programa xxviii concurso de teatro

XXVIIConcursde TeatreVila de Mislata2010

El nom de Mislata ja està lligat al teatre. Després de quasi tres dècades treballant pelfoment d’esta disciplina artística i cultural, Mislata ha aconseguit convertir-se en unfòrum reconegut entre els aficionats i els espectadors del teatre.

Sense dubte, esta realitat ens ha de fer sentir-nos orgullosos a tots els mislaters i mis-lateres. Arribar a conquerir un lloc propi en el món de la cultura no és gens fàcil i nohauria sigut possible sense l’esforç inestimable de tots els qui treballen, any rere any,perquè el Concurs de Teatre siga cada vegada millor.

Quan arriba la tardor, Mislata posa a punt el seu escenari, encén els focus, es maqui-lla i es vist, prepara el pati de butaques, obri les portes, acomoda el públic, i alça elteló!

És el teló que amaga les il·lusions de totes les companyies i els artistes participantsen el Concurs i les esperances per aconseguir que el teatre amateur i fet en valenciàsiga una realitat i no una anècdota.

Des de la modèstia, crec que Mislata ho ha aconseguit i que, a més, cada any fa unpas endavant. Les companyies de teatre no-professional en valencià ja saben quehan de fer una parada obligada a Mislata, que ja és la seua segona casa. PerquèMislata ha volgut convertir-se en la casa i en l’escenari de dramaturgs, directors,actors i de tota la família del teatre en valencià.

També Mislata ha volgut ser la butaca més còmoda per a eixe públic fidel que maino hi falta a la cita. Perquè el Vila de Mislata també pot presumir d’això, de públicfidel i apassionat, d’espectadors i espectadores que vibren amb l’art i l’espectacle delteatre fet des del cor i molt ben fet.

Amb estos fonaments afrontem una nova edició del Concurs de Teatre, la que totsels mislaters i mislateres han de sentir com a pròpia perquè el seu suport ha sigutfonamental per arribar on som.

En esta nova edició brindem per retre homenatge als nostres clàssics i a la llarga tra-dició de teatre en valencià, per recordar com vàrem començar fa quasi trenta anysun projecte que ha anat fent-se gran i per procurar que continue madurant i enve-llint de la millor manera, com els grans vins.

Benvinguts i benvingudes a Mislata, benvinguts i benvingudes a la festa del teatre!

Silenci, comença la funció.

Manuel Corredera SanchisAlcalde de Mislata


Un any més s’obri el teló del teatre del Centre Cultural per a presentar-vos una novaedició del Concurs de Teatre «Vila de Mislata».

Des d’este Ajuntament volem mantindre este certamen teatral que permet la projec-ció de nombrosos treballs escènics a càrrec de companyies amateurs que han posatla imaginació al servici de la comunicació escènica. El nostre ferm ànim és tambépromoure el teatre municipal com a lloc on ciutadans i amants de les arts escèniqueses retroben de setembre a desembre en un espai cultural viu.

Les dificultats que comporten temps de crisi com els que ara corren, i que tots conei-xem, no ens han impedit continuar apostant per mantindre este consolidat fòrumon el teatre esdevé un mitjà d’interacció ciutadana i un fi artístic.

Hui, des de la Regidoria de Cultura d’este Ajuntament, afrontem la crisi mantenintla xarxa cultural que genera este històric concurs. Concurs que construïm, recons-truïm i redirigim per a brindar a la ciutadania unes espatleres on recolzar les seuesinquietuds, que servisquen alhora de ressort motivador a les novelles i a les vetera-nes generacions d’actors, autors i directors per tal de fer visibles el seu esforç crea-tiu i els seus èxits artístics.

És necessari mantindre el compromís polític de fer de la cultura, en este cas del tea-tre, un mitjà permanent a fi d’enriquir-nos com a persones amb eixe material abs-tracte, eteri, imaginari que de segur ens aportaran les companyies que participen enesta edició.

«La crisi és una oportunitat per a... créixer, per a inventar, per a crear»... és una fraseque hem sentit reiteradament en els últims mesos, la crisi és per descomptat unaoportunitat per a fer ús de la imaginació a favor de la VIDA, amb majúscules. Des dela meua posició de regidor de Cultura, este concurs de teatre «Vila de Mislata» ésuna oportunitat per a esquivar la crisi, per a previndre l’asfíxia de l’art teatral i delscreadors i així permetre’ns, una edició més, que l’oxigen que es genera divendresrere divendres en este pati de butaques puga fer-nos respirar projectes de futur ambmés esperança i optimisme.

Molt d’èxit a tots els i les participants i als espectadors i espectadores benvinguts ibenvingudes al nostre Concurs, obert al teatre i a la vida.

Fernando Hernández FalcónRegidor de CulturaAJUNTAMENT DE MISLATA


I ELS SOMNIS, SOMNIS SÓN

Quan em van brindar l’oportunitat d’escriure unes línies de presentació per al catà-leg de la XXVIII edició del Concurs de Teatre Vila de Mislata vaig dir que sí, pràcti-cament sense pensar-ho. El meu ego personal estava satisfet.«– Com no! Clar que sí, per descomptat que hi escric! Moltes gràcies per recordar-vosde mi, quin honor!».Fins ací, tot bé. El problema va vindre després, quan em vaig enfrontar al foli en blanc i em vaig dis-posar a escriure-hi.«– Horror!, què podia dir!».Havia de ser alguna cosa diferent, alguna cosa imaginativa, original, alguna cosaque a ningú més se li haguera ocorregut abans, ja que jo mateix havia patit, crescut,sofrit, madurat, enfadat, alegrat… m’havia il·lusionat ... i tant amb este concurs de tea-tre, any rere any, des de les primeres edicions, aquelles que es realitzaven al quint pisdel saló d’actes de l’Ajuntament.La càrrega i la descàrrega d’aquells decorats d’El malalt imaginari de Molière; aquellsaló burgés del segle XVI, construït amb panells de cinc metres d’alt… Apujar eixosdecorats a les altures de l’Ajuntament sí que feia riure. I sentir destralejar el senyorde la barba (Nemesio), perquè fregàvem i feiem malbé les parets de les escales, méssi era possible.Posteriorment, vingué el nou teatre, aquell integrat al Centre Cultural. Gran il·lusióper estrenar-lo. Les instal·lacions noves milloraven amb escreix les anteriors, encaraque, també cal dir-ho, vam criticar també un poc l’arquitecte per alguna cosa que hitrobàvem malament, sempre des del punt de vista escènic.En fi, què dir sobre el «Vila de Mislata». És difícil poder escriure sobre ell, però el quesí que tinc clar és que la primera cosa que em ve al cap són anys, molts anys irecords, molts records.Records d’obres, d’autors, d’intèrprets, de directors i, sobretot, d’amics i d’amigues.Amistats que teníem un somni en comú: fer teatre. Alguns d’ells, els més bojos,intentaven convertir eixe deler en una forma de vida. Molts dels actuals professionals valencians que ens dediquem a les arts escèniquessom eixos amics i amigues que vam donar els nostres primers passos en esteConcurs i, el més important de tot és que, ara per ara, Mislata continua sent bressolde futurs professionals, de noves generacions que aspiren a veure concebut el seusomni de poder dedicar la seua vida a esta bella, i gens fàcil, professió.Gràcies per haver existit, per existir i per continuar existint.Gràcies per formar part de la meua vida i dels meus records.Gràcies per ajudar a fer que els meus somnis hagen esdevingut una realitat.Gràcies, gràcies, gràcies.

