1

Vet aquí en aquells temps, uns pirates

barbarescos anaven per la mar

Mediterrània, perseguint la reina de França.

Van atracar a Can Tunis per carregar aigua

del riu Llobregat. Quan estaven a punt de

marxar van sentir un soroll. Un nen, en Nil,

estava jugant amb la seva gata, un peluix

que el portava a tot arreu. Els pirates no

sabien que fer i se’l van emportar amb ells

deixant un escrit…..

2

La seva mare, Candela, cridava:

- Nil para la taula, que anem a

dinar!

- Saps on està en Nil? –li va

preguntar al seu marit.

- No, crec que ha sortit a jugar.

- A on?

- No ho sé, a prop de la font.

- Au! ves a buscar-lo que és hora!!!!

3

Els pirates volien menjar i, torturant al nen fent-li pessigolles, van atracar el vaixell a Cala Morisca. El capità, en

Barbaroja, amb un pegat a l’ull, va manar als seus germans, en Barbanegre amb una pota de pal i en Barbalila amb

un garfi, que al dia següent sacsegessin el poble de Castelldefels en busca de queviures.

Mentrestant en el poble, en la taverna d’en

Ribas, els traginers explicaven històries per

passar el temps.

4

En una d’elles els pirates atacaven pobles

de la costa i Castelldefels n’era un d’ells.

Del grup dels pirates destacaven dos: en

Maxiyu i l’Indiana. L’Indiana, encara que

només era un nen, era més llest que

qualsevol home, i tots dos formaven un

equip meravellós .Van desembarcar sense

que ningú se n’adonés. Van arribar al camí

Ral de València. Al sentir soroll es van

pujar a un arbre a amagar-se. Van veure

una família.

5

Aquella família eren

traginers que viatjaven

junts . La família la

composava el pare, la

mare i una filla,

anomenada Jana. Aquesta

mai es separava de la seva

gateta Lily, que era una

més de la família.

Tant en Maxiyu com l’ Indiana , que continuaven amagats dalt d’un arbre, es van quedar impressionats al

veure aquella gateta blanca, amb pèl esponjós, ja que mai havien vist un animal d’aquestes característiques

perquè la major part de la seva vida l’havien passat al vaixell, on només es veien rates fastigoses. Els

traginers portaven roba, menjar i estris diferents, i la Jana ajudava els seus pares tot el que podia.

6

A la tarda, els pirates van decidir atacar Castelldefels, deixant la família de traginers i la gata al

vaixell.

En Maxiyu i l’Indiana van baixar

de l’arbre sense fer soroll i van

perseguir la família. Amb molt

de compte, els van agafar , els

van lligar de les mans i els van

emportar cap al seu vaixell. La

Jana va agafar amb força la

gateta que miolava sense parar.

7

Diu la llegenda que els pirates a terra ferma van quedar petrificats per la pluja de cendra d’un volcà

que va despertar perquè va sentir que una gata estava atrapada.

8

Sense ningú vigilant, la família de

traginers van escapar, acabant en la

taverna fent un traguinyol.

9

Quan van despertar, els pirates no trobaven a Barbaroja,

havia caigut per la borda tot desorientat, a causa d’una forta

ventada. La resta dels pirates com no el trobaven (al seu

capità) van anar cap al poble molt furiosos i amb cara de

sanguinaris.

10

Quan els castelldefelencs es van adonar

era massa tard, no sabien que fer, a on

anar… Els pirates lluitaven contra els

pocs camperols que els hi plantaven

cara, van lligar a la Maria (la dona de

taverner) a un arbre, sacsejaven cases,..

11

A les afores, la família Ramos-Carmona, conreant el camp, es va trobar un home desorientat,

amb mal aspecte, que parlava una llengua estranya, … semblava un traginer perdut i d’un lloc

molt llunyà. El pare de la família, el pagès Jordi, el convidà a dinar.

En Nil aconsegueix deslligar-

se de la corda, valent es

llença al mar i comença a

nedar fins a la costa.

12

Arriba cansat i l’Aleix, des de la Torre

Barona, veu la imatge d’una persona

coneguda, era en Nil, nebot d’en Jordi

Ramos.

13

Tots dos van corrents cap a la masia de Can Vinyes, en busca d’ajuda. En Nil amb cara de sorprès veu

que els seus tiets li donen de menjar al sanguinari Barbaroja.

- Però que feu? No sabeu qui és?

- Però que passa? –li contesta la seva

tieta, la Ramona

En Barbaroja se n’adona que la cara

d’aquell nen li era coneguda.

- Nen, tu qui ets? Sóc el Nebot

d’aquesta família. El mag que

alimenta d’aigua el teu vaixell a Can

Tunis i us dóna saviesa,…

ehemmm!!!!

- I on són els meus homes?

- Estan destrossant el poble!!!

- Què m’esteu dient? Ara mateix anem

a buscar-los.

14

En Nil, els seus tiets i en Barbaroja van cap a la taverna, on estan els pirates celebrant la victòria. En

aquell moment entra en Barbaroja:

- Què esteu fent?

- Oh Capità! què bé que estiguis amb nosaltres!

- Sort de la família Ramos-Carmona que estic viu i ben alimentat. Ja podeu tornar totes les coses

als habitants de Castelldefels. I marxem!!!!

15

A la nit tot el poble va fer una gran festa

i catacric-catacrac, aquest conte s’ha

acabat.

Els pirates van cap al vaixell i prometen

a en Jordi que mai més atacaran al seu

poble. Estava tant content que quan

arriba a casa comença a córrer, a saltar,

fins i tot abraça a la seva vaca.