primÀria - santillanael llibre ciències de la naturalesa per al 3r curs de primària és una obra...

El llibre Ciències de la Naturalesa per al 3r curs de primària és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el Departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila.

En la seua elaboració ha participat l’equip següent:

TEXT I EDICIÓ Belén Álvarez GarridoBárbara Braña BorjaJulia Manso PrietoDaniel Masciarelli GarcíaJuan Ignacio Medina CrespoRaquel de Andrés González

IL·LUSTRACIÓ Alademosca il·lustracióJordi BaezaJosé Luis Navarro

EDICIÓ EXECUTIVA Juan Ignacio Medina Crespo Begoña Barroso Nombela

DIRECCIÓ DEL PROJECTE Antonio Brandi Fernández

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero

Les activitats d’aquest llibre no es poden fer en cap cas en el mateix llibre. Les taules, els esquemesi altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l’alumnat els trasllade al quadern.

PRIM

ÀR

IA Ciències de la Naturalesa3

ES0000000094945 933158_INICIALS_84655.indd 1 12/03/2019 8:26:04

Edició anotada per al professorat

Presentació del projecte

Saber Fer és un projecte d’èxit però, com que la realitat educativa és canviant, ha arribat el moment d’actualitzar-lo. Per això ha nascut SABER FER AMB TU.

SABER FER AMB TU incorpora innovacions metodològiques i pedagògiques importants que els docents ens han reclamat per a la pràctica educativa, d’ací li ve el nom. L’objectiu primordial és desenvolupar en l’alumnat les capacitats imprescindibles per als futurs ciutadans i ciutadanes del segle XXI.

Les habilitats de comunicació

La comunicació és un dels eixos essencials del projecte. A través dels programes, presents en totes les àrees, es treballen les destreses comunicatives:

– Temps per a parlar. Comunicació oral.

– Temps per a llegir. Competència lectora.

– Temps per a escriure. Comunicació escrita.

Les destreses de pensament

Aprendre a pensar i desenvolupar el raonament lògic són altres dels eixos de SABER FER AMB TU. Amb aquesta finalitat es treballen les estratègies i rutines que són necessàries per a aconseguir un aprenentatge autònom i eficaç, amb l’objectiu que l’alumnat adquirisca habilitats de pensament d’ordre superior:

– Consolidar la comprensió i sintetitzar les idees més importants.

– Retindre la informació i recordar-la.

– Interrelacionar coneixements entre si.

La interiorització d’aquestes estratègies i rutines facilitarà el control del pensament i més eficàcia a l’hora d’aplicar els coneixements nous. Al llarg de les unitats s’inclou una secció destinada a entrenar el pensament, que es destaca amb un barret de color blau.

La intel·ligència emocional

L’educació de les emocions és essencial per a l’educació integral de l’alumnat. Els objectius fonamentals que es plantegen en SABER FER AMB TU tracten els aspectes següents:

– La identificació de les emocions pròpies i alienes.

– L’autogestió i la regulació emocional.

– L’expressió de les emocions.

– Les habilitats socials i l’empatia.

Un barret de color roig emmarca les activitats i propostes orientades específicament a desenvolupar la intel·ligència emocional.

3

ES0000000094945 933158_INICIALS_84655.indd 3 12/03/2019 8:26:07

2

ES0000000094945 933158_INICIALS_84655.indd 2 12/03/2019 8:26:06

Comencem ................................................................ 9

Unitat 1. Les funcions vitals de l’ésser humà ......... 13

Unitat 2. La salut ................................................... 27

Cooperem ............................................................... 42

Minilab ................................................................... 44

Unitat 3. Els éssers vius .......................................... 45

Unitat 4. Els ecosistemes ........................................ 59

Cooperem ............................................................... 74

Minilab ................................................................... 76

Unitat 5. Els materials i les forces ........................... 77

Unitat 6. Les màquines .......................................... 93

Cooperem ............................................................. 108

Minilab ................................................................. 110

Parle anglés........................................................... 112

Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació .................................................... 116

Índex

5

ES0000000094945 933158_INICIALS_84655.indd 5 12/03/2019 8:26:08

La creativitat

La creativitat implica tindre una imaginació viva, ser capaç d’adaptar-se a diferents contextos i donar respostes originals a situacions o problemes inesperats. En els nostres llibres es treballen bàsicament aquestes capacitats:

– La cerca d’estratègies personals i innovadores.

