primÀria reforÇ i ampliaciÓ coneixement del...

Coneixementdel medi

REFOR I AMPLIACI5 PRIMRIA

Fitxes de Refor

Fitxa 1 La cllula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3Fitxa 2 Teixits, rgans, aparells i sistemes . . . . . . . . . . . . . 4Fitxa 3 Bacteris, fongs, algues i protozous . . . . . . . . . . . . . 5Fitxa 4 Els grups de plantes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Fitxa 5 La fotosntesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Fitxa 6 La reproducci sexual en les plantes . . . . . . . . . . . 8Fitxa 7 La reproducci asexual en les plantes . . . . . . . . . . 9Fitxa 8 Els ecosistemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10Fitxa 9 Les relacions entre els ssers vius . . . . . . . . . . . . . 11Fitxa 10 Les persones i el medi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12Fitxa 11 La protecci del medi ambient . . . . . . . . . . . . . . . . 13Fitxa 12 Les capes de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14Fitxa 13 Lescora terrestre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Fitxa 14 Lenergia interna de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16Fitxa 15 Les roques de lescora terrestre . . . . . . . . . . . . . . 17Fitxa 16 El sistema solar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18Fitxa 17 Lunivers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Fitxa 18 Lexploraci de lespai . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20Fitxa 19 La matria i les seves propietats . . . . . . . . . . . . . . . 21Fitxa 20 Les mescles i les substncies pures . . . . . . . . . . . . 22Fitxa 21 Els canvis destat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23Fitxa 22 Canvis qumics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24Fitxa 23 El moviment i la velocitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25Fitxa 24 La fora de la gravetat i el moviment . . . . . . . . . . . 26Fitxa 25 Les mquines simples . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27Fitxa 26 La Meseta Central . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28Fitxa 27 Les muntanyes i les depressions . . . . . . . . . . . . . . 29Fitxa 28 Les costes i les illes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30Fitxa 29 El relleu dEspanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31Fitxa 30 Els climes dEspanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32Fitxa 31 El clima mediterrani . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33Fitxa 32 Els climes ocenic, subtropical i de muntanya . . . 34Fitxa 33 Els rius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35Fitxa 34 Els vessants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36Fitxa 35 Els vessants fl uvials dEspanya . . . . . . . . . . . . . . . . 37

Fitxa 36 Aiges superfi cials i aiges subterrnies . . . . . . . 38Fitxa 37 La poblaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39Fitxa 38 La poblaci dEspanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40Fitxa 39 La poblaci i les activitats econmiques . . . . . . . . 41Fitxa 40 Els serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42Fitxa 41 Lorganitzaci territorial dEspanya . . . . . . . . . . . . . 43Fitxa 42 Les institucions dEspanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44Fitxa 43 La prehistria. El paleoltic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45Fitxa 44 El neoltic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46Fitxa 45 Ledat dels metalls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47Fitxa 46 Ibers, celtes i colonitzadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48Fitxa 47 La Hispnia romana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49Fitxa 48 El comenament de ledat mitjana . . . . . . . . . . . . . 50Fitxa 49 El fi nal de ledat mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51Fitxa 50 La vida a al-ndalus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52Fitxa 51 La vida als regnes cristians . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

Fitxes dampliaci

Fitxa 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54Fitxa 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56Fitxa 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58Fitxa 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60Fitxa 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62Fitxa 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64Fitxa 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66Fitxa 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68Fitxa 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70Fitxa 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72Fitxa 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74Fitxa 12 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76Fitxa 13 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78Fitxa 14 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80Fitxa 15 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82

Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

128814 _ 0001-0096.indd 1128814 _ 0001-0096.indd 1 10/8/09 12:37:4910/8/09 12:37:49

Refor i ampliaci Coneixement del medi 5 s una obra collectiva concebuda, creada

i realitzada en el Departament de Primria Illes Balears/Santillana Educacin, S.L.,

sota la direcci dEnric Juan, Jos Toms Henao i Miquel Vives Madrigal.

Illustraci: Jordi Baeza, Paul Coulbois, Carlos Fernndez, Digitalartis, Jos Santos i Bartomeu Segu

Edici: Miquel Vives Madrigal

Correcci: Joan F. Nigorra

2009 by Illes Balears/Santillana Educacin, S.L.Gremi de Teixidors, 26, local 13, 1r. 07009 Palma

CP: 128814

Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seva propietat intellectual correspon a Illes Balears/Santillana. Els usuaris legtims de lobra noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per usar-les com a material daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos, especialment aquella que tengui finalitats comercials

128814 _ 0001-0096.indd 2128814 _ 0001-0096.indd 2 10/8/09 12:37:5010/8/09 12:37:50

3 2009 Illes Balears/Santillana Educacin, S.L.

Refor

1Nom Data

La cllula

Tots els ssers vius estan formats per cllules. Les cllules sn sacs molt petits plens dun lquid esps

i tenen diverses parts: la membrana, el nucli i el citoplasma. Les cllules estan vives i fan les funcions de nutrici, relaci

i reproducci.

Recorda

1. Retola les parts de la cllula.

3. Escriu cllula animal i cllula vegetal segons que correspongui. Desprs, completa el text.

2. Digues a quina part de la cllula es refereix cada nin.

Les cllules animals i les vegetals es diferencien

Part que controla el funcionament

de la cllula.

Serveix per separar la cllula

de lexterior.

Aqu hi ha elsorgnuls, cadascun amb la seva funci.

c c

128814 _ 0001-0096.indd 3128814 _ 0001-0096.indd 3 10/8/09 12:37:5010/8/09 12:37:50


Nom Data

Refor

2

1. Ordena del menys complex al ms complex.

4. Completa les oracions segents.

Teixits, rgans, aparells i sistemes

Els ssers pluricellulars, com els animals i les plantes, estan formats per un gran nombre de cllules. Les cllules que sn iguals sagrupen formant teixits. La uni de diversos teixits per treballar duna manera conjunta origina

un rgan. Els rgans sagrupen per formar sistemes i aparells. Els sistemes i els aparells treballen duna manera conjunta per formar

un organisme.

Recorda

2. Posa dos exemples de:

Teixits c rgans c Aparells c

1.

3.

2.

4.

5.

Els sn ssers vius pluricellulars que salimenten duns altres ssers vius.

Les sn ssers vius pluricellulars que fabriquen el seu propi aliment.

3. Defineix amb les teves paraules qu s un organisme.

Un organisme s

aparell cllula rganorganisme teixit

128814 _ 0001-0096.indd 4128814 _ 0001-0096.indd 4 10/8/09 12:37:5010/8/09 12:37:50


Nom Data

Refor

3 Bacteris, fongs, algues i protozous

Els fongs sn ssers pluricellulars; no es desplacen, per, a diferncia de les plantes, no poden fabricar-se laliment sin que lhan dagafar de lexterior, com els animals.

Els bacteris sn ssers unicellulars; la cllula s ms petita i senzilla que les cllules vegetals i animals.

Les algues i els protozous pertanyen al cinqu regne dssers vius. Els protozous poden ser unicellulars o pluricellulars.

Recorda

1. Enumera els cinc regnes dssers vius.

1r

3r

2n

4t

2. Contesta les preguntes segents.

Per qu els bacteris sn els ssers vius ms petits que hi ha?

Don obtenen laliment els fongs?

3. Completa el text amb les paraules segents.

Els sn un regne dssers vius. Sn ssers

i la s ms senzilla que la de les plantes i la dels animals.

Les algues i els pertanyen al cinqu regne dssers vius;

els protozous poden ser unicellulars o .

protozous pluricellulars unicellulars bacteris cllula

4. Escriu V, si s vertader, o F, si s fals.

Els bolets sn un tipus concret de fongs.

Tots els bacteris sn ssers pluricellulars.

Les algues pertanyen al regne dels fongs.

5

128814 _ 0001-0096.indd 5128814 _ 0001-0096.indd 5 10/8/09 12:37:5010/8/09 12:37:50


Nom Data

Refor

4

1. Completa lesquema.

3. Completa el text amb les paraules segents.

Les plantes es classifiquen en plantes sense flors i en plantes amb flors. Les plantes sense flors no tenen ni llavors ni fruit i es reprodueixen

mitjanant espores; nhi ha dos grups principals: les molses i les falgueres.

Les plantes amb flors es reprodueixen mitjanant flors i llavors; hi ha dos grups de plantes amb flors: les gimnospermes, que tenen llavors per no tenen fruit, i les angiospermes, que tenen llavors i fruit.

Recorda

Els grups de plantes

Les i les sn dos tipus de plantes que es

reprodueixen sense necessitat de ; les , unes

cllules especials que poden originar noves, els serveixen per

reproduir-se. Les molses no tenen per agafar laigua, per la qual cosa

viuen en llocs molt humits.

flors espores plantesarrel molses falgueres

2. Escriu davall de cada planta angiosperma o gimnosperma segons que correspongui.

Las plantes es classifiquen en

plantes sense flors

128814 _ 0001-0096.indd 6128814 _ 0001-0096.indd 6 10/8/09 12:37:5010/8/09 12:37:50


Nom Data

Refor

5 La fotosntesi

Per mitj de la fotosntesi les plantes transformen en aliment el dixid de carboni que agafen de laire i laigua i les sals minerals que agafen del sl, emprant lenergia de la llum solar.

La fotosntesi es produeix en les parts verdes de la planta, fulles i tiges, on hi ha la clorofilla.

Durant la fotosntesi les plantes produeixen oxigen, que va a parar a latmosfera.

Recorda

2. Contesta les preguntes segents.

3. Relaciona.

1. Escriu les paraules dels quadres on correspongui.

Les plantes, quan fan la fotosntesi?

Per on agafen les plantes les sals minerals del sl?

Qu s la clorofilla?

Vasos liberians

Vasos llenyosos

Saba elaborada

Saba bruta

estomes

llum solar

pls absorbents

dixid decarboni

128814 _ 0001-0096.indd 7128814 _ 0001-0096.indd 7 10/8/09 12:37:5010/8/09 12:37:50


Nom Data

Refor

6 La reproducci sexual en les plantes

Les flors sn els rgans sexuals de les plantes. Tenen una part masculina, formada pels estams, en els quals es produeix el pollen, i una part femenina, que s el pistil, a linterior del qual hi ha els vuls.

