pr imavera-est iu 2002

IES Arnau Cadell (Sant Cugat del Vallés)36

2

ÍndexCOMENTARI 2

Centre de desenvolupament sostenible del Pirineu a les Planes de Son (Alt Àneu-Lleida) 4

El fenòmen fotovoltaic 8

MANUAL DE L’USUARIEls escalfadors solars compactes 9

Instal·lacions connectades a la xarxa realitzades darrerament 10

NOTICIARI 11

ELS SERVEIS QUE OFEREIXEN ELS SOCIS 12

Nota als socis 12

COMENTARI

Arrel de la publicació d’un reportatge al Nou 9 de l’11 de març de 2002sobre el nombre de masies del Ripollès que no disposen de servei elèc-tric, SEBA, com a operador energètic per a l’electrificació rural autò-noma basada en energies renovables, va donar el seu punt de vista so-bre aquesta qüestió a través de la Tribuna d’aquest periòdic, ambl’objectiu d’impulsar una política sensata per a l’electrificació de leszones de població disseminada, sense impacte ambiental.

33

Des de fa 12 anys SEBA porta la llum allí on la xarxaelèctrica no arriba. SEBA és una associació sense ànimde lucre que agrupa actualment uns 600 associats, la ma-joria usuaris d’energia solar. La seva funció ha estat pro-moure l’extinció del dèficit d’electrificació rural a les nos-tres comarques, mitjançant sistemes tecnològics queaprofiten les energies renovables per generar l’energia(normalment electricitat, però també aigua calenta) allíon es necessita, independentment de la distància a quèes trobi la xarxa elèctrica més propera.

La utilització d’instal·lacions fotovoltaiques autòno-mes, que generen electricitat amb la llum del sol, hapermès resoldre el problema de la manca del servei elèc-tric a bastants centenars de famílies a Catalunya.

Al Ripollès, des de 1992, SEBA ha estat apostant peroferir un servei elèctric de qualitat a un nombre signifi-catiu de cases rurals que, gràcies a aquesta solució tec-nològica, ha contribuït decisivament a consolidar aquestpoblament humà en àrees de despoblament accelerat ifent possible la introducció de noves activitats que les handinamitzat econòmicament.

Aquesta extensió del servei elèctric descentralitzat s’-ha anat fent en silenci, a mida que s’obtenien suficientsfons econòmics de la UE, l’estat espanyol o la Generali-tat, per tal que l’aportació dels usuaris d’aquests sistemesfos assequible. D’aquesta manera, en els darrers 10 anys,en diverses àrees del Ripollès (per no esmentar altres co-marques veïnes) s’ha donat subministrament elèctric dequalitat, equivalent a la xarxa elèctrica, a unes 13 ma-sies. Entre elles 7 veïnes dels nuclis de Salarsa i Bolòs. D’a-questa manera es pot dir que la totalitat de les cases ha-bitades permanentment d’aquests nuclis disposen deservei elèctric solar, amb més o menys prestacions en fun-ció de la demanda prevista. Tot això amb una inversiórelativament modesta, entorn de 105.000 euros, delsquals l’administració autonòmica ha hagut d’aportarmenys de la quarta part, i sense haver d’instal·lar unasola torre elèctrica. Amb aquestes actuacions, el paisat-ge (el valor més important de moltes zones de la comar-ca) s’ha salvat de la degradació que hi provoquen les lí-nies elèctriques i els corredors forestals que necessiten.

SEBA ha realitzat el manteniment d’aquestes instal·la-cions i, dins de les seves possibilitats, ha afavorit l’am-pliació i renovació dels equips necessaris per millorar elservei elèctric. Al mateix temps, manté un servei d’in-

formació i formació sobre l’ús eficient de l’energia i in-centiva o facilita la compra d’aparells elèctrics d’alta efi-ciència.

Ara sembla que l’administració local i l’autonòmica vo-len tirar endavant un projecte d’electrificació amb ex-tensió de la xarxa dels nuclis dispersos de Salarsa i Bolòs.La nostra opinió seria contrària. Fa molts anys que por-tem demanant a l’administració autonòmica que adop-ti una política d’electrificació rural oberta, a través de laqual les inversions es distribueixin entre l’extensió de leslínies elèctriques i l’electrificació autònoma en funció dequina és l’opció que a igualtat de prestacions és mésavantatjosa en termes econòmics per a cada emplaça-ment.

No sembla la millor forma de gestionar fons públicsdestinar quantitats molt importants de diners per bastiruna costosa xarxa de distribució elèctrica en les zones demuntanya apartades de les línies elèctriques existents,amb un cost ambiental considerable i a la pràctica irre-versible, especialment quan, des de fa anys, SEBA ha es-tat oferint aquest servei a un cost moltes vegades inferiori amb un impacte ambiental nul. Creiem que seria méssensat l’ajut a resoldre problemes concrets d’alguns usua-ris d’aquests sistemes, amb consums elèctrics superiors alshabituals, mitjançant el canvi d’aparells elèctrics ina-propiats per altres d’eficients, ampliant la potència elèc-trica disponible, millorant els accessos per tal que hi arri-bin altres fonts energètiques complementàries, com el gasliquat, etc.