– L’ús de formes creatives d’expressió.

Les activitats que impliquen posar en joc la creativitat de manera especial s’identifiquen amb un barret de color verd.

El treball cooperatiu

A fi que els xiquets i les xiquetes desenvolupen la capacitat de cooperar i siguen capaços de treballar junts per a assolir un objectiu comú, en aquest projecte es proposen activitats que requereixen diferents nivells d’agrupament:

– Treball per parelles.

– Treball en equip.

– Treball en grup/classe.

Aquestes activitats s’identifiquen amb diverses icones.

A més, en acabar cada trimestre s’inclou un projecte senzill anomenat Cooperem, en el qual es posen en joc tècniques d’aprenentatge cooperatiu.

L’autoregulació de l’aprenentatge

En SABER FER AMB TU, l’alumnat té un paper actiu en el procés d’ensenyament i es promou la reflexió personal sobre el seu propi aprenentatge, a fi de millorar el coneixement d’un mateix i detectar fortaleses i debilitats.

Al llarg de les unitats s’inclouen rúbriques breus perquè els alumnes prenguen consciència del que han aprés i valoren com ho han fet.

Finalment, atenent els últims avanços de la neurociència, SABER FER AMB TU incorpora una proposta de GAMIFICACIÓ per a activar l’emoció i la curiositat de l’alumnat, grans motors de l’aprenentatge. En el projecte s’ofereixen dinàmiques pròpies del joc que ajudaran a transformar l’aula, per crear un ambient estimulant i motivador.

4

ES0000000094945 933158_INICIALS_84655.indd 4 12/03/2019 8:26:08

Unitats Continguts Temps per a llegir Saber fer

Comencem

1. Les funcions vitals de l’ésser humà

Les funcions vitals La funció de nutrició La funció de relació La reproducció i les etapes de la vida

El tresor del drac Interprete i faig una gràfica de creixement

2. La salut Què és la salut? Els hàbits saludables L’oci i el descans Les emocions i la salut Fruites i verdures de tots els colors

Em planifique l’oci

Cooperem Números iguals junts. Identifiquem tècniques de primers auxilis

Minilab Aprenc a respirar per relaxar-me

3. Els éssers vius La classificació dels éssers vius

Les funcions vitals dels animals

Les funcions vitals de les plantes

La ramaderia Cipi Faig una fitxa d’un animal

4. Els ecosistemes Què és un ecosistema? Els tipus d’ecosistemes Els ecosistemes canvien

Com cal protegir la naturalesa

Misteriosa desaparició a la marjal

Descric un ecosistema

Cooperem Tècnica 1-2-4. Cuidem i respectem tots els éssers vius

Minilab Sembre una llentilla

5. Els materials i les forces

Els materials Propietats dels materials Els materials i l’electricitat

Les forces Els imants i les forces Rodes i l’enigma del Campament Llàgrima viva

Construïsc un objecte amb els materials adequats

6. Les màquines L’energia i les màquines Les màquines simples Els operadors mecànics Els invents i els avanços de la ciència

Un tritó en la motxilla Construïsc una llanxa motora

Cooperem Full giratori. Classifiquem els materials segons les propietats que tenen

Minilab Descobrisc com es pot reduir l’esforç

7

ES0000000094945 933158_INICIALS_84655.indd 7 12/03/2019 8:26:10

Mapa de continguts

Unitats Continguts Temps per a llegir Saber fer

Comencem

1. Les funcions vitals de l’ésser humà

Les funcions vitals La funció de nutrició La funció de relació La reproducció i les etapes de la vida

El tresor del drac Interprete i faig una gràfica de creixement

2. La salut Què és la salut? Els hàbits saludables L’oci i el descans Les emocions i la salut Fruites i verdures de tots els colors

