fitxes reforç medi4

4 Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

Nom Data

1FITXA

La digestió i la respiració

Recorda

• La digestió consisteix a descompondre els aliments en nutrients. La digestió té lloc a l’aparell digestiu.

• La respiració consisteix a prendre l’oxigen de l’aire. La respiració té lloc gràcies als òrgans de l’aparell respiratori.

1 Explica per què és fals el text següent sobre la digestió.

La digestió és la descomposició dels nutrients en parts més petites anomenades aliments. Les restes formen les matèries fecals i s’expulsen a l’exterior.

2 Fixa’t en el dibuix de l’aparell digestiu i escriu el nom de les parts assenyalades.

372178 _ 0004-0065.indd 4 25/07/12 11:07

5Material fotocopiable © 2012 Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

reFo

rç

unitat 1

3 Respon aquestes preguntes sobre l’aparell digestiu.

• Quina és la part més llarga de l’aparell digestiu?

• Com és l’estómac?

• On van els nutrients que s’obtenen de la digestió?

4 Imagina’t que ets l’oxigen de l’aire i escriu el camí que seguiries a través de l’aparell respiratori d’una persona.

5 Fixa’t en el dibuix de l’aparell respiratori i escriu el nom de les parts assenyalades.

6 Respon aquestes preguntes sobre l’aparell respiratori.

• Com són els bronquis?

• On va a parar l’oxigen de l’aire quan respirem?

• Què passa amb l’aire respirat que ja no té oxigen?

7 Explica quina diferència hi ha entre la inspiració i l’expiració.

372178 _ 0004-0065.indd 5 25/07/12 11:07


Nom Data

2FITXA

La circulació i l’excreció

1 Completa el text amb aquestes paraules.

substàncies – sang – nutrients – vasos sanguinis – cor

La és un líquid que porta els

i l’oxigen a totes les parts del cos, i recull les

que el nostre cos no pot aprofitar. El impulsa

la sang, que viatja a través dels .

2 Ratlla les oracions falses i escriu-les correctament.

• La circulació és el recorregut que fa la sang per tot el cos.

• La sang surt dels vasos sanguinis i arriba a totes les parts del cos.

• Els vasos sanguinis són tubs pels quals circula la sang.

• Els vasos sanguinis més fins s’anomenen artèries.

Recorda

• La circulació és el recorregut que fa la sang per tot el cos. L’aparell circulatori s’encarrega de fer aquest procés.

• L’excreció és el procés mitjançant el qual s’eliminen les substàncies de rebuig de la sang. Té lloc sobretot a l’aparell excretor.

372178 _ 0004-0065.indd 6 25/07/12 11:07


reFo

rç

unitat 1

3 Posa el nom de les parts assenyalades i escriu com es diu cada aparell.

4 Respon aquestes preguntes sobre el cor.

• Com és el cor?

• On està situat?

• Què passa cada vegada que el cor batega?

5 Explica per què són necessaris els ronyons.

A B

372178 _ 0004-0065.indd 7 25/07/12 11:07


Nom Data

3FITXA

1 Identifica amb el seu nombre cada part de l’aparell locomotor del braç.

bíceps

tríceps

húmer

cúbit

radi

tendó

articulació

2 Completa el text amb les paraules del requadre. Pensa que n’hi ha algunes que no serveixen.

medul·la espinal – colze – lligaments – tendons – esquelet

articulacions – crani – cervell – nervis

En algunes els ossos estan tan units que semblen

un de sol. Això passa amb els ossos del , per exemple.

En d’altres, els ossos es poden moure, com passa al .

En aquestes, els ossos estan units per mitjà dels .

Recorda

• L’aparell locomotor està format pels ossos i els músculs.

• Els ossos són rígids i resistents, i formen l’esquelet.

• Els músculs es poden encongir i estirar sense que es trenquin.

L’aparell locomotor

1

2

3

4

6

57

372178 _ 0004-0065.indd 8 25/07/12 11:07


reFo

rç

unitat 2

3 Uneix.

Unió d’ossos. lligaments

Uneix el múscul a l’os. músculs

Mantenen els ossos units. articulació

Tots els ossos del cos. tendó

S’encongeixen i s’estiren sense trencar-se. esquelet

4 Ratlla les paraules que no són correctes.

Els músculs / ossos que s’encongeixen / s’estiren, s’escurcen i es fan més gruixuts. Els músculs s’uneixen als ossos mitjançant uns cordons molt resistents anomenats lligaments / tendons. Quan els músculs s’encongeixen i s’estiren fan que els ossos es relaxin / es moguin.

5 Fixa’t en les imatges i explica com es produeix el moviment, quins músculs del braç es contreuen i quins es relaxen.

A

B

372178 _ 0004-0065.indd 9 25/07/12 11:07


Nom Data

4FITXA

1 Ordena de l’1 al 5 el procés següent.

El cervell envia ordres a través dels nervis.

Els òrgans dels sentits capten la informació de l’entorn.

L’aparell locomotor rep les ordres i efectua els moviments.

El cervell rep la informació, l’analitza i decideix què fer.

La informació viatja al cervell mitjançant els nervis.

2 Escriu un text amb les paraules següents.

cervell – pensar – crani – cap – moviments

3 Explica quins òrgans, sistemes i aparells participen en la funció de relació.

Recorda

• Gràcies a la funció de relació captem el que hi ha al nostre voltant i hi reaccionem de manera adequada.

• En aquesta funció participen el sistema nerviós, els òrgans dels sentits i l’aparell locomotor.

