Des de GUANYEM impulsarem la participaci ciutadana en la gesti de les installacions esportives

a travs dels ajuntaments, clubs, federacions i entitats no governamentals, com a garants de

participaci ciutadana i democratitzar-ne laccs.

EIX 3: MEDI AMBIENT I POLITICA TERRITORIAL SOSTENIBLE

TORNAR 115

1. POLTICA TERRITORIAL Hem considerat oport exposar a manera d'introducci, linforme sobre medi ambient que el GOB

presenta a la fi de cada legislatura, per la seva rellevncia i perqu l'assumim en la seva totalitat.

Una legislatura singular, tant per la crisi sistmica que vivim com pel descrdit i la crisi de confiana

que pateix la nostra classe poltica. Aquest context ha allunyat, massa fcilment, els diferents

responsables poltics dels compromisos que assumiren desprs que la societat mallorquina fes un

clam per un gir ineludible cap a una altra manera de fer poltica i fer pas.

En el transcurs daquesta legislatura s'han abordat de manera positiva una srie de problemes

que amb les corresponents lleis podem manifestar que s'ha obert un nou cam en la conservaci

del territori.

Aquestes sn:

1.El Decret-llei i la Llei de Mesures Urgents pel Desenvolupament Urbanstic Sostenible.

La legislatura comenava amb una bona notcia, la protecci de ms de 1.258,9 ha a Mallorca,

entre les que es comptaven molts dels topnims amenaats per l'urbanisme depredador (Muleta,

Montport, Cala Blanca, Cal den Maral, Son Real....).La llei a ms, implicava la derogaci ntegra

de l'antiga Llei 12/1988, de Camps de Golf. Recordem que aquesta llei permetia annexar al projecte

de camp de golf una oferta complementria de 450 places, cosa que havia convertit molts de

projectes de golf en simples excuses per poder urbanitzar el sl rstic.

2. La protecci de Son Real del complex turstic i camp de golf i la declaraci de BIC

La Comissi d'Urbanisme del Consell de Mallorca va acordar denegar la Declaraci d'Inters

General que hauria perms la construcci d'un camp de golf i un complex turstic damunt una de

les zones amb els valors naturals i sobretot patrimonials ms imponents de la badia d'Alcdia.

L'impuls de declaraci de BIC, va esdevenir l'element indispensable per garantir tamb la seva

protecci futura.

3. Son Baco salvat del projecte de camp de golf amb oferta complementria

Desprs que el Consell de Mallorca estims el recurs contra la declaraci d'inters general per

116

incomplir amb les DOT, el PTM, la Llei de Sl Rstic i les prpies Normes Subsidiries de Campos,

semblava que s'havia aturat el macro-projecte de camp de golf amb oferta complementria que

amenaava Son Baco. Per el projecte es va voler ressuscitar a travs d'una esmena en la

tramitaci parlamentria de la Llei Nadal. Per sort, l'esmena, no va arribar mai a tirar-se endavant

i Son Baco, resta de moment protegit davant d'aquest projecte.

4. La protecci d'Es Guix

El Pla Territorial de Mallorca, a travs d'una modificaci puntual aprovada pel Ple del Consell de

Mallorca, va desclassificar els terrenys on estava prevista una macro urbanitzaci a la zona d'Es

Guix, a l'entorn de Lluc. A ms el Consell de Mallorca t interposat un recurs contra la llicncia que

l'Ajuntament d'Escorca havia donat als promotors al 2006.

5. L'impuls del tren fins a Art

Desprs de molts d'anys de reivindicaci de l'arribada del tren fins a Art, aquesta legislatura ha

estat decisiva i ben aviat en tram-tren arribar a la mar.

6. L'eliminaci de les rees de Reconversi Territorial del Pla Territorial de Mallorca

Desprs d'una polmica discussi poltica envers la figura de les ART, el Consell de Mallorca va

decidir votar per a l'eliminaci de totes les ART del Pla Territorial. Principalment aquelles que

implicaven nou creixement. Aix, malgrat l'arxiu del cas Pla Territorial, que va venir motivat per una

denncia a fiscalia de determinades ART previstes, es constata el fet que els representants poltics

dels diferents partits, excepte UM, estaven d'acord en la perversi de la figura de les ART tal i com

s'havien planejat.

7 . L'impuls del tramvia de Palma

Tot i que no veurem ni l'inici de les obres dins aquesta legislatura (de fet, encara estam pendents

del projecte constructiu) Palma ja concep l'arribada del tramvia i la ciutat es prepara per recuperar

117

aquest mitj de transport i fer-lo compatible amb la nova concepci de la mobilitat a ciutat.

8. La consolidaci de la xarxa de carrils bicicleta a Palma i la implantaci dels eixos cvics

Aquesta actuaci, ha anat emmarcada dins una poltica amb els objectius molt clars respecte a la

necessitat de fer un gir absolut en la concepci de la mobilitat a la ciutat, en el marc d'un nou

model de ciutat impulsat per Cort. La implantaci de la xarxa de carrils bici, juntament amb la

implantaci dels primers eixos cvics, sn el principi del retorn als ciutadans de l'espai urb dedicat

gaireb en exclusiva i durant massa temps al cotxe. En definitiva, s el principi per reconvertir

Palma en una ciutat per a les persones.

9. La declaraci de ZEPA de Son Bosc

Recentment s'ha publicat lampliaci de la Zona dEspecial Protecci per a les Aus de sAlbufera de

Mallorca, incloent entre altres els terrenys afectats pel projecte de camp de golf de la Platja de

Muro (Son Bosc). Aquesta mesura impedeix que el projecte, ja iniciat a part de lmbit, afecti una

zona daltssim valor ecolgic.

10. L'inici de l'esbucament de les cases illegals de Llucalcari

Finalment i desprs de ms de 25 anys de litigi, s'ha iniciat l'esbucament de dues de les quatre

cases illegals de Llucalcari. s l'inici d'un procs molt esperat que fixa un abans i un desprs en

l'evoluci de la disciplina urbanstica a Mallorca.

11. La creaci de l'Agncia de Disciplina Urbanstica del CIM i la presentaci del Mapa Urbanstic

de les Illes Balears per part de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat.

La creaci de l'Agncia de Disciplina Urbanstica implica l'existncia d'un rgan supramunicipal de

control de la disciplina urbanstica. En el temps que duu en funcionament s'ha demostrat gil i

efectiva en la inspecci i obertura d'expedients sancionadors, aix com en fer efectives les ordres de

demolici, acabant aix amb la sensaci d'impunitat que ha alimentat la indisciplina urbanstica a

Mallorca. La presentaci recentment del Mapa Urbanstic, va en el mateix sentit, s a dir, en la

118

transparncia i accs a la informaci urbanstica, elements clau per a combatre la indisciplina

urbanstica.

12. L'inici del final de la impunitat en els casos de corrupci urbanstica

Malgrat puguem coincidir en que arriba tard, la veritat s que en aquesta legislatura, s'han iniciat

processos judicials i penals de gran importncia en relaci a delictes vinculats a la corrupci

urbanstica de la m de la fiscalia anticorrupci, com s el Cas Andratx. Aquest fet ha de marcar un

abans i un desprs en el final de la impunitat davant les prctiques de corrupci urbanstica que

massa sovint s'han ests pel nostre territori. Cal dotar de ms mitjans per fer front de manera

efectiva a aquesta problemtica, per sens dubte, la resoluci progressiva de les diferents peces

que comporten aquests casos genera precedents positius importants per lluitar contra la corrupci

que utilitza l'urbanisme com a eina.

Tot i el llistat d'aspectes positius del balan, en aquesta legislatura s'han perdut valuoses

oportunitats per a encapalar el canvi substancial en les poltiques territorials i ambientals que

espervem. Hem hagut de veure com es materialitzaven iniciatives i projectes molt durs, alguns

derivats de la legislatura anterior i que s'ha han tingut el valor ni la voluntat poltica suficient per

aturar, i d'altres, sobretot en matria legislativa que, sota l'excusa de la dinamitzaci econmica,

han incrementat la desregulaci urbanstica i han representat precedents molt delicats que poden

qualificar-se de nova modalitat d'urbanisme a la carta.

s per aquestes causes que el balan negatiu es manifesta forament en els segents aspectes:

1. L'autoritzaci definitiva del projecte d'ampliaci de Port Adriano

Malgrat el recurs presentat pel GOB al desembre de 2007 contra la concessi, ampliaci i

explotaci del port esportiu dEl Toro (Port Adriano) per part del Consell dAdministraci de Ports de

les Balears per un termini de 30 anys, el Govern va permetre la continutat dun projecte que ha

arrasat un hbitat de posidnia considerat prioritari per a la conservaci per part de la UE.

119

2. La perversa utilitzaci dels decrets llei que han culminat amb l'aprovaci de lleis d'amnistia

urbanstica i turstica

Aquesta legislatura ha creat precedents molt delicats ja que, per via Parlamentria, s'han impulsat

mesures legislatives que deixen el panorama urbanstica en un estat total i absolut de desgovern.

La figura dels decrets llei ha estat l'estrella per impulsar aquestes iniciatives de desregulaci

urbanstica, i les pertinents tramitacions com a projectes de llei amb la introducci d'esmenes han

constitut una prctica nova ms d'urbanisme clientelar.

3. El projecte perdut de tren fins a Alcdia

L'oposici frontal de l'Ajuntament d'Alcdia, va impossibilitar el consens necessari per a l'impuls

d'aquest nou tram de tren fins al nord de Mallorca. La inversi prevista s'ha destinat finalment a les

obres d'electrificaci del tren fins a Inca.

4. La Llei que declar Son Bosc projecte d'inters autonmic

El Parlament va aprovar una llei que amb lexcusa de linters autonmic derog el procediment

dampliaci del Parc Natural de sAlbufera de Mallorca incorporant Son Bosc i altres zones

dimportant valor natural. Una llei feta a mida per un projecte privat, injustificable (ja tenim 24

camps de golf a Mallorca) i amb mentides a lexposici de motius. Vergonyosa.

5. L'aprovaci de la revisi del Pla Director Sectorial de Carreteres, sense revisar res

El Consell de Mallorca, ha perdut l'oportunitat en aquesta legislatura de fer un canvi en el model

dinfraestructures viries, sotmetent-les a criteris de mobilitat sostenible i fent possible una altra

relaci amb el territori. Contrriament es va consolidar el planejament anterior que preveu

convertir tot Mallorca en l'rea d'influncia metropolitana de la ciutat de Palma.

