projecte executiu del pont de llum del teatre “la … · c/ urgell núm. 239 2n 6a – 08036...

AJUNTAMENT D’ARGENTONA

PROJECTE EXECUTIU DEL PONT DE LLUM

DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA VISAT Nº 2009012615 (23 SETEMBRE 2009)

Plaça Nova, s/n. 08310 Argentona

1.M MEMÒRIA

2.PT PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES

3.EA-PR ESTAT D’AMIDAMENTS I PRESSUPOST

4.DG DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

J. FRANCESC GUÀRDIA RIERA, arquitecte C/ Urgell núm. 239 2n 6a – 08036 Barcelona

Tel. 934 30 76 71 Fax 934 19 71 E-mail: [email protected]

juny 2009

PROJECTE EXECUTIU PONT DE LLUM DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA


ÍNDEX DEL DOCUMENT 1.M MEMÒRIA

MD. Memòria descriptiva

MC. Memòria constructiva

CN. Compliment de la normativa

AN. Annexes 2.PT PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES

3.EA-PR ESTAT D’AMIDAMENTS I PRESSUPOST

4.DG DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

SERIE 0 SITUACIÓ

0.1 PLÀNOL DE SITUACIÓ E: 1/500

SERIE 1 PLÀNOLS GENERALS

1.1 PLANTA E: 1/1501.2 SECCIÓ TRANSVERSAL E: 1/1501.3 SECCIÓ LONGITUDINAL E: 1/150

SERIE 2 ESTRUCTURA

2.1 REFORÇ PINTA E: 1/752.2 SECCIONS LONGITUDINALS E: 1/752.3 SECCIONS TRANSVERSALS E: 1/752.4 DETALLS REFORÇ PINTA E: 1/752.5 DETALLS PONT DE LLUM E: 1/75

SERIE 3 DETALLS

3.1 ALÇATS I SECCIONS E: 1/1003.2 REPLANTEIG E: 1/203.3 SECCIÓ CONSTRUCTIVA E: 1/203.4 PAVIMENT E: 1/203.5 LUMINARIA SOTA EL PONT E: 1/20

1 M. MEMÒRIA

PROJECTE EXECUTIU PONT DE LLUM DEL TEATRE“LA SALA” D’ARGENTONA


ÍNDEX DE LA MEMÒRIA MD. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

MD.1 Objecte del document 1.01 Objecte del projecte 1.02 Agents

MD.2 Informació prèvia

MD.3 Descripció del projecte del pont de llum 3.01 Descripció de la solució adoptada 3.02 Compliment dels paràmetres urbanístics 3.03 Definició geomètrica 3.03.1 Relació superfícies d’actuació

MD.4 Prestacions de l’edifici

MD.5 Resum de característiques econòmiques MC. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

MC.0 Treballs previs

MC.1 Estructura

MC.2 Revestiments i paviment

MC.3 Baranes

MC.4 Preinstal·lació cablejat

MC.5 Enllumenat

MC.6 Barres CN. COMPLIMENT DE LA NORMATIVA

AN. ANNEXES AN.cq. Control de qualitat

AN.ccte. Pla de control del Codi Tècnic d’Edificació AN.pm. Manual d’ús i manteniment AN.es. Estudi bàsic de seguretat i salut AN.gr. Estudi gestió de residus

MD. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

MD.1 OBJECTE DEL DOCUMENT

1.01. OBJECTE DEL PROJECTE

El present projecte s'inscriu en necessitat de dotar de l’equipament escenotècnic i adequació de les recomanacions incloses en informe acústic, del teatre municipal d’Argentona, situat a la parcel·la definida per la Plaça Nova, Avinguda Puig i Cadafalch i Mates, Carrer de les Parres i dona mitgera amb les edificacions veïnes situades a la seva cara est, encàrrec de l’AJUNTAMENT D’ARGENTONA. L’objectiu de la propietat és el de dotar de l’equipament escenotècnic del Teatre, el paquet complert de l’equipament consta de:

• Adequació del projecte construït en funció de les recomanacions incloses en l’informe acústic existent en referència a: - badalots de sortides laterals de sala - doble porta accés escenari - verificació sistema clima sala pendent de la posta en marxa, en funció del resultat es podrà

determinar si cal fer correccions - sostre sala platea

• Definició del projecte escenotècnic amb especial referència a:

- equipament de la platea amb grades retràctils i butaques - construcció de plataforma elevadora per al fossar d’orquestra - construcció del paviment registrable de part de l’escenari - construcció del pont de llum, sostre acústic i sostre tècnic de la sala - equipament escènic del sostre tècnic - el tancament amb tallallums de les claraboies de la mateixa sala - cortinatges de les galeries laterals de la sala - escenari - equipament de l’escenari amb barres, corrioles, motors de barres i el seu tractament acústic - redefinició de l’ample de l’obertura de la boca de l’escenari, en funció de les necessitats dels

mecanismes del teló talla focs i del teló de boca - teló talla focs i teló de boca - equipament de les galeries de la caixa escènica. - equipament de la cabina de control - equipament elèctric - equipament de so i audiovisual

EL PRESENT DOCUMENT DESENVOLUPA AL PROJECTE EXECUTIU DE PONT DE LLUM DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA.

1.02 AGENTS

Promotor

Empresa AJUNTAMENT D’ARGENTONA NIF P-0800900-C Representant per JOSEP MASO NOGUERAS NIF 38.763.601-E Adreça Carrer Ramon Par núm. 1 Municipi Argentona Codi Postal 08310

Redactor Arquitecte J. Francesc Guàrdia Riera NIF 37717833-H col·legiat 7812-3 Correu electrònic [email protected] Teléfon 93 430 76 71 Adreça Carrer Urgell núm. 239 Municipi Barcelona Codi Postal 08036

MD.2 INFORMACIÓ PRÈVIA

El Teatre “La Sala d’Argentona” és situat a la Plaça Nova, dins el casc urbà d’Argentona. L’accés principal és per l’esmentada Plaça Nova, i els accessos tècnics es situen lateralment a l’edifici, al Carrer de les Parres. L’edifici té tres de les seves quatre façanes lliures i la quarta és una mitgera amb les edificacions veïnes situades a la seva cara est. Interiorment s’organitza en:

- Planta soterrani -2 (nivell -5.86 m): Magatzems i locals d’instal·lacions situats sota el cos de l’escena i els seus annexes i serveis sota una part de la sala polivalent/platea.

- Planta soterrani -1 (nivell -1.96/-2.85 m): Sala polivalent/platea, escenari, serveis, camerins i magatzem de l’escenari amb accés des de l’exterior, i a l’esquena de la sala hi ha una bateria de serveis de públic

- Planta baixa (nivell +0.00): Vestíbul d’accés al teatre, connectat amb la sala polivalent a través de llotges laterals a aquesta.

- Planta Primera (nivell +4.06/+5.60): Bar del teatre sobre el vestíbul, i llotges laterals sobre les mateixes de planta baixa. Rera l’escena hi ha els camerins i dutxes d’actors.

- Planta segona (nivell +7.81): Nivell tècnic amb galeries tècniques i cabina de control rera la sala polivalent.

Actualment l’obra civil corresponent al teatre està acabada, el volum de la sala està definit, la caixa escènica amb les galeries i la pinta està construïda. Les instal·lacions nomes estan pendents d’una posada en marxa per tal de verificar el seu correcte funcionament. Actualment l’edifici es troba tancat per manca d’equipament escenotècnic que es desenvoluparà en varies fases:

1a FASE. EXECUTADA. Nº VISAT 2006030005 (24 de novembre de 2006) • equipament de la platea amb grades retràctils i butaques • construcció de plataforma elevadora per al fossar d’orquestra • construcció del paviment registrable de part de l’escenari

MD.3 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE DEL PONT DE LLUM

3.01 Descripció de la solució adoptada L’objectiu és la instal·lació del pont de llum del Teatre “La Sala” d’Argentona. El pont de llum es situa al centre de la sala, amb accés des de la pinta superior. És un element molt simple però alhora singular que pot caracteritzar la sala i multiplicar les seves possibilitats. És una plataforma penjada a una alçada determinada que sense destobar la visual de la cabina de control sobre la boca d’escena permeti il·luminar tant l’escena com la mateixa platea. La barana de la plataforma és un sistema tubular electrificar per poder penjar focus dirigits tant cap a l’escena com als quatre angles de la sala, donat que entre les configuracions possibles de la sala també es contempla la seva utilització com a pista de ball amb unes necessitats d’il·luminació completament distintes a les d’un espectacle teatral. Al pont s’hi accedirà des del sostre tècnic actual mitjançant una escala. Estructuralment, aquest pont es penjarà de les encavallades metàl·liques de la coberta. 3.02 Compliment dels paràmetres urbanístics a. Normatives de disciplina urbanístiques i ordenances municipals

• Normes Urbanístiques P.G.M. • Ordenances Metropolitanes d'Edificació.

b. CTE. Codi Tècnic de l’Edificació

c. LOE. Llei d’Ordenació de l’Edificació

3.03 Descripció geomètrica 3.03.1 Relació de superfícies d’actuació

La superfície d’actuació és de 18,50 m². MD.4 PRESTACIONS DE L’EDIFICI

- El projecte complirà amb el R.D. 314/2006 del Codi Tècnic d’Edificació (BOE 28 de març de 2006), que conté les exigències bàsiques que han de complir els edificis, desenvolupades en els documents bàsics següents: ● CTE DB SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI

No és d’aplicació ● CTE DB SU SEGURETAT D’UTILITZACIÓ

No és d’aplicació ● CTE DB HE ESTALVI D’ENERGIA

No és d’aplicació ● CTE DB SE SEGURETAT ESTRUCTURAL

ÉS D’APLICACIÓ. Que no es produeixin en l’edifici o parts del mateix, danys que tinguin en el seu origen o afectin a la cimentació, els pilars o jàsseres, les bigues, els forjats, els murs de càrrega o altres elements estructurals, i que comprometen directament la resistència mecànica i l'estabilitat de l’edifici.

● CTE DB SE-AR SEGURETAT ESTRUCTURAL ACCIONS EN L’EDIFICACIÓ

No és d’aplicació ● CTE DB SE-C SEGURETAT ESTRUCTURAL FONAMENTS

No és d’aplicació ● CTE DB HS SALUBRITAT

No és d’aplicació i amb el compliment del Decret 21/2006 d’ecoeficiència en els edificis. No és d’aplicació

- El projecte compleix i incorpora totes les disposicions pertinents de la normativa bàsica vigent i en general totes les disposicions d’obligat compliment, especialment aquelles relacionades amb qüestions de seguretat.

MD.5 RESUM DE CARACTERÍSTIQUES ECONÒMIQUES

1.1 PONT DE LLUM 29.671,45 91,69%1.1.1 ENDERROCS 42,03 0,13%1.1.2 ESTRUCTURA 9.221,57 28,49%1.1.3 BARANES 2.564,65 7,92%1.1.4 PAVIMENTS I REVESTIMENTS 3.253,30 10,05%

1.1.4.1 PAVIMENTS 1.544,33 1.1.4.2 PINTURES 1.708,97

1.1.5 INSTALACIONS 4.819,78 14,89%1.1.6 LUMINARIA 5.427,56 16,77%1.1.7 MESURES COMPLEMENTARIES 4.342,56 13,42%

1.1.7.1 BASTIDES 1.848,00 1.1.7.2 PROTECCIONS 1.678,56 1.1.7.3 PROVEIMENT ENERGIA 816,00

1.2 BARRES DE LLUM 1.593,93 4,93%1.3 ESS 647,24 2,00%1.4 GESTIÓ DE RESIDUS 449,64 1,39%

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL D'OBRA 32.362,26 100,00%

Despeses Generals 13,00% 4.207,09 Benefici industrial 6,00% 1.941,74 SUMA DE G.G. y B.I. 6.148,83

subtotal 38.511,09 IVA 16,00% 6.161,77

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE D'OBRA 44.672,86

Aquest pressupost d’execució per contracte d’obra puja, a la quantitat de :QUARANTA-QUATRE MIL SIS-CENTS SETANTA-DOS EUROS AMB VUITANTA SIS CÈNTIMS

IMPORT CONTROL DE QUALITAT 485,44 IVA 16,00% 77,67

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE CONTROL DE QUALITAT 563,11 Aquest pressupost d’execució per contracte control de qualitat puja, a la quantitat de :CINC-CENTS SEIXANTA-TRES EUROS AMB ONZE CÈNTIMS

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE CONJUNT 45.235,97 Aquest pressupost d’execució per contracte conjunt:QUARANTA-CINC MIL DOS-CENTS TRENTA-CINC EUROS AMB NORANTA SET CÈNTIMS

Argentona, juny de 2009

J. FRANCESC GUÀRDIA RIERA, arqte.

MC. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

MC.0 TREBALLS PREVIS Abans de procedir a l’execució de qualsevol treball dins l’edifici, es replegaran les grades retràctils, protegint-les, i es protegirà el paviment amb mantes de prou densitat com perquè la caiguda de qualsevol objecte no pugui malmetre el paviment Per a procedir a l’execució dels treballs estructurals, s’haurà de contractar els serveis de lloguer de grup electrogen. Per a l’execució dels treballs, a una altura de més de 10m, es procedirà a la instal·lació de bastida perimetral a l’àmbit de treball, tenint en compte el repartiment homogeni de les càrregues de la pròpia bastida, així de qualsevol element estructural que pugui arribar-se a recolzar-hi, sobre el paviment, i amb proteccions perimetrals de seguretat. Si per al subministrament de materials s’emprés qualsevol tipus de transport per dins l’escenari i la platea, es tindrà en compte el repartiment de càrregues i la protecció de la zona on aquest hagi d’actuar. Es preveu que el nou pont de llum tingui accés a través de la pinta sobre la platea, pel que serà necessari desmuntar parcialment la barana de l’ull central per a permetre el pas dels futurs usuaris. Els elements que sorgeixin es repassaran i es reutilitzaran per a tancar transversalment a la zona del replà d’arribada de la nova escala, envers el forat remanent MC.1 ESTRUCTURA 1.1. Tipologia estructural La present memòria documenta tècnicament el projecte d’un Pont de Llum inclòs al projecte d’equipament escenotècnic del teatre “La Sala” d’Argentona. Aquest projecte que preveu l’adequació acústica de la sala, la reforma del sostre de la platea, l’adequació de l’escenari i el cablejat de comunicacions mínim, proposa la disposició d’una plataforma elevada, penjant de l’estructura del sostre existent on es disposarà equipament lumínic, acústic i mecànic de suport a l’ús de la sala. La plataforma, de forma el·líptica, està formada per perfils tubulars rectangulars i consta de dues barres principals 180.100.5mm separades entre elles 60cms i disposades a tot el llarg de la peça on es recolzen un seguit de corretges perpendiculars 180.100.5mm que surten en voladís per subjectar un perfil perimetral UPN-180. La plataforma penja de quatre pilars compostos per dos perfils UPN-120 ancorats per parelles als perfils principals i separats entre ells aproximadament 5mts. Aquests es recolzen a les encavallades principals de la sala mitjançant dos perfils travessers IPE-220 perpendiculars a l’estructura principal i disposats sota el forjat existent. Per rigiditzar la plataforma respecte els esforços horitzontals s’han disposat diagonals en les dues direccions principals de l’estructura. En la direcció longitudinal de la plataforma es disposen dues creus de Sant Andreu tot coincidint amb els perfils principals formades per dos tirants diàmetre 20mm amb maneguets tensors en un sentit i per una xapa plana de 200x10mm que treballa com a muntant de l’escala per accedir a la plaforma, a l’altre. En direcció transversal entre els pilars dels pòrtics principals es disposen uns tubulars 50.5mm per sobre l’alçada de pas que es perllonguen en diagonal per l’altra cara del pilar fins arribar al punt trobada entre el cordó inferior de les encavallades de la sala i els perfils IPE de recolzament transversal.

Finalment i donada la configuració del forjat existent amb la presència d’un seguit de perforacions en sentit longitudinal de les encavallades que tallen la continuïtat de les corretges transversals, es disposen diagonals de trava del cordó inferior de les dues encavallades on s’hi recolza la plaforma formades per tubs quadrats 100.100.5mm. Totes les unions dels elements de la plataforma són soldades en taller amb la disposició de platabandes de continuïtat a la trobada de les corretges amb els perfils principals. En canvi, la unió dels elements de recolzament de la plataforma a l’estructura existent, es realitza a obra mitjançant cargols. 1.2. Estat de càrregues PLATAFORMA PONT D’IL.LUMINACIÓ Forjat: Corretges tubulars i religa metàl·lica Corretges: Continues Pes propi: 0,50 kN/m2 Sobrecàrrega d’ús: 2,00 kN/m2 Càrregues permanents: 1,00 kN/m2 Sobrecàrrega de neu: - kN/m2 TOTAL 3,50 kN/m2 1.3. Càrregues linials considerades Com a carregues lineals verticals s’han considerat : - 2 kN/m d’ús per a les baranes i balcons - 1 kN/m de pes propi de les baranes Com a carregues lineals horitzontals s’han considerat : - 1,6 kN/m d’ús per a les baranes i balcons 1.4. Característiques dels materials Estructura metàl·lica - Les peces d’estructura metàl·lica es realitzaran amb acer del tipus S275-JR. - Límit elàstic: 275 N/mm2 - Mòdul de deformació: 214 kN/mm2 La modificació d’una d’aquestes dades haurà d’ésser aprovada per la Direcció Facultativa. 1.5. Coeficients de seguretat adoptats Nivell de control de l’estructura: Normal Estructura metàl·lica - Coeficient de majoració de les accions:

1,50 en elements en els que no hi han empentes del vent. 1,33 en elements en els que hi han empentes del vent.

- Coeficient de minoració del material: 1,05 relatius a la plastificació del material 1,05 relatius als fenòmens d’inestabilitat 1,25 relatius a la resistència última del material o secció, i la resistència dels mitjans d’unió

La modificació d’una d’aquestes dades haurà d’ésser aprovada per la Direcció Facultativa. 1.6. Hipòtesis de càlcul Hipòtesis elementals G: Accions permanents (pes propi i càrregues permanents) P: Pretesat Q: Accions variables (sobrecàrregues d’ús, neu i vent (⇒, ⇐)) Ad: Acció accidental (sisme)

Hipòtesis combinades en estat límit últim Situació permanent o transitòria:

∑ ∑≥ >

+++1 1

,,0,1,1,,, ·····j i

ikiiQkQPjkjG QQPG ψγγγγ

Situació extraordinària:

∑ ∑≥ >

++++1 1

,,2,1,1,11,,, ······j i

ikiiQkQdPjkjG QQAPG ψγψγγγ

Situació sísmica:

∑ ∑≥ >

+++1 1

,,2, ·j i

ikidjk QAPG ψ

Hipòtesis combinades en estat límit de servei Combinació d’accions característica:

∑ ∑≥ >

+++1 1

,,01,, ·j i

ikikjk QQPG ψ

Combinació d’accions freqüent:

∑ ∑≥ >

+++1 1

,,21,1,1, ··j i

ikikjk QQPG ψψ

Combinació d’accions quasi permanent:

∑ ∑≥ ≥

++1 1

,,2, ·j i

ikijk QPG ψ

Acers conformats: C.T.E. DB SE-AE, C.T.E. DB SE-A,

categoria d’ús A (zones residencials), neu per altitud inferior o igual a 1000 m

Acers laminats: C.T.E. DB SE-AE, C.T.E. DB SE-A, categoria d’ús A (zones residencials), neu per altitud inferior o igual a 1000 m

Desplaçaments: Accions característiques 1.7. Acció de la neu Degut al caràcter de la intervenció, rehabilitació de la estructura existent, i al tipus d’estructura resultant, en aquest cas, no s’ha considerat l’acció del vent. 1.8. Acció del vent Degut al caràcter de la intervenció, rehabilitació de la estructura existent, i al tipus d’estructura resultant, en aquest cas, no s’ha considerat l’acció del vent. 1.9. Accions tèrmiques i reològiques Segons l’article 3.4.2 del CTE SE-AE , donat que l’edificació té una longitud igual o menor a 40 metres, no s’introdueixen en l’estructura els efectes produïts per l’acció tèrmica, ni els reològics. 1.10. Accions sísmiques Degut al caràcter de la intervenció, rehabilitació de la estructura existent, i al tipus d’estructura resultant, en aquest cas, no s’ha considerat l’acció sísmica. 1.11. Límits de deformació Assentaments admissibles de fonamentació D’acord amb la norma CTE SE-C, article 2.4.3, i en funció del tipus de terreny, tipus i característiques de l’edifici, es considera acceptable un assentament màxim admissible de 2,5cm Límits de deformació de l’estructura Segons el que ve exposat a l’article 4.3.3 de la norma CTE SE, s’han verificat a l’estructura les fletxes dels diferents elements. S’ha verificat tan el desaplom local com el total d’acord amb el que ve exposat a l’article 4.3.3.2 de la citada norma. Formigó armat Per al càlcul de les fletxes en els elements flectats, bigues i forjats, es tindran en compte tant les deformacions instantànies com les diferides, calculant les inèrcies equivalents d’acord amb el que ve indicat a la norma.

Per el càlcul de les fletxes s’ha tingut en compte tant el procés constructiu, com les condicions ambientals, edat de posada en càrrega, d’acord a unes condicions habituals de la pràctica constructiva a l’edificació convencional. Per tant, a partir d’aquests suposats s’estimen els coeficients de fluència pertinents per a la determinació de la fletxa activa, suma de las fletxes instantànies més les diferides produïdes amb posterioritat a la construcció dels envans. En els elements de formigó armat s’estableixen els següents límits:

Fletxes actives màximes relatives i absolutes per elements de Formigó Armat i Acer Estructura solidària amb altres elements Estructura no solidària amb altres

elements Elements flexibles Elements rígids BIGUES I LLOSES Relativa: f /L<1/350 FORJATS Relativa: f /L<1/350

Relativa: f /L<1/350 Relativa: f /L<1/350

Relativa: f /L<1/300 Relativa: f /L<1/300

Fletxes totals màximes relatives per elements de Formigó Armat i Acer

Estructura solidària amb altres elements Estructura no solidària amb altres elements Elements flexibles Elements flexibles BIGUES, LLOSES I FORJATS Relativa: f /L<1/300 Relativa: f /L<1/300 Relativa: f /L<1/300

Desplaçament horitzontal Local Total Desaplom relatiu a l’alçada entre plantes: f /h<1/250

Desaplom relatiu a l’alçada total de l’edifici: f /H<1/500

1.12. Resistència al foc 1.12.1 Estabilitat al foc exigible als elements ESTRUCTURALS

Justificació. Ús de l’edifici: Públic (Alçada màxima evacuació H<28m) Segons CTE-BD SI (taula 3.1): R 90 sobre rasant

Els requeriments finals de l’estructura dependran de la tramitació de l’expedient d’activitats corresponent.

1.13. Bases de càlcul Les seccions de formigó es calculen considerant el període plàstic del diagrama tensió-deformació, amb distribució parabòlica-rectangular, seguint la teoria dels dominis de deformació, en el càlcul a trencament. Els pilars de formigó es calculen pels àbacs de roseta, seguint la teoria de la flexocompressió esviada. Els elements metàl·lics es calculen elàsticament. 1.14. Programes emprats Nom del programa: Metal 3D Versió i data: Versió 2009.1.j. Juny 2008 Llicència 76356 Empresa distribuïdora: CYPE Ingenieros, S.A. 1.15. Tipus d’anàlisis efectuades pels programes 1.15.1. Metal 3D

Descripció dels problemes a resoldre METAL 3D ha estat concebut per a realitzar el càlcul d’estructures tridimensionals (3D) definides amb elements tipus barres en l’espai i nusos en la intersecció de les mateixes. Es pot utilitzar qualsevol tipus de material per a barres i es defineix a partir de les característiques mecàniques i geomètriques. Si el material que s’usa és acer o fusta, s’obtindrà el seu dimensionat de forma immediata.

Descripció de l’anàlisi efectuada pel programa El programa considera un comportament elàstic i lineal dels materials. Les barres definides són elements lineals. Les càrregues aplicades en les barres es poden establir en qualsevol direcció. El programa admet qualsevol tipologia: uniformes, triangulars, trapezoïdals, puntuals, moments i increment de temperatura diferent en cares oposades. En els nusos es poden col·locar càrregues puntuals, també en qualsevol direcció. El tipus de nus que s’utilitza és totalment genèric, i s’admet unions encastades, articulades, encastades elàsticament, així com vinculacions entre les barres, i d’aquestes als nusos. És possible definir excentricitats de l’eix de la barra respecte al nus al qual es connecta. Es pot utilitzar qualsevol tipus de recolzament, inclús la definició de recolzaments elàstics en qualsevol direcció. També és possible utilitzar desplaçaments imposats per a cada hipòtesis de càrrega. En els recolzaments en els quals incideix una única barra vertical (segons l’eix Z). Permet definir una sabata aïllada o un encepat de formigó armat. Si aquesta barra és metàl·lica, permet definir una placa d’ancoratge metàl·lica. Les hipòtesis de càrrega que es poden establir no tenen límit en quan a Pes Propi, Sobrecàrrega, Vent, Sisme i Neu. A partir de les hipòtesis bàsiques es poden definir i calcular qualsevol tipus de combinació amb diferents coeficients de combinació.

És possible establir fins a 8 estats de combinacions diferents: - Hipòtesis simples - Formigó (Estats límits últims) - Fonamentació. Equilibri (Estats límits últims) - Fonamentació. Tensions del terreny (Tensions admissibles) - Genèriques. - Desplaçaments - Acer (laminat i armat) - Acer (conformat)

Per a cada estat és possible definir qualsevol número de combinacions, indicant el seu nom i coeficients. A partir de la geometria i càrregues que s’introdueixin, s’obté la matriu de rigidesa de l’estructura, així com les matrius de càrregues per hipòtesis simples. S’obtindrà la matriu de desplaçaments dels nusos de l’estructura, invertint la matriu de rigidesa pels mètodes frontals. Després de trobar els desplaçaments per hipòtesis, es calculen totes les combinacions per a tots els estats, i els esforços en qualsevol secció a partir dels esforços en els extrems de les barres i les càrregues aplicades en les mateixes.

MC.2 REVESTIMENTS I PAVIMENTS El paviment del pont de llum s’executarà amb taulells fenònilcs de 30mm de gruix, recolzats sobre perfileria d’acer en L30 mm, fixada mecànicament sobre estructura del pont, amb interposició intermitja de banda de neoprè. L’especejament serà el grafiat en plànols. L’escala es formarà amb xapa continua en petja i contrapetja tipus “cacauet” d’alumini, de 3 mm de gruix, fixada sobre perfils L20 mm soldats a xapes laterals estructurals, amb banda de neoprè intermitja. Es pintaran tots els elements metàl·lics amb pintura a lésmalt sintètic mate, color negre, amb dues capes dímprimació antioxidant i dues dácabat. La part inferior del paviment anirà pintada a l’esmalt sintètic, de color blanc, per actuar com a reflectant de la lluminària.

MC.3 BARANES Es preveu l’execució de baranes amb doble finalitat, protecció i alhora ser aptes per rebre focus d’il·luminació teatral, per a la seva execució s’utilitzarà tub d’acer de diàmetre 48.3, amb unions roscades i soldades a l’estructura del pont. Es preveu una barra d’ancoratge per a llums cada 30 cm d’alçada, i algunes doblades fora del perímetre del pont, de manera que es pugui il·luminar en vertical, sobretot necessàries per a l’ús de la platea com a sala (ball, etc…) MC.4 PREINSTAL·LACIÓ CABLEJAT Es preveu la instal·lació de safates de connexió a través de la pinta amb la safata existent a un dels laterals, de manera de poder passar, quan sigui necessari, la interconnexió entre la cabina de control i el pont de llum. MC.5 ENLLUMENAT Es preveu, a la part inferior del pont, la realització d’una lluminària que abastarà tota la part opaca. Per a la realització d’aquesta, es preveu l’execució “in situ” de fluorescents, amb tubs de 18W i 600 mm de llarg, mitjançant perfileria auxiliar de suport, per a col·locar-hi els casquets i cebador (aïllats amb bandes de neoprè), i canal de PVC per allotjar-hi els balasts. Es pintarà de blanc la part inferior del paviment, com a element reflector Inferiorment, es realitzarà l’element difusor amb tela translúcida per a la il·luminació de la sala, format per perfil d'acer perimetral L de 120x50x5 mm, ancorada amb mitjans mecànics a estructura del pont, i doble tela, per a permetre la neteja superior i que qualsevol element que pugui generar ombra quedi difós, al quedar separat de la tela inferior difusora. La tela superior serà tipus Nereide transparent, fixada amb perfileria tipus BS350/01 de Barrisol, i l’inferior tipus Blanc Venus translúcida, fixada amb perfileria tipus BS350/01 de Barrisol L’encesa de la lluminària es durà a terme des del quadre de la cabina de control. MC.6 BARRES Es preveu l’execució de barres laterals per a cobrir l’àmbit d’il·luminació, que per dimensions del pont de llum, no quedin coberts Per a la seva execució s’utilitzarà tub d’acer de diàmetre 48.3, amb unions roscades. Es preveuen tres barres verticals i quatre horitzontals per a cada costat. Les barres verticals assumiran la funció portant, i per això s’ancoraran a paviment i sostre, eludint en qualsevol cas de ser ancorades en revestiment, sempre en element portant. Argentona, juny de 2009


CN. COMPLIMENT DE LA NORMATIVA

CN.1 COMPLIMENT DE LA NORMATIVA DE DISCIPLINA URBANÍSTICA I DE LES ORDENANCES MUNICIPALS

• Normes Urbanístiques P.G.M. • Ordenances Metropolitanes d'Edificació.

1. Contractes Contractes de les Administracións públiques

RD legislativo 2/200 16.06 M. Hisenda (BOE 21/06/00). Correcció d’errades BOE 05/07/95

Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques

RD 1098/2001 M. Hisenda (BOE 26/10/01)

Plec de Clàusules Administratives Generals per a la contractació d’obres de l’Estat

D 3854/70 31/12 M. Hisenda (BOE 16/02/71)

Fixació del percentatge de despeses previst en el Reglament general de contractació de l’estat

O 04/07/55 Dep. Sanitat i S. Social (DOGC 20/07/88)

2. Proyectes i direcció d’obres Ley de Ordenación de la Edificación.

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105

Codi Tècnic de l’Edificació

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006)

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación

D 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación

O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de març

Certificado final de dirección de obras

D. 462/71 (BOE: 24/3/71)

Registre de Materials de l’ITEC

O 26/06/96 (DOGC 05/07/96)

3. Amidaments, preus, terminis, revisions i classificació dels contractistes Establiment de les unitats legals de mesura

RD 1317/89 27/810 (BOE: 03/11/89). Modificació OM 15/10/87

Ordre Ministerial de 12 de juny de 1968

OM 12/06/68 (BOE: 25/07/68)

Costos honoraris de les diferents categories laborals

OM 14/03/69 (BOE: 28/03/69). Modificació OM 21/05/79

Formules de revisió de preus

D 3650/70 19.12 (BOE: 29/12/70)

Complement RD 2167/81 (BOE: 24/09/81)

4. Plecs de Prescripcions Tècniques Generals

Pliego de condiciones técnicas de la Dirección General de Arquitectura de 4 de Junio de 1973

Pliego de Condiciones Generales de la Edificación del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España de 1989

Pliego de Condiciones Generales de ‘ndole Facultativa del Consejo General de Arquitectos de España de 1986

Pliego de prescripciones técnicas generales para tuberías de saneamiento de poblaciones

O.15.09.86 BOE 23.09.86

5. Normativa de seguretat i salut Disposiciones mínimas de seguridad y de salud en las obras de construcción

R.D. 604/2006, 19 de mayo (BOE: 26/05/2006) pel que es modifican el RD 39/1997, de 17/01, pel que s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció, i el RD 1627/97, de 24/10, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salud en les obres de construcció

Ordenança general de seguretat i higiene en el treball O 09.03.71 M. Treball BOE 16.03.71 Correcció d’errades BOE 06.04.71

Requisits mínims de seguretat i salut als llocs de treball RD 486/97 14.04 BOE 23.04.97

Ordenança de treball per a les indústries de la construcció, del vidre i la ceràmica (cap. XVI) O 28.08.70 M. Treball BOE 5, 7, 8, 9.9.70 Correcció d’errades BOE 17.10.70

Interpretació de diversos articles de l’ordenança BOE 28.11.70 i 05.12.70

Reglament de seguretat i higiene en el treball per a la indústria de la construcció O 20.05.52 M. Treball BOE 15.06.52

Modificació BOE 22.12.53

Prevenció de riscos laborals Llei 31/95 Cap d’Estat BOE 10.11.95

Disposicions mínimes per a la protecció de la salut i seguretat dels treballadors en front al risc elèctric.

