projecte bÀsic i executiu per a la …€¦ · fontaneria i compliment del cte db hs4 i he4 2.6.2....

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL NOU CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE MANACOR (9+18) PROMOTOR: ARQUITECTES: GOVERN DE LES ILLES BALEARS ANTONI BARCELÓ BAEZA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA (IBISEC) BÀRBARA BALANZÓ MORAL

I. MEMÒRIA II. ANNEXES MEMÒRIA III. ANNEXES AL PROJECTE IV. PLEC DE CONDICIONS V. AMIDAMENTS I PRESSUPOST VI. PLÀNOLS

CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09) M2 de 96

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL NOU CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE MANACOR (9+18) ÍNDEX I. MEMÒRIA 1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1.1. AGENTS 1.1.0. OBJECTE DEL PROJECTE 1.1.1. AGENTS. PROMOTOR I PROJECTISTA 1.1.2. SITUACIÓ 1.2. INFORMACIÓ PREVIA 1.2.1. ANTECEDENTS DE PARTIDA I DADES DE L’ENTORN 1.2.2. DOTACIÓ DE SERVEIS EXISTENTS 1.2.3. SERVITUTS 1.2.4. NORMATIVA URBANÍSTICA 1.3. DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROJECTE 1.3.1. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA I DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA 1.3.2. QUADRE DE SUPERFICIES CONSTRUIDES I ÚTILS 1.4. NIVELL DE COMPLIMENT DEL CTE I PRESTACIONS DE L’EDIFICI 2. MEMORIA CONSTRUCTIVA 2.1. SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI

2.1.1. ANÀLISI DEL TERRENY I ESTUDI GEOTÈCNIC 2.1.2. REPLANTEIG I DEFINICIÓ GEOMÈTRICA 2.1.3. ENDERROCS I MOVIMENT DE TERRES

2.2. SISTEMA ESTRUCTURAL 2.3. SISTEMA ENVOLVENT

2.3.1. TANCAMENTS 2.3.2. TANCAMENTS METÀL·LICS I ENVIDRAMENTS 2.3.3. COBERTES I AILLAMENTS

2.4. SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ I ACABATS

2.4.1. DIVISIONS INTERIORS i EXTERIORS

2.5. SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ I ACABATS 2.5.1. ARREBOSSATS, REVESTIMENTS I APLACATS 2.5.2. ENGUIXATS I FALSOS SOSTRES 2.5.3. PAVIMENTS 2.5.4. FUSTERIA 2.5.5. SERRALLERIA 2.5.6. PINTURA

2.6. SISTEMA D’CONDICIONAMENT I INSTAL·LACIONS 2.6.1. FONTANERIA I COMPLIMENT DEL CTE DB HS4 I HE4 2.6.2. SANEJAMENT I COMPLIMENT DEL CTE DB HS5 2.6.3. CALEFACCIÓ, VENTILACIÓ I COMPLIMENT DEL CTE DB HE2 2.6.4. INSTAL·LACIO CONTRA EL LLAMP I COMPLIMENT DEL CTE DBSU8 2.6.5. INSTAL·LACIÓ D’ELECTRICITAT 2.6.6. INSTAL·LACIONS MOLT BAIXA TENSIÓ


2.7. EQUIPAMENTS 2.8. URBANITZACIÓ 3. COMPLIMENT DEL CTE I ALTRES REGLAMENTS 3.0 NORMATIVA TÈCNICA 3.1. COMPLIMENT DEL CTE

- DB SI - DB SU - DB HE - DB HS - DB SE - DB HR

3.2 COMPLIMENT D’ALTRES REGLAMENTS - Habitabilitat

- Reglament de supressió de barreres arquitectòniques - Infraestructures comuns d’accés als serveis de Telecomunicacions - Previsió de càrregues per a subministraments en baixa tensió - Residus de construcció- demolició - Control de Qualitat D59/94 II. ANNEXES A LA MEMÒRIA II.1. INSTRUCCIONS D’ÚS I MANTENIMENT II.2. EFICIÈNCIA ENERGÈTICA III. ANNEXES AL PROJECTE III.1. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT IV. CARACTERÍSTIQUES DE CONTRACTE V. PLEC DE CONDICIONS PARTICULARS I TÈCNIQUES VI. AMIDAMENTS I PRESSUPOST D’ EXECUCIÓ MATERIAL VI.1. PRESSUPOST D’ EXECUCIÓ MATERIAL VI.2. AMIDAMENTS VI.3. PREUS UNITARIS, AUXILIARS I DESCOMPOSTS VII. PLÀNOLS


PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL NOU CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE MANACOR I. MEMÒRIA 1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1.1. AGENTS 1.1.0. OBJECTE DEL PROJECTE L’objecte del projecte és la construcció del nou Centre d’Educació Infanti i Primària a Manacor, que es situa sobre la parcel·la d’equipament municipal EQ/D C/ de Son Boga, s/n MANACOR. 1.1.1.1. Promotor Govern de les Illes Balears Institut Balear d’Infraestructures i Serveis educatius i culturals. IBISEC C.I.F.: Q- 0700452 -F C/ Capità Salom, 29. Palma 07004 1.1.1.2. Projectistes ANTONI BARCELÓ BAEZA Nº Col·legiat 290467 (COAIB) BÀRBARA BALANZÓ MORAL Nº Col·legiada 29955/3 (COAC) 1.1.2. SITUACIÓ C/ de Son Boga, s/n; Camí de Ses Bones Dones; C/ de Son Talent Manacor 07500 1.2. INFORMACIÓ PRÈVIA 1.2.1. ANTECEDENTS DE PARTIDA I DADES DE L’ENTORN. DESCRIPCIÓ DEL SOLAR El solar està situat en la parcel·la delimitada pels carrers C/ de Son Boga, s/n, el Camí de Ses Bones Dones i el Carrer de Son Talent de Manacor, amb una superfície total resultant de 8720,31m2,. El solar manté el mateix nivell que el carrer, amb una lleugera pendent en direcció sud-nord, poc apreciable. En sentit est-oest el carrer de Son Boga presenta una diferència de cota entre els dos extrems del solar d’ 1’30 m aproximadament.


Vista des del Camí de ses Bones Dones Vista des del Carrer de Son Boga


1.2.2. DOTACIÓ DE SERVEIS EXISTENTS Disposa de tots els serveis necessaris per a atribuïr-se la qualitat de solar, als efectes de la vigent "Llei del Sòl": - Calçada pavimentada i encintat de voreres - Accés rodat - Xarxa de subministrament d’aigua potable - Xarxa de subministrament d’energia elèctrica baixa tensió - Xarxa d’enllumenat públic - Xarxa de clavegueram - Escomesa de telefonia 1.2.3. SERVITUDS El solar no està afectat per cap tipus de servitud. 1.2.4. NORMATIVA URBANÍSTICA Es compleixen les determinacions generals contingudes a la normativa vigent. Es troba en classificació de Sòl Urbà, Zona EQ/D de les NN.SS. de Manacor (aprovades el 14/3/08) Planejament Projecte Definició: sòl urbà destinat específicament a usos vinculats a l’exercici de la competència municipal incloses les seves variants i activitats annexes. Tipologia edificatòria edificació aïllada edificació aïllada Usos Equipament Docent EQ/D Equipament Docent Superfície parcel·la mín. La existent 8720,30 m² Façana a vial mínima 20 m 134,17 m Altura màxima reguladora (ARM) 10 m 9,81m Altura total (m) 13 m 10,56 m Altura total (plantes) S+B+2PP S+B+2PP (*) Edificabilitat màxima 1m²/m² (8720,30 m²) (s/rasant) 4225,82 m² Ocupació màx. No es defineix 2458,91 m² Separació vial i llindes 3m >= 3m PGOU Reserva aparcament 1 plaça/100m2 (42pl.) 33 places interiors (**) IBISEC Reserva aparcament 20m²/unitat (540m²) (Article 5.8.03.) (*) Soterrani dedicat exclusivament a aparcament (**) Es cedeixen 323,6 m2 de solar com a viari per a aparcament en superfície. Les places previstes en bateria seguint la vorera del carrer, amb una capacitat de 33 places.


1.3. DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROJECTE 1.3.1. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA I DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA El solar es troba en el límit edificat de la ciutat, entre aquesta i el parcel·lari agrícola. La posició de l’edifici escolar dins el solar es situa en el límit més proper a la ciutat, per alliberar la resta d’aquest per a les pistes de joc, incorporant d’aquesta manera el buit del programa específic de l’escola al camp. D’aquest plantejament neix la proposta: un prisma elevat compacte amb corredor central i alineat al carrer d’accés que resol la major part del programa de primària; s’orienten les aules comuns a sud i les especialitzades a nord, ambdues bandes construïdes es conecten mitjançant un ampli corredor que es planteja com un àmbit de relació per a ubicar pannells de treball, etc. El límit de l’escola es retranqueja del límit del solar per tal ampliar l’espai de vorera i la zona d’accés, de manera que s’incrementa l’activitat del carrer i s’aprofita en la seva totalitat la gran longitud de façana del solar. Es disposen tres escales al llarg de l’edifici, que provoquen dilatacions que atenuen el carácter lineal d’aquest espai. De la mateixa manera, es plantegen quatre patis exteriors disposats al portell al llarg del corredor, que connecten visualment la planta primera i segona, defineixen uns àmbits d’estar i garanteixen la il·luminació natural de les zones centrals. La planta baixa es concep com un sòcol construït d’una planta d’alçada, en forma d’L i que acull la resta del programa. L’accés al centre es produeix pel punt d’inflexió del sòcol, a través d’un porxo generós que connecta directament amb el pati de jocs de l’escola. A la dreta de l’accés principal es situa el programa d’infantil, amb les aules orientades a sud, donant a uns patis d’ús exclusiu que compliran les funcions d’aules exteriors. L’àmbit d’infantil, tot i que està connectat a la resta de l’escola a través del porxo d’entrada, té un accés independent situat a l’altre exterm del corredor, pròxim a l’aula de psicomotricitat i l’espai exterior de jocs infantil. A l’altra banda del porxo d’accés es situa el vestíbul amb les principals peces de l’administració, i el programa d’usos comuns de gran dimensió: el menjador i la cuina i al fons, amb accés exterior i cobert, el gimnàs, que connecta directament amb les pistes de joc. La biblioteca i l’AMPA es situen també en planta baixa, on es permet el seu accés exterior a través d’un pati restringit per tal de permetre el seu ús en horari extraescolar. En planta baixa l’edifici es desenvolupa al voltant de les pistes de joc, i es forma un porxo al llarg de tot el perímetre que permet el joc a cobert i la comunicació entre totes les peces aixoplugats. La zona est del solar es manté lliure per a futures ampliacions, pensant en la posible construcció d’una escoleta que es construïria en planta baixa donant continuïtat al cos de planta baixa, i amb funcionament independent. Es planteja una planta semisoterrani sota la franja de l’edifici que conté el vestíbul, menjador i gimnàs, que conté 33 places d’aparcament i instal·lacions. Té ventilació natural per dos dels seus costats i està comunicat amb la planta superior mitjançant el nucli sectoritzat que conté l’escala i l’ascensor. També desposa d’un accés directe a la zona de la cuina amb escala restringida i munta-càrregues per a l’accés de mercaderies, catering i sortida d’escombraries. L’accés a la planta semisoterrani es produeix tangent a l’edifici mitjançant una rampa. Finalment, es disposen 33 places d’aparcament exterior situades en bateria al carrer. Es preveu l’espai per a la instal·lació d’una estació transformadora (ET) al costat dels comptadors elèctrics situats en el mur que limita el pati de la biblioteca i AMPA amb el carrer, amb accés directe des d’aquest. Al costat hi haurà els comptadors d’aigua. En aquest tancament, a l’altra banda de l’accés a la planta soterrani, hi haurà l’armari per a les ampolles de gas, per al subministrament de la cuina, amb accés des de l’interior del solar. Actualment discorre una línia elèctrica per l’interior del solar, paral·lela a la façana del carrer principal i situada a uns 3m de distància; l’Ajuntament s’ha compromès a treure-la abans de l’inici de les obres.


1.3.2. QUADRE DE SUPERFÍCIES ÚTILS I CONSTRUÏDES Quadre de superficies. Comparatiu amb programa de necessitats – CEIP

PROGRAMA DE NECESSITATS CP 9+18. MANACOR

Sup. (m2) Sup. (m2)

PROGRAMA uts sup/ut. PROJECTE1 ZONA INFANTIL

1.1 Aules infantils (9 ut.) (450) 50 c/u 9,00 50,00 450,001.2 Aula psicomotricitat 60,00 1,00 61,81 61,811.3 Lavabo alumnes psico (1 ut.) 5 c/u 1,00 8,63 8,631.3 Lavabos alumnes (9 ut.) (45) 5 c/u 9,00 5,00 45,00

2 ZONA PRIMÀRIA2.1 Aules 1er cicle (6ut.) (180) 45c/u 4,00 45,00 180,00

(90) 45c/u 2,00 45,95 91,902.2 Aules 2on cicle (6ut.) (180) 45c/u 4,00 45,00 180,00

(90) 45c/u 2,00 45,95 91,902.3 Aules 3er cicle (6ut.) (180) 45c/u 4,00 45,00 180,00

(90) 45c/u 2,00 45,95 91,902.4 Aula petits grups (6ut.) (120) 20c/u 6,00 19,15 114,902.5 Taller música 45,00 1,00 49,93 49,932.6 Taller polivalent (plàstica) 120,00 1,00 119,10 119,102.7 Aula d'informàtica 45,00 1,00 49,93 49,932.8 Biblioteca 60,00 1,00 60,92 60,922.9 Lavabos alumnes 135,00 145,72 145,72

3 GIMNÀS3.1 Sala 200,00 1,00 205,11 205,113.2 Vestidor 70,00 1,00 67,20 67,203.3 Magatzem 15,00 1,00 16,60 16,60

4 ZONA ADMINISTRACIÓ4.1 Despatx director 15,00 1,00 13,85 13,854.2 Despatx cap d'estudis 10,00 1,00 9,54 9,544.3 Secretaria i arxiu 30,00 1,00 30,67 30,674.4 Sala de professors 50,00 1,00 50,38 50,384.5 Lavabos professors 20,00 1,00 14,56 14,564.6 APIMAS-Asoc.Alumnes 20,00 1,00 27,48 27,484.7 Consergeria - Reprografia 5+5 1,00 10,77 10,774.8 Farmaciola 7,00 1,00 8,28 8,28

5 ESPAIS COMPLEMENTARIS5.1 Cuina 60,00 1,00 74,93 74,935.2 Menjador 240,00 1,00 247,43 247,43


Sup. (m2) Sup. (m2)

PROGRAMA uts sup/ut. PROJECTE

6 SERVEIS COMUNS6.1 Lavabos-vestidor PND 10,00 1,00 9,50 9,506.2 Instal·lacions 30,00 1,00 66,90 66,906.3 Comptadors 5,00 1,00 1,70 1,706.4 Neteja 8,00 1,00 11,00 11,006.5 Fems 4,00 1,00 4,83 4,836.6 Magatzem 30,00 1,00 29,58 29,58

Passos 559,77 559,77Escales 190,27 190,27Porxo 664,43 664,43

Superfície útil espais 2.874,00 2.821,95Circulació passos (25%) 718,50 750,04Total superfície útil Centre 3.592,50 3.571,99Superfície gruixos d'obra 431,10Sup. Construïda tancada 4.023,60 3.893,6050% superfície de porxos 168,75 332,22Total superfície construïda 4.192,35 4.225,82Relació m2/alumne 6,21 6,26

P.SoterraniInstal·lacions 29,36 29,36Aparcament 800,30 800,30Escales 46,58 46,58Total útil 876,24Sup.Construïda P.Soterrani 967,62

Sup.construïda total 5.193,44

QUADRE RESUM DE SUPERFÍCIES (per plantes)

Sup construïda P.Baixa 1760,09Sup construïda P.Primera 1101,39Sup construïda P.Segona 1032,12Sup construïda P.Soterrani 967,62

porxos (50%) 332,22TOTAL sobre rasant 4.225,82

TOTAL sota rasant 967,62Total construïda 5.193,44


1.4. NIVELL DE COMPLIMENT DEL CTE I PRESTACIONS DE L’EDIFICI COMPLIMENT DEL CTE:

CTE CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ. Aplicació completa del CTE Part I i Part II. Opció 1. - Seguretat en cas d’ incendi (DB SI). S’ adjunta memòria justificativa. - Seguretat d’ utilització (BD SU). S’adjunta memòria justificativa.. - Estalvi d’energia (DB HE)

HE1. Limitació de demanda energètica. HE2. Instal·lacions tèrmiques en els edificis. Exigència desenvolupada actualmente pel RITE (1751/98) HE3. Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació HE4. Contribució solar mínima d’ACS. Es reserva un espai per als pannells solars per a la producció d’ACS a la coberta de l’edifici, segons s’indica en els plànols de projecte. HE5. Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica. No es d’ aplicació Salubritat (DB HS). S’adjunta fitxa justificativa. HS1. Protecció enfront a la humitat. HS2. Recollida i evacuació de residus. HS3. Qualitat de l’aire interior. HS4. Subministrament d’aigua. HS5. Evacuació d’aigües.

- Seguretat estructural (DB SE) - Protecció enfront al soroll (DB HR)


Prestacions de l’edifici

A continuación se indican las prestaciones del edificio proyectado a partir de los requisitos básicos indicados en el Art. 3 de la LOE y en relación con las exigencias básicas del CTE. En el segundo y si procede, se indican las prestaciones del edificio acordadas entre el promotor y el proyectista que superen los umbrales establecidos en el CTE. Finalmente, en el tercer apartado se relacionan las limitaciones de uso del edificio proyectado. Requisitos básicos: Según CTE En

proyecto Prestaciones según el CTE

en proyecto

Seguridad DB-SE Seguridad estructural DB-SE

De tal forma que no se produzcan en el edificio, o partes del mismo, daños que tengan su origen o afecten a la cimentación, los soportes, las vigas, los forjados, los muros de carga u otros elementos estructurales, y que comprometan directamente la resistencia mecánica y la estabilidad del edificio.

DB-SI Seguridad en

caso de incendio

DB-SI

De tal forma que los ocupantes puedan desalojar el edificio en condiciones seguras, se pueda limitar la extensión del incendio dentro del propio edificio y de los colindantes y se permita la actuación de los equipos de extinción y rescate.

DB-SU Seguridad de utilización DB-SU De tal forma que el uso normal del edificio no suponga riesgo de

accidente para las personas.

Habitabilidad DB-HS Salubridad DB-HS

Higiene, salud y protección del medioambiente, de tal forma que se alcancen condiciones aceptables de salubridad y estanqueidad en el ambiente interior del edificio y que éste no deteriore el medio ambiente en su entorno inmediato, garantizando una adecuada gestión de toda clase de residuos.

DB-HR Protección frente al ruido DB-HR De tal forma que el ruido percibido no ponga en peligro la salud de las

personas y les permita realizar satisfactoriamente sus actividades.

DB-HE

Ahorro de energía y

aislamiento térmico

DB-HE De tal forma que se consiga un uso racional de la energía necesaria para la adecuada utilización del edificio.

Otros aspectos funcionales de los elementos constructivos o de las instalaciones que permitan un uso satisfactorio del edificio

Funcionalidad - Habitabilidad D145/1997 D20/2007

De tal forma que la disposición y las dimensiones de los espacios y la dotación de las instalaciones faciliten la adecuada realización de las funciones previstas en el edificio.

- Accesibilidad L 3/1993 D 20/2003

De tal forma que se permita a las personas con movilidad y comunicación reducidas el acceso y la circulación por el edificio en los términos previstos en su normativa específica.

- Acceso a los servicios

RDL1/1998 RD401/2003

De telecomunicación audiovisuales y de información de acuerdo con lo establecido en su normativa específica.

Requisitos básicos: Según CTE En proyecto Prestaciones que superan el CTE

en proyecto

Seguridad DB-SE Seguridad estructural DB-SE No procede

DB-SI Seguridad en caso de incendio DB-SI No procede

DB-SU Seguridad de utilización DB-SU No procede Habitabilidad DB-HS Salubridad DB-HS No procede DB-HR Protección frente al ruido DB-HR No procede

DB-HE Ahorro de energía DB-HE No procede

Funcionalidad - Habitabilidad D145/97 D20/2007 No procede - Accesibilidad L 3/1993 D 20/2003 No procede - Acceso a los servicios RDL1/1998 RD401/2003 No procede

Limitaciones

Limitaciones de uso del edificio:

El edificio solo podrá destinarse a los usos previstos en el proyecto. La dedicación de algunas de sus dependencias a uso distinto del proyectado requerirá de un proyecto de reforma y cambio de uso que será objeto de licencia nueva. Este cambio de uso será posible siempre y cuando el nuevo destino no altere las condiciones del resto del edificio ni sobrecargue las prestaciones iniciales del mismo en cuanto a estructura, instalaciones, etc.

Limitaciones de uso de las dependencias:

Las dependencias solo podrán destinarse a los usos previstos en el proyecto; en caso contrario, requerirá de un proyecto de reforma y cambio de uso que será objeto de licencia nueva. Este cambio de uso será posible siempre y cuando el nuevo destino no altere las condiciones del resto del edificio ni sobrecargue las prestaciones iniciales del mismo en cuanto a estructura, instalaciones, etc.

Limitación de uso de las instalaciones:


2. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA 2.1. SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI DB SE-C CTE DB SE . Seguretat estructural (DB SE).

CTE DB SE-C. En el projecte d’edifici destinat al nou CEIP, l’altura màxima total de l’edifici és de 10,56m (des de la cota C.P.A 0,00m = C.T. 78,10m). D’acord amb el Código Técnico de Edificación, Documento Básico Seguridad Estructural - Cimientos, que classifica el sistema estructural en funció del tipus de construcció (Taula 3.1) i del tipus de terreny (Taula 3.2), és necessari realitzar un determinat nombre de sondeigs i assaigs de laboratori per a la caracterització del comportament geomecànic del terreny. D’acord amb l’esmentat Codi i a efectes de reconeixement del terreny es classifica l’estructura de l’edifici com a C-1 (Altres construccions de menys de 4 plantes) i T-1 (terrenys favorables), estant el terreny format bàsicament per argiles llimoses a argiles margoses amb graves, gravilles i bolos amb intercalació de calices fracturades. Sobre aquests es detecta una cobertera vegetal de 40-60cm aprox. 2.1.1. ANÀLISI DEL TERRENY I ESTUDI GEOTÈCNIC Es desposa de l’Estudi realitzat per LBC Laboratorio Balear para la Calidad S.L., el 3 de febrer de 2009, núm de visat 010900438, Ref. LBC 61838/081074/001, geòloga Sandra Castaño Rodríguez, col·legiada núm. 6149, del qual es transcriben les següents conclusions. S’han realitzat 7 sondeigs de 10m de profunditat i 1 assaig de penetració dinàmica a la zona de la pista exterior. Definició del sòl: Es defineixen 2 horitzons en el solar: Horitzó nº1: desde l’inici dels sondeigs fins una profunditat entre 0,4 i 0,6 m. Constituit per la cobertera vegetal formada per argila marró fosca amb graves, gravilles i restes vegetals. Horitzó nº2: Comença a continuació del l’horitzó anterior, és a dir, a partir de 0,4 – 0,6m i fins el final dels sondeigs (10m). Està format per una argila llimosa sorrenca de color beige amb intercalacions de trams color marró vermellós, a mur passa a una gravilla llimosa margosa del mateix color beige. De mur a sostre dels sondeigs el contingut en graves, gravilles i bolos calcaris és variable. Puntualment el sondeig S5 entre 4,8 i 8,9 m de profunditat s’observa una intercalació de caliça groc clar altament trincada i fracturada que apareéis amb bolos, graves i gravilles entre els que s’intercala un llim argilós beige. Fonamentació En l’estudi geotècnic es recomana extreure totalment l’horitzó nº1 i fonamentar a una cota entre 0.6 i 1 metre respecte la cota de l’inici dels sondeigs. La càrrega admissible que defineix és de 1,5 Kg/cm2 per a sabates quadrades i 1,2 Kg/cm2 per a sabata correguda. Nivell freàtic, assaigs i recomanacions - En els sondejos realitzats no s’ha detectat la presència de nivell freàtic. Cap esperar-lo profund i no afectarà a una fonamentació superficial - Dels assaigs realitzats a 2 mostres d’argiles de l’horitzó 2, es dedueix un grau d’expansivitat baix o nul per a la primera i mig per a la segona. - L’assaig de contingut de sulfats ha donat un resultat NEGATIU. - S’ha detectat una petita fissura o indici d’aquesta al perdre’s aigua d’injecció en el sondeig S-5 a 7,2m de profunditat. Recomanacions generals:


- Durant l’execució de les excavacions es comprovarà que els terrenys existents coincideixen amb les previsions del present estudi (geotècnic). Si es trobessin discordàncies en algun punt, caldrà estudiar detalladament el cas i completar la prospecció si fos necessari. Convé que a l’inici de la construcció es confirmi que el subsòl (terreny i aigua) està en consonància amb les conclusions de l’estudi. - L’excavació es tindrà oberta el mínim temps possible procedint-se aviat al formigonat de la fonamentació per tal d’evitar l’alteració o descompressió de la capa de recolzament. - Com a norma general, en cas que es donessin talusos durant l’excavació, aquests no es consideraran estables en cap cas, tret que s’especifiqui en el present informe. Així mateix, convindria que aquests es mantinguessin oberts el mínim temps possible, i no s’aconsella en cap moment deixar talusos verticals per tal d’evitar desmoronaments en el propi solar, solars i vials adjacents. El solar té ús d’equipament i presenta un desnivell aproximat d’1,30 m entre els dos extrems del carrer i de 70cm en direcció nord-sud. La cota de planta baixa (paviment acabat) de l’escola es planteja 1 metre per sobre el terreny actual, de manera que l’accés directe d’infantil es produeix a la mateixa cota que el punta d’accés del carrer i l’accés a primària es resol mitjançant una rampa de pendent màxim 6%. L’edifici presenta una geometria en planta baixa en forma d’L, delimitant el pati. La planta primera i segona conformen un prisma rectangular col·locat en el sentit del carrer. Es formarà una planta semi-soterrani sota el cos de planta baixa perpendicular al carrer, per a la qual cosa es preveu una excavació mitja d’1,5 m aproximandament. En compliment de l’apartat 3 de l’article 145 de la Llei 13/95 de Contractes amb l’Administració pública, s’adjunta una còpia completa de l’Estudi Geotècnic realitzat per l’empresa ‘Laboratorio Balear para la Calidad’ en data de febrer del 2009, del qual la Conselleria en té còpia. 2.1.2. REPLANTEIG I DEFINICIÓ GEOMÈTRICA El replanteig és farà a partir de la referència topogràfica i altimètrica de les rasants del carrer que s’indica en el plànol topogràfic, d’acord amb el que s’expressa en el plànol de replanteig. 2.1.3. ENDERROCS I MOVIMIENT DE TERRES Donades les característiques del solar, no caldrà fer cap enderroc, tret de dues pilones existents en el límit del carrer de Son Boga. L’estudi geotècnic recomana un tipus de fonamentació superficial, amb un seguit de recomanacions degut a la presència de terreny expansiu. Segons s’extreu de l’estudi geotècnic, en l’apartat de recomanacions, i degut al grau mig d’expansivitat detectat en les capes d’argila del terreny, es recomana:

- equilibrar la càrrega transmesa amb la tensió màxima admissible del terreny - evitar el recolzament directe sobre soleres de terreny expansiu. Es recomana situar una capa

de graves sota la fonamentació per evitar empentes. - evitar entollaments d’aigua - prestar especial atenció a elements de poca càrrega, degut al seu alt grau d’afectació enfront

terrenys expansius. També es recomana situar un llit de formigó en les canonades, i compactar-les amb un sòl granular fi.

- realitzar les excavacions i formigonat amb el menor temps possible per a evitar l’exposició prolongada del substrat de suport a l’acció de la natura.

Es formaran els nivells de les plataformes que es defineixen al projecte, i l’excavació per a la formació de la planta semisoterrani. Es formaran les rases i excavacions necessàries per a la fonamentació dels murs, pilars i riostres, i rases pel pas de les instal·lacions que convingui.


Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments. 2.2. SISTEMA ESTRUCTURAL A continuació s’adjunta memoria de càlcul del projecte. En l’apartat d’annexes s’adjunten les figures i isolínies i llistat de dades dels càlculs del projecte.


INDEX

MD4.01 REQUISITS BÀSICS DE SEGURETAT (S)

1. MD4.01 ESTRUCTURAL (SE)

MC.2 MEMÒRIA CONSTRUCTIVA (SISTEMA ESTRUCTURAL)

2. INTRODUCCIÓ

2.01 FONAMENTS

2.02 SISTEMES DE CONTENCIÓ DE TERRES

2.03 ESTRUCTURA

2.03.1 NORMATIVA

2.03.2 MATERIALS

2.03.3 ACCIONS PREVISTES PEL CÀLCUL

2.03.4 BASES DE CÀLCUL

2.03.5 HIPÒTESIS DE CÀLCUL

2.03.6 MÈTODE DE CÀLCUL

2.03.7 CRITERIS DE DIMENSIONAMENT

CN COMPLIMENT DE NORMATIVA

SEGURETAT ESTRUCTURAL

AN ANNEX DE CÀLCUL

SEGURETAT CONTRA INCENDIS

AN ANNEXES AN.pm MANUAL D’ÚS I MANTENIMENT


MD4.01 REQUISITS BÀSICS DE SEGURETAT (S) MD4.01 ESTRUCTURAL (SE)

Exigències bàsiques de seguretat estructural (SE)

Amb l’objectiu de satisfer les exigències bàsiques de seguretat estructural (SE), assegurar un

comportament adequat davant de les accions i influències previsibles a les que pugui estar sotmeses al llarg

de la construcció i ús previst, s’ha seguit les exigències bàsiques de Resistència i Estabilitat (ELU), i

d’Aptitud al servei (ELS). Aquestes són:

ELU:

1. Pèrdua de l’equilibri de l’edifici, o part estructuralment independent.

2. Fallida per deformació excessiva, transformació de l’estructura o part d’aquesta en un mecanisme, i

trencament o inestabilitat d’elements estructurals.

ELS:

1. Afectació al confort i benestar del usuaris, bon funcionament i aparença de l’edificació (

deformacions, vibracions, durabilitat y funcionalitat de l’obra).

Per tal de complir les exigències anteriors, es compliran els següents documents i

normatives:

Document Bàsic CTE:

1. “DB-SE-AE Acciones en la Edificación”.

2. “DB-SE-C Cimientos”.

3. “DB-SE-A Acero”.

4. “DB-SE-F Fábrica”.

EHE-98, Instrucció de Formigó Estructural.

NCSE, Normativa de construcció sismorresistent: part general i edificació.

MC MEMORIA CONSTRUCTIVA

2. INTRODUCCIÓ

A petició dels arquitectes Bàrbara Balanzó Moral i Antoni Barceló Baeza, aquesta societat ha procedit a

realitzar el càlcul de l’estructura corresponent al Projecte Executiu d’un Centre d’Educació Infantil i Primària

(CEIP) al C/Son Boga – Camí de Se Bones Dones, al terme municipal de Manacor (Mallorca). L‘edifici

principal presenta una distribució geomètrica regular conformat per dues mòduls perpendiculars entre si com

es pot veure en la Figura 1. Els dos mòduls presenten una geometria rectangular i es troben connectats en tota

la Planta Baixa. Addicionalment l’edifici es troba subdividit en tres mòduls separats per junta de dilatació en


la zona del gimnàs i el menjador, i per una junta constructiva en la zona central del edifici principal (Figura

1).

L’edifici té la següent distribució en superfície: 1067.61 m2 en la Planta Soterrani; 2458.92 m2 en el

Sostre de Planta Soterrani, dels quals 194.53 m2 corresponen a la zona del gimnàs; 2458.92 m2 en el Sostre de

la Planta Baixa i 1265.38 m2 en el Sostre de la Planta Primera i Sostre de Planta Segona (Coberta).

FONAMENTS

La transmissió de càrregues al terreny es realitza mitjançant una solució de fonamentació de sabates

aïllades encastats en l’horitzó No.2 amb un encastament en l'estrat resistent de com a mínim 50 cm El

sistema de fonamentació ha estat calculat a partir d’informació existent de l’estudi geotècnic: “Informe

Geotécnico CEIP en Manacor”, elaborat per l'empresa LABORATORIO BALEAR PARA LA CALIDAD

(LBC), Informe Referència No.: 61838/081074/001/2 del 3 de febrer de 2009, amb informe Annex del dia 26

de març de 2009. En l’informe es presenten els paràmetres geomecàniques del terreny de fonamentació,

obtinguts a partir de la informació recollida dels assajos de camp en diferents punts del solar i de mostres

recollides per a la seva anàlisi en laboratori.

Els paràmetres geomecàniques utilitzats en el càlcul del sistema de fonamentació es presenten en la

Taula 1.

Paràmetre Horitzó No.1 Horitzó No.2

Tipus de terreny Capa vegetal (0.00-0.60 metres)

Argiles llimoses sorrencas beige (0.60 a 10.00 metres)

Tensió admissible (N/mm2) - 0.150

Nivell freàtic - No s’ha trobat

Agressivitat de l’aigua - -

Agressivitat del sòl - No agressiu

Densitat aparent γ (kN/m3) - 13.00 – 18.00

Angle de fregament intern (φ) - 16º - 22º

Cohesió c (kN/m2) - 0.00 - 90.00 Taula 1. Paràmetres geomecàniques utilitzats en el càlcul del sistema de fonamentació. (Estudi Geotècnic Ref.: No.:61838/081074/001/2 del Laboratorio Balear para la calidad). La tensió admissible presenta un coeficient de seguretat de 3.0.

Els materials del Horitzó No.1 i 2 son excavables amb màquines ordinàries de moviment de terres,

d’acord amb l’estudi geotècnic anteriorment referenciat.

SISTEMES DE CONTENCIÓ DE TERRES Per la contenció de terres es realitzaran murs de formigó armat en mènsula per a tancament perimetral

del solar, que corresponen a murs de soterrani. Aquests murs, donades les característiques geomecàniques

del terreny i la profunditat de l’execució del sistema de fonamentació es van calcular com murs de formigó

armats amb barres d'acer corrugat, per a una altura màxima de 3.50 metres i 40 cm de gruix.


El càlcul es va realitzar assumint que en la zona de trasdòs del mur es disposarà d'un replè de material

granular per a un correcte drenatge d'aigua, evitant en tots els casos, durant la fase constructiva, l'empenta de

terres sobre el mur de formigó armat projectat.

Pel càlcul dels murs de soterrani, s’adopten els valors proporcionats per l’estudi geotècnic, referenciats en la Taula 1. La informació referent al formigó armat es detalla en el punt 2.03 Estructura d’aquesta memòria.

D'acord amb l'estudi geotècnic realitzat per l'empresa Laboratorio Balear para la Calidad (LBC) i com

norma general per a l’execució de la fonamentació del Soterrani, s’ha de disposar de berma i talús amb una

relació d’inclinació 3:4 (horitzontal : vertical), executant posteriorment el mur de contenció de terres per

trams. L’ample d’aquests trams està condicionat per les sobrecàrregues en coronació.

Procés d’execució de la fonamentació del Soterrani:

1. Excavació de les sabates de la zona central, corresponent als pilars P6, P7, P10, P11, P14, P15, P18,

P19, P22, P23, P26, P27, P30, P31, P34, P35, P38, P39). Per a realitzar la excavació central s’haurà de

deixar berma i talús amb relació mínima d’inclinació 3:4 (horitzontal : vertical), d’acord amb l’establert

en l’estudi geotècnic.

2. Armat i formigonat de les sabates de la zona central.

3. Excavació per bastaixos (trams) de les sabates i murs perimetrals. En el trasdos del mur s’haurà de

disposar de berma i talús amb relació mínima 3:4 (horitzontal : vertical).

4. Armat i formigonat de tram de sabata i mur de contenció

NOTES:

- No es realitzarà el reblert del trasdos dels murs referenciats en el plànol de fonamentació fins que no

s'hagi executat el forjat del sostre de la planta soterrani.

- En cap cas s'han de deixar talls d'excavació verticals per a evitar despreniments o ensorraments del

terreny.

- Abans de reomplir el trasdós del mur perimetral s’haurà de realitzar el correcte arriostrament i unió de

les sabates de la zona central i las de la zona perimetral (mur).

- No es realitzarà la fonamentació dels pilars P45, P46, P47 i P48 i de l’àrea de influència de l’excavació

fins a que no s’hagi executat el mur perimetral, així com el forjat de la Planta Soterrani, i s’hagi realitzat

el correcte reblert en el trasdós del mur.

- La longitud del tram excavat per a l’execució del mur (buidat per bastaixos) s’haurà de comprovar en

obra i en cap cas podrà ser major de 3 metres.

- el reblert del trasdos del mur haurà d'executar-se amb material granular amb un grau de compactació del

100 % del Proctor Normal. De ser necessari s’utilitzarà equip mecànic de compactació vibratori. L'ús del

qualsevol equip de compactació ha de ser prèviament autoritzat per la Direcció Facultativa. L'objectiu

d'aquest procediment és el de millorar les propietats resistents del terreny mes proper a la fonamentació

dels pilars P4A, P8A, P12A i P16A.


- De no ser possible realitzar aquest sistema de reforç del terreny en el trasdos del mur, s'haurà de

replantejar el sistema de fonamentació dels pilars P4A, P8A, P12A i P16A, baixant al nivell de la Planta

Soterrani la fonamentació d'aquests pilars, realitzant un arriostrament en les dues adreces dels mateixos.

- Qualsevol modificació del sistema d’execució de la fonamentació del soterrani haurà de ser notificada

per escrit per a la seva comprovació per part de la Direcció Facultativa del Projecte.

ESTRUCTURA L'edifici presenta la mateixa configuració estructural en tots els nivells. Totes les plantes es destinaran a

usos relacionats als serveis proporcionats pel Centre d’Educació Infantil i Primària amb els valors de

sobrecàrregues establerts d'acord amb la normativa vigent.

La Planta Soterrani s’executarà mitjançant solera de formigó armat de 15 cm d’espessor, realitzada amb

formigó HA-25/P/20/IIa N/mm2., grandària màxima de l’àrid 20 mm., elaborat en central i armat amb malla

electrosoldada #150 x 150 x 6 mm., amb respectives juntes, serrat de les mateixes, fratassat, sobre sub-base

de grava 40/80 de 15 cm. d’espessor, estès i compactat al 100% del Proctor Normal i làmina intermèdia de

PVC aïllant.

La Planta Baixa, en la zona del gimnàs, s’ha resolt mitjançant forjat de llosa massissa de 35 cm de gruix

amb un armat base inferior i superior de 1φ12 en les dues adreces. Es disposen de reforços addicionals tant en

la zona de negatius com de positius, en funció dels esforços obtinguts a partir de les càrregues previstes en el

projecte.