6. La implantaci del nou forn de la incineradora

120

No es volen inaugurar en aquesta legislatura, per la realitat s que ja est en funcionament,

encara que sigui en perode de proves. El propi Pla Director Sectorial de Residus preveia el

tancament progressiu de les incineradores a mesura que es fessin efectives les poltiques de

reducci i reciclatge, per la realitat s que aquestes poltiques no interessen i, malgrat les

evidncies que es tracta del sistema ms car i ms perjudicial, mentre hi hagi qui guanya doblers

cremant residus, el negoci de la incineraci seguir condicionant el futur de la gesti i el

tractament dels residus a Mallorca.

7. La llei Carbonero i l'impuls de la urbanitzaci de Son Bordoi

5.000 nous habitatges a preu taxat. Considerem que hi prou sol urb disponible per a fer una

poltica d'habitatge que no impliqui nou creixement. Un dels projectes ms polmics en l'aplicaci

de la Llei Carbonero, s el projecte urbanstic que es pretn fer a Son Bordoi. Un projecte que

amenaa la darrera rea rural ben conservada de Palma i que condemna el Molinar a la prdua del

seu carcter.

8. La via connectora: el 2on cintur del PSOE

Sens dubte ha estat el pitjor dels projectes que s'han plantejat en aquesta legislatura. La

tramitaci, el pressupost, el traat, l'absncia del comproms poltic, les posteriors rectificacions,

etc. tot plegat ens amenaa amb una nova mega infraestructura de formig i asfalt que

condemnar Palma i Mallorca a la submissi del cotxe privat. Per altra banda han quedat damunt

de la taula, qestions pendents que el Govern no ha considerat prioritries en la seva gesti.

Aspectes importants que representen sectors vertaderament estratgics per enfortir la nostra

economia i el nostre teixit social i que sn les vertaderes claus per a fer efectiu un canvi en el model

que s'adapti i ens posicioni de forma avantatjosa davant dels reptes d'un futur que passa per

l'assumpci de la sostenibilitat ms enll del discurs.

9. Poltiques territorials: salvar el sector immobiliari en comptes de replantejar-se el model

Malauradament hem pogut constatar en aquesta legislatura que per fer front a la crisi, s'han

seguit implantant les mateixes receptes que ens hi varen abocar i les poltiques territorials s'han

121

allunyat del comproms de no malmetre "ni un pam ms de territori" per salvar el sector

immobiliari, s a dir, per intentar mantenir-lo als ritmes de creixement que havien engreixat la

bombolla immobiliria i amb aix, la falsa sensaci de generar una economia prspera.

10. Espais Naturals: ni un nou metre quadrat despai natural protegit

La planificaci i declaraci de nous espais naturals protegits no ha registrat cap avan

significatiu en aquesta legislatura. Els procediments de redacci dels PORN (Plans dOrdenaci dels

Recursos Naturals) iniciats la passada legislatura no han finalitzat (ni tan sols shan presentat

pblicament). Aix, no shaur pogut declarar el Parc Natural dEs Trenc-Salobrar de Campos ni

ampliar el Parc Natural de la Pennsula de Llevant. Pel que fa a la planificaci i gesti despais ja

declarats, tampoc es pot destacar el seu avan: no sha enllestit el nou PRUG (Pla Rector ds i

Gesti) de sAlbufera de Mallorca (es segueix amb el del 1999-2002)

11. Agricultura: un sector estratgic relegat a jardiners del paisatge

L'estratgia econmica de les Illes Balears, s'ha oblidat completament de l'agricultura. Un sector

que hauria d'esdevenir estratgic en el nostre posicionament econmic perqu representa

disminuir la nostra vulnerabilitat generada per la dependncia de productes exteriors. Som un

territori frgil i limitat, i el camp ha esdevingut un actiu ms pels dos nics interessos econmics de

la comunitat: el constructor (amb la urbanitzaci del camp) i el turstic ( principals beneficiaris del

paisatge), per ms enll d'aix l'agricultura no ha estat mai considerada un factor clau i

estratgic, i ho s. El panorama d'encariment dels productes petroliers tindr repercussions

directes en la importaci d'aliments i reforar la producci prpia esdev un element clau

d'autonomia que ens permetria avanar-nos a aquesta conjuntura a nivell global.

12. Canvi climtic: no figura entre les prioritats del govern

Queda b a nivell de discurs, per ni les poltiques urbanstiques, ni les de planificaci

dinfraestructures (viries, porturies, aeroporturies, dessaladores, incineradores, carb per a la

producci elctrica...) no tenen en compte per res la necessitat de fer front a un escenari de canvi

climtic en el que les Balears sn molt lluny dels compromisos que s'haurien d'assumir. Les

122

campanyes de sensibilitzaci no basten. Cal assumir el comproms i el repte a totes les poltiques

que s'impulsin, per tal de garantir i demostrar un vertader comproms ms enll del discurs.

13. Energia: segueixen primant les energies ms contaminants

No s'ha impulsat, tal i com s'havia comproms en aquesta legislatura, una Llei d'Energies

Renovables i Eficincia Energtica, que a partir d'un diagnstic rigors dels potencials, permets un

vertader desplegament de les energies netes, ni tampoc una revisi de la planificaci energtica

(Pla Director Sectorial Energtic) que plantegi un futur sense carb, amb el tancament progressiu

de la central d'Es Murterar. Els canvis sn imprescindibles i ja arribem molt tard.

14. Residus: canvis superficials quan es necessita un replantejament en profunditat

Desprs de ms de 10 anys des de la construcci de la primera incineradora, i amb els nous forns a

punt d'inaugurar, desprs de l'evidncia que en el cam del reciclatge encara queda molt per fer

per tamb d'algunes exitoses iniciatives pioneres municipals per fer efectives mesures per al

reciclatge, desprs de veure com es finana i de qu viu el "negoci dels residus" a Mallorca, i ara

que hi ha un canvi en la direcci poltica del departament de medi ambient del Consell de Mallorca,

s l'hora de plantejar alternatives reals i factibles que han de comenar per una modificaci en

profunditat del Pla Director

Sectorial de Residus Slids Urbans i han d'acabar per la planificaci del tancament progressiu de la

incineradora de Son Reus.

15. Platja de Palma: la necessitat d'una reconversi sense creixement

La reforma de la Platja de Palma, ha tornat a quedar estancada i amb ella la definici del futur de

la zona humida de Ses Fontanelles i la seva preservaci. El projecte, malgrat ser capdavanter en

plantejaments energtics i de mobilitat, representava un nou creixement en hectrees per a la

consolidaci de la zona turstica. Entenem que mai la reconversi ha d'implicar creixement i aquest

s un principi ineludible per a la concepci d'aquest gran projecte.

123

16. El Jonquet, encara amenaat malgrat la declaraci de BIC

Desprs de l'inici de la declaraci de BIC per part del Consell de Mallorca, en categoria de conjunt

histric, per la barriada d'Es Jonquet, queda encara per definir el Pla de Reforma Interior (PERI) que

definir com ha de desenvolupar-se aquest mbit. A hores d'ara, el PERI es troba en fase de

redacci a travs d'una contractaci externalitzada per part de l'Ajuntament de Palma, per no

s'aprovar abans que acabi la legislatura i aix pot implicar una amenaa efectiva pel futur d'Es

Jonquet.

17. Llei del sl, la nica comunitat autnoma on encara no s'ha arribat al consens poltic necessari

per tirar-la endavant.

Malgrat haver presentat un projecte de llei i haver-se iniciat un procs de consulta amb els agents

implicats, la legislatura acaba, un cop ms, sense que el Govern hagi estat capa de treure una Llei

del sl consensuada i la garantia de tenir un text normatiu nic de referncia en matria

d'urbanisme i ordenaci del territori.

18. Pesca: perduda l'oportunitat de comptar amb una llei prpia

Tot i que lextinta Conselleria dAgricultura i Pesca va treballar en una proposta de llei

autonmica, aquesta no sha arribat a tramitar. Sha perdut aix loportunitat de regular ms

adequadament algunes de les prctiques pesqueres, tant professionals com esportives, que es

desenvolupen a la nostra mar, i dobrir noves possibilitats per a una activitat pesquera professional

sostenible.

19. Leducaci ambiental, una assignatura pendent.

S'ha deixat morir el Frum d'Educaci Ambiental de les Illes Balears, que s el marc legal on estan

representats tots els sectors que es dediquen a leducaci ambiental a la nostra comunitat

autnoma (administraci, ciutadania, sector socioeconmic, sistema educatiu, universitat i mitjans

de comunicaci) i que s lrgan que podria contribuir a fer avanar leducaci ambiental, entesa

124

com a resposta a la problemtica ambiental que ens afecta. El Frum no ha tingut ni una sola

reuni en aquesta legislatura, quan legalment s'ha de reunir almanco una vegada a lany. Tamb

s'ha aturat l'elaboraci del pla d'acci de l'Estratgia Balear d'Educaci Ambiental.

s ms que evident que, en termes concrets, hi ha qestions puntuals que podem celebrar

d'aquesta legislatura. Tot aix, juntament amb el fet que no hagi estat una legislatura de grans

infraestructures (excepte, la via connectora) que sepultin sota l'asfalt i el formig ms hectrees del

nostre frgil territori.

Per hem de lamentar que, en lnies generals, no s'hagi fet efectiu el gir de les poltiques que

haguessin marcat el canvi de tendncia necessari i imprescindible tant per sortir de la crisi amb

garanties de futur com per assolir els compromisos poltics inicials de revisar el nostre model de

creixement, econmic i territorial.

La realitat s que a grans trets, s'han impulsat poltiques que representen una continutat dun

model fracassat: construcci, turisme, infraestructures viries, ... La dinamitzaci econmica ha

estat la gran excusa, i el "no posar traves" al creixement la consigna que han marcat les poltiques

prioritries del govern, obviant sectors estratgics i claus per garantir el futur (energia, agricultura,

residus, model territorial, model viari...). Sha eludit, sota l'excusa de la necessitat de fer front a la

crisi, el canvi de tendncies proms i comproms. Poltiques conservadores impulsades per partits

progressistes. En massa casos ens hem hagut de demanar, on es marcava la diferncia? i massa

sovint, la resposta ha estat, exclusivament en el discurs.