La pollinitzaci s el pas del pollen duna flor al pistil duna altra. Desprs de la pollinitzaci es formen les llavors i el fruit.

Recorda

1. Completa amb els noms de les parts de la flor.

2. Escriu V, si s vertader, o F, si s fals, i torna a escriure correctament les oracions falses.

3. Explica com duen a terme la reproducci les plantes segents.

Les plantes que pollinitzen pel vent produeixen molt poc pollen.

Els estams i el pistil estan envoltats per la corolla i el calze.

Les plantes pollinitzades per insectes tenen flors petites i poc cridaneres.

128814 _ 0001-0096.indd 8128814 _ 0001-0096.indd 8 10/8/09 12:37:5010/8/09 12:37:50


Nom Data

Refor

7

1. Relaciona i explica en qu consisteixen.

2. Raona i respon.

Moltes plantes es reprodueixen duna manera asexual i no hi intervenen ni flors ni llavors. s per aix que fan servir sistemes diferents: Estolons: sn tiges que creixen duna manera horitzontal damunt del sl

i cada cert espai produeixen arrels que originen una planta nova. Rizomes: sn tiges subterrnies horitzontals que cada cert espai

produeixen tiges noves. Tubercles: sn un tipus de rizoma engrossit que serveix a la planta

per emmagatzemar aliments.

Les plantes que es formen per reproducci asexual tenen les mateixes caracterstiques que la planta progenitora.

Recorda

La reproducci asexual en les plantes

3. Explica com aprofitam les persones la reproducci asexual de les plantes.

Estol:

Rizoma:

Tubercle:

Quines caracterstiques tenen les plantes que es formen per reproducci asexual?

Quines parts de la planta intervenen en la reproducci asexual?

1

2

3

128814 _ 0001-0096.indd 9128814 _ 0001-0096.indd 9 10/8/09 12:37:5010/8/09 12:37:50


Nom Data

Refor

8

Un ecosistema s el conjunt format pels ssers vius i el medi fsic que els envolta.

Els ssers vius dun ecosistema es relacionen entre si i tamb amb el medi.

El medi determina els ssers vius que poden viure a lecosistema de la mateixa manera que els ssers vius poden modificar el medi en qu viuen.

Recorda

Els ecosistemes

1. Completa les oracions.

2. Observa el dibuix i contesta les preguntes.

Quins elements formen aquest ecosistema?

Quins ssers vius viuen en aquest ecosistema?

Podria viure una girafa en aquest ecosistema? Per qu?

De quina manera modifiquen aquest ecosistema els ssers vius?

Un ecosistema est format pels i pel que els envolta.

Els ssers vius dun ecosistema es relacionen entre si i tamb amb el .

Els ssers vius poden el medi en qu viuen.

128814 _ 0001-0096.indd 10128814 _ 0001-0096.indd 10 10/8/09 12:37:5110/8/09 12:37:51


Nom Data

Refor

9

1. Numera de l1 al 4 aquests ssers vius perqu formin una cadena alimentria.

2. Posa dos exemples dssers vius que siguin:

3. Contesta les preguntes.

4. Completa el text amb aquestes paraules.

Dins dun ecosistema, uns ssers vius salimenten duns altres.

Les plantes sn els productors, ja que fabriquen el seu propi aliment. Els consumidors sn tots els ssers que han de cercar laliment,

i poden ser consumidors primaris, secundaris o terciaris. Les relacions dalimentaci en un ecosistema es representen mitjanant

cadenes i xarxes alimentries.

Recorda

Les relacions entre els ssers vius

Ara, escriu davall de cada dibuix productor, consumidor primari, consumidor secundari i consumidor terciari segons que correspongui.

En lecosistema dun hort, qui sn els productors? I els consumidors?

En un ecosistema mar, qui sn els productors?

Consumidors primaris c Consumidors secundaris c Consumidors terciaris c

xarxes alimentries espcie cadenes

En un ecosistema hi ha moltes diferents,

i una mateixa pot formar-ne part de diverses. Per aix,

per representar ms b aquestes relacions sutilitzen alimentries.

128814 _ 0001-0096.indd 11128814 _ 0001-0096.indd 11 10/8/09 12:37:5110/8/09 12:37:51


Nom Data

Refor

10

1. Enumera sis elements que formin part del medi ambient.

2. Escriu una oraci amb cada parella de paraules.

3. Digues quines de les activitats que hi ha a la imatge modifiquen el medi ambient.

4. Explica per qu la prdua duna espcie animal o vegetal dins dun ecosistema s un problema greu.

El medi ambient est format per tot all que afecta la nostra vida: latmosfera, laigua, el clima, la resta dssers vius, etc.

Els ssers humans modificam el medi en qu vivim i podem causar-hi problemes molt greus amb les nostres activitats, com per exemple la contaminaci, lencalentiment global, la desforestaci i la prdua de biodiversitat.

Recorda

Les persones i el medi

1.

2.

3.

4.

5.

6.

desforestaci urbanitzacions

combustibles clima

128814 _ 0001-0096.indd 12128814 _ 0001-0096.indd 12 10/8/09 12:37:5110/8/09 12:37:51


Nom Data

Refor

11 La protecci del medi ambient

El nostre deure s protegir el medi ambient en qu vivim. Hi podem contribuir estalviant aigua, electricitat i combustible, depositant els fems i les deixalles en els llocs adequats i respectant la flora i la fauna.

Les autoritats ajuden a la protecci del medi mitjanant la declaraci despais protegits.

Recorda

1. Digues quines de les activitats segents serveixen per protegir el medi ambient i quines el perjudiquen.

2. Contesta les preguntes.

De quina manera poden les autoritats protegir la fauna i la flora?

Quines activitats prohibiries per ajudar a protegir el medi ambient?

3. Explica qu s una espcie en perill dextinci.

128814 _ 0001-0096.indd 13128814 _ 0001-0096.indd 13 10/8/09 12:37:5110/8/09 12:37:51


Nom Data

A la Terra es distingeixen diverses capes: Geosfera: s la part rocosa del nostre planeta.

Es divideix en escora, mantell i nucli. Hidrosfera: s el conjunt de laigua del planeta. Atmosfera: s la capa ms externa del planeta i est formada per aire.

Les capes inferiors de latmosfera sn la troposfera i lestratosfera.

Recorda

1. Completa lesquema de les parts del nostre planeta.

Les capes de la Terra

Refor

12

2. Indica a quina part de la Terra pertanyen els elements segents.

Laigua dun riu. c

Les roques duna muntanya. c

Laire que respirem. c

3. On es troba la capa doz? Quina funci t? Explica-ho.

nucli

escora troposfera estratosfera

atmosfera geosferamantell hidrosfera

5 6

128814 _ 0001-0096.indd 14128814 _ 0001-0096.indd 14 10/8/09 12:37:5110/8/09 12:37:51


Nom Data

1. Observa els dibuixos i relaciona.

Lescora terrestre

Lescora terrestre est formada per roques. Les roques es desgasten i es rompen i les seves restes, amb lajuda

de lacci dels ssers vius, donen origen al sl. A lescora terrestre tenen lloc els processos derosi, transport

i sedimentaci.

Recorda

Refor

13

Es rompen les roques.

Laigua sintrodueix per les esquerdes de les roques.

Laigua es gela i augmenta de volum.

Ara, explica com lacci de laigua de la pluja romp les roques.

2. Ordena els processos segents.

3. Escriu un exemple en cada cas.

El vent transporta els materials erosionats.

Els materials se sedimenten a la falda de la muntanya.

El vent i laigua erosionen la muntanya.

Rius i torrents Vent Mar

Erosi

Transport

Sedimentaci

128814 _ 0001-0096.indd 15128814 _ 0001-0096.indd 15 10/8/09 12:37:5110/8/09 12:37:51


Nom Data

1. Completa.

2. Completa amb el nom de les parts dun volc.

La Terra cont energia, que es manifesta en els terratrmols i els volcans. Els terratrmols sn moviments bruscs de lescora terrestre. Els volcans sn llocs en qu emergeix magma de linterior de la Terra.

Lenergia interna de la Terra

Refor

14

Escriu la paraula a qu es refereixen les defi nicions segents.

Obertura de lescora terrestre per la qual el magma de linterior de la Terra surt a lexterior.

c

Conducte pel qual puja el magma. c

Magma que arriba a la superfcie. c

Lloc en el qual sacumulen les roques i les cendres al voltant del crter.

c

Recorda

La emmagatzema dins seu una gran quantitat denergia

que fa que la temperatura sigui molt . Aquesta energia

fa que salcin les i que tenguin lloc fenmens

com els terratrmols i els .

Els sn moviments sobtats de lescora terrestre.

Un volc s una obertura de lescora terrestre per la qual

el de linterior de la surt a la superfcie.

128814 _ 0001-0096.indd 16128814 _ 0001-0096.indd 16 10/8/09 12:37:5210/8/09 12:37:52


Nom Data

Les roques, segons lorigen, sagrupen en: Magmtiques: soriginen a partir del magma. Sedimentries: es formen a partir de restes daltres roques i dssers vius. Metamrfiques: es formen per un augment de la pressi o de la temperatura.

Les roques de lescora terrestre

Refor

15

1. Completa la taula.

Tipus de roca segons lorigen Com es forma Exemple

3. Escriu V, si s vertader, o F, si s fals.

Algunes roques magmtiques es formen quan es refreda la lava.

La pissarra s una roca magmtica que es forma a partir de largila.

Els fssils sn restes dssers vius que es transformen en roques.

Les roques sofreixen transformacions i uns tipus de roques es poden convertir en altres.


ROQUES SEDIMENTRIES

per exemple:

gres

a partir de restes

per exemple:

carb

a partir dacumulaci

per exemple:

calcria

a partir de substncies

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 17128814 _ 0001-0096.indd 17 10/8/09 12:37:5210/8/09 12:37:52


Nom Data

1. Llegeix les defi nicions i escriu el concepte a qu es refereixen.

El sistema solar est format pel Sol, els planetes, els planetes nans i els cossos petits, que sn els asteroides i els cometes.

