95 18:05:11 38,1 38,5 34,5 90,9 22,6 96,3 96,2 96,5 24,5 97,6 98,06 18:15:11 48,1 48,5 32,9 90,8 22,5 96,4 96,3 96,6 24,4 97,7 98,17 18:26:00 58,9 59,0 30,8 90,9 22,5 96,6 96,5 96,7 24,4 97,9 98,28 18:35:22 68,3 68,0 30,1 91,3 22,4 96,7 96,5 96,8 24,3 97,9 98,39 18:45:11 78,1 78,0 30,1 91,5 22,4 96,8 96,6 96,8 24,2 98,0 98,310 18:55:33 88,5 88,0 22,8 92,0 22,4 96,8 96,7 97,0 24,2 98,1 98,411 19:00:00 92,9 93,0 24,1 91,3 22,5 96,9 96,8 97,0 24,2 98,1 98,512 19:01:26 94,4 94,5 24,0 91,5 22,5 96,9 96,8 97,0 24,1 98,1 98,5

Mostra Temps Vol ºA TT-1 TT-2 TT-3 TT-4 TT-5 TT-6 TT-7 TT-8# mL % ºC ºC ºC ºC ºC ºC ºC ºC1 14:56:00 0,0 55,2 85,2 22,8 95,5 96,0 96,3 27,8 97,3 97,82 15:06:08 98,0 51,0 85,7 22,7 95,3 96,0 96,4 27,8 97,5 98,03 15:16:08 84,5 48,4 86,3 22,7 95,8 96,1 96,4 27,9 97,5 98,04 15:26:08 78,0 44,7 85,9 22,7 96,0 96,2 96,5 27,9 97,7 98,15 15:36:08 78,0 47,2 86,5 22,8 95,6 96,3 96,6 28,1 97,7 98,26 15:46:08 74,0 42,8 86,5 22,8 96,3 96,4 96,6 28,1 97,8 98,37 15:56:13 71,5 42,8 86,9 22,8 96,3 96,5 96,7 28,1 97,9 98,38 16:06:08 67,0 40,3 87,1 22,9 96,4 96,5 96,7 28,3 97,9 98,59 16:16:04 35,0 52,9 80,9 22,9 95,9 96,5 96,7 28,2 97,9 98,510 16:36:04 46,0 44,3 81,7 22,8 96,1 96,4 96,6 28,0 98,0 98,611 17:00:00 38,0 38,5 82,9 22,8 96,4 96,6 96,7 28,0 98,2 98,712 17:30:00 44,0 37,5 82,8 22,8 96,4 96,7 96,8 28,0 98,3 98,8

Annexes 91


3.4.2 Resum_Dest_Peres

Flujo Destilado Calor cond Etanol Flujo Destilado Calor cond EtanolMuestra Tiempo oA destilado acumulado parcial recuperado Tiempo oA destilado acumulado parcial recuperado

# min % mL/min mL W mL min % mL/min mL W mL

1 7,0 89,0 3,6 25 353,5 22 5,0 88,2 5,0 25 354,1 22

2 11,4 91,5 5,7 50 367,1 45 9,4 90,3 5,7 50 373,9 45

3 14,3 88,9 8,3 75 377,6 67 14,3 86,4 5,0 75 381,6 66

4 18,8 86,4 5,7 100 381,5 89 19,3 84,6 5,1 100 382,5 87

5 27,0 81,0 6,0 150 385,6 129 29,7 83,6 4,8 150 382,2 129

6 35,8 79,3 5,7 200 390,0 169 40,8 84,9 4,5 200 377,1 172

7.1 44,6 78,0 5,7 250 392,2 208 51,8 86,3 4,5 250 383,2 215

7.2 53,4 76,7 5,7 300 396,6 246 63,3 83,6 4,3 300 383,3 257

7.3 63,3 76,6 5,0 350 396,7 285 74,3 84,0 4,5 350 388,7 299

7.4 73,2 75,4 5,1 400 394,9 322 85,9 82,1 4,3 400 390,7 340

7.5 83,7 75,4 4,8 450 398,9 360 98,6 80,2 3,9 450 390,7 380

7.6 94,7 76,1 4,5 500 401,2 398 111,8 80,8 3,8 500 390,7 420

7.7 105,7 74,5 4,5 550 402,9 435 125,0 79,8 3,8 550 395,8 460

7.8 117,3 74,4 4,3 600 408,5 473 138,7 77,6 3,6 600 396,2 499

7.9 130,0 72,1 3,9 650 405,7 509 153,0 75,8 3,5 650 400,2 537

7.10 142,6 70,7 3,9 700 405,9 544 167,4 74,8 3,5 700 404,0 574

8 156,9 70,8 3,5 750 409,4 579 182,8 69,1 3,2 750 404,6 609

9 172,9 68,7 3,1 800 411,6 614 199,3 68,5 3,0 800 410,4 643

10 186,1 66,4 3,8 850 417,4 647 214,2 64,3 3,4 850 413,9 675

11 201,0 63,3 3,4 900 425,0 679 230,1 61,0 3,1 900 417,4 706

12 216,9 62,5 3,1 950 427,8 710 247,7 60,6 2,8 950 427,3 736

13 233,4 3,0 1000 429,6 265,9 2,8 1000 428,6

14 251,6 2,8 1050 425,9 285,2 2,6 1050 432,6

15 296,2 57 2,2 1150 429,0 824 331,9 57,3 2,0 1150 435,0 850

26/05/2009 Run #1: Vino natural 27/05/2009 Run #2: Vino natural

Annexes92


Flujo Destilado Calor cond Etanol Flujo Destilado Calor cond EtanolMuestra Tiempo oA destilado acumulado parcial recuperado Tiempo oA destilado acumulado parcial recuperado


1 6,0 85,9 4,2 25 362,2 21 6,6 86,5 3,8 25 371,8 22

2 15,3 84,9 2,7 50 385,4 43 11,6 86,7 5,1 50 389,3 43

3 20,3 80,6 5,0 75 398,9 63 17,6 81,7 4,1 75 396,6 64

4 25,2 79,5 5,1 100 402,9 83 22,6 79,6 5,1 100 398,1 84

5 36,2 75,7 4,5 150 404,4 121 33,6 77,6 4,5 150 405,3 122

6 47,0 73,2 4,6 200 409,5 157 44,6 75,1 4,5 200 409,0 160

7.1 56,6 71,0 5,2 250 414,9 193 56,2 75,0 4,3 250 409,6 197

7.2 67,6 69,6 4,5 300 410,6 227 68,3 72,4 4,1 300 411,2 234

7.3 79,2 68,3 4,3 350 419,5 262 80,9 72,1 4,0 350 409,4 270

7.4 90,2 67,4 4,5 400 420,0 295 94,7 69,4 3,6 400 412,2 304

7.5 102,3 65,8 4,1 450 421,6 328 107,9 70,0 3,8 450 413,8 339

7.6 115,5 64,1 3,8 500 415,8 360 122,2 68,1 3,5 500 417,9 373

7.7 129,8 66,5 3,5 550 416,3 394 137,1 65,6 3,4 550 419,9 406

7.8 145,2 64,2 3,2 600 416,5 426 151,9 62,0 3,4 600 428,6 437

7.9 160,7 63,0 3,2 650 427,5 457 167,9 60,6 3,1 650 426,6 468

7.10 177,7 61,2 2,9 700 426,8 488 185,0 59,1 2,9 700 427,7 497

8 195,3 60,2 2,8 750 437,9 518 202,0 57,5 2,9 750 432,5 526

9 215,7 55,4 2,5 800 427,0 546 219,6 50,7 2,8 800 437,1 551

10 237,7 55,3 2,3 850 432,4 573 239,5 51,2 2,5 850 441,5 577

11 262,7 52,5 2,0 900 439,7 599 261,2 50,7 2,3 900 443,6 602

12

13

14

15

Run #1: Vino de concentrado 29/05/2009 Run #2: Vino de concentrado28/05/2009

Annexes93


800

1000

1200

800

1000

1200

Dis

till

ate

(m

L)

Eth

an

ol

(m

L)

Annexes94

0

200

400

600

0

200

400

600

0 50 100 150 200 250 300 350

Dis

till

ate

(m

L)

Eth

an

ol

(m

L)

Run #1: Natural-1, EtOH

Run #2: Natural-2, EtOHl

Run #1: Natural-1, total

Run #2: Natural-2, total

Run #3: Concentrated, total

Run #3: Conentrated-1, EtOH

Run #4: Concentrated-2, total

Run #4: Concentrated-2, EtOH


0 50 100 150 200 250 300 350

80

85

90

95

80

85

90

95

Time (min)

Eth

an

oln

(%

vo

lum

e)

Eth

an

ol

(% v

olu

me

)

Run #1: Natural-1, EtOh/Vol

Run #2: Natural-2, EtOh/Vol

Run #3: Concentrated, EtOH/Vol

Run #4: Concentrated-2, EtOH/Vol

Run #1: Natural-1, EtOH/Time

Run #2: Natural-2, EtOH/Time

Annexes95

50

55

60

65

70

75

80

50

55

60

65

70

75

80

0 200 400 600 800 1000 1200

Eth

an

oln

(%

vo

lum

e)

Eth

an

ol

(% v

olu

me

)

Run #3: Concentrated-1, EtOH/Time

Run #4: Concentrated-2, EtOH/Time


410

425

440

455

5,0

6,0

7,0

8,0

9,0

Co

oli

ng

po

we

r (W

)

Dis

till

ate

flo

wra

te (

mL/

min

)

Annexes96

350

365

380

395

410

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

0 50 100 150 200 250 300 350

Co

oli

ng

po

we

r (W

)

Dis

till

ate

flo

wra

te (

mL/

min

)

Run #1: Natural-1, Flowrate Run #2: Natural-2, Flowrate

Run #3: Concentrated-1, Flowrate Run #4: Concentrated-2, Flowrate

Run #1: Natural-1, Power Run #2: Natural-2, Power

Run #3: Concentrated-1, Power Run #4: Concentrated-2, Power


3.4.3 Resum_Dest_Kiwis

Flujo Destilado Calor cond Etanol Flujo Destilado Calor cond Etanol

Muestra Tiempo oA destilado acumulado parcial recuperado Tiempo oA destilado acumulado parcial recuperado


1 6,7 81,9 3,7 25 380,3 20 15,4 83,8 1,6 25 352,3 212 8,8 63,0 12,0 50 431,7 36 20,4 87,9 5,1 50 388,4 433 10,5 41,5 15,2 75 440,3 47 26,4 76,1 4,1 75 413,4 624 11,6 32,2 22,4 100 447,1 55 31,9 67,6 4,5 100 411,4 795 13,8 27,6 22,7 150 450,1 68 44,0 66,6 4,1 150 413,0 1126 15,4 24,4 30,3 200 449,2 81 56,1 65,2 4,1 200 412,9 1457 17,1 23,3 30,3 250 447,8 92 69,4 63,6 3,8 250 412,3 1778 18,7 22,3 30,3 300 449,8 103 84,2 61,4 3,4 300 415,3 2079 19,8 22,6 45,5 350 453,8 115 99,6 60,8 3,2 350 412,4 23810 21,5 20,8 30,3 400 456,5 125 116,2 60,6 3,0 400 412,9 26811 23,1 21,8 30,3 450 453,9 136 134,3 59,2 2,8 450 420,3 29712 24,2 22,1 45,5 500 455,8 147 151,9 52,9 2,8 500 428,5 32413 25,9 20,3 30,3 550 454,6 157 171,2 53,6 2,6 550 434,2 35114 27,0 21,2 45,5 600 451,4 168 190,5 50,8 2,6 600 436,3 37615 28,7 21,4 28,6 650 452,2 179 211,4 50,6 2,4 650 445,1 40116 29,5 20,7 66,7 700 453,0 189 232,9 44,7 2,3 700 442,7 42417 31,4 18,6 26,1 750 454,0 198 255,4 43,6 2,2 750 448,5 44618 33,0 20,8 30,3 800 452,9 209 282,4 42,4 1,9 800 448,2 46719 34,1 18,5 45,5 850 453,0 218 313,8 42,3 1,6 850 450,4 48820 35,8 18,4 30,3 900 452,0 227 351,2 41,3 1,3 900 455,7 50921 37,4 18,9 30,3 950 453,6 23722 38,6 43,5 1000 452,5

Run #1: Levadura A 10/06/2009 Run #2: Levadura A09/10/2006

Annexes97





1 13,2 86,3 1,9 25 346,3 22 16,0 86,1 1,6 25 346,8 222 18,7 81,0 4,5 50 407,3 42 21,5 88,5 4,5 50 390,9 443 24,2 68,0 4,5 75 409,8 59 27,0 77,2 4,5 75 405,3 634 29,2 63,2 5,1 100 412,2 75 33,0 69,3 4,1 100 407,7 805 39,6 60,4 4,8 150 414,6 105 44,7 67,3 4,3 150 411,6 1146 50,1 58,8 4,8 200 421,0 134 56,7 65,7 4,2 200 413,4 1477 61,7 58,3 4,3 250 419,4 163 69,9 65,9 3,8 250 412,0 1808 73,2 58,4 4,3 300 420,0 193 83,7 64,5 3,6 300 414,7 2129 87,0 57,1 3,6 350 424,0 221 98,5 63,8 3,4 350 417,2 24410 100,7 54,5 3,6 400 424,1 248 113,4 61,0 3,4 400 416,6 27411 114,5 52,0 3,6 450 429,8 274 128,8 58,5 3,2 450 428,6 30412 129,4 50,3 3,4 500 430,1 300 143,7 51,4 3,4 500 434,2 32913 144,8 48,5 3,2 550 433,5 324 159,1 50,1 3,2 550 436,9 35414 161,8 49,5 2,9 600 435,5 348 176,2 48,3 2,9 600 438,4 37915 180,0 46,4 2,8 650 441,3 372 193,8 45,8 2,8 650 441,4 40116 199,3 45,3 2,6 700 434,9 394 212,5 45,3 2,7 700 446,1 42417 221,8 45,3 2,2 750 436,2 417 231,8 41,8 2,6 750 445,0 44518 247,9 45,7 1,9 800 435,0 440 252,7 41,5 2,4 800 445,9 46619 281,3 46,1 1,5 850 437,4 463 278,0 40,6 2,0 850 450,2 48620 322,0 47,7 1,2 900 439,6 487 306,1 39,3 1,8 900 451,0 5062122

18/06/2009 Run #3: Levadura A 12/06/2009 Run #1: Levadura B

Annexes98





1 20,9 82,2 1,2 25 332,6 21 17,1 79,8 1,5 25 322,0 202 29,7 89,3 3,4 55 383,3 47 22,0 87,2 6,1 50 381,2 423 33,0 78,0 6,1 75 398,8 63 27,5 72,8 3,6 75 398,1 604 38,0 68,0 5,1 100 398,6 80 32,5 63,1 5,1 100 405,6 765 50,1 66,9 4,1 150 400,2 113 42,4 60,2 5,1 150 415,2 1066 62,2 65,1 4,1 200 405,3 146 52,9 58,8 4,8 200 413,5 1357 74,3 62,8 4,1 250 408,3 177 62,8 56,6 5,1 250 418,3 1648 87,0 60,5 3,9 300 408,1 208 73,8 52,7 4,5 300 423,5 1909 99,6 59,7 4,0 350 408,9 237 84,8 51,6 4,5 350 424,6 21610 114,0 57,5 3,5 400 409,1 266 96,3 52,0 4,3 400 428,5 24211 128,3 54,8 3,5 450 410,7 294 108,5 51,4 4,1 450 433,2 26712 143,1 52,2 3,4 500 417,2 320 121,1 50,4 4,0 500 433,3 29313 158,0 47,8 3,4 550 420,9 344 134,3 49,3 3,8 550 436,0 31714 175,6 49,1 2,8 600 416,8 368 147,5 46,7 3,8 600 437,1 34115 197,6 51,2 2,3 650 415,9 394 162,4 45,7 3,4 650 439,9 36416 219,6 47,6 2,3 700 422,9 418 177,8 44,6 3,2 700 440,2 38617 245,0 45,4 2,0 750 426,7 440 194,9 44,5 2,9 750 439,8 40818 271,4 42,6 1,9 800 437,4 462 214,7 45,3 2,5 800 441,2 43119 299,5 38,2 1,8 850 441,9 481 235,6 43,6 2,4 850 442,6 45320 328,6 36,2 1,7 900 447,7 499 258,2 42,0 2,2 900 440,1 4742122

Run #2: Levadura B Run #3: Levadura B17/06/200916/06/2009

Annexes99


800

1000

1200

800

1000

1200

Dis

till

ate

(m

L)

Eth

an

ol

(m

L)Run #2: EtOH Lev A Run #2: Destil Lev A

Run #2: Destil Lev B Run #2: EtOH Lev B

Run #1: Destil Lev B Run #1: EtOH Lev B

Run#3: Destil Lev B Run#3: EtOH Lev B

Run#3: Destil Lev A Run#3: EtOH Lev A

Annexes100

0

200

400

600

0

200

400

600

0 50 100 150 200 250 300 350

Dis

till

ate

(m

L)

Eth

an

ol

(m

L)


0 50 100 150 200 250 300 350

75

85

95

75

85

95

Time (min)

Eth

an

oln

(%

vo

lum

e)

Eth

an

ol

(% v

olu

me

)

Run #2: Lev A, EtOh/Vol Run #2: Lev B, EtOH/Vol

Run #1: Lev B, EtOH/Vol Run#3: Lev B, EtOH/Vol

Run#3: Lev A, EtOH/Vol Run #2: Lev A, EtOH/Time

Run #2: Lev B, EtOH/Time Run #1: Lev B, EtOH/Time

Run#3: LevB, EtOH/Time Run#3: Lev A, EtOH/Time

Annexes101

35

45

55

65

75

35

45

55

65

75

0 200 400 600 800 1000 1200

Eth

an

oln

(%

vo

lum

e)

Eth

an

ol

(% v

olu

me

)


400

425

450

4

5

6

7

Co

oli

ng

po

we

r (W

)

Dis

till

ate

flo

wra

te (

mL/

min

)

Annexes102

300

325

350

375

0

1

2

3

4

0 50 100 150 200 250 300 350

Co

oli

ng

po

we

r (W

)

Dis

till

ate

flo

wra

te (

mL/

min

)

Run #2: Lev A, Flowrate Run #2: Lev B, Flowrate

Run #1: Lev B, Flowrate Run#3: Lev B, Flowrate

Run#3: Lev A, Flowrate Run #2: Lev A, Power

Run #2: Lev B, Power Run #1: Lev B, Power


4 Plànols i Esquemes



DATA: 06 / 2010.