Així mateix, les noves sol·licituds de servei elèctric enaquestes zones, s’haurien de canalitzar cap a les solucionsautònomes, gestionades per un operador energètic queen garanteixi el seu funcionament a llarg termini.

L’exemple de la Val del Bac ha estat significatiu. Unavall preservada fins ara de la teranyina de línies elèctri-ques, s’ha vist solcada de banda a banda per una novaxarxa per alimentar unes poques masies disseminades,moltes d’elles no permanents i una bona part de les qualsja havia iniciat la seva electrificació amb energia solar.La inversió necessària per millorar les prestacions d’a-quests usuaris i oferir un sistema fotovoltaic autònom ales que no en tenien, no hagués arribat a una cinquenapart de la gastada amb la línia. Ara l’actuació de la Ge-neralitat i la companyia elèctrica ha danyat irreversi-blement la imatge d’aquesta Vall.

4

UN EDIFICI QUE INTEGRA DIVERSOS SISTEMES D’APLICACIÓD’ENERGIES RENOVABLES

SEBA ha col·laborat en el projecte d’aquest edifici mitjançantuna instal·lació fotovoltaica autònoma. Tanmateix aquestedifici integra en el seu disseny molts més sistemes de gestióde l’energia, en l’eficiència i en la utilització d’energies re-novables, que el converteixen en un exemple singular d’allòque es pot fer tenint en compte els recursos propis del lloc iun disseny acurat. Per aquest motiu reproduïm aquí un re-sum de les actuacions que s’hi han realitzat.

L’edifici que acull el Centre de Desenvolupament Soste-nible del Pirineu a les Planes de Son ara comença a obrirles seves portes als visitants. Aquest Centre està gestio-nat per la Fundació Territori i Paisatge i ha estat pro-mogut per la Caixa Catalunya. Està localitzat a tres kmdel poble de Son, terme de l’Alt Àneu, a la comarca delPallars Sobirà. L’edifici es troba a 1.500 m d’alçada i dis-posa de places per unes 90 persones, cuina, menjador,sala d’actes, biblioteca, ludoteca, planetari, observatoriastronòmic, etc.

L’edifici vol ser un exemple d’equipament destinat auna activitat formativa ambiental i de turisme de mun-tanya sostenible, el funcionament del qual tingui el me-nor impacte ambiental possible i al mateix temps de-

mostri la viabilitat d’utilitzar adequadament els recur-sos locals per cobrir les seves necessitats.

Per aquest motiu, tant l’edifici com les instal·lacions,com les infrastructures de serveis que ha calgut posar apunt, s’han dissenyat amb criteris d’estalvi d’energia, uti-lització d’energies renovables i gestió dels recursos localsamb el mínim impacte natural i paisatgístic (1).

Les actuacions aplicades més importants han estat lessegüents:• Edifici dissenyat amb criteris bioclimàtics• Criteris d’estalvi d’energia, tant tèrmica, com elèctrica• Utilització de materials de menor impacte ambiental (eli-

minació de PVC, aïllament tèrmic no sintètic...)• Proveïment d’aigua a partir d’una captació en un to-

rrent i conducció per gravetat a un dipòsit on fa lesfuncions de reserva de consum, reserva contraincedis ipunt de desinfecció

• Generació elèctrica a partir d’energies renovables (petitaprofitament hidroelèctric amb la mateixa captació iconducció anterior, i una instal·lació fotovoltaicaautònoma) que permeten reduir el consum elèctric dela xarxa elèctrica.

• Calefacció i aigua calenta proveïda amb captadors so-lars i amb una caldera automàtica de biomassa fores-tal

• Tractament in situ de les aigües residuals generades, mit-jançant un sistema biològic

• Gestió integral de residus sòlids, amb separació en ori-gen dels residus reciclables i tractament in situ de lamatèria orgànica

CENTRE DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DEL PIRINEUA LES PLANES DE SON (ALT ÀNEU-PALLARS SOBIRÀ)

La façana sud disposa de molta superfície envidrada i captadors solars tèrmics integrats. La instal˙lació fotovoltaica està integrada en un remat de la coberta.

5

Dins d’aquest conjunt d’actuacions destaquen les desti-nades a cobrir la demanda energètica de l’edifici amb l’ob-jectiu de tenir un índex d’utilització d’energies renovablesmolt alt, amb potenciació de les fonts d’energia locals, nocontaminants i creadores d’economia local.

INFRASTRUCTURES ENERGÈTIQUESAMB ENERGIES RENOVABLESL’edifici, tal com està dissenyat, en comparació amb equi-paments similars situats en condicions climàtiques sem-blants, disposa d’una taxa molt elevada d’energies reno-vables en el seu consum d’energia, una taxa molt baixade potència instal·lada per m2 d’edifici i d’unes presta-cions de serveis i de confort tèrmic elevades amb poca des-pesa energètica.

