projecte educatiu de centre -...
TRANSCRIPT
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
PROJECTE EDUCATIU DE
CENTRE
Institut Salvador Claramunt
Piera
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
1
INDEX ..................................................................................................................... 1
INTRODUCCIÓ ....................................................................................................... 2
QUI SOM ................................................................................................................ 2
Trets d’identitat i caràcter propi ............................................................................... 3
Context escolar ....................................................................................................... 5
L’institut i el seu entorn ........................................................................................... 5
Necessitats educatives de l’alumnat ....................................................................... 7
QUÈ PRETENEM ................................................................................................... 7
Prioritats educatives ................................................................................................ 8
Objectius del centre ................................................................................................ 9
COM HO FEM ....................................................................................................... 12
Criteris d’organització pedagògica ........................................................................ 12
Criteris per concretar el currículum ....................................................................... 12
Assignació de matèries als alumnes d’ESO .......................................................... 13
Criteris metodològics de centre ............................................................................. 16
Criteris per a la confecció dels grups .................................................................... 17
Criteris d’assignació de tutors/es als grups i del professorat ................................ 18
Criteris d’avaluació ................................................................................................ 19
Criteris per a l’atenció a la diversitat ..................................................................... 22
Criteris d’estructura organitzativa i de gestió ........................................................ 26
Participació de la comunitat educativa .................................................................. 30
Promoció de la convivència .................................................................................. 30
Altres documents del centre .................................................................................. 33
Annex: Projecte lingüístic de centre ...................................................................... 36
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
2
INTRODUCCIÓ
L’Institut Salvador Claramunt és un centre públic d’educació secundària del municipi
de Piera que va ser creat pel Departament d’Ensenyament el curs 2010-11. El
Departament d’Ensenyament donava resposta a la necessitat d’escolarització que
tenia Piera (degut al seu increment demogràfic) i que no es podia resoldre amb els
centres de secundària que aleshores havia al municipi.
El centre va començar impartint 1r d’ESO i cada curs va augmentar la oferta educativa
fins arribar a completar tots els ensenyaments d’Educació Secundària Obligatòria
(ESO) el curs 2013-14.
Ocupem uns edificis cedits per l’ajuntament de la nostra vila que van ser pensats com
escola els anys 60 del segle passat i que es va anant adaptant a les necessitats que
els ensenyaments d’ESO i el número d’alumnes del centre presentaven. En aquest
sentit, es va afegir un mòdul al pati del centre, per augmentar el nombre d’aules
disponibles i també es van fer obres per reduir les barreres arquitectòniques, la qual
cosa ha permès poder oferir els nostres serveis a alumnes amb mobilitat reduïda.
QUI SOM
El Projecte Educatiu de Centre (PEC) de l’Institut Salvador Claramunt recull i fa seus
els principis rectors del sistema educatiu que estableix la Llei 12/2009 (Llei d’Educació
de Catalunya) en el seu article 2.
Seguint la LEC ens definim com centre inclusiu, laic i respectuós amb la pluralitat.
La nostra missió com a institut es formar integralment nois i noies a partir dels 12 anys,
de manera que esdevinguin ciutadans responsables, solidaris, respectuosos amb els
altres i l'entorn i competents en les habilitats socials i personals que els permetran
incorporar-se a una societat multicultural i dinàmica i integrar-se en un procés de
formació al llarg de tota la seva vida.
El nostre institut és un centre de qualitat, emprenedor, actiu i amb reconeixement
social. Volem que els nostres alumnes siguin al centre de la nostra mirada i que el seu
èxit personal esdevingui l’eix vertebrador i la raó constant de tota la vida del centre.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
3
Volem que, com a eina de treball, tinguin les habilitats necessàries per treballar en
equip i que tinguin les capacitats personals necessàries per tal de mantenir i
desenvolupar el seu projecte de vida.
Trets d’identitat i caràcter propi
1. Defensem un ensenyament inclusiu, universal i equitatiu, atenent tots els
aspectes de la diversitat a l’aula mitjançant la constitució heterogènia dels grups
d’alumnes.
No volem recórrer a la segregació d'alumnes per capacitats o comportaments i per això
incloem la presència d'un professor de suport i de col·laboració a l'aula del grup/classe
sempre que sigui possible i en funció de la plantilla.
Perquè volem ser un centre on tot l’alumnat va a la classe comuna amb els companys i
les companyes de la seva edat. Un centre on no hi ha alumnat corrent i alumnat
“especial”, sinó simplement alumnes, sense adjectius. Quan un grup es desdobla
també es manté l’heterogeneïtat.
La societat és heterogènia i el nostre centre ha d’ensenyar als alumnes a desenvolupar
el seu projecte vital incardinat en ella, per tant hem de mantenir el mateix entorn
habitual heterogeni que presenta la nostra societat. Per això afavorim la participació de
tots els alumnes en totes les activitats programades.
2. Som un centre orientador.
Acompanyem l’alumnat en el seu procés de desenvolupament acadèmic, personal i
professional, amb l’objectiu que nois i noies puguin assolir en tots aquests aspectes el
millor futur possible. Acompanyem i guiem a l’alumne/a a dur a terme el seu projecte
de vida. Creiem que l’assoliment de l'èxit educatiu de l'alumne depèn en gran mesura
de fer un bon procés orientador i d'acompanyament continuat al llarg de l’etapa. És per
tot això que al nostre centre tots els docents són tutors/es de tots els alumnes.
Des dels seus començaments el nostre centre implementa programes d’innovació en
relació a l’orientació educativa de tots els nostres alumnes, des dels equips docents,
des de les tutories i des de totes i cadascuna de les matèries. En aquest sentit la
formació del professorat és contínua.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
4
En aquest sentit hem sigut un centre pioner, participant ja a les primeres Jornades
d’Orientació Educativa que van tenir lloc al juliol de 2013 i on van presentar el nostre
projecte orientador anomenat: “Una nova mirada”. Amb posterioritat van participar a les
II i V Jornades d’Orientació Educativa que van tenir lloc respectivament el juliol de 2014
i el juliol de 2016. En les primeres van formar part de la mesa de debat on es va parlar
de: De l’elaboració a la implementació del pla d’acció: “vents a favor”. Finalment a les V
jornades la nostra practica va ser presentada com a referencia com es pot veure a:
http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/orientacioeducativa/model-competencial-orientador/
El model competencial orientador que fa seu el nostre centre és una eina que ens
permet aprofundir en el desenvolupament professional i pedagògic de centre com a
organització en les seves tres dimensions:
Àmbit/matèria
Acció tutorial
Cultura d’equip
Cadascuna d’aquestes dimensions es concreta en uns criteris i uns indicadors de
l’orientació educativa que guien l’anàlisi, la reflexió i l’acció pedagògica de centre per a
la millora contínua.
L’SCAP és el model competencial orientador que concreta els criteris i els indicadors
de l’acció docent i educativa que s’orienta cap a l’èxit de l’alumne. L’èxit de l’alumne en
el model SCAP reuneix dos significats:
èxit entès com a connexió de l’aprenentatge de l’alumne dins l’entorn escolar
amb l’entorn no escolar i
èxit entès com a formació per a l’autonomia de l’alumne.
Ambdós significats d’èxit recullen dos aspectes cabdals : la projecció del futur de
l’alumne i la seva autonomia.
El disseny del model competencial orientador SCAP emergeix del corpus teòric de
l’orientació educativa elaborat des del Departament d’Ensenyament i en el qual es
concreten els principis, les funcions, les dinàmiques i les organitzacions d’un centre
orientades al doble significat d’èxit de l’alumne.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
5
Els referents pedagògics del model SCAP són els models pedagògics i teories de
l’aprenentatge que tapissen la tradició pedagògica del sistema educatiu català i
s’insereixen, ara ja i en format de norma, en el plantejament i disseny competencial
dels currículums a Catalunya.
Context escolar
L’Institut Salvador Claramunt és un centre petit i l’hora divers que pot acollir uns 240
alumnes, 23 professors (aproximadament) i 4 membres del PAS que treballen dia a dia
durant el curs.
Els alumnes arriben principalment de l’ escola adscrita (Les Flandes) i d’altres centres
públics i privats concertats de Piera que ens fan confiança.
La població de Piera és força heterogènia i els nostres alumnes responen a diversos
perfils tot i que una majoria respon a un nivell social i cultural mitjà, mitjà baix i baix. Els
indicadors socioeconòmics de Piera estan una mica per sota de la mitjana de
Catalunya ( segons dades de l’IDESCAT de 2016 l’atur de la població activa supera en
un 3% el de Catalunya i la renda familiar disponible bruta per persona representa el
88,4% de la mitjana de Catalunya).
Les instal·lacions són velles i poc funcionals però tot i així el centre s’ha dotat de
recursos materials per tal d’oferir el màxim de qualitat possible.
La plantilla de professorat, tot i mantenir un nucli estable, té una forta mobilitat anual.
L’institut i el seu entorn
La vinculació amb l’entorn afavoreix el treball i aprenentatge en xarxa entre el centre, la
família i la resta d'agents educatius del territori per aconseguir la continuïtat i la
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
6
coherència educativa que ens porti a l'èxit educatiu i la cohesió social. Des del nostre
centre contribuïm a crear un espai comú de convivència mitjançant el diàleg, el
respecte, l'educació intercultural, el compromís cívic, la gestió positiva dels conflictes i
els valors compartits.
L’Institut Salvador Claramunt manté estrets lligams de connexió amb l’Ajuntament de
Piera. Això es concreta en l’ús d’espais municipals per realitzar activitats curriculars, en
especial el Pavelló Municipal d’Esports i el Teatre Foment del Treball de Piera.
Les actuacions que cada curs portem a terme quant a la vinculació amb l’entorn són
les següents:
1. Pla Educatiu d’Entorn de Piera (PEEP). El nostre centre participa de les
activitats programades i de les comissions que formen el PEEP. Una de les
aportacions que fa el nostre centre a la comunitat és la cessió, com a ús social
del centre, d’espais per tal de poder realitzar sessions d’estudi assistit per
alumnes d’ESO dels tres centres que ofereixen aquests estudis a Piera (Institut
Claramunt, Institut Guinovarda i Escola Acadèmia Apiària).
2. El nostre centre ja va implementar el servei comunitari el curs 2015-2016 i els
alumnes que cursen 3r d’ESO realitzen aquest aprenentatge /servei que
s’avalua en la matèria “Cultura i valors ètics/Religió catòlica”. El servei
comunitari es realitza amb diferents entitats i empreses públiques i privades del
nostre municipi.
3. Participació en projectes educatius territorials com les jornades de convencia de
l’Anoia.
4. Col·laboració amb altres centres docents del municipi en jornades específiques i
altres activitats.
5. Participació dels pares i mares i de l’AMPA en activitats del municipi.
6. Promoció d’hàbits saludables, de seguretat, de prevenció de riscos, habilitats
socials i benestar emocional en col·laboració amb el CAP de Piera i d’altres
institucions.
7. Coordinació amb les escoles de primària i en especial amb l’escola adscrita.
8. Participació en diversos programes del Departament d’Ensenyament:
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
7
Generació Plurilingüe (GEP),
Google Apps for Education (GAFE),
Programa araESCRIC,
Programa d’Orientació Educativa i
Programa #aquiproubullying.