PER UNA POLTICA TERRITORIAL SOSTENIBLE

GUANYEM defensa en l'mbit de les administracions pbliques autonmiques respecte al medi

ambient i la poltica territorial, i en el cam de la sostenibilitat, una ordenaci de territori que

protegeixi, conservi i restauri la naturalesa del mn rural, dels espais protegits, dels boscos,

aiguamolls, de les vies pecuries i dels camins venals, per la seva alta contribuci a la salubritat, la

salut i el benestar de la ciutadania actual i les generacions futures.

125

GUANYEM impulsa un desenvolupament econmic, industrial, agrcola, ramader i pesquer que se

situ en el cam de la sostenibilitat on les activitats humanes es desemboliquin amb ple respecte a

la resta de la naturalesa. Reorientant les activitats econmiques a l's sostenible dels recursos

naturals, sense superar la capacitat de regeneraci del planeta i sense depassar la seva capacitat

d'acolliment de residus, promovent les energies renovables, la gesti dels materials des de el

bressol al bressol, la producci neta, l'agricultura ecolgica, la pesca responsable que salvaguardi

el futur dels recursos naturals marins, el consum responsable i la creaci d'ocupaci socialment

til.

La nova cultura de l'aigua, el transport sostenible amb el ferrocarril, al costat dels desplaaments a

peu i amb bicicleta, com a columna vertebral del sistema. Estimulem les Agendes 21 Locals de

democrcia participativa, en la transformaci ambiental, econmica i social. Fomentem l'educaci i

sensibilitzaci ambiental en tots els sectors de la poblaci, destacant el mn infantil.

GUANYEM impulsa una poltica territorial enfocada a la sostenibilitat on s necessari comenar per

democratitzar l'ordenaci del territori aconseguint que aquesta activitat tingui com a eix

fonamental a la ciutadania, a les persones, el seu desenvolupament poltic (participaci) i personal

(educaci, habitatge, sanitat, cultura, esport, oci,).

Proposem que la Comunitat Autnoma implanti estratgies globals relatives a l'ordenaci del

territori i a l'urbanisme, amb l'objectiu de generar tant la xarxa de ciutats mitjanes com el mn

rural dinmic que evitin la concentraci de l'activitat productiva en grans aglomeracions urbanes.

Considerem imprescindible tractar les ciutats i els pobles des de la integraci, des del criteri de

crear espais que possibilitin la mxima qualitat de vida dels ssers humans alhora que la vida dels

altres ssers vius.

126

El capitalisme ha generat processos de polaritzaci territorial, generant territoris d'acumulaci de

capital, poblaci i mitjans de producci, enfront de zones destinades a l'explotaci dels recursos

naturals i a l'abocament dels residus.

L'ordenaci del territori ha de superar la planificaci al servei dels desplaaments en autombil i

cami que va contribuir a quarterar profundament el territori i a alterar la xarxa de ciutats i el

propi urbanisme. L'autombil va demandar contnuament major superfcie de carreteres i

autopistes amb o sense peatge sense resoldre la congesti del trfic per provocant l'increment de

les emissions de gasos amb efecte hivernacle i el canvi climtic.

GUANYEM proposar des del Govern i Parlament Autonmic una poltica territorial de proximitat

on les activitats quotidianes es realitzin a peu, amb bicicleta i en transport pblic collectiu, i on

s'estableixi un model de producci, distribuci i consum adequat al territori.

Imaginar un model de desenvolupament sostenible als Illes Balears suposa repensar i incidir sobre

quatre grans eixos: la gesti del Territori, el nostre model productiu i de consum, el model

energtic i de gesti dels residus i tamb com no, afecta al finanament.

La gesti del territori com a b pblic.

Per un futur de canvi s clau impulsar la participaci ciutadana i la responsabilitat social per no

hipotecar a les generacions futures. Per cal tenir en compte que el territori sha convertit en un

important element per avanar en cohesi social i socialitzaci del benestar. En el darrer segle a les

Illes Balears sha crescut molt consumint irracionalment el territori, per en termes de cohesi

social i d'equitat ens hem desenvolupat molt menys.

Per aix s imprescindible una intervenci potent dels poders pblics per aconseguir una gesti del

territori que afavoreixi a la majoria de la poblaci, considerant el territori com un be pblic i, per

tant, supeditant la propietat privada a linters collectiu.

127

El repte principal, de cara a aconseguir la sostenibilitat als Illes Balears, s la contenci del

creixement urbanstic, ladaptaci a la capacitat de crrega real del nostre limitat territori. En una

comunitat insular, el territori s un b escs. La poltica de protecci del territori ha de passar

d'una ptica centrada en els salvem encara vigent avui (Salvem s trenc, Salvem Ses Salines,

Salvem la Real) a la reducci de la pressi global de la construcci sobre el territori: el focus no s

un o altre topnim, sin el paisatge de grues. Als Illes Balears, la contenci urbanstica s la clau de

volta del canvi de rumb cap a la sostenibilitat: alentir el ciment s la millor poltica de transport, la

millor poltica hidrulica, la millor poltica de residus o la millor poltica energtica.

Propostes per ordenar el territori dins de lobjectiu de la conservaci

Completar la normativa urbanstica i ambiental actual perqu doni un marc legislatiu permanent de

signe proteccionista. En aquest sentit, cal aprovar les lleis segents:

Desenvolupament dun rgim de finanament dels ens locals que els permeti no dependre de les

llicncies dobres o del cobrament dimposts derivats de locupaci i usos edificatius intensius del

sl, tot aix en el marc del desenvolupament de la legislaci municipal i de rgim local inclosa la

relativa a les hisendes locals-.

Llei de Protecci de la Biodiversitat com a complement de la LECO, sense renunciar a modificar la

LECO en els nombrosos aspectes inconstitucionals i altres aspectes normatius defectuosos.

Llei de prevenci i control integral de contaminaci (IPPC) que reguli lautoritzaci ambiental

integrada a lmbit de les Illes Balears.

Aquests textos legislatius han de fixar-sels objectius segents:

- Eliminar la possibilitat que permet l'article 33 dels DOT d'incrementar en un 10% l'rea

urbanitzada.

- Declaracions d'inters general restrictives, que realment responguin als interessos pblics,

evitant la urbanitzaci i la terciaritzaci del sl rstic, especialment de creixements

industrials desordenats i dispersos.

- Modificaci del Pla territorial pel foment d'obtenci d'habitatge, especialment de promoci 128

pblica (juntament amb les mesures que ha de preveure la nova llei del sl.

- Millora i extensi del procediment d'avaluaci de l'impacte ambiental als plans i programes

per damunt del que preveu la legislaci actual.

- Respectar la vocaci agrcola, forestal i natural del sl rstic, eliminant la possibilitat de

noves edificacions residencials i considerant el sl rstic com una reserva estratgica,

ambiental i econmica (un rebost irrenunciable i un regulador del cicle hdric).

- Temporitzaci de la concessi de llicncies, amb els modulacions necessries, per sense

que el contingent anual per a cada illa pugui superar en cap cas l'1 % del parc construt.

- Eliminar el sl urbanitzable residencial existent i restringir el no residencial.

- Eliminar la possibilitat d'edificaci residencial als "urbans encara no urbanitzats" o "falsos

urbans".

- Els Consells insulars han de ser un instrument clau en la poltica urbanstica i d'ordenaci

del territori. s especialment important el refor de la disciplina urbanstica, amb un

augment substancial dels recursos humans i econmics i amb la creaci de mecanismes de

cooperaci entre els Consells Insulars i els Ajuntaments: sha danar cap a la creaci duna

Agncia Autonmica de control i disciplina urbanstica, evitant que els ajuntaments hagin

de carregar amb aquest problema, ats que sn els responsables de planificar a nivell de

lordenaci territorial insular i sectorial, i sn competents per a laprovaci del planejament

municipal.

- Els Plans Territorials shan de reformar per tal que responguin a aquesta voluntat

proteccionista. El Pla Territorial de Mallorca ha d'incorporar els criteris esmentats abans per

a les lleis urbanstiques (poltica restrictiva respecte als nous sls urbans, prohibici de

noves edificacions residencials en sl rstic), a ms dels segents:

- Renncia a autovies i carreteres de nou traat (excepte els variants que puguin ser

necessries); especialment, renncia al Segon Cintur de Palma.

- Impossibilitat de nous camps de golf.

- No utilitzaci de les "reconversions territorials" per operacions d'increment de places

129

turstiques o d'urbanisme a la carta.

- Sha devitar modificar el PTM atenent a meres circumstncies conjunturals i doportunitat

ms que dubtosa. Cal una eina estable i que atorgui seguretat al model.

- Els municipis han de poder guanyar en autonomia financera, per hauran de cedir

autonomia en aspectes dinters supramunicipal com lordenaci territorial i les poltiques

de sl i habitatge. Cal impulsar un marc normatiu avanat sobre rgim local, on la

recaptaci impositiva al marge de la qual s fa amb els llicncies urbanstiques pugui

premiar als municipis ms conservacionistes.

- Creaci dun fons de compensaci pel finanament dels municipis que renuncin a

desenvolupaments innecessaris. Aquest fons s nodrir de recursos procedents dimposts

autonmics i estatals destinats als ens locals, dels que recapti lagncia autonmica de

disciplina urbanstica, daltres aportacions del Govern i dels Consells Insulars.

- Incorporaci al fons dels recaptacions per limpost dactivitats econmiques creant unitats

de compensaci intermunicipal per evitar que tots els municipis vulguin polgons industrials

que restin competitivitat i malmeten el territori.

- Limitar i ordenar el creixement dels polgons terciaris. Per exemple a Palma s'estan

desenvolupant polgons com Sn Oms (secundari) , Sn Morro (secundari), Serveis de

Llevant de Polgon de Llevant (secundari i terciari), Can Fontanet (terciari) i que gracies a la

darrera modificaci del PGOU s podran convertir en centres comercials.

- Un re-equilibri territorial, amb una llei autonmica del sol que garanteixi una protecci del

sl rural, racionalitzi els usos territorials per els activitats econmiques amb lobjectiu de

facilitar la vida, els comunicacions i l'activitat productiva als pobles, per contenir el

creixement, i evitar la cada vegada major concentraci d'habitants a les rees

metropolitanes.

- Preservar el territori, i fonamentalment evitar la pressi urbanstica als territoris sensibles.

Protecci de tots els espais d'inters natural. La poltica ambiental ha de fer compatible la

gesti dels recursos naturals i el reconeixement i protecci de la diversitat biolgica de les

illes. Pressionar per fer una poltica coherent pels espais costaners. Volem uns Plans

130

Insulars Costaners.