5 Plec de Condicions



DATA: 06 / 2010.


Plec de Condicions


5.1 Capítol Preliminar: Disposicions Generals 131

5.2 Capítol I: Condicions Facultatives 131

5.2.1 Epígraf 1: 131

Delimitació General de Funcions Tècniques

5.2.2 Epígraf 2: 132

De les Obligacions i Drets Generals del Contractista

5.2.3 Epígraf 3: 135

Prescripcions Generals Relatives als Treballs, als Materials i als Mitjans Auxiliars

5.2.4 Epígraf 4: 139

De les Recepcions de les Instal·lacions

5.3 Capítol II: Condicions Econòmiques 141

5.3.1 Epígraf 1: 141

Principi General

5.3.2 Epígraf 2: 141

Fiances

5.3.3 Epígraf 3: 143

Dels Preus

5.3.4 Epígraf 4: 145

Instal·lació per Administració

5.3.5 Epígraf 5: 148

De la Valoració i Abonament dels Treballs

5.3.6 Epígraf 6: 151

De les Indemnitzacions Mútues

5.3.7 Epígraf 7: 151

Varis


Plec de Condicions

5.4 Capítol III: Condicions Tècniques Generals 153

5.4.1 Capítol 1 Automatització National Instruments 153

5.4.2 Capítol 2 Circuit Hidràulic 157

5.4.3 Capítol 3 Llaços de Temperatures 158

5.4.4 Capítol 4 Procés 160

5.4.5 Capítol 5 Estructura 161

5.4.6 Capítol 6 Proteccions i Seguretat 162




5.1 Capítol Preliminar: Disposicions Generals

Naturalesa i objecte del Plec General

Article 1.- El present Plec General de Condicions té caràcter supletori del Plec de Condicions particulars del Projecte. Ambdós, com a part del projecte tenen com a finalitat regular l'execució de les instal·lacions fixant-ne els nivells tècnics i de qualitat exigibles i precisen les intervencions que corresponen, segons el contracte i d'acord amb la legislació aplicable, al Promotor o propietari de la instal·lació, al Contractista o a l’instal·lador del muntatge, als seus tècnics i encarregats, al Projectista, així com les relacions entre ells i les seves obligacions corresponents en ordre a l'acompliment del contracte d'instal·lació.

Documentació del Contracte d'Instal·lació

Article 2.- Integren el contracte els documents següents relacionats per ordre de relació pel que es refereix al valor de les seves especificacions en cas d'omissió o contradicció aparent:

1. Les condicions fixades en el mateix document de contracte

d'empresa o arrendament d'instal·lació si és que existeix.

2. El Plec de Condicions particulars.

3. El present Plec General de Condicions.

4. La resta de la documentació del Projecte (memòria, plànols, amidaments i pressupost).

Les ordres i instruccions de la Direcció facultativa de les obres s'incorporen al Projecte com a interpretació, complement o precisió de les seves determinacions. En cada document, les especificacions literals prevalen sobre les gràfiques i en els plànols, la cota preval sobre la mida a escala.

5.2 Capítol I: Condicions Facultatives

5.2.1 Epígraf 1: Delimitació General de Funcions Tècniques

El Projectista

Article 3.- Correspon al Projectista:

a) Redactar els complements o rectificacions del projecte que calguin.

b) Assistir a la instal·lació, tantes vegades com ho requereixi la seva naturalesa i complexitat, per tal de resoldre les contingències que es produïssin i impartir les instruccions complementàries que calguin per aconseguir la solució correcta.



c) Coordinar la intervenció en la instal·lació d'altres tècnics que, en el seu cas, concorrin a la direcció amb funció pròpia en aspectes parcials de la seva especialitat.

d) Aprovar les certificacions parcials d'instal·lació, la liquidació final i assessorar el promotor en l'acte de la recepció.

e) Preparar la documentació final de la instal·lació i expedir i subscriure el certificat de final d'instal·lació.

L’instal·lador

Article 4.- Correspon a l’instal·lador:

a) Organitzar els treballs d’instal·lació i muntatge, redactant els plans d’instal·lació que calguin i projectant o autoritzant les instal·lacions provisionals i mitjans auxiliars de la instal·lació.

b) Elaborar el Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contemplades a l'estudi o estudi bàsic, en funció del seu propi sistema d'execució de la instal·lació.

c) Subscriure amb el Projectista l'acte de replanteig de la instal·lació.

d) Ostentar la direcció de tot el personal que intervingui en la instal·lació i coordinar les intervencions dels subcontractistes.

e) Assegurar la idoneïtat de tots i cadascun dels materials i elements de muntatge que s'utilitzen, comprovant-ne els preparats en el lloc de muntatge i rebutjant, per iniciativa pròpia o per prescripció del Projectista, els subministraments o prefabricats que no comptin amb les garanties o documents de idoneïtat requerits per les normes d'aplicació.

f) Custodiar el Llibre d'ordres i seguiment de la instal·lació, i donar el vist i plau a les anotacions que s'hi practiquin.

g) Facilitar al Projectista, amb temps suficient, els materials necessaris per l'acompliment de la seva comesa.

h) Preparar les certificacions parcials de la instal·lació i la proposta de liquidació final.

i) Subscriure amb el Promotor les actes de recepció provisional i definitiva.

j) Concertar les assegurances d'accidents de treball i de danys a tercers durant la instal·lació.

5.2.2 Epígraf 2: De les Obligacions i Drets Generals del Contractista

Verificació dels documents del projecte

Article 5.- Abans de començar la instal·lació, el Contractista consignarà per escrit que la documentació aportada li resulta suficient per a la comprensió de la totalitat de la instal·lació contractada, o en cas contrari, sol·licitarà els aclariments pertinents.



Pla de Seguretat i Salut

Article 6.- El Contractista, a la vista del Projecte que contingui l'Estudi de Seguretat i Salut o bé l'Estudi bàsic, presentarà el Pla de Seguretat i Salut que s'haurà d'aprovar, abans de l'inici de la instal·lació, pel coordinador en matèria de seguretat i salut o per la direcció facultativa en cas de no ser necessària la designació de coordinador.

Serà obligatòria la designació, per part del promotor, d'un coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de la instal·lació sempre que a la mateixa intervingui més d'una empresa, o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms.

Els contractistes i subcontractistes seran responsables de l'execució correcta de les mides preventives fixades en el pla de seguretat i salut, relatiu a les obligacions que els hi corresponguin a ells directament o, en tot cas, als treballadors autònoms contractats per ells. Els contractistes i subcontractistes respondran solidàriament de les conseqüències que es derivin de l'incompliment de les mides previstes en el pla, en els termes de l'apartat 2 de l'article 42 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals.

Oficina a la instal·lació

Article 8.- El Contractista habilitarà a prop de la instal·lació un espai en el qual hi haurà una taula o taulell adequat, on s'hi puguin estendre i consultar els plànols i esquemes.

En l'esmentat espai hi tindrà sempre el Contractista a disposició de la Direcció Facultativa:

- El projecte complet, inclosos els complements que en

el seu cas, redacti el projectista.

- La Llicència de la instal·lació.

- El Llibre d'Ordres i Assistències.

- El Pla de Seguretat i Salut.

- La documentació de les assegurances esmentades en l'article 4.j)

Disposarà a més el Contractista una oficina per a la Direcció Facultativa, convenientment condicionada per treballar-hi amb normalitat a qualsevol hora de la jornada.

El Llibre d'Incidències, que haurà de restar sempre a la instal·lació, es trobarà en poder del coordinador en matèria de seguretat i salut o, en el cas de no ésser necessària la designació de coordinador, en poder de la Direcció Facultativa.

Representació del Contractista

Article 9.- El Contractista està obligat a comunicar a la propietat la persona designada com a delegat seu a la instal·lació, que tindrà el caràcter de Cap de la mateixa, amb dedicació plena i amb facultats per representar-lo i adoptar en tot moment aquelles decisions que es refereixen a la Contracta.



Les seves funcions seran les del Contractista segons s'especifica a l'article 5.

Quan la importància de les instal·lacions ho requereixi i així es consigni en el Plec de "Condicions particulars d'índole facultativa" el Delegat del Contractista serà un facultatiu de grau superior o grau mig, segons els casos.

El Plec de Condicions particulars determinarà el personal facultatiu o especialista que el Contractista s'obligui a mantenir en la instal·lació com a mínim, i el temps de dedicació compromesa.

L'incompliment d'aquesta obligació o, en general, la manca de qualificació suficient per part del personal segons la naturalesa dels treballs, facultarà al projectista per ordenar la paralització de les instal·lacions, sense cap dret a reclamació, fins que sigui esmenada la deficiència.

Presència del Contractista en la instal·lació

Article 10.- El Cap de la instal·lació, per ell mateix o mitjançant els seus tècnics o encarregats, estarà present durant la jornada legal de treball i acompanyarà a la Direcció Facultativa en les visites que facin a la instal·lació, posant-se a la seva disposició per a la pràctica dels reconeixements que es considerin necessaris i subministrant-los les dades que calguin per a la comprovació d’amidaments i liquidacions.

Treballs no estipulats expressament

Article 11.- Es obligació de la contracta executar tot el que sigui necessari per a la bona instal·lació i aspecte del muntatge, encara que no es trobi expressament determinat als documents de Projecte, sempre que, sense separar-se del seu esperit i recta interpretació, ho disposi el Projectista dins els límits de possibilitats que els pressupostos habilitin per a cada unitat de la instal·lació i tipus d'execució.

En cas de defecte d'especificació en el Plec de Condicions particulars, s'entendrà que cal un reformat de projecte requerint consentiment exprés de la propietat tota variació que suposi increment de preus d'alguna unitat de la instal·lació en més del 20 per 100 o del total del pressupost en més d'un 10 per 100.

Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del projecte

Article 12.- Quan es tracti d'aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de Condicions o indicacions dels plànols, esquemes o croquis, les ordres i instruccions corresponents es comunicaran precisament per escrit al Contractista que estarà obligat a tornar els originals o les còpies subscrivint amb la seva signatura el conforme que figurarà al peu de totes les ordres, avisos o instruccions que rebi, tant de la Direcció Facultativa.

Qualsevol reclamació que en contra de les disposicions de la Direcció Facultativa vulgui fer el Contractista, haurà de dirigir-la, dins precisament del termini de tres dies, a aquell que l'hagués dictat, el qual donarà al Contractista el corresponent rebut si així ho sol·licités.



Article 13.- El Contractista podrà requerir de la Direcció Facultativa, les instruccions o aclariments que calguin per a la correcta interpretació i execució del projecte.

Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa

Article 14.- Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o instruccions dimanades de la Direcció Facultativa, solament podrà presentar-les, a través de Projectista, davant la Propietat, si són d'ordre econòmic i d'acord amb les condicions estipulades en els Plecs de Condicions corresponents. Contra disposicions d'ordre tècnic de la direcció Facultativa, no s'admetrà cap reclamació, i el Contractista podrà salvar la seva responsabilitat, si ho estima oportú, mitjançant exposició raonada dirigida al Projectista, el qual podrà limitar la seva resposta a l'acusament de recepció que en tot cas serà obligatori per aquest tipus de reclamacions.

Recusació pel Contractista del personal nomenat pel Projectista

Article 15.- El Contractista no podrà recusar als Projectistes o personal encarregat per aquests de la vigilància de la instal·lació, ni demanar que per part de la propietat es designin altres facultatius per als reconeixements i amidaments.

Quan es cregui perjudicat per la seva tasca, procedirà d'acord amb allò estipulat a l'article precedent, però sense que per això no es puguin interrompre ni pertorbar la marxa dels treballs.

Faltes del personal

Article 16.- El Projectista, en el cas de desobediència a les seves instruccions, manifesta incompetència o negligència greu que comprometi o pertorbi la marxa dels treballs, podrà requerir el Contractista perquè aparti de la instal·lació als dependents o operaris causants de la pertorbació.

Article 17.- El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats de la instal·lació a altres contractistes i industrials, subjectant-se en el seu cas, a allò estipulat en el Plec de Condicions particulars i sense perjudici de les seves obligacions com a Contractista general de la instal·lació.

5.2.3 Epígraf 3: Prescripcions Generals Relatives als Treballs, als Materials i als Mitjans Auxiliars

Camins i accessos

Article 18.- El Contractista disposarà pel seu compte dels accessos a la instal·lació, la senyalització i el seu tancament o aïllament.

La Direcció Facultativa podrà exigir la seva modificació o millora.

Replanteig

Article 19.- El Contractista iniciarà la instal·lació replantejant-la en el terreny i assenyalant-ne



les referències principals que mantindrà com a base d'ulteriors replanteigs parcials. Aquests treballs es consideraran a càrrec del Contractista i inclosos en la seva oferta.

El Contractista sotmetrà el replanteig a l'aprovació de la Direcció Facultativa i una vegada aquesta hagi donat la seva conformitat prepararà una acta acompanyada d'un plànol que haurà de ser aprovat pel Projectista, i serà responsabilitat del Contractista l'omissió d'aquest tràmit.

Començament de la instal·lació. Ritme d'execució dels treballs

Article 20.- El Contractista començarà la instal·lació en el termini marcat en el Plec de Condicions Particulars, desenvolupant-les en la forma necessària perquè dins dels períodes parcials assenyalats en el Plec esmentat quedin executats els treballs corresponents i, en conseqüència, l'execució total es dugui a terme dins del termini exigit en el Contracte.

Obligatòriament i per escrit, el Contractista haurà de donar compte a la Direcció Facultativa del començament dels treballs al menys amb tres dies d'anticipació.

Ordre dels treballs

Article 21.- En general, la determinació de l'ordre dels treballs és facultat de la Contracta, excepte aquells casos en què, per circumstàncies d'ordre tècnic, la Direcció Facultativa estimi convenient variar.

Facilitat per a altres Contractistes

Article 22.- D'acord amb el que requereixi la Direcció Facultativa, el Contractista General haurà de donar totes les facilitats raonables per a la realització dels treballs que siguin encomanats a tots els altres Contractistes que intervinguin en la instal·lació. Això sense perjudici de les compensacions econòmiques que tinguin lloc entre Contractistes per utilització de mitjans auxiliars o subministraments d'energia o altres conceptes.

En cas de litigi, ambdós Contractistes respectaran allò que resolgui la Direcció Facultativa.

Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major

Article 23.- Quan sigui necessari per motiu imprevist o per qualsevol accident ampliar el Projecte, no s'interrompran els treballs i es continuaran segons les instruccions fetes per la Direcció Facultativa en tant es formula o tramita el Projecte Reformat.

El Contractista està obligat a realitzar amb el seu personal i els seus materials allò que la Direcció de la instal·lació disposi per a qualsevol muntatge de caràcter urgent, anticipant de moment aquest servei, l'import del qual li serà consignat en un pressupost addicional o abonat directament, d'acord amb el que s'estipuli.