9. Participació en concursos diversos:
Premi Sambori,
Jocs Florals de Catalunya,
Jocs Florals de Piera,
Premi “The Phonix”.
10. Participació en el programa de “parelles lectores” en col•laboració amb la
Biblioteca de Piera.
Necessitats educatives de l’alumnat.
L’atenció a la diversitat de necessitats educatives de l'alumnat i l'objectiu d'assolir les
competències que li permetin el seu desenvolupament personal i escolar és un principi
rector del PEC del nostre centre. Per aquest motiu organitzem l’activitat docent tenint
en compte les característiques personals de l’alumnat i la diversitat de necessitats i
ritmes d’aprenentatge i orientem les nostres programacions seguint les pautes del
disseny universal per a l’aprenentatge (DUA). L’atenció educativa als alumnes
consisteix en l’aplicació de mesures curriculars, metodològiques, organitzatives
i/psicopedagògiques que permeten personalitzar l’acció educativa per a tots els
alumnes.
A partir del Decret 150/2017, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema
educatiu inclusiu, els centre disposa d’unes mesures i suports universals, altres
d’addicionals i algunes d’intensives (veure més avall l’atenció a la diversitat).
QUÈ PRETENEM
Prioritats educatives
Les nostres prioritats són l’èxit escolar i l’excel·lència educativa, desenvolupant al
màxim les capacitats de tots i cadascun dels alumnes com a principi fonamentador de
l’equitat i garantia de la cohesió social.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
8
Tenint en compte aquests plantejaments les línies d’actuació que ens guien són :
1. Prioritzar l’orientació educativa i l’acció tutorial.
2. El català com a llengua vehicular i d’aprenentatge, tot garantint el ple domini de
les llengües oficials catalana i castellana.
3. El desenvolupament, seguiment i avaluació de la competència personal i social
de l’alumnat com a competència transversal.
4. El desenvolupament, seguiment i avaluació de la competència digital de
l’alumnat com a competència transversal. L’ús de les TAC i dels recursos
digitals per afavorir la millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge (Pla
TAC).
5. La innovació metodològica i didàctica a les aules per a l’adquisició de les
competències bàsiques.
6. El model competencial orientador que conté els principis pedagògics i les
dinàmiques organitzatives i de relació del centre orientades a afavorir l’èxit de
l’alumne pel que fa a la seva autonomia i el desenvolupament del seu projecte
de vida.
7. La millora de la competència comunicativa de l’alumnat en les llengües catalana
i castellana mitjançant l’aprenentatge interdisciplinar.
8. La millora de la competència comunicativa de l’alumnat en llengües estrangeres
i extensió de la metodologia AICLE.
9. Afavorir la millora de la competència matemàtica mitjançant aprenentatges
interdisciplinars.
10. Afavorir la creativitat, la innovació i l’emprenedoria.
11. La definició dels criteris d’avaluació que ens permetin analitzar i millorar les
activitats de lectura i promoure l’ensenyament de les estratègies i habilitats
lectores tant en entorns analògics com digitals.
12. La personalització dels aprenentatges a través de l’atenció individualitzada per
donar resposta educativa amb atenció metodològica adequada a les necessitats
de tots els alumnes.
13. La capacitació i actualització metodològica, científica, tècnica i didàctica dels
professionals del centre fomentant la formació contínua i el treball en equip.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
9
14. La implicació i el compromís de la família en l’escolarització i el seguiment de
l’evolució acadèmica i personal de l’alumne, a través de la carta de compromís
educatiu i de les estratègies del centre: tutors/es, entrevistes, espai virtual,
missatgeria electrònica i pàgina web.
15. L’enfortiment del projecte de convivència com a eina de millora del clima escolar
i l’èxit educatiu.
16. La participació de la comunitat educativa en activitats de l’entorn. La promoció
del treball i de l’aprenentatge en xarxa com a eina per elaborar projectes
comunitaris i construir una acció contínua i coherent entre els diferents agents
educatius del territori.
17. La prevenció i la reducció de l’absentisme i l’abandonament escolar amb
estratègies i actuacions educatives i organitzatives que impliquen el centre, les
famílies i els serveis socials.
Objectius del centre
Aquestes prioritats i els plantejaments educatius que ens proposem com a comunitat
educativa es sintetitzen en dos objectius generals i un de propi del centre.
Aquests objectius, són:
Objectiu núm. 1 “Millorar els resultats educatius de tots els nostres alumnes”.
Objectiu núm. 2 “Millorar la cohesió social, el clima i la convivència al centre”.
Objectiu núm. 3 “Millorar les interrelacions, la comunicació i la participació dels
diferents membres de la comunitat educativa”.
Per tal d’aconseguir aquests tres objectius es seguiran les següents línies d’actuació:
1. Desplegar les competències bàsiques i específiques de l’ESO.
2. Incorporar l’escriptura i la comunicació oral a totes les matèries curriculars com
a eina d’aprenentatge i com a estratègia transversal i sistemàtica per a la millora
del rendiment escolar. Aplicar els criteris d’avaluació proporcionats per l’Àmbit
de Llengües del centre per avaluar l’expressió escrita a tota la resta d’àmbits.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
10
1. Incorporar les competències matemàtiques a altres matèries curriculars com a
eina d’aprenentatge i com a estratègia transversal i sistemàtica per a la millora
del rendiment escolar. Aplicar els criteris d’avaluació proporcionats per l’Àmbit
cientificotecnològic del centre per avaluar objectius matemàtics a tota la resta
d’àmbits.
2. Planificar activitats d’avaluació de les diferents matèries, des dels diferents
àmbits, per tal de garantir-ne el caràcter competencial.
3. Impulsar l’aprenentatge de les llengües estrangeres vers el plurilingüisme a
través del treball col•laboratiu en el centre i afavorint l’intercanvi d’experiències,
d’alumnes i de professors.
4. Planificar, promoure i fer seguiment d’actuacions per atendre la diversitat.
5. Implementar en el centre el model competencial orientador.
6. Donar suport i difondre les iniciatives del professorat que potenciïn l’excel·lència
i el talent dels alumnes.
7. Potenciar i perfeccionar els procediments que han de permetre millorar el treball
en equip del professorat mitjançant una estructura organitzativa clara diferents
protocols d’informació i participació en el centre.
8. Desplegar protocols de prevenció i intervenció a partir del Projecte de
Convivència amb l’objectiu de promoure un bon clima de centre i d’aula.
9. Facilitar i promoure la implicació de les famílies en el seguiment de l’evolució
acadèmica i personal de l’alumne i en la participació de la vida del centre.
Augmentar el seu compromís amb el Projecte Educatiu de Centre.
10. Establir i mantenir relacions sistemàtiques de la nostra comunitat amb el seu
entorn.
11. Optimitzar les vies d’informació a les famílies sobre l’oferta educativa i activitats
del centre.
12. Executar una gestió econòmica clara i transparent atorgant a la Comissió
Econòmica del Consell Escolar el paper que li escau.
13. Donar suport econòmic a projectes i innovacions de l’equip docent que siguin
coherents amb la Programació General Anual de centre i tinguin cabuda en el
pressupost.
14. Mantenir en les millors condicions possible les infraestructures, equipaments i
recursos del centre.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
11
3. Acomplir la carta de compromís educatiu i les Normes d’Organització i
Funcionament del centre.
4. Aconseguir unes relacions interpersonals satisfactòries entre el personal que
treballa al centre que facin possible la satisfacció en el treball i la implicació de
tots en el desenvolupament del PEC.
Per tal de seguir aquestes línies d’actuació i aconseguir aquests objectius el centre
buscarà professorat que tingui el perfil adequat.
Amb aquest finalitat hem creat el perfil professional de la competència digital docent
(TIC/TAC) les funcions del qual es troben a la graella següent:
Perfil de
professorat Funcions específiques
Perfil
professional de
la competència
digital docent
(TIC/TAC)
1. Impartir docència fent ús de les TAC com a mitjà
facilitador de l'ensenyament i com a element curricular
en tant que competència bàsica a assolir per part dels
alumnes.
2. Coordinar la formació del professorat en relació amb les
TAC i als Entorns Virtuals d'Ensenyament/Aprenentatge
del centre.
3. Assessorar el professorat en l'ús didàctic de les TAC.
4. Coordinar l'ús de les TAC de forma transversal.
5. Ajudar al secretari a fer inventari dels equips
informàtics, així com reparar o fer les gestions per
reparar el hardware.
6. Coordinar sota la supervisió del secretari de les tasques
de manteniment de software, en especial les hores de
manteniment tècnic que dóna el Departament
d’Ensenyament.
7. Mantenir la pàgina web del centre, sota les directrius de
la direcció. Per tal de complir aquesta tasca comptarà i
amb la col·laboració d’un professor encarregat de la
web nomenat per la per la direcció.
8. Mantenir la coordinació entre el personal del centre amb
l’entorn de correu Gmail, d’acord amb les normes de la
direcció.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
12
COM HO FEM
Criteris d’organització pedagògica
Atenent el capítol II de la LEC i en el marc de l’autonomia dels centres educatius, els
criteris que regeixen al nostre centre l’organització pedagògica han de contribuir al
compliment dels principis del sistema educatiu i han de fer possible:
a) La integració dels alumnes procedents dels diversos col·lectius, en aplicació del
principi d’inclusió.
b) El desenvolupament de les capacitats dels alumnes que els permeti la plena
integració social i laboral, i la incorporació als estudis superiors com a resultat
de l’acció educativa.
c) La incentivació de l’esforç individual i grupal, especialment en el treball quotidià
al centre educatiu.
d) L’adequació dels processos d’ensenyament al ritme d’aprenentatge individual,
per mitjà de l’aplicació de pràctiques educatives inclusives i, si escau, de
compensació i per mitjà de l’aplicació de pràctiques d’estímul per a l’assoliment
de l’excel•lència.
e) La coeducació, que ha d’afavorir la igualtat entre l’alumnat.
f) L’establiment de regles basades en els principis democràtics, que afavoreixen
els hàbits de convivència i el respecte a l’autoritat del professorat.
g) La implicació de les famílies en el procés educatiu.
D’altra banda, els criteris pedagògics del projecte educatiu del centre regeixen i
orienten l’exercici professional de tot el personal que, permanentment o ocasionalment,
hi treballa. A més, s’han d’establir mesures i instruments d’acollida per tal de facilitar
als nous docents el coneixement del projecte educatiu i la pertinent adaptació de llur
exercici professional.
Criteris per concretar el currículum
“L’ordenació del currículum de l’educació secundària obligatòria s’estableix d’acord
amb un model d’ensenyament i aprenentatge de caràcter competencial i en el marc
d’un sistema que preveu l’orientació educativa i l’atenció a tot l’alumnat com la principal
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
13
eina per afavorir la continuïtat formativa en els ensenyaments postobligatoris.” Article 1
del decret 187/2015, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària
obligatòria.
El currículum de l’ESO recull el conjunt de competències bàsiques, agrupades en
dimensions, per àmbits de coneixement; la gradació de l’assoliment d’aquestes
competències; els continguts clau relacionats amb cada competència, i unes
orientacions per a l’avaluació. També proposa una distribució de continguts i criteris
d’avaluació per cursos.