El sistema solar

Refor

16

Conjunt format pel Sol i tots els astres que giren al seu voltant. c

Astre gran esfric que gira al voltant del Sol seguint una rbita. c

Cos petit de forma irregular que gira al voltant del Sol. c

Astre gelat que gira al voltant del Sol amb una rbita ellptica molt allargada. c


SISTEMA SOLAR

Planetes interiors

Planetes exteriors

Planetes nans

3. Subratlla els dos errors que hi ha en aquest text. Desprs, copials correctament.

Els meteorits sn cossos petits, com grans de pols, que arriben a la Terra i sincendien en xocar amb latmosfera.

Les estrelles fugaces sn cossos ms grans que arriben a la superfcie sense cremar-se del tot.

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 18128814 _ 0001-0096.indd 18 10/8/09 12:37:5210/8/09 12:37:52


Nom Data

1. Completa aquesta taula sobre les caracterstiques del Sol.

Les estrelles sn enormes esferes de gas que emeten energia en forma de llum i calor.

Les constellacions sn grups destrelles que es veuen prximes a una regi del cel.

Les galxies sn agrupacions destrelles, juntament amb pols i gas. El sistema solar es troba a la Via Lctia.

Lunivers

Refor

17

2. s el mateix una constellaci que una galxia? Explica les diferncies.

3. Completa el text.

Les sn agrupacions de milers o milions

destrelles, juntament amb fragments de roca i gas. Segons

la forma poden ser ,

o .

El sistema solar es troba a una galxia espiral anomenada

. Nosaltres ens trobam a un

dels braos daquesta galxia, bastant lluny del centre.

EL SOL

Color Mida Lluminositat Brillantor

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 19128814 _ 0001-0096.indd 19 10/8/09 12:37:5210/8/09 12:37:52


Nom Data

Lexploraci de lespai va comenar cap a 1950. Els fets ms importants han estat: La posada en rbita del primer satllit artificial, lSputnik, el 1957. El primer vol espacial dun astronauta, Jurij Gagarin, el 1961. Larribada del primer sser hum a la Lluna, el 1969.

1. Completa lencreuat.

Lexploraci de lespai

Refor

18

1. Nau no tripulada que es va enviar per explorar el sistema solar (dues paraules).

2. Vehicle espacial que senlaira i aterra com un avi.

3. Planeta del sistema solar al qual shan enviat missions no tripulades.

4. Llinatge de la primera persona que va sortir a lespai.

5. Satllit de la Terra al qual va arribar el primer sser hum el 1969.

6. Vehicle espacial que eleva els satllits fins a lrbita desitjada.

7. Nom de la nau que va arribar a la Lluna el 1969 (dues paraules).

8. Llinatge del primer astronauta que va trepitjar la Lluna el 1969.

1 c

2 c

3 c

4 c

7 c5 c

6 c

8 c

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 20128814 _ 0001-0096.indd 20 10/8/09 12:37:5210/8/09 12:37:52


Nom Data

Els cossos de lunivers estan formats per matria i la matria, per toms.

La matria t dos tipus de propietats: Propietats generals, que sn comunes a tot el que est fet

de matria. Per exemple, la massa, el volum i la temperatura. Propietats caracterstiques, que sn les que varien dunes substncies

a altres i ens permeten distingir-les. Per exemple, el color, la duresa, la densitat

La matria i les seves propietats

Refor

19

1. Escriu massa, volum o densitat segons correspongui.

La s la relaci entre la massa i el volum.

La indica la quantitat de matria que t un cos.

El s lespai que ocupa una certa quantitat de matria.

La i el sn propietats generals

de la matria.

La s una propietat caracterstica de la matria.


LA MATRIA

densitat

Propietats Propietats

litres o millilitres

es mesura en

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 21128814 _ 0001-0096.indd 21 10/8/09 12:37:5210/8/09 12:37:52


Nom Data

1. Escriu V, si lafi rmaci s vertadera, o F, si s falsa. Desprs, escriu correctament les afi rmacions falses.

2. Com separaries els components de les mescles segents? Tria el sistema que creguis ms convenient i explica per qu.

La matria es pot presentar com a substncia pura o com a mescla.

Les mescles poden ser: heterognies, si es poden distingir els components, homognies, si no es poden distingir els components.

Per separar les mescles sutilitzen mtodes diferents, per exemple: filtraci, decantaci, separaci magntica o evaporaci.

Les mescles i les substncies pures

Refor

20

Totes les mescles estan formades per una substncia pura.

Totes les substncies pures sn mescles homognies.

Els aliatges sn mescles heterognies.

Mescla daigua i serradura.

Filtraci. Decantaci. Evaporaci.

perqu

Mescla doli i aigua.


perqu

Mescla daigua i sal.


perqu

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 22128814 _ 0001-0096.indd 22 10/8/09 12:37:5210/8/09 12:37:52


Nom Data

1. Identifi ca cada canvi destat i localitzal a la sopa de lletres.

Quan la matria passa dun estat a un altre es produeix un canvi destat.

Els canvis destat sn la fusi, la vaporitzaci, la condensaci, la solidificaci, la sublimaci i la sublimaci inversa.

Els canvis destat

Refor

21

Pas de gas a lquid. c

Pas de lquid a gas de forma lenta i a una temperatura inferior a la debullici. c

Pas de slid a gas sense passar per lquid. c

Pas de slid a lquid. c

Pas de lquid a gas de forma rpida i sassoleix una certa temperatura que s fi xa per a cada substncia.

c

2. En qu consisteix la solidifi caci? Explica i escriu un exemple.

Q A S E R F N X U I S

N R D A U H J S L P

A F O S I S T X U V E U

C I B C A I G F B D B L

I S L Q E U A L W U M

D E A D B I S I E L T

N X M Z C L K E M R L C

S T E V A P O R A C I

G V C W R M L D C T C R

S A I S F A O T I I I A

M B X V T P N R

T C O N D E N S A C I

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 23128814 _ 0001-0096.indd 23 10/8/09 12:37:5210/8/09 12:37:52


Nom Data

1. Qu s un canvi qumic? Explica-ho amb un exemple.

2. Observa aquestes dues situacions. Desprs, contesta.

Els canvis qumics o reaccions qumiques sn aquells en qu unes substncies es transformen en unes altres de diferents.

Algunes reaccions qumiques sn loxidaci, la combusti, la fotosntesi i la respiraci cellular.

Canvis qumics

Refor

22

Qu els ocorr als glaons de gel passat un temps?

s possible que laigua es convertesqui en gel?

I el gel en aigua?

La fusta pot transformar-se en cendra?

I la cendra en fusta?

En quina daquestes dues situacions sha produt un canvi qumic? Per qu?

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 24128814 _ 0001-0096.indd 24 10/8/09 12:37:5210/8/09 12:37:52


Nom Data

1. Contesta.

Els cossos estan aturats o es mouen en lnia recta sense variar la velocitat fins que actua una fora sobre ells.

La fora de fregament actua sobre els cossos en moviment i els frena. La velocitat indica la rapidesa amb qu es mou un cos. Es calcula

dividint lespai que recorr el cos entre el temps que tarda.

El moviment i la velocitat

Refor

23

Qu fa que els cossos es moguin o saturin?

Qu indica la velocitat?

Recorda

2. Descriu el que passa en el dibuix.

moviment

fora de fregament

3. Llegeix i resol.

Si un cotxe tarda 4 hores a recrrer 300 quilmetres, quina s la seva velocitat?

128814 _ 0001-0096.indd 25128814 _ 0001-0096.indd 25 10/8/09 12:37:5310/8/09 12:37:53


Nom Data

1. Ratlla la paraula falsa i escriu desprs loraci correcta.

2. Dibuixa, en cada cas, les fl etxes que representin la fora de la gravetat. Desprs, explica qu passa en cada cas.

La gravetat s la fora que fa que els cossos siguin atrets cap a la superfcie de la Terra.

La fora de la gravetat frena els objectes que es mouen cap amunt i accelera els que es mouen cap avall.

La fora de la gravetat i el moviment

Refor

24

La fora de fregament gravetat s la fora que fa que els cossos siguin

atrets cap a la superfcie de la Terra.

Quan es deixa caure una pilota, la fora de la gravetat fa que la pilota

vagi cap amunt

avall .

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 26128814 _ 0001-0096.indd 26 10/8/09 12:37:5310/8/09 12:37:53


Nom Data

1. Ordena les lletres i descobreix la utilitat de les mquines segents.

2. Pinta segons la clau. Desprs, escriu el tipus de palanca que s.

Les principals mquines simples sn la roda, la politja, el pla inclinat i la palanca. La roda disminueix la fora de fregament. La politja canvia la direcci duna fora. La palanca i el pla inclinat permeten aplicar forces menors.

Les mquines simples

Refor

25

Palanca de Palanca de Palanca de

viranac al riccide ed al raof

rearzaitl nua scata antuzliti senym orfa

imisdiurn al aofr ed egarefmnt

realve causeaergr mprtena nemys ofar

c Politja:

c Palanca:

c Roda:

c Pla inclinat:

verd vermellpunt de suport fora

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 27128814 _ 0001-0096.indd 27 10/8/09 12:37:5310/8/09 12:37:53


Nom Data


Al centre de la Pennsula hi ha la Meseta Central, que s una mplia plana elevada.

Les muntanyes de linterior de la Meseta sn les muntanyes de Toledo i el Sistema Central, que divideix la Meseta en dos: la Meseta Nord i la Meseta Sud.

La Meseta Central

Refor

26

MUNTANYES INTERIORS DE LA MESETA CENTRAL

Sistema

Meseta

Ara, completa el mapa amb el nom daquestes unitats de relleu.

O C E A T L N T I C

O C E A T L N T I C

M ed i t

e rr

n i a

M a r

E

N

O

S

M a r C a n t b r i ca

E s ca la

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 28128814 _ 0001-0096.indd 28 10/8/09 12:37:5310/8/09 12:37:53


Nom Data

Les muntanyes i les depressions


Refor

27

Ara, completa el mapa amb el nom daquestes unitats de relleu.

