programa de pirates de catalunya

Programa de Pirates de Catalunya

per a les Eleccions Autonmiques de Catalunya

201 2

Aquestprograma l'han votat, en democrcia directa, els afiliats a PiratesdeCatalunya. Siconsideres que ens equivoquem en alguna

cosa, no etquedis amb els braos plegats. Conven-nos!Afiliar-se a PiratesdeCatalunya s gratis.

INTRODUCCI

En qu ens diferenciem daltres partits

Com selegeix i qu far un representant pirata electe

PROGRAMA

I Drets i llibertats fonamentals

I I Transparncia

I I I Cultura i educaci

IV Patents i drets dexclusivitat

V Sistema poltic i participaci ciutadana

VI - Sobre el dret d'autodeterminaci i el referndum

d'independncia de Catalunya

VI I - Posici davant de la crisi i mesures per afrontar-la

VI I I - La resposta del moviment pirata a la globalitzaci

IX - Drets a la xarxa



Aquest programa est inspirat en l' Ideari Pirata, el qual est recollit en

els Estatuts del Partit, que van ser aprovats a la primera assemblea del

partit i sn la base que considerem necessria per a una democrcia

sana (http://pirata.cat/ideari/) .

El Grup de Programa va elaborar un esborrany inicial que va ser

posteriorment sotms a un procs de debat i votaci, seguint els

procediments establerts pel Reglament marc de congressos:

Elaboraci i aprovaci de documents

(https://xifrat.pirata.cat/commons/document/documents-de-treball-

grup-programa), que forma part en el Reglament Intern, mitjanant el

qual tots els afiliats poden proposar esmenes o solucions alternatives i

votar a favor de les propostes i esmenes presentades a travs del

nostre Sistema de Participaci Ciutadana (d'ara endavant SPC).

En qu ens diferenciem daltres partits

P

P

i

i

r

r

a

a

t

t

e

e

s

s

d

d

e

e

C

C

a

a

t

t

a

a

l

l

u

u

n

n

y

y

a

a es desmarca de la resta de partits, ja que es tracta

d'una organitzaci horitzontal i ideolgicament transversal, s a dir,

oberta a gent de tota ideologia sempre que respecti l' Ideari Pirata i els

Drets Humans, i estigui disposada a obrir nous camins a la poltica per

acostar-la a tota la ciutadania.

All que diferencia

P

P

i

i

r

r

a

a

t

t

e

e

s

s

d

d

e

e

C

C

a

a

t

t

a

a

l

l

u

u

n

n

y

y

a

a d'altres partits s que el seu

objectiu s transformar el sistema poltic mitjanant transparncia total

i participaci directa de la ciutadania en els processos de presa de

decisions mitjanant mecanismes com ara referndums vinculants

(democrcia directa) i iniciatives populars, entre d'altres.

INTRODUCCI



INTRODUCCI

Per aquesta ra no presentem un programa electoral que cobreixi tots els

mbits potencials de lacci poltica, sin que ens centrem en aquells que

sn necessaris per a un sistema realment democrtic, en el qual els propis

ciutadans, en lloc dels partits poltics, defineixin de manera continuada els

seus interessos i preferncies, i no es limitin a votar passivament els

programes quan hi ha eleccions.

Aix no vol dir que

P

P

i

i

r

r

a

a

t

t

e

e

s

s

d

d

e

e

C

C

a

a

t

t

a

a

l

l

u

u

n

n

y

y

a

a no tingui una posici i prengui

accions sobre qestions i problemes concrets de la societat. Aquestes

decisions es prenen actualment a travs de mecanismes de debat i votaci

oberts a tots els afiliats i no shan de considerar com a propostes

inamovibles, sin obertes en qualsevol moment a debat i revisi pel conjunt

dels ciutadans.

Com selegeix i qu far un representant pirata electe

En l'actual sistema de democrcia representativa les persones

representants sn elegides normalment mitjanant llistes tancades

controlades per les minories dirigents dels partits i, encara que tericament

tenen el dret de votar all que considerin ms adequat, a la prctica voten

habitualment seguint estrictament all que decideix la direcci del partit.

Les persones representants de

P

P

I

I

R

R

A

A

T

T

A

A

.

.

C

C

A

A

T

T, tant les afiliades com les

independents, es presenten en llistes obertes i sn votades per totes les

persones afiliades al SPC. Lordre dels candidats a la llista reflecteix el

nombre de vots obtinguts en aquesta votaci, a menys que algun candidat

hagi indicat prviament que vol ocupar una posici inferior a la obtinguda o

la regla de paritat ho modifiqui.