La funció de relació

372178 _ 0004-0065.indd 10 25/07/12 11:07


reFo

rç

unitat 2

4 Observa la imatge i escriu què et sembla que passarà. Explica com actua el mecanisme de la funció de relació.

5 Escriu a quina part del sistema nerviós (cervell, medul·la espinal o nervis) fa referència cada oració.

• Ens permet pensar i recordar:

• Porten informació al cervell:

• Dirigeix el funcionament del cos:

• Dirigeix els moviments del cos:

• Està protegida per la columna vertebral:

• Juntament amb el cervell, dirigeix alguns moviments del cos:

• S’estenen per tot el cos:

• Es troba al cap:

6 Hi ha funció de relació mentre dormim? Justifica la resposta.

372178 _ 0004-0065.indd 11 25/07/12 11:07


Nom Data

5FITXA

1 Digues a quin tipus de mamífer correspon cada imatge i escriu el nom de la part de l’animal assenyalada en cada cas.

2 Escriu un petit text amb aquestes paraules.

vertebrats – alleten – pulmons – ximpanzés

Recorda

• Els mamífers són animals vivípars que alleten les seves cries.

• La majoria tenen pèl i tots respiren per pulmons.

Els mamífers

372178 _ 0004-0065.indd 12 25/07/12 11:07


reFo

rç

unitat 3

3 Observa el dibuix i explica quin tipus d’animal és i què fa.

4 Les oracions següents sobre els primats tenen errors. Escriu-les correctament.

• Els primats són mamífers terrestres amb peülles a les mans.

• Els goril·les, els ximpanzés, els orangutans, els micos i els cetacis són primats.

• Els primats són ovípars i alleten les seves cries quan neixen.

5 Observa aquesta fotografia i completa el text sobre l’animal.

És un animal que pertany

al grup dels .

Té de color negre.

A la boca té esmolats

i fortes a les potes,

que fa servir per .

És un animal vivípar. Les seves cries neixen

del de la mare

i s’alimenten de la seva .

372178 _ 0004-0065.indd 13 25/07/12 11:07


Nom Data

6FITXA

1 Ratlla les oracions falses i explica per què ho són.

a) Els rèptils són animals vertebrats que només poden viure al mar o a la terra.

b) Tots els rèptils tenen el cos cobert d’escates.

c) Alguns rèptils, com ara les serps, no tenen extremitats i repten; uns altres, com les tortugues marines, neden.

d) Les sargantanes, els cocodrils, les granotes i les serps són rèptils.

e) Els rèptils són animals ovípars que coven els ous.

2 Escriu el nom dels rèptils següents i explica com són les seves extremitats i com es desplacen.

És

No té

Es desplaça

És

Té

Es desplaça

Recorda

• Els ocells són vertebrats ovípars amb el cos cobert de plomes i amb bec.

• Els rèptils són vertebrats ovípars amb el cos cobert d’escates.

Els ocells i els rèptils

A

B

372178 _ 0004-0065.indd 14 25/07/12 11:07


reFo

rç

unitat 3

És

Té

Es desplaça

3 Completa el text següent sobre els ocells.

Els ocells són animals que tenen el cos cobert

de . Tenen , que fan servir per

volar i sense dents. Tots els ocells respiren

per i ponen ous, per tant són .

Els adults donen escalfor als ous, és a dir, els .

4 Fixa’t en els dibuixos i explica què passa.

5 Digues tres semblances i tres diferències entre un rèptil i un ocell.

Els rèptils i els ocells s’assemblen en:

Els rèptils i els ocells es diferencien en:

C

372178 _ 0004-0065.indd 15 25/07/12 11:07


Nom Data

7FITXA

1 Fixa’t en les fotografies i explica dues diferències i dues semblances entre aquests animals.

2 Escriu un petit text amb aquestes paraules.

mol·luscs – aigua – ovípars – ous – terra – larves

Recorda

• Els mol·luscs tenen el cos tou i gairebé tots tenen closca.

• La majoria són aquàtics i ben pocs viuen a la terra.

• Els mol·luscs són ovípars i dels ous surten larves.

Els mol·luscs

372178 _ 0004-0065.indd 16 25/07/12 11:07


reFo

rç

unitat 3

3 Completa aquest text sobre els mol·luscs.

Els mol·luscs són animals que tenen el cos

. Poden ser aquàtics o poden viure a la .

La majoria, com el cargol, tenen , que pot ser d’una peça o pot

estar dividida en dues , com les .

També hi ha mol·luscs sense closca, com ara el

i el .

4 Observa les fotografies i classifica els animals.

nàutil llimac cloïssa pop

• Animal terrestre:

• Té una única closca:

• Té valves:

• Animal marí sense closca:

5 Dibuixa un animal que tingui aquestes parts.

• Tentacles amb ulls.

• Peu per arrossegar-se per terra.

• Tentacles per al tacte.

• Closca enrotllada en espiral.

372178 _ 0004-0065.indd 17 25/07/12 11:07


Nom Data

8FITXA

1 A quin grup d’artròpodes correspon cada fotografia? Explica per què.

A.

B.

C.

D.

2 Ratlla l’oració que conté errors i escriu-la correctament.

• Gairebé tots els artròpodes que existeixen són insectes.

• Els escorpins tenen vuit potes i no presenten antenes. Són artròpodes del grup dels crustacis.

• Tots els artròpodes són ovípars.

Recorda

• Els artròpodes tenen el cos cobert per un esquelet extern, amb totes les parts articulades.

• Se’n diferencien quatre grups: crustacis, aràcnids, miriàpodes i insectes.

• El cos dels insectes està dividit en tres parts: cap, tòrax i abdomen.

Els artròpodes

A B C D

372178 _ 0004-0065.indd 18 25/07/12 11:07


reFo

rç

unitat 3

3 Escriu els noms de les parts d’una formiga on correspongui.

pota – tòrax – antena – ull – abdomen – cap

4 Ordena de l’1 al 4 les fases de la metamorfosi de la papallona de la seda. Després, escriu a sota de cada imatge la paraula que correspongui.

ou – crisàlide – eruga – adult

5 Quin dels dos animals és un insecte? Explica per què ho saps.

vespa

aranya

372178 _ 0004-0065.indd 19 25/07/12 11:07


Nom Data

9FITXA

1 Dibuixa la cadena alimentària d’un ecosistema en el qual una formiga s’alimenta de fulles, i un ocell, de formigues.

2 Uneix.

Planta que produeix el seu aliment.

productorAnimal que menja plantes.

consumidor

Animal que menja animals.