Em planifique l’oci

Cooperem Números iguals junts. Identifiquem tècniques de primers auxilis

Minilab Aprenc a respirar per relaxar-me

3. Els éssers vius La classificació dels éssers vius

Les funcions vitals dels animals

Les funcions vitals de les plantes

La ramaderia Cipi Faig una fitxa d’un animal

4. Els ecosistemes Què és un ecosistema? Els tipus d’ecosistemes Els ecosistemes canvien

Com cal protegir la naturalesa

Misteriosa desaparició a la marjal

Descric un ecosistema

Cooperem Tècnica 1-2-4. Cuidem i respectem tots els éssers vius

Minilab Sembre una llentilla

5. Els materials i les forces

Els materials Propietats dels materials Els materials i l’electricitat

Les forces Els imants i les forces Rodes i l’enigma del Campament Llàgrima viva

Construïsc un objecte amb els materials adequats

6. Les màquines L’energia i les màquines Les màquines simples Els operadors mecànics Els invents i els avanços de la ciència

Un tritó en la motxilla Construïsc una llanxa motora

Cooperem Full giratori. Classifiquem els materials segons les propietats que tenen

Minilab Descobrisc com es pot reduir l’esforç

6

ES0000000094945 933158_INICIALS_84655.indd 6 12/03/2019 8:26:09

Símbols utilitzats en aquest llibre

Barrets de colors

Indica les activitats en què treballaràs amb el company o la companya.

Per a fer aquestes activitats hauràs de treballar en equip.

És el barret del pensament. Te’l posaràs per a reflexionar i traure conclusions.

És el barret de la creativitat, amb el qual posaràs en joc la imaginació per a aportar idees originals.

És el barret de les emocions. El faràs servir per a expressar el que sents i posar-te en el lloc dels altres.

PENSAMENT

CREATIVITAT

EMOCIONS

8

ES0000000094945 933158_INICIALS_84655.indd 8 12/03/2019 8:26:10

Símbols utilitzats en aquest llibre

Barrets de colors

Indica les activitats en què treballaràs amb el company o la companya.

Per a fer aquestes activitats hauràs de treballar en equip.

És el barret del pensament. Te’l posaràs per a reflexionar i traure conclusions.

És el barret de la creativitat, amb el qual posaràs en joc la imaginació per a aportar idees originals.

És el barret de les emocions. El faràs servir per a expressar el que sents i posar-te en el lloc dels altres.

PENSAMENT

CREATIVITAT

EMOCIONS

8

ES0000000094945 933158_INICIALS_84655.indd 8 12/03/2019 8:26:10

A l’escola es fan moltes activitats. Descriu quines són les que més t’agraden.

Què t’agradaria fer el primer dia de classe?

Conta als companys i les companyes alguna anècdota interessant que t’haja passat durant les vacances.

Comencem

9

ES0000000094945 933158_U00_84662.indd 9 12/03/2019 8:25:20

SUGGERIMENTSEstimuleu els xiquets i les xiquetes perquè expressen lliurement els seus sentiments i gustos.

El cos

Aquest curs coneixeràs la manera com les persones portem a terme les funcions vitals i aprendràs què són la salut i els hàbits saludables.

1 Com s’anomenen les tres funcions vitals? Relaciona cada una amb els textos que acompanyen la imatge.

2 Escriu en el quadern el nom dels cinc sentits i relaciona’ls amb els òrgans següents.

3 Explica què és la salut.

4 Escriu tres normes d’higiene que seguisques tots els dies.

5 Escriu dos aliments que has de menjar habitualment per a tindre una alimentació saludable i dos més que has de menjar de manera moderada.

Necessitem energia i materials per a créixer i fer les activitats diàries.

Sabem el que passa al voltant nostre.

10

Podem tindre fills.

ES0000000094945 933158_U00_84662.indd 10 12/03/2019 8:25:23

Solucions1 Les funcions vitals són les següents: nutrició (necessitem energia

i materials per a créixer i fer les activitats diàries), relació (sabem el que passa al voltant nostre) i reproducció (podem tindre fills).

2 Tacte (mà); gust (llengua); oïda (orella); vista (ull); olfacte (nas).

3 RM. (Resposta model). Tenim salut quan el nostre cos funciona bé i podem fer les nostres activitats diàries.

4 RM. Els principals hàbits saludables estan relacionats amb la higiene, com ara llavar-se les mans abans de menjar i raspallar-se les dents després, o dutxar-se cada dia; el descans, ja que els xiquets i les xiquetes, en primària, han de dormir almenys unes deu hores al dia; i l’activitat física, atés que l’exercici enforteix els ossos i els músculs.