- Una poltica territorial integral, que defineixi un model de sistemes urbans i d'espais lliures

coherents i sostenibles.

- Considerem que les zones urbanes que hi ha actualment sn ms que suficients perqu hi

hagi habitatges per tothom, i habitatges de protecci oficial.

- Realitzar un pla de transports que aposti per la intermodalitat real.

- Apostar per aquells transports tant individuals com collectius que siguin nets o menys

contaminants

- Reconduir el pla hidrolgic a l'essncia del de l'any 2011

- Enfocament global al territori com un ens propi.

- Derogaci dels aspectes negatius del pla hidrolgic, llei turstica, agrria i la del sol com una

mesura de extrema urgncia. (lnia vermella al programa) per les seves nefastes

conseqncies per el territori i el medi balear.

- Apostar per la rehabilitaci de antics camps de conreu ara abandonats, habitatges

tradicionals a la part forana aix com de habitatges en sol urb.

- Energies renovables de cicle curt de consum en origen o proximitat.

2. CANVI CLIMTIC. POLTICA ENERGTICA

2.1.Suport a les energies renovables

Considerem que ha de posar-se en peu una poltica energtica basada en la consideraci de

l'energia com un ben pblic universal i no com una mercaderia. Promourem la generaci pblica

d'electricitat des de fonts renovables d'energia. Fomentarem la producci d'energies netes,

TORNAR

131

destacant la fotovoltaica, la solar trmica i la mini elica, i l'aplicaci de tarifes progressives.

Estimem necessari augmentar la inversi en I+D en el camp de les energies renovables. Apostem

per la intervenci pblica del mercat de l'energia, ats que s estratgic, amb fixaci de preus

mxims i serveis mnims.

Les energies renovables no han comptat amb el suport que s'esperava. L'energia solar fotovoltaica

ha estat vctima d'un decret que estableix un lmit mxim a la potncia que pot installar-se

anualment. Cap altra forma de generaci t establert un lmit similar, la qual cosa colloca a la solar

en una situaci clarament de desavantatge pel que fa a qualsevol altre sistema. Aix doncs es

continua amb una poltica energtica que prioritza les fonts ms contaminants, sense impulsar de

forma decidida un escenari energtic que aspiri a ser realment eficient i totalment renovable.

Considerem que la poltica de l'autombil elctric, el que suposadament no contamina, est

concebuda per malgastar en el transport l'electricitat produda en centrals trmiques o nuclears,

servint-se de bateries de coltan o liti, minerals extrets de territoris sotmesos a la guerra per posseir

aquestes substncies. A ms, l'autombil elctric necessita les mateixes infraestructures viries

que l'autombil amb motor de combusti interna consumidor de combustibles fssils i genera, per

tant, els mateixos problemes d'ocupaci d'espais pblics, de dispersi de les ciutats, d'allament de

la ciutadania. La resposta als problemes de l'autombil amb motor de combusti interna s el

transport pblic, els mitjans no motoritzats, les ciutats compactes, i la generaci de proximitat

enfront de la mobilitat.

El 20% de l'energia final (aproximadament el 40% de la primria) es consumeix a Espanya en les

llars. Prop de 4.000 kWh any per habitatge. Les emissions del sector residencial, comercial i

institucional s'han incrementat en 2004 en un 65% respecte de l'any basi de 1990. s a dir, 20

punts ms que el conjunt d'emissions espanyoles que en aquest any estaven entorn del 45%. La

major part d'aquesta energia, gaireb el 60%, es consumeix en climatitzaci i aigua calenta.

2.2. Fotovoltaica com a electrodomstic

132

GUANYEM proposa la producci elctrica en les llars. El model que defensem s el de la producci

per autoconsum, la fotovoltaica en sostre. L'autoconsum significa una aposta estratgica en el

canvi de model energtic ja que fa innecessries les grans installacions.

El problema per a l'enlairament d'aquest sector est relacionat amb les condicions per a les

installacions en sostre, amb la regulaci de l'autoconsum i amb la complexitat burocrtica, que fan

que una petita installaci en sostre tingui gaireb el mateix procediment administratiu que una

gran installaci fotovoltaica en sl i que la seva autoritzaci es demori per sobre de l'any de

tramitaci.

La nostra proposta s prevaler l'autoconsum com a estratgia d'un nou sistema energtic.

D'aquesta manera, la proposta passa per una doble acci. La primera, considerar les petites

installacions, menys de 10 kw, com un electrodomstic, tan sols reglamentat amb la certificaci de

l'installador, la qual cosa redueix prcticament a zero la tramitaci administrativa. La segona, la

compensaci del major cost de la installaci a travs del suport pblic mitjanant crdits tous

reintegrables i per deducci directa de l'impost sobre la renda, amb una quantia igual al producte

de venda a xarxa.

A causa del nivell de vida i de la massificaci turstica i residencial, a les Illes Balears el consum de

combustibles fssils responsables del canvi climtic s molt elevat. De mitjana, el consum

energtic anual equival 1,5 tones de carb per persona, sobretot en forma d'electricitat; i catorze

barrils de petroli, utilitzats majoritriament com a combustible per a autombils i avions. Aquest

consum energtic provoca unes emissions anuals de CO2 de ms de 8 tones per cpita, enfront

d'una mitjana mundial de 4 tones.

El nostre model de consum energtic s, sobretot, un model de dependncia de lexterior, de gran

contribuci al canvi climtic, i de ritme de creixement continu. Les necessitats energtiques a les

Illes sn satisfetes fonamentalment mitjanant energies fssils 994% (carb i derivats del petroli)

i noms el 0.6% de lenergia prov de fonts renovables. Des de 1994 el consum energtic a les Illes

133

Balears sha disparat de forma espectacular, coincidint amb leufria econmica del Tercer Boom

turstic. Curiosament, les grans puntes de consum sn a lestiu quan el flux denergia solar s ms

intens i els requeriments energtics de les Illes haurien de disminuir.

Hem de posar en prctica una poltica energtica que respongui als objectius de justcia ambiental i

de lluita contra el canvi climtic. s fonamental que les regions ms desenvolupades del planeta

redueixen les seves emissions per fer possible avanos reals cap a la sostenibilitat i l'equitat en un

planeta de recursos escassos i molt desigualment distributs. Aix ha de passar en primer lloc per

desenvolupar els tmids acords internacionals de reducci d'emissions, com ara el Protocol de

Kyoto; i per desenvolupar una economia solar basada en l'aprofitament del potencial de l'estalvi i

de les fonts d'energia renovables i no contaminants.

Propostes per lluitar contra les causes i els efectes del canvi climtic

Foment i implantaci de l'energia solar. Elaboraci d'un Pla de sostres solars fotovoltaics.

Installar anualment 2 MWp de potncia fotovoltaica descentralitzada, equivalents a 1.000

installacions domstics de 2 kWp a l'any; facilitant aquesta implantaci mitjanant una

normativa autonmica que incentivi la connexi a la xarxa de l'electricitat solar produda.

Desenvolupament de l'energia solar trmica. La producci d'aigua calenta sanitria

d'origen solar ha assolit la seva maduresa tcnica. Per fer possible el seu desplegament

massiu, s'ha de regular la seva implantaci als edificis pblics, als equipaments collectius,

als hotels i a les noves edificacions residencials, com ja fan algunes ordenances municipals.

Foment de l'estalvi i l'eficincia energtic. Fomentar la realitzaci d'auditories

energtiques i operacions de demostraci d'estalvi i s eficient de l'energia, comenant

pels edificis pblics. Alguns dels objectius prioritaris han de ser reduir les puntes de consum

que obliguen a sobredimensionar la capacitat de generaci d'energia i millorar les

condicions d'allament trmic de les edificacions. Per aix cal racionalitzar ls de

lenllumenat pblic, optimitzant els sistemes, alhora que es redueix la contaminaci

lumnica nocturna; tamb cal substituir les lmpades obsoletes dels semfors per sistemes

134

de leds de molt baix consum, etctera.

Promoci de la cogeneraci amb gas natural. La cogeneraci s la producci

descentralitzada i eficient d'energia elctrica i trmica en els propis punts de consum.

L'arribada del gas natural s'ha d'aprofitar per desplegar el potencial de cogeneraci en

punts de gran consum avui desaprofitat.

Regulaci i desenvolupament de l'energia elica, especialment la deslocalitzada.

L'aprofitament de l'energia del vent s'ordenar i fomentar a travs d'un pla director, amb

l'objectiu de fer possible un desenvolupament descentralitzat compatible amb les valors

paisatgstics i la protecci de les aus, fomentant les installacions domstiques i relegant la

producci a gran escala a les zones industrials, com sha vingut fent a molts pasos

desenvolupats, evitant la degradaci del patrimoni paisatgstic; existeixen rees industrials

que admeten lintercalat daerogeneradors de gran mida.

Estudiar l'aprofitament de noves fonts energtiques. Cal investigar la viabilitat tcnica i

econmica de l'aprofitament de noves fonts energtiques, com ara la biomassa o el

biodisel. Impulsar la cultura de lhidrogen, especialment la seva implantaci en el

transport pblic (autobusos urbans).

Desenvolupament de mesures d'estalvi i de foment de les energies renovables. Creaci

d'un Institut de l'Estalvi i les Energies Renovables, amb funcions d'assessorament,

promoci i suport a particulars, empreses i administracions. Aquest Institut canalitzar els

ajuts pblics, que s'hauran d'incrementar notablement en relaci a la situaci actual.

El nostre model energtic es basa en les energies renovables, descentralitzades, de propietat i

gesti pblica, per aix proposem la creaci duna distribudora delectricitat pblica que impulsi

lestalvi amb tarifes radicalment progressives i leficincia energtica.

- Proposem la creaci duna llei general del transport sostenible que aposti per un sistema

multimodal i integral del transport, que marqui un marc dobligat compliment per la

elaboraci dels PMUS (Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible).

- Impulsarem i fomentarem ls de energies netes i renovable

- Apostem per el tancament i manteniment dels grups 1 i 2 de la central trmica des

Murterar.

135

- Impulsarem lenergia fotovoltaica en sostre, lenergia solar trmica per climatitzaci i aigua

sanitria, lenergia mini elica, lelica marina i la solar termoelctrica.