Pròrroga per causa de força major

Article 24.- Si per causa de força major i independent de la voluntat del Contractista, aquest no pogués començar la instal·lació, o hagués de suspendre-les, o no li fos possible acabar-les en els terminis prefixats, se li atorgarà una pròrroga proporcionada per l'acompliment de la



Contracta, previ informe favorable del Projectista. Per això, el Contractista exposarà, en un escrit dirigit a la Direcció Facultativa la causa que impedeix l'execució o la marxa dels treballs i el retard que degut a això s'originaria en els terminis acordats, raonant degudament la pròrroga que per l'esmentada causa sol·licita.

Responsabilitat de la Direcció Facultativa en el retard de la instal·lació

Article 25.- El Contractista no podrà excusar-se de no haver complert els terminis de la instal·lació estipulats, al·legant com a causa la carència de plànols, esquemes o ordres de la Direcció Facultativa, a excepció del cas en què havent-ho sol·licitat per escrit no se li hagués proporcionat.

Condicions generals d'execució dels treballs

Article 26.- Tots els treballs s'executaran amb estricte subjecció al Projecte, a les modificacions que prèviament hagin estat aprovades i a les ordres i instruccions que sota la responsabilitat de la Direcció Facultativa i per escrit, lliurin els Projectistes al Contractista, dins de les limitacions pressupostàries i de conformitat amb allò especificat a l'article 11.

Durant l'execució de la instal·lació es tindran en compte els principis d'acció preventiva de conformitat amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

Instal·lacions ocultes

Article 27.- De tots els treballs i unitats de la instal·lació que hagin de quedar ocults a l'acabament de l'edifici, se n'aixecaran els plànols i esquemes que calguin per tal que quedin perfectament definits; aquests documents s'estendran per triplicat i se'n lliuraran: un als Tècnics Projectistes i l'altre al Contractista. Aquests documents aniran firmats pels tècnics directors i els contractista. Els plànols, que hauran d'anar suficientment acotats, es consideraran documents indispensables i irrecusables per a efectuar els amidaments.

Treballs defectuosos

Article 28.- El Contractista haurà d'emprar materials que acompleixin les condicions exigides en les "Condicions generals i particulars d'índole tècnica" del Plec de Condicions i realitzarà tots i cadascun dels treballs contractats d'acord amb allò especificat també en l'esmentat document.

Per això, i fins que tingui lloc la recepció definitiva de l'edifici, és responsable de l'execució dels treballs que ha contractat i de les faltes i defectes que en els treballs hi poguessin existir per la seva mala execució o per la deficient qualitat dels materials emprats o aparells col·locats sense que li exoneri de responsabilitat el control que és competència dels Tècnics Projectistes, ni tampoc el fet que aquests treballs hagin estat valorats en les certificacions parcials de la instal·lació, que sempre s'entendran esteses i abonades a bon compte.

Com a conseqüència de l’expressat anteriorment, quan el Tècnic Projectista detecti vicis o defectes en els treballs executats, o que els materials emprats o els aparells col·locats no reuneixin les condicions preceptuades, ja sigui en el decurs de l'execució dels treballs, o un



cop finalitzats, i abans de ser verificada la recepció definitiva de l'obra, podrà disposar que les parts defectuoses siguin enderrocades o desmuntats i reconstruïdes o instal·lats d'acord amb el que s'hagi contractat, i tot això a càrrec de la Contracta.

Si la Contracta no estimés justa la decisió i es negués a la desinstal·lació o desmuntatge i reinstal·lació ordenades, es plantejarà la qüestió davant el Projectista de la instal·lació, que ho resoldrà.

Vicis ocults

Article 29.- Si el Tècnic Projectista tingués raons de pes per creure en l'existència de vicis ocults de muntatge en les instal·lacions executades, ordenarà efectuar a qualsevol moment, i abans de la recepció definitiva, els assaigs, destructius o no, que cregui necessaris per reconèixer els treballs que suposi que són defectuosos. Les despeses que ocasionin seran a compte del Contractista, sempre i quan els vicis existeixin realment, en cas contrari seran a càrrec de la Propietat.

Dels materials i dels aparells. La seva procedència

Article 30.- El Contractista té llibertat de proveir-se dels materials i aparells de totes classes en els punts que ell cregui convenient, excepte en els casos en què el Plec Particular de Condicions Tècniques preceptuï una procedència determinada.

Obligatòriament, i abans de procedir a la seva utilització i aplec, el Contractista haurà de presentar al Tècnic Projectista una llista completa dels materials i aparells que hagi d'emprar en la qual s'hi especifiquin totes les indicacions sobre marques, qualitats, procedència i idoneïtat de cadascun.

Presentació de mostres

Article 31.- A petició de la Direcció Facultativa, el Contractista li presentarà les mostres dels materials amb l'anticipació prevista en el Calendari de la instal·lació.

Materials no utilitzables

Article 32.- El Contractista, a càrrec seu, transportarà i col·locarà, agrupant-los ordenadament i en el lloc adequat, els materials propis que no siguin utilitzables en l'obra.

Es retiraran de la instal·lació o es portarà a l'abocador, quan així sigui establert en el Plec de Condicions particulars vigent en la instal·lació.

Si no s'hagués preceptuat res sobre el particular, es retiraran de la instal·lació quan així ho ordeni la Direcció Facultativa, però acordant prèviament amb el Contractista la seva justa taxació, tenint en compte el valor d'aquests materials i les despeses del seu transport.

Materials i aparells defectuosos

Article 33.- Quan els materials, elements instal·lacions o aparells no fossin de la qualitat prescrita en aquest Plec, o no tinguessin la preparació que s'hi exigeix o, en fi, quan la manca



de prescripcions formals del Plec, es reconegués o es demostrés que no eren adequats per al seu objecte, la Direcció Facultativa donarà ordre al Contractista de substituir-los per altres que satisfacin les condicions o acompleixin l'objectiu al qual es destinen.

Si el Contractista al cap de quinze (15) dies de rebre ordres que retiri els materials que no estiguin en condicions no ho ha fet, podrà fer-ho la Propietat carregant-ne les despeses a la Contracta.

Si els materials, elements instal·lacions o aparells fossin defectuosos, però acceptables a criteri de la Direcció Facultativa, es rebran, però amb la rebaixa de preu que ell determini, a no ser que el Contractista prefereixi substituir-los per altres en condicions.

Despeses ocasionades per proves i assaigs

Article 34.- Totes les despeses dels assaigs, anàlisis i proves realitzats pel laboratori i, en general, per persones que no intervinguin directament a la instal·lació seran per compte del propietari o del promotor (art. 3.1. del Decret 375/1988. Generalitat de Catalunya)

Neteja de la instal·lació

Article 35.- Es obligació del Contractista mantenir neta la instal·lació i el seu voltant, tant de productes com de materials sobrants, fer desaparèixer les instal·lacions provisionals que no siguin necessàries, així com adoptar les mesures i executar tots els treballs que calguin perquè la instal·lació ofereixi bon aspecte.

Instal·lacions sense prescripcions

Article 36.- En l'execució de treballs que entren en l’elaboració de la instal·lació i pels quals no existeixin prescripcions consignades explícitament en aquest Plec ni en la documentació restant del Projecte, el Contractista s'atendrà, en primer lloc, a les instruccions que dicti la Direcció Facultativa de les instal·lacions i, en segon lloc, a les regles i pràctiques de la bona instal·lació.

5.2.4 Epígraf 4: De les Recepcions de les Instal·lacions

De les recepcions provisionals

Article 37.- Trenta dies abans de finalitzar les instal·lacions, la Direcció Facultativa comunicarà a la Propietat la proximitat del seu acabament amb la finalitat de convenir la data per a l'acte de recepció provisional.

Aquesta recepció es farà amb la intervenció de la Propietat, del Constructor i la Direcció Facultativa. Es convocarà també als tècnics restants que, en el seu cas, haguessin intervingut en la direcció amb funció pròpia en aspectes parcial o unitats especialitzades.

Practicat un detingut reconeixement de les instal·lacions, s'estendrà un acta amb tants exemplars com interventors i signats per tots ells. Des d'aquesta data començarà a córrer el termini de garantia, si les instal·lacions es trobessin en estat de ser admeses.



Seguidament, els Tècnics de la Direcció Facultativa estendran el Certificat corresponent de final de la instal·lació.

Quan les instal·lacions no es trobin en estat de ser rebudes, es farà constar en l'acta i es donarà al Contractista les oportunes instruccions per resoldre els defectes observats, fixant un termini per a sanejar-los, finalitzat el qual, s'efectuarà un nou reconeixement a fi de procedir a la recepció provisional de la instal·lació.

Si el Contractista no hagués complert, podrà declarar-se rescindit el contracte amb pèrdua de la fiança.

Documentació final de la instal·lació

Article 38.- La Direcció Facultativa facilitarà a la Propietat la documentació final de la instal·lació, amb les especificacions i contingut disposats per la legislació vigent.

Medició definitiva dels treballs i liquidació provisional de la instal·lació

Article 39.- Rebudes provisionalment les instal·lacions, es procedirà immediatament pel tècnic projectista a la seva medició definitiva, amb la assistència precisa del Contractista o del seu representant. S'estendrà l'oportuna certificació per triplicat que, aprovada per la Direcció Facultativa amb la seva signatura, servirà per l'abonament per part de la Propietat del saldo resultant excepte la quantitat retinguda en concepte de fiança.

Termini de garantia

Article 40.- El termini de garantia haurà d'estipular-se en el Plec de Condicions Particulars i en qualsevol cas mai no haurà de ser inferior a nou mesos.

Conservació de les instal·lacions rebudes provisionalment

Article 41.- Les despeses de conservació durant el termini de garantia comprès entre les recepcions provisional i definitiva, seran a càrrec del Contractista.

Si la instal·lació fos emprada abans de la recepció definitiva, la vigilància, neteja i reparacions causades per l'ús seran a càrrec del propietari i les reparacions per vicis d’ instal·lació o per defectes en les instal·lacions, seran a càrrec de la Contracta.

De la recepció definitiva

Article 42.- La recepció definitiva es verificarà després de transcorregut el termini de garantia en igual forma i amb les mateixes formalitats que la provisional, a partir de la data del qual cessarà l'obligació del Contractista de reparar al seu càrrec aquells desperfectes inherents a la conservació normal de la instal·lació i quedaran només subsistents totes les responsabilitats que poguessin afectar-li per vicis d’instal·lació.



Pròrroga del termini de garantia

Article 43.- Si en procedir al reconeixement per a la recepció definitiva de la instal·lació, no es trobés en les condicions degudes, la recepció definitiva s'aplaçarà i la Direcció Facultativa marcarà al Contractista els terminis i formes en què s'hauran de fer les instal·lacions necessàries i, si no s'efectuessin dins d'aquests terminis, podrà resoldre's el contracte amb pèrdua de la fiança.

De les recepcions de treballs la contracta de les quals hagi estat rescindida

Article 44.- En el cas de resolució del contracte, el Contractista estarà obligat a retirar, en el termini que es fixi en el Plec de Condicions Particulars, la maquinària, mitjans auxiliars, instal·lacions, etc., a resoldre els subcontractes que tingués concertats i a deixar la instal·lació en condicions de ser recomençada per una altra empresa.

Les instal·lacions i treballs acabats per complet es rebran provisionalment amb els tràmits establerts en l'article 35.

Transcorregut el termini de garantia es rebran definitivament segons allò que es disposà en els articles 39 i 40 d'aquest Plec. Per a les instal·lacions i treballs no acabats però acceptables a criteri de la Direcció facultativa, s'efectuarà una sola i definitiva recepció.

5.3 Capítol II: Condicions Econòmiques

5.3.1 Epígraf 1: Principi General

Article 45.- Tots els que intervenen en el procés d’instal·lació tenen dret a percebre puntualment les quantitats acreditades per la seva correcta actuació d'acord amb les condicions contractualment establertes.

Article 46.- La propietat, el contractista i, en el seu cas, els tècnics poden exigir-se recíprocament les garanties adequades a l'acompliment puntual de les seves obligacions de pagament.

5.3.2 Epígraf 2: Fiances

Article 47.- El Contractista prestarà fiança d'acord amb alguns dels procediments següents, segons que s'estipuli:

a) Dipòsit previ, en metàl·lic o valors, o aval bancari, per import entre el 3 per 100 i 10 per 100 del preu total de contracta (art.53).

b) Mitjançant retenció a les certificacions parcials o pagaments a compte en la mateixa proporció.



Fiança provisional

Article 48.- En el cas que la instal·lació s'adjudiqui per subhasta pública, el dipòsit provisional per a prendre-hi part s'especificarà en l'anunci de l'esmentada subhasta i la seva quantia serà d'ordinari, i exceptuant estipulació distinta en el Plec de Condicions particulars vigent en la instal·lació, d'un tres per cent (3 per 100) com a mínim, del total del pressupost de contracta.

El Contractista al qual s'hagi adjudicat l'execució d'una instal·lació o servei per la mateixa, haurà de dipositar en el punt i termini fixats a l'anunci de la subhasta o el que es determini en el Plec de Condicions particulars del Projecte, la fiança definitiva que s'assenyali i, en el seu defecte, el seu import serà del deu per cent (10 per 100) de la quantitat per la qual es faci l'adjudicació de la instal·lació, fiança que pot constituir-se en qualsevol de les formes especificades en l'apartat anterior.

El termini assenyalat en el paràgraf anterior, i llevat condició expressa establerta en el Plec de Condicions Particulars, no excedirà de trenta dies naturals a partir de la data en què sigui comunicada l'adjudicació i en aquest termini haurà de presentar l'adjudicatari la carta de pagament o rebut que acrediti la constitució de la fiança a la qual es refereix el mateix paràgraf.

L'incompliment d'aquest requisit donarà lloc a què es declari nul·la l'adjudicació, i l'adjudicatari perdrà el dipòsit provisional que hagués fet per prendre part en la subhasta.

Execució de treballs amb càrrec a la fiança

Article 49.- Si el Contractista es negués a fer pel seu compte els treballs necessaris per ultimar la instal·lació en les condicions contractades, la Direcció Facultativa, en nom i representació del Propietari, els ordenarà executar a un tercer o, podrà realitzar-los directament per administració, abonant el seu import amb la fiança dipositada, sense perjudici de les accions a les quals tingui dret el propietari, en el cas que l'import de la fiança no fos suficient per cobrir l'import de les despeses efectuades en les unitats de la instal·lació que no fossin de recepció.

De la seva devolució en general

Article 50.- La fiança retinguda serà retornada al Contractista en un termini que no excedeixi trenta (30) dies

un cop signada l'Acta de Recepció Definitiva de la instal·lació. La propietat podrà exigir que el Contractista li acrediti la liquidació i saldo dels seus deutes causats per l'execució de la instal·lació, tals com salaris, subministraments, subcontractes...

Devolució de la fiança en el cas que es facin recepcions parcials

Article 51.- Si la propietat, amb la conformitat de la Direcció Facultativa, accedís a fer recepcions parcials, tindrà dret el Contractista a què li sigui retornada la part proporcional de la fiança.



5.3.3 Epígraf 3: Dels Preus

Composició dels preus unitaris

Article 52.- El càlcul dels preus de les distintes unitats de la instal·lació és el resultat de sumar els costos directes, els indirectes, les despeses generals i el benefici industrial.

Es consideren costos directes:

a) La mà d'obra, amb els seus plusos, càrregues i assegurances socials, que intervinguin directament en l'execució de la unitat de la instal·lació.

b) Els materials, als preus resultants a peu de la instal·lació, que quedin integrats en la unitat de què es tracti o que siguin necessaris per a la seva execució.

c) Els equips i sistemes tècnics de seguretat i higiene per a la prevenció i protecció d'accidents i malalties professionals.

d) Les despeses de personal, combustible, energia, etc. que tinguin lloc per l'accionament o funcionament de la maquinària i instal·lació utilitzades en l'execució de la unitat de la instal·lació.

e) Les despeses d'amortització i conservació de la maquinària, instal·lacions, sistemes i equips anteriorment citats.

Es consideraran costos indirectes:

Les despeses d'oficina, comunicacions, emmagatzematge, tallers, laboratoris, assegurances, etc., els del personal tècnic i administratiu adscrits exclusivament a la instal·lació i els imprevistos. Totes aquestes despeses, es xifraran en un percentatge dels costos directes.

Es consideraran despeses generals:

Les despeses generals d'empresa, despeses financeres, càrregues fiscals i taxes de l'administració, legalment establertes. Es xifraran com un percentatge de la suma dels costos directes i indirectes.

Benefici industrial

El benefici industrial del Contractista s'estableix en el 6 per 100 sobre la suma de les partides anteriors.

Preu d'Execució material

S'anomenarà Preu d'Execució material el resultat obtingut per la suma dels anteriors conceptes excepte el Benefici Industrial.