RD 614/01 08.06 M. Presidència BOE 21.06.01

Protecció de la seguretat i la salut dels treballadors exposats a riscos derivats d'atmosferes explosives en el lloc de treball

RD 681/03 12.06 M. Presidència BOE 18.06.03

Regulació de les emissions sonores a l'entorn degudes a determinades màquines d'ús a l'aire lliure RD 212/02 22.02 M. Presidència BOE 01.03.02

Serveis de prevenció de riscos laborals per al personal al servei de l’administració de la Generalitat D 312/98 1.12 DOGC 11.12.98

"Actualiza el anexo IV de la Resolución de 20 de abril de 1999, de la Dirección General de Industria y Tecnología"

Res. 28.07.00 M.Ciencia y Tecnologia BOE 08.09.00

S'aprova el model de llibre d'incidències en obres de construcció

O. de 12 de gener de 1998 (DOGC: 27/01/98)

"Actualiza el anexo IV de la Resolución de 25 de abril de 1996, por la que se regula las condiciones para la comercialización y libre circulación intracomunitaria de los equipos de protección individual"

Res. 27.05.02 M.Ciencia y Tecnologia BOE 04.07.02

Ley de prevención de riesgos laborales Reforma del marco normativo de la prevención de riesgos laborales

Ley 31/1995. 8/11 (BOE: 10/11/95) Ley 54/2003. 12/12 (BOE: 13/12/2003)

Reglamento de los servicios de prevención

R.D. 39/1997. 17 de enero (BOE: 31/01/97). Modificacions: RD 780/1998. 30 abril (BOE:01/05/98)

Disposiciones mínimas en materia de señalización, de seguridad y salud en el trabajo R.D. 485/1997. 14 abril (BOE: 23/04/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo

R.D. 486/1997. 14 de abril (BOE: 23/04/97) En el capítol 1 exclou les obres de construcció, però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de cargas que entrañe riesgos, en particular dorso lumbares, para los trabajadores

R.D. 487/1997 .14 abril (BOE: 23/04/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas al trabajo con equipos que incluyen pantallasde visualización

R.D. 488/97. 14 abril (BOE: 23/04/97)

Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentesbiológicos durante el trabajo

R.D. 664/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)

Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo

R.D. 665/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud, relativas a la utilización por los trabajadores deequipos de protección individual

R.D. 773/1997.30 mayo (BOE: 12/06/97)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equiposde trabajo

R.D. 1215/1997. 18 de julio (BOE: 07/08/97) transposició de la directiva 89/655/CEE modifica i deroga alguns capítols de la “ordenanza de seguridad e higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

Protección a los trabajadores frente a los riesgos derivados de la exposición al ruido durante eltrabajo

R.D. 1316/1989. 27 octubre (BOE: 02/11/89)

Protección contra riesgo eléctrico

R.D. 614/2001. 8 junio (BOE: 21/06/01)

Instrucción técnica complementaria mie-apq-006. Almacenamiento de líquidos corrosivos R.D 988/1998 (BOE: 03/06/98)

Reglamento de seguridad e higiene del trabajo en la industria de la construcción

O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52) modificacions: O. 10 diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53) O. 23 septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66) ART. 100 A 105 derogats per O. DE 20 gener de 1956

Reglamento general sobre seguridad e higiene andamios O. de 31 de enero de 1940. ANDAMIOS: CAP. VII, ART. 66º A 74º (BOE: 03/02/40)

Ordenanza del trabajo para las industrias de la construcción, vidrio y cerámica O. de 28 de agosto de 1970. ART. 1º A 4º, 183º A 291º Y ANEXOS I Y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) correcció d'errades: BOE: 17/10/70

Señalización, balizamiento, limpieza y terminación de obras fijas en vías fuera de poblado O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87)

Reglamento de aparatos elevadores para obras

O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77) modificació:O. de 7 de marzo dE 1981 (BOE: 14/03/81)

Instrucción técnica complementaria mie-aem 2 del reglamento de aparatos de elevación ymanutención referente a grúas-torre desmontables para obras.

R.D. 836/2003. 27 juny, (BOE: 17/07/03). vigent a partir del 17 d’octubre de 2003. (deroga la O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) i la modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90))

Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto O. de 31 octubre 1984 (BOE: 07/11/84)

Normas complementarias del reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto O. de 7 enero 1987 (BOE: 15/01/87)

Ordenanza general de seguridad e higiene en el trabajo O. de 9 de marzo DE 1971 (BOE: 16 I 17/03/71) correcció d'errades (BOE: 06/04/71) modificació: (BOE: 02/11/89) derogats alguns capítols per: LEY 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 I RD 1215/1997

S'aprova el model de llibre d'incidències en obres de construcció O. de 12 de gener de 1998 (DOGC: 27/01/98)

6. Requisits bàsic de qualitat

REQUISIT BÀSIC DE FUNCIONALITAT

Accessibilitat

Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques

Llei 20/91 DOGC: 25/11/91

Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91

D 135/95 DOGC: 24/3/95

Condicions bàsiques d'accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per a l'accés y utilització dels espais pública urbanitzats i edificacions

Reial Decret 505/2007 (BOE 113 de l'11/5/2007)

CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007)

Telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrer (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

REQUISIT BÀSIC DE SEGURETAT

Seguretat estructural

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 DB SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 DB SE 2 Aptitud al servei


Seguretat en cas d’incendis

CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi


Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis complementaris a l’NBE-CPI-91

D 241/94 (DOGC: 30/1/95)

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales (RSCIEI)

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Seguretat d’utilització

CTE DB SU Seguretat d’Utilització

SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

SU-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades

SU-3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament”

SU-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació

SU-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament

SU-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment


REQUISIT BÀSIC D’HABITABILITAT

Estalvi d’energia

CTE DB HE Estalvi d’Energia

HE-1 Limitació de la demanda energètica

HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (RITE)

HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària

HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) Donada la incidència en diferents àmbits es torna a referenciar en cadascun d’ells

Procedimiento Bàsico para la certificación energética de los edificios de nueva construcción

Real Decret 47/2007 (BOE 31/1/2007)

Salubritat

CTE DB HS Salubritat

HS 1 Protecció enfront de la humitat

HS 2 Recollida i evacuació de residus

HS 3 Qualitat de l’aire interior

HS 4 Subministrament d’aigua

HS 5 Evacuació d’aigües



D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Protecció enfront del soroll

CTE DB HR Protecció davant del soroll

RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007)

Zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas

RD 1367/2007 (BOE 23/10/2007)

NBE-CA-88 condiciones acústicas en los edificios

O 29/9/88 BOE: 8/10/88, aplicable com alternativa al DB HR fins al 24/10/2008

Llei de protecció contra la contaminació acústica

Llei 16/2002, DOGC 3675, 11.07.2002

Ley del ruido

Ley 37/2003, BOE 276, 18.11.2003


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

7. Sistemes estructurals

CTE DB SE Seguretat Estructural

SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 Aptitud al servei

SE AE Accions en l’edificació

SE C Fonaments

SE A Acer

SE M Fusta

SE F Fàbrica


NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación

RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

NRE-AEOR-93. norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges

O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

EFHE Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón estructural realizado con elementos prefabricados

RD 642/2002 (BOE: 6/08/02)

EHE Instrucción de Hormigón Estructural

RD 2661/98 de 11 desembre (BOE: 13/01/99)

8. Sistemes constructius

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat


Materials i elements de construcció

RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos

O 18/12/92 (BOE: 26/12/92)

UC-85 recomanacions sobre l’ús de cendres volants en el formigó

O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85)

RC-03 Instrucción para la recepción de cementos

RD 1797/2003 (BOE: 16/01/04)

9. Instal·lacions

Instal·lacions de protecció contra incendis

Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios (RIPCI)

RD 1942/93 (BOE 14/12/93)

Instal·lacions de parallamps

CTE DB SU-8 Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp


Instal·lacions d’electricitat

Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006

Fecsa-Endesa Normes Tècniques particulars relatives a les inatal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç

Resolució ECF/45/2006 (DOGC 22/2/2007)

Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió

D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004)

Procediment administratiu per a l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió

Instrucció 7/2003, de 9 de setembre

Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges

Instrucció 9/2004, de 10 de maig

Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques

Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)

Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación

RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcció d’errors (BOE: 18/1/83)

Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación

Resolució 19/6/84 (BOE: 26/6/84)

Reglamento de líneas aéreas de alta tensión

D 3151/1968

Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energia eléctrica

RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000)

Instal·lacions d’il·luminació

CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació


CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada


Instal·lacions d’ascensors

Disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 95/16/CE, sobre ascensores

RD 1314/97 (BOE: 30/9/97) (BOE 28/07/98)

Aplicació del RD 1314/1997, de disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors

O 31/06/99 (DOGC: 11/06/99)correcció d’errades (DOGC: 05/08/99)

Reglamento de aparatos elevadores

O 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcció d’errades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81)

Aclariments de diferents articles del reglamento de aparatos elevadores

O 23/12/81 (DOGC: 03/02/82)

Reglamento de aparatos de elevación y su manutención Instrucciones Técnicas Complementarias

(Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23)

RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulació de l’aplicació (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90)

ITC-MIE-AEM-1 Instrucción Técnica Complementaria referida a ascensores electromecánicos. (Derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats)

O. 23/09/87 (BOE: 6/10/87, 12/05/88, 21/10/88, 17/09/91, 12/10/91)

Prescripciones Técnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 y aprobación de descripciones técnicas

derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats.

Resolució 27/04/92 (BOE: 15/05/92)

Condiciones técnicas mínimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones periódicas

O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81)

Condicions tècniques de seguretat als ascensors

O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90)

Aplicació per entitats d’inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i inspecció periòdica

Resolució 22/06/87 (DOGC 20/07/87)

Se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas

Resolució ¾/97 (BOE: 23/4/97)correcció d’errors (BOE: 23/5/97)

Se autoriza la instalación de ascensores con máquinas en foso

Resolució 10/09/98 (BOE: 25/9/98)

Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes

RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005)

Instal·lacions de fontaneria

CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua


CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària


Criterios sanitarios del agua de consumo humano

RD 140/2003 (BOE 21/02/2003)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi.

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la Generalitat de Catalunya)

D 202/98 (DOGC: 06/08/98)

Regulación de los contadores de agua fría

O 28/12/88 (BOE: 6/3/89)

Instal·lacions d’evacuació

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües


Instal·lacions de recollida i evacuació de residus

CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus


Instal·lacions de ventilació

CTE DB HS 3 Qualitat de l’aire interior


Instal·lacions de telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones.

(deroga el RD. 279/1999, (BOE: 9/03/99; d’aplicació a Catalunya en quant al servei de telefonia bàsica).

RD 401/2003 (BOE: 14/06/2003)

Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003.

Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)

Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l’accés al servei de telecomunicacions per cable

D 116/2000 (DOGC: 27/03/00)

Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d’emissions terrestres i de satèl·lit.

D 117/2000 (DOGC: 27/03/00)

Reglament del registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya

D 360/1999 (DOGC: 31/12/99) D. 122/2002 (DOGC: 30/04/2002)

Instal·lacions tèrmiques

CTE DB HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (remet al RITE)


RITE Reglamento de Insal·laciones Térmicas en los Edificios

RD 1751/1998 (BOE: 6/8/98) modificat pel RD 1218/2002 (BOE: 3/12/02)

Procediment d’actuació de les empreses instal·ladores-mantenidores de les entitats d’inspecció i control i dels titulars en les instal·lacions regulades pel reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementaries.

O 3.06.99 (DOGC: 11/05/99)

Requisitos mínimos de rendimiento de las calderas

RD 275/1995

Aplicación de la Directiva 97/23/CE relativa a los equipos de presión y que modifica el RD 1244/1979 que aprobó el reglamento de aparatos a presión.

(deroga el RD 1244/79 en los aspectos referentes al diseño, fabricación y evaluación de conformidad)

RD 769/99 (BOE: 31/06/99)

Reglamento de aparatos a presión. Instruciones técnicas complementarias (en vigor per als equips exclosos o no contemplats al RD 769/99)

RD 1244/79 (BOE: 29/5/79) correcció d'errades (BOE: 28/6/79) modificació (BOE: 12/3/82)

Instal·lacions de combustibles

Gas natural i GLP

Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias

RD 919/2006 (BOE: 4/9/2006)

Reglamento general del servicio público de gases combustibles

D 2913/73 (BOE: 21/11/73)modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones mig

O 18/11/74 (BOE: 6/12/74)modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84) quedarà derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones tècnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Gas-oil

Instrucción Técnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolíferas para uso propio"

RD 1523/99 (BOE: 22/10/99) 10. Control de qualitat

Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción

RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995.

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Control de qualitat en l'edificació

D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a l'autorització administrativa relativa als sostres i elements resistents

O 18/3/97 (DOGC: 18/4/97)

Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació.

R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98)

Autorización de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubiertas

RD 1630/80 (BOE: 8/8/80)

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados

R 30/1/97 (BOE: 6/3/97)

Autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents components de sistemes

D 71/95 (DOGC: 24/3/95) desplegament (o. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95)

11. Residus d’obra i enderrocs

Regulador de la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición

RD 105/2008, d’1 de febrer (BOE: 13/02/2008)

Residus

Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny.

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos

O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero

Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny

12. Medi ambient

Prevenció i control integrats de la contaminació.

Llei 16/02 01.07 Cap d'Estat

BOE 02.07.02

Protecció del medi ambient atmosfèric Llei 38/72 22.12 Cap d'Estat BOE 26.12.72

Desenvolupament de la Llei 38/72 D 833/75 06.02 M. Planif. i Des.

BOE 22.04.75

Correcció d’errades D 833/75 BOE 09.06.75 Modificació D 833/75 D 547/79 20.02 M.

Indústria i Energia BOE 23.03.79

Modificació D 833/75 D 1613/85 01.08 Presid. Govern

BOE 12.09.85

Modificació art. 5 i 6 RD 1613/85 RD 1154/86 11.04 Presid. Govern.

BOE 19.06.86

Aplicació art. 11 Llei 38/72 RD 2512/78 14.10 Presid. Govern.

BOE 28.10.78

Complement i modificació RD 2512/78 RD 2826/79 17.12 Presid. Govern

BOE 20.12.79

Modificació parcial RD 1613/85 RD 1321/92 M. Corts i Secr. Govern

BOE 02.12.92

S'estableixen noves normes sobre la limitació de les emisions a l'atmosfera de determinats agents contaminants

RD 1088/92 11.09 M. Corts i Secr. Govern

BOE 30.09.92

Protecció de l’ambient atmosfèric Llei 22/83 21.11 Presid. Generalitat

DOGC 30.11.83

Desenvolupament Llei 22/83 de Protecció de l'ambient atmosfèric D 322/87 23.09 Dep. Governació

DOGC 25.11.87

Modificació parcial Llei 22/83 (disp. final 5ª.) Llei 7/89 05.06 Dep. Presid. DOGC 09.06.89

Modificació parcial Llei 22/83 (aptat.5 arat.10, art.11,12,13,16,17,18 i art. Nous)

Llei 6/96 18.06 Dep. Presid. DOGC 28.06.96

Avaluació de l’impacte ambiental RD legislatiu 1302/86 28.06 MOPU

BOE 30.06.86

Reglament per a l’execució del RD 1302/86 RD 1131/88 30.09 MOPU BOE 05.10.88 Ordenació, gestió i tributació de l'aigua Llei 6/99 Dep. Presid. DOGC 22.07.99 Avaluació de l’impacte ambiental RD 114/88 07.04 Dep.

Presid. DOGC 03.06.88

Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses D 2414/61 30.11 Presid. Govern

BOE 07.12.61

Correcció d’errades D 2414/61 BOE 07.03.62 Instruccions tècniques complementàries ITC per a l’aplicació del Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses

O 15.03.63 M. Governació BOE 02.04.63

Es regulen les emisions sonores en l'entorn degudes a determinades màquines d'us a l'aire lliure

RD 212/02 22.02 M. Presidència

BOE 01.03.2002

Llei de residus Llei 10/98 21.04 BOE 22.04.98 Reglament per a l’execució de la Llei 20/86 RD 833/88 20.07 MOPU BOE 30.07.88 Modificació RD 833/88 RD 952/97 20.06 BOE 05.07.97 "Plan Nacional de Residuos de Construcción y Demolición 2001-2006" Res.14.06.01 M. Medio

Ambiente BOE 12.07.1

Correcció d'errades Res. 14.06.01 BOE 07.08.01 Text refòs de la llei d'aigües RDL 1/01 20.07 M.Medio

Ambiente BOE 24.07.01

Evacuació i tractament d'aigües residuals Llei 5/81 04.06 Dep. Presid. DOGC 10.06.81

Regulació de l'administració hidràulica a Catalunya. Modifica art. 2,3,4,5,12,13 i 15 de la Llei 5/81

Llei 17/87 13.07 Dep. Presid.

DOGC 27.07.87

Reglament dels tributs gestionats per l'Agència Catalana de l'Aigua D 103/00 06.00 Dep. Medi Ambient

DOGC 13.03.00

Es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la Llista europea de residus.

O MAM/304/02 08.02 M. Medio Ambiente

BOE 19.02.02

Se modifica el anexo I del Real Decreto 1406/1989, de 10 de noviembre, por el que se imponen limitaciones a la comercialización y al uso de ciertas sustancias y preparados peligrosos (Amiant)

O 07.12.01 M. Presidència BOE 14.12.01

Se modifica el anexo I del Real Decreto 1406/1989, de 10 de noviembre, por el que se imponen limitaciones a la comercialización y al uso de ciertas sustancias y preparados peligrosos.

O 25.10.00 M. Presidència BOE 27.10.00

Programa de gestió intracentre de residus sanitaris O 07.07.93 Dep. Sanitat i S. Social

DOGC 21.07.93

Aprovació del procediment telemàtic relacionat amb la formalització de la documentació de control i seguiment de residus i la sol·licitud d'inscripció en el Registre de productors de residus industrials de Catalunya

O. MAB/329/2003 Dep. Medi Ambient

DOGC 25.07.03

Regulació de la gestió dels residus Llei 6/93 15.07 Presid. Generalitat

DOGC 28.07.93

Modificació de la Llei 6/1993 Llei 15/03 13.06 Presid. Generalitat

DOGC 01.07.03

Deroga la disposició final 2ª de la llei 6/1993 D 245/93 14.09 Dep. Medi Ambient

DOGC 22.10.93

Fonts de Gestió de Residus LLEI 16/03 Dep. Medi Ambient

DOGC 01.07.03

Regulació dels enderrocs i altres residus de la construcció D 201/94 26.07 Dep. Medi Ambient

DOGC 08.08.94

Modificació art. 5,6,11 del D 201/94 D 161/01 12.06 Dep. Medi Ambient

DOCG 21.06.01

Regulació de les instal·lacions d'incineració de residus i els límits de les seves emissions a l'atmosfera

D 323/94 04.11 Dep. Medi Ambient

DOGC 16.12.94

Correcció d'errades D 323/94 DOGC 10.03.95 Incineració de residus RD 653/03 30.05 Dep. Medi

Ambient BOE 14.06.03

Aprovació del Programa General de Residus de Catalunya Resol 16.10.95 DOGC 06.11.95 Catàleg de residus de Catalunya D 34/1996 09.01 Dep. Medi

Ambient DOGC 09.02.96

Modificació art.3,5 i 6 D 34/96 i l'annex 1 D 1/97 D 92/99 06.04 Dep. Medi Ambient

DOGC 12.04.99

Acreditació de laboratoris per a la determinació de característiques dels residus O 01.06.95 Dep. Medi Ambient

DOGC 30.06.95

Modificació de l'O 01.06.95 O 26.09.00 Dep. Medi Ambient

DOGC 23.10.00

Disposició del rebuig dels residus en dipòsits controlats D 1/97 07.01 Dep. Medi Ambient

DOGC 13.01.97

Gestió dels residus sanitaris D 27/99 09.02 Dep. Presid. DOGC 16.02.99 Procediment de gestió de residus D 93/99 06.04 Dep. Medi

Ambient DOGC 12.04.99

Deroga la disposició addicional 3ª del D 93/99 D 219/01 01.08 Dep. Medi Ambient

DOGC 07.08.01

Ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn Llei 6/01 31.05 Dep. Medi Ambient

DOGC 12.06.01

Protecció contra la contaminació acústica. Llei 16/02 28.06 Dep. Presid.

DOGC 11.07.02

Reglament sobre notificació de substàncies noves y classificació, envasat i etiquetat de substàncies perilloses

RD 363/1995 10.03 M. Presidència

BOE 05.06.95

Modificació RD 363/1995 RD 99/2003 24.01 M. Presidència

BOE 04.02.03

Modificació Annexos RD 363/1995 Decret 454/2004 del 14 de desembre 2004

O. PRE/2317/2002 16.09 M. Presidència

BOE 24.09.02

CN.2 COMPLIMENT DEL CTE I DECRET D’ECOEFICIÈNCIA 2.01 COMPLIMENT DELS REQUISITS DE SEGURETAT

2.01.1 SEGURETAT ESTRUCTURAL

- SE 1 – Resistencia i estabilitat SOBRECÀRREGUES D’ÚS Ús administratiu (B)

Oficines: 2,00 kN/m2 (1) 2,00 kN (1) no simultània

Escales i accés públic: 3,00 kN/m2 (1) 2,00 kN (1) no simultània

Zones accessibles a vehicles de bombers: 20,00 kN/m2 (3) 50,00 kN (3,4) no simultània

Calçades i garatges vehicles < 30 kN : 2,00 kN/m2 (1) 2 x 10 kN (1) Simultània

Calçades i garatges vehicles > 30 kN < 160 kN: 5,00 kN/m2 (2) 2 x 45 kN (2) Simultània

Cobertes transitables (F):

Terrats accessibles privadament: 1,00 kN/m2 (1) 2,00 kN (1) no simultània

Terrats accessibles al públic: segons ús (1)

Cobertes accessibles per a conservació (G):

Pendent < 36% (G1): 1,00 kN/m2 (1) 2,00 kN (1) no simultània

Pendent > 84% (G2): 0,00 kN/m2 (1) 2,00 kN (1) no simultània

Pendent entre 36% i 84%: interpolació lineal entre els valors G1 i G2 (1)

(1) DB SE-AE Accions a l’edificació (2) EHE-98 (3) DB SI –Secció SI 5

SE 2 – Aptitud de servei Integritat dels elements constructius Quan es considera la integritat dels elements constructius o la compatibilitat entre l'estructura i els elements constructius, una estructura horitzontal és prou rígida quan les deformacions acumulades dels elements des del moment de la posta en obra (fletxa activa) compleixen:

Sostre amb envans fràgils o paviments rígids sense juntes: L/500 (1) L/1000 + 0,5cm. (2)

Sostre amb envans ordinaris o paviments rígids amb juntes: L/400 (1) (3) 1 cm (3)

Sostres sense envans L/300 (1) (1) DB SE 4.3 (2) EFHE-2002,art.15.2.1 (3) EHE, art. 50 Si el cantell del forjat compleix l’article 15.2.2 de la EFHE-2002, no cal comprovar la fletxa Si la relació “Llum/cantell útil” de les bigues compleixen les limitacions de la taula 50.2.2.1 de la EHE no cal comprovar la fletxa.

També és considera que una estructura horitzontal és prou rígida quan la fletxa total màxima a terme infinit compleix:

Tots els sostres L/250 (2) (3) L/500 + 1 cm (2) (2) EFHE-2002,art.15.2.1 (3) EHE, art. 50

Confort dels usuaris Quan es considera el confort dels usuaris o les vibracions de l’estructura horitzontal, aquesta és prou rígida quan considerant només les accions de curta duració, la fletxa relativa és menor de L/350. Aspecte de l’obra Quan es considera l’aspecte estètic o l’aspecte de l’obra, l’estructura horitzontal és prou rígida quan considerant qualsevol combinació de les accions quasi permanents, la fletxa relativa és menor de L/300.

Accions sísmiques Degut al caràcter de la intervenció, rehabilitació de la estructura existent, i al tipus d’estructura resultant, en aquest cas, no s’ha considerat l’acció sísmica. AN.se Annex càlcul estructural A l’annex de la memòria de càlcul, del projecte constructiu es detalla a la MC. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA, MC.1 ESTRUCTURA executiu amb ell conjunt de les accions considerades i es determina el pes propi dels diferents elements constructius.

2.01.2 SEGURETAT EN CAS D’INCENDI No és d’aplicació.

2.01.3 SEGURETAT D’UTILITZACIÓ No és d’aplicació.

2.02 COMPLIMENT DELS REQUISITS DE HABITABILITAT

2.02.1 SALUBRITAT/DECRET D’ECOEFICIÈNCIA No és d’aplicació.

2.02.2 PROTECCIÓ ENFRONT AL SOROLL

No és d’aplicació. 2.02.3 ESTALVI ENERGÈTIC/DECRET D’ECOEFICIÈNCIA

No és d’aplicació. 2.02.4 FITXA D’ADOPCIÓ DE CRITERIS AMBIENTALS I D’ECOEFICIÈNCIA EN ELS

EDIFICIS No és d’aplicació.

CN.3 COMPLIMENTS DELS REQUESITS FUNCIONALS 3.01 CRITERIS D’APLICACIÓ DELS DEPARTAMENTS No és d’aplicació. 3.02 CODI ACCESSIBILITAT I SEGURETAT D’UTILITZACIÓ (DB SU) No és d’aplicació. 3.03 ACCÉS ALS SERVEIS DE TELECOMUNICACIONS, AUDIVISUALS I D’INFORMACIÓ No és d’aplicació. Argentona, juny de 2009


AN. ANNEXES

AN.cq. CONTROL DE QUALITAT

ÍNDEX

JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88

1. ACER LAMINAT PER A ESTRUCTURES

JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88

El plec de condicions que s’adjunta té la finalitat d’establir els criteris bàsics per al desenvolupament del projecte de control de materials, a fi de complir el decret 375/88 d’1 de desembre de 1988 publicat en el DOGC amb data 28/12/88, desenvolupat en l’Ordre de 13 de setembre de 1989 (DOGC 11/10/89) i ampliat per les Ordres de 16 d’abril de 1992 (DOGC 22/6/92) i 29 de juliol de 1994 (DOGC 12/9/94). L’arquitecte autor del projecte d’execució d’obres enumerarà i definirà dintre del plec de condicions els controls de qualitat a realitzar que siguin necessaris per a la correcta execució de l’obra. Aquests control seran, com a mínim, els especificats a les normes de compliment obligat, i en qualsevol cas tots aquells que l’arquitecte consideri precisos per a la seva finalitat, podent en conseqüència establir criteris especials de control més estrictes que els establerts legalment, variant la definició dels lots o el nombre d’assaigs i proves preceptius i ordenant assaigs complementaris o l’aplicació de criteris particulars, els quals seran acceptats pel promotor, el constructor i la resta de la Direcció Facultativa. L’arquitecte tècnic o aparellador que intervingui en la direcció d’obres elaborarà dintre de les prescripcions contingudes al projecte d’execució un programa de control de qualitat, del qual haurà de donar coneixement al promotor. En el programa de control de qualitat s’haurà d’especificar els components de l’obra que cal controlar, les classes d’assaig, anàlisis i proves, el moment oportú de fer-los i l’avaluació econòmica dels assaigs, anàlisis i proves que vagin a càrrec del promotor. Opcionalment el programa de control de qualitat podrà preveure anàlisis i proves complementàries en funció del contingut del projecte. Aniran a càrrec del promotor/propietari les despeses del assaigs, anàlisis i proves fetes per laboratoris, persones o entitats que no intervinguin directament en l’obra, restant obligat aquell a satisfer-les puntualment en el moment en què es produeixi el seu acreditament. El resultat de les proves encarregades haurà de ser posat a disposició de la Direcció Facultativa en el termini màxim de 15 dies des del moment que es van encarregar. A tal efecte el promotor/propietari es compromet a realitzar les gestions oportunes i a complir amb les obligacions que li corresponguin per tal d’aconseguir el compliment puntual dels laboratoris i d’altres persones contractades a l’efecte. El retard en la realització de les obres motivat per la manca de disponibilitat dels resultats serà del risc exclusiu del promotor/propietari, i en cap cas imputable a la Direcció Facultativa, la qual podrà ordenar la paralització de tots o part del treballs d’execució si considera que la seva realització, sense disposar de les actes de resultats, pot comprometre la qualitat de l’obra executada. El constructor resta obligat a executar les proves de qualitat que li siguin ordenades en compliment del programa de control de qualitat, restant facultat el propietari per rescindir el contracte en cas d’incompliment o compliment defectuós comunicat per la Direcció Facultativa.

1. ACER LAMINAT PER A ESTRUCTURES − L’acer que s’utilitzarà en l’execució de l’obra tindrà les característiques que s’especifiquen en la

memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats a la “Norma Básica de la Edificación. Estructuras de acero en edificación” (NBE-EA-95). És a dir:

Classe (NBE-EA-95, art. 2.1.1): Sèrie (NBE-EA-95, art. 2.1.6.1): Tipus i ubicació indicats als plànols.

− Coeficient de majoració de càrregues adoptat en el càlcul (NBE-EA-95, art 3.1.5): − Criteri de divisió de lots (NBE-EA-95, art. 2.1.5.2 o a definir per l’aparellador o arquitecte tècnic): S’identificarà sempre als plànols el lot al qual pertany cada perfil utilitzat. En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

− Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà.

− Es controlarà la garantia del fabricant per a cada classe d’acer, segons que s’indica a l’article 2.1.5.1 de la NBE-EA-95.

Operatius:

− Es comprovarà l’existència de la marca d’identificació, segons que s’indica a l’article 2.1.6.2 de la NBE-EA-95.

− Es comprovarà que els possibles defectes superficials del producte s’ajusten al que s’indica a l’article 2.1.6.3 de la NBE-EA-95.

− Es comprovarà que els possibles defectes dimensionals del producte s’ajusten al que s’indica a l’article 2.1.6.3 de la NBE-EA-95.

ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat i amb les indicacions i criteris d’acceptació de les normes referenciades entre parèntesi:

− Límit elàstic (UNE 7474-1/92) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5) − Resistència a tracció (UNE 7474-1/92) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5) − Allargament fins trencament (UNE 7474-1/92) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5) − Doblegat sobre mandrí (UNE 7472/89) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5) − Resiliència (UNE 7475-1/92) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5) − Estat de desoxidació (NBE-EA-95, art. 2.1.3 i 2.1.5) − Contingut de carboni en colada i producte (UNE 7014/50, UNE 7331/75, UNE 7349/76) (NBE-

EA-95, art. 2.1.3 i 2.1.5) − Contingut de fòsfor en colada i producte (UNE 7029/51) (NBE-EA-95, art. 2.1.3 i 2.1.5) − Contingut de sofre en colada i producte (UNE 7019/50) (NBE-EA-95, art. 2.1.3 i 2.1.5) − Contingut de nitrògen en colada i producte (UNE 36317-1/85) (NBE-EA-95, art. 2.1.3 i 2.1.5) − Contingut de silici en colada i producte (UNE 7028/1 R75) (NBE-EA-95, art. 2.1.5.7) − Contingut de manganès en colada i producte (UNE 7027/51) (NBE-EA-95, art. 2.1.5.7) − Duresa Brinell (UNE 7422/85) (NBE-EA-95, art. 2.1.5.8)



AN.ccte. Pla de control del Codi Tècnic d’Edificació

DOCUMENT 1. CONDICIONS I MESURES PER A L’OBTENCIÓ DE LES QUALITATS

DELS MATERIALS I DELS PROCESSOS CONSTRUCTIUS

INTRODUCCIÓ I MARC LEGAL El present escrit té com a finalitat inicial determinar els criteris per desenvolupar el pla de Control dels materials, equips i productes que estableix el CTE . El CTE determina quins marcatges, segells i certificacions són admissibles pels productes, equips i sistemes constructius de l’edificació en general. En determinats casos els DB estableixen les característiques tècniques de productes, equips i sistemes que s’incorporin en els edificis, sense perjudici del Marcat CE que els hi sigui aplicable d’acord amb les corresponents Directives Europees. Les marques, segells, certificacions de conformitat o d’altres distintius de qualitat voluntaris que facilitin el compliment de les exigències bàsiques del CTE, podran ser reconegudes per l’Administració. També es podran reconèixer les certificacions de conformitat de les prestacions finals dels edificis, les certificacions de conformitat que tinguin els agents que intervenen en la execució de les obres, les certificacions mediambientals que considerin l’anàlisi del cicle de vida dels productes, altres avaluacions mediambientals d’edificis i altres certificacions que facilitin el compliment del CTE. També es consideraran conformes amb el CTE els productes, equips i sistemes innovadors que demostrin el compliment de les exigències bàsiques del CTE. Els articles que marquen les directrius són els següents: Article 6è: “Pla de Control”. Condicions de Projecte” Article 7è: “Condicions en la Execució de les Obres”. Part I del CTE, Annex II: “Documentació del Seguiment de l’Obra” segons el Reial Decret 317/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el “Código Técnico de la Edificación” (CTE). A tal efecte, l’actuació de la Direcció Facultativa s’ajustarà al que es disposa en la relació de disposicions i articles que s’adjunta tot seguit i que conforma el present document. MARCAT I SEGELLS DE QUALITAT DELS PRODUCTES DE CONSTRUCCIÓ VERIFICACIÓ DEL SISTEMA DE “MARCAT CE” La LOE atribueix la responsabilitat sobre la verificació de la recepció en obra dels productes de construcció al Director de la Execució de la Obra que, mitjançant el corresponent procés de Control de recepció, ha de resoldre sobre l’acceptació o rebuig del producte. Aquest procés afecta, també, als fabricants de productes i als constructors (i per tant als Cap d’Obra). Els productes de construcció que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció del seu ús previst, portaran un marcat CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de 28 de juliol, i disposicions de desenvolupament, o d’altres Directives Europees que els siguin d’aplicació. Això significa que l’habitual procés de Control de la recepció de materials s’ha afectat i s’estableixen unes noves regles per les condicions que han de complir els productes de construcció a través del marcat CE. El CTE, en les seves disposicions generals, determina quins marcatges, segells i certificacions són admissibles pels productes, equips i sistemes a emprar en qualsevol edifici. El terme producte de construcció es defineix com a qualsevol producte fabricat per a la seva incorporació, amb caràcter permanent, a les obres d’edificació i enginyeria civil que tinguin incidència en els següents requisits essencials:

a) Resistència mecànica i estabilitat. b) Seguretat en cas d’incendi. c) Higiene, salut i medi ambient. d) Seguretat d’utilització. e) Protecció en en front del soroll. f) Estalvi d’energia i aïllament tèrmic.

El marcat CE d’un producte de construcció indica:

• Que el producte compleix amb unes determinades especificacions tècniques relacionades amb els requisits essencials contingudes en les Normes Harmonitzades (EN) i en les Guies DITE (Guies pel Document d’Idoneïtat Tècnica Europea).

• Que se ha complert el sistema d’avaluació de la conformitat establert per la corresponent Decisió de la Comissió Europea (aquests sistemes d’avaluació es classifiquen en els graus 1+, 1, 2+, 2, 3 i 4, i en cada

un d’ells s’especifiquen els Controls que s’han de realitzar al producte pel fabricant i/o per un organisme notificat).

