compliment terapèutic en risc cardiovascular · • 2-malaltia a tractar:se sap que els malalts...

• Dra Teresa Gros i Garcia. Metge de família. Cap Ronda de…Mataró. Membre del grup de treball sobre compliment terapèutic de la SHE-LELHA.

• Conxita Capsada i Palomas.Metge d’assistència primària .ABS Artés.

• Manresa juny 2007.

Associació del Bages i Berguedà per a l’estudi dels lípids © 2007 www.abbel.org

Compliment terapèutic en risc cardiovascular



• Dra Teresa Gros i Garcia. Metge de família. Cap Ronda de…Mataró. Membre del grup de treball sobre compliment terapèutic de la SEH-LELHA

• Conxita Capsada i Palomas.Metge d’assistència primària .ABS Artés

• Manresa, 7 de juny 2007


Definició: Compliment,incompliment. Adhèrencia ,no adhèrencia

El terme clàssic de compliment o no compliment (incompliment), segons alguns autors,suggereix complaença, submissió i obediència a una ordre, mes propi d’una relació paternalista entre els professionals de la salut i el pacient.

Més recentment, es prefereix el terme adherència, concepte més ampli , que suggereix més participació del pacient, en les preses de decisions i en la comunicació metge-pacient.

Compliment/Adherència

• Adherència al tractament es defineix com el grau de coincidència del comportament d’un pacient (en relació als medicaments que ha de prendre, el seguiment d’una dieta o els canvis que ha de fer en el seu estil de vida) amb les recomancions mèdiques o dels professionals de la salut que l’atenen. (Bulletí d’informació terapèutica

Dep.Sanitat).

• Haynes :Compliment o adhèrencia es la mesura en que el comportament del pacient coincideix amb la prescripció mèdica.


• El grau d’adherència depèn de múltiples factors, Haynes n’ha identificat mes de 250.

• Factors no modificables:

• 1-Carateristiques demogràfiques i psicosocials Les persones entre 65 i 75 anys son més bones complidores que els joves.

• 2-Malaltia a tractar:Se sap que els malalts oncològics tenen un bon compliment (80%), el Asma i la MPOC té un 54 i 51% respectivament i els malalts psiquiàtrics, entre ells la esquizofrènia tenen <de un 50%.

Les malalties cròniques i silents tenen una pitjor adherència que les agudes.

.


Grau d’adherència.

Everithing I make here is so I can slepp Better. Richard Graves.Anarchitecte.Montreal.

• El grau d’adherència depèn de múltiples factors, Haynes n’ha identificat mes de 250.

• Factors no modificables:

• 1-Carateristiques demogràfiques i psicosocials Les persones entre 65 i 75 anys son més bones complidores que els joves.

• 2-Malaltia a tractar:Se sap que els malalts oncològics tenen un bon compliment (80%), el Asma i la MPOC té un 54 i 51% respectivament i els malalts psiquiàtrics, entre ells la esquizofrènia tenen <de un 50%.

Les malalties cròniques i silents tenen una pitjor adherència que les agudes.


Grau d’adherència

. Factors modificables:

1-Relacionats amb el tractament farmacològic (complexitat de la medicació).

2-Relacionats amb la capacitació i motivació dels professionals sanitaris(forma de donar informació, relació metge-malalt).

Es difícil determinar el grau d’adherència global, s’estima que el 25 al 75% de pacients son mal complidors. Es descriu la regla dels terços: 1/3 compleix, 1/3 algunes vegades, 1/3 gairebé mai.

Es considera acceptable un grau d’Adherència entre 80 % al 110% de la medicació que se li ha prescrit, excepte els pacients amb antiretrovirals que ha de ser superior al 95%.


Grau d’adherència.

• Dispendi molt important de recursos sense rebre

cap contrapartida.(EUA s’estima en 100 bilions

de dolars l’any).

• Es gasten molts diners i esforços en estudiar els

efectes dels medicaments però es presta poca

atenció al fet de si el malalt els pren o no. Blackwell

B.drug therapy compliance.N.Engl.J.Med.1973;289:249-253.

• Els professionals sanitaris investiguen poc el

compliment (falta de formació, informació per a

pressió assitencial, eines).


Importància de la adherència al tractament.

Magnitud

• Aproximació :Manca d’estudis, dificultat de metodologia,

• Patologia crònica entre 40-50% i no farmacològica en tre 70/95%.

• HTA d’un 45 % (+ de 6 comprimits al mes).

• Dislipèmia. Només les 51% de nens hipercolesterolèmics entre 3 i 10 anys seguia tractament dietètic als 6 mesos. En canvi farmacològic és mes alt fins 84%.

• HHS 36% amb fibrats, placebo 90%, (reconta de comprimits).


Pacient de 83 anys

Consulta quan tenia 56 anys,(1980) per fer papers per sol·licitar una invalidesa, tenia molt dolor als ossos.

-TA 135/80.


Pacient de 83 anys

Consulta per sol·licitar una invalidesa l’any

1980, quan tenia 56 a.

Motiu: Tenia molt dolor als ossos.

-TA 135/80


Consulta el 5-12-1990 per vertígen

• De jove, fumadora de 1

paquet al dia durant 13

anys.

• Glucèmia 1’10 gr/l

• Ac. Úric 6,5 gr/l

• Creatinina 0,95mg/100 ml

• Colesterol total 1,95 gr/l

• HDL 0,35 gr/l

• LDL 1,28 gr/l

• TA 140/80.