La Planta Baixa en la zona de menjador i en la zona de connexió amb el edifici principal s'ha resolt

mitjançant forjat bidireccional de tipus reticular (30+5), executat amb cassetons perduts i nervis de 12 cm

d'ample i 35 cm de cant, amb una separació entre eixos de nervis de 82 cm, mes una capa de compressió de 5

cm. Aquests forjats tenen un armat base inferior de 1φ12 en les dues adreces. Es disposen de reforços

addicionals tant en la zona de negatius com de positius, en funció dels esforços obtinguts a partir de les

càrregues previstes en el projecte.

La Planta Primera, zona de voladís de Planta Primera, Planta Segona i Planta Coberta del edifici

principal, s'han resolt mitjançant forjat bidireccional de tipus reticular (30+5), executat amb cassetons perduts

i nervis de 12 cm d'ample i 35 cm de cant, amb una separació entre eixos de nervis de 82 cm, mes una capa de

compressió de 5 cm. Aquests forjats tenen un armat base inferior de 1φ12 en les dues adreces. Es disposen de

reforços addicionals tant en la zona de negatius com de positius, en funció dels esforços obtinguts a partir de

les càrregues previstes en el projecte.

En la Planta Primera en la zona de dipòsits d’aigua, s’ha disposat una llosa massissa de 35 cm de gruix

amb un armat base inferior i superior de 1φ16 en les dues adreces.


En la Planta Primera, zona de voladís entre pilars P20 - P24 - P28 i P32, s’imposarà una contrafletxa en

el voladís de 10 mm, amb retirada de puntals no abans de 28 dies. No es permet la col·locació de cap element

de tancament o façana sobre l’ampit del límit del voladís. Las càrregues de treball estan reflexades en els

plànols d’estructura i en aquesta memòria de càlcul.

La coberta del gimnàs s’ha resolt mitjançant forjat de llosa massissa de 25 cm de gruix amb un armat

base inferior i superior de 1φ12 en les dues adreces. Es disposen de reforços addicionals tant en la zona de

negatius com de positius, en funció dels esforços obtinguts a partir de les càrregues previstes en el projecte.

En la unió dels forjats reticulars amb els pilars de formigó armat es realitza un massissat del forjat amb

l'objectiu de complir els Estats Límits Últims de tensió tangencial (tallant i punxonament) assegurant que

l'estructura sigui monolítica i rígida en la unió forjat-pilar. Es disposa una creueta o armadura de muntatge

per a garantir el bon funcionament de la unió.

Les escales i rampes projectades es resolen mitjançant lloses de formigó armat de cantell variable en

funció de les llums dels trams, les quals recolzen sobre murs portants i bigues de forjat col·locades

expressament per a la seva subjecció.

2.03.1 - NORMATIVA

La totalitat dels càlculs s’han dut a terme d’acord amb les prescripcions de les següents normes

(Normativa actual):

- Norma DB AE “Seguridad estructural Acciones en la edificación” (CTE).

- Norma DB SE-C “Seguridad estructural Cimientos” (CTE).

- Norma DB SE-A “Acero” (CTE).

- Norma DB SE-F “Fábrica” (CTE).

- Norma EHE-08 “Instrucción de Hormigón Estructural”.

- Norma NCSE-02 “Norma de Construcción Sismorresistente”.

2.03.2.- MATERIALS

Les característiques dels materials previstes pel càlcul són les següents:

Formigó:

• Formigó per Fonamentació i Contenció de

Terres


HA-25/B/20/IIa

fck= 25 N/mm2

Pes específic: 25.0 KN/m3

Màxima a/c: 0,50

Mínim contingut ciment (kg/m3): 350

Nivell de control del formigó: Estadístic

• Formigó massa per a rases i pous

HM-20/P/20/I

fck= 20 N/mm2


Màxima a/c: 0,60



• Formigó per Estructura

HA-25/B/20/IIa

fck= 25 N/mm2


Màxima a/c: 0,50



• Formigó Vist

HA-30/B/20/IIIa

fck= 30 N/mm2


Màxima a/c: 0,50



Els recobriments nominals s’han tingut en compte d’acord amb la resistència del formigó, la classe

d’exposició ambiental, en funció del tipus d’element i del nivell de control d’execució (normal) d’acord amb

l’article 37.2.4., i en funció de la resistència al foc de cada element segons les recomanacions de l’annex 6 de

la Instrucció EHE.


Característiques mecàniques. Diagrama σ-ε de càlcul.

Per a la determinació del comportament de les peces de formigó i per la seva comprovació ulterior se ha

adoptat el diagrama paràbola-rectangle, establert per la Instrucció EHE-08 en el seu Capítol 8.

D’aquest diagrama, cal destacar el tramo elàstic no lineal constituït por la rama parabòlica, de equació:

( ) 002.00;2501850 ≤≤−= εεεσ cdf on:

σ es la tensió.

fcd es la resistència de càlcul a compressió del formigó, obtinguda després de

l’aplicació sobre la resistència característica, fck, el coeficient de minoració de

resistències, γf, detallat en l’apartat corresponent de la present memòria.

ε es la deformació esdevinguda.

així com el tram rectilini de la seva fase plàstica, l’equació del qual és:

0035.0002.0;85.0 ≤<= εσ cdf

Característiques mecàniques. Mòdul de deformació longitudinal.

A nivell deformacional han sigut considerats els següents mòduls de deformació:

a) Per a càrregues instantànies o ràpidament variables, el mòdul de deformació longitudinal

inicial del formigó (pendent de la tangent en l'origen) a l'edat de 28 dies, pot prendre's aproximadament igual a:

c EE Ecmβ=

1.30 1.175400

ckE

fβ = − ≤

b) Mòdul instantani de deformació longitudinal secant, Ej:

38.500cm cmE f=

Coeficient de Poisson.

S’ ha considerat el valor 0.2.

Coeficient de dilatació Tèrmica.

S’ ha considerat el valor 10-5 (ºC)-1

Coeficient de retracció.

Segons indicacions de l’article 39.7 de la EHE.

Coeficient de fluència.

Segons indicacions de l’article 39.8 del la EHE


Assajos i control.

Les característiques del material en totes les seves variants, així com els assajos a que haurà d’estar

sotmès, queden especificats en els Plecs de Condicions per a la Execució y la Posada en Obra del Formigó

Armat i en el Pla de Control adjunt.

Acer per armadures passives:

• Acer per armar B-500-S

fyk= 500 N/mm2


Nivell de control de l'acer: Normal

• Malla electrosoldada B-500-T

fyk= 500 N/mm2

Pes específic: 78.5 KN/m3 Nivell de control de l'acer: Normal

Característiques mecàniques. Diagrama σ-ε de càlcul.

El diagrama tensió- deformació considerat és el corresponent als acers de duresa natural que estableix la

norma EHE, en el seu article 38.4. En aquest diagrama s’ observa una llei trilineal, en la que el seu tramo

inclinat posseeix una pendent que es el mòdul de deformació longitudinal, de valor E=200.000 MPa, vàlid

per a llindars de tensió compresos entre ydyd ff <<− σ , sent fyd la resistència de càlcul del material,

obtinguda després d’aplicar sobre el seu límit elàstic els coeficients de minoració de resistència, γs.

Característiques del material i assajos.

Les característiques del material que es detalla, així com els assajos a que hauran de sotmetre’s, queden

especificats en los Plecs de condicions per a la Execució i la Posada en Obra del Formigó Armat i en el pla

de Control Adjunt

Acer laminat: Per a la realització dels elements estructurals metàl·lics, tant principals com secundaris. L'acer utilitzat

per a la confecció dels diferents elements estructurals del present projecte és del tipus S-275 JR.

• Acer laminat S-275 JR

fyk= 275 N/mm2




Mòdul d’elasticitat: E = 2100000 kp/cm2

Mòdul d’elasticitat transversal: G = 810000 kp/cm2

Coeficient de Poisson: m = 0.30

• Acer passadors

fy= 780 N/mm2



Mòdul d’elasticitat: E = 2100000 kp/cm2

Mòdul d’elasticitat transversal: G = 810000 kp/cm2

Coeficient de Poisson: m = 0.30

Cargols, rosques i arandelles

Seguint les especificacions establertes en la normativa vigent, taula (DB SE-A-13, taula 4.3), les

característiques mecàniques dels acers per cargols, rosques i arandelles són les següents:

Classe 4.6 5.6 6.8 8.8 10.9 Tensió de límit elàstic fy (N/mm2) 240 300 480 640 900

Tensió de trencament fu (N/mm2) 400 500 600 800 1000

En la taula següent (DB SE-A-11, taula 4.1) s’ especifiquen les característiques mecàniques mínimes

dels acers UNE EN 10025, obtingudes per el present projecte d’ estructura:

Espessor nominal t (mm)

DESIGNACIÓ Tensió de límit elàstic

fy (N/mm2) Tensió

trencament Fu (N/mm2)

t ≤16 16< t ≤40 40< t ≤63 3≤ t ≤100

Temperatura de l’assaig Charpy

ºC

S235JR 20 S235J0 0 S235J2

235 225 215 360 -20

S275JR 20 S275J0 0 S275J2

275 265 255 410 -20

S355JR 20 S355J0 0 S355J2 -20 S355K2

355 345 335 470

-20 (1)

S450J0 450 430 410 550 0 (1) Se li exigeix una energia mínima de 40J


Materials d’ aportació

Les característiques mecàniques dels materials d’ aportació seran en tots els casos superiors a les del material

base.

Resistència de càlcul

Es defineix resistència de càlcul, fyd, al coeficient de la tensió de límit elàstic i el coeficient de seguretat

del material, definit en el seu corresponent apartat.

fyd= fy/γM

Per el cas específic de les comprovacions de resistència última del material o la secció s’ha adoptat com

resistència de càlcul el valor:

fud=fu/ γM2

sent γM2 el coeficient de seguretat per resistència última.

Fàbrica de maó:

Denominació i tipificació.

El maó utilitzat és de tipus perforat.

Característiques mecàniques. Mòdul de deformació longitudinal.

Com mòdul de deformació secant instantània s’ha pres1000 fk.

Característiques mecàniques. Resistència característica a compressió.

La resistència característica del maó fb és de 20 N/mm2, y la del morter fm= 10 N/mm2. La fàbrica s’ha

calculat amb una resistència de 7 N/mm2.

Blocs de Formigó: Denominació i tipificació.

Bloc de formigó amb una densitat superior a 19 kN/m3.

Característiques mecàniques. Resistència característica a compressió.

La resistència característica del bloc fb és de 20 N/mm2, y la del formigó fk= 25 N/mm2. Els murs de

bloc s’ha calculat amb una resistència a compressió de 6 N/mm2 i una resistència a la flexió de 0.4 N/mm2.

2.03.3- ACCIONS PREVISTES PEL CÀLCUL

6.1.- Accions gravitatòries

S’han tingut en compte diferents accions en funció de l’ús de cada forjat.

1. Sostre Planta Soterrani (forjat reticular 30+5 cm)

Pes propi del forjat ....................................................................5.00 kN/m2

Càrregues mortes ......................................................................2.00 kN/m2

Sobrecàrrega d’us .....................................................................3.00 kN/m2

Sobrecàrrega d’us (en zones d’accés i evacuació)....................1.00 kN/m2

Total...................11.00 kN/m2

Sostre Planta Soterrani en zona de Gimnàs (Llosa massissa 35 cm)

Pes propi del forjat ....................................................................8.75 kN/m2




Total...................15.85 kN/m2

2. Sostre Planta Baixa (forjat reticular 30+5 cm)

Pes propi del forjat.....................................................................5.00 kN/m2




Total.....................11.00 kN/m2

Sostre Planta Baixa zona de coberta (forjat reticular 30+5 cm)




Sobrecàrrega de neu...................................................................0.30 kN/m2

Total.....................8.80 kN/m2

Sostre Planta Baixa en zona de Dipòsits (Llosa massissa 35 cm)



Càrrega morta en zona de dipòsits...........................................15.00 kN/m2



Total.....................12.05 kN/m2

Sostre Planta Baixa en zona de Lluernari (Llosa massissa 20 cm)





Total.....................8.80 kN/m2

3. Sostre Planta Primera (forjat reticular 30+5 cm)





Total.................11.00 kN/m2

4. Coberta Gimnàs





Total...................10.05 kN/m2

5. Sostre Planta Segona (forjat reticular 30+5 cm)





Sobrecàrrega de neu..................................................................0.30 kN/m2

Total.....................8.80 kN/m2

Altres accions considerades:

- Sobrecàrrega lineal actuant en les vores de voladís................................2.00 kN/ml

- Tancament exterior (façana) ....................................................................14,00 kN/ml

- Paret de 15 cm ............................................................................................8,00 kN/ml

El conjunt d’aquestes càrregues s’han repartit uniformement en el lloc de la seva ubicació, disposant de

la càrrega uniformement equivalent en funció del seu àmbit d’aplicació.

6.2.- Accions eòliques

Segons el Código Técnico al Documento básico SE-AE. Seguridad estructural Acciones en la

edificación. Capítol 3.3.

S’admet que el vent actua horitzontalment en qualsevol direcció. Per tant es considera en cada cas la

direcció o direccions que produeixin les accions més desfavorables. El vent produeix sobre cada element

superficial d’una construcció una sobrecàrrega unitària p (en kg/m2) en la direcció de la seva normal positiva

(pressió) o negativa (succió) de valor donat per l’expressió:

qe =qb·ce·cp

on

qb = pressió dinàmica del vent. (Annex D)

ce = coeficient d’ exposició (punt 3.3.3., taula 3.3.)

cp = coeficient eòlic o de pressió (punt 3.3.4., taula 3.4)

Zona ρ Velocitat (vb) Pressió dinàmica (qb)

C 1.25 kg/m3 29 m/s 0.50 kN/m2

Grau d’ exposició Altura del

punt

ce

IV 10.66 1.81

Els valors corresponents als coeficients eòlics ce i cp dependrà de l’esveltesa de l’edifici en el pla paral·lel al

vent.

En les superfícies de façana en la zona de gimnàs i en la façana de l'edifici principal s'han de disposar

d'elements de fixació als forjats en totes les zones intermèdies, així com disposar d’elements de arriostrament


vertical (perfils metàl·lics embeguts en els tancaments recolzats en els forjats), que assegurin l'estabilitat a

nivell local de la façana en funció de possibles increments de pressió eòlica.

La disposició i comprovació de les seccions dependrà de les característiques dels materials utilitzats en la

façana.

6.3.- Accions sísmiques

Segons les prescripcions de la “NCSE-02: Norma de Construcció Sismorresistente” reflectides en el seu

Annex 1, l'acceleració sísmica bàsica de càlcul (ab/g) i el coeficient de contribució (K) per al Municipi de

Manacor (Mallorca) són respectivament 0.04 i 1.0. Segons l'article 1.2.2 de la Norma NCSE-02 les

estructures que componen el present projecte es classifiquen com d'importància normal. En aquestes

condicions segons la formulació reflectida en l'article 2.2 de la norma NCSR-02 l'acceleració sísmica de

càlcul val:

Acceleració sísmica bàsica, ab = 0.04g

Coeficient de sol: C = (C1·e1 + C2·e2 + C3·e3 + C4·e4 )/30 = 1.6

S = (C/1.25) = 1.6/1.25 = 1.28 (para ρa ≤ 0.1g)

Acceleració sísmica càlcul: ac = S • ρ • ab = 1.28 x 1.0 x 0.040 = 0.051

Així mateix pel tipus de materials detectats poden considerar-se els següents coeficients de sòl (C):

Horitzó Tipus de sòl

Coeficient

2 III 1.6

En el nostre cas, l'estructura és d'importància normal amb pòrtics ben esbiaixats en les dues adreces amb una

acceleració bàsica de càlcul ab inferior a 0.04g. Atenent les indicacions de l'article 1.2.3 de la Norma NCSR-

02, no és obligatori el càlcul sísmic.

6.4- Accions tèrmiques

No s'han verificat

6.5- Accions del terreny

Són les derivades de l’empenta del terreny, tant les procedents del seu pes com d’altres accions que

actuen sobre ell, o les accions degudes als seus desplaçaments i deformacions.

Seguint les directrius establertes en el DB SE-C s’han determinat les accions del terreny sobre els

diferents elements afectats . S’ han determinat les accions del terreny sobre la fonamentació i elements de

contenció segons 3 tipus de acciones ( apartat 2.3.2.3 del DB):

1. Accions que actuen directament sobre el terreny i que per raons de proximitat poden afectar al

comportament de la fonamentació.


2. Càrregues i empentes degudes al pes propi del terreny.

3. Accions de l’aigua existent en l’ interior del terreny.

Fonamentació superficial

Per la determinació de les accions del terreny s’ ha considerat la forma i dimensions de les sabates

aïllades a fi de incloure el seu pes, així com el de les terres o aquell que pugui gravitar sobre els elements

nomenats.

Elements de contenció

Per la determinació de les accions del terreny s’ ha considerat les sobrecàrregues degudes a la presència

d’ edificacions pròximes, vehicles, etc. Les forces dels puntals i ancoratges s’ han considerat com accions.

S’ha seguit els estats d’ empenta estipulats en l’apartat 6.2.1 de la DB SE-C.

Empenta activa: quan el terreny empeny l’ element de contenció. Aquest gira o es desplaça cap a l’

exterior baix les pressions del farciment o la deformació de la seva fonamentació fins a arribar a unes

condicions d’ empenta mínim.

Empenta passiva: quan l’ element de contenció es desplaçat i és comprimit contra el terreny per les

càrregues transmeses por una estructura o un altre efecte similar fins a arribar unes condicions de màxima

empenta.

Es detecta nivell freàtic en els tres punts d’assaig realitzats a una fondària de 6.10 metres de profunditat.

2.03.4- BASES DE CÀLCUL

Tots els elements estructurals s’han calculat davant a estats límits últims d’equilibri, estats límits últims

de sol·licitacions normals i tangencials, i estats límits de servei de deformació. Coeficients parcials de

seguretat per a les accions, aplicables per a l’ avaluació dels Estats Límit Últims. ( EHE ).

TIPUS D’ ACCIÓ Situació persistent o transitòria Situació accidental

Efecte favorable Efecte desfavorable Efecte favorable Efecte desfavorable

Permanent γG = 1,00 γG = 1,5 γG = 1,00 γG = 1,00

Permanent de valor no constant γG* = 1,00 γG* = 1,50 γG* = 1,00 γG* = 1,00

Variable γQ = 0,00 γQ = 1,6 γQ = 0,00 γQ = 1,00

Accidental - - γA = 1,00 γA = 1,00

Coeficients parcials de seguretat per a les accions, aplicables per a l’ avaluació dels Estats Límit de Servei:


TIPUS D’ ACCIÓ Efecte favorable Efecte desfavorable

Permanent γG = 1,00 γG = 1,00

Permanent de valor no constant γG* = 1,00 γG* = 1,00

Variable γQ = 0,00 γQ = 1,00

Coeficient de minoració de la resistència del formigó: γa = 1,5

Coeficient de minoració de la resistència de l’ acer: γa = 1,15

Coeficients parcials de seguretat per a les accions, aplicables per a l’ avaluació dels Estats Límit Últims en

Fonaments. ( DB- SE-C ). Aquests coeficients corresponen a un nivell de control normal.

2.03.5-


HIPÒTESIS DE CÀLCUL

Es consideren les hipòtesis de càlcul que produeixen les sol·licitacions més desfavorables possibles, tant

pels estats límits últims, com pels estats límits de servei. Les combinacions d’accions pels forjats han estat

confeccionades pel mateix programa de càlcul.

- Hipòtesi I: Concàrregues gravitatòries.

- Hipòtesi II: Sobrecàrregues gravitatòries.

- Hipòtesi III, IV, V i VI: Càrregues de vent

Les combinacions d’hipòtesis s’han dut a terme d’acord amb l’article 13 de la Instrucció EHE:

A. Estats límits últims

Per estructures d’ edificació, simplificadorament, per a les diferents situacions de projecte, podran seguir-se els

següents criteris:

- Situacions persistents o transitòries a) Situacions amb una sola acció variable Qk,1

Q+G k,1Q,1jk,jG,1j

γγ∑≥

b) Situacions amb dos o més accions variables

Q0,9+G ik,iQ,1i

jk,jG,1j

γγ ∑∑≥≥

c) Situacions sísmiques

Q0,8+A+G ik,iQ,1i

kE,Ajk,jG,1j

γγγ ∑∑≥≥

B. Estats límits de servei

Per aquests Estats Límit es consideren únicament les situacions de projecte persistents i transitòries. En aquests casos,

les combinacions d’accions es definiran d’acord amb els següents criteris:

Situació poc probable o freqüent a) Situacions amb una sola acció variable Qk,1

Q+G k,1Q,1jk,jG,1j

γγ∑≥

b) Situacions amb dos o més accions variables Qk,i

Q0,9+G ik,iQ,1i

jk,jG,1j

γγ ∑∑≥≥

c) Situació quasi permanent

Q0,6+G ik,iQ,1i

jk,jG,1j

γγ ∑∑≥≥

En el cas de considerar l’ integritat dels elements constructives, considerant les

deformacions que es produeixen després de la posada en obra de l’element (totes les


càrregues excepte el pes propi de l’element estructural), limitant-les als valors exposats en

la taula següent:

Tipus de tancament Relació fletxa/llum

Pisos amb envans fràgils o paviments rígides sense

juntes 1/500

Pisos amb envans ordinaris o paviments rígids amb

juntes. 1/400

Resta dels casos 1/300

En el cas de tenir en compte el confort dels usuaris, considerant les deformacions

produïdes por les accions de curta duració (accions variables), limitant-les a L/350 (sent L

la llum de l’element).

En el cas de considerar l’ aparença de l’obra, considerant les deformacions produïdes per

qualsevol combinació d’ accions quasi permanent, limitant-les a L/300 (sent L la llum de l’

element).

ELS de vibracions: Les estructures i els seus elements susceptibles de sofrir vibracions por

efecte rítmic de les persones han estat dissenyats amb maneres pròpies de oscil·lació

majors que els que es mostren en la taula següent.

Estructura Freqüència mínima (Hz)

Gimnasos, palaus de deports, estadis 8,00

Sales de festes o amb certs sense seients 7,00

Centres comercials i locals de pública concurrència

sense seients fixes 5,00

Sales d’espectacles sense seients fixes 3,40

Passarel·les 4,50

El resto de elements han estat dissenyats amb una primera manera pròpia de vibració de valor pròxim a 3,00Hz.

2..03.6- MÈTODE DE CÀLCUL

El procés de càlcul dels esforços que les accions produeixen sobre cadascun dels elements estructurals,

s’efectua manualment i mitjançant ordinador. Els esforços sobre els forjats es troben amb l’ajuda del

programa comercial CYPECAD® versió 2008. Aquest analitza les sol·licitacions mitjançant un càlcul


espacial en 3D, per mètodes matricials de rigidesa. Per a tots els estats de càrrega es realitza un càlcul estàtic

i es suposa un comportament lineal dels materials. L’estructura es discretitza en engraellats i elements tipus

barra (bigues i pilars). Els forjats reticulars i les lloses massisses es discretitzen mitjançant malles d’elements

tipus barra.

Els murs es discretitzen per elements finits de tipus làmina gruixuda tridimensional, que considera la

deformació per tallant, formats per sis nodes. L’anàlisi tèrmic i l’anàlisi d’elements estructurals singulars tal

com els elements metàl·lics de porxos han estat calculats utilitzant el programa de càlcul SAP2000 i

mitjançant comprovació manual d'Estats Límit Últims.

Els elements de contenció s’han calculat mitjançant el mòdul de càlcul CYPECAD “Muros Mènsula”, versió

2008.

2.03.7- CRITERIS DE DIMENSIONAMENT

Els criteris de dimensionament són els habituals de la mecànica clàssica i la resistència de materials.

S’han dimensionat els elements per a les combinacions més desfavorables d’hipòtesis d’accions. El

dimensionament en certs casos es realitza automàticament mitjançant el programa de càlcul a partir dels

esforços calculats. En aquests casos el programa conté implementat els criteris de dimensionament de la EHE

i la CTE. A la resta de casos s’adopten els criteris de dimensionament en estats límits últims i estats límits de

servei descrits a Instrucción de Hormigón Armado EHE 2008.

CN COMPLIMENT DE NORMATIVA

2.01.1.- SEGURETAT ESTRUCTURAL (SE)

Per tal de complir els requisits de seguretat, es compliran els següents documents i normatives:

- Norma DB AE “Seguridad estructural Acciones en la edificación” (CTE).

- Norma DB SE-C “Seguridad estructural Cimientos” (CTE).

- Norma DB SE-A “Acero” (CTE).

- Norma DB SE-F “Fábrica” (CTE).

- Norma DB SI- “Seguridad Contra Incendios” (CTE).

- Norma EHE-2008 “Instrucción de Hormigón Estructural”.

- Norma NCSE-02 “Norma de Construcción Sismorresistente”.

2.01.2.- SEGURETAT CONTRA INCENDIS (SI)

Amb l’objectiu de satisfer les exigències bàsiques de seguretat contra incendis (SI), reduint a límits

acceptables el risc de que els usuaris de l’edifici pateixin danys derivats d’un incendi ja sigui d’origen

accidental, de construcció i/o manteniment del mateix, s’han seguit les exigències establertes en el la CTE i

EHE de forma que l’estructura portant mantingui la seva resistència al foc durant el temps necessari per

l’evacuació del ocupants.


Resistència al Foc Normalitzada

Especificacions Exigides

Suports de formigó R-60 Recobriment mín. 20 mm**

Dimensió mín. 200 mm**

Suports de formigó R-120 Recobriment mín. 40 mm

Dimensió mín. 250 mm

Suports metàl·lics R-60

De les diferents seccions, les massivitats obtingudes no

són superiors a 150 m-1. El recobriment necessari per

garantir 60 minuts es de 10 mm (de morter d’àrids

lleugers expandits de perlita i vermiculita o

equivalent). En el cas de pilars vistos, s’haurà de

preveure vernissos i/o pintures intumescents

d’espessors al voltant de 1700 micres.

Forjats bidireccionals de formigó armat.

R-120

R-60

Segons l’Annex 7 de la EHE, apartat5.7. Pel gruix de

la capa de compressió, ample d’ànima i de nervi es

podrà tenir en comte els gruixos de d’enrajolat i les

bovedilles no recuperables que mantinguin la seva

funció aïllant durant un període de Resistència al foc.

A falta de dades experimentals es pot admetre 120

minuts.

** Aquests valors, necessaris per la protecció contra el foc, es veuen augmentats per temes de durabilitat del formigó i execució d’obra, establerts en la EHE.

AN ANNEXES

AN.pm MANUAL D’ÚS I MANTENIMENT- MANTENIMENT DE L’ESTRUCTURA-

I.- Elements constituïts per acer laminat. Principalment, el manteniment dels elements constituïts per acer laminat tindrà com objecte detectar, prevenir i

resoldre l’ oxidació i la corrosió dels seus elements.

Per tant, caldrà protegir l’estructura de la intempèrie mitjançant els elements constructius especificats en

projecte, en les condiciones que fixen els Plecs de Condicions adjuntes.

La durabilitat de l’ estructura quedarà garantida mitjançant un programa de manteniment concret en base als

següents preceptes:

1. Control general del comportament de l’estructura

a) Inspecció convencional cada 10 anys. S’ examinarà amb especial atenció, la existència de símptomes de danys

estructurals que es manifesten en danys en els elements inspeccionats (fissures en tancaments a causa de

deformacions...). També s’ identificaran danys potencials (humitats, condensacions, ús inadequat...).


b) Inspecció cada 15 anys. Amb objecte de descobrir danys de caràcter fràgil, que encara no afecten a altres

elements no estructurals (tancaments...). En aquest cas s’ observaran situacions on puguin produir-se lliscaments

no previstos d’unions cargolades, corrosions localitzades...

2. Control de l’estat de conservació del material.

Es distingirà segons la classificació de l’ estructura, en funció de la seva exposició:

a) Estructura metàl·lica o element é interior o no exposat a agents ambientals nocius

(Classes d’ exposició C1 y C2 segons taula 6). S’haurà de realitzar una revisió de

l’estructura cada cinc anys, detectant punts de inici de l’oxidació. En aquests punts i en les

zones adjacents s’haurà d’alçar, sanejar el material degradat i protegir la zona deteriorada

mitjançant la imprimació local de pintura antioxidant, com a mínim de les mateixes

característiques que la utilitzada en l’obra.

Es realitzarà una revisió exhaustiva de tota l’ estructura cada 15 anys, realitzant un posterior pintat total de la

mateixa con un material com a mínim de les mateixes característiques que l’ utilitzat en l’ obra.

b) L’ estructura metàl·lica o element és exterior o queda en un ambient d’agressivitat

moderada (Classe d’ exposició C3 segons taula 6). S’haurà de realitzar una revisió de l’

estructura cada tres anys, detectant punts d’ inici de l’ oxidació. En aquests punts i en les

zones adjacents s’haurà d’alçar, sanejar el material degradat i protegir la zona deteriorada

mitjançant la imprimació local de pintura antioxidant, com a mínim de les mateixes

característiques que la utilitzada en l’ obra.


mateixa con un material com a mínim de les mateixes característiques que l’ utilitzat en la obra.

c) L’ estructura metàl·lica és exterior i exposada a un ambient d’ agressivitat elevada

(Classe de exposició C4 y C5 segons taula 6). S’haurà de realitzar una revisió de l’

estructura anual, detectant punts d’ inici de l’ oxidació. En aquests punts i en les zones

adjacents s’haurà d’alçar, sanejar el material degradat i protegir la zona deteriorada

mitjançant l’ imprimació local de pintura antioxidant, com a mínim de les mateixes

característiques que l’ utilitzada en l’ obra.


mateixa amb un material com a mínim de les mateixes característiques que l’ utilitzat en l’ obra.


En el present cas la classe d’ exposició es del tipus C3. Les inspeccions es coordinaran fent coincidir los dos

conceptes: comportament de l’ estructura i conservació del material.

Designació Pèrdua de massa per unitat de superfície/pèrdua de grossor en el primer any,

acers amb contingut baix de carboni

Classe d’ exposició a la

corrosió atmosfèrica. Pèrdua de massa g/m2 Pèrdua de grossor μm

C1 Molt baixa ≤10 ≤1.3

C2 Baixa >10 fins 200 >1.3 fins 25

C3 Mitja >200 fins 400 >25 fins 50

C4 Alta >400 fins 650 >50 fins 80

C5-I Molt alta (Industrial) >650 fins 1500 >80 fins 200

C5-M Molt alta (marina) >80 fins 200 >30 fins 60

Taula 6

II- Estructures de formigó.

Bàsicament, el manteniment haurà de fer front a la detecció, prevenció i reparació de l’ oxidació i la corrosió de

les seves armadures.

La durabilitat de l’ estructura quedarà garantida mitjançant un programa de manteniment concret en base als

següents preceptes:

a) L’ estructura de formigó és interior (Classe d’ exposició I segons taula 8.2.2 del

capitulo II de la Instrucció EHE). Serà precisa una revisió dels elements als dos anys d’

haver estat construïts i després establir una revisió dels mateixos cada 10 anys amb

objecte de detectar possibles fissuracions, carbonatatzacions o anomalies dels

paràmetres.

Si les fissuracions resulten visibles, serà convenient procedir a la injecció i protecció d’aquestes amb algun tipus

de resina epoxídica. Així mateix, si s’ observen zones profunditzades de carbonatació anòmales, serà convenient

procedir a la protecció mitjançant pintures protectores anti - carbonatació.

b) L’ estructura de formigó és exterior o queda inmersa en un ambient humit (Classe d’

exposició IIa y IIb segons taula 8.2.2 i classe especifica d’ exposició tipus H segons taula

8.2.3a del capítol II de la Instrucció EHE). Serà precisa una revisió dels elements a l’ any

d’haver sigut construïda i després establir una revisió dels mateixos cada dos anys amb objecte

de detectar possibles fissuracions, carbonatacions o anomalies dels paràmetres.





c) L’ estructura de formigó queda exposada a un ambient d’ agressivitat elevada (Classe de

exposició IIIa, IIIb, IIIc i IV segons taula 8.2.2 i la resta de las classes especifiques d’

exposició segons taula 8.2.3a del capítol II de la Instrucció EHE). Serà precisa una

imprimació amb resina epoxi de tots els paraments dels seus elements després d’ haver-se

completat el fraguat i procedir a una revisió després de sis mesos d’haver estat construït.

Posteriorment es sotmetrà a l’estructura a un programa de revisions cada dos anys amb objecte

de detectar possibles fissuracions, carbonatacions o anomalies dels paràmetres.




Serà, a més, preceptiva una nova imprimació de pintura anti- carbonatació cada cinc anys, excepte indicació

expressa del fabricant de la pintura en relació a un altre calendari, que no serà superior a 10 anys.


2.3. SISTEMA ENVOLVENT 2.3.1. TANCAMENTS I DIVISIONS EXTERIORS La façana de l’edifici en les Plantes Primera i Segona es composa d’un sistema de façana convencional format per doble full; l’interior serà de bloc de formigó arrebossat per la seva cara interior, i un aïllant de 4cm de gruix de poliuretà projectat per la cara extreior. Aquest gruix passarà per davant dels pilars i forjats, evitant el pont tèrmic. El full exterior serà de bloc de formigó de 10cm i anir+à acabat amb morter monocapa. Es recolzarà sobre perfils d’acer laminat en L fixats als forjats de l’edifici. Ambues parets aniran travades. Els panys de paret entre les obertures de façana es remataran verticalment amb une pletines fixades als perfils horitzontals, formant una retícula. Les obertures aniran encerclades amb unas marcs de pletina metèl·lica. Les parets es remataran en la part superior amb xapa d’acer galvanitzat que fan de coronament i trencaaigües i de recolliment de les teles d'impermeabilització. En el cas de les obertures amb protecció solar, els marcs disposaran d’un sistema de lames fixes formades per tubs d’alumini horitzontals fixades a muntants verticals; aquests es fixaran al perfil corregut en L, segons detall. En el cas de les obertures de la façana nord que no disposin de tancament metàl·lic, es col·locaran unes lames d’alumini coincidint amb l’alçada dels travessers de la fusteria. Tot el sistema de marcs vindrà fixat a l’estructura de formigó (forjats i pilars), mitjançant perfils metàl·lics en L, segons detalls. Aquestes fixacions permetran absorbir les deformacions provocades per causes pròpies del panell, com per exemple la dilatació tèrmica i la retracció. Tots els elements d’acer vindran galvanitzats de taller. En Planta Baixa la façana es resol amb un tancament de doble full, format per full exterior de bloc de formigó vist de color a triar per la DF i 14 cm de gruix, col·locat amb les juntes coincidents; cambra d’aire amb aïllament a l’interior de 4cm de poliuretà projectat, i full interior de bloc de formigó de 7 cm de gruix, acabat arrebossat i pintat Els tancaments exteriors perimetrals de l’edificació, es resoldran amb murs de bloc de formigó de 20 / 30 cm de gruix, segons plànols, del mateix color que la resta de paraments vistos, i col·locats amb les juntes coincidents. Tots els murs de bloc vistos poratran un reforç tipus mumfor galvanitzat en les juntes horitzontals cada 4-5 filades per garantir el trabat entre peces. La resta de paraments exteriors, es resoldran segons detalls (lluernaris, gimnàs, ...). Per a la formació de les gelosies de protecció solar de planta baixa, s’utilitzarà una peça prefabricada de bloc de formigó vista de 20x20x40cm i 3cm de paret, color a triar per la DF. Es col·locarà de la mateixa manera que els tancaments de bloc de formigó, inclòs reforç tipus mumfor. Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments. 2.3.2. TANCAMENTS METÀL·LICS I ENVIDRAMENTS Les fusteries seran d’alumini anoditzat i doble vidre tipus climalit amb cambra d’aire 4/6/4, 6/6/4, 6/6/6, segons la seva ubicació i dimensions. Els vidres que es trobin per sota d’1m d’alçada seran, a més, de seguretat 3+3/6/3+3, segons plànols de fusteria i Estat d’Amidaments del Projecte, color a definir per la Direcció Facultativa. Els trencaigües i planxes de revestiments seran de xapa d'alumini de les mateixes característiques i color. Tota la perfileria d’alumini anirà segellada amb silicona a to a l'obra i amb escuma de poliuretà entre el premarc i la perfileria. Les portes d’accés i sortida als espais exteriors seran amb vidres laminats de 10mm de gruix (5+5).