SUBMINISTRAMENT ELÈCTRICLes necessitats elèctriques de l’edifici projectat s’han ajus-tat molt mitjançant l’opció d’aparells d’elevada eficièn-cia. Malgrat tot, donada la seva dimensió (3.000 m2), lazona geogràfica i clima (1.500 m d’alçada), l’activitat derestauració i hospedatge (prop de 100 places), etc., fa quela potència elèctrica demanada sigui important. Per talde cobrir-la s’ha optat per quatre sistemes complemen-taris. El proveïment de base és la xarxa elèctrica (permitjà d’una línia elèctrica de mitjana tensió enterradapel camí d’accés), de la qual s’ha contractat uns 120 kWmentre que una microcentral hidroelèctrica subminis-trarà l’energia d’acord amb la disponibilitat de cabals auna part dels circuits elèctrics de l’edifici i en determinatsmoments produirà calor per a l’aigua calenta o la cale-facció a través d’una caldera elèctrica. En paral·lel hi hauna instal·lació fotovoltaica que cobreix la demanda dela família que guarda l’edifici i altres consums estratè-gics, fins i tot en cas de fallada d’altres subministraments.Finalment, un grup electrogen cobrirà part del consumde l’edifici en cas de tall de subministrament elèctric dela xarxa.

MICROCENTRAL HIDROELÈCTRICAEl recurs hidràulic és força important a la zona, a causade l’elevat desnivell, l’amplada de les conques recepto-res i l’elevada pluviositat i nivositat de la zona. A les Pla-nes de Son hi ha diversos cursos d’aigua que van con-fluint en el riu el Tinter. En aquest projecte s’ha fet unacaptació de l’aigua d’aquest riu una mica per sota de lacota 1.700 m.

CARACTERÍSTIQUES DEL SALT

Les característiques del salt són les següents:• Riu: el Tinter• Cota de captació: màxim 1.685 m• Accés a la captació: per camí existent• Cota de turbina: aprox. 1.535 m• Salt brut teòric: 150 m• Salt net per càlculs: 145 m• Potència de la turbina: 60 kW• Cabal necessari: 55 l/s• Distància entre captació i turbina (seguint el camí exis-

tent): 1.4 km• Diàmetre interior canonada PEAD: 25 cm

CARACTERÍSTIQUES DE LA TURBINA

La turbina seleccionada té les característiques següents:• Model: AC4/75• Nombre d’injectors: 6• Generador: síncron trifàsic• Tensió: 380 V 50 Hz• Tipus de rodet: Pelton• Regulador: electrònic • Nombre de reguladors: 6.

Amb les condicions de salt i de cabal previstes aques-ta turbina donarà una potència màxima de 60 kW, tot ique la seva potència real s’adaptarà al cabal realmentdisponible del riu, ja que només s’utilitzarà una part del’aigua circulant per tal de deixar-ne un cabal ecològicsuficient.

Al mateix temps, la captació i la conducció d’aigua ser-veix per alimentar el dipòsit de servei del Centre i garantirla reserva mínima per a les mesures contraincendis.

INSTAL·LACIÓ FOTOVOLTAICA AUTÒNOMALa instal·lació solar fotovoltaica autònoma està destina-da a abastir en la seva totalitat les necessitats elèctriquesde la casa del guarda de l’edifici. Aquesta casa forma un

Caldera automàtica de biomassa.

6

cos integrat a l’edifici principal, però convé que pugui serabastit independentment del sistema elèctric general.També servirà com a sistema d’emergència per a casos ex-cepcionals i per garantir el funcionament d’alguns siste-mes de control.

EquipsPLAQUES FOTOVOLTAIQUES

S’han instal·lat 22 plaques fotovoltaiques de potència no-minal 75 Wp.

ESTRUCTURES

L’estructura dels suports de les plaques són de fusta trac-tada.

BATERIES

Les bateries són de 48 V de tensió nominal i una capaci-tat de 700 Ah i estan formades per elements acumuladorsestacionaris de 2 volts, en vas obert de plom sòlid i es-tructura tubular. El vas és transparent per facilitar lesoperacions de manteniment i poder visualitzar en tot mo-ment el nivell de l’electrolit.

ELEMENTS DE CONTROL, REGULACIÓ I TRANSFORMACIÓ D’ENERGIA

Totes aquestes funcions es realitzen amb un sol equip mo-dular que integra en un únic armari el regulador de cà-rrega de bateries, l’ondulador, l’adquisició de dades, la in-formació a l’usuari i la gestió de la demanda.

INTEGRACIÓ DE LES PLAQUES FOTOVOLTAIQUES

La col·locació del conjunt de plaques fotovoltaiques s’hafet a la cornisa de la façana principal, suportada sobreuna barana de formigó que limita la coberta enterrada.La inclinació és de 600 i l’orientació és sud, amb una des-viació de 150 oest.

CALDERA DE BIOMASSACARACTERÍSTIQUES

La caldera instal·lada a l’edifici ha estat fabricada a Ca-talunya. Les seves característiques principals són:• Potència nominal: 150.000 kcal/h• Temperatura de treball: 900C• Forn de formigó refractari amb cremador automàtic• Injecció d’aire forçat separada per a la combustió

primària i secundària• Bomba d’acceleració• Grup contraincendis• Extractor automàtic de cendres.