El currículum competencial es fonamenta en la identificació i el desplegament de les
competències bàsiques dels diferents àmbits, tant dels associats a les matèries
concretes com dels transversals (digital i personal i social); les defineix i en concreta
les gradacions dels nivells d’assoliment en acabar l’etapa. També identifica els
continguts clau que més contribueixen a desenvolupar cadascuna de les
competències.
El currículum agrupa les diverses matèries en nou àmbits de coneixement que faciliten
l’assoliment de les competències, dels quals set estan relacionats directament amb les
matèries i dos són transversals a totes les matèries (àmbits digital i personal i social).
Les competències de cada àmbit s’organitzen en dimensions.
Assignació de matèries als alumnes d’ESO:
1r d’ESO.
• Llengua Catalana i Literatura (3h)
• Llengua Castellana i Literatura (3h)
• Llengua anglesa (3h)
• Ciències Socials: Geografia i Història (3h)
• Ciències de la Naturalesa: Biologia i Geologia (3h)
• Matemàtiques (3h)
• Educació Física (2h)
• Música (2h)
• Educació Visual i Plàstica (2h)
• Tecnologia (2h)
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
14
• Religió o Cultura i Valors Ètics (1h)
• Tutoria (1h)
• Treball de Síntesi (30 h)
• Matèria optativa de centre: “Parlar” (Expressió oral) (1h)
2n d’ESO.
• Llengua Catalana i Literatura (3h)
• Llengua Castellana i Literatura (3h)
• Llengua anglesa (4h)
• Ciències Socials: Geografia i Història (3h)
• Ciències de la Naturalesa: Física i Química (3h)
• Matemàtiques (4h)
• Educació Física (2h)
• Música (2h)
• Educació Visual i Plàstica (2h)
• Tecnologia (2h)
• Religió o Cultura i Valors Ètics (1h)
• Tutoria (1h)
• Treball de Síntesi (30 h)
• Matèria optativa de centre: “Escriure” (Expressió escrita) (1 h).
3r d’ESO.
• Llengua Catalana i Literatura (3h)
• Llengua Castellana i Literatura (3h)
• Llengua anglesa (3h)
• Ciències Socials: Geografia i Història (3h)
• Ciències de la Naturalesa: Biologia i Geologia (2h)
• Ciències de la Naturalesa: Física i Química (2h)
• Matemàtiques (4h)
• Educació Física (2h)
• Música (2h)
• Educació Visual i Plàstica (2h)
• Tecnologia (2h)
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
15
• Religió o Cultura i Valors Ètics (1h)
• Tutoria (1h)
• Treball de Síntesi (30 h)
• Llengua alemanya (optativa per 3r i 4t) (2h).
• Cultura clàssica (optativa, 2h trimestral).
• Un món sense problemes (optativa, 2h trimestral).
• Useful English (optativa, 2h trimestral).
• Servei comunitari* (20 h).
Matèries optatives de 3r: el nostre currículum assigna quatre matèries optatives amb
una dedicació de dues hores setmanals. Amb la finalitat que l’alumnat pugui triar amb
més criteri les optatives 4t d’ESO i oferir un currículum orientador, amb més
coneixement del que realment els agrada o compleix més amb les seves expectatives
de futur, tots els alumnes, excepte els que trien la Llengua Alemanya cursen les tres
optatives següents al llarg del curs (una cada trimestre): Cultura Clàssica, “Un món
sense Problemes” (Matemàtiques) i “Useful English” (Llengua anglesa).
*Servei comunitari (3r ESO): Els alumnes de 3r d’ESO del nostre centre realitzen el
servei comunitari, per tal de desenvolupar la seva competència social i ciutadana, dins
les matèries de Cultura i Valors Ètics i Religió Catòlica. El servei comunitari té una
dedicació de 20 hores de les quals 10 ha de ser de servei actiu a la comunitat,
normalment fora de l’horari escolar.
Treball de síntesi de primer, segon i tercer d’ESO.
El Treball de Síntesi està format per un conjunt d’activitats d’ensenyament y
aprenentatge que impliquen un treball interdisciplinari que afavoreix la integració dels
coneixements i del treball en equip, tant per part dels alumnes com dels professors. El
centre organitza els diferents Treballs de Síntesi de manera intensiva els últims dies de
curs amb una durada de cinc dies.
4t d’ESO.
• Llengua Catalana i Literatura (3h)
• Llengua Castellana i Literatura (3h)
• Llengua anglesa (3h)
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
16
• Ciències Socials: Geografia i Història (3h)
• Matemàtiques (4h)
• Educació Física (2h)
• Religió o Cultura i Valors Ètics (1h)
• Tutoria (1h)
Matèries optatives de 4t:
1r grup:
• Economia i Emprenedoria (4h),
• Física i Química i Ciències Aplicades (4h) i
• Música (2h) i Educació Visual i Plàstica (2h).
2n grup
• Llatí (3h),
• Tecnologia (3h) i
• Biologia i Geologia (3h)
3r grup
• Llengua Alemanya (3h),
• Informàtica (3 h) i
• Educació Visual i Plàstica (3h).
Projecte de recerca de 4t: es realitzarà durant 11 setmanes (1 h) entre el segon i tercer
trimestre i quatre dies sencers (24 h) a final de curs.
Criteris metodològics de centre
El concepte de competència en els currículums implica plantejaments metodològics en
el que l’acció competent va associada a una determinada seqüència didàctica.
Esdevenir competent va lligat al fet de prendre consciència del que s’ha après, com
s’ha après i per a què s’ha après. Per tant, els equips de professors ho han de tenir en
compte a l’hora d’arribar a acords metodològics per afavorir aquests aprenentatges
competencials. Incorporar aquesta reflexió a la revisió de les programacions és bàsica
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
17
per seleccionar els continguts i les metodologies més adequades per garantir
l’assoliment de les competències.
Els aprenentatges competencials es caracteritzen perquè es poden utilitzar en
contextos diferents, perduren al llarg del temps i permeten resoldre problemes en
contextos reals.
En l’aprenentatge competencial l’alumne n’és el protagonista actiu. L’alumne, en lloc de
reproduir el coneixement, l’ha de poder crear, integrar i aplicar en situacions noves.
També ha de ser cada vegada més capaç d’aprendre autònomament, la qual cosa
implica incorporar l’avaluació al llarg del procés amb finalitat reguladora. Un currículum
competencial requereix, doncs, una metodologia productiva i no reproductiva que
parteixi de contextos d’aprenentatge autèntics, i que inclogui la regulació del procés de
construcció del coneixement i una producció final com a evidència de l’aprenentatge.
El centre impulsa metodologies interdisciplinars de manera que l’alumne sigui
conscient de la relació existent entre les diferents matèries. En aquest sentit el centre
realitza projectes interdisciplinars basats en equips cooperatius en diferents moments
del curs: setmanes culturals.
La importància que al nostre centre té l’assoliment de les competències lingüístiques
per part de tots els alumnes fa que es treballin aquestes competències en matèries no
lingüístiques.
També per aconseguir l’assoliment de les competències matemàtiques s’inclou el
treball d’aquestes competències des d’altres matèries diferent de les matemàtiques.
El centre imparteix blocs de continguts d’àrees no lingüístiques en llengua anglesa
(AICLE), en les matèries de Ciències de la Naturalesa de 1r, Física i Química de 2n i
3r, i Biologia i Geologia de 3r (veure el projecte lingüístic del centre).
Criteris per a la confecció dels grups.
La confecció dels grups de primer d’ESO es fan tenint en compte la informació rebuda
dels centres de procedència dins la coordinació primària-secundària. En aquest nivell
la distribució dels alumnes als grups és equitativa tenint en compte: actituds i aptituds
davant l’estudi, personalitat, sexes i escoles de procedència.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
18
Per acabar de prendre decisions sobre la composició dels grups, es poden tenir en
compte també els resultats de les proves de competències bàsiques i també
l’orientació de l’EAP
Els grups de primer es mantenen durant tota l’ESO. Només en el cas que la dinàmica
d’algun grup no fos l’adient i sempre amb l’acord de l’Equip d’Acompanyament Tutorial
dels grups d’un nivell, es refaran els grups pel curs següent. Per a la composició dels
grups, en cas de modificació, es tindrà en compte la informació traspassada per/per les
tutors/es del curs anterior.
En general i pel número d’alumnes es fan dos grups A i B, tret que la dinàmica dels
grups o el augment de la ràtio recomanin fer tres grups en algun dels cursos.
El canvi de grup d’un alumne/a només es fa en cas que el tutor, l’equip directiu i la
família ho consideren convenient.
Criteris d’assignació de tutors/es als grups i del professorat
El tutor/a del grup és assignat pel/per la cap d’estudis tenint en compte la disponibilitat
de la plantilla i prioritzant donar aquesta tasca a professors/es que ja coneixen la línia
del centre i que gaudeixen de continuïtat en ell, si és possible.
En els següents cursos es prioritzarà la continuïtat de la mateixa persona a càrrec de la
tutoria. En especial es mira de mantenir el mateix tutor a 1r i 2n d’ESO i a 3r i 4t.
Com a mesura profilàctica es pot valorar canviar el tutor/a entre 2n i 3r, si es considera
que la dinàmica entre el tutor i el grup presenta algun tipus de disfunció.
Els tutors dels grups han de ser alhora professors/es de matèries comunes per
assegurar el màxim contacte i millor seguiment dels seus alumnes. Tal com ja hem
explicat, la feina del tutor és cabdal i s’evitarà, sempre que els recursos humans i la
planificació ho facin possible, assignar una tutoria a un professor nouvingut al centre.
El centre assigna matèries i grups a cada professor/a en funció dels criteris continguts
en aquest PEC, tot equilibrant l’especialització curricular dels professors amb la
globalitat necessària de l’acció educativa.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
19
Criteris d’avaluació
L’Institut Salvador Claramunt aplica els criteris de l’ORDRE ENS/108/2018, de 4 de
juliol, per la qual es determinen el procediment, els documents i els requisits formals
del procés d'avaluació a l'educació secundària obligatòria.
L'avaluació té la finalitat de regular el procés d'aprenentatge i comprovar el grau
d'assoliment de les competències dels àmbits, d'acord amb els ritmes i capacitats
d'aprenentatge dels alumnes.
L'avaluació ha de permetre que tant els professors com els alumnes puguin conèixer el
procés d'aprenentatge, identificar els avenços, les dificultats i els errors que sorgeixen
al llarg del procés educatiu, i prendre les decisions oportunes per regular-lo. Amb
aquesta finalitat, els alumnes han de conèixer els objectius d'aprenentatge i els criteris i
procediments amb els quals se'ls avaluarà. També ha de permetre comprovar el grau
d'assoliment de les competències tant les dels àmbits associats a les matèries com les
dels àmbits transversals.
L'avaluació pren com a referència els diferents elements que integren el currículum.
Les competències que determina el Decret 187/2015, de 25 d'agost, són els objectius
d'aprenentatge que han d'assolir els alumnes al final de l'etapa i es concreten en els
criteris d'avaluació establerts per a cada curs per a totes les matèries i àmbits.
L'avaluació s'ha de dur a terme d'acord amb el model competencial de l'aprenentatge
implementat pel treball col·legiat de cada equip d’acompanyament tutorial.