Quan hagi de prendre una decisi o votar en l'exercici de la seva funci, la

persona representant de

P

P

I

I

R

R

A

A

T

T

A

A

.

.

C

C

A

A

T

T ho posar a debat i votaci a travs del

SPC o qualsevol altre mecanisme de participaci que el partit posi a la seva

disposici per a aquest fi.

Lesmentada votaci estar oberta a tota la poblaci de la jurisdicci

corresponent i no exclusivament a les persones afiliades al partit. El procs de

debat i votaci en el SPC i la seva durada seran els que estableixi el reglament

del partit. El resultat de la votaci es reflectir proporcionalment en la dels

representants pirates a la instituci corresponent. s a dir, no es limitaran a

votar l'opci majoritria, llevat que noms hi hagi un sol representant, sin que

traslladaran la distribuci dels vots del SPC mitjanant l'aplicaci d'un algoritme

o d'una frmula preestablerts.

Un segon comproms dels representants de

P

P

I

I

R

R

A

A

T

T

A

A

.

.

C

C

A

A

T

T s donar difusi (per

exemple, mitjanant un lloc web pblic) de tots els documents rellevants de

lorganisme al que pertany que no estiguin protegits per una obligaci legal de

confidencialitat.

Els electes de

P

P

I

I

R

R

A

A

T

T

A

A

.

.

C

C

A

A

T

T, tant si sn del partit com si sn independents,

signaran un document -- que inclour les condicions econmiques i de dedicaci

-- mitjanant el qual es comprometran a actuar dacord amb les normes de

funcionament i actuaci pactades i a votar les decisions que es decideixin

mitjanant el SPC.

En cas d'incompliment del document esmentat al punt anterior, el partit actuar

tal com preveuen els Estatuts en casos de faltes de les persones afiliades.

INTRODUCCI



DDrreettss ii LLlliibbeerrttaattss Actuarem contra qualsevol intent de vulneraci dels drets i llibertats,

congruents amb la

D

D

e

e

c

c

l

l

a

a

r

r

a

a

c

c

i

i

U

U

n

n

i

i

v

v

e

e

r

r

s

s

a

a

l

l

d

d

e

e

l

l

s

s

D

D

r

r

e

e

t

t

s

s

H

H

u

u

m

m

a

a

n

n

s

s (d'ara endavant

DUDH), assolits per la ciutadania, independentment de l'mbit en qu sorgeixi.

Defensem la llibertat d'expressi i volem ampliar-la al nivell dels estats

ms democrtics, inspirats en iniciatives com la Icelandic Modern Media

Initiative (http://immi.is) .

I

I

g

g

u

u

a

a

l

l

t

t

a

a

t

t

,

,

f

f

a

a

m

m

l

l

i

i

a

a

i

i

g

g

n

n

e

e

r

r

e

e

Defensarem la igualtat d'oportunitats per a totes les persones i en tots

els mbits, sense cap mena de distinci.

Promourem laplicaci de la Convenci internacional per a la

protecci dels drets dels treballadors immigrats i dels seus familiars

(http://www2.ohchr.org/spanish/law/cmw.htm).

Propugnarem lampliaci del dret dasil a fi i efecte que doni major

protecci a les persones perseguides per raons poltiques, confessionals,

tniques o socials.

Promourem una Llei de la Igualtat encaminada a eradicar qualsevol tipus

de discriminaci, en qualsevol mbit i de manera integral. Sha de dotar la

ciutadania dels instruments jurdics necessaris per poder defensar-se, duna

manera gil, dels actes i omissions discriminatoris que pateixi.

DRETSILLIBERTATSFONAMENTALS



Propugnarem poltiques que respectin i promoguin la

lliure autodeterminaci en tot all que faci referncia a la

identitat i a lorientaci sexual.

Defensarem el pluralisme en les formes de convivncia i

cohabitaci. La poltica ha de tenir en compte la diversitat

destils de vida i fer possible una decisi realment lliure de

l' individu sobre el model de convivncia que vulgui adoptar.

Rebutgem que qualsevol model elegit obtingui privilegis

sobre la resta, sigui de tipus estructural o econmic.

V

V

i

i

o

o

l

l

n

n

c

c

i

i

a

a

d

d

o

o

m

m

s

s

t

t

i

i

c

c

a

a

Creiem que el concepte de "Violncia de gnere" sha

dampliar al de "Violncia domstica" amb l'objectiu

d'equiparar, sense retallar en cap cas els drets aconseguits

per les dones en l'actual llei de Violncia de Gnere, les

actuacions i les penes relacionades amb qualsevol tipus de

violncia que tingui lloc en l'mbit de la famlia o de la parella.