La sortida de fums va connectada a un cicló separadorde partícules per a un cabal màxim de 700 m3/h

DIPÒSIT DE BIOMASSA

La capacitat del dipòsit o sitja per a la biomassa com-bustible és d’uns 40 m3, i s’ha construït soterrat. Disposad’un trapa de grans dimensions per a facilitar la descà-rrega del combustible des d’un camió bolquet.

COMBUSTIBLE

S’està utilitzant residus de la indústria forestal local, elsmés abundants dels quals són els encenalls, les serra-dures i l’escorça. Per aquest proveïment es compta ambles asserradores més properes, les de Rialp i de Ribera deCardós.

DISPOSITIUS DE TRANSPORT INTERN DE BIOMASSA

La biomassa és conduïda amb cargols de transport o vis-sens-fi, un dels quals està situat del fons del dipòsit, dinsd’un canal obert en el tram horitzontal i un altre es tro-ba dins d’un tub tancat de 30 cm de diàmetre en el traminclinat que l’uneix amb la caldera. Els dispositius detransport s’engeguen automàticament en funció de la de-manda de combustible que tingui la caldera.

SISTEMA SOLAR TÈRMICL’edifici disposa d’una gran façana orientada a sud, dedues plantes, amb un tancament envidrat en forma demur cortina. Interiorment part d’aquest envidrat és opacgràcies a uns tancaments lleugers, o bé, a la planta pis,per dos rengles de captadors solars integrats a la façana.Aquests captadors solars tèrmics, amb un disseny adap-tat per poder ser incorporats a un mur cortina, tenen lafunció de tancament envidrat, captació d’energia solar enforma d’aigua calenta i aïllament tèrmic, per a les habi-tacions de l’edifici.

Aquest sistema de captació solar està connectat a la ins-tal·lació d’aigua calenta i de calefacció.

EquipsCAPTADORS SOLARS

S’han utilitzat captadors adaptats a la forma del tramatdel mur cortina. Aquest captador té unes mides aproxi-mades de 1 x 1 m, sense marc, amb el vidre fixat amb si-licona estructural sobre la carcassa metàl·lica. L’absorbi-dor és de graella de coure, amb l’entrada i la sortida perdarrera.

Els captadors es col·loquen al mur cortina mitjançantmuntants que els fixen sobre l’estructura metàl·lica,igual que la resta de vidres de la part transparent de lafaçana.

Descàrrega de biomassa forestal de la indústria local a la sitja de l’edifici.

77

El camp solar està format per dos rengles de captadorsper a cada ala d’edifici. Cada rengle està formada per sè-ries de 6 captadors. S’han instal·lat 144 m2 de captadors.

ACUMULADORS

L’acumulador principal, de 4.000 l, està connectat al cir-cuit primari mitjançant un bescanviador de plaques . Unsegon acumulador de 1000 l, dóna el servei de subminis-trament d’aigua calenta i disposa de bescanviadors in-terns connectats amb la caldera.

SUPORT A LA CALEFACCIÓ

Un circuit específic condueix l’energia solar cap al siste-ma de distribució dels col·lectors de calefacció.

SISTEMA AUXILIAR

El suport a l’aigua calenta i calefacció es garanteix mit-jançant la caldera de biomassa. També s’han instal·lat trescalderes de gas propà per a cobrir puntes de consum o encas d’aturada de la caldera de biomassa.

SISTEMES D’ESTALVI D’ENERGIAEn el disseny de l’edifici s’han utilitzat molt criteris d’es-talvi d’energia i d’aprofitament d’energia solar. Els més

visibles es troben en el disseny arquitectònic. Es tracta d’unedifici semienterrat, la coberta del qual és de terra i prat.No disposa de façana orientada al nord, la qual està to-talment enterrada i protegida. La façana principal estàformada per tres cossos articulats amb 150 de diferència.El cos central està orientat completament a sud, i els al-tres dos cossos a 150 est i a 150 oest respectivament. Lafaçana sud és envidrada (doble vidre i protecció noctur-na amb finestrons corredors), proteccions solars per a l’es-tiu i els captadors solars integrats ja descrits. Tot l’edificidisposa de l’aïllament tèrmic adequat, accentuat per lacapa de terra de la coberta, i una elevada elevada inèr-cia tèrmica, ja que estructuralment està construït amb for-migó. Disposa de molta il·luminació natural, gràcies al’envidrat de la façana sud, i de lluernes a la banda nord.

Les instal·lacions s’han dissenyat també amb el criteride l’estalvi d’energia, fent esment especial a l’enllumenatartificial, d’alta eficiència i amb reactàncies electròni-ques, recuperació de calor en l’aire de renovació (fent pas-sar l’aire aviciat per recuperadors de calor que la trans-fereixen a l’aire fred de renovació), control de calefaccióper zones, control de renovacions d’aire, etc….

(1) El projecte d’aquest edifici ha estat fet per l’arquitecte Francesc Rius. El deles instal·lacions, infrastructures i disseny energètic ho ha estat per Trama Tec-noambiental.