José Sáiz MartínActor, productor i director d’escena.

PROGRAMACIÓ24 de setembredivendres22.30 h

1 d’octubredivendres22.30 h





5 de novembredivendres22.30 h




3 de desembredivendres22.30 h



ESCOLA MUNICIPAL DE TEATREDE MISLATAMislata (l’Horta)

GRUP DE TEATRE EL MOLINETCanet d’En Berenguer (Camp deMorvedre)

NOSALTRESAldaia (l’Horta)

GRUP DE TEATRE EL BATÀPaterna (l’Horta)

RESTA(+) ASSOCIACIÓCULTURAL DE TEATREValència (l’Horta)

TEATRE UNIVERSITARI DE LAUNIVERSITAT D’ALACANTAlacant (l’Alacantí)

PERROS DANESESValència (l’Horta)

SEVILLA-DÉNIA TEATREValència (l’Horta)

TEATRO ACASOPaterna (l’Horta)

PASSEIG-TEATRECullera (la Ribera Baixa)

ASSAIG-TEATRE (UNIVERSITAT DE VALÈNCIA)València (l’Horta)

AZOTEA-TEATROBonrepós i Mirambell. València(l’Horta)

ALBENA-TEATRE

ACTE DE LLIURAMENT DE PREMIS DE LA XXVIII EDICIÓ

FORA DE CONCURSPAL [Patologies audiovisuals latents]Juan Pablo Mendiola

Els crims de la casa BerenguerSergi Juesas

Somni d’una nit d’estiuWilliam Shakespeare

Funció de galaRodolf Sirera

Jocs perversosVersió lliure de Quartet, de Heiner Müller

Morir [o no]Sergi Belbel

Gossos de llumPaco Zarzoso

L’augmentGeorges Perec

Joc a la punta del mollRussell Dinapoli

Nascuts culpablesPeter Sichrovsky

L’OdisseaHomer(dramatúrgia d’Anna Marí)

Després de la plujaSergi Belbel

FORA DE CONCURSQue tinguem sort!Carles Alberola

VENDA ANTICIPADA D’ENTRADES AL CENTRE CULTURAL amb una setmana d’antelació a l’exhibició deles obres. Preu unitari de les localitats (platea i amfiteatre): 1 € (programació regular) i 5 € (espectacle de clausura i actede lliurament de premis). Aforament limitat.Una vegada començat l’espectacle no es permetrà l’accés a la sala. Durant la representació es prohibix fer ús decàmeres fotogràfiques i /o vídeo.

CENTRE CULTURAL DE MISLATA. Av. Gregori Gea, 34. 46920 MISLATA. Tel. 963 990 370. www.esplaimislata.es/cultura.

60’

60’

60’

60’

60’

60’



24 de setembredivendres - 22.30 h

PAL [Patologies audiovisuals latents] - FORA DE CONCURSJuan Pablo Mendiola

ESCOLA MUNICIPAL DE TEATRE DE MISLATAGRUP LABORATORIMislata (l’Horta)Preu de l’entrada: 1 €

Setembre 1 2 3 4 56 7 8 9 10 11 1213 14 15 16 17 18 1920 21 22 23 24 25 2627 28 29 30

dl dm dc dj dv dt dg

75’


REPARTIMENT I FITXA TÈCNICA

INTÈRPRETS

AJUDANT DE DIRECCIÓFOTOGRAFIAESCENOGRAFIADISSENY DE LLUMS I AUDIOVISUALVESTUARITRADUCCIÓ TEXTCOORDINACIÓ ESCOLADRAMATÚRGIA I DIRECCIÓ

JOAN BALLESTERALBERT CASANOVAMAYRA CATACOLITERESA GARCÍA-BERLANGARAQUEL MARTÍNEZÒSCAR NAVARROFANNY VALERAEMPAR VIDALMOISÉS ALAMILLOSJOAN SANTACREUMIGUEL CASELLS I GRUP LABORATORIJUAN PABLO MENDIOLAFANNY VALERA I MAYRA CATACOLILAURA USELETIANNA CAMPOSJUAN PABLO MENDIOLA

PAL [PATOLOGIES AUDIOVISUALS LATENTS]Un segon de vídeo està compost per 25 fotogrames. 25 fotografies en eixe segonens donen una sensació de realitat. El vídeo és un element quotidià, hui en diaquasi tots portem una càmera a la butxaca integrada al nostre telèfon. Proposemuna història de ciència-ficció en què un grup de persones són seleccionades per uncentre d’investigació per a trobar una solució a un nou tipus de malalties, les pato-logies audiovisuals. El doctor A. que està al càrrec del projecte oculta quelcom. Resés el que pareix. Intriga i humor esguiten esta història en què afloren enveges,amistats i desitjos no complits… Tot contat per mitjà de l’ús d’un nou llenguatgeque ja coneixem tots, el llenguatge audiovisual.

ESCOLA MUNICIPAL DE TEATRE DE MISLATAL’Escola Municipal de Teatre de Mislata va nàixer l’any 1989 amb Merche Blasco,Aurelio Delgado i Enrique Herreras com a professors. Des del 1994, encetà unanova etapa amb Anna Campos com a coordinadora i Roberto García, Anna Felipe iMònica Pérez com a professors i professores. Des del 2000, la formació va a càrrecde Miguel Casells i Juan Pablo Mendiola, dos insubstituïbles professionals de lesarts escèniques i la pedagogia, que amb la seua compromesa tasca han aconseguitenfilar l’escola cap a una continuïtat i una estabilitat relacionada amb els procesosde formació i de creació. Des del 2007, Irene Mira s’incorporà també a l’equip peda-gògic de l’escola.


1 d’octubredivendres - 22.30 h

ELS CRIMS DE LA CASA BERENGUERSergi Juesas

EL MOLINETCanet d’En Berenguer (el Camp de Morvedre)Preu de l’entrada: 1 €

0ctubre 1 2 34 5 6 7 8 9 1011 12 13 14 15 16 1718 19 20 21 22 23 2425 26 27 28 29 30 31


120’



JÚLIA BERENGUERBERNAT BERENGUERDALMAU DESANSSRA. ELIONOR CAPDEVILADRA. LAIA COLOMERSRA. ROSER ESCUDERSRTA. ZANUYSKYTINENT FITO

ESCENOGRAFIAVESTUARIIL·LUMINACIÓATREZZODIRECCIÓ

MARGARITA CABALLERMARCOS VILLAPLANAJOSÉ VICENTE BENITOM. CARMEN RIERACRISTINA MACIÁNDOLORES SANHERMELANDOESTELA MARTÍPAULA FERRER

EL LOLO, S.L.ROCCO BLOOMRAQUEL ESCRICHEMARIO MUÑOZSERGI JUESAS

ELS CRIMS DE LA CASA BERENGUEREls crims de la Casa Berenguer ens transporta a la València dels anys 40 on, enplena crisi de postguerra, la fam i el desalé són les úniques prerrogatives. A unpoblet de la capital, el matrimoni Berenguer decidix obrir una casa d’hostes.L’hivern arriba i, enmig d’una forta tempesta, els problemes començaran per alspropietaris novells en veure’s embolicats en un cas d’assassinat. L’obra barreja lacomèdia i el misteri, reclama l’atenció de l’espectador fins a l’últim segon i ensposa els pèls de punta.