L'avaluació en l'educació secundària obligatòria ha de ser global, contínua i
diferenciada. Els documents d'avaluació final de cada curs contenen els darrers nivells
competencials assolits de totes les matèries i àmbits que formen part del currículum de
l'educació secundària obligatòria.
Els criteris d'avaluació han de quedar reflectits a les programacions didàctiques que
elaboren els equips de professors de cada àmbit.
L'alumne amb un pla de suport individualitzat (PI) s'ha d'avaluar segons els criteris
d'avaluació establerts en el seu pla, que també poden correspondre a cursos anteriors
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
20
o posteriors. Aquests criteris han d'estar consensuats per tot l'equip d’acompanyament
tutorial, i la família i l'alumne n'han de ser coneixedors.
La sessió d'avaluació és la reunió de l'equip d’acompanyament tutorial, coordinada pel
tutor o tutora, per compartir informació i prendre decisions de forma col·legiada sobre
el procés d'aprenentatge dels alumnes. S'hi pot incorporar un membre de l'equip
directiu. També poden participar-hi altres professors amb responsabilitats de
coordinació pedagògica i altres professionals que intervinguin en el procés
d'ensenyament-aprenentatge dels alumnes.
El tutor o tutora ha de coordinar i presidir les reunions d'avaluació del seu grup
d'alumnes, aixecar-ne acta, fer-hi constar els acords presos i transmetre la informació
pertinent de manera individualitzada a les famílies i als alumnes. Igualment, la resta de
professors de l'equip docent han d'informar, abans de la reunió d’avaluació, els
alumnes sobre les seves matèries o àmbits.
El nostre institut informarà els pares i mares dels resultats de les reunions d’avaluació
amb la periodicitat següent:
Avaluació inicial: abans de l’1 de novembre.
1r Trimestre: abans de les vacances de Nadal.
Preavaluació 2n trimestre: abans del 15 de febrer.
2n trimestre: abans de les vacances de Setmana Santa.
3r trimestre i final: abans del 30 de juny.
En l’avaluació de final de curs el professor de cada matèria o àmbit ha de proposar per
a cada alumne una qualificació de final de curs que ha d'anar acompanyada de
comentaris que han de fer referència als criteris d'avaluació i a les competències o
dimensions .
En la sessió d'avaluació final ordinària, l'equip docent (EAT) decideix quins alumnes
estan en condicions de matricular-se al curs següent i quins alumnes resten pendents
de l'avaluació extraordinària. Aquesta decisió ha de constar a l'acta de qualificacions
de l'avaluació final.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
21
En el marc de l'avaluació contínua, l'assoliment de les competències del curs de les
matèries amb continuïtat dins l'etapa i dels àmbits transversals comporta l'assoliment
dels nivells competencials no assolits en cursos anteriors.
Pel que fa a les altres matèries, el centre, a traves del tutor/a que les coordinarà,
organitzarà activitats adreçades a millorar els nivells competencials no assolits.
L'avaluació d'aquestes activitats ha de quedar reflectida en les actes del curs següent,
que recullen també les matèries de cursos anteriors que no es fan aquell any.
Per als alumnes que tenen matèries amb avaluació negativa en l'avaluació final
ordinària, el centre organitza l'avaluació extraordinària d'acord amb les dates que
determini el calendari escolar del curs corresponent. Es considera matèria amb
avaluació negativa aquella en què no s'han assolit els nivells competencials establerts.
Les activitats i, si és el cas, les proves extraordinàries, les ha d'elaborar i qualificar
l'òrgan de coordinació didàctica (àmbit) corresponent, d'acord amb la programació dels
currículums dels quals són responsables. La preparació, l’elaboració, així com els
criteris d’avaluació de les proves extraordinàries s'ha de fer durant el mes de juny i
cada professor és responsable de deixar tots els documents necessaris (de forma
digital i/o en paper) a cada coordinador d’àmbit i/o la coordinadora pedagògica.
La repetició de curs s'ha de considerar una mesura excepcional i en cas de romandre
un any més al mateix curs, també es requereixen unes indicacions personalitzades,
orientades a superar les dificultats detectades en el curs anterior i que en algun cas
poden comportar un PI, així com la comunicació a les famílies d'acord amb el que
s'estableix a l'article 8 d'aquesta Ordre. Es pot repetir el mateix curs un sol cop i dos
cops com a màxim dins l'etapa si no s'ha repetit a l'educació primària.
Els articles 15 i 16 de l’ordre esmentada més amunt regulen tant el pas de curs de
primer a tercer com la superació de l'etapa i l’obtenció del títol de graduat o graduada
en educació secundària obligatòria.
Per expressar els resultats dels aprenentatges dels alumnes i el grau d'assoliment de
les competències s'utilitzen qualificacions qualitatives, que són: no assoliment (NA),
assoliment satisfactori (AS), assoliment notable (AN) i assoliment excel·lent (AE).
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
22
El Treball de Síntesi de 1r a 3r i el Projecte de Recerca de 4t s'avaluen amb relació a
les competències dels àmbits associats a les matèries i dels àmbits transversals que hi
intervenen; per tant, no s'avaluen amb una qualificació específica. La informació sobre
la seva realització s'ha d'incloure en les actes en els termes: no fet (NF), fet (FT) i fet
amb aprofitament (FA).
El Servei Comunitari té la consideració de projecte transversal amb incidència en la
qualificació global de la matèria, o matèries, a la qual estigui vinculat. La informació
sobre la realització del Servei Comunitari, quan escaigui, s'ha d'incloure en les actes en
els termes: no fet (NF), fet (FT) i fet amb aprofitament (FA).
El consell orientador
El consell orientador l'elabora l'equip docent al final de cada curs. En finalitzar 1r, 2n o
3r es lliura a l'alumne i als pares o tutors legals dins de l'informe d'avaluació. En
finalitzar 4t o si es finalitza l'escolaritat abans, el consell orientador s'ha de lliurar com a
document oficial de l'avaluació amb el format que decideixi el centre.
Criteris per a l’atenció a la diversitat
La tutoria i els equips d’acompanyament tutorial (EAT).
L’atenció a les necessitats educatives de tot l’alumnat es planteja des de la perspectiva
global del centre i forma part de la planificació anual de centre.
Els equips d’acompanyament tutorial (EAT), sota la coordinació del tutor/a de cada
alumne/a verifiquen que s’implementen les programacions didàctiques que cada àmbit
ha previst pel curs acadèmic.
Per respondre a les necessitats de tot l’alumnat, inclòs el que manifesta més dificultats
per aprendre i també el que té altes capacitats intel·lectuals, es mira d’establir la
programació de l’aula amb les adaptacions necessàries d’acord amb els aspectes
següents:
a) Verificar l’adequació dels objectius de la programació a les característiques de
l’alumnat.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
23
a) Preveure en les unitats de programació activitats amb diferent grau de
complexitat per assolir un determinat objectiu o una determinada competència, i
identificar les més adequades per a cada alumne/a.
b) Preparar noves activitats que permetin a aquest alumnat aprendre i participar
plenament a l’aula, i incloure de manera progressiva aquestes noves opcions de
treball en la programació d'aula com a propostes que també poden ser útils per
a la resta de l'alumnat.
c) Avaluar competencialment prenent com a referent les opcions recollides
específicament en les programacions.
Entre d’altres mesures més específiques d’atenció a la diversitat pròpies del nostre
centre són: la intervenció de dos professors a l’aula per millorar l’atenció a tot l’alumnat,
el suport en petits grups, si és possible, per reduir les ràtios en algunes matèries, i en
qualsevol cas i l’atenció individualitzada dins de l’aula ordinària i mirant d’incidir
fonamentalment en les estratègies didàctiques, metodològiques i en el procés
d’avaluació per tal d’orientar l’alumnat en el seu projecte personal.
En cas necessari, el centre pot implementar un Programa intensiu de millora (PIM). És
una mesura addicional i temporal que s'adreça als alumnes de primer i/o segon d'ESO
per promoure la consolidació de les competències bàsiques de primària i la progressiva
millora de les competències de primer i segon d'ESO en l'àmbit lingüístic (català i
castellà) i l'àmbit matemàtic. Per fer- ho, cal intensificar la dedicació horària lectiva dels
alumnes en aquests àmbits i aplicar metodologies que afavoreixin un aprenentatge
personalitzat i adequat a les seves necessitats educatives.
Els alumnes s'han d'incorporar al programa prioritàriament a l'inici de curs. Per al
primer curs d'ESO, la proposta per a la incorporació dels alumnes al PIM requereix
l'informe favorable de la comissió d'atenció a la diversitat (CAD) de l'institut, elaborat a
partir de la informació que ha facilitat el centre d'educació primària de procedència, i
escoltats els pares o tutors legals de l'alumne. Per això, cal una coordinació estreta
entre els docents del darrer curs de primària i els responsables de fer el traspàs
d'informació del centre del nostre centre a finals del mes de juny.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
24
El centre, excepcionalment, elaborarà plans de individualitzats (PI) recollint el conjunt
d’ajudes, suports i adaptacions que l'alumne/a pugui necessitar en els diferents
moments i contextos escolars.
La comissió d’atenció a la diversitat (CAD) fa la proposta d’elaborar un PI, l’elabora
l’equip de professors/es i els altres professionals que participen en l’atenció educativa
de l’alumne/a coordinats pel tutor/a. I s’ha de comptar amb la participació dels pares,
mares o representants legals de l’alumne/a escoltant-los durant el procés de presa de
decisions, donant-los a conèixer el contingut del pla, i s’ha de tenir en compte el seu
acord en les decisions finals.
Altres mesures d’atenció a la diversitat i de suport addicionals que el centre pot
implementar són els programes de diversificació curricular (PDC), entre els quals:
1. L’escolaritat compartida entre el centre i altres centres educatius s’activarà en cas
que ens trobem amb alumnat que ho requereixi i, a fi de garantir la coherència i la
complementarietat de les actuacions i caldrà que, abans de l’inici de curs, els
professionals d’ambdós centres, conjuntament amb l’EAP, concretin l’atenció que
es donarà a l’alumne/a en un pla individualitzat --prioritats educatives,
emplaçaments en què es duran a terme i criteris per al seguiment i l’avaluació-- i
es facin els ajustaments horaris que correspongui.
2. El POPET és un recurs (coordinat en el Pla d’Entorn Educatiu de Piera) en el qual
alumnes amb un perfil concret realitzen una part de l’horari lectiu en una empresa
o entitat del municipi, d’acord sempre amb la família i l’alumne/a i a proposta de la
CAD.
3. Mesures específiques per alumnes nouvinguts: en l'educació secundària, es
considera alumne nouvingut aquell que s'ha incorporat per primera vegada al
sistema educatiu en els darrers vint-i-quatre mesos o, excepcionalment, quan s'hi
ha incorporat en els darrers trenta-sis mesos si procedeix d'àmbits lingüístics i
culturals molt allunyats del català.