O C E A T L N T I C

O C E A T L N T I C

M ed i t

e rr

n i a

M a r

E

N

O

S

M a r C a n t b r i c a

E s ca la

La Meseta est voltada per les muntanyes de Lle, la serradala Cantbrica, la serralada Ibrica i Sierra Morena.

Fora de la Meseta hi ha la depressi de lEbre i la depressi del Guadalquivir, i cinc serralades: el masss Galaic, les muntanyes Basques, els Pirineus, el Sistema Mediterrani Catal i les serralades Btiques.

Recorda

Muntanyes que voregen la Meseta Central

Depressions exteriors a la Meseta Central

Muntanyes exteriors a la Meseta Central

128814 _ 0001-0096.indd 29128814 _ 0001-0096.indd 29 10/8/09 12:37:5510/8/09 12:37:55


Nom Data

1. Completa el mapa amb els noms segents.

2. Escriu el nom de les illes que formen part de cada arxiplag.

Espanya t una costa extensa que es divideix en: costa cantbrica, costa atlntica i costa mediterrnia.

Les Illes Balears es troben a la mar Mediterrnia i les illes Canries a loce Atlntic.

Les costes i les illes

Refor

28

Arxiplag canari

Arxiplag balear

Mar Cantbrica

Illes Canries

Oce Atlntic

Illes Balears

Mar Mediterrnia

E

N

O

S

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 30128814 _ 0001-0096.indd 30 10/8/09 12:37:5610/8/09 12:37:56


Nom Data

El relleu dEspanya est organitzat de la manera segent: Al centre est la Meseta Central. A linterior de la Meseta

hi ha dues cadenes muntanyoses. Al voltant de la Meseta hi ha quatre serralades. Fora de la Meseta, hi ha cinc cadenes muntanyoses

i dues depressions mplies. A ms, hi ha dos arxiplags i els territoris de Ceuta i Melilla,

al nord dfrica.

El relleu dEspanya

Refor

29

1. Completa el croquis amb els noms que hi falten.

P I R I N E U S

Ceuta

ILLES CANRIES

E

N

O

S

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 31128814 _ 0001-0096.indd 31 10/8/09 12:37:5710/8/09 12:37:57


Nom Data

A Espanya hi ha cinc tipus de climes: Clima mediterrani tpic. Clima mediterrani dinterior. Clima ocenic. Clima subtropical. Clima de muntanya.

Els climes dEspanya

Refor

30

1. Pinta el mapa com sindica en la clau de color.

Taronja

Groc

Verd

Vermell

Violeta

Clima mediterrani tpic.

Clima mediterrani dinterior.

Clima ocenic.

Clima subtropical.

Clima de muntanya.

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 32128814 _ 0001-0096.indd 32 10/8/09 12:37:5710/8/09 12:37:57


Nom Data

1. Relaciona cada tipus de clima amb la zona dEspanya en qu es dna.

2. Explica com sn les temperatures i les precipitacions en cada cas.

El clima mediterrani tpic es dna a les regions prximes a la mar Mediterrnia. Les temperatures sn suaus i les pluges, escasses.

El clima mediterrani dinterior t temperatures extremes, molt baixes a lhivern i altes a lestiu. Aquest clima s propi de linterior de la Pennsula.

El clima mediterrani

Refor

31

Clima mediterrani tpic

Clima mediterranidinterior

Escriu el nom de les comunitats autnomes en qu s propi cada tipus de clima mediterrani.



Clima mediterrani dinterior

Clima mediterrani dinterior

Temperatures:

Precipitacions:

Temperatures:

Precipitacions:

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 33128814 _ 0001-0096.indd 33 10/8/09 12:37:5710/8/09 12:37:57


Nom Data

1. Quin clima s? Llegeix i escriu el nom del clima al qual es refereixen els texts segents.

2. Observa les temperatures i les precipitacions de cada un daquests grfi cs i escriu davall de cada un el nom del clima del qual sn caracterstics.

Al nord de la Pennsula es presenta el clima ocenic. s un clima temperat i humit.

A les Canries hi ha clima subtropical, que s suau i sec. A les zones amb ms altitud dEspanya es dna el clima de muntanya.

s un clima fred i amb precipitacions abundants.

Els climes ocenic, subtropical i de muntanya

Refor

32

Es dna al nord de la Pennsula. Les temperatures sn suaus per la proximitat de la mar i les precipitacions sn abundants.

s propi de les illes Canries. s un clima amb temperatures suaus tot lany i amb precipitacions escasses.

Es dna a les zones elevades. Les temperatures sn baixes i les precipitacions sn molt abundants, i als mesos dhivern solen ser en forma de neu.

c

c

c

1401301201101009080706050403020100

1701601501401301201101009080706050403020100

403020100

C

30

25

20

15

10

5

0

C

20

15

10

5

0

5

C

30

25

20

15

10

5

0

G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N DG F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 34128814 _ 0001-0096.indd 34 10/8/09 12:37:5710/8/09 12:37:57


Nom Data

1. A quines paraules es refereixen les defi nicions segents? Escriu-les.

2. Completa el dibuix amb les paraules segents.

Els rius sn corrents continus daigua que neixen a les muntanyes i corren per un llit.

El recorregut que fa un riu s el curs i la quantitat daigua que du s el cabal.

Si el cabal no varia molt al llarg de lany, el riu s de rgim regular. Si t variacions grans, s de rgim irregular.

Els rius

Refor

33

Recorregut dun riu des del naixement fi ns a la desembocadura.

c

Via per on corr un riu. c

Variaci que t el cabal dun riu al llarg de lany.

c

Corrent continu daigua que neix a les muntanyes i corr per un llit.

c

curs alt curs mitj curs baix delta

meandre afluent pant

curs

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 35128814 _ 0001-0096.indd 35 10/8/09 12:37:5810/8/09 12:37:58


Nom Data

1. Observa el mapa dEspanya. Desprs, completal.

Un vessant s el conjunt de terres en qu els rius, barrancs i torrents vessen les aiges a una mateixa mar. A Espanya hi ha tres vessants: al nord, el vessant cantbric; a lest i al sud, el vessant mediterrani; i a loest, el vessant atlntic.

Els vessants

Refor

34

vermell verdblauvessant mediterrani

vessant cantbric

vessant atlntic

Ara, pinta el mapa segons sindica.

R I U M

IO

R I U DU E R O

R I U T A J O

R I U E B R E

RIU XQUER

R I U G U A DI A

N A

RI U

GUA

DA LQU I V

I R

R I U S E GU R A

Riu T r ia

Riu Nal n

Riu

N

arcea

R iu TerR

. Be s

a ya

Ceuta

Melilla

E s ca la

O C E

A T L N T I C

O C E A T L N T I C

Ma r

M ed i

t er r

ni a


Recorda

Escriu el nom de dos rius que pertanyen al vessant mediterrani.

Escriu el nom de dos rius que pertanyen al vessant cantbric.

Escriu el nom de dos rius que pertanyen al vessant atlntic.

128814 _ 0001-0096.indd 36128814 _ 0001-0096.indd 36 10/8/09 12:37:5810/8/09 12:37:58


Nom Data

1. Marca amb una X les respostes correctes.

2. Completa amb les dades del riu Xquer.

Els rius dEspanya formen part de tres vessants fluvials: el mediterrani, amb rius de rgim irregular; el cantbric, amb rius curts i cabalosos; latlntic, amb rius llargs i bastant cabalosos.

Els vessants fluvials dEspanya

Refor

35

Els rius del vessant mediterrani sn:

molt cabalosos.

amb fort pendent.

curts i poc cabalosos.

Els rius de la Meseta:

sn els ms curts de la Pennsula.

pertanyen al vessant atlntic i sn els ms llargs de la Pennsula.

pertanyen al vessant cantbric.

Els rius del vessant cantbric sn:

curts, amb fort pendent, cabalosos i amb rgim irregular.

llargs, amb fort pendent, cabalosos i amb rgim irregular.

curts, amb fort pendent, cabalosos i amb rgim regular.

A les Canries hi ha:

rius. barrancs. rambles.

Naixement:

Desembocadura:

Vessant:

Cabal:

Rgim:

Riu Xquer

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 37128814 _ 0001-0096.indd 37 10/8/09 12:37:5810/8/09 12:37:58


Nom Data

Les aiges de la Terra es classifiquen en: Aiges superficials, formades per les mars, els rius, els llacs

i els pantans. Aiges subterrnies, que sn les que es filtren davall terra.

Aiges superficials i aiges subterrnies

Refor

36

1. Digues de quina paraula es tracta en cada cas i troba-la a la sopa de lletres.

Ara, amb les lletres sobrants descobreix com poden ser les aiges de la Terra.

L E S A I G E S D

E L L A C L A T L E

R A R A E S P O L D

E Q N C L A S S A I

F I C A R E N C A

I G E S S U U P

E F P A N T R N F

I E C I A L S I A A

I R G O C E E S

S U B T E R R N I

E S G L A C I A L S

Recorda

Gran extensi daigua dins dun continent que est voltada de terra per totes parts.

c

Lloc tancat en qu, mitjanant una presa, semmagatzemen les aiges dun riu o torrent.

c

Acumulaci daigua subterrnia. c

Llac de dimensions redudes. c

Gran extensi daigua marina. c

Tipus de llacs que shan format per lerosi del gel.

c

128814 _ 0001-0096.indd 38128814 _ 0001-0096.indd 38 10/8/09 12:37:5810/8/09 12:37:58


Nom Data

La poblaci absoluta s el nombre total de persones que viu a un territori.

El creixement natural s la diferncia entre el nombre dels habitants que neixen o natalitat i el nombre dels que moren o mortalitat.

El creixement migratori s la diferncia entre el nombre dels immigrants que arriben i els emigrants que sen van.

La densitat de poblaci s el nombre total dhabitants que viu en cada quilmetre quadrat.

La poblaci

Refor

37

1. Explica el signifi cat daquestes paraules.

2. Observa com es calcula la densitat de poblaci.

La densitat de poblaci dAndorra s 147 hab./km2.