Preu de Contracta

El preu de Contracta és la suma dels costos directes, els indirectes, les Despeses Generals i el



Benefici Industrial.

L'IVA gira sobre aquesta suma, però no n'integra el preu.

Preus de contracta. Import de contracta

Article 53.- En el cas que els treballs a fer en una instal·lació aliena qualsevol es contractessin a risc i ventura, s'entén per Preu de Contracta el que importa el cost total de la unitat de la instal·lació, es a dir, el preu d'execució material més el tant per cent (%) sobre aquest últim preu en concepte de Benefici Industrial de Contractista. El benefici s'estima normalment, en un 6 per 100, llevat que en les Condicions Particulars se n'estableixi un altre de diferent.

Preus contradictoris

Article 54.- Es produiran preus contradictoris només quan la Propietat mitjançant l'enginyer decideixi introduir unitats o canvis de qualitat en alguna de les previstes, o quan calgui afrontar alguna circumstància imprevista.

El Contractista estarà obligat a efectuar els canvis.

Si no hi ha acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre la direcció facultativa i el Contractista abans de començar l'execució dels treballs i en el termini que determini el Plec de Condicions Particulars. Si subsisteix la diferència s'acudirà, en primer lloc, al concepte més anàleg dins del quadre de preus del projecte, i en segon lloc al banc de preus d'utilització més freqüent en la localitat.

Els contradictoris que hi haguessin es referiran sempre als preus unitaris de la data del contracte.

Reclamacions d'augment de preus per causes diverses

Article 55.- Si el Contractista abans de la signatura del contracte, no hagués fet la reclamació o observació oportuna, no podrà sota cap pretext d'error o omissió reclamar augment dels preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que serveixi de base per a l'execució de la instal·lació (amb referència a Facultatives).

Formes tradicionals de mesurar o d'aplicar els preus

Article 56.- En cap cas podrà al·legar el Contractista els usos i costums del país respecte a l'aplicació dels preus o de la forma de mesurar les unitats de la instal·lació executades, es respectarà allò previst en primer lloc, al Plec General de Condicions Tècniques, i en segon lloc, al Plec General de Condicions particulars.

De la revisió dels preus contractats

Article 57.- Si es contracten instal·lacions pel seu compte i risc, no s'admetrà la revisió dels preus en tant que l'increment no arribi, en la suma de les unitats que falten per realitzar d'acord amb el Calendari, a un muntant superior al tres per 100 (3 per 100) de l'import total del pressupost de Contracte.



En cas de produir-se variacions en alça superiors a aquest percentatge, s'efectuarà la revisió corresponent d'acord amb la fórmula establerta en el Plec de Condicions Particulars, rebent el Contractista la diferència en més que resulti per la variació de l’IPC superior al 3 per 100.

No hi haurà revisió de preus de les unitats que puguin quedar fora dels terminis fixats en el Calendari de la oferta.

Emmagatzemament de materials

Article 58.- El Contractista està obligat a fer els emmagatzemaments de materials o aparells d'obra que la Propietat ordeni per escrit.

Els materials emmagatzemats, una vegada abonats pel Propietari són, de l'exclusiva propietat d'aquest; de la seva cura i conservació en serà responsable el Contractista.

5.3.4 Epígraf 4: Instal·lació per Administració

Administració

Article 59.- Se'n diuen "Instal·lacions per Administració" aquelles en què les gestions que calgui per a la seva realització les porti directament el propietari, sigui ell personalment, sigui un representant seu o bé mitjançant un constructor.

Les instal·lacions per administració es classifiquen en les dues modalitats següents:

a) Instal·lacions per administració directa.

b) Instal·lacions per administració delegada o indirecta.

Instal·lacions per administració directa

Article 60.- Se'n diuen "Instal·lacions per Administració directa" aquelles en què el Propietari per si mateix o mitjançant un representant seu, que pot ser la Direcció Facultativa, autoritzat expressament per aquest tema, porti directament les gestions que calguin per a l'execució de la instal·lació, adquirint-ne els materials, contractant-ne el seu transport a la instal·lació i, en definitiva, intervenint directament en totes les operacions precises perquè el personal i els obrers contractats per ell puguin realitzar-la; en aquestes instal·lacions el constructor, si hi fos, o l'encarregat de la seva realització, és un simple dependent del propietari, ja sigui com empleat seu o com autònom contractat per ell, que és el que reuneix, per tant, la doble personalitat de Propietat i Contractista.

Instal·lacions per administració delegada o indirecta

Article 61.- S'entén per " Instal·lació per administració delegada o indirecta" la que convenen un Propietari i un Constructor perquè aquest últim, per comte d'aquell i com a delegat seu, realitzi les gestions i els treballs que calguin i es convinguin.

Són, per tant, característiques peculiars de les "Instal·lacions per Administració delegada o indirecte" les següents:



a) Per part del Propietari, l' obligació d'abonar directament o per mitjà de l’instal·lador totes les despeses inherents a la realització dels treballs convinguts, reservant-se el Propietari la facultat de poder ordenar, bé per si mateix o mitjançant la Direcció Facultativa en la seva representació, l'ordre i la marxa dels treballs, l'elecció dels materials i aparells que en els treballs han d'emprar-se i, a la fi, tots els elements que cregui necessaris per regular la realització dels treballs convinguts.

b) Per part del Contractista, l'obligació de portar la gestió pràctica dels treballs, aportant els seus coneixements d’instal·lador, els mitjans auxiliars que calguin i, en definitiva, tot allò que, en harmonia amb la seva tasca, es requereixi per a l'execució dels treballs, rebent per això del Propietari un tant per cent (%) prefixat sobre l'import total de les despeses efectuades i abonades pel Contractista.

Liquidació d'instal·lacions per administració

Article 62.- Per a la liquidació dels treballs que s'executin per administració delegada o indirecta, regiran les normes que amb aquesta finalitat s'estableixin en les "Condicions particulars d'índole econòmica" vigents en la instal·lació; en cas que no n'hi haguessin, les despeses d'administració les presentarà el Contractista al Propietari, en relació valorada a la qual s'adjuntaran en l'ordre expressat més endavant els documents següents conformats tots ells per la Direcció facultativa:

a) Les factures originals dels materials adquirits per als treballs i el document adequat que justifiqui el dipòsit o la utilització dels esmentats materials en la instal·lació.

b) Les nòmines dels jornals abonats, ajustades a allò que és establert en la legislació vigent, especificant el nombre d'hores treballades en la instal·lació pels operaris de cada ofici i la seva categoria, acompanyant les esmentades nòmines amb una relació numèrica dels encarregats, capatassos, caps d'equip, oficials i ajudants de cada ofici, etc., que hagin treballat en la instal·lació durant el termini de temps al qual corresponguin les nòmines que es presentin.

c) Les factures originals dels transports de materials posats en la instal·lació o de retirada de material.

d) Els rebuts de llicències, impostos i altres càrregues inherents a la instal·lació que hagin pagat o en la gestió de la qual hagi intervingut l’instal·lador, ja que el seu abonament és sempre a compte del Propietari.

A la suma de totes les despeses inherents a la pròpia instal·lació en la gestió o pagament de la qual hagin intervingut l’instal·lador se li aplicarà, si no hi ha conveni especial, un quinze per cent (15 per 100), entenent-se que en aquest percentatge estan inclosos els mitjans auxiliars i els de seguretat preventius d'accidents, les despeses generals que originin a l’instal·lador els treballs per administració que realitzi el Benefici Industrial del mateix.

Abonament a l’instal·lador dels comptes d'administració delegada

Article 63.- Llevat pacte distint, els abonaments l’instal·lador dels comptes d'Administració



delegada, els realitzarà el Propietari mensualment segons els comunicats de treball realitzats aprovats pel propietari o pel seu delegat representant.

Independentment, la direcció Facultativa Tècnic redactarà, amb la mateixa periodicitat, la medició de la instal·lació realitzada, valorant-la d'acord amb el pressupost aprovat. Aquestes valoracions no tindran efectes per als abonaments al Contractista sinó que s'hagués pactat el contrari contractualment.

Normes per a l'adquisició dels materials i aparells

Article 64.- Això no obstant, les facultats que en aquests treballs per Administració delegada es reserva el Propietari per a l'adquisició dels materials i aparells, si al Contractista se li autoritza per gestionar-los i adquirir-los, haurà de presentar al Propietari, o en la seva representació a la Direcció Facultativa, els preus i les mostres dels materials i aparells oferts, necessitant la seva prèvia aprovació abans d'adquirir-los.

Responsabilitat de l’instal·lador en el baix rendiment dels treballadors

Article 65.- Si la Direcció Facultativa advertís en els comunicats mensuals de la instal·lació executada que preceptivament ha de presentar-li el Contractista, que els rendiments de la mà d'obra, en totes o en alguna de les unitats de la instal·lació executades fossin notablement inferiors als rendiments normals admesos generalment per a unitats de la instal·lació iguals o similars, li ho notificarà per escrit al Contractista, amb la finalitat que aquest faci les gestions precises per augmentar la producció en la quantia assenyalada per la Direcció Facultativa.

Si un cop feta aquesta notificació al Contractista, en els mesos successius, els rendiments no arribessin als normals, el Propietari queda facultat per resercir-se de la diferència, rebaixant-ne el seu import del quinze per cent (15 per 100) que pels conceptes abans expressats correspondria abonar-li al Contractista en les liquidacions quinzenals que preceptivament s'hagin d'efectuar-li. En cas de no arribar ambdues parts a un acord pel que fa als rendiments de la mà d'obra, se sotmetrà el cas a arbitratge.

Responsabilitats del contractista

Article 66.- En els treballs d'"Instal·lacions per Administració delegada" el Contractista només serà responsable dels defectes instal·lats que poguessin tenir els treballs o unitats executades per ell i també els accidents o perjudicis que poguessin sobrevenir als treballadors o a terceres persones per no haver pres les mesures necessàries i que en les disposicions legals vigents s'estableixen. En canvi, i exceptuant l'expressat a l'article 63 precedent, no serà responsable del mal resultat que poguessin donar els materials i aparells elegits segons les normes establertes en aquest article.

En virtut del que s'ha consignat anteriorment, el Contractista està obligat a reparar pel seu compte els treballs defectuosos i a respondre també dels accidents o perjudicis expressats en el paràgraf anterior.



5.3.5 Epígraf 5: De la Valoració i Abonament dels Treballs

Formes diferents d'abonament de les instal·lacions

Article 67.- Segons la modalitat elegida per a la contractació de les instal·lacions i exceptuant que en el Plec Particular de Condicions econòmiques s'hi preceptuï una altra cosa, l'abonament dels treballs s'efectuarà així:

1r. Tipus fix o tant alçat total. S'abonarà la xifra prèviament fixada com a base de l'adjudicació, disminuïda en el seu cas a l'import de la baixa efectuada per l'adjudicatari.

2n. Tipus fix o tant alçat per unitat de la instal·lació, el preu invariable del qual s'hagi fixat a la bestreta, podent-ne variar solament el nombre d'unitats executades.

Prèvia medició i aplicant al total de les unitats diverses de la instal·lació executades, del preu invariable estipulat a la bestreta per cadascuna d'elles, s'abonarà al Contractista l'import de les compreses en els treballs executats i ultimats d'acord amb els documents que constitueixen el Projecte, els quals serviran de base per a la medició i valoració de les diverses unitats.

3r. Tant variable per unitat de la instal·lació, segons les condicions en què es realitzi i els materials diversos emprats en la seva execució d'acord amb les ordres de la Direcció Facultativa.

S'abonarà al Contractista en idèntiques condicions al cas anterior.

4t. Per llistes de jornals i rebuts de materials autoritzats en la forma que el present "Plec General de Condicions econòmiques" determina.

5è. Per hores de treball, executat en les condicions determinades en el contracte.

Relacions valorades i certificacions

Article 68.- En cada una de les èpoques o dates que es fixin en el contracte o en els "Plecs de Condicions Particulars" que regeixin en la instal·lació, formarà el Contractista una relació valorada de les obres executades durant els terminis previstos, segons la medició que haurà practicat la Direcció Facultativa.

El treball executat pel Contractista en les condicions preestablertes, es valorarà aplicant al resultat de la medició general, cúbica, superficial, lineal, ponderal o numeral corresponent per a cada unitat de la instal·lació, els preus assenyalats en el pressupost per a cadascuna d'elles, tenint present a més allò establert en el present "Plec General de Condicions econòmiques" respecte a millores o substitucions de materials o a les instal·lacions accessòries i especials, etc.

Al Contractista, que podrà presenciar els amidaments necessaris per estendre aquesta relació, la Direcció Facultativa li facilitarà les dades corresponents de la relació valorada, acompanyant-les d'una nota d'enviament, a l'objecte que, dins del termini de deu (10) dies a partir de la data de recepció d'aquesta nota, el Contractista pugui en examinar-les i tornar-les firmades amb la seva conformitat o fer, en cas contrari, les observacions o reclamacions que



consideri oportunes. Dins dels deu (10) dies següents a la seva recepció, la Direcció Facultativa acceptarà o refusarà les reclamacions del Contractista si hi fossin, donant-li compte de la seva resolució i podent el Contractista, en el segon cas, acudir davant el Propietari contra la resolució de la Direcció Facultativa en la forma prevista en els "Plecs Generals de Condicions Facultatives i Legals".

Prenent com a base la relació valorada indicada en el paràgraf anterior, la Direcció Facultativa expedirà la certificació de les instal·lacions executades.

De l'import se'n deduirà el tant per cent que per a la constitució de la finança s'hagi preestablert.

El material emmagatzemat de la instal·lació per indicació expressa i per escrit del Propietari, podrà certificar-se fins el noranta per cent (90 per 100) del seu import, als preus que figuren en els documents del Projecte, sense afectar-los del tant per cent de Contracta.

Les certificacions es remetran al Propietari, dins del mes següent al període al qual es refereixen, i tindran el caràcter de document i lliuraments a bon compte, subjectes a les rectificacions i variacions que es deriven de la liquidació final, no suposant tampoc aquestes certificacions ni aprovació ni recepció de les instal·lacions que comprenen.

Les relacions valorades contindran solament la instal·lació executada en el termini al qual la valoració es refereix. En cas que la Direcció Facultativa ho exigís, les certificacions s'estendran a l'origen.

Millores d’instal·lacions lliurament executades

Article 69.- Quan el Contractista, inclòs amb autorització de la Direcció Facultativa, utilitzés materials de preparació més acurada o de mides més grans que l'assenyalat en el Projecte o substituís una classe de fàbrica per una altra de preu més alt, o executés amb dimensions més grans qualsevol part de la instal·lació o, en general introduís en la instal·lació sense demanar-li, qualsevol altra modificació que sigui beneficiosa a criteri del Tècnic Director, no tindrà dret, no obstant, més que a l'abonament del que pogués correspondre en el cas que hagués construït la instal·lació amb estricte subjecció a la projectada i contractada o adjudicada.

Abonament de treballs pressupostats amb partida alçada

Article 70.- Exceptuant el preceptuat en el "Plec de Condicions Particulars d'índole econòmica", vigent en la instal·lació, l'abonament dels treballs pressupostats en partida alçada, s'efectuarà d'acord amb el procediment que correspongui entre els que a continuació s'expressen:

a) Si hi ha preus contractats per a unitats de la instal·lació iguals, les pressupostades mitjançant partida alçada, s'abonaran prèvia medició i aplicació del preu establert.

b) Si hi ha preus contractats per a unitats de la instal·lació similars, s'establiran preus contradictoris per a les unitats amb partida alçada, deduïts dels similars contractats.



c) Si no hi ha preus contractats per a unitats de la instal·lació iguals o similars, la partida alçada s'abonarà íntegrament al Contractista, exceptuant el cas que en el Pressupost de l'obra s'expressi que l'import d'aquesta partida s'ha de justificar, en aquest cas, el Tècnic Director indicarà al Contractista i amb anterioritat a l'execució, el procediment que s'ha de seguir per portar aquest compte que, en realitat serà d'administració, valorant-ne els materials i jornals als preus que figuren en el Pressupost aprovat o, en el seu defecte, als que anteriorment a l'execució convinguin ambdues parts, incrementant-se l'import total amb el percentatge que es fixi en el Plec de Condicions Particulars en concepte de Despeses Generals i Benefici Industrial del Contractista.

Abonament d'esgotaments i altres treballs especials no contractats

Article 71.- Quan calguessin efectuar esgotaments, injeccions o altres treballs de qualsevol índole especial o ordinària, que per no haver estat contractats no fossin per compte del Contractista, i si no fossin contractats amb tercera persona, el Contractista tindrà l'obligació de fer-los i de pagar les despeses de tota mena que ocasionin, i li seran abonats pel Propietari per separat de la Contracta.