El nostre centre organitza els recursos i estratègies adequats perquè puguin seguir
amb normalitat el currículum i adquirir l'autonomia personal dins l'àmbit escolar o social
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
25
al més ràpidament possible i per aconseguir aquest objectiu correspon al nostre centre
el següent: proporcionar a les famílies la informació adequada sobre el sistema escolar
a Catalunya, garantir una comunicació eficient amb la família, per copsar les
necessitats de l'alumne (físiques, afectives, emocionals, cognitives, socials…), fer
l'avaluació inicial de l'alumne utilitzant la llengua familiar o d'escolarització prèvia, en la
mesura que sigui possible, vetllar per una correcta adscripció de curs i grup,
preferentment al nivell que correspon a l'edat cronològica o a un curs inferior com a
màxim, garantir el traspàs d'informació al tutor o tutora i a l’EAT, atendre les
necessitats afectives, emocionals i relacionals derivades dels processos migratoris i
reforçar la tutoria per potenciar l'autoestima i proporcionar l'orientació escolar i/o laboral
necessàries, afavorir el manteniment de la llengua familiar en els àmbits que li són
propis, per valorar i reconèixer la diversitat lingüística i cultural com una riquesa
col·lectiva de la comunitat educativa.
Criteris per al seguiment i l’orientació de l’alumnat (PAT)
L’article 57. 7 de la LEC diu que l’acció tutorial a l’educació bàsica, que comporta el
seguiment individual i col·lectiu dels alumnes, ha de contribuir al desenvolupament de
llur personalitat i els ha de prestar l’orientació de caràcter personal, acadèmic i, si
s’escau, professional que els ajudi a assolir la maduresa personal i la integració social.
D’altra banda l’article 104, c, també diu que, entre les funcions dels mestres i
professors hi figura exercir la tutoria dels alumnes i la direcció i l’orientació global de
llur aprenentatge.
El nostre centre té com a principi que tots els seus docents són tutors de tots els
alumnes ja que com a figures exemplars que són esdevenen orientadors des de tots
els àmbits pedagògics.
La figura del tutor de grup té al nostre centre les funcions de: acompanyar
personalment cada alumne, acompanyar el grup/classe, fer d’interlocutor i mediador
amb les famílies, dirigir i coordinar la tutorització i l’orientació en equip de cada alumne.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
26
Tutoritzar vol dir en el nostre centre: acompanyar (amb disponibilitat i accessibilitat),
prevenir (dificultats, conflictes, desafecció i abandonament), també vol dir ajudar,
reparar, reorientar i especialment tenir altes expectatives d’èxit envers l’alumne/a.
El centre desenvoluparà estratègies de tutoria entre iguals (com d’aprenentatge entre
iguals) en la mesura de les seves possibilitats.
La funció docent orientadora implica orientar educativament, és a dir, orientar
personalment, orientar acadèmicament, orientar socialment i orientar professionalment.
Aquesta orientació educativa tindrà sempre com a referent ineludible el projecte de
vida de cada un dels nostres alumnes.
Tot i que també l’acció tutorial s’insereix en el currículum, el centre disposa d’un Pla
d’Acció Tutorial (PAT) orientador, entès com a un conjunt d’activitats que els alumnes
de cada grup realitzen setmanalment.
Les hores de tutoria grupal s’aprofitaran prioritàriament per cohesionar grups i afermar
la convivència.
El nostre PAT es implementat i revisat al llarg del curs en reunions setmanals en horari
fix pel tutor/a de cada grup, l’equip d’acompanyament tutorial (si s’escau) amb
l’orientadora del centre. De les valoracions resultants d’aquest seguiment, surten unes
propostes de continuïtat o modificació de les activitats que cada grup realitza al llarg
del curs. Aquestes valoracions i propostes han d’arribar en forma de memòria al final
del curs escolar a l’equip impulsor 1 que les analitza i valida per tal contrastar la
coherència del PAT amb el PEC. Un cop validat per l’equip impulsor del centre el PAT
modificat s’implementa el curs següent.
Criteris d’estructura organitzativa i de gestió
Òrgans de govern i coordinació
Creiem que els centres docents han d’apostar decididament per mesures que
condueixin al lideratge distribuït, com a eina bàsica pel seu bon funcionament. La
implicació de tot el professorat és fonamental per tal d’assolir els objectius que ens
hem proposat per als cursos següents, per aquest motiu, el treball conjunt de tots els
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
27
professionals docents, sigui en comissions, en equips d’acompanyament tutorials o en
o altres equips com els àmbits didàctics, ha de ser l’eina que garanteixi que les
decisions rellevants per a la comunitat educativa es prenen de manera conjunta.
El nostre centre s’organitza com segueix, d’acord amb els criteris a que hem fet
referència. De tots els òrgans i càrrecs tant unipersonals com col·legiats les normes
d’organització i funcionament del centre (NOFC) desenvolupen i concreten altres
aspectes rellevants com funcionament, funcions, reunions, etc.
Al nostre centre els òrgans de govern i coordinació són:
1. Els òrgans unipersonals de direcció que són el director o directora, el o la cap
d’estudis, el/la secretari/ària i el/la coordinador/a pedagògic/a. Aquests òrgans
unipersonals integren l'equip directiu, que és l'òrgan executiu de govern del
centre.
2. El consell escolar del centre (CE) és l’òrgan de participació de la comunitat
escolar (estudiants, professorat, pares i mares, equip directiu i personal
d’administració i serveis) en el govern dels instituts i l’òrgan de programació,
seguiment i avaluació general de les seves activitats.
3. El claustre és l'òrgan de participació de tots els professors i professores del
centre en el control i la gestió de l'ordenació de les activitats educatives i del
conjunt dels aspectes educatius del centre. Proposa tasques de formació interna
de centre i de dinamització d’equips d’acompanyament tutorial, d’àmbits i del
claustre en general.
4. El consell de direcció està integrat per l’equip directiu, l’orientadora del centre,
els coordinadors dels tres àmbits didàctics, els quatre coordinadors generals
(LIC, TIC/TAC, d’activitats i PRL) i el professor coordinador de convivència del
centre. És l’òrgan que vetlla pel desenvolupament de les activitats generals del
centre reflectides en la PGA i col·labora amb l’equip directiu en l’elaboració de la
memòria anual de centre. Proposa tasques de formació interna de centre i de
dinamització d’equips d’acompanyament tutorial, d’àmbits i del claustre en
general. La seva funció principal és assessorar l’equip directiu a l’hora de
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
28
prendre decisions que puguin tenir una repercussió important en el
funcionament general del centre.
5. L’equip impulsor de centre està format pel la director, la cap d’estudis, la
coordinadora pedagògica i l’orientadora del centre. Aquest equip és l’encarregat
de dissenyar i coordinar el contingut de treball dels coordinadors dels àmbits i de
recollir i estudiar les seves propostes.
6. L’equip impulsor dels àmbits està format per la cap d’estudis, la coordinadora
pedagògica i pels coordinadors dels tres àmbits. La seva funció és traspassar i
enllaçar les directrius i informacions de l’equip impulsor del centre als
coordinadors de cada àmbit per tal que aquests duguin a terme amb el
professorat del seu àmbit les actuacions proposades a la PGA i per part l’equip
impulsor de centre.
7. L’equip orientador està format per la coordinadora pedagògica i l’orientadora del
centre. Aquest equip orientador ha de planificar les accions per la millora
educativa de manera coordinada.
8. Càrrecs unipersonals de coordinació:
a. Coordinador de llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC).
b. Coordinador de les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement
(TAC).
c. Coordinador d’activitats escolars i sortides.
d. Coordinador de Prevenció de Riscos Laborals (PRL).
e. Coordinador de convivència.
f. Coordinador de l’àmbit didàctic de llengües.
g. Coordinador de l’àmbit didàctic cientificotecnològic i matemàtic.
h. Coordinador de l’àmbit didàctic d’humanitats i d’orientació.
i. Coordinador de convivència.
9. Els equips d’acompanyament tutorial el formen el professorat del nivell, un
representant de l’equip directiu i l’orientador/a del centre. Al nostre centre hi ha 4
equips de treball:
a. l’equip PARLAR (1r d’ESO).
b. l’equip ESCRIURE (2n d’ESO).
c. l’equip TEATRE (3r d’ESO).
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
29
d. l’equip ÈXIT (4t d’ESO).
10. Els àmbits didàctics: El professorat del centre està organitzat en tres àmbits
didàctics segons les seves especialitats.
a. Àmbit lingüístic. En forma part el professorat assignat al centre de les
matèries de Llengua Catalana i Literatura, Llengua Castellana i Literatura,
Llengua anglesa, Llengua alemanya i Llatí.
b. Àmbit cientificotecnològic i matemàtic. En forma part el professorat
assignat al centre les matèries de Física i Química, Biologia i Geologia,
Tecnologies i Matemàtiques.
c. Àmbit d’humanitats i d’orientació. En forma part el professorat assignat al
centre de les matèries d’Educació Física, Música, Educació Visual i
Plàstica, Ciències Socials: Geografia i Història, Cultura Clàssica,
Economia i Emprenedoria, Psicopedagogia (orientadora del centre) i
Religió CAR.
11. Comissions de treball del centre:
a. Comissió de tecnologies de l’aprenentatge i la comunicació (TAC). La
formen un membre de l’equip directiu, el coordinador TAC i un professor
del centre nomenat per la direcció.
b. Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD).Està formada per la cap
d’estudis, la coordinadora pedagògica, l’orientadora, la tècnica
d'integració social (TIS) i discrecionalment pels tutors o professors que
puntualment siguin convocats per la coordinadora pedagògica del centre.
c. La comissió social del centre està formada per la cap d’estudis,
l’orientadora, la tècnica d'integració social (TIS), el representant de l’EAP i
la representant dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Piera.
d. La comissió de convivència esta constituïda per la cap d’estudis,
l’orientador/a i un professor/a del centre nomenat per la direcció. Aquesta
comissió té com objectiu recolzar la feina feta pels professors i el/la
tutor/a de l'alumne davant l'aparició de conflictes, aplicant mesures
correctores.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
30
Participació de la comunitat educativa
Pares i mares
Els pares i mares d’alumnes tenen recollits els seus drets i deures a les NOFC. Poden
participar en la vida del centre a través dels seus representants en el consell escolar i
formar part d’associacions de pares i mares.
Els pares i mares del centre poden ser socis de l’Associació de Pares i Mares (AMPA)
del centre. Aquesta col·labora de manera habitual fent-se càrrec de l’import dels premis
que el centre concedeix amb motius de diades concretes i concursos . També fa
aportacions econòmiques al centre per ajudar a la compra de materials en la mesura
de les seves possibilitats. A més a més pels seus socis ofereix altres serveis com la
gestió el reciclatge de llibres del centre, distribució de material fungible com ara
samarretes i agendes escolars.
Alumnat
A més a més dels drets i deures de l’alumnat desenvolupats a les NOFC del centre, els
nois i noies matriculats al centre participen en la vida del centre mitjançant els seus
delegats de classe, els seus representants al consell escolar i el seu Consell de
delegats d’alumnes (CDA) format per tots els delegats i els seus representants.
Professorat:
El personal docent del centre constitueix el claustre de professors. Aquest òrgan
col·legiat té desenvolupades les seves funcions i altres aspectes a les NOFC. El
personal docent escull periòdicament els seus representants al consell escolar.