- Lenergia s un b pblic universal i no una mercaderia, per aix apostem per laplicaci de

tarifes radicalment progressives amb la fixaci de serveis mnims

- EUIB aposta per el rescat de tot el sector energtic balear i que passi aquest a propietat i

gesti pblica

- Apostarem per la renovaci de tot el transport pblic a mesura que quedin obsolets per

altres que funcionin amb fonts energtiques menys contaminants i/o siguin ms eficients

energticament parlant.

- Apostem per la contribuci directa a la xarxa elctrica per part de institucions o particulars

amb excedent de producci, generant una rebaixa del cost energtic per part daquests.

- Apostarem per la creaci de calderes de biomassa, que ajudin a mantenir en condicions

ptimes les zones forestals.

3. AIGUA. CAL IMPULSAR LA NOVA CULTURA DE L'AIGUA

A les Illes Balears, l'aigua ha estat sempre un recurs escs, per suficient. Els problemes amb qu

ens hem trobat en els darrers anys tenen molt ms a veure amb el malbaratament. La demanda

creixent, deguda al continu procs d'urbanitzaci i de massificaci turstica, ha portat a la

sobreexplotaci dels aqfers. Els problemes d'aigua, a ms a ms, sempre s'enfrontaven amb la

tradicional ptica de gesti de l'oferta: es tractava, sempre, d'augmentar el subministrament, cosa

que condua a solucions tcniques com transvasaments, transport d'aigua o dessalaci, sense

consideraci dels seus efectes ambientals. La manca d'una nova cultura de l'aigua ha portat a

negligir el que s'anomena gesti de la demanda: estalvi, eficincia i reutilitzaci.

Aquesta manca de cultura de l'aigua s'ha tradut en un augment constant del consum, una

tendncia que encara no s'ha invertit. L'excs de consum turstic i de consums privats sumptuaris

(reg de jardins, piscines) porta a un creixement que no sempre s atribuble a l'augment de la

poblaci. Actualment, a les Balears, les mitjanes de consum es troben per sobre dels 310

TORNAR

136

l/hab./dia, un nivell desmesurat.

L'estructura institucional de gesti hdrica i l'estructura de preus, d'altra banda, continuen essent

absolutament inadequades per fer possible una poltica d'aigua diferent. Els preus de l'aigua no

reflecteixen el cost d'obtenci del recurs, i no penalitzen els consums excessius. Aix genera

externalitats negatives per a la societat. Els preus de l'aigua sn absolutament diferents a les

diferents zones. No existeix un preu unificat de l'aigua en alta (la que els subministradors

proporcionen als municipis). Pel que fa a les tarifes que els municipis apliquen als usuaris, la

disparitat entre uns i altres s enorme, i fins i tot l'esquema dels preus (importncia de la quota

fixa, existncia o no de trams de consum).

Propostes per preservar un recurs escs i vital: l'aigua

Mesures de preservaci i us sostenible de l'aigua com a recurs limitat:

Potenciar la Nova Cultura de l'Aigua, que parteixi de la consideraci completa de cicle de

l'aigua, i de la necessitat d'actuar amb una visi global. Aquesta nova cultura ha de veure

l'aigua sota tres vessants: a) com un b social, cosa que determina la necessitat d'oferir a

tota la poblaci la quantitat d'aigua necessria per a un consum raonable; b) com un b

econmic, s a dir, com un recurs escs que exigeix una adequada assignaci de costos, i c)

com un b ecolgic, ja que permet l'existncia de mltiples formes de vida i sistemes

ecolgics.

Establir mecanismes de gesti hdrica per a cada illa: els recursos hdrics destinats a

l'abastiment urb han de ser gestionats a nivell insular, cosa que suposa disposar

dinfraestructures adequades de producci, transport o emmagatzemament d'aigua, aix de

capacitat de supervisar i regular normativament tot el procs. Aquesta administraci

hidrulica insular ha de millorar el coneixement del cicle de l'aigua, mitjanant les eines

estadstiques adequades que permetin conixer dades sobre extraccions, nivells dels

aqfers, prdues en les distribucions i consums.

Regular els preus de l'aigua. Els preus en alta han d'estar unificats per illa, i els preus s'han

d'establir d'acord amb el principi de recuperaci dels costos, que pot esser aplicat de

manera progressiva. Les tarifes que paguen els usuaris han de garantir l'accs als consums

137

bsics i penalitzar els consums sumptuaris, mitjanant l'aplicaci de tarifes fortament

progressives a partir d'un determinat nivell (com pugui ser el de 160 l/hab./dia). Els

consums industrials han de reflectir els costos reals.

Millora de l'eficincia i l'estalvi, que s'ha d'aconseguir mitjanant mesures com:

generalitzaci dels comptadors individuals. control de les prdues en les xarxes de

distribuci, amb l'objectiu que no superin el 15 %, suport a les tecnologies d's eficient

(domstiques, industrials o agrries) de l'aigua. Realitzaci d'auditories sobre l's de

l'aigua per a grans consumidors. mfasi en tasques de sensibilitzaci i educaci.

Protecci dels aqfers: les aiges subterrnies han de ser protegides. Els aqfers

sobreexplotats s'han de recuperar mitjanant una reducci de les extraccions i la recrrega

artificial (infiltraci d'aigua pluvial, recrrega des d'altres aqfers o amb injeccions d'aiges

depurades o dessalades).

Reutilitzaci de l'aigua: s'ha d'impulsar la depuraci terciria de les aiges residuals, i la

utilitzaci d'aquestes aiges per a reguiu, parcs pblics, aplicacions industrials i recrrega

d'aqfers. Tamb s necessari potencial el reciclatge in situ d'aiges ja usades, com s el

cas del reciclatge de les aiges de dutxes, banyeres i lavabos, i les darreres aiges

desbandit en establiments industrials de rentat de roba, en rentavaixelles de grans

consumidors, etctera, tal com ja s'ha experimentat. Tamb s'ha de millorar la utilitzaci

d'aiges pluvials, mitjanant l's generalitzat de depsits i aljubs i la recollida de pluvials de

les vies pbliques per esser emmagatzemades, filtrades i reutilitzades per a usos que no

requereixin la potabilitat. Implantaci de la Directiva Marc dAigua, amb la instauraci dels

requisits de qualitat integral en tot el cicle, de potabilitat. Implantaci participada i la

creaci dels consells de conca, per tal que les nostres conques assoleixin els objectius de

qualitat exigits; de sensibilitzaci ciutadana davant el problema de laperduament

quantitatiu i qualitatiu de les reserves daigua.

Apostar per la gesti pblica integral de laigua aix com la titularitat de lexplotaci

daquest b, establint tarifes radicalment progressives, establint uns serveis mnims.

Derogar lactual pla hidrolgic i aposta per laprovaci dun nou pla amb el contingut de

lavantprojecte de la legislatura del 2007 a 2011.

138

TORNAR

4. RESIDUS. CAL CAPGIRAR LES POLTIQUES DE GENERACI, VALORITZACI I TRACTAMENT DELS RESIDUS

A les Illes Balears es produeixen anualment unes 630.000 tones anuals de Residus Slids Urbans,

equivalents a 2,2 Kg per habitant i dia, enfront d'una mitjana a l'Estat de 1,2 Kg; cal tenir present

que el turisme hoteler genera aproximadament 50.000 tones de residus anuals a Balears,

l'equivalent a una poblaci de 150.000 residents, per aquesta generaci est fortament

estacionalitzada, el que provoca problemes de collapse dels sistemes de gesti en temporada alta.

El turisme residencial o la poblaci de fet genera el 15 per cent dels residus i els residents el 75,5

per cent restant; amb aix podem concloure que els hbits de consum principal font de generaci

de residus- sn a les nostres illes absolutament desmesurats dupliquen la mitjana estatal, sense

que en disposem dun sistema de gesti a lalada del problema-.

Quant als residus de Construcci i Demolici, les quantitats anuals sn de prop de 1.200.000 tones

a totes les illes. A ms a ms, com a conseqncia d'abocaments sense control de tot tipus i de

determinades activitats industrials, existeixen ms de 450 sls potencialment contaminats, dels

quals 80 sn pedreres utilitzades com a abocador a la zona de la Platja de Palma. Tot i laprovaci

dels plans directors sectorials de residus, tota una srie de residus no disposen a dia davui de

recollida especfica ni tampoc dun lloc proper i accessible on el ciutad o el petit empresari pugui

dur-los (per exemple, radiografies, un pot de pintura, un ordinador vell, un vidre pla, un carregador

de mbil, petits electrodomstics, etc.). La capacitat de lactual planta incineradora i de labocador

de Son Reus per eliminar els residus urbans de Mallorca es troba absolutament superada i la

tendncia s a incrementar la incineraci, el que resulta ambientalment inadmissible.

Tampoc la recollida selectiva t la qualitat que requeriria i el repartiment de punts de recollida s

molt desigual, encara que la rtio de contenidors per habitant ha arribat o superat la recomanada.

En els darrers anys sha desaccelerat lincrement anual dels ndexs de recollida selectiva de residus

urbans. D'altra banda, de cada dia s notablement ms difcil que el consumidor pugui trobar els

139

productes que vol en envasos retornables, el desplegament de la legislaci denvasos i de residus

denvasos no propicia la reutilitzaci. Laccs als envasos retornables es limita a llocs molt concrets.

Ja sha constatat que la insularitat disminueix linters de les empreses privades de gesti de

residus per operar a les Balears, especialment a les illes menors, la qual cosa suposa costos ms

alts per als productors (en relaci a la Pennsula) i un pitjor servei, tot plegat amb un important

impacte ambiental negatiu. residus perillosos (especialment sanitaris, olis usats i residus perillosos

de la llar). Finalment, les taxes municipals no contribueixen a la gesti ecolgica dels residus.

El repte de futur s impulsar les poltiques de prevenci de la producci de residus perqu el millor

residu s el que no es produeix; amb aix cal dir que sha dincidir molt ms en els hbits de

consum de la ciutadania. La reducci de residus exigeix fomentar l'apropament entre els punts de

producci i de consum, i posar barreres per motius ambientals a la circulaci de mercaderies,

motiu pel qual els lobbies de pressi lligats a la indstria de l'envasat han aconseguit que la Uni

Europea bloquegi aquestes iniciatives. Per malgrat aquests impediments, s possible avanar en

la reducci de residus mitjanant mesures legals, fiscals i de foment a escala local i regional.

La taxa diferencial de recollida de residus.