Recorda

• En els ecosistemes hi ha productors i consumidors. S’anomena cadena alimentària les relacions que s’estableixen entre els éssers vius d’un ecosistema per produir i obtenir aliments. Es pot representar amb un esquema que rep el mateix nom.

• La competència es produeix quan dos éssers vius tenen una necessitat comuna.

• La cooperació té lloc quan dos éssers vius col·laboren i en surten beneficiats.

Les relacions en l’ecosistema

372178 _ 0004-0065.indd 20 25/07/12 11:07


reFo

rç

unitat 4

3 Explica què passaria amb els animals herbívors i carnívors si en un ecosistema no hi hagués plantes.

4 Fixa’t en les imatges i llegeix els textos. Després, escriu si entre els animals hi ha una relació de cooperació o de competència.

Tots els voltors s’alimenten del mateix animal i lluiten els uns amb els altres per poder menjar.

El peix pallasso viu protegit entre els tentacles verinosos de l’anemone. L’anemone s’alimenta de les restes del menjar del peix pallasso.

5 Les persones som animals i, quan ens relacionem amb altres persones, establim relacions de cooperació. Posa un exemple de cooperació amb els teus companys.

6 A la fotografia es veu una relació de cooperació entre nyus, uns animals que viuen a la sabana. Explica per què s’ajuden entre ells.

372178 _ 0004-0065.indd 21 25/07/12 11:07


Nom Data

10FITXA

1 Observa la imatge i respon.

• Quin tipus d’ecosistema és?

• Et sembla que està contaminat? Explica per què ho saps.

• Què li pot passar a aquest animal?

• Digues una mesura que eviti la contaminació del mar.

2 Creus que la sobreexplotació d’un animal pot fer que s’extingeixi? Explica per què.

Recorda

Els ecosistemes naturals són entorns molt valuosos que es poden deteriorar per causa d’accions humanes com ara la desforestació, la contaminació i la sobreexplotació.

Els problemes dels ecosistemes

372178 _ 0004-0065.indd 22 25/07/12 11:07


reFo

rç

unitat 4

3 Uneix.

Cacen més balenes de les que es poden reproduir. desforestació

Talen els arbres d’una zona per poder-hi conrear. sobreexplotació

Una indústria vessa aigua bruta a un riu. contaminació

4 Imagina’t un ecosistema en què els llops s’alimenten de conills.

• Què podria passar amb els llops si algú caça la majoria dels conills?

• Si els llops morissin per una malaltia, amb el temps hi hauria molts més conills en l’ecosistema. Per què passaria això?

• Digues si caçar tots els conills de l’ecosistema és una sobreexplotació o provoca contaminació.

5 Observa els dibuixos i escriu a sota de cadascun la paraula que correspongui.

desforestació – bosc – erosió

372178 _ 0004-0065.indd 23 25/07/12 11:07


Nom Data

11FITXA

El lloc on visc

1 Defineix.

• Municipi:

• Comarca:

• Ajuntament:

2 Marca quins d’aquests serveis poden ser municipals.

hospital enllumenat dels carrers escola

fleca biblioteca autobús

farmàcia neteja dels carrers mercat

museu poliesportiu llibreria

Recorda

• Un municipi és un territori format per una població o més d’una, governat per un ajuntament.

• L’ajuntament s’encarrega de prestar diversos serveis a les persones que viuen al municipi: són els serveis municipals.

• Una comarca és un conjunt de municipis que són a prop i tenen característiques semblants.

• Alguns serveis són molt costosos i, de vegades, els comparteixen diversos municipis. Quan atenen tots els habitants d’una comarca s’anomenen serveis comarcals.

• El municipi més gran i amb més població de cada comarca sol ser la capital de comarca.

• A Catalunya hi ha 947 municipis i 41 comarques.

372178 _ 0004-0065.indd 24 25/07/12 11:07


reFo

rç

unitat 5

3 Observa el mapa i pinta la comarca on vius. Després, respon les preguntes.

• A quina comarca vius?

• Com es diu la capital de comarca?

• Quines altres comarques limiten amb la teva?

4 Corregeix les oracions següents perquè siguin certes.

• Catalunya té 47 comarques.

• Les comarques són territoris de deu municipis cadascun.

5 Encercla les capitals de comarca.

Lleida – Sitges – Vic – Santa Coloma de Farners – Montblanc – Súria – Breda – Ripoll

372178 _ 0004-0065.indd 25 25/07/12 11:07


Nom Data

12FITXA

El relleu i els rius

Recorda

• A Catalunya hi ha comarques de muntanya, comarques de plana i comarques litorals.

• Rius principals i afluents travessen el territori. Les aigües d’aquests rius s’emmagatzemen als embassaments per a diferents usos. A les comarques de muntanya hi ha estanys i a algunes zones a prop de la costa, aiguamolls.

1 Relaciona les comarques amb els llocs on es troben.

comarques de muntanya a l’interior de Catalunya

a prop del mar

comarques de plana

al nord de Catalunya

comarques litorals lluny del mar

2 Classifica aquestes unitats de relleu.

plana – serra – turó – vall – altiplà – platja – illot – penya-segat – muntanya no gaire alta

comarques de muntanya

comarques de plana

comarques litorals

3 On es troben els aiguamolls? Descriu-los de manera breu.

372178 _ 0004-0065.indd 26 31/07/12 13:02


reFo

rç

unitat 5

4 Escull un riu que neixi i desemboqui a Catalunya i digues si és riu principal o afluent, on neix i on desemboca i quines comarques travessa.