5 RM. Hem de menjar fruita i verdura unes quantes voltes al dia. En canvi, productes com ara els dolços, els pastissos i els refrescos ensucrats s’han de consumir amb molta moderació.

SUGGERIMENTSAlgunes dinàmiques o jocs a l’aula poden servir perquè recorden les funcions vitals i els òrgans dels sentits.

Els éssers vius

Aprendràs com es classifiquen els éssers vius en regnes i les característiques que tenen, i comprendràs què és un ecosistema i com protegir-lo.

1 Què necessiten les plantes per a poder créixer? I els animals?

2 Escriu el nom de les parts de la planta que veus en la imatge. Explica quina funció té cada una.

3 Què veus en la imatge, un arbre, un arbust o una herba? Explica per què ho saps.

4 Hi ha algun animal en la imatge? Si és així, explica quin tipus d’animal és i escriu algunes de les característiques que té.

Els animals i les plantes són éssers vius; per tant, naixen, creixen, es reprodueixen i moren.

Comencem

11

ES0000000094945 933158_U00_84662.indd 11 12/03/2019 8:25:25

Solucions1 RM. Per a créixer, les plantes necessiten llum del sol, aigua, aire

i substàncies de la terra. En canvi, els animals necessiten aigua i nutrients que extrauen d’altres éssers vius, dels quals s’alimenten.

2 RM. Tija o tronc, fulles i fruits (bellotes). La tija serveix de suport a la planta i es divideix en branques. Les fulles capten la llum del sol. Els fruits contenen les llavors que donaran lloc a una altra planta.

3 RM. És un arbre, perquè té un tronc gros i llarg, i les branques n’ixen a les parts altes.

4 RM. En la imatge s’observa un niu amb ous. Són ous d’ocell, un grup d’animals vertebrats que es caracteritzen perquè tenen dues ales i dues potes, tenen bec, no tenen dents i la major part del cos està cobert de plomes.

SUGGERIMENTSPregunteu a l’alumnat pels animals i les plantes que coneixen. Feu una llista en la pissarra a mesura que els vagen dient.

Materials, energia i màquines

Sabràs de què estan fetes les coses i coneixeràs quines són les propietats principals que tenen. A més, descobriràs què són les màquines i què és el que permet que puguen funcionar.

4 Observa la imatge superior i respon a les preguntes.

Hi ha alguna màquina en la imatge? Per a què serveix?

És una màquina manual o automàtica?

Què és el que la fa funcionar?

1 Escriu tres exemples més de materials naturals i artificials.

2 Explica les propietats següents dels materials: resistència, elasticitat, flexibilitat i transparència.

3 Relaciona les propietats anteriors amb algun dels objectes següents.

Hi ha objectes que es fabriquen amb materials artificials, com ara el plàstic, que s’obtenen a partir d’altres.

Altres objectes es fabriquen amb materials d’origen natural, com ara la fusta.

12

ES0000000094945 933158_U00_84662.indd 12 12/03/2019 8:25:28

Solucions1 RM. Naturals: cotó, fang o ferro. Artificials: vidre, paper o ciment.

2 RM. Els materials resistents suporten grans pesos i esforços sense trencar-se ni doblegar-se. Els materials elàstics recuperen la forma després d’estirar-los o encongir-los. Els materials flexibles es poden doblegar sense que es trenquen. Els materials transparents permeten vore-hi a través.

3 RM. La finestra és transparent. L’escultura és resistent. La molla és elàstica. La corda és flexible.

4 RM. S’hi observa una aspiradora que serveix per a netejar el terra aspirant elements com ara la pols, les pelusses, etc. És una màquina automàtica que funciona amb electricitat.

SUGGERIMENTSDemaneu que identifiquen i classifiquen els materials que hi ha a l’aula. També poden identificar màquines i diversos tipus d’energia.

Temps per a parlar

On estan la xiqueta i el xiquet que hi ha en aquesta fotografia? Com pots saber-ho?

Què té el xiquet a la mà? Com podria saber-ho sense mirar-ho?

Per a què s’utilitza el que cullen?

Creus que són germans? Per què?

Les funcions vitals de l’ésser humà

1

SABER FER

Interpretar i fer una gràfica de creixement

13

ES0000000094945 933158_U01_84656.indd 13 12/03/2019 8:20:06

SolucionsTemps per a parlar

RM. Al camp, en una zona d’arbres fruiters. Gràcies al sentit de la vista podem vore la fotografia i reconéixer l’entorn.