Els paraments que es defineix al projecte es faran amb perfil de vidre colat i armat amb secció en forma d’u de gran rigidesa, tipus u-glas. Aquests panys aniran dins d’un marc de perfileria d’alumini i es faran amb doble full i cambra d’aire. Es segellaran convenientment. Tots els tancaments compliran les normes UNE, en quant a permeabilitat, estanquitat i resistència al vent, no essent la seva classificació inferior a: V2 les corredores i V4 les practicables (resistència al vent UNE 85 204-79), E2 les corredores i E4 les practicables (estanquitat a l’aigua UNE 85 206-81) i A3 les corredores i practicables (permeabilitat a l’aire UNE 85 214-80). Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments 2.3.3. COBERTES I AILLAMENTS La coberta dels edificis estan previstes amb una solució constructiva de coberta invertida, formada per formigó cel·lular sense granulat per a formació de pendents, amb un mínim de 5cm i una pendent mínima del 1,5%, impermeabilització amb doble làmina asfàltica de betum modificat LBM(SBS)-40-FV (PN1) la primera i LBM(SBS)-40-FP (PA6) la segona amb armadura de feltre de polièster de 160gr/m2, de major flexibilitat i resistència al punxonament, col·locades entre làmines geotextils separadores, aïllament tèrmic amb plaques de poliestiré extruït de 4 cm de gruix, encadellades, i acabat amb capa de protecció de grava de 12 cm de gruix promig. En el perímetre i punts singulars es reforçarà amb una tercera capa de reforç LBM-40/G-FP 130g/m2. Els remats sobre els ampits i recrescuts de coberta s’acabaran amb xapa d’acer galvanitzat plegada, fent goteró. Es col·locarà una banda de poliestiré expandit de 2cm al llarg de tot el perímetre per permetre dilatacions de coberta. Els desguassos es preveuen amb tub de PVC, connectats a les buneres de les cobertes planes. Els patis de l’edifici de primària s’impermeabilitzaran amb doble làmina de betum asfàltic amb armadura de feltres de polièster, la segona autoprotegida. Es col·locarà aïllament format amb plaques de poliestiré extruït encadellades de 4cm de gruix, que anirà protegida amb làmina geotextil. S’acabaran segons es defineix a l’apartat de paviments. S’impermeabilitzarà sota la solera de tots els cossos habitables (el cos d’infantil, la planta nivell –1 part tancada, i la planta baixa en contacte amb el terreny de l’edifici de primària). Els murs de contenció s’impermeabilitzaran amb una primera mà d’imprimació asfàltica i una làmina impermeable drenant tipus Enkadrain. La part inferior del mur s’acabarà formant una mitja canya i es col·locarà un tub de formigó porós que recollirà les aigües. Aquestes es conduiran fins un pou de graves format a tal efecte, per tal de garantir la seva absorció en aquest terreny argilòs. Les juntes de dilatació aniran convenientment segellades en tota l’alçada de l’edifici, amb reblert de junt amb cordó cel·lular de polietilé expandit de diàmetre 25mm, col·locat a pressió a l’interior del junt i segellat amb massilla de silicona neutra monocomponent, aplicada amb pistola manual, prèvia imprimació específica. Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments. 2.4. SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ 2.4.1. DIVISIONS INTERIORS Les parets divisòries entre espais de diferents usos es faran amb paret de bloc de 15cm de gruix (part del menjador, gimnàs, nuclis d’escala i banys) i amb envà tipus pladur de 15cm (format per doble estructura de 46mm amb llana de roca i doble placa de 12,5mm cadascuna a cada cara) segons la


seva situació i requeriment acústic. En els paraments on no hi ha obertures –com les divisions entre aules- serà suficient amb un envà de 98mm (format per estructura de 46mm amb llana de roca i doble placa de 12,5mm cadascuna a cada cara). La resta de divisions interiors es realitzaran amb envà de bloc de formigó de 10cm i envà de guix laminat en la resta de casos. El full interior de façana de planta baixa es farà amb paret de bloc de formigó de 7cm de gruix. Tots ells aniran agafats amb morter M-40/a. Als lavabos i vestidors s’han previst les separacions mitjançant mampares de resines fenòliques, segons plànols i Estat d’Amidaments. Les parets de la caixa d’ascensor i de les escales protegides es faran amb paret de 15cm, garantint la sectorització d’incendis. Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments. 2.5. ACABATS 2.5.1. ARREBOSSATS, REVESTIMIENTS I APLACATS S’arrebossaran totes les parets dels corredors, menjador, banys, vestidors fins el nivell del fals sostre o fins a 2,40m en els casos que no n’hi hagi, segons projecte executiu, amb morter M-40/a, deixat a regle per a rebre aplacats, i aniran revestides amb un acabat ceràmic tipus gresite 5x5cm fins a una alçada de 2,10m col·locada amb ciment cola sobre l’arrebossat previ. El revestiment dels paraments interiors de bloc de morter es farà amb arrebossat reglejat i referit de morter de ciment pòrtland, inclòs els paraments que hagin d’anar amb un altre tipus d’acabat. Les arestes aniran protegides amb cantoneres de PVC. Els paraments que no hagin d’anar recoberts es pintaran. Per a la resolució dels aplacats de fusta del gimnàs, i les portes plegables separadores d’aquest i del menjador, consultar plànol de detall específic. Els paraments de les façanes interiors dels patis aniran acabats arrebossats i pintats. Els paraments de tancament de la caixa d’escala i del nucli de serveis de la planta, així com les cambres d’instal·lacions i magatzems, aniran acabats arrebossats i pintats. Es disposarà de trencaaigües de planxa d’alumini anoditzat, del mateix color que la fusteria, en l’ampit de finestres i panys de vidre. En les franges entre finestres i folrat de pilars que es defineix al plànol de fusteries es farà un aplacat amb xapa d’alumini anoditzat, del mateix color que la fusteria, amb aïllament tèrmic de poliestiré expandit tipus styropor. Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments. 2.5.2. ENGUIXATS I FALSOS SOSTRES En tots els espais on no s’instal·li fals sostre es resoldrà amb un enguixat i pintat. Es disposarà de fals sostre de plaques de cartró guix continu amb registres puntuals en les zones indicades en els plànols, per tal de resoldre el pas d’instal·lacions. En els corredors de les aules de planta baixa, planta primera, i planta segona, es formarà en el fals sostre de guix una franja d’1,20 m d’amplada i tota la longitud amb plaques registrables de cartró-guix. El menjador es resoldrà amb un fals sostre tipus Heraklith amb guia semi-oculta, a fi de millorar les seves condicions acústiques i ocultar la instal·lació de climatització.


Per al sostre del gimnàs, aula de música i bilioteca, s’acabarà amb un projectat de vermiculita, per millorar les condicions acústiques dels espais. El sostre del porxos de planta baixa, s’acabarà amb un projectat de vermiculita que alhora de resoldre l’acabat del forjat, aïllarà tèrmicament els espais situats sobre aquests. El projectat es realitzarà fins a l’aresta que limita amb el pla vertical; aquest s’acabarà amb arrebossat i pintat. Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments. 2.5.3. PAVIMENTS L’edifici es resoldrà pràcticament en la totalitat dels seus espais interiors amb un paviment de terratzo 50x30cm amb acabat rebaixat, polit i abrillantat in situ. En les zones humides i escales, el paviment serà antilliscant tipus 2 segons requeriments del CTE DB SU. En l’encontre amb el parament es col·locarà un sòcol de trusplas. Les escales es faran amb graons d’una sola peça formant frontal i estesa, amb el cantell arrodonit. En la zona de la cuina i vestidors el paviment es farà amb rajola de gres extrusionat antilliscant de format rectangular; el sòcol es realitzarà amb mitja canya. El gimnàs, i aula de psicomotricitat es resoldran amb un paviment flexible com la goma sintètica, tipus PVC esportiu. Es col·locarà sobre solera de formigó amb acabat de xapa de neteja i regularització de morter d’alta resistència. Totes les zones exteriors que s’han previst pavimentades, així com totes les zones porxades es resoldran amb un paviment de formigó vist amb acabat helicòpter i juntes a tall de serra. Els patis de l’edifici de primària s’acabaran amb escorça vegetal. Prèviament s’impermeabilitzarà i aïllarà segons el capítol d’impermeablitzacions i aïllaments. El tractament i acabat de les zones exteriors està definit a l’apartat d’urbanització. Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments. 2.5.4. FUSTERIA Les cabines dels lavabos i vestidors es faran amb tauler fenòlic. Les peces de fixació i suport es faran amb materials inoxidables. Les divisòries interiors de vidre es faran sobre fusteria d’alumini anoditzat o amb fusta, segons el cas i segons plànols de fusteria. Els envidraments que estiguin dins les zones de risc de rebre algun impacte seran laminars de seguretat. Les fusteries interiors seran totes amb amples estàndard de 70, 80 o 90 cm segons posició i d’alçada també estàndard, amb tarja vertical, o no segons especificacions en plànols. Totes elles seran de fusta resistent als impactes i al frec amb aplacat de gruix mínim de 8mm per cada cara, acabat pintat a l’esmalt, per afavorir la seva neteja i cantell reforçat, de 40mm de gruix. L’accionament de les portes es realitzarà mitjançant tiradors i pany de clau. En el plànol corresponent s’especifiquen els diferents tipus i nombre d’unitats. En les separacions de les aules d’infantil, es plantegen unes portes correderes segons detalls de fusteria tipus monobloc. Per a la resolució dels aplacats de fusta del gimnàs, i les portes plegables separadores d’aquest i del menjador, consultar plànol de detall específic. Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments.


2.5.5. SERRALLERIA Les portes exteriors i reixes de tancament dels accessos seran metàl·liques, segons detalls en els plànols corresponents. La pintura dels elements metàl·lics i estructurals i de serralleria serà amb esmalt sintètic mate, amb dues capes d’acabat prèvia imprimació antioxidant. Es formarà una barana metàl·lica a les escales, amb xapa d’acer acabada pintada i passamà superior amb pletina d’acer de manera que no permetin escalar als nens ni possibilitin el pas d’una esfera de 10cm de diàmetre. L’alçada mínima en qualsevol punt serà de 100cm. La tanca d’accés a l’escola, sota el porxo, es formarà amb perfils d’acer laminat. Estarà formada per diverses fulles batents i pivotants. Aniran subjectades a un perfil HEB que incorporarà la il·luminació. Les portes dels comptadors es realitzaran amb xapa metàl·lica microperforada conformada en marcs, segons detalls, a fi de garantir la seva registrabilitat. Excepte en el límit del carrer, es formarà una tanca al voltant del solar conformada per un muret de 45 cm d’alçada (60cm sobre sabata) i 20 cm de gruix de bloc de formigó vist, i una xarxa “de galliner” amb muntants verticals cada 2m i 1,65m d’alçada, formnt una tanca d’alçada total de 2,10m. Tots els elements metàl·lics exteriors de baranes, reixes i tanques seran galvanitzats i pintats. Es col·locaran portes RF a les cambres d’instal·lacions, escales protegides i llocs definits en el projecte. Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments 2.5.6. PINTURA Es pintaran totes les parets interiors acabades amb morter, amb pintura plàstica llisa a dues mans, color blanc. Els sostres, acabats enguixats, es pintaran amb pintura alcalina a base d’aigua. Les fusteries interiors de fusta estaran acabades amb melamina per ambdues cares. La resta d’elements de fusta aniran acabats amb esmalt sintètic, mínim dues mans. Prèviament estaran tractades amb imprimació fungicida. Els paraments interiors del gimnàs estaran acabats envernissats acabat mate, no inflamable complint CTE. Els elements de serralleria aniran protegits amb dues mans d’imprimació antiòxid i acabat pintat amb dues mans d’esmalt sintètic. Es pintaran de color blanc totes les canonades vistes d'aigua, contraincendis etc. Es pintaran amb una capa d'emprimació fosfatant, dues d'esmalt sintètic de color blanc. Es pintaran els paraments exteriors de planta primera i segona acabats arrebossats que es defineix al projecte (a partir del sostre planta baixa). Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments.


2.6.- SISTEMA D´ACONDIONAMENT I INSTAL.LACIONS -Les instal.lacions s´han desenvolupat en coordinació amb Antoni Aguilà Fuster i Jordi Quer Sopeña que les han resolt tenint en compte la previssió de conductes i passos dels plànols de distribució. El present projecte no inclou l’apartat d’instal·lacions ja que aquest es desenvolupa completament en el Projecte d’Activitats corresponent que l’acompanya, segons petició de la Propietat. -S´ha previst un espai específic per instal.lacions a cada planta, a darrera l’ascensor així com un espai a planta 2 per les m’aquines exteriors d’aire condicionat. - Es projecta una coberta plana accesible a la que s´integren els captadors solars tal com es grafia a plantes cobertes i alçats, així com el climatitzador del menjador. La maquinària exterior de l’aire condicionat s’ha situat a la planta 2 a un espai descobert i reservat per a tal fi; el grup electrògen, la previsió d’armari de gas, així com els comptadors d’aigua i electricitat s’han situat a la façana d’entrada al centre. S’ha reservat un espai per la construcción d’un centre de transformació però no és objecte d’aquest projecte. El passadis d’accés a les aules per on discorren la majoria de es instal·lacions serà totalment registrable, d’aquesta manera es facilitaran les tasques de manteniment.. 2.6.1. FONTANERIA I COMPLIMENT DEL CTE HS4 I HE4 Es desenvolupa en el Projecte d’Instal·lacions esmentat 2.6.2. SANEJAMENT I COMPLIMENT DEL CTE HS5 Es desenvolupa en el Projecte d’Instal·lacions esmentat Sanejament Es planteja un sistema de sanejament separatiu per a aigües pluvials i fecals. Les baixants seran de polietilè, que es conduiran per sota la solera, i es conduiran a la xarxa de clavegueram. Es col·locaran tubs de Ø50mm per a la ventilació dels baixants; aquests tubs es conduiran fins la coberta. Al final de la xarxa de sanejament, abans de produir-se la connexió a la xarxa general, es col·locarà un pericó sifònic registrable. Els baixants de pluvials procedents de cobertes es conduiran verticalment fins l’aljub situat a la planta soterrani. En aquest recorregut vertical pels patis, aniran vistos i es faran amb tub d’acer galvanitzat. Es formarà la ventilació necessària per als elements d’instal·lacions, calderes i campanes, que es conduiran fins la coberta. Es complirà amb les determinacions referents a ventilació del CTE DB HS, segons desenvolupament del projecte executiu. 2.6.3. CALEFACCIÓ, VENTILACIÓ I COMPLIMENT DEL CTE HE2 Es desenvolupa en el Projecte d’Instal·lacions esmentat 2.6.4. INSTAL·LACIÓ CONTRA EL LLAMP I COMPLIEMNT DEL CTE SU8 Es desenvolupa en el Projecte d’Instal·lacions esmentat 2.6.5. ELECTRICITAT I COMPLIMENT DEL CTE SU4 I HE3 Es desenvolupa en el Projecte d’Instal·lacions esmentat 2.6.6. INSTAL·LACIONS DE MOLT BAIXA TENSIÓ Es desenvolupa en el Projecte d’Instal·lacions esmentat


2.7. EQUIPAMENTS No és objecte d’aquest projecte la construcció i instal·lació de la cuina, que es deixarà acabada a nivell de paraments i els seus acabats (paviment, parets i sostre) i connexions de les instal·lacions. Es preveu que la cuina funiconi amb gas, i es reserva l’espai per a l’emmagatzematge dels dipòsits en el límit del solar, pròxim a l’accés a l’aparcament. Es preveu l’equipament de taulells per a les piques dels lavabos, així com els accessoris necessaris per als banys i vestidors adaptats. Es preveu la ubicació d’espatlleres en el gimnàs, que aniran fixades de terra a sostre, davant el bloc de vestidors. Es preveuen els elements d’urbanització que es defineixen al capítol d’urbanització. 2.8. URBANITZACIÓ Els acabats de les zones exteriors seran els especificats als plànols d’urbanització. Les zones exteriors que s’indiquen en el Projecte executiu s’acabaran amb paviment de formigó vist acabat arremolinat, antilliscant, sobre solera armada. Les rampes exteriors seran del mateix material. Les pistes esportives es realitzaran sobre una solera d’encatxat de grava i sobre el terreny compactat. S’acabarà amb formigó remolinat mecànic amb enduridor d’adormiment. Es realitzaran junts de retracció cada 16m² de superfície com a màxim. Tindran un pendent mínim d’un 1.5% i es preveurà la recollida de les aigües. A la zona de jocs infantil es formarà una àrea de jocs amb paviment de lloses de seguretat de 50x50cm, segons indicacions del programa de necessitats per aquest tipus de centres. Hi haurà una zona amb terres vegetals adequades delimitada com a horta. La resta es farà amb un compactat de terres, formant unes suaus pendents per afavorir l’evacuació de les aigües de pluja. Es conduiran cap als pous omplerts amb graves per facilitar el seu drenatge, segons plànols. També es preveu la plantació d’arbrat als patis restringits d’infantil i pati general d’infantil i de primària, segons es grafia al plànol del projecte. La tanca perimetral serà de reixat tipus malla metàl·lica de simple torsió d’acer galvanitzat amb postes de tub d’acer sobre suports, en tots els límits del solar excepte en la tanca del carrer que serà formada per paret de bloc de formigó de color a triar per la DF, que es deixarà vista. Es preveurà una dotació de bancs, papereres, fonts d’aigua i fanals d’exterior. Es preveu la plantació d’arbrat als patis d’infantil d’us restringit, al pati comú d’infantil i al pati de primària, tal com es grafia als plànols del projecte. Es realitzarà la zona d’aparcament exterior, situada en el carrer d’accés, així com la vorera, l’arbrat i la seva urbanització. Respecte al mètode d’execució d’aquest capítol es seguiran les indicacions reflectides al Plec de Condicions Tècniques del Projecte i l’Estat d’Amidaments.


3. COMPLIMENT DEL CTE I ALTRES REGLAMENTS 3.0. NORMATIVA TÉCNICA

COMPLIMENT DEL CTE

- Seguretat en cas d’ incendi (DB SI). S’ adjunta memòria justificativa. - Seguretat d’ utilització (BD SU). S’adjunta memòria justificativa.. - Estalvi d’energia (DB HE)

HE1. Limitació de demanda energètica. HE2. Instal·lacions tèrmiques en els edificis. Exigència desenvolupada actualmente pel RITE (1751/98) HE3. Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació HE4. Contribució solar mínima d’ACS. Es reserva un espai per als pannells solars per a la producció d’ACS a la coberta de l’edifici, segons s’indica en els plànols de projecte. HE5. Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica. No es d’ aplicació Salubritat (DB HS). S’adjunta fitxa justificativa. HS1. Protecció enfront a la humitat. HS2. Recollida i evacuació de residus. HS3. Qualitat de l’aire interior. HS4. Subministrament d’aigua. HS5. Evacuació d’aigües.

- Seguretat estructural (DB SE) - Protecció enfront al soroll (DB HR) ÍNDEX GENERAL PER CAPÍTOLS 00 GENERAL 01 ABASTECIMIENTO DE AGUAS Y VERTIDOS 02 ACCIONES EN LA EDIFICACIÓN 03 AISLAMIENTO ACÚSTICO 04 APARATOS ELEVADORES 05 APARATOS A PRESIÓN 06 AUDIOVISUALES / TELECOMUNICACIONES 07 BARRERAS ARQUITECTÓNICAS, HABITABILIDAD Y MANTENIMIENTO 08 CALEFACCIÓN, CLIMATIZACIÓN, A.C.S. 09 CEMENTOS 10 COMBUSTIBLES 11 CONTROL DE CALIDAD 12 CUBIERTAS 13 ELECTRICIDAD 14 ENERGÍA 15 ESTRUCTURAS DE ACERO 16 ESTRUCTURAS DE FORJADOS 17 ESTRUCTURAS DE HORMIGÓN 18 INSTALACIONES ESPECIALES 19 LADRILLOS Y BLOQUES 20 MADERA 21 MEDIO AMBIENTE 22 PROTECCIÓN CONTRA INCENDIOS 23 RESIDUOS 24 SEGURIDAD Y SALUD 25 YESOS 26 PISCINAS / PARQUES ACUÁTICOS


00 GENERAL CTE. CÓDIGO TÉCNICO DE LA EDIFICACIÓN Real Decreto 314/2006 de 17 de marzo LEY DE ORDENACIÓN DE LA EDIFICACIÓN Ley 38/1999, de 5 de noviembre de 1.999 BOE 06.11.99 (en vigor desde el 06.05.2000) Observaciones: La ley 53/2002, de 30 de diciembre, de acompañamiento de los presupuestos del 2003, modifica la disposición adicional segunda de la Ley 38/1999. BOE 31.12.02 (en vigor desde el 01.01.2003) 01 ABASTECIMIENTO DE AGUAS Y VERTIDOS DECRETO 55/2006 de 23 de junio, POR EL CUAL SE ESTABLECE EL SISTEMA DE MEDIDAS PARA LA INSTALACIÓN OBLIGATORIA DE CONTADORES INDIVIDUALES Y FONTANERÍA DE BAJO CONSUMO Y DE AHORRO DE AGUA. Real Decreto 1138/90, de 14 de Septiembre de 1.990 BOIB 29.06.06 REGLAMENTACIÓN TÉCNICO SANITARIA PARA EL ABASTECIMIENTO Y CONTROL DE CALIDAD DE LAS AGUAS POTABLES DE CONSUMO PÚBLICO Real Decreto 1138/90, de 14 de Septiembre de 1.990 BOE 20.09.90 NORMAS BÁSICAS PARA LAS INSTALACIONES INTERIORES DE SUMINISTRO DE AGUA Orden de 9 de Diciembre de 1.975 del Ministerio de Industria BOE 13.01.76 Corrección de errores BOE 12.02.76 COMPLEMENTO DEL APARTADO 1.5 DEL TÍTULO Y DE LAS NORMAS BÁSICAS PARA LAS INSTALACIONES INTERIORES DE SUMINISTRO DE AGUA EN RELACIÓN CON EL DIMENSIONAMIENTO DE LAS INSTALACIONES INTERIORES PARA TUBOS DE COBRE Resolución de 14 de febrero de 1.980 de la Dirección General de Energía BOE 07.03.80 02 ACCIONES EN LA EDIFICACIÓN NBE AE-88 “ACCIONES EN LA EDIFICACIÓN” Real Decreto 1370/1988, de 11 de Noviembre de 1.988 BOE 17.11.88 Observaciones: La MV 101-1962 pasa a denominarse NBE AE-88 NORMA DE CONSTRUCCIÓN SISMORRESISTENTE: PARTE GENERAL Y EDIFICACIÓN (NCSR-02) Real Decreto 997/2002, de 27 de septiembre de 2002 BOE nº 244, 11.10.02 Observaciones: Entra en vigor el 11.10.2004 y sustituye la NCSE-94. 03 AISLAMIENTO ACÚSTICO NBE CA-88 “CONDICIONES ACÚSTICAS EN LOS EDIFICIOS” Orden de 29 de Septiembre de 1.988 BOE 08.10.88 Observaciones: Aclaración y correcciones de los anexos a la NBE-CA-82, pasando a denominarse NBE-CA-88 04 APARATOS ELEVADORES REGLAMENTO DE APARATOS ELEVADORES Y SU MANUTENCIÓN Real Decreto 2291/85, de 8 de Noviembre de 1.985 BOE 11.12.85 INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA ITC-MIE-AEM 1, REFERENTE A ASCENSORES ELECTROMECÁNICOS Orden de 23 de Septiembre de 1.987 BOE 06.10.87 Corrección de errores BOE 12.05.88


Modificación (Orden de 12 de septiembre de 1.991) BOE 17.09.91 Corrección de errores BOE 12.10.91 PRESCRIPCIONES TÉCNICAS NO PREVISTAS EN LA INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA ITC-MIE-AEM 1 Resolución de 27 de Abril de 1.992 de la Dirección General de Política Tecnológica del Mº de Industria BOE 15.05.92 DISPOSICIONES DE APLICACIÓN DE LA DIRECTIVA DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO 95/16/CE, SOBRE ASCENSORES Real Decreto 1314/1997, de 1 de Agosto de 1.997, del Mº de Industria y Energía BOE 30.09.97 Corrección de errores BOE 28.07.98 (aplicación obligada desde el 01.07.1999) 05 APARATOS A PRESIÓN REGLAMENTO DE APARATOS A PRESIÓN Real Decreto 1244/79, de 4 de abril de 1.979 BOE 29.05.79 Corrección de errores BOE 28.06.79 Modificación de los artículos 6º y 7º BOE 12.03.82 Modificación de los artículos 6º, 9º, 19º y 22º BOE 28.11.90 06 AUDIOVISUALES/ TELECOMUNICACIONES INFRAESTRUCTURAS COMUNES EN LOS EDIFICIOS PARA EL ACCESO A LOS SERVICIOS DE TELECOMUNICACIONES Real Decreto 1/1998, de 27 de Febrero de 1998 BOE 28.02.1998 Observaciones: Deroga la ley, 49/66 sobre antenas colectivas. REGLAMENTO REGULADOR DE LAS INFRAESTRUCTURAS COMUNES DE TELECOMUNICACIONES PARA EL ACCESO A LOS SERVICIOS DE TELECOMUNICACIÓN EN EL INTERIOR DE LOS EDIFICIOS Y DE LA ACTIVIDAD DE INSTALACIÓN DE EQUIPOS Y SISTEMAS Real Decreto 401/2003, de 4 de abril. Ministerio de Ciencia y Tecnología. BOE nº 115, 14.05.2003 Observaciones: En vigor desde 15.05.2003. Deroga el Real Decreto 279/1999. DESARROLLO DEL REGLAMENTO REGULADOR DE LAS INFRAESTRUCTURAS COMUNES DE TELECOMUNICACIONES PARA EL ACCESO A LOS SERVICIOS DE TELECOMUNICACIÓN EN EL INTERIOR DE LOS EDIFICIOS Y DE LA ACTIVIDAD DE INSTALACIÓN DE EQUIPOS Y SISTEMAS DE TELECOMUNICACIONES, APROBADO POR EL REAL DECRETO 401/2003, DE 4 DE ABRIL Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo BOE nº 126, 27.04.2003 07 BARRERAS ARQUITECTÓNICAS , HABITABILIDAD Y MANTENIMIENTO MEJORA DE LA ACCESIBILIDAD Y SUPRESIÓN DE LAS BARRERAS ARQUITECTÓNICAS Ley 3/1993, de 4 de Mayo de 1993, del Parlament de les Illes Balears. BOCAIB 20.05.1993 REGLAMENTO DE SUPRESIÓN DE BARRERAS ARQUITECTÓNICAS Decreto 20/2003, de 28 de Febrero, de la Conselleria d’Obres Publiques, Habitatge i Transport. BOIB nº 36, 18.03.2003 Observaciones: En vigor desde 18.09.2003 CONDICIONES DE DIMENSIONAMIENTO, DE HIGIENE Y DE INSTALACIONES PARA EL DISEÑO Y LA HABITABILIDAD DE VIVIENDAS ASÍ COMO LA EXPEDICIÓN DE CÉDULAS DE HABITABILIDAD Decreto 20/2007, de 23 de Marzo de 2007, de la Conselleria d’obres públiques, habitatge i transport . BOCAIB 31.03.2007 MEDIDAS REGULADORAS DEL USO Y MANTENIMIENTO DE LOS EDIFICIOS Decreto 35/2001, de 9 de Marzo de 2.001, de la Conselleria de d’Obres Públiques, Habitatge i Transports. BOCAIB 17.03.2001 Observaciones: En vigor desde el 17.09.2001 y para todos los proyectos obligados por la LOE


08 CALEFACCIÓN, CLIMATIZACIÓN, ACS REGLAMENTO DE INSTALACIONES TÉRMICAS EN LOS EDIFICIOS (RITE) Y SUS INSTRUCCIONES TÉCNICAS COMPLEMENTARIAS (ITE) Y SE CREA LA COMISIÓN ASESORA PARA INSTALACIONES TÉRMICAS DE LOS EDIFICIOS Real Decreto 1751/1998, de 31 de Julio de 1.998 BOE 05.08.1998 Observaciones: el Real Decreto 1218/2002 de 22 de noviembre, modifica el Real Decreto 1751/1998 de 31 de julio por lo que se aprobó el Reglamento de Instalaciones Térmicas RITE y sus instrucciones técnicas complementarias ITE, y se crea la comisión asesora de las instalaciones térmicas de los edificios. BOE nº 289, 03.12.2002 (en vigor desde el 03.03.2003) 09 CEMENTOS INSTRUCCIÓN PARA LA RECEPCIÓN DE CEMENTOS (RC-03) Real Decreto 1797/2003, de 26 de diciembre del Ministerio de la Presidencia BOE nº 14, 16.01.2004 (en vigor el día siguiente de su publicación) Corrección de errores BOE nº 63, 13.03.2004 10 COMBUSTIBLES (Gas y Petróleo) REGLAMENTO DE APARATOS QUE UTILIZAN GAS COMO COMBUSTIBLE Real Decreto 494/1988, de 20 de Mayo de 1.988 BOE 25.05.88 Corrección de errores BOE 21.07.88 INSTRUCCIONES TÉCNICAS COMPLEMENTARIAS DEL REGLAMENTO DE APARATOS QUE UTILIZAN GAS COMO COMBUSTIBLE Orden de 7 de junio de 1988, del Ministerio de Industria y Energía. BOE 20.06.88 Modificación ITC-MIE-AG 1 y 2 BOE 29.11.88 Publicación ITC-MIE-AG 10, 15, 16, 17 y 20 BOE 27.12.88 REGLAMENTO DE INSTALACIONES DE GAS EN LOCALES DESTINADOS A USOS DOMÉSTICOS, COLECTIVOS O COMERCIALES Real Decreto 1853/1993, de 22 de Octubre de 1.993 BOE 24.11.93 REGLAMENTO SOBRE INSTALACIONES DE ALMACENAMIENTO DE GASES LICUADOS DEL PETRÓLEO (GLP) EN DEPÓSITOS FIJOS Orden 29 de enero de 1986, del Ministerio de Industria y Energía. BOE 22.02.86 Corrección de errores BOE 10.06.86 INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MI-IP03 Y MI-IP04 “INSTALACIONES PETROLÍFERAS PARA USO PROPIO” Real Decreto 1523/1999 de 1 de octubre, del Ministerio de Industria y Energía BOE nº 253 22.10.99 Observaciones: Este RD también modifica los artículos 2, 6 y 8 del Reglamento de instalaciones petrolíferas, aprobado por RD 2085/1994, de 20 de octubre. 11 CONTROL DE CALIDAD CONTROL DE CALIDAD DE LA EDIFICACIÓN, USO Y MANTENIMIENTO Decreto 59/1994, de 13 de Mayo de 1.994, Conselleria de Obra Públicas y Ordenación del Territorio. BOCAIB 28.05.94 Modificación de los artículos 4 y 7 BOCAIB 29.11.94 Orden de 28.02.95 para el desarrollo del Decreto 59/1994 en lo referente al control de forjados unidireccionales y cubiertas BOCAIB 16.03.95 Orden de 20.06.95 para el desarrollo del Decreto 59/1994 en lo referente al control de las fábricas de elementos resistentes BOCAIB 15.07.95


12 CUBIERTAS NBE-QB-90 “CUBIERTAS CON MATERIALES BITUMINOSOS” Real Decreto 1572/1990, de 30 de Noviembre de 1.990 BOE 07.12.90 13 ELECTRICIDAD REGLAMENTO ELECTROTÉCNICO PARA BAJA TENSIÓN E INSTRUCCIONES TÉCNICAS COMPLEMENTARIAS (ITC) BT01 A BT51. Real Decreto 842/2002, de 2 de Agosto, del Ministerio de Ciencia y Tecnología BOE 18.09.2002 Observaciones: En vigor desde el 18.09.2003 NORMAS SOBRE ACOMETIDAS ELÉCTRICAS. Real Decreto 7/1982, de 15 de Octubre BOE 12.11.1982 Corrección de errores BOE 04.12.1982 Corrección de errores BOE 29.12.1982 Corrección de errores BOE 21.02.1983 PROCEDIMIENTO ADMINISTRATIVO APLICABLE EN LA TRAMITACIÓN DE LAS INSTALACIONES ELÉCTRICAS DE LA COMUNITAT ANTÒNOMA DE LES ILLES BALEARS. Decreto 36/2003, de 11 de abril, por el que se modifica el Decreto 99/1997 de 11 de julio de la Conselleria d’Economia. Comerç i Indústria BOIB nº 56, 24.04.2003 REGLAMENTO DE LÍNEAS ELÉCTRICAS AÉREAS DE ALTA TENSIÓN. Decreto 3151/1968, de 28 de noviembre, del Ministerio de Industria BOE nº 311 27.12.1968 Corrección de errores BOE nº 58 08.03.1969 REGULACIÓN DE LAS ACTIVIDADES DE TRANSPORTE, DISTRIBUCIÓN, COMERCIALIZACIÓN, SUMINISTRO Y PROCEDIMIENTOS DE AUTORIZACIÓN DE INSTALACIONES DE ENERGÍA ELÉCTRICA. Real Decreto 1955/2000, de 1 de diciembre BOE 27.12.2000 14 ENERGÍA NBE CT-79 “CONDICIONES TÉRMICAS EN LOS EDIFICIOS” Real Decreto 2429/1979, de 6 de Julio BOE 22.10.1979 15 ESTRUCTURAS DE ACERO NBE EA-95 “ESTRUCTURAS DE ACERO EN EDIFICACIÓN” Real Decreto 1829/1995, de 10 de Noviembre BOE 18.01.1996 Observaciones: Refunde y ordena en un solo texto las normas básicas relativas a estructuras de acero (NBE MV 102 a

111), con algunas modificaciones de los textos primitivos y actualización de normas UNE. 16 ESTRUCTURAS DE FORJADOS INSTRUCCIÓN PARA EL PROYECTO Y LA EJECUCIÓN DE FORJADOS UNIDIRECCIONALES DE HORMIGÓN ESTRUCTURAL REALIZADOS CON ELEMENTOS PREFABRICADOS (EFHE) Real Decreto 642/2002, de 5 de Julio, del Ministerio de Fomento BOE 06.08.2002 Corrección de errores BOE 30.11.2002 Observaciones: En vigor desde el 06.02.2003 FABRICACIÓN Y EMPLEO DE ELEMENTOS RESISTENTES PARA PISOS Y CUBIERTAS Real Decreto 1630/1980, de 18 de julio, de la Presidencia del Gobierno BOE nº 190 08.08.1980 Corrección de errores BOE nº 301 16.12.1989 Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados BOE nº 56 06.03.1997


17 ESTRUCTURAS DE HORMIGÓN (EHE) INSTRUCCIÓN DE HORMIGÓN ESTRUCTURAL Real Decreto 2661/1998, de 11 de Diciembre BOE 13.01.1999 Modificación y corrección de errores BOE 24.06.1999 Observaciones: El presente Real Decreto deroga con fecha 01.07.1999 “La Instrucción para el proyecto y ejecución de

obras de hormigón en masa y armado” (EH-91). Este Real Decreto también deroga con fecha 01.07.1999 “La Instrucción para el proyecto y la ejecución de obras de hormigón pretensado” (EP-93).

18 INSTALACIONES ESPECIALES PARARRAYOS RADIOACTIVOS Real Decreto 1428/1986, de 13 de Junio BOE 11.07.1986 19 LADRILLOS Y BLOQUES NBE FL-90 “MUROS RESISTENTES DE FÁBRICAS DE LADRILLO” Real Decreto 1723/1990, de 20 de Diciembre de 1.990 BOE 04.01.91 RL-88 PLIEGO GENERAL DE CONDICIONES PARA LA RECEPCIÓN DE LADRILLOS CERÁMICOS EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN Orden de 27 de Julio de 1.988 del Mº Relaciones con las Cortes y Presidencia del Gobierno. BOE 03.08.88 RB-90 PLIEGO GENERAL DE CONDICIONES PARA LA RECEPCIÓN DE BLOQUES DE HORMIGÓN EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN Orden de 4 de Julio de 1.990 del Mº de Obras Públicas y Urbanismo. BOE 11.07.90 20 MADERA DEROGACIÓN DEL DECRETO 2714/1971 Y EL REAL DECRETO 649/1978, SOBRE LA MARCA DE CALIDAD PARA LAS PUERTAS DE MADERA. Real Decreto 146/1989, de 10 Febrero del Ministerio de Industria y Energía. BOE 14.02.89 21 MEDIO AMBIENTE EVALUACIÓN DEL IMPACTO AMBIENTAL Real Decreto 1302/1986, de 28 de Junio, del Mº de Obras Públicas y Urbanismo. BOE 30.06.86 REGLAMENTO PARA LA EJECUCIÓN DE LA EVALUACIÓN DEL IMPACTO AMBIENTAL Real Decreto 1131/1988 de 30 de Septiembre, del Mº de Obras Públicas y Urbanismo. BOE 05.10.88 PROTECCIÓN DEL MEDIO AMBIENTE CONTRA LA CONTAMINACIÓN POR EMISIÓN DE RUIDOS Y VIBRACIONES Decreto 20/1987 de 26 de Marzo, de la Conselleria de Obras Públicas y Ordenación del Territorio. BOCAIB 30.04.87 22 PROTECCIÓN CONTRA INCENDIOS CTE DB-SI. CÓDIGO TÉCNICO DE LA EDIFICACIÓN- SEGURIDAD EN CASO DE INCENDIO Real Decreto 1371/2007, de 19 de Octubre. BOE 23.10.07 Corrección de errores en RD 314/2006 BOE 25.01.08 MEDIDAS DE SEGURIDAD Y PROTECCIÓN CONTRA INCENDIOS EN ESTABLECIMIENTOS TURÍSTICOS Decreto 13/1985 de 21 de Febrero, de la Conselleria de Turismo. BOCAIB 20.03.85 REGLAMENTO DE INSTALACIONES DE PROTECCIÓN CONTRA INCENDIOS


Real Decreto 1942/1993, de 5 de Noviembre, del Mº de Industria y Energía. BOE 14.12.93 Corrección de errores BOE 07.05.94 NORMAS DE PROCEDIMIENTO Y DESARROLLO DEL REAL DECRETO 1942/1993, DE 5 DE NOVIEMBRE POR EL QUE SE APRUEBA EL REGLAMENTO DE INSTALACIONES DE PROTECCIÓN CONTRA INCENDIOS Y SE REVISA EL ANEXO I Y LOS APÉNDICES DE MISMO Orden, de 16 de Abril, del Mº de Industria y Energía. BOE 28.04.98 REGLAMENTO DE SEGURIDAD CONTRA INCENDIOS EN LOS ESTABLECIMIENTOS INDUSTRIALES Real Decreto 786/2001, de 6 de julio, del Ministerio de Ciencia y Tecnología. BOE 30.07.2001 Observaciones: En sentencia de 27 de octubre de 2003, de la Sala Tercera del Tribunal Supremo se declara “nulo por ser

contrario a Derecho” el Real Decreto 786/2001, de 6 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de Seguridad contra incendios en establecimientos industriales.

BOE nº 293, 08.12.2003

23 RESIDUOS LEY BÁSICA DE RESIDUOS TÓXICOS Y PELIGROSOS Ley 20/1986, de la Jefatura del Estado. BOE 20.05.86 RESIDUOS. NORMAS REGULADORAS DE LOS RESIDUOS Ley 10/1998, de 21 de abril, de la Jefatura del Estado. BOE nº 96 22.04.1998 REGLAMENTO PARA LA EJECUCIÓN DE LA LEY BÁSICA DE RESIDUOS TÓXICOS Y PELIGROSOS Real Decreto 833/1988 de 20 de Julio. BOE 30.07.88 24 SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO (Ver estudio básico o estudio de seguridad y salud) ORDENANZA GENERAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO Orden de 9 de Marzo de 1.971 BOE 16 y 17.03.71 Corrección de errores BOE 06.04.71 Observaciones: El artículo 39.1 ha sido derogado por el Decreto 1316/1989 de 27.10.89 (BOE 02.11.89). Se han

derogado los Capítulos I y III por la ley de prevención de riesgos laborables PREVENCIÓN DE RIEGOS LABORALES Ley 31/1995, de 8 de Noviembre de 1.995 BOE 10.11.95 REFORMA DEL MARCO NORMATIVO DE LA PREVENCIÓN DE RIEGOS LABORALES Ley 54/2003, de 12 de diciembre, de la Jefatura del Estado BOE nº 298 13.12.2003 SEGURIDAD Y SALUD EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN Real Decreto 16 27/1997, de 24 de octubre del Ministerio de la Presidencia BOE 25.10.97 Observaciones: Este Real Decreto sustituye el RD 555/1986, de 21 de Febrero de 1.986 (BOE 21.03.86)

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA “MIE-AEM-2” DEL REGLAMENTO DE APARATOS DE LEVACIÓN Y MANUTECCIÓN, REFERENTE A GRÚAS TORRE PARA OBRAS U OTRAS APLICACICIONES Real Decreto 836/2003, de 27 de junio, del Ministerio de Ciencia y Tecnología BOE nº 170 17.07.2003 (en vigor desde el 17.10.2003) 25 YESOS YESOS Y ESCAYOLAS PARA LA CONSTRUCCIÓN Y ESPECIFICACIONES TÉCNICAS DE LOS PREFABRICADOS DE YESOS Y ESCAYOLAS Real Decreto 1312/1986, de 25 de Abril de 1.986 BOE 01.07.86 Corrección de errores BOE 07.10.86


RY-85 PLIEGO GENERAL DE CONDICIONES PARA LA RECEPCIÓN DE YESOS Y ESCAYOLAS EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN Orden de 31 de Mayo de 1.985 de la Presidencia del Gobierno. BOE 10.06.85


Seguridad en caso de incendio (DB SI) Se cumplen las exigencias básicas de seguridad en caso de incendio SI 1 a SI 6. A tal efecto se aplican las correspondientes secciones del DB SI. SI 1 Propagación interior El edificio constituye varios sectores de incendio al ser la superficie construida mayor de 4.000 m2. Los diferentes sectores són:

- Planta Baja. - Planta Piso 1 y Planta Piso 2. - Aparcamiento. - Gimnasio.