EL MOLINETEl grup naix el 1979. Fins a l’any 2002, en què es constituí com a associació, el seurepertori se centrà fonamentalment en sainets valencians. Arran d’aquella data,però, el grup diversificà les seues propostes escèniques amb la posada en escenade peces de teatre clàssic (Romeo i Julieta, El malalt imaginari), obres d’autorscontemporanis (Tres barrets de copa, Ací no paga ni Déu), monòlegs i animacionsinfantils de carrer. El malalt imaginari (2006), però, ha sigut el seu muntatge méscelebrat. A més del Vila de Mislata de 2008 al millor espectacle, esta proposta hareportat al grup: el premi del jurat i del públic a la millor obra en elV Concurs de Teatre de Comèdia Amateur «Ciutat de Cullera»; el premi a la millorobra del XXI Concurs de Grups Amateurs de Teatre «Ciutat de Tàrrega» (Lleida)de 2009 i el premi al millor muntatge del III Certamen Nacional de TeatreAmateur Ciutat de Carcaixent de 2010. En tots estos certàmens la representació haobtingut a més nombrosos premis d’interpretació i de direcció.


8 d’octubre divendres - 22.30 h

SOMNI D’UNA NIT D’ESTIUWilliam Shakespeare

NOSALTRESAldaia (l’Horta)Preu de l’entrada: 1 €

0ctubre 1 2 34 5 6 7 8 9 1011 12 13 14 15 16 1718 19 20 21 22 23 2425 26 27 28 29 30 31


90’



FLOR DE PÉSOLTERANYINA, HÈRMIAEGEUHIPÒLITA, TITÀNIAFLAUTAPUCKDEMETRIGARLOPABROCHELENAGRA DE MOSTASSAESQUIFIT, FILOSTRATTESEU, OBERÓLISANDREAJUSTATCABDELLDIRECCIÓ

IRINA ADALIDMARIA ANDRÉS ÁNGEL BLAYANA COMES ÁLVARO DUROCRISTINA ESCUDEROTONI GARCÍAFRANCISCO J. GIMÉNEZVÍCTOR JARILLACLÁUDIA JURADOMARISA MÉNDEZIMMA NAVARRODAVID PLATEROMANOLO POYATOSHÈCTOR SERRANOJORGE VALLEGEMMA TABERNER

SOMNI D’UNA NIT D’ESTIUL’energia vital d’El Somni és ja evident en la presentació de maneres diferents deser, de viure i d’estimar. L’amor apareix en cinc parelles diferents: Teseu i Hipòlita,Oberó i Titània, Lisandre i Hèrmia, Demetri i Helena, i finalment Píram i Tisbe enla comèdia que representen els artesans. Cinc concepcions diferents de l’amor, queactuen com a espills per a cada espectador i que constituïxen tot un ventall de pos-sibilitats, alterades per la màgia. És per això que el món dels personatges reals i elmón dels esperits està perfectament entreteixit per l’argument, que porta els ena-morats al bosc on habiten les fades i Puck. Si fins i tot això és possible, no cal queens estranyem de res del que ens puga passar a nosaltres a la vida real.

NOSALTRESEncara que la companyia Nosaltres es va crear fa poc, porta més de tres anys coma grup dins l’Escola Municipal de Teatre d’Aldaia (EMTA), on quasi tots els mem-bres es conegueren l’any 2007, quan començaren el curs de Formació 1. Desprésd’uns mesos d’assaigs i de treball va arribar Dies d’Ensalada (obra escrita perArturo Sánchez, Xavier Puchades, Patrícia Pardo, Juli Disla i Jorge Picó), que vaser la primera obra que interpretaren com a grup. Però este grup no es completariafins al mes d’agost del 2009, quan s’hi incorporaren els membres restants per alsassaigs d’El somni d’una nit d’estiu. Esta obra s’estrenà el 30 d’octubre de 2009 i larepetiren en la I Trobada d’Escoles Municipals de Teatre de Riba-roja del Túria eldia 21 de maig de 2010.



FUNCIÓ DE GALARodolf Sirera

GRUP DE TEATRE EL BATÀPaterna (l’Horta)Preu de l’entrada: 1 €

0ctubre 1 2 34 5 6 7 8 9 1011 12 13 14 15 16 1718 19 20 21 22 23 2425 26 27 28 29 30 31


80’



CAMBRERA DEL CABARET, CAPTAIRE,SENYORA IPIANISTA, CAVALLER GROSFÈLIXDONYA DORAFANNYTRINIITURRI, H. PRIMVICTÒRIACAP DE POLICIA, PALTRINIERI, ACOMO-DADOR VELLCORONEL MORRALSENYORA IICAMBRER, DIRECTOR DEL TEATREPRESIDENT DE LA REPÚBLICA

VESTUARIESCENOGRAFIADISSENY GRÀFICINTERPRETACIONS AL PIANOAGRAÏMENTS

DIRECCIÓSO I LLUM

ROSA CHIRIVELLAJOAN ARROYOFRAN CONESEMPAR GUILLEMMARIA FERRIVICENT JUTGLÀJOSEP GÓMEZAMPARO BLAYPACO VIVÓ

VICENT LAIRÓNEVA SÁNCHEZISMAEL CASTELLÓBERNARDO CORTÉS

FERNANDO GARCÍA GUILLERMOEL BATÀCONSOL SOLERJORGE BLOM-DAHLAUTÜR-BLAS BENLLIURE; GRUP MUNICI-PAL COMPROMÍS PER PATERNA; REGIDO-RIA DE CULTURA DE L’AJUNTAMENT DEPATERNAJOSEP CATALÀYAPADÚ

FUNCIÓ DE GALASom a la República Tropical de Valençuela. Fèlix, un cambrer de cabaret, vol ena-morar una cantant, Victòria. Tots dos es veuen embolicats en la trama política d’uncolp d’estat. Després de moltes peripècies, arribem al desenllaç: Fèlix aconseguixVictòria i alhora Victòria aconseguix els diners que necessita; el colp d’estat esfrustra i triomfa la revolució. Funció de gala és una comèdia d’intriga on l’amor i lamort són dins d’una caixa de sorpreses com en el cinema negre i on la música, laintriga i l’humor hi van lligats tot i parodiant la realitat més pròxima. És una obraque barreja imaginació i sentit de l’humor.

G.T. EL BATÀEl grup naix el 1992. Sempre dirigit per Josep Català ha recorregut diversos poblesde la Comunitat Valenciana amb la posada en escena dels espectacles següents:Les xiques de l’entresuelo (1993); Sa-i-net (1996); «Elles/Dones» (1999); Arsènic irandes (2002); Jordi Babau (2004); Parelles i solitaris (2005); L’hort dels cirerers(2008) i Funció de gala (2010). El seu pas pel Vila de Mislata de 2008 reportà algrup el 2n premi al millor espectacle.