RM. A la mà té una fruita, una poma. Sense mirar-la es podria reconéixer a través del tacte, l’olfacte i el gust.

RM. S’utilitza per a alimentar-nos.

RM. Sí, podrien ser germans perquè tenen trets físics molt semblants.

SUGGERIMENTSFeu adquirir consciència del paper dels sentits per a rebre informació de l’entorn mitjançant les dues primeres preguntes. Plantegeu, amb aquest objectiu, altres preguntes relacionades amb l’entorn de l’aula.

SUGGERIMENTSAssocieu cada resposta a una de les funcions vitals.

LlibreMèdiaVídeo: Els cinc sentits.

Tots els éssers vius poden portar a terme les tres funcions vitals necessàries per a mantindre la vida: la nutrició, la rela-ció i la reproducció.

La funció de nutricióGràcies a la funció de nutrició obtenim dels aliments l’ener-gia i els materials que necessitem.

Les funcions vitals

Quan juguem, caminem, pensem, etc., consumim energia.

Per al creixement i el bon funcionament del cos, necessitem materials.

COMPARE I CONTRASTE

Són el mateix alimentació i nutrició?

Pensa en:

Si és un acte que fas perquè tu vols o si el fas de manera involuntària.

Si pots canviar la manera de fer-lo o no.

PENSAMENT

14

ES0000000094945 933158_U01_84656.indd 14 12/03/2019 8:20:08

LlibreMèdiaPresentació interactiva: Les funcions vitals.

SolucionspensamenT

RM. L’alimentació és l’acció d’introduir aliments en el nostre cos i és un acte voluntari perquè nosaltres el controlem. En canvi, la nutrició és involuntària i comprén el conjunt de processos necessaris perquè el nostre organisme puga utilitzar els aliments, obtenint i incorporant els nutrients que contenen.

SolucionsObserva i descObreix

En la primera imatge, el xiquet espera per poder creuar perquè el semàfor està roig.

En la segona, el xiquet creua el carrer i el semàfor està verd.

Actua així perquè rep la informació de l’entorn, és a dir, veu el color verd, comprén que pot creuar i actua de manera adequada iniciant el moviment per a travessar el carrer.

SUGGERIMENTSDemaneu que identifiquen les activitats diàries que consumeixen energia. Expliqueu que el cos en estat de repòs també consumeix energia.

SUGGERIMENTSFeu que reconeguen quines són les necessitats bàsiques de l’ésser humà per a estar viu: elaboreu entre tots una llista amb les necessitats diàries: dutxar-se, vestir-se, respirar, etc., i després reflexioneu-hi i elimineu-ne tot el que no siga imprescindible per a viure.

1

La funció de relacióPer a sobreviure, hem d’estar informats del que passa al vol-tant nostre i actuar de manera adequada.

La funció de relació consisteix a rebre informació del que passa al voltant i respondre-hi de manera adequada.

La funció de reproduccióLa reproducció consisteix a tindre fills.

Els éssers humans som vivípars, perquè els fills es desenvo-lupen en l’interior del cos de la mare. Aquest procés dura al voltant de nou mesos, fins que naix el bebé.

• Què fa el xiquet en la primera imatge?

• I en la segona?

• Per què actua així?

OBSERVA I DESCOBREIX

1 TEMPS PER A PARLAR. Penseu en diferents situacions de la vostra vida diària que siguen exemples de la funció de relació.

Les tres funcions vitals són la nutrició, la relació i la reproducció.

ACTIVITATS

1515

ES0000000094945 933158_U01_84656.indd 15 12/03/2019 8:20:11

1 Temps per a parlar. RL. (Resposta lliure).

SUGGERIMENTSPer grups: cada grup escriu un exemple de funció de relació. Els altres grups han d’identificar com participen en cada un els òrgans dels sentits, el cervell o l’aparell locomotor.

LlibreMèdiaActivitat interactiva: Coneixes les funcions vitals?

La funció de nutrició

boca

intestí prim

intestí gros

anus

estómac

esòfag

tràquea

pulmons

bronquis

fosses nasals

La nutrició comença quan prenem els aliments. Per a obtin-dre’n energia i materials, la funció de nutrició inclou quatre processos: la digestió, la respiració, la circulació i l’excreció.