Sestableix una taxa diferencial de recollida de residus, segons el volum de residus no reciclats

generat per cada habitatge familiar. Als pobles de Mallorca, i a Palma, existeix una recollida

selectiva de les diferents fraccions de residus. Els municipis recullen gratutament les fraccions

reutilitzables, reciclables i compostables. Per cobra una taxa per la recollida de la fracci

inorgnica rebutjable. Aquesta es determinar pels diversos sistemes aplicables: Contractaci de

contenidors familiars; control per codi de barres; venda de bosses especfiques; etc. Lobjectiu s

quan ms residus de rebuig generis, major taxa a pagar.

En laplicaci de la poltica de reciclatge sorgeixen caramull de problemes, per el fet injust es

genera quan una famlia que aplica la separaci i el reciclatge al 100% paga les mateixes taxes de

recollida i incineraci que una altre que no laplica gens. Doncs daqueixa manera sincentiva la

separaci, el reciclatge i el consum sostenible, per a evitar al mxim la generaci de residus i aix

pagar menys. 140

Si aix es dugus a terme, ens situarem a lescenari duna reducci important del rebuig cap a la

incineradora, provocant, en definitiva, la supressi de les lnies innecessries dincineraci.

Propostes per una poltica racional en matria de residus

Aprovaci d'una llei de residus moderna que prohibeixi el tractament terminal de residus

reciclables, evitant ampliacions de la capacitat d'incineraci existent. Aquesta llei ha de

prohibir la producci de determinats tipus de residus com el PVC, i preveure la implantaci de

tarifes insulars de recollida i tractament i taxes sobre determinats residus com els envasos no

retornables que fomentin la reducci.

Implantaci d'una taxa sobre els residus que s'aboquen o incineren de 2 /tona per finanar

les mesures de reducci, i sobre els residus gestionats a travs dels sistemes integrats de gesti

de 1 /tona, per fomentar els envasos retornables.

Creaci duna xarxa de deixalleries propera al ciutad seguint el model de Catalunya on el

ciutad pugui dur-hi gratutament els residus que no sn objecte de recollida domiciliria, per

que cal separar de la bossa dels residus urbans.

Una major gesti pblica dels residus perillosos mitjanant la creaci duna empresa pblica

del Govern de gesti de residus perillosos (especialment sanitaris, olis usats i residus perillosos

de la llar).

Multiplicar la recollida selectiva porta a porta per a grans productors de residus urbans, en

particular hotels i restaurants, amb les degudes mesures dinformaci i modulaci de taxes.

Llei de comer que obligui els comeros a tenir un determinat percentatge denvasos

retornables a disposici del pblic en tota una srie de categories de productes; apostar pel

vessant de reutilitzaci dels envasos de la Llei denvasos i residus denvasos estatal.

Reconversi de les taxes municipals de residus urbans per a les activitats econmiques,

vinculant a la quantitat i al tipus de residus generats per lactivitat i amb bonificacions i

penalitzacions en funci de la collaboraci en la reducci i en la separaci en origen dels

residus urbans.

Elaboraci de programes de minimitzaci sectorials, especialment d'envasos i de residus de

construcci i demolici. Realitzaci de campanyes de conscienciaci ciutadana a favor de la

141

TORNAR

reducci en origen. Inclusi de criteris favorables a la reducci en origen en les poltiques de

compra de les administracions pbliques i en les adjudicacions.

Foment de la indstria local de la reutilitzaci i el reciclatge dels residus.

La taxa diferencial de recollida de residus.

Dotar a totes les rees protegides de vigilncia adequada (Inicialment recuperar els vells de

vigilncia de lany 2011).

5. CONSERVACIO DELS ESPAIS NATURALS

El concepte de conservaci est implcita la idea ms mplia d'utilitzaci racional dels recursos

naturals. La naturalesa s alhora font de recursos i embornal de residus generats pel sistema

productiu. Molts beneficis s'obtenen directament dels ecosistemes sense passar per processos de

transformaci ni per la distribuci i el comer, com en el cas de l'aire net. Per tant, l'activitat

productiva, l'economia i el benestar hum estan supeditats al manteniment de la integritat i la

funcionalitat dels ecosistemes que l'engloben.

L'economia ecolgica tracta de conixer la relaci entre l'activitat productiva de la humanitat i el

paper de la naturalesa. Estudia i analitza aquesta influncia desenvolupant conceptes i formes de

comptabilitat que incorporin el paper de la naturalesa i els costos ecolgics derivats del

desenvolupament.

Si b ja amb els economistes clssics, el factor terra va comenar a perdre pes en l'anlisi

econmica pel que fa als factors treball i capital, el desinters definitiu de la consideraci de lmits

fsics a l'economia i de la consideraci de la naturalesa com a font de valor, no t lloc fins a la

consolidaci de l'economia neoclssica com a teoria econmica dominant durant les ltimes

dcades del segle XIX i les primeres del segle XX.

142

Per a partir de la dcada de 1970, a la calor d'esdeveniments com la crisi del petroli, l'informe

Meadows sobre els Lmits del creixement o la Conferncia d'Estocolm, el despertar de la

conscincia ecolgica posaria en evidncia les manques de la teoria econmica a l'hora de

considerar lmits al creixement indefinit de la producci i d'incorporar la deterioraci ecolgica

dins del seu marc analtic.

La naturalesa genera nombrosos bns i serveis per al benestar hum. La dependncia humana dels

ecosistemes s'aprecia de manera evident en economies de subsistncia lligades al mitj natural, on

les persones prenen directament dels ecosistemes tot el que necessiten per viure. No obstant aix,

en pasos amb producci industrial consolidada i creixentment expansi del sector serveis, aquesta

dependncia no sempre s'aprecia de forma evident. En aquests pasos, les activitats productives

directament dependents dels ecosistemes situats dins del seu territori, tendeixen a ser cada

vegada ms marginals a causa del procs de deslocalitzaci industrial, s a dir a causa del creixent

desplaament dels sectors productius i extractius cap a pasos del tercer mn. Als pasos rics, els

serveis dels ecosistemes no solen arribar de manera directa a les persones, sin que han de ser

adquirits a travs dels mercats, sovint desprs d'haver estat transportats a llargues distncies i

travessat mltiples graons de la cadena comercialitzadora.

D'aquesta manera, s corrent que als pasos del primer mn s'hagi ests la noci d'un progressiu

desacoblament entre els sistemes socials i naturals, plasmada en la hiptesi de la

desmaterialitzaci de l'economia. Aquesta hiptesi es basa que una vegada superat un cert llindar

d'industrialitzaci i acumulaci de capital, el desenvolupament econmic seria cada vegada menys

contaminant i dependent de la naturalesa. No obstant aix, aquest desacoblament de la naturalesa

noms pot donar-se a escala local, ja que en ltima instncia tots els bns i serveis dels quals

gaudeixen les societats humanes, fins i tot les ms terciries, depenen plenament de

transformacions de materials i energia que solament poden ser obtinguts de la naturalesa, com

explica el concepte de petjada ecolgica.

El fet que als pasos rics pugui satisfer-se una demanda creixent de consum alhora que els seus

territoris sn explotats amb menor intensitat no es deu al fet que s'estigui donant una 143

desmaterialitzaci de l'economia, sin al fet que l'actual sistema de lliure comer internacional

permet als consumidors d'aquests pasos obtenir serveis dels ecosistemes de tot el globus a travs

dels mercats globalitzats.

MANTENIMENT D'ECOSISTEMES

La sostenibilitat de l'activitat productiva de bns i serveis est supeditada a la sostenibilitat dels

ecosistemes on es desemboliquen aquestes activitats. Els ecosistemes i el seu manteniment sn la

base de la subsistncia dels ssers humans aix com del desenvolupament social i ecolgicament

sostenible del que depn el benestar.

En la conservaci i preservaci d'espais naturals no ha de confondre's un conjunt d'arbres amb un

bosc, encara que diverses institucions oficials i cert tipus d'experts defineixen errniament el bosc

com tota coberta d'arbres en la qual el ms important s el seu nombre, la seva grandria (sempre

que aconsegueixin els 5 metres d'altura), o que la coberta de copa cobreixi ms del 10 % de la

zona. D'acord a aquesta definici, tampoc importa que els arbres siguin plantats o no, o si els

arbres sn natius del lloc.

Per diguin el que diguin algunes institucions, una plantaci en cap cas s un bosc.

Les plantacions sn rees conreades l'estructura de les quals i espcies van ser simplificades

drsticament per produir uns pocs productes, ja sigui fusta, llenya, resines, olis, o fruits. Una

plantaci d'arbres, a diferncia d'un bosc, tendeix a tenir un estret rang d'espcies i edats i

requereix una mplia i contnua intervenci humana. Noms en el cas que la plantaci sigui en un

rea originalment coberta de boscos i replantada amb les espcies d'arbres i arbustos autctons

de la zona, podria ser cridada bosc.

En l'actualitat tan sols el 3 per cent del territori espanyol est cobert per boscos naturals densos.

Entre 1940 i 1994 es van repoblar 2,9 milions d'hectrees amb pins i 450.000 hectrees amb

144

eucaliptus i al temps es van destruir ms del doble d'hectrees de frondoses autctones. Les

causes que provoquen la desaparici de les nostres masses forestals autctones sn mltiples:

incendis, rompiment per aconseguir terreny agrcola; excs de pasturatge; conversi de la

muntanya en finques cinegtica, on la pressi sobre la flora s excessiva; eliminaci de grans

superfcies forestals per a plans urbanstics i d'infraestructures; i substituci dels boscos per cultius

forestals.

S'ha de potenciar la regeneraci natural com a millor mtode de recuperaci forestal, i que les

plantacions noms es contemplin en zones amb greus riscos d'erosi, molt seques o en aquells

llocs on no existeixi banc de gemmes o llavors. Descartant-se la utilitzaci de maquinria pesada i

la plantaci en filera. Que tot terreny rstic, amb una inclinaci de ms d'un 10% sigui considerat

com a forestal, aix com els marges de rius, rierols i aiges estacionals. Que es considerin les

plantacions forestals com a cultius. Que es facin uns usos responsables i sostenibles dels boscos.

Que tots els boscos naturals amb un alt grau de conservaci siguin declarats espais protegits.

Per a la protecci i conservaci dels espais i recursos naturals com a flora, fauna, patrimoni

geolgic, histric, cultural i el paisatge, els parlaments i governs autonmics han de:

- Identificar els recursos naturals existents en cada Comunitat Autnoma.