5 Per què et sembla que moltes poblacions importants es troben al costat del llit dels rius?

6 Explica per a què es fa servir l’aigua dels embassaments.

7 Dibuixa un mapa de Catalunya i pinta de color marró les muntanyes més importants. Després, marca els rius principals amb una línia blava.

372178 _ 0004-0065.indd 27 25/07/12 11:07


Nom Data

13FITXA

El clima, la vegetació i la fauna

Recorda

• Sabem com és el clima de les comarques de muntanya, de plana i litorals si coneixem com són les precipitacions i les temperatures.

• La vegetació i la fauna d’un territori s’adapten al relleu i al clima.

• A Catalunya hi ha espais molt valuosos pel relleu, la vegetació o la fauna, i que estan protegits.

1 Escull un tipus de comarca i completa la taula.

comarca de muntanya comarca de plana comarca litoral

clima temperatura precipitacions

2 Explica com és la vegetació del tipus de comarca que has escollit a l’activitat anterior.

3 Descriu una planta característica del tipus de comarca que has escollit a l’activitat 1 i fes-ne un petit dibuix.

372178 _ 0004-0065.indd 28 25/07/12 11:07


reFo

rç

unitat 5

4 Tria quatre animals que visquin a Catalunya i completa la taula.

On viu? Com és el seu cos? Com es reprodueix?

mamífer

ocell

rèptil

amfibi

5 Per què hi ha espais protegits a Catalunya?

6 Anomena tres espais protegits catalans.

7 En molts espais protegits pots veure senyals com aquests. Explica què volen dir.

A.

B.

C.

D.

A B C D

372178 _ 0004-0065.indd 29 25/07/12 11:07


Nom Data

14FITXA

Característiques de la població

Recorda

• La població canvia i, per saber com ho fa, n’estudiem el creixement natural i el creixement migratori.

• Per estudiar la població, la dividim en grups segons l’edat.

• Per saber si un lloc està molt poblat o poc poblat, estudiem la distribució de la població, que relaciona el nombre d’habitants amb el territori on viuen.

1 Fixa’t en les dades següents i completa.

defuncions = 8 persones

naixements = 15 persones

emigrants = 3 persones

immigrants = 7 persones

• Creixement natural = persones.

• Creixement migratori = persones.

• Creixement total anual = persones.

2 Classifica aquestes persones en el grup d’edat corresponent.

Joan: 15 anys – Jasmina: 23 anys – Lídia: 66 anys – Alfons: 7 anys – Nora: 2 anys – Josep: 99 anys – Rebeca: 34 anys – Marta: 14 anys – Mercè: 74 anys

població jove població adulta població anciana

372178 _ 0004-0065.indd 30 25/07/12 11:07


reFo

rç

unitat 6

3 Explica aquests conceptes.

• Emigrant:

• Immigrant:

4 Marca els dos conceptes que hem de relacionar per saber com es distribueix una població pel territori.

La població emigrant.

El nombre d’habitants.

La superfície del territori habitat.

La població immigrant.

5 Si tenim dues zones de territori amb el mateix nombre d’habitants, però l’una és més gran que l’altra, quina zona està més poblada? Per què?

6 Respon aquestes preguntes.

• Quants habitants té Catalunya?

• Quin grup de població és el més nombrós a Catalunya?

• Quina proporció de dones, respecte a la d’homes, viu a Catalunya?

372178 _ 0004-0065.indd 31 25/07/12 11:07


Nom Data

15FITXA

La població de Catalunya

Recorda

• El territori de Catalunya està habitat de manera desigual. Hi ha grans concentracions de persones a les ciutats, mentre que en àmplies zones de muntanya i de l’interior hi viuen poques persones.

• Les comarques més poblades són les litorals i també algunes de plana.

• Les comarques menys poblades són la majoria de comarques de muntanya i també algunes de plana.

1 Observa com es distribueix la població en aquests territoris i respon les preguntes.

• Quin és el territori més poblat?

• Per què?

• Quin és el territori menys poblat?

• Per què?

A C

B D

372178 _ 0004-0065.indd 32 25/07/12 11:07


reFo

rç

unitat 6

2 Tria tres colors i pinta el mapa de població de Catalunya.

3 Fixa’t en el mapa de l’activitat anterior i respon.

• De quin color has pintat la teva comarca?

• Per què?

• Quines altres comarques has pintat del mateix color que la teva?

372178 _ 0004-0065.indd 33 25/07/12 11:07


Nom Data

16FITXA

Pobles i ciutats de Catalunya

Recorda

• La població rural és el conjunt de persones que viuen als pobles o al camp.

• Segons on siguin, distingim pobles de muntanya, pobles de plana i pobles de costa.

• La població urbana és el conjunt de persones que viuen a les ciutats.

• A les ciutats hi ha diferents tipus de barris: el centre, els barris moderns o eixamples i la perifèria.

1 Respon aquestes preguntes sobre la població rural catalana.

• Qui forma la població rural?

• Quantes persones de cada 100 són població rural?

• Quina quantitat de territori ocupa la població rural?

• A quines activitats econòmiques es dedica principalment la població rural?

2 Explica per què hi ha menys població rural que urbana.

3 Com són els pobles de muntanya? Explica-ho.

372178 _ 0004-0065.indd 34 25/07/12 11:07


reFo

rç

unitat 6

4 Completa aquest text sobre la població urbana de Catalunya.

A Catalunya, viuen en ciutats de cada 100 habitants.

La població urbana es dedica a la i, sobretot,

als . La ciutat més poblada de Catalunya

és .