Cada procés que participa en aquesta funció té lloc en un aparell diferent del cos. A més, cada aparell està format per diversos òrgans.

L’aparell digestiuÉs un conjunt d’òrgans buits que for-men un tub molt llarg, el tub digestiu. Aquest tub comença a la boca i acaba a l’anus.

La digestió es produeix a mesura que els aliments recorren el tub digestiu. Aquest procés consisteix a descom-pondre els aliments en parts més me-nudes anomenades nutrients.

El cos obté dels nutrients energia i ma-terials.

L’aparell respiratori

Comença al nas i continua amb un conjunt de conductes: la tràquea i els bronquis, que arriben fins als pulmons.

En aquest aparell es produeix la respi-ració, un procés mitjançant el qual pre-nem l’oxigen de l’aire.

El nostre cos utilitza l’oxigen que acon-segueix a través de la respiració per a obtindre energia dels nutrients. L’ener-gia és necessària perquè el cos funcio-ne correctament.

16

ES0000000094945 933158_U01_84656.indd 16 12/03/2019 8:20:12

SUGGERIMENTSInsistiu que, a pesar que cada aparell o sistema desenvolupa una funció distinta en la nutrició, estan relacionats.

LlibreMèdiaVídeo: La nutrició.

LlibreMèdiaImatge interactiva: Els aparells de la funció de nutrició.

LlibreMèdiaEnllaç web: L’aparell digestiu.

1

L’aparell circulatoriL’aparell circulatori està format per la sang, que circula pels vasos sanguinis, i el cor.

La circulació de la sang permet repartir per tot el cos l’oxigen i els nutrients, i recollir substàncies de rebuig.

L’aparell excretorEls òrgans principals de l’aparell excretor són els renyons.

Durant l’excreció, els renyons netegen la sang de substàncies de rebuig i formen l’ori-na.

cor

vasos sanguinis

bufeta

uretra

renyons

En la nutrició participen els aparells digestiu, respiratori, circulatori i excre-tor.

1 Busca què significa rebuig i explica-ho amb paraules teues.

2 Relaciona aquestes paraules amb els aparells de la nutrició: rebutjos, oxigen, aliments i repartiment.

3 TEMPS PER A PARLAR. Utilitza el cos per a indicar a un company o una companya on es localitzen aquests òrgans: cor, pulmons, renyons i estómac.

ACTIVITATS

• En quina part del cos es troba cada aparell que participa en la nutrició?

OBSERVA I DESCOBREIX

17

ES0000000094945 933158_U01_84656.indd 17 12/03/2019 8:20:13

SUGGERIMENTSCompareu la funció dels renyons amb un filtre perquè permet retindre unes substàncies i en deixa passar d’altres.

LlibreMèdiaActivitat interactiva: Aparells implicats en la funció de nutrició.

SolucionsObserva i descObreix

L’aparell digestiu es localitza al cap, el coll, el tòrax i l’abdomen. L’aparell respiratori, al cap i el tòrax. L’aparell circulatori està distribuït per tot el cos. L’aparell excretor es troba a la zona posterior de l’abdomen.

1 RM. Rebuig és alguna cosa que no és necessària, un residu inservible que queda després d’un treball o d’extraure’n el que era útil.

2 Rebutjos: aparell excretor. Oxigen: aparell respiratori. Aliments: aparell digestiu. Repartiment: aparell circulatori.

3 RL.

1 A quin òrgan dels sentits fa referència aquesta lectura?

2 T’agrada cantar? Què creus que significa «tindre bona oïda» per a la música?

3 Busca en el diccionari el significat de la paraula estridència. Explica’l amb paraules teues.

4 VALORS. Trobeu que la classe sembla a vegades «una olla de grills»?

TEMPS PER A LLEGIR

Melodia. (La reina mira el fill i després la filla, dubta, no sap què dir). Bé... No està malament del tot. La musiqueta és molt contagiosa...

Solfeig. Però, mare..., com podeu dir això? Heu sentit el que diu?

Melodia. Doncs... No, no me n’he adonat. (Mira amb gest còmplice la princesa).

Solfeig. (A la germana). Doncs és una autèntica estridència. Això fa mal a qualsevol orella. A més, sembles un d’aquests moderns, d’aquests despentinats, d’aquests que canten com si estigueren en una olla de grills.

El tesoro del dragón (fragment)Rafael oRdóñez

Loqueleo (Adaptació)

El tresor del drac

Clodoveu. Molt bé, reina. Cada vegada cantes més bé. I què és això de la croada? Que t’interessen les batalles?

Solfeig. De segur que és una cançoneta d’aquestes modernes que tant agraden a les jovenetes.

HaRMonia. Agraden a tots i a totes, almenys als que entenen un poc de música. Veritat, mamà?

22

ES0000000094945 933158_U01_84656.indd 22 12/03/2019 8:20:22

SUGGERIMENTSTreballeu el respecte als altres amb l’última pregunta.

SUGGERIMENTSExpliqueu la relació amb la música i el significat dels noms dels personatges d’aquest fragment.

Solucions1 A les orelles, els òrgans que ens permeten captar sons

i reconéixer-los.

2 RL. Una bona oïda per a la música ens permet reconéixer i reproduir una melodia.

3 RL. Estridència és un so agut, molest i penetrant.

4 valOrs. RL.

SABER FER

Interprete i faig una gràfica de creixementEmpar és la mare de Paula. Des que va nàixer Paula fins que va complir nou anys ha apuntat l’alçada en una taula:

Edat (anys) 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Alçada (cm) 50 75 87 96 103 110 115 122 127 132

Les dades es poden anotar en una taula o bé es poden representar en una gràfica. Una gràfica és un dibuix en què es representen dades.

1 Copia i completa la gràfica de barres en el quadern.

2 Quin any va créixer més Paula? Quin any va créixer menys?

3 Quant va créixer entre els 4 i els 6 anys? I des que va nàixer fins als 9 anys?

4 Creus que tots els xiquets i les xiquetes mesuren el mateix que Paula a les mateixes edats? Explica per què.

5 Dibuixa en la gràfica del quadern una barra d’un altre color amb la teua alçada en l’actualitat.

1

160

140

120

100

80

60

40

20

Alçada

Edat 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

23

ES0000000094945 933158_U01_84656.indd 23 12/03/2019 8:20:24

SUGGERIMENTSSubratlleu que el creixement no és continu i uniforme durant la infància i l’adolescència. En el primer any és accelerat: el bebé creix aproximadament la meitat del que mesurava en nàixer.

LlibreMèdiaPresentació interactiva: Com fer un gràfic de barres.

Solucions1 R. G. (Resposta gràfica).

2 L’any que va créixer més va ser el primer any de vida, durant el qual Paula va créixer 25 cm. Els anys en què Paula va créixer menys, només 5 cm, van ser entre els 5 i els 6 anys, els 7 i els 8 anys i els 8 i els 9 anys.

3 Entre els 4 i els 6 anys, Paula va créixer 12 cm. Des que va nàixer fins als 9 anys ha crescut 82 cm.

4 No, l’alçada dels companys i les companyes de la mateixa edat és diferent perquè depén de molts factors.

5 RG.

COMPROVE EL PROGRÉS PERSONAL

2 Copia i completa la taula amb els òrgans, aparells i sistemes que intervenen en cada funció.

Funció Òrgans, aparells o sistemes Òrgans

Nutrició

Aparell digestiu …

Aparell … Pulmons …

Aparell circulatori

Aparell … Renyons, bufeta i uretra

Relació

Òrgans dels sentits …

……

Nervis

Aparell …Músculs

…

…Aparell reproductor femení …

… Penis i testicles

1 Relaciona les lletres de l’esquema amb aquestes paraules.

cervell nutrició llenguaaparell

circulatori

C

D

B

F

E

EL FUNCIONAMENT DEL NOSTRE COS

aparell reproductor

masculí

òrgans dels

sentits

orellaull pell nas

REPRODUCCIÓinfància Etapes

adolescència

ancianitat

vista

oïda

tacte

olfacte

gust

nerviós

sistema

nervis

RELACIÓ

locomotoraparell ossos

músculsdigestiuaparell

respiratori

aparell

ex

cret

or

apar

ell

A

edat adulta

aparell reproductor femení

24

ES0000000094945 933158_U01_84656.indd 24 12/03/2019 8:20:25

SUGGERIMENTSDemaneu que dibuixen per equips o per parelles un mapa visual de cada un dels aparells o sistemes de la funció de nutrició.