Per aix, promourem que es doni cobertura especfica a les

vctimes de violncia en parelles homosexuals, els casos

especfics de maltractament dels homes en parelles

heterosexuals i qualsevol tipus de violncia en l'mbit

familiar.

DRETSILLIBERTATSFONAMENTALS



La transparncia i laccs a la informaci sn dues condicions essencials

per al funcionament dun sistema democrtic, que han d'equilibrar-se

amb el dret a la privacitat i a la intimitat dels individus i amb la

confidencialitat de determinades informacions, justificada per raons

d'inters social i de seguretat collectiva.

Considerem que laccs a la informaci hauria de ser un dret ciutad, ja

que possibilita el desenvolupament personal dels individus i els permet

participar amb plena capacitat en la gesti dels afers collectius, aix

com exercir el control sobre les decisions dels representants poltics i

dels administradors pblics. Per aix, ens comprometem a treballar per:

Aconseguir que la transparncia es converteixi en un deure i en la

prctica habitual de les administracions i entitats implicades, que suposa

no tan sols l'obligaci a respondre adequadament i diligent a les

demandes d'informaci dels ciutadans, sin tamb un deure proactiu

d'informar de totes les seves activitats. En especial, lactivitat

econmica de l'Administraci ha de ser publicada de manera

entenedora i ben estructurada per tal que pugui ser fcilment accessible

i consultable per la ciutadania.

Garantir el dret dels ciutadans a rebre o a accedir a qualsevol tipus

dinformaci que es demani en un perode i cost raonables i

predeterminats. Creiem que el silenci administratiu negatiu s un

principi inadmissible.

TRANSPARNCIA



Que es pugui accedir de manera lliure, simple i gratuta a qualsevol

informaci, dades i documentaci generada en projectes subvencionats

amb diners pblics, sempre respectant la privacitat i la protecci de les

dades de carcter personal. Cal que tot el coneixement que es generi

grcies a fons pblics sigui obert i per a tothom.

Que aquestes obligacions s'estenguin a qualsevol entitat que rebi

finanament pblic (subvencions o exempcions dimpostos) o quan la

seva existncia i viabilitat econmica estigui garantida en ltim terme

amb diners pblics (com s el cas de les institucions financeres), que

exerceixi per delegaci funcions pbliques (collegis professionals) o

que tingui privilegis conferits pels poders pblics (per exemple,

monopolis) .

Fer pblic el patrimoni dels crrecs electes tant abans de les

eleccions com durant el mandat.

Que els representants poltics facin informes regulars de les seves

activitats com a poltics, que detallin les consultes i les reunions que

han tingut, a ms a ms de la justificaci i resultats d'aquestes

activitats.

Reclamar la completa transparncia en relaci a l'activitat

econmica dels partits poltics, s a dir, informaci detallada quant a

fonts dingressos i despeses.

TRANSPARNCIA



Aconseguir que les excepcions a la transparncia, per raons de

dret a la intimitat, seguretat nacional, prevenci, lluita contra la

delinqncia, etc., estiguin clarament enumerades i definides a la llei,

sense deixar les decisions corresponents a la interpretaci i discreci

de les administracions o dels organismes que han de facilitar la

informaci.

Garantir la privacitat i la confidencialitat de la informaci de

persones i organismes per de dret a la intimitat que determini la llei,

especialment en el context de les noves tecnologies de la informaci

i del coneixement (TIC), el nombre creixent de bases de dades i els

sistemes de vigilncia electrnica que existeixen a la nostra societat.

En el cas de persones que tenen funcions pbliques, aquest principi

est supeditat als principis de transparncia esmentats abans.

En general, fer accessible tota la informaci no sensible,

d' inters per a la ciutadania, de manera pblica a internet i fomentar

la creaci d'eines que generin valor afegit, aportin informaci

addicional o en millorin la visualitzaci.

Promoure l'estalvi en infraestructures tecnolgiques mitjanant

l's de programari lliure que, d'una banda, garanteix la seguretat en

el tractament de les dades personals i, de l'altra, fomenta la creaci

d'empreses dedicades al seu suport.

TRANSPARNCIA



Plantejar una reforma essencial de lactual projecte de Llei de

Transparncia, que no compleix els requisits mnims que una llei

daquest tipus ha de tenir: rang de llei orgnica i silenci administratiu

positiu, entre daltres aspectes.

Cada dia, administracions i organismes pblics produeixen ingents

quantitats d'informaci en el desenvolupament de la seva funci

pblica. Tant "Open Government Data" (OGD) com "Reutilitzaci de la

Informaci del sector pblic" (Rispa) plantegen la necessitat

d'incrementar la publicaci d'informaci procedent del sector pblic en

formats lliures, oberts, estndards, accessibles i que maximitzin la seva

reutilitzaci.