Detall de la façana: per sobre i per sota de les finestres hi ha captadors solars tèrmics.

La coberta de l’edifici és una prolongació del prat. Només unes xemeneies i clara-boies indiquen que sota hi ha un edifici.

88

1a. S’ha de poder modificar el nombrede càrregues positives i negatives

2a. S’han de poder crear càrregues quepermetin l’aparició d’un corrent.

3a. Cal que s’estableixi una diferènciade potencial o camp elèctric.

La primera condició pot ser assolidaafegint a un semiconductor pur petitesdosis d’àtoms contaminats (anomenatstambé dopants) que són capaços de cediro acceptar electrons.

Per obtenir la segona, s’exposa lacèl·lula a una radiació lluminosa per tald’aprofitar l’energia dels fotons (o partí-cules de llum). Si la seva energia és apro-piada, el fotó cedeix energia a un electróde la banda de valència i el fa passar ala banda de conducció tot saltant la ban-da prohibida. En aquest procés apareixalhora en la banda de valència el que s’a-nomena un forat (de càrrega positiva)degut a l’absència d’electró que ha anata parar a la banda de conducció. Ambla creació d’aquestes càrregues podrem

establir un corrent elèctric en tancar el circuit. recordeu quearestes bandes n són materials sinó energètiques atès que encadascuna d’elles s’agrupen les càrregues del semiconductorque tenen energies pròximes.

Finalment, i aquesta és la tercera condició, es pot obteniruna diferència de potencial unint dos semiconductors quecontenen una densitat de càrregues positives o negatives di-ferents. L’existència d’aquestes càrregues positives i negati-ves origina d’una manera natural un camp elèctric (o unadiferència de potencial) entre les dues regions de la unió.

Un dispositiu constituït per aquesta unió rep el nom decèl·lula solar (o fotovoltaica). Quan la cèl·lula rep els fotonsd’una radiació lluminosa, les càrregues negatives i positivescreades se separen a causa del camp elèctric, i si aleshores estanca un circuit entre els dos materials que formen la unió,apareix un corrent elèctric.

Les cèl·lules fotovoltaiques no són pas gaire fàcils de fa-bricar, sobretot perquè nosaltres som molt exigents. En efec-te, volem que tinguin un rendiment el més elevat possible ique depenguin poc de la temperatura de la cèl·lula. Tambéens interessa que sigui resistents, fiables i estables. No estarí-em gaire satisfets si les radiacions UV visibles o l’escalfor ensdeterioressin les cèl·lules. Tampoc no ens faria cap mena degràcia que en els processos de fabricació, d’utilització o de re-ciclatge es produïssin substàncies contaminants. I natural-ment, també volem que no siguin cares.

Totes aquestes dificultats s’estan solucionant cada dia mi-llor, de manera que la generació d’energia a partir de laradiació solar és avui dia una realitat amb l’avantatge que,igual que les altres energies renovables significa una solu-ció tecnològica molt ben resolta, molt millor que les tec-nologies convencionals amb les quals es genera energia apartir de combustibles fòssils (carbó, petroli, gas) i nucle-ars, tots ells destinats a desaparèixer en el decurs del nousegle XXI.

Les cèl·lules fotovoltaiquesL’obtenció directa d’electricitat a partir de la llum és conegu-da amb el nom d’efecte fotovoltaic. L’existència d’aquest feno-men va ser posat en evidència pel físic francès Antoine Bec-querel, el 1839. Però els primers dispositius fotovoltaics no esvan començar a fabricar fins als anys 1950, temps després d’-haver aconseguit l’energia nuclear.

Un corrent elèctric és un corrent d’electrons que es produeixen establir-se una diferència de potencial elèctric. Tots els ma-terials, sense excepció són plens d’electrons. Com és prou co-negut, els seus àtoms són constituïts per uns nuclis de càrregaelèctrica positiva envoltats per eixams d’electrons de càrreganegativa. En alguns materials és molt fàcil fer circular un co-rrent elèctric. En altres és més difícil, per no dir impossible. Enefecte, en el coure o en altres metalls els electrons es poden des-plaçar lliurement i permeten establir circuits per on passa uncorrent elèctric. Aquests materials s’anomenen conductors. Elsseus electrons tenen unes energies particularment elevades ipertanyen a una banda energètica dita banda de conducció. Encanvi, hi ha altres materials en els quals no pot circular capcorrent, atès que els seus electrons no tenen cap possibilitat dedesplaçar-se. Es tracta dels aïllants i els seus electrons pertan-yen a una banda dita de valència. Finalment existeixen unsmaterials anomenats semiconductors, força originals, que nosón ni carn ni peix. En ells, les càrregues en les dues bandesd’energia esmentades, la de conducció i la de valència, es tro-ben separades per una banda d’energia dita prohibida “gap”perquè en ella no hi ha cap càrrega elèctrica que tingui l’e-nergia corresponent. Les càrregues poden ser negatives (els elec-trons) i també positives. Aquestes últimes són anomenades fo-rats perquè apareixen quan els electrons, en adquirir energia,deixen de pertànyer a la banda on estaven.