A més de reintegrar mensualment aquestes despeses al Contractista, se li abonarà juntament amb ells el tant per cent de l'import total que, en el seu cas, s'especifiqui en el Plec de Condicions Particulars.

Pagaments

Article 72.- El Propietari pagarà en els terminis prèviament establerts.

L'import d'aquests terminis correspondrà precisament al de les certificacions d'obra conformades pel Tècnic Director, en virtut de les quals es verificaran els pagaments.

Abonament de treballs executats durant el termini de garantia

Article 73.- Efectuada la recepció provisional i si durant el termini de garantia s'haguessin executat treballs, per al seu abonament es procedirà així:

1r. Si els treballs que es fan estiguessin especificats en el Projecte i, sense causa justificada, no s'haguessin realitzat pel Contractista al seu temps, i la Direcció Facultativa exigís la seva realització durant el termini de garantia, seran valorats els preus que figuren en el pressupost i abonats d'acord amb el que es va establir en els "Plecs Particulars" o en el seu defecte en els Generals, en el cas que aquests preus fossin inferiors als vigents en l'època de la seva realització; en cas contrari, s'aplicaran aquests últims.

2n. Si s'han fet treballs puntuals per a la reparació de desperfectes ocasionats per l'ús de l'edifici, degut a que aquest ha estat utilitzat durant aquest temps pel Propietari, es valoraran i abonaran els preus del dia, prèviament acordats.

3r. Si s'han fet treballs per a la reparació de desperfectes ocasionats per deficiència de la construcció o de la qualitat dels materials, no s'abonarà per aquests treballs res al Contractista.



5.3.6 Epígraf 6: De les Indemnitzacions Mútues

Import de la indemnització per retard no justificat en el termini d'acabament de les instal·lacions

Article 74.- La indemnització per retard en l'acabament s'establirà en un tant per mil (0/000) de l'import total dels treballs contractats, per cada dia natural de retard, comptats a partir del dia d'acabament fixat en el calendari de la instal·lació.

Les sumes resultants es descomptaran i retindran amb càrrec a la fiança.

Demora dels pagaments

Article 75.- Si el propietari no pagués la instal·lació executada, dins del mes següent a què correspon el termini convingut, el Contractista tindrà a més el dret de percebre l'abonament d'un quatre i mig per cent (4,5 per 100) anual, en concepte d'interessos de demora, durant l'espai de temps de retard i sobre l'import de l'esmentada certificació.

Si encara transcorreguessin dos mesos a partir de l'acabament d'aquest termini d'un mes sense realitzar-se aquest pagament, tindrà dret el Contractista a la resolució del contracte, procedint-se a la liquidació corresponent de la instal·lació executada i dels materials emmagatzemats, sempre que aquests reuneixin les condicions preestablertes i que la seva quantitat no excedeixi de la necessària per a la finalització de la instal·lació contractada o adjudicada.

Malgrat l'expressat anteriorment, es refusarà tota sol·licitud de resolució del contracte fundat en la demora de pagaments, quan el Contractista no justifiqui que en la data de l'esmentada sol·licitud ha invertit en la instal·lació o en materials emmagatzemats admissibles la part de pressupost corresponent al termini d'execució que tingui assenyalat al contracte.

5.3.7 Epígraf 7: Varis

Millores i augments de la instal·lació. Casos contraris

Article 76.- No s'admetran millores de la instal·lació, només en el cas que el Tècnic Director hagi manat per escrit l'execució de treballs nous o que millorin la qualitat dels contractats, així com la dels materials i aparells previstos en el contracte.

Tampoc s'admetran augments de la instal·lació en les unitats contractades, excepte en cas d'error en els amidaments del Projecte, a no ser que la Direcció Facultativa ordeni, també per escrit, l'ampliació de les contractades.

En tots aquests casos serà condició indispensable que ambdues parts contractants, abans de la seva execució o utilització, convinguin per escrit els imports totals de les unitats millorades, els preus dels nous materials o aparells ordenants utilitzar i els augments que totes aquestes millores o augments de la instal·lació suposin sobre l'import de les unitats contractades.

Se seguirà el mateix criteri, quan el Tècnic Director introdueixi innovacions que suposin una reducció apreciable en els imports de les unitats de la instal·lació contractades.



Unitats de la instal·lació defectuoses però acceptables

Article 77.- Quan per qualsevol causa calgués valorar la instal·lació defectuosa, però acceptable segons la Direcció Facultativa de les instal·lacions, aquest determinarà el preu o partida d'abonament després de sentir al Contractista, el qual s'haurà de conformar amb l'esmentada resolució, excepte el cas en què, estant dins el termini d'execució, s'estimi més enderrocar la instal·lació i refer-la d'acord amb condicions, sense excedir l'esmentat termini.

Assegurança de la instal·lació

Article 78.- El Contractista estarà obligat a assegurar la instal·lació contractada durant tot el temps que duri la seva execució fins la recepció definitiva; la quantia de l'assegurança coincidirà en cada moment amb el valor que tinguin per Contracta els objectes assegurats. L'import abonat per la Societat Asseguradora, en el cas de sinistre, s'ingressarà en compte a nom del Propietari, perquè amb càrrec al compte s'aboni la instal·lació que s’efectuï, i a mesura que aquesta es vagi fent. El reintegrament d'aquesta quantitat al Contractista es farà per certificacions, com la resta dels treballs de la instal·lació. En cap cas, llevat conformitat expressa del Contractista, fet en document públic, el Propietari podrà disposar d'aquest import per menesters distints del de reinstal·lació de la part sinistrada; la infracció del què anteriorment s'ha exposat serà motiu suficient perquè el Contractista pugui resoldre el contracte, amb devolució de fiança, abonament complet de despeses, materials emmagatzemats, etc., i una indemnització equivalent a l'import dels danys causats al Contractista pel sinistre i que no se li haguessin abonat, però sols en proporció equivalent a allò que representi la indemnització abonada per la Companyia Asseguradora, respecte a l'import dels danys causats pel sinistre, que seran taxats amb aquesta finalitat pel Tècnic Director.

En les instal·lacions de reforma o reparació, es fixarà prèviament la part de la instal·lació que hagi de ser assegurada i la seva quantia, i si res no es preveu, s'entendrà que l'assegurança ha de comprendre tota la part de la instal·lació a projectar.

Els riscs assegurats i les condicions que figuren a la pòlissa o pòlisses d'Assegurances, els posarà el Contractista, abans de contractar-los, en coneixement del Propietari, a l'objecte de recaptar d'aquest la seva prèvia conformitat o objeccions.

Conservació de la instal·lació

Article 79.- Si el Contractista, tot i sent la seva obligació, no atén la conservació de la instal·lació durant el termini de garantia, en el cas que la instal·lació no hagi estat usada pel Propietari abans de la recepció definitiva, el Tècnic Director, en representació del Propietari, podrà disposar tot el que calgui perquè s'atengui la vigilància, neteja i tot el que s'hagués de menester per la seva bona conservació, abonant-se tot per compte de la Contracta.

En abandonar el Contractista la instal·lació, tant per bon acabament de la instal·lació, com en el cas de resolució del contracte, està obligat a deixar-ho desocupat i net en el termini que la Direcció Facultativa fixi.



Després de la recepció provisional de la instal·lació i en el cas que la conservació de la instal·lació sigui a càrrec del Contractista, no s'hi guardaran més eines, útils, materials, etc. que els indispensables per a la vigilància i neteja i pels treballs que fos necessari executar.

En tot cas, tant si la instal·lació està en ús com si no, el Contractista està obligat a revisar i reparar la instal·lació, durant el termini expressat, procedint en la forma prevista en el present "Plec de Condicions Econòmiques".

Utilització pel contractista de la instal·lació o bens del propietari

Article 80.- Quan durant l'execució de les instal·lacions el Contractista ocupi, amb la necessària i prèvia autorització del Propietari, espais o utilitzi materials o útils que pertanyin al Propietari, tindrà obligació de adobar-los i conservar-los per fer-ne lliurament a l'acabament del contracte, en estat de perfecte conservació, reposant-ne els que s'haguessin inutilitzat, sense dret a indemnització per aquesta reposició ni per les millores fetes en les propietats o materials que hagi utilitzat.

En el cas que en acabar el contracte i fer lliurament del material, propietats o espais, no hagués acomplert el Contractista amb allò previst en el paràgraf anterior, ho realitzarà el Propietari a costa d'aquell i amb càrrec a la fiança.

5.4 Capítol III: Condicions Tècniques Generals

5.4.1 Capítol 1 Automatització National Instruments

776671 LabVIEW Full Development System

Definició:

Sistema de desenvolupament complet del LabVIEW, per Windows, inclou 1 any SSP estàndard. El servei proporciona descàrregues automàtiques pel programa i accés a les aplicacions d'enginyeria de NI, amb suport tècnic per mitjà de telèfon i correu electrònic.

L’execució de la unitat d’obra inclou les operacions següents:

-Instal·lació i activació del producte.

-Disseny del programa.



Condicions Generals:

Instal·lació completa del programa i dels drivers corresponents als equips a usar, més l’activació de llicència adquirida per la compra del programa.

Disseny del programa de control, establint també les mesures de seguretat necessàries:

-Resistències apagades en aturar el programa.

-Set-Point del cabalímetre a 0 en aturar el programa, així mantindrà el relé intern apagat.

-Indicadors que avisen del funcionament inadequat del procés de l’estació, com poden ser:

Una rectificació inadequada per manca de cabal d’aigua o per una elevada temperatura de l’entrada de l’aigua.

Un problema d’ebullició en la caldera per mancança de vi i com a resultat una elevada temperatura.

-Interfície clara i entenedora que no dificulti l’observació i manipulació alhora d’interactuar persona-màquina.

777875 PID Control Toolkit for LabVIEW

Definició:

Conjunt d'eines de Control PID per LabVIEW, conté Control PID i Fuzzy. Tecnologies de control per a ser usades amb LabVIEW.


-Instal·lació i activació del producte.

-Implementació del control PID en el programa dissenyat.


Instal·lació del conjunt d’eines PID, més la seva corresponent activació de llicència de compra.

Implementació del control PID en el programa dissenyat de manera que es pugui usar amb un funcionament correcte i en l’aplicació desitjada.



779593 NI 9217 Mòdul de 4 canals per RTD de 100 Ohms

Definició:

NI 9217 Mòdul d'entrades analògiques de 4 canals per RTD de 100 Ohms, 24-bits, 100S/s/c.


-Fixació del mòdul en el xassís cDAQ-9172.

-Comprovació del correcte funcionament de la unitat.


Fixació del mòdul en el xassís cDAQ-9172 i verificació de la seva correcte subjecció.

Comprovar el seu correcte funcionament. Per exemple, connectant-lo com indica el fabricant a una Pt100 i creant una petita aplicació en el programa que es visualitzi la mesura (apartat d’Annexes, 3.1.3.1 Mòdul NI 9217). Comparar la mesura obtinguda amb una Pt100 amb indicador propi i calibrat aprovat, si s’escau realització del calibrat. Repetir el procediment per tots els canals.

Dibuix dels esquemes elèctrics amb ordinador i en compliment amb les normes UNE 1032 i UNE 1035.

779013 NI 9263 Mòdul de 4 canals de sortides +/-10 V

Definició:

NI 9263 Mòdul de sortides analògiques de 4 canals de +/-10 V, 16-bits, 100 kS/s.






Comprovar el seu correcte funcionament. Per exemple, connectant-lo adequadament a un oscil·loscopi i mesurant la sortida entregada pel mòdul, resultat d’una petita aplicació creada amb el programa (apartat d’Annexes, 3.1.3.3 Mòdul NI 9263). Repetir el procediment per tots els canals.




779532 NI 9401 Mòdul digital de 8 canals

Definició:

NI 9401 Mòdul d'entrades i sortides digitals TTL de 8 canals per configurar, 100 ns.






779509 cDAQ-9172 Xassís per CompactDAQ 8-slot USB 2.0

Definició:

cDAQ-9172 Xassís per CompactDAQ 8-slot USB 2.0, Europa (240 VAC). Amb peus inclosos per a escriptori.


-Muntatge del xassís cDAQ-9172 amb el kit de peus per a escriptori.

-Connexió d’alimentació i de dades.


Es farà el muntatge del kit de peus per a escriptori, NI 9901, conforme les instruccions del fabricant.

S’usarà per alimentar el xassís i els respectius mòduls el cable d’alimentació proporcionat pel fabricant. També s’usarà el cable de dades USB proporcionat pel fabricant.


779782 NI 9219 Mòdul de 4 canals d'entrades Universals

Definició:

NI 9219 Mòdul de 4 canals d'entrades Universals, canals aïllats, 24-bit, +-60 V, 100 S/s.








Comprovar el seu correcte funcionament. Per exemple, connectant-lo adequadament a un generador de tensió i creant una petita aplicació en el programa en que es visualitzi la mesura (apartat d’Annexes, 3.1.3.2 Mòdul NI 9219). Repetir el procediment per tots els canals.


5.4.2 Capítol 2 Circuit Hidràulic

LC101C Cabalímetre d'aigua

Definició:

Cabalímetre d'aigua ALICAT SCIENTIFIC,per a mesura i control, model LC-100-CCM-D de la sèrie 16 i font d'alimentació 220 V-12 V.


-Col·locació i fixació.

-Connexió al circuit hidràulic, d’alimentació i de dades.


Col·locació de cabalímetre sobre placa metàl·lica del circuit hidràulic, fixat amb un angle metàl·lic i pressió de visos.

Per a realitzar la connexió s’usaran les instruccions del fabricant, per tant a l’entrada d’aigua contindrà un filtre de 50 µ, usarà el cable d’alimentació proporcionat pel fabricant i també s’hi connectarà un cable de control de 0-5 VDC amb connector de 8 pin Mini-Din a l’extrem del cabalímetre.

Per a realitzar la completa instal·lació al circuit d’aigua, s’haurà de realitzar la purga inicial com indica el manual d’operació del cabalímetre.




B05DPM Circuit hidràulic

Definició:

Circuit hidràulic, amb controls muntats sobre placa metàl·lica, encarregat de proporcionar refrigeració als diferents condensadors de la columna.


-Muntatge del circuit


Es roscaran els ràcords a pressió i es fixarà el tub de silicona a pressió, per seguretat s’anellarà amb la corresponent brida o abraçadora.

5.4.3 Capítol 3 Llaços de Temperatures

MQEP1 Quadre de control de resistències.

Definició:

Quadre de control, amb font d'alimentació, ventilació i relés d'estat sòlid per a control de resistències.

Quadre elèctric d'alumini, HIMEL-CRN-2520/150, amb IP-66 complet, placa de muntatge, font d'alimentació MEAN WELL MDR-60-24, relé d'estat sòlid CARLO GAVAZZI, RN1F48V30, amb dissipador incorporat, ventilació i connexions amb cables i regletes.


-Muntatge del quadre elèctric amb les corresponents connexions.

-Dibuix d’esquemes elèctrics.


Muntatge del quadre elèctric de control de resistències sobre la placa metàl·lica corresponent i fixat sobre el carril DIN.

Realització de connexions amb punteres en borns. Instal·lació completa conforme el REBT i Instruccions Tècniques Complementàries.




BB171 Resistència calefactora.

Definició:

Resistència calefactora Electricfor, model OV005, amb caixa d’estanqueïtat d'alumini. Cablejat a quadre de control.


-Muntatge i instal·lació de la resistència.


Muntatge, segons instruccions del fabricant, de la resistència en caixa d’alumini Electricfor, gamma P3, amb IP-66. Fixació amb pressió de rosca i tefló a caldera.

Instal·lació elèctrica amb punteres, fixades amb vis en els terminals del capçal de la resistència i en els borns del quadre de control. Instal·lació completa conforme el REBT i Instruccions Tècniques Complementàries.


B05TR1 Termorresistència Pt100 amb capçal.

Definició:

Termorresistència Pt100 amb capçal de 3 fils d’Aplicat, amb resistència interior d’Heraeus, cablejada i fixada amb les corresponents juntes i ràcords.


-Instal·lació de la Pt100.


Fixació amb pressió de rosca i tefló a caldera.

Instal·lació elèctrica amb punteres, fixades amb vis en els terminals del capçal de la Pt100 i en els borns del mòdul NI 9217. Instal·lació conforme el REBT i Instruccions Tècniques Complementàries.




B05TR2 Termorresistència Pt100 amb caixa.

Definició:

Termorresistència Pt100 de 3 fils d’Aplicat, amb resistència interior d’Heraeus, cablejada a caixa i fixada amb les corresponents juntes i ràcords.


-Instal·lació de la Pt100.


Fixació amb pressió de rosca sobre fèrula frontal i posterior, a la columna.