El fabricant (o el seu representant autoritzat) serà el responsable de la seva fixació i la Administració competent en matèria d’indústria la qual vigili per la correcta utilització del marcat CE. És obligació del Director d’Execució de l’Obra verificar si els productes que entren en l’obra estan afectats pel compliment del marcat CE i, en cas de ser així, si es compleixen les condicions establertes en el Reial Decret 1630/1992. La verificació del sistema del marcat CE en un producte de construcció es pot resumir en els següents passos:

• Comprovar si el producte ha de tenir el “marcat CE” en funció que s’hagi publicat en el BOE la norma transposició de la norma harmonitzada (UNE-EN) o Guia DITE per ell, que la data d’aplicabilitat hagi entrat en vigor i que el termini de coexistència amb la corresponent norma nacional hagi expirat.

• La existència del marcat CE pròpiament dit. • La existència de la documentació addicional que procedeixi.

1. Comprovació de la obligatorietat del marcat CE Aquesta comprovació es pot realitzar en la pàgina web del “Ministerio de Industria, Turismo i Comercio”, entrant en “Legislación sobre Seguridad Industrial”, a continuació en “Directivas ” i, per últim, en “Productes de construcció” (http://www.ffii.nova.es/puntoinfomcit/Directivas.asp?Directiva=89/106/CEE) En la taula a la que es fa referència al final de la present nota (i que s’anirà actualitzant en funció de la publicació del BOE) es resumeixen les diferents famílies de productes de construcció, agrupades per capítols, afectades pel sistema de marcat CE, incloent:

• La referència i títol de les normes UNE-EN i Guies DITE. • La data d’aplicació voluntària del marcat CE i inici del termini de coexistència amb la norma nacional

corresponent (FAV). • La data de la fi del termini de coexistència a partir del qual s’ha de retirar la norma nacional corresponent i

exigir el marcat CE al producte (FEM). Durant el termini de coexistència els fabricants poden aplicar segons ells creguin convenient la reglamentació nacional existent o la de la nova redacció sorgida.

• El sistema d’avaluació de la conformitat establert, podent aparèixer varis sistemes per un mateix producte en funció de l’ús a que es destini, havent-se de consultar en aquest cas la norma EN o Guia DITE corresponent (SEC).

• La data de publicació en el “Boletín Oficial del Estado” (BOE).

2. El marcat CE El marcat CE es materialitza mitjançant el símbol “CE” acompanyat d’una informació complementària. El fabricant ha de tenir cura que el marcat CE figuri, per ordre de preferència:

1. En el producte pròpiament dit. 2. En una etiqueta adherida al mateix. 3. En el seu envàs o embalatge. 4. En la documentació comercial que s’adjunta.

Les lletres del símbol CE se realitzaran d’acord amb les especificacions del dibuix adjunt (ha de tenir una dimensió vertical apreciablement igual que no serà inferior a 5 mil·límetres).

El citat article estableix que, a més a més del símbol “CE”, deuen estar situades, en una de les quatre possibles localitzacions, una sèrie d’inscripcions complementàries (el contingut específic de les quals es determina en les normes harmonitzades i Guies DITE per a cada família de productes) entre les que s’inclouen:

• El número d’identificació de l’organisme notificat (quan procedeixi). • El nom comercial o la marca distintiva del fabricant. • L’adreça del fabricant. • El nom comercial o la marca distintiva de la fàbrica. • Les dues darreres xifres de l’any en el que s’ha estampat el marcat en el producte. • El número del certificat CE de conformitat (quan procedeix) • El número de la norma harmonitzada (i en cas de veure’s afectada per vàries els números de totes elles).

• La designació del producte, el seu ús previst i la seva designació normalitzada. • Informació addicional que permeti identificar les característiques del producte atenent a les especificacions

tècniques (que en el cas de productes no tradicionals haurà de buscar-se en el DITE corresponent, per la qual cosa s’ha d’incloure el número de DITE del producte en las inscripcions complementàries)

Les inscripcions complementàries del marcat CE no tenen per que tenir un format, tipus de lletra, color o composició especial havent d’incloure, únicament, les característiques ressenyades anteriorment pel símbol.

Dins de les característiques del producte podrem trobar que alguna d’elles presenti les lletres NPD (no performance determined) que signifiquen prestació sense definir o ús final no definit. La opció NPD és una classe que pot ser considerada si al menys un estat membre no te requisits legals per a una determinada característica i el fabricant no vol facilitar el valor d’aquesta característica. En el cas de producte via DITE és important comprovar, no només la existència del DITE pel producte, sinó el seu termini de validesa i recordar que el marcat CE acredita la presència del DITE i la avaluació de conformitat associada. 3. La documentació addicional A més del marcat CE pròpiament dit, en l’acte de la recepció el producte ha de tenir una documentació addicional presentada, al menys, en una llengua oficial de l’Estat. Quan al producte li siguin aplicables altres directives, la informació que acompanya al marcat CE ha de registrar clarament les directives que li han estat aplicades. Aquesta documentació depèn del sistema d’avaluació de la conformitat assignat al producte i pot consistir en un o varis dels següents tipus d’escrits:

• Declaració CE de conformitat: Document emès pel fabricant, necessari per tots els productes sigui quin sigui el sistema d’avaluació assignat.

• Informe d’assaig inicial del tipus: Document emès per un Laboratori notificat, necessari pels productes amb sistema d’avaluació 3.

• Certificat de Control de producció en fàbrica: Document emès per un organisme d’inspecció notificat, necessari pels productes amb sistema d’avaluació 2 i 2+.

• Certificat CE de conformitat: Document emès per un organisme de certificació notificat, necessari pels productes amb sistema d’avaluació 1 i 1+.

Encara que el procés preveu la retirada de la norma nacional corresponent un cop que s’hagi exhaurit el termini de coexistència, s’ha de tenir en compte que la verificació del marcat CE no eximeix de la comprovació d’aquelles especificacions tècniques que estiguin contemplades en la normativa vigent mentre no es produeixi la seva anul·lació expressa.

PROCEDIMENT PEL CONTROL DE RECEPCIÓ DELS MATERIALS ALS QUÈ NO ELS HI ÉS EXIGIBLE EL SISTEMA DE “MARCAT CE” A continuació es detalla el procediment a realitzar pel Control de recepció dels materials de construcció als que no els hi és exigible el sistema de marcat CE (tant per no existir encara UNE-EN o Guia DITE per aquest producte com, existint aquestes, per estar dins del termini de coexistència). En aquest cas, el Control de recepció ha de fer-se d’acord amb l’exposat en l’Article 9 del RD1630/92, podent-se presentar tres casos en funció del país de procedència del producte:

1. Productes nacionals. 2. Productes d’altre estat de la Unió Europea. 3. Productes extracomunitaris.

1. Productes nacionals D’acord amb l’Art.9.1 del RD 1630/92, aquests han de satisfer les vigents disposicions nacionals. El compliment de les especificacions tècniques contingudes en elles es pot comprovar mitjançant:

a) La recopilació de les normes tècniques (UNE fonamentalment) que s’estableixen com obligatòries en els Reglaments, Normes Bàsiques, Plecs, Instruccions, Ordres d’homologació, etc., emeses principalment pels Ministeris de Foment i de Ciència i Tecnologia.

b) L’acreditació del seu compliment exigint la documentació que pugui garantir la seva observància. c) Donar l’ordre de realització dels assaigs i proves precises en cas que la documentació aportada no ens hagi

estat facilitada o no existeixi. A més a més, s’han de tenir en compte les especificacions tècniques de caràcter contractual que es defineixin en els plecs de prescripcions tècniques del projecte en qüestió. 2. Productes que provenen d’un país comunitari En aquest cas, l’Art.9.2 del RD 1630/92 estableix que els productes (a petició expressa i individualitzada) seran considerats per la Administració de l’Estat conformes amb les disposicions espanyoles vigents si:

• Han superat els assaigs i les inspeccions efectuades d’acord amb els mètodes en vigor a Espanya. • Ho han fet amb mètodes reconeguts com equivalents a Espanya, efectuats per un organisme autoritzat en

l'Estat membre en el que s’hagin fabricat i que hagi estat comunicat per aquest d’acord als procediments establerts en la Directiva de Productes de la Construcció.

Aquest reconeixement de l’Administració de l’Estat es fa a traves de la Direcció General competent mitjançant l’emissió, per a cada producte, del corresponent document, que serà publicat al BOE. No s’ha d’acceptar el producte si no compleix aquest requisit i es pot remetre el producte al procediment descrit en el punt 1. 3. Productes que provenen de un país extracomunitari L’Art.9.3 del RD 1630/92 estableix que aquests productes podran importar-se, comercialitzar-se i utilitzar-se dins el territori espanyol si satisfan les disposicions nacionals, fins que les especificacions tècniques europees corresponents disposis un altre cosa; és a dir, el procediment analitzat en el punt 1. Documents acreditatius Es relacionen a continuació els possibles documents acreditatius (i les seves característiques més notables) que es poden rebre al sol·licitar l’acreditació del compliment de les especificacions tècniques del producte en qüestió. La validesa, la idoneïtat i l’ordre de prelació d’aquests documents estarà detallada en les fitxes específiques de cada producte.

• Marca / Certificat de conformitat a Norma: - És un document expedit per un organisme de certificació acreditat per l’Empresa Nacional

d’Acreditació (ENAC) que afirma que el producte satisfà una(es) determinada(es) Norma(es) que li són d’aplicació.

- Aquest document presenta grans garanties, ja que la certificació s’efectua mitjançant un procés de concessió i altre de seguiment (en els que s’inclouen assaigs del producte en fàbrica i en el mercat) a través dels Comitès Tècnics de Certificació (CTC) del corresponent organisme de certificació (AENOR, ECA, LGAI...)

- Tant els certificats de producte, com els de concessió del dret a l’ús de la marca tenen una data de concessió i una data de validesa que ha de ser comprovada.

• Document d’Idoneïtat Tècnica (DIT):

- Els productes no tradicionals o innovadors (pels que no existeix Norma) poden ser acreditats per aquest tipus de document, on la seva concessió es basa en el comportament favorable del producte per la utilització prevista en front als requisits essencials descrivint-se, no només les condicions del material, sinó les de posada en obra i conservació.

- Com en el cas anterior, aquest tipus de document és un bon aval de les característiques tècniques del producte.

- A Espanya, l’únic organisme autoritzat per la concessió de DIT, es el “Instituto de Ciencias de la Construcció Eduardo Torroja” (IETcc) havent-se de, com en el cas anterior, comprovar la data de validesa del DIT.

• Certificació de Conformitat amb els Requisits Reglamentaris (CCRR)

- Document (que substitueix als antics certificats d’homologació de producte i de tipus) emès pel Ministeri de Ciència i Tecnologia o un organisme de Control, i publicat en el BOE, en el que es certifica que el producte compleix amb les especificacions tècniques de caràcter obligatori contingudes en les disposicions corresponents.

- En molts productes afectats per aquests requisits d’homologació, s’ha regulat, mitjançant Ordre Ministerial, que la marca o certificat de conformitat AENOR equival al CCRR.

• Autoritzacions d’ús dels forjats: - Són obligatòries pels fabricants que pretenguin industrialitzar forjats unidireccionals de formigó

armat o presentat, i biguetes o elements resistents armats o pretensats de formigó, o de ceràmica i formigó que s’utilitzin per la fabricació d’elements resistents per a pisos i cobertes per la edificació.

- Són concedides per la “Dirección General de Arquitectura i Política de Vivienda (DGAPV) del Ministerio de la Vivienda”, mitjançant Ordre Ministerial publicada en el BOE.

- El termini de validesa de la autorització d’ús és de cinc anys prorrogables per terminis iguals a sol·licitud del peticionari.

• Segell INCE

- És un distintiu de qualitat voluntari concedit per la DGAPV del “Ministerio de la Vivienda”, mitjançant Ordre Ministerial, que no suposa, per sí mateix, l’acreditació de les especificacions tècniques exigibles.

- Significa el reconeixement, exprés i periòdicament comprovat, que el producte compleix les corresponents disposicions reguladores de concessió del Segell INCE relatives a la matèria primera de fabricació, els mitjans de fabricació i el Control així com la qualitat estadística de la producció.

- La seva validesa té una vigència d’un any natural, prorrogable per terminis iguals, tantes vegades com ho sol·liciti el peticionari, podent-se cancel·lar el dret de l’ús del Segell INCE quan es comprovi l’incompliment de les condicions que, en el seu cas, van servir per a la seva concessió.

• Segell INCE / Marca AENOR

- És un distintiu creat per integrar en la estructura de certificació d’AENOR aquells productes que ostentaven el Segell INCE i que, a més a més, són objecte de Norma UNE.

- Ambdós distintius es concedeixen per l’organisme competent, òrgan gestor o CTC d’AENOR (entitats que tenen la mateixa composició, reunions comunes i mateix contingut en els seus reglaments tècnics pera la concessió i enretirada).

- Als efectes de Control de recepció d’aquest distintiu és equivalent a la Marca / Certificat de conformitat a Norma.

• Certificats d’assaig

- Són documents, emesos per un Laboratori d’Assaig, en el què es certifica que una mostra determinada d’un producte satisfà unes especificacions tècniques. Aquest document no és, per tant, indicatiu referent a la qualitat posterior del producte ja que la producció total no es controla i, per tant, cal mostrar-se cautelós en front a la seva admissió.

- En primer lloc, cal tenir present l’Article 14.3.b de la LOE, que estableix que aquests Laboratoris han de justificar la seva capacitat amb la corresponent acreditació oficial atorgada per la Comunitat Autònoma corresponent. Aquesta acreditació és requisit imprescindible per que els assaigs i proves que es redactin siguin vàlids, en el cas que la normativa corresponent exigeixi que es tracti de laboratoris acreditats.

- En la resta dels casos, en què la normativa d’aplicació no exigeixi l’acreditació oficial del laboratori, l’acceptació de la capacitat del laboratori resta al judici del tècnic, recordant que pot servir de referència la relació d’aquests i les seves àrees d’acreditació que elabora i comprova ENAC

- En tot cas, per a procedir a l’acceptació o rebuig del producte, s’haurà de comprovar que les especificacions tècniques detallades en el certificat d’assaig aportat són les exigides per les disposicions vigents i que s’acredita el seu compliment.

- Per últim, es recomana exigir el lliurament d’un certificat del subministrador assegurant que el material lliurat es correspon amb el del certificat aportat.

• Certificat del fabricant

- Certificat del propi fabricant on aquest manifesta que el seu producte compleix una sèrie d’especificacions tècniques.

- Aquests certificats poden estar acompanyats amb un certificat d’assaig dels descrits en l’apartat anterior; en aquest cas seran valides les citades recomanacions.

- Aquest tipus de documents no tenen gran validesa real però poden tenir-la a efectes de responsabilitat legal si, posteriorment, apareix qualsevol problema.

• Altres distintius i marques de qualitat voluntaris

- Existeixen diversos distintius i marques de qualitat voluntaris, promoguts per organismes públics o privats, que (com el segell INCE) no suposen, per si mateixos, l’acreditació de les especificacions tècniques obligatòries.

- Entre els de caràcter públic es troben els promoguts pel Ministeri de Foment (regulats per la OM 12/12/1977) entre els que es troben, per exemple, el Segell de conformitat CIETAN per biguetes de formigó, la Marca de qualitat EWAA EURAS per pel·lícula anòdica sobre alumini i la Marca de qualitat QUALICOAT per revestiment d’alumini.

- Entre els promoguts per organismes privats es troben diversos tipus de marques com, per exemple les marques CEN, KEIMARK, N, Q, EMC, FERRAPLUS, etc.

Informació suplementària • La relació i àrees dels Organismes de Certificació i Laboratoris d’Assaig acreditats per la Empresa Nacional

d’Acreditació (ENAC) es poden consultar en la pàgina WEB: www.enac.es. • Les característiques dels DIT i el llistat de productes que posseeixin els citats documents, concedits per

l’IETcc, es poden consultar en la següent pàgina web: www.ietcc.csic.es/apoio.html • Els segell i concessions vigents (INCE, INCE/AENOR.....) poden consultar-se en www.miviv.es, en

“Normativa”. • La relació de productes certificats pels diferents organismes de certificació poden trobar-se en les seves

pàgines web www.aenor.es , www.lgai.es, etc. MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

1. FONAMENTACIÓ I ESTRUCTURES Recolzaments estructurals Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes , aprovada per Resolució d’1 defebrer de 2005 (BOE 19/02/2005). • Recolzaments de PTFE cilíndrics i esfèrics. UNE-EN 1337-7. • Recolzaments de rodet. UNE-EN 1337- 4. • Recolzaments oscil·lants. UNE-EN 1337-6.

2. REVESTIMIENTS

Sostres penjats Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13964) aprovada per Resolució d’1 defebrer de 2004 (BOE 19/02/2004).

3. FUSTERIA, MANYERIA I VIDRIERIA

Ferramentes per a la edificació Obligatorietat del marcat CE per als productes relacionats, aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003), Resolució de 3 d’octubre de 2003 (BOE 31/10/2002) i ampliat en Resolució d’1 defebrer de 2005 (BOE 19/02/2005). • Dispositius de tanca controlada de portes. UNE-EN 1154. • Dispositius de retenció electromagnètica per a portes batents. UNE-EN

1155. • Dispositius de coordinació de portes. UNE-EN 1158. • Frontisses d’un sol eix. UNE-EN 1935. • Panys i pestells. UNE -EN 12209.

Taulers derivats de la fusta per a la seva utilització en la construcció Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13986) aprovada per Resolució de 14 d’abril de 2003 (BOE 28/04/2003).

Tendals Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes (UNE-EN 13561) aprovada per Resolució d’1 de febrer de 2005 (BOE 19/02/2005).

4. INSTAL·LACIONS ELÉCTRIQUES

Columnes i bàculs d’enllumenat Obligatorietat del marcat CE per a aquests productes aprovada per Resolució de 10 d’octubre de 2003 (BOE 31/10/2003) i ampliada per Resolució de 28 de juny de 2004 (BOE 16/07/2004) • Acer. UNE-EN 40- 5. • Alumini. UNE-EN 40-6 • Barreja de polímers compostos reforçats amb fibra. UNE-EN 40-7

ELEMENTS COSTRUCTIUS

1. ESTRUCTURES METÀL.LIQUES Norma Bàsica de l’Edificació (NBE EA-95) «Estructures d’acer en edificació» Aprovada per Reial Decret 1829/1995, de 10 de novembre. (BOE 18/01/1996) Fase de projecte • Article 1.1.1. Aplicació de la norma als projectes Fase de Recepció de materials de construcció • Article 2.1.4. Perfils i xapes d’acer laminat. Garantia de les característiques • Article 2.1.5. Condicions de Subministrament i Recepció • Article 2.2.4. Subministrament de perfils foradats • Article 2.2.5. Assaigs de Recepció • Article 2.3.4. Subministrament dels perfils i plaques conformades

• Article 2.3.5. Assaigs de Recepció • Article 2.4.6. Reblons d’acer. Característiques garantides • Article 2.4.7. Subministrament i Recepció • Article 2.5.11. Cargols. Característiques garantides • Article 2.5.12. Subministrament i Recepció

Fase d’execució d’elements constructius • Article 1.1.2. Aplicació de la norma a l’execució • Article 5.1. Unions reblonades i cargolades • Article 5.2. Unions soldades • Article 5.3. Execució en taller • Article 5.4. Muntatge en obra • Article 5.5. Toleràncies • Article 5.6 Protecció

* Alternativa: des de el 29 de Març de 2006 fins el 28 de Març de 2007, aplicació voluntària del

“Código Técnico de la Edificación, Documento Básico DB SE-A-Seguridad Estructural-Acero” Aprovat per Reial Decret 314/2006, de 17 de març. (BOE 28/3/2006)

2. COMPORTAMENT ENFRONT AL FOC D’ELEMENTS CONSTRUCTIUS I MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ Código Técnico de la Edificación, Documento Básico DB SI Seguridad en Caso de Incendio Aprovat per Reial Decret 314/2006, de 17 de març. (BOE 28/3/2006) Fase de projecte • Introducció

Fase de Recepció de materials de construcció • Justificació del comportament en front el foc d’elements constructius i els materials (veure REIAL

DECRET 312/2005, de 18 de març, pel que s’aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència en front al foc).

REIAL DECRET 312/2005, de 18 de març, pel què s’aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència en front al foc.

3. INSTAL·LACIONS

3.1 INSTAL·LACIONS D’ELECTRICITAT Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (REBT) Aprovat per Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost. (BOE 18/09/2002) Fase de projecte • ITC-BT-04. Documentació i Posada en servei de les instal·lacions

- Projecte - Memòria Tècnica de Disseny (MTD)

Fase de Recepció de equips i materials • Article 6. Equips i materials • ITC-BT-06. Materials. Xarxes aèries per a distribució en baixa tensió • ITC-BT-07. Cables. Xarxes soterrades per a distribució en baixa tensió

Fase de Recepció de les instal·lacions • Article 18. Execució i Posada en servei de les instal·lacions • ITC-BT-04. Documentació i posada en servei de les instal·lacions • ITC-BT-05. Verificacions i inspeccions



DOCUMENT 2. LLISTAT MINIM DE PROVES I CONTROLS A REALITZAR CONTINGUT DEL PLA DE CONTROL. TIPUS DE CONTROL El contingut del Pla de Control segons el CTE és el següent: 1.- Prescripcions sobre els materials. Característiques tècniques que han de reunir els productes, equips i sistemes que s’utilitzin en les obres, així com els condicionants del seu subministrament, recepció i conservació, emmagatzematge i manipulació, les garanties de qualitat i el control de recepció que s’hagi de realitzar incloent el mostreig del producte, els assaigs a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig, i les accions a adoptar i els criteris d’ús, conservació i manteniment. 2.- Prescripcions en quan a l’execució per unitats d’obra. Característiques tècniques de cada unitat d’obra indicant el seu procés d’execució, normes d’aplicació, condicions que han de complir-se abans de la seva realització, toleràncies admissibles, condicions d’acabat, conservació i manteniment, control d’execució, assaigs i proves, garanties de qualitat, criteris d’acceptació i rebuig. 3.- Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat. S’indicaran les verificacions i proves de servei que s’hagin de realitzar per comprovar les prestacions finals de l’edifici. Així doncs, podem dir que el Pla de Control de Materials i Execució d’obra ha de generar diversos tipus de controls, que són els següents:

A) A) Pels materials. A1.- INSPECCIONS: Controls de recepció en obra de productes, equips i sistemes. Tenen per objecte comprovar que les característiques tècniques dels productes, equips i sistemes subministrats satisfan el que s’exigeix en projecte. Es faran a partir de: El control de la documentació dels subministrament, que com a mínim contindrà els següents documents:

- - Documents d’origen, full de subministrament i etiquetat. - - Certificat de garantia del fabricant - - Documents de conformitat o autoritzacions administratives, inclòs el marcat CE.

El control mitjançant distintius de qualitat o avaluacions tècniques d’idoneïtat.

A2. ASSAIGS: Comprovació de característiques de materials segons el que estableix la reglamentació vigent. S’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la DF. B) B) Unitats d’obra. B1. VERIFICACIONS. Operacions de control d’execució d’unitats d’obra. Es comprovarà l’adequació i conformitat amb el projecte. B2. PROVES DE SERVEI. Assaigs de funcionament de sistemes complerts d’obra, un cop finalitzada aquesta. Seran les previstes en projecte o les ordenades per la DF i exigides per la legislació aplicable.

Passem tot seguit a llistar les proves i controls mínimes que caldrà realitzar per tal de complir amb el que estableix el CTE en relació al Control de Materials i Execució. LLISTAT MÍNIM DE PROVES I CONTROLS A REALITZAR 1. ESTRUCTURES D’ACER

B) L) Control de la qualitat de la documentació del projecte: - - El projecte defineix i justifica la solució estructura aportada.

C) M) Control de qualitat dels materials: - - Certificat de qualitat del material. - - Procediment de control mitjançant assaigs per materials que presentin característiques no

avalades pel certificat de qualitat. - - Procediment de control mitjançant l’aplicació de normes o recomanacions de prestigi reconegut

per materials singulars. D) N) Control de qualitat de la fabricació:

- - Control de la documentació de taller segons la documentació del projecte, que ha d’incloure: - - Memòria de fabricació - - Plànols de taller - - Pla de punts d’inspecció

- - Control de qualitat de la fabricació: - - Ordre de les operacions i utilització d’eines adequades - - Qualificació del personal - - Sistema de traçat adient

E) O) Control de qualitat de muntatge: - - Control de qualitat de la documentació de muntatge:

- - Memòria de muntatge - - Plans de muntatge - - Pla de punts d’inspecció

- - Control de qualitat del muntatge 2. INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

F) II) Control de qualitat de la documentació del projecte: - - El projecte defineix i justifica la solució elèctrica aportada, justificant de manera expressa el

compliment del “Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión i de les Instruccions Tècniques Complementàries.

G) JJ) Subministrament i recepció de productes:

- - Es comprovarà l’existència de marcat CE.

H) KK) Control d’execució en obra: - - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - - Verificar característiques de caixa transformador: envans, fonamentació-recolzaments, terres,

etc. - - Traçat i muntatges de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i suports. - - Situació de punts i mecanismes. - - Traçat de rases i caixes en la instal·lació encastada. - - Subjecció de cables i senyalització de circuits. - - Característiques i situació d’equips d’enllumenat i mecanismes (marca, model i potència). - - Muntatge de mecanismes (verificació de fixació i anivellament) - - Verificar la situació dels quadres i del muntatge de la xarxa de veu i dades. - - Control de troncals i de mecanismes de la xarxa de veu i dades. - - Quadres generals:

- - Aspecte exterior i interior. - - Dimensions. - - Característiques tècniques dels components del quadre interruptors, automàtics,

diferencials, relès, etc.) - - Fixació d’elements i connexionat.

- - Identificació i senyalització o etiquetat de circuits i les seves proteccions. - - Conexionat de circuits exteriors a quadres. - - Proves de funcionament:

- - Comprovació de la resistència de la xarxa de terra. - - Comprovació d’automàtics. - - Encès de l’enllumenat. - - Circuit de força. - - Comprovació de la resta de circuits de la instal·lació enllestida.



AN.es. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

INDEX DE L'ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT I. MEMÒRIA

1. INTRODUCCIÓ 2. CARACTERÍSTIQUES DE L'OBRA

2.1. Topografia i entorn 2.2. Característiques de rics 2.3. Promotor 2.4. Autor del projecte i de l'estudi bàsic de seguretat i salut

3. PRESSUPOST, DURACIÓ I NOMBRE DE TREBALLADORS 4. CENTRE ASSISTENCIAL MÉS PRÒXIM EN CAS D'ACCIDENT 5. MATERIALS PREVISTOS EN LA CONSTRUCCIÓ 6. ACCÉS A L'OBRA 7. IDENTIFICACIÓ DE RISCOS 8. MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ

8.1. Mesures de protecció individual 8.2. Mesures de protecció col·lectives 8.3. Mesures de protecció a tercers 8.4. Informació 8.5. Formació 8.6. Medicina preventiva i primers auxilis

9. PLA DE SEGURETAT II. PLEC DE CONDICIONS

1. DISPOSICIONS LEGALS D'APLICACIÓ

2. PRESCRIPCIONS GENERALS DE SEGURETAT

3. CONDICIONS DELS MITJANS DE PROTECCIÓ

4. EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)

5. SISTEMES DE PROTECCIONS COL·LECTIVES (SPC)

6. SERVEIS DE PREVENCIÓ

7. COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT

8. INSTAL·LACIONS DE SALUBRITAT I CONFORT

9. CONDICIONS ECONÒMIQUES

10. COORDINADOR DE SEGURETAT

11. AVIS PREVI

12. PLA DE SEGURETAT I SALUT

13. LLIBRE D’INCIDÈNCIES

I. MEMÒRIA 1. INTRODUCCIÓ

L'Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució de les obres, les previsions quant a prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com les derivades dels treballs de reparació, conservació i manteniment, en les degudes condicions de seguretat i salut. Servirà per a donar unes directrius a l'empresa constructora per a dur a terme les seves obligacions en el camp de la prevenció de riscos professionals, facilitant-ne el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/97 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. 2. CARACTERÍSTIQUES DE L’OBRA

2.1. Topografia i entorn El present estudi bàsic de seguretat i salut és la instal·lació del pont de llum del Teatre “La Sala” d’Argentona. El pont de llum es situa al centre de la sala, amb accés des de la pinta superior. És un element molt simple però alhora singular que pot caracteritzar la sala i multiplicar les seves possibilitats. És una plataforma penjada a una alçada determinada que sense destobar la visual de la cabina de control sobre la boca d’escena permeti il·luminar tant l’escena com la mateixa platea. La barana de la plataforma és un sistema tubular electrificar per poder penjar focus dirigits tant cap a l’escena com als quatre angles de la sala, donat que entre les configuracions possibles de la sala també es contempla la seva utilització com a pista de ball amb unes necessitats d’il·luminació completament distintes a les d’un espectacle teatral. Al pont s’hi accedirà des del sostre tècnic actual mitjançant una escala. Estructuralment, aquest pont es penjarà de les encavallades metàl·liques de la coberta. La superfície d’actuació és de 18,50 m². 2.2. Característiques dels riscs

De la tipologia de les tècniques i materials utilitzats a l’obra i sistemes adoptats, es desprèn la possibilitat dels diferents riscs, que es numeren més endavant.

2.3. Propietat La propietat és l’AJUNTAMENT D’ARGENTONA amb NIF núm. P-0800900-C i representada per el JOSEP MASO NOGUERAS amb NIF 38.763.601-E. .

2.4. Autor del projecte i de l'estudi bàsic de seguretat i salut El present projecte i l'estudi bàsic de seguretat i salut han estat redactat per J. FRANCESC GUÀRDIA RIERA, arquitecte col·legiat núm. 7812-3, amb N.I.F. 37.717.833-H, amb domicili a Barcelona (08036) al carrer Urgell, núm. 239 2n 6a.

3. PRESSUPOST, DURACIÓ I NOMBRE DE TREBALLADORS

El Pressupost d’Execució Material (PEM) estimat de referència per aquest projecte, exclosa la Seguretat i Salut complementària, Despeses Generals i Benefici Industrial, és de TRENTA-UN MIL SET-CENTS QUINZE EUROS AMB DOS CÈNTIMS (31.715,02 Euros).

El pressupost de l’Estudi de Seguretat i Salut Laboral ascendeix a la quantitat de SIS-CENTS QUARANTA-SET EUROS AMB VINT-I-QUATRE CÈNTIMS (647,24 Euros), que representa el 2,00% del Pressupost d’Execució Material de l’Obra.

El termini estimat de duració dels treballs d'execució de l'obra és de 30 dies. L'estimació de mà d'obra en punta d'execució és de 4 persones.

4. CENTRE ASSISTENCIAL MÉS PRÒXIM EN CAS D'ACCIDENT

En cas d'accident, els primers auxilis es realitzaran en els següents centres:

- CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA Tel. 93 756 10 92/ 11 38

5. MATERIALS PREVISTOS EN LA CONSTRUCCIÓ

No està prevista la utilització de materials perillosos o tòxics, ni tampoc elements o peces constructives de perillositat desconeguda en llur posta n'obra ni en el procés constructiu,.

Característiques del procés constructiu

El procés constructiu i fases d’anàlisi seran les següents: - Sistema sustentació - Sistema estructura - Sistema envolvent - Sistema compartimentació interior/acabats - Sistema condicionament ambiental instal·lacions (protecció contra incendis i electricitat) - Sistema d’equipaments i d’altres - Treballs previs per a l'adequació de l’obra 6. ACCÉS A LES OBRES

Cada contractista controlarà els accessos a l’obra, de forma que tant sols les persones autoritzades, i amb proteccions personals que són obligatòries, puguin accedir a l’obra. La presència de personal aliè a l’execució de l’obra està penat per l’article 316 i 317 del codi penal. L’article 316 (“Delito doloso”) pot estar penat de sis mesos a tres anys de presó i sanció econòmica des de 216,34 Euros a 300.506,06 Euros. L’article 317 (Delicte per incompliment greu) pot estar penat amb arrest de fi de setmana (de 26 a 52 setmanes) o treballs en benefici de la comunitat i sanció econòmica de 108,18 a 27.045,54 Euros. Són situacions agravants, la negligència, o la imprudència professional. 7. IDENTIFICACIÓ DE RISCOS

S'enumeren a continuació els riscos particulars dels diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a d'altres feines. S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la postura més adient pels treballs que es realitzin. Mitjans auxiliars i maquinària - Atropellaments, topades amb altres vehicles. - Atrapaments. - Desploms i/o caiguda de maquinària d'obra (sitges, grues). - Riscos derivats del funcionament de grues. - Caigudes a diferents nivells.

- Caiguda de la càrrega transportada - Cops i ensopegades. - Interferència amb instal·lacions (aigua, llum, gas...). - Caiguda de material, rebots. - Generació excessiva de pols. - Contactes elèctrics directes o indirectes. - Soroll. - Accidents derivats de condicions atmosfèriques. Treballs previs - Cops contra objectes i ensopegament. - Caigudes a diferent nivell. - Caigudes d'objectes. - Ferides punxants a peus i mans. - Erosions i contusions per manipulació. - Atropellaments per maquinària. - Atrapaments per maquinària. - Ferides per màquines talladores. - Sobre esforços per postures incorrectes. Estructures - Projecció de partícules durant els treballs. - Col·lisions i bolcades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Fallides d'encofrats. - Caigudes des de punts alts. - Contactes amb materials agressius. - Esquitxades. - Talls i punxades. - Generació excessiva de pols. - Bolcada de piles de materials. - Ambient excessivament sorollós. - Sobre esforços per postures incorrectes. Ram de paleta - Projecció de partícules durant els treballs. - Contactes amb materials agressius. - Col·lisions i bolcades de piles de material. - Caigudes a diferent nivell. - Caiguda de materials, rebots. - Cops i ensopegades. - Talls i punxades. - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Ambient excessivament sorollós. - Sobre esforços per postures incorrectes. Revestiments i acabats - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes, etc...) - Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Bolcada de piles de material. - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques.