P

P

I

I

R

R

A

A

T

T

A

A

.

.

C

C

A

A

T

T vol impulsar estratgies d'open data a totes

les administracions catalanes per tal de fomentar una major

transparncia en la gesti de les administracions i potenciar un accs

fcil a la informaci pblica per a la seva reutilitzaci per part

d'empreses, universitats, altres administracions i la ciutadania en

general. Open data sn projectes i experincies en el camp de

lobertura i reutilitzaci de la informaci pblica que generen valor

afegit.

TRANSPARNCIA



De la trada cultura educaci - informaci depn la viabilitat de la

democrcia participativa per a la qual s imprescindible una

ciutadania crtica i activa i una societat del coneixement. Per aquest

motiu, per a

P

P

I

I

R

R

A

A

T

T

A

A

.

.

C

C

A

A

T

T la defensa daquesta trada s absolutament

vital i ha destar completament allunyada de la demaggia.

C

C

u

u

l

l

t

t

u

u

r

r

a

a. Defensem una poltica cultural responsable,

transparent, estimulant i sostenible.

E

E

d

d

u

u

c

c

a

a

c

c

i

i

. Defensem un sistema educatiu que incentivi la

creativitat, la curiositat intellectual, l'autodirecci, la responsabilitat

social i la cooperaci, basat en models de referncia com el de

Finlndia i en constant dileg obert amb la comunitat educativa, pares

i alumnes.

I

I

n

n

f

f

o

o

r

r

m

m

a

a

c

c

i

i

. Defensem un model que contingui la creaci i

l' intercanvi dinformaci com a trets fonamentals.

CULTURAIEDUCACI



P

P

i

i

r

r

a

a

t

t

e

e

s

s

d

d

e

e

C

C

a

a

t

t

a

a

l

l

u

u

n

n

y

y

a

a ens comprometem a orientar els

nostres esforos a:

Equilibrar la necessitat de reconixer els legtims

drets dels creadors de gaudir del fruits del seu treball amb

la necessitat de reconixer els drets de la poblaci a l'accs

al coneixement i a la cultura.

Fer eficient lestructura del finanament cultural i

artstic evitant el malbaratament de recursos: diversificaci

i transparncia en lassignaci de recursos, evitar el foment

o perpetuaci de les xarxes clientelars i evitar el

finanament de propostes dissenyades ad hoc per

aconseguir subvencions.

Impulsar poltiques que permetin avanar cap a un

model econmic basat en el coneixement i en la Recerca,

Desenvolupament i Innovaci (R+D+i) que fugi del model

amb el qual s'ha produt la situaci de crisi actual.

Impulsar un canvi de model econmic de les indstries

culturals: combinar els interessos dels diversos actors

(autors, creadors, indstria cultural i consumidors) de

manera equilibrada i sostenible sota el marc de linters

general.

CULTURAIEDUCACI



Propugnar una reforma dels drets dautor i de la propietat

intellectual en consonncia amb la

D

D

e

e

c

c

l

l

a

a

r

r

a

a

c

c

i

i

d

d

e

e

W

W

a

a

s

s

h

h

i

i

n

n

g

g

t

t

o

o

n

n

s

s

o

o

b

b

r

r

e

e

P

P

r

r

o

o

p

p

i

i

e

e

t

t

a

a

t

t

I

I

n

n

t

t

e

e

l

l

l

l

e

e

c

c

t

t

u

u

a

a

l

l

i

i

I

I

n

n

t

t

e

e

r

r

s

s

P

P

b

b

l

l

i

i

c

c (201 1 )

(http://infojustice.org/wp-content/uploads/201 1 /09/Washington-

Declaration-Print.pdf) .

Promoure el lliure intercanvi sense nim de lucre i que aquest

no sigui criminalitzat, sin considerat una eina efica de distribuci i

promoci cultural.

Rebutjar les frmules de remuneraci compensatria per cpia

privada i l'actual model de gesti dels drets d'autor.

Fer passar a domini pblic amb mxima celeritat tota obra que

rebi fons pblics per a la seva creaci, distribuci o organitzaci,

entre d'altres.

Defensar que les obres que sn finanades totalment amb

diners pblics han d'estar a labast del pblic des del primer dia de

la seva finalitzaci.

Fomentar l'autogesti dels drets per part dels autors per tal

devitar monopolis abusius.