Muntatge de la caixa estanca de PVC amb IP-66, per a la connexió de sis Pt100. Fixació amb pressió de rosca dels premsaestopes de PVC per a la sortida dels cables.

Instal·lació elèctrica amb punteres, fixades amb vis en els terminals de la caixa estanca de connexions de Pt100 i en els borns del mòdul NI 9217. Instal·lació conforme el REBT i Instruccions Tècniques Complementàries.


5.4.4 Capítol 4 Procés

20021 Dipòsit caldera d’acer inoxidable.

Definició:

Dipòsit caldera d'acer inoxidable, CALPE, amb capacitat de 50l i dues sortides amb vàlvula manual, una al lateral de cargol i l'altre a la part inferior de bola DN20 PN140. Amb tapa superior que conté sortida per a gasos. Peus inclosos per a suport de dipòsit.


-Muntatge i col·locació de la caldera.


Muntatge de la caldera, fixant la tapa amb l’anella de tancament i segellant amb la junta d'estanqueïtat.

Col·locació de la caldera en un lloc adequat per al seu ús.



Q9351 Columna de destil·lació de coure.

Definició:

Columna de destil·lació de coure, construïda en 7 parts per l'empresa neozelandesa The Amphora Society, formada per un ràcord amb forma d'embut per entrada de gas, un mòdul principal amb 3 entrades per a col·locació de beines per mesurar temperatura, un condensador parcial amb 2 serpentins, un mòdul amb plat per a condensació i sortida de destil·lat, dos ràcords d'unió de diferents mòduls i un condensador total a l'extrem superior de la columna.


-Muntatge i col·locació de la columna.


Muntatge dels diferents mòduls de la columna segons les instruccions del fabricant. Incorporació de la malla de coure a l’interior del mòdul central de la columna. Col·locació de la columna de manera que es sostingui en suspensió sobre la caldera per a poder connectar-la a la caldera per mitjà d’un sistema d’unió estanc.

5.4.5 Capítol 5 Estructura

005EST Estructura de perfil d'alumini modulable.

Definició:

Estructura de perfil d'alumini modulable 40 x 40 mm, amb separació de metacrilat entre procés i control.


-Muntatge i col·locació de l’estructura.

-Col·locació d’abraçadores per a suportar la columna.


Muntatge amb rosques a pressió en el perfil d’alumini modulable, amb separació de metacrilat a l’estructura entre procés i control, prestatgeries de PVC o similar per a la col·locació de components i rodes per a millor mobilitat.

Fixació de dues abraçadores a l’estructura amb tija roscada a pressió sobre cargol per a suportar columna.



5.4.6 Capítol 6 Proteccions i Seguretat

CP1640 Caixa de proteccions amb tèrmic i diferencial.

Definició:

Caixa de proteccions GEWISS de PVC amb IP 55, model GW40001. Amb diferencial ABB 40 A 0,03 A i magnetotèrmic ABB C16 230 VAC.


-Muntatge, col·locació i instal·lació de la caixa de proteccions.


Fixació del magnetotèrmic i del diferencial sobre el carril DIN de la caixa de proteccions GW40001.

Instal·lació elèctrica amb punteres, fixades amb vis en els terminals del magnetotèrmic i del diferencial. Instal·lació conforme el REBT i Instruccions Tècniques Complementàries.


B17BE Base d'endolls de 6 preses.

Definició:

Base d'endolls de 6 preses amb interruptor.


-Col·locació i instal·lació de la base d’endolls.


La base serà fixada a l’estructura d’alumini amb visos a pressió i un angle metàl·lic de 90º.

La base estarà alimentada pel cable d’entrada, que estarà connectat a la sortida de la caixa de proteccions.

Instal·lació elèctrica amb punteres, fixades amb vis en els terminals de la caixa de proteccions i en els terminals de la base d’endolls. Instal·lació conforme el REBT i Instruccions Tècniques Complementàries.




PTS22 Proteccions tèrmiques.

Definició:

Proteccions tèrmiques, per evitar pèrdues de calor i el contacte amb l'operari.


-Col·locació i fixació de proteccions tèrmiques.


Col·locació de proteccions físiques per evitar pèrdues de calor i els possible contactes amb l’operari. Les proteccions hauran d’envoltar els materials que s’escalfin, cobrint-los completament i fixant-los per una bona subjecció.

Les Pt100 aniran recobertes de funda termoretràctil.

La caldera i la columna aniran cobertes d’aïllant tèrmic adhesiu. En la columna fins i tot se l’envoltarà amb brides de Niló.


6 Amidaments



DATA: 06 / 2010.


Amidaments

6 Amidaments

6.1 Capítol 1 Automatització National Instruments 166

6.2 Capítol 2 Circuits Hidràulics 168

6.3 Capítol 3 Llaços de Temperatures 169

6.4 Capítol 4 Procés 170

6.5 Capítol 5 Estructura 171

6.6 Capítol 6 Proteccions i Seguretat 172

6.7 Capítol 7 Qualitat 173


6 Amidaments

Codi Descripció Uts Longitut Amplada Alçada Parcials Quantitat

776671

1 1

1

777875

1 1

1

930701

1 1

1

779593

2 2

2

779013

1 1

1

779352

1 1

1

CAPÍTOL 1 AUTOMATITZACIÓ NATIONAL INSTRUMENTS

u LabVIEW Full Development System

Sistema de desenvolupament complet del LabVIEW, per Windows,inclou 1 any SSP estàndard. El servei proporciona descàrreguesautomàtiques pel programa i accés a les aplicacions d'enginyeria deNI, amb suport tècnic per mitjà de telèfon i correu electrònic.

u PID Control Toolkit for LabVIEW

Conjunt d'eines de Control PID per LabVIEW, conté Control PID iFuzzy. Tecnologies de control per a ser usades amb LabVIEW.

Servei de subscripció de SoftwareServei de subscripció de Software (Lliure de càrrecs).

u NI 9217 Mòdul de 4 canals per RTD de 100 OhmsNI 9217 Mòdul d'entrades analògiques de 4 canals per RTD de 100Ohms, 24-bits, 100S/s/c.

u NI 9401 Mòdul digital de 8 canalsNI 9401 Mòdul d'entrades i sortides digitals TTL de 8 canals perconfigurar, 100 ns.

u NI 9263 Mòdul de 4 canals de sortides +/-10VNI 9263 Mòdul de sortides analògiques de 4 canals de +/-10V, 16-bits, 100kS/s.

Amidaments166



779509

1 11

779782

1 11

960000

1 11

u cDAQ-9172 Xassís per CompactDAQ 8-slot USB 2.0 cDAQ-9172 Xassís per CompactDAQ 8-slot USB 2.0, Europa (240VAC). Amb peus inclosos per a escriptori.

u NI 9219 Mòdul de 4 canals d'entrades Universals

NI 9219 Mòdul de 4 canals d'entrades Universals, canals aïllats, 24-bit, +-60V, 100S/s.

TransportsTransports.

Amidaments167



LC101C

1 11

B05DPM

1 11

CAPÍTOL 2 CIRCUIT HIDRÀULIC

Cabalímetre d'aigua ALICAT SCIENTIFIC,per a mesura i control,model LC-100-CCM-D de la sèrie 16 i font d'alimentació 220V-12V.

Circuit hidràulic, amb controls muntats sobre placa metàl·lica,encarregat de proporcionar refrigeració als diferents condensadorsde la columna.

u Cabalímetre d'aigua

u Circuit hidràulic

Amidaments168



MQEP1

1 11

BB171

2 22

B05TR1

2 22

B05TR2

6 66

CAPÍTOL 3 LLAÇOS DE TEMPERATURES

u Quadre de control de resistènciesQuadre de control, amb font d'alimentació, ventilació i relés d'estatsòlid per a control de resistències.

u Resistència calefactoraResistència calefactora Electricfor, model OV005, amb caixad'estanqueitat d'alumini. Cablejat a quadre de control.

u Termorresistència Pt100 amb capçalTermorresistència Pt100, cablejada, fixada amb les corresponentsjuntes i ràcords.

u Termorresistència Pt100 amb caixaTermorresistència Pt100, cablejada, fixada amb les corresponentsjuntes i ràcords.

Amidaments169



20021

1 11

Q9351

1 11

CAPÍTOL 4 PROCÉS

u Dipòsit caldera d'acer inoxidableDipòsit caldera d'acer inoxidable, CALPE, amb capacitat de50l idues sortides amb vàlvula manual, una al lateral de cargol i l'altre ala part inferior de bola DN20 PN140. Amb tapa superior que contésortida per a gasos. Peus inclosos per a suport de dipòsit.

u Columna de destil·lació de coure

Columna de destil·lació de coure, construïda en 7 parts, perl'empresa neozelandesa The Amphora Society, formada per unràcord amb forma d'embut per entrada de gas, un mòdul principalamb 3 entrades per a col·locació de beines per mesurar temperatura,un condensador parcial amb 2 serpentins, un mòdul amb plat per acondensació i sortida de destil·lat, dos ràcords d'unió de diferentsmòduls i un condensador total a l'extrem superior de la columna.

Amidaments170



005EST

1 0,65 m 1,1 m 1,9 m 11

ARD60

2 22

CAPÍTOL 5 ESTRUCTURA

u Estructura de perfil d'alumini modulableEstructura de perfil d'alumini modulable 40 x 40 mm, ambseparació de metacrilat entre procés i control.

u Abraçadores D60 amb varetaAbraçadores D60 amb vareta de subjecció a estructura.

Amidaments171



CP1640

1 11

B17BE

1 11

PTS22

1 11

C0402

1 11

CAPÍTOL 6 PROTECCIONS I SEGURETAT

u Base d'endolls de 6 presesBase d'endolls de 6 preses amb interruptor.

u Proteccions tèrmiquesProteccions tèrmiques, per evitar pèrdues de calor i el contacte ambl'operari.

Seguretat i salut en l'execucióAplicació de l'estudi bàsic de seguretat i salut en l'execució de lainstal·lació.

u Caixa de proteccions amb tèrmic i diferencialCaixa de proteccions GEWISS de PVC amb IP 55, modelGW40001. Amb diferencial ABB 40A 0,03A i magnetotèrmic ABBC16 230VAC.

Amidaments172



C0403

1 11

CAPÍTOL 7 QUALITAT

Control de qualitat en la instal·lació projectadaConjunt d'assaigs necessaris per la correcta posta apunt delainstal·lació projectada inclòs proves de pressió, ajust sensibilitat dedetectors i comprovació de resultats.

Amidaments173


7 Pressupost



DATA: 06 / 2010.


Pressupost

7 Pressupost

7.1 Preus Unitaris 176

7.2 Quadre de Descomposats 181


7.2.2 Capítol 2 Circuits Hidràulics 186





7.2.7 Capítol 7 Qualitat 195

7.3 Pressupost General 196


7.3.2 Capítol 2 Circuits Hidràulics 198





7.3.7 Capítol 7 Qualitat 203

7.4 Resum del Pressupost 204


7 Pressupost7.1 Llistat de Preus Unitaris

Codi Ut Descripció Preu (€)

ETPO h Tècnic programador 28,8 VINT-I-VUIT EUROS AMB VUIT CÈNTIMS

TO1EA h Tècnic oficial 1ª electricista 25,8 VINT-I-CINC EUROS AMB VUIT CÈNTIMS

TO1MA h Tècnic oficial 1ª mecànic 25,8 VINT-I-CINC EUROS AMB VUIT CÈNTIMS

776670 u LabVIEW Full Development System 2689,97DOS-MIL SIS-CENTS VUITANTA-NOU EUROS AMB NORANTA-SET CÈNTIMS

777874 u PID Control Toolkit for LabVIEW 1085,72TRENTA-DOS EUROS AMB QUARANTA-QUATRE CÈNTIMS

930701 u Servei de subscripció de Software 0 ZERO EUROS

779592 u NI 9217 Mòdul de 4 canals per RTD de100 Ohms

433,67 QUATRE-CENTS TRENTA-TRES EUROS AMB SEIXANTA-SET CÈNTIMS

779012 u NI 9263 Mòdul de 4 canals de sortides +/-10V

350,87 TRES-CENTS CINQUANTA EUROS AMB VUITANTA-SET CÈNTIMS

779351 u NI 9401 Mòdul digital de 8 canals 226,67DOS-CENTS VINT-I-SIS EUROS AMB SEIXANTA-SET CÈNTIMS

779104 u NI 9934 Kit de connexió 25-pin 102,47CENT DOS EUROS AMB QUARANTA-SET CÈNTIMS

779508 u cDAQ-9172 Xassís per CompactDAQ 8-slot USB 2.0

1013,27 MIL TRETZE EUROS AMB VINT-I-SET CÈNTIMS

779473 u NI 9901 Kit de muntatge per a escriptori 50,72 CINQUANTA EUROS AMB SETANTA-DOS CÈNTIMS

Pressupost176



779781 u NI 9219 Mòdul de 4 canals d'entradesUniversals

909,77 NOU-CENTS NOU EUROS AMB SETANTA-SET CÈNTIMS

960000 u Transports NI 92,64 NORANTA-DOS EUROS AMB SEIXANTA-QUATRE CÈNTIMS

LC101C u Cabalímetre d'aigua 1590,00MIL CINC-CENTS NORANTA EUROS

CCA05 u Cable de control 0-5 VCC Alicat, ambconnector 8 pin Mini-Din a un extrem.

28,95 VUIT EUROS AMB NORANTA-CINC CÈNTIMS

PLM20 u Placa metàl·lica per a suport dels controls 20,57 VINT EUROS AMB CINQUANTA-SET CÈNTIMS

SS2TF4 u Filtre en Te d'acer inoxidable. 50 micres,1/4"OD.

109,8 CENT NOU EUROS AMB VUIT CÈNTIMS

767LPS u Port connector 316 SS. 5,54 CINC EUROS AMB CINQUANTA-QUATRE CÈNTIMS

H800SS u Vàlvula de bola tres vies 316 SS. 88,88VUITANTA-VUIT EUROS AMB VUITANTA-VUIT CÈNTIMS

764LSS u Te 316 SS. 18,44 DIVUIT EUROS AMB QUARANTA-QUATRE CÈNTIMS

767LTS u Reducció 316 SS. 7,3 SET EUROS AMB TRES CÈNTIMS

H300SS u Vàlvula d'agulla 316 SS. 66,06 SEIXANTA-SIS EUROS AMB SIS CÈNTIMS

768LSS u Connector mascle 316 SS. 5,37 CINC EUROS AMB TRENTA-SET CÈNTIMS

B07EPS u Espiga llisa 1/4" OD 6,35 inoxidableDN6.

10,45 DEU EUROS AMB QUARANTA-CINC CÈNTIMS

Pressupost177



B07C u Connector JIC 7/16 DN6 inoxidable. 15,93QUINZE EUROS AMB NORANTA-TRES CÈNTIMS

B07AB u Abraçadora 2 mesures 6-4 m/m. 1,04 UN EURO AMB QUATRE CÈNTIMS

051TBS u Tub silicona 6x12 mm. 3,96 TRES EUROS AMB NORANTA-SIS CÈNTIMS

ABR812 u Abraçadores de vis 8-12. 2,23 DOS EUROS AMB VINT-I-TRES CÈNTIMS

766LSS u Connector femella 316 SS. 8,63 VUIT-EUROS AMB SEIXANTA-TRES CÈNTIMS

RAC06 u Ràcord 7/16 JIC - Mascle 1/4" BSPP. 9 NOU EUROS

MQEPP u Quadre elèctric d'alumini, HIMEL-CRN-2520/150, amb IP66 complet, placa demuntatge, font d'alimentació MEANWELL MDR-60-24, ventilació iconnexions amb cables i regletes.

302,8 TRES-CENTS DOS EUROS AMB VUIT CÈNTIMS

RN1F48 u Relé d'estat sòlid CARLO GAVAZZI,RN1F48V30, amb dissipador incorporat.Entrada de 0-10V i sortida de 0-220V.

132,5 CENT TRENTA-DOS EUROS AMB CINC CÈNTIMS

BB17R u Resistència calefactora Electricfor, modelOV005.

79,92 SETANTA-NOU EUROS AMB NORANTA-DOS CÈNTIMS

BB1P3 u Caixa estanca d'alumini IP-66, gama P3 14 CATORZE EUROS

XON14 u Cable flexible 1 mm gris. 0,44 QUARANTA-QUATRE CÈNTIMS

B05TRC u Termoresistència Pt100 de 3 fils ambcapçal, Aplicat, amb resistènciad'Heraeus.

185,1 CENT VUITANTA-CINC EUROS AMB UN CÈNTIM

Pressupost178



CEP66 u Caixa estanca de PVC, IP-66, ambconnexions de Pt100.