Natalitat c

Emigrant c

Creixement natural c

Ara, calcula la densitat de poblaci dels llocs segents.

Superfcie (km2)

Poblaci (nombre dhabitants)

Densitat de poblaci (hab./km2)

Espanya 504.783 46.000.000

Equador 275.830 3.000.000

Romania 237.500 21.800.000

Superfcie (km2)

Poblaci (nombre dhabitants)

Densitat de poblaci (hab./km2)

Andorra 453 66.900 66.900 : 453 = 147

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 39128814 _ 0001-0096.indd 39 10/8/09 12:37:5810/8/09 12:37:58


Nom Data

1. Llegeix el text segent i explica per qu s incorrecte.

2. Completa amb el nom de dues provncies en cada cas.

La poblaci dEspanya augmenta perqu el creixement natural i el creixement migratori sn positius.

La poblaci es concentra a les provncies de costa i a les ciutats. A les provncies de linterior la densitat s baixa, excepte a Madrid.

La poblaci dEspanya

Refor

38

Provncies amb menys de 10 habitants per km2.

c

Provncies amb ms de 600 habitants per km2.

c

A Espanya, la natalitat s menor que la mortalitat, per aix el creixement natural s positiu. A ms, el nombre demigrants s molt superior al dimmigrants, per aix el creixement migratori s positiu.

A

F R A N A

M A R R O C

M ar

M ed i

t er

r

ni

a


GUIPSCOA

MRCIA

MADRID

NAVARRA

ASTRIES

I L

L ES

B AL E

A RS

LA RIOJA

CANTBRIA

Ceuta

Melilla

PO

RT

UG

AL

ANDORRALLE

JAN

BADAJOZ

CCERESCONCA

TEROL

TOLEDO

OSCA LLEIDA

LUGO

SEVILLA

SRIA

BURGOS

ALBACETECIUDAD REAL

VILA

CRDOVA

HUELVA

CADIS

ZAMORA

VALNCIA

SALAMANCA

ALMERIAMLAGA

SEGVIA

SARAGOSSA

GRANADA

GUADALAJARA

PALNCIAGIRONA

LA CORUNYA

OURENSE

VALLADOLIDBARCELONA

ALACANT

CASTELL

LABA

TARRAGONA

PONTEVEDRA

BISCAIA

LAS PALMAS

SANTA CRUZDE TENERIFE

O C E

A T L N T I C

O C E A T L N T I C

E

S

N

O

DENSITAT DE POBLACI

Menys de 10

(En habitants per quilmetrequadrat)

De 10 a 30

De 31 a 60

De 61 a 100

De 101 a 600

Ms de 600

L L E G E N D A

Lmit destat

Lmit de provncia

128814 _ 0001-0096.indd 40128814 _ 0001-0096.indd 40 10/8/09 12:37:5910/8/09 12:37:59


Nom Data

La poblaci es classifica en poblaci activa i poblaci inactiva. La poblaci activa s el conjunt de persones que est en edat

i condici de fer feina. La poblaci inactiva s el conjunt de persones que no pot fer feina

per la seva edat o condici.

A Espanya, la poblaci activa es distribueix aix: el 5 % fa feina en el sector primari; el 30 %, en el secundari; i el 65 %, en el terciari.

La poblaci i les activitats econmiques

Refor

39

1. Llegeix les oracions segents, marca amb una X les falses i copia-les correctament.

3. Indica quines activitats formen part del sector secundari.

2. Marca amb una X la resposta correcta.

Els aturats sn poblaci inactiva perqu no fan feina.

La poblaci inactiva fa feina en tres sectors econmics: primari, secundari i transports.

Els miners pertanyen al sector primari.

Els cultius que ms abunden a Espanya sn:

els de sec. els de regadiu.

El bestiar ms abundant al nostre pas s:

el bov. el porc.

A Espanya, la major part dels vaixells que es dediquen a la pesca sn:

de litoral. daltura.

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 41128814 _ 0001-0096.indd 41 10/8/09 12:37:5910/8/09 12:37:59


Nom Data

El sector terciari comprn les activitats econmiques que no obtenen productes materials, sin que presten serveis. Aquest sector inclou activitats com el comer, el transport i el turisme.

A Espanya, en el sector serveis fa feina el 65% de la poblaci ocupada.

Els serveis

Refor

40

1. Completa lencreuat.

2. Explica quins tipus de transport hi ha i posa un exemple en cada cas.

1. Tipus de comer que es realitza dins dun mateix pas.

2. Servei que posa en contacte els productes i els consumidors.

3. Activitat que trasllada persones o mercaderies.

4. Servei que comprn els desplaaments de les persones a diferents llocs per cercar descans o diversi.

5. Tipus de turisme que se centra a ciutats amb un patrimoni histric i artstic ric.

6. Sector que, a Espanya, ocupa el 65% de la poblaci activa.

7. Vendre productes a altres pasos.

6

2

7

3

4

1

5

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 42128814 _ 0001-0096.indd 42 10/8/09 12:37:5910/8/09 12:37:59


Nom Data

1. Completa lesquema dels lmits dEspanya.

2. Completa el mapa amb el nom de les comunitats i ciutats autnomes que integren Espanya i els seus lmits.

El territori espanyol sorganitza en 17 comunitats i dues ciutats autnomes.

Els lmits dEspanya sn: al nord, Frana, Andorra i la mar Cantbrica; a lest, la mar Mediterrnia; al sud, loce Atlntic, el Marroc i la mar Mediterrnia; i a loest, Portugal i loce Atlntic.

Lorganitzaci territorial dEspanya

Refor

41

Lmits naturals Lmits poltics

al nord c

al sud c

a lest c

a loest c

al nord c

al sud c

a loest c

Ceuta

PA SBASC

CANRIES L L E G E N D A Lmit destat

Lmit de provnciaLmit de comunitat autnoma

E

N

O

S

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 43128814 _ 0001-0096.indd 43 10/8/09 12:37:5910/8/09 12:37:59


Nom Data

La Constituci espanyola s la llei ms important dEspanya. s un text legal que organitza la vida poltica dEspanya.

En la Constituci es recullen els drets i deures dels espanyols i les institucions de lestat.

Les institucions dEspanya

Refor

42

1. Marca la resposta correcta. Desprs, copia loraci completa.

2. Completa la taula.

Instituci Funcions Membres

Cap de lestat

Corts Generals

Govern

Tribunals de justcia

Recorda

La llei ms important dEspanya s:

la Constituci. els estatuts dautonomia.

Espanya s una monarquia:

parlamentria. constitucional.

El cap de lestat s:

el rei. el president del Govern.

El Congrs dels Diputats i el Senat formen:

les Corts Generals. el Govern.

El president del Govern s nomenat pel:

rei. Congrs dels Diputats.

128814 _ 0001-0096.indd 44128814 _ 0001-0096.indd 44 10/8/09 12:38:0010/8/09 12:38:00


Nom Data

1. Relaciona les columnes i escriu tres oracions.

2. Completa el text amb les paraules que hi falten.

La prehistria s la primera etapa de la histria i es divideix en paleoltic, neoltic i edat dels metalls.

En el paleoltic els ssers humans eren nmades, vivien a laire lliure, en coves o cabanyes senzilles i eren caadors i recollectors. Sorganitzaven en tribus. Fabricaven eines amb pedra i ossos. Pintaven animals a les coves i feien escultures petites.

La prehistria. El paleoltic

Refor

43

des de laparici de lsser hum fins a la invenci de lescriptura.La prehistria s

La prehistria va

La prehistria es divideix

en tres etapes: paleoltic, neoltic i edat dels metalls.

la primera etapa de la histria i la ms llarga.

En el paleoltic, els ssers humans salimentaven del que trobaven a la natura.

Pescaven, caaven i fruits. Aquests homes i dones eren ,

anaven dun lloc a un altre i vivien agrupats en , que eren grups petits

formats per diverses famlies. Fabricaven amb ossos danimals

i pintaven a linterior de les .

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 45128814 _ 0001-0096.indd 45 10/8/09 12:38:0010/8/09 12:38:00


Nom Data

1. Completa amb algunes de les caracterstiques dels ssers humans del Neoltic.

El neoltic s la segona etapa de la prehistria. En aquest perode els ssers humans es varen fer agricultors i ramaders i varen construir poblats; fabricaven eines amb pedra polida, teixits i cermica; i pintaven escenes amb figures esquemtiques.

El neoltic

Refor

44

2. Observa la pintura. Desprs, contesta.

3. Relaciona les tres columnes.

s una pintura del paleoltic? Per qu?

A quina poca pertany? Per qu?

Nmades

Recollectors

Caadors

es fregava repetidament una pedra en la ranura que feien en una altra.

es copejava una pedra amb una altra fins a donar-li forma.

Pedra polida paleoltic

Pedra copejada neoltic

En el paleoltic els ssers humans eren

En el neoltic els ssers humans eren

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 46128814 _ 0001-0096.indd 46 10/8/09 12:38:0010/8/09 12:38:00


Nom Data

1. Observa la lnia del temps i digues per qu s incorrecta.

En ledat dels metalls els ssers humans varen comenar a fabricar objectes de metall.

Alguns poblats es convertiren en ciutats. Es realitzaren grans invents com la roda, la vela i larada.

Els ssers humans daquesta poca varen construir monuments megaltics.

Ledat dels metalls

Refor

45

2. Escriu paleoltic, neoltic o edat dels metalls segons correspongui.

Les persones vivien en ciutats. c

Les persones vivien en poblats. c

Les persones vivien en coves. c

Eren caadors i recollectors. c

Eren agricultors i ramaders. c

Eren comerciants, guerrers, artesans. c

Varen construir monuments megaltics. c

Varen fer pintures esquemtiques. c

Varen fer pintures amb volum aprofi tant els sortints de les roques. c

Feien feina amb pedra polida. c

Feien feina amb metalls. c

Feien feina amb pedra copejada. c

Edat dels metalls PaleolticNeoltic

Prehistria

Fa devers 6.000 anys.

Fa devers 7.000 anys.

Fa 1.000.000 danys.