Una cèl·lula fotovoltaica només pot generar electricitat quanes compleixen tres condicions:

EL FENÒMEN FOTOVOLTAIC(Fragment del llibre Una teulada fotovoltaica a l’ajuntament l’autor del qual, Antoni Lloret, ens ha autoritzat la seva reproducció).

99

El subministrament d’aigua calenta d’origen solar és una ma-nera simple, barata i ecològica d’aconseguir cobrir la de-manda d’un consum energètic bàsic. Tanmateix, el cost d’in-versió d’aquests sistemes sovint es considera massa alt,especialment quan s’ha d’instal·lar en un edifici ja construïti amb instal·lacions fetes. Apareixen a més problemes d’in-tegració, distàncies massa elevades, necessitat de pas d’ins-tal·lacions dins de la casa, etc., que incrementen els costos orepresenten inconvenients no assumibles per algunes de lespersones inicialment interessades.

Per resoldre una part d’aquests inconvenients, existeixenal mercat uns aparells solars composats únicament dels ele-ments següents:• captador solar pla (un o dos)• acumulador horitzontal d’aigua calenta• estructura de suport• tubs aïllats d’unió entre acumulador i captador• connexió de l’acumulador amb la xarxa d’aigua freda i

calenta de la casaEls avantatges que poden atribuir-se a aquests sistemes són:

• funcionen per termosifò (un mitjà de circulació natural,sense necessitat de bomba)

• no necessiten connexió elèctrica, ni bomba, ni aparells deregulació i protecció

• poc susceptible a avaria, ja que no disposa de parts mòbils(motors), ni sensors, ni equips electrònics

• facilitat de muntatge: estan dissenyats per ser muntats perno professionals, no solen necessitar soldadures, tret de laconnexió amb les xarxes d’aigua de la casa.D’aquest conjunt d’avantatges es desprèn que la seva com-

petitivitat li ve precisament per la reducció de costos queaporten.

Tanmateix, hi ha alguns punts que redueixen les seves pres-tacions respecte dels sistemes en què l’acumulador es trobadins de la casa i que el moviment de l’aigua del circuit pri-mari sol ser produït gràcies a una bomba. Els més impor-tants són:• la presència de l‘acumulador incorporat al captador fa que

el conjunt tingui un pes considerable (de 150 a 300 kg d’ai-gua)

• l’acumulador situat a l’exterior pot tenir unes major pèr-dues nocturnes que si estigués situat dins de la casa

• la posició horitzontal de l’acumulador d’aigua calenta, re-dueix les possibilitats d’estratificació de l’aigua per tempe-ratura, fet que accelera el refredament de l’aigua quan hiha un consum d’aigua important.

• També cal tenir en compte que cal fer arribar la conducciód’aigua freda i calenta fins a l’acumulador, la qual cosa voldir sovint que hi ha un tram de canonada que va per l’ex-terior i que és susceptible de patir els efectes de les glaçades.Part d’aquests inconvenients es poden resoldre amb algu-

nes actuacions correctives:

MANUAL DE L’USUARI

ELS ESCALFADORS SOLARS COMPACTES

10

I.E.S. ARNAU CADELLDurant el curs 1999-2000, uns alumnes de l’I.E.S. van re-alitzar un treball de recerca sobre energia solar i perquèno tot quedés en un simple treball es van decidir a mun-tar una instal·lació solar fotovoltaica connectada a la xar-xa elèctrica a la façana de l’institut.

L’Institut i SEBA van col·laborar en la recerca de fi-nançament de la instal·lació. Així la primera instal·lacióconnectada a la xarxa de Sant Cugat ha estat possible grà-cies a diverses subvencions (Unió Europea, la Direcció Ge-neral d’Energia i Mines) i a la col·laboració de l’Ajunta-ment de Sant Cugat, el Departament d’Ensenyament,l’AMPA de l’Arnau Cadell, l’EMD de Valldoreix i l’empre-sa Sharp España.

Aquesta instal·lació, a part del comptador de registre del’energia consumida a l’Institut, té dos comptadors més,un que comptabilitza l’energia produïda pel sistema foto-

INSTAL·LACIONS CONNECTADES A LA XARXA REALITZADES DARRERAMENT

Municipi: Sant Cugat del Vallès Activitat: Institut d’Ensenyament Secundari

Empresa distribuïdora: FECSA-ENHER

DADES TÈCNIQUES

Connexió a la xarxa: Monofàsica – 230 V

Camp fotovoltaic: 2.700 Wp (36 mòduls fotovoltaics model Atersa-75)

Superfície de camp FV: 23 m2

Potència de la instal·lació: 2,5kW (Mastervolt sunmaster 2.500)

Producció energètica estimada: 3.600 kWh/any

EMISSIONS CONTAMINANTS EVITADES

CO2 (kg/any)* 1.600

SO2 (kg/any)** 60

NOx (kg/any): 20

Curies / any: 10.000

*CO2: Gas responsable de l’efecte hivernacle

**SO2: Gas responsable de la pluja àcida.

voltaic i un altre que registra la energia consumida pel sis-tema. També es disposa d’un sistema d’adquisició de da-des, connectat a una pantalla d’ordinador accessible al pú-blic, que permet visualitzar el funcionament del sistema.