5 Relaciona.

centre

eixample

perifèria

oficines i comerços

monuments

barri residencial

zona més antiga

polígon industrial

6 Escull un poble i una ciutat de Catalunya que coneguis i completa les fitxes.

• Nom del poble:

• Com són els carrers i els edificis:

• A què es dediquen els habitants:

• Per què coneixes aquest poble:

• Nom de la ciutat:

• Com són els carrers i els edificis:

• A què es dediquen els habitants:

• Per què coneixes aquesta ciutat:

372178 _ 0004-0065.indd 35 25/07/12 11:07


Nom Data

17FITXA

L’agricultura i la ramaderia a Catalunya

Recorda

• El sector primari agrupa les feines que obtenen productes de la natura.

• Els pagesos conreen la terra: la llauren, la sembren i en recullen els fruits.

• Els ramaders crien animals domèstics.

1 Marca les tasques que es porten a terme en el sector primari.

munyir podar pintar

esquilar transportar llaurar

ensenyar regar cuinar

fabricar pescar vendre

2 Relaciona. Després, ordena les tasques.

llaurar

sembrar

recol·lectar

adobar

Subministrar matèria a la terra perquè sigui més fèrtil.

Recollir la collita.

Llançar i escampar llavors a la terra.

Remoure la terra.

• Les tasques agrícoles són: primer, i ;

després i, finalment, .

3 Què és fumigar? Per a què serveix?

372178 _ 0004-0065.indd 36 25/07/12 11:07


reFo

rç

unitat 7

4 Completa aquest text sobre l’agricultura de Catalunya.

A Catalunya persones treballen en el sector primari.

Els conreus de secà creixen només amb l’ .

Els cereals, l’ i la són les plantes de secà més freqüents.

Les hortalisses, els arbres , el blat de moro i l’ , en canvi,

són conreus de . Es tracta de conreus que els

han de regar amb aigua.

5 Què són els conreus ecològics?

6 Defineix, descriu i respon.

• Ramaderia de pastura:

• Ramaderia estabulada:

• Quins són els principals tipus de bestiar que es crien a Catalunya? On es localitzen?

372178 _ 0004-0065.indd 37 25/07/12 11:07

1 Escriulaparaulaquecorresponguiasotadecadadibuix.

piscifactoria – pesca – explotació de boscos – mineria

2 DescriucoméslamineriaaCatalunya.

3 ExplicacoméslapescaaCatalunya:onesconcentraiquinesespèciesescapturen.


Nom Data

18FITXA

reFo

rç

unitat 7

Altresactivitatsdelsectorprimari

Recorda

• La pesca és molt important a Catalunya. També s’obté peix criant-lo a les piscifactories.

• La mineria agrupa les tasques que s’ocupen de l’extracció de minerals.

• L’explotació de la fusta dels boscos també és una feina del sector primari.

19FITXA

A C

B D

372178 _ 0004-0065.indd 38 25/07/12 11:51

Nom Data


reFo

rç

unitat 7

Recorda

• El sector secundari aplega les activitats que transformen les primeres matèries en productes elaborats.

• Les feines a les fàbriques, la construcció i l’artesania pertanyen a aquest sector.

1 Completa aquest text sobre el sector secundari català.

A Catalunya de la població treballa en el sector secundari.

Les indústries principals de Catalunya són

.

2 Respon.

• On estan situats els nuclis industrials més importants de Catalunya? Explica-ho.

• Què són els polígons industrials? On es construeixen?

• Quines són les activitats més importants de la construcció?

19FITXA

El sector secundari a Catalunya

372178 _ 0004-0065.indd 39 25/07/12 11:07


Nom Data

20FITXA

Recorda

• El sector terciari agrupa les activitats que atenen les persones o que els donen serveis.

• El comerç és una activitat que consisteix en l’intercanvi de productes i serveis a canvi de diners. Pot ser al detall o a l’engròs.

• El transport trasllada persones i productes d’un lloc a un altre. Pot ser terrestre, aeri o marítim.

1 Quin és el significat de la paraula servei quan fa referència al sector terciari? Marca-ho.

Posar la pilota en joc en el tennis.

Favor que fem a algú.

Feina que fa una persona i que no consisteix a produir béns.

Servei de correus, la feina que fan els carters.

2 Llegeix aquest anunci. Després, explica qui són el productor, els comerciants i els clients.

«Avui, durant tot el dia, les botigues Lip regalen a tots els nens i nenes de 4t de Primària unes ulleres de sol per la compra d’uns patins fets a mà pel gran artesà Alicates. Anima’t i... vola!»

3 En què es diferencien el comerç a l’engròs i el comerç al detall?

El comerç i el transport a Catalunya

372178 _ 0004-0065.indd 40 25/07/12 11:07


reFo

rç

unitat 8

4 Fixa’t en aquests dos establiments de comerç al detall. Digues quin tipus de comerç és cadascun i quines característiques principals tenen.

A.

B.

5 Completa la taula.

vehicles tipus de transport vies de comunicació

bicicleta

vaixell

tren

6 Explica quins són els principals tipus de transport a Catalunya.

A B

372178 _ 0004-0065.indd 41 25/07/12 11:07


Nom Data

21FITXA

El turisme i els mitjans de comunicació

Recorda

• El turisme és el desplaçament de persones a altres llocs per descansar o per divertir-se. Pot ser de costa, relacionat amb la natura, termal o cultural, entre d’altres.

• Els mitjans de comunicació transmeten informació a distància i poden ser individuals o socials.

• L’aplicació de les noves tecnologies als mitjans de comunicació els ha fet més ràpids i variats.