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 47128814 _ 0001-0096.indd 47 10/8/09 12:38:0010/8/09 12:38:00


Nom Data

En el primer millenni aC, la Pennsula estava habitada pels ibers, establits a la costa mediterrnia, i els celtes, establits a linterior i la costa atlntica.

A travs de la Mediterrnia arribaren a la Pennsula els pobles colonitzadors: fenicis, grecs i cartaginesos.

Ibers, celtes i colonitzadors

Refor

46

1. Pinta el mapa segons la clau. Desprs, contesta.

Quina part de la Pennsula ocupaven els pobles ibers? I els celtes?

Escriu el nom de tres pobles ibers i el nom de tres pobles celtes.

A S G D G E R B N A S C

C A R T A G I N E S O S

A B U O D R T V M G T I

R F E N I C I S O R I

T A L U R O M A I E C I

A P O S A H I F E C I K

O H S A G U N T B S O M

C A R T A G O N O V A T

vermell

blau

Celtes.

Ibers.

c

c

c

LUCENS

VETONSAREVACS

EDETANS

TURDETANS

CONTESTANSCLTICS

LUSITANS

CNTABRES

BASTETAN

S

ORETANS

VACC

EUS

STURS

VASC

ONS

LUSO

NS

LAIET

ANSBR

CAR

S

CARPETANS

Mar Cantbrica

MAR

MEDITERRNIA

OC

EAT

LN

TIC

Celtes i celtibers

Ibers

Recorda

2. Cerca a la sopa de lletres el nom de tres pobles colonitzadors i una de les colnies que varen fundar cada un daquests pobles. Desprs, escriu-los.

128814 _ 0001-0096.indd 48128814 _ 0001-0096.indd 48 10/8/09 12:38:0010/8/09 12:38:00


Nom Data

La conquista romana de la Pennsula va comenar lany 218 aC i va acabar el 19 aC. Els romans varen organitzar Hispnia en provncies, varen imposar les lleis romanes, varen estendre ls del llat, varen fundar ciutats i varen introduir el cristianisme.

La Hispnia romana

Refor

47

1. Escriu la paraula a la qual es refereixen les defi nicions segents.

2. Completa aquest text sobre la Hispnia romana.

Mescla de pedres, ciment i arena que usaven els romans com a material de construcci.

c

Llengua que parlaven els romans. c

Adopci dels costums dels romans. c

Nom de les guerres en qu es varen enfrontar els romans i els cartaginesos.

c

Cada una de les divisions territorials de la Hispnia romana.

c

Provncia romana del sud dHispnia. c

Nom amb qu els romans anomenaren el territori de la pennsula Ibrica.

c

Persona que no t llibertat i pertany a una altra. c

Fa ms de 2.000 anys, els romans varen derrotar

els i varen envair la pennsula Ibrica,

la qual varen anomenar .

Els romans varen organitzar el territori en .

A ms, varen implantar la seva llengua, el ,

la seva cultura, les seves lleis i els seus costums. A aquest procs

sel coneix amb el nom de .

Els romans eren excellents constructors. Construen amb

dos materials nous: el ciment i el ; i decoraven

els terres i les parets amb pintures o .

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 49128814 _ 0001-0096.indd 49 10/8/09 12:38:0110/8/09 12:38:01


Nom Data

En el segle V, els visigots es varen establir a la Pennsula i varen fundar un regne amb capital a Toledo.

Lany 711, els musulmans varen envair el regne visigot. Varen organitzar al-ndalus com un emirat i, ms endavant, com un califat. Al mateix temps, els cristians del nord de la Pennsula es varen organitzar en regnes i comtats.

El comenament de ledat mitjana

Refor

48

1. Ratlla la resposta incorrecta. Desprs, copia loraci completa.

2. Completa amb la data en qu varen ocrrer els esdeveniments segents. Desprs, ordenals amb 1, 2 i 3.

3. Enumera els regnes o comtats cristians que es varen formar a la Pennsula a comenaments de ledat mitjana.

Els visigots eren un poble c a. germnic. b. musulm.

La capital del regne visigot va ser c a. Toledo. b. Crdova.

Regne dAstries, que ms tard es va anomenar

Comtat de Castella, que ms tard es va convertir en

Zona cantbrica

Pirineus

5

5

Lany , lemir Abd al-Rhaman III va adoptar el ttol de califa

i va inaugurar el califat de Crdova.

Lany , el prncep Abd al-Rhaman I es va proclamar emir independent

i al-ndalus es va separar de Damasc.

Lany , els musulmans varen envair la Pennsula i varen instaurar

un emirat, s a dir, una provncia que depenia del califa de Damasc.

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 50128814 _ 0001-0096.indd 50 10/8/09 12:38:0110/8/09 12:38:01


Nom Data

1. Relaciona cada territori amb el lloc que ocupava. Desprs, contesta.

En el segle XI, al-ndalus es va dividir en petits regnes anomenats taifes i el califat va desaparixer.

Els regnes cristians varen anar unint-se i varen lluitar contra els musulmans per ampliar les seves fronteres.

Els Reis Catlics varen conquistar el darrer regne musulm, el de Granada, el 1492.

El final de ledat mitjana

Refor

49

Quins eren els regnes cristians? I els musulmans?

Qu eren els regnes de taifes?

Quin va ser el darrer regne musulm a la Pennsula?

Quan es varen unir les corones de Castella i Arag?

Qui va conquistar el regne de Granada?

Quina poca es representa en aquest mapa? Per qu?

Corona dArag

Corona de Castella

Regne de Granada

Navarra

Portugal

REINO DENAVARRA

CORONA

DE ARAGN

REINO DE LEN

REINO

DE

PORTUGAL

REINO DE

CASTILLA

ALMOHADES

Mar Cantbrico

Mar M

editer

rne

o

OC

A

NO

AT

L

NT

ICO

Territoris cristians

Territoris musulmans

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 51128814 _ 0001-0096.indd 51 10/8/09 12:38:0110/8/09 12:38:01


Nom Data

La societat dal-ndalus estava formada per persones de diferents religions: musulmans, mulads, mossrabs i jueus.

La major part de la poblaci vivia a les ciutats, on es varen construir edificis amb materials pobres, per amb decoraci abundant.

La vida a al-ndalus

Refor

50

1. Digues de quina paraula es tracta.

2. Indica quin tipus darcs sn. Desprs, contesta.

3. Observa aquesta fotografi a de linterior de la mesquita de Crdova i descriu com s.

Cristi dal-ndalus que havia adoptat la religi musulmana. c

Cristi dal-ndalus que continuavapracticant la religi cristiana.

c

Part principal de les ciutats dal-ndalus. c

Zona de mercat de les ciutats dal-ndalus. c

Per qu creus que aquests tipus darcs sanomenaven aix?

Explica com est decorada, quins materials creus que shan utilitzat, quina era la funci daquest edifi ci

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 52128814 _ 0001-0096.indd 52 10/8/09 12:38:0110/8/09 12:38:01


Nom Data


2. Observa la fotografi a i escriu romnic o gtic segons correspongui.

La societat en els regnes cristians es dividia en privilegiats i no privilegiats.

En aquesta poca es varen construir edificis romnics i gtics:

Els edificis romnics tenien poca alada i uns murs de pedra molt gruixats, en els quals sobrien poques finestres.

Els edificis gtics eren alts, amb murs ms prims i shi obrien portes grans i finestres amb arcs de forma apuntada.

La vida als regnes cristians

Refor

51

Ara, explica les diferncies entre les construccions romniques i les gtiques.

LA SOCIETAT ALS REGNES CRISTIANS

Recorda

128814 _ 0001-0096.indd 53128814 _ 0001-0096.indd 53 10/8/09 12:38:0110/8/09 12:38:01


Nom Data

Ampliaci

1

El perfeccionament dels microscopis va per-metre als cientfics descobrir que la cllula no solament s la unitat fonamental de tots

els ssers vius, sin que, a ms, est formada per diverses parts i orgnuls, cadascun amb una funci determinada.

Les cllules poden fer treballs diferents i te-nir formes i mesures tamb diferents, enca-ra que totes tenen membrana, citoplasma i nucli. Una cllula nirviosa, que sencarrega

de transmetre impulsos nirviosos, s diferent dun glbul vermell, que sencarrega de trans-portar oxigen.

Les parts de la cllula

1. Raona i contesta les preguntes.

Quin s lorgnul que organitza el funcionament de la cllula?

Per qu les cllules necessiten fer funcions com ara la nutrici o la reproducci?

Ribosomes

Orgnuls molt petits la funci dels quals s fabricar protenes.

Citoplasma

Shi troben els orgnuls.

Centrols

Cilindres petits que intervenen en la divisi cellular.

Mitocondris

Orgnuls allargats amb plecs en linterior que sencarreguen dobtenir energia.

Nucli

Sencarrega dorganitzar i de dirigir el funcionament de la cllula.

Vacols

Sacs que serveixen per emmagatzemar diverses substncies.

Reticle endoplasmtic

Conjunt de sacs plans que sencarreguen de fabricar i de distribuir les protenes.

Membrana

Controla lentrada dels nutrients, com laigua o loxigen, i la sortida del rebuig de la cllula.

128814 _ 0001-0096.indd 54128814 _ 0001-0096.indd 54 10/8/09 12:38:0210/8/09 12:38:02


2. Observa el dibuix duna cllula animal de la pgina anterior i retola el nom

dels orgnuls daquesta cllula vegetal.

3. Copia i uneix amb fletxes els diferents tipus de cllules amb les funcions corresponents.

Ara, escriu dues diferncies que hagis trobat entre ambdues cllules.

Transporta missatges i ordres

i processa informaci

Collabora en el moviment

del cos

Transporta loxigen i altres

substncies per tot el cos

Emmagatzema greix i protegeix

els rgans

Forma part dels ossos

Participa en la reproducci

Forma la pell i cobreix

internament els rgans buits

1.

2.