• es pot separar el(s) captador(s) de l’acumulador, situantaquest darrer sota de la teulada (vegeu esquemes)

• es pot aïllar adequadament els tubs d’anada i retorn de l’ai-gua de consum

• es pot utilitzar una vàlvula termostàtica a la sortida de l’ai-gua calenta per tal de reduir el cabal de consum de l’aiguacalenta, així hi ha menys turbulència produïda per l’en-trada de l’equivalent d’aigua fred

• situant l’equip el més proper possible al consum i sobre su-perfícies planes, reduirem costos d’instal·lacióExisteixen diversos models de sistemes solars compactes. A

la taula següent es mostren les seves característiques princi-pals pel que fa a mides, pes, capacitats, producció estimada,nombre de persones que pot abastir i cost de subministramenti muntatge (aproximats).

Aquests tipus d’escalfador solar d’aigua són els méseconòmics i no representen cap increment en el consumelèctric. La seva simplicitat de muntatge (quan es tractade teulades planes o bé a terra) fa possible que siguinmuntats pels propis usuaris o bé per instal·ladors locals.Les petites dimensions d’aquestes instal·lacions solars, fanque no tinguin gaire subvenció (proporcionals als metres

quadrats de captadors solars), però el seu cost reduït ho famenys imprescindible.

Nota: SEBA ha iniciat un programa d’instal·lació d’aquests sis-temes (o altres de més grans si cal) entre els seus socis. Els quehi estigueu interessats (costos, subvenció disponible, etc. poseu-vos en contacte amb l’Oficina Tècnica).

COMPARATIU D’EQUIPS TERMOSIFÓNICS

Número de persones aprox. 3 4 5

Consum (Litres/dia) 100 140 190

Orientació-Inclinació Sud / 45º Sud / 45º Sud / 45º

Suprfície útil captador (m2) 1,8 2,3 3,6

Acumulació (Litres) 120 160 260

Fracció solar anual mínima 59 % 61 % 63 %

Preu instal·lat ( ) 2.446 2.816 3.541

Preu instal·lat (Ptes) 406.980 468.543 589.173

Preu suministrament ( ) 1.036 1.239 1.610

Preu suministrament (Ptes) 172.376 206.152 267.881

11

NOTICIARI

Programa Escoles Solars (IDAE – Greenpeace)L’IDAE ha iniciat un programa d’instal·lació d’un sistemafotovoltaic connectat a la xarxa elèctrica a un Institut d’En-senyança Secundària per cada província espanyola. Aques-ta campanya d’Escoles Solars va ser iniciada per Greenpe-ace i va recollir dotzenes de sol·licituds per part dels centreseducatius. Finalment l’IDAE n’ha seleccionat un per pro-víncia i en finançarà el 100% del seu cost. Les instal·lacions,de 2,5 kWp, quedaran en propietat de l’IDAE, el qual fac-turarà l’energia venuda a les companyies elèctriques. Un coptranscorregut el període necessari per la recuperació de lainversió, la instal·lació es quedarà de propietat el Centre.Les empreses Trama Tecnoambiental (de Barcelona) i AUIA(de Madrid), en realitzen els treballs tècnics.

Inauguració de la instal·lació FV d’Intermon

Intermon, la coneguda ONG dedicada a programes de lluitacontra la fam i a favor de projectes de desenvolupament a paï-sos pobres, va voler donar exemple d’adoptar opcions am-bientalment favorables mitjançant la instal·lació d’una teu-lada fotovoltaica a la seva seu de Barcelona. La instal·lació,de 4 kW està situada sobre de la teulada de l’edifici que acullla botiga i les oficines de l’ONG, a l’Eixample barceloní.

La inauguració va reunir responsables de les entitats quehan ajudat a finançar el projecte (Direcció General d’Ener-gia de la Generalitat de Catalunya, representada pel Sr. Al-bert Mitjà, i l’ Institut del Paisatge Urbà de l’ajuntament deBarcelona, representat pel regidor Jordi Portabella). Aques-ta instal·lació també va rebre un ajut d’un programa euro-peu gestionat a través de SEBA.

Tallers de capacitació a usuaris de Balears i CatalunyaBALEARS

SEBA ja té a les Illes Balears 55 socis, dels quals 30 tenenuns sistema fotovoltaic a casa seva. Amb la finalitat que esfamiliaritzessin en l’ús dels sistemes fotovoltaics i a peticióper part dels usuaris de la realització d’un curset, el prop-passat dia 23 de febrer, va tenir lloc el 1er curset de capaci-tació als usuaris de les Illes. Aquest curset és el primer querealitza SEBA a les Illes Balears dins del programa de for-mació integral a usuaris.

Per la realització d’aquest curs vam comptar amb lacol·laboració de l’Ajuntament de Llubí, que ens va cedir labiblioteca municipal on es va impartir la part teòrica delcurset dels socis Gonzalo Ayala i Fe Viviano que van oferircasa seva i la seva recent estrenada instal·lació per poderrealitzar la part pràctica.