1 Marca les feines que pertanyen a l’activitat del turisme.

recepcionista metge

paleta grum

hostessa cuiner

cambrer escombriaire

guia camioner

2 Posa un exemple d’una activitat que puguem fer en cada tipus de turisme.

• Turisme de costa:

• Turisme relacionat amb la natura:

• Turisme termal:

• Turisme cultural:

3 Quina importància té el turisme a Catalunya? Quines en són les zones més visitades?

372178 _ 0004-0065.indd 42 25/07/12 11:07


reFo

rç

unitat 8

4 Indica el tipus de mitjà de comunicació i l’aparell o l’objecte que faries servir en aquests casos.

• Per enviar un missatge escrit a un amic:

• Per parlar amb un familiar:

• Per informar-te d’una notícia:

5 Relaciona.

satèl·lit

informàtica

làser

Aparell electrònic que genera feixos lluminosos intensos.

Aparell que es troba en òrbita al voltant de la Terra.

Coneixements científics per tractar la informació de manera automàtica per mitjà d’ordinadors.

6 Classifica els mitjans de comunicació següents. Després, respon.

telèfon − premsa − ràdio − carta − fax − televisió − Internet − correu electrònic

Mitjans de comunicació

individual social

• Quins es consideren noves tecnologies?

372178 _ 0004-0065.indd 43 25/07/12 11:07


Nom Data

22FITXA

reFo

rç

unitat 9

La mesura del temps

Recorda

• El temps es mesura per saber què passa en cada moment.

• Els anys s’agrupen en lustres, dècades, segles o mil·lennis.

• L’any del naixement de Jesucrist és l’any 1.

1 Escriu els anys que comprenen aquestes unitats de temps.

lustre dècada segle mil·lenni

2 Quin any comencen i acaben aquests segles?

• segle i:

• segle xv:

• segle xx:

• segle vii:

3 Quin és l’any 1? Què significa aC i dC?

4 Completa el text amb les teves dades.

Vaig néixer l’any , del segle , del mil·lenni .

Ara som a l’any i tinc anys.

23FITXA

372178 _ 0004-0065.indd 44 25/07/12 11:07


Nom Data

reFo

rç

unitat 9

Recorda

• La història és la ciència que estudia el passat.

• Els historiadors, els arqueòlegs i els geògrafs col·laboren en l’estudi de la història.

1 Respon aquestes preguntes.

• Què és la història?

• Per a què et sembla que serveix conèixer el passat?

2 Explica com ajuden aquests científics als historiadors.

• Arqueòleg:

• Geògraf:

3 Per què la feina d’un historiador s’assembla una mica a la d’un detectiu? Explica-ho.

23FITXA

Els especialistes de la història

372178 _ 0004-0065.indd 45 25/07/12 11:07


Nom Data

24FITXA

Recorda

• Fa molts milers d’anys, les persones eren nòmades i s’alimentaven de la caça, la pesca i la recol·lecció.

• S’agrupaven en tribus, vivien a l’aire lliure, en coves o en cabanes, i van aprendre a fer servir el foc.

• Decoraven les coves amb pintures i utilitzaven eines de pedra tallada i os.

1 Uneix:

nòmada Grup petit de persones format per diverses famílies que viuen juntes.

tribu Persona que no viu en un lloc fix.

recol·lecció Planta que creix sense conrear-la.

silvestre Recollida dels fruits comestibles o aprofitables de la terra, dels arbres o d’altres plantes.

2 Per què els primers pobladors eren nòmades?

3 Explica el significat de l’oració següent.

Fa milers d’anys, les persones s’agrupaven en tribus per poder sobreviure.

Els primers pobladors

372178 _ 0004-0065.indd 46 25/07/12 11:07


reFo

rç

unitat 9

4 En general, a quins llocs s’establien els primers éssers humans? Per què?

5 Quines activitats podien fer les persones gràcies al foc? Marca-les.

Pintar a les parets més profundes de les coves.

Menjar carn rostida.

Tallar pedres.

Treballar de nit.

6 Marca l’estri més antic i explica per a què serveix cadascun.

7 Per què pintaven animals a les coves? Explica com ho feien.

372178 _ 0004-0065.indd 47 25/07/12 11:07


Nom Data

25FITXA

1 Descriu breument com els éssers humans van descobrir la ramaderia i l’agricultura.

2 Completa la taula.

Primeres espècies domesticades

animals

plantes

3 Per què es van formar poblats a partir de l’aparició de la ramaderia i l’agricultura?

4 Completa el text.

Als poblats hi havia per a les persones,

per als animals i per al gra.

Recorda

• Fa uns 10.000 anys, les persones van descobrir la ramaderia i l’agricultura, i es van fer sedentàries.

• Van inventar la roda i la vela, i van començar a viatjar i a comerciar.

• Fabricaven eines de pedra polida i van inventar la ceràmica i els teixits.

Els primers agricultors

372178 _ 0004-0065.indd 48 25/07/12 11:07


reFo

rç

unitat 9

5 Escriu C, si són certes, o F, si són falses, cadascuna d’aquestes oracions. Després, corregeix les que són falses.

La roda es va inventar fa uns 10.000 anys.

Els carros i els vaixells de vela transportaven moltes mercaderies.

El desenvolupament dels transports va fer que aparegués l’agricultura.

6 Relaciona:

llana

pell

Fa més de 10.000 anys arpó

atuell

falç

Fa uns 10.000 anys destral

molí

agulla

7 Observa aquesta pintura rupestre. A quina època de les que has estudiat pertany? Explica per què ho penses.

372178 _ 0004-0065.indd 49 25/07/12 11:07


Nom Data

26FITXA

Els antics egipcis

Recorda

• Fa 5.000 anys, la civilització egípcia es va desenvolupar a la vora del riu Nil.

• La majoria de la població vivia al camp i es dedicava a l’agricultura. També van créixer les ciutats.

• Van construir temples per als déus i tombes per als difunts, que momificaven.

• Feien servir l’escriptura jeroglífica.

1 Escriu el nom d’aquests grups socials de l’antic Egipte.

• Eren pobres i vivien al camp:

• Posseïen les terres i el bestiar:

• Compraven i venien productes:

2 Corregeix les oracions següents sobre els egipcis.

• Vivien en cases grans construïdes amb maons i fusta.