CULTURAIEDUCACI



Defensar les reformes adients en retribuci, selecci i formaci del

professorat per garantir la seva excellncia en termes de capacitat

educativa i comproms: incentius, formaci continuada, reconeixement,

avaluaci contnua, etc.

Fomentar el desenvolupament de materials escolars sota llicncies

lliures que implementin el currculum de totes les assignatures, tal com

hem fet amb la iniciativa Parents to Parents impulsada des de

P

P

i

i

r

r

a

a

t

t

e

e

s

s

d

d

e

e

C

C

a

a

t

t

a

a

l

l

u

u

n

n

y

y

a

a el passat mes de setembre, mitjanant la qual hem

obert un portal amb enllaos P2P on oferim a totes les famlies la

possibilitat daccedir als materials que necessitin

(http://pirata.cat/p2p/).

Augmentar l'oferta de cursos de formaci i reciclatge per a adults

en noves tecnologies, idiomes i programari lliure.

Impulsar decididament una formaci professional de qualitat,

coordinada amb les necessitats empresarials per afavorir laccs a llocs

de treball.

Garantir la integraci de les noves tecnologies en l'ensenyament i

garantir la connexi a internet i tots els recursos personals i materials

necessaris per a les escoles (ordinadors, reproductors de DVD,

projectors, pissarres electrniques, etc.) .

CULTURAIEDUCACI



Cercar nous models educatius aplicats

actualment i que funcionen amb xit per tal

d'adaptar-los i millorar el nostre sistema actual.

Crear una srie de criteris per a l'adquisici i l's

de programari a l'administraci pblica.

CULTURAIEDUCACI



Les patents i els drets de la propietat intellectual (DPI) inclouen

un conjunt relativament heterogeni de drets de propietat sobre

entitats immaterials, l'objectiu teric dels quals s retribuir les

persones que creen, inventen o innoven i, aix, incentivar aquestes

activitats beneficioses per a la societat.

Les patents sentenen habitualment com una mena de contracte

social implcit entre la societat i la persona que inventa o innova,

que d'entrada hi posa l'esfor i els recursos i, en cas d'xit, obt una

exclusivitat o monopoli temporal sobre el resultats.

El desenvolupament tecnolgic requereix el desenvolupament de

nous mecanismes i models de negoci per remunerar

adequadament les persones que creen o innoven. Les patents i

altres drets de la propietat intellectual sn un dels instruments

per fer-ho, per no els nics ni els millors en tots els casos.

Creiem que s necessari un nou model, per aix ens comprometem

a treballar per:

Limitar els possibles abusos de les patents i DPI (per exemple,

les anomenades patents defensives, amb les quals els titulars no

tenen intenci d'explotar-les, sin tan sols les obtenen per tal

d'evitar que daltres els puguin fer la competncia) i promoure

altres mecanismes d'incentivaci de la recerca i la innovaci.

PATENTSIDRETSD'EXCLUSIVITAT



Explorar noves maneres de retribuci de la creaci

intellectual i la innovaci, tenint en compte els

avenos en les tecnologies de la comunicaci i difusi

de la informaci. Ens oposem a l'actual tendncia de

reforament illimitat dels drets dels titulars i la

criminalitzaci creixent dels usuaris.

Plantejar un model d'incentius a la creaci i a la

innovaci que aprofiti el coneixement existent i

fomenti l'evoluci de la tecnologia en benefici de la

societat per tal d'evitar monopolis privats.

Evitar la possibilitat de patents o drets exclusius

sobre ssers vius (seqncies de gens o genmiques) i

programari.

PATENTSIDRETSD'EXCLUSIVITAT



La sobirania resideix en el poble; la ciutadania

t dret a decidir en tot all que afecti la seva

vida.

Catalunya i Espanya necessiten una nova

constituci. Posant a Islndia com a exemple,

proposem la redacci d'una nova constituci

mitjanant un procs constituent, que doni

l'oportunitat a tothom de presentar i

d'explicar la seva posici.

Pensem que actualment la ciutadania t

poques oportunitats de participar i d' influir en

la poltica i que tant les lleis electorals com

d'iniciatives legislatives populars (ILPs) i de

referndums estan escapades i dificulten

encara ms la participaci.

Per tot aix, creiem que la regeneraci

democrtica del nostre pas ha de basar-se en

els segents punts mnims:

Elaboraci duna llei electoral a Catalunya

que contempli:

SISTEMAPOLTICI

PARTICIPACICIUTADANA



- Prioritat absoluta de la igualtat de la ciutadania davant

la llei. Proposem una estricta separaci del concepte "poblaci"

del de "territori".