Nirviosa

Epitelial

Sexual

Sangunia

Adiposa

Muscular

ssia

(espermatozoide)

128814 _ 0001-0096.indd 55128814 _ 0001-0096.indd 55 10/8/09 12:38:0210/8/09 12:38:02


Nom Data

Ampliaci

2Nom Data

Ampliaci

2

Les plantes es relacionen amb el medi en qu viuen i freqentment shi adapten per sobreviu-

re. Podem classificar aquestes adaptacions de la manera segent:

Adaptacions de les plantes

1. Esmenta unes altres adaptacions de les plantes relacionades amb el pas de les estacions.

2. Pensa i contesta.

Per qu shan de protegir les plantes dels animals?

Per qu creus que les plantes de llocs secs creixen ms separades?

ADAPTACIONS A LA FAUNA

Hi ha plantes que desenvolupen sistemes defensius per evitar que se les mengin els animals. Nhi ha que produeixen el seu propi ver, com el ric; unes altres, com el roser, tenen punxes fortes i esmolades, i nhi ha daltres que es protegeixen exhalant una olor que repelleix els herbvors, com, per exemple, el tim.

ADAPTACIONS AL SL

Cada tipus de sl t una vegetaci prpia, formada per les plantes que en suporten les condicions. Lheura, per exemple, aguanta b en sls formats per pedres soltes; els bolets sn capaos de desenvolupar-se en la poca terra que sacumula en les fissures de murs i roques.

ADAPTACIONS TOPOLGIQUES

Un exemple dadaptaci a lespai sn les plantes que creixen en llocs secs, ja que creixen ms separades que les que hi ha en els llocs humits.

ADAPTACIONS ESTRUCTURALS

La figuera de moro, per exemple, s capa de retenir aigua en la tija i ha transformat les fulles en punxes per evitar la transpiraci; lolivera, de la seva banda, afronta el mateix problema amb fulles dures i impermeables.

128814 _ 0001-0096.indd 56128814 _ 0001-0096.indd 56 10/8/09 12:38:0210/8/09 12:38:02


3. Completa lesquema indicant dos exemples de cada tipus dadaptaci.

4. Observa els dibuixos i assenyala les adaptacions daquestes plantes a lescassesa daigua i a la falta de llum.

5. Observa el dibuix, assenyala dues adaptacions que reconeguis i indica per qu serveixen.

Al sl

Estructurals

Tija:

Arrels:

Fulles:

Tija:

Adaptacions

Topolgiques

A la fauna

128814 _ 0001-0096.indd 57128814 _ 0001-0096.indd 57 10/8/09 12:38:0210/8/09 12:38:02


Nom Data

Ampliaci

3Ampliaci

3

Ecosistemes en perill

A tot el planeta, tant a la terra com a la mar, hi ha ecosistemes que estan en un risc dextinci

molt greu. Aquests sn alguns dels ecosistemes ms rics i tamb ms amenaats del planeta.

1. Quina informaci ens aporta el mapa?

2. Localitza Espanya en el mapamundi. Hi ha algun ecosistema en perill a la nostra rea del planeta? Quin?

Mar de Bering: al nord del Pacfic, zona de reproducci de la balena grisa.

Muntanyes Rocalloses: aquest bosc s un dels paisatges ms caracterstics de lAmrica del Nord.

Amaznia: aquestes selves tenen milers despcies vegetals i animals exclusives.

Litoral mediterrani: un ecosistema amb una gran diversitat, especialment de plantes, ocells i insectes.

Selves equatorials de lfrica occidental: amb espcies tan estranyes com lhipoptam nan o locapi.

Fynbos o mquia del Cap: t ms de vuit mil espcies vegetals niques i alguns dels insectes ms extraordinaris del planeta.

Madagascar: una de les flores i les faunes ms riques i estranyes del planeta.

Sibria: la taig s un dels boscs naturals ms extensos del mn.

Llac Baikal: el llac ms gran de lsia cont el 20% de laigua dola del planeta.

Oce ndic: t els esculls de coral ms grans del planeta.

litoral mediterrani

mar de Bering

selva de Guinea

selva amaznica

selva de Libria

el Cap

llac Baikal

Madagascar

ndic

muntanyes Rocalloses

128814 _ 0001-0096.indd 58128814 _ 0001-0096.indd 58 10/8/09 12:38:0310/8/09 12:38:03


3. Investiga i fes un informe breu dun ecosistema prxim a la teva localitat.

Inclou imatges que treguis de la premsa o dibuixos fets per tu.

Ecosistema:

Localitzaci:

ssers vius:

Medi fsic:

Tipus de contaminaci que pateix:

4. Completa els mots encreuats.

1. Prdua de la coberta vegetal.2. Riu ms llarg de lAmrica del Sud.3. Oce que t esculls de coral importants.4. Mar del nord del Pacfic molt ric en recursos pesquers.5. Llac de gran extensi a lsia.6. Bosc natural molt extens que hi ha a Sibria.

6.

5.

4.

3.

2.

1.

128814 _ 0001-0096.indd 59128814 _ 0001-0096.indd 59 10/8/09 12:38:0310/8/09 12:38:03


Nom Data

Les erupcions volcniques

De segur que al cine o a la televisi has vist alguna imatge relacionada amb els volcans o amb les erupcions volcniques, aquells moments en qu muntanyes pacfiques es converteixen en assortidors feroos de lava.

Com ja saps, lactivitat dels volcans s molt variable. Hi ha volcans molt actius, que entren sovint en erupci. Uns altres sn molt ms tranquils i alternen perodes de reps amb altres derupcions ms o menys intenses. Nhi ha alguns que estan adormits, s a dir, que no tenen activitat, per no es creu que estiguin extingits. I nhi ha alguns que es poden considerar extingits.

Segons com es produesqui lerupci, els volcans es classifiquen en quatre grups: Hawai. No es produeixen explosions i la lava

que sexpulsa s fluida i llisca suaument pels vessants i arriba a tenir una gran extensi. Per exemple, els volcans de les illes de loce Pacfic.

Estromboli. La lava que sexpulsa tamb s fluida, encara que no tant com en el tipus hawai, ni tampoc t tanta extensi. A ms, es produeixen explosions petites per freqents. Per exemple, el volc Stromboli, a Itlia.

Vulcani. Provoca erupcions violentes que llancen niguls grans de cendres. El magma que sexpulsa per la xemeneia s molt viscs, no flueix amb facilitat i se solidifica amb rapidesa. Per exemple, el volc Etna, a Itlia.

Pele. Les erupcions sn molt violentes ja que el magma que puja per la xemeneia s molt dens i se solidifica amb molta rapidesa, i arriba a obstruir el crter. Lenorme pressi dels gasos que no troben sortida ala aquest tap, que seleva i forma una gran erupci. Per exemple, el volc Mont-Pele, a la Martinica.

Ampliaci

4

1. De qu tracta el text? Llegeix i resumeix.

128814 _ 0001-0096.indd 60128814 _ 0001-0096.indd 60 10/8/09 12:38:0310/8/09 12:38:03


2. Observa els dibuixos i escriu quin tipus de volc s segons lerupci.

4. Els antics romans tenien un du al qual anomenaven Vulc. Cerca qui era Vulc i completa la fi txa.

3. Explica la diferncia entre lava i magma.

Ara, contesta.

En quin quadre fams apareix Vulc? Qui el va pintar? En quin museu es troba?

Du del

Fill de

Marit de

Vivia davall del

128814 _ 0001-0096.indd 61128814 _ 0001-0096.indd 61 10/8/09 12:38:0310/8/09 12:38:03


Nom Data

Escorpins i dragons, princeses i caadors, carros i fletxes... Si tens loportunitat dobservar el cel de nit, a un lloc on no hi ha contaminaci lumnica, veurs moltes estrelles que dibuixen formes diferents.

Com ja saps, aquests grups destrelles sn constellacions i entre totes aquestes nhi ha una que es reconeix sense cap tipus de dificultat: s lssa Major.

Lssa Major se situa cap al nord i t laspecte dun carro amb una caixa formada per quatre estrelles, i una llana de tres ms que dibuixen un arc cap a lesquerra.

Si unim amb una lnia les darreres dues estrelles del carro i la prolongam cinc vegades, podem localitzar lestrella Polar, que forma la punta de la llana duna altra constellaci ms petita anomenada ssa Menor.

Un poc ms enll, es veu una espcie de casa, s Cefeu. I des dall no s difcil veure Cassiopea, que segons lpoca de lany tendr forma de M o W.

Lhivern s la millor poca per veure les constellacions dOri i de Ca Major, el caador i el ca de lunivers.

En total, a lesfera celeste hi ha 88 constellacions.

Veure les estrelles

Ampliaci

5

1. Llegeix i contesta.

Qu s una constellaci?

En quina constellaci es troba lestrella Polar? I en quin hemisferi?

Quines constellacions tenen forma de ca i de caador?

SSA MENORSSA MAJOR

128814 _ 0001-0096.indd 62128814 _ 0001-0096.indd 62 10/8/09 12:38:0310/8/09 12:38:03


2. Uneix els punts i forma cinc constellacions.

3. Llegeix de darrere cap endavant les paraules segents i cerca el nom dalgunes de les estrelles que formen la constellaci dOri.

1. esuegleteB c

2. legiR c

3. xirtalleB c

4. akatniM c

5. katimlA c

6. malinlA c

7. hpiaS c

On es troba lestrella Polar? Encercla-la a lesfera celeste i explica per qu lhas situat en aquest lloc.

128814 _ 0001-0096.indd 63128814 _ 0001-0096.indd 63 10/8/09 12:38:0310/8/09 12:38:03


Nom Data

Hier, rei de Siracusa (Siclia) fa ja ms de 2.200 anys, estava molt preocupat: havia rebut una corona feta pel seu orfebre utilitzant una barra dor pur que Hier li havia donat amb aquesta finalitat.

La corona pesava exactament el mateix que la barra, per Hier sospitava que lorfebre shavia quedat amb una part de lor i havia utilitzat altres metalls menys valuosos.

Eureka

Ampliaci

6

1. Llegeix, pensa i marca la resposta correcta.

Per qu va arribar Arquimedes a la conclusi que lorfebre havia enganyat Hier?

Perqu a un dels plats hi havia ms aigua que a laltre.

Perqu en els dos plats hi havia la mateixa quantitat daigua.

En qu es fonamenta la conclusi dArquimedes?