Personal no docent:
Són totes aquelles persones que treballen al centre, dependents del Departament
d’Ensenyament i que tenen atribucions de de suport. Està format pel personal
d'administració i serveis i professionals d'atenció educativa. Aquests professionals
tenen desenvolupades les seves funcions a les NOFC. El personal no docent escull
periòdicament els seus representants al consell escolar.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
31
Promoció de la convivència
Conviure significa viure plegats i en bona relació. La convivència demana la formació
integral de la persona i es fonamenta en els valors de la pluralitat, la participació
democràtica, la inclusió social, la igualtat d’oportunitats, el respecte a la diferència, la
gestió positiva de conflictes i la cultura de pau. La convivència comporta una
consciència de la pròpia identitat que implica l’acceptació de l’altre i un sentit de
pertinença i contribució personal a la societat.
D’altra banda, el conflicte és inevitable i forma part de les relacions socials d'una
societat oberta i complexa. Cal afrontar cada conflicte des de la singularitat, evitant les
generalitzacions i a partir de la gestió positiva dels conflictes. Aquests són els
fonaments d'una escola inclusiva i d'una educació intercultural que han de contribuir a
garantir la igualtat i a respectar la diversitat en una societat més cohesionada i menys
excloent.
El Projecte de convivència és l’instrument on es reflecteixen les accions que el nostre
desenvolupa per capacitar tot l'alumnat i la resta de la comunitat educativa per a la
convivència i la gestió positiva dels conflictes.
Com que el nostre centre està elaborant el seu Projecte de convivència, d’acord amb la
Resolució ENS/585/2017, de 17 de març, per la qual s’estableix l’elaboració i la
implementació del Projecte de convivència en els centres educatius dins del Projecte
educatiu de centre (PEC), tot seguit s’inclou l’esborrany (en cursiva) que apareixerà en
aquest PEC un cop definit el Projecte de convivència.
El projecte de convivència proposa accions que poden ser abordades des de tres
nivells diferents: valors i actituds, resolució de conflictes i el marc organitzatiu. Així
mateix, aquestes accions han d’anar adreçades a la millora de la convivència en tres
àmbits diferents, aula, centre i entorn, en el benentès que la permeabilitat entre
aquests tres àmbits d'intervenció afavoreix la transferència d'aprenentatges, valors,
actituds i hàbits relacionals.
El Projecte de convivència del nostre centre desenvolupa els següents objectius:
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
32
1. Assegurar i garantir la participació, la implicació i el compromís de tota la
comunitat escolar.
2. Ajudar cada alumne a relacionar-se amb si mateix, amb els altres i amb el món.
3. Potenciar l’equitat i el respecte a la diversitat de l’alumnat en un marc de valors
compartits.
4. Fomentar la mediació escolar i la cultura del diàleg com a eina bàsica en la
gestió del conflicte.
5. Fomentar una cultura de la pau i la no-violència, juntament amb els valors que
fan possible preservar i enriquir la vida de totes les persones.
El nostre Projecte de convivència ha d’incloure, almenys, els continguts següents:
Una concreció de la contextualització del centre recollida en aquest Projecte educatiu,
on s’incloguin els trets més destacats del centre i el seu entorn en relació amb els
factors que poden incidir en la convivència.
Una diagnosi de la situació de la convivència en el centre que permeti determinar els
punts forts i febles i les necessitats del centre educatiu en matèria de convivència.
La formulació dels objectius específics d'acord amb el Projecte educatiu de centre, els
objectius generals del Projecte de convivència del Departament d’Ensenyament i les
necessitats detectades.
La formulació dels indicadors d’avaluació que permetin conèixer el grau d’assoliment
dels objectius específics.
La concreció de les mesures de prevenció, detecció i intervenció educatives orientades
a aconseguir els objectius específics. Aquestes mesures estaran temporalitzades.
La concreció de protocols de prevenció, detecció i intervenció enfront situacions de
conflictes greument perjudicials per a la convivència.
El nostre centre disposa d’una comissió de convivència (CC) que té entre les seves
funcions (desenvolupades i concretades a les NOFC) col·laborar en la planificació,
l’aplicació i el seguiment del Projecte de convivència.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
33
Correspon al director o directora formular la proposta inicial del Projecte de convivència
i fer-ne les modificacions i adaptacions corresponents, impulsar-ne l’elaboració, tot
garantint la participació de la comunitat escolar, i aprovar-ne la proposta definitiva.
També li correspon la competència d’aprovar la proposta de Projecte, prèvia consulta
preceptiva al consell escolar, que ha de donar el seu suport per una majoria de les tres
cinquenes parts dels membres.
El claustre de professors intervé en l’elaboració, la modificació i l’actualització del
Projecte de convivència.
El seguiment i l’avaluació del Projecte de convivència correspon a la direcció del
centre, amb la col·laboració de la comissió de convivència, el claustre i el suport del
consell escolar. L’avaluació s'ha de fer a partir dels indicadors d’avaluació elaborats
per a cada objectiu específic.
El Projecte de convivència ha de d’incloure la concreció de protocols de prevenció,
detecció i intervenció enfront situacions de conflictes greument perjudicials per a la
convivència.
Altres documents del centre
Aquest projecte educatiu del centre (PEC) és l'element vertebrador del centre i de
l’activitat i, per tant, en determina l'organització, la gestió i el funcionament.
D’acord amb els objectius i criteris d’aquest PEC es determina l'estructura organitzativa
pròpia de l’institut en les normes d'organització i funcionament del centre (NOFC).
L'organització del centre no és una finalitat en si mateixa, sinó un instrument per
desenvolupar i fer possible el projecte educatiu i, en últim terme, assolir l'èxit educatiu.
Les NOFC han de contenir elements relacionats amb l'estructura organitzativa del
centre. En aquest sentit han d’explicitar els criteris i procediments següents:
- Estructura organitzativa de govern i de coordinació.
- El nombre d'òrgans unipersonals addicionals de direcció.
- Les competències i la composició dels òrgans de govern i de coordinació.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
34
- Les funcions de govern o de gestió del cap o de la cap d’estudis, del secretari o
de la secretària i dels òrgans unipersonals de direcció addicionals.
- Finalitats addicionals de la coordinació docent.
- Formalització dels encàrrecs de funcions de la direcció.
- Mecanismes pedagògics dels centre.
- Concreció de l'organització pedagògica.
- Concreció de l’organització del temps per a l'activitat lectiva i no lectiva i de
coordinació del professorat.
- Mecanismes de coordinació docent.
- Mecanismes per garantir la globalitat de l'acció educativa.
- Mecanismes d'acció tutorial.
- Mecanismes que han d'afavorir i facilitar el treball en equip del personal del
centre.
- Mecanismes que han d'afavorir la coordinació amb els serveis educatius,
serveis municipals o d'altres serveis de l'entorn del centre.
- Procediment per cobrir absències dels professors amb o sense substitució.
- La composició i el reglament del consell escolar.
- Establiment de comissions d'estudi i informació en el si del consell escolar i
delimitació dels àmbits d'actuació i de les seves funcions.
- Establiment de comissions de treball en el si del claustre de professors i
delimitació dels àmbits d'actuació i de les seves funcions.
- Establiment de funcions i règim de funcionament i de reunions del consell de
direcció.
- Funció de secretari o secretària en altres òrgans col·legiats, a més del consell
escolar i del claustre.
- Així mateix, les NOFC han de regular aspectes relacionats amb la participació
de la comunitat escolar en la vida del centre:
- Concrecions sobre la participació en el centre de la comunitat escolar (alumnes,
professors i famílies) i mecanismes de publicitat necessaris perquè les famílies
puguin exercir el dret a ser informades.
- Concreció de la participació d'altres professionals d'atenció educativa en el
claustre.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
35
- Pel que fa la convivència, les NOFC han d'incidir, prioritàriament, en la
concreció de
les normes de convivència i la regulació de l'ús dels telèfons intel·ligents i
d'altres dispositius mòbils al centre;
- les mesures de control de l'absentisme escolar;
la definició de les faltes i irregularitats en què poden incórrer els alumnes (que no
siguin greument perjudicials per a la convivència) i l'establiment de mesures
correctores i sancionadores d'aquestes faltes i irregularitats, I també les circumstàncies
que poden disminuir o intensificar la gravetat de la conducta dels alumnes. Les
mesures correctores i sancionadores han d'incloure, sempre que sigui concordant,
activitats d'utilitat social per al centre o que tinguin com a objectiu repercutir en la
millora del procés educatiu de l'alumne afectat i de la resta d'alumnes.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
36
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE
CENTRE
INSTITUT SALVADOR CLARAMUNT
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
37
INDEX ................................................................................................................... 37
INTRODUCCIÓ ..................................................................................................... 38
1. ANÀLISI DE CONTEXT .................................................................................... 38
1.1 Característiques sociolingüístiques del centre ..................................... 38
1.2 Entorn ................................................................................................... 39
1.3 Tipus d’alumnat .................................................................................... 39
1.4. Places docents amb perfil professional ............................................... 39
2. OFERTA DE LLENGÜES ESTRANGERES ..................................................... 39
3. OBJECTIUS LINGÜÍSTICS GENERALS .......................................................... 40
4. CRITERIS METODOLÒGICS I ORGANITZATIUS EN RELACIÓ A
L’APRENENTATGE DE LES LLENGÜES ........................................................ 41
4.1. Organització del centre per millorar les llengües ................................. 43
4.2 Matèries lingüístiques focalitzades ....................................................... 43
4.3 El plurilingüisme a l’institut –GEP- Grup d’Experimentació
per al Plurilingüisme .................................................................................. 47
4.4 Activitats lingüístiques competencials .................................................. 49
4.5 Alumnes amb necessitats educatives especials ................................... 50
4.6 Alumnes nouvinguts (pla d’acollida) ................................................... 51
5. RECURSOS I ACCIONS COMPLEMENTARIS ................................................ 52
5.1 Recursos complementaris. ................................................................... 52
5.2 Accions complementàries. .................................................................... 52
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
38
INTRODUCCIÓ
El Projecte Lingüístic de Centre (PLC) forma part del Projecte Educatiu del Centre
(PEC) i és el marc de referència de la gestió de les llengües en el nostre institut.
S’adreça a tota la comunitat educativa i ha de ser compartit i conegut per les famílies,
per l’alumnat, pel personal no docent i pel professorat.
El PROJECTE LINGÜÍSTIC DEL CENTRE és l’instrument que permet assolir els
objectius generals referents a la competència lingüística que defineix la normativa
vigent
OBJECTIUS GENERALS del sistema educatiu:
1. Garantir, en acabar l’educació obligatòria, el domini equivalent de les llengües
oficials.
2. Garantir un grau de competència suficient en una o dues llengües estrangeres.
3. Reconèixer i fer presents a les aules i als centres les llengües familiars dels alumnes
d’origen estranger i facilitar-ne l’aprenentatge.
4. Capacitar els alumnes per conviure en una societat multilingüe i multicultural.
5. Reforçar el paper de la llengua catalana com a llengua vehicular del sistema
educatiu i potenciar-ne l’ús per part de l’alumnat.
6. Garantir l’acollida i l’atenció lingüística de l’alumnat nouvingut, i la seva integració a
l’aula ordinària.
1. ANÀLISI DEL CONTEXT
1.1 Característiques sociolingüístiques del centre
En aquest apartat es tracta de valorar quina és la realitat sociolingüística del centre.
Per poder-ho fer, s’ha recorregut al resultat d’enquestes, al seguiment dels recursos
disponibles en el centre, o al registre de les pràctiques clarament observables i
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
39
constatades. Per tal de contextualitzar el resultat d’aquestes enquestes es detallen una
mica les característiques de l’entorn del centre i de l’alumnat en general.