- Major proporcionalitat entre els vots obtinguts i el

nombre d'escons assignats, ajustant els diferents elements que

hi influeixen, tals com l'estructura de les circumscripcions

electorals, el format de les llistes o la frmula d'adjudicaci

d'escons.

- Eliminaci de qualsevol percentatge mnim de vots per

assolir un esc a qualsevol instituci.

- Reforar el compliment dels programes electorals dels

partits, mitjanant informes pblics emesos pels crrecs electes i

el suport a organitzacions independents d'observaci i

seguiment de l'activitat poltica.

- Llistes obertes.

- Vot en blanc computable.

SISTEMAPOLTICI




Incorporar a l'esmentada llei electoral de Catalunya una normativa sobre

iniciatives legislatives populars que contempli:

- La inclusi de totes les matries prpies del Parlament de Catalunya.

- L'obligaci de tramitaci amb debat parlamentari, sense possibilitat

d'esmenar-les i, en cas de no aprovaci, votaci en referndum.

Elaborar una normativa sobre referndums de caire vinculant.

Promoure la democrcia participativa i directa fent servir les tecnologies

de la informaci i el coneixement (TIC). L's de les noves tecnologies permet

acostar la participaci a ms gent i una reducci dels costos dels diferents

comicis i referndums.

Eliminar els privilegis de la classe poltica, tals com la immunitat associada

al crrec o tots els de caire econmic (pensions, impostos, etc.) , igualant-los

amb els de la resta de ciutadans.

Elaborar una llei de finanament dels partits i de les organitzacions

poltiques i sindicals que impedeixi la corrupci i la malversaci de fons.

Permetre la participaci ciutadana en l'elaboraci de tots els

pressupostos del govern central i de la resta dadministracions pbliques, bo i

creant nous mecanismes o ampliant els disponibles en l'actualitat.

SISTEMAPOLTICI




Des de

P

P

I

I

R

R

A

A

T

T

A

A

.

.

C

C

A

A

T

T subscrivim totalment les tesis de

participaci democrtica i ciutadana en l'elaboraci

de propostes i presa de decisions en temes de

poltica, i de la vinculaci dels resultats d'aquesta

participaci a la seva gesti i execuci per part dels

organismes de govern.

Encara que la DUDH no planteja explcitament el dret

d'autodeterminaci, s que esmenta clarament en el

seu article 21 que "La voluntat del poble s el

fonament de l'autoritat dels poders pblics". Per

aix donem suport a la idea que els pobles tenen dret

a la seva autodeterminaci si hi ha una base clara i

democrtica que ho recolzi.

En conseqncia,

P

P

i

i

r

r

a

a

t

t

e

e

s

s

d

d

e

e

C

C

a

a

t

t

a

a

l

l

u

u

n

n

y

y

a

a defensa el

dret a lautodeterminaci de Catalunya i de tots els

pobles i creu que tots els sistemes poltics han de

respectar i reconixer els sentiments i les aspiracions

identitries i oferir vies democrtiques per tal que es

manifestin i tinguin una concreci poltica i

institucional.

En el cas de Catalunya, per tal que hi hagi una

participaci transparent i democrtica sobre la

DRETD'AUTODETERMINACI



independncia s imprescindible que, abans de realitzar una consulta o

referndum, hi hagi un debat ampli i ben informat sobre els objectius

que es volen aconseguir i sobre els procs que es pretn seguir, i que no

pot basar-se simplement en una adhesi a un principi indefinit del dret

a decidir dun poble. El ciutad t dret a saber, per exemple, cm seria

lestat o l'organitzaci poltica que es proposa i en qu es diferenciaria

de lactual. Seria aquest un sistema realment transparent, amb

possibilitat de participaci dels ciutadans a la presa de decisions, amb

un sistema de benestar efectiu, etc. o simplement una versi a escala

ms reduda del sistema actual amb els seus trets de manca dequitat,

de transparncia i de responsabilitat dels poltics envers els ciutadans?

Rebutgem, per tant, el carcter plebiscitari respecte a la qesti de la

independncia que alguns partits volen donar a aquestes eleccions, que

es pretengui convertir el seu resultat en un xec en blanc, sense

compromisos, per als partits o coalicions guanyadors i que pretenen el

continuisme del mateix model poltic amb manca de transparncia i

democrcia participativa.

DRETD'AUTODETERMINACI



La crisi econmica que es va iniciar el 2007 i el seu

impacte negatiu sobre el benestar de la poblaci (atur,

reducci dingressos, augment de la precarietat laboral,

desnonaments, retallades en educaci, sanitat i serveis

socials, etc.) s possiblement la principal preocupaci

dels ciutadans, que esperen que els partits poltics puguin

donar respostes i aplicar poltiques adequades per tal de

mitigar-ne els efectes i tornar a una situaci de

prosperitat.