- Complir estrictament les directives Marco de l'Aigua, Hbitats, Xarxa Natura 2000 i Aus.

- Efectuar el degut seguiment dels plans de protecci d'espais i espcies naturals, plans de

restauraci i plans d's i gesti.

- Establir plans d's sostenible dels recursos naturals (aiges superficials i subterrnies,

minerals, forestals, de pesca,...).

- Garantir la supervivncia i biodiversitat de les espcies enfront de la caa i la pesca,

eliminant les prctiques illegals d'ocupaci de veris i ceps.

- Generar i gestionar els plans de protecci de bns culturals, incls el paisatge.

- Millorar els plans de prevenci de riscos naturals i d'accidents en rees sensibles a les

catstrofes naturals.

145

BIODIVERSITAT

GUANYEM proposa que les Comunitats Autnomes realitzin una adequada gesti de la

biodiversitat, o diversitat d'espcies que es mesura pel nombre d'espcies d'una mateixa

comunitat i les seves abundncies relatives, s a dir, la proporci en qu l'espcie contribueix a

l'abundncia total. La biodiversitat implica riquesa d'espcies (nombre d'espcies presents) i

heterogenetat.

Per a aix haur d'efectuar la gesti de la Xarxa Natura 2000 afavorida per la Uni Europea i els

seus llocs d'inters per a la conservaci, LIC, la gesti de les zones d'especial protecci per a les

aus, ZEPA, aix com la creaci i manteniment d'espais naturals protegits, on s'eviti la desaparici de

les espcies de flora i fauna i el risc que els ecosistemes es redueixin a petites illes artificials al

marge de les poblacions humanes i amenaa permanentment per un entorn agressiu. Els espais

naturals protegits s'han de convertir en elements d'organitzaci territorial dins de plans

autonmics, comarcals i locals de desenvolupament sostenible, creant corredors naturals

connectant els diferents parcs.

Tamb s necessari aprovar, si no es t, i fer complir la Llei de Protecci dels Animals, en

concordana amb la normativa europea en matria de transport i sacrifici d'animals. Al que

GUANYEM afegeix l'eliminaci de les subvencions pbliques a espectacles taurins i aquells altres

en els quals els animals siguin objecte de maltractaments.

s important impulsar la participaci democrtica en l'avaluaci ambiental estratgica de plans,

programes i projectes d'infraestructures, i impulsar l'aplicaci de la normativa comunitria

d'avaluaci ambiental estratgica, aplicada als instruments de planificaci. Assegurant que

l'avaluaci ambiental estratgica s'aplica a qualsevol pla o programa que pugui afectar a espais

naturals i particularment als plans de grans infraestructures i de sectors dependents dels recursos

naturals (agrari, forestal, pesquer, energia, mineria, indstria, transport, gesti de residus, gesti

146

d'aiges, telecomunicacions, turisme, planejament urbanstic i planificaci territorial). Elaborant, a

ms, una proposta metodolgica d'avaluaci ambiental estratgica que orienti als promotors de

poltiques, plans i programes

Un bosc, per exemple, s un sistema complex, auto regenerat (o sigui, que no necessita de la

intervenci dels ssers humans per existir), que comprn a ms dels arbres, arbustos i vegetaci

autctona de la zona, el sl sobre el qual creixen (amb tots els microorganismes i fongs que es

desenvolupen en ell descomponent la matria orgnica, contribuint d'aquesta manera a la seva

formaci), l'aigua, les roques, el microclima, i una mplia varietat de plantes i animals en relaci

mtua. Tots aquests elements, juntament amb les interrelacions que existeixen entre ells, sn el

que realment formen un bosc.

El terme bosc porta intrnsec el concepte de natural, ja que quan diem que els elements del bosc

sn autctons ens referim al fet que sn els naturals d'aquest lloc.

El bosc, juntament amb el sotabosc que li acompanya, compleix una funci de protecci i

conservaci de l'espai en el qual s'assenta. La seva importncia no s computable en els termes de

l'ndex habitual del Producte Interior Brut, per s ho s en termes socials i ecolgics, ja que depura

l'aigua i l'aire, crea sl i evita l'erosi, millora la fertilitat del sl i de les pastures, protegeix els

cultius enfront de plagues, regula la temperatura, augmenta la humitat relativa, preserva la

diversitat i proporciona innombrables elements medicinals.

Dins dels boscos naturals ens trobem amb diversos tipus molt diferents d'agrupacions forestals on

destaquen els boscos primaris, que sn grans extensions d'ecosistemes forestals testimonis del

que van anar els boscos originals del planeta i que no han estat transformades o alterades per

l'activitat humana (a Espanya no ens queden boscos primaris, encara que encara existeixen petites

superfcies de bosc als Pirineus o en la Serralada Cantbrica on potser mai van arribar els ssers

humans ni el bestiar domstic, per no poden ser considerats boscos primaris per la seva extensi

tan reduda). Encara aix, des de les comunitats autnomes s important conservar aquests boscos

147

vells i madurs perqu alberguen gran part de la biodiversitat forestal amenaada dels boscos

ibrics.

Els boscos secundaris o humanognics han estat afectats d'alguna manera per l'activitat dels ssers

humans. Entre ells els cal encara mantenen els patrons originals de la biodiversitat, de manera que

els seus processos no han estat afectats amb freqncia o de forma greu, i els que han estat molt

afectats encara que segueixin sent naturals a pesar que s'hagi canviat en part la seva fisonomia. Un

exemple d'aix ltim s la devesa, provinent d'un bosc d'alzines, freixes, sureres, etc., que per

continus clarejaments per al pasturatge s'ha convertit en un bosc adevesat, i no obstant aix

segueix tenint un estrat arbori autcton ben definit i una gran biodiversitat, encara que per

mantenir-la faci mancada la m d'ssers humans. Sense ella, tendiria (sense canvis climtics ni

ambientals) al seu estat inicial, que seria un alzinar o un bosc de sureres, un bosc tancat.

Si 2010 va ser l'Any Mundial de la Biodiversitat, 2011 ha estat declarat per Nacions Unides Any

Mundial dels Boscos. GUANYEM proposa que es faci tot el possible per paralitzar la desforestaci

lligada a l'urbanisme a ms d'eradicar l'explotaci forestal de carcter insostenible, ja que estem a

Espanya en una situaci on prcticament no existeix poltica forestal doncs, encara que sn les

Comunitats Autnomes les competents en aquesta matria, destaca una enorme falta d'iniciatives

de coordinaci des del Govern General de l'Estat. Noms el 13% de la superfcie forestal espanyola

disposa d'un pla de gesti en vigor, malgrat el que estableix la Llei de Boscos. Aquesta situaci

contribueix a l'aband de les masses arbries i a la seva elevada vulnerabilitat davant els incendis

forestals. Segueix sense haver-hi plans intersectorials amb les comunitats autnomes de lluita

contra els incendis forestals.

El Pla de Reforestaci en vigor preveu la plantaci de 45 milions d'arbres entre 2009 i 2012, i

constitueix una iniciativa positiva per recuperar part dels boscos autctons desapareguts i per

lluitar contra la desertificaci. No obstant aix, s molt ms important reforar la protecci de les

masses forestals autctones i impedir la seva destrucci davant els canvis d'usos del sl.

148

D'altra banda, les administracions pbliques espanyoles segueixen sense aplicar criteris de compra

pblica responsable de productes forestals. El marc definit referent a aix en el Pla de Contractaci

Pblica Verda de l'Administraci General de l'Estat, no est sent efica per evitar el consum de

productes d'origen illegal o insostenible, per la qual cosa s imprescindible que es doni prioritat a

l'adquisici de productes forestals certificats per sistemes com el FSC, tal com estableix la Llei de

Boscos.

Espanya est compromesa, al costat de la Uni Europea, a detenir la prdua de biodiversitat per

no existeixen poltiques actives per frenar aquesta prdua. Mentrestant, les principals amenaces

per a la fauna i la flora segueixen operant sense cap cortapisa i es continua sense condicionar les

poltiques sectorials a la conservaci de la naturalesa.

L'aprovaci de la Llei de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat va suposar un pas adequat per

lluitar contra la prdua de la biodiversitat, per insuficient per si solament. I com no s'estan

desenvolupant amb la celeritat necessria els instruments bsics establerts per la Llei i que la

farien veritablement efectiva, els municipis han de contribuir tot el possible a aix. Particularment

existeix un gran retard en l'elaboraci del Pla Estratgic Espaol del Patrimoni Natural i de la

Biodiversitat i en les Directrius pels Planes de Gesti de la Xarxa Natura 2000, aix com en

l'aprovaci de les Estratgies Espanyoles d'Espcies Amenaades. GUANYEM aposta per la

definitiva implantaci i desenvolupament de la xarxa d'espais naturals Natura 2000 i per la seva

connexi en termes ecolgics com a mitj de garantir la protecci de la biodiversitat i del paisatge.

Especialment urgent s crear el Catleg Espaol d'Hbitats en Perill de Desaparici i modificar el

Catleg Espaol d'Espcies Amenaades, sempre amb el consens cientfic necessari.

Des de GUANYEM promovem criteris i objectius per a la conservaci del patrimoni natural en

l'ordenaci del territori i l'urbanisme, en l'agricultura, ramaderia, pesca, turisme i transport, entre

altres poltiques. Hem adoptat el principi de precauci assegurant-nos que tots els processos

productius, serveis i investigacions se sotmetin a controls previs que evitin l'acci nociva sobre els

ssers humans i altres ssers vius. Els recursos naturals biolgics han de considerar-se bns de la

humanitat, per la qual cosa no poden estar subjectes a sobreexplotaci ni als drets de propietat 149

TORNAR

intellectual i a les patents.

En la dcada de 1990 es va destruir el 2,4 per cent dels boscos del planeta, uns 90 milions

d'hectrees, gaireb el doble de la superfcie d'Espanya, sent la desforestaci la principal amenaa

per a la biodiversitat. La prdua de boscos implica enormes implicacions per al mn, ja que

alberguen el 70% de les plantes i animals terrestres vius, reposen l'atmosfera terrestre i asseguren

la supervivncia de la vida fixant el carboni i produint oxigen

6. AGRICULTURA I PESCA Dins de la seva poltica rural GUANYEM impulsa l'agricultura i ramaderia ecolgiques mitjanant la

defensa de l'explotaci familiar i per mitj del compendio de tcniques agrries i ramaderes que el

seu objectiu essencial s l'obtenci d'aliments amb totes les propietats naturals, amb certificaci

de traabilitat i qualitat. Per a aix desenvolupa l's ptim de l'entorn fsic, la preservaci del medi

ambient i el manteniment o increment de la fertilitat del sl, excloent l's de productes qumics de

sntesis com a fertilitzants, plaguicides, antibitics, etc.