Instal·lacions - Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas). - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes). - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Emanacions de gasos en obertures de pous morts. - Contactes elèctrics directes o indirectes. - Sobre esforços per postures incorrectes. - Caigudes de pals i antenes. 8. MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ

Com a criteri general primaran les proteccions col·lectives front a les individuals. A més s'hauran de mantenir en bon estat de conservació, els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats, segons normativa vigent. 8.1. Mesures de protecció individual

- Utilització de casc homologat (per a totes les persones que participen a l'obra, inclosos visitants). - Utilització de guants d'ús general. - Utilització de guants de goma. - Utilització de guants de soldador. - Utilització de guants dielèctrics. - Utilització de botes d'aigua. - Utilització de botes de seguretat de lona. - Utilització de botes de seguretat de cuir. - Utilització de botes dielèctrics. - Utilització de granotes: es tindran en compte les reposicions al llarg de l'obra, segons conveni col·lectiu

principal. - Utilització de vestits d'aigua. - Utilització d'ulleres contra impactes i antipols. - Utilització d'ulleres per a oxitallada. - Utilització de pantalla de soldador. - Utilització de mascaretes antipols. - Utilització de protectors auditius. - Utilització de polaines de soldador. - Utilització de maneguins de soldador. - Utilització de davantals de soldador. - Utilització de cinturó de seguretat de subjecció. - Utilització de cinturó antivibratori. - Utilització d'armilles reflectants. - A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir punts d'ancoratge

segurs per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria. 8.2. Mesures de protecció col·lectives

- Tanques de limitació i protecció. - Bastides de seguretat. - Senyals de trànsit. - Senyals de seguretat. - Cinta d'abalisament - Topalls de desplaçament de vehicles. - Banderoles de senyalització. - Xarxes horitzontals i verticals. - Suports i ancoratges de xarxes. - Baranes de protecció. - Ancoratges per a tub. - Abalisament lluminós. - Extintors.

- Interruptors diferencials. - Preses de terra. - Vàlvules antiretrocés. - Senyals de stop en sortides de vehicles. - Senyals d'us de casc.

8.3. Mesures de protecció a tercers

Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin entrar. Es senyalitzaran els accessos naturals a l'obra, i s'hi prohibirà el pas a tota persona que en sigui aliena.

8.4. Informació Tot el personal, a l'inici de l'obra o quan s'hi incorpori rebrà de la seva empresa, la informació dels riscos i de les mesures correctores que farà servir en la realització de les seves tasques.

8.5. Formació

Tot el personal ha de rebre, en ingressar a l'obra, una exposició dels mètodes de treball i els riscos que s'en poguessin derivar, juntament amb les mesures de seguretat que haurà de fer servir.

Cada empresa ha d'acreditar que el seu personal a l'obra ha rebut la formació en matèria de seguretat i salut. 8.6. Medicina preventiva i primers auxilis.

- Farmacioles Es disposarà d'una farmaciola que contingui el material especificat a la Normativa vigent.

- Assistència a accidentats

S'haurà d'informar a l'obra abans del seu inici de l'emplaçament dels diferents centres mèdics (Serveis propis, Mútues Patronals, Mutualitats Laborals, Ambulatoris, etc...) on s'han de traslladar els accidentats per al seu tractament ràpid i efectiu.

És preceptiu disposar a l'obra, i en un lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc..., per tal de garantir un transport ràpid dels possibles accidentats als Centres d'assistència.

- Reconeixement Mèdic

Tot el personal que comenci a treballar a l'obra haurà de passar un reconeixement mèdic previ a la feina, i que es repetirà en el període d'un any.

S'analitzarà l'aigua destinada a consum dels treballadors per garantir la seva potabilitat, si no prové de la xarxa d'abastament de la població.

9. PLA DE SEGURETAT

En compliment de l'article 7 del Reial decret 1627/1997 de 24 d'octubre, el contractista elaborarà un pla de seguretat i salut i adaptarà aquest estudi de seguretat i salut als seus mitjans i mètodes d'execució. Aquest pla de seguretat i salut haurà de ser aprovat, abans de l'inici de les obres, pel coordinador en matèria de seguretat i salut en execució d'obra. Argentona, juny de 2009


II. PLEC DE CONDICIONS 1. DISPOSICIONS LEGALS D'APLICACIÓ

És obligatori el compliment de les disposicions contigües a:

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD QUE DEBEN APLICARSE EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN TEMPORALES O MÓVILES

Directiva 92/57/CEE 24 Junio (DOCE: 26/08/92)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN

R.D. 604/2006, 19 de mayo (BOE: 26/05/2006) pel que es modifican el RD 39/1997, de 17/01, pel que s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció, i el RD 1627/97, de 24/10, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salud en les obres de construcció

LEY DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES REFORMA DEL MARCO NORMATIVO DE LA PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES

Ley 31/1995. 8 noviembre (BOE: 10/11/95) Ley 54/2003. 12 diciembre (BOE: 13/12/2003)

REGLAMENTO DE LOS SERVICIOS DE PREVENCIÓN R.D. 39/1997. 17 de enero (BOE: 31/01/97). Modificacions: RD 780/1998 . 30 abril (BOE: 01/05/98)

DISPOSICIONES MÍNIMAS EN MATERIA DE SEÑALIZACIÓN, DE SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO R.D. 485/1997. 14 abril (BOE: 23/04/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD EN LOS LUGARES DE TRABAJO

R.D. 486/1997 . 14 de abril (BOE: 23/04/97) En el capítol 1 exclou les obres de construcció, però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS A LA MANIPULACIÓN MANUAL DE CARGAS QUE ENTRAÑE RIESGOS, EN PARTICULAR DORSO LUMBARES PARA LOS TRABAJADORES

R.D. 487/1997 .14 abril (BOE: 23/04/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS AL TRABAJO CON EQUIPOS QUE INCLUYEN PANTALLAS DE VISUALIZACIÓN R.D. 488/97. 14 abril (BOE: 23/04/97)

PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES BIOLÓGICOS DURANTE EL TRABAJO

R.D. 664/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)

PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES CANCERÍGENOS DURANTE EL TRABAJO

R.D. 665/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD, RELATIVAS A LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL

R.D. 773/1997.30 mayo (BOE: 12/06/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO

R.D. 1215/1997. 18 de julio (BOE: 07/08/97) transposició de la directiva 89/655/CEE modifica i deroga alguns capítols de la “ordenanza de seguridad e higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

PROTECCIÓN A LOS TRABAJADORES FRENTE A LOS RIESGOS DERIVADOS DE LA EXPOSICIÓN AL RUIDO DURANTE EL TRABAJO

R.D. 1316/1989 . 27 octubre (BOE: 02/11/89)

PROTECCIÓN CONTRA RIESGO ELÉCTRICO R.D. 614/2001 . 8 junio (BOE: 21/06/01)

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE-APQ-006. ALMACENAMIENTO DE LÍQUIDOS CORROSIVOS

R.D 988/1998 (BOE: 03/06/98)

REGLAMENTO DE SEGURIDAD E HIGIENE DEL TRABAJO EN LA INDUSTRIA DE LA CONSTRUCCIÓN

O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52) modificacions: O. 10 diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53) O. 23 septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66) ART. 100 A 105 derogats per O. DE 20 gener de 1956

REGLAMENTO GENERAL SOBRE SEGURIDAD E HIGIENE ANDAMIOS O. de 31 de enero de 1940. ANDAMIOS: CAP. VII, ART. 66º A 74º (BOE: 03/02/40)

ORDENANZA DEL TRABAJO PARA LAS INDUSTRIAS DE LA CONSTRUCCIÓN, VIDRIO Y CERÁMICA

O. de 28 de agosto de 1970. ART. 1º A 4º, 183º A 291º Y ANEXOS I Y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) correcció d'errades: BOE: 17/10/70

SEÑALIZACIÓN, BALIZAMIENTO, LIMPIEZA Y TERMINACIÓN DE OBRAS FIJAS EN VÍAS FUERA DE POBLADO

O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87)

REGLAMENTO DE APARATOS ELEVADORES PARA OBRAS

O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77) modificació:O. de 7 de marzo dE 1981 (BOE: 14/03/81)

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE-AEM 2 DEL REGLAMENTO DE APARATOS DE ELEVACIÓN Y MANUTENCIÓN REFERENTE A GRÚAS-TORRE DESMONTABLES PARA OBRAS.

R.D. 836/2003. 27 juny, (BOE: 17/07/03). vigent a partir del 17 d’octubre de 2003. (deroga la O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) i la modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90))

REGLAMENTO SOBRE SEGURIDAD DE LOS TRABAJOS CON RIESGO DE AMIANTO O. de 31 octubre 1984 (BOE: 07/11/84)

NORMAS COMPLEMENTARIAS DEL REGLAMENTO SOBRE SEGURIDAD DE LOS TRABAJOS CON RIESGO DE AMIANTO

O. de 7 enero 1987 (BOE: 15/01/87)

ORDENANZA GENERAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO

O. de 9 de marzo DE 1971 (BOE: 16 I 17/03/71) correcció d'errades (BOE: 06/04/71) modificació: (BOE: 02/11/89) derogats alguns capítols per: LEY 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 I RD 1215/1997

S'APROVA EL MODEL DE LLIBRE D'INCIDÈNCIES EN OBRES DE CONSTRUCCIÓ

O. de 12 de gener de 1998 (DOGC: 27/01/98)

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL CASCOS NO METÁLICOS

R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1

PROTECTORES AUDITIVOS

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2

PANTALLAS PARA SOLDADORES

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: modificació: BOE: 24/10/75

GUANTES AISLANTES DE ELECTRICIDAD

R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4 modificació: BOE: 25/10/75

CALZADO DE SEGURIDAD CONTRA RIESGOS MECÁNICOS


BANQUETAS AISLANTES DE MANIOBRAS


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS. NORMAS COMUNES Y ADAPTADORES FACIALES


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS MECÁNICOS


QUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: MASCARILLAS AUTOFILTRANTES


QUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS QUÍMICOS Y MIXTOS CONTRA AMONÍACO


2. PRESCRIPCIONS GENERALS DE SEGURETAT

Quan s'esdevingui algun accident en que es necessiti assistència facultativa, encara que sigui lleu i l'assistència mèdica es redueixi a una primera cura, el cap d'obra de la contracta principal realitzarà una investigació tècnica de les causes de tipus humà i de condicions de treball que han possibilitat l'accident. A més dels tràmits establerts oficialment, l'empresa passarà un informe a la direcció facultativa de l'obra on s'especificarà:

- Nom de l'accidentat, categoria professional, empresa per a la qual treballa. - Hora, dia i lloc de l'accident, descripció de l'accident, causes de tipus personal. - Causes del tipus tècnic, mesures preventives per evitar que es repeteixi. - Dates límits de realització de les mesures preventives.

Aquest informe passarà a la direcció facultativa i al coordinador de seguretat en fase d'execució el dia següent al de l'accident, com a molt tard. La direcció facultativa i el coordinador de seguretat podran aprovar l'informe o exigir l'adopció de mesures complementàries no indicades a l'informe. Per a qualsevol modificació futura en el pla de seguretat i salut que fos necessari realitzar, caldrà aconseguir prèviament l'aprovació del coordinador de seguretat i de la direcció facultativa. El compliment de les prescripcions generals de seguretat no va en detriment de la subjecció a les ordenances i reglaments administratius de dret positiu i rang superior, ni eximeix de complir-les. El contractista controlarà els accessos a l'obra de manera que tant sols les persones autoritzades i amb les proteccions personals que són obligades puguin accedir a l'obra. L'accés estarà tancat, amb avisadors o timbre, o vigilat permanentment quan s'obri. El contractista serà responsable del manteniment en condicions reglamentàries i de l’eficàcia preventiva de les proteccions col·lectives i dels resguards de les instal·lacions provisionals, així com de les màquines i vehicles de treball. El contractista portarà el control d'entrega dels equips de protecció individual (EPI) de la totalitat del personal que intervé a l'obra. En els casos que no hi hagi norma d'homologació oficial, seran de qualitat adequada les prestacions respectives. El contractista portarà el control de les revisions de manteniment preventiu i les de manteniment correctiu (avaries, i reparacions) de la maquinària d'obra, Tot el personal, incloent-hi les visites, la direcció facultativa etc..., usarà per circular per l'obra el casc de seguretat. La maquinària de l'obra disposarà de les proteccions i dels resguards originals de fàbrica, o bé les adaptacions millorades amb l'aval d'un tècnic responsable que en garanteixi l'operativitat funcional preventiva. Tota la maquinària elèctrica que s'utilitzi a l'obra tindrà connectades les carcasses dels motors i els xassís metàl·lics a terra, per la qual cosa s’instal·laran les piquetes de terra necessàries. Les connexions i les desconnexions elèctriques a màquines o instal·lacions les farà sempre l'electricista de l'obra. Queda expressament prohibit efectuar el manteniment o el greixat de les màquines en funcionament. 3. CONDICIONS DELS MITJANS DE PROTECCIÓ

Tots els equips individuals (EPI) i sistemes de protecció col·lectiva (SPC) tindran fixat un període de vida útil. Quan per circumstàncies de treball, es produeixi un deteriorament més ràpid d'una determinada peça o equip, aquesta es reposarà, independentment de la durada prevista o de la data de lliurament. Aquelles peces que pel seu ús hagin adquirit més joc o toleràncies de les admeses pel fabricant, seran reposades immediatament. L'ús d'una peça o d'un equip mai no representarà un risc per sí, mateix. 4. EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)

Es descriu, en aquest apartat, la indumentària per a protecció personal que es fa servir més i amb més freqüència en un centre de treball del ram de la construcció, en funció dels riscos més corrents a que estan exposats els treballadors d'aquest sector.

- Casc El cas ha de ser d'ús personal i obligat en les obres de construcció. Ha d'estar homologat d'acord amb la norma tècnica reglamentària MT-1, Resolució de la DG de Treball de 14/12/74, BOE núm. 312 de 30/12/74. Les característiques principals són: - Classe N: es pot fer servir en treballs amb riscos elèctrics a tensions inferiors o iguals a 1.000 V. - Pes: no ha d'ultrapassar els 450 g Els que hagin sofert impactes violents o que tinguin més de quatre anys, encara que no hagin estat utilitzats han de ser substituïts per uns altres de nous. En casos extrems, els podran utilitzar diferents treballadors, sempre que s'en canviïn les peces interiors en contacte amb el cap.

- Calçat de seguretat

Atès que els treballadors del ram de la construcció estan sotmesos al risc d'accidents mecànics, i que hi ha la possibilitat de perforació de les soles per claus, és obligat l'ús de calçat de seguretat (botes) homologat d'acord amb la Norma tècnica reglamentària MT-5, Resolució de la DG de Treball de 31/01/80, BOE núm. 12/02/80. Les característiques principals són. - Classe, calçat amb puntera (la plantilla serà opcional en funció del risc de punció de planta). - Pes: no ha d'ultrapassar els 800 g. Quan calgui treballar en terrenys humits o es puguin rebre esquitxades d'aigua o de morter, les bores han de ser de goma. Norma tècnica reglamentària MT-27, Resolució de la DG de Treball de 03/12/81, BOE núm. 305 de 22/12/81 classe E.

- Guants

Per tal d'evitar agressions a les mans dels treballadors (dermatosis, talls, esgarrapades, picadures, etc.), cal fer servir guants. Poden ser de diferents materials, com ara: - Cotó o punt: feines lleugeres. - Cuir: manipulació en general. - Làtex rugós: manipulació de peces que tallin. - Lona: manipulació de fustes. Per a la protecció contra els agressius químics, han d'estar homologats, segons la Norma tècnica reglamentària MT-11, Resolució de la DG de Treball de 06/05/77, BOE núm. 158 de 04/07/77. Per a feines en les quals pugui haver-hi el risc d'electrocució, cal fer servir guants homologats, segons la Norma tècnica reglamentària MT-4, Resolució de la DG de Treball de 28/07/75, BOE núm. 211 de 02/11/75.

- Cinturons de seguretat

Quan es treballa en un lloc alt i hi hagi perill de caigudes eventuals, és preceptiu l'ús de cinturons de seguretat homologats, segons la Norma tècnica reglamentària MT-13, Resolució de la DG de Treball de 08/06/77, BOE núm. 210 de 02/09/77. Les característiques principals són: - Classe A: cinturó de subjecció. S'ha de fer servir quan el treballador no s'hagi de desplaçar o quan els

seus desplaçaments siguin limitats. L'element amarrador ha d'estar sempre tibant per impedir la caiguda lliure.

- Protectors auditius Quan els treballadors estiguin en un lloc o àrea de treball amb un nivell de soroll superior als 80 db (A), és obligatori l'ús de protectors auditius, que sempre seran d'ús individual. Aquests protectors han d'estar homologats d'acord amb la Norma tècnica reglamentària MT-2. Resolució de la DG de Treball de 28/01/75 BOE núm. 209 de 01/09/75

- Protectors de la vista Quan els treballadors estiguin exposats a projecció de partícules, pols o fum, esquitxades de líquids i radiacions perilloses o enlluernades, hauran de protegir-se la vista amb ulleres de seguretat i/o pantalles. Les ulleres i oculars de protecció anti-impactes han d'estar homologats d'acord amb la Norma tècnica reglamentària MT-16, Resolució de la DG de Treball de 14/06/78 BOE nom 196 de 17/08/78 i MT-17, Resolució de la DG de Treball 28/06/78, BOE de 09/09/78.

- Roba de treball

Els treballadors de la construcció han de fer servir roba de treball, preferiblement del tipus granota, facilitada per l'empresa en les condicions fixades en el conveni provincial. La roba ha de ser de teixit lleuger i flexible, ajustada al cos, sense elements addicionals (bocamànigues, gires, etc.) i fàcil de netejar. En el cas d'haver de treballar sota la pluja o en condicions d'humitat similars, se'ls entregarà roba impermeable.

5. SISTEMES DE PROTECCIONS COL·LECTIVES (SPC)

Es descriuen en aquest apartat les proteccions de caràcter col·lectiu, que tenen com a funció principal fer de pantalla entre el focus de possible agressió i la persona o objecte a protegir.

- Tanques autònomes de limitació i protecció Tindran com a mínim 100 cm d’alçària i seran construïdes a base de tubs metàl·lics. La tanca ha de ser estable i no s'ha de poder moure ni tombar.

- Baranes

Les baranes envoltaran els forats verticals amb perill de caigudes de més de 2 m. Hauran de tenir la resistència suficient (150 Kg/m) per garantir la retenció de persones o objectes, i una alçària mínima de protecció de 90 cm, llistó intermedi entornpeu.

- Cables de subjecció de cinturó de seguretat (ancoratges) Tindran la resistència suficient per suportar els esforços a que pugin ser sotmesos d'acord amb la seva funció protectora.

- Escales de mà

Hauran d'anar proveïdes de sabates antilliscants. No es faran servir simultàniament per dues persones. La longitud depassarà en 1 metre el punt superior de desembarcament.

Tindran un ancoratge perfectament resistent a la seva part superior per tal d'evitar moviments. Tant la pujada com la baixada per l'escala de mà es farà sempre de cara a l'escala.

6. SERVEIS DE PREVENCIÓ

- Servei tècnic de seguretat i salut El contractista principal disposarà d'assessorament tècnic en seguretat i salut, propi o extern.

- Servei mèdic

Els contractistes d'aquesta obra disposaran d'un servei mèdic d'empresa, propi o mancomunat. Tot el personal de nou ingrés a la contracta encara que sigui eventual o autònom, haurà de passar el reconeixement mèdic prelaboral obligat. Són també obligades les revisions mèdiques anuals dels treballadors ja contractats.

7. COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT

Es constituirà el Comitè de Seguretat i Salut quan calgui, segons la legislació vigent i allò que disposa el conveni col·lectiu provincial del sector. Es nomenarà per escrit socorrista el treballador voluntari que tingui capacitat i coneixements acreditats de primers auxilis, amb el vist i plau del servei mèdic. Es interessant que participi en el Comitè de Seguretat i Salut. El socorrista revisarà mensualment la farmaciola, i reposarà immediatament el que s'hagi consumit.

8. INSTAL·LACIONS DE SALUBRITAT I CONFORT

Les instal·lacions provisionals d'obra s'adaptaran, pel que fa a elements, dimensions i característiques al que preveuen a l'especificat els articles 44 de l'Ordenança general de seguretat i higiene, i 335, 336 i 337 de l'ordenança laboral de la construcció, vidre i ceràmica. 9. CONDICIONS ECONÒMIQUES

El control econòmic de les partides que integren el pressupost de l'estudi de seguretat i salut que siguin abonables al contractista principal, serà idèntic al que s'apliqui a l'estat d'amidaments del projecte d'execució 10. COORDINADOR DE SEGURETAT

El promotor ha de designar un coordinador de seguretat en la fase d'execució de les obres per a que assumeixi les funcions que el RD 1627/1997 defineix. 11. AVIS PREVI

El promotor ha d’efectuar un avís als Serveis Territorials de treball de la Generalitat, carrer Carrera, 20-24 de Barcelona, abans de l'inici de les obres. L'avís previ es redactarà d'acord amb el disposat en l'annex III del RD 1627/1997 de data 24/10/97. 12. PLA DE SEGURETAT I SALUT

El contractista principal està obligat a redactar un pla de seguretat i salut abans de l'inici de l'obra, en que s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin, adaptant aquest Estudi de Seguretat i Salut als seus mitjans i mètodes d'execució. Aquest pla de seguretat i salut es farà arribar als interessats, segons estableix el Reial Decret 1627/97 amb la finalitat que pugin presentar els suggeriments i les alternatives que els semblin oportuns, i puguin procedir al compliment de l'acta d'aprovació visada col·legialment pel col·legi professional corresponent. Qualsevol modificació que introdueixi el contractista en el pla de seguretat i salut, de resultes de les alteracions i incidències que puguin produir-se en el decurs de l'execució de les obra o bé per variacions en el projecte d'execució que ha de servir de base per elaborar aquest estudi de seguretat i salut requerirà l'aprovació del tècnic autor de l'estudi de seguretat i salut, així com del coordinador en matèria de seguretat en la fase d'execució de les obres. 13. LLIBRE D'INCIDÈNCIES

A l'obra hi haurà un llibre d'incidències facilitat per la direcció facultativa, que haurà d'estar en poder del contractista o representant legal o del coordinador de seguretat en fase d'execució, i a disposició de la direcció facultativa, l'autoritat laboral o el representant dels treballadors, els quals podran fer-hi les anotacions que considerin oportunes perquè el coordinador o, si no cal coordinador, la direcció facultativa notifiqui a la Inspecció de treball a Barcelona, Travessera de Gràcia 303-311, dins el termini de 24 hores.



AN.pm. MANUAL D’ÚS I MANTENIMENT

Instruccions d’ús i manteniment Detall Projecte: PONT DE LLUM DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA Emplaçament Adreça: Plaça Nova, s/n

Codi Postal: 08310 Municipi: ARGENTONA

Promotor Nom: AJUNTAMENT D’ARGENTONA NIF: P-0800900-C

Adreça: Carrer Ramon Par núm. 1

Codi Postal: 08310 Municipi: ARGENTONA

Autor projecte Nom: J. FRANCESC GUÀRDIA RIERA Núm. col.: 7812-3 L’arquitecte:

Lloc i data: Barcelona a de juny de 2009

Introducció Amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecció del medi ambient, l'edificació ha de rebre un ús i un manteniment adequats per conservar i garantir les condicions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat exigides normativament. Cal per tant que els seus usuaris, siguin o no propietaris, respectin les instruccions d’ús i manteniment que s'especifiquen a continuació. L'ús incorrecte i/o la no realització de les operacions de manteniment previst a l’edifici pot comportar:

• La pèrdua de les garanties i assegurances atorgades a l'edificació. • L'envelliment prematur de l'edifici, amb la conseqüent depreciació del seu valor patrimonial,

funcional i estètic. • Aparicions de deficiències que poden generar situacions de risc als propis usuaris de l'edifici o a

tercers amb la corresponent responsabilitat civil. • La reducció de les despeses en reparacions en ser molt menys costosa la intervenció sobre una

deficiència detectada a temps, mitjançant unes revisions periòdiques. • Una davallada en el rendiment de les instal·lacions amb els conseqüents augments de consums

d’energia i de contaminació atmosfèrica. • La pèrdua de seguretat de les instal·lacions que pot comportar la seva interrupció o clausura.

L'obligatorietat de conservar i mantenir els edificis està reflectida en diverses normatives, entre les que es destaquen:

• Codi Civil. • Codi Civil de Catalunya • Llei d’Ordenació de l’edificació, Llei 38/1999 de 5 novembre. • Codi Tècnic de l’Edificació, Reial Decret 314/2006 de 17 de març. • Llei de l'Habitatge 24/1991 de 29 de novembre. • Legislacions urbanístiques estatals i autonòmiques. • Legislacions sobre els Règims de propietat. • Ordenances municipals. • Reglamentacions tècniques.

Sobre les instruccions d'ús i manteniment Les instruccions d’ús i manteniment formaran part de la documentació de l’obra executada que, juntament amb el projecte – el qual incorporarà les modificacions degudament aprovades -, el Pla de manteniment, l’acta de recepció de l’obra i la relació dels agents que han intervingut en el procés edificatòri, conformaran el contingut bàsic del Llibre de l’Edifici. Aquest llibre serà lliurat pel promotor als propietaris i usuaris, els quals estaran obligats a rebre’l, conservar-lo i transmetre’l.

Instruccions d’ús: Les instruccions d’ús inclouen totes aquelles normes que han de seguir els usuaris – siguin o no propietaris - per desenvolupar a l’edifici, o a les seves diverses zones, les activitats previstes per a les quals va ser projectat i construït. Els usos previstos a l’edifici són els següents: Ús principal: Situació: Teatre Tot l’edifici Instruccions de manteniment: Les instruccions de manteniment contenen les actuacions preventives bàsiques i genèriques que cal realitzar a l’edifici perquè conservi les seves prestacions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat. L’adaptació a l’edifici en concret de les instruccions de manteniment quedaran recollides en el Pla de manteniment. Aquest formarà part del Llibre de l’edifici i incorporarà la corresponent programació i concreció de les operacions preventives a executar, la seva periodicitat i els subjectes que les han de realitzar, tot d’acord amb les disposicions legals aplicables i les prescripcions dels tècnics redactors del mateix. Els propietaris i usuaris de l’edifici deuran portar a terme el Pla de manteniment de l’edifici encarregant a un tècnic competent les operacions programades pel seu manteniment.

Al llarg de la vida útil de l’edifici s’anirà recollint tota la documentació relativa a les operacions efectuades pel seu manteniment així com totes les diferents intervencions realitzades, ja siguin de reparació, reforma o rehabilitació. Tota aquesta documentació esmentada s’anirà consignant al Llibre de l’Edifici.

A continuació es relacionen els diferents sistemes que composen l’edificació fent una relació de les seves instruccions d’ús i manteniment específiques.

Estructura I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: L’estructura pot resistir una càrrega limitada d’acord amb el seu ús previst en el projecte. Per no alterar el seu comportament i les seves prestacions de seguretat cal que no es facin modificacions, canvis d’ús i que es mantinguin les condicions previstes de càrrega i de protecció al foc per a les quals s'ha construït l'edifici. Aquesta prescripció inclou evitar, entre d’altres, la realització de regates o obertures de forats en parets de càrrega o en altres elements estructurals, la sobreposició de paviments pesants sobre els existents (augment de les càrregues permanents), la incorporació d’elements pesants (entre d'altres: caixes fortes, jardineres, piscines, dipòsits i escultures), i la creació d’altells o l'obertura de forats en sostres per intercomunicació entre plantes. Les sobrecàrregues d’ús dels sostres s’han calculat en funció de l’ús previst a les diferents zones de l’edifici i no poden superar els valors següents:

Categoria d’ús Subcategoria d’ús Càrrega

uniforme kN/m2–(Kg/m2)

Càrrega concentrada

kN - (Kg)

Càrrega lineal

kN/m-(Kg/m) Habitatges i zones d’habitacions en hospitals i hotels 2 – (200) 2 – (200) –

Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 3 – (300) – – A1 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Trasters 3 – (300) 2 – (200) – Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 4 – (400) – –

A Zones residencials

A2 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Zones administratives 2 – (200) 2 – (200) – Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 3 – (300) – –

B Zones administratives Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Zones amb taules i cadires 3– (300) 4– (400) –

C1 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Zones amb seients fixes 4 – (400) 4 – (400) –


– – 0,8 – (80)

Zones sense obstacles que impedeixin el lliure moviment de les persones com vestíbuls d’edificis públics, administratius, hotels, sales d’exposicions en museus, etc.

5 – (500) 4– (400) –


– – 1,6 - (160)

Zones destinades a gimnàs o activitats físiques 5– (500) 7– (700)


– – 1,6 - (160)

Zones d’aglomeració (sales de concert, estadis, etc.) 5– (500) 4 – (400)

C Zones de reunió (llevat les superfícies corresponents als usos A,B i D)


– – 3 - (300)

Zones comercials D1 Locals comercials 5– (500) 4 – (400) – D D2 Supermercats, hipermercats o grans superfícies 5– (700) 7 – (500) – Zones tràfic i aparcament per a vehicles lleugers (pes total <30kN –3.000Kg) 2 – (200) 20 – (2.000) –

E Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura – – 1,6 - (160)

Cobertes accessibles d’ús solament privadament 1– (100) 2 – (200) F Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de

l’element si està a menys altura – – 1,6 - (160)

G1 Cobertes amb inclinació inferior a 20º 1– (100) 2– (200) – G2 Cobertes amb inclinació superior a 40º 0 2 – (200) – G

Cobertes accessibles exclusives per conservació Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o

sobre la vora superior de l’element si està a menys altura – – 0,8 – (80)

Balcons volats per tots els usos (s’especificarà la sobrecàrrega d’ús corresponent a la categoria d’ús amb la que es comuniqui i la càrrega vertical a la vora ) ......... – 2 – (200)

zones privades 1– (100) – – Porxos, voreres i espais de trànsit sobre un element portant o un terreny que dona empentes sobre altres elements estructurals zones públiques 3 – (300) – – Magatzem (s’haurà d’especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s’escau, la distribució de la ........ – –

càrrega de les diferents zones i col·locar una placa amb el valor adoptat) Biblioteca (s’haurà d’especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s’escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col·locar una placa amb el valor adoptat) ......... – –

S’han reduït sobrecàrregues d’acord amb els valors del Document Bàsic SE-AE del CTE ? SI NO

Característiques de vehicles especials: ........

Les accions permanents, les deformacions admeses - incloses, si s’escau, les del terreny - així com els coeficients de seguretat i, les reduccions de sobrecàrregues adoptades estan contemplades en la memòria d’estructures del projecte. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de l’estructura, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.) i amb la finalitat de no alterar les prestacions inicials s’utilitzaran productes d’iguals o similars característiques als originals.

Neteja: En cas de desenvolupar treballs de neteja o protecció, s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes emprats sobre els elements estructurals afectats. En qualsevol cas, s’adoptaran les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries:

• Els degoters de les cobertes, les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar l’estructura.

• S'avisarà als responsables del manteniment de l’edifici si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en els elements estructurals, en les seves proteccions o en els components que suporta (envans, paviments, obertures, entre d'altres) perquè prenguin les mesures oportunes.

II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de l’estructura tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques de l’estructura. • Revisions i/o reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia

estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.).

Instal·lació d'electricitat

I.- Instruccions d’ús: Condicions d’ús: La instal·lació d’electricitat s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les prestacions de seguretat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Situació caixa general de protecció de l’edifici: Façana Avinguda Puig i Cadafalch Tipus comptadors: Situació: TMF1 Façana Avinguda Puig i Cadafalch Pel correcte funcionament i manteniment de les condicions de seguretat de la instal·lació no es pot consumir una potència elèctrica superior a la contractada. Caldrà doncs considerar la potència de cada aparell instal·lat donada pel fabricant per no sobrepassar – de forma simultània - la potència màxima admesa per la instal·lació. Els armaris o cambres de comptadors d'electricitat no han de tenir cap element aliè a la instal·lació. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. En el cas de l’existència a l’edifici d’un Centre de Transformació de l'empresa de subministrament, l’accés al local on estigui ubicat serà exclusiu del personal de la mateixa. El quadre de dispositius de comandament i protecció de cada zona es composa bàsicament pels dispositius de comandament i protecció següents :

• L'ICP (Interruptor de Control de Potència) és un dispositiu per controlar que la potència realment demandada pel consumidor no sobrepassi la contractada.

• L'IGA (Interruptor General Automàtic) es un mecanisme que permet el seu accionament manual i que està dotat d’elements de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuïts.

• L'ID (Interruptor Diferencial) es un dispositiu destinat a la protecció contra contactes indirectes de tots els circuits (protegeix contra les fuites accidentals de corrent): Periòdicament s’ha de comprovar si l’interruptor diferencial desconnecta la instal·lació.

• Cada circuit de la distribució interior té assignat un petit interruptor automàtic o interruptor omnipolar magneto tèrmics que el protegeix contra els curt circuits i les sobrecàrregues.

Per a qualsevol manipulació de la instal·lació es desconnectarà el circuit corresponent. Les males connexions originen sobre-escalfaments o espurnes que poden generar un incendi. La desconnexió d'aparells s'ha de fer estirant de l'endoll, mai del cable. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal·lacions elèctriques comunes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. A les cambres de bany, vestuaris, etc., s’han de respectar els volums de protecció normatius respecte dutxes i banyeres i no instal·lar ni mecanismes ni d’altres aparells fixos que modifiquin les distàncies mínimes de seguretat. Neteja: Per a la neteja de làmpades i lluminàries es desconnectarà l'interruptor magneto tèrmic del circuit corresponent.