Cal construir entre tots i totes una alternativa integral de

poltica econmica i social que permeti sortir a curt

termini de la crisi i assolir un futur de progrs social,

econmic i sostenible. Pirates de Catalunya t una posici

clara respecte a la convenincia de determinats objectius

i mesures:

Lluita contra el frau fiscal.

No a l'amnistia fiscal i rebuig dels paradisos fiscals.

Repartiment equitatiu dels costos de la crisi: el

govern cuida les institucions financeres amb problemes i

es desentn dels ciutadans en la mateixa situaci.

CRISIIMESURESPER

AFRONTAR-LA



Auditoria pblica, oberta a la ciutadania, de la despesa de les institucions

i aplicaci de mesures d'estalvi que no afectin la ciutadania mitjanant:

- l's de programari lliure en les institucions,

- revisi dels contractes actuals i presentaci a concurs pblic de

l'oferta de serveis bsics com ara telefonia, electricitat, etc.

- estalvi i control del consum energtic,

- reducci d'actes institucionals.

Revisi de totes les retallades (en sanitat, educaci, etc.) i increments

recaptatoris (euro per recepta, taxes universitries, impostos sobre el turisme,

etc.) de l'ltima legislatura i inici d'un perode de consulta i decisi per

referndum per mantenir-los, retirar-los o reestructurar-los, cas per cas.

Mesures per evitar desnonaments o palliar els efectes ms greus de la

crisi sobre els collectius ms vulnerables, com ara el suport que sha fet des

de Pirates de Catalunya a la iniciativa legal que pretn declarar nulles les

clusules dinters aplicades als contractes hipotecaris basats en l'EURIBOR i

el LIBOR (http://pirata.cat/bloc/?p=31 61 ) . Garantir els drets de la ciutadania, com a persones i consumidors, davant

de les conseqncies de la crisi econmica.

CRISIIMESURESPER

AFRONTAR-LA



Establir sistemes de control i de

transparncia de tota la despesa pblica de les

administracions catalanes i especialment dels

consums energtics, amb tecnologia per

identificar els estalvis en aigua, llum, gas, entre

d'altres, i dels serveis en concessi

administrativa, com ara la recollida i el

tractament dels residus.

Impulsar la installaci de programari lliure

a totes les administracions per tal destalviar els

costos de les llicncies.

El Govern de Catalunya t competncies i

capacitats limitades (en matria fiscal i

monetria) per endegar poltiques econmiques

que permetin sortir de la crisi. Tot i aix t

alguns instruments (distribuci de la despesa

pblica, impostos transferits, com ara el de

successions, impostos autonmics o taxes com

ara el copagament sanitari) amb els quals pot

incidir en els efectes de la crisi i que no est

utilitzant en benefici dels grups ms vulnerables

de la poblaci.

CRISIIMESURESPER

AFRONTAR-LA



El mn actual est experimentant un procs de creixent globalitzaci, que

comporta tant problemes com oportunitats de millora per a les societats.

P

P

i

i

r

r

a

a

t

t

e

e

s

s

d

d

e

e

C

C

a

a

t

t

a

a

l

l

u

u

n

n

y

y

a

a creu que, per tal d'enfrontar-se a aquests problemes i

oportunitats, sn necessries estratgies poltiques globals. Per aix, participem

activament en el moviment pirata internacional, aix com en la creaci del

moviment pirata de la Uni Europea, que es pretn que donin alternatives amb

visi global. Un exemple daquest comproms va ser la celebraci a Barcelona el

passat mes de setembre de la reuni dels delegats de diferents partits pirates

darreu dEuropa per tal destablir acords per crear els estatuts de la futura

Xarxa de partits pirates europeus (http://pirata.cat/bloc/?p=31 98).

Alguns dels temes que requereixen un enfocament global sn:

La lluita contra els paradisos fiscals i el desplaament del capital cap a

pasos amb impostos baixos.

Necessitat duna regulaci global i coordinada de les activitats de les

multinacionals i dels moviments de capital.

Enfortiment de les capacitats de les institucions internacionals (ONU, UE),

que ha danar acompanyat dun major control democrtic de les seves activitats.

Tant a nivell econmic com ideolgic, aix com humanitari, no s'ha de

permetre que empreses ubicades en pasos que no respecten la DUDH puguin

operar lliurement al nostre territori.