En l'Estat Espanyol, l'agricultura ecolgica est regulada legalment des de 1989, quan es va aprovar

el Reglament de la Denominaci Genrica \"Agricultura Ecolgica\", que va ser aplicable fins a

l'entrada en vigor del Reglament (CEE) 2092/91 sobre la producci agrcola ecolgica i la seva

indicaci en els productes agraris i alimentosos. Desprs, des de l'1 de gener de 2009, data

d'aplicaci, la producci ecolgica es troba regulada pel Reglament (CE) 834/2007 del Consell

Europeu sobre producci i etiquetatge dels productes ecolgics i pel qual es deroga en el

Reglament (CEE) 2092/91 i pels Reglaments: R(CE) 889/2008 de la Comissi Europea, pel qual

s'estableixen disposicions d'aplicaci del R(CE) 834/2007 pel que fa a la producci ecolgica, el seu

etiquetatge i control, i R(CE) 1235/2008 de la Comissi Europea, pel qual s'estableixen les

disposicions d'aplicaci del R(CE) 834/2007, pel que fa a les importacions de productes ecolgics

procedents de tercers pasos.

150

Amb l'agricultura i ramaderia ecolgiques, GUANYEM potencia la recuperaci dels espais agrcoles

tradicionals i reconeix l'aportaci mediambiental i de preservaci del mitj natural que realitza

l'agricultura i la ramaderia extensives.

Un factor clau en l'agricultura i ramaderia ecolgiques, s el desenvolupament d'agricultures

locals, orientades a circuits curts de comercialitzaci, prestant especial atenci a les bases

productives de cada territori. La seguretat i qualitat alimentria, la seguretat ambiental i la justcia

social sn tres elements que han de conviure en harmonia en les poltiques agroalimentries. Aix

s'aconseguiran formes de producci favorables per a totes les persones i s'obrir l'alternativa a

l'actual Poltica Agrria Comuna, PAC. Aquest impuls de l'agricultura i ramaderia ecolgiques ha

d'anar acompanyat del foment de nous hbits i formes de consum alimentari ms saludables i

sostenibles.

La PAC est impulsant un model d'agricultura industrial especulatiu, concentrant la producci en

aquells territoris que permeten obtenir grans volums de producci a baix cost. Normalment

aquestes produccions es fan en rgim de monocultiu, la qual cosa s ambientalment insostenible.

El sistema de producci industrial, especulativa i deslocalitzada, est adaptat a la liberalitzaci del

comer agrari en l'mbit mundial, accelerant la degradaci dels ecosistemes on s'assenta i limitant

les possibilitats de provement d'aliments.

L'agricultura ecolgica proposta per Guanyem fuig de solucions enganyoses com la utilitzaci de

cultius modificats genticament o la producci d'agrocombustibles, ja que no resoldran cap crisi

mediambiental sin que, per si mateixos, suposen un risc per al medi ambient, per a la seguretat i

la salut, a ms d'incrementar la dependncia de lagroindstria.

En el camp pesquer s necessari protegir els recursos i, al mateix temps, aconseguir que la pesca

artesanal tingui avenir. La presncia de les formes artesanals de pesca assegura una part important

del desenvolupament sostenible de les zones litorals. Des De GUANYEM rebutgem la pretensi de

tractar de la mateixa forma a la gran pesca industrial, principal responsable de l'esgotament dels

151

recursos, que a la pesca artesanal que est especialment interessada en l'xit de les poltiques de

preservaci. Per aix, defensem que la pesca artesanal surti de la consideraci de sector sotms a

la lliure concurrncia i que, en conseqncia, pugui rebre ajudes per assegurar la seva viabilitat.

Respecte als boscos, defensem el desenvolupament d'una gesti forestal de prioritat ecolgica,

basada en la protecci del sl i la biodiversitat per prevenir la degradaci de la coberta vegetal i la

desertificaci.

Impulsar la creaci dun banc de terres per afavorir la explotaci de terres en situaci

dabandonament.

Crear una escola de formaci per a lensenyament de oficis propis dels sector primari

(gesti de finques, pesca...).

Revisi de la Llei Agrcola

Protecci dels espais forestals apostant per la silvicultura (explotaci econmica de zones

forestals) amb una visi sostenible de lactivitat.

Fomentarem i recuperarem les varietats agrcoles i ramaderes autctones de les Illes

Balears.

Prohibirem el conreu de varietats transgniques, aix com controlarem mitjanant una

etiqueta tots aquells productes que ho siguin.

Crear un impost sobre els terrenys que siguin improductius, per evitar la especulaci de

terrenys que han de ser destinats al sector productiu.

Controlarem la contaminaci difusa generada per ls excessiu de fertilitzants, pesticides y

la manca de capacitat de les depuradores, aix com lluitarem contra ella.

Vigilarem per que ls de abonaments no ecolgics o pesticides no puguin ser utilitzats

prop de cultius declarats ecolgics per ladministraci.

Fomentarem lagricultura ecolgica mitjanant ajudes o exempcions fiscals.

Democratitzarem el sector primari, creant un rgan on permeti la participaci de tots els

agents que hi participen amb carcter consultiu i pro positiu.

Apostem per la creaci duna distribudora pblica per evitar lacumulaci de renda per

part dels intermediaris, afavorint laugment de renda del productor.

152

TORNAR

GUANYEM aposta per el foment dun sector industrial que es suporti sobre el sector

primari per augmentar el valor dels productes que es produeixin a la nostra Comunitat

Autnoma.

Creaci duna conselleria prpia del sector primari (Agricultura, ramaderia y pesca)

separant-la de la preservaci del medi (Medi Ambient i Ordenaci del Territori)

Substituci de lactual llei agrria per una altre que tingui en compte la producci ecolgica

y la preservaci del medi.

Elaborarem un reglament que controli la pesca de rssec on sindiqui els llocs on no es pot

realitzar lactivitat aix com en quines condicions.

Establirem un sistema de control que permeti controlar el compliment de les vedes, rees

excloses de la pesca comercial aix com ls adequat de les tcniques de pesca.

Dotarem de recursos suficients (tant humans com materials) per el compliment de les

normatives existents.

Fomentarem lestudi i la prctica de tcniques que afavoreixin la pesca selectiva de les

especies de inters comercial.

Estudiarem la creaci, ampliaci de vedes i zones excloses de la pesca per preservar les

diverses formes de vida marina que puguin trobar-se amenaades per lacci directa de

lesser hum.

Afavorir mitjanant ajudes i/o exempcions fiscals a les embarcacions que practiquin la

pesca amb tcniques de pesca tradicionals, que siguin respectuoses amb el medi ambient.

Establirem plans plurianuals basats amb criteris cientfics per a gestionar les espcies

explotades per assolir el RMS (Rendiment Mxim Sostenible).

7. REES MARTIMES

Prohibir activitats de pesca agressives a totes les rees marines protegides (Rssec i pesca

submarina)

Recuperar la gesti triangular que es portava fins lany 2011.

153

TORNAR

Mantenir i ampliar els camps de boies ecolgiques actuals als LIC a totes les superfcies on

hi hagi Posidnia Ocenica i/o altres essers que es trobin amenaats com la magrana o

espais corallins. Aix com integrar dins totes les cartes nutiques les zones de praderies.

Millorar el control dabocaments de les aiges residuals provinent de embarcacions i

emissaris.

Prohibir la construcci o ampliaci de ports dins zones amb qualsevol figura de protecci.

Proposem la ampliaci del Parc Nacional de Cabrera, creant una figura de protecci a

lespera de que a nivell estatal sampli oficialment el parc.

Creaci duna nova rea protegida al canal de Mallorca

Creaci i ampliaci de Reserves Marines amb la prohibici de la pesca comercial i la

restricci de la pesca recreativa, cercant assolir el RMS.

8. REES TERRESTRES:

Protecci de tots els espais dunars aix com establir mecanismes per recuperar-les.

Protecci de totes les zones humides de tot larxiplag. Aix com la seva recuperaci i

preservaci en condicions ambientals ptimes.

9. MOBILITAT. CAL INSTAURAR UN NOU MODEL DE MOBILITAT SOSTENIBLE A Mallorca la insuficincia de la xarxa pblica de transport i la manca de models racionals de

distribuci de la poblaci i de serveis, que sestn cada cop ms en una trama difusa per tot el

territori, especialment amb locupaci residencial del sl rstic, provoquen que el transport

motoritzat privat sigui amb molt el medi de desplaament ms utilitzat. Aquest model provoca la

perversi dhaver de donar sortida a la demanda de ms i ms infraestructures (cada vegada ms

capacitat, cada vegada ms velocitat) amb desdoblament de les existents o creaci de noves

trames (cinturons i autopistes), que ocupen i transformen irreversiblement el nostre territori. El

model de prioritat per al transport privat t un altssim cost en termes de consum de territori, de

154

destrucci paisatgstica, de consum energtic, de contaminaci acstica i de sinistralitat amb els

costos econmics i socials que tot aix du aparellat.

1.1.1.1.1. Propostes per guanyar qualitat de vida en un entorn ben conservat

1.1.1.1.2. Lordenaci territorial ha dincorporar lobjectiu de la mobilitat sostenible.

Les eines dordenaci territorial i urbanstica (plans directors sectorials i pla

territorial de Mallorca, harmonitzats amb la resta de plans dordenaci urbana)

han de crear proximitat i reduir la mobilitat obligada, disminuint les necessitats

de transport i a millorant laccs als serveis collectius. Per a qualsevol actuaci

territorial shan dexigir estudis dimpacte ambiental que incloguin els efectes

sobre la mobilitat.

Revisi de la planificaci sectorial per tal d'incorporar la variable de mobilitat sostenible i

l'impuls al transport pblic.

La gran directriu de la poltica de transport ha de ser la prioritat per al transport pblic.

Aix inclou:

Reprendre limpuls al tren: com a objectius immediats, el tren ha darribar a Alcdia i sha

de racionalitzar i expandir el traat de metro a la universitat amb millores denlla amb la

pa