Se prevé la existencia de los siguientes locales de riesgo especial, de acuerdo con lo indicado en la tabla 2.1 del DB SI 1:

- Aparcamiento de vehículos de hasta 100 m2. - Cocinas (según potencia instalada) - se instalará un equipo de extinción automático-. - Salas de máquinas de instalaciones de climatización. - Local de contadores de electricidad. - Centro de transformación. (es objeto de este proyecto únicamente la reserva de espacio, pero

se indica a nivel de cumplimiento del SI)

- Locales de riesgo especiales: Todos los locales anteriormente indicados, se clasifican con el mismo tipo de riesgo, Tabla

2.1 CTE DB SI1, y por tanto cumplirán con lo especificado en la Tabla 2.2 CTE DB SI1, que es: Riesgo considerado : Bajo Resistencia al fuego de la estructura: R90 Resistencia al fuego de paredes y techos: EI90 Vestíbulo de independencia: No (Se ha previsto uno en el parking) Puertas de comunicación con el resto del edificio: Puerta interior : EI2 60-C5.

Puerta exterior: No se le exige una resistencia al fuego.

Máximo recorrido hasta alguna salida del local: <25 m

En el momento de redactar esta documentación se desconocen la potencia de los equipos de

preparación de alimentos instalados en el local de cocina, cuyo valor determina el riego intrínseco de dicho local, se ha optado por indicar que en cualquier caso, se incluirá un sistema de extinción automático para dichos equipos de preparación, lo cual exime de riesgo el local en el que se incluyen, así de esta manera se flexibliliza la instalación y aumenta el grado de protección de la misma.

-La clase de reacción al fuego de paredes, techos y pavimentos, es la prevista en la tabla 4.1 de la sección SI 1 apartado 4 del DB SI del CTE. SI 2 Propagación exterior -La separación entre zonas de riesgo especial y otras zonas del edificio es de acuerdo con la figura 1.6 del apartado 1 del DB SI 2, superior a 50 cm. En vertical, de acuerdo con la figura 1.7, es superior a 1 m. SI 3 Evacuación de los ocupantes A efectos de calcular el número de salidas y dimensionar los medios de evacuación, se ha previsto una ocupación en función de la superficie y el uso de los locales según la tabla que sigue a continuación:


TAULA DE SUPERFICIES I OCUPACIÓ CP 9+18. MANACOR

Sup. (m2)

uts sup/ut. Densitat Ocup/ut Ocup total PROJECTE

1 ZONA INFANTIL 1.1 Aules infantils (9 ut.) 9,00 50,00 1,5 m2/per 33,33 225,00 450,00 1.2 Aula psicomotricitat 1,00 61,81 1,5 m2/per 41,21 25,00 61,81

1.3 Lavabo alumnes psico (1 ut.) 1,00 8,63 nula 0,00 0,00 8,63

1.3 Lavabos alumnes (9 ut.) 9,00 5,00 nula 0,00 0,00 45,00 250,00

2 ZONA PRIMÀRIA 2.1 Aules 1er cicle (6ut.) 4,00 45,00 1,5 m2/per 30,00 100,00 180,00

2,00 45,95 1,5 m2/per 30,63 50,00 91,90 2.2 Aules 2on cicle (6ut.) 4,00 45,00 1,5 m2/per 30,00 100,00 180,00

2,00 45,95 1,5 m2/per 30,63 50,00 91,90 2.3 Aules 3er cicle (6ut.) 4,00 45,00 1,5 m2/per 30,00 100,00 180,00

2,00 45,95 1,5 m2/per 30,63 50,00 91,90 2.4 Aula petits grups (6ut.) 6,00 19,15 1,5 m2/per 12,77 77,00 114,90 2.5 Taller música 1,00 49,93 5 m2/per 9,99 10,00 49,93

2.6 Taller polivalent (plàstica) 1,00 119,10 5 m2/per 23,82 24,00 119,10

2.7 Aula d'informàtica 1,00 49,93 5 m2/per 9,99 10,00 49,93 2.8 Biblioteca 1,00 60,92 5 m2/per 12,18 13,00 60,92 2.9 Lavabos alumnes 145,72 nula 0,00 0,00 145,72

584,00 3 GIMNÀS

3.1 Sala 1,00 205,11 5 m2/per 41,02 42,00 205,11 3.2 Vestidor 1,00 67,20 nula 0,00 0,00 67,20 3.3 Magatzem 1,00 16,60 nula 0,00 0,00 16,60 42,00

Sup. (m2) uts sup/ut. PROJECTE

4 ZONA ADMINISTRACIÓ

4.1 Despatx director 1,00 13,85 10 m2/per 1,39 2,00 13,85 4.2 Despatx cap d'estudis 1,00 9,54 10 m2/per 0,95 1,00 9,54 4.3 Secretaria i arxiu 1,00 30,67 10 m2/per 3,07 4,00 30,67 4.4 Sala de professors 1,00 50,38 10 m2/per 5,04 6,00 50,38 4.5 Lavabos professors 1,00 14,56 nula 0,00 0,00 14,56 4.6 APIMAS-Asoc.Alumnes 1,00 27,48 10 m2/per 2,75 3,00 27,48

4.7 Consergeria - Reprografia 1,00 10,77 10 m2/per 1,08 2,00 10,77

4.8 Farmaciola 1,00 8,28 nula 0,00 0,00 8,28 18,00

5 ESPAIS COMPLEMENTARIS

5.1 Cuina 1,00 74,93 10 m2/per 7,49 8,00 74,93 5.2 Menjador 1,00 247,43 1,5 m2/per 164,95 165,00 247,43

173,00


6 SERVEIS COMUNS 6.1 Lavabos-vestidor PND 1,00 9,50 nula 0,00 0,00 9,50 6.2 Instal·lacions 1,00 66,90 nula 0,00 0,00 66,90 6.3 Comptadors 1,00 1,70 nula 0,00 0,00 1,70 6.4 Neteja 1,00 11,00 nula 0,00 0,00 11,00 6.5 Fems 1,00 4,83 nula 0,00 0,00 4,83 6.6 Magatzem 1,00 29,58 nula 0,00 0,00 29,58

Passos 1,00 559,77 nula 0,00 0,00 559,77 Escales 1,00 190,27 nula 0,00 0,00 190,27 Porxo 1,00 664,43 nula 0,00 0,00 664,43

Superfície útil espais 2.821,95 Circulació passos (25%) 750,04 Total superfície útil Centre 3.571,99 Superfície gruixos d'obra Sup. Construïda tancada 3.893,60

50% superfície de porxos 332,22

Total superfície construïda 4.225,82 Relació m2/alumne 6,26 P.Soterrani

Instal·lacions 1,00 29,36 nula 0,00 0,00 29,36 Aparcament 1,00 800,30 15 m2/per 53,35 54,00 800,30 Escales 1,00 46,58 nula 0,00 0,00 46,58 Total útil 54,00 876,24

Sup.Construïda P.Soterrani 967,62 Sup.construïda total 5.193,44 RESUM SUPERFÍCIES (per plantes) Sup construïda P.Baixa 1760,09

Sup construïda P.Primera 1101,39

Sup construïda P.Segona 1032,12

Sup construïda P.Soterrani 967,62 porxos (50%) 332,22 TOTAL sobre rasant 4.225,82 TOTAL sota rasant 967,62 Total construïda 5.193,44

OCUPACIO TOTAL EDIFICI 1.121,00

Ocupación total: 1.309 personas Nota: Para el cálculo de la ocupación en las aulas se ha aplicado el RD 1004/1991, de 14 de junio, por el que se establecen los requisitos mínimos de los centros que impartan enseñanzas escolares de régimen general. No se considera ocupación o se considera alternativa en los recintos, tales como aseos, vestuarios, almacenes, salas de instalaciones etc.


Por este motivo, se han proyectado 3 escaleras como salida de planta piso 1 y planta piso 2. El ancho mínimo de las escaleras es de 150 cm. De acuerdo con la tabla 4.2 CTE DB SI, cada una de ellas puede evacuar 356 personas para escaleras protegidas de 2 plantas y 240 personas para escaleras no protegidas, por lo que queda garantizada la correcta evacuación. Considerando la suma de ocupantes de ambas plantas, la capacidad de evacuación de las escaleras es de 356+356+240 = 952 personas (suponiendo hipótesis de bloqueo de la escalera no protegida cumpliríamos con las condiciones de evacuación para escaleras). En todas las plantas, el recorrido de evacuación hasta alguna salida de planta no excede de 30 m y la distancia hasta recorridos alternativos es inferior a 25 m. El origen de evacuación es todo punto ocupable, y en los locales de baja densidad con menos de 50m2 de superficie se considera el origen en la puerta de salida. La salida de planta en la planta piso, es el arranque de cualquiera de las tres escaleras que no tienen un ojo de escalera superior a 1,3 m2. De acuerdo con la tabla 4.2 del apartado 4.2 del DB SI 3 del CTE, la capacidad de evacuación de cada escalera es al menos 240 personas (escalera no protegida, evacuación descendente, ancho 150 cm) y 356 personas (escalera protegida, evacuación descendente, ancho 150 cm). Todos los pasos y puertas en los recorridos de evacuación tienen un ancho superior a 80 cm y los pasillos y rampas de al menos 100 cm. Se cumple además también que el ancho es superior a P/200 siendo P el número de personas previstas. Las puertas situadas en recorridos de evacuación cumplen las condiciones de la sección SI 3 apartado 6 del Documento básico SI del CTE. SI 4 Instalaciones de protección contra incendios La ejecución y puesta en funcionamiento, materiales, componentes y equipos de las instalaciones de protección contra incendios, cumplirán lo establecido en el RIPCI (Reglamento de Instalaciones de Protección contra incendios), en sus disposiciones complementarias y en cualquier otra reglamentación específica que le sea de aplicación. Se señalizarán siguiendo las condiciones que fija la sección SI 4 apartado 2 del Documento Básico SI del CTE. La dotación e instalación de protección contra incendios, que el proyecto de actividades desarrollará, consiste de acuerdo con la tabla 1.1 del DB SI 4 del CTE en:

-Extintores portátiles -Bocas de incendio -Sistema de alarma -Detectores de incendio.

Se señalizarán tal como especifica el apartado 2 del DB SI 4 del CTE, los extintores, bocas de incendio y pulsadores manuales de alarma. Por exigencia del Ibisec, las bocas de incendio y los extintores portátiles han de quedar empotrados en los tabiques. Por este motivo, en las plantas se grafía la posición de estos elementos. SI 5 Intervención de bomberos Al ser la altura de evacuación descendente inferior a 9 m, no tratase de una zona limítrofe o interior a área forestal y cumplir las condiciones de accesibilidad por fachada que fija la sección SI 5 apartado 2 del Documento básico SI del CTE, se considera cumplimentada la exigencia básica SI 5. SI 6 Resistencia al fuego de la estructura Al tratarse de un uso docente, se proyecta una estructura con resistencia al fuego R60. Ver apartado estructuras


Exigències bàsiques de seguretat d’utilització (SU) REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación. (BOE núm. 74, 28 marzo 2006) Se cumplen las exigencias básicas de seguridad de utilización SU 1 a SU 8. A tal efecto se aplican las correspondientes secciones del DB SU. Artículo 12. Exigencias básicas de seguridad de utilización (SU) 1 El objetivo del requisito básico "Seguridad de utilización" consiste en reducir a límites aceptables el riesgo de que los usuarios sufran daños inmediatos durante el uso previsto de los edificios, como consecuencia de las características de su proyecto, construcción, uso y mantenimiento. 2 Para satisfacer este objetivo, los edificios se proyectarán, construirán, mantendrán y utilizarán de forma que se cumplan las exigencias básicas que se establecen en los apartados siguientes. 3 El Documento Básico DB-SU Seguridad de Utilización especifica parámetros objetivos y procedimientos cuyo cumplimiento asegura la satisfacción de las exigencias básicas y la superación de los niveles mínimos de calidad propios del requisito básico de seguridad de utilización. 12.1. Exigencia básica SU 1: Seguridad frente al riesgo de caídas Se limitará el riesgo de que los usuarios sufran caídas, para lo cual los suelos serán adecuados para favorecer que las personas no resbalen, tropiecen o se dificulte la movilidad. Asimismo se limitará el riesgo de caídas en huecos, en cambios de nivel y en escaleras y rampas, facilitándose la limpieza de los acristalamientos exteriores en condiciones de seguridad.

12.2. Exigencia básica SU 2: Seguridad frente al riesgo de impacto o de atrapamiento Se limitará el riesgo de que los usuarios puedan sufrir impacto o atrapamiento con elementos fijos o practicables del edificio.

12. 3. Exigencia básica SU 3: Seguridad frente al riesgo de aprisionamiento Se limitará el riesgo de que los usuarios puedan quedar accidentalmente aprisionados en recintos.

12.4. Exigencia básica SU 4: Seguridad frente al riesgo causado por iluminación inadecuada Se limitará el riesgo de daños a las personas como consecuencia de una iluminación inadecuada en zonas de circulación de los edificios, tanto interiores como exteriores, incluso en caso de emergencia o de fallo del alumbrado normal.

12.5. Exigencia básica SU 5: Seguridad frente al riesgo causado por situaciones con alta ocupación Se limitará el riesgo causado por situaciones con alta ocupación facilitando la circulación de las personas y la sectorización con elementos de protección y contención en previsión del riesgo de aplastamiento.

12.6. Exigencia básica SU 6: Seguridad frente al riesgo de ahogamiento Se limitará el riesgo de caídas que puedan derivar en ahogamiento en piscinas, depósitos, pozos y similares mediante elementos que restrinjan el acceso.

12.7. Exigencia básica SU 7: Seguridad frente al riesgo causado por vehículos en movimiento Se limitará el riesgo causado por vehículos en movimiento atendiendo a los tipos de pavimentos y la señalización y protección de las zonas de circulación rodada y de las personas.

12.8. Exigencia básica SU 8: Seguridad frente al riesgo causado por la acción del rayo Se limitará el riesgo de electrocución y de incendio causado por la acción del rayo, mediante instalaciones adecuadas de protección contra el rayo.


SU-1. Seguridad frente al riesgo de caídas

1. PROPIEDADES DE DESLIZAMIENTO DE LOS SUELOS

Uso: localización pendiente clasificación de los suelos Valor Rd

ADMINISTRATIVO Interior seca <6% 1 15<Rd<35escaleras 2 35<Rd<45

PUBLICA CONCURRENCIA Interior seca <6% 1 15<Rd<35escaleras 2 35<Rd<45

2. DISCONTINUIDADES EN EL PAVIMENTO

2.1 Condiciones de los suelos CUMPLESin discontinuidades o irregularidades con diferencia de nivel superior a 6 mm SISin desniveles < 50 mm SISin perforaciones ni augeros en el suelo en las zonas interiores de circulación de SIpersonas

2.2 Condiciones de las zonas de circulación CUMPLEUso Administrativo y comercialBarreras de delimitación: NO DISPONE SIDesniveles salvados con más de 3 escalones SIDistancia entre puerta de acceso al edificioy el escalon más cercano >1,2 m y el ancho de la puerta SI

3. DESNIVELES

3.1 Tratamiento de desniveles CUMPLEProtección de desniveles >0,55 mm SIZonas de público, señalización desniveles <0,55m SI

3.2 Barreras de protección CUMPLE

Altura de las barandillas de protección (h) h mínima (m) h proyecto(m)Desnivel 0.55mm<INCR.H<6m 0,90 1,00 SIdesnivel > 6m 1,10 1,10 SIdesnivel >6m escalera con hueco <0,40m 0,90 1,00 SI

Configuración de las barreras:Uso LocalizaciónComercial, administrativo zona común

No escalables SIAberturas <0,1m SI

Resistencia de las barreras de protección

Categoria de uso SubcategoriasFuerza horizontal (qk) (kN/m)

Zonas administrativas en general 0,8 SIPublica Concurrencia locales comerciales 0,8 SI

4. ESCALERAS

4.1 ESCALERAS DE USO RESTRINGIDO PROYECTO CUMPLENo es de aplicación en el ámbito de este proyecto


4.2 ESCALERAS DE USO GENERAL PROYECTO CUMPLEESCALONESEscalones tabica 0,13<t<0,185 0,1675 SI

meseta >0,28 m 0,3 SI0,54<2T+M<0,7 0,635 SI

Tramos curvos NO HAY SIEvacuación ascendente frontal <15º 0º SITRAMOSEn general ancho >1,00 1,52 SI

>3 escalones SIcada tramo <3,20 m < 1,90 SIigual tabica y meseta SIUso comercia ancho >1,20 NO HAY SIRELLANOS

tramos de una misma direcciónancho >1,00m y > ancho escalera SI

tramos con cambio de dirección ancho no se reduce SIlibre de obstáculos SI

PASAMANOSescaleras ancho menor o igual 1,20 a 1 lado SI

ancho mayor a 1,20 2 lados SIaltura colocación entre 0.90 i 1,10 1,1 SIconfiguración según DB-SU SI

4.3 ESCALERAS FIJAS PROYECTO CUMPLENO hay en este proyecto

4.4 PASILLOS ESCALONADOS DE ACCESO A LOCALIDADES EN GRADAS Y TRIBUNASNO hay en este proyecto

5. RAMPAS

5.1 RAMPAS DE USO GENERALNO hay en este proyecto <= 6%

5.2 RAMPAS PREVISTAS PARA USUARIOS EN SILLA DE RUEDASNO hay en este proyecto <= 6%

6. LIMPIEZA DE LOS CRISTALES EXTERIORES CUMPLE

VIDRIOS FACILMENTE DESMONTABLES SICONDICIONES DE LIMPIEZA DESDE EL EXTERIORMostradores de planta baja h<6mResto de cristaleras:Toda la cristaleria es practicable, por lo que se prevé limpieza desde el interior SICONDICIONES DE LIMPIEZA DESDE EL INTERIORAccesibilidad de la superfície del cristal (R= 0,85m desde h<1,30 m) SIVidrios reversibles SI


SU-2. Seguridad frente al riesgo de impacto a de atrapamiento

1. IMPACTO

1.1 Impacto con elementos fijos o practicables

Zonas de circulación general CUMPLEAltura libre de paso 2,20 m SIPuertas altura > 2,00 m SIElementos sobresalientes de las fachadas h> 2,20 m SILimitación de elementos salientes de la pared < 0,15m SIentre 1,00 y 2,00 m de alturaProtección de los elementos volados con altura < 2m SIPasillos de ancho <2,50 m no seran invadidos por la SIabertura de puertas lateralesPuertas de vaivén con partes transparentes o traslúcidas SIentre 0,70 y 1,50 m de altura

Zonas de circulación de uso restringido CUMPLEAltura libre de paso 2,20 m SIPuertas altura > 2,00 m SIElementos sobresalientes de las fachadas h> 2,20 m SILimitación de elementos salientes de la pared < 0,15m SIentre 1,00 y 2,00 m de alturaProtección de los elementos volados con altura < 2m SIPuertas de vaivén con partes transparentes o traslúcidas SIentre 0,70 y 1,50 m de altura

1.2 Impacto con elementos frágiles CUMPLE

Superfícies vidriadas * Resistirán sin romper el nivel de impacto especificado a continuación

SIParamentos fijos: (incr h entre 0,55 y 12 m): NIVEL 2 SI

* Areas especificadas en el DB-SU

1.3 Impacto con elementos insuficientemente perceptibles CUMPLEAmbito de aplicaciónGrandes superficies de cristalPuertas de cristal sin elementos que las identifiquen:Señalización mediante 2 bandas en toda su longitud:inferior, h entre 0,85 i 1,1 SIsuperior entre 1,5 i 1,7 SI

Puertas: (incr H<0,55 m) NIVEL DE IMPACTO 3 o rotura de forma segura

2. ATRAPAMIENTO

Puertas correderas de accionamiento manual PROYECTO CUMPLENo estan contempladas en el presente proyecto

Elemento de abertura y cierre automático PROYECTO CUMPLE

SI

Dispondran de dispositivos adecuados al tipo de accionamiento y cumplirán las especificaciones técnicas propias


SU-3. Seguridad frente al riesgo de aprisionamiento en recintos

1. INMOBILIZACIÓN EN RECINTOS CERRADOS

1.1 Impacto con elementos fijos o practicables

En general CUMPLEFuerza de abertura de las puertas <150 N SISi tienen dispositivo de bloqueo desde el interior:

Tendrán sistema de desbloqueo desde el exterior SITendrán iluminación controlada desde el interior SI

SIEs de aplicación a los aseos de los locales (baños) SI

Para posibles usuarios en silla de ruedas CUMPLEFuerza de abertura de las puertas <25 N SILas dimensiones i disposición del espació facilitará

Uso de los mecanismos de abertura y cierre SIGiro en su interior SI

El presente proyecto cumple la Ley de accesibilidad y mejora de barreras arquitectónicas


SU-4. Seguridad frente al riesgo causado por iluminación inadecuada

1. ALUMBRADO NORMAL

1.1 En zonas de circulación

Nivel de iluminación mínimo INTERIOR (lux) EXTERIOR (lux) CUMPLEPersonas: Escaleras 75 10 SI

Resto de zonas 50 5 SIPersonas y vehículos 50 10 SI

1.2 En zonas de pública concurrenciaSe dispondrá iluminación de balizamiento en rampas SIcada uno de los escalones de las escaleras SI

2. ALUMBRADO DE EMERGENCIA

En el ámbito de este proyecto es de aplicación a:Recorridos de evacuaciónLocales para los equipos generales de protección contra incenidosZonas de cuadros de distribución o accionamiento de las anteriores zonasSeñales de seguridad

2.1 Características de las luminarias CUMPLEAltura de colocación > 2m SIUbicación: en cada puerta de salida, para destacar los equipos de seguridad y existencia de peligros potenciales SI

2.2 Condiciones de la instalación CUMPLEFija SI

SIEntrará en funcionamiento automáticamente ante el fallo de alimentación SIdel alumbrado normalIluminancia horizontal (E, lux)vias de evacuación ancho <2m, E>1 lux SIequipos de seguridad, instalaciones manuales de protección contraincendiosy cuadros de distribución de seguridad, E>5 lux SIIndice de rendimiento cromático (Ra) > 40 SI

2.3 Iluminación de las señales de seguridad CUMPLE

Luminancia mín. (cd/m2)horizontal (E, lux)

Señales de evacuación SALIDA > 2 50% a los 50 s y 100% a los 60 s. SI

Señales indicativas de los medios manuales contraincendios > 2 50% a los 50 s y 100% a los 60 s. SISeñales primeros auxilios > 2 50% a los 50 s y 100% a los 60 s. SI

Provista de fuente de energía propia

SU-5. Seguridad frente al riesgo causado por situaciones de alta ocupación

No es de aplicación en el ámbito de este proyecto

SU-6. Seguridad frente al riesgo de ahogamiento

1. Piscinas

El presente proyecto NO PREVÉ la construcción de piscinas.

2. Pozos y depósitos

En el presente proyecto no existen pozos de profundidad mayor de 40 cmEn el presente proyecto no existen canalizaciones abiertas de ningún tipo


SU-7. Seguridad frente al riesgo causado por vehículos en movimiento

1. APARCAMIENTO

1- Las zonas de uso Aparcamiento dispondrán de un espacio de acceso y espera en su incorporación al exterior, con una profundidad adecuada a la longitud del tipo de vehículo y de 4,5 m como mínimo y una pendiente del 5% como máximo. 2- El acceso a los aparcamientos permitirá la entrada y salida frontal de los vehículos sin que haya que realizar maniobras de marcha atrás. 3- Los accesos y salidas del garaje para peatones serán independientes de las puertas motorizadas para vehículos. Cuado sean contiguos a éstas o bien cuando los recorridos hacia dichas salidas transcurran por una rampa para vehículos deberán cumplir las siguientes condiciones:

a) su anchura será de 800 mm, como mínimo; b) estará protegido, bien mediante barreras de protección de 800 mm de altura, como mínimo, o bien

mediante pavimento a un nivel más elevado, en cuyo caso el desnivel cumplirá lo especificado en el apartado 3.1 de la Sección SU 1; 4- Las pinturas o marcas utilizadas para la señalización horizontal o marcas viales serán de Clase 3 en función de su resbaladicidad, determinada de acuerdo con lo especificado en el apartado 1 de la Sección SU 1. 4- Señalización 1- Debe señalizarse, conforme a lo establecido en el código de la circulación: a) el sentido de la circulación y las salidas; b) la velocidad máxima de circulación de 20 km/h; c) las zonas de tránsito y paso de peatones, en las vías o rampas de circulación y acceso; Los aparcamientos a los que pueda acceder transporte pesado tendrán señalizado además los gálibos y las alturas limitadas. 2- Las zonas destinadas a almacenamiento y a carga o descarga deben estar señalizadas y delimitadas mediante marcas viales o pinturas en el pavimento. SU 8 Seguridad frente al riesgo causado por la acción del rayo -En anexo a esta memoria, apartado 2.6.4., se justifica de acuerdo con la sección SU 8 la necesidad de instalación de un sistema de protección contra el rayo.


Exigències bàsiques de salubritat (HS) REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación. (BOE núm. 74, 28 marzo 2006) Artículo 13. Exigencias básicas de salubridad (HS) 1 El objetivo del requisito básico “Higiene, salud y protección del medio ambiente”, tratado en adelante bajo el término salubridad, consiste en reducir a límites aceptables el riesgo de que los usuarios, dentro de los edificios y en condiciones normales de utilización, padezcan molestias o enfermedades, así como el riesgo de que los edificios se deterioren y de que deterioren el medio ambiente en su entorno inmediato, como consecuencia de las características de su proyecto, construcción, uso y mantenimiento. 2 Para satisfacer este objetivo, los edificios se proyectarán, construirán, mantendrán y utilizarán de tal forma que se cumplan las exigencias básicas que se establecen en los apartados siguientes. 3 El Documento Básico “DB HS Salubridad” especifica parámetros objetivos y procedimientos cuyo cumplimiento asegura la satisfacción de las exigencias básicas y la superación de los niveles mínimos de calidad propios del requisito básico de salubridad. 13.1 Exigencia básica HS 1: Protección frente a la humedad Se limitará el riesgo previsible de presencia inadecuada de agua o humedad en el interior de los edificios y en sus cerramientos como consecuencia del agua procedente de precipitaciones atmosféricas, de escorrentías, del terreno o de condensaciones, disponiendo medios que impidan su penetración o, en su caso permitan su evacuación sin producción de daños.

13.2 Exigencia básica HS 2: Recogida y evacuación de residuos Los edificios dispondrán de espacios y medios para extraer los residuos ordinarios generados en ellos de forma acorde con el sistema público de recogida de tal forma que se facilite la adecuada separación en origen de dichos residuos, la recogida selectiva de los mismos y su posterior gestión.

13.3 Exigencia básica HS 3: Calidad del aire interior 1 Los edificios dispondrán de medios para que sus recintos se puedan ventilar adecuadamente,

eliminando los contaminantes que se produzcan de forma habitual durante el uso normal de los edificios, de forma que se aporte un caudal suficiente de aire exterior y se garantice la extracción y expulsión del aire viciado por los contaminantes.

2 Para limitar el riesgo de contaminación del aire interior de los edificios y del entorno exterior en fachadas y patios, la evacuación de productos de combustión de las instalaciones térmicas se producirá, con carácter general, por la cubierta del edificio, con independencia del tipo de combustible y del aparato que se utilice, de acuerdo con la reglamentación específica sobre instalaciones térmicas.

13.4 Exigencia básica HS 4: Suministro de agua Los edificios dispondrán de medios adecuados para suministrar al equipamiento higiénico previsto de agua apta para el consumo de forma sostenible, aportando caudales suficientes para su funcionamiento, sin alteración de las propiedades de aptitud para el consumo e impidiendo los posibles retornos que puedan contaminar la red, incorporando medios que permitan el ahorro y el control del agua.

Los equipos de producción de agua caliente dotados de sistemas de acumulación y los puntos terminales de utilización tendrán unas características tales que eviten el desarrollo de gérmenes patógenos.

13.5 Exigencia básica HS 5: Evacuación de aguas Los edificios dispondrán de medios adecuados para extraer las aguas residuales generadas en ellos de forma independiente o conjunta con las precipitaciones atmosféricas y con las escorrentías.

CEIP DE MANACOR (exp. 0805-BASEXE-mar09)

3.1 Salubridad: HS. Sección 1- Protección contra la humedad T1 Muros en contacto con el terreno Presencia de agua baja media alta

Coeficiente de permeabilidad del terreno 10-2 ≥ Ks ≥ 10-5

Grado de impermeabilidad 1

tipo de muro de gravedad flexorresistente pantalla situación de la impermeabilización interior exterior parcialmente estanco PROYECTO Condiciones de las soluciones constructivas I2+I3+D1+D5 I1+D1+D3

Condiciones de los puntos singulares

Se establece en el pliego de condiciones T3 Suelos apoyados sobre el terreno Presencia de agua baja media alta

Coeficiente de permeabilidad del terreno 10-2 ≥ Ks ≥ 10-5

Grado de impermeabilidad 1

tipo de muro de gravedad flexorresistente pantalla

Tipo de suelo suelo elevado solera placa

Tipo de intervención en el terreno sub-base inyecciones sin intervención PROYECTO

Condiciones de las soluciones constructivas C1+C2+C3+D1+D4+P2+S2+S3 C2+C3+I1+D1


Se establece en el pliego de condiciones

Dimensionado

Tubos de drenaje:

Grado de impermeabilidad: 1 Pendiente mínima: 4% Pendiente máxima: 6%

Diámetro nominal (mm) de drenes bajo suelo 100 Diámetro nominal(mm) de drenes

en el perímetro del muro 100 Superficie mínima de orificios (cm2/m) 15

Bombas de achique:

Caudal (l/s) = 2,7 l/s

Volumen (l) =

M1 MD Fachadas y medianeras Zona pluviométrica de promedios IV

Altura de coronación del edificio sobre el terreno ≤ 15 m 16 – 40 m 41 – 100 m > 100 m

Zona eólica A B C

Clase del entorno en el que está situado el edificio E0 E1

Grado de exposición al viento V1 V2 V3

Grado de impermeabilidad 1 2 3 4 5

Revestimiento exterior si no


PROYECTO Condiciones de las soluciones constructivas R1+B1+C1 R3+B3+C2


Se establece en el pliego de condiciones

C1 C2 Cubiertas, Terrazas y Balcones Grado de impermeabilidad Según condiciones de las soluciones constructivas del punto 2.4.2 (DB-HS)

Tipo plana inclinada convencional invertida

Uso intransitable ajardinada Tipo de vegetación

Condición higrotérmica ventilada sin ventilar


Se establece en el pliego de condiciones Composición constructiva CUBIERTAS

Barrera contra el paso del vapor de agua barrera contra el vapor por debajo del aislante térmico

Sistema de formación de pendiente

elementos prefabricados (cerámicos, hormigón, fibrocemento) sobre tabiquillos elemento estructural (forjado, losa de hormigón)

Aislante térmico

Aislante térmico Poliestireno extruido Espesor 40 mm

Capa separadora Para evitar el contacto entre materiales químicamente incompatibles

Bajo el aislante térmico Bajo la capa de impermeabilización

Pendiente Minimo 2%

Tejado Teja Pizarra Zinc Cobre Placa de fibrocemento Perfiles sintéticos Aleaciones ligeras

Composición constructiva CUBIERTAS

Barrera contra el paso del vapor de agua

barrera contra el vapor por debajo del aislante térmico

Sistema de formación de pendiente hormigón ligero de picón

Aislante térmico

Aislante térmico Poliestireno extruido Espesor 40 mm

Capa de impermeabilización Impermeabilización con materiales bituminosos y bituminosos modificados

Sistema de impermeabilización

adherido semiadherido no adherido fijación mecánica Capa separadora

Para evitar el contacto entre materiales químicamente incompatibles Bajo el aislante térmico Bajo la capa de impermeabilización

Para evitar la adherencia entre: La impermeabilización y el elemento que sirve de soporte en sistemas no adheridos La capa de protección y la capa de impermeabilización

Capa de protección

Pesada - Gravas Baldosas recibidas con mortero Capa de mortero Piedra natural recibida con mortero


CTE Ficha justificativa del cumplimiento de HS 2 DOCENTE. Programa específico IBISEC HS 2

Evacuación de residuos (* ) Se proyecta un cuarto de basuras con la superficie que exige el programa de necesidades facilitado por el IBISEC,

con lo que se da por cumplimentada la exigencia relativa a la recogida y evacuación de residuos.

AMBITO DE APLICACIÓN

1

SISISISISISISISISISI

146papel / cartón0,039 materia organic0 varios 0,038envases ligero0,06 vidrio total 0,137

Superfície útil espai de reserva, SR = P · Σ (Ff xMf) m2 4,83 (* )

riesgo bajo 5m2<S≤15m2

riesgo medio 15m2≤S≤30m2

riesgo alto S > 30 m2

R90 R120 R180 EI 90 EI 120 EI 180

- Si SiEI2 45-C5 2 x EI2 30-C5 2 x EI2 45-C5≤ 25 m ≤ 25 m ≤ 25 m

B-s1,d 0BFL-s1

Caudal caudal mínimo de ventilación exigido qv 10 l/ s/ m2útil 200,02 l/ s

SI

SI

-SI espacio de almacenage inmediato

CONJUNTO DEL EDIFICIO Contemplado en proyecto

Residencial

tipos de recogida municipal o de barrio espacios del edificio

espacio de reserva

- Si està fuera del edificio, la distancia a el acceso del mismo, es inferior a 25 m - El disseño y emplazamiento garantizan que la temperatura interior no supere los 30ºC - Revestimiento de paredes y suelos impermeables y fàcilmente lavables

‣ SUPERFICIE

P ocupantes habituales del edificio

espacios de la vivienda

Espacio de reserva

Características

HS 2

‣ SITUACIÓN:

‣ CONFIGURACIÓN

recogida con contenedores en la calle

- Recorrido entre almacén y exterior, ancho ≥ 1,20 m (admite estrangulamientos ≤ 20 cm i L ≤ 45 cm) - Las puertas del recorrido, abren en el sentido de la salida - La pendiente del recorrido es inferior al 12% y no hay escalones

SI

- encuentros entre paredes y suelos son redondeados

‣ INSTALACIONES - Contiene al menos una toma de agua con valvula de cierre y y un bornal sifonico antimurido en el suelo - Dispone de iluminación artificial que proporciona 100 lux a una altura de 1m

Dotación contra incendis

- Base de enchufe fija 16A 2p+T (según UNE 20.315:1994)

resistència al fuego estructura portante resistència al fuego paredes y techosvestíbulo de independència puertas de comunicación recorrido màximo de evacuación hasta salida del local

Ff factor de fracción en m2/ persona

20,002

las aperturas de extraccion se conectan a conductos de extraccion, que no se compraten con locales de otros usos

SI

‣ PROTECCIÓN CONTRA INCENDIOS

Zona de riesgo

especial (condiciones

de los elementos en

relacion al resto del edificio)

segun superfície

clases de reacción al fuego de los elementos constructivos paredes y techospavimentos

SI 4

los conductos de admissión tienen longitud ≤10 mel almacen esta compartimentado, la apertura de extracion se dispone en el compartimiento mas contaminado, la de admision en el otro espacio, y se disponen apertras de paso entre los espacios

eficàcia 21 A-113 B

en el interior del almacen, recorrido real hasta alguno de ellos, incluso el del exterior, no mayor de: 15 m 15 m 10 m

extintor portàtil en el exterior del almacen y proximo a la puerta de acceso

mecànica

el almacen esta compartimentado, la apertura de extracion se dispone en el compartimiento mas contaminado, la de admision en el otro espacio, y se disponen apertras de paso entre los espacioslas aperturas de extraccion se conectan a conductos de extraccion, que no se compraten con locales de otros usos

HS 3

‣ VENTILACIÓN Tipos ventilación

natural

apertura mixta (admisión y/o extracción) situada sl menos en dos paredes opuestas del almacen, ningun puento dista mas de 15 m de la apertura mas proximase ventila a traves de aperturas de admision y extraccion comunicadas directamente con el exterior, y con una separacion vertical entre ellas de 1,5 m

híbrida

HS 3 Calidad del aire interior En el apartado de esta memoria SISTEMA D´ACONDICIONAMENT I INSTAL.LACIONS se justifica el cumplimiento de esta sección. Al tratarse de un uso no residencial, para justificar la misma se ha dado cumplimiento al RITE (CTE HE2). HS 4 Suministro de agua En el apartado de esta memoria SISTEMA D´ ACONDICIONAMENT I INSTAL.LACIONS se justifica el cumplimiento de esta sección. HS 5 Evacuación de aguas En el apartado de esta memoria SISTEMA D´ ACONDICIONAMENT I INSTAL.LACIONS se justifica el cumplimiento de esta sección.


Exigències bàsiques d’estalvi d’energia (DB HE) Es compliran totes les exigències bàsiques que siguin d’aplicació en el projecte, segons l’art. 15, capítol 3, part I del CTE: HE1 a HE5

REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación. (BOE núm. 74, 28 marzo 2006) Artículo 15. Exigencias básicas de ahorro de energía (HE)

1 El objetivo del requisito básico “Ahorro de energía” consiste en conseguir un uso racional de la energía necesaria para la utilización de los edificios, reduciendo a límites sostenibles su consumo y conseguir asimismo que una parte de este consumo proceda de fuentes de energía renovable, como consecuencia de las características de su proyecto, construcción, uso y mantenimiento. 2 Para satisfacer este objetivo, los edificios se proyectarán, construirán, utilizarán y mantendrán de forma que se cumplan las exigencias básicas que se establecen en los apartados siguientes. 3 El Documento Básico “DB-HE Ahorro de Energía” especifica parámetros objetivos y procedimientos cuyo cumplimiento asegura la satisfacción de las exigencias básicas y la superación de los niveles mínimos de calidad propios del requisito básico de ahorro de energía. 15.1 Exigencia básica HE 1: Limitación de demanda energética Los edificios dispondrán de una envolvente de características tales que limite adecuadamente la demanda energética necesaria para alcanzar el bienestar térmico en función del clima de la localidad, del uso del edificio y del régimen de verano y de invierno, así como por sus características de aislamiento e inercia, permeabilidad al aire y exposición a la radiación solar, reduciendo el riesgo de aparición de humedades de condensación superficiales e intersticiales que puedan perjudicar sus características y tratando adecuadamente los puentes térmicos para limitar las pérdidas o ganancias de calor y evitar problemas higrotérmicos en los mismos.

15.2 Exigencia básica HE 2: Rendimiento de las instalaciones térmicas Los edificios dispondrán de instalaciones térmicas apropiadas destinadas a proporcionar el bienestar térmico de sus ocupantes, regulando el rendimiento de las mismas y de sus equipos. Esta exigencia se desarrolla actualmente en el vigente Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios, RITE, y su aplicación quedará definida en el proyecto del edificio.

