Projecte educatiu de centre

Monografies didàctiques

Continguts: Carlos Marchena

Disseny: Direcció d’art: Javier Serrano. Coberta: Patricia Gómez Serrano. Interiors: Marta Gómez Peso.

Assessorament lingüístic: Àngels Romero

Les nostres publicacions mantenen el rigor en l’ús i en la selecció dels continguts, en les imatges i en el llenguatge, per a complir la no-discriminació per raó de gènere, cultura o opinió.

© GRUP ANAYA, S.A., 2015Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la Llei, que establix penes de presó i/o multes, a més de les corresponents indemnitzacions per danys i perjuís, per als qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada a través de qualsevol medi, sense la preceptiva autorització.

Índex de continguts0. Introducció .................................................................................................... 4

1. Línies generals d’actuació pedagògica ...................................................... 6

•Introduccióijustificació

•Àmbitconvivencional

•Àmbitpedagògic

•Àmbitd’organitzacióidegestió

2. Continguts curriculars ................................................................................. 13

•Adequaciódelsobjectiusgeneralsalcontextsocioeconòmici cultural del centre i a les característiques de l’alumnat

•Metodologiadidàctica.Orientacionsgenerals

•Criterisperal’elaboraciódelesprogramacionsdidàctiquesdelsdepartaments

•Orientacionsperaintegrarelscontingutsdel’educacióenvalors

•Criterisperadeterminarl’ofertadematèriesoptativesdelcentre

•Criterisperal’elaboraciódelaprogramaciódelesactivitatscomplementàries i extraescolars

•Criteris,estratègiesiprocedimentsperal’avaluacióenels aprenentatges i la promoció/titulació de l’alumnat

•Criterisiprocedimentsgeneralsprevistosperal’atenció a la diversitat

•Elplad’orientacióiacciótutorial

•Pladeconvivència

•Pladeformaciódelprofessorat

•Mecanismed’avaluaciódelprojectecurricular,delprocés d’ensenyament i de la mateixa pràctica docent

4

NOTA EXPLICATIVA

La present proposta de Projecte educatiu es dirigix preferentment a centresqueimpartixenl’EducacióSecundàriaObligatòria.Sobreaixò,i conforme a l’expressat, hem de precisar:

En tractar-se d’una proposta de caràcter genèric requerix l’ajustament oportú als contextos específics on es desenvolupen els processos educatius. En conseqüència, el lector podrà apreciar que determinats epígrafsdel’esmentatProjecteeducatiuapareixenreflectitsperònodesenvolupats, en coherència amb la necessària tasca d’elaboració col·lectiva que aquest Projecte tanca. Igualment es pot observar l’ab-sènciadelsmarcsnormatiuspropisdelesdiferentscomunitatsautò-nomes, en sintonia amb el que s’ha assenyalat abans.

Els apartats que inclou aquest Projecte educatiu són:

• Líniesgeneralsd’actuaciópedagògica.

• Continguts curriculars:

− Pla d’atenció a la diversitat.

− Pla d’orientació i acció tutorial i pla de convivència.

− Pla de formació del professorat.

− Avaluació interna.

− Objectiusperalamilloradelrendimentescolar.

− Distribució del temps escolar.

El lector podrà comprovar que els aspectes curriculars, relatius a les programacions didàctiques en els seus diferents nivells de concreció, no es contemplen principalment per l’àmplia experiència que el pro-fessorat atresora en aquesta tasca bàsica del seu desenvolupament professional i les propostes de programacions incloses en els projec-tes editorials.

En relació amb els diferents apartats que configuren el Projecte edu-catiu, es pot destacar l’èmfasi posat en determinades dimensions del seu desenvolupament. De tal forma s’observa com els criteris d’avalu-ació, promoció i titulació de l’alumnat, dins dels aspectes curriculars, i el Pla de convivència tenen una extensió més gran. Aquestes dimen-sions constituïxen, sens dubte, aspectes d’interés especial per al pro-fessorat per la seua complexitat i novetat respectivament.

5

Projecte educatiu

1 Línies generals d’actuació pedagògica

1.1. Introducció i justificació

Leslíniesgeneralsd’actuaciópedagògicapodendefinir-secomelmarc referencial d’objectius, les metes que un centre pretén assolir, la consecució de les quals es proposa al llarg de la vigència del seu Projecte educatiu. Es tracta de concretar i prioritzar els principis, els valors i les normes legitimades per l’ordenació legal vigent, dotant d’identitat i estil propi a cada centre.

Les fonts que han d’inspirar la seua elaboració són dues essencialment:

1 L’àmbit normatiu. Aquestes línies hauran de ser conformes a l’or-denaciólegalvigent;peraixòlaConstitucióespanyolade1978il’estatutd’autonomiadelesdiferentscomunitatsautònomes,constituïxen els referents més generals que inspiren la seua ela-boració. Així mateix, una dimensió educativa dels models de persona i societat reflectits en els corresponents desenvolupa-mentslegislatiusdelaLOMCELleiOrgànica8/2013,de9dede-sembre per a la millora de la qualitat educativa, així com als dife-rents decrets, ordres i instruccions que en la nostra comunitat complementen les aportacions legislatives genèriques i que és precís tindre en compte.

2 Elcontexteducatiu.Elmedisocial,econòmicicultural,elperfilde l’alumnat i les mateixes característiques internes del centre fan que aquest prioritze les seues línies d’actuació i les adeqüe a les necessitats, problemàtiques i interessos més significatius de la comunitat escolar, així com als recursos humans, materi-als i organitzatius disponibles.

Per tant, els objectius que es perseguixen en aquest apartat són:

− Concretar i prioritzar el que recull la legislació vigent per a con-textualitzar-ho al nostre entorn educatiu.

− Definir les metes que el nostre centre perseguix d’acord amb les seues senyes d’identitat i el model de persona que prete-nem formar.

6

− Adquirir el compromís de tota la comunitat educativa que aquests objectius impregnen tota l’activitat del centre, des del més general al més concret, des del projecte curricular o el Reglament d’organització i funcionament (Reglament de règim interior) fins a les programacions didàctiques o la presa de de-cisions de l’esdevenir quotidià.

Els avantatges del fet que un centre formule aquestes línies d’actuació són, entre d’altres:

− La possibilitat de fer específiques les seues senyes d’identitat, d’acordambelsprincipisdel’autonomiapedagògicaiorganit-zativa.

− La possibilitat de determinar els valors que assumix com a ori-entació del tipus d’educació que pretén impartir; la possibilitat que sorgix com a resultat de la reflexió, el diàleg i el consens de tots els membres de la comunitat educativa.

− Donar resposta, de manera global i realista, a les necessitats del centre, ja que es basa en una anàlisi del context socioedu-catiu,econòmicicultural,ienelsrecursoshumans,materialsaixí com el seu funcionament.

− Dotar de més sentit l’activitat docent, ja que pretenen ser un punt de trobada i coordinació d’aquesta.

− Dotar de coherència tot el Projecte educatiu de centre.

− Permetre l’autoavaluació interna del centre, ja que constituïxen un referent entre el que es fa i el que es pretén fer.

Per fer-ho més clar, dividirem les nostres línies d’actuació en tres àm-bits:convivencial,pedagògicid’organitzacióidegestió.

1.2. Àmbit convivencial

1 Afavorir la participació de tots els sectors (alumnat, professo-rat, famílies i institucions) de la nostra comunitat per a propiciar el compromís i la cooperació en la tasca educativa, des dels pressupostos del diàleg, el respecte, l’acceptació i l’estima mú-tua.

7

Projecte educatiu

Entenem que aquesta finalitat és prioritària i el reflex fidel d’unasocietatdemocràticaiplural,però,amés,estemconven-çuts que l’educació és tasca de tots, i tots s’hi han d’implicar assumint cada un el seu paper i treballant pel bé comú del cen-tre, per tal d’assolir cada vegada resultats millors no només en els passos finals (avaluacions), sinó al llarg de tot el procés (l’es-devenir diari del treball conjunt).

2 Fomentar en l’alumnat les actituds de respecte i tolerància sempre en el context de les pràctiques democràtiques, propi-ciant l’adquisició d’hàbits basats en el respecte a la dignitat de les persones, la pluralitat i l’ús adequat de les coses. Així ma-teix, es fomentarà el rebuig de qualsevol acte d’agressivitat i discriminació(actitudsmasclistes,xenòfobesoqualsevolaltraque supose una violació dels drets fonamentals de les perso-nes), i s’educarà/ racionalitzarà la competitivitat en un marc de solidaritat i cooperació, treballant els conflictes i fomentant el diàleg.

3 Desenvolupar en tots els sectors de la comunitat educativa ac-tituds concretes de solidaritat cap a les persones desfavorides socioeconòmicamenticulturalment.Enespecial,esdesenvo-luparan actuacions dirigides l’alumnat amb necessitats especí-fiques de suport educatiu.

4 Afavorir en els estudiants actituds de respecte, cura i manteni-ment del centre, corresponsabilitzant-se d’aquest i valorant-lo comaunacosapròpia.

5 Fomentarl’oberturaperalaintegracióenl’entornméspròximdel centre, i afavorir l’acostament i intercanvi amb altres po-bles, propiciant la solidaritat.

1.3. Àmbit pedagògic

1 És objectiu primordial del nostre centre que cada alumne i alumna, en finalitzar l’etapa, haja assolit un desenvolupament harmònicicompetencialdelesseuesdimensionsfísica,intel-lectual, afectiva, ètica i social, partint del seu coneixement inici-al i valorant, en tots els casos, l’esforç personal i el treball de-senvolupat

8

Per a la consecució d’aquest objectiu:

a) Es realitzarà una avaluació inicial de l’alumnat, a comença-ments de l’etapa, per tal de determinar el punt de partida.

b) Els equips educatius es reuniran amb la periodicitat necessà-ria per a avaluar els pressupostos de partida i la consecució dels objectius.

c) Al llarg de tota l’etapa es procedirà a una avaluació sistemàti-ca, contínua i rigorosa de l’alumnat, per tal de determinar els progressos que va fent i l’adquisició de les competències clau. L’esforç de l’alumnat, i no només la valoració estricta de l’adquisiciódeconeixementsteòrics,seràsempreunreferenten la consecució de les metes previstes.

d) S’adaptarà el currículum quan ho estimen necessari els equips educatius.

2 L’objectiu anterior ens conduïx a un altre: impulsar el treball en equip del professorat i de l’alumnat com a manera de compar-tir, enriquir-se personalment i prendre decisions conjuntes.

Peraaixò,enl’àmbitdelprofessorat,espotenciaràlapresadedeci-sionsconjuntesenl’equiptècnicdecoordinaciópedagògica,enelclaustre, en les reunions d’equips educatius..., evitant en tots els ca-sos la reunió inútil i procurant mitjançant l’exercici de la paraula, arri-bar a actituds de consens realment assumides i madurades. S’afavorirà també la formació en el centre del professorat, analitzant focus d’interés comú.

Pel que fa a l’alumnat, el professorat fomentarà el treball en equip, l’ajuda al company més necessitat i la fluïdesa de la informació. A més, es potenciarà la figura del delegat o delegada com a líder del grupiesrealitzaranreunionsperiòdiquesdelajuntadedelegats,quehauràdeserunòrganimportantenlapresadedecisionsdel’alumnat. S’impulsarà, així mateix, el paper dels representants d’aquests en el Consell escolar.

3 Desenvolupar una educació per a la igualtat d’oportunitats personals, escolars i professionals, sense cap discriminació de tipusideològic,religiós,socialoracial,fomentantatotahoravalors coeducatius i tolerants.

9

Projecte educatiu

Aquesta finalitat està estrictament lligada a les de l’àmbit convivencial.

Cada professor i professora vetlarà perquè a la seua aula es complis-quen i fomenten aquestes pràctiques, que, a més, seran potenciades en la tutoria individual i personal, i tindran un caràcter preferent en els plans d’orientació i acció tutorial del centre.

Totelprofessorathauràdereprovarlesactitudsdiscriminatòriescri-dant l’atenció de l’alumnat i exigint a més un llenguatge i uns models adequats, sense matisos sexistes, adaptat a les diferents situacions de comunicació. Els continguts de l’educació en valors hauran d’inte-grar-se a les àrees i les matèries del currículum.

4 Propiciar i possibilitar l’atenció deguda a tot l’alumnat amb ne-cessitats educatives específiques, donant suport i estimulant el seu procés de desenvolupament i socialització, per a afavo-rir-ne la integració plena en un clima de respecte a les diferèn-cies individuals.

5 Fomentar un ensenyament actiu, creatiu i motivador, inserit en el context sociocultural de l’alumnat, que busque la seua capa-citat crítica i que es base en el seu desenvolupament de l’alum-nat com a individu, potenciant l’autoestima i la seguretat en si mateix per a afrontar les situacions problemàtiques.

Perquèaçòsigaaixíesduranatermelesactuacionssegüents:

a) Oferimentd’estratègiessobrehàbitsitècniquesd’estudiidetreball intel·lectual per a contribuir al desenvolupament inte-gral de l’alumnat.

b) Assumpció de la tasca de l’orientació personal i escolar de l’alumnat com a part de la funció docent. Interioritzar el nou paper de l’ensenyant com a professor-orientador-moderador. Atendre especialment els aprenentatges relacionats amb la vi-da activa i la participació en la societat com adults responsa-bles.

c) Impulsar l’acció tutorial individual i de grup com a instrument essencial per a dur a terme l’orientació educativa i professio-nal, així com les adaptacions i diversificacions curriculars que foren necessàries per a atendre la diversitat de l’alumnat.

10

d) Potenciar les activitats culturals i interdisciplinàries, així com tots aquells temes d’actualitat científica i social.

e) Seleccionar continguts curriculars que siguen interessants i fun-cionals per a l’alumnat.

f) Potenciar l’obertura del centre a la localitat.

g) Potenciar els aprenentatges significatius, que partixen de les ideesprèviesdel’alumnat,inod’allòrepetitiuimecànic.

h) Fer de l’avaluació, tant per part del professorat com de l’alum-nat, un vertader instrument d’anàlisi de tot el procés educatiu en general i de cada alumne i alumna en particular i, al seu torn, fer d’aquesta avaluació un element de motivació i autoes-tima.

i) Educar en la cultura del lleure.

j) Plantejar activitats complementàries i extraescolars que com-pleten la formació integral de l’alumnat, fent participar els pa-res, les mares i l’alumnat en la seua planificació i el seu desen-volupament.

6 Integrar curricularment materials i activitats que aborden la cul-turapròpiadelacomunitatautònoma,elconeixementdelseupatrimonihistòriciartístic,delseuespaigeogràficidelsrecur-sos i patrimoni ambientals, per tal de fomentar la seua conser-vació i el seu desenvolupament.

7 Es tracta d’aconseguir de l’alumnat un increment de la seua capacitat d’anàlisi, de síntesi, d’integració i de valoració de l’entorn, aprofundint en la realitat de la seua comunitat.

8 Potenciar els objectius i els continguts referents al desenvolu-pament de la capacitat d’expressió i compressió oral i escrita, i a la construcció d’una identitat personal i una autoestima posi-tiva.

9 Adoptar una actitud oberta davant de noves tècniques peda-gògiques.

10 Promoure en l’alumnat una actitud de responsabilitat, serietat, constància i eficàcia en el treball, així com un interés per ampli-ar coneixements.

11

Projecte educatiu

Es pretén què, orientat pel professorat, l’estudiant descobrisca per si mateix la satisfacció i la plenitud que provoca el saber comprensiu en qualsevol àmbit o àrea d’estudi, i que sàpia inserir-se en la societat amb esperit crític. També es tracta que assumisca com és d’important que l’assistència a classe, la constància en el treball i, en definitiva, l’esforç personal i el comportament correcte i disciplinat per a aconse-guir unes metes més altes i acords amb les exigències actuals de la societat.

1.4. Àmbit organitzatiu i de gestió

1 Conseqüència de les finalitats de l’àmbit convivencial serà l’im-plicació de tots els sectors de la comunitat educativa en la reivin-dicació d’un centre de qualitat, apte per al bon desenvolupa-ment de l’activitat escolar, així com el manteniment, la conservació i la millora del que en l’actualitat disposem.

2 Entenem que els mitjans no constituïxen per si mateixos un in-dicadordecisiuenlaqualitatdelproducteacabat,peròsíquecondicionen en part l’esforç realitzat; d’ací la nostra reivindica-ció d’un centre conforme amb les necessitats educatives i con-vivencials de la societat actual, dotat amb els recursos humans i materials necessaris per a aconseguir les respostes que els professionals de l’educació, juntament amb les famílies, dema-nem.

3 Potenciar l’autonomia organitzativa del nostre centre per a fa-cilitar-ne la gestió i el funcionament, per tal d’aconseguir, entre altres, aquests objectius:

a) Gestionar, de manera adequada i eficaç, tots els mitjans hu-mansielsrecursosmaterialsieconòmicsdelcentre.

b) Aconseguir que tot el personal docent i no docent se senta necessari i satisfet en el desenvolupament del seu treball.

c) Informatitzar el centre com un recurs de qualitat.

d) Millorar les instal·lacions, renovar el mobiliari, el material di-dàctic i el material informàtic.

e) Mantindre i millorar les zones exteriors, patis, pistes i voltants existents, procurant la col·laboració d’altres institucions de la zona.

12

4 Potenciar una connexió més gran amb les famílies de l’alum-nat, de manera que s’afavorisca un intercanvi d’informació so-bre aquest, garantint la coordinació entre els diferents com-ponents que integren la comunitat educativa.

5 Aconseguirquetantelsòrgansdegoverncomelsòrgansdecoordinació didàctica treballen de forma coordinada en la planificació i el desenvolupament d’un Projecte educatiu de centre realista i eficaç, des de la cultura del treball en equip.

6 Potenciar l’associació de mares i pares, i la dels mateixos alumnes com a mitjà per a canalitzar les inquietuds i proble-mes dels esmentats sectors de la comunitat educativa.

7 Millorar els cursos d’informació per tal que aquesta fluïsca de forma correcta entre els diversos sectors educatius: agenda escolar, pàgina web, taulers d’anuncis, reunions individuals i grupals...

8 Col·laborar i demanar la col·laboració de les institucions de l’entorn, per tal de millorar la qualitat de l’ensenyament. Es tractaqueelcentres’integredelaformamésòptimapossi-ble dins del seu entorn, intercanviant col·laboració amb insti-tucions públiques i privades de la zona.

9 Conéixer i fer complir el pla de convivència com a document que recull totes les decisions preses per la comunitat educati-va.

10 Facilitar i dinamitzar el perfeccionament dels professionals de l’educació que integren el centre.

11 Promoure en el centre l’avaluació de tots els processos d’en-senyament-aprenentatgeidetoteslesrelacions,òrgansifun-cions del mateix, per tal de procurar la millora dels processos, així com dels resultats.

12 Elaborar procediments d’avaluació mesurables i adequats a la realitat del nostre centre i romandre atents i amb ànim de mi-llorar aquells aspectes que no funcionen adequadament.

13

Projecte educatiu

2 Continguts curriculars

2.1. Adequació dels objectius generals al context socioeconòmic i cultural del centre i a les característiques de l’alumnat

2.1.1. Introducció

En tot Projecte educatiu han d’aparéixer els apartats següents:

1.- Tipus de centre:

a) Ressenyahistòricabreu

b) Ubicació

.Entornsocioeconòmic

. Entorn cultural

c) Activitats extraescolars

2.- Característiques de l’alumnat:

a) Nombre d’estudiants

b) Distribució

c) Procedència

d) Dades acadèmiques

e) Quant als valors i aficions dels nostres alumnes

f) Dades familiars

g) Atenció a la diversitat

3.- Característiques del professorat:

a) Nombre i característiques

b) Distribució en el centre

4.- Personal no docent

5.- L’associació de mares i pares d’alumnes

14

2.1.2. Objectius de l’etapa

L’EducacióSecundàriaObligatòria,prenentcomareferènciaelReialDecret1631/2006,de29dedesembre,pelquals’establixenelsen-senyaments mínims corresponents a l’Educació Secundària Obligatòria,contribuiràadesenvoluparenelnostrealumnatuncon-junt de capacitats que els permeten aconseguir una sèrie d’objectius que a continuació exposem:

a) Assumir responsablement els seus deures, conéixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exerci-tar-se en el diàleg consolidant els drets humans com valors comuns d’una societat, plural i preparar-se per a l’exercici d’una ciutadania democràtica.

b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, d’estudi i de treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre aquests. Rebutjar els estereotips que supo-sen discriminació entre homes i dones.

d) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació, per a, amb sentit crític, adquirir nous coneixe-ments. Assolir una preparació bàsica en el camp de les tecno-logies, especialment les de la informació i la comunicació.

f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en diferents disciplines, així com conéixer i apli-car els mètodes per a identificar els problemes en els diver-sos camps del coneixement i de l’experiència.

g) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si ma-teix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre deci-sions i assumir responsabilitats.

15

Projecte educatiu

h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en valencià i en castellà textos i missatges complexos, i inici-ar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

j) Conéixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i lahistòriapròpiesidelsaltres,aixícomelpatrimoniartístic i cultural.

k) Conéixer i acceptar el funcionament del mateix cos i el dels al-tres, respectar les diferències, reforçar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l’educació física i la pràctica de l’esport per a afavorir el desenvolupament personal i social. Conéixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seua di-versitat. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient, con-tribuint a la seua conservació i millora.

l) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.

2.1.3. Competències clau

Podem definir les competències clau com la forma en què qualsevol persona utilitza els seus recursos personals (habilitats, actituds, co-neixements i experiències) per a actuar de manera activa i respon-sable en la construcció del seu projecte de vida tant personal com social.