JOCS PERVERSOSVersió lliure basada en Quartet, de Heiner Müller

RESTA (+) ASSOCIACIÓ CULTURAL DE TEATREValència (l’Horta)Preu de l’entrada: 1 €

0ctubre 1 2 34 5 6 7 8 9 1011 12 13 14 15 16 1718 19 20 21 22 23 2425 26 27 28 29 30 31


60’



REPARTIMENT

VERSIÓ LLIURE A PARTIR DE TEXTOS DEHEINER MÜLLERMÚSICAVESTUARIDISSENY DE LLUMSFOTOGRAFIAPRODUCCIÓAJUDANT DE REGIDORIA I DIRECCIÓESPAI ESCÈNIC I DIRECCIÓ

LUCÍA AGUSTÍELISABETH AHUFINGERMIGUEL ARNAUELENA FURIÓPATRI GALBISAMANDA IBÁÑEZIRENE KLEINIRENE LÓPEZJAUME NIETOJORDI PEÑALVERTALBA SANCHOJ. ENRIQUE SELFABELÉN TEJEDORJORGE VÍLCHEZUXUE VILLAR

JORGE VÍLCHEZ, JAUME NIETO, PEPSANCHIS I UXUE VILLARIRENE KLEINPATRI I AMANDAPEP SANCHISMAXI MARTÍNASSAIGMIGUEL ARNAUPEP SANCHIS

JOCS PERVERSOS«Quan tanque el ulls, sou atractiu, Valmont.Els sentiments no ens han de fer cap por.Trenque el cor de les dones més altives.La carn té el seu propi esperit.Abandonada i buida reposa la mar. L’home s’ha de llençar a la vida hostil.No és bo que l’home estiga tot sol.Quan de temps fa que us heu mirat al mirall per última vegada, marquesa? Breu és el dolor i eterna és l’alegria.L’amor és tan fort com la mort..»

RESTA (+) ASSOCIACIÓ CULTURAL DE TEATREEste espectacle naix dels tallers permanents de teatre que organitza l’Aula deTeatre de la Universitat de València cada any. A partir d’ací es crea un taller d’in-vestigació on els actors-alumnes preparen la mostra final. Jocs perversos és elresultat d’un treball de dramatúrgia i creació col·lectiva que culmina amb la repre-sentació d’un espectacle. Esta primera experiència teníem la necessitat de compar-tir-la amb vosaltres i donar a conéixer la nostra línia de treball. Resta (+) AssociacióCultural de Teatre us convida a la perversitat en forma de jocs arriscats.



MORIR [O NO]Sergi Belbel

TEATRE UNIVERSITARI D’ALACANTAlacant (l’Alacantí)Preu de l’entrada: 1 €

0ctubre 1 2 34 5 6 7 8 9 1011 12 13 14 15 16 1718 19 20 21 22 23 2425 26 27 28 29 30 31


95’



GUIONISTADONAHEROÏNÒMANGERMANAMAREFILLAMALALTINFERMERASENYORADONA POLICIAHOME POLICIAMOTORISTAASSASSÍVÍCTIMACENTRAL POLICIAESPAI ESCÈNICVESTUARI

CARACTERITZACIÓ

DISSENY DE LLUM I SOVERSIÓ VALENCIÀDISSENY CARTELLPRODUCCIÓ I VÍDEODIRECCIÓ

JESÚS MORA ORDÓÑEZMAR ESPAÑA SEGURAJOAN LLUÍS ESCODAANNA SANDOVAL MESTRESANDRA MONTSERRATIRENE COLOMAFELIP MANZANAROMARIAM PARODI ÚBEDAELENA CANDELAVIRGÍNIA GISBERTENRIC MARTÍNEZ PIERAJORDI DOMÉNECHPERE SÀNCHEZ GILJOAN NAVE FLUXÀCATERINA VALLÈS SALORTIGNACIO CHILLÓNAULA DE TEATRE UNIVERSITARI DE LAU.A.CHARO ALBADALEJO, M. ÀNGELSGARCÍA [IES DEL PLA]IGNACIO CHILLÓNSANDRA MONTSERRATIGNACIO CHILLÓNUNIVERSITAT D’ALACANTTOMÀS MESTRE

MORIR [O NO]En esta societat, la mort ens convida a la reflexió quan algú proper desapareix, sino, no hi ha temps. Però quan la mort és d’algú molt proper llavors sí, llavorstothom se sorprén, és una sorpresa terrible. Vivim en una cultura en què la mort ésla gran absent. En esta cultura s’ha produït el silenci sobre l’essencial. I això no ésbo. Morir [o no] és un treball salvatge i ambiciós que tracta de la vida i de la mort,però no de la mort inevitable per malaltia o catàstrofe, sinó de la mort accidentalque podria evitar-se i que és la que ens provoca ràbia.

TEATRE UNIVERSITARI D’ALACANTImpartit per Tomàs Mestre, el Taller de Teatre Universitari d’Alacant, creat el 2003,és una iniciativa que conjuga els coneixements de dramatització i d’expressió cor-poral propis de l’art teatral amb la promoció i la difusió del valencià. Són aspectesprioritaris dins del seu programa de formació la realització d’improvisacions sobrefets de la vida quotidiana o l’entorn social i l’aprenentatge de coneixements i detècniques relatives a la dramatització.Des de la seua fundació durant el curs 2003- 2004 ha estrenat els espectacles:Això... o no? (2004); Dakota (2005); Call Center (2006); En cap cap, cap (2007) iAntaviana (2008), tots ells dirigits per Tomàs Mestre i presents en les correspo-nents edicions del «Vila de Mislata».


5 de novembredivendres - 22.30 h

GOSSOS DE LLUMPaco Zarzoso

PERROS DANESESValència (l’Horta)Preu de l’entrada: 1 €

Novembre1 2 3 4 5 6 78 9 10 11 12 13 1415 16 17 18 19 20 2122 23 24 25 26 27 2829 30


70’



ELLELLACRIAT 1CRIAT 2MAREPARE

IL·LUMINACIÓPRODUCCIÓ EXECUTIVAPRODUCCIÓ

DRAMATÚRGIA

AJUDANT DE DIRECCIÓDIRECCIÓ

VICENT ROSALTHEA NADALVELIMIR SLAVOVCRISTIAN CUENCALAURA SANCHISMIQUEL MARS

LUIS MUÑOZPERROS DANESESCENTRE TEATRAL ESCALANTE(DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA)VICENT ROS, ALTHEA NADAL, VELIMIRSLAVOV, CRISTIAN CUENCA I PACO ZAR-ZOSOALMUDENA ARDITPACO ZARZOSO

GOSSOS DE LLUMUna flama, un foc teatral, unes vides que respiren les cendres dels seus passats iconsumixen tota eixa brutícia de la lògica. Estos gossos de llum ens han permésjugar a metges en els precipicis del dolor i la rialla, del plaer i l’angoixa... jugant endefinitiva a acostar la mà i el cor al foc, per apartar-la en l’últim moment.