• A les famílies treballava el pare, i els fills anaven a escola.

• Les eines que feien servir en les tasques agrícoles eren les seves mans.

3 Escriu la via de comunicació que els egipcis feien servir més.

372178 _ 0004-0065.indd 50 25/07/12 11:07


reFo

rç

unitat 10

4 Quins tipus de construccions són? Escriu-ne el nom i explica per a què servien.

A.

B.

5 Descriu què representaven els egipcis en les escultures i les pintures.

6 Escriu C, si són certes, o F, si són falses, les oracions següents. Després, corregeix les falses perquè siguin certes.

Cada jeroglífic representava una lletra del nostre abecedari.

Els egipcis escrivien sobre fulls de papir i sobre les parets.

Tots els egipcis sabien escriure.

7 Què representa la imatge? Explica quina funció té.

A B

372178 _ 0004-0065.indd 51 25/07/12 11:07


Nom Data

27FITXA

Els antics grecs

1 Defineix els termes següents.

• Polis:

• Colònia:

2 Escriu C, si són certes, o F, si són falses, les oracions següents. Després, corregeix les falses perquè siguin certes.

Els grecs eren molt bons navegants i comerciants.

Els grecs van construir immensos temples, dedicats als déus.

Els actors i les actrius portaven màscares molt expressives en les representacions de teatre.

Recorda

• Fa uns 4.000 anys, la civilització grega va sorgir a la riba del mar Mediterrani.

• Grècia té molts quilòmetres de costa i infinitat d’illes. Per això, els grecs van ser grans mariners: pescadors i comerciants. Terra endins, les principals activitats eren l’agricultura i la ramaderia.

• Els grecs es van organitzar en una sèrie de petites ciutats independents: les polis.

• Van construir temples dedicats als déus i també escultures i ceràmiques. En la vida dels grecs, el teatre era molt important.

372178 _ 0004-0065.indd 52 31/07/12 13:02


reFo

rç

unitat 10

3 Completa aquest text sobre les polis gregues.

acròpolis – temples – teatre – artesans – àgora – fortificada

Els dedicats als déus i els monuments importants se situaven

a l’ , la part més alta i segura de la ciutat, que estava

. Ben a prop s’estenien la resta de construccions,

entre les quals destacava la plaça pública o i el .

Al voltant de l’àgora hi creixien els barris dels i els comerciants.

4 Quin tipus de construcció és? Escriu-ne el nom i explica per a què servia.

5 Què és la democràcia? Quan va aparèixer?

6 Observa aquesta fotografia i respon.

• Què hi veus?

• On diries que són?

• Quina funció tenen?

• De quin material diries que estan fetes?

372178 _ 0004-0065.indd 53 25/07/12 11:07


Nom Data

28FITXA

1 Marca les activitats que es feien en una vil·la romana.

emmagatzematge de blat fabricació d’armes

carreres de carros recol·lecció de fruits

construcció de muralles pastura d’ovelles

conreu de la terra elaboració d’oli

2 Corregeix els errors del text i redacta’l correctament.

Els romans van construir poques ciutats. Per protegir-les, les envoltaven amb un fossat. Els edificis principals de la ciutat eren als afores.

3 Defineix els termes següents:

• Domus:

• Insulae:

Recorda

• La civilització romana es va desenvolupar fa uns 3.000 anys.

• La majoria de la població vivia i treballava al camp.

• Els romans van construir nombroses ciutats, en les quals hi havia un fòrum, domus i insulae. Es comunicaven per mitjà de calçades.

• Els romans eren excel·lents constructors i artistes. La seva llengua era el llatí i el dret romà n’aplegava les lleis.

Els antics romans

372178 _ 0004-0065.indd 54 25/07/12 11:07


reFo

rç

unitat 10

4 Escriu el nom del tipus de construcció que els romans farien servir en cada cas.

• Per desplaçar-se en carros:

• Per banyar-se:

• Per portar aigua a les ciutats:

• Per veure lluitar els gladiadors:

• Per recordar una victòria militar:

5 Observa la imatge, explica què representa i com creus que es va fer.

6 Per a què servia el dret romà?

7 Quines diferències trobes entre la manera d’escriure dels antics egipcis i la dels romans?

372178 _ 0004-0065.indd 55 31/07/12 13:03


Nom Data

29FITXA

Recorda

• Fa 1.000 anys, la majoria de les persones vivien en llogarets al camp.

• Els nobles o cavallers es dedicaven a la guerra; els camperols, a treballar la terra, i els monjos, a resar i treballar.

• Les ciutats eren petites i hi vivien comerciants i artesans.

• Es van edificar castells, monestirs, esglésies i catedrals, i es van crear les primeres universitats.

1 Escriu qui feia aquestes tasques fa 1.000 anys.

• Lluitar a la guerra i anar a tornejos:

• Resar, treballar i copiar textos antics:

• Treballar la terra:

• Elaborar productes a mà:

2 Escriu C, si són certes, o F, si són falses, les oracions següents sobre la vida fa 1.000 anys. Després, corregeix les falses.

La casa dels camperols acostumava a tenir un estable per als animals.

Gràcies als monjos es van salvar molts textos antics.

Els burgesos vivien a la ciutat de Burgos.

Els estudiants universitaris aprenien en anglès.

El temps dels castells

372178 _ 0004-0065.indd 56 25/07/12 11:07


reFo

rç

unitat 11

3 Què eren els castells?

4 Completa el text i les etiquetes del dibuix amb les parts del castell que s'indiquen.

Els castells estaven protegits per ,

que tenien ,

i .