• Pes 89 Kg.Talla1’48 m.

• Stugeron gotes.

• Torecan si clínica.

• Concells dietètics.


Consulta el 5-12-1990 per vertígen

• De jove, fumadora de 1 paquet al dia durant

13 anys


Analítica:

• Glucèmia 1’10 gr/l

• Ac. Úric 6,5 gr/l

• Creatinina 0,95mg/100 ml

• Colesterol total 1,95 gr/l

• HDL 0,35 gr/l

• LDL 1,28 gr/l

• TA 140 / 80 ; Pes 89 kg ; Talla 1,48 m

Tractament: -Stugeron gotes

-Torecan si clínica

-Consells dietètics

Consultes posteriors:

• 3/5/1992 (68 anys)

• TA 160/92 pes de 91,5 Kg. HTA • Consells dietètics.

• 11/6/1994 (70anys).

• Consulta per artràlgies, pren AINES.

• TA 150/90 pes 91 Kg.

• Enquesta dietètica, que explica que es molt gormanda i menja bolleria, cacaolat, crema, flam, esmorza un tallat ,dina de restaurant i sopa un iogurt i una fruita. Vol segui menjant i li serà difícil aprimar se.

• Dieta i AMERIDE 1-0-0.


Consultes posteriors:


3/5/1992 (68 anys)

-TA 160/92

-Pes 91,5 Kg

.....Consells dietètics

11/6/1994 (70anys)

-Consulta per artràlgies, pren AINES.

-TA 150/90

-Pes 91 Kg.

• Enquesta dietètica: i explica que es molt gormanda i menja bolleria, cacaolat, crema, flam, esmorza un tallat ,dina de restaurant i sopa un iogurt i una fruita. Vol segui menjant i li serà difícil aprimar se.

• Dieta i AMERIDE 1-0-0.

Consultes posteriors per diversos motius,que

aprofitem per control de la pressió i pes:

• 26/9/94:TA 120/80, pes

de 86 Kg.

Hidroclorotiazida 25 1-0-0

• Glicèmia de 104 mg/dl

• Colesterol 210 mg/dl,

• HDL 48 mg/dl,

• Triglicèrids 224 mg/dl,

• T4 7,9 mcg/dl (7-15).

• TSH 1,15 mu/l (0,5-5).

• Creatinina 0,9 mg/dl.


• 2/6/96:

• TA 150/100.

• Pes 92 kg.

• Glucèmia 143 mg/dl.

• HbA1c de 6,2%

• Creatinina 1,25 mg/dl

• Colesterol 201 mg/dl

• Triglicèrids 212 mg/dl.

• Diabetes mellitus II. • Dieta, prohibits els dolços.

• Enalapril 20+HDT 12,5.

• Diamicron 1/2 -0-1/2


16/11/2001:

Comença a fer controls habituals per infermeria.

1 cop al mes.

“amb insistència de l’entorn”

Diu que fa dieta i pren:

Glimepirida 2 mg 0-1-0

Enalapril 20+HDT 12,5 mg 1-0-0

Diazepam 2mg 0-0-1.


dejú 121 113 108 143 106

PPr. 170 96 125 156 91

TA 130

75

162

80

136

84

130

84

174

88

Pes 87k 88kg 86kg 87k 86kg

16/11/2001:

Comença a fer controls habituals per infermeria.

1 cop al mes.

“amb insistència de l’entorn”

Diu que fa dieta i pren:

Glimepirida 2 mg 0-1-0

Enalapril 20+HCTZ 12,5 mg 1-0-0

Diazepam 2mg 0-0-1.


dejú 121 113 108 143 106

PPr. 170 96 125 156 91

TA 130

75

162

80

136

84

130

84

174

88

Pes 87k 88kg 86kg 87k 86kg

Consultes Posteriors.

• 2002-afegim Metformina ½-0-1/2.

• 2003-canvi enalapril per losartan 50 i HDT per indapamida.

• 2004-AAS 100.

• 2005-Losartan 100+HDT 25.

-Simvastatina 20 0-0-1.

-Coropres 25 ½-0-1/2 que es va substituir per amlodipino, manidipino, Doxazosina R 4.

• 50 visites a infermeria-19 metge.


Consulta abril 2006.

• Consulta infermera per TA de 200 mm/Hg sistòlica fa uns dies.

• Medicació que pren:

-Losartan 100+25 HDT.

-Glimepirida 2, 0-1-0

-Metformina ½-0-1/2.

• -AAS 100 0-0-1.

-Simvastatina 20 0-0-1

-Carduran neo 4 mg 0-0-1.

-Voltaren 50 1-1-1.

.Li dic que es quedi, no pot i torna a la setmana amb el seu fill, que està de baixa.

El fill comenta que la mare no pren cap pastilla.

MOTIUS: Les pastilles li fan mal d’estòmag.

L’aparell electrònic no es fiable.

Ella es troba bé.


Se li explica.

Se li treu Aines i es substitueix per Tramadol.

S’implica a la família.

Nova analitica :

Hb 11,34

Glucosa 90 mg7dl

Glicada 5,48%

Creatinina1,47 mg/dl.

Ac. Úric 6,63

Colesterol 237 mg/dl,

HDL 29,2 mg/dl,

Colesterol 176,8 mg/dl

Trigicerids 155 mg/dl


compliment terapèutic en risc cardiovascular · • 2-malaltia a tractar:se sap que els malalts...

Documents