PERROS DANESES Perros Daneses naix de la unió d’un grup de joves intèrprets formats a l’Escola delCentre Teatral Escalante. El col·lectiu inicia la seua trajectòria l’any 2006 amb l’es-tudi i la posterior representació teatral d’una proposta escènica escrita per autorsvalencians contemporanis (Juli Disla, Alejandro Chornet, Chema Cardeña) dirigi-da per Victòria Salvador. El 2008 i al mateix centre de formació estrena l’espectacleAsí nacen las rosas, basat en textos dramàtics de García Lorca, Dicenta i MartínRecuerda i dirigit per Joan Carles Rosselló. És, però, el 2009 quan el grup es conso-lida amb la representació d’Helsinore amb dramatúrgia i direcció de ChemaCardeña, espectacle amb què obtingué diversos guardons individuals i col·lectiusen l’anterior edició del Vila de Mislata.



L’AUGMENTGeorges Perec

SEVILLA-DÉNIA TEATREValència (l’Horta)Preu de l’entrada: 1 €

Novembre1 2 3 4 5 6 78 9 10 11 12 13 1415 16 17 18 19 20 2122 23 24 25 26 27 2829 30


70’



EL PLANTEJAMENTL’ALTERNATIVALA HIPÒTESI POSITIVALA HIPÒTESI NEGATIVALA CONCLUSIÓL’ELECCIÓ

ESCENOGRAFIA I VESTUARIIL·LUMINACIÓSODISSENY GRÀFICFOTOGRAFIATRADUCCIÓVERSIÓPRODUCCIÓ PRODUCCIÓ EXECUTIVAAJUDANTS DE DIRECCIÓDIRECCIÓ

ESTHER GONZÁLEZCONSTANZA APARISIPILAR DOMINGOMARTA MATOSESMARISA ORTIZPILAR ZAHONERO

SEVILLA-DÉNIA-TEATREJESÚS SALESFERRAN LÓPEZCARLES GALIANAIRIS LAGUNASERGI BELBELCARLES GALIANASEVILLA-DÉNIACARMEN SERÓNCARMEN RUBIO I CARMEN SERÓNCARLES GALIANA

L’AUGMENTEsta obra de teatre té un subtítol peculiar, que ja per si sol és una història: «Siguenles que siguen les condicions sanitàries, psicològiques, climàtiques, econòmiqueso altres pot tindre les màximes possibilitats d’èxit a l’hora de sol·licitar al seu capde servei un reajustament del seu salari?».L’obra suggerix al públic que imagine el que podria passar si tinguera lloc un suc-cés determinat. I esta proposta es repetix persistentment, amb xicotetes variacionsque dirigixen la situació figurada d’una direcció o una altra, però desembocantineludiblement en el mateix resultat: un ball perpetu d’hipòtesis i alternatives fanimpossible un cert augment.

SEVILLA-DÉNIA TEATRE El grup de teatre de la Falla Sevilla-Dénia comença la seua trajectòria fa quasi unadècada. Des dels seus inicis ha representat autors tan diversos com ara WilliamShakespeare, Christopher Durang, Chema Cardeña o Tricicle, representats envalencià. S’ha caracteritzat per buscar sempre diferents llenguatges teatrals i escè-nics. Dins de l’àmbit del teatre de les falles el col·lectiu compta amb una reeixida ireconeguda trajectòria [obtingué el primer premi en la modalitat d’obra llarga en elConcurs organitzat per JCF en les edicions de 2004, 2006, 2007 i 2008 ] i tambéamb un dels elencs més destacats.



JOC A LA PUNTA DEL MOLLRussell Dinapoli

TEATRO ACASOPaterna (l’Horta)Preu de l’entrada: 1 €

Novembre1 2 3 4 5 6 78 9 10 11 12 13 1415 16 17 18 19 20 2122 23 24 25 26 27 2829 30


60’



DIMITRIMARLONPOLICIA

DIRECCIÓ

RAMON OROZCOPACO ESTELLÉSRUSSELL DINAPOLI

RUSSELL DINAPOLI

JOC A LA PUNTA DEL MOLLSom a un moll, a la mitjanit d’un dia d’estiu, prop d’una gran ciutat. Hi ha unambient festiu a la platja. Al vell moll un home sol, sembla que pesca. Està en lli-bertat condicional, no hi ha posat l’ham, no espera agafar-hi res. Apareix de sobteun altre home, d’aparença adinerada. Una d’aquelles persones que els agrada jugaramb els altres, que s’alimenta de les il·lusions dels altres i, com si fóra un vampir,els extrau la vida. Esta primera trobada, de resultats insospitats, donarà lloc a d’al-tres i així veurem com les vides d’estos dos personatges tan diferents acaben uni-des per una sèrie de despropòsits que acaben, això sí, en una sorpresa final.

TEATRO ACASOEn els últims dos cursos, Russell Dinapoli ha desenvolupat diversos tallers dramà-tics a l’aula de teatre de la Universitat Politècnica de València, des d’on han sorgitmuntatges i experiències teatrals. Com a conseqüència d’estos treballs, RussellDinapoli, Ramon Orozco i Paco Estellés es varen proposar treballar junts a bandadels tallers. Fruit de la tasca iniciada pel setembre de 2009 presentem el seu pri-mer treball conjunt: Joc a la punta del moll.



NASCUTS CULPABLESPeter Sichrovsky

PASSEIG-TEATRECullera (la Ribera Baixa)Preu de l’entrada: 1 €

Novembre1 2 3 4 5 6 78 9 10 11 12 13 1415 16 17 18 19 20 2122 23 24 25 26 27 2829 30


60’


REPARTIMENT I FITXA TÈCNICAL’ESPERANÇADALES GERMANESEL CULPABLEL’AFERRADA AL PASSATLA CONSCIENTLA PARELLAL’ORGULLOSALA CONCILIADORAOFFREGIDORIA

ESCENOGRAFIACONSTRUCCIÓ

TRANSPORTAUDIOVISUALLLUM I SO

DIRECCIÓ

ENCARNA TORRESELENA HERNÁNDEZ I AURORA ALONSOJUANFRAN SÁEZIMMA PÉREZLARA BERNABEURAFA FORMENTÍN I MARIA MONTANERMELANIE YEPESPATRÍCIA PLAZALORENA PORCÀ I JULIO MARTÍCRISTINA ARAGÓ, INÉS FERRER, MAIKAGARCÍA I MÒNICA SAPIÑAJUAN MONTANERBENJAMÍN FONT, LEANDRO FORT,SERGIO BOQUER, EDGAR AGUADO,VICENT MARTÍNEZJOSÉ FERNÁNDEZPURI FARIZA I PERE MARCOCARLOS SAPIÑA, ÒSCAR MARTÍ, JULIOMARTÍJUANFRAN SÁEZ

NASCUTS CULPABLESNascuts culpables arreplega els testimonis reals sobre persones que, fins a hui, patixen lesconseqüències de la «història anònima». Ells ens conten, senzillament, les seues vides, resmés, però tampoc res menys. Són fills i nets d’antics nazis que, d’una forma o altra, partici-paren en el genocidi. Heretaren una culpa que no és la seua, però que els seguirà acom-panyant durant tota la seua vida; fins i tot a les generacions més properes. Els fills delsautors nazis saben molt poc de la història dels seus pares, viuen al darrere d’un mur desilenci. Rebuig, comprensió, admiració… Es basen gairebé sempre en suposicions o desco-briments fortuïts. Darrere la façana burgesa i senzilla de les famílies és difícil imaginar elsantics nazis, els criminals despietats… Els seus testimonis resulten durs, sorprenents, freds,sarcàstics, esborronadors, contradictoris… Víctimes o culpables? És la qüestió que ensplantegen, és el dilema que els atrapa. Com enfrontar-se al fet de vore els pares convertitsen personatges públics repudiats? Com enfrontar-se al despertar de la consciència? Comenfrontar-se a la pròpia identitat sota el pes de la Història? Hi ha respostes? No hi hareceptes, no hi ha conclusions, no hi ha catarsi… Per a ells no hi ha pau, no hi ha descans.Un no pot desprendre’s del seu passat, tan sols el pot conquistar. Per a oblidar és necessaritornar a recordar... El virus de la consciència està present en tot el món, però molts pocs encontrauen la malaltia. La majoria viu sense màcula.Hui la Història es repetix. Les breus històries íntimes d’estes persones, la seua recerca pertrobar respostes ens ajuda a personalitzar la gran Història i així, potser, entendre-la unamica millor.

