1.El mercat de Sant Antoni (1882), obra de Rovira i Trias, amb la característica

estructura de ferro, ocupa tota una illa de l'Eixample. Els diumenges es converteix

en un mercat de llibres, postals, discs i còmics antics.

2. Els jardins de la Torre de les Aigües, presidits per un interessant dipòsit, obra

de J.O. Mestres (1897), han estat un dels primers interiors d'illa de l'Eixample

recuperats per a l'ús públic (1985).

3. La Casa Elizalde és un actiu centre cívic i cultural que ocupa, a més d'un bell

palauet modernista d'Emili Sala (1888), un ampli i característic pati interior,

també recuperat.

4. Una de les cases Cerdà (nom que no està relacionat amb Ildefons Cerdà), les

primeres construïdes a l'Eixample (1862-1864), obra del mestre d'obres

Antoni Valls i Galí, restaurada i convertida en hotel.

5. La Casa Terrades, o «Casa de les Punxes», singular edifici modernista d'aire

medievalitzant (1905), obra de Puig i Cadafalch, aprofita una de les illes irregulars

determinades pel traçat de la Diagonal.

6. L'Hospital de Sant Pau, conjunt hospitalari en pavellons, l'obra més important

de Domènech i Montaner, iniciada el 1902 als límits de l'Eixample, no obeeix

l'orientació general del Pla Cerdà.

7. La Casa Milà, dita «La Pedrera», obra emblemàtica de Gaudí, avui centre cultural

dedicat a l'obra del gran arquitecte, aprofita al màxim les característiques

dels xamfrans.

8. El passatge Permanyer, que divideix pel mig una de les illes de l'Eixample,

conserva les cases unifamiliars amb un petit jardí al davant, un exemple repetit

en altres indrets de l'Eixample que trenca la planificació de Cerdà.

9. La Universitat de Barcelona, obra d'Elies Rogent (1863-1869), ocupa la

superfície de dues illes i disposa d'uns bells jardins, avui oberts al públic.

10. Un dels xamfrans de l'Eixample (carrers de València i de Llúria), que faciliten la

càrrega i descàrrega de mercaderies sense impedir la circulació.

11. 11. 11. 11. L'anomenada «mançana de la Discòrdia», al Passeig de Gràcia, una de les vies

més vitals i animades de l'Eixample, aplega obres de Domènech i Montaner (Casa

Lleó Morera), Puig i Cadafalch (Casa Amatller) i Gaudí (Casa Batlló).

12. Vista aèria d'una manifestació civíca a la confluència del Passeig de Gràcia amb

la Diagonal. L'amplitud del passeig permet aplegar-hi milers i milers de persones.

13. El Palau Robert, Centre d'Informació de Catalunya, és un antic palauet (1903)

amb bells jardins.

14. El Passeig de Gràcia, una de les principals avingudes de l’Eixample, que ja abans

del 1859 unia la ciutat amb la vila de Gràcia, atragué molt aviat els principals llocs

d’esbarjo barceloní i reuneix les millors mostres del modernisme català.

15. L’avinguda Diagonal fou concebuda com un dels eixos de connexió entre la Ciutat

Vella, l’Eixample i els antics pobles veïns de Barcelona, i també com a ampli passeig

ciutadà, una de les artèries principals de la ciutat.

16. Passeig de Sant Joan, una de les vies singulars de l'Eixample que uneix el Parc

de la Ciutadella i l'Arc de Triomf amb l'antiga vila de Gràcia.

17. Avinguda Gaudí, via que trenca la quadrícula de l'Eixample i uneix la Sagrada

Família amb l'Hospìtal de Sant Pau.

18. L'avinguda Mistral, diagonal a la trama ortogonal de l'Eixample, és un vestigi de

l'antic camí de la Barcelona antiga a Hostafrancs, a prop del Paral�lel i la plaça

d'Espanya.

19. L'avinguda de Roma, derivació del carrer d'Aragó, cobreix la línia de ferrocarril

que travessava l'Eixample a l'aire lliure fins a la segona meitat del

segle XX.

20. La inacabada plaça de les Glòries Catalanes, a la confluència de la Diagonal, la

Meridiana i la Gran Via de les Corts Catalanes, havia de definir, segons el Pla

Cerdà, la nova centralitat de Barcelona.

21. La plaça de Letamendi, a l'encreuament dels carrers d'Aragó i d'Enric Granados,

és una de les places singulars previstes per Cerdà.

22. 22. 22. 22. El Parc de Joan Miró –presidit per una escultura d'aquest artista– o de

l'Escorxador, que ocupa les quatre illes de l'Eixample on es trobava l'antic

escorxador municipal.

23. L’avinguda Josep Tarradellas, en un extrem de l’Eixample, uneix la plaça

Francesc Macià amb la plaça dels Països Catalans i l’estació de Sants,

de ferrocarril.

24. La Sagrada Família, temple expiatori encara en construcció, és l'obra

més coneguda de Gaudí, veritable símbol de Barcelona, entre dues places

que ocupen l'espai de dues illes de l'Eixample.

25. L'Escola Industrial, antiga fàbrica tèxtil del Vapor Batlló, convertida per

Rubió i Bellver en escola d'oficis industrials, ocupa dues illes de

l'Eixample.

26. Obres de Domènech i Estepà, l'Hospital Clínic (1904) i la Facultat de

Medicina de la Universitat de Barcelona ocupen dues illes de l'Eixample.

El Seminari Conciliar de la diocèsi de Barcelona, obra d'Elies Rogent

(1888), ha obert recentment els seus jardins a la ciutat.

27. El mercat de la Concepció, el més antic de l'Eixample, característica

construcció de ferro totalment remodelada el 1998.

28. L'antiga Estació del Nord, obra de Pere Andrés (1864) molt reformada

posteriorment i clausurada el 1972, s'ha convertit en estació d'autobusos

al costat d'uns bonics jardins projectats per Enric Tous i Josep M.

Fargas.

29. Jardins de Montserrat Roig, urbanitzats a partir del 1992 a l'espai desocupat

per la planta embotelladora i distribuïdora de l'empresa cervesera

Damm.

30. Jardins del Rector Oliveras, al costat de l'església gòtica de la

Concepció, traslladada pedra a pedra des de la ciutat antiga