Incidències extraordinàries: • Si s'observen deficiències en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, làmpades

foses en zones d’ús comú, etc.) s'ha d'avisar als responsables de manteniment per tal de que es facin urgentment les mesures oportunes.

• Cal desconnectar immediatament la instal·lació elèctrica en cas de fuita d'aigua, gas o un altre tipus de combustible.

II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de xarxa d’electricitat tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors. • Depenent de l’ús i de la potència instal·lada, s’haurà de revisar periòdicament la

instal·lació. Si no és fa el manteniment o la instal·lació presenta deficiències importants, l'empresa subministradora o la que desenvolupi les inspeccions de manteniment estan obligades a tallar el subministrament per la perillositat potencial de la instal·lació. Tots els aparells connectats s'han d'utilitzar i revisar periòdicament seguint les instruccions de manteniment facilitades pels fabricants.

AN.gr. Estudi gestió de residus

1. Minimització i Prevenció dels Residus (Punt. 2 Art 4 RD 105/2008) 1.1 Accions tingudes en compte en la fase de redacció del projecte: En aquest apartat s’incorporen totes les accions tingudes en compte en la fase de redacció del projecte: - Optimització de les seccions resistents, cal tendir a reduir el pes de la construcció i, per tant, la

quantitat de material a emprar (elecció i dimensionat de l’estructura, etc.). L’estructura del pont de llum és metàl.lica amb un càlcul acurat de les seccions resistents per a reduir el volum de residus.

- Detectar aquelles partides d’obra que poden admetre materials reciclats i reutilitzar els residus petris com a granulat (previ matxuqueig). No es preveu l’utilització de materials reciclats, acer i fusta conformen la totalitat de l’execució.

- Ús d’elements o materials reutilizats, reciclats i/o amb contingut de material reciclat Es preveu la reutilització de les baranes de tancament de la pinta que s’extreuen per a la nova redistribució de l’escala d’accés al pont.

- Modificació dels sistemes constructius utilitzant sistemes industrialitzats i prefabricats que es munten a obra sense gairebé generar residus (l’ús d’elements prefabricats i modulats evita restes de tall i estalvi en el temps de muntatge). L’estructura del pont de llum és metàl.lica prefabricada a taller, i es portarà totalment muntada per trams en obra, reduïnt el volum de residus.

- Adoptar una xarxa modular que redueixi el nombre de residus dels materials més massius. Tanmateix els elements més significatius estiguin modulats d’acord amb aquesta xarxa. El pont de llum té planta simètrica, permetent reduïr les mermes de material reaprofintant-lo a l’extrem oposat de la planta.

- Evitar sempre que sigui possible les solucions constructives adherides, sobre tot quan pot resultar un inconvenient per una posterior valorització (per exemple: optar per solucions d’impermeabilització o d’aïllament tèrmic no adherit; optar per solucions de parquet flotant front l’encolat, evitar aïllament projectat o enguixats sobre materials petris, el primer cas per la dificultat de garantir a llarg termini la separació dels dos materials en el moment de gestionar-los i en el segon, per la impossibilitat de reutilitzar el material petri a causa de l’expansivitat del guix). En aquest projecte s’ha optat per paviments i sostres desmuntables, permetent la seva registrabilitat alhora que afavoreix la seva deconstrucció.

- Preveure el pas d’instal·lacions per cel rasos registrables i envans de cartró guix per evitar la realització de regates durant la fase d’instal·lacions. Les instal.lacions s’executaran vistes, o bé sota el paviment registrable.

- Establir toleràncies: Màximes admissibles de la part d’obra realitzada “in situ”. Tant i més important com més quantitat de prefabricats s’utilitzin. Al tractar-se de estructura prefabricada reduïnt al màxim les tolerancies d’execució al afinar les dimensions en taller.

- Limitar l’ús de materials tòxics o potencialment tòxics per evitar la repercussió en el medi i per evitar que una mala gestió pugui contaminar la resta de materials sobrants. Les pintures seran de baix impacte.

- Incidir en les empreses del sector per tal incorporin paràmetres ambientals en el disseny i la fabricació de materials i solucions constructives més convencionals. El projecte prioritza les pintures de baix impacte mediambiental i aquelles que gaudeixen de distintius de garantia de qualitat ambiental o ecoetiquetes.

1.2. Recomanacions a tenir en compte pel constructor durant la fase d’execució En aquest apartat s’incorporen totes aquelles accions dirigides a la prevenció i a la minimització de residus que es considerin bàsiques en el moment de realitzar el planejament i l’execució d’una obra de construcció i que són responsabilitat del constructor de dur-les a terme. Tasques d’enderroc: No es preveuen enderrocs. Prevenció en la compra de materials:

Es comprarà una quantitat de matèries ajustada al seu ús (no es compraran escreixos). Cal optimitzar la quantitat de materials, ajustant-los als estrictament necessaris per a l’execució de l’obra, ja que un excés de materials sobrers, a més de ser car, incrementa els residus s’obra.

Es demanarà a les empreses subministradores a que redueixin al màxim la quantitat i volum d’embalatjes, prioritzant aquelles que els minimitzen.

Donar preferència a aquells proveïdors que distribueixen els seus productes informant a l’usuari de les característiques i materials bàsics que el composen, del percentatge de material reciclat que incorporen i oferir garanties, de què el propi fabricant es fa responsable de la gestió dels residus que generen els seus productes a l’obra (pactant prèviament el percentatge i característiques dels residus que acceptarà com a retorn) o, en cas de no ser viable, informant sobre recomanacions per a la gestió més adient dels residus produïts atenent a les seves possibilitats de valorització en funció del principi de jerarquia (1er. reutilitzar, 2on. reciclar, 3er. valorització energètica, 4rt. tipus d’abocador autoritzat).

Es primarà l’adquisició de materials reciclables front a d’altres de mateixes prestacions pero de difícil o imposible reciclat.

Es mantindrà un inventari de productes excedents per la possible utilizació en altres obres. Es realitzarà un pla d’entrega dels materials en que es detalli per a cadascun la quantitat, data

d’arribada a obra, lloc i forma d’emmagatzematge en obra, gestió d’excedents i en el seu cas gestió de residus.

Es prioritzará l’adquisició de productes "a granel" a fi de limitar l’aparició de residus d’envasos en obra. Els recipients/contenidors grans són preferibles als recipients/contenidors petits (millor si estan fabricats amb material reciclat), per exemple l’ús de silos de morter prefabricat en comptes de la realització de morter in situ evita la generació d’una gran quantitat de sacs de ciment o la compra de silicona a granel la generació de un elevat nombre d’envasos (residu especial).

Aquells envasos o suports de materials que puguin ser reutilitzats com els palets, s’evitarà el seu deteriorament i es retornaran al seu proveidor.

S’incluirà en els contractes de subministre una clàusula de penalització als proveidors que generin en obra més residus dels previstos i que es puguin imputar a una mala gestió.

S’intentará adquirir els productes en mòdul dels elements constructius en els que aniran col.locats per a evitar retalls.

Prevenció de posada en obra:

S’optimizarà l’utilització de materials en obra evitant la sobredossificació o la execució amb malgastament de material especialment d’aquells amb major incidència en la generació de residus.

S’afavorirà l’utilització de materials prefabricats, doncs optimitzen l’ús de materials i disminueixen la generació de residus.

En la posada en obra de materials s’intentarà realitzar els diversos elementos a mòdul del tamany de les peces que el composen per evitar malbaratament de material.

Es buidaran completament els recipients que continguin els productes abans de la seva neteja o eliminació, especialment si es tracta de residus perillosos.

En la mesura del possible s’afavorirà l’elaboració de productes a taller front als realitzats en la pròpia obra que habitualment generen major cantitat de residus.

Es primarà l’utilització d’elements desmuntables o reutilitzables front a d’altres de similars prestacions no reutilitzables.

S’esgotarà la vida útil dels mitjans auxiliars propiciant la seva reutilizació en el major nombre d’obres pel que s’extremaran les mesures de manteniment.

Tot el personal involucrat en l’obra disposarà dels coneixements mínims de prevenció de residus i la seva correcta gestió. Abans d’iniciar la fase d’execució cal dur a terme unes jornades informatives dirigides a la sensibilització mediambiental del personal de l’obra i de les subcontractes.

S’inclouirà en els contractes amb subcontrates una clàusula de penalització per la que es desincentivarà la generació de més residus dels previsibles per una mala gestió.

Prevenció en l’emmagatzemament en obra:

Es realitzarà un plà d’inspeccions periòdiques de material, productes i residus acopiats o emmagatzemats per garantir que es mantenen en les degudes condicions.

2. Estimació dels Residus de l’Obra projectada (Punt 1. Art 4 RD105/2008). En aquest apartat es quantifiquen i s’identifiquen les tipologies de Residus (Especials, No Especials i Inerts) i es codifiquen amb ajust a l’Ordre MAM/304/2008 de 8 de febrer. Per a la realització del càlcul estimatiu de generació de residus s’ha emprat els fulls facilitats pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

3. Definició dels Escenaris de Gestió de Residus (Punt 3 i 4 Art 4. RD 105/2008) El present apartat es defineix a mode indicatiu, essent el Contractista qui posteriorment el desenvolupi i completi en el corresponent Pla de Gestió de Residus. 3.1. Definició dels Escenaris interns de l’Obra:

Amb objecte d’aconseguir una millor gestió dels residus generats en l'obra de manera que es faciliti la seva reutilització, reciclatge o valorització i per assegurar les condicions d'higiene i seguretat que es requereix el article 5.4 del Reial Decret 105/2008 que regula la producció i gestió dels residus de construcció i de demolició es prendran les mesures següents:

- Aspectes generals: Les zones d'obra destinades a l'emmagatzematge de residus quedaran convenientment senyalitzades i per

a cada fracció es disposarà un cartell señalizador que indiqui el tipus de residu que recull (a la pàgina web de l'Agència de Residus de Catalunya es poden descarregar els pictogrames identificadors dels residus).

Tots els envasos que portin residus han d'estar clarament identificats, indicant en tot moment el nom del residu, codi LER, nom i adreça del posseïdor i el pictograma de perill en el seu cas.

Els residus perillosos es dipositaran sobre cubetes de retenció apropiats al seu volum, a més han d'estar protegits de la pluja.

Tots els productes envasats que tinguin caràcter de residu perillós hauran d'estar convenientment identificats especificant en l'etiquetatge el nom del residu, codi LER, nom i adreça del productor i el pictograma normalitzat de perill.

Les zones d'emmagatzematge per als residus perillosos hauran d'estar suficientment separades de les dels residus no perillosos, evitant d'aquesta manera la contaminació d'aquests últims.

Els residus es dipositaran en el lloc destinats als mateixos conforme es vagin generant. Els residus s'emmagatzemaran en contenidors adequats tant en nombre com en volum evitant en tot cas la

sobrecàrrega dels contenidors per sobre de les seves capacitats límit. Els contenidors situats propers a llocs d'accés públic es protegiran fora dels horaris d'obra amb lones o

similars per evitar abocaments descontrolats per part de tercers que puguin provocar la seva barreja o contaminació.

Per a aquelles obres en la que per falta d'espai no resulti tècnicament viable efectuar la separació dels residus, aquesta es podrà encomanar a un gestor de residus en una instal lació de residus de construcció i demolició externa a l'obra.

S'evitarà la contaminació dels residus petris separats amb destinació a valorització amb residus derivats del guix que ho contaminin minvant les seves prestacions.

- Aspectes bàsics a tenir en compte en la gestió dels residus petris: • Es preveu l’utilització de matxucadores mòbils per a l’emmatxucament de les runes, amb la finalitat

de fabricar-hi àrids reciclats i reutilitzar-los en el mateix emplaçament (reducció del 66% del volum). És important que a l’organització de l’obra es tingui en compte l’emmagatzematge dels residus i els possibles decalatges que es poden produir entre la generació del residus i la utilització.

- Aspectes bàsics a tenir en compte en la gestió dels residus no especials • En cas de que no sigui viable disposar de diferents contenidors per a la realització de classificació

selectiva dels residus no especials (per manca de recicladors que els admetin, etc.), s’hauran de dirigir cap a un centre de transferència i, com a darrera opció, traslladar-los a l’abocador corresponent (de residus no especials).

• En el cas de què s’hagi contemplat la valorització dels residus “no especials”, caldrà vetllar perquè hi hagi tants contenidors com tipus de separació prevista i, en qualsevol dels casos sempre s’haurà de garantir la seva correcta senyalització, de manera que cadascun aculli els residus que li corresponen. No s’ha d’oblidar que la classificació en origen afavoreix una millor gestió i incentiva la reutilització i el reciclatge posterior dels residus.

- Aspectes bàsics a tenir en compte en la gestió dels residus metàl·lics (residu no especial) • Els elements metàl·lics presenten un preu de valorització que fa viable la seva separació selectiva.

En aquest camp existeixen una gran quantitat d’empreses que fan viable la seva separació selectiva.

- Aspectes bàsics a tenir en compte en la gestió dels residus de fusta (residu no especial: sempre i quan no estigui tractada amb productes tòxics).

• Actualment ja existeix un ampli mercat de gestors que accepten fusta originada en les obres de construcció, per exemple l’originada durant les tasques d’encofrat, de revestiment d’interiors, dels embalatges defectuosos, etc.

- Aspectes bàsics a tenir en compte en la gestió dels residus especials: • Aquests materials han de ser portats a centres de tractament específics on posteriorment es

valoritzen (habitualment s’incineren). • És prohibit llençar aquests tipus de residus (dissolvents, pintures, etc.) als desguassos. • Els residus especials s’han d’emmagatzemar junts i han d’estar correctament etiquetats i tapats. • Cal que a l’obra hi hagi un lloc concret per acollir-los, amb el terra impermeabilitzat per protegir les

filtracions al sòl i amb un sostre per protegir-los de la pluja i dels cops (en el moment de la redacció d'aquest document aquest període és de 6 mesos, RD 833/1988, art. 15).

• Tancar els recipients que contenen productes especials evita vessaments i pèrdues per evaporació que poden resultar nocives.

• Identificar el contingut dels contenidors amb etiquetes senyalitzades amb claredat garanteix la gestió correcta dels productes tòxics i evita l’emissió de gasos com a conseqüència d’una possible reacció química provocada per barreges involuntàries.

• És convenient emmagatzemar els bidons en posició vertical per evitar fuites. • Es recomana protegir lateralment els contenidors i els bidons, sobretot en zones de trànsit, per

impedir cops que els puguin bolcar. • Si es produeixen vessaments accidentals, cal gestionar-los amb un gestor autoritzat a tal efecte. - L’emmagatzematge de productes líquids especials (gasoli, desencofrants, etc.) es farà de manera que,

en cas de vessament, els fluids no afectin el sòl. La manipulació de determinats productes a l’obra pot causar fuites que poden malmetre els sòls. Per això es recomana:

• Emmagatzemar-los en condicions idònies, emprant cubetes especials amb un dipòsit de retenció de líquids i/o realitzant una llosa de formigó estanca amb prou capacitat per retenir, en cas d’abocament, tot el líquid que s’hi emmagatzema.

• Disposar a l’obra de material absorbent per fer front a vessaments (serradures, draps, sepiolita, etc.).

Actuar correctament en cas que es produeixi el contacte d’un producte líquid especial amb el sòl: cobrir-lo amb material absorbent i tractar el residu resultant com a residu especial.

3.2. Definició dels Escenaris externs de l’Obra: A l’hora de seleccionar els valoritzadors o gestors s’ha de tenir en compte que el menor cost ambiental (i freqüentment el menor cost econòmic) s’aconsegueixen quan: - El gestor o gestors encarregats de valoritzar els residus siguin autoritzats.

- La quantitat de residus sigui mínima.

- La distància al lloc de deposició sigui mínima i la xarxa viària estigui en òptimes condicions.

- Els materials continguts en els residus estiguin aïllats i separats els uns dels altres, atès que així en facilitem el reciclatge o la reutilització (el tipus de gestió depèn de les possibilitats reals de valorització).

Llistat de gestors i valoritzadors S’ha compilat la documentació sobre els gestors i valoritzadors de residus que operen en les proximitats de l’obra:

Per conèixer les característiques (condicions d’admissió, distància, taxes, etc.) dels abocadors, dels recicladors, dels punts verds, dels centres de classificació, etc., i poder definir un escenari extern de gestió, l’equip redactor ha realitzat una tasca de recerca a partir de la informació disponible a la pàgina web de l’Agència de Residus de Catalunya (www.arc-cat.net ) que ha donat com a resultat la informació següent:.

A continuació s’adjunten, com a referència, alguns del valoritzadors i gestors de residus de les comarques del Vallès Oriental i Occidental:

Residus petris:

Codi* Nom Adreça Telèfon Distància

aprox.

DIPÒSIT CONTROLAT DE LLINARS DEL VALLÈS Titular: GESTIO DE RUNES DEL VALLES ORIENTAL, SL

Gar-1. Ctra.BV-5103 km 6.5. 08450 LLINARS DEL VALLÈS

938792069 19 Km

DIPÒSIT CONTROLAT DE SANT CELONI

Titular: GESTIO DE RUNES DEL VALLES ORIENTAL, SL

FONT D'EN PEDRO 08470 SANT CELONI

938792069 30 Km

PLANTA DE RECICLATGE DE TERRASSA (CAN GUITARD). Ubicada dins del dipòsit controlat

Carretera de Gràcia a Manresa, km 26.25, pedrera núm. 2.259, "Can Guitart de la Riera". PEDRERA HAYMSA (CAN GUITART) 08221 TERRASSA

934147488 25-30 Km

(*) No s’ha trobat els codis a la pàgina de l’ Agència de Residus de Catalunya

Reciclatge de paper i cartró:

Codi Nom Adreça Telèfon Distància

E-253.96 FERIMET, S.L. Ctra. Montmeló-Granollers km 4.535 08400 GRANOLLERS

938796211 7-10 Km

E-202.96 FERRALLES BATLLE, S.L. C/ Tetuan 117 08400 GRANOLLERS

938491106 7 Km

E-843.04 PAPELES ALLENDE, SL

POL. IND. CONGOST C/ PALOU 2, SECTOR J 08170 MONTORNÈS DEL VALLÈS

938611616 8-10 Km

Reciclatge de plàstics: Codi Nom Adreça Telèfon Distància

E-80.94 FOREC, S.A. Pol. Ind. Can Coll - nau 3 pol. Ind. Can Coll - nau 3 08185 - LLIÇÀ DE VALL

938439455 < 1 Km

E-601.99 CORTPLAST, S.L. Pol. Ind. Palaudàries - nau 13 08185 - LLIÇÀ DE VALL

938439430 < 1 Km


938491106 7 Km

Reciclatge de fustes:



938796211 7-10 Km


938491106 7 Km

Reciclatge de metalls:

Codi Nom Adreça Telèfon Distància E-396.97

PEDRO INGLÉS VIDAL c/ Països Catalans s/n 08186 LLIÇÀ D'AMUNT

935623797 2 KM

E- 767.02 GRUPAL ART, S.L. Pol. Ind. El perdellot c/ perdellot 7 08185 - LLIÇÀ DE VALL

938437829 < 1 Km


938796211 7-10 Km


938491106 7 Km

Deposició de residus especials: Codi Nom Adreça Telèfon Distància

E-01.89 ATLAS GESTIÓN MEDIOAMBIENTAL, SA

Can Palà 08719 CASTELLOLÍ

932282215 60-70 Km

Centre de recollida i transferència de residus especials:


E-526.98 TÉCNICAS DE PROTECCIÓN AMBIENTAL, SA (TPA)

POL. IND. PLA SOTA EL MOLÍ AV. PRIMER DE MAIGS/N 08160 MONTMELÓ

935686600 8-10 Km

E-843.04 PAPELES ALLENDE, SL POL. IND. CONGOST C/ PALOU 2, SECTOR J 08170MONTORNÈS DEL VALLÈS

938611616 8-10 Km

E-298.96 CESPA GESTIÓN Y TRATAMIENTO DE RESIDUOS, SA

POL. IND. CAN PRAT AV. CAN PRAT S/N 08100 MOLLET DEL VALLÈS

932479100 8-10 Km

4. Pressupost

Apèndix 1: Documentació Gràfica de definició escenaris interns (obra) de Gestió de Residus (Punt 5. Art 4. RD 105/2008)

Apèndix 2: Plec de Prescripcions Tècniques Particulars. (Punt6. Art 6. RD 105/2008)

Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra, s’ajustaran al que determina el Pla de Gestió de Residus elaborat per el Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i acceptat per la Propietat.

Si degut a modificacions en l’execució de l’obra o d’altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels

residus, aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades si s’escau per la Direcció Facultativa i se’n donarà comunicació per la seva acceptació a la Propietat.

Per als enderrocs: es realitzaran actuacions prèvies com ara estintolaments, apuntalaments, estructures

auxiliars. Per a les parts o elements perillosos, referits tant a la pròpia obra com als edificis adjacents. Com a norma general, es procurarà actuar retirant els elements contaminants i / o perillosos tan aviat com sigui possible, així com els elements a conservar o valuosos (ceràmics, marbres). Tot seguit s'actuarà desmuntant les parts accessibles de les instal.lacions, fusteria, i altres elements que ho permetin. Finalment, es procedirà enderrocant la resta.

El dipòsit temporal dels enderrocs, es farà en contenidors del tipus descrits en la documentació gràfica amb

la ubicació i condicionat que estableixin les ordenances municipals. Aquest dipòsit en abassegaments, també haurà d'estar en llocs degudament senyalitzats i segregats de la resta de residus.

El dipòsit temporal per RCDS valoritzables (fustes, plàstics, ferralla ....), que es realitzi en contenidors o en

abassegaments, s'haurà de senyalitzar i segregar de la resta de residus d'una manera adequada.

Els contenidors hauran d'estar senyalitzats adequadament, pintats en colors que destaquin la seva visibilitat, especialment durant la nit, i comptar amb una banda de material reflectant de, almenys, 15 centímetres al llarg de tot el seu perímetre. En els mateixos ha de figurar la següent informació: raó social, CIF, telèfon del titular del contenidor / envàs, i el número d'inscripció en el Registre de Transportistes de Residus, del titular del contenidor. Aquesta informació també ha de quedar reflectida en els sacs industrials o altres elements de contenció, a través d'adhesius, plaques, etc.

El responsable de l'obra a la qual dóna servei el contenidor d'adoptar les mesures necessàries per evitar el

dipòsit de residus aliens a la mateixa. Els contenidors romandran tancats o coberts, almenys, fora de l'horari de treball, per evitar el dipòsit de residus aliens a les obres a la que presten servei.

A l'equip d'obra s'hauran d'establir els mitjans humans, tècnics i procediments de separació que es

dedicaran a cada tipus de RCD.

S’hauran d'atendre els criteris municipals establerts (ordenances, condicionats de la llicència d'obres), especialment si obliguen a la separació en origen de determinades matèries objecte de reciclatge o deposició. En aquest últim cas haurà d'assegurar per part del contractista realitzar una avaluació econòmica de les condicions en què és viable aquesta operació. I també, considerar les possibilitats reals de fer-la: que l'obra o construcció ho permeti i que es disposi de plantes de reciclatge / gestors adequats. La Direcció d'Obres serà la responsable última de la decisió a prendre i la seva justificació davant les autoritats locals o autonòmiques pertinents.

Caldrà assegurar en la contractació de la gestió dels RCDS, que el destí final (Planta de Reciclatge,

Abocador, Cantera, Incineradora, Centre de Reciclatge de Plàstics / Fusta ...) són centres amb l'autorització autonòmica de la Conselleria de Medi Ambient, així mateix s'haurà de contractar només transportistes o gestors autoritzats per aquesta Conselleria, i inscrits en els registres corresponents. Així mateix es realitzarà un estricte control documental, de manera que els transportistes i gestors de RCDS hauran de portar els vals de cada retirada i lliurament en destinació final. Per a aquells RCDS (terres, petris ...) que siguin reutilitzats en altres obres o projectes de restauració, s'haurà d'aportar evidència documental de la destinació final.

La gestió (tant documental com operativa) dels residus perillosos que es trobin en una obra d'enderroc o es

generin en una obra de nova planta es regirà d'acord amb la legislació nacional vigent, la legislació

autonòmica i els requisits de les ordenances locals. Així mateix, els residus de caràcter urbà generats en les obres (restes de menjars, envasos, llots de fosses sèptiques ...), seran gestionats d'acord amb els preceptes marcats per la legislació i autoritat municipals.

Per al cas dels residus amb amiant, s'han de seguir els passos marcats per l'Ordre MAM/304/2002, de 8 de

febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus. Annex II. Llista de Residus. Punto17 06 05 * (6), per considerar aquests residus com a perillosos o com no perillosos. En qualsevol cas, sempre es compliran els preceptes dictats pel Reial Decret 108/1991, d'1 de febrer, sobre la prevenció i reducció de la contaminació del medi ambient produïda per l'amiant. Art 7., Així com la legislació laboral d'aplicació.

Les restes de rentat de canaletes / bótes de formigó, seran tractats com a residus "enderroc". S'evitarà en

tot moment la contaminació amb productes tòxics o perillosos dels plàstics i restes de fusta per a la seva adequada segregació, així com la contaminació dels abassegaments o contenidors de runa amb components perillosos.

Les terres superficials que puguin tenir un ús posterior per a jardineria o recuperació de sòls degradats,

serà retirada i emmagatzemada durant el menor temps possible, en cavallons d'alçada no superior a 2 metres. S'ha d'evitar la humitat excessiva, la manipulació, i la contaminació amb altres materials.



2 PT. PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES

0 CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS Sobre els components Sobre l'execució Sobre el control de l'obra acabada Sobre normativa vigent

1 CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D'OBRA SISTEMA SUSTENTACIÓ

SUBSISTEMA ENDERROCS 1 CONDICIONS GENERALS

1.1 Arrencada de revestiments 1.2 Enderroc d’elements estructurals 1.3 Enderroc de tancaments i diversos

SISTEMA ESTRUCTURA SUBSISTEMA SOBRE-RASANT ESTRUCTURA

1 ESTRUCTURES D’ACER SISTEMA ENVOLVENT SISTEMA COMPARTIMENTACIÓ INTERIOR/ACABATS

SUBSISTEMA PAVIMENTS 1 PER PECES

1 Fustes 2 TÈCNICS

SUBSISTEMA CEL RAS SUBSISTEMA REVESTIMENTS

1 PINTATS SISTEMA CONDICIONAMENT AMBIENTAL I INSTAL.LACIONS

SUBSISTEMA CONTROL AMBIENTAL 1 IL.LUMINACIÓ

1.1 Interior SISTEMA EQUIPAMENTS I D'ALTRES

CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS Sobre els components Característiques Tots els productes de construcció hauran de portar el marcatge CE, d’acord amb les condicions establertes a l’article 5.2 Conformitat amb el CTE dels productes, equips i materials, Part I. Capítol 2. del CTE:

1. Els productes de la construcció que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció del seu ús previst, portaran el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de la construcció, publicada pel Real Decret 1630/1992 del 29 de desembre, modificada pel Real Decret 1329/1995 del 28 de juliol, i disposicions de desenvolupament, o altres Directives europees que li siguin d’aplicació. 2. En determinats casos, i amb la finalitat d’assegurar la seva suficiència, els DB establiran les característiques tècniques de productes, equips i sistemes que s’incorporin als edificis, sense perjudici del Marcatge CE que els sigui aplicable d’acord amb les corresponents directives Europees.

Control de recepció Tots els productes de construcció tindran un control de recepció a l’obra, d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.2 Control de recepció a l’obra de productes, equips i sistemes. Part I. Capítol 2. del CTE, i comprendrà: Control de la documentació dels subministres.

1. Els subministradors lliuraran els documents d’identificació del producte exigits per la normativa d’obligat compliment, pel projecte o la DF (Direcció Facultativa) al constructor, qui els presentarà al director d’execució de l’obra. Aquesta documentació comprendrà, almenys, els següents documents: a) els documents d’origen, full de subministrament ; b) el certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona física; i c) els documents de conformitat o autoritzacions administratives exigides reglamentàriament, inclosa la documentació corresponent al marcatge CE dels productes de la construcció, quan sigui pertinent, d’acord amb les disposicions que siguin transposició de les Directives Europees que afectin als productes subministrats.

Quan el material o equip arribi a l’obra amb el certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents. Control de recepció mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d’idoneïtat tècnica

1. El subministrador proporcionarà la documentació precisa sobre: a) els distintius de qualitat que ostentin els productes, equips o sistemes subministrats, que assegurin les característiques tècniques dels mateixos exigides en el projecte i documentarà, si s’escau, el reconeixement oficial del distintiu d’acord amb l'establert en l’article 5.2.3; i b) les avaluacions tècniques d’idoneïtat per a l’ús previst de productes, equips i sistemes innovadors, d’acord amb l'establert en l’article 5.2.5, i la constància del manteniment de les seves característiques tècniques. 2. El director de l’execució de l’obra verificarà que aquesta documentació és suficient per a l’acceptació dels productes, equips i sistemes emparats per ella.

Control de recepció mitjançant assaigs 1.Per a verificar el compliment de les exigències bàsiques del *CTE pot ser necessari, en determinats casos, realitzar assaigs i proves sobre alguns productes, segons l'establert en la reglamentació vigent, o bé segons l’especifica’t en el projecte o ordenats per la D.F. 2. La realització d’aquest control s’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la direcció facultativa sobre el mostreig del producte, els assajos a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig i les accions a adoptar.

Sobre l’execució. Condicions generals. Tots els treballs, inclosos en el present projecte s’executaran esmeradament, tenint en compte les bones practiques de la construcció, d’acord amb les condicions establertes en l’article 7.1 Condicions en l’execució de les obres. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

1. Les obres de construcció de l'edifici es portaran a terme segons el projecte i les seves modificacions autoritzades pel director de l’obra, prèvia conformitat del promotor, a la legislació aplicable, a les normes de la bona pràctica constructiva i a les instruccions del director de l’obra i del director de l’execució de l’obra.

Control d’execució. Tots els treballs, inclosos en el present projecte, tindran un control d’execució d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.3 Control d’execució de l’obra. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

Durant la construcció, el director de l’execució de l’obra controlarà l’execució de cada unitat d’obra verificant el seu replanteig, els materials que s’utilitzin, la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, així com les verificacions i altres controls a realitzar per a comprovar la seva conformitat amb el que s’indica en el projecte, la legislació aplicable, les normes de bona pràctica constructiva i les instruccions de la direcció facultativa. A la recepció de l’obra executada poden tenir-se en compte les certificacions de conformitat que ostentin els agents que hi intervenen, així com les verificacions que, si s’escau, realitzin les entitats de control de qualitat de l’edificació. 2. Es comprovarà que s’han adoptat les mesures necessàries per a assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius. 3. En el control d’execució de l’obra s’adoptaran els mètodes i procediments que es contemplin en les avaluacions tècniques d’idoneïtat per a l’ús previst dels productes, equips i sistemes innovadors, prevists a l’article 5.2.5

Sobre el control de l’obra acabada. Verificacions del conjunt o parts de l’edifici d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.4 Condicions de l’obra acabada. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

A l’obra acabada, bé sobre l’edifici en el seu conjunt, o bé sobre les seves diferents parts i les seves instal·lacions, parcial o totalment acabades, han de realitzar-se, a més de les que puguin establir-se amb caràcter voluntari, les comprovacions i proves de servei previstes en el projecte o ordenades per la D.F. i les exigides per la legislació aplicable

Sobre la normativa vigent El Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", estableix que a la memòria i al plec de prescripcions tècniques particulars de qualsevol projecte d'edificació es faci

constar expressament l’observança de les normes sobre la construcció. Així doncs, en el present plec s'inclourà una relació de les normes vigents aplicables sobre construcció i es remarcarà que en l'execució de l'obra s'observaran les mateixes. A més, els productes de la construcció duran el marcatge CE. En aquest sentit, les reglamentacions recents, com és el cas del CTE, fan referència a normes UNE-EN, CEI, CEN, que en molts casos estableixen requisits concrets que s’han de complimentar en el projecte.

CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D'OBRA SISTEMA SUSTENTACIÓ SUBSISTEMA ENDERROCS 1 CONDICIONS GENERALS Operacions destinades a la demolició total o parcial d’un edifici o element constructiu, aeri o enterrat que obstaculitzi la construcció d’una obra i que sigui necessari fer desaparèixer, comprèn també la retirada dels materials i lliurament a un gestor autoritzat, per al seu reciclatge o per a la disposició de rebuig. En funció de la seva execució es defineixen diversos tipus d’enderroc: Enderroc d’element a element, el més usual, quan els treballs s’efectuen seguint l’ordre invers a la seva construcció. Enderroc per col·lapse per embranzida de màquina, quan l’alçada de l'edifici no superi els 2/3 de l'alçada assolible per a aquesta. Enderroc per col·lapse mitjançant impacte de bola de gran massa, quan l'edifici es trobi aïllat o prenent estrictes mesures de seguretat respecte als confrontats. O per col·lapse mitjançant la utilització d’explosius, quan l’estructura no sigui d’acer o amb predomini de fusta i materials combustibles. Enderroc combinat. Quan part d'un edifici s’hagi d’enderrocar element a element i l’altra part per qualsevol altre procediment de col·lapse, s'establiran clarament les zones on s'utilitzarà cada modalitat. Normes d’aplicació Residus. Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny. Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero Residuos. Ley 10/1998, ley de residuos. Residuos. Construcción y demolición. RD 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición. (BOE 13.02.2008). Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04) Ecoeficiència. Regulació criteris ambientals i ecoeficiència en edificis. D 21/2006 (DOGC 16.2.2006) Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). O. 06.02.1976. Actualización de determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. O. FOM/1382/2002 . Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto. O. 31.11.1984, O. 26.07.1993. Normas complementarias del Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto. O. 07.01.1987. UNE. UNE 88411:1987 Productos de amiantocemento. Directrices para su corte y mecanizado en obra. Components Les eines per a la demolició: mitjans manuals, martell picador, martell trencador. Els materials a demolir: Tots els materials corresponents al procés constructiu: estructurals, de revestiments d’instal·lacions etc. Els elements auxiliars: bastides. S’utilitzaran en l’enderroc d'elements específics, en demolicions manuals, element a element, i sempre en construccions que no presentin símptomes de ruïna imminent. Es comprovarà prèviament que les seccions i l’estat físic dels elements d’estintolament, dels taulons, dels cossos de bastida, etc. són els adequats per tal de complir a la perfecció la missió que se'ls exigirà un cop muntats. S'estudiarà, en cada cas, la situació, la forma, l'accés del personal, dels materials, la resistència del terreny si recolza en ell, la resistència de la bastida i dels possibles llocs d'ancoratges, les proteccions necessàries a utilitzar, les viseres, lones, etc. buscant sempre les causes que, juntes o per separat, puguin produir situacions que donin lloc a accidents, per tal de poder-los evitar. Quan existeixin línies elèctriques nues s'aïllaran amb el dielèctric apropiat, es desviaran, almenys, a 3 m. de la zona d'influència dels treballs o, en altre cas, es tallarà la tensió elèctrica mentre durin els treballs. Característiques tècniques mínimes dels elements auxiliars. Bastides. Bastides de servei. Les més usuals són les bastides de servei metàl·liques per la seva rapidesa i simplicitat de muntatge, lleugeresa, llarga durada, adaptabilitat a qualsevol tipus d'obra, exactitud en el càlcul de càrregues per conèixer les característiques dels acers emprats, possibilitat de desplaçament. En la seva col·locació es tindran en compte les següents condicions: Els elements metàl·lics que formin els peus drets o suports estaran en un pla vertical. La separació entre els travessers o ponts no serà superior a 2,50 metres. L'entroncament dels travessers es farà a una quarta part de la seva llum, on el moment flector sigui mínim. En les abraçadores que uneixen els elements tubulars es controlarà l'esforç de cargolada. Les traves o ancoratges hauran d’estar formats sempre per sistemes indeformables en el pla format pels suports i ponts, a força de diagonals o creus de Sant Andreu; s'ancoraran, a més, a les façanes que no hagin de ser enderrocades, o no immediatament, requisit imprescindible si la bastida no està ancorada en els seus extrems; han de preveure's com a mínim quatre ancoratges i un per cada 20 m². No es superarà la càrrega màxima admissible per a les rodes quan aquestes s'incorporin a una bastida. Els taulers d'altura major a 2 metres estaran proveïts de baranes normalitzades i marxapeu. Bastides de càrrega. Utilitzades com a element auxiliar per tal de sostenir parts o materials d'una obra durant la seva construcció quan no es puguin sostenir per si mateixos, emprant-se com a armadures provisionals per a l'execució de voltes, arcs, escales, encofrats de sostres, etc. Estaran projectats i construïts de manera que permetin un descens i desmuntatge progressius. Execució Condicions prèvies Abans de l'inici de les activitats d’enderroc es reconeixeran, les característiques de l'edifici a enderrocar: antiguitat, característiques de l’estructura inicial, variacions, reformes, i estat actual de l’estructura i les instal·lacions. Es reconeixeran també, les edificacions confrontants, el seu estat de conservació i les seves mitgeres per tal d'adoptar les mesures de precaució com són l’anul·lació d'instal·lacions, apuntalament d'alguna part dels edificis veïns, separació d'elements units a edificis que no s'han de enderrocar, etc... i també es reconeixeran els vials i xarxes de serveis de l'entorn de l'edifici a enderrocar, que puguin ser afectats pel procés d’enderroc. En aquest sentit, hauran de ser treballs obligats a realitzar i en aquest ordre, els següents: Desinfecció i desinsectació dels locals de l'edifici que hagin pogut albergar productes tòxics, químics o animals (portadors de paràsits). Anul·lació i neutralització per part de les Companyies subministradores de les escomeses d'electricitat, gas, telèfon, etc. així com tapat del clavegueram i buidatge dels possibles dipòsits de combustible. Estintolament i apuntalament dels elements de construcció que poguessin ocasionar algun esfondrament. Instal·lació de bastides, totalment exemptes de la construcció a enderrocar, si bé es podran arriostrar a aquesta en les parts no enderrocades. Instal·lació de mesures de protecció col·lectives tant en relació amb els operaris encarregats de l’enderroc, com amb terceres persones o edificis, entre les quals cal destacar: Consolidació d'edificis confrontants i protecció si són més baixos, mitjançant la

instal·lació de viseres de protecció; Protecció de la via pública o zones confrontants i la seva senyalització; Instal·lació de xarxes o viseres de protecció per a vianants i lones de protecció per impedir la caiguda d'enderrocs; Manteniment d'elements propis de l'edifici com: ampits, baranes, escales, etc; Protecció dels accessos a l'edifici mitjançant passadissos coberts; Instal·lació de mitjans d'evacuació d'enderrocs, canals i conductes de dimensions adequades, així com tremuges per l’emmagatzematge; Reforç de les plantes sota rasant si existeixen i s'han d'acumular enderrocs en planta baixa; Evitar, mitjançant lones a l'exterior i regat a l'interior, la creació de grans quantitats de pols; No s’han de sobrecarregar excessivament els forjats intermedis amb enderrocs. Els buits d'evacuació es protegiran amb baranes; Adopció de mesures de protecció personal, dotant els operaris del preceptiu i específic material de seguretat (cinturons, cascos, botes, màscares, etc.). Es comprovarà que els mitjans auxiliars a utilitzar, tan mecànics com manuals, reuneixen les condicions de quantitat i qualitat especificades en el pla d’enderroc, d'acord amb la normativa aplicable en el transcurs de l'activitat. En el cas de procediment d’enderroc mecànic, s'haurà enderrocat prèviament, element a element, la part d'edifici que està en contacte amb les mitgeres, deixant aïllat el tall de la màquina. Quan existeixin plans inclinats, com ràfecs de coberta, que poden lliscar i caure sobre la màquina, s’enderrocaran prèviament. En el pla d’enderroc, s'indicaran els elements susceptibles de ser recuperats, a fi de fer-ho de forma manual abans que s'iniciï l’enderroc per mitjans mecànics. Aquesta condició no tindrà efecte si amb això es modifiquessin les constants d'estabilitat de l'edifici o d'algun element estructural. En el cas de demolició o retirada de materials que continguin amiant i prèviament a l’inici de la feina, l’empresa encarregada d’executar-la haurà d’establir un pla de treball aprovat per la D.F. Quan tècnicament sigui possible, l’amiant o els materials que el continguin han de se retirats abans de començar les operacions de demolició. Fases d’execució Enderroc. Els elements resistents s’enderrocaran en l'ordre invers al seguit en la seva fase de construcció. Es descendirà planta a planta començant per la coberta, alleugerint les plantes de forma simètrica, excepte indicació en contra. Es procedirà a retirar la càrrega que graviti sobre qualsevol element abans d’enderrocar aquest. En cap cas es permetrà acumular enderrocs sobre els forjats en quantia major a l'especificada en l'Estudi Previ, tot i que l'estat dels esmentats sostres sigui bo. Tampoc s'acumularà enderroc ni es suportaran elements contra tanques, murs i suports, propis o mitgeres mentre aquests hagin de romandre en peus. Es contrarestaran o suprimiran els components horitzontals d'arcs, voltes, etc., i s’apuntalaran els elements, la resistència i estabilitat dels quals es tinguin dubtes raonables; les volades seran objecte d'especial atenció i seran apuntalades abans d'alleugerir els seus contrapesos. Es mantindran tot el temps possible les traves existents, introduint-ne de nous, en la seva absència, quan resultin necessaris. En estructures hiperestàtiques es controlarà que l’enderroc d'elements resistents origina els menors girs, fletxes i transmissió de tensions possibles, no s’enderrocaran elements estructurals o de trava mentre no es suprimeixin o contrarestin eficaçment les tensions que puguin estar incidint sobre ells. Es tindrà, així mateix, present el possible efecte pendular d'elements metàl·lics que es tallin o dels quals sobtadament se’n suprimeixin les tensions. En general, els elements que puguin produir talls com vidres, porcellana sanitària, etc. es desmuntaran sencers. El trencament de qualsevol element suposa que els trossos resultants han de ser manejables per un sol operari. El tall o enderroc d'un element que, pel seu pes o volum no resulti manejable per una sola persona, es realitzarà mantenint-lo suspès o estintolat de manera que, en cap cas, es produeixin caigudes brusques o vibracions que puguin afectar a la seguretat i resistència dels forjats o plataformes de treball. L'abatiment d'un element es durà a terme de manera que es faciliti el seu gir sense que aquest afecti al desplaçament del seu punt de suport i, en qualsevol cas, aplicant-li els mitjans d'ancoratge i de tirants per tal que el seu descens sigui lent. La bolcada lliure només es permetrà en elements que es puguin fer a trossos, no ancorats, situats en planta baixa o, com a màxim, des del nivell del segon forjat, sempre que es tracti d'elements de façanes i la direcció de la bolcada sigui cap a l'exterior. La caiguda es produirà sobre sòl consistent i amb espai lliure suficient per tal d’evitar efectes no desitjats. No es permetran fogueres dins de l'edifici i les exteriors es protegiran del vent, estaran contínuament controlades i s'apagaran completament al finalitzar cada jornada de treball. En cap cas s'utilitzarà el foc amb propagació de flama com a mitjà d’enderroc. En edificis amb estructura de fusta o en aquells que existeixi abundància de material combustible es disposarà, com a mínim, d'un extintor manual contra incendis. La utilització de compressors, martells pneumàtics, elèctrics o qualsevol mitjà auxiliar que produeixi vibracions haurà de ser prèviament autoritzat per la D. F. No s'utilitzaran grues per a realitzar esforços que no siguin exclusivament verticals o per a atirantar, apuntalar o arrencar elements ancorats de l'edifici a enderrocar. Quan s'utilitzin per a l'evacuació d'enderrocs, les càrregues es protegiran d'eventuals caigudes i els elements lineals es traslladaran ancorats, almenys, de dos punts. No es descendiran les càrregues amb el control únic del fre. Al finalitzar la jornada no quedaran elements susceptibles d'esfondrar-se de forma espontània o per l'acció d'agents atmosfèrics nocius (vent, pluja, etc.); es protegiran d'aquesta, mitjançant lones o plàstics, les zones de l'edifici que puguin veure's afectades pels seus efectes. Al començament de cada jornada, i abans de continuar els treballs d’enderroc s'inspeccionarà l'estat dels estintolaments, atirantaments, ancoratges, etc. aplicats en jornades anteriors, tant en l'edifici que s’enderroca com en els que es poguessin haver efectuat en edificis de l'entorn; també s'estudiarà l'evolució de les esquerdes més representatives i s'aplicaran, si s’escau, les pertinents mesures de seguretat i protecció dels talls. Retirada i transport de materials. L'evacuació d'enderrocs es pot realitzar de les següents formes: Mitjançant transport manual amb sacs o carretó fins al lloc d’apilament dels enderrocs o fins a les canals o conductes disposats per a aquesta funció; Amb obertura de buits en forjats, coincidents amb l'ample d'un entrebigat, de longitud compresa entre 1 i 1,50 metres, distribuïts de manera estratègica a fi de facilitar la ràpida evacuació. Aquest sistema només podrà emprar-se, excepte indicació contrària, en edificis o restes d'ells, amb un màxim de 3 plantes i quan el producte de l’enderroc sigui de grandària manejable per una sola persona; Llançant lliurement l'enderroc des d'una alçada màxima de 2 plantes sobre el terreny, sempre que es disposi d'un espai lliure mínim de 6 x 6 metres; Mitjançant grua quan es disposi d'espai per a la seva instal·lació i zona acotada per a la descàrrega de l'enderroc. A l’empresa que realitza els treballs d’enderroc se li lliurarà, si s’escau, la documentació completa relativa als materials que han de ser aplegats per a la seva posterior utilització; aquests materials es netejaran i traslladaran al lloc assenyalat a aquest efecte en la forma que indiqui la D.F. Quan no existeixin especificacions referents a la reutilització de materials, tota la runa resultant de l’enderroc es traslladarà al corresponent abocador municipal o a l’abocador que indiqui el Gestor Autoritzat de Residus encarregat de la gestió de les runes provinents de l’enderroc. El mitjà de transport, així com la disposició de la càrrega, s'adequaran a cada necessitat, adoptant-se les mesures que convinguin per tal d’evitar que la càrrega pugui espargir-se o originar emanacions o sorolls durant el seu trasllat. Els residus que continguin amiant s’han de recollir i traslladar fora del lloc de treball, el més aviat possible, en recipients tancats i senyalitzats amb etiquetes d’advertència de perill, per tal d’evitar l’emissió de fibres d’amiant al l’ambient. Control i acceptació A manca d’un pla de control específic definit per la D.F. es realitzarà en el tipus de enderroc per elements un control per cada 200m a enderrocar i no menys d’un control per planta.

Amidament i abonament m³ de volum aparent, realment enderrocat, pel que respecte als elements propis d’edificació. m³ de volum realment enderrocat, pel que fa referència als murs de contenció i fonaments. ml de llargària realment enderrocat, amidat de l’eix de l’element, en referència a elements de clavegueró... 1.1 Arrencada de revestiments Arrencada de sostres, revestiments i paviments. Execució Condicions prèvies Es tindran en compte les prescripcions del subsistema enderrocs. Abans d’iniciar els treballs es comprovarà que no passen instal·lacions. Fases d’execució L'ordre, forma d'execució i els mitjans a utilitzar de cadascuna de les parts descrites en aquest capítol s'ajustaran a les prescripcions establertes a la D.T. i sota les ordres de la D. F. En defecte d'això, es tindran en compte les consideracions que es detallen: Enderroc de cels rasos i falsos sostres. Els cels rasos i falsos sostres s’enretiraran, en general, de forma prèvia a l’enderroc dels forjats o elements resistents dels quals pengen. En els supòsits que no sigui necessari recuperar cap element d’aquests i quan així s'estableixi a la D.T., es podran enderrocar de forma conjunta amb el forjat superior. Arrencada de revestiments, enrajolats i aplacats. Els revestiments s’enderrocaran junt amb el seu suport, sigui envà o mur, llevat que es pretengui el seu aprofitament o el del suport, en aquest cas, respectivament, s’enderrocaran abans de l’enderroc de l'edifici o abans de l'aplicació d’un nou revestiment al suport. Per al repicat de revestiments i d’aplacats de façanes o paraments exteriors de tancament s'instal·laran bastides homologades segons la legislació vigent, perfectament ancorades i travades a l'edifici; aquestes constituiran la plataforma de treball en tots els treballs exteriors i compliran tota la normativa vigent en matèria d’instal·lació com en totes les mesures de protecció col·lectiva aplicables com són: baranes, marxapeus, escales,... El sentit dels treballs és independent; no obstant, és aconsellable que tots els operaris que participin en ells es trobin en el mateix nivell o, en altre cas, no es trobin en el mateix plànol vertical per tal de no ser afectats pels materials que es desprenguin del suport mentre durin els treballs. Arrencada de paviments interiors, exteriors i soleres. L’enderroc dels revestiments de paviments i d’escales es durà a terme, en general, abans de l'enderroc de l'element resistent que els dóna suport. El tram d'escala entre dos pisos s’enderrocarà abans que el forjat superior on es recolza i s'executarà des d'una bastida que cobreixi el forat de la mateixa. Inicialment es retiraran els esglaons, començant per l'esglaó més alt i desmuntant ordenadament fins a arribar al primer i, seguidament, la volta de maó o element estructural sobre el qual es recolzen. S'inspeccionarà detingudament l'estat dels forjats, o elements estructurals sobre els quals descansen els paviments a enderrocar i quan es detectin desperfectes, biguetes podrides, símptomes de cediments, etc., s’apuntalaran abans del començament dels treballs. L’enderroc conjunt o simultani, en casos excepcionals, de paviment i forjat haurà de comptar amb l'aprovació explícita de la D. F., en aquest cas s’assenyalarà la forma d'executar els treballs. La utilització de compressors, martells pneumàtics, elèctrics o qualsevol mitjà auxiliar que produeixi vibracions haurà de ser prèviament autoritzada per la D. F. Per a l’enderrocament de soleres o paviments sense compressor s'introduiran tascons, clavats amb la maça, en diferents zones a fi d'esquerdar l'element i trencar la seva resistència. Realitzada aquesta operació, s'avançarà progressivament trencant amb el tascó i la maça. La utilització de màquines en l’enderroc de soleres i paviments de planta baixa o vials queda condicionat a que treballin sempre sobre paviment consistent i tinguin la necessària amplitud de moviment. Les zones pròximes o en contacte amb mitgeres o façanes s’enderrocaran de forma manual o hauran estat objecte del corresponent tall de manera que, quan s'actuï amb elements mecànics, el front de treball de la màquina sigui sempre paral·lel a elles i mai puguin quedar afectades per la força de l'arrencada i del trencament no controlat. 1.2 Enderroc d’elements estructurals Treballs de demolició d’elements constructius amb funció estructural. Execució Condicions prèvies Es tindran en compte les prescripcions del subsistema enderrocs. S’apuntalaran els elements en voladís abans de retirar els que els serveixen de contrapès. L’enderroc per col·lapse no s'utilitzarà en edificis amb estructura d'acer; tampoc en aquells on hi predomini la fusta o elements fàcilment combustibles. L’enderroc per mitjans manuals s'efectuarà, en general, planta a planta de dalt cap a baix de manera que es treballi sempre en el mateix nivell, sense que hi hagi persones situades en la mateixa vertical ni en la proximitat d'elements que s’hagin d’enderrocar per bolcada. Fases d’execució L'ordre, forma d'execució i els mitjans a utilitzar de cadascuna de les parts descrites en aquest capítol s'ajustaran a les prescripcions establertes a la D.T. i sota les ordres de la D. F. En defecte d'això, es tindran en compte les consideracions que es detallen: Enderroc de murs i pilars de càrrega. Com a norma general, haurà d’efectuar-se pis a pis, és a dir, sense deixar més d'una alçada de planta amb estructura horitzontal desmuntada i els murs i/o pilastres a l'aire. Prèviament s'hauran enretirat d’altres elements estructurals que es recolzin en aquests elements. S'alleugerirà simètricament la càrrega que gravita sobre els murs i arcs dels buits abans d’enderrocar-los. En els arcs s'equilibraran les possibles empentes laterals i s’estintolaran sense tallar els tirants existents fins que siguin enderrocats. A mesura que avanci l’enderroc del mur s'aniran arrencant els bastiments, ampits i impostes. En murs d'entramat de fusta es desmuntaran els dorments, en general, abans d’enderrocar el material de farciment. Quan es tracti d'un mur de formigó armat s’enderrocarà, en general, com si es tractés de diversos suports, després d'haver estat tallat en franges verticals d'ample i alt inferiors a 1 i 4 metres respectivament. Es permetrà abatre la peça quan s'hagin tallat, pel lloc d'abatiment, les armadures verticals d'una de les seves cares mantenint sense tallar les de l'altra a fi que actuïn d'eix de gir i que es tallaran una vegada abatuda. El tram enderrocat no quedarà penjant, sinó que descansarà sobre ferm horitzontal, es tallaran les seves armadures i es trossejarà o descendirà per mitjans mecànics. No es deixaran murs cecs sense travar o apuntalar quan superin una alçada superior a 7 vegades el seu gruix. L’enderroc d'aquests elements constructius es podrà dur a terme: A mà: per a aquesta tasca i tractant-se de murs exteriors es realitzarà des de la bastida prèviament instal·lada per l'exterior i treballant sobre la seva plataforma; Per tracció: mitjançant maquinària o eines adequades, allunyant al personal de la zona de bolcada i efectuant el tir a una distància no superior a una vegada i mitja de l'alçada del mur a enderrocar.; Per embranzida: fregant inferiorment l'element i

aplicant la força per sobre del centre de gravetat, amb les precaucions que s'assenyalen en l'apartat corresponent dels enderrocs en general. Enderroc de volta. S’ apuntalaran i es contrarestaran les empentes; seguidament es descarregarà tot el farciment o càrrega superior. Previ estintolament de la volta, es començarà el seu enderroc per la clau, continuant simètricament cap a les arrencades en les voltes de canó i en espiral per a les voltes a la catalana. Enderroc de bigues i jàsseres. En general, s'hauran enderrocat de forma prèvia tots els elements de la planta superior, fins i tot murs, pilars i forjats. Es suspendrà o apuntalarà prèviament la biga o la porció de boga a enderrocar i es tallaran després els seus extrems. No es deixaran mai bigues en voladís sense apuntalar. En bigues de formigó armat és convenient controlar, si és possible, la trajectòria de la direcció de les armadures per tal d’evitar moments o torsions no previstes. Enderroc de suports. En general, s'hauran enderrocat de forma prèvia tots els elements que arribin a ells per la seva part superior, com per exemple bigues, forjats reticulars, etc. Es suspendrà o apuntalarà el suport i, posteriorment, es tallarà o desmuntarà inferiorment. Si és de formigó armat, es tallaran les armadures d'una de les cares després d'haver-lo atirantat i, per embranzida o tracció, farem caure el pilar, tallant després les armadures de l'altra cara. Si és de fusta o acer, per tall de la base i el mateix sistema anterior. No es permetrà bolcar-los bruscament sobre forjats; en planta baixa es tindrà cura que la zona de bolcada estigui lliure d'obstacles i de personal treballant i, tanmateix, s’atirantaran per tal de controlar on han de caure. Enderroc de forjats. S’enderrocaran, per regla general, després d'haver suprimit tots els elements situats per sobre del seu nivell, fins i tot suports i murs. Els elements en voladís s'hauran apuntalat prèviament, així com els trams de forjat en s’hi observin cediments. Els voladissos seran, en general, els primers elements a enderrocar, tallant-los a feixes exteriors respecte de l'element resistent sobre el que es recolzen. Els talls del forjat no deixaran elements en voladís sense apuntalar convenientment. Les càrregues que suporti tot estintolament o apuntalament es transmetran al terreny o a elements estructurals o forjats en bon estat sense sobrepassar, en cap moment, la sobrecàrrega admissible per a la qual es van edificar. Quan existeixi material de farciment solidari amb el forjat s’enderrocarà tot el conjunt simultàniament. Forjats de biguetes. Si el forjat és de fusta, després de descobrir les biguetes s'observarà l'estat dels seus caps per si estiguessin en mal estat, sobretot en les zones pròximes a baixants, cuines, banys o bé quan es trobin en contacte amb xemeneies. S’enderrocarà l’entrebigat a banda i banda de la bigueta sense afeblir-la i, quan sigui semibigueta, sense trencar la seva capa de compressió. Les biguetes de forjat no es desmantellaran fent palanca sobre la biga mestra sobre la qual es recolzen, sinó sempre per tall en els extrems estant apuntalades o correctament suspeses. Si les biguetes són d'acer, hauran de tallar-se els caps amb oxitall, amb la mateixa precaució anterior. Si la bigueta és contínua, abans del tall es procedirà a estintolar l'obertura de les crugies o trams que queden pendents de ser tallats. Lloses de formigó. Les lloses de formigó armades en un sentit es tallaran, en general, en franges paral·leles a l'armadura principal de manera que els trossos resultants siguin desmuntables pel mitjà previst a aquest efecte. Si l'evacuació es realitza mitjançant grua o per una altre mitjà mecànic, una vegada suspesa la franja es tallaran els seus suports. Si l'evacuació es realitzés per mitjans manuals, a més del major trossejat de peces, s’apuntalarà tot element abans de procedir al tall de les armadures. En suports continus, amb prolongació d'armadures a altres trams o crugies, abans del tall es procedirà a apuntalar l'obertura de les crugies o trams que queden pendents de ser tallats. Les lloses de formigó armades en dos sentits es tallaran, en general, per requadres començant pel centre i seguint en espiral, deixant per al final les franges que uneixen els àbacs o capitells entre suports. Prèviament s'hauran apuntalat els centres dels requadres contigus. Posteriorment es tallaran les franges que queden sense tallar i finalment els àbacs. Enderroc de fonaments. Depenent del material que estiguin formats, pot dur-se a terme l’enderroc o bé amb la utilització de martells pneumàtics de maneig manual, o bé mitjançant martell picador mecànic (o retroexcavadora quan la maçoneria - generalment en edificis molt vells- es troba escassament travada pels morters que l'aglomeren) o bé mitjançant un sistema explosiu. Si es realitza per mitjà d'explosió controlada se seguiran amb molta cura totes les mesures específiques que s'indiquen en la normativa vigent. S'emprarà dinamita i explosius de seguretat, situant al personal laboral i a tercers a cobert de l'explosió. Si l’enderroc es realitza amb martell pneumàtic compressor, s'anirà enretirant l'enderroc a mesura que es va demolint el fonament. Obertura de regates, forats o trepants. Els treballs d'obertura de trepants o forats en murs de formigó en massa o armat amb missió estructural seran duts a terme per operaris especialitzats en el maneig dels equips perforadors. Si resulta necessari tallar armadures o pot quedar afectada l'estabilitat de l'element, hauran de realitzar-se les fixacions i estintolaments que assenyali la D.F.; i aquests no es retiraran mentre no s'hagi dut a terme el posterior reforç del buit o buits practicats. La utilització de compressors, martells pneumàtics, elèctrics o qualsevol mitjà auxiliar que produeixi vibracions haurà de ser prèviament autoritzat per la D.F. Enderroc de sanejament. Abans d'iniciar aquest tipus de treballs, es desconnectarà l'entroncament de la canal o canonada al col·lector general i s’obturarà l'orifici resultant. Seguidament s'excavaran les terres per mitjans manuals fins a descobrir el clavegueró, seguidament es desmuntarà la conducció. Quan no es pretengui recuperar cap element del mateix, i no existeixi impediment físic, es pot portar a terme l’enderroc per mitjans mecànics, una vegada duta a terme la separació clavegueró-col·lector general. S'indicarà si han de ser recuperades les tapes, reixetes o elements anàlegs d'arquetes i albellons. Enderroc d'instal·lacions Els equips industrials es desmuntaran, en general, seguint l'ordre invers al que es va seguir a l’hora d'instal·lar-los, sense afectar a l'estabilitat dels elements resistents als quals puguin estar units. En els supòsits que no es pretengui recuperar cap element dels que es van utilitzar en la formació de conduccions i canalitzacions, i quan així s'estableixi a la D.T., podran enderrocar-se de forma conjunta amb l'element constructiu en el que se situïn. 1.4 Enderroc de tancaments (interior i exterior, inclou fusteries) Treballs destinats a la demolició de façanes, particions i fusteries d’una edificació . Execució Condicions prèvies Es tindran en compte les prescripcions del subsistema enderrocs. Es taparan els embornals dels baixants, per prevenir possibles obturacions. Fases d’execució L'ordre, forma d'execució i els mitjans a utilitzar de cadascuna de les parts descrites en aquest capítol s'ajustaran a les prescripcions establertes a la D.T. i sota les ordres de la D. F. En defecte d'això, es tindran en compte les consideracions que es detallen: Enderroc de façanes. Es podrà desmuntar la totalitat dels tancaments prefabricats quan no s'afebleixin els elements estructurals. L’enderroc d'aquests elements constructius, es podrà dur a terme per mitjans mecànics, sempre que es donin les circumstàncies que condicionen la utilització dels mateixos i que s'assenyalen en l'apartat corresponent dels enderrocs en general. Enderroc d’envans interiors. L’enderroc dels envans de cada planta es durà a terme abans d’enderrocar el forjat superior per tal d’evitar que, amb la retirada d'aquests, puguin desplomar-se; també perquè l’enderroc del forjat no es vegi afectat per la presència

d'ancoratges o suports no coneguts sobre aquests envans. Quan el forjat presenti una fletxa considerable, no es retiraran els envans que hi graviten a sobre sense haver-lo apuntalat prèviament. El sentit de l'enderroc dels envans serà de dalt cap baix. A mesura que avanci l’enderroc dels envans, s’aniran retirant els bastiments de la fusteria interior. En els envans que comptin amb revestiments de tipus ceràmic (enrajolats, ...) es podrà dur a terme l’enderroc de tot l'element en conjunt. Segons les circumstàncies, la D. F. indicarà que es trossegin els paraments mitjançant talls verticals i la bolcada posterior s'efectuarà per embranzida, tenint cura que el punt d'embranzida estigui per sobre del centre de gravetat del parament a tombar, per tal d’evitar la seva caiguda cap al costat contrari. No es deixaran envans sense travar en zones exposades a l'acció de forts vents quan superin una alçada superior a vint vegades el seu gruix. Arrencada de fusteries i elements varis. Els bastiments es desmuntaran, normalment, quan s’hagi d’enderrocar l'element estructural en el que estiguin situats. Quan es retirin fusteries i serralleries en plantes inferiors a la que s'està demolint, no s'afeblirà l'element estructural on estiguin situades. En general, es desmuntaran sense trossejar els elements que puguin produir talls o lesions com vidres i aparells sanitaris. El trossejament d'un element es realitzarà per peces, la grandària de les quals permeti el seu maneig per una sola persona.