PASSEIG-TEATRE Passeig-Teatre forma part de la comissió de la Falla Passeig Mercat i adjacents de Cullera, ies va formar cap a l’any 1990, fent versions de sainets populars valencians. A partir del’any 1999, de la mà del director Julio Martí, comencen a representar autors valencianscontemporanis: Arniches, Ximo Llorens, Miquel Beltran, i assoliren un gran èxit amb lesrepresentacions de Poquelín- Poquelén i Escapa’t amb mi monstre. A partir de 2003 seràJuanfran Sáez qui agafe la direcció de la companyia i continue amb la recerca d’autorscontemporanis a representar (Carles Alberola, Sergi Belbel, Benet i Jornet, Georges Perec,Jordi Galceran, etc.). Llavors comença una nova etapa amb obres com Criatures,L’augment, El mètode Grönholm, totes elles guardonades amb el 1r premi del concurs deteatre de Cullera. L’últim muntatge del grup cullerenc, Nascuts Culpables de PeterSichrowsky, s’estrenà el passat mes de març.


3 de desembredivendres - 22.30 h

L’ODISSEAHomer

ASSAIG-TEATREUNIVERSITAT DE VALÈNCIAValència (l’Horta)Preu de l’entrada: 1 €

Desembre 1 2 3 4 56 7 8 9 10 11 1213 14 15 16 17 18 1920 21 22 23 24 25 2627 28 29 30 31


70’


REPARTIMENT I FITXA TÈCNICAINTÈRPRETS

DISSENY ESCENOGRAFIAESPAI SONORVESTUARIDISSENY GRÀFICIMPREMTADISSENY DE LLUMSTÈCNIC DE LLUMS I SODRAMATÚRGIAPRODUCCIÓDIRECCIÓ

MIGUEL ÁNGEL VERCHERGUILLE ZAVALAFERRAN LUENGOMERCHE BLASCOCRISTINA GARCÍAVIRGÍNIA LATORREPAULA LLORENSMIREIA MARTÍ

SFUMATOTONO BERTICRISTINA PERPINYÀESPIRELIUSMÁÑEZPEP SANCHISDANI TORMOANNA MARÍEVA LÓPEZPEP SANCHIS

L’ODISSEASom huit actors, un director, una productora, una dramaturga, un tècnic. Hem llegitL’Odissea, l’hem comentada, ens l’hem contada els uns als altres. De sobte, ens hem sen-tit part d’una història més llarga, d’una història que va començar fa milers d’anys. Familers d’anys que vivim envoltats d’Ulisses, de Penèlopes, de cavalls de Troia, de sirenes,d’Atenees i Posidons i altres déus, reis, guerrers, servents. Fa milers d’anys que, perpoder dormir, ens contem històries antigues i noves que ens alleugen dolors, ens des-perten la compassió o ens confirmen les nostres pors. La gent necessitem contar histò-ries i que ens les conten. El teatre viu de contar històries que ens conten. L’Odissea ésuna de les històries més grans mai contades. De vegades, en un dia de vent, tanques elsulls i sents el murmuri del temps que et conta qui ets.

ASSAIG-TEATRE (UNIVERSITAT DE VALÈNCIA)Tots els membres de la GTUV des del seu inici han aportat un paper fonamental a laprogressió del grup i al seu desenvolupament. Cada component busca completar la seuaformació en cursos, tallers i espectacles, amb altres directors i monitors per a adquirirnoves experiències que milloren el seu nivell, a més dels cursos i tallers de l’Aula deTeatre de la Universitat de València. La formació de totes i tots els seus components haestat constant per a obtenir resultats més satisfactoris i el repte de superar-se any rereany. Des del 1991, el GTUV ha realitzat els muntatges següents, dirigits majoritàriamentper Pep Sanchis: Bloody Mary Show, de Rodolf Sirera (1991); Comèdia que no acaba, deMax Aub (1993); La comèdia d’Amphitrió, de Joan de Timoneda (1994); Després de lapluja, de Sergi Belbel (1996); Les dones de Sade, de Yukio Mishima (1997); Historietesd’amor, de Francesc Pereira (1998); Parelles de fet, de fet parelles, de Carles Pons (1999);Dies d’ensalada, d’Arturo Sánchez, Xavier Puchades, Patrícia Pardo, Juli Disla i JorgePicó (2000); Victòria Cabaret, de Martí Crespo (2003); Tic-Tac, creació col·lectiva sobretextos de Quim Monzó i dels components del GTUV (2004); Lunària (a escena), deVincenzo Consolo (2005); El burlador de Sevilla, atribuït a Tirso de Molina (2006); Tirantlo Blanch, en versió adaptada per Rodolf i Josep Lluís Sirera; El dia que Bertolt Brecht vamorir a Finlàndia, de Josep Lluís i Rodolf Sirera (2007); Per Sant Lluc... (2007) amb dra-matúrgia de Josep Lluís Sirera; Una nit amb Joan, espectacle sobre textos de JoanBrossa (2008), Sentiments (2009) i L’Odissea (2010). La presència del grup en el «Vila deMislata» ha estat habitual, certamen en el qual ha assolit en dues ocasions el premi almillor espectacle (1997 i 2007).



DESPRÉS DE LA PLUJASergi Belbel

AZOTEA CIA DE TEATREBonrepós i Mirambell (l’Horta)Preu de l’entrada: 1 €

Desembre 1 2 3 4 56 7 8 9 10 11 1213 14 15 16 17 18 1920 21 22 23 24 25 2627 28 29 30 31


80’



MISSATGER LOCALPROGRAMADOR INFORMÀTICSECRETÀRIA PEL-ROJASECRETÀRIA ROSSACAP ADMINISTRATIUDIRECTORA EXECUTIVASECRETÀRIA CASTANYASECRETÀRIA MORENA

ESCENOGRAFIAVESTUARI I DISSENY DE SODISSENY IL·LUMINACIÓFOTOGRAFIACOMUNICACIÓDIRECCIÓ

ALBERTO JIMÉNEZ DE DIOSALFONSO JARILLA QUILESBEGOÑA NAVARROIRIS LEZCANOJOSÉ BANYULSMARINO MUÑOZMARTA SALINASSÒNIA SAHUQUILLO

RAMON MORENOA.C.T.VÍCTOR ANTÓNISABEL GARCÍAVERAGRÁPHICARAMÓN MORENO

DESPRÉS DE LA PLUJAUna gran ciutat. Dos anys sense ploure. Un edifici d’oficines de quaranta-nou plan-tes on està prohibit fumar. Un terrat i els encontres i desencontres de huit addictesal tabac. Les seues relacions, els seus conflictes, les seues obsessions... les seuesvides.