Aquestes competències s’obtenen a través del currículum al llarg de l’educacióobligatòriaiimpliquenl’assolimentd’unarealitzacióper-sonal, l’exercici de la ciutadania activa, la incorporació a la vida adul-tademanerasatisfactòriailacapacitatdedesenvoluparunapre-nentatge permanent al llarg de tota la vida.

L’adquisició dels objectius anteriors, a través del procés d’ensenya-ment-aprenentatgealllargdel’EducacióSecundàriaObligatòria,implicarà l’adquisició de les competències clau que exposem a con-tinuació:

16

• Comunicació lingüística.

• Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

• Competència digital.

• Aprendre a aprendre.

• Competències socials i cíviques.

• Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

• Consciència i expressions culturals.

L’adquisició dels objectius educatius, com a conseqüència de les es-mentades competències a través de les àrees i matèries del currí-culum, possibilitarà que el nostre alumnat obtinga prou maduresa per a afrontar amb èxit la vida adulta i incorporar-se tant al món laboral com als estudis superiors. Hem de fer constar que cada àrea curricular contribuïx al desenvolupament de diferents competències i, al seu torn, cada una s’assolirà com a conseqüència del treball desenvolupat en diverses àrees o matèries. Aquest treball haurà de ser complemen-tat amb diferents mesures organitzatives i funcionals imprescindibles al nostre centre.

2.2. Metodologia didàctica. Orientacions generals

La metodologia educativa constituïx el conjunt de decisions i actuaci-ons que organitzen l’acció didàctica a l’aula, establint el paper exercit pels professors i professores, així com l’alumnat, en la utilització de mitjans i recursos didàctics, els tipus d’activitats a desenvolupar, l’or-ganització espaciotemporal necessària, els tipus d’agrupament...

Aquesta definició comporta la possibilitat de desenvolupar diverses metodologies a fi d’aconseguir les mateixes finalitats i objectius educatius.Noobstantaixò,aquestadiversitatmetodològicanoésil·limitada, sinó que hi ha aspectes comuns que permeten apuntar alguns criteris orientadors a l’hora de prendre decisions en la pràcti-ca docent.

Qualsevol metodologia aplicable a l’aula ha de comptar amb una fo-namentació teòricaenelcontextdelsprocessosd’ensenyament i aprenentatge. Una vegada definits els objectius que desitgem assolir

17

Projecte educatiu

i tenint en compte els mitjans i recursos disponibles, és necessari re-flexionar sobre com aprenen els estudiants per a decidir com els hemd’ensenyar.Huidia,lesteoriespsicopedagògiquesmésaccep-tades assenyalen l’aprenentatge com un procés social i personal, en el qual cada individu constituïx activament els seus propis esquemes conceptuals, procedimentals i actitudinals en relacionar-se amb les persones i la cultura en la qual viu. Com a conseqüència, la dimensió comunicativa a l’aula no només en els aspectes informatius, sinó també en els socioafectius, cobra una importància fonamental en tot el procés educatiu.

Pertotaixò,semblaconvenientlaformulaciód’unsprincipismeto-dològicsgenerals,quepodenserassumitspertotselsmembresdelclaustre, sense perjudici de les actuacions que específicament pu-guen desenvolupar-se en cada una de les corresponents àrees o ma-tèries de coneixement:

− Qualsevol metodologia desenvolupada, haurà de ser activa i participativa, en tant que l’estudiant ha de ser protagonista i subjectedelseupropiaprenentatge.Açòsuposaadequarelsprocessos d’ensenyament i les activitats proposades pel do-cent al procés d’aprenentatge dels estudiants, sent aquests el punt de referència per a la presa de decisions respecte de l’acciómetodològica.

− Aquest ensenyament centrat en els alumnes haurà de consi-derar en cada moment les seues idees i concepcions prèvies, amb les quals s’enfronten a un nou coneixement o problema de la realitat. Només d’aquesta forma podran establir relaci-ons significatives entre els coneixements i les experiències que ja posseïxen i la nova informació a què accedixen, afavo-rint la seua implicació en els processos d’ensenyament i apre-nentatge a través de l’elaboració, la consolidació i la madura-ció de posicionaments i conclusions personals sobre els continguts treballats.

− La metodologia seguida haurà de completar l’atenció perso-nalitzada de l’alumnat, responent a la diversitat dels mateixos en relació amb les seues característiques individuals, nivells inicials,ritmesd’aprenentatge...Aixòpodràrealitzar-segràci-es al coneixement dels seus nivells de partida i a través de la proposta d’activitats bàsiques i d’ampliació o de reforç, esta-

18

blint diferents formes d’agrupament a l’aula que permeten el desenvolupament de les competències clau.

− L’acció didàctica haurà d’ajustar els nivells de formulació del coneixement al moment, a l’etapa i al context corresponent, evitant caure en un aprenentatge superficial, i probablement inútil, dels coneixements i procediments científics. Es busca-rà, per tant, que els continguts i les activitats proposades si-guenlògiquesipsicològicamentsignificatiusperalsestudi-ants, mentre se centren sobre problemes relacionats amb els objectes d’estudi i amb la seua vida diària, afavorint la creació d’actituds i motivacions positives vinculades al ma-teix procés d’aprenentatge.

− La metodologia proposada haurà de contemplar la diversifi-cació en la utilització de les tècniques, els mitjans i els recur-sosdidàctics,posantsempreaçòalserveidelsobjectiusicontinguts educatius, i provant de donar respostes reals al conjunt d’estudiants que constituïxen el grup classe.

− El treball individual, el treball en xicotet o en gran grup, el quadern d’activitats, l’agenda escolar, el foment de la lectu-ra a través de la utilització de biblioteca d’aula, o del centre i la incorporació dels mitjans audiovisuals i informàtics, la re-alització de conferències, debats i col·loquis, l’ús d’una se-gona llengua etc., poden convertir-se en instruments confi-guradors del pensament plasmat a la pràctica educativa, on s’usen diverses fonts d’informació existents en la nostra so-cietat que contribuïsquen a la formació integral del nostre alumnat.

− L’objectiu fonamental del procés d’ensenyament-aprenen-tatge serà aconseguir els objectius plantejats en el Projecte educatiu, i per tant, assolir al final de l’etapa el desenvolu-pament integral del nostre alumnat i l’adquisició de les com-petències clau necessàries per a formar part de la societat actual com individus madurs, responsables i amb la formació adequada per a decidir sobre el seu futur immediat.

− El treball en equip del professorat a través dels respectius departaments i sobretot dels equips docents, servirà per a

19

Projecte educatiu

coordinar l’esmentat treball, per a obtindre informació de l’alumnat i per a donar un enfocament multidisciplinari al procés educatiu. La coordinació i el seguiment del tutor/a i la supervisió del departament d’orientació als enfocaments psicopedagògicsid’atencióaladiversitatdetotl’alumnat,és fonamental i garantirà l’èxit de les actuacions.

− D’igual forma, la col·laboració i la participació de les famílies en el procés educatiu de l’alumnat és fonamental, servint el tutor/a de punt d’enllaç i pont entre les actuacions metodo-lògiques del professorat i les respostes de l’alumnat.D’aquesta manera es facilita que el procés educatiu es de-senvolupe amb normalitat i done respostes a les necessitats plantejades en l’alumnat.

− Les programacions de cada departament recolliran les estra-tègiesmetodològiquesfonamentalsperal’assolimentdelsobjectius plantejats en cada matèria i també per a l’adquisi-ció de les competències clau previstes en l’etapa. Entre aquestes estratègies es comptarà tant amb el treball indivi-dual, com amb el treball en grup, provant d’aconseguir en la mesura possible, l’enfocament multidisciplinari dels temes estudiats.

2.3. Criteris per a l’elaboració de les programacions didàctiques dels departaments

Cada departament didàctic elabora la seua programació didàctica seguint els criteris recollits en la normativa corresponent on s’esta-blixen els ensenyaments corresponents a l’Educació Secundària Obligatòria.D’acordambaquestmarclegal,toteslesprogramaci-ons que s’adjunten en annex a part, recullen una estructura sem-blant segons els aspectes següents:

− Objectiusicontingutsperacadaundelscursosquecompo-nen l’etapa.

20

− Incorporació dels continguts en l’educació en valors per a de-senvolupar curricularment en l’àmbit de coneixement propi de cada departament.

− Organitzacióiseqüenciaciódecontingutspercursos.

− Metodologia específica que s’emprarà.

− Criteris d’avaluació utilitzats, d’acord amb els de caràcter ge-neral recollits en el Projecte educatiu.

− Materials i recursos didàctics que s’usaran.

− Activitats complementàries i extraescolars proposades per ca-da departament, seguint les orientacions generals.

− Estratègies per a l’atenció a la diversitat en la seua parcel·la específica de coneixements.

− L’aplicació d’adaptacions curriculars per a l’alumnat que les ne-cessite i el seu seguiment.

− Seguiment i adequació de mesures concretes conforme als re-sultatsobtingutsenlesprovesdediagnòstic.

2.4. Orientacions per a integrar els continguts de l’educació en valors

L’educació en valors està constituïda per una sèrie de continguts curriculars bàsics que impliquen el domini d’una sèrie de conceptes, procediments i actituds, principis i normes, i no és un afegit al currí-culum o una part exterior o complementària d’aquest.

Podem dir que aquests continguts comuns a totes les àrees i matèries constituïxen mecanismes per a reconceptualitzar el coneixement «vul-gar», perqueè ajuden a connectar la realitat social i els interessos per-sonals amb els problemes que actualment afligixen la humanitat; ja que gran part d’aquests continguts connecten amb aprenentatges in-formals obtinguts de forma difusa en el context social en el qual viu l’alumnat.

21

Projecte educatiu

Entre les seues característiques podem assenyalar:

− Representen situacions problemàtiques que es produïxen ac-tualment al si de la nostra societat, per la qual cosa són signifi-cativesipròximesalesvivènciesquel’alumnatpercepenlaseua vida diària i de les quals és cada vegada més conscient.

− Ajuden a trencar el divorci entre el coneixement escolar i el co-neixement «vulgar», és a dir, permeten l’acostament entre els continguts de les àrees/matèries i el que l’alumnat percep i ad-quirix a través de la seua experiència diària.

− Contribuïxen al desenvolupament personal i social de l’alum-nat.

− Advoquen per una societat basada en la pau, la igualtat de drets, de deures i d’oportunitats, el respecte i la millora de l’en-torn ambiental, un mode de vida saludable, el desenvolupa-ment de l’afectivitat i la sexualitat....

A l’hora d’organitzar l’educació en valors en el nostre centre es tindran en compte els aspectes següents:

− L’educació en valors està representada per continguts que s’in-troduïxen en una organització curricular centrada en àrees dis-ciplinàries.

− No tenen una ubicació precisa ni en l’espai (en matèries espe-cífiques) ni en el temps (cursos determinats).

− Més que introduir continguts aïllats, proven d’actuar com a ei-xos organitzadors de continguts disciplinaris o impregnar les àrees curriculars amb aspectes de la vida social.

− La seua introducció dóna lloc a modificacions en l’organització escolar clàssica; bé en els continguts, en els horaris, en la parti-cipació de la comunitat educativa o en l’estructura comparti-mentada de les especialitats. Adopta el caràcter d’un model interdisciplinari.

− Sóntemàtiquesquemanquend’epistemologiapròpiaiesba-senfonamentalmentenelconeixementcientífic,filosòficimo-ral d’una determinada cultura.

Per al desenvolupament d’aquests continguts, i tenint en compte les matisacions anteriors i la possible desconnexió entre uns temes i d’al-tres, serà necessari agrupar els de la mateixa forma en un àmbit comú:

22

1 Temes relacionats amb la salut. Dins d’aquest grup es trobaria l’Educació per a la Salut, l’objectiu de la qual seria millorar la comprensió dels problemes relacionats amb la prevenció i la promoció de la salut.

2 Temes relacionats amb la societat. Inclou temes com els de co-educació, educació cívica, educació per a la convivència, per als drets humans i educació afectiva.

3 Temes relacionats amb el medi ambient. Referits a l’educació ambiental i a l’entorn social i natural.

A part d’aquests tres nuclis, hi ha altres temes que s’englobarien en els tres nuclis anteriors, per la qual cosa qualsevol tema que es tracte tindrà punts de coincidència possibles amb altres temes o nuclis, d’ací el sentit global a l’hora d’estudiar-los i desenvolupar-los.

Podem dir que hi ha múltiples maneres d’introduir els temes d’educa-ció en valors en el currículum escolar, que dependran del grau de complexitat. Així podem parlar de:

a) Transversalitat disciplinària, que consistix en el tractament es-pecífic que dóna cada àrea, en successius moments del curs acadèmic, a un o diversos temes transversals.

b) Transversalitat en l’espai, quan dues o més àrees es posen d’acordperadesenvoluparuntematransversaldesdel’òpticaparticular de cada àrea.

c) Transversalitat en el temps, motivada per l’ampliació del tracta-ment transversal més d’un curs acadèmic successiu.

d) Transversalitat curricular, consistent en el tractament curricular conjunt de les decisions anteriors, buscant la coherència inter-na del projecte durant una etapa.

e) Transversalitat ambiental, contempla decisions sobre l’organit-zació escolar, les relacions socials..., és a dir, un clima favorable al desenvolupament d’aquests temes.

A partir d’aquesta informació és necessari, a través dels departaments:

• Fixar els temes transversals que es tractaran en el curs i per tots els nivells de (1r a 4t).

• Fixar l’àmbit de transversalitat. Cada departament, o en col·labo-ració amb altres, aplica des de cada àrea els diferents temes sobre l’educació en valors.

23

Projecte educatiu

Amb totes aquestes decisions establides i consensuades per l’equip tècnicdecoordinaciópedagògica,escompletaràeltractamentdel’educació en valors al nostre centre, la qual cosa comportarà la mo-dificació de les nostres programacions didàctiques.

2.5. Criteris per a determinar l’oferta de matèries optatives del centre

L’EducacióSecundàriaObligatòriaresponalafinalitatd’oferirunaformacióbàsicacomuna,noselectivainodiscriminatòria,atotselsjoves fins als 16 anys d’edat. Per a assolir aquesta finalitat s’ha esta-blit un currículum únic i integrat, que ha d’actuar com a mecanisme compensador de les desigualtats originades per la diversitat de rit-mes d’aprenentatge, capacitats, interessos i motivacions de l’alum-nat. En aquest sentit, es concep l’optativitat com un espai curricu-lar adaptat a les necessitats, interessos i motivacions de l’alumnat, que dins del marc de mesures d’atenció a la diversitat complisca les funcions següents:

− Atendre les necessitats educatives de l’alumnat proporcio-nant una ajuda complementària a aquells estudiants que presenten dificultats d’aprenentatge motivades per la falta de domini de coneixements o habilitats instrumentals bàsi-ques, que no requerisquen per ser solucionades inicialment de les mesures de reforç educatiu i/o adaptació curricular.

− Donar resposta a interessos concrets dels estudiants que desitgen ampliar o aprofundir en continguts de determinats àmbits de coneixement, relacionats amb el currículum de l’etapa.

− Completar l’oferta educativa del centre i contribuir a com-pensar les carències culturals existents en l’entorn social o familiar de l’alumnat.

− Després d’aquesta introducció breu exposem els criteris que s’han de tindre en compte al centre en l’oferta d’optatives.

24

2.6. Criteris per a l’elaboració de la programació de les activitats complementàries i extraescolars

L’objectiu fonamental de les activitats complementàries i extraesco-lars, tal com disposa el marc normatiu, està dirigit fonamentalment a afavorir l’obertura del centre al seu entorn social i geogràfic, així com a procurar la formació integral de l’alumnat.

Aquests dos objectius s’integren en el Projecte educatiu del centre, s’hi articulen i contribuïxen al seu torn a la seua incardinació dins dels altres elements que els constituïxen, propiciant la convivència, la solidaritat i el creixement personal i cultural.

Les activitats s’organitzaran a través del Departament d’Activitats Complementàries i Extraescolars, la missió de les quals serà:

− Donar suport, mitjançant l’organització d’activitats extraesco-lars o complementàries, a la tasca de cadascun dels altres de-partaments.

− Ajudar a la cohesió i coordinació entre diferents departa-ments que tinguen àrees comunes, mitjançant l’organització d’activitats que les impliquen.

− Finalment, atendre l’educació en valors (convivència, pau, ecologia...) de l’alumnat, organitzant i promovent activitats que la fomenten, tant en la teoria com a la pràctica.

Els aspectes referits al desenvolupament i al funcionament d’aques-tes activitats i a la implicació d’un responsable, elegit per membres del claustre, estan recollides en el Reglament d’organització i funcio-nament del centre que constituïx la base legal que fonamenta la nostra actuació i la filosofia que defensa la necessitat d’aquestes per aldesenvolupamentòptimdelcurrículumestablit.Cadacursesco-lar, els diferents departaments formularan la proposta per a organit-zar el conjunt d’activitats que cal desenvolupar i que possibiliten una informació i formació adequada per al desenvolupament de la per-sonalitat integral dels estudiants, així com per a l’enriquiment de la convivència i de la cultura de pau del nostre alumnat, igual com el respecte a les diferències de raça, gènere i religió.

25

Projecte educatiu

2.7. Criteris, estratègies i procediments per a l’avaluació dels aprenentatges i la promoció / titulació de l’alumnat

2.7.1. Marc Normatiu per a l’avaluació, la promoció i la titulació en ESO

− LleiOrgànica2/2006,de3demaig,d’Educació.

− ReialDecret1631/2006,de29dedesembre,pelquals’establi-xen els ensenyaments mínims corresponents a l’Educació SecundàriaObligatòria.

2.7.2. Criteris Generals per a l’Avaluació en ESO

De conformitat amb el que disposa la normativa que establix l’orde-nació dels ensenyaments corresponents a l’Educació Secundària Obligatòria, l’avaluaciódelprocésd’aprenentatgede l’alumnatd’aquesta etapa educativa serà contínua i diferenciada, segons les di-verses matèries del currículum, i tindrà en compte els distints elements que el constituïxen.

L’avaluació serà contínua en tant que provarà de detectar, dins del procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat, les dificultats que es produïsquen, les seues causes, i adoptar en conseqüència les me-sures reeducativas necessàries. Serà també diferenciada segons les diverses matèries, observarà els progressos de l’alumnat en cada una d’aquestes i tindrà com a referent les competències clau i els objec-tiusgeneralsdel’etapa,senseoblidarlescaracterístiquespròpiesdel’alumnat i el context sociocultural del propi centre.

L’avaluació tindrà un caràcter formatiu i orientador del procés educa-tiu, i ajudarà a tindre una informació constant que permeta millorar, tant els processos com els resultats de la intervenció educativa.

El professorat realitzarà l’avaluació, preferentment a través de l’obser-vació contínua i sistemàtica, de l’evolució del procés d’aprenentatge de l’alumnat i de la seua maduració personal, usant les proves i els re-gistres que considere oportuns, encara que els criteris d’avaluació de les matèries seran sempre el referent fonamental per a valorar tant el grau d’adquisició de les competències clau com el d’assoliment dels objectius.

26

Comaconseqüènciadetotaixò,l’avaluació:

a) Serà realitzada per l’equip docent, que és tot el professorat que intervé amb el mateix grup d’estudiants, coordinats pel professor tutor. Aquest equip estarà assessorat, en el seu cas, pel departament d’orientació, actuarà de forma col·legiada al llarg dels processos d’avaluació i en l’adopció de les decisi-ons resultants del procés.

Aquesta avaluació es realitzarà per a determinar el grau d’aprenentatge que han assolit els estudiants en cada un dels moments del procés respecte a l’avançament en l’adquisició de les capacitats establides en el currículum.

Els aspectes que s’han de considerar en l’avaluació dels apre-nentatges de l’alumnat seran:

• Les competències clau

• Els objectius d’etapa

• Els criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge

• Els objectius de les diferents àrees o matèries

• Els continguts

• L’actitud davant de l’estudi i el treball en general

• El desenvolupament personal i social

b) Les decisions s’acordaran de manera col·legiada entre els membres dels equips docents respectius, i s’establirà amb ca-ràcter general el criteri de majoria simple de l’equip.

El tutor o la tutora de cada grup alçarà acta del desenvolupa-ment de les sessions, en la qual es farà constar els acords as-solits i les decisions adoptades. La valoració d’aquests resul-tats constituirà el punt de partida de la sessió d’avaluació següent.

c) En les sessions d’avaluació s’acordarà també la informació que es donarà a la mare, el pare o el tutor o la tutora legal sobre el resultat del procés d’aprenentatge i les activitats rea-litzades de cada estudiant. Aquesta informació tractarà sobre:

27

Projecte educatiu

• L’evoluciódelescapacitatspròpiesdel’estudiant.

• Els problemes d’aprenentatge.

• Les estratègies de solució que necessiten de la coopera-ció de la família.

d) El nombre de sessions d’avaluació que se celebraran al llarg del curs acadèmic, sense perjudici del seu caràcter continu i integrador, seran les següents:

• La primera, avaluació inicial, es realitzarà partint de la in-formació disponible en el centre sobre l’escolarització i el procés d’aprenentatge durant l’educació primària i, en el seu cas, de la informació obtinguda a través de l’aplicació dels diferents instruments d’avaluació.

D’aquesta forma, es realitzaran reunions amb els centre de primària adscrits, per tal de coordinar i conéixer el pro-cés educatiu dels estudiants que s’incorporen a la nova etapa educativa. Aquesta avaluació servirà per a detectar el grau de desenvolupament de l’alumnat en els aspectes bàsics de l’aprenentatge i la consecució de les competèn-cies clau en les diferents àrees.