15.3 Exigencia básica HE 3: Eficiencia energética de las instalaciones de iluminación Los edificios dispondrán de instalaciones de iluminación adecuadas a las necesidades de sus usuarios y a la vez eficaces energéticamente disponiendo de un sistema de control que permita ajustar el encendido a la ocupación real de la zona, así como de un sistema de regulación que optimice el aprovechamiento de la luz natural, en las zonas que reúnan unas determinadas condiciones.

15.4 Exigencia básica HE 4: Contribución solar mínima de agua caliente sanitaria En los edificios con previsión de demanda de agua caliente sanitaria o de climatización de piscina cubierta, en los que así se establezca en este CTE, una parte de las necesidades energéticas térmicas derivadas de esa demanda se cubrirá mediante la incorporación en los mismos de sistemas de captación, almacenamiento y utilización de energía solar de baja temperatura adecuada a la radiación solar global de su emplazamiento y a la demanda de agua caliente del edificio. Los valores derivados de esta exigencia básica tendrán la consideración de mínimos, sin perjuicio de valores que puedan ser establecidos por las administraciones competentes y que contribuyan a la sostenibilidad, atendiendo a las características propias de su localización y ámbito territorial.

15.5 Exigencia básica HE 5: Contribución fotovoltaica mínima de energía eléctrica. En los edificios que así se establezca en este CTE se incorporarán sistemas de captación y transformación de energía solar en energía eléctrica por procedimientos fotovoltaicos para uso propio o suministro a la red. Los valores derivados de esta exigencia básica tendrán la consideración de mínimos, sin perjuicio de valores más estrictos que puedan ser establecidos por las administraciones competentes y que contribuyan a la sostenibilidad, atendiendo a las características propias de su localización y ámbito territorial.


DB-HE1

Definición de los valores medios límites de los paramentos característicos, según la taula 2.2 del DB-HE1.

Zona climàtica B3.

Taula 2.2.- Valors límit dels paràmetres característics mitjos

Zona climàtica UMlim USlim UClim FLlim

B3 0,82 0,52 0,45 0,30

Transmitancia límit de buits UHlim W/m2K Factor solar modificat limit de buits

FHlim

N E/O S SE/SO Baixa càrrega

interna Alta càrrega interna Zon

a clim.

Codi % de buits

N N' E/O E/O' S S' SE/SO SE/SO' E/O S SE/SO E/O S SE/SO

UMn Lími

t

B3_1 de 0 a 10 5,40 5,70 5,70 5,70 5,70 0,58

B3_2 de 11 a 20 3,80 4,70 4,90 5,70 5,70 5,70 0,58

B3_3 de 21 a 30 3,30 3,80 4,30 4,70 5,70 5,70 0,57 0,58

B3_4 de 31 a 40 3,00 3,30 4,00 4,20 5,60 5,70 5,60 5,70 0,45 0,54 0,50 0,58

B3_5 de 41 a 50 2,80 3,00 3,70 3,90 5,40 5,50 5,40 5,50 0,53 0,38 0,45 0,57 0,43 0,58

B3

B3_6 de 51 a 60 2,70 2,80 3,60 3,70 5,20 5,30 5,20 5,30 0,46 0,33 0,40 0,51 0,38 0,58

Es compleixen amb les condensacions i permeabilitat corresponents.

HE 2 Rendimiento de las instalaciones térmicas En el apartado de esta memoria SISTEMA D´ ACONDICIONAMENT I INSTAL.LACIONS se justifica el cumplimiento de esta sección. HE 3 Eficiencia energética de las Instalaciones de Iluminación En el apartado de esta memoria SISTEMA D´ ACONDICIONAMENT I INSTAL.LACIONS se justifica el cumplimiento de esta sección. HE 4 Contribución solar mínima de ACS En el apartado de esta memoria SISTEMA D´ ACONDICIONAMENT I INSTAL.LACIONS se justifica el cumplimiento de esta sección. Es reserva l’espai a la coberta de l’edifici per a la ubicació dels captadors solars per a la producció d’ACS, així com la cambra d’instal·lacions necessàries.1.0.4. Contribució solar mínima de ACS (HE4)

HE 5 Contribución fotovoltaica mínima de energía eléctrica -Al no ser el uso uno de los relacionados en la tabla 1.1 de la sección HE 5 (hipermercado, centro de ocio, nave de almacenamiento, hotel de más de 100 plazas, administrativa de más de 4000 m2...) no es de aplicación esta sección.


3.1 Estalvi d’Energia: HE secció 1 Limitació de demanda energètica

Nacional Autonòmic Local Edificis de nova construcció

Modificacions, Reformes o Rehabilitacions d’edificis existents amb Su > 1.000 m² on

es renovi més del 25% del total dels seus tancaments

Àmbit d’aplicació

Edificis aillats amb Su > 50 m²

Procedimiento de verificación:

El procediment per a la verificació serà l’opció SIMPLIFICADA ja que es compleixen les següents condicions:

• El percentatge d’obertures en cada façana és inferior al 60% de la seva superfície. • El percentatge de lluernaris sigui inferior al 5% de la superfície total de la coberta.

Determinación de la zona climática: Determinació de la zona climàtica a partir de los valors tabulats de la taula D.1 del DB HE-1.

Ubicació: Manacor Municipi: Manacor Altitud: 0>50 metros Z.Climàtica: B3

Clasificación de los espacios: Projecte: Col·legi d’educació infantil i primària

Tots els espais de l’edifici es consideren de baixa càrrega tèrmica, essent per tant espais en els que es dissipa poca calor. Uso principal del edificio: Zona A: Col·legi d’educació infantil i

primària

Espai: Baixa ocupació permanent. Alta ocupació puntual.

Càrrega Tèrmica:

Baixa Higrometria: 3

Definición de la envolvente:

tancament Component Descripció

C1 En contacte amb l’aire UC1 Tipos 1 y 2 C2 En contacte amb un espai no habitable UC2 Coberta PC Pont tèrmic (contorn de coberta) UPC M1 Mur en contacte amb l’aire UM1 M2 Mur en contacte amb espais no habitables UM2 PF1 Pont tèrmic contorn d’obertures > 0,5 m2 UPF1 PF2 Pont tèrmic pilars en façana > 0,5 m2 UPF2 Aislamiento pasante PF3 Pont tèrmic (caixa de persianes) > 0,5 m2 UPF3 No hay PF4 Pont tèrmic (Front de forjat) > 0,5 m2 UPF4 Aislamiento pasante

Façanes

PF5 Pont tèrmic (Biga de Façana) > 0,5 m2 UPF5 Ménsula en porche S1 Recolzats en el terreny US1 Vestíbulo - Bar S2 En contacte amb espais no habitables US2 Sòls S3 En contacte amb l’aire exterior US3 Porche T1 Murs UT1 Muros sótano

T2 Cobertes enterrades UT2 Contacte amb el terreny

T2 Profunditat superior a 0,50 m UT3 Solera sótano

Mitgeres MD Tancaments mitgers UMD

Particions Interiors M2V Particions interiors entre zones distintes UM2V


Càlcul dels paràmetres característics dels tancaments i particions interiors: Es calcularan els paràmetres característics dels paraments que defineixen l’envolvent tèrmica. S’ha utilitzat l’apèndix E de la HE-1 com a guia detallada de procediments i s’han pres de referència les dades i models que apareixen en el Catàleg d’Elements Constructius del mateix Codi Tècnic.

Façana de doble fulla de mur de formigó Revoco: 1,0 cm BHA: 10 cm Cámara de aire: 5c m XPS [0,034 W(mK)]: 4,0 cm BHA: 15 cm Enguixat: 1,0 cm

Façana de doble fulla de mur de formigó Revoco: 1,0 cm BHA: 10 cm XPS [0,034 W(mK)]: 4,0 cm BHA: 15 cm Enguixat: 1,0 cm

C1 Coberta en contacte amb l’aire (Aprox. Codi C5.6-FR-CH)

U = 0,330 W/m2ºK Protecció pesada de grava: 10 cm XPS [0,034 W(mK)]: 4,0 cm Làmina anti-puxonament – geotèxtil: 0,1 cm Làmina asfàltica no adherida: 0,4 cm Làmina interposició – geotèxtil: 0,1 cm Morter d’àrids lleugers: 15 cm Forjat: 35 cm Cambra de aire: variable Placa de cartró-guix: 1,3 cm

Pc Pont tèrmic: Contorn muret de coberta

U = 0,937 W/m2ºK Remat de planxa galvanitzada: 0,1 cm Peça de suport remat de planxa-contraxapat 2,0 cm Bloc massissat amb morter d’arlita: 40 cm Formigó forjat: 30 cm

S1 Solera

U = 0,339 W/m2ºK Terratzo: 4 cm Llit d’arena: 6 cm Formigó armat: 15 cm Polietilè de baixa densitat: 0,5 cm Dren d’arlita: 15 cm Làmina interposició – geotèxtil: 0,1 cm

M1 Façana Sud, Est i Oest (Aprox. Codi CTE F3.12) U = 0,380 W/m2ºK

M2 Façana Nord (Aprox. Codi CTE F3.11) U = 0,393 W/m2ºK


Plancha de aluminio lacada 0,1 cm Poliestireno expandido 0,044 W(mºK)]: 2,5 cm Revoco: 1,0 cm BHA: 15,0 cm Cámara de aire: variable Enguixat: 1,0 cm

Façana de doble fulla de mur de formigó Cambra d’aire: variable XPS [0,034 W(mK)]: 5,0 cm Revoc: 1,0 cm BHA: 10 cm

Cámara de aire: variable XPS [0,034 W(mK)]: 5,0 cm Revoco: 1,0 cm Hormigón armado: 35 cm

S3 Forjat en contacte amb la intempèrie – porxo U = 0,388 W/m2ºK

Terratzo: 4 cm Llit d’arena: 6 cm Forjat: 35 cm Projectat de vermiculita: variable

M2DZ Particiones zonas distintas

U = 0,552 W/m2ºK Placa de cartón-yeso intemper -2-: 2,6 cm Placa de lana de roca semirrigida tipo IV: 4,0 cm Cámara de aire: 5,2 cm Placa de cartón-yeso intemper -2-: 2,6 cm

L’edifici del present projecte COMPLEIX així amb els objectius de limitar la demanda energètica del mateix, limitar la presència de condensacions tant en la superfície com en l’interior dels tancaments, i limitar les infiltracions d’aire a través de les obertures. Tot això queda justificat amb els càlculs realitzats i amb les següents fitxes justificatives de càlcul dels paràmetres caracterítics mitjos i els formularis de conformitat que s’exposen a contiunuació.

PF1 Pont tèrmic en façana: Contorn d’obertures U = 0,585 W/m2ºK

PF2 Puente térmico en fachada: Canto forjado U = 0,404 W/m2ºK

PF4 Puente térmico en fachada: Canto forjado U = 0,404 W/m2ºK


Fichas justificativas de la opción simplificada Ficha 1: Cálculo de los parámetros característicos medios

ZONA CLIMÁTICA B3 Zona de baja carga interna Zona de alta carga interna

Muros (UMm) y (UTm)

Tipos A (m²) U (W/m²K) A · U (W/K) Resultados

M1 503,78 0,393 219,14

PF1 44,4 0.585 25,97

PF2 50,53 0,375 18,94N

PF4 33,70 0,404 13,61

∑A = 632,41 m²

∑A · U = 256,52 W/K

UMm = ∑A · U / ∑A = 0,399 W/m²K

M1 75,52 0,380 28,69

PF1 2,60 0,585 1,51

PF2 3,49 0,375 1,30E

PF4 5,22 0,404 2,10

∑A = 86,83 m²

∑A · U = 33,63 W/K

UMm = ∑A · U / ∑A = 0,387 W/m²K

M1 75,52 0,380 28,69

PF1 2,60 0,585 1,51

PF2 3,49 0,375 1,30O

PF4 5,22 0,404 2,10

∑A = 86,83 m²

∑A · U = 33,63 W/K

UMm = ∑A · U / ∑A = 0,387 W/m²K

M1 503,78 0,380 191,44

PF1 44,4 0,585 25,97

PF2 50,53 0,375 18,95S

PF4 33,70 0,404 13,61

∑A = 632,41 m²

∑A · U = 249,97 W/K

UMm = ∑A · U / ∑A = 0,395 W/m²K

T1 1256,00 0,297 373,07

T2 - - -C-TER

∑A = 1256,00 m²

∑A · U = 373,07 W/K

UTm = ∑A · U / ∑A = 0,297 W/m²K

Suelos (USm)


S1 789,22 0,339 267,55

∑A = 789,22 m²

∑A · U = 267,55 W/K

USm = ∑A · U / ∑A = 0,339 W/m²K

Cubiertas y lucernarios (UCm, FLm)


C1-1 1256 0.330 373,07

∑A = 1256,00 m²

∑A · U = 373,07

UCm = ∑A · U / ∑A = 0,330 W/m²K

Huecos

Tipos %h. A (m²)

F A · F (m²) Resultados

S 32,00% 203,50 0,39 79,36

E 17,50% 13,80 0,61 8,42

O 17,50% 13,80 0,47 6,48

∑A = 231,10 m2

∑A * F= 94,26 m2

FHm = ∑A * F / ∑A 0,407



37 4,70 3,240 563,436

N

32,00%

∑A = 173,90 m2

∑A · U = 563,436 W/K

UHm = ∑A · U / ∑A = 3,240 W/m2K

Ficha 2: Conformidad. Demanda energética

ZONA CLIMÁTICA B3 Zona de baja carga interna Zona de alta carga interna

Cerramientos y particiones interiores de la envolvente térmica Umáx(proye Umáx(2)

Muros de fachada 0.393 W/m²K ≤ 0,82 W/m²K

Primer metro del perímetro de suelos apoyados y muros en contacto con el 0.339 W/m2K ≤ 0,82 W/m²K

Particiones interiores en contacto con espacios no habitables ----- -----

Suelos 0.339 W/m²K ≤ 0.52 W/m²K

Cubiertas 0.371 W/m²K ≤ 0.45 W/m²K

Marcos de huecos y lucernarios - Este 3,145 W/m2K ≤ 4,20 W/m²K

Marcos de huecos y lucernarios - Oeste 3,188 W/m2K ≤ 5.70 W/m²K

Marcos de huecos y lucernarios - Norte 3,117 W/m2K ≤ 3,80 W/m²K

Marcos de huecos y lucernarios - Sur 3,180 W/m2K ≤ 5.70 W/m²K

Medianerías ----- -----

Particiones interiores 0.550 W/m²K ≤ 1.20 W/m²K

Muros de fachada Huecos

UMm(4) UMlim(5) UHm(4) UHlim(5) FHm(4) FHlim(5)

N 0,352 W/m²K ≤ 0,82 W/m²K 3,117 W/m2K ≤ 3,80 W/m²K

E 0,373 W/m²K ≤ 0,82 W/m²K 3,145 W/m2K ≤ 4,20 W/m²K ≤ −−−−−

O 0,346 W/m²K ≤ 0,82 W/m²K 3,188 W/m2K ≤ 5,70 W/m²K ≤ −−−−−

S 0,336 W/m²K ≤ 0,82 W/m²K 3,180 W/m2K ≤ 5,70 W/m²K ≤ −−−−−

Cerr. contacto terreno Suelos Cubiertas y lucernarios Lucernarios

UTm(4)

UMlim(5)

USm(4)

USlim(5)

UCm(4)

UClim(5)

FLm(4)

FLlim(5)

0,322 W/m²K ≤ 0.82 W/m²K 0,339 W/m²K ≤ 0.52 W/m²K 0,371 W/m²K ≤ 0.45 W/m²K ------------------ �

0.29 (1) Umáx(proyecto) corresponde al mayor valor de la transmitancia de los cerramientos o particiones interiores indicados en el proyecto. (2) Umáx corresponde a la transmitancia térmica máxima definida en la tabla 2.1 para cada tipo de cerramiento o partición interior. (3) En edificios de viviendas, Umáx(proyecto) de particiones interiores que limiten unidades de uso con un sistema de calefacción previsto desde proyecto con las zonas comunes no calefactadas. (4) Parámetros característicos medios obtenidos en la ficha 1. (5) Valores límite de los parámetros característicos medios definidos en la tabla 2.2.


Ficha 3: Conformidad. Condensaciones

Cerramientos, particiones interiores, puentes térmicos. (se aplica 3.2.3.1.2)

C. C. intersticiales Tipos fRsi > Rsmin

Pn < Psat,n

Capa 1 Capa 2 Capa 3 Capa 4 Capa 5 Capa 6 Capa 7 Capa 8

M1, C1-1, C1-2, S1, PF1, PF2, PF4, PF5-1, PF5-2, PF5-3, S-3, M-2Z, M-2DZ cumplen cuadro 2.1

fRsi 0,76 Pn

PC fRsmin 0,55

Psat,n

Nombre

e (cm)

� (kg/m³)

� (W/mK)

RT (m²K/W)

Cp (J/KgK)

�

Betún fieltro o lámina 0.10 1100 0.23 0.004 1000 50000

Betún fieltro o lámina 1.00 1100 0.23 0.043 1000 50000

BHV 120 mm 12.00 1050 0.45 0.195 1000 6

BHV 90 mm 9.00 1289 0.45 0.161 1000 6

Enlucido de yeso 1000 < d < 1300 1.50 1150 0.57 0.026 1000 6

FU Entrevigado de hormigón -Canto 300 mm 30.00 1240 1.42 0.211 1000 80

Hormigón con arcilla expandida como árido principal d 1400 10.00 1400 0.55 0.182 1000 6

Mortero de cemento o cal para albañilería y para revoco/enlucido 1250 < d < 1450 1.00 1350 0.7 0.014 1000 10



Mortero de áridos ligeros [vermiculita perlita] 5.00 900 0.41 0.122 1000 10

Mortero de áridos ligeros [vermiculita perlita] 7.00 900 0.41 0.171 1000 10

Plaqueta o baldosa cerámica 1.00 2000 1 0.010 800 30

Plaqueta o baldosa cerámica 2.00 2000 1 0.020 800 30

XPS Expandido con dióxido de carbono CO2 [ 0.034 W/[mK]] 3.00 38 0.034 0.882 1000 100

XPS Expandido con hidrofluorcarbonos HFC [ 0.032 W/[mK]] 5.00 38 0.032 1.563 1000 100


Exigències bàsiques de seguretat estructural (SE) REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación. (BOE núm. 74, 28 marzo 2006) Artículo 10. Exigencias básicas de seguridad estructural (SE) 1 El objetivo del requisito básico "Seguridad estructural" consiste en asegurar que el edificio tiene un comportamiento estructural adecuado frente a las acciones e influencias previsibles a las que pueda estar sometido durante su construcción y uso previsto. 2 Para satisfacer este objetivo, los edificios se proyectarán, fabricarán, construirán y mantendrán de forma que cumplan con una fiabilidad adecuada las exigencias básicas que se establecen en los apartados siguientes. 3 Los Documentos Básicos “DB-SE Seguridad Estructural”, “DB-SE-AE Acciones en la Edificación”, “DB-SE-C Cimientos”, “DB-SE-A Acero”, “DB-SE-F Fábrica” y “DB-SE-M Madera”, especifican parámetros objetivos y procedimientos cuyo cumplimiento asegura la satisfacción de las exigencias básicas y la superación de los niveles mínimos de calidad propios del requisito básico de seguridad estructural. 4 Las estructuras de hormigón están reguladas por la Instrucción de Hormigón Estructural vigente. 10.1. Exigencia básica SE 1: Resistencia y estabilidad La resistencia y la estabilidad serán las adecuadas para que no se generen riesgos indebidos, de forma que se mantenga la resistencia y la estabilidad frente a las acciones e influencias previsibles durante las fases de construcción y usos previstos de los edificios, y que un evento extraordinario no produzca consecuencias desproporcionadas respecto a la causa original y se facilite el mantenimiento previsto.

10.2. Exigencia básica SE 2: Aptitud al servicio La aptitud al servicio será conforme con el uso previsto del edificio, de forma que no se produzcan de-formaciones inadmisibles, se limite a un nivel aceptable la probabilidad de un comportamiento dinámico inadmisible y no se produzcan degradaciones o anomalías inadmisibles.

Les característiques, dades i predimensionament utilitzades en el càlcul de l’estructura del Centre multiusos i activitats turístiques complementàries de Cala Ratjada, es troben definides a l’apartat MC.1.0.1 Sistema estructural. En el apartado de esta memoria SISTEMA ESTRUCTURAL se justifica el cumplimiento de esta sección.


Exigències bàsiques de protecció enfront el soroll Es complirà amb les exigències del DB HR. Els paràmetres a complir són: Aïllament acústic a soroll aeri R en dBA (elements constructius verticals) Separacions verticals interiors entre àrees del mateix ús ...............................................................>= 33 dBA entre àrees de diferent ús (amb recinte protegit) ...........................>= 50 dBA entre àrees de diferent ús (entre recintes habitables) ...................>= 45 dBA Parets separadores entre unitat d´´us i zona comuna (s/forats).................>= 50/45 dBA Parets separadores entre unitat d´´us i zona comuna (compartint forats)..>= 50 dBA (protegit) .....................................................................................................................>= 30 dBA (porta) Parets separadores unitat dús i instal·lacions o d’activitat..........................>= 55 dBA (protegit) .....................................................................................................................>= 45 dBA (habitable) Tancaments en contacte amb l’exterior Façanes, Cobertes i terres en contacte amb exterior .................................>= 30 dBA (per aules i Ld <= 65dBA) Mitgeres.......................................................................................................>= 50 dBA Separacions Horitzontals Interiors Elements horitzontals de separació (espai protegit) ..................................Ln<= 65 dBA Exigències de Control de temps de reverberació Aules volum <350m3...................................................................................< 0,7 s Menjadors....................................................................................................< 0,9 s Exigències de soroll i vibracions de les instal·lacions Es limitarà el nivell de soroll i de vibracions que les instal·lacions puguin transmetre als recintes protegits o habitables de l’edifici a través de punts de contacte amb els elements constructius, de manera que no s’augmentin els nivells deguts a les restant fonts de l’edifici. S’adjunten les fitxes amb justificació de compliment de la normativa.

Annex L Fitxes justificatives

L.1 Fitxes justificatives de l’opció simplificada d’aïllament acústic Les taules següents recullen les fitxes justificatives del compliment dels valors límit d’aïllament acústic mitjançant l’opció simplificada. Per al cas de particions interiors es justifica amb la opció general en fulls annexos Envans. (apartat 3.1.2.3.3)

Característiques Tipus de projecte exigides

m (kg/m2)= 27,49

≥ - Envans aula infantil-lavabo - envà 76/400 (46) 15+46+15 -

RA (dBA)= 43,5 ≥ 33 Elements de separació verticals entre recintes (apartado 3.1.2.3.4) S’ha de comprovar que es satisfà l’opció simplificada pels elements de separació verticals situats entre:

a) recintes de unitats d’ús diferents; b) un recinte d’una unitat d’ús i una zona comuna; c) un recinte d’una unitat d’ús i un recinte d’instal·lacions o un recinte d’activitat

S’ha d’omplir una fitxa com aquesta per a cada element de separació vertical diferent, projectats entre a), b) y c) Solució d’elements de separació verticals entre: es justifica amb la opció general en fulls annexos…………………

Característiques Elements constructius Tipo de projecte exigides Element de separació vertical Element base m (kg/m2)= ≥

RA (dBA)= ≥ Trasdossat ΔRA (dBA)= ≥ Porta

RA (dBA)= ≥ 30 Element de separació vertical con portes i/o finestres

Mur RA (dBA)= ≥ 50

Condicions de les façanes d’un full, ventilades o amb l’aïllament per l’exterior vinculades amb elements de separació verticals Façana Tipus Característiques de projecte exigides No n’hi ha m (kg/m2)= ≥ RA (dBA)= ≥ Elements de separació horizontals entre recintes (apartat 3.1.2.3.5) S’ha de comprovar que es satisfà l’opció simplificada pels elements de separació horitzontals situats entre:

d) recintes de unitats d’ús diferents; e) un recinte d’una unitat d’ús i una zona comuna; f) un recinte d’una unitat d’ús i un recinte d’instal·lacions o un recinte d’activitat

S’ha d’omplir una fitxa com aquesta per a cada element de separació horitzontal diferent, projectats entre a), b) y c) Solució d’elements de separació horitzontals entre:………………………………………………………………………................

Característiques Elements constructius Tipus de projecte exigides Element de separació horitzontal Forjat Reticular 350mm m (kg/m2)= 433 ≥ - RA (dBA)= 58 ≥ 50

Ln (dBA)= 75 < 65 Terra flotant Lamina PE reticulat sota llit de sorra ΔRA (dBA)= 8 ≥ - * 75-20=55 < 65

ΔLw (dB)= 20 ≥ ok* *

Protegit / protegit

Sostre suspès

- ΔRA (dBA)= ≥

Mitgeres. (apartat 3.1.2.4)

Característiques Tipus de projecte exigides No n’hi ha RA (dBA)= ≥ 45

Façanes, cobertes i terres en contacte amb l’aire exterior (apartat 3.1.2.5) Solució de façana, coberta o terra en contacte amb l’aire exterior:………….………………….……………………………………

Característiques Elements constructius Tipus Àrea (1)

(m2) % Obertures de projecte exigides

Part massissa F3.11a (RE+BH AD 10 + AT + BH AD 150 + Enl15) 13,7 =Sc

RA,tr(dBA) = 49 ≥ 30 Obertures Finestra corr. Al+doble vidre 5 =Sh

26% RA,tr(dBA) = 30 ≥ 30

(1) Àrea de la part massissa o de l’obertura vista des de l’interior del recinte considerat. Es considera Ld<65dBA

Documento Básico HR Protección frente al ruido

Cálculo conjunto del Aislamiento Acústico a ruido aéreo y de impactos entre recintos interiores. Recintos adyacentes con 4 aristas comunes.Datos de Entrada

Elemento Separador

7,2 3 21,6

REF m'i (kg/m2) Ri,A REF ΔRD,A REF ΔRd,A

P37 42,0 52,3 R.0.0 0 R.0.0 0

DnT,A

Dn,ai,A 52 50Svpl (m2) Rvpl,A Transmision Aérea Directa Dn,e,A 0 (aireadores) L'nT,w

0 0 Transmision Aérea Indirecta Dn,s,A 0 (techos suspendidos, conductos y pasillos) 44 65

Recinto Emisor

REF m'F (kg/m2) RF,A Ln,w Ss (m2) REF ΔRF,A ΔLw

Fo.R.6 433,0 58,0 75,0 45 S.1.h 0 20

Fo.R.6 433,0 58,0 75,0 R.0.0 0 0

F3.11.a 296,0 47,0 - R.0.0 0 0

P37 42,0 52,3 0,0 R.0.0 0 0

Recinto Receptor

135

REF m'f (kg/m2) Rf,A REF ΔRf,A

Fo.R.6 433,0 58,0 S.1.h 0

Fo.R.6 433,0 58,0 R.0.0 0

F3.11.a 296,0 47,0 R.0.0 0

P37 42,0 52,3 R.0.0 0

Uniones de los Elementos Conctructivos

REF KFf KFd KDf

C 0.1 -2,8 14,6 14,6 Vista en sección


T 0.1 -2,2 9,8 9,8 Vista en planta

C 0.3 17,7 11,7 11,7 Vista en planta

Febrero 2008

Ancho l1(m)

RE + BH AD 150 + AT + BH AD 80 + Enl 15

pladur98: 2placa12,5 + 48 AT+ 2placa12,5

Revestimiento

AC + M 50 + AR PE 3

Sin Revestimiento

Sin Revestimiento

Sin Revestimiento

Superficie Ss (m2)

Revestimiento Recinto Receptor

Sin Revestimiento

Revestimiento Recinto Emisor

Sin Revestimiento

Requisito CTECUMPLE

Elemento F1 (Suelo)

Requisito CTEVentanas, puertas y lucernarios

R_BH 350 mm

Otra unidad de usoElemento Estructural Básico

Alto l2(m)

Elemento Estructural Básico

Elemento f2 (Techo)

Tipo de RecintoProtegido

R_BH 350 mm



Elemento F3 (Pared)

Volumen Vr (m3)



Tipo de Recinto

Elemento F2 (Techo)

Arista 4 (Unión Elemento-

Pared)

Arista 1(Unión Elemento-

Suelo)


Techo)

Elemento f3 (Pared)

Elemento f4 (Pared)

Sin Revestimiento

Elemento F4 (Pared) Sin Revestimiento


Pared)

Elemento f1 (Suelo)


R_BH 350 mm

R_BH 350 mm

CUMPLE

Revestimiento

AC + M 50 + AR PE 3

Esta herramienta facilita la aplicación del método de cálculo de la opción general del DB HR Protección frente al ruido, del CTE.

Unión flexible en + de elementos homogéneos (orientacion 2)

Unión rígida en T de elementos homogéneos

Unión rígida en + de elementos homogéneos


Sin Revestimiento

Documento Básico HR Protección frente al ruido

Cálculo conjunto del Aislamiento Acústico a ruido aéreo y de impactos entre recintos interiores. Recintos adyacentes con 4 aristas comunes.Datos de Entrada

Elemento Separador

6,25 3 18,75

REF m'i (kg/m2) Ri,A REF ΔRD,A REF ΔRd,A

P39 52,7 66,5 R.0.0 0 R.0.0 0

DnT,A

Dn,ai,A 50 50Svpl (m2) Rvpl,A Transmision Aérea Directa Dn,e,A 0 (aireadores) L'nT,w

1,8 38 Transmision Aérea Indirecta Dn,s,A 0 (techos suspendidos, conductos y pasillos) 42 65

Recinto Emisor

REF m'F (kg/m2) RF,A Ln,w Ss (m2) REF ΔRF,A ΔLw

Fo.R.6 433,0 58,0 75,0 45 S.1.h 0 20

Fo.R.6 433,0 58,0 75,0 R.0.0 0 0

F3.11.a 296,0 47,0 - R.0.0 0 0

P37 42,0 52,3 0,0 R.0.0 0 0

Recinto Receptor

135

REF m'f (kg/m2) Rf,A REF ΔRf,A

Fo.R.6 433,0 58,0 S.1.h 0

Fo.R.6 433,0 58,0 R.0.0 0

F3.11.a 296,0 47,0 R.0.0 0

P37 42,0 52,3 R.0.0 0

Uniones de los Elementos Conctructivos

REF KFf KFd KDf



T 0.1 -1,7 8,9 8,9 Vista en planta

C 0.3 19,2 11,8 11,8 Vista en planta

Febrero 2008

CUMPLE

Revestimiento

AC + M 50 + AR PE 3

Esta herramienta facilita la aplicación del método de cálculo de la opción general del DB HR Protección frente al ruido, del CTE.

Unión flexible en + de elementos homogéneos (orientacion 2)

Unión rígida en T de elementos homogéneos



Sin Revestimiento

Sin Revestimiento

Elemento F4 (Pared) Sin Revestimiento


Pared)

Elemento f1 (Suelo)


R_BH 350 mm

R_BH 350 mm


Pared)

Arista 1(Unión Elemento-

Suelo)


Techo)

Elemento f3 (Pared)

Elemento f4 (Pared)


pladur152: 2placa15 + 48 AT+ 48 AT + 2placa15

Tipo de Recinto

Elemento F2 (Techo)

Alto l2(m)


Elemento f2 (Techo)

Tipo de RecintoProtegido

R_BH 350 mm



Elemento F3 (Pared)

Volumen Vr (m3)

CUMPLE

Elemento F1 (Suelo)

Requisito CTEVentanas, puertas y lucernarios

R_BH 350 mm

Otra unidad de usoElemento Estructural Básico

Sin Revestimiento

Revestimiento Recinto Emisor

Sin Revestimiento

Requisito CTE

Ancho l1(m)



Revestimiento

AC + M 50 + AR PE 3

Sin Revestimiento

Sin Revestimiento

Sin Revestimiento

Superficie Ss (m2)

Revestimiento Recinto Receptor

L.3 Fitxes justificatives del mètode general del temps de reverberació i de la absorció acústica La taula següent recull la fitxa justificativa del compliment dels valors límit de temps de reverberació i de absorció acústica mitjançant el mètode de càlcul Tipus de Recinte:.......AULA P1 Volum, V (m3): 135 m3

αm Coeficient de absorció acústica

mig Element Acabat S

Àrea, (m2)

500 1000 2000 αm

Absorció acús-tica (m2)

Sm ⋅α

Terra Pav. terratzo 45 0

0

Sostre Vermiculita 31,87 14,34

Fals sostre (pladur R15nº8) 13,12 9,45

0,45 0,72

Paraments Parets/ finestres (vidre) 76,7 3,84

Suro perforat i enganxat en paret

4 3,8

0,05 0,95

Àrea de absorció acústica equi-valent ponderat, m,OA (m2) Objectes(1) Tipus N

número 500 1000 2000 m,OA

NA m,O ⋅

Coeficient d’atenuació de l’aire, mm (m-1) Absorció aire (2) N

número 500 1000 2000 mm

Vm4 m ⋅⋅

0,003 0,005 0,01 0,006

A, (m2) Absorció acústica del recinte resultant

Vm4AS·A m

N

1jj,m,O

n

1iii,m ⋅⋅++α= ∑∑

==

31,4

T, (s) Temps de reverberació resultant

AV16,0T =

0,69

Absorció acústica resultant de la zona comuna Absorció acústica exigida A (m2)= 31,4 ≥ 27 =0,2·V

Temps de reverberació resultant Temps de reverberació exigit T (s)= 0,69 ≤ 0,7

(1) Només per a sales de conferencies de volum fins 350 m3 (2) Només per a volums majors de 250 m3

L.3 Fitxes justificatives del mètode general del temps de reverberació i de la absorció acústica La taula següent recull la fitxa justificativa del compliment dels valors límit de temps de reverberació i de absorció acústica mitjançant el mètode de càlcul Tipus de Recinte:.......BIBLIOTECA Volum, V (m3): 179 m3



Àrea, (m2)

500 1000 2000 αm


Sm ⋅α

Terra Pav. terratzo 59,85 0

0

Sostre Vermiculita 59,85 26,93

0,45


Suro perforat i enganxat en paret

6 5,7

Prestatgeria amb llibres 12 8,4

0,05

0,95

0,7


número 500 1000 2000 m,OA

NA m,O ⋅


número 500 1000 2000 mm

Vm4 m ⋅⋅

0,003 0,005 0,01 0,006


Vm4AS·A m

N

1jj,m,O

n

1iii,m ⋅⋅++α= ∑∑

==

41,71


AV16,0T =

0,69

Absorció acústica resultant de la zona comuna Absorció acústica exigida A (m2)= 41,71 ≥ 35,91 =0,2·V



L.3 Fitxes justificatives del mètode general del temps de reverberació i de la absorció acústica La taula següent recull la fitxa justificativa del compliment dels valors límit de temps de reverberació i de absorció acústica mitjançant el mètode de càlcul Tipus de Recinte:.......MENJADOR Volum, V (m3): 672 m3



Àrea, (m2)

500 1000 2000 αm


Sm ⋅α

Terra Pav. terratzo 240 0

0

Sostre Heraklith 220 110

0,5


Parament xapa fusta-gimnàs 35 3,5

0,05

0,10


número 500 1000 2000 m,OA

NA m,O ⋅


número 500 1000 2000 mm

Vm4 m ⋅⋅

0,003 0,005 0,01 0,006 1,07


Vm4AS·A m

N

1jj,m,O

n

1iii,m ⋅⋅++α= ∑∑

==

121,67


AV16,0T =

0,889

Absorció acústica resultant de la zona comuna Absorció acústica exigida A (m2)= 121,67 ≥ 134,4 =0,2·V




3.2. COMPLIMENT D’ALTRES REGLAMENTS

3.2.1. Habitabilitat El present edifici compleix amb el Real Decreto 145/97 de 21/11/97 i amb el Real Decreto 20/2007 de 23 de març de la Conselleria d’obres públiques, habitatge i transport, pel qual es regulen les condicions de dimensionat, d’higiene i d’instal·lacions per al disseny i la habitabilitat d’habitatges, així com l’expedició de cèdul·les d’habitabilitat. En l’edifici de Centre d’Educació Infantil i Primària de Manacor no hi ha cap habitatge. A la memòria es relacionen les dependències amb les seves superficies útils. En els plànols es grafien quadres dáquestes dependències amb les corresponents superficies d´ iluminació i ventilació. L´ edifici compleix les condicions de lárticle 4.3 i lánnex I del Decret: les dependències tenen una alçada superior a 2,5 m i els banys ventilació natural. Les dependències amb funció déstar (aules, despatxos...) tenen superficie d´ il.luminació superior a 1/10 de la seva superfície i a 0,80 m2, amb amplada mínima superior a 50 cm, i superfície de ventilació superior a 1/3 de la superficie d´ il.luminació. 3.2.2. Supressió de barreres arquitectòniques S’adjunta fitxa de compliment. 3.2.3. Infraestructures comuns d’accés als serveis de Telecomunicacions. RDL1/1998 i RD401/2003 Es compleix el RDL 1/1998 y RDL 401/2003 de infraestructuras de telecomunicación y su Reglamento (RD 401/2203, por el que se aprueba el Reglamento regulador de las ICT, instalaciones comunes de telecomunicación). El projecte dáctivitat contempla les instal.lacions de telecomunicacions dácord amb la normativa vigent. 3.2.4. Reglament Electrotècnic per Baixa Tensió

El proyecto cumple el vigente "Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión e instrucciones complementarias", Decreto 842/2002 de 2 de Agosto de 2002 y ITC complementarias. En el apartado de la memoria “Sistema de acondicionamiento e instalaciones” se describe la instalación eléctrica que se ha proyectado de acuerdo con el citado Reglamento. 3.2.5. Residus de construcció- demolició Plan Director sectorial para la gestión de residuos en Mallorca

En cumplimiento del artículo 9, apartado 2 del Plan Director Sectorial para la gestión de residuos de construcción y demolición en la isla de Mallorca (BOIB de 23.11.2002) se adjuntarán en el proyecto de ejecución una evaluación de los residuos que se generaran en la obra, las medidas preventivas de separación a origen o reciclaje in situ durante la fase de ejecución de la obra, el coste de su gestión y si procede una evaluación de los residuos (tierras y desmontes) que no requieran ningún tratamiento y que puedan destinarse directamente a la restauración de pedreras. S’adjunta fitxa de compliment. 3.2.6. Control de Qualitat (D 59/1994) A les Illes Balears és vigent el Decret 59/1994, de 13 de maig de la Conselleria d’Obres Públiques i Ordenació del Territori, referent al Control de Qualitat en l’Edificació. Aquest Decret es superposa parcialment amb les exigències del CTE i a l’espera de la modificació o concreció per part de l’Administració competent, es justifica a la memòria del projecte el compliment de l’esmentat Decret i el Pla de Control de Qualitat que es presenta fa referència als materials no relacionats en el Decret 59/1994 però sí requerits obligatòriament en els DBs. Es preveu partida amb valoració econòmica de les proves a realitzar (veure Pla de Control i pressupost). S’adjunta memòria de Control de Qualitat.