GLOBALITZACI



N

N

e

e

u

u

t

t

r

r

a

a

l

l

i

i

t

t

a

a

t

t

d

d

e

e

l

l

a

a

x

x

a

a

r

r

x

x

a

a

Promovem laccs a internet en condicions

que permetin enviar i rebre els continguts que

es desitgin, utilitzar els serveis i les aplicacions

que es desitgin i emprar el maquinari i el

programari que es desitgin.

Defensem el dret a una connexi a internet

lliure de discriminaci, que no permeti als

operadors, als governs o a d'altres entitats

bloquejar o prioritzar determinats tipus

d'aplicacions, serveis o continguts, o limitar

laccs en funci de la ubicaci de l'emissor o del

receptor.

Proposem el dret a sollicitar la correcci,

eliminaci o a impedir la transmissi de la

informaci personal que es vinculi a adreces IP,

que sn potencialment identificables.

Volem derogar o modificar convenientment

les lleis que atempten contra la neutralitat de la

xarxa o permeten la censura, tal com la llei

Sinde-Wert.

DRETSALAXARXA



L

L

a

a

p

p

r

r

i

i

v

v

a

a

c

c

i

i

t

t

a

a

t

t

Els ciutadans han de tenir dret a:

Navegar per internet i a accedir als continguts de

manera annima.

Decidir en qualsevol moment traslladar, modificar o

cancellar les seves dades d'usuari de qualsevol servei

d'internet.

No revelar les claus privades o haver de desxifrar

les dades.

No sofrir cap mena de control de les

comunicacions, llevat que es facin per ordre judicial, i

tenir dret a xifrar les comunicacions a qualsevol nivell,

sense limitacions en la clau o l'algoritme utilitzat.

Que els organismes pblics vetllin per qu els

sistemes de vigilncia electrnica respectin els drets

fonamentals i actun dofici en cas dincompliment.

DRETSALAXARXA



E

E

l

l

l

l

l

l

i

i

u

u

r

r

e

e

a

a

c

c

c

c

s

s

a

a

l

l

a

a

x

x

a

a

r

r

x

x

a

a

La Generalitat de Catalunya ha de garantir el lliure accs a la

xarxa de tota la ciutadania a qualsevol part del territori. Per a

aquest fi proposem que el Govern de la Generalitat es

responsabilitzi de:

Dotar les infraestructures pbliques amb l'equipament

necessari per donar servei a la poblaci gratutament.

Fomentar que els mitjans privats cobreixin el 1 00% del

territori i que el servei estigui garantit i sigui de qualitat.

Autoritzar la creaci de xarxes privades, per d'accs pblic,

que vulguin posar en marxa associacions sense nim de lucre o

particulars.

Fomentar l'alfabetitzaci digital de la poblaci:

- Hem d'aconseguir que el 1 00% de la poblaci catalana

spiga fer servir les eines necessries per participar i gaudir dels

mitjans de comunicaci i administratius que ofereix internet.

Caldr posar especial esfor entre aquells collectius ms

allunyats de les noves tecnologies i aquells en risc d'exclusi

social.

DRETSALAXARXA



U

U

n

n

a

a

a

a

d

d

m

m

i

i

n

n

i

i

s

s

t

t

r

r

a

a

c

c

i

i

m

m

s

s

m

m

o

o

d

d

e

e

r

r

n

n

a

a

,

,

q

q

u

u

e

e

a

a

p

p

l

l

i

i

q

q

u

u

i

i

l

l

e

e

s

s

T

T

I

I

C

C

e

e

n

n

i

i

n

n

t

t

e

e

r

r

s

s

d

d

e

e

l

l

s

s

c

c

i

i

u

u

t

t

a

a

d

d

a

a

n

n

s

s

Autentificaci centralitzada i unificaci de bases de dades.

Finestreta virtual nica, publicaci de les eines de l'Administraci i

reducci de la burocrcia als nivells estrictament necessaris.

Facilitat d'us de les eines administratives. Cal simplificar el

processos demanats als usuaris i oferir informaci detallada en tot

moment del procs.

Posada en servei d'un sistema telemtic d'assistncia

administrativa les 24 hores, efica i resolutiu, amb un alt grau de control

de qualitat.

Accs al sistema d'arxiu histric de cada usuari a fi de garantir

l'evoluci del procs demanat a l'administraci.

DRETSALAXARXA

INTRODUCCIDRETS I LLIBERTATS FONAMENTALSTRANSPARNCIACULTURA I EDUCACIPATENTS I DRETS D'EXCLUSIVITATSISTEMA POLTIC I PARTICIPACI CIUTADANADRET D'AUTODETERMINACICRISI I MESURES PER AFRONTAR-LA

programa de pirates de catalunya

Documents