Durant el primer mes de cada curs escolar tot el professo-rat realitzarà una avaluació inicial de l’alumnat, alhora ca-da tutor/a analitzarà els informes personals del curs ante-rior corresponents a l’alumnat del seu grup; segons la data estipulada, es convocarà posteriorment una sessió d’avaluació inicial per a conéixer i valorar la situació actual de l’alumnat pel que fa al grau de desenvolupament de les competències clau i al domini dels continguts de les diferents matèries. Aquesta avaluació serà el punt de refe-rència de l’equip docent per a la presa de decisions relati-ves al desenvolupament del currículum i per a la seua ade-quació a les característiques i coneixements de l’alumnat (mesures d’atenció a la diversitat).

L’equip docent adoptarà, segons els resultats d’aquesta ava-luació inicial, les decisions referides a les mesures necessàri-es de reforç de matèries instrumentals bàsiques o d’adapta-ció curricular, segons la tipologia o necessitats específiques

28

de l’alumnat de cada curs o grup, establint en tot cas les mesures d’atenció a la diversitat contemplades en el Projecte educatiu, les quals s’aplicaran una vegada que si-guen conegudes per l’alumnat i les seues famílies.

• Les sessions d’avaluació següents es duran a terme al final del primer, segon i tercer trimestre respectivament per a valorar tant el grau de consecució de les competències clau com l’aprenentatge de l’alumnat en relació amb el desenvolupament dels objectius del currículum. En totes aquestes el tutor o la tutora de cada curs alçarà acta dels acords i les decisions adoptades. També s’hi acordarà la informació que es transmetrà a cada estudiant i als seus familiars o representants legals, sobre el procés personal d’aprenentatge seguit.

La valoració del progrés obtingut es traslladarà a la cor-responent acta d’avaluació, a l’expedient acadèmic i, en cas que promocione, a l’historial acadèmic de l’Educació SecundàriaObligatòria.Elsresultatsdel’avaluaciódeca-da matèria s’expressaran mitjançant qualificacions, en els següents termes: Insuficient (IN), Suficient (SU), Bé (BI), Notable (NT) i Excel·lent (SB), considerant-se qualificació negativa l’Insuficiente i positives totes les altres. Aquestes qualificacions aniran acompanyades d’una qualificació nu-mèrica, sense fer servir decimals, en una escala d’un a deu, aplicant-se en aquest cas les següents correspon-dències:Insuficient:1,2,3,4.Suficient:5,Bé:6,Notable:7u8.Excel·lent:9o10.

Quan l’avaluació siga negativa, el professorat de cada ma-tèria elaborarà un informe sobre els objectius i els contin-guts assolits i la proposta d’activitats de recuperació, i el lliurarà a les famílies al final del curs, per tal que l’estudi-ant treballe aquesta proposta i recupere la matèria en l’avaluació extraordinària.

• Una vegada conclosa l’avaluació extraordinària i després de les juntes d’avaluació corresponents, es recolliran els resultats obtinguts en les actes d’avaluació i en l’expedi-ent acadèmic, i si són positives es traslladaran a l’historial acadèmicd’EducacióSecundàriaObligatòria.Lesqualifi-

29

Projecte educatiu

cacions de les matèries pendents de cursos anteriors es consignaran de la mateixa forma ja explicitada.

e) L’alumnat i les seues famílies o els seus representants legals podran formular reclamacions sobre els resultats de l’avalua-ció final i de la prova extraordinària segons establix el marc legal,peraaixòidesprésdelprocésdelliuramentdenotesque es realitza directament a les famílies amb el justificant de recepció d’aquestes, podran reclamar les qualificacions en els dos dies següents a la seua publicació. Aquesta reclamació en 1a instància es farà a les dependències de secretaria del centre; una vegada estudiada la reclamació, la direcció d’es-tudis en donarà resposta; en cas de disconformitat amb aquesta reclamació, els familiars podran reclamar en 2a ins-tància davant de l’administració educativa corresponent.

f) L’avaluació de l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu que curse ensenyament d’Educació Secundària Obligatòriaambadaptacionscurricularsseràcompetènciadel’equip docent, assessorat pel departament d’orientació. Els criteris establits en les esmentades adaptacions curriculars seran el referent principal per a valorar el grau d’adquisició de les competències clau.

g) L’avaluació de l’alumnat que s’incorpore tardanament al sistema educatiu i que, per presentar carències greus en la llengua, cas-tellà o valencià, reba una atenció específica en aquest àmbit, haurà d’atendre els informes sobre competències lingüístiques que elaboren els professors responsables d’aquesta atenció.

h) L’avaluació de l’alumnat que cursa programes de diversifica-ció curricular i de qualificació professional inicial es realitzarà prenent com a referent fonamental les competències clau i elsobjectiusdel’EducacióSecundàriaObligatòria,aixícomels criteris d’avaluació específics de cada programa.

i) Els pares, mares o representants legals de l’alumnat seran es-coltats abans del procés d’avaluació final dels seus fills o filles atravésd’undocumentqueelsfacilitaràobligatòriamentca-da tutor o tutora. Aquest procés de consulta es farà en la se-gona quinzena del mes de maig; en el mateix, cadascú ex-pressarà lliurement els aspectes significatius i rellevants de

30

cara a la presa de decisions sobre el futur acadèmic, que es realitzarà en la junta d’avaluació final.

j) Cada tutor o tutora comunicarà a l’equip educatiu tots aquells aspectes, informacions o dades d’interés referides al procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat o que incidixen en el seu desenvolupament. Aquesta informació pot ser comple-tada amb l’obtinguda pel departament d’orientació.

k) A més d’aquestes reunions establides, els equips docents, es podran reunir al llarg del curs acadèmic per a tractar aspectes de coordinació, informació o preses de decisió propis de cada tutoria.

l) Els estudiants participaran sempre en la seua avaluació bé di-rectament amb el professorat de cada una de les àrees, o bé indirectament, durant la tutoria amb el tutor o la tutora, mentre es prepara la session d’avaluació, on duran les seues propostes a través dels delegats de grup.

m) De la mateixa manera, en les sessions d’avaluació primera i se-gona, els delegats acudiran per a expressar l’opinió general del grup sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge i també sobre les propostes de millora d’aquest

2.7.3. Criteris d’avaluació i promoció del centre

De conformitat amb l’establit al marc legal, el professorat durà a ter-me l’avaluació, preferentment a través de l’observació continuada de l’evolució del procés d’aprenentatge de cada estudiant i de la seua maduració personal, sense perjudici de les proves que, en el seu cas, realitze l’alumnat.

En tot cas, els criteris d’avaluació de les matèries seran el referent fo-namental per a valorar tant el grau d’adquisició de les competències clau i dels objectius generals de l’etapa, facilitant així la presa de deci-sions en el procés avaluador.

L’alumnat té dret a ser avaluat conforme a criteris de plena objectivi-tat, així com a conéixer els resultats dels seus aprenentatges, perquè la informació que s’obtinga a través dels procediments informals i for-mals d’avaluació tinga valor formatiu i el comprometa en la millora de la seua educació.

31

Projecte educatiu

De cara a obtindre unes qualificacions a través del procés avalua-dor, hem de definir uns criteris clars i, en aquest sentit, assenyalem una sèrie d’instruments que ens serviran perquè la nostra avaluació siga el més objectiva i sistemàtica possible. Així, enumerem els se-güents:

a) D’utilització programada i puntual.

• Exàmens escrits i orals.

• Exercicis específics de classe.

• Proves objectives i qüestionaris.

• Exposicions orals.

• Treballs i projectes.

Amb aquests instruments es valoraran els conceptes i els procedi-ments adquirits.

b) D’altra banda, per a valorar els procediments i les actituds es tindran en compte altres mitjans d’ús continu.

− Els quaderns de classe: presentació, neteja i ortografia. A més, que els continguts d’aquests, s’ajusten al tema o als temes avaluats.

− Les respostes a preguntes, sobre els continguts del tema programat.

− Les intervencions individuals o grupals a classe.

− Els treballs presentats referits a la matèria objecte d’ava-luació o estudi.

− Les rúbriques.

− Els dossiers d’aprenentatge.

Per tant, els criteris estàndards d’avaluació valorats a través dels instruments del grup a) suposen el 50 % de la nota global, mentre que els del grup b) suposen almenys el 50 % de la mateixa nota.

Els percentatges concrets de cada apartat estaran recollits en les programacions específiques de cada departament.

En l’apartat b) es tindrà en compte l’actitud presentada per l’estu-diant respecte al ritme de treball, al seguiment de les explicacions,

32

les indicacions del professorat, la cura i el respecte del material, individual i col·lectiu, la capacitat per a realitzar un treball individu-aliautònom,l’acceptaciódecorreccionsipropostesdemillora,laconvivència, la integració en el grup, la participació, l’interés, l’es-forç i fins i tot aspectes negatius, com la passivitat, l’alteració de l’ordre, les faltes d’assistència, la falta de material, el desinterés per l’assignatura...

Aquestes dades seran recollides per cada professor i professora en un document escrit, i comunicat a les famílies respectives a través del tutor/a. L’alumnat podrà sol·licitar al professorat responsable de les diferents matèries, aclariments sobre les avaluacions que es realitzen per a la millora del seu procés d’aprenentatge, de la ma-teixa manera els pares, mares o tutors legals podran exercir aquest dret a través del tutor/a.

En totes les matèries el criteri preferent serà la ponderació de les notes de la primera, segona i tercera avaluació, considerant aques-ta última amb un percentatge major sobre les altres en les matèries de caràcter més pràctic i procedimental, com a Educació Plàstica, Música, Educació Física, Informàtica, Tecnologia i fins i tot Llengües Estrangeres, que pel seu matís acumulatiu impliquen la consecució dels objectius anteriors una vegada que s’han superat, els poste-riors. En els casos de les altres matèries curriculars, serà cada de-partament el que, a través de les seues programacions didàctiques, establiscaelspercentatgesidonis,peròsempredinsdelspressu-postos establits de manera general per a tot el centre i que s’expli-citen a l’inici d’aquest apartat.

En els casos de l’avaluació extraordinària, quan cal recuperar la matèria completa, es mantindran els criteris establits anteriorment, tenint en compte que per a la seua superació caldrà ponderar la puntuació obtinguda en l’examen de recuperació amb els altres instruments d’avaluació contínua utilitzats, bé en aquest moment o bé al llarg de tot el procés d’avaluació del curs.

En el cas que l’examen n’implique només una o més parts de l’as-signatura amb avaluació negativa, es ponderaran les notes de cada part superada durant el curs amb l’obtinguda en l’avaluació extra-ordinària, seguint els criteris establits anteriorment

En l’avaluació extraordinària se seguirà el procediment establit de comunicació de resultats tant a l’alumnat com a les famílies.

33

Projecte educatiu

2.7.4. Promoció de l’alumnat de 1r d’ESO

1 Promocionen aquells alumnes que siguen avaluats positiva-ment en totes les àrees.

2 Promocionen per imperatiu legal, tots els alumnes que ha-genromàsjauncursenprimerd’ESO

3 Promocionen aquells alumnes que han sigut avaluats negati-vament en dues matèries com a màxim.

4 De manera excepcional promociona al curs següent, mal-grat ésser avaluats negativament en tres matèries, l’alumnat que segons el parer de l’equip docent, la naturalesa de les seues dificultats no els impedix continuar amb èxit el curs següent, que tenen expectatives favorables de recuperació segons les competències assolides i que la seua promoció serà beneficiosa per al seu futur acadèmic.

Per tal de determinar les possibilitats de progressió en el curs se-güent i el grau de maduresa d’un estudiant que es trobe en aques-ta última situació, els professors de l’equip docent, a efectes de promoció, tindran en compte els aspectes següents:

a) El grau de consecució assolit en els objectius i les compe-tències clau afavorix les seues expectatives futures.

b) La seua promoció beneficiarà la seua evolució acadèmica.

c) Les seues dificultats no obstaculitzen seguir amb èxit el curs següent.

d) El grau d’assimilació dels continguts definits en les àrees amb qualificació negativa.

e) Qualificacions obtingudes en les àrees amb avaluació positi-va.

f) Que les matèries no superades no siguen les àrees instru-mentals bàsiques.

g) L’esforç realitzat en l’adquisició de les capacitats registrat per cada professor en la seua matèria.

h) L’actitud cap al treball i cap a la integració amb els companys i les companyes i altres membres de la comunitat escolar.

34

i) El treball realitzat, tant individualment com en grup.

j) La maduresa i el desenvolupament personal, comptabilitzat per cada professor en la seua matèria.

k) L’assistència a classe.

l) Les anotacions realitzades a l’expedient acadèmic.

Abans de decidir sobre la promoció, l’equip docent tindrà en compte que la normativa fixa en un any i, excepcionalment en dos, la possibilitat de romandre un alumne o alumna en l’etapa per da-munt dels quatre anys de durada establits amb caràcter general. Encara així, cada curs podrà repetir-se només una vegada, fins al límitde18anys,entalcasialfinaldelcursacadèmic,l’alumneol ’a lumna podrà optar per a l t res modal i tats educat ives . Excepcionalment, l’alumnat que no haja repetit al llarg de l’etapa, podrà fer-ho una segona vegada en quart curs.

De conformitat a l’exposat al marc legal, qui promocione sense ha-ver superat totes les matèries, seguirà un programa de reforç o de millora del rendiment. Els programes de reforç estan destinats a la recuperació dels aprenentatges no adquirits i l’estudiant haurà de superar-ne l’avaluació corresponent. Aquest programa serà aplicat pel professor o professora de cada matèria en els casos de les de continuïtat, en el cas contrari, serà el departament respectiu l’en-carregat de l’aplicació i supervisió de l’esmentat programa. Tot ai-xòestindràencomptealsefectesd’avaluaciódelesàreesnosu-perades, així com als efectes de promoció i en el seu cas, de titulació.

En definitiva, són els departaments didàctics els responsables de l’organització d’aquests programes; del seu contingut s’informarà l’alumnat i els seus pares o responsables legals.

Quan un alumne o alumna no promocione haurà de romandre un any més en el mateix curs; aquesta mesura anirà acompanyada d’un pla específic personalitzat orientat perquè l’estudiant supere les dificultats detectades el curs anterior. Aquest pla l’aplicarà el professor o professora de l’àrea / matèria i suposarà un conjunt d’activitats adaptades a aquesta finalitat i un horari previst per a la seua realització.

35

Projecte educatiu

2.7.5. Promoció de l’alumnat de 2n d’ESO

1 Promocionen aquells estudiants que siguen avaluats positiva-ment en totes les àrees.

2 Promociona per imperatiu legal tot l’alumnat que haja romàs ja uncursensegond’ESO.

3 Promocionen aquells alumnes que han sigut avaluats negativa-ment en dues matèries com a màxim.

4 De manera excepcional promocionen al curs següent, malgrat haver sigut avaluats negativament en tres matèries, aquells alumnes que segons el parer de l’equip docent, la naturalesa de les seues dificultats no els impedix continuar amb èxit el curs següent, que tenen expectatives favorables de recupera-ció segons les competències assolides i que la seua promoció serà beneficiosa per al seu futur acadèmic.

En aquest últim cas, es procedirà d’idèntica manera a l’establit enelcasdeprimerd’ESO.Igualmentesprocediràenelcasdela recuperació dels esmentats aprenentatges al que ja s’ha indi-cat o la incorporació als programes de millora del rendiment.

2.7.6. Promoció de l’alumnat de 3r d’ESO

1 Promocionen aquells alumnes que siguen avaluats positiva-ment en totes les àrees.

2 Promocionen per imperatiu legal tot l’alumnat que haja romàs jauncursentercerd’ESO.

3 Promocionen aquells alumnes que han sigut avaluats negativa-ment en dues matèries com a màxim.

4 De manera excepcional promocionen al curs següent, malgrat ser avaluats negativament en tres matèries, aquells alumnes que segons el parer de l’equip docent, la naturalesa de les se-ues dificultats no els impedix de seguir amb èxit el curs se-güent, que tenen expectatives favorables de recuperació se-gons les competències assolides i que la seua promoció serà beneficiosa per al seu futur acadèmic.

En aquest últim cas es procedirà d’idèntica manera a l’establit enelcasdeprimerd’ESO.Igualmentesprocediràenelcasdela recuperació dels esmentats aprenentatges al ja indicat, in-cloent els esmentats programes de millora, així com la possibi-

36

litat de continuar el seu procés formatiu en la Formació Professional Bàsica.

2.7.7. Condicions per a la titulació o repetició en 4t d’ESO

1 Els alumnes que no hagen repetit cap curs durant l’etapa o només una vegada, podran repetir quan, segons el parer de l’equip docent, s’estime que aquests tenen la possibilitat d’obtindre el títol de Graduat de Secundaria.

2 L’alumnatquehajarepetit4td’ESOnopodràtornararepetir,tret que no haja repetit en tota l’etapa i la seua edat es trobe dins del que marca la normativa per a aquesta etapa educati-va.

3 Elsalumnesquecomplisquen18anysen l’anynaturaldel’avaluaciófinal,haurand’abandonarl’ESO,podenttriaral-tres opcions educatives.

4 Obtindran el títol deGraduat oGraduada en EducacióSecundàriaObligatòriaaquellsalumnesquesiguenavaluatspositivament en totes les àrees.

5 Obtindraneltítolaquellsestudiantsque,malgratseravaluatsnegativament en una o dues àrees ( sempre que no siguen si-multàniament Lengua Castellana y Literatura, Valencià: llen gua i literatura i Matemàtiques) i excepcionalment en tres, l’equip educatiu per consens considere que la naturalesa i el pes de les mateixes, en el conjunt de l’etapa, no els ha impe-dit assolir les competències clau i els objectius de l’etapa. En elsupòsitqueaquestconsensnofórapossible,aquestadeci-sió serà adoptada per la majoria simple de l’esmentat equip.

La decisió sobre l’obtenció de la titulació serà adoptada de forma col·legiada per l’equip docent, amb l’assessorament del departa-ment d’orientació.

A fi de determinar les possibilitats de progressió en els estudis posteriors i el grau de maduresa d’un estudiant que es trobe en aquesta situació, els professors de l’equip docent atendran, a efec-tes de titulació, els aspectes següents:

a) El grau de consecució dels objectius i de les competències clau afavorix les seues expectatives futures.

37

Projecte educatiu

b) El grau d’assimilació dels continguts definits en les àrees amb qualificació negativa.

c) Latrajectòriadel’alumnat,especialmentenlesàreesavalua-des negativament.

d) Qualificacions obtingudes en les àrees amb avaluació positi-va.

e) L’esforç realitzat en l’adquisició de les capacitats i que ha si-gut registrat per cada professor en la seua matèria.

f) L’actitud cap al treball i cap a la integració amb els companys i les companyes altres membres de la comunitat escolar.

g) El treball realitzat, tant individualment com en grup.

h) La maduresa i el desenvolupament personal.

i) L’assistència a classe.

j) Les anotacions a l’expedient acadèmic.

2.7.8. Participació de l’alumnat i les seues famílies

Per tal de garantir el dret de les famílies i l’alumnat a participar en el procés educatiu dels seus fills i filles, els tutors i les tutores, així com la resta del professorat, informaran els pares, mares o tutors legals sobre l’evolució escolar dels seus fills. Així sempre, al principi de cada curs, l’alumnat coneixerà pel professorat de cada matèria, els objectius, les competències clau, els continguts i els criteris d’avaluació de cada una de les matèries, incloses les pendents dels cursos anteriors. De la ma-teixa manera, en reunions amb les famílies durant el mes d’octubre, aquestes coneixeran tots els aspectes referits al procés d’ensenya-ment-aprenentatge dels seus fills i filles, igual com les normes d’orga-nització i funcionament del centre.

Al llarg del curs se’ls transmetrà tota la informació referida als objec-tius establits en el currículum i als progressos i dificultats detectades en el grau d’adquisició de les competències clau i en la consecució dels objectius de cada una de les matèries. Aquesta informació es farà per escrit al llarg de cada un dels trimestres i en finalitzar el curs aca-dèmic s’informarà les famílies sobre els resultats de l’avaluació final, sense oblidar també el règim de tutories individualitzades que, al llarg de tot l’any, buscaran afavorir la informació i la col·laboració amb el tutor i amb tot el professorat.

38

En l’esmentada informació s’inclouran les qualificacions obtingudes en les diferents matèries, la decisió sobre la promoció al curs següent i les mesures adoptades, en el seu cas, perquè l’estudiant assolisca les competències clau i els objectius establits en cada una de les matèri-es, segons els criteris d’avaluació corresponents. Aquestes mesures es lliuraran a les famílies a l’acabament del mes de juny, juntament amb les notes, explicant a més als pares les dates dels exàmens de les pro-ves de recuperació.

Tant l’estudiant com els seus pares o representants legals podran ser escoltats a través d’un document elaborat per a tal final, que serà lliu-rat pel tutor o la tutora en la segona quinzena de maig abans de l’ava-luació final. En aquest document els familiars exposaran les seues ex-pectatives i opinions sobre el futur acadèmic del seu fill o filla (promoció). Serà el tutor o la tutora qui s’encarregue de comunicar les expectatives de la família a la resta de l’equip docent en la junta d’ava-luació final.

2.7.9. Alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu

Els criteris i procediments d’avaluació, de promoció i de titulació de l’alumnat amb aquest perfil educatiu seran, amb caràcter general, els establits a nivell de centre, obeint als principis de normalització i inclu-sió escolar. Els handicaps d’aprenentatge evidenciats per aquests alumnes i alumnes, en qualsevol cas, seran tinguts en compte pel pro-fessorat en la seua avaluació.

El col·lectiu d’alumnes amb necessitats educatives especials objecte d’adaptacions curriculars significatives tindran com a referent els crite-ris d’avaluació, promoció i titulació establits en l’esmentada mesura específica d’atenció a la diversitat, que podran ser diferents dels esta-blits a nivell general per a la resta de l’alumnat.