CATALUNYA

El curset per als nous usuaris de les instal·lacions de Cata-lunya, es va celebrar el dia 13 d’abril i és el tercer que es re-alitza a Catalunya. El soci Josep Pons ens va oferir la casade colònies Casa Refugi Cal Ferrer a Saldes per realitzar tantla part pràctica com la teòrica.

Els temes tractats, a tots dos cursets van ser els mateixosi es van enfocar de manera que el soci conegués quins sónels serveis que els ofereix SEBA, el funcionament dels siste-mes autònoms instal·lats a casa seva, l’optimització en l’a-profitament de la energia, mesures d’estalvi energètic, re-soldre dubtes i intercanviar experiència.

FiresSETENA FIRA DE LA TERRA

Els dies 21 i 22 d’abril es va celebrar la setena Fira per la Te-rra a Barcelona. Aquest any l’associació Dia de la Terra, or-ganitzadora de la fira va demanar amb diferents actes rei-vindicatius, una transició ràpida des dels combustibles fòssilsi l’energia nuclear cap a un sistema basat en l’ús eficient deles energies netes i renovables.

Per aquest motiu, aquest any SEBA tampoc no va volerperdre’s aquesta reivindicació i amb una parada va parti-cipar a la fira facilitant informació a totes aquelles perso-nes interessades amb un desplegable de nova edició sota ellema “Utilitzar energia neta està al teu abast, una associa-ció d’usuaris t’ho facilita”

1ER SALÓ BIOCONSTRUCCIÓ

SEBA ha participat aquest any a la primera edició de Bio-construcció, fira del hàbitat sostenible, saludable i ecolò-gic. Aquesta nova fira ha estat promoguda per l’associa-ció d’Estudis Geobiologics (GEA) i es va celebrarparal·lelament a Biocultura del 3 al 6 de maig als anne-xos del Palau Sant Jordi.

Els objectius d’aquest nou saló és donar a conèixer so-lucions al públic i als professionals interessats en el pro-cés de crear un hàbitat sa i ecològic així com un mon sos-tenible per a tots, on els mitjans, sistemes i tècniques queutilitzem no siguin destructius amb el medi ambient.

Fòrum per a la sostenibilitat de les illes balearsEl dia 9 d’abril va tenir lloc al Centre de Cultura de Sa nos-tra a Palma de Mallorca el “Fòrum per a la Sostenibilitat deles Illes Balears 2a jornada. Model energètic i canvi climà-tic”. L’objectiu d’aquest Fòrum és elaborar un Pla d’Acció ones recolliran totes les propostes i iniciatives sorgides durantla jornada a fi que les iniciatives públiques i privades que esdesenvolupin a les Illes es dirigeixin cap a un model ecolò-gicament, socialment i econòmicament més sostenible.

SEBA, representada per en Jaume Serrasolses va partici-par al Fòrum amb la xerrada “Bases teòriques per a una pla-nificació energètica sostenible”.

Hostatgeria d’UsonAl cor del Valle d’Hecho, a 7 quilòmetres del poble del mateix nom i en direcció a la Selva de Oza,es troba l’hostatgeria, construïda en pedra. La seva situació ens permetrà gaudir de la natura enel seu estat més pur: boscos, llacs, rius, gorges i cims, com el Castillo de Acher i el Bisaurín ambesplèndides panoràmiques.

Aquesta hostatgeria va ser electrificada per SEBA al 1999 amb una instal·lació fotovoltaicaautònoma formada per quinze plaques de 75Wp, unes bateries a 735 Ah a 48 V i una centrale-ta configurada amb 3 etapes de potència.

Per més informació: Imanol i Lucia 974 37 53 58

ELS SERVEIS QUE OFEREIXEN ELS SOCIS

NOTA ALS SOCISMoltes vegades, us enviem una carta comunicant-vos una fira, un curset o algunes jor-nades i a molts de vosaltres no arriba amb temps, sobre tot als que enviem la docu-mentació a apartats de correus i als usuaris de les Illes Balears. També pot passar queus intentem localitzar per telèfon i a les hores que ho podem fer vosaltres no sou a ca-sa. És per això que sol·licitem a tots els usuaris que tinguin correu electrònic que ensel facilitin per incloure’l a la nostre bases de dades i fer que la comunicació SEBA –Socisigui més àgil.

Associació Serveis Energètics Bàsics Autònoms

Seu socialMallorca 210, 1o, 1a

08008 Barcelona

Delegació CatalunyaRipollès 4608026 Barcelonatel. 93 446 32 32fax 93 456 69 48sebaasoc@suport.org

Delegació AragóRamón J. Sénder 1622005 Huescatel. 97 424 41 07seba.aragon@suport.org

Butlletí de SEBA

RedaccióJaume SerrasolsesSonia BlascoToni Ejarque

MaquetacióM. Ancochea

FotosJ. SerrasolsesJ. RomeuArxiu SEBA

Dipòsit legal B-5150-1990