1.2 Entorn
L’institut Salvador Claramunt es troba situat al centre de la vila de Piera amb prop de
15.000 habitants, al carrer de la Plana número 6. El terme municipal pierenc consta del
poble de Piera i de 20 urbanitzacions amb una considerable extensió territorial.
El coneixement de la llengua catalana és alt però el seu ús social és molt baix. La
major part de la població de Piera té la castellana com a primera llengua. Amb tot, el
català és molt present quan es realitzen activitats lúdiques, culturals i esportives.
1.3.- Tipus d’ alumnat
El centre compta amb un total de 210 alumnes. Aquests alumnes provenen
principalment i gairebé de manera exclusiva de l’escola Les Flandes. Tenim algun
alumne que ve de l’escola Herois del Bruc o d’algun centre dels pobles que envolten
Piera, però són ocasionals.
El percentatge d’alumnat nouvingut que no coneix cap llengua llatina és baix.
1.4. Places docents amb perfil professional
El centre compte amb 3 places amb perfil professional lingüístic en llengua estrangera,
AICLE (anglès): dos professors de Biologia i Geologia i un de Física i Química.
2. OFERTA DE LLENGÜES ESTRANGERES
Al nostre centre la primera llengua estrangera és la llengua anglesa. S’estudia al llarg
dels quatre cursos de l’etapa.
La segona llengua estrangera que oferta el centre és la llengua alemanya que es cursa
com a matèria optativa a 3r i 4t d’ESO.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
40
3. OBJECTIUS LINGÜÍSTICS GENERALS
El nostre projecte lingüístic planteja l’educació plurilingüe com alguna cosa més que
ensenyar i aprendre diferents llengües. És un projecte que implica que totes les
llengües contribueixen a desenvolupar la competència comunicativa de cada alumne,
de manera que les pugui utilitzar per adquirir nou coneixement i per assolir una
comunicació efectiva amb diverses llengües i en diferents circumstàncies i situacions.
El domini de diverses llengües és imprescindible per interactuar en contextos
lingüístics i culturals complexos i oberts al món.
El nostres objectius són:
1. Conèixer i utilitzar correctament les llengües catalana i castellana, tant a nivell
oral com escrit, emprant-les com a llengües d’aprenentatge.
2. Conèixer i utilitzar la llengua anglesa a nivell oral i escrit.
3. Conèixer i utilitzar la llengua alemanya com a segona llengua estrangera.
El nou model curricular prescriu començar a Primària l’aprenentatge d’una primera
llengua estrangera al cicle inicial de l’Educació. L’institut Salvador Claramunt ofereix
com a primera llengua estrangera l’anglès, ja que permet establir una continuïtat amb
l’oferta de Primària del poble, i perquè és també la llengua amb més influència
internacional. Com a segona llengua s’imparteix l’alemany. Aquesta llengua és una de
les assignatures optatives que es pot triar a 3r d’ESO i que continua a 4t.
Amb aquests objectius es pretén aconseguir una sensibilització i domini cada vegada
més gran de llengües i cultures estrangeres per tal d’afavorir la capacitació
professional dels nostres alumnes, millorar la comprensió oral i escrita i el respecte
cap a altres maneres de pensar i actuar.
Es vol potenciar al màxim l’ús instrumental de les llengües estrangeres (especialment
l’anglesa), per tal que els alumnes siguin capaços d’expressar-se i comunicar-se en
situacions diverses.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
41
4. CRITERIS METODOLÒGICS I ORGANITZATIUS EN RELACIÓ A
L’APRENENTATGE DE LES LLENGÜES
Distribució horària de les matèries lingüístiques comunes:
Matèria comuna 1r 2n 3r 4t
Llengua Catalana i Literatura 3 3 3 3
Llengua Castellana i Literatura 3 3 3 3
Llengua Estrangera (anglès) 3 4 3 3
Distribució horària de les matèries lingüístiques optatives:
Matèria optativa 1r 2n 3r 4t
Parlar (Expressió oral) 2
Escriure (expressió escrita) 2
Segona Llengua Estrangera (alemany) 2 3
Usefull English 2
Per millorar els resultats en el desenvolupament de les competències bàsiques de
l'àmbit lingüístic i en el desenvolupament dels continguts curriculars de les matèries
corresponents, els professors de llengües han de plantejar un treball conjunt i
coordinat. Per orientar els professors en l'enfocament de l'expressió escrita, el
Departament d'Ensenyament ha publicat el document Orientacions pràctiques per a la
millora de l'ortografia i impulsa el programa “araESCRIC”, que té com a objectiu
millorar la competència escrita dels alumnes.
El curs 2018-19 el claustre de professors rebrà formació del Departament per tal
d’incorporar-se al programa “ara ESCRIC”.
La literatura
Per ajudar a desenvolupar la competència lingüística, els centres han de programar al
llarg de l'etapa aquelles activitats que, prenent el text literari com a model
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
42
d'excel·lència, permetin un aprofundiment de la comprensió lectora, l'expressió escrita i
la comunicació oral des d'una perspectiva creativa i fomentant el gaudi de la paraula.
En aquesta línia el nostre centre programa diverses activitats lingüístiques
competencials com es veurà més avall (“Terror a la xarxa”, el conte de 2n d’ESO, l’obra
de teatre a 3r d’ESO, projecte “Lletra a lletra”, “booktràiler” a 4t d’ESO.
La lectura
Tot i que la lectura en un centre educatiu és responsabilitat de tots els àmbits i
matèries, al nostre centre, l’àmbit de llengües ha de potenciar l'autonomia lectora dels
alumnes i el gust per la lectura dins i fora de l'aula.
Per tal d’aconseguir els objectius explicitats amb anterioritat, el nostre centre
desenvolupa les següents línies d’actuació:
1. Programar activitats d’ensenyament-aprenentatge en totes les unitats formatives
del currículum per tal de contribuir a millorar l’expressió oral i escrita dels
nostres alumnes.
2. Fomentar la lectura de textos per esperonar l’esperit crític de l’alumne i el plaer
per la lectura, així com millorar l’expressió oral i escrita en totes les llengües
impartides en el centre.
3. Portar a terme activitats dirigides a l’aprofundiment i perfeccionament de les
competències lingüístiques.
4. L’alumnat que s’incorpori tardanament al centre rebrà un suport d’ensenyament
de les llengües oficials de l’Estat. L’Institut en garantirà el seu aprenentatge i
vetllarà perquè aquests alumnes l’adquireixin.
5. Impartició, a primer cicle d’ESO, de les ciències naturals en una altra llengua
(increment del temps d’exposició).
6. Desenvolupament de projectes transversals en què participin professors de
llengües i matèries.
7. Utilització de les TIC en l’aprenentatge de les llengües.
8. Incorporació d’exposicions orals en la programació de totes les matèries.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
43
4.1. Organització del centre per millorar les llengües
En el nostre centre es determinen escenaris i espais d’aprenentatge rics i flexibles que
promouen i faciliten contextos autèntics d’ús de les llengües, que potencien el treball
cooperatiu i que intensifiquen la producció oral i escrita dels alumnes.
1. Es preveu, en la confecció de l’horari dels diferents cursos, dividir en dos el
grup-classe ( grups heterogenis) en alguna de les hores de llengua per tal que els
alumnes puguin rebre una atenció més focalitzada. D’aquesta manera el professor
pot detectar i ajudar a resoldre les possibles mancances lingüístiques o bé reforçar
a l’alça els aprenentatges d’aquells alumnes que les tenen ben consolidades.
2. Es programen i porten a terme diferents activitats lingüístiques en tots els àmbits
curriculars.
3. Es posa el focus en dos dels eixos vertebradors de les llengües: la dimensió
escrita i la dimensió oral.
4.2 Matèries lingüístiques focalitzades
En el nostre centre es determinen escenaris i espais d’aprenentatge rics i flexibles que
promouen i faciliten contextos autèntics d’ús de les llengües, que potencien el treball
cooperatiu i que intensifiquen la producció oral i escrita dels alumnes. Es tracta de la
divisió de grups en dos per tal que els alumnes puguin rebre una atenció més
focalitzada. D’aquesta manera el professor pot detectar i ajudar a resoldre les
possibles mancances lingüístiques o, pel contrari, incentivar aquells alumnes que les
tenen ben consolidades i millorar-les.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
44
- Dimensió oral -
OPTATIVA PARLAR – 1r d’ESO-
A 1r d’ESO s’imparteix l’optativa Parlar en les llegües catalana, castellana i anglesa. El
que es pretén amb aquesta matèria és, principalment, que els alumnes adquireixin
fluïdesa i enriqueixin el seu lèxic a l’hora d’expressar-se. L’objectiu d’impartir aquesta
matèria a primer és el d’establir les bases de l’expressió oral projectant la seva
continuïtat en els cursos posteriors per tal que, al finalitzar l’etapa d’ESO, tinguin
assolida i consolidada l’expressió lingüística.
Justificació de la matèria
1. Desenvolupar la capacitat d’influència, persuasió i comunicació oral
2. Estimular el pensament crític
3. Desenvolupar l’empatia i la tolerància
4. Fomentar l’aprenentatge actiu d’alguns continguts
- Dimensió expressió escrita -
• OPTATIVA ESCRIURE – 2n d’ESO-
Una de les matèries que s’imparteix a 2n d’ESO per tal de promoure l’ús de l’escriptura
i el coneixement i domini de la tipologia textual és la que porta per nom Escriure.
Aquesta matèria es desenvolupa en llengua catalana, llengua castellana i llengua
anglesa. L’objectiu és el de donar el màxim d’eines possibles als nostres alumnes per
tal que adquireixin un bon domini de l’expressió escrita.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
45
Dimensions expressió oral i expressió escrita (PARLIESC)
TOTS ELS ÀMBITS - tots el cursos de l’etapa –
Projecció de les dimensions d’expressió oral i d’expressió escrita al llarg de
l’etapa de l’ESO
Un dels objectius primordials del projecte lingüístic de centre és la continuïtat i
progressió dels aprenentatges de les llengües des de 1r d’ESO fins a 4t.
Per tal de dotar de significat les matèries de Parlar a 1r i d’Escriure a 2n se seguiran
tenint en compte els diferents criteris d’avaluació en els cursos posteriors. D’aquesta
manera, es proposa que des de cadascun dels àmbits es dugui a terme, com a
mínim, una exposició per matèria durant el curs escolar i en tots els nivells, de 1r
a 4t. Es donaran les pautes i rúbriques als caps d’àmbits per tal que les facin
extensibles als professors de les diferents matèries i nivells de manera que les puguin
dur a terme.
Aquestes pautes i rúbriques serviran per valorar l’expressió oral i l’expressió escrita
dels alumnes en tots els àmbits curriculars.
Des de coordinació LIC es farà el seguiment d’aquestes exposicions.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
46
Rúbrica d’avaluació de l’exposició oral:
AE AN AS NA
El contingut de l’exposició respon al
tema exigit (guió)
El contingut de l’exposició respon força
al tema exigit.
El contingut de l’exposició respon
mínimament al tema exigit.
El contingut de l’exposició no respon al
tema exigit.
Expressa les idees amb molta
claredat i fluïdesa.
Expressa les idees amb força claredat i
fluïdesa.
Expressa les idees amb poca
claredat.
No expressa les idees ni amb claredat
ni amb fluïdesa.
Recolza l’exposició amb materials
complementaris (TIC, esquemes...)
de qualitat i molt adients al tema de
l’exposició.
Recolza l’exposició amb materials
complementaris (TIC, esquemes...)
força adients al tema de l’exposició.
Recolza l’exposició amb materials
complementaris (TIC, esquemes...).
No utilitza cap tipus de recurs (TIC ni
esquemes).
Pronuncia molt correctament. Pronuncia força correctament. No pronuncia gaire correctament. No pronuncia gens.
Acompanya l’exposició amb molts
gestos, que són naturals i
espontanis.
Acompanya l’exposició amb força
gestos naturals i espontanis.
Acompanya l’exposició amb gestos. No gesticula.
No dubta i mostra molta seguretat. No dubta i mostra força seguretat. Dubta poc i mostra força seguretat. Dubta molt i mostra molt poca
seguretat.
Manté l’atenció dels seu companys. Manté gairebé tota l’estona l’atenció
dels seus companys.
Manté, durant la meitat de
l’exposició, l’atenció dels seus
companys.
No manté en cap moment l’atenció
dels seus companys.
No llegeix gens. Només llegeix el guió. Llegeix una mica mentre exposa. Llegeix durant tota l’exposició
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
4.3 El plurilingüisme a l’institut –GEP- Grup d’Experimentació per al
Plurilingüisme
Durant el curs 2017-2018, l’institut, mogut per la voluntat de promoure l’ús de la llengua
anglesa al centre, ha entrat a formar part del GEP (Grup Experimental per al
Plurilingüisme). Es tracta d’una iniciativa del Departament d’Ensenyament que té com a
objectiu introduir les llengües estrangeres en matèries no lingüístiques dels centres
educatius seguint la metodologia AICLE durant el primer, segon i tercer trimestre a 1r,
2n i 3r de la ESO.
Curs 2017-18: Programació i implementació en llengua anglesa d’algunes seqüències
d’activitats a cada trimestre a les matèries de naturals.
Curs 2018-19: Programació i implementació en llengua anglesa de més seqüències
didàctiques (és a dir les del curs anterior més una nova) a cada trimestre a les matèries
de naturals de 1r, 2n i 3r.
Curs 2019-20: Programació i implementació en llengua anglesa de més seqüències
didàctiques (és a dir les dels cursos anteriors més una altra nova) a cada trimestre a
les matèries de naturals de 1r, 2n i 3r.
Possibilitat d’iniciar seqüències didàctiques en llengua anglesa en les matèries
optatives de Física i Química, i Biologia i Geologia a 4t d’ESO.
Possibilitat d’incloure una altra matèria comuna en llengua anglesa a 4t d’ESO.
Curs 2020-21: Programació i implementació en llengua anglesa de les matèries de
naturals de 1r, 2n i 3r.
Continuar augmentant seqüències didàctiques en llengua anglesa en les matèries
optatives de Física i Química, i Biologia i Geologia a 4t d’ESO.
Continuar augmentant seqüències didàctiques en llengua anglesa en una altra matèria
comuna en llengua anglesa a 4t d’ESO.
El professorat que imparteix el GEP avaluarà competències pròpies, de ciències
naturals i transversals, amb els criteris propis de la matèria. Com a centre però,
s’estudiarà la millora en els resultats interns de llengua anglesa de 1r, 2n i 3r d’ESO,
mantenint criteris d’avaluació de llengua anglesa.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
48
Situació actual del centre (Diagnosi)
Recursos humans Nombre
Percentatge
(respecte a la
totalitat de la
plantilla)
Proposta de millora
Docents amb
formació AICLE
3 (un l’està cursant
actualment) 13%
Arribar a 4 professors
17% (un professor
més)
Objectius de millora del centre amb el GEP (a incloure a la Programació Anual de
Centre)
Objectius curs 2017-2018 Indicadors d’avaluació
Millora de resultats d’avaluació interna de
llengua anglesa en les franges NA (no
assoleix), AS (assoliment satisfactori), AN
(assoliment notable) i AE (assoliment
excel·lent)
Nombre d’alumnes en les franges NA (no
assoleix), AS (assoliment satisfactori), AN
(assoliment notable) i AE (assoliment
excel·lent) de 1r, 2n i 3r d’ESO.
Difusió i visibilitat Vegades que apareix al web
Vegades que apareix a la revista
Vegades que apareix en jornada de portes
obertes.
Implicació del claustre Presentació claustre del projecte GEP i la
feina feta.
Propòsits en matèria de llengua anglesa (CONTINUÏTAT DEL PROJECTE GEP)
- Millorar els resultats d’expressió escrita en llengua anglesa.
- Assegurar la inclusió de l’anglès a les assignatures no lingüístiques.
-Augmentar progressivament el nombre d’alumnes que en acabar l’ESO puguin
acreditar el nivell B1 d’anglès del marc comú Europeu de referència.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
49
- Augmentar progressivament el nombre d’alumnes que estudien una segona llengua
estrangera (francès o alemany).
- Augmentar progressivament el nombre d’alumnes capaços de comprendre oralment i
per escrit llengües romàniques diferents de la seva a través de nombroses pràctiques
d’intercomprensió.
Actuacions:
1. Programar les matèries de ciències naturals incloent les seqüència d’activitats a
realitzar en llengua anglesa.
2. Impartir les activitats i les unitats didàctiques en llengua anglesa.
3. Enregistrament de les activitats a l’aula en llengua anglesa, interaccions professorat-
alumnat, i alumnat-alumnat.
4. Projecció interna i externa de les activitats GEP de l’alumnat en llengua anglesa:
penjar fotografies i murals, vídeos al classroom, articles a la revista del centre i de
l’ajuntament, etc.
5. Concurs NOM i LOGO del projecte GEP.
PLANIFICACIÓ HORÀRIA GEP SECUNDÀRIA (ESO)
1r 2n 3r 4t
Número de línies 2 2 2 (tres grups al
centre)
Número d’alumnes
implicats:
Grups:
Matèria:
Hores setmanals:
50
1r A i 1r B
Naturals
1
50
2nA i 2n B
Física i Química
1
61
3r A, 3r B i 3r C
Física i Química;
Biologia i
Geologia
1
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
50
4.4 Activitats lingüístiques competencials
Els alumnes de 1r d’ESO participen en el projecte “Terror a la xarxa” organitzat pel
Centre de Recursos Pedagògics de l’Anoia. L’objectiu és el de promoure el gust per la
lectura entre els alumnes a partir de novel·les que tracten temes d’actualitat a més de
fomentar el treball en equip. Aquest projecte compta amb diferents activitats com el
Kahoot (joc de preguntes online) preparat pel CRP i un club de lectura guiat
Els alumnes de 2n d’ESO escriuen, il·lustren i representen un conte creat per ells
mateixos en grups cooperatius. Aquesta és una activitat SCAP que ja fa cinc cursos
que es porta a terme. Aquesta activitat té diferents objectius, a part de fomentar el
treball en equip: el de fer conscients els nostres alumnes de la creació literària i
artística i el de treballar l’expressió oral, tenint en compte la dicció, en llengua
catalana. La projecció de l’activitat és la narració i/o representació del seu propi conte a
l’escola Les Flandes a nens d’educació infantil.
A 3r d’ESO es duu a terme la representació d’una obra de teatre. Aquesta activitat té
molts beneficis lingüístics i cooperatius. Treballen en equips i s’encarreguen de fer els
decorats, les entrades, els cartells i espots publicitaris a més de memoritzar els papers
i portar-los a escena amb dicció i representació. La projecció de tot el treball és la
representació de l’obra davant d’un públic.
A més de treballar la literatura, es treballa la llengua catalana, la llengua castellana i la
llengua anglesa des de diferents punts i els alumnes prenen consciència del seu nivell
d’expressió i aprenen de l’error propi i aliè.
També es porta a terme el projecte Lletra a lletra que cada any tracta diferents temes i
que és una iniciativa de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament de Piera. Aquest
projecte vol contribuir a la millora de l'èxit escolar i del rendiment educatiu a través
d'accions que promoguin i acompanyin els processos d'aprenentatge. L’objectiu és el
d’acostar la literatura als alumnes donant un enfocament creatiu.
D’altra banda, els alumnes de 4t elaboren un booktràiler. Una activitat molt significativa
ja que ells mateixos són els protagonistes de la novel·la. Els objectius són potenciar el
gust per la lectura, millorar l’expressió oral i fer ús de les noves tecnologies per a
realitzar un treball de llengua.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
51
4.5 Alumnes amb necessitats educatives especials
L’atenció a la diversitat de necessitats educatives que presenten els alumnes i
l’assoliment per part de tot l’alumnat de les competències que li permetin el seu
desenvolupament personal i escolar, és un principi comú a tots els cicles i etapes de
l’educació obligatòria. El professorat ha d’organitzar l’activitat docent tenint en compte
les característiques del seu alumnat i la diversitat de necessitats i ritmes
d’aprenentatge.
Els alumnes amb NEE s’atenen des de diferents flancs. A aquests alumnes se’ls fa un
PI adequat a les exigències del seu aprenentatge. S’adapten les matèries de llengües
a les seves necessitats sense perdre de vista que al final de l’etapa de l’ESO seran
competents lingüísticament.
4.6 Alumnes nouvinguts (pla d’acollida)
El centre rep pocs alumnes nouvinguts. És per aquest motiu que no disposa d’una Aula
d’Acollida. Aquest curs només hem tingut una alumna a qui li costen molt les llengües
llatines donat que quan va arribar al centre no coneixia ni la llengua castellana ni la
catalana.
Quan arriben alumnes que desconeixen les llengües oficials de l’Estat reben una
atenció especialitzada per tal d’atendre les seves necessitats. Se’ls fa un PIM amb el
qual se’ls s’adapten les matèries a un nivell molt inicial i a mesura que va promocionant
es va augmentant.
Estratègies metodològiques:
Creació i adaptació de materials específics
Elaboració/adaptació de material curricular per a l’aprenentatge de la llengua
oral, de la lectura i l’escriptura: utilització de diccionaris i vocabularis amb
imatges... .
Utilització de materials específics sobre l’educació en el respecte a les altres
cultures per a treballar a tutoria i en altres àrees.
Utilització de les tecnologies informàtiques i de la comunicació per a
proporcionar suport específic a aquest alumnat i a les seves famílies.
Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Salvador Claramunt
52
Adaptació/elaboració de material per tal de facilitar l’aprenentatge de les
llengües a l’alumnat nouvingut.
Treure, algunes hores, l’alumne de l’aula i treballar la llengua escrita i oral de manera
individual i personalitzada. L’objectiu primordial és fer autònoms alumnes que no ho
poden ser per una qüestió d’idioma.
5. RECURSOS I ACCIONS COMPLEMENTARIS
5.1 Recursos complementaris.
Des del curs 2018-19 i dins del programa GEP el centre compta amb una auxiliar de
conversa (nativa) en llengua anglesa. Té assignades hores a tots els grups del centre i
segueix les indicacions de la coordinadora de l’àmbit de llengües.
5.2 Accions complementàries.
El nostre centre participa activament en el Pla d’Entorn Educatiu de la vila de Piera
(PEEP).