35,6 TRENTA-CINC EUROS AMB SIS CÈNTIMS

PPVC4 u Premsaestopes PVC de la sortida de lacaixa de Pt100.

1,85 UN EURO AMB VUITANTA-CINC CÈNTIMS

760LFT u Fèrula frontal tefló 1/8". 2,37 DOS EUROS AMB TRENTA-SET CÈNTIMS

760LBT u Fèrula posterior tefló 1/8". 2,34 DOS EUROS AMB TRENTA-QUATRE CÈNTIMS

20023 u Dipòsit caldera d'acer inoxidable,CALPE, amb capacitat de 50l i duessortides amb vàlvula manual, una allateral de cargol i l'altre a la part inferiorde bola DN20 PN140. Amb tapa superiorque conté sortida per a gasos. Peusinclosos per a suport de dipòsit.

496,48 QUATRE-CENTS NORANTA-SIS EUROS AMB QUARANTA-VUIT CÈNTIMS

20956 u Anella amb tancament, CALPE, per asubjectar la caldera a la seva tapa i fixar-hi la junta d'estanqueïtat entremig.

133 CENT TRENTA-TRES EUROS

20893 u Junta d'estanqueïtat de tefló per a segellarla caldera amb la seva tapa superior

32,87 TRENTA-DOS EUROS AMB VUITANTA-SET CÈNTIMS

Q9350 u Columna de destil·lació de coure,construïda en 7 parts per l'empresaneozelandesa The Amphora Society,formada per un ràcord amb forma d'embutper entrada de gas, un mòdul principalamb 3 entrades per a col·locació debeines per mesurar temperatura, uncondensador parcial amb 2 serpentins, unmòdul amb plat per a condensació isortida de destil·lat, dos ràcords d'unió dediferents mòduls i un condensador total al'extrem superior de la columna.

525 CINC-CENTS VINT-I-CINC EUROS

Pressupost179



20453 u Malla de coure flexible de 50 x 15 cm 20 VINT EUROS

005EST u Estructura de perfil d'alumini modulable. 891,53 VUIT-CENTS NORANTA-UN EUROS AMB CINQUANTA-TRES CÈNTIMS

ARD60 u Abraçadores D60 amb vareta. 15,43QUINZE EUROS AMB QUARANTA-TRES CÈNTIMS

CP1640 u Caixa de proteccions amb tèrmic idiferencial

119 CENT DINOU EUROS

B17BE u Base d'endolls de 6 preses 32,3 TRENTA-DOS EUROS AMB TRES CÈNTIMS

PTS32 u Funda termorretràctil per a Pt100 3,25 TRES EUROS AMB VINT-I-CINC CÈNTIMS

B12BRI u Paquet de brides de subjecció negre deNiló de 4,8 x 360 mm.

17,25 DISSET EUROS AMB VINT-I-CINC CÈNTIMS

PTS31 u Aïllant tèrmic adhesiu per a la caldera 7,2 SET EUROS AMB DOS CÈNTIMS

C0402 u Seguretat i salut en l'execució 0 ZERO EUROS

C0403 u Control de qualitat en la instal·lacióprojectada

0 ZERO EUROS

Pressupost180


7.2 Quadre de Descomposats

Codi Quant. Ut Descripció Preu Subtotal Import

776671 u LabVIEW Full Development SystemSistema de desenvolupament completdel LabVIEW, per Windows, inclou 1any SSP estàndard. El serveiproporciona descàrregues automàtiquespel programa i accés a les aplicacionsd'enginyeria de NI, amb suport tècnicper mitjà de telèfon i correu electrònic.

ETPO 80 h Tècnic programador. 28,8 2304,00776670 1 u LabVIEW Full Development System. 2689,97 2689,97

Suma de partida_______4993,97Costos indirectes__2%99,88

TOTAL PARTIDA_____5093,85

777875 u PID Control Toolkit for LabVIEWConjunt d'eines de Control PID perLabVIEW, conté Control PID i Fuzzy.Tecnologies de control per a ser usadesamb LabVIEW.

ETPO 10 h Tècnic programador. 28,8 288,00777874 1 u PID Control Toolkit for LabVIEW. 1085,72 1085,72




Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de CINC MIL NORANTA-TRES EUROS AMB VUITANTA-CINC CÈNTIMS

Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de MIL QUATRE-CENTS UN EUROS AMB DINOU CÈNTIMS

Pressupost181



930701 u Servei de subscripció de SoftwareServei de subscripció de Software(Lliure de càrrecs).

930701 1 u Servei de subscripció de Software. 0 0,00



Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de ZERO EUROS

779593 u NI 9217 Mòdul de 4 canals per RTDde 100 OhmsNI 9217 Mòdul d'entrades analògiquesde 4 canals per RTD de 100 Ohms, 24-bits, 100S/s/c.

ETPO 0,01 h Tècnic programador. 28,8 0,29779592 1 u NI 9217 Mòdul de 4 canals per RTD de

100 Ohms.433,67 433,67



Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de QUATRE-CENTS QUARANTA-DOS EUROS AMB SEIXANTA-QUATRE CÈNTIMS

Pressupost182



779013 u NI 9263 Mòdul de 4 canals desortides +/-10VNI 9263 Mòdul de sortides analògiquesde 4 canals de +/-10V, 16-bits, 100kS/s.

ETPO 0,01 h Tècnic programador. 28,8 0,29779012 1 u NI 9263 Mòdul de 4 canals de sortides

+/-10V.350,87 350,87



779352 u NI 9401 Mòdul digital de 8 canalsNI 9401 Mòdul d'entrades i sortidesdigitals TTL de 8 canals per configurar,100 ns.

ETPO 0,01 h Tècnic programador. 28,8 0,29779351 1 u NI 9401 Mòdul digital de 8 canals. 226,67 226,67779104 1 u NI 9934 Kit de connexió 25-pin. 102,47 102,47



Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de TRES-CENTS CINQUANTA-VUIT EUROS AMB DIVUIT CÈNTIMS

Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de TRES-CENTS TRENTA-SIS EUROS AMB DOS CÈNTIMS

Pressupost183



779509 u cDAQ-9172 Xassís per CompactDAQ8-slot USB 2.0 cDAQ-9172 Xassís per CompactDAQ8-slot USB 2.0, Europa (240 VAC).Amb peus inclosos per a escriptori.

ETPO 0,01 h Tècnic programador. 28,8 0,29779508 1 u cDAQ-9172 Xassís per CompactDAQ

8-slot USB 2.0.1013,27 1013,27

779473 2 u NI 9901 Kit de muntatge per aescriptori.

50,72 101,44



779782 u NI 9219 Mòdul de 4 canalsd'entrades UniversalsNI 9219 Mòdul de 4 canals d'entradesUniversals, canals aïllats, 24-bit, +-60V, 100S/s.

ETPO 0,01 h Tècnic programador. 28,8 0,29779781 1 u NI 9219 Mòdul de 4 canals d'entrades

Universals.909,77 909,77



Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de NOU-CENTS VINT-I-VUIT EUROS AMB VINT-I-SIS CÈNTIMS

Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de MIL CENT TRENTA-SET EUROS AMB TRENTA CÈNTIMS

Pressupost184



960000 u TransportsTransports del material de NationalInstruments.

960000 1 u Transports. 92,64 92,64



Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de NORANTA-QUATRE EUROS AMB QUARANTA-NOU CÈNTIMS

Pressupost185



LC101C u Cabalímetre d'aiguaCabalímetre d'aigua ALICATSCIENTIFIC,per a mesura i control,model LC-100-CCM-D de la sèrie 16 ifont d'alimentació 220V-12V.

TO1EA 1 h Tècnic oficial 1ª electricista. 25,80 25,80CCA05 1 u Cable de control 0-5 VCC Alicat, amb

connector 8 pin Mini-Din a un extrem.28,95 28,95

LC100C 1 u Cabalímetre d'aigua ALICATSCIENTIFIC model LC-100-CCM-D ifont d'alimentació 220V-12V.

1590,00 1590,00




Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de MIL SIS-CENTS SETANTA-SET EUROS AMB SEIXANTA-CINC CÈNTIMS

Pressupost186



B05DPM u Circuit hidràulicCircuit hidràulic, amb controls muntatssobre placa metàl·lica, encarregat deproporcionar refrigeració als diferentscondensadors de la columna.

TO1MA 10 h Tècnic oficial 1ª mecànic. 25,80 258,00PLM20 1 u Placa metàl·lica per a suport dels

controls.20,57 20,57

LC101C 1 u Cabalímetre d'aigua(preu en partidaanterior).

SS2TF4 1 u Filtre en Te d'acer inoxidable. 50 109,800 109,80767LPS 3 u Port connector 316 SS. 5,540 16,62H800SS 2 u Vàlvula de bola tres vies 316 SS. 88,88 177,76764LSS 4 u Te 316 SS. 18,440 73,76767LTS 2 u Reducció 316 SS. 7,300 14,60H300SS 1 u Vàlvula d'agulla 316 SS. 66,06 66,06768LSS 2 u Connector mascle 316 SS. 5,370 10,74B07EPS 8 u Espiga llisa 1/4" OD 6,35 inoxidable

DN6.10,450 83,60

B07C 4 u Connector JIC 7/16 DN6 inoxidable. 15,93 63,72B07AB 2 u Abraçadora 2 mesures 6-4 m/m. 1,040 2,08051TBS 10 m Tub silicona 6x12 mm. 3,960 39,60ABR81210 u Abraçadores de vis 8-12. 2,23 22,30766LSS 1 u Connector femella 316 SS. 8,630 8,63RAC06 1 u Ràcord 7/16 JIC - Mascle 1/4" BSPP. 9,000 9,00



Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de NOU-CENTS NORANTA-SIS EUROS AMB TRENTA-VUIT CÈNTIMS

Pressupost187



MQEP1 u Quadre de control de resistènciesQuadre de control, amb fontd'alimentació, ventilació i relés d'estatsòlid per a control de resistències.

TO1EA 14 h Tècnic oficial 1ª electricista. 25,80 361,20MQEPP 1 u Quadre elèctric d'alumini, HIMEL-

CRN-2520/150, amb IP66 complet,placa de muntatge, font d'alimentacióMEAN WELL MDR-60-24, ventilaciói connexions amb cables i regletes.

302,8 302,80

RN1F48 2 u Relé d'estat sòlid CARLO GAVAZZI,RN1F48V30, amb dissipadorincorporat. Entrada de 0-10V i sortidade 0-220V.

132,5 265,00



BB171 u u Resistència calefactoraResistència calefactora Electricfor,model OV005, amb caixa d'estanqueitatd'alumini. Cablejat a quadre de control.

TO1EA 2 h Tècnic oficial 1ª electricista. 25,80 51,60BB17R 1 u Resistència calefactora Electricfor,

model OV005.79,92 79,92

BB1P3 1 u Caixa estanca d'alumini IP-66, gamaP3.

14 14,00

XON14 6 m Cable flexible 1 mm gris. 0,44 2,64




Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de NOU-CENTS CINQUANTA-SET EUROS AMB CINQUANTA-VUIT CÈNTIMS

Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de CENT CINQUANTA-UN EUROS AMB DOTZE CÈNTIMS

Pressupost188



B05TR1 u Termorresistència Pt100 amb capçalTermorresistència Pt100, cablejada,fixada amb les corresponents juntes iràcords.

TO1EA 0,8 h Tècnic oficial 1ª electricista. 25,80 20,64B05TRC1 u Termoresistència Pt100 de 3 fils amb

capçal, Aplicat, amb resistènciad'Heraeus.

185,10 185,10

MG06P 1 u Maneguet inoxidable 316 1/4 per aPt100.

29,7 29,70

XON14 6 m Cable flexible 1 mm gris. 0,44 2,64



B05TR2 u Termorresistència Pt100 amb caixaTermorresistència Pt100, cablejada,fixada amb les corresponents juntes iràcords.

TO1EA 0,8 h Tècnic oficial 1ª electricista. 25,80 20,64B051TR 1 u Termoresistència Pt100 de 3 fils,

Aplicat, amb resistència d'Heraeus.178,40 178,40

CEP66 0,17 u Caixa estanca de PVC, IP-66, ambconnexions de Pt100.

35,60 6,05

PPVC4 1 u Premsaestopes PVC de la sortida de lacaixa de Pt100.

1,85 1,85

760LFT 1 u Fèrula frontal tefló 1/8". 2,37 2,37760LBT 1 u Fèrula posterior tefló 1/8". 2,34 2,34XON14 6 m Cable flexible 1 mm gris. 0,44 2,64



Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de DOS-CENTS QUARANTA-DOS EUROS AMB VUITANTA-QUATRE CÈNTIMS

Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de DOS-CENTS DIVUIT EUROS AMB CINQUANTA-VUIT CÈNTIMS

Pressupost189



20021 u Dipòsit caldera d'acer inoxidableDipòsit caldera d'acer inoxidable,CALPE, amb capacitat de 50l i duessortides amb vàlvula manual. Amb tapasuperior i anella de tancament estanca.Peus inclosos per a suport de dipòsit.

20023 1 u Dipòsit caldera d'acer inoxidable,CALPE, amb capacitat de 50l i duessortides amb vàlvula manual, una allateral de cargol i l'altre a la partinferior de bola DN20 PN140. Ambtapa superior que conté sortida per agasos. Peus inclosos per a suport de

496,48 496,48

20956 1 u Anella amb tancament, CALPE, per asubjectar la caldera a la seva tapa ifixar-hi la junta d'estanqueïtat entremig.

133 133,00

20893 3 u Junta d'estanqueïtat de tefló per asegellar la caldera amb la seva tapasuperior.

32,87 98,61



CAPÍTOL 4 PROCÉS

Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de SET-CENTS QUARANTA-DOS EUROS AMB SEIXANTA-CINC CÈNTIMS

Pressupost190



Q9351 u Columna de destil·lació de coure Columna de destil·lació de coure amb 2malles de coure enrotllades a l'interior.

Q9350 1 u Columna de destil·lació de coure,construïda en 7 parts per l'empresaneozelandesa The Amphora Society,formada per un ràcord amb formad'embut per entrada de gas, un mòdulprincipal amb 3 entrades per acol·locació de beines per mesurartemperatura, un condensador parcialamb 2 serpentins, un mòdul amb platper a condensació i sortida de destil·lat,dos ràcords d'unió de diferents mòduls iun condensador total a l'extrem superiorde la columna.

525 525,00

20453 2 u Malla de coure flexible de 50 x 15 cm. 20 40,00



Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de CINC-CENTS SETANTA-SIS EUROS AMB TRENTA CÈNTIMS

Pressupost191



005EST u u Estructura de perfil d'aluminimodulableEstructura de perfil d'aluminimodulable 40 x 40 mm, amb separacióde metacrilat entre procés i control.

005EST 1 u Estructura de perfil d'aluminimodulable.

891,53 891,53



ARD60 u Abraçadores D60 amb varetaAbraçadores D60 amb vareta desubjecció a estructura.

ARD60 1 u Abraçadores D60 amb vareta. 15,43 15,43




Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de NOU-CENTS NOU EUROS AMB TRENTA-SIS CÈNTIMS

Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de QUINZE EUROS AMB SETANTA-QUATRE CÈNTIMS

Pressupost192



CP1640 u Caixa de proteccions amb tèrmic idiferencialCaixa de proteccions GEWISS de PVCamb IP 55, model GW40001. Ambdiferencial ABB 40A 0,03A imagnetotèrmic ABB C16 230VAC.

CP1640 1 u Caixa de proteccions amb tèrmic idiferencial.

119,00 119,00



B17BE u Base d'endolls de 6 presesBase d'endolls de 6 preses ambinterruptor.

B17BE 1 u Base d'endolls de 6 preses 32,30 32,30




Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de TRENTA-DOS EUROS AMB NORANTA-CINC CÈNTIMS

Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de CENT VINT-I-UN EUROS AMB TRENTA-VUIT CÈNTIMS

Pressupost193



PTS22 u Proteccions tèrmiquesProteccions tèrmiques, per evitarpèrdues de calor i el contacte ambl'operari.

TO1MA 2 h Tècnic oficial 1ª mecànic. 25,80 51,60PTS32 1,2 m Funda termorretràctil per a Pt100. 3,25 3,90B12BRI 1 u Paquet de brides de subjecció negre de

Niló de 4,8 x 360 mm.17,25 17,25

PTS31 1,5 m2 Aïllant tèrmic adhesiu per a la caldera. 7,2 10,80



C0402 Seguretat i salut en l'execucióAplicació de l'estudi bàsic de seguretat isalut en l'execució de la instal·lació.

C0402 Seguretat i salut en l'execució 0,00 0,00




Puja el preu total de la partida a l'esmerada quantitat de VUITANTA-CINC EUROS AMB VINT-I-DOS CÈNTIMS

Pressupost194



C0403 Control de qualitat en la instal·lacióprojectadaConjunt d'assaigs necessaris per lacorrecta posta apunt de la instal·lacióprojectada inclòs proves de pressió,ajust sensibilitat de detectors icomprovació de resultats.