5 On vivien els monjos? Escriu el nom de les dependències principals.

6 Per a què feien servir la pintura i l’escultura fa 1.000 anys?

7 En què es diferencien els estils artístics romànic i gòtic?

372178 _ 0004-0065.indd 57 25/07/12 11:07


Nom Data

30FITXA

1 Marca les característiques d’una ciutat de fa 500 anys.

Estava envoltada per una muralla.

Hi van construir palaus luxosos.

Hi vivien el rei i els camperols.

Els artesans hi treballaven en tallers.

Hi comerciaven amb productes d’indrets llunyans.

2 Per què creus que les ciutats marítimes tenien grans ports i drassanes?

3 Escriu les novetats que hi va haver en l’agricultura d’aquella època.

• En la propietat de les terres:

• En els conreus:

Recorda

• Les ciutats van créixer molt fa 500 anys. A les ciutats vivien els reis, els senyors, els mercaders i els artesans.

• Al camp, alguns pagesos eren propietaris de les terres que treballaven i es conreaven plantes noves.

• Hi va haver avenços importants en la navegació i es van fer grans viatges.

• Les arts van viure un gran desenvolupament i es va inventar la impremta.

El temps dels navegants

372178 _ 0004-0065.indd 58 25/07/12 11:07


reFo

rç

unitat 11

4 Quins avenços en la navegació van afavorir els grans viatges per tot el món? Explica per què.

5 Relaciona i construeix una oració amb cada parella.

Juan Sebastián Elcano Amèrica

Cristòfor Colom Índia

Vasco da Gama volta al món

6 Escriu C, si són certes, o F, si són falses, les oracions següents sobre la vida a l’època dels navegants. Després, corregeix les falses.

Els mecenes perseguien els artistes.

Els retrats i els paisatges de fa 500 anys eren realistes.

El violí i el piano es van inventar fa uns 500 anys.

Elcano va inventar la impremta.

7 Per què la impremta de Gutenberg va ajudar a acostar la cultura a moltes més persones?

372178 _ 0004-0065.indd 59 25/07/12 11:07


Nom Data

31FITXA

Recorda

• Fa 200 anys, les ciutats van créixer molt i es van construir fàbriques.

• Els pagesos van abandonar el camp per treballar a les fàbriques i viure en barris obrers amb poques comoditats.

• Va ser una època de grans invents i avenços mèdics.

1 Classifica.

2 Explica el significat de l’oració següent.

Com que fa 200 anys hi havia més màquines, es necessitaven menys pagesos.

màquina de vapor – vacunes – arada de ferro – vaixell de vapor – ferrocarril – aspirina

Fa 200 anys

invents

avenços mèdics

nous mitjans de transport

Fa 200 anys

372178 _ 0004-0065.indd 60 25/07/12 11:07


reFo

rç

unitat 12

3 Fixa’t en els dibuixos i marca quin pertany a una ciutat de fa 200 anys. Després, explica per què ho saps.

4 Corregeix les oracions següents perquè siguin certes.

• La màquina de vapor va substituir els motors elèctrics i de gasolina.

• El telèfon es va inventar abans que el telègraf.

• Fa uns 200 anys, es van filmar les primeres pel·lícules de cinema.

• Els primers gratacels es van construir fa uns 200 anys.

5 Encercla els invents que van sorgir fa més de 100 anys.

372178 _ 0004-0065.indd 61 25/07/12 11:07


Nom Data

32FITXA

1 Explica per què avui dia s’ha desenvolupat el turisme en els pobles.

2 Marca les característiques d’una ciutat actual.

Els fanals funcionen amb gas.

Els carrers estan asfaltats.

El tramvia és el transport públic principal.

Als afores hi ha barris residencials.

Els obrers viuen al costat de les fàbriques.

Hi ha sistemes moderns de clavegueram i d’il·luminació.

3 Explica per què avui dia les persones viatgen més sovint i a més llocs que fa 200 anys.

Recorda

• Actualment, la majoria de les persones viuen a les ciutats.

• Els transports són ràpids, còmodes i segurs.

• Els avenços tècnics i científics de la nostra època han millorat molt la vida de les persones.

La nostra època

372178 _ 0004-0065.indd 62 25/07/12 11:07


reFo

rç

unitat 12

4 Indica les característiques principals dels transports en l’actualitat.

• Vies de comunicació:

• Mitjans de transport:

5 Relaciona i construeix una oració amb cada parella.

escàner i ecografia cirurgia

informàtica malalties

trasplantament d’òrgans comunicació

6 Llegeix com és ara i recorda com era fa 200 anys.

7 Quin invent recent et sembla més útil? Explica per què.

Actualment Fa 200 anys

tren d’alta velocitat

carrers asfaltats

diaris digitals

fanals elèctrics

372178 _ 0004-0065.indd 63 25/07/12 11:07


Nom Data

33FITXA

1 Relaciona.

espasa

font escrita novel·la

font oral pel·lícula

font gràfica dibuix

font material entrevista

testament

mòmia

2 Què representa la imatge? Explica la diferència entre prehistòria i història.

Recorda

• Les fonts històriques són les restes dels nostres avantpassats que estudien els historiadors.

• El passat es divideix en prehistòria i història.

• La història es divideix en edat antiga, edat mitjana, edat moderna i edat contemporània.

Les fonts de la història i les seves etapes

història

prehistòria

372178 _ 0004-0065.indd 64 25/07/12 11:07


reFo

rç

unitat 12

3 Escriu l’etapa de la història que correspongui.

• Va començar amb el descobriment d’Amèrica.

• Va començar amb la Revolució Francesa.

• Va començar amb l’escriptura.

• Va començar amb la desaparició de l’Imperi romà.

4 A quina època de la història pertanyen aquestes imatges? Escriu-ne el nom.

A.

B.

C.

5 A quina època de la història correspon aquesta imatge? Com ho saps?

A B C

372178 _ 0004-0065.indd 65 25/07/12 11:07

fitxes reforç medi4

Documents