3.2.7. Normativa específica docent En el projecte s´ha garantit el compliment del RD 1004/1991 que estableix els requisits mínims pels centres docents de primària (capítol III). Es compleix igulament l´Ordre de 4 de novembre de 1991, i la normativa de Seguretat i salut en relació a la dotació d´espais pel personal del centre. Als quadres del projecte es justifica el compliment. 3.2.8. Decret 486/1997 de disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de feina

Se cumple el decreto 486/1997. A tal efecto, el edificio ofrece seguridad frente a resbalones o caídas, choques o golpes contra objetos y derrumbamientos o caídas de materiales sobre los trabajadores. El diseño y características constructivas facilitan el control de las situaciones de emergencia en especial en caso de incendio, posibilitando la rápida y segura evacuación de los trabajadores.

Se cumplen los requisitos de los Anexos al decreto en lo que afecta al diseño arquitectónico

del edficio: -Seguridad estructural (anexo I): La estructura y su solidez, son apropiados para el uso al que

se destina el edificio. En la presente memoria se justifica su adecuación a las normativas vigentes. -Espacios de trabajo y zonas peligrosas (anexo I): Las dimensiones y alturas de las

dependencias se han proyectado de acuerdo con el programa de necesidades y el pliego de bases técnicas de la Consellería y cumplen los requisitos que exige este apartado del anexo I del Decreto.

-Suelos, aberturas, desniveles, barandillas, tabiques, ventanas, vanos, puertas, portones,

rampas y escaleras (anexo I): Estos elementos cumplen las exigencias del apartado del anexo I, tal como puede comprobarse en la documentación gráfica y en la justificación del cumplimiento del DB SU del CTE, que afecta a estos elementos.

-Las vías de circulación, vías y salidas de evacuación así como las condiciones de protección

contra incendios cumplen las exigencias del anexo I del decreto. Se han dimensionado de acuerdo con las bases técnicas de la Consellería, con las prescripciones del DB SI del CTE. Los pasillos tienen anchura superior a 1 metro y las puertas hoja mínima de 80 cm.

-Corresponde al proyecto de actividad justificar que las condiciones ambientales y el nivel de

iluminación se ajustan a las exigencias de los anexos III y IV del Decreto. -Los servicios higiénicos se han diseñado de acuerdo con las bases técnicas del la

Consellería y los DB HS 3 y HS 4 del CTE y cumplen en todo caso las exigencias del anexo V del Decreto en lo que se refiere a agua potable, duchas, lavabos y retretes.

DEC

RET

20/

2003

, de

28 d

e fe

brer

R

egla

men

t de

supr

essi

ó de

bar

rere

s ar

quite

ctòn

ique

s

Fitx

es ju

stifi

cativ

es p

er a

l com

plim

ent d

el D

ecre

t C

onse

lleria

d’O

bres

Púb

lique

s, H

abita

tge

i Tra

nspo

rts

BO

IB n

úm. 3

6 18

.03.

2003

en

vigo

r als

sis m

esos

(18.

09.2

003)

Ofic

ina

Tècn

ica

del C

OA

IB

Ver

. 29.

10.2

003

DA

DE

S G

EN

ER

AL

S I T

IPU

S D

’AC

TU

AC

IÓ

RE

GL

AM

EN

T D

E S

UPR

ESS

IÓ D

E B

AR

RE

RE

S A

RQ

UIT

EC

TÒ

NIQ

UE

S In

terp

reta

ció

del D

ecre

t 20/

2003

, per

a la

seva

apl

icac

ió p

ràct

ica

Ver

. 29.

10.2

003

PRO

JEC

TE

PRO

JEC

TE B

ÀSI

C I

EXEC

UTI

U D

E C

ENTR

E D

’ED

UC

AC

IÓ IN

FAN

TIL

I PR

IMÀ

RIA

A M

AN

AC

OR

EM

PLA

ÇA

MEN

T C

/ DE

SON

BO

GA

, S/N

; CA

MÍ D

E SE

S B

ON

ES D

ON

ES; C

AR

RER

DE

SON

TA

LEN

T, 0

7500

MA

NA

CO

R

PRO

MO

TOR

IB

ISEC

– IN

STIT

UT

D’I

NFR

AES

TRU

CTU

RES

I SE

RV

EIS

EDU

CA

TIU

S I C

ULT

UR

ALS

. GO

VER

N D

E LE

S IL

LES

BA

LEA

RS

TÈC

NIC

O T

ÈCN

ICS

RED

AC

TOR

S D

EL P

RO

JEC

TE

AN

TON

I BA

RC

ELÓ

BA

EZA

I B

ÀR

BA

RA

BA

LAN

ZÓ M

OR

AL

ÀM

BIT

D’A

PLIC

AC

IÓ

El D

ecre

t 20/

2003

, de

28 d

e fe

brer

, ref

eren

t al r

egla

men

t de

supr

essi

ó de

bar

rere

s ar

quite

ctòn

ique

s, és

apl

icab

le a

la C

omun

itat A

utòn

oma

de le

s Ill

es B

alea

rs, a

tote

s le

s ac

tuac

ions

púb

lique

s o

priv

ades

en

mat

èria

de

trans

port,

urb

anis

me

o ed

ifica

ció

que

supo

sin

una

nova

con

stru

cció

, una

am

plia

ció,

refo

rmes

o re

habi

litac

ions

inte

gral

s. A

ixí m

atei

x, ta

mbé

s’ap

licar

à qu

an e

s can

viï l

’ús e

n el

s loc

als i

ndic

ats e

n el

qua

dre

de l’

A2,

pun

t 2.1

, i e

n el

s edi

ficis

d’h

abita

tges

. TI

PUS

D’A

CTU

AC

IÓ

X

Nov

a co

nstru

cció

ٱ

Ref

orm

a o

reha

bilit

ació

inte

gral

ٱ

Can

vi d

’ús

ٱA

mpl

iaci

ó ٱ

Altre

s....

......

......

......

......

......

......

...

OB

SER

VA

CIO

NS

Art.

15).

Tots

els

edi

ficis

, ins

tal·l

acio

ns i

espa

is d

’ús p

úblic

, de

titul

arita

t púb

lica

i els

de

nova

con

stru

cció

han

d’e

star

ada

ptat

s.

(Art

. 16)

. Tot

s el

s ed

ifici

s, in

stal

·laci

ons

i esp

ais

d’ús

púb

lic, d

e no

va c

onst

rucc

ió d

e tit

ular

itat p

riva

da h

an d

e te

nir

adap

tats

els

esp

ais

d’ús

com

unita

ri, a

ixí c

om e

ls q

ue s

ol·li

citin

llic

ènci

a de

ref

orm

a in

tegr

al, c

anvi

d’

ús o

am

plia

ció

que

supe

ri e

l 50%

de

la su

perf

ície

edi

ficad

a ex

iste

nt.

Ref

orm

a o

reha

bilit

ació

inte

gral

: obr

es q

ue p

ropo

rcio

nen

a to

t l’e

dific

i o lo

cal d

’ús p

úblic

con

dici

ons s

ufic

ient

s d’h

abita

bilit

at o

les q

ue m

odifi

quen

la d

istr

ibuc

ió d

e l’e

dific

i, en

cara

que

no

n’af

ectin

l’es

truc

tura

. A

dapt

ació

: la

qual

itat d

’un

espa

i, un

a in

stal

·laci

ó o

un s

erve

i qua

n s’

ajus

ta a

ls re

quer

imen

ts fu

ncio

nals

i di

men

sion

als

que

en g

aran

teix

en la

util

itzac

ió a

utòn

oma

i am

b co

mod

itat p

er a

les

pers

ones

am

b m

obili

tat r

eduï

da.

Prac

ticab

ilita

t: la

qua

litat

d’u

n es

pai,

una

inst

al·la

ció

o un

serv

ei q

uan,

sens

e aj

usta

r-se

a to

ts e

ls re

quer

imen

ts e

smen

tats

aba

ns, a

ixò

no n

’impe

deix

la u

tilitz

ació

de

man

era

autò

nom

a pe

r a le

s per

sone

s am

b m

obili

tat

redu

ïda.

CL

ASS

ES

DE

BA

RR

ER

ES

AR

QU

ITE

CT

ÒN

IQU

ES

R

EG

LA

ME

NT

DE

SU

PRE

SSIÓ

DE

BA

RR

ER

ES

AR

QU

ITE

CT

ÒN

IQU

ES

Inte

rpre

taci

ó de

l Dec

ret 2

0/20

03, p

er a

la se

va a

plic

ació

prà

ctic

a ver

. 29.

10.2

003

In

diqu

i les

fitx

es q

ue c

al e

mpl

enar

en

func

ió d

el ti

pus

de b

arre

res

arqu

itect

òniq

ues

que

té e

l pro

ject

e o

inte

rven

ció

a re

alitz

ar.

X

No

En re

ferè

ncia

al D

ecre

t 20/

2003

, no

es re

quer

eix

cap

prev

isió

esp

ecífi

ca.

Itin

erar

is p

er a

via

nant

s P

arcs

, jar

dins

, pla

ces,

espa

is ll

iure

s púb

lics i

pla

tges

S

erve

is h

igiè

nics

Elem

ents

d’u

rban

itzac

ió

Apa

rcam

ents

Bar

rere

s ar

quite

ctòn

ique

s ur

baní

stiq

ues

S ٱ í

Mob

iliar

i urb

à

FI

TX

A 0

1.01

N ٱ

o E

n re

ferè

ncia

al D

ecre

t 20/

2003

, no

es re

quer

eix

cap

prev

isió

esp

ecífi

ca.

Allo

tjam

ents

turís

tics

Res

idèn

cies

per

a p

erso

nes m

ajor

s am

b m

obili

tat r

eduï

da

Res

iden

cial

(1)

H

otel

s, re

sidè

ncie

s d’e

stud

iant

s, cà

mpi

ngs i

cen

tres p

enite

ncia

ris.

Com

erci

al

Mer

cats

mun

icip

als,

esta

blim

ents

com

erci

als,

bars

i re

stau

rant

s. S

anita

ri H

ospi

tals

i cl

íniq

ues,

cent

res d

e re

habi

litac

ió i

de d

ia.

Oci

D

isco

tequ

es i

bars

mus

ical

s, pa

rcs t

emàt

ics i

d’a

tracc

ions

. Es

porti

u C

entre

s esp

ortiu

s C

ultu

ral

Mus

eus,

teat

res i

cin

emes

, sal

es d

e co

ngre

ssos

, aud

itoris

, bib

liote

ques

, ce

ntre

s cív

ics,

sale

s d’e

xpos

icio

ns.

Adm

inis

tratiu

C

entre

s de

l’A

dmin

istra

ció,

ofic

ines

de

les c

ompa

nyie

s sub

min

istra

dore

s i d

e se

rvei

s púb

lics,

ofic

ines

obe

rtes a

l púb

lic.

Doc

ent

Cen

tres

doc

ents

R

elig

iós

Cen

tres r

elig

ioso

s A

parc

amen

t G

arat

ges i

apa

rcam

ents

Edi

ficac

ions

d’ú

s púb

lic

Altr

es

Loca

ls se

nse

ús

FI

TX

ES

02.0

1 i 0

2.02

Uni

fam

iliar

Plu

rifam

iliar

Bar

rere

s ar

quite

ctòn

ique

s en

l’ed

ifica

ció

X

Sí

Edifi

cis d

’hab

itatg

es

Am

b ap

arca

men

ts

FI

TX

A

02.0

3

X N

o En

refe

rènc

ia a

l Dec

ret 2

0/20

03, n

o es

requ

erei

x ca

p pr

evis

ió e

spec

ífica

. P

arad

es d

’aut

obús

E

stac

ions

À

rees

de

serv

ei d

e ca

rret

eres

Bar

rere

s ar

quite

ctòn

ique

s en

el

s m

itjan

s de

tr

ansp

ort

S ٱ í

Ben

zine

res

FI

TX

A

03.0

1

O

BSE

RVA

CIO

NS

(1)

En

cas d

’edi

ficis

d’h

abita

tges

(uni

fam

iliar

s, pl

urifa

mili

ars o

/i ap

arca

men

ts p

er a

ús p

riva

tiu),

pass

i dir

ecta

men

t a e

mpl

enar

la fi

txa

02.0

3.

(Def

inic

ió d

els e

lem

ents

que

cal

ver

ifica

r en

l’edi

ficac

ió) F

ITX

A 0

2.01

R

EG

LA

ME

NT

DE

SU

PRE

SSIÓ

DE

BA

RR

ER

ES

AR

QU

ITE

CT

ÒN

IQU

ES

Inte

rpre

taci

ó de

l Dec

ret 2

0/20

03, p

er a

la se

va a

plic

ació

prà

ctic

a v

er. 2

0.10

.200

3 C

apíto

l II

BA

RR

ER

ES

AR

QU

ITE

CT

ÒN

IQU

ES

EN

L’E

DIF

ICA

CIÓ

Secc

ió 1

a. D

ISPO

SIC

ION

S G

EN

ER

AL

S SO

BR

E E

DIF

ICA

CIO

NS

D’Ú

S PÚ

BL

IC

X e

dific

is d

e tit

ular

itat

públ

ica

Art

15. T

ots

els

edifi

cis,

inst

al·la

cion

s i e

spai

s d’

ús p

úblic

, de

titul

arita

t púb

lica

i els

de

nova

con

stru

cció

, han

d’e

star

ada

ptat

s i s

’han

d’a

just

ar a

l con

tingu

t d’

aque

st c

apíto

l i d

els

A2

i 4, p

unts

4.4

.2 i

4.5.

� E

dific

is d

e tit

ular

itat

priv

ada

Art.

16.

Tot

s el

s ed

ifici

s, in

stal

·laci

ons

i esp

ais

d’ús

púb

lic, d

e no

va c

onst

rucc

ió d

e tit

ular

itat p

rivad

a, h

an d

e te

nir

adap

tats

els

esp

ais

d’ús

com

unita

ri, i

s’ha

n d’

ajus

tar

a le

s co

ndic

ions

esp

ecifi

cade

s en

els

ann

exos

2 i

4 pu

nts

4.4.

2 i 4

.5. A

ixí c

om e

ls q

ue s

ol·li

citin

llic

ènci

a de

ref

orm

a in

tegr

al, c

anvi

d’ú

s o

ampl

iaci

ó qu

e su

peri

el 5

0% d

e la

sup

erfíc

ie e

dific

ada

exis

tent

.

Ú

S D

E L

’ED

IFIC

I A ٱ

llotja

men

ts tu

rístic

s (A

rt. 1

7)

1.

> d

e 30

uni

tats

d’a

llotja

men

t, di

spos

arà

d’un

a un

itat a

dapt

ada

i per

cad

a 50

uni

tats

més

o fr

acci

ó s’

ha d

’afe

gir

una

altr

a un

itat

adap

tada

. D’a

cord

am

b l’A

2, p

unts

2.4

.5, 2

.4.6

, 2.4

.7, 2

.4.8

, i l’

A4, p

unts

4.4

.2 i

4.5.

2.

Si

són

de

nova

con

stru

cció

, tot

s el

s lo

cals

d’ú

s pú

blic

, esp

ais

públ

ics,

zone

s co

mun

es, p

isci

nes,

jard

ins

i sim

ilars

han

d’e

star

ad

apta

ts, d

’aco

rd a

mb

l’A2,

pun

ts 2

.1, 2

.2, 2

.4.1

, 2.4

.2, 2

.4.3

, 2.4

.4, 2

.4.5

, i l’

A4, p

unts

4.4

.2 i

4.5.

3.

Q

uan

es re

form

in ín

tegr

amen

t els

est

ablim

ents

turí

stic

s, s’

han

de fe

r pra

ctic

able

s o a

dapt

ades

les z

ones

rese

rvad

es a

l púb

lic.

4.

Els

esta

blim

ents

a q

uè f

a re

ferè

ncia

aqu

est

artic

le h

an d

e di

spos

ar, a

les

zon

es i

nter

iors

o e

xter

iors

des

tinad

es a

gar

atge

i

apar

cam

ents

púb

lics,

la m

atei

xa p

ropo

rció

de

plac

es d

’apa

rcam

ents

per

a p

erso

nes

amb

mob

ilita

t re

duïd

a qu

e de

pla

ces

d’al

lotja

men

t ad

apta

des.

Sego

ns l’

A2, p

unt 2

.4.4

. R ٱ

esid

ènci

es p

er a

per

sone

s m

ajor

s i p

erso

nes

amb

mob

ilita

t red

uïda

(Art.

18)

H

an d

e te

nir

adap

tade

s to

tes

les

unita

ts d

’allo

tjam

ent i

les

depe

ndèn

cies

com

unità

ries

que

estig

uin

al s

erve

i d’a

ques

tes

pers

ones

, d’

acor

d am

b l’A

2, p

unts

2.2

i 2.

4, i

l’A

4, p

unts

4.2

i 4.

5.

R ٱ

esid

enci

al (

1)

Hot

els,

resi

dènc

ies d

’est

udia

nts,

càm

ping

s i c

entre

s pen

itenc

iaris

C ٱom

erci

al

Mer

cats

mun

icip

als,

esta

blim

ents

com

erci

als,

bars

i re

stau

rant

s

S ٱan

itari

Hos

pita

ls i

clín

ique

s, ce

ntre

s de

reha

bilit

ació

i de

dia

O ٱci

D

isco

tequ

es i

bars

mus

ical

s, pa

rcs t

emàt

ics i

d’a

tracc

ions

E ٱsp

ortiu

C

entre

s esp

ortiu

s

C ٱul

tura

l M

useu

s, te

atre

s i c

inem

es, s

ales

de

cong

ress

os, a

udito

ris, b

iblio

tequ

es, c

entre

s cív

ics,

sale

s d’e

xpos

icio

ns

A ٱdm

inis

tratiu

C

entre

s de

l’A

dmin

istra

ció,

ofic

ines

de

les c

ompa

nyie

s sub

min

istra

dore

s i d

e se

rvei

s púb

lics,

ofic

ines

obe

rtes a

l púb

lic

X D

ocen

t C

entr

es d

ocen

ts

R ٱel

igió

s C

entre

s rel

igio

sos

A ٱpa

rcam

ent

Gar

atge

s i a

parc

amen

ts

A ٱltr

es

Loca

ls se

nse

ús, e

tc.

Per a

l niv

ell d

’acc

essi

bilit

at p

er a

uso

s pú

blic

s en

edifi

cis d

e no

va c

onst

rucc

ió,

ampl

iaci

ó, c

anvi

d’ú

s de

loca

ls i

refo

rmes

o

reha

bilit

acio

ns in

tegr

als.

(veg

eu A

2,

punt

2.1

),

empl

eneu

la fi

txa

02.0

2

O

BSE

RVA

CIO

NS

Edi

fici d

e tit

ular

itat p

úblic

a o

priv

ada

dest

inat

a l’

ús p

úblic

: qua

n un

esp

ai, i

nsta

l·lac

ió o

serv

ei d

’aqu

est é

s sus

cept

ible

de

ser u

tilitz

at p

er u

na p

lura

litat

inde

term

inad

a de

per

sone

s per

a la

real

itzac

ió d

’act

ivita

ts

d’in

terè

s soc

ial o

pel

púb

lic e

n ge

nera

l. (1

) P

er a

edi

ficis

d’h

abita

tges

(uni

fam

iliar

, plu

rifa

mili

ar o

/i ap

arca

men

ts a

mb

ús p

riva

tiu),

pass

i dir

ecta

men

t a e

mpl

enar

la fi

txa

02.0

3.

(Def

inic

ió d

els

elem

ents

que

cal

ver

ifica

r en

l’edi

ficac

ió)

FIT

XA

02.

02

RE

GL

AM

EN

T D

E S

UPR

ESS

IÓ D

E B

AR

RE

RE

S A

RQ

UIT

EC

TÒ

NIQ

UE

S In

terp

reta

ció

del D

ecre

t 20/

2003

, per

a la

seva

apl

icac

ió p

ràct

ica

v

er. 2

0.10

.200

3

AN

NE

X 2

pun

t 2.1

N

IVE

LL

D’A

CC

ESS

IBIL

ITA

T E

XIG

IBL

E P

ER

A U

SOS

PÚB

LIC

S E

N E

DIF

ICA

CIO

NS

DE

NO

VA

CO

NST

RU

CC

IÓ

Iti

nera

ri El

emen

t ada

ptat

, si s

’esc

au

ÚS

DE

L’ED

IFIC

AC

IÓ

A

dapt

at

Prac

t. Es

c.

Apa

rc.

C. H

ig.

Dor

m.

Ves

t. M

ob.

SU

PER

FÍC

IE/C

APA

CIT

AT

– A

rticl

es d

e re

ferè

ncia

2.

2 2.

3 2.

4.3

2.4.

4 2.

4.5

2.4.

6 2.

4.7

2.4.

8 + ٱ

100

m²

P

A

D ٱ

ocen

t C ٱ

entr

es d

ocen

ts

+ ٱ 5

00 m

² A

A

A

A

A

A

O

BSE

RVA

CIO

NS

(1)

El c

once

pte

de “

loca

l sen

se ú

s” n

o es

tà p

revi

st a

l Dec

ret

20/2

003,

per

ò és

mol

t ha

bitu

al e

n el

s en

càrr

ecs.

En

prev

isió

d’e

vita

r pr

oble

mes

en

el m

omen

t de

tra

mita

r el

pro

ject

e o

proj

ecte

s

d’ac

tivita

ts, e

s re

com

ana

que

sigu

i pra

ctic

able

l’ac

cés

de c

ada

loca

l. A

ixí m

atei

x, e

n el

s ca

sos

en q

uè é

s po

ssib

le u

na s

ubdi

visi

ó d’

un lo

cal o

rigin

al e

n lo

cals

més

pet

its. F

inal

men

t, si

l’ac

cés

no

és d

irect

e de

s de

la v

ia p

úblic

a, e

s re

com

ana

alm

enys

un

reco

rreg

ut p

ract

icab

le q

ue c

onne

cti l

a vi

a pú

blic

a am

b l’a

ccés

de

cada

un

dels

loca

ls.

Art

. 19

Edi

ficis

des

tinat

s a

l’oci

, la

cultu

ra i

l’e

spor

t. El

s es

tabl

imen

ts i

rec

inte

s es

port

ius,

sale

s de

pro

jecc

ions

cin

emat

ogrà

fique

s i t

eatr

es, p

alau

s de

con

gres

sos,

sale

s de

con

ferè

ncie

s i,

en g

ener

al, l

ocal

s d’

espe

ctac

les i

act

ivita

ts a

nàlo

gues

, han

de

disp

osar

d’e

spai

s res

erva

ts d

’ús p

refe

rent

per

a p

erso

nes a

mb

mob

ilita

t red

uïda

, d’a

cord

am

b al

lò q

ue in

dica

l’A2

, pun

t 2.4

.8.

Els e

scen

aris

i le

s tar

imes

han

de

ser a

cces

sibl

es a

trav

és d

’un

itine

rari

ada

ptat

. Nom

bre

mín

im d

e pl

aces

d’ú

s pre

fere

nt e

n fu

nció

de

l’afo

ram

ent: ≤

100

plac

es, 2

; de

101

a 50

0 p

lace

s, 5;

de

501

a 1.

000

plac

es, 5

; de

1.00

1 a

2.50

0, 7

; de

2.50

1 a

5.00

0 pl

aces

, 8; >

5.0

00 p

lace

s, 10

pla

ces,

més

1 p

er c

ada

frac

ció

de 1

.000

pla

ces a

par

tir d

e le

s 5.0

00.

A

NN

EX 2

FITX

ES D

E C

ON

TRO

L R

EFER

ENTS

A L

ES B

AR

RER

ES A

RQ

UIT

ECTÒ

NIQ

UES

EN

L’E

DIF

ICA

CIÓ

2.

2.

Itin

erar

i ada

ptat

2.

3.

Itin

erar

i pra

ctic

able

2.

4.

Ele

men

ts a

dapt

ats d

e l’e

dific

ació

2.

4.1.

A

cces

sos

2.4.

2.

Com

unic

ació

ver

tical

2.

4.3.

Es

cale

s ada

ptad

es e

n ed

ifici

s d’ú

s púb

lic

2.4.

4.

Apa

rcam

ent a

dapt

at

2.4.

5.

Cam

bra

higi

ènic

a ad

apta

da

2.4.

6.

Dor

mito

ri ad

apta

t 2.

4.7.

V

estid

ors a

dapt

ats e

n ed

ifici

s d’ú

s púb

lic

2.4.

8.

Mob

iliar

i ada

ptat

en

edifi

cis d

’ús p

úblic

2.

4.9.

In

terio

r de

l’hab

itatg

e ad

apta

t

2.

2

ITIN

ER

AR

I AD

APT

AT

2.2

IT

INE

RA

RI A

DA

PTA

T

PRO

JEC

TE

ITIN

ERA

RI

Ha

de te

nir u

na a

mpl

ada

= 0,

90 m

i un

a al

çària

lliu

re d

’obs

tacl

es e

n to

t el r

ecor

regu

t = 2

,10

m.

Es c

ompl

eix

CA

NV

I DE

SE

NT

IT

A c

ada

plan

ta h

i ha

d’ha

ver

un e

spai

lliu

re d

e gi

r on

es p

ugui

insc

riur

e un

cer

cle

de ø

=

1,50

m.

Es c

ompl

eix

PAV

IME

NT

El

pav

imen

t és n

o lli

scan

t. Es

com

plei

x C

AN

VIS

DE

D

IRE

CC

IÓ

En e

ls c

anvi

s de

dire

cció

, l’a

mpl

ada

de p

as h

a de

per

met

re in

scriu

re u

n ce

rcle

de

ø =

1,20

m.

Es c

ompl

eix

POR

TE

S

po

rta 1

full

Les p

orte

s han

de

teni

r una

am

plad

a =

0,80

m i

una

alçà

ria =

2,0

0 m

. Le

s man

etes

de

les p

orte

s s’h

an d

’acc

iona

r mitj

ança

nt m

ecan

ism

es d

e pr

essi

ó o

pala

nca.

Es

com

plei

x po

rtes +

d’1

full

Un

dels

fulls

hau

rà d

e te

nir u

na a

mpl

ada

= 0,

80 m

. Es

com

plei

x po

rtes d

e vi

dre

Llev

at d

el c

as e

n qu

è el

vid

re si

gui d

e se

gure

tat,

tindr

an u

n sò

col i

nfer

ior =

0,3

0 m

. Han

de

teni

r una

fran

ja

horit

zont

al =

0,0

5 m

d’a

mpl

ada,

col

·loca

da a

una

h =

1,5

0 m

i am

b m

arca

t con

trast

de

colo

r. Es

com

plei

x ba

ndes

A

les d

ues b

ande

s d’u

na p

orta

ha

d’ex

istir

un

espa

i lliu

re h

oritz

onta

l, qu

e no

sigu

i esc

ombr

at p

er

l’obe

rtura

de

la p

orta

, i e

n qu

è es

pug

ui in

scriu

re u

n ce

rcle

de

ø =

1,50

m (e

xcep

te a

l’in

terio

r de

la c

abin

a de

l’as

cens

or).

Es c

ompl

eix

man

etes

Le

s man

etes

de

les p

orte

s s’h

an d

’acc

iona

r mitj

ança

nt m

ecan

ism

es d

e pr

essi

ó o

pala

nca.

Es

com

plei

x R

AM

PES

R

ampa

ext

erio

r por

xo

pend

ents

Lo

ngitu

dina

ls: x

< 3

,00

m –

màx

. 10%

; 3,0

0 m

= x

= 1

0,00

m –

màx

. 8%

; 10,

00 <

x =

20,

00 m

– m

àx. 6

%.

Tran

sver

sal:

màx

. 2%

. Es

com

plei

x (p

ende

nt m

àx. 6

%)

prot

ecci

ons

Si h

i ha

un d

esni

vell

= 0,

20 m

, es d

ispo

sarà

d’u

n el

emen

t de

prot

ecci

ó lo

ngitu

dina

l d’u

na a

lçàr

ia =

0,0

5 m

. R

ampe

s = 8

% -

Pass

aman

s o b

aran

es a

mb

pass

aman

s als

dos

cos

tats

(0,7

0 m

– 1

,00

m).

Es c

ompl

eix

elem

ents

de

supo

rt El

emen

ts d

e su

port

de d

isse

ny a

natò

mic

secc

ió =

0,0

4 –

0,05

m se

para

ts d

e qu

alse

vol a

ltre

elem

ent,

una

d =

0,04

m i

que

es p

rolo

ngar

an m

és e

nllà

del

s ext

rem

s a l’

acab

amen

t de

cada

tram

, una

d =

0,2

5 m

. Es

com

plei

x re

plan

s R

epla

ns in

term

edis

(lla

rgad

a en

la d

irecc

ió d

e ci

rcul

ació

= 1

,50

m),

en la

uni

ó de

tram

s de

dife

rent

pe

nden

t. A

l’in

ici i

fina

l de

cada

tram

de

ram

pa h

i hau

rà u

n re

plà

de ll

arga

da =

1,5

0 m

.

Es c

ompl

eix

ASC

ENSO

R

AD

APT

AT

dim

ensi

ons

Dim

ensi

ons c

abin

a: e

n el

sent

it de

l’ac

cés d

= 1

,40

m i

en e

l tra

nsve

rsal

d =

1,1

0 m

. Es

com

plei

x po

rtes

Les p

orte

s de

la c

abin

a i d

el re

cint

e só

n au

tom

àtiq

ues i

d’a

mpl

ada

= 0,

80 m

. A

l seu

dav

ant e

s pot

insc

riure

un

cerc

le d

e ø

= 1,

50 m

. Es

com

plei

x pa

ssam

ans

Alç

ària

ent

re 0

,90

m –

0,9

5 m

. Dis

seny

ana

tòm

ic se

cció

= 0

,04

– 0,

05 m

sepa

rats

de

para

men

ts v

ertic

als

= 0,

04 m

. Es

com

plei

x bo

tone

res

Han

de

teni

r la

num

erac

ió e

n br

aile

o e

n re

lleu.

Le

s bot

oner

es, t

ant l

es in

terio

rs c

om le

s del

s rep

lans

, s’h

an d

e co

l·loc

ar a

una

altu

ra d

’ent

re 1

,00

m –

1,4

0 m

resp

ecte

al t

erra

. D

ispo

sen

d’un

sist

ema

visu

al-a

cúst

ic p

er ta

l d’in

form

ar d

e le

s par

ades

, que

est

à co

l·loc

at e

n llo

c vi

sibl

e di

ntre

de

la c

abin

a.

Es c

ompl

eix

seny

alitz

ació

A

cad

a pl

anta

i al

cos

tat d

e l’a

scen

sor,

hi h

a d’

have

r un

núm

ero

en a

lt re

lleu

que

iden

tifiq

ui la

pla

nta

(10

x 10

cm

) a u

na d

= 1

,40

m.

Es c

ompl

eix

2.

4

EL

EM

EN

TS

DE

L’E

DIF

ICA

CIÓ

AD

APT

AT

S

2.4.

1

AC

CE

SSO

S PR

OJE

CTE

G

ENER

AL

Com

a

mín

im

un

dels

ac

cess

os

a l'i

nter

ior

de

l'edi

ficac

ió

haur

à d'

esta

r de

spro

veït

de

barr

eres

ar

quite

ctòn

ique

s que

impe

deix

in o

difi

culti

n l'a

cces

sibi

litat

de

les p

erso

nes a

mb

mob

ilita

t red

uïda

. E

n el

cas

d'u

n co

njun

t d'e

dific

is i

d’in

stal

·laci

ons,

com

a m

ínim

un

dels

itin

erar

is p

er a

via

nant

s qu

e el

s un

eixe

n en

tre e

lls i

am

b la

via

púb

lica

com

plirà

les

con

dici

ons

esta

bler

tes

per

als

itine

raris

ada

ptat

s.

En e

ls c

asos

en

què

exis

teix

i un

accé

s al

tern

atiu

per

a le

s pe

rson

es a

mb

mob

ilita

t red

uïda

, aqu

est n

o po

t te

nir

un r

ecor

regu

t su

perio

r a

sis

vega

des

l’hab

itual

i e

l se

u ús

no

es p

ot c

ondi

cion

ar a

aut

oritz

acio

ns

expr

esse

s o a

ltres

lim

itaci

ons.

Es c

ompl

eix

2.

4.2

CO

MU

NIC

AC

IÓ V

ER

TIC

AL

PR

OJE

CTE

G

ENER

AL

La m

obili

tat o

com

unic

ació

ver

tical

ent

re e

spai

s, in

stal

·laci

ons o

serv

eis c

omun

itaris

en

edifi

cis d

’ús

públ

ic s’

ha d

e re

alitz

ar m

itjan

çant

un

elem

ent a

dapt

at.

Es c

ompl

eix.

Asc

enso

r ada

ptat

inte

rior.

2.4.

3

ESC

AL

ES

AD

APT

AD

ES

EN

ED

IFIC

IS D

’ÚS

PÚB

LIC

PR

OJE

CTE

G

RA

ON

S A

lçàr

ia ≤

0,1

6m i

este

sa ≥

0,3

0m. L

’est

esa

no p

rese

nta

disc

ontin

uïta

ts o

n s’

unei

x am

b la

con

trape

tja. E

l no

mbr

e m

àxim

de

grao

ns se

guits

, sen

se re

plà

inte

rmed

i, és

de

12.

Es c

ompl

eix

PLA

NT

A N

O

RE

CT

A

Esca

les a

mb

proj

ecci

ó en

pla

nta

corb

a o

no re

cta,

dim

ensi

ó m

ínim

a de

l’es

tesa

= 0

,30

m d

e la

car

a in

terio

r.

SEN

YALI

TZA

CIÓ

A

l’in

ici i

al f

inal

d’u

na e

scal

a, a

la z

ona

del r

eplà

, s’in

stal

·lara

n el

emen

ts d

e co

lor i

text

ura

que

cont

rast

in

amb

el p

avim

ent g

ener

al, e

n un

a fr

anja

de

long

itud

igua

l a la

fron

tal d

e l’e

scal

a i u

na a

mpl

ària

=0,

30 m

. Es

com

plei

x E

SCA

LE

S L’

ampl

ada

de p

as ú

til é

s 1,5

0 m

. Es

com

plei

x PR

OT

EC

CIO

NS

Es c

ol·lo

cara

n, a

ls d

os c

osta

ts, p

assa

man

s o b

aran

es a

mb

pass

aman

s d’a

lçàr

ia =

1,0

0 m

. Tub

rodó

= 0

,04-

0,05

m.

Es c

ompl

eix

RE

PLA

NS

Els r

epla

ns in

term

edis

tene

n un

a lla

rgad

a ≥

1,20

m.

Es c

ompl

eix

2.4.

4.

APA

RC

AM

EN

T A

DA

PTA

T

PRO

JEC

TE

DIM

ENSI

ON

S D

imen

sion

s mín

imes

per

al v

ehic

le d

e 3,

50 m

x 4

,50

m e

n ba

teria

i de

2,0

0 m

x 4

,50

m e

n fil

era.

S’

acce

pta

una

ampl

ària

de

2,50

m si

ent

re d

ues p

lace

s hi h

a un

esp

ai d

’1,0

0 m

. A

parc

amen

t ext

erio

r E

SPA

IS

D’A

PRO

FIT

AM

EN

T

L’es

pai d

’apr

opam

ent h

a d’

esta

r com

unic

at a

mb

un it

iner

ari a

dapt

at.

Es c

ompl

eix

SEN

YA

LIT

ZA

CIÓ

Le

s pla

ces d

’apa

rcam

ent i

l’iti

nera

ri d’

accé

s a la

pla

ça se

seny

alitz

en p

inta

nt e

n el

terr

a el

sím

bol

inte

rnac

iona

l d’a

cces

sibi

litat

i es

col

·loca

rà v

ertic

alm

ent e

l cor

resp

onen

t sen

yal d

e re

serv

a d’

apar

cam

ent

per a

veh

icle

s con

duïts

o q

ue tr

ansp

ortin

per

sone

s am

b m

obili

tat r

eduï

da, e

ssen

t obl

igat

òria

l’ac

redi

taci

ó m

itjan

çant

la ta

rget

a.

Es c

ompl

eix

MÀ

QU

INE

S O

RA

Le

s màq

uine

s exp

ened

ores

de

tique

ts ti

ndra

n l’e

lem

ent m

anip

ulab

le m

és a

lt a

una

altu

ra =

1,4

0 m

.

2.4

E

LE

ME

NT

S D

E L

’ED

IFIC

AC

IÓ A

DA

PTA

TS

2.

4.5.

C

AM

BR

A H

IGIÉ

NIC

A A

DA

PTA

DA

PR

OJE

CTE

G

ENER

AL

Hi h

aurà

d’h

aver

ent

re 0

,00

i 0,7

0 m

d’a

ltura

resp

ecte

al t

erra

i un

esp

ai ll

iure

de

gir d

e ø

= 1,

50 m

. C

ambr

es h

igiè

niqu

es a

tote

s les

pla

ntes

i gi

mnà

s. E

SPA

I D

’APR

OFI

TA

ME

NT

La

tera

l al w

àter

, bid

et, b

anye

ra i

dutx

a =

0,80

m. /

Fro

ntal

al r

enta

man

s = 0

,80

m.

Es c

ompl

eix

DIS

TÀ

NC

IA 1

D

istà

ncia

ent

re l’

eix

del w

àter

i/o

l’eix

del

bid

et i

la p

aret

late

ral q

ue c

onté

la b

arra

fixa

= 0

,40

m –

0,4

5 m

. Es

com

plei

x D

IST

ÀN

CIA

2

Dis

tànc

ia e

ntre

el p

unt m

és e

xter

ior d

e la

tass

a (w

àter

i bi

det)

i el m

ur p

oste

rior =

0,7

0 m

– 0

,75

m.

Es c

ompl

eix

BA

RR

ES

SUPO

RT

D

ispo

sarà

de

dues

bar

res d

e su

port

de lo

ngitu

d =

0,70

m se

para

des e

ntre

elle

s, i r

espe

cte

a l’e

ix d

= 0

,70

m,

situ

ades

per

dam

unt d

el te

rra

a un

a al

tura

d’e

ntre

0,7

0 m

i 0,

75 m

. La

barr

a si

tuad

a al

cos

tat d

’apr

opam

ent

serà

bat

ent.

Es c

ompl

eix

AL

ÇÀ

RIE

S L’

alçà

ria d

el se

ient

(wàt

er i

bide

t) es

tà c

ompr

esa

entre

0,4

5 m

i 0,

50 m

. Es

com

plei

x R

EN

TA

MA

NS

A u

na p

rofu

ndita

t de

0,30

m, t

indr

à un

esp

ai ll

iure

dav

all d

e 0,

70 m

d’a

lt. A

lçàr

ia c

ara

supe

rior =

0,8

5 m

. Es

com

plei

x M

IRA

LL

S El

s mira

lls ti

ndra

n co

l·loc

at e

l can

tell

infe

rior a

una

altu

ra =

0,9

0 m

del

terr

a.

Es c

ompl

eix

DU

TX

A

L’es

pai d

’util

itzac

ió d

’una

dut

xa ti

ndrà

une

s dim

ensi

ons m

ínim

es d

e 0,

85 m

d’a

mpl

ada

i 1,2

0 m

de

fond

ària

, a

més

de

l’apr

opam

ent l

ater

al. B

ase

enra

sada

am

b el

pav

imen

t. Se

ient

0,5

0 x

0,50

m a

una

altu

ra d

’ent

re 0

,45

m i

0,50

m.

En v

estid

ors

AIX

ET

ES

Les a

ixet

es d

el b

idet

, ren

tam

ans,

dutx

a i b

anye

ra s’

acci

onar

an a

mb

mec

anis

mes

de

pres

sió

o pa

lanc

a. L

es

aixe

tes d

e le

s ban

yere

s es c

ol·lo

cara

n al

cen

tre, n

o al

s ext

rem

s. En

dut

xes,

no p

odra

n es

tar a

l mat

eix

pla

del

seie

nt.

Es c

ompl

eix

POR

TE

S A

mpl

ada

= 0,

80 m

. No

podr

an e

nvai

r el c

ercl

e de

ø =

1,5

0 m

. Es

com

plei

x T

EL

ÈFO

N

Telè

fon

o tim

bre,

situ

at d

intre

la z

ona

dels

0,8

0 m

de

l’esp

ai d

’apr

opam

ent a

l wàt

er, c

ol·lo

cat a

una

altu

ra

= 0,

90 m

. Es

com

plei

x PA

VIM

EN

T

El p

avim

ent s

erà

no ll

isca

nt.

Es c

ompl

eix

SEN

YA

LIT

ZA

CIÓ

En

est

ablim

ents

púb

lics h

i hau

rà in

dica

dors

del

s ser

veis

mitj

ança

nt u

n lle

tra H

(hom

es) o

D (d

ones

) en

alt

relle

u.

Es c

ompl

eix

2.

4.7.

V

EST

IDO

RS

AD

APT

AT

S E

N E

DIF

ICIS

D’Ú

S PÚ

BL

IC

PRO

JEC

TE

POR

TE

S Le

s por

tes i

obe

rture

s de

pas t

indr

an u

na a

mpl

ada

= 0,

80 m

. Ind

icad

ors d

e se

rvei

s am

b H

o D

en

alt r

elle

u.

Les m

anet

es d

e le

s por

tes s

’acc

iona

ran

mitj

ança

nt m

ecan

ism

es d

e pr

essi

ó o

pala

nca.

Es

com

plei

x E

SPA

I DE

GIR

H

i hau

rà u

n es

pai d

e gi

r de

ø =

1,50

m q

ue n

o po

t ser

esc

ombr

at p

er l’

ober

tura

de

cap

porta

. Es

com

plei

x E

SPA

I D

’APR

OPA

ME

NT

El

s esp

ais d

’apr

opam

ent l

ater

al a

taqu

illes

, ban

cs, d

utxe

s i m

obili

ari t

indr

an u

na a

mpl

ada

= 0,

80 m

. Es

com

plei

x PA

VIM

EN

T

El p

avim

ent s

erà

no ll

isca

nt.

Es c

ompl

eix

BA

NC

S I L

LIT

ER

ES

Tind

ran

el se

ient

a u

na a

ltura

d’e

ntre

0,4

5 m

i 0,

50 m

del

terr

a. L

’am

plad

a de

l sei

ent s

erà

= 0,

50 m

. Es

com

plei

x Z

ON

A D

’AB

AST

To

ts e

ls m

ecan

ism

es h

an d

’est

ar a

una

altu

ra =

0,4

0 m

i =

1,40

m so

bre

el te

rra.

Mai

no

pode

n se

r al m

atei

x pl

a qu

e el

seie

nt.

Es c

ompl

eix

LL

ITE

RA

D

ispo

sarà

d’u

na ll

itera

d’u

na a

lçàr

ia =

0,4

5 –

0,50

m, 0

,50

m d

’am

plàr

ia i

2,00

m d

e lla

rgàr

ia p

er fa

cilit

ar

canv

iar-

se d

e ro

ba.

Es c

ompl

eix

2.

4.8.

M

OB

ILIA

RI A

DA

PTA

T E

N E

DIF

ICIS

D’Ú

S PÚ

BL

IC

PRO

JEC

TE

SOR

TIN

TS/V

OLA

TS

Els e

lem

ents

sorti

nts i

/o v

olat

s = 0

,15

m d

e vo

lada

i qu

e lim

itin

amb

itine

raris

: Ti

ndra

n un

ele

men

t fix

i pe

rimet

ral =

0,1

5 m

d’a

lçàr

ia p

erqu

è el

s inv

iden

ts e

ls p

ugui

n de

tect

ar, o

bé

se si

tuar

an a

una

altu

ra =

2,1

0 m

.

CO

MA

ND

AM

EN

T

Els e

lem

ents

de

com

anda

men

t se

situ

aran

ent

re 1

,00

m i

1,40

m d

’altu

ra.

A

P. T

EL

EFÒ

NIC

S L’

elem

ent m

anip

ulab

le m

és a

lt de

ls a

pare

lls te

lefò

nics

i m

àqui

nes e

xpen

edor

es, h

a d’

esta

r situ

at a

una

altu

ra

= 1,

40 m

.

CA

BIN

A L

OC

UT

OR

I Le

s dim

ensi

ons m

ínim

es d

e la

cab

ina

locu

tori,

lliu

res d

’obs

tacl

es, s

eran

: am

plad

a =

0,80

m i

fond

ària

= 1

,20

m.

El te

rra

ha d

e qu

edar

enr

asat

am

b el

pav

imen

t circ

umda

nt.

L’es

pai d

’acc

és a

la c

abin

a ha

urà

de te

nir u

na a

mpl

ada

= 0,

80 m

i un

a al

çària

= 2

,10

m.

AT

EN

CIÓ

AL

PÚ

BL

IC

El m

obili

ari d

’ate

nció

al p

úblic

tind

rà, t

otal

men

t o p

arci

al, u

na a

lçàr

ia re

spec

te a

l ter

ra =

0,8

5 m

. Si

nom

és d

ispo

sa d

’apr

opam

ent f

ront

al, l

a pa

rt in

ferio

r ent

re 0

,00

m i

0,70

m d

’alç

ària

i en

una

am

plad

a =

0,80

m q

ueda

rà ll

iure

d’o

bsta

cles

per

per

met

re l’

apro

pam

ent d

’una

cad

ira d

e ro

des.

Es c

ompl

eix

TA

UL

A

La ta

ula

tindr

à un

a al

çària

= 0

,80

m.

La p

art i

nfer

ior,

entre

0,0

0 m

i 0,

70 m

d’a

lçàr

ia, i

en

una

ampl

ada

= 0,

80 m

i un

a pr

ofun

dita

t = 0

,60

m

qued

arà

lliur

e d’

obst

acle

s per

per

met

re l’

apro

pam

ent d

’una

cad

ira d

e ro

des.

PLA

ÇA

D

’ESP

EC

TA

DO

R

La p

laça

d’e

spec

tado

r per

a u

suar

is a

mb

cadi

ra d

e ro

des t

indr

à le

s dim

ensi

ons s

egüe

nts:

am

plad

a =

0,80

m i

fond

ària

= 1

,20

m. E

ls se

ient

s situ

ats a

ls p

assa

diss

os ti

ndra

n el

bra

ç de

l lat

eral

que

dón

a al

pas

sadí

s aba

tible

.

O

BSE

RV

AC

ION

S PA

RT

ICU

LA

RS

RE

GL

AM

EN

T D

E S

UPR

ESS

IÓ D

E B

AR

RE

RE

S A

RQ

UIT

EC

TÒ

NIQ

UE

S In

terp

reta

ció

del D

ecre

t 20/

2003

, per

a la

seva

apl

icac

ió p

ràct

ica

ver.

20.1

0.20

03

OB

SE

RV

AC

ION

S P

AR

TIC

ULA

RS

D’A

QU

ES

T P

RO

JEC

TE

CO

NS

IDE

RAC

ION

S F

INAL

S D

’AQ

UE

ST P

RO

JEC

TE

x E

s com

plei

xen

tote

s les

dis

posi

cion

s del

Dec

ret.

ٱ A

lgun

es d

e le

s di

spos

icio

ns d

el D

ecre

t no

es

com

plei

xen

a ca

usa

de m

otiu

s de

car

àcte

r hi

stor

icoa

rtíst

ic,

de c

ondi

cion

s fís

ique

s de

l te

rreny

, d’

impo

ssib

ilita

t mat

eria

l o u

n al

tre m

otiu

, fet

que

es

just

ifica

a l’

apar

tat a

nter

ior d

’obs

erva

cion

s pa

rticu

lars

d’a

ques

t pro

ject

e.

D

ata

i sig

natu

ra d

el/s

tècn

ic/s

, Pa

lma

de M

allo

rca,

mar

ç de

200

9 A

nton

i Bar

celó

Bae

za i

Bàr

bara

Bal

anzó

Mor

al

RESIDUOS PROCEDENTES DE EXCAVACIÓN

A Evaluación del volumen y características de los residuos que se originan

B Medidas previstas de reciclaje "in situ" durante la ejecución de la obra

Procedentes de excavación en terrenos naturales

Procedentes de excavación de rellenos

Total excavado

RESIDUOS DENSIDAD(Tn/m3)

VOLUMEN(m3)

PESO(Tn)

Grava y arena compactas

Grava y arena sueltas

Arcilla

TOTAL

RESIDUOS DENSIDAD(Tn/m3)

VOLUMEN(m3)

PESO(Tn)

Tierra vegetal

Terraplén

Pedraplén

Otros

TOTAL

29748.60

amidament terraplenat ..........................................................................................................................................................................................

Previsión de residuos destinados a la restauración de canteras 15678.60 Tn

2.0000

1.7000

2.1000

0.00 0.00

0.00 0.00

14166.00 29748.60

5.8000 14166.00 29748.60

1.7000

1.7000

1.8000

0.0000

0.00 0.00

0.00 0.00

0.00 0.00

0.00 0.00

5.2000 0.00 0.00

PROYECTO:

PROMOTOR:

ARQUITECTO:

NOU CENTRE D'EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A MANACOR

IBISEC Institut Balear d'Infraestr. i S. Educatius i Cultura

ANTONI BARCELÓ BAEZA i BÀRBARA BALANZÓ MORAL

EMPLAZAMIENTO: C/ SON BOGA s/n, CAMÍ DE SES BONES DONES

C Gestión de los residuos de excavación generados

COMENTARIOS:

(reutilización en la propia obra, otros usos, ...)

............................................................................................................................................................................................................................................................................COMENTARIOS:

Otros 0.0000 0.00 0.00

Medidas de reciclaje "in situ" durante la ejecución de la obra:

Total

2"PLA DIRECTOR SECTORIAL PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ-DEMOLICIÓ, VOLUMINOSOS I PNEUMÀTICS FORA D’ÚS" BOIB 141. 23/11/2002

amidament excavació; transport de terres (excavació - terraplenat)..................................................................................................................................................................COMENTARIOS:

Març de 2009

14166.002.1000

6700.00 14070.002.1000

NOTAS:

1.- Los desmontes y tierras no contaminadas se pueden destinar directamente a la restauración de canteras, por decisión del promotor y/o constructor, con la autorización de la dirección técnica.

2.- Condiciones de aplicación del punto 1: a) que esté previsto en el proyecto o por decisión del director de obra. b) que se realice la correspondiente comunicación al Consell de Mallorca.

(Versión Ene06)

Firma, Antoni Barceló Baeza i Bàrbara Balanzó Moral

Nº LICENCIA:

MUNICIPIO: MANACOR971177247CIF: Q0700452F TEL:

RESIDUOS PROCEDENTES DE DEMOLICIÓN Y CONSTRUCCIÓN

A Evaluación del volumen y características de los residuos que se originan

B Medidas previstas de separación en origen o reciclaje "in situ" durante la ejecución de la obra

Residuos procedentes de demolición

Residuos procedentes de construcción

Cantidad total de residuos generados en la obra

Viviendas de obra de fábrica

Industrial de obra de fábrica

Viviendas de hormigón armado

Viviendas de hormigón armado

RESIDUOS I. VOLUMEN(m3/m2)

I. PESO(Tn/m2)

VOLUMEN(m3)

PESO(Tn)

Obra de fábrica

Hormigón

Pétreos

Metales

MaderasVidrios

Plásticos

TOTAL

SUPERFICIE DE LA ZONAA DEMOLER SEGÚN TIPOLOGÍA

4.00 m2

SUPERFICIE CONSTRUIDA /REFORMADA SEGÚN TIPOLOGÍA

RESIDUOS I. VOLUMEN(m3/m2)

I. PESO(Tn/m2)

VOLUMEN(m3)

PESO(Tn)

Obra de fábrica

Hormigón

Pétreos

Embalajes

Otros

TOTAL

280.15 Tn

............................................................................................................................................................................................................................................................................

¿Se prevé la separación en obra de residuos inertes? .............................................. SÍ NO

¿Se prevé la separación y almacenamiento diferenciado de residuos peligrosos? ...

SÍ NO

¿Se prevé la separación del resto de residuos? ......................................................... SÍ NO

Cantidad de residuos a gestionar en instalaciones autorizadas 252.15 Tn

Valoración económica del coste de gestión 51.66 €/TnTarifa

0.5270 0.5580

0.2550 0.3450

0.0240 0.0350

0.0017 0.0078

0.0644 0.02300.0005 0.0008

0.0004 0.0004

2.11 2.23

1.02 1.38

0.10 0.14

0.01 0.03

0.26 0.090.00 0.00

0.00 0.00

0.8740 0.9760 3.50 3.89

0.0018 0.0015

0.0244 0.0320

0.0009 0.0010

0.0640 0.0179

0.0011 0.0008

9.35 7.79

126.71 166.18

4.67 5.19

332.35 92.95

5.71 4.15

0.0922 0.0532 478.79 276.26

PROYECTO:

PROMOTOR:

ARQUITECTO:

NOU CENTRE D'EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA A MANACOR

IBISEC Institut Balear d'Infraestr. i S. Educatius i Cultura

ANTONI BARCELÓ BAEZA i BÀRBARA BALANZÓ MORAL

EMPLAZAMIENTO: C/ SON BOGA s/n, CAMÍ DE SES BONES DONES

C Valoración económica del coste de una gestión adecuada de los residuos generados

COMENTARIOS:

(cerámicos, restos de hormigón, tierras y similares)

(aplicación obligatoria en todas las ocasiones)

(restos metálicos, restos de madera, plásticos y similares no peligrosos)

............................................................................................................................................................................................................................................................................COMENTARIOS:

Bituminosos 0.0000 0.0000 0.00 0.00

Otros 0.0010 0.0060 0.00 0.02

Medidas de reciclaje "in situ" durante la ejecución de la obra:

SÍ NO

........................................................................................................................................................................................................................................................Tn28.00

16282.59 €125% x Total x Tarifa =FIANZA

Total

m20.00

m24.00

m20.00

m20.00

Superficie total demolida

Viviendasm20.00(2)

m20.00(2)

Industriam20.00(2)

Viviendasm20.00(2)

5193.00 m2Superficie total construida/reformada

m20.00

m25193.00

m20.00

m20.00

(1)

Locales (1)

(1)

(1)

1"PLA DIRECTOR SECTORIAL PER A LA GESTIÓ DELS RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ-DEMOLICIÓ, VOLUMINOSOS I PNEUMÀTICS FORA D’ÚS" BOIB 141. 23/11/2002

enderroc de 2 fites ...........................................................................................................................................................................................COMENTARIOS:

* Tarifa para Densidad 0,5-1,2 t/m3

març 2009, Antoni Barceló Baeza i Bàrbara Balanzó Moral

(Versión Ene06)

(1) OBRA NUEVA Y/O AMPLIACIÓN(2) REFORMA

CIF: Q0700452F 971177247TEL:

Nº LICENCIA:

MANACORMUNICIPIO:


3.2.6. CONTROL DE QUALITAT (D 59/1994) Decreto 59/1994 y Plan de Control de Calidad

De acuerdo con el Decreto 59/94 sobre "Control de calidad en la edificación", se efectuarán los siguientes controles para la correcta ejecución

de la obra.

El arquitecto Técnico o Aparejador designado en la obra elaborará el proyecto de control de calidad, de acuerdo con la enumeración y definición

que especifica el presente proyecto de ejecución.

Excepto que los otros documentos pormenoricen con más detalle cualquier característica física o de resistencia de un material, exigirán las

siguientes características y controles: 1. ACERO PARA ESTRUCTURAS METÁLICAS 1.1. Elemento estructural Perfilería según planos de estructuras y detalles.

Tipo de acero B500S y 5.100 kg./cm2 de resistencia característica.

Perfilería europea.

Cumplirá las normativas del Ministerio de la Vivienda NBE EA-95. 1.2. Elemento de unión Cordón de soldadura continua o tornillos de alta resistencia 6.000 kg./cm2. 1.3. Control y ensayo Se controlará la identificación del fabricante, dimensionado del perfil, estado aparente y símbolo de la clase de acero.

En perfilería atípica o que no cumpla las especificaciones anteriores se efectuará el ensayo de recepción que determine la Dirección Facultativa

para comprobar el cumplimiento de la garantía del fabricante. 2. HORMIGÓN EN MASA y ARMADO 2.1. Elaboración en obra Resistencia característica en cimientos y muros: HA-25/B/20/IIa.

Resistencia característica en forjados y jácenas: HA-25/B/20/IIa.

Consistencia blanda en todos los casos.

Diámetro del árido < 20 mm. en chapas de forjados y otros. 2.2. Prefabricado en central Resistencia característica en cimientos y muros: HA-25/B/20/IIa.

Resistencia característica en forjados y jácenas: HA-25/B/20/IIa.

Consistencia blanda en todos los casos.

Diámetro del árido < 20 mm. en chapas de forjados y otros. 2.3. Control y ensayo Se efectuarán ensayos previos en los casos siguientes:

- hormigones de planta, con aditivos.

- hormigones especiales, sin experimentar.

Se realizará un control reducido de la obra según determina la norma EHE para obras de hormigón armado y en masa.

Este control consistirá en:

- Prefabricado en central:

- Hojas de suministro con especificación de fabricante, resistencia, consistencia y tiempo entre fabricación y puesta en obra.

- Si se cumple el apartado anterior y se dispone de sello de calidad, no es necesario otro control, si no se hará la estadística según EHE.

- Fabricado en obra:

- Control estadístico, a nivel reducido, según EHE. 3. ACERO DE ARMAR 3.1. Definición Se utilizará únicamente acero REA corrugado del tipo ANC-500-A, según los diámetros, anchuras y separaciones prescritos en el proyecto o por

indicación de la Dirección Facultativa con especificación expresa del coeficiente de seguridad utilizado.


3.2. Control y ensayo No se podrán utilizar partidas de acero que no lleguen acompañadas de certificado de garantía del fabricante, excepto que se efectúe ensayo del

acero según NBE EA-95 a nivel normal.

El control a efectuar será:

- Identificación de las partidas de acero utilizadas.

- Estado aparente.

- Certificado de garantía del fabricante. 4. ADICIONES y ADITIVOS 4.1. Definición Se denominan adiciones a los tipos de cenizas volantes que, añadidas al hormigón, mejoren algunas de sus propiedades y aditivos los que, sin

modificar sus propiedades, facilita la reacción química de fraguado en condiciones especiales.

Como adiciones se aceptan únicamente las puzolanas suministradas en planta que cumplan con la EHE y se prohiben las cenizas volantes y los

cementos de origen africano.

Como aditivos se aceptan los que especifique la Dirección Facultativa en cada caso y para temperaturas inferiores a 0o C los anticongelantes

que obligatoriamente se tendrán que añadir. 4.2. Control y ensayo Se ensayarán los hormigones que utilicen cenizas volantes con control normal.

El control a efectuar será:

- Etiquetaje y fabricante

- Dosificación recomendada por el fabricante

- Certificado de garantía del fabricante. 5. AGUA 5.1. Definición Se utilizará únicamente agua dulce sancionada por la práctica. Normalmente será el agua potable de suministro regular en el municipio. 5.2. Control y ensayo Se verificará la procedencia. Se efectuará control de ensayo cuando no se tengan antecedente o en caso de duda. 6. ÁRIDOS 6.1. Definición Se utilizaran áridos de arenas o gravas de canteras naturales, rocas machacadas o escorias siderúrgicas que no contengan piritas, sulfuros o

materia orgánica, arcillas ni reactivos con alcalino del cemento. 6.2. Control y Ensayo Se verificará la procedencia. Se efectuará control de ensayo para las escorias siderúrgicas, los que contienen sulfuros oxidables o los que no se

tengan antecedentes de aplicaciones sancionadas por la práctica. 7. CEMENTO 7.1. Definición Se utilizaran en la obra únicamente los cementos regulados por el RC-03. Pliego de prescripciones técnicas generales para la recepción de

cementos, figurando lo siguiente: Portland (P), Portland con adiciones activas (PA), Siderúrgico (S), Puzolania (PUZ) y Alúmina (A), en casos

especiales per prescripción de la Dirección Facultativa. 7.2. Control y ensayo Se verificará: la identificación, la homologación y el distintivo de calidad o certificación de conformidad oficial.

Si cumple el control se conservará en la obra una muestra preventiva del cemento a efectos de contraste.

Si falta la homologación o la identificación no se permitirá hacerlo servir.

Si no es nacional ni europeo tampoco se permitirá hacerlo en la obra.

Si se utiliza cemento sin distintivo o certificado se efectuará ensayo según la RC-03.

8. YESOS


8.1. Definición Se utilizarán en la obra yesos y escayolas que figuren en el Pliego de Recepción RY-88, se tengan homologados y dispongan del certificado de

la "Comisión de Vigilancia y Certificación del Ministerio de Industria y Energía". 8.2. Control y ensayo Se verificará: identificación, envasado, buen estado aparente, homologación y sello de calidad o certificado de conformidad.

Se rechazará todas las partidas que no cumplan este control. 9. IMPERMEABILIZACIONES 9.1. Definición Se utilizará como impermeabilizante materiales bituminosos, preferentemente membranas de PVC o butilo, debidamente protegidas contra la

intemperie. 9.2. Control y ensayo Preferentemente se utilizarán sistemas amparados con el documento de aptitud técnica y se realizará de acuerdo con el citado documento.

Se guardará una muestra del material a emplear y se colocará la fecha de ejecución.

En los casos que no cumpla la norma MV-301/86 se rechazará el material. 10. AISLAMIENTO ACÚSTICO 10.1. Definición En los casos en que lo especifique el proyecto se utilizará aislante acústico del tipo HERACLIT o similar con las especificaciones que se

indiquen. 10.2. Control y ensayo Se verificará: el tipo de material, la densidad y la absorción fonoacústica, que suministra el fabricante. 11. AISLAMIENTO AL FUEGO 11.1. Definición En los casos en que lo especifique el proyecto se colocarán retardadores de fuego con las especificaciones que se indiquen. 11.2. Control y Ensayo Se verificará: el tipo de material y la resistencia al fuego que suministra el fabricante.

Se controlará: la ubicación en obra y el certificado acreditativo del fabricante que se cotejará con el apéndice 1 de la NBE-CPI-96. 12. AISLAMIENTO TÉRMICO 12.1. Definición Se colocará el aislamiento térmico especificado en las hojas de cálculo de la NBE-AT/87 que se adjunten al final de este pliego.

El cálculo se ha basado en 4 cm. de poliestireno expandido (POREX) de 20 kg./cm2 en paramentos verticales y 40 kg./cm2 en paramentos

horizontales, a pesar de todo se aconseja la colocación de poliuretano proyectado con un grueso de 3 cm. 12.2. Control y ensayo Se colocarán únicamente productos con sello de calidad o certificado de conformidad del fabricante.

Se controlará: la identificación, la homologación, la conductividad térmica y la densidad aparente que certifica el fabricante.

Se prohiben los materiales orgánicos. 13. TECHOS UNIDIRECCIONALES 13.1. Definición Se utilizarán preferentemente forjados unidireccionales de semiviga armada preindustrialitzados pudiéndose utilizar también los prefabricados a

pié de obra y los hormigonados "in situ". Siempre de acuerdo con la EFHE. 13.2. Características Se establecerán, a pie de obra y de conformidad con el Constructor, las características de los techos que compondrán la obra.

Se establecerá: el tipo de vigueta, el tipo de bovedilla, la sobrecarga estimada, los momentos máximos y la superficie total. 13.3. Control y ensayo


Los techos prefabricados fuera de la obra tienen que disponer de autorización de ·s para poder colocarse.

Se controlará: certificado de garantía, código de identificación de las viguetas y identificación y compatibilidad de laos bovedillas.

Se efectuará una prueba de carga cuando las viguetas no dispongan de sello de calidad y superen los 2.000 m de superficie.

Se efectuará una prueba de carga para cada techo superior a 5.000 m o fracción, aunque se disponga de sello de calidad. 14. LADRILLOS CERÁMICOS 14.1. Definición Todas las paredes de carga, esquinas y jambas de ventana tendrán que ser de ladrillo hueco tipo "gero".

Unicamente se admitirá la tochana para paredes de cerramiento (excepto esquinas y jambas) y tabicones. 14.2. Control y ensayo Todos los ladrillos cerámicos que intervengan en obra, sea quien sea el promotor, tendrán que cumplir el pliego de condiciones a la recepción de

ladrillos cerámicos RL-88 excepto de ladrillos especiales expresamente aprobados por la Dirección Facultativa.

Se controlará: el buen estado aparente del material, la identificación, el sello de calidad INCE o el certificado de control y ensayo de un

laboratorio acreditado, de fecha inferior a 6 meses.

El incumplimiento de alguno de estos controles obligará a efectuar ensayo de control.


II. ANNEXES A LA MEMÒRIA II.1. INSTRUCCIONS D’ÚS I MANTENIMENT A les Illes Balears és vigent el Decret 35/2001, de 9 de març de la Conselleria d’Obres, Habitatge i Transport, referent a Mesures reguladores de l’ús i manteniment dels edificis, el qual es superposa amb les exigències del CTE i a l’espera de la modificació o concreció per part de l’Administració competent, s’adjuntarà a la documentació del Final d’Obra, les instruccions d’ús i manteniment de l’edifici acabat, les quals es realitzen segons l’esmentat Decret i compliran els requeriments del CTE. II.2. EFICIÈNCIA ENERGÈTICA -Antecedents: D’acord amb la directiva europea 2002/91/CE, el BOE del 31 de gener de 2007 va publicar el Real Decreto 47/2007, de 19 de gener, que aprova el procediment bàsic per a la certificació d’eficiència energètica d’edificios de nova construció. Aquesta directiva estableix que els edificis han de disposar d’un certificat d’ eficiència energètica. S’adjunta fitxa de la qualificació energètica. Un cop l’edifici estigui acabat es realitzarà la certificació energètica i s’inclouran les proves, comprovacions i inspeccions pertinents.

El

pres

ente

certif

icado

de ef

icien

cia en

ergé

tica s

upon

e la c

onfor

mida

d de l

a info

rmac

ión qu

e con

tiene

con l

a cali

ficac

ión en

ergé

tica o

btenid

a y co

n el p

roye

cto de

eje

cució

n del

edific

io, qu

edan

do lig

ado a

él co

mo pa

rte in

tegra

nte de

l mism

o. CERTIFICADO DE EFICIENCIA ENERGÉTICA DEL PROYECTO -Opción general-. Ver. 4.4.2007

R.D. 47/2007, DE 19 DE ENERO POR EL QUE SE APRUEBA EL PROCEDIMIENTO BÁSICO PARA LA CERTIFICACIÓN DE EFICIENCIA ENERGÉTICA DE EDIFICIOS DE NUEVA CONSTRUCCIÓN. ANTONI BARCELÓ BAEZA, arquitecto colegiado número 290467 del Colegio Oficial de Arquitectos de las Islas Baleares i Bàrbara Balanzó Moral, arquitecta colegiada número 29955/3 del Colegio Oficial de Arquitectos de Catalunya, según lo establecido el artículo 5º del R.D. 47/2007, de 19 de enero, por el que se aprueba el procedimiento básico para la certificación energética de edificios de nueva construcción, certifico que el edificio por mi proyectado cuyos datos se exponen a continuación cuenta con una eficiencia energética de proyecto del tipo: A B C D E Identificación del edificio: Descripción y uso del edificio: CEIP de Manacor Programa elegido para la obtención de la certificación de eficiencia energética: Programa CALENER

Versión VyP

Versión GT

Programa alternativo ...................................................................... (Indicar el programa utilizado) Descripción de las características energéticas del edificio, sistema envolvente, instalaciones, condiciones normales de funcionamiento y ocupación: Según proyecto de ejecución adjunto al presente certificado Descripción de las pruebas comprobaciones e inspecciones llevadas a cabo durante la ejecución del edificio según el artículo 7.2 del R.D. 47/07: Se detallarán en la documentación final de obra Etiqueta de eficiencia energética:

Válida hasta 01/01/2019 maig del 2009

Antoni Barceló Baeza i Bàrbara Balanzó Moral Arq.col nº 290467del COAIB i 29955/3 COAC

(*) Con el empleo de la opción simplificada, para cuya utilización se cumplen los requisitos establecidos en el R.D. 47/2007, no es necesaria la cumplimentación de los valores requeridos de emisiones de CO2 y consumo de energía.

Edificio: Centre Multiusos Localidad / Zona climática: B3 Uso del edificio:Centro Multiusos Consumo de energía anual: (*) kWh/año (*) kWh/m2 Emisiones de CO2 anual: (*) kg CO2/año (*) kg CO2/m2 El consumo real de energía del edificio y sus emisiones de dióxido de carbono dependerán de las condiciones de operación y funcionamiento del edificio y de las condiciones climáticas entre otros factores.


III. ANNEXES AL PROJECTE III.1. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT S’adjunta l’Estudi de Seguretat i Salut. III.2. ESTUDI GEOTÈCNIC Estudi realitzat per LBC Laboratorio Balear para la Calidad S.L., el 3 de febrer de 2009, núm de visat 010900438, Ref. LBC 61838/081074/001, geòloga Sandra Castaño Rodríguez, col·legiada núm. 6149.


IV. CARACTERÍSTIQUES DEL CONTRACTE 1. CLASSIFICACIÓ DE L’EMPRESA CONTRACTISTA La classificació de l’empresa contractista d’obres haurà d’incloure els següents grups, segons l’art. 289 del Reglament General de Contractació: Grup C. Tots els subgrups (subgrups principals C-2 i C-4) La categoria del contracte d’execució d’obra és Categoria F, segons prescriu l’Ordre Ministerial de 28/6/91 (BOE 176 de 24/6/91) Anualitat mitja: Pressupost Contracta x 12 mesos / mesos durada obra 2. FÓRMULA DE REVISIÓ DE PREUS Segons el termini proposat per l’execució de les obres, si es donen les condicions requerides per a poder revisar, s’aplicarà la Fòrmula Polinòmica segons la normativa vigent. Segons l’article 77 de la LSCP i l’article 104 del Reglament. Correspon la Fòrmula 19 3. ADAPTACIÓ DE PREUS AL MERCAT El pressupost s’ha realitzat en base a un ajust de preus reals de mercat. Els valors unitaris considerats en les diferents partides d’obres han estat contrastats i ponderats convenientment, en relació als que habitualment s’apliquen a la zona d’emplaçament del projecte, i segons les característiques i exigències de l’obra esmentada. La base de preus utilitzada ha estat el Banc de Preus de l’ITEC de 2009, preus per la Comunitat de les Illes Balears. 4. CARÀCTER DE L’OBRA Segons l’article 127.2 del Reglament de la llei de contractes, es fa constar que el projecte comprèn una obra completa d’un Centre d’Educació Infantil i Primària (9+18). 5. TERMINI D’EXECUCIÓ DE L’OBRA. PLA D’OBRA DE CARÁCTER INDICACTIU, AMB PREVISIÓ DEL TEMPS I EL COST El termini d’execució previst per a les obres objecte del present projecte es pot estimar en un període màxim de catorze mesos (14 mesos). S’adjunta annex un diagrama de Gantt relatiu ala proposta del pla d’obra a seguir en les diferents fases d’execució dels treballs i instal·lacions inclosos en el projecte. 8. TERMINI DE GARANTIA D’acord amb les determinacions de la vigent Llei d’Ordenació de l’Edificació L.O.E. i del que resulta de la legislació sobre els procediments de contractació dels organismes de les Administracions Públiques, el termini mínim a considerar en aquest cas és d’un any (1 any). Es compliran la resta d’especificacions de l’esmentada Llei.

TERMINIS D'EXECUCIÓ

100%

90%

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%

0 mesos 2 m 4 m 6 m 8 m 10 m 12 m 14 m

(2) 30% 60% 100%

El termini d'execució previst per a aquesta obra és de 14 mesos

(1) Pressupost contarctual PEM×1,19+IVA en euros)(2) Indiqueu el mes que es preveu la realització del 30 / 60 / 100% del Pressupost

PROGRAMA DE TREBALL PER CAPÍTOLSPEC per Capítols

mes 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 PEM per CapítolPEM per CapítolsCapítols en euros ×1,19+IVA en € %

enderro E.01 496,00 € 684,68 0,01m.terre E.02 171.654,52 € 236.951,90 4,60fonam E.03 252.043,31 € 347.920,59 6,75estr E.04 615.716,49 € 849.935,04 16,49t.prima E.05 469.876,02 € 648.616,86 12,58t.interio E.06 174.307,68 € 240.614,32 4,67acab.ex E.07 3.794,68 € 5.238,18 0,10acab.in E.08 467.294,42 € 645.053,22 12,51t.secun E.09 319.143,95 € 440.546,31 8,55int.secu E.10 75.767,93 € 104.590,05 2,03instal E.INS. 821.594,38 € 1.134.128,88 22,00eq.fix E.21 3.250,97 € 4.487,64 0,09urb/vial 01.0U 260.632,40 € 359.776,96 6,98SS 01.0Z 67.221,36 € 92.792,37 1,80CQ 01.CQ 31.725,78 € 36.801,90 0,85

(PEM+IVA)

SUMA PC MES 12

8.07

5,02

414.

035,

56

376.

294,

38

410.

667,

85

408.

107,

21

408.

107,

21

336.

183,

53

476.

437,

81

477.

335,

34

477.

335,

34

361.

884,

76

361.

884,

76

256.

343,

82

255.

446,

29

SUMA ACUM. 12

8.07

5,02

542.

110,

58

918.

404,

96

1.32

9.07

2,81

1.73

7.18

0,02

2.14

5.28

7,24

2.48

1.47

0,77

2.95

7.90

8,58

3.43

5.24

3,92

3.91

2.57

9,26

4.27

4.46

4,02

4.63

6.34

8,78

4.89

2.69

2,60

5.14

8.13

8,89

3.734.519,89 € 5.148.138,89 100,00

PEM×1,19+IVA 1.

329.

072,

81

2.95

7.90

8,58

5.14

8.13

8,89

% 30 60 100

3.734.519,89 €


I.A. DOCUMENTACIÓ ANNEXA. FITXES GENERALITATS - FITXA DE DECLARACIONS BÀSIQUES - FITXA D’ACCESSIBILITAT, TANCAMENT I CONNEXIONS DE SERVEI PROVISIONALS. - FITXA DE DECLARACIONS RELATIVES A LES NORMES DE SEGURETAT. - COMPLIMENT DE LA LOGSE. - COMPLIMENT DE LA NORMATIVA D’EDUCACIÓ. - Art. 138. ADAPTACIÓ AL MEDI AMBIENT. - FITXA URBANÍSTICA MEMÒRIA CONSTRUCTIVA - MOVIMENT DE TERRES - FITXA DE L’INFORME GEOTÈCNIC - FITXA DE CONDICIONS TECNIQUES


FITXA DE DECLARACIONS BÀSIQUES RELATIVES AL PROJECTE Aquest projecte de CONSTRUCCIÓ DEL CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE MANACOR (9+18)....................... redactat pels arquitectes ANTONI BARCELÓ BAEZA I BÀRBARA BALANZÓ MORAL .............. a- Conté obra completa, capaç de prestar servei en el sentit exigit per la llei i el reglament de

Contractes de les Administracions Públiques. b- S’ha redactat disposant de la informació geotècnica i topogràfica precisa i les solucions adoptades

s’hi adapten. c- El projecte compleix la legislació vigent en matèria del programa de necessitats per a centres

docents de les característiques corresponents. d- El projecte compleix i incorpora totes les disposicions pertinents de la normativa bàsica vigent, i en

general totes les disposicions de compliment obligat, especialment aquelles relacionades amb qüestions de seguretat. S’adjunta relació d’aquesta normativa.

e- El projecte compleix la normativa de caràcter urbanístic corresponent al solar, i els autors del

projecte han obtingut la informació precisa i han realitzat les consultes necessàries perquè el projecte pugui obtenir en el seu moment la corresponent llicència municipal d’obres.

Palma de Mallorca, 30 de març de 2009

ELS ARQUITECTES AUTORS DEL PROJECTE Antoni Barceló Baeza

Bàrbara Balanzó Moral


FITXA D’ACCESSIBILITAT, TANCAMENT I CONNEXIONS DE SERVEI PROVISIONALS En els plànols corresponents s’indica la situació i l’emplaçament de les obres, de manera que el constructor pugui verificar abans de la construcció quines seran les condicions dels accessos a l’hora de la realització de les obres i haurà de tenir-ho en compte a l’hora de valorar les repercussions relatives a aquest punt. Serà per compte del contractista l’execució de tots els treballs que siguin necessaris per al tancament temporal de les obres, com també els permisos i taxes, i és també al seu càrrec la posterior demolició i restauració d’accessos, voreres, etc. Així mateix, seran exclusivament a càrrec del contractista l’execució dels treballs precisos per l’accés a les obres, l’abastament, les taxes i permisos, i haurà de reparar, un cop acabada l’obra, aquells que per causa seva s’hagin deteriorat. Durant el temps que duri l’obra, el contractista haurà d’obtenir l’aigua i l’electricitat de les corresponents connexions de servei provisionals d’obra, que haurà d’obtenir al seu càrrec exclusiu.


EL CONTRACTISTA ELS ARQUITECTES AUTORS DEL PROJECTE

Antoni Barceló Baeza i Bàrbara Balanzó Moral


FITXA DE DECLARACIONS RELATIVES A LES NORMES DE SEGURETAT Aquest projecte de CONSTRUCCIÓ DEL CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE MANACOR (9+18)....................... redactat pels arquitectes ANTONI BARCELÓ BAEZA I BÀRBARA BALANZÓ MORAL .............. Compleix les disposicions relatives a seguretat següents: BARANES: No han de ser escalables, ni permetre passar al seu través. L’alçada mínima 100/110 cm. amidada des de qualsevol punt al que els nens puguin enfilar-se (amb passamà d’acord amb la normativa sobre persones amb mobilitat reduïda). Si són de barrots verticals, separació màxima de 10 cm (segons CTE DB SU, per a ús infantil). VIDRES: Qualsevol vidre situat total o parcialment per sota d’1,00 m d’alçada, serà armat, laminat de seguretat d’un gruix de ≥ 3+3 mm. (es recomana que s’apliqui aquesta solució a tot el centre). FINESTRES: La descomposició de la finestra serà de tal manera que no hi hagi elements practicables per sota d’1,10/1,20 m (o bé s’instal·larà barana protectora) mesurat sobre qualsevol element al qual el nen pugui enfilar-se (radiador, lleixa, etc.).