SISTEMA ESTRUCTURA SUBSISTEMA SOBRE-RASANT ESTRUCTURA 1 ESTRUCTURES D’ACER Conjunt d’elements d’acer que conformen una estructura destinada a garantir la resistència mecànica, l’estabilitat i l’aptitud al servei, inclosa la durabilitat per a qualsevol tipus d’edifici. Realitzat amb perfils d’acer laminats en calent, perfils d’acer conformats en fred o calent, utilitzats directament o formant peces compostes. Ha de dotar a l’edifici d’un comportament estructural adient front a les accions i a les influències previsibles en situacions normals i accidentals segons CTE DB SE-A Seguretat estructural. Acer, mantenint, a més, la resistència al foc durant el temps necessari perquè puguin complir-se les exigències de seguretat en cas d’incendi., segons CTE DB SI , seguretat en cas d’incendi. Els tipus d’elements a les estructures d’acer poden ser: pilars, bigues i biguetes, llindes, traves, encavallades, corretges i tots els elements d’ancoratge i auxiliars de l’estructura d’acer. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB SE-AE, DB SE-A, DB SI-6, DB SI-Annex D. Resistència al foc dels elements d’acer, DB HS 1, DB HE 1. Norma de Construcció Sismoresistent: part General i Edificació, NCSE-02. RD 997/2002. Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges, NRE-AEOR-93. O 18/1/94. Recobriments galvanitzats en calent sobre productes, peces i articles diversos construïts o fabricats amb acer o altres materials ferris. RD 2351/1985. Especificacions tècniques dels tubs d’acer inoxidable soldades longitudinalment. RD 2605/1985. UNE. Acers en xapes i perfils UNE EN 10025, UNE EN 10210-1:1994 i UNE EN 10219-1:1998. Materials d’aportació de soldadures UNE-EN ISO 14555:1999. Especificacions de durabilitat UNE ENV 1090-1:1997. Components Perfils i xapes d’acer laminat en calent Perfils foradats d’acer laminat en calent Perfils i plaques conformats en fred Reblons d’acer de cap esfèric, de cap bombejat o de capota plana. Cargols, femelles i volanderes ordinàries, calibrats o d’alta resistència Soldadures Cordons i cables Materials de protecció i/o recobriment per a la previsió de la corrosió de l’acer. Característiques tècniques mínimes Acers en xapes i perfils. Característiques mecàniques mínimes dels acers, segons UNE EN 10025, 10210-1:1994 i 10219-1:1998. Perfils i xapes d’acer laminat en calent. De les sèries IPN, IPE, HEA, HEB, HEM o UPN, així com de les sèries L, LD. T, rodó, quadrat o rectangle. Perfils foradats d’acer laminat en calent. De les sèries rodó, quadrat o rectangle. Perfils i plaques conformats en fred. De les sèries L, LD, U, C , Z, o Omega. Cargols, femelles i volanderes ordinàries, calibrats o d’alta resistència. El moment torsor del collat, la disposició dels forats i el seu diàmetre ha d’ésser l'indicat per la D.F. Característiques mecàniques dels acers dels cargols ordinaris segon (CTE-DB SE-A 4.3). Soldadures. Realitzades per arc elèctric amb resistència a tracció del metall dipositat més gran que 37, 42 o 52 kg/mm² . Cordons i cables. Formats per diversos filferros d’acer enrotllats helicoidalment de forma regular, els acers utilitzats tindran entre 70 i 200 kg/m² de resistència. Es pendran precaucions només en cas d’unions entre xapes de gran espessor. Materials de protecció i/o recobriment per a la previsió de la corrosió de l’acer. Especificacions de durabilitat segons UNE ENV 1090-1:1997 Ductilitat. Comprovada segons les temperatures a que estarà sotmesa l’estructura en funció del seu emplaçament. Control i acceptació En el cas de materials avalats pel certificat del fabricant, el control serà una relació entre l’element i el seu certificat d’origen. Quan no sigui així, s’establirà un procediment mitjançant assaigs per un laboratori independent, o en solucions de caràcter singular les recomanacions o normatives de prestigi reconegut. (CTE-DB SE-A 12.3). Execució Condicions prèvies El constructor ha d’elaborar els plànols de taller i el programa de muntatge i s’ha d’aprovar per la D.F. La preparació de les unions que s'hagin de realitzar a obra es faran a taller. Si durant el transport el material ha sofert desperfectes que no poden ser corregits o es preveu que després d'arreglar-los afectarà al seu treball estructural, la peça ha de ser substituïda. La secció de l'element no ha de quedar disminuïda pels sistemes de muntatge utilitzats. No s'han de començar les unions de muntatge fins que no s'hagi comprovat que la posició dels elements de cada unió coincideix exactament amb la posició definitiva. Els elements provisionals de fixació que per a l'armat i el muntatge es soldin a les barres de l'estructura, s'han de desprendre amb bufador sense afectar a les

barres. Es prohibeix desprendre'ls a cops. Quan es faci necessari tesar alguns elements de l'estructura abans de posar-la en servei, s'indicarà en els Plànols i Plec Particular la forma en què s'ha fet i els medis de comprovació i mesura. Condicions de manipulació i emmagatzematge S’han de seguir les instruccions del fabricant i respectar dades de caducitat. S’han d’emmagatzemar i manipular sense produir deformacions permanents ni danys en la superfície. S’evitarà tot contacte amb el terreny i l’aigua. Fases d’execució Preparació de la zona de treball Replanteig i marcat d’eixos Col.locació i fixació provisional de la peça Aplomat i nivellació definitius Execució de les unions per soldadura. Es realitzarà un pla de soldatge on s’inclouran: els talls de les unions, les dimensions i els tipus de soldadura, les especificacions sobre el procés i la seqüència de soldadura. Els tipus de soldadura són: Per punts, en angle, a topall i en tap i trau.(CTE-DB SE-A 10.3). Les soldadures s'han de fer protegides de la pluja i el vent, i a una temperatura > 0°C. Els components han d’estar correctament fixats. Les superfícies i vores han de ser les apropiades pel procés de soldat, exemptes d’humitat, de fissures, d’entelladures i materials que afectin el procés o qualitat de les soldadures. Els cordons de soldadura successius no han de produir osques. Execució de les unions amb cargols. Els forats pels cargols s'han de fer amb perforadora mecànica, d'un sol cop els forats que travessin dues o més peces, eliminant posteriorment les rebaves. La perforació s'ha de realitzar a diàmetre definitiu, excepte en els forats en que sigui previsible la rectificació per coincidència, que s'han de fer amb un diàmetre 1 mm menor. El diàmetre nominal mínim serà de 12mm, la rosca pot estar inclosa en el pla de tall, i l’espiga del cargol ha de sortir de la rosca de la femella desprès del roscat del pla de tall. La utilització de femelles i volanderes queda especificada al CTE-DB SE-A 10.4. El collat de cargols sense pretesar, i el collat de cargols pretesats queda especificat al CTE-DB SE-A 10.5. El cargols d'una unió s'han d'apretar inicialment al 80% del moment torsor final, començant pels situats al centre, i s'han d'acabar d'apretar en una segona pasada. Recobriment superficial. Preparació de les superfícies. Les superfícies que hagin d’estar en contacte amb el formigó, han de netejar-se i no pintar-se. No s’ha de començar a pintar sense haver-ne eliminat les escòries. Els mètodes de recobriment de les estructures d’acer són: galvanització i pintura. En el procés de galvanització. Les soldadures han d’estar segellades, si hi ha espais en l’element fabricat es disposaran forats de purga i les superfícies galvanitzades s’han de netejar i tractar amb pintura d’imprimació anticorrosiva amb dissolvent àcid o adollat abans de ser pintades. En el procés de pintat. Abans de començar, es comprovarà que les superfícies i pintures compleixen els requisits del fabricant. Pintat amb capes d’imprimació antioxidant i anticorrosiu. Un cop acabada la posada a l'obra se li ha de donar una segona o tercera capa de protecció, sempre en un to diferent, segons les especificacions de la D.F. Les parts que hagin de quedar de difícil accés després del seu muntatge, però sense estar en contacte, rebran la segona capa de pintura i la tercera, després de la inspecció i l'acceptació de la D.F. i abans del muntatge. No es pintaran els cargols galvanitzats o amb protecció antiòxid. Toleràncies d’execució (CTE-DB SE-A 11.2). Per edificis de llargària <= 30m: Tolerància total ±20mm. Nivell superior del pla del pis ± 5mm. Distància entre pilars consecutius ±15mm. Distància entre bigues consecutives ±20mm. Desviació en inclinació dels pilars. Per edificis de 6 plantes de 3m. Vh= 0,07m. Excentricitat no intencionada del recolzament d’una biga e0<=5mm. En plaques base i pilars e1 i e2 <= 5mm. Control i acceptació Control de qualitat de la fabricació a taller (si s’escau), on s’inclourà el control de la documentació de taller (CTE-DB SE-A 12.4). Control de qualitat de muntatge, on s’inclourà la documentació de muntatge corresponent (CTE-DB SE-A 12.5). Toleràncies de fabricació (CTE-DB SE-A 11.1). Perfils amb doble T soldats: Alçada del perfil ± 3 a 8mm en funció de l’alçària. Seccions amb caixó: Desviacions de ± 3 a 5mm en funció de les dimensions de les xapes. Components estructurals: Planor: L/1000 ó 3mm, Contrafletxa L/1000 ó 6mm. Ànimes i enrigidors: Desviacions per distorsió de l’ànima o distorsions de l’ala. Amidament i abonament kg d’acer per amidar les bigues, biguetes, corretges, encavallades, llindes, pilars, traves, elements d'ancoratge i elements auxiliars corresponents a les estructures d’acer, incloent-hi en el preu tots els elements i operacions d'unió, muntatge, assaigs, protecció, ports necessaris, etc., per a la completa execució d'acord amb el Projecte i indicacions de la D.F. Totes les operacions de muntatge s'inclouran en el preu, així com la protecció i pintura que siguin necessàries, d'acord amb la normativa vigent. El pes unitari pel seu càlcul ha de ser el teòric. Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la D.F. Aquests criteris inclouen les pèrdues de material corresponents a retalls. SISTEMA COMPARTIMENTACIÓ INTERIOR/ACABATS SUBSISTEMA PAVIMENTS 1 PER PECES Revestiment per a acabats de sòls i graons d'escales interiors i exteriors, amb peces de pedra natural o artificial, ceràmiques o de fusta, rebudes al suport mitjançant material d’unió, podent rebre diferents tipus d'acabat. 1 Fustes Revestiment per a acabats de sòls, amb peces de fusta natural o artificial, col·locat al suport clavat sobre llates o flotant. Clavat sobre llates. Paviment format per posts encadellats de fusta col·locats clavats sobre enllatat. Flotants. Paviment de posts encadellats, de fusta massissa, o multicapes amb acabats de fusta o materials sintètics, col·locats sense adherir sobre una làmina separadora d'escuma de polietilè. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. CTE-SU 1, Seguretat enfront al risc de caigudes; en relació a lliscament de terres i discontinuïtats en el paviment; CTE-HR, Protecció enfront del soroll. Codi d’Accessibilitat de Catalunya. Llei 20/1991. Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988) UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas.

UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE 56810:2002 Suelos de madera. Colocación. Especificaciones. Components Clavat sobre llates. Llates, llistons i peces de parquet. Flotants. Làmina separadora i encadellats de fusta massissa, multicapa o sintètica. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels elements que composen el terra de fusta. Execució. Condicions prèvies Clavat sobre llates. Preparació i comprovació de la superfície d'assentament i col·locació de les peces de parquet i posterior reblert dels junts. La col·locació s'ha de realitzar a temperatura ambient, entre 15°C i 20°C.El paviment s'ha de col·locar quan el local estigui acabat i envidrat. Les condicions del local per a la col·locació del parquet han de ser: Humitat relativa de l'aire: Zones de litoral: < 70% Zones d'interior peninsular < 60%; Humitat de les llates ≤ 18%; Humitat del morter de subjecció de les llates ≤2,5%. El suport ha de ser net. Les llates han de complir les condicions de planor i de nivell que s'exigeixen al paviment acabat. Les posts han d'estar recolzades com a mínim en dues llates d'empostissar, han d'anar clavades sobre la llata amb puntes col·locades a 45° a la llengüeta de l'encadellat i han de penetrar dins de la llata un mínim de 20 mm. Un cop acabada la col·locació s'ha de polir i planejar el parquet per a aplicar després el tractament d'acabat superficial. Aquestes operacions no estan incloses en aquesta unitat d'obra. Flotants. Preparació i comprovació de la superfície d'assentament; col·locació de la làmina d'escuma de polietilè; col·locació dels posts, encolats entre si o amb junt a pressió; col·locació dels junts d'expansió; neteja del paviment acabat i eliminació de les falques perimetrals. La col·locació s'ha de realitzar a temperatura ambient, entre 10°C i 30°C. Les condicions del local per a la col·locació del parquet han de ser: Humitat relativa de l'aire: Zones de litoral < 70%, zones d'interior peninsular < 60%; humitat del suport ≤2,5%. El suport ha de ser net i ha de complir les condicions de planor i de nivell que s'exigeixen al paviment acabat. El paviment s'ha de col·locar quan el local estigui acabat i envidrat. La làmina separadora, s'ha de col·locar en sentit perpendicular a la direcció de les posts. Si els disseny de l'encaix encadellat del post no està garantit pel fabricant per a fer unions sense encolar, cal que aquestes unions s'encolin. La cola s'ha d'estendre únicament a una de les cares, sense omplir la ranura. Si s'han d'encolar els posts, s'ha de fer en tot el seu perímetre. L'adhesiu ha de ser de classe D2 segons UNE-EN 204. Fases d’execució Clavat sobre llates. El paviment no ha de tenir junts escantonats, puntes vistes ni d'altres defectes superficials. No hi ha d'haver ressalts entre els llistons d'empostissar. Els llistons d'empostissar han d'estar clavats sòlidament a les llates de suport i han de formar una superfície plana i llisa de textura uniforme. S'han de respectar els junts propis del suport. Les peces s'han de col·locar a tocar. Cada post ha d'estar recolzat en dos llates com a mínim, excepte els remats perimetrals. L'espai entre el paviment i els paraments verticals ha d'estar buit i quedar cobert pel sòcol. Llargària dels posts: ≥ 40 cm Decalatge entre junts posts (col·locació junt irregular): ≥2 x ample post. Junt perimetral: 15% A (A= mida del parquet en sentit perpendicular als posts)Junts entre posts- Amplada mitja: ≤2% ample post- Amplada màxima: 3 mm. Toleràncies d'execució. Nivell (mesurat amb regla de 2 m): ± 5%. Planor local (mesurada amb regla de 20 cm): ± 1 mm distància entre el parquet i els paraments verticals: + 4 mm alineació entre peces: parquet de posts junt espiga: ≤2mm/2m.Parquet de posts junt regular: extrems de posts alternatius: 3 mm. Extrem post a centre post contigu: 3 mm Flotants. El paviment acabat ha de formar una superfície plana, llisa, horitzontal, de textura uniforme. En el paviment no hi ha d'haver junts escantonats, taques d'adhesiu ni d'altres defectes superficials. No hi ha d'haver bosses ni ressalts entre les peces. S'han de respectar els junts propis del suport. Als recintes amb la mida perpendicular al llarg dels posts mes gran a 8 m, s'han de col·locar junts d'expansió. Els junts d'expansió han de ser paral·lels a la direcció dels posts. Han d'estar situats als canvis de dimensió del recinte, com als passos de porta, etc... Si el recinte té unes mides sense interrupcions mes grans a 12 m, s'han de fer junts d'expansió perpendiculars als posts o sobre dimensionar el junt perimetral. Els posts han d'estar col·locats a trencajunts, amb una separació mínima entre junts de 30 cm, o el doble del ample del post. Gruix làmina escuma polietilè: ≥ 2 mm. Distància dels posts perimetrals als paraments: ≥12 mm, > 0,15%. Amplada del local. Llargària mínima dels posts retallats en trams centrals: ≥ 3 x ample post Amplada junt expansió: ≥ 10 mm. Toleràncies d'execució. Nivell (mesurat amb regla de 2 m): ± 5%. Planor general (mesurada amb regla de 2 m): ± 5 mm. Planor local (mesurada amb regla de 20 cm): ± 1 mm. Distància entre el parquet i els paraments verticals: + 4 mm. Control i acceptació Amb la finalitat de limitar el risc de lliscament, els paviments dels edificis o zones d'ús Sanitari, Docent, Comercial, Administratiu, Aparcament i Pública Concurrència, excloses les zones d'ús restringit, tindran una classe adequada conforme al CTE DB SU 1. El valor de resistència al lliscament Rd es determina mitjançant l'assaig del pèndol descrit en l'Annex A de la norma UNE-ENV/ 12633:2003 emprant l'escala C en provetes sense desgast accelerat. La mostra seleccionada serà representativa de les condicions més desfavorables de lliscament. Aquesta classe es mantindrà durant la vida útil del paviment. Amidament i abonament Clavat sobre llates m² de superfície amidada segons les especificacions del projecte, amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: Obertures d'1,00 m², com a màxim, no es dedueixen; Obertures de més d'1,00 m², es dedueix el 100%. Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les vores, sense que comporti l'ús de material diferents d'aquells que normalment conformen la unitat. No s'inclou dins d'aquets criteris l'enllatat sobre el que han d'anar clavats els llistons del parquet. Flotants m² de superfície amidada segons les especificacions del projecte, amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: Obertures d'1,00 m², com a màxim, no es dedueixen; Obertures de més d'1,00 m², es dedueix el 100%. Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les vores, sense que comporti l'ús de material diferents d'aquells que normalment conformen la unitat.

4 TÈCNICS Formació de paviment sobrealçat i registrable, mitjançant peces col·locades sobre estructura metàl·lica amb suports regulables. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. CTE-SU 1, Seguretat enfront al risc de caigudes; en relació a lliscament de terres i discontinuïtats en el paviment. CTE-DB HR, Protecció enfront del Soroll. Codi d’Accessibilitat de Catalunya. Llei 20/1991. Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988) UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN 12825:2002. Pavimentos elevados registrables. Components Suports. Elements on es recolzen les peces del paviment, han de ser regulables en alçada. Peces de paviment. Poden ser de materials variats, amb la condició que resisteixin la càrrega d’ús per la mida que tingui la peça. Acabats de paviment. Si la peça ho requereix el paviment pot tenir a més a més un acabat. Característiques tècniques mínimes Suports. Mides, regulació en alçada, material. Peces de paviment. Planor, mides, materials. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels elements que composen el terra tècnic. Execució. Condicions prèvies El conjunt acabat ha de ser estable i indeformable. Ha de resistir sense patir deformacions ni trencaments la càrrega deguda al seu ús, segons la classificació del paviment en funció de la càrrega límit, definida en la taula 1 de la norma UNE-EN 12825. En el paviment no hi ha d'haver peces trencades, escantonades, tacades ni amb d'altres defectes superficials. Les peces han de quedar recolzades sobre l'estructura i l'estructura ha de recolzar sobre els suports situats en els encreuaments de la quadrícula. Ha de formar una superfície plana i ha d'estar al nivell previst. Ha de tenir el pendent especificat en la D.T. Ha de complir amb els requisits de càrrega dinàmica, conductivitat electrostàtica i risc d'electrocució, definits a la UNE-EN 12825. El replanteig dels suports i la col·locació de l'estructura metàl·lica, han de ser aprovats per la D.F. L'estructura no ha de perjudicar els elements sobre els que es recolza. Fases d’execució Preparació i comprovació de la superfície d'assentament; replanteig dels suports; col·locació dels suports; col·locació de l'estructura; col·locació de les peces del paviment; acabat del paviment, si es el cas. Fletxa màxima del paviment sotmès a la càrrega de treball. Classe A: 2,5 mm, Classe B: 3,0 mm, Classe C: 4,0 mm. Toleràncies d'execució. Planor: ± 6 mm/2 m, Nivell: ± 10 mm, Pendent: ± 0,5%. Control i acceptació Amb la finalitat de limitar el risc de lliscament, els paviments dels edificis o zones d'ús Sanitari, Docent, Comercial, Administratiu, Aparcament i Pública Concurrència, excloses les zones d'ús restringit, tindran una classe adequada conforme al CTE DB SU 1. El valor de resistència al lliscament Rd es determina mitjançant l'assaig del pèndol descrit en l'Annex A de la norma UNE-ENV/ 12633:2003 emprant l'escala C en provetes sense desgast accelerat. La mostra seleccionada serà representativa de les condicions més desfavorables de lliscament. Aquesta classe es mantindrà durant la vida útil del paviment. Amidament i abonament m² de superfície amidada segons les especificacions de la D.T., amb deducció de la superfície corresponent a obertures. SUBSISTEMA CEL RAS Parament horitzontal col·locat sota del forjat, subjecte mitjançant estructura vista o no, amb la finalitat de reduir l’alçada d’un local, i/o augmentar l’aïllament acústic i tèrmic, i ocultar possibles instal·lacions o parts de l’estructura. El cel ras pot estar format per: plaques d'escaiola, plaques de fibres minerals o vegetals, plaques de guix laminat, plaques metàl·liques o lamel·les de PVC o metàl·liques. Els tipus de cel ras poden ser: per a revestir amb sistema fix, de cara vista amb sistema fix, de cara vista amb sistema desmuntable amb entramat vist, de cara vista amb sistema desmuntable amb entramat ocult. Normes d’aplicació Requisits mínims d’habitabilitat en els edificis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat. D 259/2003. Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-DB SI, Documents Bàsics Seguretat contra incendis. CTE-DB HR, Documents Bàsics Protecció enfront al soroll. Yesos y escayolas para la construcción y Especificaciones técnicas de los prefabricados de yesos y escayolas. R.D 1312/1986. Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988) UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro.

UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. Components Plaques, estructura d’armat de plaques per cel ras continu, sistemes de fixació, material per a reomplir les juntes entre planxes per a cel ras continu, estructura oculta travada per a cel ras amb plaques i Elements decoratius com ara motllures. Característiques tècniques mínimes Plaques. Panell d'escaiola, acabat: amb: cara exterior llisa o en relleu, amb/sense fissurat i/o material acústic incorporat, etc... Les plaques d'escaiola no tindran una humitat superior al 10% en pes, en el moment de la seva col·locació. Panells metàl·lics. De xapa d'alumini, (gruix mínim de xapa 0,30 mm, gruix mínim de l’anoditzat, 15 micres), de xapa d'acer zincat, lacat, etc... amb acabat perforat, llis o en reixeta, amb o sense material absorbent acústic incorporat. Placa rígida de conglomerat de llana mineral o altre material absorbent acústic. Plaques de cartró-guix amb/sense cara vista revestida per làmina vinílica. Placa de fibres vegetals unides per un conglomerant, serà incombustible i estarà tractada contra la podriduda i els insectes. Panells de tauler contraxapat. Lamel·les de fusta, alumini, etc... Estructura d'armat de plaques per a sostres continus. Estructura de perfils d'acer galvanitzat o alumini amb acabat anoditzat (gruix mínim 10 micres), longitudinals i transversals. Sistema de fixació. Element de suspensió, mitjançant vareta roscada d'acer galvanitzat amb ganxo tancat en ambdós extrems, perfils metàl·lics, galvanitzacions, tirants de reglatge ràpid, etc... en cas que l'element de suspensió siguin canyes, aquestes es fixaran mitjançant pasta d'escaiola i fibres vegetals o sintètiques. L’element de fixació al forjat, si és de formigó, podrà ser mitjançant clau d'acer galvanitzat fixat mitjançant tir de pistola i ganxo amb rosca, si són blocs d’entrebigat, podrà ser mitjançant tac de material sintètic i dolla roscada d'acer galvanitzat, si són biguetes, podrà ser mitjançant abraçadora de xapa galvanitzada. Element de fixació a placa. Per a sostres continus podrà ser mitjançant filferro d'acer recuit i galvanització, paletada d'escaiola i fibres vegetals o sintètiques, perfils laminats ancorats al forjat, amb o sense perfileria secundària de suspensió, i caragolam per a la subjecció de les plaques, etc,... Per a sostres registrables, podrà ser mitjançant perfil en T d'alumini o xapa d'acer galvanitzada, perfil en O amb pinça a pressió, etc..., podent quedar vist o ocult. Material de reomlert de juntes entre planxes per a sostres continus. Podrà ser de pasta d'escaiola. Escaiola. Complirà les especificacions recollides en el Plec general de condicions per a la recepció de guixos i escaioles RY-85 . Aigua. S'admetran totes les aigües potables i les tradicionalment emprades. Estructura oculta de travada de les plaques: podrà ser mitjançant varetes roscades, perfils en T d'alumini o xapa d'acer galvanitzat amb creuetes de travada en les trobades, etc... La rematada perimetral, podrà ser mitjançant perfil angular d'alumini o xapa d'acer galvanitzada. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Plaques d'escaiola, Guixos, Escaioles i Perfils d'alumini anoditzat. Execució Condicions prèvies L'apilament dels materials haurà de fer-se a cobert, protegint-los de la intempèrie. Les plaques es traslladaran en vertical o de cantell, evitant-ne la manipulació horitzontal. Per a col·locar les plaques caldrà realitzar ajustaments previs a la seva col·locació, evitant forçar-les perquè encaixin en el seu lloc. S'hauran disposat, fixat i acabat totes les instal·lacions situades sota forjat; les instal·lacions que hagin de quedar ocultes haurien de sotmetre's prèviament a les proves necessàries per al seu correcte funcionament. Preferiblement s'hauran realitzat les particions, la fusteria de buits exteriors i caixes de persianes estaran col·locades i preferiblement envidriades, abans de començar la col·locació del cel ras. S'evitaran els contactes bimetàl·lics: Zinc amb acer, coure, plom o acer inoxidable; Alumini amb plom o coure; Acer dolç amb plom, coure o acer inoxidable; Plom amb coure o acer inoxidable; Coure amb acer inoxidable. S'hauran obtingut els nivells en tots els locals objecte d'actuació, marcant-se de forma indeleble tots els paraments i elements singulars i/o sobresortints dels mateixos, tals com pilars, marcs, etc... D'aquesta manera s'haurà triat l'altura del cel ras tenint en compte que, com a mínim, aquesta serà de 10 cm. Fases d’execució Replanteig del nivell del cel ras. Fixació dels tirants de filferro al sostre. Col·locació de les plaques. Segellat dels junts. Sistema fix i entramat de perfils. Replanteig dels eixos de la trama de perfils. Col·locació i suspensió dels perfils de la trama. Col·locació de les plaques. Sistema desmuntable i suspensió amb barra roscada. Replanteig dels eixos de la trama de perfils. Col·locació dels perfils perimetrals, entrega als paraments i suspensió de la resta de perfils de la trama. Col·locació de les plaques. Sostres continus. Es disposaran un mínim de 3 elements de suspensió, no alineats i uniformement repartits per metre quadrat. La col·locació de les planxes es realitzarà disposant-les sobre llistons de pam que permetin la seva anivellació, col·locant les unions de les planxes longitudinalment en el sentit de la llum rasant, i les unions transversals alternades, quan es tracti de plaques d'escaiola. En cas de fixacions metàl·liques i varetes suspensores, aquestes es disposaran verticals i el lligat es realitzarà amb doble filferro de diàmetre mínim 0,70 mm. Quan es tracti d'un sistema industrialitzat, es disposarà l'estructura subjectant ancorada al forjat i cargolada a la perfilaria secundària (si n'hi ha), així com la perimetral. Les plaques es cargolaran perpendicularment a la perfileria i alternades. En cas de fixació amb canyes, aquestes es rebran amb pasta d'escaiola de 80l d'aigua per 100kg d'escaiola i fibres vegetals o sintètiques. Aquestes fixacions podran disposar-se en qualsevol adreça. Les planxes perimetrals estaran separades 5 mm dels paraments verticals. Les juntes de dilatació es disposaran cada 10 m i es formaran amb un tros de planxa rebuda amb pasta d'escaiola a un dels costats i lliure en l'altre. Sostres registrables. Les varetes roscades que s'usin com a element de suspensió, s'uniran per l'extrem superior a la fixació i per l'extrem inferior al perfil de l'entramat, mitjançant maniguet o rosca. Les varetes roscades que s'usin com a elements de travada, es col·locaran entre dos perfils de l'entramat, mitjançant maniguet. La distància entre varetes roscades, no serà superior a 120 cm. Els perfils que formen l'entramat i els perfils de rematada es situaran convenientment anivellats, a les distàncies que determinin les dimensions de les plaques i a l'altura prevista en tot el perímetre. La subjecció dels perfils de rematada es realitzarà mitjançant tacs i cargols de cap pla, distanciats un màxim de 50 cm entre si. La col·locació de les plaques s'iniciarà pel perímetre, donant a l'angle de xapa i sobre els perfils de l'entramat. La col·locació de les plaques acústiques metàl·liques, s'iniciarà pel perímetre transversalment al perfil o, donant suport per un extrem a l'element de rematada i fixada al perfil o mitjançant pinces, la suspensió es reforçarà amb un cargol de cap pla del mateix material que les plaques. Control i acceptació

El reomplert d'unions entre planxes, s'efectuarà amb fibres vegetals o sintètiques i pasta d'escaiola, en la proporció de 80l d'aigua per cada 100kg d'escaiola, i s'acabaran interiorment amb pasta d'escaiola en una proporció de 100l d'aigua per cada 100kg d'escaiola. El fals sostre quedarà net, amb la seva superfície plana i al nivell previst. El conjunt quedarà estable i indeformable. Abans de realitzar qualsevol tipus de treballs en el fals sostre, s'esperarà almenys 24 hores. Per a la col·locació de lluminàries, o qualsevol altre element, es respectarà la modulació de les plaques, suspensions i travada. El fals sostre quedarà net, amb la seva superfície plana i al nivell previst. El conjunt quedarà estable i indeformable. Amidament i abonament m2 de superfície amidada segons les especificacions de la D.T. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, obertures ≤ 1 m2, no es dedueixen; obertures > 1 m2; es dedueix el 100%. Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords a les vores, sense que comporti l'ús de materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitat. SUBSISTEMA REVESTIMENTS 1 PINTATS Revestiment continu amb pintures i vernissos de paraments i elements d'estructura, fusteria, serralleria i instal·lacions, amb preparació prèvia de la superfície, situats tant a l'interior com a l'exterior, que serveixen com element decoratiu o protector. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-DB SE-A, Documents Bàsics Seguretat Estructural, Acer, Pintat estructures d’acer. Components Emprimació, pintures, vernissos i additius en obra. Característiques tècniques mínimes Emprimació. Preparació de la superfície a pintar, podrà ser: emprimació anticorrosiva, emprimació per a galvanitzacions i metalls no ferris, emprimació per a fusta o tapaporus, emprimació segelladora per a guix i ciment, etc... Pintures i vernissos. Constituiran mà de fons o d'acabat de la superfície a revestir. Mitjà de dissolució, aigua (és el cas de la pintura al tremp, pintura a la calç, pintura al silicat, pintura al ciment, pintura plàstica, etc...); mitjà de dissolució, dissolvent orgànic (és el cas de la pintura a l'oli, pintura a l'esmalt, pintura martelè, laca nitrocel·lulòsica, pintura de vernís per a interiors, pintura de resina vinílica, vernissos, pintures bituminosses, intumescents i ignífugues, etc...). Aglutinants com cues cel·lulòsiques, calç apagada, silicat de sosa, ciment blanc, resines sintètiques, etc...). Additius: Acceleradors d'assecat, matissadors de lluentor, dissolvents, colorants, tints, pigments, etc... Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig del següent capítol: Pintura. Els materials i equips d'origen industrial, hauran de complir les condicions funcionals i de qualitat que es fixen en les corresponents normes i disposicions vigents relatives a fabricació i control industrial. Quan el material o equip arribi a obra amb certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents. Execució Condicions prèvies L'aplicació es realitzarà segons les indicacions del fabricant i l'acabat requerit. La superfície d'aplicació estarà anivellada i uniforme. La temperatura ambienti no serà major de 28 ºC a l'ombra ni menor de 12 ºC durant l'aplicació del revestiment. L’assolellament no incidirà directament sobre el pla d'aplicació. En temps plujós se suspendrà l'aplicació en paraments no protegits. Temps d'assecat especificats pel fabricant. S’evitaran, en les zones pròximes als paraments en període d'assecat, la manipulació i treball amb elements que desprenguin pols o deixin partícules en suspensió. Estaran col.locats els marcs de portes i finestres, canalitzacions, instal·lacions, baixants, etc... I es protegiran abans d’iniciar el pintat. Superfícies de guix, ciment, ram de paleta i derivats. S'eliminaran les eflorescències salines i l'alcalinitat amb tractament químic; s’eliminaran les taques superficials produïdes per floridura i es desinfectarà amb fungicides. Les taques d'humitats internes que duguin dissoltes sals de ferro, s'aïllaran amb productes adequats. En cas de pintura ciment, s'humitejarà totalment el suport. Superfícies de fusta. En cas d'estar afectada de fongs o insectes es tractarà amb productes fungicides, es substituiran els nusos mal adherits. Es realitzarà una neteja general de la superfície i es comprovarà el contingut d'humitat. Se segellaran els nusos mitjançant goma laca, assegurant-se que hagi penetrat en els buits dels mateixos i s'escataran les superfícies. Superfícies metàl·liques. Es realitzarà una neteja general de la superfície. Si es tracta de ferro es realitzarà un rascat d'òxids mitjançant raspall metàl·lic, seguit d'una neteja manual acurada de la superfície. S'aplicarà un producte que desgreixi a fons de la superfície. Fases d’execució Pintura al tremp. S'aplicarà una mà de fons amb tremp diluït, fins a la impregnació dels porus del maó, guix o ciment i una mà d'acabat. Pintura a la calç. S'aplicarà una mà de fons amb pintura a la calç diluïda, fins a la impregnació dels porus del maó o ciment i dues mans d'acabat. Pintura al silicat. S'aplicarà una mà de fons i altra d'acabat. Pintura al ciment. Dues capes espaiades en mes de 24 hores. Pintura plàstica, acrílica, vinílica. Si és sobre maó, guix o ciment, s'aplicarà una mà d’emprimació selladora i dues mans d'acabat; si és sobre fusta, s'aplicarà una mà d’emprimació tapaporus, posterior escatat i dues mans d'acabat. Pintura a l'oli. S'aplicarà una mà d’emprimació amb brotxa i altra d'acabat, espaiant-les un temps entre 24 i 48 hores. Pintura a l'esmalt. Prèvia emprimació del suport s'aplicarà una mà de fons amb la mateixa pintura diluïda en cas que el suport sigui guix, ciment o fusta, o dues mans d'acabat en cas de superfícies metàl·liques. Pintura martelè. S'aplicarà una mà d’emprimació anticorrosiva i una mà d'acabat a pistola. Laca nitrocel·lulòsica. En cas que el suport sigui fusta, s'aplicarà una mà d’emprimació no grassa i en cas de superfícies metàl·liques, una mà d’emprimació antioxidant; a continuació, s'aplicaran dues mans d'acabat a pistola. Vernís hidròfug de silicona. Una vegada net el suport, s'aplicarà el nombre de mans. Vernís gras o sintètic. Es donarà una mà de fons amb vernís diluït i després d'un escatat fi del suport, s'aplicaran dues mans d'acabat. Control i acceptació

Comprovació exterior, una cada 300 m². Comprovació interior, una cada 4 habitatges o equivalent. Fusta: humitat, segons exposició (exterior o interior) i nusos. Maó, guix o ciment: humitat inferior al 7 % i absència de pols, taques o eflorescències. Ferro i acer: neteja de brutícia i òxid. Galvanització i materials no ferris: neteja de brutícia i desgreixat de la superfície. Preparació del suport: emprimació selladora, anticorrosiva, etc... Pintat: nombre de mans. Aspecte i color, escrostonament, falta d'uniformitat, etc... Amidament i abonament m² de superfície de revestiment continu amb pintura o vernís, fins i tot preparació del suport i de la pintura, mà de fons i mà/s d'acabat totalment acabat, i neteja final. SISTEMA CONDICIONAMENT AMBIENTAL I INSTAL·LACIONS SUBSISTEMA CONTROL AMBIENTAL 1 IL·LUMINACIÓ Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB HE-3, Eficiència energètica de les instal·lacions. DB SU-4, Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada. DB-HR, Protecció enfront del soroll. Procediment bàsic per la certificació d’eficiència energètica d’edificis. RD 47/2007 (BOE 31.01.2007). Correcció d'Errades del Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic pel Procediment bàsic per la certificació d’eficiència d’edificis de nova construcció. Reglamento electrotécnico para baja tensión, REBT 2002. RD 842/2002. Instrucciones Técnicas Complementarias. Instrucción 9/2004. Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques. Resolució 4/11/1988. Procediment administratiu per a l'aplicació del Reglament electrotècnic de baixa tensió. D 363/2004. Guia Técnica de aplicación al Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. Procediment administratiu per a l'aplicació del REBT. Instrucció 7/2003. Condicions de seguretat en els les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d'habitatges. Instrucció 9/2004. Les llumeneres que s’utilitzin en enllumenat exterior seran conformes a la norma UNE-EN 60598 i la UNE-EN 60598-2-5 en el cas de projectors d’exterior. UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. 1.1 Interior És la que fa referència als espais amb fonts lluminoses artificials, amb aparells d’enllumenat que reparteixen, filtren o transformen la llum emesa per una o més làmpades (d’incandescència o descàrrega) i que inclou tots els dispositius necessaris pel suport, fixació i protecció de les llumeneres. Components Llumeneres: Poden ser per làmpades d’incandescència o de fluorescència i altres equips de descàrrega i inducció. Les llumeneres podran ser: empotrades, adosables, suspeses, amb gelosia, amb difusor continu, estanques, antideflagrants... Accessoris per fluorescència: reactància, condensador i cebadors. Làmpades: s’haurà d’indicar la marca d’origen, la potència en watts (làmpada més equip auxiliar), la tensió en volts i el flux nominal en lúmens i l’índex de rendiment de color. Característiques tècniques mínimes. Les necessàries per al correcte funcionament dels components de la instal·lació. Control i acceptació. Connexions entre elements, distàncies entre suports, toleràncies i aplomat de la col·locació. Distància mín. encreuaments amb altres instal·lacions. Traçat i muntatge de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i suports. Situació de punts i mecanismes. Característiques i situació d’equips d’enllumenat (marca, model i potència). Proves de funcionament: Encesa de l’enllumenat. Execució Es farà un replanteig previ de totes les llumeneres que haurà d’estar aprovada per la D.F. abans de la seva col·locació. La fixació de les llumeneres es realitzarà amb el parament suport completament acabat. Un cop replantejada la situació de la llumenera i la fixació al suport es connectaran, tant la llumenera com els accessoris, al circuit corresponent, amb regletes. Cada zona disposarà com a mínim d’un sistema d’encesa i apagat manual. No s’acceptaran els sistemes de control únics en quadres elèctrics. Les zones on el seu ús sigui temporal es col·locaran detectors de presència o temporitzadors. Es col·locaran sistemes d’aprofitament de la llum natural segons les especificacions del CTE. Verificacions La prova de servei per a comprovar el funcionament de l’enllumenat consistirà en l’accionament dels interruptors d’encesa de l’enllumenat amb totes les llumeneres equipades amb les làmpades corresponents.