AZOTEA COMPANYIA DE TEATRELa companyia sorgix com a necessitat de donar continuïtat a un grup de treballformat en l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València. Els seus components,durant els quatre anys de formació, van dur a terme muntatges com: Després de lapluja, de Sergi Belbel; L’excepció i la regla, de Bertolt Brecht o Instruccions per a lamanipulació de titelles, d’Hèctor Levy-Daniel. Finalitzats els estudis i transcorregutun parell d’anys de trajectòries individuals, els seus components s’ajunten de nou,reprenent un dels seus muntatges més reconeguts: Després de la pluja.



QUE TINGUEM SORT!Carles Alberola

ALBENA-TEATREL’Alcúdia (la Ribera Alta)Preu de l’entrada: 5 €

Desembre 1 2 3 4 56 7 8 9 10 11 1213 14 15 16 17 18 1920 21 22 23 24 25 2627 28 29 30 31


70’



INTÈRPRETS

ESPAI ESCÈNICREALITZACIÓ ESCENOGRAFIADISSENY DE LLUMSVESTUARICOREOGRAFIESARRANJAMENTS MUSICALSASSESSORAMENT VOCALFOTOGRAFIES PROMOCIONALSFOTOGRAFIES ESPECTACLEVÍDEOVIDEOCLIP PROMOCIONALCARACTERITZACIÓDISSENY GRÀFIC I CARTELLCAP TÈCNICTRANSPORTSADMINISTRACIÓGERÈNCIACOORDINACIÓ DE GIRAAJUDANT DE PRODUCCIÓPRODUCCIÓAJUDANT DE DIRECCIÓ I ASSESSORA-MENT: LINGÜÍSTICDIRECCIÓ

CARLES ALBEROLAALFRED PICÓCARLES ALFARODEBLANCCARLES ALFARO I XIMO OLCINAROCÍO CABEDOCRISTINA FERNÁNDEZBERNAT PELLISSERNOÈLIA PÉREZALBA SOLERJORDI PLAPEDRO SABÍNOCTAVI MASIÀJOSAN CARBONELLJESÚS HUGUETMARCOS ORBEGOZOTRANSJOMATECHUS GÓMEZJOAN CARLES DAUDERVIRGINIA CORDERO SARA BROCH TONI BENAVENT LAURA USELETI

CARLES ALBEROLA

QUE TINGUEM SORT!Dos actors de teatre parlen al camerí poc abans de començar la funció. Dalt de l’es-cenari troben una felicitat que contrasta amb les seues vides quotidianes més omenys anodines. Després de més de 20 anys xafant escenaris per tot arreu, nomésla ficció podrà donar-los tot allò que la vida els nega. Això sí, només necessiten pera aconseguir-ho una miqueta de sort.

ALBENA-TEATREAlbena Produccions naix el 1994 de la mà de Carles Alberola i Toni Benavent. Alllarg d’estos 16 anys ha creat dèsset espectacles teatrals.Forma part de l’empresa Tornaveu, creada per un grup de professionals valencians. Ha realitzat dos curtmetratges: Palomitas i Olenska i les sèries de televisióAutoindefinits, Maniàtics, Socarrats, Per Nadal torrons, Evolució, Check-in Hotel iU. M. Da Capo, juntament amb la productora Conta Conta Produccions.En estos 16 anys, s’han realizat més de dos mil representacions teatrals i s’han rebutmés d’una trentena de premis per tots els espectacles, curts i sèries televisives.Ha publicat amb Edicions Bromera i Editorial Algar, Albena Teatre: 10 anys amb elsomriure d’un bes.


17 de desembre

ACTE DE LLIURAMENT DE PREMISXXVIII CONCURS DE TEATRE«VILA DE MISLATA»ALBENA-TEATREL’Alcúdia (la Ribera Alta)Preu de l’entrada: unitari per presenciar la cerimòniajuntament amb la representació prèvia (aforament limitat)

Desembre 1 2 3 4 56 7 8 9 10 11 1213 14 15 16 17 18 1920 21 22 23 24 25 2627 28 29 30 31


45’


PRESENTEN

DIRECCIÓ I GUIÓ

ALFRED PICÓ I CARLES ALBEROLA

CARLES ALBEROLA

ALBENA TEATRE

– Guanyar o no guanyar, aquesta és la qüestió. – N’estàs segur?– Si no és així, què fem ací?– Fer teatre, et sembla poc?– Em sembla el millor del món.– Aleshores, si no guanyes no et queixes, no plores, no parles malament dels que

han guanyat.– No ho faré.– Ho fas cada any.– Perquè sempre perd.– Açò no té trellat.


L’Ajuntament de Mislata patrocina el Concursde Teatre «Vila de Mislata», enguany en la seuaXXVIII edició. Este certamen es regirà per lessegüents

BASES

1. PARTICIPANTSPodran participar-hi tots els grups de teatre,sense ànim de lucre, que no tinguen estructuraempresarial, tant independents com vinculats atot tipus d’associacions, entitats o institucionsculturals o lúdiques que representen obres enles quals el valencià siga el vehicle d’expressióartística i tinguen la seu social a la ComunitatValenciana.

2. INSCRIPCIÓ2.1. Els grups de teatre hauran d’emplenar lafitxa d’inscripció i presentar-la o trametre-la a: «Concurs de Teatre Vila de Mislata»Regidoria de Cultura. Ajuntament de MislataAvinguda de Gregori Gea, núm. 3446920 MISLATA.Telèfon 963 990 375. Fax: 963 703 205Adreça electrònica: [email protected]. Un grup no podrà representar cap obra queel mateix col·lectiu ja hi haja representat en unaedició anterior.2.3. Els grups que hi participen per primeravegada hauran d’aportar un devedé de l’obraque representaran, un text de l’obra inscrita i undossier amb la memòria de les seues activitats.A més a més, la comissió organitzadora esreserva la possibilitat d’acordar amb els grupsnovells l’assistència a una representació o a unassaig general de l’obra.2.4. Juntament amb la sol·licitud d’inscripciótots els grups hauran de trametre: una sinopside l’obra (de només 10 línies); dues fotografiesen suport digital (amb una resolució mínima de300 dpi); el repartiment, la fitxa tècnica i unresum de l’historial del grup (amb una extensiómàxima de 10 línies) i, amb caràcter obligatori,els permisos corresponents de la SocietatGeneral d’Autors d’Espanya, per representar

l’obra que proposen, sense els quals no podranparticipar en el concurs.2.5. El termini d’inscripció acabarà el dia 26 dejuny de 2009 i es procedirà a la selecció delsgrups participants durant la primera setmanade juliol.2.6. La retirada no justificada del concurs d’ungrup seleccionat suposarà l’exclusió de la seuacandidatura en edicions posteriors. A tal efecte,la decisió de la comissió organitzadora seràinapel·lable.