LlibreMèdiaActivitats interactives:Els processos de la nutrició. Coneixes les parts de l’aparell digestiu? Com es realitza la funció de relació.

Solucions1 A: nutrició. B: aparell circulatori. C: aparell reproductor femení.

D: edat adulta. E: llengua. F: cervell.

2 De dalt a baix i d’esquerra a dreta:

Funció: reproducció.

Òrgans, aparells o sistemes: respiratori; excretor; sistema nerviós; locomotor; aparell reproductor masculí.

Òrgans: boca, esòfag, estómac, intestí prim i intestí gros; bronquis, tràquea i fosses nasals; vasos sanguinis i cor; ulls, orelles, pell, nas i llengua; cervell; ossos; ovaris, úter, vulva i vagina.

3 D’esquerra a dreta: aparell respiratori; aparell circulatori; aparell digestiu; aparell excretor.

4 La sang distribueix els nutrients i l’oxigen per tot el cos i recull les substàncies de rebuig.

5 L’orella. El cervell. L’aparell locomotor.

Material d’aulaLàmines de pensament visual:La funció de nutrició.La funció de relació.La funció de reproducció.

13 A quin aparell relacionat amb la nutrició pertanyen aquests òrgans?

pulmons, tràquea cor, vasos sanguinis

intestí, estómac bufeta, renyons

4 Explica quina funció desenvolupa la sang quan circula pels vasos sanguinis de tot el cos.

5 Digues quin element de la funció de relació fa cada un d’aquests processos.

Sent el timbre de casa.

Pense que he d’obrir la porta.

Òbric la porta.

6 Escriu una oració amb aquestes paraules.

ulls – nervis – cervell – músculs de les cames

7 Per què solen anomenar-se «les finestres del cos» els òrgans dels sentits?

Explica la resposta.

8 TEMPS PER A ESCRIURE. Descriu quina informació reben els xiquets i les xiquetes de les imatges a través dels sentits que s’indiquen.

A. Vista i oïda. B. Tacte, olfacte i gust.

25

ES0000000094945 933158_U01_84656.indd 25 12/03/2019 8:20:29

SUGGERIMENTSPoseu exemples de situacions quotidianes de la funció de relació reconeixent en cada cas com participen els òrgans dels sentits.

6 RM. La informació que capten els ulls arriba pels nervis fins al cervell, que dona l’ordre, per exemple, als músculs de les cames perquè es moguen.

7 RM. Perquè els òrgans dels sentits són la nostra connexió amb l’exterior, són els que ens relacionen amb l’entorn.

8 Temps per a escriure. RL.

COMPROVE EL PROGRÉS PERSONAL

9 Arreplega fotografies teues i d’alguns familiars, si és possible en diferents etapes de la vida. A continuació examina les imatges i respon a aquestes preguntes.

Quins canvis observes en cada persona al llarg del temps? Fixa’t en l’estatura, la constitució física, la forma de la cara, els cabells, l’ús d’ulleres, etc.

En les imatges hi ha algun tret que pugues considerar familiar? El tens tu també?

10 Observa les imatges i explica en quina etapa de la vida creus que estan. Descriu en quines característiques t’has fixat per determinar l’edat.

A B C D

EF

G

COM HO HE FET? Respon a les preguntes en el quadern.

Comprenc la funció de nutrició i conec els aparells i els òrgans implicats?

Comprenc la funció de relació i conec els aparells i els òrgans implicats?

Comprenc la funció de reproducció i conec els aparells i els òrgans implicats?

Posa una nota al treball que has fet en aquesta unitat.

26

ES0000000094945 933158_U01_84656.indd 26 12/03/2019 8:20:34

SUGGERIMENTSInsistiu en el respecte a la diversitat.

LlibreMèdiaActivitats interactives:Com participen en la funció de relació?Què saps de la reproducció humana?Repassa les funcions vitals.Comprova què saps de les funcions vitals.

9 RL.

10 A i D: adolescència.

C i E: infància.

G i F: edat adulta.

B: ancianitat.

primÀria - santillanael llibre ciències de la naturalesa per al 3r curs de primària és una obra...

Documents