Amidament i abonament ut d’equip de llumenera, inclòs l’equip d’encesa, fixacions, fixació amb regletes i petit material. Es pot incloure la part proporcional de difusors, gelosies o reixes. SISTEMA EQUIPAMENTS I D'ALTRES Argentona, juny de 2009


3 EA-PR. ESTAT D’AMIDAMENTS I PRESSUPOST

AMIDAMENTS PROJECTE EXECUTIU DEL PONT DE LLUM DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA J. Francesc Guàrdia Riera, arqte. CODI DESCRIPCIÓ UTS LONGITUD AMPLADA ALÇADA PARCIALS QUANTITAT PREU IMPORT _____________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________ Pàgina 1

CAPITOL 1.1 PONT DE LLUM SUBCAPITOL 1.1.1 ENDERROCS K21B1011 m Arrencada de barana metàl.lica de 90 a 110 cm d'alçària, amb mitjans manuals i aprofitament per a revisió de pas d'accés a escala de pont de llum ____________________________________________________________________________________________________________________________

1,50 SUBCAPITOL 1.1.2 ESTRUCTURA E443511D kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a bigues formades per peça simple, en perfils laminats en calent sèrie IPN, IPE, HEB, HEA, HEM i UPN, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant, col.locat a l'obra amb soldadura i cargols SOTA PINTA IPN220 2 4,25 26,20 222,70 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 222,70 E44Z5A25 kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, en perfils laminats en calent sèrie L, LD, T, rodó, quadrat, rectangular i planxa, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant, per a re- forç d'elements d'encastament, recolzament i rigiditzadors, col.locat a l'obra amb soldadura SOTA PINTA XAPES e=10mm D4 4 0,30 0,24 80,00 23,04 D6 16 0,22 0,05 80,00 14,08 4 0,40 0,26 80,00 33,28 D7 8 0,22 0,05 80,00 7,04 4 0,10 0,17 80,00 5,44 PILARS UPN100 4 0,10 0,17 80,00 5,44 4 0,10 0,25 80,00 8,00 1 0,10 0,20 80,00 1,60 D9 4 0,40 0,20 80,00 25,60 8 0,15 0,10 80,00 9,60 ESCALA 2 6,50 0,20 80,00 208,00 e=8mm 12 0,50 0,08 64,00 30,72 TRIANGULACIONS RODO 20 MASSIS 2 6,50 2,47 32,11 e=10mm D6 4 0,20 0,26 80,00 16,64 D8 4 0,25 0,07 80,00 5,60 4 0,25 0,70 80,00 56,00 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 482,19 E441511D kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a pilars formats per peça simple, en perfils laminats en calent sèrie IPN, IPE, HEB, HEA, HEM i UPN, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant, col.locat a l'obra amb soldadura i cargols PILARS UPN100 4 2,00 3,10 10,60 262,88 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 262,88 E444532D kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a biguetes formades per peça composta, en perfils laminats en calent sèrie L, LD, T, rodó, quadrat, rectangular i planxa, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant, col.locat a l'obra amb soldadura i cargols REFORÇ PINTA 100X100X5 12 4,55 14,40 786,24 FORJAT PONT 180X140X5 2 7,40 23,80 352,24 180X100X5 5 0,70 20,70 72,45 10 1,10 20,70 227,70 TRAINGULACIONS


____________________________________________________________________________________________ Pàgina 2

D50.5 4 1,70 5,70 38,76 2 0,70 5,70 7,98 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 1.485,37 E443XM1D kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a bigues formades per peça simple, en perfils laminats en calent sèrie IPN, IPE, HEB, HEA, HEM i UPN, de forma corva, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant, col.locat a l'obra amb soldadura i cargols UPN180 R 15.90 2 5,60 22,00 246,40 R 1.20 2 3,50 22,00 154,00 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 400,40 K4ZW2017 u Ancoratge amb tac acer inoxidable de 16 mm de D i 120 mm, amb cargol, volandera i femella d'acer inoxidable, col.locat amb màquina taladradora ____________________________________________________________________________________________________________________________

78,00 SUBCAPITOL 1.1.3 BARANES E44BXM01 kg Acer S235JRC segons UNE-EN 10025-2, per a formació de barana preparada per rebre focus d'iluminació, de forma corba, formada per peça simple, en perfils conformats en fred sèrie L, U, C, Z i omega, galvanitzat, col.locat a l'obra amb cargols, inclou pp d'abraçaderes per a fixació a muntants. HORITZONTALS PERIMETRE D48.3x3 h=30cm R 15.90 2 5,60 3,35 37,52 R 1.20 2 3,50 3,35 23,45 h=60cm R 15.90 2 5,60 3,35 37,52 R 1.20 2 3,50 3,35 23,45 R 16.10 2 5,70 3,35 38,19 R 1.40 2 4,20 3,35 28,14 h=90cm R 15.90 2 5,60 3,35 37,52 R 1.20 2 3,50 3,35 23,45 h=120cm R 15.90 2 5,60 3,35 37,52 R 1.20 2 3,50 3,35 23,45 R 16.10 2 5,80 3,35 38,86 R 1.40 2 4,50 3,35 30,15 h=200cm R 15.90 2 5,60 3,35 37,52 R 1.20 2 3,50 3,35 23,45 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 440,19 E441XM02 kg Acer S355JR segons UNE-EN 10025-2, per a muntants formats per peça simple, en perfils laminats en calent sèrie L, LD, T, rodó, quadrat, rectangular i planxa, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant, col.locat a l'obra amb soldadura, inclou pp de pletines i elements d'ancoratge MUNTANTS D48.3x3 PERIMETRE 14 3,30 3,35 154,77 INTERIORS 6 3,30 3,35 66,33 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 221,10 E44BXM11 kg Acer S235JRC segons UNE-EN 10025-2, per a formació de barana preparada per rebre focus d'iluminació, de forma recta, formada per peça simple, en perfils conformats en fred sèrie L, U, C, Z i omega, galvanitzat, col.locat a l'obra amb cargols, inclou pp d'abraçaderes per a fixació a muntants. HORITZONTALS FORAT INTERIOR 4 5,30 3,35 71,02 4 1,00 3,35 13,40


____________________________________________________________________________________________ Pàgina 3

4 5,30 3,35 71,02 RIGIDITZADORS 4 1,65 3,35 22,11 6 1,40 3,35 28,14 4 1,40 3,35 18,76 D10 4 1,20 0,62 2,98 4 2,40 0,62 5,95 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 233,38 SUBCAPITOL 1.1.4 PAVIMENTS I REVESTIMENTS APARTAT 1.1.4.1 PAVIMENTS E4Z11411 m2 Làmina de neoprè de 10 mm de gruix per a recolzaments estructurals elàstics, col.locada sense adherir FORJAT PONT 180X140X5 2 7,40 0,05 0,74 180X100X5 5 0,70 0,05 0,18 10 1,10 0,05 0,55 UPN180 R 15.90 2 5,60 0,05 0,56 R 1.20 2 3,50 0,05 0,35 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 2,38 E43DXN08 m2 Solera de tauler fenolic de fusta de 30 mm de gruix, col.locada sobre perfils L i T metàl.lics, fixats mecànicament sobre estructura, amb banda de neoprè de regularització i recolzament. In- clòs pp de mermes per forma especial. 1 16,200 16,200 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 16,20 E9V8XM96 m2 Esglaó de planxa d'alumini, gofrada, de 3 mm de gruix, plegada formant petja i contrapetja, amb un mínim de tres plecs per peça i col·locada a l'obra amb fixacions mecàniques, banda de neoprè i L20mm soldada de recolzament sobre bancada escala estructural. planta 1 7,00 0,55 3,85 alçat 1 3,80 0,55 2,09 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 5,94 APARTAT 1.1.4.2 PINTURES E89BXM71 m2 Pintat perfils de barana, amb esmalt sintètic mate, amb dues capes d'imprimació antioxidant i 2 d'acabat HORITZONTALS PERIMETRE D48.3x3 h=30cm R 15.90 2 5,60 0,16 1,79 R 1.20 2 3,50 0,16 1,12 h=60cm R 15.90 2 5,60 0,16 1,79 R 1.20 2 3,50 0,16 1,12 R 16.10 2 5,70 0,16 1,82 R 1.40 2 4,20 0,16 1,34 h=90cm R 15.90 2 5,60 0,16 1,79 R 1.20 2 3,50 0,16 1,12 h=120cm R 15.90 2 5,60 0,16 1,79 R 1.20 2 3,50 0,16 1,12 R 16.10 2 5,80 0,16 1,86 R 1.40 2 4,50 0,16 1,44 h=200cm R 15.90 2 5,60 0,16 1,79 R 1.20 2 3,50 0,16 1,12 MUNTANTS D48.3x3


____________________________________________________________________________________________ Pàgina 4

PERIMETRE 14 3,30 0,16 7,39 INTERIORS 6 3,30 0,16 3,17 HORITZONTALS FORAT INTERIOR 4 5,30 0,16 3,39 4 1,00 0,16 0,64 4 5,30 0,16 3,39 RIGIDITZADORS 4 1,65 0,16 1,06 6 1,40 0,16 1,34 4 1,40 0,16 0,90 D10 4 1,20 0,04 0,19 4 2,40 0,04 0,38 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 42,86 E894XM72 m2 Pintat déstructura dácer a lésmalt sintètic mate, amb dues capes dímprimació antioxidant i dues dácabat SOTA PINTA IPN220 2 4,25 0,85 7,23 SOTA PINTA XAPES e=10mm D4 4 0,30 0,24 2,00 0,58 D6 16 0,22 0,05 2,00 0,35 4 0,40 0,26 2,00 0,83 D7 8 0,22 0,05 2,00 0,18 4 0,10 0,17 2,00 0,14 PILARS UPN100 4 0,10 0,17 2,00 0,14 4 0,10 0,25 2,00 0,20 1 0,10 0,20 2,00 0,04 D9 4 0,40 0,20 2,00 0,64 8 0,15 0,10 2,00 0,24 ESCALA 2 6,50 0,20 2,00 5,20 e=8mm 12 0,50 0,08 2,00 0,96 TRIANGULACIONS RODO 20 MASSIS 2 6,50 0,05 0,65 e=10mm D6 4 0,20 0,26 2,00 0,42 D8 4 0,25 0,07 2,00 0,14 4 0,25 0,70 2,00 1,40 PILARS UPN100 4 2,00 3,10 0,50 12,40 REFORÇ PINTA 100X100X5 12 4,55 0,40 21,84 FORJAT PONT 180X140X5 2 7,40 0,46 6,81 180X100X5 5 0,70 0,46 1,61 10 1,10 0,46 5,06 TRAINGULACIONS D50.5 4 1,70 0,16 1,09 2 0,70 0,16 0,22 UPN180 R 15.90 2 5,60 0,60 6,72 R 1.20 2 3,50 0,60 4,20 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 79,29 E8982BA0 m2 Pintat de parament horitzontal de fusta, a l'esmalt sintètic blanc, amb una capa segelladora i dues d'acabat SOTA PAVIMENT 1 16,20 16,20 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 16,20 SUBCAPITOL 1.1.5 INSTALACIONS EG2A1902 m Canal plàstica de PVC rígid amb lateral llis, de 60x110 mm amb separador i muntada superficialment ____________________________________________________________________________________________________________________________

250,00


____________________________________________________________________________________________ Pàgina 5

EG313302 m Conductor de coure de designació UNE RV-K 0,6/1 kV, tripolar de secció 3x2,5 mm2, muntat superficialment ____________________________________________________________________________________________________________________________

350,00 EG313202 m Conductor de coure de designació UNE RV-K 0,6/1 kV, tripolar de secció 3x1,5 mm2, muntat superficialment ____________________________________________________________________________________________________________________________

350,00 EG622023 U INTERRUPTOR DE 10 A, MARC I TECLA COLOR GRAFIT TIPUS 2 I MUNTAT EN- CASTAT.INCLOENT PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DE MUNTATGE I SU- PORTACIÓ. TOTALMENT INSTAL·LAT, COMPROVAT I EN FUNCIONAMENT. ____________________________________________________________________________________________________________________________

2,00 SUBCAPITOL 1.1.6 LUMINARIA E84CXM99 U Conjunt de formació de sostre inferior de pont de llum amb tela translúcida per a l'iluminació de la sala, format per perfil d'acer perimetral L de 120x50x5mm, acabat lacat negre, ancorada amb mitjans mecànics a estructura del pont, i doble tela, interior superior tipus Nereide transparent, fixada amb perfileria tipus BS350/01 de Barrisol o equivalent, i exterior inferior tipus Blanc Ve- nus translúcida, fixada amb perfileria tipus BS350/01 de Barrisol o equivalent. ____________________________________________________________________________________________________________________________

1,00 EG350001 U PUNT DE LLUM SIMPLE, COMMUTAT, CRUCE I POLSADOR, INCLOENT CON- DUCTOR DE COURE S/UNE H07V SOTA TUB D'ACER GALVANITZAT EN CALENT, DES DE CAIXA DE DERIVACIO METAL·LICA PLASTIFICADA IP.55, AMB TAPA CARGOLADA I ENTRADES ELASTIQUES O RACORS ROSCATS I PART PROPOR- CIONAL DE LINIA DES DE QUADRE DE ZONA AMB CONDUCTORS, TUB I CAI- XES SEGONS DESCRIPCIÓ ANTERIOR I/O CANAL RANURAT D'ACER GALVANIT- ZAT EN CALENT AMB TAPA REGISTRABLE. ____________________________________________________________________________________________________________________________

62,00 EHB1XM97 U Formació de luminaria tipus flourescent, de 18W, "in situ", a base de perfil en L de suport lateral, pletines de 4mm de gruix transversals, preparades per rebre casquets i cebador per a col.locació de tub fluorescent, fixats mecànicament amb làmina de neoprè intermitja, i canal de PVC per a situació de conexions i balast, completament conectada a quadre de comandament de cabina de control i en funcionament. ____________________________________________________________________________________________________________________________

62,00 SUBCAPITOL 1.1.7 MESURES COMPLEMENTARIES APARTAT 1.1.7.1 BASTIDES I1213251 M2 Muntatge i desmuntatge de bastida tubular metàl·lica fixa formada per bastiments de 70 cm i al- çària <= 200 cm, amb bases regulables, tubs travessers, tubs de travament, plataformes de treball d'amplària com a mínim de 60 cm, escales d'accés, baranes laterals, sòcols i xarxa de protecció de poliamida, col·locada a tota la cara exterior i amarradors cada 20 m2 de façana, inclosos tots els elements de senyalització normalitzats i el transport amb un recorregut total mà- xim de 20 km 2 5,00 7,00 70,00 2 10,00 7,00 140,00 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 210,00 I1215250 M2 Amortització diària de bastida tubular metàl·lica fixa, formada per bastiments de 70 cm d'amplà- ria i alçària <= 200 cm, amb bases regulables, tubs travessers, tubs de travament, plataformes de treball d'amplària com a mínim de 60 cm, escales d'accés, baranes laterals, sòcols i xarxa de protecció de poliamida col·locada a tota la cara exterior i amarradors cada 20 m2 de façana, inclosos tots els elements de senyalització normalitzats 2 5,00 7,00 70,00 2 10,00 7,00 140,00 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 210,00


____________________________________________________________________________________________ Pàgina 6

APARTAT 1.1.7.2 PROTECCIONS E7B21H0L m2 Làmina separadora de polietilè de 150 µm i 144 g/m2, col.locada no adherida PROTECCIÓ GRADES 1 18,00 8,00 144,00 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 144,00 E763XM74 m2 Membrana de densitat superficial 1,15 kg/m2 i gruix 1 mm, d'una làmina d'etilè propilè diè (EPDM), col.locada no adherida PROTECCIÓ PAVIMENT FUSTA 1 15,00 20,00 300,00 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 300,00 APARTAT 1.1.7.3 PROVEIMENT ENERGIA EZ112000 h Grup electrògen de 20 a 30 kVA PREVISIO 100 100,00 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 100,00 CAPITOL 1.2 BARRES DE LLUM E4ZWXM73 u Formació d'ancoratge d'acer amb tac d'expansió de D 10 mm, amb cargol, volandera i femella per a fixació de perfils metàl.lics a estructura de formigó, inclou pp de tall i reposició en revestiments superficials ____________________________________________________________________________________________________________________________

12,00 E441XM02 kg Acer S355JR segons UNE-EN 10025-2, per a muntants formats per peça simple, en perfils laminats en calent sèrie L, LD, T, rodó, quadrat, rectangular i planxa, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant, col.locat a l'obra amb soldadura, inclou pp de pletines i elements d'ancoratge VERTICALS COSTAT DRET 1 5,60 3,35 18,76 1 4,70 3,35 15,75 1 3,65 3,35 12,23 COSTAT ESQUERRE 1 5,60 3,35 18,76 1 4,70 3,35 15,75 1 3,65 3,35 12,23 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 93,48 E44BXM11 kg Acer S235JRC segons UNE-EN 10025-2, per a formació de barana preparada per rebre focus d'iluminació, de forma recta, formada per peça simple, en perfils conformats en fred sèrie L, U, C, Z i omega, galvanitzat, col.locat a l'obra amb cargols, inclou pp d'abraçaderes per a fixació a muntants. HORITZONTALS COSTAT DRET D48.3x3 4 3,10 3,35 41,54 COSTAT ESQUERRE D48.3x3 4 3,10 3,35 41,54 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 83,08 E89BXM71 m2 Pintat perfils de barana, amb esmalt sintètic mate, amb dues capes d'imprimació antioxidant i 2 d'acabat VERTICALS COSTAT DRET 1 5,60 0,16 0,90 1 4,70 0,16 0,75 1 3,65 0,16 0,58


____________________________________________________________________________________________ Pàgina 7

COSTAT ESQUERRE 1 5,60 0,16 0,90 1 4,70 0,16 0,75 1 3,65 0,16 0,58 HORITZONTALS COSTAT DRET D48.3x3 4 3,10 0,16 1,98 COSTAT ESQUERRE D48.3x3 4 3,10 0,16 1,98 _____________________________________________________________________________________________________________________________________________ 8,42 CAPITOL 1.3 ESS XPA000SS pa Partida alçada a justificar per la Seguretat i Salut a l'obra, en base a l'Estudi i el Pla de Segure- tat i Salut ____________________________________________________________________________________________________________________________

1,00 CAPITOL 1.4 GESTIÓ DE RESIDUS XPA000GR pa Partida alçada a justificar per la Gestió de Residus a l'obra, en base a l'Estudi i el Pla de Gestió De Residus ____________________________________________________________________________________________________________________________

1,00

PRESSUPOST PROJECTE EXECUTIU DEL PONT DE LLUM DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA J. Francesc Guàrdia Riera, arqte. CODI DESCRIPCIÓ QUANTITAT PREU IMPORT _____________________________________________________________________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________________ Pàgina 1

CAPITOL 1.1 PONT DE LLUM SUBCAPITOL 1.1.1 ENDERROCS K21B1011 m Arrencada de barana metàl.lica de 90 a 110 cm d'alçària, amb mitjans manuals i aprofitament per a revisió de pas d'accés a escala de pont de llum 1,50 28,02 42,03 ________________

TOTAL SUBCAPITOL 1.1.1 ENDERROCS ............................................................................................... 42,03 SUBCAPITOL 1.1.2 ESTRUCTURA E443511D kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a bigues formades per peça simple, en perfils laminats en calent sèrie IPN, IPE, HEB, HEA, HEM i UPN, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant, col.locat a l'obra amb soldadura i cargols 222,70 1,61 358,55 E44Z5A25 kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, en perfils laminats en calent sèrie L, LD, T, rodó, quadrat, rectangular i planxa, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant, per a re- forç d'elements d'encastament, recolzament i rigiditzadors, col.locat a l'obra amb soldadura 482,19 3,57 1.721,42 E441511D kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a pilars formats per peça simple, en perfils laminats en calent sèrie IPN, IPE, HEB, HEA, HEM i UPN, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant, col.locat a l'obra amb soldadura i cargols 262,88 1,65 433,75 E444532D kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a biguetes formades per peça composta, en perfils laminats en calent sèrie L, LD, T, rodó, quadrat, rectangular i planxa, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant, col.locat a l'obra amb soldadura i cargols 1.485,37 1,99 2.955,89 E443XM1D kg Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a bigues formades per peça simple, en perfils laminats en calent sèrie IPN, IPE, HEB, HEA, HEM i UPN, de forma corva, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant, col.locat a l'obra amb soldadura i cargols 400,40 3,24 1.297,30 K4ZW2017 u Ancoratge amb tac acer inoxidable de 16 mm de D i 120 mm, amb cargol, volandera i femella d'acer inoxidable, col.locat amb màquina taladradora 78,00 31,47 2.454,66 ________________

TOTAL SUBCAPITOL 1.1.2 ESTRUCTURA ............................................................................................... 9.221,57 SUBCAPITOL 1.1.3 BARANES E44BXM01 kg Acer S235JRC segons UNE-EN 10025-2, per a formació de barana preparada per rebre focus d'iluminació, de forma corba, formada per peça simple, en perfils conformats en fred sèrie L, U, C, Z i omega, galvanitzat, col.locat a l'obra amb cargols, inclou pp d'abraçaderes per a fixació a muntants. 440,19 3,41 1.501,05 E441XM02 kg Acer S355JR segons UNE-EN 10025-2, per a muntants formats per peça simple, en perfils laminats en calent sèrie L, LD, T, rodó, quadrat, rectangular i planxa, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant, col.locat a l'obra amb soldadura, inclou pp de pletines i elements d'ancoratge 221,10 2,33 515,16 E44BXM11 kg Acer S235JRC segons UNE-EN 10025-2, per a formació de barana preparada per rebre focus d'iluminació, de forma recta, formada per peça simple, en perfils conformats en fred sèrie L, U, C, Z i omega, galvanitzat, col.locat a l'obra amb cargols, inclou pp d'abraçaderes per a fixació a muntants. 233,38 2,35 548,44 ________________

TOTAL SUBCAPITOL 1.1.3 BARANES ............................................................................................... 2.564,65


____________________________________________________________________________________________ Pàgina 2

SUBCAPITOL 1.1.4 PAVIMENTS I REVESTIMENTS APARTAT 1.1.4.1 PAVIMENTS E4Z11411 m2 Làmina de neoprè de 10 mm de gruix per a recolzaments estructurals elàstics, col.locada sense adherir 2,38 87,33 207,85 E43DXN08 m2 Solera de tauler fenolic de fusta de 30 mm de gruix, col.locada sobre perfils L i T metàl.lics, fixats mecànicament sobre estructura, amb banda de neoprè de regularització i recolzament. In- clòs pp de mermes per forma especial. 16,20 52,78 855,04 E9V8XM96 m2 Esglaó de planxa d'alumini, gofrada, de 3 mm de gruix, plegada formant petja i contrapetja, amb un mínim de tres plecs per peça i col·locada a l'obra amb fixacions mecàniques, banda de neoprè i L20mm soldada de recolzament sobre bancada escala estructural. 5,94 81,05 481,44 ________________

TOTAL APARTAT 1.1.4.1 PAVIMENTS ............................................................................................... 1.544,33 APARTAT 1.1.4.2 PINTURES E89BXM71 m2 Pintat perfils de barana, amb esmalt sintètic mate, amb dues capes d'imprimació antioxidant i 2 d'acabat 42,86 10,77 461,60 E894XM72 m2 Pintat déstructura dácer a lésmalt sintètic mate, amb dues capes dímprimació antioxidant i dues dácabat 79,29 13,94 1.105,30 E8982BA0 m2 Pintat de parament horitzontal de fusta, a l'esmalt sintètic blanc, amb una capa segelladora i dues d'acabat 16,20 8,77 142,07 ________________

TOTAL APARTAT 1.1.4.2 PINTURES ............................................................................................... 1.708,97 ____________ TOTAL SUBCAPITOL 1.1.4 PAVIMENTS I REVESTIMENTS ............................................................................................ 3.253,30 SUBCAPITOL 1.1.5 INSTALACIONS EG2A1902 m Canal plàstica de PVC rígid amb lateral llis, de 60x110 mm amb separador i muntada superficialment 250,00 14,55 3.637,50 EG313302 m Conductor de coure de designació UNE RV-K 0,6/1 kV, tripolar de secció 3x2,5 mm2, muntat superficialment 350,00 1,77 619,50 EG313202 m Conductor de coure de designació UNE RV-K 0,6/1 kV, tripolar de secció 3x1,5 mm2, muntat superficialment 350,00 1,55 542,50 EG622023 U INTERRUPTOR DE 10 A, MARC I TECLA COLOR GRAFIT TIPUS 2 I MUNTAT EN- CASTAT.INCLOENT PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DE MUNTATGE I SU- PORTACIÓ. TOTALMENT INSTAL·LAT, COMPROVAT I EN FUNCIONAMENT. 2,00 10,14 20,28 ________________

TOTAL SUBCAPITOL 1.1.5 INSTALACIONS ............................................................................................... 4.819,78 SUBCAPITOL 1.1.6 LUMINARIA E84CXM99 U Conjunt de formació de sostre inferior de pont de llum amb tela translúcida per a l'iluminació de la sala, format per perfil d'acer perimetral L de 120x50x5mm, acabat lacat negre, ancorada amb mitjans mecànics a estructura del pont, i doble tela, interior superior tipus Nereide transparent, fixada amb perfileria tipus BS350/01 de Barrisol o equivalent, i exterior inferior tipus Blanc Ve- nus translúcida, fixada amb perfileria tipus BS350/01 de Barrisol o equivalent. 1,00 2.906,64 2.906,64 EG350001 U PUNT DE LLUM SIMPLE, COMMUTAT, CRUCE I POLSADOR, INCLOENT CON- DUCTOR DE COURE S/UNE H07V SOTA TUB D'ACER GALVANITZAT EN CALENT, DES DE CAIXA DE DERIVACIO METAL·LICA PLASTIFICADA IP.55, AMB TAPA CARGOLADA I ENTRADES ELASTIQUES O RACORS ROSCATS I PART PROPOR-


____________________________________________________________________________________________ Pàgina 3

CIONAL DE LINIA DES DE QUADRE DE ZONA AMB CONDUCTORS, TUB I CAI- XES SEGONS DESCRIPCIÓ ANTERIOR I/O CANAL RANURAT D'ACER GALVANIT- ZAT EN CALENT AMB TAPA REGISTRABLE. 62,00 9,00 558,00 EHB1XM97 U Formació de luminaria tipus flourescent, de 18W, "in situ", a base de perfil en L de suport lateral, pletines de 4mm de gruix transversals, preparades per rebre casquets i cebador per a col.locació de tub fluorescent, fixats mecànicament amb làmina de neoprè intermitja, i canal de PVC per a situació de conexions i balast, completament conectada a quadre de comandament de cabina de control i en funcionament. 62,00 31,66 1.962,92 ________________

TOTAL SUBCAPITOL 1.1.6 LUMINARIA ............................................................................................... 5.427,56 SUBCAPITOL 1.1.7 MESURES COMPLEMENTARIES APARTAT 1.1.7.1 BASTIDES I1213251 M2 Muntatge i desmuntatge de bastida tubular metàl·lica fixa formada per bastiments de 70 cm i al- çària <= 200 cm, amb bases regulables, tubs travessers, tubs de travament, plataformes de treball d'amplària com a mínim de 60 cm, escales d'accés, baranes laterals, sòcols i xarxa de protecció de poliamida, col·locada a tota la cara exterior i amarradors cada 20 m2 de façana, inclosos tots els elements de senyalització normalitzats i el transport amb un recorregut total mà- xim de 20 km 210,00 8,68 1.822,80 I1215250 M2 Amortització diària de bastida tubular metàl·lica fixa, formada per bastiments de 70 cm d'amplà- ria i alçària <= 200 cm, amb bases regulables, tubs travessers, tubs de travament, plataformes de treball d'amplària com a mínim de 60 cm, escales d'accés, baranes laterals, sòcols i xarxa de protecció de poliamida col·locada a tota la cara exterior i amarradors cada 20 m2 de façana, inclosos tots els elements de senyalització normalitzats 210,00 0,12 25,20 ________________

TOTAL APARTAT 1.1.7.1 BASTIDES ............................................................................................... 1.848,00 APARTAT 1.1.7.2 PROTECCIONS E7B21H0L m2 Làmina separadora de polietilè de 150 µm i 144 g/m2, col.locada no adherida 144,00 1,24 178,56 E763XM74 m2 Membrana de densitat superficial 1,15 kg/m2 i gruix 1 mm, d'una làmina d'etilè propilè diè (EPDM), col.locada no adherida 300,00 5,00 1.500,00 ________________

TOTAL APARTAT 1.1.7.2 PROTECCIONS ............................................................................................... 1.678,56 APARTAT 1.1.7.3 PROVEIMENT ENERGIA EZ112000 h Grup electrògen de 20 a 30 kVA 100,00 8,16 816,00 ________________

TOTAL APARTAT 1.1.7.3 PROVEIMENT ENERGIA ............................................................................................... 816,00 ____________ TOTAL SUBCAPITOL 1.1.7 MESURES COMPLEMENTARIES ......................................................................................... 4.352,56 ____________ TOTAL CAPITOL 1.1 PONT DE LLUM ............................................................................................................................ 29.671,45


____________________________________________________________________________________________ Pàgina 4

CAPITOL 1.2 BARRES DE LLUM E4ZWXM73 u Formació d'ancoratge d'acer amb tac d'expansió de D 10 mm, amb cargol, volandera i femella per a fixació de perfils metàl.lics a estructura de formigó, inclou pp de tall i reposició en revestiments superficials 12,00 90,85 1.090,20 E441XM02 kg Acer S355JR segons UNE-EN 10025-2, per a muntants formats per peça simple, en perfils laminats en calent sèrie L, LD, T, rodó, quadrat, rectangular i planxa, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant, col.locat a l'obra amb soldadura, inclou pp de pletines i elements d'ancoratge 93,48 2,33 217,81 E44BXM11 kg Acer S235JRC segons UNE-EN 10025-2, per a formació de barana preparada per rebre focus d'iluminació, de forma recta, formada per peça simple, en perfils conformats en fred sèrie L, U, C, Z i omega, galvanitzat, col.locat a l'obra amb cargols, inclou pp d'abraçaderes per a fixació a muntants. 83,08 2,35 195,24 E89BXM71 m2 Pintat perfils de barana, amb esmalt sintètic mate, amb dues capes d'imprimació antioxidant i 2 d'acabat 8,42 10,77 90,68 ________________

TOTAL CAPITOL 1.2 BARRES DE LLUM ....................................................................................................................... 1.593,93 CAPITOL 1.3 ESS XPA000SS pa Partida alçada a justificar per la Seguretat i Salut a l'obra, en base a l'Estudi i el Pla de Segure- tat i Salut 1,00 647,24 647,24 ________________

TOTAL CAPITOL 1.3 ESS............................................................................................................................................... 647,24 CAPITOL 1.4 GESTIÓ DE RESIDUS XPA000GR pa Partida alçada a justificar per la Gestió de Residus a l'obra, en base a l'Estudi i el Pla de Gestió De Residus 1,00 449,64 449,64 ________________

TOTAL CAPITOL 1.4 GESTIÓ DE RESIDUS ................................................................................................................... 449,64

RESUM DE PRESSUPOST PROJECTE EXECUTIU DEL PONT DE LLUM DEL TEATRE “LA SALA” D’ARGENTONA J. Francesc Guàrdia Riera, arqte.

Pàgina 1

1.1 PONT DE LLUM 29.671,45 91,69%1.1.1 ENDERROCS 42,03 0,13%1.1.2 ESTRUCTURA 9.221,57 28,49%1.1.3 BARANES 2.564,65 7,92%1.1.4 PAVIMENTS I REVESTIMENTS 3.253,30 10,05%

1.1.4.1 PAVIMENTS 1.544,33 1.1.4.2 PINTURES 1.708,97

1.1.5 INSTALACIONS 4.819,78 14,89%1.1.6 LUMINARIA 5.427,56 16,77%1.1.7 MESURES COMPLEMENTARIES 4.342,56 13,42%

1.1.7.1 BASTIDES 1.848,00 1.1.7.2 PROTECCIONS 1.678,56 1.1.7.3 PROVEIMENT ENERGIA 816,00

1.2 BARRES DE LLUM 1.593,93 4,93%1.3 ESS 647,24 2,00%1.4 GESTIÓ DE RESIDUS 449,64 1,39%

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL D'OBRA 32.362,26 100,00%

Despeses Generals 13,00% 4.207,09 Benefici industrial 6,00% 1.941,74 SUMA DE G.G. y B.I. 6.148,83

subtotal 38.511,09 IVA 16,00% 6.161,77

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE D'OBRA 44.672,86

Aquest pressupost d’execució per contracte d’obra puja, a la quantitat de :QUARANTA-QUATRE MIL SIS-CENTS SETANTA-DOS EUROS AMB VUITANTA SIS CÈNTIMS

IMPORT CONTROL DE QUALITAT 485,44 IVA 16,00% 77,67

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE CONTROL DE QUALITAT 563,11 Aquest pressupost d’execució per contracte control de qualitat puja, a la quantitat de :CINC-CENTS SEIXANTA-TRES EUROS AMB ONZE CÈNTIMS

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE CONJUNT 45.235,97 Aquest pressupost d’execució per contracte conjunt:QUARANTA-CINC MIL DOS-CENTS TRENTA-CINC EUROS AMB NORANTA SET CÈNTIMS



4 DG. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA