3 llenguael llibre llengua per al 3r curs de primària és una obra col·lectiva concebuda,...
TRANSCRIPT
El llibre Llengua per al 3r curs de primària és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L. / Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent:
Teresa Broseta Fandos Àngels Campos González Anna Canyelles Roca María Duque Hernández Lluïsa March Soler Empar Tortosa Sanz
IL·LUSTRACIÓ ARTIMAGOS (Malena F. Alzu i Esther Pérez-Cuadrado)
EDICIÓ EXECUTIVA Lluïsa March Soler
DIRECCIÓ DEL PROJECTE Immaculada Gregori Soldevila
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIAMaite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Les activitats no s’han de realitzar en cap cas en el llibre. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l’alumnat els copie en el quadern.
PRIM
ÀR
IA3 Llengua
Presentació del projecte
Saber Fer és un projecte d’èxit però, com que la realitat educativa és canviant, ha arribat el moment d’actualitzar-lo. Per això ha nascut SABER FER AMB TU.
SABER FER AMB TU incorpora innovacions metodològiques i pedagògiques importants que els docents ens han reclamat per a la pràctica educativa, d’ací li ve el nom. L’objectiu primordial és desenvolupar en l’alumnat les capacitats imprescindibles per als futurs ciutadans i ciutadanes del segle XXI.
Les habilitats de comunicació
La comunicació és un dels eixos essencials del projecte. A través dels programes, presents en totes les àrees, es treballen les destreses comunicatives:
– Temps per a parlar. Comunicació oral.
– Temps per a llegir. Competència lectora.
– Temps per a escriure. Comunicació escrita.
Les destreses de pensament
Aprendre a pensar i desenvolupar el raonament lògic són altres dels eixos de SABER FER AMB TU. Amb aquesta finalitat es treballen les estratègies i rutines que són necessàries per a aconseguir un aprenentatge autònom i eficaç, amb l’objectiu que l’alumnat adquirisca habilitats de pensament d’ordre superior:
– Consolidar la comprensió i sintetitzar les idees més importants.
– Retindre la informació i recordar-la.
– Interrelacionar coneixements entre si.
La interiorització d’aquestes estratègies i rutines facilitarà el control del pensament i més eficàcia a l’hora d’aplicar els coneixements nous. Al llarg de les unitats s’inclou una secció destinada a entrenar el pensament, que es destaca amb un barret de color blau.
La intel·ligència emocional
L’educació de les emocions és essencial per a l’educació integral de l’alumnat. Els objectius fonamentals que es plantegen en SABER FER AMB TU tracten els aspectes següents:
– La identificació de les emocions pròpies i alienes.
– L’autogestió i la regulació emocional.
– L’expressió de les emocions.
– Les habilitats socials i l’empatia.
Un barret de color roig emmarca les activitats i propostes orientades específicament a desenvolupar la intel·ligència emocional.
3
La creativitat
La creativitat implica tindre una imaginació viva, ser capaç d’adaptar-se a diferents contextos i donar respostes originals a situacions o problemes inesperats. En els nostres llibres es treballen bàsicament aquestes capacitats:
– La cerca d’estratègies personals i innovadores.
– L’ús de formes creatives d’expressió.
Les activitats que impliquen posar en joc la creativitat de manera especial s’identifiquen amb un barret de color verd.
El treball cooperatiu
A fi que els xiquets i les xiquetes desenvolupen la capacitat de cooperar i siguen capaços de treballar junts per a assolir un objectiu comú, en aquest projecte es proposen activitats que requereixen diferents nivells d’agrupament:
– Treball per parelles.
– Treball en equip.
– Treball en grup/classe.
Aquestes activitats s’identifiquen amb diverses icones.
A més, en acabar cada trimestre s’inclou un projecte senzill anomenat Cooperem, en el qual es posen en joc tècniques d’aprenentatge cooperatiu.
L’autoregulació de l’aprenentatge
En SABER FER AMB TU, l’alumnat té un paper actiu en el procés d’ensenyament i es promou la reflexió personal sobre el seu propi aprenentatge, a fi de millorar el coneixement d’un mateix i detectar fortaleses i debilitats.
Al llarg de les unitats s’inclouen rúbriques breus perquè els alumnes prenguen consciència del que han aprés i valoren com ho han fet.
Finalment, atenent els últims avanços de la neurociència, SABER FER AMB TU incorpora una proposta de GAMIFICACIÓ per a activar l’emoció i la curiositat de l’alumnat, grans motors de l’aprenentatge. En el projecte s’ofereixen dinàmiques pròpies del joc que ajudaran a transformar l’aula, per crear un ambient estimulant i motivador.
4
Comencem .............................................................. 9
Unitat 1. A descobrir món! ................................... 13
Unitat 2. Quanta aigua! ........................................ 29
Unitat 3. Un paisatge en miniatura ....................... 45
Unitat 4. Una col·lecció molt curiosa .................... 61
Cooperem .............................................................. 76
Unitat 5. Com bufa el vent! ................................... 79
Unitat 6. Al mercat ................................................ 95
Unitat 7. Les festes del barri ............................... 111
Unitat 8. Repoblem el bosc ................................. 127
Cooperem ............................................................ 142
Unitat 9. Un dia a la granja ................................ 145
Unitat 10. Un carrer molt animat ........................ 161
Unitat 11. A l’andana ......................................... 177
Unitat 12. Quins cotxes més antics! .................... 193
Cooperem ............................................................ 208
Acabem el curs ..................................................... 212
El meu àlbum de Llengua .................................... 214
Índex
5
Quadre de continguts
Unitats Temps per a parlar i escoltarTemps per a llegir
Aprenc i practique (Gramàtica)
Temps per a escriure millor (Ortografia)
Més temps per a llegir Saber estar atents
Saber fer (Escriptura)Textos literaris Altres textos
Comencem
1. A descobrir món!
13
Identificar i classificar objectesImprovisar una conversa
Lladres! El llenguatge i les llengües
El so K Un text informatiu: Acampada de cap de setmana
Cada so, un moment
Demanar informació per correu electrònic
2. Quanta aigua!
29
Localitzar errors en una descripcióFormular hipòtesis
Aigua clara! Oracions i paraules
El so G Poesia: Les veus del mar, Aigua matinerai Cançó del riu
Elaborar un cartell
3. Un paisatge en miniatura
45
Identificar un paisatgeDescriure un lloc
La imaginació al poder!
Sons i lletres Signes que tanquen oracions
Un text instructiu: Normes per a visitar el parc de la serra d’Espadà
Una fotografia com a record
Comparar paisatges
4. Una col·lecció molt curiosa
61
Localitzar mineralsDescriure objectes d’una col·lecció
La col·lecció La síl·laba. Classes de síl·labes
La dièresi Poesia: La muralla xinesa, Les tres pedretes i L’escultura
Elaborar un fullet informatiu
COOPEREM Fem un esquema visual
5. Com bufa el vent!
79
Completar una taulaExplicar una notícia en directe
La primera tempesta El substantiu La partició de paraules
Un text explicatiu: Pluja d’animals
El mapa de l’oratge personal
Elaborar una llista de recomanacions
6. Al mercat95
Atendre als detallsRepresentar una escena de compra
Núvol El gènere dels substantius
Paraules amb b Teatre: El país de les endevinalles
Escriure una recepta
7. Les festes del barri
111
Organitzar la informació d’un cartellFer la presentació d’un acte
Unes festes diferents El nombre dels substantius
Paraules amb h Un text informatiu: Programa de festes del barri del Pla del Palau
El cos parla Escriure una invitació
8. Repoblem el bosc
127
Trobar diferències entre dos textos Animar algú a fer alguna cosa
No puc respirar! L’article i els demostratius
L’apòstrof i la contracció
Teatre: Un bosc monstruós
Explicar un procés
COOPEREM Fem el resum d’un text
9. Un dia a la granja
145
Resoldre endevinalles Descriure un animal
Excursió a la granja escola
Els possessius La coma i els dos punts
Un text informatiu: Un os rentador escala un gratacel de Minnesota
Atents com una granota
Contar una experiència personal
10. Un carrer molt animat
161
Resoldre un dictat gràfic Preguntar amb precisió
Qüestió de noms L’adjectiu La S sorda Llegenda: La llegenda del drac del Patriarca
Donar indicacions
11. A l’andana177
Localitzar errors de vocabulari Donar pistes sobre un objecte
Quin oblit! Els pronoms personals
La S sonora Un text instructiu: La màgia de l’ordre
Vinc d’un altre planeta
Descriure un objecte
12. Quins cotxes més antics!
193
Reconstruir missatgesFer un discurs de comiat
Un viatge en el temps
El verb El so J Rondalla: El dimoni jovenet
Elaborar un anunci
COOPEREM Fem un vocabulari de paraules difícils
ACABEM EL CURS EL MEU ÀLBUM DE LLENGUA
6
Unitats Temps per a parlar i escoltarTemps per a llegir
Aprenc i practique (Gramàtica)
Temps per a escriure millor (Ortografia)
Més temps per a llegir Saber estar atents
Saber fer (Escriptura)Textos literaris Altres textos
Comencem
1. A descobrir món!
13
Identificar i classificar objectesImprovisar una conversa
Lladres! El llenguatge i les llengües
El so K Un text informatiu: Acampada de cap de setmana
Cada so, un moment
Demanar informació per correu electrònic
2. Quanta aigua!
29
Localitzar errors en una descripcióFormular hipòtesis
Aigua clara! Oracions i paraules
El so G Poesia: Les veus del mar, Aigua matinerai Cançó del riu
Elaborar un cartell
3. Un paisatge en miniatura
45
Identificar un paisatgeDescriure un lloc
La imaginació al poder!
Sons i lletres Signes que tanquen oracions
Un text instructiu: Normes per a visitar el parc de la serra d’Espadà
Una fotografia com a record
Comparar paisatges
4. Una col·lecció molt curiosa
61
Localitzar mineralsDescriure objectes d’una col·lecció
La col·lecció La síl·laba. Classes de síl·labes
La dièresi Poesia: La muralla xinesa, Les tres pedretes i L’escultura
Elaborar un fullet informatiu
COOPEREM Fem un esquema visual
5. Com bufa el vent!
79
Completar una taulaExplicar una notícia en directe
La primera tempesta El substantiu La partició de paraules
Un text explicatiu: Pluja d’animals
El mapa de l’oratge personal
Elaborar una llista de recomanacions
6. Al mercat95
Atendre als detallsRepresentar una escena de compra
Núvol El gènere dels substantius
Paraules amb b Teatre: El país de les endevinalles
Escriure una recepta
7. Les festes del barri
111
Organitzar la informació d’un cartellFer la presentació d’un acte
Unes festes diferents El nombre dels substantius
Paraules amb h Un text informatiu: Programa de festes del barri del Pla del Palau
El cos parla Escriure una invitació
8. Repoblem el bosc
127
Trobar diferències entre dos textos Animar algú a fer alguna cosa
No puc respirar! L’article i els demostratius
L’apòstrof i la contracció
Teatre: Un bosc monstruós
Explicar un procés
COOPEREM Fem el resum d’un text
9. Un dia a la granja
145
Resoldre endevinalles Descriure un animal
Excursió a la granja escola
Els possessius La coma i els dos punts
Un text informatiu: Un os rentador escala un gratacel de Minnesota
Atents com una granota
Contar una experiència personal
10. Un carrer molt animat
161
Resoldre un dictat gràfic Preguntar amb precisió
Qüestió de noms L’adjectiu La S sorda Llegenda: La llegenda del drac del Patriarca
Donar indicacions
11. A l’andana177
Localitzar errors de vocabulari Donar pistes sobre un objecte
Quin oblit! Els pronoms personals
La S sonora Un text instructiu: La màgia de l’ordre
Vinc d’un altre planeta
Descriure un objecte
12. Quins cotxes més antics!
193
Reconstruir missatgesFer un discurs de comiat
Un viatge en el temps
El verb El so J Rondalla: El dimoni jovenet
Elaborar un anunci
COOPEREM Fem un vocabulari de paraules difícils
ACABEM EL CURS EL MEU ÀLBUM DE LLENGUA
7
Símbols utilitzats en aquest llibre
Barrets de colors
Indica les activitats en què treballaràs amb el company o la companya.
Per a fer aquestes activitats hauràs de treballar en equip.
Indica quines activitats has de fer escoltant una audició.
És el barret del pensament. Te’l posaràs per a reflexionar i traure conclusions.
És el barret de la creativitat, amb el qual posaràs en joc la imaginació per a aportar idees originals.
És el barret de les emocions. El faràs servir per a expressar el que sents i posar-te al lloc dels altres.
PENSAMENT
CREATIVITAT
EMOCIONS
8
Parlem?
1 Descriu com penses que se senten els xiquets i les xiquetes de la foto i compara els seus sentiments amb els teus.
2 Explica els avantatges i els inconvenients de començar les classes.
Què fas en vacances que no pots fer ara? Què fas ara que no pots fer durant les vacances?
3 Presenta el company o la companya.
No oblides cap d’aquestes dades:
Com es diu. On viu. Quants anys té. Què li agrada fer.
Comencem
9
Més temps per a parlar
4 Amb un company o una companya, tria una imatge, observa-la i inventa’n un diàleg. Què deuen dir les persones de la foto?
5 Tria un dels embarbussaments i entrena’t per dir-lo tan ràpidament com siga possible.
Vinc al bosc i busque vesc. I visc del vesc que busque al bosc.
Un plat blanc pla ple de pebre negre està.
6 Tria un dels plans de diumenge i intenta convéncer els companys i les companyes per què és millor que els altres plans.
Pla 1. Anar al cine a la vesprada i berenar en una hamburgueseria.
Pla 2. Fer un passeig en bici al matí i dinar de pícnic
en un parc.
Pla 3. Anar d’excursió a algun poblet pròxim i dinar a la vora d’un riu.
10
Comencem
Temps per a llegir
De tornada a l’escola
És l’últim dia de vacances i Andreu se sent molt trist.
–Què et passa, Andreu? –li pregunta la iaia. –Que no vull que s’acaben les vacances.
M’ho he passat tan rebé!La iaia somriu i li diu:–I per què penses que no t’ho passaràs
igual de bé o més a l’escola? Allà tens els teus amics, no? Aquells que m’explicaves que eren tan divertits i que t’estimes tant. Com es deien?
–Sí. Ferran, Clàudia, Mireia i Robert. La veritat és que tinc moltes ganes de vore’ls i de jugar amb ells!
–A més, tu no dius que de major t’agradaria ser explorador? –continua la iaia–: Doncs, si penses en l’escola com si fora un país que amaga un muntó de secrets que només els grans exploradors com tu poden arribar a descobrir, de segur que et resulta tot molt més divertit i interessant.
–Gràcies, iaia! –diu Andreu il·lusionat–. Vaig a preparar-me la motxilla per a demà. Qui sap quines noves aventures m’esperen aquest curs!
7 Llig la lectura en veu alta seguint les indicacions següents.
• Intenta pronunciar totes les lletres de les paraules correctament i diferenciar unes paraules de les altres.
• Fes l’entonació que corresponga a cada oració tenint en compte si acaba en punt (.), en signe d’interrogació (?) o d’exclamació (!).
8 Respon sense tornar a llegir el text.
• Com es diu el protagonista de la lectura? Què li passa?
• Qui intenta animar-lo? Què li diu?
• Com se sent el protagonista al final?
11
Temps per a escriure
9 Digues què és cada dibuix i inventa-li un nom propi. Després, escriu una oració en què digues com és cada un.
10 Escriu una paraula en cada cas.
Que continga 5 lletres.
Que continga tres vocals.
Que continga el so J.
Que continga ss.
Que continga R forta.
11 Completa en el quadern. Què deu pensar cada un?
12 Elabora, en grups de quatre, un cartell per a començar el curs.
Pots triar algunes d’aquestes idees.
• Les normes de la classe. • Benvinguda al nou curs.
• Coses que ens agradaria aprendre. • Missatges d’ànim per a estudiar.
12
813755174 Getty813755174 GETTY
Parlem?
On t’agradaria viatjar? És un lloc pròxim o llunyà?
Quin mitjà de transport hauries d’utilitzar: cotxe, avió, bicicleta, tren, autobús…?
Qui t’agradaria que t’acompanyara al viatge? Com convenceries aquesta persona perquè t’hi acompanyara?
Quin dels llocs que has visitat t’han agradat més?
1 A descobrir món!
SABER FER
Demanar informació per correu electrònic.
13
Temps per a parlar i escoltar
Ara contesta a les preguntes
Què fa la xiqueta de la làmina?
On creus que deu anar? Per què?
Què té a les mans el xiquet més major?
Què t’enduries tu per a passar uns quants dies a la muntanya?
Què hi veig? Què en pense? Què em pregunte?
PENSAMENT
Les paraules sobre els viatges et poden ajudar a respondre
a les preguntes.
14
11 Escolta i digues quins dos objectes no s’anomenen en l’audició.
• tenda de campanya • impermeable • tovalla
• sac de dormir • banyador • llanterna
2 Escolta de nou i escriu. Què cal dur i què no cal dur al campament?
CAL DUR NO CAL DUR
3 Escolta i copia. En quines paraules el símbol representa el so K?
es*ena ro*a bres*illa alber*o* *u*ut
4 Representa amb un company o una companya una conversa entre dos personatges de la làmina durant dos minuts.
• De primer repartiu-vos els papers. Qui serà cada un?
• Després fixeu-vos en la situació i trieu el tema de la conversa.
• Durant la conversa procureu no tallar les intervencions de l’altre i estar atents al que diu per a seguir-ne el fil.
5 VALORS. Soc responsable.
• Sols revisar l’equipatge, la bossa, etc., per comprovar que no et falta res?
• Creus que és important fer-ho? Per què?
plànol sac de dormirbrúixola botes
motxilla
llanterna
càmera prismàtics
Paraules sobre els viatges
cantimploragorra
protector solar
tenda de campanya
15
Temps per a llegir
Lladres!A casa de Martí, sembla que hi han entrat els lladres.
Els armaris estan oberts de bat a bat i ensenyen sense vergonya els seus misteris. Hi ha calaixos mig buits que semblen haver sigut regirats amb presses. En alguns llocs es veuen muntons d’objectes diversos: roba, sabates, llibres, raspalls de dents, mapes, llanternes...
La tia Júlia, que arriba de visita, es queda amb la boca oberta.
–Què ha passat? –crida, espantada–. Heu cridat la policia?
Quatre parells d’ulls la miren. Els ulls blaus de Martí la miren com si s’haguera tornat boja. Els ulls marrons d’Elisa, la germana de Martí, la miren com si parlara un idioma desconegut. Els ulls negres de Carme, la mare de Martí, la miren com si fora extraterrestre. Només els ulls verds d’Enric, el pare de Martí, la miren de manera diferent: com si fora la persona més graciosa del món!
Enric esclata en rialles i la tia Júlia es preocupa encara més. Potser el robatori l’ha trastornat! Mirant al seu voltant, s’adona que no serà fàcil trobar el telèfon. Ves a saber on ha anat a parar enmig d’aquell desori!
DIFICULTATS DE LECTURA
A vegades ens costa llegir correctament en veu alta algunes paraules, perquè són molt llargues o perquè contenen lletres o grups de lletres difícils de pronunciar.
Localitza en la lectura les paraules que et semblen més difícils i llig-les abans en veu baixa per a practicar-ne la pronúncia.
16
1
regirats: que han sigut moguts del seu lloc per buscar alguna cosa.
esclata: mostra de sobte un sentiment que no es pot aguantar.
desori: desordre.
coregen: fan el mateix alhora.
Es trau el mòbil de la butxaca i diu suaument:–Tranquils... La policia vindrà de seguida.Aleshores Martí i la seua germana Elisa coregen les
rialles d’Enric, que s’ha deixat caure en una butaca i s’agafa la panxa amb les mans. Carme diu:
–Que no, Júlia! Que no hem tingut lladres! –No? –la tia Júlia fa uns ulls com unes taronges–.
I, aleshores, com s’explica tot açò? –És que hui ens n’anem d’acampada als Pirineus,
tia Júlia! –fa Martí, pixant-se de riure–. No te’n recordaves?Ara és la tia Júlia qui riu. –No me’n recordava, no! Ara m’ho explique... –tornant a
mirar al seu voltant, diu encara–: I necessiteu tantes coses?–I tant! –exclama Enric–. Hem d’estar preparats per
al fred, per a la pluja, per a la calor... L’oratge a la muntanya és imprevisible! I, a més, portem la tenda de campanya, els sacs de dormir, les estores...
–I el menjar, la nevera portàtil, els coberts... –continua Carme.
–I llibres i joguets! –exclama Elisa–. Com que estarem acampats una setmana, tindrem temps per a tot!
–I els mapes i la brúixola –remata Martí–. Farem a muntó d’excursions per la muntanya i no ens volem perdre!
–Sabeu què? –fa la tia Júlia–. Em feu una enveja terrible!Com si ho tingueren assajat, Martí, Elisa, Enric i Carme
fan alhora:–Doncs vine-te’n amb nosaltres!La tia Júlia s’ho pensa només un segon i, després,
ix cames ajudeu-me per la porta mentre crida:–Espereu-me un moment, que vaig a fer-me l’equipatge!
EMOCIONS
Expresse els meus sentiments.
Com et sents quan convides algú a ta casa i et diu que sí que hi vol anar?
I si et diu que no hi pot anar? Què li dius?
17
Com ens comuniquem?
Les persones parlem amb els altres per expressar les nostres opinions, idees, sentiments… Quan ens comuniquem ho fem, sobretot, per mitjà del llenguatge. Utilitzem el llenguatge quan parlem amb els altres i també quan escrivim.
• Què utilitzem sobretot per a comunicar-nos?
• En quines situacions has utilitzat hui el llenguatge? Posa’n dos exemples.
Hi ha moltes llengües
En parlar o escriure utilitzem una llengua determinada: àrab, espanyol, anglés…
Al món hi ha moltes llengües diferents, com l’alemany, el xinés o el francés. Perquè dues persones es puguen entendre, és important que ambdues coneguen la llengua en què es comuniquen.
A Espanya es parlen diverses llengües: castellà, gallec, basc…
• Entendries una persona que parlara en xinés? Per què?
• Quina llengua utilitzes normalment? Quines altres llengües coneixes?
APRENC I PRACTIQUE El llenguatge i les llengües
Quan ens comuniquem amb els altres, ho fem sobretot per mitjà del llenguatge. Utilitzem el llenguatge quan parlem amb els altres i quan escrivim.
Al món hi ha moltes llengües o idiomes diferents. Perquè dues persones s’entenguen, és important que ambdues coneguen la llengua en què es comuniquen. A Espanya es parlen diverses llengües: el castellà, el basc, el gallec... Nosaltres parlem valencià.
Mare,Hui tinc futbol, que no se t’oblide!Lluís
1 Observa i respon a les preguntes.
• Amb qui es comunica Lluís?
• Per a què?
• Com ho fa?
20
Temps per a escriure millor
1 Copia només les paraules que contenen el so K.
castanya cistella esquimal acordió paquet escut cent quilo
2 Completa amb c o qu, segons corresponga.
Una enquesta poc aclaridora
Ahir de vesprada, a l’es*ola, ens van passar una en*esta per saber *in tipus d’ex*ursions preferim fer enguany. I sabeu *om ha *edat tot al final? Doncs *inze alumnes prefereixen fer eixides al *amp i *atorze ens estimem més fer visites
*ulturals. *ins resultats més ajustats, veritat?
3 Classifica les paraules anteriors segons com s’escriuen.
S’ESCRIUEN AMB C S’ESCRIUEN AMB QU
4 Ordena les lletres i escriu-ne els noms.
El so K
El so K es pot representar amb c o amb qu.
• S’escriu c davant de a, o, u. Exemple: caragol, coet, cuiner.
• S’escriu qu davant de e, i. Exemple: jaqueta, quimono.
A
R
E
A
QU
T
M
N
O
I
QU
O
R A N
C O À
O
U
R
E
LL
C T
C Q
22
Descobrir món és esgotador: veiem, olorem, oïm, toquem… És hora de parar un poc i posar atenció en alguna cosa concreta per gaudir de tot el que ens envolta. A més, ens ajudarà a estar concentrats quan fem els deures. Practiquem l’atenció plena?
Proposta 1: Cada so, un moment
SABER ESTAR ATENTS
APRENEM UN TRUC D’ATENCIÓ PLENA
PAS 1. Seu a terra amb la classe formant un rogle amb les cames creuades, el cos recte i les mans damunt de la panxa.
PAS 2. Respira profundament i nota que la panxa es va unflant i desunflant.
– Per a concentrar-te, pots pensar aquestes paraules màgiques.
DINS
panxa unflada
FORA
panxa desunflada
PAS 3. Centra l’atenció en un so que farà el docent (amb un objecte o amb el cos).
– Escolta’l fins que no se senta. Imagina com s’escriuria amb lletres.
PAS 4. Obri els ulls i escriu en un paper el so que has escoltat. Comparteix-lo amb la classe i explica què t’ha transmés (calma, enuig, alegria…).
Les onomatopeies són paraules que imiten els sons que escoltem. N’hi ha un muntó que contenen el so K. Pensa en el so relacionat amb aquestes imatges i escriu-lo en lletres. Totes contenen c o q.
ATENT A LA LLENGUA: PENSE ONOMATOPEIES ae p ç d iu
x x go e rn
m
26
COM HO HE FET? Respon a les preguntes en el quadern.
Quin text de la unitat serveix per a informar? L’he entés bé?
Quines dues lletres serveixen per a representar el so K?
Què m’ha resultat més difícil? Què m’ha semblat més fàcil?
Posa una nota al treball que has fet en aquesta unitat.
COMPROVE EL PROGRÉS PERSONAL 1
MENÚ DEL DIA 8 EUROS
1 Digues en quin d’aquests casos s’usa el llenguatge per a comunicar-se.
A B
2 Completa els enunciats.
• Utilitzem el llenguatge quan i quan
• Perquè dues persones s’entenguen, és important que
3 Escriu el nom de dues llengües diferents que es parlen en cada lloc.
• A Europa. • A Espanya.
4 Respon i posa’n exemples.
• Davant de quines vocals la lletra c representa el so K?
• Com es representa el so K davant de e i i?
5 Llig i digues quina paraula és.
Representa el so k amb c en singular i amb qu en plural.
*u* mos*a
mos*it es*ut
6 Escriu els noms dels objectes. Què són?
A B C
REPÀS ACUMULATIU
7 Escriu dues paraules en cada cas.
• Que tinguen el so R forta.
• Que s’escriguen amb j.
• Que continguen mb.
28