De conformitat amb el que disposa la normativa, l’equip docent, as-sessorat pel departament d’orientació, escoltat l’estudiant i el seu pa-re, mare o tutors legals, podrà adoptar la decisió que l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials amb adaptació cur-ricular significativa puga prolongar-se un any més dels establits amb caràctergeneral,semprequeaixòafavoriscal’obtenciódeltítoldeGraduatenEducacióSecundàriaObligatòriaodelamateixaesderi-ven beneficis per al seu desenvolupament personal o la seua socialit-zació. En aquest cas, l’escolaritat podria prolongar-se fins als 20 anys.

39

Projecte educatiu

L’escolarització de l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals es flexibilitzarà de conformitat amb la normativa vigent, de manera que puga anticipar-se la seua incorporació a l’etapa o reduir-se la durada de la mateixa, quan es preveja que aquesta mesura és el més ade-quat per al desenvolupament del seu equilibri personal i la seua so-cialització. En el cas dels alumnes i alumnes d’incorporació tardana alsistemaeducatiu,l’escolaritzacióenl’ESOpodràanticipar-seauncursdelquelicorresponperlaseuaedatcronològica,enfunciódelnivell de competències curriculars del mateix.

2.8. Criteris i procediments generals previstos per a l’atenció a la diversitat

L’EducacióSecundàriaObligatòriahasigutpensadacomunaeta-pa educativa compressiva, alhora que diversificada. La compressi-vitat del currículum pretén garantir uns continguts mínims per a totselsalumnesfinsals16/18anys,però,alseutorn,proporcio-nant un ensenyament ajustat a les necessitats dels mateixos, no no-més en termes de carències o dificultats, sinó també d’enriquiment per a tots aquells que puguen fer-ho. L’atenció a la diversitat es considera un principi fonamental del model educatiu que proposa laLOMCE.

Les diferències entre les persones és un fet inqüestionable. Els alumnes i les alumnes són diferents, amb diferents interessos, estils cognitius, motivacions i inclús en temps d’aprenentatge.

Els docents hem de crear ambients d’aprenentatges que respon-guen a la diversitat de l’alumnat. Una educació adaptada a la diver-sitat es basa en l’aprenentatge de l’estudiant, de la seua compe-tència inicial, i, arran d’ací, se li proporcionen experiències perquè siga protagonista del seu propi aprenentatge.

Fins fa poc de temps, l’únic factor de diversitat que es tenia en compte era la capacitat intel·lectual. Els avenços socials i científics han fet possible que hui es tinguen en compte molts altres aspec-tes.

Perquè la nostra experiència educativa s’adapte a la diversitat hem de tindre en compte les condicions dels nostre alumnat: etapa de desen-

40

volupament en la qual es troben, les seues motivacions, la seua mane-ra personal d’afrontar i respondre a les activitats escolars, i la dimensió social i familiar en què es desenvolupen. No podem oblidar el context escolar: les metodologies, les activitats, els materials, els climes i els agrupaments.

Es tracta de donar respostes globals amb una coherència interna clara que afecten tots els àmbits del nostre centre. Sense un Projecte edu-catiu que presidisca i done sentit a les actuacions, sense una gestió i organització escolar eficaç, sense la participació dels diferents sectors de la comunitat i el consens com a base de presa de decisions, sense el compromís solidari en el treball diari i en l’avaluació, no es pot con-cebreuntreballpedagògicadequat,encaraqueaparentmentpogue-ra explicar-se amb els mitjans tècnics i personals necessaris.

Els elements fonamentals que s’han de tindre en compte en el Projecte educatiu són:

1 Les adaptacions dels objectius i els continguts a les possibili-tats reals dels nostres alumnes. Cada departament té marcats uns objectius i continguts per als quatre cursos que compo-nen l’etapa adaptats al nostre context. Aquest és el principi de compressivitat que dota el currículum base a cada centre, d’acord a l’estudi i l’anàlisi de la seua realitat i el context del seualumnat.Peròamés,totssabemquedinsd’unmateixni-vell,sitenimdosgrups,aquestsnosóniguals;peraixò,cadaprofessor i professora en la seua programació d’aula haurà d’adaptar-se a aquesta nova realitat. Com més es tinga en compte la diversitat en els nivells alts del currículum, menys necessàries i significatives seran les modificacions que haja de realitzar.

Peraaixò,enlaprimeraquinzenadelcursescolarcadade-partament passarà una prova a tot l’alumnat per a fer les adaptacions oportunes de les programacions al seu nivell de partida.

2 Realitzat aquest pas, podem trobar-nos amb certs alumnes que no són capaços de seguir el ritme que havíem marcat.

Ací haurem d’indagar quina n’és la causa i actuar amb activi-tats de reforç. És molt important que la família n’estiga infor-mada i hi col·labore.

41

Projecte educatiu

3 Si la mesura anterior no té els efectes esperats, el programa de l’àrea o àrees haurà d’adaptar algunes de les vies del currí-culum, com poden ser la metodologia, les activitats i fins i tot l’avaluació si és convenient. Ens referim als programes de re-forç i suport, així com a les adaptacions curriculars no signifi-catives a l’alumne o l’alumna.

4 Quan una adaptació curricular no significativa no tinga els re-sultats desitjats, el tutor o l’equip educatiu proposaran al de-partament d’orientació l’estudi de l’alumne o l’alumna.

El departament d’orientació indagarà en l’origen dels proble-mes d’aprenentatge i, segons els resultats veurà la conveni-ènciaonodeferunestudipsicopedagògicdel’estudiant.Sieldepartamentavaluapsicopedagògicamentl’estudiant,escomunicaran els resultats al tutor. Una vegada que l’equip educatiu és conscient de la realitat d’aprenentatge de l’alum-ne o l’alumna, s’estudiaran les mesures específiques d’aten-ció a la diversitat que millor responguen a les seues caracte-rístiques. Posteriorment, el tutor o la tutora i l’orientador o l’orientadora s’entrevistaran amb la família, que haurà de do-nar el vistiplau i implicar-se també amb aquestes mesures.

5 Si un alumne o alumna no aconseguix superar les seues llacu-nes d’aprenentatge amb les mesures curriculars de reforç i su-port o adaptacions curriculars de qualsevol tipus, serà estudi-at pel tutor o la tutora, l’equip educatiu i el d’orientació per a aconsellar a la família la via més adequada: Programes de Millora del Rendiment Acadèmic / Formació Professional Bàsica.

42

2.9. Pla d’orientació i acció tutorial

La tasca orientadora s’integra dins de la tasca docent com una tasca més a exercir pel professorat en la seua activitat professional en els nivells obligatoris d’ensenyament. La presència dels departaments d’orientació en els centres que impartixen l’Educació Secundària Obligatòriareafirmaaquestaideadelanecessitatd’unprocéseficaçde suport i d’orientació tant a l’alumnat com al professorat en la tas-ca formativa. La importància donada a la dimensió d’aquest procés de creixement personal de l’alumnat i professional del professorat, justifica plenament l’elaboració d’un pla específic destinat a tal pro-pòsit;amésdeserunaexigèncialegal.

2.9.1. Objectius

Els objectius generals d’aquest departament, des dels seus diferents camps d’actuació, pretenen contribuir al desenvolupament de les capacitats generals de l’etapa. Per a operativizar aquests objectius generals es concretaran en objectius específics en cada una de les dimensions actuacionals que, al seu torn, vindran especificades en els programes corresponents.

a) Dimensió corresponent a l’acció tutorial.

L’acció tutorial és el conjunt d’intervencions que es desenvo-lupen amb l’alumnat, amb les famílies i amb l’equip educatiu de cada grup tendents a:

− Afavorir i millorar la convivència al grup, el desenvolupa-ment personal i la integració i participació de l’alumnat en la vida del centre.

− Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants, superant inhi-bicions i prejudicis, reconeixent i valorant críticament les diferències de tipus social i rebutjant qualsevol discrimina-ció basada en diferències de raça, sexe, classe social, cre-ences i altres característiques individuals i socials.

− Formar-se una imatge ajustada de si mateix, de les seues característiques i possibilitats, i desenvolupar activitats equilibrades, valorant el seu esforç i la superació de les seues dificultats.

43

Projecte educatiu

− Realitzar tasques en grup i participar en discussions i de-bats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant, fona-mentant adequadament les seues opinions i propostes, i valorant les discrepàncies i el diàleg com a via necessària per a la solució dels problemes humans i socials.

− Realitzar el seguiment personalitzat del seu procés d’aprenentatge, incidint en la prevenció del «fracàs esco-lar».

− Facilitar la presa de decisions respecte del seu futur aca-dèmic i professional.

− Coordinar la informació sobre l’alumnat, mantenint con-tactes continus amb l’equip educatiu.

− Possibilitar que la resta del professorat conega el grup.

− Comunicar als membres de l’equip educatiu dades relle-vants dels alumnes que puguen afectar el procés educa-tiu.

− Moderar i dirigir les sessions d’avaluació.

− Conéixer els pares/mares del grup a començament de curs, on se’ls informarà d’aspectes educatius dels seus fills i filles.

− Informar personalment les famílies del procés d’avalua-ció dels estudiants.

− Fer-los partícips del procés educatiu del seu fill o filla.

b) Dimensió corresponent a l’orientació acadèmica i professional.

L’orientació acadèmica i professional constituïx el conjunt d’actuacions realitzades amb tot l’alumnat del centre ten-dent a:

− Afavorir l’autoconeixement de l’alumnat perquè desco-brisquen i valoren les seues capacitats, motivacions i in-teressos d’una forma ajustada i realista.

− Facilitar estratègies per a la presa de decisions dels alumnes respecte del seu futur professional i l’elecció d’itinerari acadèmic ajustat als seus interessos, actituds i capacitats.

44

− Oferirinformacióal’alumnatialesseuesfamíliessobreles diferents opcions formatives en acabar l’Educació SecundàriaObligatòriaidetotselsensenyamentsoferitsen el centre.

− Establir els mecanismes perquè l’alumnat accedisca al co-neixement del món laboral, les ocupacions i els processos que afavorixen la transició a la vida activa, la inserció laboral i la formació al llarg de la vida.

− Desenvolupar l’orientació sobre el mateix procés educatiu mitjançantl’acciópsicopedagògica.

− Elaborar el consell orientador al terme de cada curs.

c) Dimensió corresponent a l’atenció a la diversitat.

En relació amb l’atenció a la diversitat, pretenem possibilitar:

− La col·laboració en la prevenció i la detecció de problemes i dificultats d’aprenentatge.

− La realització del seguiment, la revisió i l’actualització de totes les mesures educatives aplicades, reflexionant de forma coor-dinada sobre les actuacions que s’han de realitzar amb cadas-cun dels alumnes amb requeriments educatius especials.

− La coordinació tots els recursos a l’hora de les actuacions amb els alumnes, tant amb els equips educatius com amb les famílies.

− L’elaboració del material curricular adequat en coordinació amb tot el professorat de l’equip educatiu.

− La realització de les mesures d’atenció a la diversitat per a aquells alumnes que les necessiten.

− La integració cultural, social i laboral d’aquests alumnes «excepcionals», tant en el centre com en l’entorn, possibili-tant la realització d’activitats extraescolars comunes i espe-cífiques.

− La col·laboració del professorat especialista en educació especial amb l’equip educatiu, assessorant-lo en el desen-volupament de mesures curriculars específiques que siguen necessàries, tant en la programació d’aula com en les acti-vitats en què participe l’estudiant.

45

Projecte educatiu

− L’elaboració, aplicació i avaluació per part del professorat especialista en educació especial, de les programacions de suport i de l’atenció que requerisca l’alumnat amb necessi-tats educatives especials com a desenvolupament de la se-ua adaptació curricular.

− La participació del professorat especialista en educació es-pecial en el procés d’avaluació d’alumnes amb necessitats educatives especials i en la decisió de promoció, juntament amb la persona que ostenta la tutoria i la resta del profes-sorat.

− L’assessorament i l’orientació a les famílies juntament amb el tutor o la tutora.

− Larealitzaciódel’avaluaciópsicopedagògicadelsalumnesque determine l’orientador o l’orientadora.

− La informació convenient a les famílies de les actuacions i acords adoptats respecte a la intervenció del seu fill o la seua filla.

2.10. Pla de Convivència

Atesa la complexitat de la nostra societat i els constants canvis que s’hi operen, és urgent donar un nou enfocament als objectius de l’educació. Sobretot es veu necessari introduir en els centres educa-tius una cultura que facilite el tractament eficaç dels conflictes esco-lars, amb l’interés que aquests no es traduïsquen en un deteriora-ment greu del clima escolar.

Establir la convivència i restablir-la quan no funcione és una meta necessàriadelainstitucióescolar.Peraaixòcaldeterminaruncon-junt de regles que la regulen i que siguen conegudes per tots, un sistema de vigilància que identifique els possibles incompliments i un procediment de correcció que actue quan es produïsquen les transgressions.

Entre les metes educatives es troba la facilitació d’una convivència harmònica ielclimaescolaròptimperalprocésd’ensenyamentaprenentatge.Peraixò,elprofessoratatravésdelcurrículum,del’anàlisi dels conflictes i de la metodologia adequada, pot contribuir a millorar la convivència, consolidant i fent madurar l’alumnat en aquest camí.

46

Pertotaixòibasant-nosenlalegislacióvigenttantautonòmicacom estatal, proposem el present Pla de Convivència, fruit de la reflexió, l’experiència i la posada en funcionament a la pràctica dià-ria. Aquest pla és el document que servix per a establir les línies generals del model de convivència que s’ha d’adoptar en el centre, els objectius específics a assolir, les normes que els regulen i les actuacions que es realitzaran en aquest àmbit per a aconseguir els objectius plantejats.

Entre aquests objectius que es pretenen arribar a nivell de centre amb la posada en marxa del Pla de Convivència, assenyalem els següents:

− Facilitaralsòrgansdegovernialprofessorat,instrumentsirecursos en relació amb la promoció de la cultura de pau, la prevenció de la violència i la millora de la convivència en el centre.

− Conscienciar i sensibilitzar la comunitat educativa sobre la importància d’una convivència escolar adequada i sobre els procediments per a millorar-la.

− Fomentar en el centre els valors, les actituds i les pràctiques que permeten millorar el grau d’acceptació i el compliment de les normes, així com avançar en el respecte a la diversitat i en el foment de la igualtat entre homes i dones.

− Facilitar la prevenció, la detecció, el tractament, el segui-ment i la resolució pacífica dels conflictes que pogueren plantejar-se en el centre, i aprendre a utilitzar-los com a font d’experiència d’aprenentatge.

− Facilitar la prevenció, la detecció i l’eliminació de totes les manifestacions de violència, especialment de la violència de gènereidelesactitudsicomportamentsxenòfobsiracistes.

− Facilitar la mediació per a la resolució pacífica de conflictes.

D’acord amb la legislació vigent, el pla de convivència inclourà els següents aspectes:

1r Diagnòstic de la situació del centre

1.1.- Conflictivitat detectada.

1.2.- Metes educatives en l’àmbit de la convivència.

47

Projecte educatiu

A més dels objectius generals abans esmentats, hem d’esmentar les metes educatives que es pretenen aconseguir amb la nostra tasca educativa. Així dins de l’àmbit convivencial pretenem:

− Afavorir la participació de tots els sectors (alumnat, professo-rat, famílies i institucions) de la nostra comunitat per a propi-ciar el compromís i la cooperació en la tasca educativa, se-guint els pressupostos de diàleg, respecte i acceptació i estima mútues.

Entenem que aquesta finalitat és prioritària i reflex fidel d’una societatdemocràticaiplural,peròamésestemconvençutsque l’educació és tasca de tots, i tots s’hi han d’implicar assu-mint cada un el seu paper, i treballant pel bé comú del centre, per a assolir cada vegada millors resultats no només en els passos finals (avaluació final, etc.) sinó en els processos, en l’esdevenir diari.

− Fomentar en els nostres alumnes/as les actituds de respecte i tolerància en el context sempre de les pràctiques democràti-ques, propiciant l’adquisició d’hàbits basats en el respecte a la dignitat de les persones, la pluralitat, la tolerància i l’ús adequat de les coses, i rebutjant qualsevol acte d’agressivitat idiscriminació(actitudsmasclistes,xenòfobesoqualsevolal-tra que supose una violació dels drets fonamentals de les per-sones); educar o racionalitzar la competitivitat en un marc de solidaritat i cooperació, treballant els conflictes i fomentant el diàleg.

− Desenvolupar en tots els sectors de la comunitat educativa actituds concretes de solidaritat cap a les persones desfavori-des,socioeconòmicamenticulturalment.Enespecial,esde-senvoluparan actuacions dirigides a l’alumnat amb necessi-tats educatives especials, així com als que patixen de privació social o cultural, o situacions familiars de carència.

− Afavorir en els alumnes actituds de respecte, cura i manteni-ment del centre, corresponsabilitzant-se d’aquest i valorant-lo comaunacosapròpia.

− Fomentarl’oberturaalaintegracióenl’entornméspròxim,així com afavorir l’acostament i intercanvi amb altres pobles, propiciant la solidaritat.

48

Dinsdel’àmbitpedagògic,estractaràde:

− Desenvolupar una educació per a la igualtat d’oportunitats personals, escolars i professionals sense cap discriminació de tipusideològic,religiós,socialoracial,fomentantatotahoravalors coeducatius i tolerants.

Aquesta finalitat està estrictament lligada al segon objectiu de l’àmbit convivencial. Cada professor i professora a la seua aula vetlarà perquè es complisquen i fomenten aquestes pràctiques, que, a més, seran potenciades en la tutoria indivi-dual i personal, i tindran un caràcter preferent en els plans d’orientació i acció tutorial del centre. Tots els professors i professores del centre hauran de rebutjat les actituds discri-minatòriescridantl’atenciódel’alumnatiexigintamésunllenguatge i uns models adequats a les diferents situacions de comunicació.

− Propiciar i possibilitar l’atenció necessària a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, ajudant i estimu-lant el procés de desenvolupament i socialització del mateix, per a afavorir la plena integració d’aquests en un clima de respecte a les diferències individuals.

A partir d’aquestes metes educatives, com objectius ens plantegem els següents:

a) Afavorir un clima de centre positiu i adequat al procés d’ense-nyament-aprenentatge.

b) Potenciar el desenvolupament de la convivència i la resolució de conflictes creant una cultura de pau.

c) Concebre el centre com a espai de pau, de convivència i tole-rància.

d) Impulsar la participació democràtica de tots els sectors de la comunitat, així com la presa de decisions que afecten la con-vivència del centre.

e) Fomentar el diàleg i el respecte a l’autonomia com valors fo-namentals per a l’eliminació de possibles conflictes.

f) Previndre actituds sexistes, racistes i qualsevol tipus de discri-minació, fomentant actituds tolerants, obertes i solidàries.

49

Projecte educatiu

g) Implicar a l’alumnat i als altres sectors de la comunitat educa-tiva en la millora i la conservació de les infraestructures del centre.

2n Establiment de les normes de convivència

Normes generals del centre

Al nostre centre la convivència estarà basada en el respecte a les perso-nes, al material, a les instal·lacions, al treball propi i al dels altres, així comatotallòquecontribuïscaalamilloradelclimaescolar.Ésprecísconéixer els recursos existents en el centre per a així valorar-los, respec-tar-los i cuidar-los. Entre aquests recursos destaquem els que són per-sonals i els materials, la conjunció d’ambdós contribuïx a la creació d’un climadeconvivènciaòptimienriquidor.

Per a fer possible una relació estable i duradora que contribuïsca al respecte i a la convivència establim una sèrie de normes que tenen per objecte:

a) Aconseguir que la convivència entre tots els components de la vida escolar facilite la consecució dels principis educatius que desitgem per a la nostra comunitat educativa.

b) Establir una participació dinàmica de tot l’alumnat, les famílies i el professorat en la gestió i la dinamització del centre.

c) Estudiar i sancionar, en el seu cas, els problemes significatius de convivència escolar.

Com a recurs fonamental per a garantir el desenvolupament adequat de la convivència, l’equip directiu del centre es reunirà una vegada per setmana, en horari fixat al començament de curs. En qualsevol cas sempre hi haurà almenys un membre de l’equip directiu durant cada una de les hores de funcionament del centre.

• Entre les funcions de l’equip directiu tenim:

a) Vetlar pel bon funcionament del centre.

b) Estudiar i presentar al claustre de professors i al consell escolar la proposta per a facilitar i fomentar la participació de tota la comunitat educativa en la vida del centre. Procurarà fer més dinàmiques les relacions entre el centre i la comunitat educati-va, i generar les condicions perquè el contacte entre el profes-sorat i les famílies siga fluid.

50

c) Proposar a la comunitat educativa actuacions de caràcter pre-ventiu que afavorisquen les relacions entre els diferents col·lec-tius que la integren i millorar la convivència en el centre.

• Són competències del director o la directora:

a) Fomentar i coordinar la participació dels diferents sectors de la comunitat educativa i procurar els mitjans precisos per a l’exe-cució eficaç de les competències respectives, garantint el dret de reunió del professorat, dels pares i mares, de l’alumnat i del personal d’administració i de serveis.

b) Afavorir la convivència en el centre i garantir el procediment per a imposar les correccions que corresponguen, d’acord amb les disposicions vigents, amb l’establit en aquest reglament i amb els criteris fixats pel Consell escolar.

c) Facilitar les condicions necessàries perquè es proveïsca d’una informació adequada sobre la vida del centre a la resta de la comunitat educativa, en especial a l’AMPA. Així mateix, pro-moure una relació estreta amb aquesta associació.

d) Adoptar les mesures necessàries perquè tots els membres de la comunitat educativa respecten les instal·lacions, el material i les dependències del centre.

e) Promoure la creació d’equips per a la realització de tasques es-pecífiques que comporten millores en el centre, el treball en equip o la racionalitat dels recursos.

f) Garantir el dret dels professors i les professores de la pràctica de les seues tasques en un ambient de llibertat de càtedra.

g) Quan així s’estime, decidir sobre la no-assistència a classe du-rant tres dies d’un alumne o alumna en casos conflictius, d’acord amb les disposicions vigents.

h) Nomenar instructor o instructora en l’inici d’obertura d’expedi-ent disciplinari a un alumne o alumna, prèvia proposta de la direcció d’estudis.

• Són competències de la direcció d’estudis:

a) Coordinar i dirigir l’acció dels tutors, amb la col·laboració del depar tament d’orientació, d’acord amb el pla d’orientació i ac-ciótutorialdelprojecteeducatiudecentre.Peraaixòesreuni-rà amb cada equip educatiu.

51

Projecte educatiu

b) Coordinar la realització de les activitats de perfeccionament del professorat d’acord amb el pla de formació del professorat, inclòsenelProjecteeducatiu.

c) Canalitzar les relacions i informacions entre els serveis socials del mu nicipi i el centre.

d) Mantindre, en aquells casos que fóra precís, entrevistes i con-tactes amb les famílies dels alumnes, informant-los sobre l’as-sistència, la conducta, el rendiment acadèmic i els aspectes de la vida escolar dels seus fills. Reclamar informació de les famí-lies en aquest sentit. Rebre els pares, mares o tutors que ho sol·liciten per a informar-los sobre aspectes de la seua compe-tència o sol·licitar la seua presència.

e) Coordinar i supervisar el control general de l’assistència a clas-se dels alumnes o alumnes, i garantir la comunicació dels tu-tors a les famílies.

f) Establir un horari per a rebre els pares, mares o tutors.

g) Formar part de la comissió de convivència del consell escolar del centre.

• Quant a l’alumnat podem dir:

− Els alumnes i les alumnes del centre tenen garantits els se-güents drets:

a) A rebre una formació que assegure el ple desenvolupament de la seua personalitat.

b) A igualtat d’oportunitats en l’accés als diferents nivells d’ensenyament. La igualtat d’oportunitats es promourà mit-jançant:

− La no-discriminació per raó de naixement, raça, sexe, capacitateconòmica,nivellsocial,conviccionspolíti-ques, morals o religioses, així com per discapacitats físi-ques, sensorials i psíquiques, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

− L’establimentdemesurescompensatòriesquegarantis-quen la igualtat real i efectiva d’oportunitats.

52

− La realització de polítiques educatives d’integració i in-clusió.

c) A l’avaluació del seu rendiment amb plena objectivitat.

d) A rebre orientació escolar i professional per a aconseguir el desenvolupament personal, social i professional màxim, se-gons les seues capacitats, aspiracions o interessos. De ma-nera especial, es cuidarà l’orientació escolar i professional dels alumnes i les alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu.

e) A què la seua activitat acadèmica es desenvolupe en les condicions de seguretat i higiene degudes.

f) Al respecte a les seues conviccions religioses, morals o a la seuallibertatdeconsciència,lesseuesconviccionsideolò-giques, així com la seua intimitat respecte a aquestes cre-ences o conviccions.

g) Al respecte a la seua integritat física i moral, i la seua digni-tat personal, no podent ser objecte, en cap cas, de tractes vexatoris o degradants.

h) A participar en el funcionament, la vida i la gestió del cen-tre, i en l’activitat escolar d’acord amb les lleis vigents.

i) A elegir, per sufragi directe i secret, representants en el consell escolar i delegats o delegades de grup d’acord amb les normes vigents.

j) A crear associacions, federacions i confederacions d’alum-nes.

k) A associar-se una vegada acabada la seua relació amb el centre, al terme de la seua escolarització, en entitats que reunisquen els antics alumnes.

l) A ser informats pels seus representants o pels de les associ-acions d’alumnes sobre qüestions del mateix centre, d’al-tres o del sistema educatiu en general.

m) A la llibertat d’expressió sense perjudici dels drets de tots els membres de la comunitat educativa i el respecte que merei-xen les institucions d’acord amb la Constitució.

53

Projecte educatiu

n) A manifestar la seua discrepància respecte de les decisions educatives que els afecten.

o) A reunir-se per a activitats escolars o extraescolars que for-men part del Projecte educatiu del centre.

p) A utilitzar les instal·lacions del centre, amb els límits deri-vats de la programació d’activitats escolars i extraescolars, i amb l’adequada i correcta destinació.

q) A participar voluntàriament en activitats del centre.

r) A rebre les ajudes precises per a compensar carències de tipusfamiliar,econòmicisociocultural.

s) A reclamar contra les decisions i qualificacions que s’adopten al finalitzar un cicle o curs, seguint les pautes legals.

t) L’alumnat s’agruparà de forma heterogènia, sense criteris selectius, només els impostos per les optatives, l’assignatu-ra de religió i l’alumnat de suport i diversificació.

− L’alumnat inscrit al centre té les següents obligacions:

a) Conéixer i complir aquest pla de convivència i els acords i normes que n’emanen.

b) Complir les decisions que, en el marc de les seues compe-tències,prenguenelsòrgansdegoverndelcentre.

c) Assistir a classe amb puntualitat i participar en aquelles ac-tivitats orientades al desenvolupament dels plans d’estudi.

d) Complir i respectar els horaris aprovats per a desenvolupar les activitats del centre.

e) Seguir les orientacions del professorat respecte del seu aprenentatge i mostrar-li el respecte i la consideració de-guts.

f) Respectar el dret d’estudi dels seus companys i les seues companyes.

g) Respectar la llibertat de consciència i les conviccions religi-oses i morals, així com la dignitat, la integritat i la intimitat de tots els membres de la comunitat educativa.

h) Respectar el Projecte educatiu del centre.

54

i) Cuidar i utilitzar correctament els béns mobles i les instal-lacions del centre, i respectar les pertinences dels altres membres de la comunitat educativa.

j) Complir les normes de convivència del centre establides en aquest pla de convivència.

L’alumnat,comaagentdelaseuapròpiaeducació,hadetin-dre uns mitjans de participació i de llibertat enfocats al seu propi perfeccionament. D’acord amb el marc normatiu en vi-gor, s’establixen els següents mitjans de participació:

a) Consell escolar.

b) Tutories.

c) Delegats i delegades de grups.

d) Junta de delegats i delegades.

Al nostre centre el nombre d’alumnes i alumnes que estan re-presentats en el consell escolar és de.... Són designats a tra-vésdelesconvocatòriesperiòdiquessegonsmarquenlesdis-posicions legals, i tenen assignades les competències, funcions i atribucions que els marca la norma.

La tutoria la compon cada grup d’alumnes que té assignat un professor o professora. Els alumnes pertanyen a la tutoria en funció de l’adscripció que haja realitzat l’equip docent oportú.

S’intentarà, sempre que siga possible, mantindre el mateix grup tutorial al llarg de tota la durada dels primers cursos de l’etapa.Noobstantaixò,envirtutdelbonfuncionamentdelgrup es podran arbitrar canvis en el mateix. El/la tutor/a serà sempre el referent de cada estudiant que forma la seua tuto-ria.

− Quant als delegats de curs cal ressaltar que:

a) En cada grup existirà un delegat o delegada i un subdele-gat o subdelegada que representaran el grup.

b) Les eleccions de delegats seran organitzades i convoca-des per la direcció d’estudis, en col·laboració amb els tu-tors o les tutores dels grups i els representants dels alum-

55

Projecte educatiu

nes en el Consell escolar. Seran candidats els alumnes que ho desitgen. En absència de candidats, tots els integrants de la classe seran electors i elegibles.

c) El nomenament dels representants serà per un curs i el seu cessament abans d’aquest període només podrà rea-litzar-se per:

− Trasllat de la persona interessada.

− Dimissió voluntària de la persona interessada.

− Per decisió del Consell escolar, a proposta del tutor o tutora o direcció d’estudis, en cas de falta d’assistència a classe o per incompliment de les seues obligacions.

− Per faltar injustificadament a tres reunions. En aquest cas la mesura la prendrà provisionalment la direcció d’estudis i haurà de ser ratificada pel Consell escolar.

− Per decisió de la majoria absoluta d’alumnes del grup; en aquest cas es presentarà al tutor o la tutora i a la direcció d’estudis un escrit avalat per les firmes i noms dels alumnes que demanen el cessament. Serà la di-recció d’estudis qui decidisca la petició formulada pels alumnes.

− Per obertura d’expedient disciplinari.

d) Les correccions de conducta que afecten els delegats o les delegades com a tals seran tractades per la comissió de convivència.

e) Són funcions dels delegats i les delegades de grup:

− Assistir a les reunions de la junta de delegats i partici-par en les seues deliberacions.

− Exposaralsòrgansdegovernidecoordinaciódocentels suggeriments i les reclamacions del grup que repre-senten.

− Fomentar la convivència entre l’alumnat del grup.

− Col·laborar amb el tutor o la tutora i amb l’equip educa-tiu en els temes que afecten el funcionament del grup.

56

− Col·laborarambelprofessoratiambelsòrgansdego-vern del centre per al bon funcionament d’aquest.

− Fomentar l’ús adequat del material i de les instal·laci-ons del centre.

− Informar els companys i les companyes sobre els as-sumptes que es tracten en les reunions a les quals as-sistisca.

− Assistir a les sessions d’avaluació.

− Custodiar el llibre de disciplina i l’informe de faltes.

− Qualsevol altra que s’establisca en el reglament d’or-ganització i de funcionament.

f) És competència del subdelegat substituir el delegat o la delegada per la seua absència o cessament.

g) Quan per alguna circumstància el curs manque de dele-gats, no podrà estar representat en la junta de delegats o enlesreunionsquesiguenconvocadespelsòrgansdegovern.

h) En començar el curs, fins que es convoquen les eleccions, el tutor o la tutora nomenarà a tots els efectes un delegat o una delegada provisional.

Es pot destacar, d’altra banda, que en la mesura que els delegats o delegades de l’alumnat són elegits per aquests representen els companys en qualsevol decisió que hagen de prendre i que vaja d’acord amb les normes de la classe. Es constituïxen, en conseqüència, com el principal baluard de mediació de conflictes, ja siga entre professor-alumne; alumne-alumne; alumne-equip direc-tiu; alumne-tutor.

És, doncs, el delegat o la delegada un instrument media-doròptimilegalitzatpelconjuntdelsmembresdelaclas-se, ja que ha sigut elegit democràticament per aquests. Les seues decisions i actuacions estaran dirigides a:

− Controlar la convivència a l’aula.

57

Projecte educatiu

− Vetlar pel respecte al material, al mobiliari i a les instal-lacions.

− Dinamitzar la convivència entre els diferents grups de la classe.

− Llimar asprors entre l’alumnat i entre aquest i el profes-sorat.

− Vetlar pel compliment de la normativa acadèmica.

− Custodiar els documents elaborats per a l’aula (part d’incidències, document d’organització de controls...).

Hem d’aclarir que, encara que el delegat o la delegada de classe tinga el perfil que hem definit, hi ha també una altra figura destaca-da a l’aula, el mediador o agent de pau; que ha sigut elegit pel seu perfil conciliador i ajudarà els seus companys a eliminar possibles enfrontaments i conflictes, que podrien enterbolir el clima de convi-vència de l’aula i del centre.

Aquests mediadors seran coordinats pel departament d’orientació i formaran part de la comissió de mediació, especificada en el pla de convivència.

− Les eleccions a delegats d’alumnes seguiran el següent pro-cediment:

1 L’elecció de delegats i delegades s’efectuarà el primer mes de curs, el dia designat per la direcció d’estudis, en horari lectiu.

2 Es formarà una mesa electoral formada per:

a) El tutor o la tutora del grup que presidirà la mesa.

b) Dos alumnes, designats per sorteig, el més jove dels quals actuarà com a secretari o secretària i alçarà acta de la sessió.

3 Podran ser electors i elegibles tots els membres del grup quefigurenenlesllistesoficials.Elquòrumexigibleseràel de dos terços d’alumnes.

4 La votació serà secreta. A cada papereta figurarà un sol nom, i s’anul·laran les que no complisquen aquest requisit.

58

5 L’estudiant que assolisca un nombre de vots superior al 50 % dels emesos serà designat delegat o delegada del grup i el segon, subdelegat o subdelegada.

6 Si no s’assolira aquest percentatge, es farà una segona votació entre els quatre alumnes més votats. Qui més vots obtinga en aquesta segona votació serà nomenat delegat o delegada i el segon o la segona, subdelegat o subdelegada.

7 En cas d’empat es faran fins a tres votacions. Si en la tercera no es resolguera, serà elegit l’alumne o l’alumna amb millor expedient acadèmic.

− Pel que respecta a la junta de delegats podem dir que:

a) Al centre hi haurà una junta de delegats/as formada pels de-legats de grup i pels representants dels alumnes en el Consell escolar. Igualment pertanyerà a la mateixa un repre-sentant designat per l’associació d’alumnes, si n’hi haguera.

b) La junta de delegats podrà reunir-se en ple o en comissions quan la naturalesa dels temes que s’hagen de tractar ho fa-ça convenient i, en tot cas, abans i després de cada Consell escolar; laconvocatòria la realitzaranels representantsd’alumnes en el Consell escolar.

c) Els membres de la junta de delegats tindran dret a conéixer i a consultar les actes de les sessions del consell escolar i qualsevol altra documentació del centre que els afecte, ex-cepte aquella que poguera afectar la intimitat de les perso-nes o el desenvolupament normal dels processos d’avalua-ció acadèmica.

El cap d’estudis facilitarà a la junta de delegats un espai adequat perquè puga fer les seues reunions i els aportarà els mitjans adequats per al funcionament correcte.

d) Ladirecciód’estudisconvocaràlajuntadedelegatsperiò-dicament per a informar els membres de la marxa del cen-tre i resoldre els problemes que pogueren plantejar-se en el desenvolupament de les activitats acadèmiques.

e) La junta de delegats es reunirà amb caràcter ordinari el mes de novembre, cada trimestre i al final del curs amb motiu

59

Projecte educatiu

d’elaborarlaseuamemòriaanual;ambcaràcterextraordi-nari es reunirà tantes vegades com el convoque la direcció d’estudis, que coordinarà les reunions. Un membre d’aquesta farà de secretari i reflectirà els acords presos en un llibre d’actes.

f) Són funcions de la junta de delegats:

− Elevar a l’equip directiu propostes per a l’elaboració del projecteeducatiudedentreilamemòriafinal.

− Informar els representants de l’alumnat en el consell es-colar dels problemes de cada grup.

− Rebre informació sobre els temes tractats en el consell escolar i de les associacions estudiantils legalment cons-tituïdes.

− Elaborarinformesalconsellescolarainiciativapròpiaoa petició d’aquest.

− Elaborar propostes de modificació del pla de convivèn-cia, dins de l’àmbit de les seues competències.

− Informar els estudiants de les activitats de la junta.

− Realitzar propostes per al desenvolupament d’activitats complementàries i extraescolars al centre.

− Altres actuacions i decisions que afecten de manera es-pecífica l’alumnat.

• Quant als pares i les mares de l’alumnat assenyalarem el següent:

1 El sector de pares i mares d’alumnes està format pel conjunt de pares/mares o tutors legals de cadascun dels alumnes ma-triculats en el centre. S’organitzen a través d’associacions esta-blides en el centre, i adeqüen la seua participació en el marc estructurat legalment.

Els drets i deures dels pares vénen marcats per la seua condi-ció de tutor legal dels alumnes i alumnes, i com a tal estan re-collits en les disposicions legals en vigor. Malgrat, i per la im-portància que té per a l’educació dels alumnes, s’expressen al present reglament algunes consideracions que, a nivell d’obli-gacions i responsabilitats, s’indiquen per als pares/mares:

60

− Responsabilitatiobligaciódepreocupar-sepertotallòconcernent a l’educació dels seus fillso filles o persones tutorades.

− Col·laboració amb totes les activitats de l’institut.

− Participació, a través dels mitjans legals, en la gestió i or-ganització de la vida de l’institut.

2 La seua participació s’ha de basar principalment en la col·la-boració, la comprensió i l’ajuda al professorat per a, mitjan-çant el seu esforç combinat, millorar el procés d’aprenentat-ge dels seus fills. Hauran d’atendre els requeriments del professorat, especialment dels tutors o tutores, sobre qualse-vol qüestió relacionada amb els seus fills i especialment pel que fa a les faltes d’assistència i de disciplina.

3 Tots els pares, mares o tutors legals dels alumnes inscrits al centre tenen dret a participar en els processos electorals des-tinats al seu sector que en l’institut es desenvolupen. Aquest dret es conservarà en el cas d’aquells que hagueren de des-plaçar-se temporalment per campanyes agrícoles, sempre que els seus fills continuaren matriculats al centre. Es conside-ra com pare o mare els tutors i tutores legals acreditats degu-dament.

4 El consell escolar del centre i les associacions de pares i ma-res són els canals naturals i principals de participació col·lecti-va dels pares i les mares en la gestió i control del centre.

5 Existirà un cens de pares i mares o tutors legals revisat anual-ment i en els processos electorals del centre.

6 Poden participar en les comissions del centre en els termes que el consell escolar establisca dins de les seues competèn-cies, a proposta de l’equip directiu.

7 El centre facilitarà informació sobre els acords adoptats en el consell escolar als pares i mares o tutors legals quan aquests tinguen especial rellevància. Els acords assolits s’exposaran durant 10 dies, almenys, al tauler d’anuncis del centre al lloc reservat per als pares, mares o tutors legals.

8 Les comunicacions generals que el centre dirigisca a les famí-lies es realitzaran pels canals adequats i possibles en cada cas.

61

Projecte educatiu

9 La generalitat dels pares no rebrà informació sobre assump-tes disciplinaris singulars, per a garantir la privacitat de l’alum-nat afectat. Igualment, queda restringida la informació dels expedients personals de l’alumnat, a excepció de la dels seus corresponents fills i filles o tutelats.

10 Els pares i mares o tutors legals tenen el dret i l’obligació de conéixer, en general, el pla de convivència i observar les nor-mes contingudes, per a la qual cosa el centre facilitarà un ex-tracte amb els punts més rellevants i els apartats específics que incumbixen a totes les famílies que inscriguen un fill o una filla al centre.

11 Les famílies dels alumnes rebran abans de l’1 de novembre informació complida sobre el calendari escolar, el nom del tu-tor o tutora que li ha correspost al seu fill o filla, l’horari en què pot entrevistar-se amb l’esmentat tutor o tutora, així com el quadre del professorat que impartirà ensenyaments en el centre i una ressenya succinta dels objectius generals que els afecten.

12 Els pares, mares o tutors legals es podran entrevistar amb els tutors dels seus fills i filles tantes vegades al llarg del curs com hodesitgenenl’horariqueesfixeanualment.Peraaixò,hohauran de comunicar, encara que no és obligatori, al tutor o tutora, de forma oral, o bé per escrit, a través dels seus fills o filles, amb almenys 24 hores d’antelació; d’aquesta manera, el tutor o la tutora podrà obtindre més informació de la resta de l’equip educatiu corresponent. En aquestes entrevistes els pares, mares o tutors legals podran rebre informació de tots els aspectes de la marxa del seu fill o filla en el centre i, fins i tot, es podran comentar les anotacions realitzades a l’expedi-ent personal del fill o filla. Si algun tutor o tutora, per circums-tàncies especials, es vera obligat a traslladar el dia de visita durant un període prolongat, haurà de comptar amb l’autorit-zació del consell escolar i informar per escrit del canvi els pa-res i mares de l’alumnat de la seua tutoria.

Els pares, mares o tutors legals en aquestes entrevistes po-dran realitzar els suggeriments oportuns sobre l’educació dels seus fills o filles, amb l’excepció de la llibertat personal del professor o professora i de la resta de l’alumnat, el caràc-

62

ter docent del tutor o tutora i el caràcter preferentment pro-fessional i educatiu del conjunt del professorat.

Quan un pare o mare siguen requerits pel tutor o tutora dels seus fills, estarà obligat a acudir a la cita. En cas de falta reitera-da d’assistència s’usaran altres recursos disponibles (carta cer-tificada, burofax...).

13 Rebran informació per escrit de les faltes d’assistència del seu fill o filla si n’hi haguera.

14 Els pares i mares rebran informació sobre la programació ge-neraldelesactivitatsdelgrupd’estudiants.Peraaixòesreuni-ran amb el tutor o tutora dels seus fills o filles abans del mes de desembre. Així mateix tenen dret a rebre trimestralment infor-mació escrita de l’avaluació del seu fill o filla a través del butlle-tí de notes, que ha d’entendre’s sempre com un document in-formatiu de la marxa acadèmica de l’estudiant que, en cas de discrepància amb l’acta d’avaluació, no tindrà cap validesa.

15 Cap pare o mare no podrà ser marginat al centre per les seues idees, conviccions religioses o condició social. De la mateixa manera, cap pare o mare no provarà d’imposar aquestes opci-ons a la resta de la comunitat educativa o realitzar cap tipus de proselitisme a través dels mitjans organitzatius del centre.

16 Els pares i mares podran organitzar tallers, activitats, cursos i escoles de pares, tant per a la seua formació com per a com-plementar l’educació dels seus fills i filles. Aquests es realitzen garantint l’horari general del centre i després de la presentació del projecte davant de l’equip directiu que el traslladarà al consell escolar del centre per a la seua aprovació, si procedix.

Podran establir-se cooperatives o comissions de pares, mares o tutors legals per a la recerca de fons per a determinades activi-tats. En aquests casos, els pares, mares o tutors legals podran designar a una persona que se n’encarregue i que col·labore amb el tutor o tutora o amb el cap del departament d’activitats extraescolars en aquestes tasques.

17 Els pares i les mares elegiran un representant en cada tutoria, que serà el portaveu de les famílies davant del tutor o la tutora i que col·laborarà per al bon funcionament d’aquestes sessi-ons. Concretament, les seues funcions són les següents:

63

Projecte educatiu

− Aportar informació sobre els interessos de les famílies res-pecte a cada grup.

− Col·laborar en la resolució de conflictes.

− Oferirpuntsdevistadiferentsdavantdesituacionsdecon-vivència.

− Col·laborar en activitats programades per ells o pel centre.

− Crear tallers, cursos o escola de pares.

− Formar pares com a futurs mediadors escolars.

− Col·laborar amb la biblioteca i les seues activitats fora de l’horari escolar.

− Representar les famílies en possibles peticions davant de l’equip directiu o l’administració educativa.

Quant a les relacions i els canals de participació de les associa-cions de pares i mares amb el centre, apuntem que:

a) L’associació de pares i mares d’alumnes podrà aportar sug-geriments al consell escolar del centre per a l’elaboració dels documents planificadors; inclosos els aspectes relatius a la seua avaluació.

b) Podran reunir-se en el centre en assemblea general o en junta directiva, amb l’única excepció del preceptuat legal-mentisenseinterferirenl’horarilectiu.Peraaixò,comuni-caràaladirecciódelcentrelaconvocatòriadel’acteambsetanta-dues hores d’antelació.

c) L’associació de pares i mares d’alumnes i alumnes podrà or-ganitzar, amb l’autorització de la direcció del centre, actes específics entre els seus associats o amb el conjunt dels pa-res i de les mares als locals del centre.

d) L’associació de pares i mares d’alumnes podrà organitzar cursos, seminaris, tallers, escola de pares i mares i activi-tats extraescolars referits a l’àmbit dels seus associats, a la resta dels pares i mares o als alumnes amb l’aprovació prèvia del consell escolar del centre i amb l’excepció de l’absència d’interferència en l’horari general de l’institut. Aquests estaran contemplats en una programació general que es presentarà a la direcció del centre o mitjançant un

64

projecte dirigit al Consell escolar. Igualment, l’associació de pares i mares podrà organitzar en el centre xarrades, col·loquis, conferències, actes socials, etc. a fi de realitzar manifestacions culturals o millorar la convivència dels seus associats en general.

e) L’associació de pares i mares d’alumnes podrà aportar al centrelliurementrecursoseconòmicsimaterialsperalesseues activitats.

f) Elcentre,atravésdetotselsseusòrgans,procuraràfacili-tar informació preferent a l’associació de pares i mares d’alumnes de totes les activitats, programacions..., i de tots els acords assolits en el Consell escolar.

g) L’associació de pares i mares d’alumnes serà informada i/o consultada, a través de la direcció del centre, de gestions realitzades sobre demandes de recursos, mitjans i conser-vació, i projectes educatius remesos a les instàncies admi-nistratives.

h) L’associaciódeparesimaresd’alumnesitotselsòrgansdel centre provaran de buscar a tota hora estratègies de cooperació entre tots els elements integrants de la comu-nitat educativa.

i) L’associació de pares i mares d’alumnes proposarà un re-presentant al Consell escolar.

j) Les comunicacions a l’associació de pares i mares s’esta-bliran a través de la seua presidència.

k) L’associació de pares i mares d’alumnes podrà obtindre de l’equip directiu o del consell escolar del centre l’ajuda precisa per a la realització d’activitats formatives, culturals, recreatives o extraescolars dins de les possibilitats que el centre puga aportar.

l) Per tal de millorar la convivència i les relacions entre tots els membres de la comunitat escolar, la direcció es reunirà amb l’AMPA una vegada al mes per a determinar i coordi-nar actuacions conjuntes dirigides a la convivència en l’institut.

65

Projecte educatiu

Les regles bàsiques de la convivència en el centre

En tot el relatiu a la normativa disciplinària, conductes i sancions, el nostre centre s’ajusta a tota hora a les diferents disposicions legals vi-gents; encara així, especifiquem a continuació algunes normes de ca-ràcter intern que facilitaran la consecució dels objectius marcats. En tot cas, davant de qualsevol problema que sorgisca o es puga establir entre professorat i alumnat, l’estudiant haurà de consultar en primer lloc el seu tutor o tutora i posteriorment, si no troba solució, el cap d’estudis o a la direcció.

a) Entrades i eixides del centre.

1 L’alumnat del centre ha de respectar amb exactitud les nor-mes d’entrades i eixides.

2 Als cinc minuts del toc de sirena, es tancaran totes les por-tes d’accés al centre, permetent-se l’entrada als alumnes amb una autorització del pare, la mare o el tutor legal. En casqueaçònosigaaixí,elprofessordeguàrdiatelefonaràla família de l’estudiant retardat, deixant constància al llibre d’entrades i eixides de consergeria; l’endemà haurà d’apor-tar una justificació escrita de la família.

3 Només es permetran retards justificats:

a) Amb la presència i explicació del pare, mare o tutor le-gal de l’alumne o alumna.

b) Mitjançant justificació mèdica.

c) A causa de força major.

4 Elsalumnesquearribentards’incorporaranalcentre,peròquedaran amb el professor o professora de guàrdia; la seua incorporació al grup es farà en l’inici de la classe següent a la seua entrada. El seu accés al centre es realitzarà per la porta… L’eixida ordinària l’efectuarà per la porta d’eixida... en l’horari assenyalat.

5 Mentre dure el procés d’entrada no es permetrà la perma-nència de cap pare o mare a l’interior del centre, per la qual cosa estaran prohibides les entrevistes al professorat.

6 Noespermetlaintroducciódetelèfonsmòbilsoqualsse-volaltresaparellselectrònicsalcentre.Laseuapresènciaen

66

motivarà la retirada i només es lliurarà a un familiar de l’alumnat infractor.

7 Els comercials de llibres o propaganda només podran visi-tar el professorat fora de l’horari lectiu o quan la disponibili-tat dels professors ho permeta.

8 Els canvis de classe d’alumnat i professorat es realitzaran en el menor temps possible per seguretat i economia de temps.

9 Està prohibida la pràctica de tota mena de jocs d’atzar en tot el recinte del centre.

10 No es pot romandre injustificadament al centre en hores no lectives. Durant el període lectiu, l’alumnat haurà de ro-mandre al lloc on realitze la seua activitat docent.

11 L’alumnat està obligat a seguir les indicacions del professo-rat o personal no docent del centre.

b) Passadissos i usos dels serveis higiènics

1 Durant les hores de classe no es podrà privar del dret d’assistència a classe a un alumne o alumna enviant-los als passadissos i tampoc no es podrà anar als serveis, tret dels casos de força major i amb l’autorització escrita del professor que està impartint la classe. En cas d’expulsar un alumne o alumna al llarg d’una classe se sol·licitarà la intervenció del professorat de guàrdia d’incidències i se l’informarà per escrit de la conducta realitzada per l’estu-diant.

2 Mentre dure l’esplai, l’alumnat ha de fer ús adequat dels serveis, de la font d’aigua i per descomptat de totes les ins-tal·lacions posades al seu servei, utilitzant-les de forma or-denada i net.

c) Neteja del centre

1 L’alumnat ha d’utilitzar a tota hora les papereres existents en el centre, tant les de l’aula com les que estan repartides per tot el recinte. Seran corregits tots aquells alumnes en què s’observe un comportament contrari a les normes de netejaidecòrum.

67

Projecte educatiu

2 Realitzar pintades a les parets i el mobiliari del centre, serà considerat com una conducta contrària a les normes de convivència i pot ser motiu de correcció.

3 Està prohibit menjar a l’interior del centre, igual com el con-sum de tabac, d’alcohol o de qualsevol altra substància es-tupefaent tant dins de l’edifici com en el pati.

4 Les llepolies queden totalment prohibides en hores de classe i a l’interior del centre. Quan es consumisquen al pati o a la cafeteria, s’hauran d’utilitzar les papereres per a llan-çar-hi els desaprofitaments.

d) Material escolar i instal·lacions

1 Els alumnes que maltracten o utilitzen indegudament el mobiliari, els materials o les instal·lacions de l’institut, seran responsables davant de la direcció del centre, que els obli-garà a pagar els danys produïts una vegada estudiat el cas.

2 Tot l’alumnats haurà de portar diàriament el material esco-larnecessariperalarealitzaciódelesactivitatspròpiesdecada una de les àrees. Quan un alumne o alumna no com-plisca amb aquesta obligació, s’avisarà immediatament els pares o tutors legals per a comunicar-los tal obligació i acla-rir l’incompliment d’aquesta per part de l’estudiant.

El professorat tindrà la possibilitat de comunicar per escrit la falta de material de l’estudiant a través de la seua agen-da personal o bé a través del mecanisme establit pel centre per a aquesta finalitat.

e) Esplai

1 L’esplai és un temps de descans, joc i convivència, i mentre dura hem de jugar i passejar respectant el joc dels altres. Estan prohibits els jocs violents i perillosos.

En els dies de mal temps, la decisió d’eixir o no al pati, cor-respon a la direcció o a qualsevol membre de l’equip direc-tiu i serà conjunta per a tot el centre.

2 Qualsevol problema que sorgisca a l’hora de l’esplai haurà de ser consultat al professorat que es trobe en el pati, rea-litzant la guàrdia.

68

3 Quan el desenvolupament normal de l’esplai siga pertor-bat per comportaments inadequats de l’alumnat, aquests, amb la finalitat que la correcció tinga un valor adequat, podran ser privats de l’esmentat temps d’esplai durant els diesqueconsidereladireccióol’òrgancompetent,sem-pre que la conducta siga contrària a les normes de convi-vència i s’avise els pares d’aquesta eventualitat.

4 En cap cas l’alumnat no eixirà del centre sense l’autoritza-ció oportuna i sense una persona adulta responsable del menor; sempre s’haurà de firmar al llibre d’entrades-eixi-des depositat en consergeria.

5 Els alumnes no hauran de propiciar l’assistència al centre de persones alienes a aquest i evitaran en la mesura possi-ble l’acostament i el contacte amb aquestes en les hores en què dure l’esplai.

6 Les aules s’han de desallotjar durant l’esplai. Està prohibit romandre en aquestes i també a l’edifici, tret que un pro-fessor o professora estiga amb l’alumnat o amb autoritza-ció expressa de l’equip directiu.

7 Els delegats o delegades de grup podran establir un hora-ri de vigilància en l’esplai dins de les aules, per tal de con-trolar el material i altres objectes de valor.

8 Els ordenances vigilaran i custodiaran els edificis del cen-tre per a evitar que l’alumnat romanga en aquest en les hores d’esplai.

Normes de convivència referides a les famílies

Els pares i mares de l’alumnat del centre hauran de respectar les se-güents normes:

a) Hauran de conéixer les normes bàsiques del centre i com-plir-ne el contingut.

b) Han de tornar firmades les informacions individuals remeses pel centre, igual com els exercicis o activitats realitzades pels seus fills o filles.

c) Han d’atendre les citacions formulades pel centre. En cas d’assumptes disciplinaris, davant de la no-concurrència dels

69

Projecte educatiu

pares, podrà prendre’s la mesura cautelar de la no-assistència de l’alumne o alumna implicat o implicada.

d) Procuraran visitar els tutors i membres de l’equip directiu en l’horari establit per a aquesta finalitat.

e) Hauran de col·laborar en la tasca educativa que el centre duu a terme amb referència als seus fills o filles.

f) Hauran de cooperar amb el centre en el control del treball escolar realitzat pels seus fills o filles.

g) Hauran de proporcionar al centre totes aquelles dades relle-vants dels seus fills o filles que facen possible el coneixement real de la personalitat d’aquests i de les seues necessitats.

h) Hauran de justificar degudament les faltes d’assistència dels seus fills o filles.

i) Procuraran facilitar als fills o filles els mitjans materials neces-saris per a realitzar les activitats programades pel centre.

j) Es faran responsables de la conservació, el manteniment i la de-volució correcta i adequada dels llibres de text, segons la nor-mativa vigent, i altres materials que el centre els proporcione.

k) Hauran de facilitar les obligacions comunes dels seus fills o filles respecte del centre: puntualitat, ordre, cura personal... així com estimular-los en l’observança de les normes de con-vivència del centre com a element que contribuïx a la seua formació.

l) En el cas que els fills hagueren d’absentar-se del centre, els hauran de recollir personalment o a través d’una persona au-toritzada, informant la direcció o el personal de guàrdia i ano-tant l’eixida al llibre de registre de consergeria.

m) Els hauran de facilitar la roba adequada per a la pràctica de l’educació física.

n) S’abstindran d’accedir a les aules on s’estigueren impartint classes.

o) Hauran d’acreditar el retard justificat del seu fill o filla amb la seua presència i la seua firma al document d’entrada deposi-tat en consergeria amb aquesta finalitat.

70

Normes de convivència generals d’aula

Al si de les classes l’alumnat haurà de complir les següents normes, sense que vagen en detriment de les que pogueren ser establides per cadascun dels tutors o les tutores i acceptades pel grup de referència:

a) Respectaran les pertinences dels altres companys i companyes.

b) No hauran de practicar jocs violents que posen en perill els al-tres companys i companyes.

c) Assistiran amb puntualitat a totes les classes. En cas d’absèn-cia, aportaran la justificació dels pares o tutors legals.

d) Atendran a totes les explicacions i informacions que es realit-zen a la seua aula.

e) No pertorbaran la marxa de les classes.

f) Tractaran amb respecte els altres companys i companyes en les seues creences i opinions, i evitaran actes violents i humiliaci-ons cap als altres.

g) Evitaran qualsevol acte de discriminació cap als altres com-panys i companyes.

h) Procuraran col·laborar amb els altres companys i companyes en les tasques col·lectives.

i) Realitzaran, dins de les seues capacitats, les activitats que se’ls encomanen,tantlespròpiesdel’aulacomlestasquesopro-jectes per a realitzar fora de l’horari escolar.

j) Nousaranmòbilsnialtresmaterialselectrònicsencappartdelcentre, tret que tinguen autorització expressa d’algun profes-sor o professora.

k) Respecte a l’estudi i realització de tasques deuran:

− Portar el material necessari per al treball a l’aula.

− Atendre a les explicacions i indicacions del professorat.

− Realitzar les tasques de forma ordenada i neta.

− Consultar amb el professor o professora els dubtes respec-te de les tasques i l’estudi que hagen de fer.

− Realitzar els treballs i l’estudi que es manen per a casa.

71

Projecte educatiu

− Lliurar les tasques encomanades en les dates acordades.

− Estudiar i repassar els continguts impartits en cada classe.

− Utilitzar la seua agenda com a vehicle de comunicació famí-lia-professorat.

l) L’alumnat haurà de romandre a l’aula fins que arribe el profes-sor o la professora de la matèria. En cas d’absència d’aquest, l’alumnat haurà d’esperar dins de la classe al professor de guàrdia o a un membre de l’equip directiu, el qual indicarà l’ac-tuació a seguir.

m) Finalitzades les classes, l’alumnat procurarà deixar les cadires ordenades i la classe neta de papers i altres objectes.

n) Els delegats i delegades de curs vetlaran pel compliment de les normes d’ordre i de neteja de les classes. Igualment s’en-carregaran de recollir l’informe de faltes setmanalment i tor-nar aquest a consergeria juntament amb les justificacions de faltes, una vegada que han sigut supervisades pel tutor o la tutora. També els delegats o delegades seran els encarregats de mantindre l’ordre en la classe davant de l’absència del professor o la professora, de recollir els guixos, folis o un altre material necessari, com la carpeta de disciplina, la qual custo-diaran i presentaran a cada professor segons el requeriment d’aquest.

3r Mesures que s’aplicaran en el centre per a previndre, detectar, regular i resoldre els conflictes que pogueren presentar-se

En la prevenció dels conflictes s’inclouen en el nostre centre les se-güents mesures:

a) Realització d’un pla d’acollida per a facilitar la integració, el co-neixement, l’acceptació i la participació de l’alumnat.

Aquest pla coordinat pel departament d’orientació del cen-tre i posat en pràctica pels tutors i les tutores de cada nivell, va dirigit a l’alumnat de nou ingrés i té com a objectiu princi-pal la seua recepció, l’atenció i la informació sobre la nova etapa educativa que comença, el coneixement del mateix centre, de les seues normes de convivència, tant generals

72

com concretes de l’aula corresponent, els drets i deures, les correccions o mesures disciplinàries i, sobretot, les noves matèries curriculars, els seus continguts i els criteris d’avalu-ació. No podem oblidar també en aquest pla d’acollida, l’atenció especial a l’alumnat immigrant, que ha de ser rea-litzada de forma exhaustiva, donant a conéixer, a més del que s’ha assenyalat anteriorment, els membres que compo-nen el centre, els seus costums i les formes de comporta-ment, de la mateixa manera és precís donar a conéixer les formes, els usos i els costums dels nous companys, el seu país d’origen, la seua llengua... Amb aquest acostament mu-tu, es pretén afavorir la convivència i evitar possibles proble-mes en les relacions.

b) Proposta d’activitats dirigides a afavorir la relació entre les famílies, com ara, la realització i el lliurament d’una carpeta individual amb les dades d’interés del centre, extracte de drets i deures de l’alumnat i normes del centre referides a qüestions bàsiques de convivència. Aquesta carpeta d’infor-mació és lliurada pel tutor o tutora a cada alumne el primer dia de classe, explicant la necessitat de la seua lectura i el lliurament posterior a la seua família perquè conega les da-des i normes d’interés del centre.

En aquesta informació s’al·ludix a l’ajuda i la cooperació que l’associació de mares i pares d’alumnes aporta al nostre cen-tre; aquesta associació és un element dinamitzador impor-tant per a les famílies, i suposa un gran suport per a culminar amb èxit la tasca educativa.

c) Realització d’ctivitats dirigides a la sensibilització davant els casos d’assetjament i intimidació entre iguals.

Pel que fa a l’aula, el seguiment del nostre alumnat es realit-za en les tutories corresponents, establint-se reunions de coordinació davall la tutela de cada tutor o tutora i amb la coordinació del departament d’orientació. Els problemes de relacions entre els alumnes que componen la tutoria són tractats en la sessió amb el tutor o la tutora; quan aquests sobrepassen uns límits són altres estaments els encarregats d’intervindre: departament d’orientació, direcció d’estudis i direcció.

73

Projecte educatiu

Segons cada cas, es produïx la intervenció, la qual sempre comporta la col·laboració de la família. Totes les actuacions busquen la via ree-ducativa, evitant en la mesura possible la via punitiva. La derivació a l’aula de convivència i intervenció en aquesta, o la intervenció de la mediació i els compromisos familiars posteriors, dependran de la gravetat dels fets.

Sempre, i segons la tipologia de les faltes, s’evitarà l’allunyament de l’alumne o l’alumna de la vida escolar. En totes les actuacions se sol·licita la implicació de la comunitat educativa i en els casos de presa de decisions referits a faltes de convivència, es donarà participació a la comissió de mediació. En aquest sentit, cada curs elegirem mediadors de pau, els quals es presenten voluntària-ment i són seleccionats pels companys o companyes. Amb la seua actuació de conscienciació i exemple, ajuden a la prevenció, la sensibilització i la resolució de conflictes tant a nivell d’aula com de centre.

Pel que fa a activitats dirigides a la sensibilització de la comunitat educativa en la igualtat entre homes i dones, l’eliminació del llen-guatge sexista i discriminatori és fonamental, posant èmfasi en la necessitat d’utilitzar, per a comunicar-nos, un llenguatge ric, variat i exempt de particularismes masclistes.

A nivell organitzatiu les mesures més significatives són:

a) Vigilància exhaustiva de passadissos i zones del centre realit-zada pel professorat de guàrdia. Aquesta actuació té com ob-jectius controlar els esplais, els serveis i els passadissos, a més de la biblioteca.

b) Control dels canvis de classe, que té per objectiu previndre i evitar situacions de possibles conflictes entre l’alumnat. Aquest control es realitza pels membres de l’equip directiu i pel professorat de guàrdia.

c) Aplicació de la normativa que regula la convivència en el cen-tre, referida als canvis de classe i les formes d’actuació en aquests casos, tant per l’alumnat com pel professorat.

d) Aplicació de la normativa referida a la vigilància dels esplais, les activitats i els comportaments permesos, la no utilització de materials inapropiats...

74

L’aula de convivència

• Normes específiques de funcionament

L’aula de convivència és el lloc al qual acudix l’alumnat per haver incomplit alguna norma de convivència, per a reflexionar sobre el que ha ocorregut i per a realitzar les activitats acadèmiques propo-sades per tal de modificar les actituds negatives.

El nombre d’assistents ve determinat per les necessitats detecta-des en el centre, encara que cal aclarir que no és una aula de «cas-tigats». Perquè siga efectiva l’actuació hem de reduir el nombre d’assistents i no hi ha de passar més d’un alumne o alumna alhora; açòvoldirqueésunaaulaobertaiencontinucanvi,jaquetotesles intervencions es faran de manera successiva, per la qual cosa exigix una adequada coordinació per part del seu professorat i de la seua tutoria.

• Perfil de l’alumnat

Perfil A: queda representat per aquell alumnat que com a conse-qüència de la seua conducta violenta (física o verbal) cap a un membre de la comunitat escolar, ha sigut sancionat a romandre fora de la seua aula en un moment determinat del dia o durant di-versos dies. Amb aquesta mesura es pretén evitar la presència d’alumnes problemàtics pels passadissos del centre i intentant ga-rantir el seu procés educatiu.

Perfil B: serien aquells casos en els quals la mesura adoptada ha sigut la de la privació de l’assistència al centre, la qual pot anar des de tres dies fins a un mes.

Perfil C: l’acumulació reiterada de faltes disciplinàries lleus seran tractades a l’aula de convivència amb l’informe disciplinari corres-ponent. L’acumulació de parts i amonestacions donaran lloc a la incorporació de l’alumnat al perfil B.

• Procediment d’incorporació/assistència a l’aula de convivència

En el cas del perfil A, el professor o la professora d’aula enviarà el delegat o la delegada de curs a la recerca del professor de guàrdia d’incidències, que atendrà l’alumne o alumna infractor i alçarà un informe de la seua conducta. Davant de la gravetat d’aquesta, el podrà dirigir a l’aula de convivència, prèvia consulta a la direcció d’estudis. El professor o la professora de l’aula om-plirà un informe de l’incident, deixant constància de la gravetat dels fets. Si l’alumne o alumna no poguera ser atés a l’aula de

75

Projecte educatiu

convivència, tornarà amb el professor o la professora d’incidènci-es i hi romandrà fins que un membre de l’equip directiu puga fer-se càrrec de la situació.

En els altres casos, és l’equip directiu, prèvia audiència de la co-missió de convivència i escoltats els pares o tutors legals qui deci-dirà si l’alumne o l’alumna afectat complirà la seua sanció bé a l’aula de convivència o a sa casa, davant de la petició dels pares d’utilitzar la comissió de mediació i ajustar-se als compromisos que aquesta comissió manifeste.

• Pla de treball de l’alumnat a l’aula de convivència

L’alumnat que assistix a l’aula de convivència ha de realitzar tre-balls que s’organitzen entorn de tres eixos:

1 Eix reflexivoemocional. L’estudiant que assistix a l’aula de con-vivència ha de realitzar una fitxa de reflexió, la qual una vegada conclosa implicaria un compromís de millora, que pot ser am-pliat i negociat amb l’alumnat en cas de reincidència.

2 Eix acadèmic. Si un professor o professora envia un alumne o alumna a l’aula de convivència li encarregarà un treball prede-terminat. El professor o la professora de l’aula de convivència vetlarà perquè el treball es faça i l’alumne o alumna es compor-te de manera correcta a l’aula.

En els casos en què l’expulsió siga per motius més greus (de tres di-es o més), seran els professors i professores de l’equip educatiu, da-vall la coordinació del tutor o la tutora, els que assignaran el treball per als dies en què l’alumne o alumna haja de romandre a l’aula de convivència.

Els pares i les mares hauran de conéixer aquesta circumstància i instar el seu fill o la seua filla a la realització de les activitats encomanades, les quals haurà de presentar a cada professor o professora en el mo-ment de la seua incorporació a l’aula ordinària i no abans del període establit.

Segons la gravetat del cas i la implicació de la família, s’acordarà amb aquesta el seguiment del fill o de la filla a l’aula de convivència, deter-minant un horari d’acompanyament del seu fill o filla a l’aula, perquè in situ coneguen la realitat de la mesura i de l’actuació del seu fill o la seua filla en el tractament dels treballs acadèmics encomanats.

76

Aquest horari de seguiment familiar serà negociat i acordat amb els pares, les mares o tutors legals quan se’ls cite per a la informació de la conducta del seu fill o la seua filla.

3 Eix tutorial. Per als casos en què l’estudiant acabe el treball encomanat abans del previst, l’aula de convivència comptarà amb materials a l’autoconeixement i la millora personal. Aquest material serà aportat pel departament d’orientació del centre; cada departament, a més, haurà d’aportar materi-als per nivells per què el professorat de guàrdia de l’aula de convivència els puga usar.

• El control de l’alumnat de l’aula de convivència

Per a portar el control d’assistència i de treball de l’alumnat d’aquesta aula, s’utilitzaran diferents tipus de registre:

− Part raonat de derivació a l’aula i pla de treball que l’alumnat afectat haurà de realitzar.

− Registre diari d’assistència a l’aula, que omplirà el professor o la professora de l’aula de convivència, amb les tasques que cada estudiant ha realitzat.

− En els casos en què l’estudiant haja de romandre en l’aula un període més llarg de temps, el tutor o la tutora haurà d’apor-tar el pla de recuperació que ha de fer cada alumne per a no interrompre el seu procés formatiu. Aquest pla de treball se-rà coordinat pel tutor o la tutora i supervisat per l’equip edu-catiu.

La coordinació de l’aula de convivència serà realitzada pel professor o la professora d’aquesta, que informarà de l’assistència de l’alum-nat afectat als seus tutors i també a la direcció d’estudis.

De la mateixa forma, el professorat de l’aula de convivència realitza una activitat de control de l’absentisme de l’alumnat del centre. Així des de la 2a hora, cada dia es comunica amb les famílies de l’alum-nat que falta per a conéixer el motiu de l’absència, deixant constàn-cia de la situació i recordant a les famílies la necessitat de justificació a través del document existent a la consergeria.

• Informació a la família.

Quan la mesura d’assistència a l’aula és puntual, no és necessari avisar en aquest moment la família, encara que sí que han de co-

77

Projecte educatiu

néixer aquesta actuació en comunicació posterior del tutor o la tutora.Noobstantaixò,siladecisiópresaéslano-assistènciaaclasse amb el grup ordinari durant un període més prolongat, si-ga en una àrea o matèria o en totes, la direcció d’estudis, prèvia cita, comunicarà la mesura a la família i aquesta donarà la confor-mitat per escrit.

De la mateixa manera, i si la falta fóra molt greu, es comunicaria a lafamíliaperlaviatelefònicaidesprésl’estudiantpassaràal’aulade convivència. Posteriorment els pares o les mares, i segons ci-ta, coneixeran la decisió i els motius d’aquesta, i firmaran el do-cument corresponent per a l’assistència a l’aula de convivència durant el període acordat.

En els casos en què els familiars sol·licitaren del centre l’actuació de la comissió de mediació, s’ajustaran i respectaran a tota hora els compromisos als quals arriben, i fins i tot, els compliran escru-polosament, ja que altrament, es faran efectives les sancions que hagen quedat pendents abans de l’inici del procés de mediació.

Detecció, mediació i resolució de conflictes

Entre les mesures establides per la normativa, trobem les referides a la detecció dels conflictes sorgits en la comunitat escolar. A partir d’aquesta detecció es realitzarà la intervenció a través de mesures i actuacions que afavorisquen la millora de l’ambient socioeducatiu del centre. Així mateix es realitzaran pràctiques educatives encami-nadesalaresoluciópacíficadelsconflictes;peraixòelnostrecentreselecciona i prova de formar un grup de mediadors compost per re-presentants de tots els cursos, triats per votació dels companys i companyes de curs.

El grup de mediadors de l’alumnat està coordinat pel departament d’orientació.

Entre les funcions d’aquest grup podem assenyalar les destinades als actes de mediació i als processos d’acord reeducatiu. Ambdues mesures estan destinades a solucionar els conflictes provocats per les conductes pertorbadores de l’alumnat i que afecten a la convi-vència en el centre.

La posada en pràctica d’aquestes mesures suposa l’atenció i l’acord en els aspectes següents:

78

− Quan es duguen a terme en conflictes motivats per conduc-tes pertorbadores qualificades com a contràries a les normes de convivència, podran tindre caràcter exclusiu o bé actuar en conjunt amb altres mesures de correcció de forma prèvia, si-multània o posterior, com és el cas de les realitzades pel tutor o la tutora a la seua aula, que poden ser acordades pel con-junt de l’equip educatiu coordinat pel departament d’orienta-ció. Entre aquestes podem esmentar l’entrevista amb l’estu-diant, la notificació de la conducta als familiars, l’entrevista amb la família, la intervenció dels mediadors de forma espon-tània o acordada amb la família, l’assistència a l’aula de convi-vència com a mesura immediata (explicada en l’apartat cor-responent), o de manera més continuada segons un període acordat i conegut per l’estudiant i la seua família.

− Quan es duguen a terme en conflictes generats per conduc-tes pertorbadores qualificades com a greument perjudicials per a la convivència en el centre i s’haja iniciat la tramitació d’un procediment sancionador, aquest quedarà provisional-ment interromput quan el centre tinga constància expressa que, mitjançant escrit dirigit a la direcció, l’estudiant o els estudiants implicats i els pares, les mares o tutors legals ac-cepten les mesures establides, així com la disposició de complir els acords que s’assolisquen. Igualment, s’interrom-pran els terminis de prescripció i les mesures cautelars, si n’hi haguera.

− Aquestes mesures no es duran a terme en el cas de conduc-tes greument perjudicials per a la convivència en les quals es presente alguna de les circumstàncies agreujants que s’es-menten a continuació:

a) La premeditació dels fets o conductes.

b) Quan la persona contra qui es cometa la infracció siga un professor o professora.

c) Els danys, injúries o ofenses són causats al personal no docent i als companys o companyes de menor edat o als nouvinguts al centre.

d) Les accions que impliquen discriminació per raó de naixe-ment,raça,sexe,conviccionsideològiquesoreligioses,

79

Projecte educatiu

discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, així com per qualsevol altra condició personal o social.

e) La incitació o l’estímul a l’actuació col·lectiva lesiva dels drets dels altres membres de la comunitat educativa.

f) La naturalesa i l’entitat dels perjudicis causats al centre o a qualsevol dels integrants de la comunitat educativa.

− Una vegada aplicada una sanció podran dur-se a terme actua-cions de mediació i processos d’acord reeducatiu (compromi-sos familiars) que, amb caràcter voluntari, tindran per objecte previndre l’aparició de noves conductes pertorbadores en l’estudiant o grups d’estudiants per a la convivència al centre.

− Així mateix, i ateses les seues característiques, podran desen-volupar-se aquestes mesures fins i tot amb conductes no qua-lificades com a pertorbadores per a la convivència al centre; en aquest cas, tindran el caràcter d’estratègies preventives per a la resolució de conflictes i podran posar-se en pràctica amb tots els membres de la comunitat escolar. L’equip direc-tiu i el departament d’orientació coordinaran les actuacions oportunes per als processos de prevenció i d’actuació.

− Per al desenvolupament de la mediació caldrà tindre en compte els aspectes següents:

a) La mediació té caràcter voluntari. Pot mediar qualsevol es-tudiant del centre que ho desitge, sempre que guarde un perfil determinat. El procediment d’elecció i de formació vindrà determinat per l’equip de coordinació.

b) La mediació està basada en el diàleg i la imparcialitat. La seua finalitat és la reconciliació entre l’alumnat i els altres membres de la comunitat escolar i, per descomptat, la re-paració del mal causat. Així mateix, requerix una estricta observança de confidencialitat per part dels membres que la realitzen.

c) El centre designarà la persona encarregada de la media-ció, que haurà de comptar amb l’acceptació de les parts afectades.

d) La mediació podrà dur-se a terme posteriorment a l’execu-ció d’una sanció, amb l’objectiu de restablir la confiança en-

80

tre les persones i proporcionar elements nous de resposta en situacions semblants que es puguen produir.

e) Els acords assolits es recolliran per escrit, en un document específic que hi haurà al centre, explicitant els compromi-sos assumits i el termini per a la seua execució.

f) Si la mediació finalitza amb acord de les parts, en cas d’haver-se iniciat un procediment sancionador i una vega-da duts a terme els acords assolits, la persona mediadora ho comunicarà per escrit a la direcció del centre, que do-narà trasllat a l’instructor de l’expedient perquè s’arxive.

g) En cas que la mediació finalitze sense acords, o si s’in-complixen els acords assolits, la persona mediadora ho comunicarà a la direcció del centre perquè actue en con-seqüència, segons es tracte d’una conducta contrària a les normes de convivència, aplicant les mesures de cor-recció que s’estimen oportunes, o d’una conducta greu-ment perjudicial per a la convivència al centre, donant continuïtat al procediment sancionador obert i reprenent en aquest cas el còmput de terminis i la possibilitatd’adopció de mesures cautelars previstes en la normativa de convivència.

h) Quan no es puga arribar a un acord, o no puga dur-se a terme una vegada assolit, per causes alienes a l’estudiant que ha comés la infraccció o per negativa expressa de l’estudiant perjudicat, aquesta circumstància haurà de ser tinguda en compte com a atenuant de la responsabilitat.

i) El procés de mediació ha de finalitzar amb el compliment dels acords assolits, en tot cas, en el termini màxim de deu dies lectius, explicats des del seu inici. Els períodes escolars interrompen el termini.

j) Una vegada acabat el procediment de mediació, la direc-ció del centre i el tutor o la tutora del curs haurà de conéi-xer els acords que comunicaran a la comissió de convivèn-cia i als pares o mares de l’estudiant respectivament, aplicar-los amb la coordinació oportuna i amb el coneixe-ment de l’alumnat implicat i la seua família.

81

Projecte educatiu

Com a procediment general per a la mediació podem assenyalar una sèrie d’aspectes explicatius que ens portaran a què la direcció oferis-ca a tot l’alumnat del centre implicat en conductes contràries a les normes de convivència que puguen derivar en una sanció, la possibi-litat d’acudir a la mediació escolar. L’acceptació de l’esmentada actu-ació es recollirà per escrit, igual com l’acceptació de les condicions de les parts, incloses les derivades dels acords als que s’arriben.

La direcció ofirirà una persona mediadora perquè actue en cada cas. Aquesta persona rebrà informació confidencial. En el cas que la peti-ció la faça l’alumne infractor, aquest podrà sol·licitar el seu mediador. Tant en un com en un altre cas, ambdues parts han d’acceptar el me-diador o mediadora.

El procés de mediació es basarà en el diàleg entre iguals que buscarà la solució al conflicte plantejat (transgressió de normes de convivèn-cia, amistats deteriorades, situacions injustes, maltractaments, en-frontaments...). La persona mediadora provarà d’escoltar ambdues parts, estructurarà el problema, provarà de posar-se en lloc de l’altre i facilitarà la comunicació dels afectats. El final del procediment impli-ca un compromís i una acceptació equilibrada, específica i possible de l’acord o dels acords, i també la revisió i seguiment d’aquests.

La firma del compromís implica l’acceptació i el seguiment dels acords, els quals es donaran a conéixer a la direcció, que al seu torn elscomunicaràalacomissiódeseguimentialesfamílies.Aixòsupo-sa l’elaboració d’un compromís de convivència entre ambdues parts i que també pot ser sol·licitat per la família; en aquest cas serà el tutor o la tutora qui comunique a la direcció aquesta petició. En tots els casos, els compromisos de convivència seran rubricats per la família, el centre i el tutor o la tutora, establint sempre unes estipulacions que afecten compromisos de la família i compromisos del centre.

Entre les mesures que podem aplicar al centre, podem assenyalar el conjunt de regles i normes establides legalment a les quals podrem recórrer en els casos necessaris per a reestablir la normalitat acadè-mica quan la situació així ho requerisca:

− Les normes de convivència es concreten al marc normatiu es-pecífic.

− En la determinació de les conductes contràries a les normes de convivència s’haurà de distingir entre conductes greument per-

82

judicials per a la convivència i conductes contràries a les nor-mes de convivència.

Són conductes contràries a les normes de convivència les que s’opo-sen a les establides pel centre conforme a les prescripcions legals i, en tot cas, les següents:

a) Qualsevol acte que pertorbe el desenvolupament normal de les activitats de la classe.

b) La falta de col·laboració sistemàtica de l’alumnat en la realit-zació de les activitats orientades al desenvolupament del cur-rículum, així com en el seguiment de les orientacions del pro-fessorat respecte del seu aprenentatge.

c) Les conductes que puguen impedir o dificultar l’exercici del dret o el compliment del deure d’estudiar dels seus com-panys i companyes.

d) Les faltes injustificades de puntualitat.

e) Les faltes injustificades d’assistència a classe.

Es considera falta la no-assistència a una o més hores d’un mateix dia. A les 5 faltes sense justificar, s’amonestarà per es-crit l’alumne/a i es notificarà als pares.

A les 10 faltes sense justificar s’amonestarà per segona vega-da l’estudiant i es comunicarà l’amonestació als pares. A les 15 faltes sense justificar s’amonestarà per tercera vegada l’es-tudiant i es tornarà a comunicar als pares.

Si se superen les 15 faltes sense justificar, el cas passarà a la comissió de convivència del consell escolar com a reiteració de faltes. De la mateixa forma, es comunicarà també a la de-legació d’assumptes socials de l’ajuntament.

Les justificacions de faltes s’hauran de realitzar a l’imprés ofi-cial del centre, el qual ha de ser lliurat emplenat pels pares. En cas de malaltia s’hi ha d’adjuntar el volant mèdit correspo-nent.

Elterminidejustificaciódefaltesésde48hores;sil’estudiantfalta un divendres, la justificació s’haurà de lliurar el dilluns següent.

83

Projecte educatiu

Es consideren faltes injustificades d’assistència a classe o de puntualitat d’un alumne o alumna les que no siguen ex-cusades de forma escrita per l’alumnat, o els seus represen-tants legals si és menor d’edat, en les condicions que s’es-tablisquen en el reglament d’organització i funcionament del centre.

f) Qualsevol acte d’incorrecció i desconsideració envers els al-tres membres de la comunitat educativa.

g) Causar xicotets danys a les instal·lacions, els recursos mate-rials o els documents del centre, o en les pertinences dels altres membres de la comunitat educativa.

Les conductes contràries a les normes de convivència recollides en aquest article prescriuran en el termini de trenta dies naturals comptats a partir de la data de la seua comissió, excloent els perío-des vacacionals establits en el calendari escolar.

Correccions de les conductes contràries a les normes de convivència

Peralaconductacontempladaenl’article3 a) d’aquest pla de con-vivència es podrà imposar la correcció de suspensió del dret d’as-sistència a classe d’un alumne o alumna. Per a l’aplicació d’aquesta mesura s’hauran de presentar els requisits següents:

1 El centre haurà de preveure l’atenció educativa de l’alumne o alumna a qui s’impose aquesta correcció.

2 S’haurà d’informar per escrit el tutoro tutora i la direcció d’estudis en el transcurs de la jornada escolar sobre la me-sura adoptada i els motius d’aquesta.

Així mateix, el tutor n’haurà d’informar els representants legals de l’alumne o de l’alumna.

Per a les conductes recollides en aquest pla de convivència, dife-rents a les previstes en l’apartat anterior, podran imposar-se les se-güents correccions:

a) Amonestació oral.

b) Apercebiment per escrit en el quadern de disciplina de classe; en acumular tres amonestacions escrites es comunicarà a la fa-

84

mília. La reiteració d’aquest tipus de conductes suposarà al-tres apercebiments escrits imposats per la direcció d’estudis fins a arribar a un màxim de tres. En cas de prosseguir en la reiteració, es podrà privar de classe a l’estudiant per un perío-de de tres dies com a màxim. La direcció del centre notificarà aquesta circumstància als pares i a la comissió de convivència.

c) Realització de tasques dins i fora de l’horari lectiu que contri-buïsquen a la millora i el desenvolupament de les activitats del centre, així com a reparar el mal causat a les instal·lacions, els recursos materials o els documents dels centres docents públics.

d) Suspensió del dret d’assistència a determinades classes per un termini màxim de tres dies lectius. Durant el temps que dure la suspensió, l’alumne o alumna haurà de realitzar les ac-tivitats formatives que es determinen per a evitar la interrup-ció del seu procés formatiu.

e) Excepcionalment, la suspensió del dret d’assistència al centre per un període màxim de tres dies lectius. Durant el temps que dure la suspensió, l’alumne o alumna haurà de realitzar les activitats formatives que es determinen per a evitar la in-terrupció del seu procés formatiu. Les activitats formatives que s’establisquen podran ser realitzades a l’aula de convi-vència, segons l’establit pel centre i d’acord amb el compro-mís de la família.

Òrgans competents per a imposar les correccions de les conductes contràries a les normes de convivència

1 Serà competent per a imposar la correcció present en el pla de convivència el professor o professora que estiga impartint la classe.

2 Seran competents per a imposar les correccions del segon apartat:

a) Per a la prevista en la lletra a) i b), tot el professorat del centre.

b) Per a les previstes en les lletres c) i d), la direcció d’estudis.

c) Per a la prevista en la lletra e), la direcció del centre, que donarà compte a la comissió de convivència.

85

Projecte educatiu

Es consideren conductes greument perjudicials per a la convivència en el centre:

a) L’agressió física contra qualsevol membre de la comunitat educativa.

b) Les injúries i les ofenses contra qualsevol membre de la comunitat educativa.

c) Les actuacions perjudicials per a la salut i la integritat per-sonal dels membres de la comunitat educativa del centre, o la incitació a les mateixes.

d) Les vexacions o humiliacions contra qualsevol membre de la comunitat educativa, particularment si tenen un compo-nentsexual,racialoxenòfob,oesrealitzencontraestudi-ants amb necessitats educatives especials.

e) Les amenaces o coaccions contra qualsevol membre de la comunitat educativa.

f) La suplantació de la personalitat en actes de la vida do-cent i la falsificació o sostracció de documents acadèmics.

g) El deteriorament greu de les instal·lacions, dels recursos materials, etc.

Les correccions a les conductes indicades podran ser les següents:

a) Suspensió del dret d’assistència al centre durant un període superior a tres dies lectius i inferior a un mes. Durant el temps que dure la suspensió, l’alumne o alumna haurà de realitzar les activitats formatives que es determinen per a evitar la in-terrupció del seu procés formatiu.

b) Realització de tasques fora de l’horari lectiu que contribuïs-quen a la millora i el desenvolupament de les activitats del centre, així com a reparar el mal causat a les instal·lacions, els recursos materials o els documents del centre.

c) Suspensió del dret a participar en les activitats extraescolars del centre per un període màxim d’un mes.

d) Canvi de grup.

e) Canvi de centre docent.

86

Quan s’impose la correcció prevista en la lletra a), la comissió de convivència podrà alçar la suspensió del seu dret d’assistència al centre abans de l’esgotament del termini previst en la correcció, prèvia constatació que s’ha produït un canvi positiu en l’actitud de l’alumne o alumna.

Així mateix, quan s’impose la correcció prevista en la lletra e), l’admi-nistració garantirà un lloc escolar en un altre centre docent.

Òrgan competent per a imposar les correccions de les conductes greument perjudicials per a les normes de convivència

Serà competent per a imposar les correccions previstes en el present pla de convivència la direcció del centre, que les traslladarà a la co-missió de convivència.

Àmbits de les conductes a corregir

• Es corregiran, d’acord amb el que disposa aquest pla, els actes contraris a les normes de convivència del centre realitzats per l’alumnat tant en horari lectiu, com en el dedicat a la realització de les activitats complementàries o extraescolars.

• Així mateix, podran corregir-se les actuacions dels alumnes i de les alumnes que, encara que realitzades fora del recinte i de l’ho-rari escolar, estiguen motivades o directament seleccionades amb l’exercici dels drets i el compliment dels deures de l’alumnat enelstermesprevistosenaquestpladeconvivència.Totaixòsense perjudici que les esmentades conductes pogueren ser san-cionadesperaltresòrgansoadministracionsenl’àmbitdelesse-ues respectives competències.

Principis generals de les correccions.

• Les correccions que hagen d’aplicar-se per l’incompliment de les normes de convivència hauran de tindre un caràcter educatiu i recuperador, hauran de garantir el respecte als drets de la resta de l’alumnat i procuraran la millora de les relacions de tots els membres de la comunitat educativa.

• En tot cas, en les correccions dels incompliments de les normes de convivència s’haurà de tindre en compte el que seguix:

87

Projecte educatiu

a) Cap alumne o alumna no podrà ser privat de l’exercici del seu dretal’educació,ni,enelcasdel’educacióobligatòria,delseu dret a l’escolaritat.

b) No podran imposar-se correccions contràries a la integritat fí-sica i a la dignitat personal de l’alumnat.

c) La imposició de les correccions respectarà la proporcionalitat amb la conducta de l’alumne o alumna i haurà de contribuir a la millora del seu procés educatiu.

d) Així mateix, en la imposició de les correccions s’haurà de tindre en compte l’edat d’alumnat, així com les seues cir-cumstàncies personals, familiars o socials. A aquests efectes, es podran obtindre els informes que s’estimen necessaris sobre les al·ludides circumstàncies i recomanar, en el seu cas, els representants legals de l’alumne o alumna, o les ins-titucions públiques competents, l’adopció de les mesures necessàries.

Gradació de les correccions

• A efectes de la gradació de les correccions, es consideren cir-cumstàncies que atenuen la responsabilitat:

a) El reconeixement espontani de la incorrecció de la conducta, així com la reparació espontània del mal produït.

b) La falta d’intencionalitat.

c) La petició d’excuses.

• Es consideren circumstàncies que agreugen la responsabilitat:

a) La premeditació.

b) La reiteració.

c) Els danys, injúries o ofenses causats als companys i compa-nyes, en particular als de menor edat o als acabats d’incorpo-rar al centre.

d) Les accions que impliquen discriminació per raó de naixe-ment,raça,sexe,conviccionsideològiquesoreligioses,disca-pacitats físiques, psíquiques o sensorials, així com per qualse-vol altra condició personal o social.

88

e) La incitació o estímul a l’actuació col·lectiva lesiva dels drets dels altres membres de la comunitat educativa.

f) La naturalesa i entitat dels perjuís causats al centre o a qualse-vol dels integrants de la comunitat educativa.

Procediment per a la imposició de correccions

• Procediment general

Per a la imposició de les correccions previstes en aquest pla de convivència serà preceptiu, en tot cas, el tràmit d’audiència a l’alumne o alumna. Les correccions que s’imposen seran immedia-tament executives.

Quan la correcció que s’impose siga la suspensió del dret d’assis-tència al centre o qualsevol de les contemplades en aquest pla de convivència i l’alumne o alumna siga menor d’edat, es donarà au-diència als seus representants legals.

Així mateix, per a la imposició d’algunes correccions previstes en aquest pla de convivència, s’haurà d’escoltar el professor o la pro-fessora o el tutor o la tutora de l’estudiant.

El professorat i el tutor o la tutora hauran d’informar per escrit a la direcció d’estudis i, en el seu cas, al tutor o la tutora, de les correc-cions que s’imposen per les conductes contràries a les normes de convivència. En tot cas, s’informarà els representants legals de l’alumne o de l’alumna de les correccions imposades.

L’alumne o alumna, o els seus representants legals, podran pre-sentar en el termini de dos dies lectius una reclamació contra les correccions imposades, davant de qui les va imposar.

En el cas que la reclamació fóra estimada, la correcció no figurarà en l’expedient acadèmic de l’alumne.

En relació amb les conductes greument perjudicials, podran ser revi-sades pel consell escolar davant de la petició dels pares/mares o re-presentantslegalsdel’alumnatsegonsl’article127delaLLOEde3maig 2006. La direcció convocarà el consell escolar en el termini mà-xim de dos dies lectius des que es va presentar la instància.

Procediment per a la imposició de la correcció de canvi de centre

• Inici del procediment

89

Projecte educatiu

La direcció acordarà la iniciació del procediment en el termini de dos dies, explicats des que es va tindre coneixement de la conducta a cor-regir.

Amb caràcter previ podrà acordar l’obertura d’un període d’informa-ció, a fi de conéixer les circumstàncies del cas concret i la convenièn-cia o no d’iniciar el procediment.

• Instrucció del procediment

1 La instrucció del procediment es durà a terme per un professor o professora designat per la direcció.

2 La direcció notificarà fefaentment a l’alumne o alumna, així com als seus representants legals, la incoació del procediment, especificant les conductes que se li imputen, així com el nom de l’instructor, a fi que en el termini de dos dies lectius formule les al·legacions oportunes.

3 La direcció comunicarà al servei d’inspecció educativa l’inici del procediment i el mantindrà informat de la tramitació del mateix fins a la seua resolució.

4 Immediatament abans de redactar la proposta de resolució, l’instructor posarà de manifest l’expedient a l’alumne o alumna i, si és menor d’edat, als seus representants legals, comuni-cant-los la sanció que podrà imposar-se, a fi que en el termini de tres dies lectius puguen formular les al·legacions que esti-men oportunes.

• Recusació de l’instructor o la instructora

L’alumne o alumna, o els seus representants legals, podran recusar la persona que instruïx. La recusació s’haurà de plantejar en un escrit dirigit a la comissió de convivència, que haurà de resoldre i davant delaqualelrecusatrealitzaràlesseuesmanifestacionssobreaixò,sentd’aplicaciólescausesielstràmitsprevistosal’article29delaLlei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de lesAdministracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú, en el que procedisca.

• Mesures provisionals

Excepcionalment, i per a garantir el desenvolupament normal de la convivència en el centre, en iniciar-se el procediment o en qualsevol

90

momentdelaseuainstrucció,ladireccióperpròpiainiciativaoaproposta de l’instructor o la instructora, podrà adoptar com a mesu-ra provisional la suspensió del dret d’assistència al centre durant un període superior a tres dies lectius i inferior a un mes. Durant el temps que dure l’aplicació d’aquesta mesura provisional, l’alumne o alumna haurà de realitzar les activitats que es determinen per a evi-tar la interrupció del seu procés formatiu.

• Resolució del procediment

1 En vista de la proposta de l’instructor o la instructora, la direc-ció dictarà resolució del procediment en el termini de vint di-es a comptar des de l’inici. Aquest termini podrà ampliar-se enelsupòsitqueexistirencausesquehojustificaren.

2 La resolució de la direcció contemplarà, almenys, els següents extrems:

− Fets provats.

− Circumstàncies atenuants i agreujants, en el seu cas.

− Mesura disciplinària.

− Data d’efectes de la mesura disciplinària; podria referir-se al curs següent si l’alumne o alumna continua matriculat en el centre i fóra impossible complir-la l’any acadèmic en curs.

− Recursos.

Contra la resolució dictada per la direcció del centre es podrà inter-posar recurs d’alçada en el termini d’un mes, davant del responsable provincial d’educació, de conformitat amb el que s’establix en els articles114i115delaLlei30/1992,de26denovembre,deRègimJurídic de les Administracions Públiques i del Procediment AdministratiuComú,enlaredacciódonadaperlallei4/1999,de13de gener. La resolució del mateix, que posarà fi a la via administrati-va, haurà de dictar-se i notificar-se en el termini màxim de tres me-sos; transcorregut aquest termini sense que recaiga resolució es po-drà entendre desestimat el recurs.

La Comissió de Convivència

Aquesta comissió té com a finalitat promoure l’establiment de relaci-ons positives i constituir un clima de convivència «saludable». El seu objectiu és que totes les persones se senten valorades, escoltades,

91

Projecte educatiu

partícips, i responsables en la presa de decisions i part activa de la vida del centre.

Entre les funcions que ressenya la normativa hi ha:

1 Canalitzar les iniciatives de tots els sectors de la comunitat educativa per a millorar la convivència, el respecte mutu, així com promoure la cultura de pau i la resolució pacífica de con-flictes.

2 Adoptar mesures preventives necessàries per a garantir els drets de tots els membres de la comunitat educativa i el com-pliment de les normes de convivència del centre.

3 Desenvolupar iniciatives que eviten la discriminació de l’alum-nat, establint plans d’acció positius que possibiliten la inte-gració de tots els alumnes i alumnes.

4 Intervindre en els conflictes plantejats.

5 Conéixer i valorar el compliment efectiu de les correccions i mesures disciplinàries en els termes en què hagen sigut im-posades.

6 Proposar al consell escolar les mesures que considere opor-tunes per a millorar la convivència en el centre.

7 Donar compte al ple del consell escolar, almenys dues vega-des al llarg del curs, de les actuacions realitzades i de les cor-reccions i mesures disciplinàries imposades.

8 Qualsevol altra que puga ser-li atribuïda pel consell escolar relativa a les normes de convivència del centre.

Segons el que s’establix en la norma, el consell escolar del centre, a través de la comissió de convivència, podrà previndre, vetlar, seguir i actuar en els conflictes plantejats al centre, siga en els casos de con-ductes contràries a les normes de convivència de caràcter més lleu o d’aquelles conductes greument perjudicials per a la convivència i les seues correccions.

Pla de reunions

A l’hora de definir el pla de reunions de la comissió de convivència del centre, hem d’assenyalar que és preceptiva una reunió inicial al principi de curs per tal de plantejar objectius i definir les actuacions i les funci-ons de l’esmentada comissió. De la mateixa manera, com a mínim, es

92

reunirà una vegada al trimestre per al seguiment de les actuacions i del pla de convivència del centre. De totes les seues actuacions do-naràcomptealpledelconsellescolarialsòrganscol·legiatsdelcentre. En finalitzar el curs, es realitzarà una última reunió per a valo-rar el treball realitzat i establir propostes de millora.

Pla d’actuació

Com acords previs, la comissió de convivència establirà consensua-dament la seua idea de convivència, definirà el model educatiu de prevenció, establirà objectius clars, els espais d’actuació, siguen per-sonals o tutorials, el calendari d’actuació i també els seus recursos, instruments i procediments.

Peraixò,enlareunióinicialesdefinirà:

− La necessitat d’educar en valors al centre i tenint en compte les metes educatives definides.

− La implicació, en la construcció de la convivència del centre i de l’entorn, dels diferents sectors que componen la comissió de convivència.

Sobreaixòespotassenyalar:

a) Sector de l’alumnat:

− Construcció de normes de convivència de l’aula i del cen-tre.

− Fomentar la seua pertinença al centre.

− Fomentar l’associacionisme entre l’alumnat.

− Potenciar la seua participació en el centre, a través dels seusòrgansdeparticipació,entoteslesactivitatsqueesdesenvolupen.

b) Sector del professorat:

• Es procurarà el consens sobre la convivència en el centre, sobre les interrelacions amb l’alumnat, amb les famílies i amb l’entorn.

• Es facilitarà la creació d’un clima de centre obert i positiu.

• Es destinarà temps en els claustres a temes relacionats amb la convivència, el funcionament de les tutories, la dinàmica de grups i el desenvolupament d’habilitats socials.

93

Projecte educatiu

• S’elaborarà i desenvoluparà un pla d’acollida durant tot el curs, en el qual es contemplen mesures específiques per al tipus d’alumnat nou amb necessitats específiques de su-port educatiu.

• Es definiran els cursos de comunicació del centre:

− Entrevistes grupals amb les famílies.

− Entrevistes individuals amb les famílies.

− Entrevistes individuals amb l’alumnat.

− El lliurament de notes trimestrals a les famílies.

− La comunicació a les famílies sobre la convivència.

− La comunicació de les normes de convivència aprova-des.

− L’ús de la pàgina web.

− Lescircularsperiòdiquesamblesnotíciesd’interés.

• Es fomentarà en l’alumnat i des de les tutories:

− La convivència a l’aula: relació alumnat-professorat, alumnat-alumnat, tutor-alumnat.

− L’assemblea de classe com a manera de conéixer i com-partir diferents punts de vista.

− L’elecció del delegat o de la delegada de classe.

− Les normes electes de la classe.

− Activitats de cohesió del grup, d’habilitats socials, va-lors...

Peraaixòs’utilitzaranenlestutories,lesentrevistespersonalsambles famílies i amb l’alumnat i tant individuals com en grup.

− Es fomentarà també en el professorat com a mitjà per a millorar la convivència.

− El treball de coordinació que es realitzarà en cada tuto-ria (a través de reunions dels equips educatius).

− Aplicació sistèmica del pla d’acció tutorial recollit en el projecte educatiu de centre.

− Treballar l’educació en valors.

94

c) Des dels pares:

Es fomentarà la participació i la millora de la convivència a tra-vés de:

− L’associació de mares i pares d’alumnes.

− Les tutories.

− Entrevistes personals.

− Cursos i escoles de pares.

− Delegat o delegada de pares/mares en cada tutoria.

Programació de les necessitats de formació de la comunitat edu-cativa

Les necessitats de formació de la nostra comunitat educativa vénen determinades per la realitat actual, que ens exigix una formació àm-plia i completa en la mediació com a recurs per a previndre i resoldre els conflictes de convivència que es plantegen en el centre.

Aquesta formació aniria destinada a formar el professorat en la resolu-ció pacífica de conflictes i a buscar solucions de mediació per a enfo-car amb èxit les demandes del nostre alumnat i les seues famílies.

Tampoc no podem oblidar la formació del nostre alumnat, entesa com a formació dels mediadors o agents de pau, els quals actuen bé a ni-vell d’aula i en contacte directe amb els seus companys i companyes o bé com components de la comissió de coordinació, en la que partici-pen juntament amb l’orientador o l’orientadora i el coordinador o la coordinadora del projecte d’escola de pau.

En aquesta necessitat de formació no podem oblidar també altres membres de la comunitat escolar, entre els quals podem assenyalar el personal no docent i els familiars del nostre alumnat. Tant per a uns com per a d’altres, és precís establir unes normes d’actuació per a afrontar de forma coordinada i responsable la formació. Entre aques-tes assenyalem:

− Atenció personalitzada a cada situació, a cada cas.

− Escolta silenciosa de les necessitats i les exposicions que es plantegen.

− Escolta objectiva, sense deixar-se arrossegar per l’aspecte sub-jectiu.

95

Projecte educatiu

− Seguiment sistemàtic d’ordres, segons els acords aconseguits.

− Contacte immediat amb el personal implicat per a establir els acords d’actuació, de seguiment i de solució del conflicte.

En aquesta demanda de formació es plantejaria també la necessitat de formar el claustre en l’enfocament sistèmic dels conflictes, la qual cosa ajudaria a enfocar-los multidisciplinàriament, buscant solucions òptimesalsquesorgisquenenelnostrecontext.

96

2.11. Pla de formació del professorat

La formació del professorat constituïx un element clau en la consecu-ció dels objectius marcats en els diferents apartats del projecte edu-catiu de centre. L’abordatge de les metes que s’hi reflectixen no és possible sense comptar amb la qualificació deguda de les persones responsables de la seua materialització.

A tal final, i analitzades les «llacunes» formatives existents entre els membres del claustre, s’establixen les prioritats següents en el desen-volupament d’accions formatives a dur a terme en els cursos venidors:

− Accions formatives dirigides al foment de la cultura de la pau i la no-violència. Aquest aspecte, com ja ha quedat assenyalat, representa un element clau en la vertebració d’un clima de convivència adequat en el centre que, d’una banda, garantix lescondicions idòniesperaldesenvolupamentdelprocésd’ensenyament-aprenentatge i, per altre, transmet una sèrie de valors i models referencials de conducta que possibiliten una millora de la vida en societat a través de les noves genera-cions que la integren.

− Dissenyar programacions didàctiques que incorporen, de ma-nera eficaç i pràctica, les competències clau. El disseny curricu-lar nou ve caracteritzat per la presència d’aquest element nou que exigix un canvi radical en la concepció i la materialització delatascadocent.Suposaunreptemetodològicnouquere-querix processos de reflexió i consens del professorat del nos-tre centre.

Definir procediments d’actuació que garantisquen l’atenció a la diversitat de l’alumnat. L’heterogeneïtat dels nostres alumnes constituïx les «senyes d’identitat» de qualsevol procés formatiu. En aquest sentit, és necessària la recerca d’estratègies didàcti-ques que conduïsquen a la adequació millor de la planificació dels processos d’ensenyament-aprenentatge, tant a nivell ge-neral (programacions didàctiques) com a nivell particular (mesu-res específiques d’atenció a la diversitat: programes de reforç i suport; adaptacions curriculars; diversificació curricular...).

En la mesura que el nostre centre siga capaç d’«incloure» l’alumnat «ex-cepcional» en els processos educatius establits per a tots els alumnes, de més qualitat serà la nostra oferta formativa.

97

Projecte educatiu

2.12. Mecanismes d’avaluació del desenvolupament del currículum dins del procés d’ensenyament i de la mateixa pràctica docent

2.12.1. Avaluació del desenvolupament de l’oferta curricular

Tenint en compte el caràcter regulador de l’avaluació, considerada com instrument d’optimització i millora dels processos d’ensenya-ment-aprenentatge, no només s’avaluaran, com s’ha vingut fent en el model tradicional d’ensenyament, els aprenentatges de l’alumnat, si-nó que igualment se sotmetran a avaluació la mateixa pràctica do-cent, l’oferta curricular, les programacions didàctiques i el desenvolu-pament del currículum, prenent com a referència els objectius educatius i els criteris d’avaluació establits.

Els resultats del procés avaluador serviran per a modificar, amb una intenció de millorar la qualitat de l’educació, aquells aspectes que, d’alguna manera, s’haja comprovat que no s’han adequat a les ca-racterístiques de l’alumnat o al context del centre o el seu entorn. Peraixò,s’inclouranenlamemòriad’autoavaluaciójuntamentambl’anàlisi realitzada, anotant les propostes de millora.

Dins dels aspectes a analitzar de l’oferta curricular es trobaran els se-güents:

− La idoneïtat dels itineraris acadèmics proposats a l’alumnat.

− L’adequació de l’oferta de matèries optatives a les necessitats de l’alumnat i a les de l’entorn.

− L’adequació dels objectius proposats.

− L’adequació de l’acció tutorial i orientadora per a facilitar el procés d’aprenentatge de l’alumnat.

2.12.2. Avaluació de les programacions didàctiques i de les pràcti-ques docents

Elsindicadorsqueensservirandereferènciaperaaquestpropòsitseran els següents:

− El grau d’adequació dels objectius proposats.

98

− La validesa de la selecció, la distribució, la seqüenciació i la temporalització dels continguts.

− La idoneïtat de la metodologia emprada.

− L’elecció i la utilització adequada dels recursos personals i ma-terials didàctics, amb atenció especial a l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

− La qualitat dels materials curriculars consultats i elaborats.

− La validesa dels criteris i instruments d’avaluació manejats.

2.12.3. Grau d’adequació de l’oferta curricular en el marc del Projecte educatiu de centre

Es realitzarà prenent com a referents:

− El grau d’organització i el funcionament del centre.

− Lacoordinacióentreelsòrgansilespersonesresponsablesde la planificació, el desenvolupament i l’avaluació de la pràc-tica docent (equip directiu, claustre de professors i professo-res,equiptècnicdecoordinaciópedagògica,departamentsitutors).

− El nivell d’adequació i el clima existent en les relacions inter-personals entre els membres dels diferents sectors de la co-munitat escolar, i el nivell d’integració i participació d’aquest en el centre (professorat, alumnat, pares i mares i personal no docent).

2.12.4. Instruments d’avaluació

Una vegada finalitzat el curs acadèmic, els diferents departaments es reuniran per a fer una anàlisi de l’adequació del contingut de l’oferta curricular amb la dinàmica de treball realitzada durant el curs acadèmic, indicant-seenlamemòriad’autoavaluaciódelcentre,quants suggeriments i canvis de millora es consideren oportuns per aplasmar-losenelcurssegüent;l’òrgancompetentperaaquestesmodificacionsésl’equiptècnicdecoordinaciópedagògica.Desprésd’analitzats tots els aspectes, s’elaboraran proposates per a consen-suar en el claustre de professors i professores i afegir els canvis per al curs següent.