3. CATEGORIESS’establix una sola categoria per a totes lesobres representades. Cada obra podrà constard’un o més actes.

4. LLENGUA4.1. Totes les obres es representaran en valen-cià. Els registres orals, dialectes o subdialectesconcrets dins la llengua els triaran cadascundels grups concursants.4.2. La documentació que cada grup trametràal concurs haurà d’estar redactada en valencià.

5. DATES I LLOC DE REPRESENTACIÓ DELES OBRES

5.1. Les obres es representaran al teatre delCentre Cultural de Mislata, situat a l’avingudaGregori Gea núm. 34, 1r pis, durant els diven-dres compresos entre els mesos d’octubre adesembre.5.2. El muntatge haurà d’adaptar-se a l’espaidisponible per a l’escenari que té una amplàriade 9 metres de boca, una profunditat de 7metres, altres 7 metres d’amplària de fons i 4,3metres d’altura. La dotació tècnica de la salafigura al web www.esplaimislata.es /culturadins les seccions instal·lacions/centre cul-tural/teatre del Centre Cultural.

6. ASSAJOS6.1. Els grups participants podran disposar dellocal per a assajar o realitzar el muntatge de l’o-bra que representaran el dia previ a la data d’ac-


tuació, a partir de les 20 hores, sempre que hosol·liciten amb un mes d’antelació.6.2. L’Ajuntament de Mislata posarà a l’abastdels grups seleccionats una relació amb la dota-ció tècnica de què disposa el teatre del CentreCultural. Qualsevol necessitat que no hi apare-ga correrà per compte dels grups participants.6.3. L’Ajuntament de Mislata no disposa de per-sonal auxiliar de càrrega i descàrrega per alsgrups que participen en el certamen.

7. JURAT7.1. Per a la valoració de les obres que es repre-senten es nomenarà un jurat format per cincpersones vinculades al món de les arts escèni-ques i de la cultura valencianes.7.2. L’últim dia de deliberació, el jurat estendràuna acta de nominacions, en la qual constaranels treballs més reeixits del certamen, tant a títolindividual com col·lectiu. L’acta es farà pública iserà comunicada per l’organització a tots elsgrups participants en el concurs i publicada enel web www.esplaimislata.es.7.3. El veredicte del jurat serà inapel·lable, elsgrups participants acceptaran expressament laseua autoritat tant per a resoldre els premis comper a solucionar qualsevol incidència no previs-ta en les bases.

8. PREMIS I AJUDES 8.1. Els premis que podrà concedir el jurat per aesta vint-i-huit edició del Concurs de Teatre«Vila de Mislata» són:

1r PREMI VILA DE MISLATA i 3.000 euros.2n PREMI VILA DE MISLATA i 2.000 euros.3r PREMI VILA DE MISLATA i 1.500 euros.ACCÈSSIT VILA DE MISLATA i 1.000 euros.VILA DE MISLATA A LA MILLOR ESTÈTICADE CONJUNT i 1.000 euros.PREMI «MATIES RUIZ» A LA CORRECCIÓEN L’ÚS DE LA LLENGUA I LA DICCIÓ i1.000 euros.A les esmentades quantitats es descomptaranels percentatges legals corresponents. A títol honorífic es concediran, a més, els premissegüents:PREMI DE L’ESPECTADOR. L’obra guanyado-ra la triarà el públic assistent a la fi de cadarepresentació.VILA DE MISLATA A LA MILLOR ACTRIU.VILA DE MISLATA AL MILLOR ACTOR.VILA DE MISLATA A LA MILLOR ACTRIU DEREPARTIMENT.VILA DE MISLATA AL MILLOR ACTOR DEREPARTIMENT.

VILA DE MISLATA A LA MILLOR DIRECCIÓ.8.2. Tots els grups participants que no obtin-guen cap premi amb dotació econòmica rebranuna ajuda de 500 euros. Independentment delpremi que obtinguen, els grups amb domicilisocial a més de 50 quilòmetres de Mislata tin-dran una altra ajuda, d’acord amb la distància dedesplaçament des de la seu social de la compan-yia al lloc de representació.8.3. Tant les ajudes esmentades com la dotacióeconòmica de cada premi, que els guardonatspercebran amb la retenció corresponent d’acordamb la legislació vigent, es pagaran a cada grupper transferència bancària quan acabe el con-curs. 8.4. El jurat podrà declarar desert qualsevol delspremis i decidir sobre la seua destinació, a fi demantenir un nivell mínim de qualitat.

9. CERIMÒNIA DE LLIURAMENT DE PRE-MIS I CLOENDA DEL CONCURS

9.1. Els premis es faran públics i es lliuraran al-hora en un acte públic que oportunament s’a-nunciarà.9.2. Amb el propòsit de contribuir al coneixe-ment i a la difusió pública del concurs, la comis-sió organitzadora concertarà la representaciód’un espectacle teatral amb una companyia pro-fessional amb motiu de la cerimònia de lliura-ment de premis. 9.3. Una vegada realitzada la cerimònia de lliu-rament de premis, es comunicarà als mitjans decomunicació el veredicte del jurat. 9.4. A cada grup participant que haja resultatnominat a qualsevol dels premis de conjunt(una o més categories) se li reservaran unmàxim de dues entrades per a assistir a l’acte delliurament de premis. A cada intèrpret o direc-tor/ora de les obres a concurs que resulte nomi-nat/ada als premis individuals se li’n reservarandues.

10. NORMES FINALSL’Ajuntament de Mislata es reserva el dret dereproduir fragments dels devedés presentatsper les companyies participants que resultenseleccionades i de fotografiar algunes escenesde les obres participants a fi de contribuir a lapromoció i difusió del certamen. El jurat valorarà com un mèrit la puntualitat delcomençament de les obres.El fet de participar en el concurs comporta l’ac-ceptació d’estes bases, l’incompliment de lesquals serà motiu de desqualificació automàtica.


L’organització del Concurs de Teatre «Vila de Mislata», per tal de considerar l’opinió del públicsobre els muntatges que participen en esta edició, ha considerat oportú convocar el Premi del’Espectador al millor espectacle en la seua dotzena edició. L’esmentat premi es regirà per lessegüents

BASES

1. El Premi de l’Espectador tindrà caràcter honorífic i únic. L’emissió del vot es realitzaràemplenant a la fi de cadascuna de les funcions les paperetes que es facilitaran al públicassistent a cada representació.

2. L’espectador o espectadora podrà puntuar cada obra de l’1 (mínim) al 5 (màxim), segons consi-dere la qualitat de l’espectacle.

3. L’escrutini dels vots es realitarà cada nit per la comissió organitzadora en presència d’un od’una representant del grup participant, una vegada el públic haja desallotjat la sala. Al grupse li lliurarà una còpia de l’acta amb la puntuació obtinguda.

4. Els vots en blanc, amb esmenes o que no s’ajusten als criteris de puntuació esmentats es con-sideraran nuls.

5. La comissió organitzadora del concurs resoldrà qualsevol circumstància no prevista en estesbases.

6. El Premi de l’Espectador es lliurarà al grup guanyador en l’acte de clausura.

BASES DEL PREMI DE L’ESPECTADORXXVIII CONCURS DE TEATRE «VILA DE MISLATA»

programa xxviii concurso de teatro

Documents