Que, en variar la forma dun cos, varia tamb el volum.

Que dues masses iguals duna mateixa substncia tenen el mateix volum independentment de la forma.

Observa laigua que ha caigut dels plats Tenies ra, Hier, et volien enganyar.

Eureka! Ho he trobat! Tenc la soluci.

No s Ha dhaver-hi una soluci.

Pots descobrir si la corona s totalment dor sense deteriorar-la?

Hier va cridar Arquimedes, que era lhome ms savi de la ciutat.

Una setmana desprs, mentre es banyava, Arquimedes va trobar la soluci.

Arquimedes va fer que introdussin la corona a un recipient amb aigua i a un altre una corona dor pur de la mateixa massa.

128814 _ 0001-0096.indd 64128814 _ 0001-0096.indd 64 10/8/09 12:38:0310/8/09 12:38:03


2. Per qu s ms petit el bloc de plom que el del suro

si els dos tenen la mateixa massa? Pensa i contesta.

3. Observa els dibuixos i explica per qu no sn correctes.

4. Cerca informaci i contesta.

Qui era Arquimedes? On va nixer?

Quines varen ser les contribucions ms importants que va fer al mn de la cincia?

Qu creus que signifi ca la paraula eureka?

Esbrina la densitat de lanell sabent que t una massa de 30 g i un volum de 1,5 cm3.

SURO1 Kg

PLOM 1 Kg

128814 _ 0001-0096.indd 65128814 _ 0001-0096.indd 65 10/8/09 12:38:0410/8/09 12:38:04


Nom Data

Hi ha molts desdeveniments histrics en els quals la realitat i la ficci van unides i poden arribar a confondres. Aquest s el cas del descobriment de la llei de la gravitaci universal.La llegenda conta que Isaac Newton estava descansant davall duna pomera quan, de sobte, una poma va caure de larbre. La caiguda daquella simple poma va servira Newton per formular una de les lleis fsiques universals ms importants. Grcies a la poma, el cientfic angls shauria adonat que existeix una fora de la Terra que atreu cap a si tots els objectes: la gravetat.

Newton i les pomes

Ampliaci

7

1. Llegeix i contesta.

Qui va ser Isaac Newton?

Qu s la fora de la gravetat?

Per qu la caiguda de la poma va suggerir a Newton la llei de la gravetat?

128814 _ 0001-0096.indd 66128814 _ 0001-0096.indd 66 10/8/09 12:38:0410/8/09 12:38:04


2. Llegeix aquesta notcia relacionada amb la pomera que va inspirar Isaac Newton.

Coneixes algun conte en qu la poma sigui protagonista? Quin?

Per cert, la pomera quin tipus de planta s?

3. Les pomes tenen un paper protagonista en molts desdeveniments histrics i en alguna llegenda. Llegeix i relaciona. Desprs, contesta.

Quines altres forces a ms de la gravetat coneixes? Pensa i contesta.

Poma dEva

Poma de Paris

Poma de Newton

Poma de Guillem Tell

Llei de la gravitaci universal.

Guerra de Troia.

Expulsi del parads.

Independncia de Sussa.

21 setembre 2006

La poma de larbre de Newton ha caigut al pas de lhurac Gordon

Al voltant de les 10 del mat, coincidint amb una forta rfega de vent, va caure al terra lnic fruit que va fer aquest any la pomera

de Newton, plantat davant de la Casa de les Cincies a la Corunya.

mc2prensa

A diferncia de la poma que va inspirar al cientfic angls la llei de la gravitaci universal, la que es trobava a larbre plantat al costat de la Casa de les Cincies no va caure verticalment en direcci al centre de la Terra, sin que va aparixer a una certa distncia de larbre, com a conseqncia de les fortes rfegues de vent associades al pas de lhurac Gordon []. El tipus de caiguda que sobserva avui s, sens dubte, un moviment forat, modificat per una fora diferent. El Gordon ha deixat la seva ancdota: recordau que la gravetat no s lnica fora que existeix a la Terra.

128814 _ 0001-0096.indd 67128814 _ 0001-0096.indd 67 10/8/09 12:38:0410/8/09 12:38:04


Nom Data

1. Llegeix i completa la fi txa amb les dades del text.

Has vist alguna vegada com neix una muntanya? Id lany 1971 es va poder contemplar com es formava una muntanya a lilla de La Palma, a les Canries.

Eren les tres del capvespre del dia 26 doctubre quan va comenar lerupci del volc Cumbre Vieja acompanyada de moviments de terra, explosions fortes i dolls de lava altssims. Aquella mateixa nit ja shavia format una esquerda de 200 metres de longitud i gran profunditat.

Per no pensis que lerupci es va produir sense avisar. Des del dia 11 doctubre els habitants de La Palma havien notat terratrmols. Semblava que aquella erupci no acabaria mai; en canvi, el dia 18 de novembre les explosions varen aturar i el volc va deixar dexpulsar lava. Al cap dunes hores shavia apagat. Tot va quedar en calma, per hi havia una nova muntanya: el Tenegua.

El Tenegua, una muntanya molt jove

Ampliaci

8

Qu va passar?

On va passar?

Quan va passar?

128814 _ 0001-0096.indd 68128814 _ 0001-0096.indd 68 10/8/09 12:38:0410/8/09 12:38:04


2. Llegeix i completa.

Vesuvi, el volc que va soterrar tres ciutats

s a Npols (Itlia). La seva aparena no s molt impressionant, noms fa 1.279 metres dalria. Tanmateix, lany 79 va ser capa denterrar les ciutats dHercul, Pompeia i Stabia. El Vesuvi est en calma des de 1944, per no es creu que estigui apagat.

Mauna Kea, el volc ms alt del mn

Fa 4.205 metres sobre el nivell de la mar. Es troba a lilla de Hawaii (Estats Units). T laspecte duna xemeneia gegantesca que seleva des del fons de loce Pacfic.

Krakatoa, el volc que va fer esclatar una illa

La seva erupci el 1883 va ser una gran catstrofe: les seves explosions es varen sentir a ms de 3.500 quilmetres de distncia. Lilla dIndonsia en qu es troba va saltar pels aires i va quedar reduda a un ter de lextensi anterior. Un nigul esps de cendra i pols va cobrir la regi durant tres dies. T 813 metres dalria.

Etna, el volc actiu ms grandEuropa

LEtna s a lilla de Siclia (Itlia) i t una alria de 3.322 metres. La primera erupci daquest volc de la qual es t notcia s la de lany 423 aC.

Nom

Pas

Alria

Caracterstiques

Volcans europeus Volcans no europeus

128814 _ 0001-0096.indd 69128814 _ 0001-0096.indd 69 10/8/09 12:38:0410/8/09 12:38:04


Nom Data

Les Aores sn un grup de nou illes portugueses que se situen al centre de loce Atlntic i formen part de la Macaronsia, s a dir, dels cinc arxiplags de loce Atlntic propersal continent afric: les illes Aores, les illes Canries, les illes de Cap Verd, les illes de Madeira i les illes Salvatges.Lorigen de les Aores s volcnic. El pic ms alt de les illes i de tot Portugal s el volc Pico, situat a lilla del mateix nom, a 2.351 metres damunt el nivell de la mar.Les Aores tenen un clima amb temperatures suaus tot lany, sense grans variacions, al voltant dels 20 C. Les precipitacions sn abundants, especialment entre els mesos de novembre i maig.Les illes Aores donen nom a lanticicl que es forma just al seu damunt. Lanticicl de les Aores s el responsable del que anomenam bon temps a Espanya, s a dir, temps sec, assolellat i calors.

Les illes Aores

Ampliaci

9

1. Marca la resposta correcta.

Les illes Aores pertanyen a:

Portugal. Espanya. frica.

Les illes Canries formen part de:

les illes Aores. la Macaronsia. Portugal.

El volc el Pico s:

el pic ms alt de les illes Canries.

el pic ms alt de Portugal.

el pic ms alt dEuropa.

Lanticicl de les Aores s:

el responsable del bon temps a la pennsula Ibrica.

el responsable del bon temps a frica.

el responsable del bon temps a les illes Aores.

PORTUGAL

ESPANYA

FRICA

Illes Aores

Illes Canries

Illes Madeira

Illes de Cap Verd

Illes SalvatgesO C E

A T L N T I C

MA

CA

RO

N

SI A

E

N

O

S

128814 _ 0001-0096.indd 70128814 _ 0001-0096.indd 70 10/8/09 12:38:0410/8/09 12:38:04


2. Per qu creus que relacionam el bon temps amb el temps calors i sec? Quan plou no

fa bon temps? Pensa-hi i explica-ho.

3. Construeix un climograma amb les dades segents.

4. A quina poca de lany lanticicl de les Aores afecta ms Espanya? Per qu?

Temperatures mitjanes dEspanya (C)

Precipitacions mitjanes dEspanya (l/m2)

G F M A M J J A S O N D

7 7 11 13 16 22 24 24 20 16 10 7


50 48 55 44 47 13 8 18 39 78 60 55

605550454035302520151050

l/m2C


120110100

908070605040302010

0

mesos

128814 _ 0001-0096.indd 71128814 _ 0001-0096.indd 71 10/8/09 12:38:0410/8/09 12:38:04


Nom Data

Has sentit alguna vegada dir estar a Las Batuecas?

Las Batuecas, les de veritat, es troben al sud de la provncia de Salamanca i a causa de la seva gran bellesa i riquesa faunstica i floral han estat declarades Parc Natural.

Aquest parc est solcat per les aiges dels rius Francia, Alagn i Batuecas, que pertanyen a la conca del Tajo; i el riu Agadn, que pertany a la conca del Duero.

En el segle xv, alguns monjos carmelites varen trobar en aquesta zona el lloc ideal per retirar-se del mn i varen fundar el monestir del Santo Desierto de San Jos del Monte. Per molt abans que aquests intrpids monjos arribassin a la vall, en el Neoltic, fa aproximadament 4.000 anys, Las Batuecas varen estar habitades per grups humans que ens han deixat pintures danimals, com els peixos i les cabres.

Seg

primÀria reforÇ i ampliaciÓ coneixement del...

Documents