- Compliment de la LOGSE El projecte s’ha realitzat seguint les recomanacions i el programa definit per la LOGSE. S’adjunta quadre de superfícies comparatiu. - Compliment de la normativa d’educació: Ordre de 4 de novembre de 1991 del MEC per la que s’aproven els Programes de Necessitats per a la redacció dels projectes. (BOE nº 271, dimarts 12 novembre 1991). Reial Decret 1004/1991; de 14 de juny, del M.E.C.D., pel que se estableixen els requisits mínims dels Centres. (BOE nº 26). - Article 138 sobre adaptació al medi ambient. Reial Decret Legislatiu 1/1992, de 26 de juny, pel que s’aprova el text refós de la Llei sobre el Règim del Sòl i Ordenació Urbana. Art. 138. Adaptación al ambiente.- Las construcciones habrán de adaptarse, en lo básico, al ambiente en que estuvieran situadas, y a tal efecto: b) En los lugares e paisaje abierto y natural, sea rural o marítimo, o en las perspectivas que ofrezcan los conjuntos urbanos de características histórico-artísticas, típicos o tradicionales, y en las inmediaciones de las carreteras y caminos de trayecto pintoresco, no se permitirá que la situación masa altura de los edificios, muros y cierres, o la instalación de otros elementos, limite el campo visual para contemplar las bellezas naturales, rompa la armonía del paisaje o desfigure la perspectiva propia del mismo. La solució adoptada en el present projecte no entra en oposició o controvèrsia complint amb el que s’estableix en l’article 138-b de la Llei del Sòl abans descrita.


MOVIMENT DE TERRES Les característiques del terreny són les que figuren a l’estudi geotècnic que forma part del projecte, dins de l’apartat I.3/1 de la memòria. El constructor, per tant, en coneix amb anterioritat a la contractació, la naturalesa, les capes, la profunditat, etc. i les ha de tenir en compte a l’hora de valorar les condicions d’execució dels treballs corresponents. En els plànols corresponents s’indica la posició de l’edificació, i per tant el constructor pot conèixer amb anterioritat les possibilitats d’abocar les terres sobrants o d’obtenir les terres necessàries i tenir-ho en compte a l’hora de valorar les condicions d’execució dels treballs corresponents.





FITXA DE L’INFORME GEOTÈCNIC Es disposa de l’Estudi realitzat del qual es transcriuen les següents conclusions L’informe geotècnic que segueix a continuació ha estat realitzat per l’empresa LBC Laboratorio Balear para la Calidad S.L., el 3 de febrer de 2009, núm de visat 010900438, Ref. LBC 61838/081074/001, geòloga Sandra Castaño Rodríguez, col·legiada núm. 6149, i conté la informació necessària per a una concepció, càlcul i dimensionament correcte de la fonamentació de l’edifici. Fa referència al solar objecte del present projecte i la informació que conté ha estat tinguda en compte a l’hora de redactar el projecte, particularment en el càlcul dels fonaments; les solucions adoptades s’ajusten a les recomanacions que hi consten. Aquest informe s’incorpora al projecte entre d’altres qüestions perquè el contractista general pugui conèixer, amb anterioritat a la seva oferta econòmica, quines són les condicions del terreny en què han de realitzar-se les obres, i esmenar possibles errors continguts en aquest.





FITXA DE CONDICIONS TÈCNIQUES El Plec de Condicions Tècniques generals completarà, en defecte de documentació del Plec de Condicions Tècniques Particulars, la normativa assenyalada d’obligat compliment, les normatives de compliment condicional per a la ubicació de l’edifici i establerta pels organismes de l’Administració local i empreses concessionàries de serveis públics, que haurà de ser coneguda i emplenada per l’empresa constructora i els seus representats a l’obra; com també el Plec de Condicions Tècniques de la Direcció General d’Arquitectura, i la Reglamentació vigent sobre Seguretat i Higiene en el Treball.





V. PLEC DE CONDICIONS PARTICULARS I TÈCNIQUES

PLIEGO DE CONDICIONES PARTICULARES

Modelo adaptado a la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación PROYECTO: ...................NOU CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA DE MANACOR ........... EMPLAZAMIENTO:.........C/ SON BOGA s/n – Camí de Ses Bones Dones. 07500 MANACOR .......... LA PROPIEDAD: .............. Govern de les Illes Balears. Institut d’Infraestructures i .........................................Serveis educatius i culturals. IBISEC .......................................................... ARQUITECTO:................ANTONI BARCELÓ BAEZA i BÀRBARA BALANZÓ MORAL ....................... Condiciones particulares que han de regir en el adjunto proyecto del que forma parte el presente Pliego de condiciones y que consta además de Memoria, Planos, Estado de mediciones y presupuesto, preceptuando para lo no previsto en el mismo el Pliego general de condiciones de la edificación compuesto por el Centro Experimental de Arquitectura, aprobado por el Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España y adoptado para sus obras por la Dirección General de Arquitectura y Edificación.

TITULO ÚNICO:

CONDICIONES PARTICULARES DE ÍNDOLE FACULTATIVA EPÍGRAFE I.-DE LAS OBLIGACIONES GENERALES Y DERECHOS DEL CONTRATISTA El Constructor es el agente que asume contractualmente ante el Promotor, el compromiso de ejecutar con medios humanos y materiales, propios y ajenos, las obras o parte de las mismas, con sujeción al proyecto y al contrato. Sus obligaciones, de acuerdo con el artículo 11 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, son las siguientes: S Ejecutar la obra con sujeción al proyecto, a la legislación aplicable y a las instrucciones del Director de obra y del

Director de la ejecución de la obra, a fin de alcanzar la calidad exigida en el proyecto. S Tener la titulación o capacitación profesional que habilita para el cumplimiento de las condiciones exigibles para

actuar como Constructor. S Designar al Jefe de obra que asumirá la representación técnica del Constructor en la misma y que por su titulación o

experiencia, deberá tener la capacitación adecuada de acuerdo con las características y la complejidad de la obra. S Asignar a la obra los medios humanos y materiales que por su importancia requiera. S Formalizar las subcontrataciones de determinadas partes o instalaciones de la obra dentro de los límites establecidos

en el contrato. S Firmar el acta de replanteo, el acta de recepción de la obra y demás documentos complementarios. S Facilitar al Arquitecto director de obra los datos necesarios para la elaboración de la documentación de la obra

ejecutada. S Suscribir las garantías previstas en el artículo19 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la

edificación. Documento de Estudio y análisis del proyecto de ejecución: El Constructor antes del inicio de la obra solicitará del Promotor la aportación del documento de Estudio y análisis del proyecto de ejecución redactado por el Aparejador o Arquitecto Técnico desde la óptica de sus funciones profesionales en la ejecución de la obra. Estudio de seguridad y salud o estudio básico de seguridad y salud en las obras: El Constructor antes del inicio de la obra solicitará del Promotor, de acuerdo con el Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, por el que se establecen disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras en construcción, el Estudio de seguridad y salud o Estudio básico de seguridad y salud en las obras, según se den los supuestos especificados en el artículo 41. Dicho documento deberá haber sido redactado por Técnico competente y el Constructor está obligado a conocer y dar cumplimiento a las previsiones contenidas en dicho documento. Oficina en la obra: El Constructor habilitará en la obra una oficina en la que existirá mesa o tablero adecuado donde puedan extenderse y consultarse los planos. El Constructor deberá tener siempre en dicha oficina una copia de todos los documentos necesarios para la realización de las obras: S Proyecto básico y de ejecución redactado por el Arquitecto y facilitado por el Promotor. S Libro de órdenes y asistencias, facilitado por el Arquitecto director de obra. S Estudio de seguridad y salud o Estudio básico de seguridad y salud en las obras, según se den los supuestos

especificados en el artículo 41 del Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, redactado por Técnico competente y facilitado por el Promotor.

S Plan de seguridad y salud a disposición permanente de la Dirección facultativa (artículo 7.5 del Real Decreto


1627/1997). S Libro de incidencias, en su caso y en cumplimiento del artículo 13 del Real Decreto 1627/1997. Asimismo tendrá

copia de aquellos documentos exigibles por las disposiciones vigentes durante la realización de la obra. Deberá también tener expuesto en la obra de forma visible el aviso previo que, de acuerdo con el artículo 18 del Real Decreto 1627/1997, debe haber efectuado el Promotor a la autoridad laboral competente antes del comienzo de los trabajos.

Presencia del Constructor en la obra: El Constructor por sí, o por medio de sus facultativos, representantes o encargados, estará en la obra durante la jornada legal de trabajo y acompañará al Arquitecto director de obra, al Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra y al Coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra, en las visitas que hagan a la obra, poniéndose a su disposición para la práctica de los reconocimientos que consideren necesarios, suministrándoles los datos precisos para la comprobación de mediciones, liquidaciones y cumplimiento de las medidas legales de seguridad y salud. Representación técnica del Constructor: Tendrá obligación el Constructor de poner al frente de su personal y, por su cuenta, un representante técnico legalmente autorizado cuyas funciones serán, de acuerdo al artículo 11 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, las de asumir las funciones de Jefe de obra por lo que deberá tener la capacitación adecuada de acuerdo con las características y complejidad de la obra. Realizará la vigilancia necesaria para que la obra se ejecute con sujeción al proyecto, a la licencia, a la legislación aplicable y a las instrucciones del Arquitecto Director de obra y del Director de la ejecución de la obra con el fin de alcanzar la calidad prevista en el proyecto. En este sentido deberá vigilar los trabajos y colocación de andamios, cimbras y demás medios auxiliares, cumplir las instrucciones de la Dirección facultativa, verificar los replanteos, los dibujos de montea y demás operaciones técnicas, cuando, sea cual fuere la importancia de la obra, el Constructor no fuese práctico en las artes de la construcción y siempre que, por cualquier causa, la Dirección facultativa lo estimase oportuno. Asimismo los materiales fabricados en taller tales como viguetas, cargaderos, etc. del material que sean, deberán llevar garantía de fabricación y del destino que se les determina, satisfaciendo en todo lo especificado en las disposiciones vigentes en el momento de su utilización en obra, siendo el Constructor responsable de los accidentes que ocurran por incumplimiento de esta disposición, o por no tomar las debidas precauciones. En cumplimiento del deber de prevención de riesgos laborales, el Constructor designará a uno o a varios trabajadores para ocuparse de dicha actividad (servicio de prevención) o concertará dicho servicio con una entidad especializada ajena a la empresa (artículo 30 de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención de riesgos laborales). En empresas de construcción de menos de 6 trabajadores podrá asumir las funciones de prevención el propio Constructor. Trabajos no estipulados expresamente en el pliego de condiciones: Es obligación del Constructor el ejecutar cuando sea necesario para la buena construcción y aspecto de las obras, siempre que, sin separarse de su espíritu y recta interpretación, lo disponga la Dirección facultativa y dentro de los límites de posibilidades para cada tipo de ejecución. Interpretaciones, aclaraciones y modificaciones de los documentos del proyecto: La interpretación del proyecto corresponde al Arquitecto director de obra. Cuantas dudas tenga el Constructor en la interpretación de los planos y demás documentos del proyecto deberá aclararlas antes de la adjudicación y/o realización de las obras, en la inteligencia de que las presentadas posteriormente serán resueltas por el Arquitecto director de obra, siendo responsabilidad del Constructor no haber tomado dicha precaución. Reclamaciones contra las órdenes del Arquitecto director de la obra: Las reclamaciones que el Constructor quiera hacer contra las órdenes del Arquitecto director de obra sólo podrá presentarlas, a través del mismo, ante el Promotor si son de orden económico. Contra disposiciones de orden técnico o facultativo del Arquitecto director de obra no se admitirá reclamación alguna, pudiendo el Constructor salvar su responsabilidad, si lo estima oportuno, mediante exposición razonada dirigida al Arquitecto director de obra, el cuál podrá limitar su contestación al acuse de recibo, que en todo caso será obligatorio en estas circunstancias. Recusaciones: La Dirección facultativa de la obra podrá recusar a uno o varios productores de la empresa o subcontratistas de la misma por considerarle incapaces, obligándose el Constructor a reemplazar a estos productores o subcontratistas por otros de probada capacidad. El Constructor no podrá recusar a los Arquitectos, Aparejadores o Arquitectos Técnicos o personal de cualquier índole dependiente de la Dirección facultativa, ni solicitar del Promotor que se designen otros facultativos para los reconocimientos y mediciones. Cuando sea perjudicado con los resultados de éstos procederá de acuerdo con lo estipulado en el apartado precedente, pero sin que por esta causa pueda interrumpirse ni perturbarse la marcha de los trabajos. Libro de órdenes y asistencias: El Constructor tendrá siempre en la oficina de la obra y a la disposición de la Dirección facultativa el Libro de órdenes y asistencias a que hace referencia el Decreto de 11 de marzo de 1.971 y a la Orden de 9 de junio de 1.971 con el fin de dar cumplimiento a lo dispuesto en los citados preceptos. Dicho Libro de órdenes y asistencias será provisto por el Arquitecto director de obra al inicio de las obras. Libro de incidencias: El Constructor tendrá, siempre que sea preceptivo, en la oficina de la obra y a disposición del Coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra o de la Dirección facultativa, el Libro de incidencias a que hace referencia el artículo 13 del Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre. A dicho Libro tendrá acceso la Dirección facultativa de la obra, los contratistas, subcontratistas y los trabajadores autónomos, así como las personas u órganos con responsabilidades en materia de prevención en las empresas intervinientes en la obra, los representantes de los trabajadores y los técnicos de los órganos especializados en materia de seguridad y salud en el


trabajo de las Administraciones públicas competentes. Efectuada una anotación en el Libro de incidencias, el Coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra o la Dirección facultativa, si aquel no fuera necesario, remitirá una copia a la Inspección de Trabajo y Seguridad Social en el plazo de veinticuatro horas y notificarán las anotaciones al contratista afectado y a los representantes de los trabajadores de éste. EPÍGRAFE II.- DE LAS OBLIGACIONES ESPECIFICAS Y RESPONSABILIDADES DEL CONSTRUCTOR Y SUBCONTRATISTAS Obligaciones específicas del Constructor y subcontratistas en materia de seguridad y salud en las obras: De conformidad con el artículo 11.1 del Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, el Constructor y los subcontratistas estarán obligados a: S Aplicar los principios de la acción preventiva que se recogen en el artículo 15 de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre,

de prevención de riesgos laborales y en particular al desarrollar las tareas o actividades indicadas en el artículo 10 del Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre.

S Cumplir y hacer cumplir a su personal lo establecido en el Plan de seguridad y salud al que se refiere el artículo 7 del Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre.

S Cumplir la normativa en materia de prevención de riesgos laborales, teniendo en cuenta, en su caso, las obligaciones sobre coordinación de actividades empresariales previstas en el artículo 24 de la Ley de prevención de riesgos laborales, así como cumplir las disposiciones mínimas establecidas en el anexo IV del Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, durante la ejecución de la obra.

S Informar y proporcionar las instrucciones adecuadas a los trabajadores autónomos sobre todas las medidas que hayan de adoptarse en lo que se refiere a su seguridad y salud en la obra.

S Atender las indicaciones y cumplir las instrucciones del Coordinador en materia de seguridad y de salud durante la ejecución de la obra o, en su caso, de la Dirección facultativa.

Responsabilidades del Constructor y de los subcontratistas: De conformidad con el artículo 11.2 del Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, el Constructor y los subcontratistas serán responsables de la ejecución correcta de las medidas preventivas fijadas en el Plan de seguridad y salud en lo relativo a las obligaciones que les correspondan a ellos directamente o, en su caso, a los trabajadores autónomos por ellos contratados. Además, el Constructor y los subcontratistas responderán solidariamente de las consecuencias que se deriven del incumplimiento de las medidas previstas en el Plan, en los términos del apartado 2 del artículo 42 de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención de riesgos laborales. Responsabilidades específicas del Constructor: De conformidad con el artículo17.6 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, el Constructor responderá directamente de los daños materiales causados en el edificio por vicios o defectos derivados de la impericia, falta de capacidad profesional o técnica, negligencia o incumplimiento de las obligaciones atribuidas al Jefe de obra y demás personas físicas o jurídicas que de él dependan. Cuando el Constructor subcontrate con otras personas físicas o jurídicas la ejecución de determinadas partes o instalaciones de la obra, será directamente responsable de los daños materiales por vicios o defectos de su ejecución. Así mismo el Constructor responderá directamente de los daños materiales causados en el edificio por las deficiencias de los productos de construcción adquiridos o aceptados por él. EPÍGRAFE III.- PRESCRIPCIONES GENERALES RELATIVAS A LOS TRABAJOS, A LOS MATERIALES Y A LOS MEDIOS AUXILIARES Comienzo de la obra y ritmo de ejecución de los trabajos: Una vez obtenidas las licencias y autorizaciones correspondientes el Constructor dará comienzo a las obras en el plazo marcado en el Pliego de condiciones que rija en la obra, desarrollándolas en la forma necesaria para que dentro de los períodos parciales en aquel señalados queden ejecutadas las obras correspondientes, y que, en consecuencia, la ejecución total se lleve a efecto dentro del plazo exigido en el contrato. Obligatoriamente y por escrito deberá el Constructor dar cuenta al Arquitecto director de obra y al Director de la ejecución de la obra del comienzo de los trabajos con una antelación mínima de 48 horas. De no efectuarse así los Técnicos mencionados eluden toda responsabilidad de los trabajos efectuados sin su consentimiento, pudiendo ordenar el derribo de todas las construcciones que consideren incorrectas. Orden de los trabajos: En general y dentro de las prescripciones del Estudio de seguridad y salud o Estudio básico de seguridad y salud y, en su caso, del Plan de seguridad y salud una vez aprobado por el Coordinador durante la ejecución de la obra, en las obras será potestad del Constructor la determinación del orden de los trabajos, salvo aquellos casos en que por cualquier circunstancia de orden técnico estime conveniente su variación la Dirección facultativa. Estas órdenes deberán comunicarse por escrito si lo requiere el Constructor, quién será directamente responsable de cualquier daño o perjuicio que pudiera sobrevenir por su incumplimiento. Ampliación del proyecto por causas imprevistas de fuerza mayor: Cuando durante las obras sea preciso por motivo imprevisto o por cualquier accidente ampliar el proyecto no se interrumpirán los trabajos, continuándolos según las instrucciones dadas por el Arquitecto director de obra en tanto se formula y tramita el proyecto reformado. El Constructor está obligado a realizar con su personal y materiales cuanto la Dirección facultativa de las obras disponga para apeos, apuntalamientos, derribos, recalces o cualquier otra obra de carácter urgente, anticipando de momento este


servicio cuyo importe le será consignado en el presupuesto adicional o abonado directamente por la propiedad de acuerdo con lo que mutuamente se convenga. Prórrogas por causa de fuerza mayor: Si por causa de fuerza mayor o independientemente de la voluntad del Constructor, siempre que esta causa sea distinta a las que especifiquen como de rescisión del contrato, aquél no pudiese comenzar las obras, tuviese que suspenderlas o no le fuese posible terminarlas en los plazos prefijados, se le otorgará una prórroga proporcionada para el cumplimiento de la contrata previo informe favorable del Arquitecto director de obra. Para ello el Constructor expondrá en escrito dirigido al Arquitecto director de obra la causa que le impide la ejecución o la marcha de los trabajos y el retraso que por ello se originaría en los plazos acordados, razonando debidamente la prórroga que por dicha causa solicita. Seguridad y salud durante la ejecución de la obra: El Constructor en aplicación del Estudio de seguridad y salud o Estudio básico de seguridad y salud y de acuerdo con el artículo 7 del Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, deberá elaborar un Plan de seguridad y salud en el trabajo. Dicho Plan deberá ser aprobado, antes del inicio de la obra, por el Coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra. Cuando no sea necesaria la designación de Coordinador la aprobación deberá darla la Dirección facultativa mediante la suscripción del acta de aprobación del Plan de seguridad y salud. El Constructor podrá modificar el Plan de seguridad y salud en función del proceso de ejecución de la obra, de la evolución de los trabajos y de las posibles incidencias o modificaciones que pudieran surgir a lo largo de la obra, pero siempre con la aprobación expresa de los técnicos anteriormente mencionados. El Plan de seguridad y salud estará siempre en la obra y a disposición de la Dirección facultativa. El Constructor deberá cumplir las determinaciones de seguridad y salud previstas en el Estudio de seguridad y salud o Estudio básico de seguridad y salud y, en su caso, en el Plan de seguridad y salud aprobado por el Coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra o, en su caso, por la Dirección facultativa, tanto para la obra como para el personal y maquinaria afectos a la misma siendo responsable de cualquier incidencia que por negligencia en su cumplimiento pudiese surgir en el transcurso de las obras. El Constructor está obligado a cumplir cuantas disposiciones de seguridad y salud estuvieran vigentes en el momento de la ejecución de las obras. Especialmente las previstas en el Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, y las determinaciones de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención de riesgos laborales, que entre otras obligaciones establece el deber de constituir un servicio de prevención o a concertar dicho servicio con una entidad especializada ajena a la empresa (artículo 30), excepto que asuma el propio Constructor dichas funciones, cuando la empresa tenga menos de seis trabajadores. El Constructor está obligado a cumplir con todas las disposiciones de la Policía Municipal y leyes comunes en la materia, siendo el único responsable de su incumplimiento. Condiciones generales de ejecución de los trabajos: Todos los trabajos se ejecutarán con estricta sujeción al proyecto que haya servido de base a la contrata y a las modificaciones del mismo que hayan sido aprobadas. Obras ocultas: De todos los trabajos y unidades de obra que hayan de quedar ocultos a la terminación del edificio se levantará los planos precisos e indispensables para que queden perfectamente definidos por cuenta del Constructor, firmados todos por éste último con la conformidad del Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra y el V1B1 del Arquitecto director de obra. Dichos planos deberán ir suficientemente acotados. Trabajos defectuosos: El Constructor deberá emplear materiales que cumplan las condiciones exigidas en las condiciones generales de índole técnico del Pliego de condiciones de la edificación y realizará todos y cada uno de los trabajos contratados de acuerdo también con lo especificado en dicho documento. Por ello, y hasta tanto que tenga lugar la recepción definitiva del edificio, el Constructor es el único responsable de la ejecución de los trabajos que ha contratado y de las faltas y defectos que en éstos puedan existir por su mala ejecución o por la deficiente calidad de los materiales empleados o aparatos colocados, sin que puedan servirle de excusa, ni le otorgue derecho alguno la circunstancia de que la Dirección facultativa no le haya advertido sobre el particular, ni tampoco el hecho de que hayan sido valorados en las certificaciones de obra, que se entiende que se extienden y abonan a buena cuenta. Como consecuencia de lo anteriormente expresado cuando la Dirección facultativa advierta vicios o defectos en los trabajos ejecutados, o que los materiales empleados o los aparatos colocados no reúnan las condiciones preceptuadas, ya sea en el curso de la ejecución de los trabajos o finalizados éstos, podrá disponer la Dirección facultativa que las partes defectuosas sean demolidas y reconstruidas de acuerdo a lo contratado, y todo ello a expensas del Constructor. Vicios ocultos: Si el Arquitecto director de obra tuviese fundadas razones para creer en la existencia de vicios ocultos de construcción en las obras ejecutadas, ordenará ejecutar en cualquier tiempo, antes de la recepción definitiva, las demoliciones que crea necesarias para reconocer los trabajos que suponga defectuosos. Los gastos de demolición y reconstrucción que se originen serán de cuenta del Constructor siempre que los vicios existan realmente y en caso contrario correrán a cargo del Promotor. Empleo de los materiales y aparatos: No se procederá al empleo de los materiales y aparatos sin que antes sean examinados y aceptados por la Dirección facultativa en los términos que prescriben los Pliegos de condiciones, depositando al efecto el contratista las muestras y modelos necesarios previamente contraseñados para efectuar con ellos las comprobaciones, ensayos o pruebas preceptuadas en el Pliego de condiciones vigente en la obra y los que juzgue necesarios la Dirección facultativa. La Dirección facultativa podrá exigir del Constructor y éste vendrá obligado a aportar a sus expensas las certificaciones de idoneidad técnica o de cumplimiento de las condiciones de toda índole especificadas en el proyecto de los materiales e instalaciones suministrados. Los gastos que ocasionen los ensayos, análisis, pruebas, etc. antes indicados, serán de cuenta del Constructor. La Dirección facultativa podrá fijar un plazo para que sean retirados de la obra los materiales


rechazados. El Constructor a su costa transportará y colocará agrupándolos ordenadamente y en el sitio de la obra que se le designe a fin de no causar perjuicios a la marcha de los trabajos, los materiales procedentes de la excavación, derribos, etc. que no sean utilizables en la obra y los que juzgue necesarios la Dirección facultativa hasta tanto sean retirados de la obra o llevados a vertedero. Si no hubiese nada preceptuado sobre el particular se retiraran de ella cuando lo ordene el Arquitecto director de obra, pero acordando previamente su justa tasación, teniendo en cuenta el valor de dichos materiales y los gastos de su transporte. De los medios auxiliares: Serán por cuenta y riesgo del Constructor los andamios, cimbras, máquinas y demás medios auxiliares que para la debida marcha y ejecución de los trabajos se necesiten. Todos ellos, siempre y cuando no se haya estipulado lo contrario, quedarán en beneficio del Constructor, sin que éste pueda fundar reclamación alguna en la insuficiencia de dichos medios, cuando éstos estén detallados en el presupuesto y consignados por partidas alzadas, incluidos en los precios de las unidades de obra o incluidos en las determinaciones de Estudio de seguridad y salud o Estudio básico de seguridad y salud y, en su caso, en el Plan de seguridad y salud aprobado por el Coordinador. Dichos elementos deberán disponerse en obra de acuerdo con las prescripciones contenidas en dichos documentos, siendo por tanto responsabilidad del Constructor cualquier avería o accidente personal por el incumplimiento de dichas prescripciones. EPÍGRAFE IV.- DE LA RECEPCIÓN DE EDIFICIOS Y OBRAS ANEJAS Treinta días como mínimo antes de terminarse las obras el Constructor comunicará al Promotor, al Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra y al Arquitecto director de obra la proximidad de su terminación, para que éste último señale la fecha para la expedición del certificado de terminación de obras a los efectos pertinentes y lo notifique por escrito al Promotor para que conjuntamente con el Constructor, en presencia del Arquitecto director de obra y del Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de las obras, suscriban el acta de recepción de la obra según lo previsto en el artículo 6 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación. Recepción de la obra: La recepción de la obra es el acto por el cual el Constructor, una vez concluida ésta, hace entrega de la misma al Promotor y es aceptada por éste. Podrá realizarse con o sin reservas y deberá abarcar la totalidad de la obra o fases completas y terminadas de la misma, cuando así se acuerde por las partes. Deberá consignarse en un acta, extendida por cuadriplicado y firmada por el Constructor de la obra y el Promotor, así como, en su caso, a los efectos de su conocimiento, sin que ello implique conformidad con lo expresado en la misma, con la firma del Arquitecto director de obra y del Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra. A dicha acta, en cumplimiento del artículo 6.2 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, se adjuntará el certificado final de obra suscrito por el Arquitecto director de obra y el Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra y en ella, el Constructor y el Promotor, harán constar: S Las partes que intervienen. S La fecha del certificado final de la totalidad de la obra o de la fase completa y terminada de la misma. S El coste final de la ejecución material de la obra. S La declaración de la recepción de la obra con o sin reservas, especificando, en su caso, éstas de manera objetiva, y

el plazo en que deberán quedar subsanados los defectos observados. S Las garantías que, en su caso, se exijan al Constructor para asegurar sus responsabilidades. La recepción de la obra, salvo pacto expreso en contrario, tendrá lugar dentro de los treinta días siguientes a la fecha de su terminación, acreditada en el certificado final de obra, plazo que se contará a partir de la notificación efectuada por escrito al Promotor. Transcurrido ese plazo sin que el Promotor haya manifestado reservas o rechazo motivado por escrito la recepción se entenderá tácitamente producida. Si el Promotor rechazara la recepción de la obra, ya sea por no encontrarse ésta terminada o por no adecuarse a las condiciones contractuales, las causas deberán motivarse y quedar recogidas por escrito en el acta que, en este caso, se considerará como acta provisional de obra. Dicha acta provisional de obra se extenderá por cuadriplicado y deberá estar firmada por el Constructor de la obra y el Promotor, así como, a los efectos de su conocimiento, sin que ello implique conformidad con las causas indicadas en la misma, con la firma del Arquitecto director de obra y del Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra. En ella deberá fijarse, de acuerdo con el artículo 6.3 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, un nuevo plazo para efectuar la recepción definitiva de la obra. Transcurrido el mismo y una vez subsanadas por el Constructor las causas del rechazo, se hará constar en un acta aparte, suscrita por los firmantes de la recepción provisional, dando la obra por definitivamente recepcionada. Esta recepción también se entenderá tácitamente producida, salvo pacto expreso, si el Promotor, transcurridos treinta días del fin del plazo indicado en el acta de recepción provisional, no comunica por escrito su rechazo a las subsanaciones efectuadas por el Constructor. Inicio de los plazos de responsabilidad: El cómputo de los plazos de responsabilidad y garantía establecidos en la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, se inician, de acuerdo con lo establecido en su artículo 6.5, a partir de la fecha en que se suscriba el acta de recepción, o cuando se entienda ésta tácitamente producida. Conservación de las obras recibidas provisionalmente: Los gastos de conservación durante el plazo existente entre el fijado en el certificado final de obra y el momento de suscribir el acta de recepción o el comprendido entre la recepción provisional y la definitiva correrán a cargo del Constructor. Si el edificio fuese ocupado o utilizado antes de la recepción definitiva, la guardería, limpieza y las reparaciones causadas por el uso correrán a cargo del Promotor y las reparaciones


por vicios de obra o defectos en las instalaciones a cargo del Constructor. En caso de duda será juez inapelable el Arquitecto director de obra, sin que contra su resolución quede ulterior recurso. Medición definitiva de los trabajos: Previamente a la fecha de terminación de la obra, acreditada en el certificado final de obra, se procederá inmediatamente por el Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra a su medición general y definitiva con precisa asistencia del Constructor o del Jefe de obra que ha asumido, de acuerdo con el artículo 11 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, la representación técnica del mismo. Servirán de base para la medición los datos del replanteo general, los datos de los replanteos parciales que hubiese exigido el curso de los trabajos, los de cimientos y demás partes ocultas de las obras tomadas durante la ejecución de los trabajos y autorizados con la firma del Constructor el conforme del Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra y el V1B1 del Arquitecto director de obra, la medición que se lleve a cabo de las partes descubiertas de las obras de fábrica y accesorios en general las que convengan al procedimiento consignado en las mediciones de la contrata para decidir el número de unidades de obra de cada clase ejecutada, teniendo presente, salvo pacto en contrario lo preceptuado en los diversos capítulos del Pliego de condiciones generales de índole técnica compuesto por el Centro Experimental de Arquitectura y adoptado para sus obras por la Dirección General de Arquitectura al establecer las normas para la medición y valoración de los diversos trabajos. De las recepciones de trabajo cuya contrata haya sido rescindida: En los contratos rescindidos tendrá lugar una recepción y liquidación única sea cual fuere el estado de realización en que se encuentren. EPÍGRAFE V.- DEL APAREJADOR O ARQUITECTO TÉCNICO DIRECTOR DE LA EJECUCIÓN DE LA OBRA El Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra es el agente que, formando parte de la Dirección facultativa, asume la función técnica de dirigir la ejecución material de la obra y de controlar cualitativa y cuantitativamente la construcción y la calidad de lo edificado. Son obligaciones del mismo, de acuerdo con el artículo 13 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, las siguientes: S Estar en posesión de la titulación académica y profesional habilitante y cumplir las condiciones exigibles para el

ejercicio de la profesión. En caso de personas jurídicas, designar al técnico director de la ejecución de la obra que tenga la titulación profesional habilitante.

S Verificar la recepción en obra de los productos de construcción, ordenando la realización de ensayos y pruebas precisas.

S Dirigir la ejecución material de la obra, comprobando los replanteos, los materiales, la correcta ejecución y disposición de los elementos constructivos y de las instalaciones, de acuerdo con el proyecto y con las instrucciones del Arquitecto director de obra.

S Consignar en el Libro de órdenes y asistencias las instrucciones precisas. S Suscribir el acta de replanteo o de comienzo de obra y el certificado final de obra, así como elaborar y suscribir las

certificaciones parciales y la liquidación final de las unidades de obra ejecutadas. S Colaborar con los restantes agentes en la elaboración de la documentación de la obra ejecutada, aportando los

resultados del control realizado. El Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra será nombrado por el Promotor con la conformidad del Arquitecto director de obra y deberá conocer todos los documentos del proyecto. El Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra viene obligado a visitar la obra todas las veces necesarias para asegurar la eficacia de su vigilancia e inspección, realizando en ella todas las funciones inherentes a su cargo e informando al Arquitecto director de obra de cualquier anomalía que observare en la obra y de cualquier detalle que aquél deba conocer, dándole cuenta, por lo menos semanalmente, del estado de la obra. El Arquitecto director de obra podrá a su juicio variar la frecuencia de estas notificaciones dando orden en este sentido al Aparejador o Arquitecto Técnico. El Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra velará de manera especial para que todo lo que se utilice en la obra reúna las condiciones mínimas que figuran en el Pliego de condiciones compuesto y editado en 1.948 por el Centro Experimental de Arquitectura, actualizado y editado en 1.960 por la Dirección General de Arquitectura, Economía y Técnica de la Construcción, así como aquellas condiciones especiales que quedan determinadas en alguno de los documentos del proyecto. También comprobará que todos los elementos prefabricados cumplan además las condiciones específicas en las disposiciones vigentes en el momento de realizarse las obras. El Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra viene obligado a cumplir con todas aquellas determinaciones de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención de riesgos laborales y del Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, especialmente aquellas derivadas del artículo 9 y 12 cuando desarrolle las funciones de Coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra. El Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra cumplirá aquellas obligaciones derivadas del Decreto 59/1994, de 13 de mayo, y posterior modificación recogida en el Decreto 11/1994, de 22 de noviembre, por el que se regula el control de la calidad de la edificación, su uso y mantenimiento en les Illes Balears. Especialmente las de redacción y dirección del correspondiente Programa de control (artículo 4 del Decreto 11/1994), documentando los resultados obtenidos y transcribiendo obligatoriamente al Libro de órdenes y asistencias de la obra las conclusiones y decisiones que se deriven de su análisis (artículo 7 del Decreto 11/1994). EPÍGRAFE VI.- DEL ARQUITECTO DIRECTOR DE OBRA


El Arquitecto director de obra es el agente que, formando parte de la dirección facultativa, dirige el desarrollo de la obra en los aspectos técnicos, estéticos, urbanísticos y medio-ambientales, de conformidad con el proyecto que la define, la licencia de edificación y demás autorizaciones preceptivas y las condiciones del contrato, con el objeto de asegurar su adecuación al fin propuesto. Son obligaciones del Arquitecto director de obra, de acuerdo con el artículo 12 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, las siguientes: S Estar en posesión de la titulación académica y profesional habilitante y cumplir las condiciones exigibles para el

ejercicio de la profesión. En caso de personas jurídicas, designar al técnico director de obra que tenga la titulación profesional habilitante.

S Verificar el replanteo y la adecuación de la cimentación y de la estructura proyectadas a las características geotécnicas del terreno.

S Resolver las contingencias que se produzcan en la obra y consignar en el Libro de órdenes y asistencias las instrucciones precisas para la correcta interpretación del proyecto.

S Elaborar, a requerimiento del Promotor o con su conformidad, eventuales modificaciones del proyecto que vengan exigidas por la marcha de la obra siempre que las mismas se adapten a las disposiciones normativas contempladas y observadas en la redacción del proyecto.

S Suscribir el acta de replanteo o de comienzo de obra y el certificado final de obra, así como conformar las certificaciones parciales y la liquidación final de las unidades de obra ejecutadas, con los visados que en su caso fueran preceptivos.

S Elaborar y suscribir la documentación de la obra ejecutada para entregarla al Promotor, con los visados que en su caso fueran preceptivos.

S Las relacionadas en el apartado 2.a del artículo 13 de la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de ordenación de la edificación, en aquellos casos en los que el director de obra y el director de la ejecución de la obra sea el mismo profesional.

Además de todas las facultades particulares que corresponden el Arquitecto director de obra, expresadas anteriormente, podrá también, con causa justificada, recusar al Constructor si considera que adoptar esta resolución es útil y necesario para la debida marcha de la obra. El Arquitecto director de obra suscribirá, junto con el Aparejador o Arquitecto Técnico director de la ejecución de la obra, el acta de aprobación del Plan de seguridad y salud redactado por el Constructor, en el caso de que no fuera preceptiva la designación de Coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de las obras.


El/los Arquitecto/s Director/es de obra El Promotor


VI. AMIDAMENTS I PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL S’adjunten amidaments, pressupost, i justificació de preus unitaris, auxiliars i descomposts del projecte VI.1. PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL i PRESSUPOST DE CONTRACTA PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL I DE CONTRACTA. DADES ECONÒMIQUES PEM Edificació 2.845.704,16 € 76,2%

PEM Instal·lacions 821.594,38 € 22,0%

PEM Seguretat i Salut 67.221,36 € 1,8%

100,0%

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL D'OBRA 3.734.519,90 €13% Despese Generals (sobre 3.734.519,89) ................................................ 485.487,59 €6% Benefici Industrial (sobre 3.734.519,89)................................................... 224.071,19 €SUBTOTAL ..................................................................................................... 4.444.078,68 €16% IVA 711.052,59 €TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE D'OBRA .................................... 5.155.131,27 €

QUADRE RESUM DE SUPERFÍCIES (per plantes)

Sup construïda P.Baixa 1760,09Sup construïda P.Primera 1101,39Sup construïda P.Segona 1032,12Sup construïda P.Soterrani 967,62

porxos (50%) 332,22TOTAL sobre rasant 4.225,82

TOTAL sota rasant 967,62Total construïda 5.193,44


El pressupost d’execució material de les obres s’estima en:

3.734.519,90.- Euros

TRES MILIONS SET-CENTS TRENTA-QUATRE MIL CINC-CENTS DINOU EUROS I NORANTA CÈNTMS

Palma de Mallorca, març de 2009 El Promotor Govern de les Illes Balears, Institut d’Infraestructures i Serveis educatius i culturals. IBISEC Els Arquitectes Antoni Barceló Baeza Bàrbara Balanzó Moral


VII. PLÀNOLS

projecte bÀsic i executiu per a la …€¦ · fontaneria i compliment del cte db hs4 i he4 2.6.2....

Documents