C0403 Control de qualitat en la instal·lacióprojectada

0,00 0,00




CAPÍTOL 7 QUALITAT

Pressupost195


7.3 Pressupost General

Codi Descripció Quant. Preu unitari Import

776671u LabVIEW Full Development SystemSistema de desenvolupament complet del LabVIEW, per Windows, inclou 1 any SSP estàndard. El serveiproporciona descàrregues automàtiques pelprograma i accés a les aplicacions d'enginyeria deNI, amb suport tècnic per mitjà de telèfon i correuelectrònic.

1 5093,85 5093,85

777875u PID Control Toolkit for LabVIEWConjunt d'eines de Control PID per LabVIEW, contéControl PID i Fuzzy. Tecnologies de control per aser usades amb LabVIEW. 1 1401,19 1401,19

930701Servei de subscripció de SoftwareServei de subscripció de Software (Lliure decàrrecs). 1 0 0

779593u NI 9217 Mòdul de 4 canals per RTD de 100OhmsNI 9217 Mòdul d'entrades analògiques de 4 canalsper RTD de 100 Ohms, 24-bits, 100S/s/c. 2 442,64 885,28

779013u NI 9263 Mòdul de 4 canals de sortides +/-10VNI 9263 Mòdul de sortides analògiques de 4 canalsde +/-10V, 16-bits, 100kS/s. 1 358,18 358,18

779352u NI 9401 Mòdul digital de 8 canalsNI 9401 Mòdul d'entrades i sortides digitals TTL de8 canals per configurar, 100 ns. 1 336,02 336,02

779509u cDAQ-9172 Xassís per CompactDAQ 8-slotUSB 2.0 cDAQ-9172 Xassís per CompactDAQ 8-slot USB2.0, Europa (240 VAC). Amb peus inclosos per aescriptori. 1 1137,3 1137,3

779782u NI 9219 Mòdul de 4 canals d'entradesUniversalsNI 9219 Mòdul de 4 canals d'entrades Universals,canals aïllats, 24-bit, +-60V, 100S/s. 1 928,26 928,26


Pressupost196



960000TransportsTransports. 1 94,49 94,49

10234,57TOTAL CAPÍTOL 1

Pressupost197



LC101C u Cabalímetre d'aiguaCabalímetre d'aigua ALICAT SCIENTIFIC,per amesura i control, model LC-100-CCM-D de la sèrie16 i font d'alimentació 220V-12V. 1 1677,65 1677,65

B05DPMu Circuit hidràulicCircuit hidràulic, amb controls muntats sobre placametàl·lica, encarregat de proporcionar refrigeracióals diferents condensadors de la columna. 1 996,38 996,38

2674,03


TOTAL CAPÍTOL 2

Pressupost198



MQEP1 u Quadre de control de resistènciesQuadre de control, amb font d'alimentació,ventilació i relés d'estat sòlid per a control deresistències. 1 947,58 947,58

BB171 u Resistència calefactoraResistència calefactora Electricfor, model OV005,amb caixa d'estanqueitat d'alumini. Cablejat a 2 151,12 302,24

B05TR1 u Termorresistència Pt100 amb capçalTermorresistència Pt100, cablejada, fixada amb lescorresponents juntes i ràcords. 2 242,84 485,68

B05TR2 u Termorresistència Pt100 amb caixaTermorresistència Pt100, cablejada, fixada amb lescorresponents juntes i ràcords. 6 218,58 1311,48

3046,98


TOTAL CAPÍTOL 3

Pressupost199



20021u Dipòsit caldera d'acer inoxidableDipòsit caldera d'acer inoxidable, CALPE, ambcapacitat de 50l i dues sortides amb vàlvula manual,una al lateral de cargol i l'altre a la part inferior debola DN20 PN140. Amb tapa superior que contésortida per a gasos. Peus inclosos per a suport dedipòsit. 1 742,65 742,65

Q9351 u Columna de destil·lació de coure

Columna de destil·lació de coure, construïda en 7parts, per l'empresa neozelandesa The AmphoraSociety, formada per un ràcord amb forma d'embutper entrada de gas, un mòdul principal amb 3entrades per a col·locació de beines per mesurartemperatura, un condensador parcial amb 2serpentins, un mòdul amb plat per a condensació isortida de destil·lat, dos ràcords d'unió de diferentsmòduls i un condensador total a l'extrem superior dela columna. 1 576,3 576,3

1318,95TOTAL CAPÍTOL 4

CAPÍTOL 4 PROCÉS

Pressupost200



005EST u Estructura de perfil d'alumini modulableEstructura de perfil d'alumini modulable 40 x 40mm, amb separació de metacrilat entre procés icontrol. 1 909,36 909,36

ARD60 u Abraçadores D60 amb varetaAbraçadores D60 amb vareta de subjecció aestructura. 2 15,74 31,48

940,84


TOTAL CAPÍTOL 5

Pressupost201



CP1640 u Caixa de proteccions amb tèrmic i diferencialCaixa de proteccions GEWISS de PVC amb IP 55,model GW40001. Amb diferencial ABB 40A 0,03Ai magnetotèrmic ABB C16 230VAC. 1 121,38 121,38

B17BE u Base d'endolls de 6 presesBase d'endolls de 6 preses amb interruptor. 1 32,95 32,95

PTS22 u Proteccions tèrmiquesProteccions tèrmiques, per evitar pèrdues de calor iel contacte amb l'operari. 1 85,22 85,22

C0402 Seguretat i salut en l'execucióAplicació de l'estudi bàsic de seguretat i salut enl'execució de la instal·lació. 1 0 0

239,55


TOTAL CAPÍTOL 6

Pressupost202



C0403 Control de qualitat en la instal·lació projectadaConjunt d'assaigs necessaris per la correcta postaapunt de la instal·lació projectada inclòs proves depressió, ajust sensibilitat de detectors i comprovacióde resultats. 1 0 0

0TOTAL CAPÍTOL 7

CAPÍTOL 7 QUALITAT

Pressupost203


7.4 Resum Pressupost

IMPORT %

CAPÍTOL 1 AUTOMATITZACIÓ NATIONAL INSTRUMENTS 10234,6 55

CAPÍTOL 2 CIRCUITS HIDRÀULICS 2674,03 14

CAPÍTOL 3 LLAÇOS DE TEMPERATURES 3046,98 17

CAPÍTOL 4 PROCÉS 1318,95 7

CAPÍTOL 5 ESTRUCTURA 940,84 5

CAPÍTOL 6 PROTECCIONS I SEGURETAT 239,55 1

CAPÍTOL 7 QUALITAT 0 0

TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL 18454,9

13% DESPESES GENERALS 2399,13966% BENEFICI INDUSTRIAL 1107,2952

3506,43SUBTOTAL 21961,4

16% IVA 3513,82

TOTAL PRESSUPOST GENERAL

Valls, a 10 de febrer de 2010

Enginyer Tècnic:

Jordi Roca Trujillo

Col·legiat Número: 23108

Puja el pressupost general a l´esmerada quantitat de VINT-I-CINC MIL QUATRE-CENTS SETANTA-CINC EUROS AMB DISSET CÈNTIMS

SUMA DE DESPESES GENERALS I BENEFICI INDUSTRIAL

25475,17

Pressupost204


8 Estudi Bàsic de Seguretat i Salut



DATA: 06 / 2010.


Estudi Bàsic de Seguretat i Salut


8.1 Avaluació de Riscos Laborals 214




Compliment del R.D. 1627/97 de 24 d'octubre sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les instal·lacions

Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució d'aquesta instal·lació, les previsions respecte a la prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment.

Servirà per donar unes directrius bàsiques a l'empresa instal·ladora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les instal·lacions.

En base a l'art. 7è, i en aplicació d'aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista ha d'elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present document.

El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de la instal·lació pel Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de la instal·lació o, quan no n'hi hagi, per la Direcció Facultativa.

Es recorda l'obligatorietat de què a cada centre de treball hi hagi un Llibre d'Incidències pel seguiment del Pla. Qualsevol anotació feta al Llibre d'Incidències haurà de posar-se en coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de 24 hores.

Tanmateix es recorda que, segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sots-contractistes hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a la instal·lació.

Abans del començament dels treballs el promotor haurà d'efectuar un avis a l'autoritat laboral competent, segons model inclòs a l'annex III del Reial Decret.

La comunicació d'obertura del centre de treball a l'autoritat laboral competent haurà d'incloure el Pla de Seguretat i Salut.

El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de la instal·lació o qualsevol integrant de la Direcció Facultativa, en cas d'apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar la instal·lació parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sots-contractistes i representants dels treballadors.

Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sots-contractistes (art. 11è).



Principis generals aplicables durant l'execució de la instal·lació

L'article 10 del R.D.1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d'acció preventiva recollits en l'art. 15è de la "Llei de Prevenció de Riscos Laborals (Llei 31/1995, de 8 de novembre)" durant l'execució de l'obra i en particular en les següents activitats:

- El manteniment de la instal·lació en bon estat d'ordre i neteja

- L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d'accés i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació

- La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars

- El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les Instal·lacions i dispositius necessaris per a l'execució de la instal·lació, amb objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors

- La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries i substàncies perilloses

- La recollida dels materials perillosos utilitzats

- L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i materials sobrants

- L'adaptació en funció de l'evolució de la instal·lació del període de temps efectiu que s'haurà de dedicar a les diferents feines o fases del treball

- La cooperació entre els contractistes, sots-contractistes i treballadors autònoms

- Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que es realitzi a la instal·lació o prop de la instal·lació.

Els principis d'acció preventiva establerts a l'article 15è de la Llei 31/95 són els següents:

L'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els següents principis generals:

- Evitar riscos

- Avaluar els riscos que no es puguin evitar

- Combatre els riscos a l'origen

- Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció dels llocs de treball, l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut

- Tenir en compte l'evolució de la tècnica

- Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill



- Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l'organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball

- Adoptar mesures que posin per davant la protecció col·lectiva a la individual

- Donar les degudes instruccions als treballadors

L'empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d'encomanar les feines

L'empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic.

L'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només podran adoptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures.

Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l'empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d'ells mateixos i les societats cooperatives respecte els socis, l'activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal.

Identificació dels riscos

Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a la instal·lació establertes a l'annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs de la instal·lació, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de la instal·lació o bé ser aplicables a d'altres feines.

S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les instal·lacions, com ara són, caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la postura més adient pel treball que es realitzi.

A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures veïnes i tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d'incendi.

Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...).



Mitjans i màquines

- Atropellaments i atrapades

- Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)

- Caiguda de la càrrega transportada

- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics

- Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales,etc.)

- Cops i ensopegades

- Caiguda de materials

- Ambient excessivament sorollós

- Contactes elèctrics directes o indirectes

- Accidents derivats de condicions atmosfèriques

Treballs previs





- Sobre esforços per postures incorrectes

- Bolcada de piles de materials

- Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques,etc.)

Estructura


- Projecció de partícules durant els treballs


- Contactes amb materials agressius

- Talls i punxades




- Caiguda de materials, rebots

- Ambient excessivament sorollós




- Bolcada de piles de material

- Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques)

- Riscos derivats de l'accés a les plantes

- Riscos derivats de la pujada i recepció dels materials

Acabats


- Projecció de partícules durant els treballs


- Contactes amb materials agressius

- Talls i punxades




- Bolcada de piles de material

- Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques)

Instal·lacions



- Talls i punxades




- Caiguda de materials, rebots


- Sobreesforços per postures incorrectes

- Caigudes de pals i antenes

Relació no exhaustiva dels treballs que impliquen riscos especials (Annex II del R.D.1627/1997)

- Treballs amb riscos especialment greus de caiguda d'altura, per les particulars característiques de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball

- Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial gravetat, o pels quals la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible

- Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats.

Mesures de prevenció i protecció

Com a criteri general predominaran les proteccions col·lectives en front les individuals. A més, s'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats segons la normativa vigent.

Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...).

Mesures de protecció col·lectiva

- Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines i circulacions dins la instal·lació

- Senyalització de les zones de perill

- Preveure el sistema de circulació i la seva senyalització, al voltant de la instal·lació

- Respectar les distàncies de seguretat amb les Instal·lacions existents

- Els elements de les Instal·lacions han d'estar amb les seves proteccions aïllants

- Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips de la instal·lació

- Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements

- Comprovació de les fixacions i pantalles de protecció



- Ús d'escales de mà

Mesures de protecció individual

- Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules

- Utilització de calçat de seguretat

- Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de talls i punxades

- Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos

Mesures de protecció a tercers

- Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. El tancament ha d'impedir que persones alienes a la instal·lació puguin entrar.

- Preveure el sistema de circulació tant a l'interior de l'obra com al voltant d’aquesta

- Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements

Primers auxilis

Es disposarà d'una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent.

S'informarà a l'inici de la instal·lació, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s'hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a prop de la instal·lació i en lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats. També existeix un cartell recordatori en cas de necessitat de primers auxilis, de com s’actuarà en cada cas i el que es tindrà cura de no fer mai en cada cas.



8.1 Avaluació de Riscos Laborals

Causa del Risc

Mesura de Control Mesura Correctora Quantificació

Risc de caiguda de persones al mateix nivell, degut a algun dels següents factors: -que el terra estigui mullat -al vessament d’algun líquid -que hi hagin objectes a les zones de pas

Neteja periòdica de la zona.

Continuar amb la senyalització d’advertència i amb el protocol actual.

TRIVIAL

Xocs contra objectes immòbils, degut a la presència de cadires, material, etc... a la zona.

Neteja periòdica de la zona. Mantenir el material al seu lloc habitual, sense obstaculitzar zones de pas (RD 486/1997, Art.5, Annex 2, punt1).

TRIVIAL

Risc d’inhalació/exposició de gasos, en cas de fugues a les línies de gasos.

Manteniment periòdic de les línies de gasos. Programa d’inspeccions periòdiques reglamentàries per part d’Entitats Col·laboradores.

Mantenir l’actual ventilació de l’àrea, per evacuar els gasos en cas de fugues. Continuar amb el manteniment periòdic de les línies de gasos. Així com amb la informació als treballadors sobre els riscos associats a aquesta àrea.

TOLERABLE

Asfixia. Risc Inherent a l’àrea degut a l’existència d’heli, nitrogen, hidrogen i argó.

Manteniment periòdic de les línies de gasos. Programa d’inspeccions periòdiques reglamentàries per part d’Entitats Col·laboradores.

Comunica qualsevol anomalia que es detecti. Introduir les anomalies a l’aplicatiu de manteniment de gasos. Continuar amb el sistema actual de revisions periòdiques de les línies de gasos.

TOLERABLE

Explosió. Risc inherent a l’àrea degut a l’existència de línies a pressió.

Manteniment periòdic de les línies a pressió. Programa d’inspeccions periòdiques reglamentàries per part d’Entitats Col·laboradores.

Continuar amb el manteniment periòdic de les línies de pressió. Així com amb la informació als treballadors sobre els riscos associats a aquesta àrea.

TOLERABLE



Riscos inherents a la mufla. Informar als treballadors sobre els riscos associats a aquesta àrea. Seguir les indicacions del fabricant i de la NTP 433.

TOLERABLE

Risc d’incendi degut a la presència de sòlids combustibles (cadires, material, etc...) i de línies a pressió.

Hi ha un extintor de CO2: -disposa de la senyalització corresponent -també disposa de la revisió anual al dia -es troba ben ubicat i fàcilment accessible Hi ha llum d’emergència. Hi ha un detector de fums. Hi ha una manta ignífuga. Hi ha un armari amb productes, estan ben senyalitzats.

Buidar periòdicament les papereres, no tenir-les plenes de material. Continuar amb el manteniment periòdic dels elements de lluita contra incendis (RD 486/1997, Art.5, Annex 2, punt 4). I amb la revisió de la senyalització dels equips de lluita contra incendis i de les vies d’evacuació (RD 485/1997, Art.3, punt 3.4 i 3.5). Seria recomanable la realització periòdica de simulacres per posar a prova els mitjans humans i materials contra incendis. Actualitzar periòdicament els protocols d’actuació en cas d’emergència.

TOLERABLE

Exposició a substàncies nocives o tòxiques, degut a que hi han productes químics.

Hi ha un armari amb productes, estan ben senyalitzats.

Mantenir l’actual ventilació de l’aire en l’ambient. Els productes han d’estar sempre en els seus envasos ben tancats. Acumular dins el laboratori només aquells productes que es necessitin per treballar, no utilitzar el laboratori com a magatzem.

TOLERABLE

Taula 10. Avaluació de Riscos Laborals corresponent al Laboratori 325