primavera de la gent gran 2010

La primavera de la gent gran 1

La primaverade la gent gran

Jornades de treballTreballem amb les persones grans que participen activament Caminades i senderismeEn moviment amb els Casals i Espais de la gent gran Parlem de salutFem activitat físicaper sentir-nos millor

Any 22: 2010

Eixample

La primavera de la gent gran2

Editorial

La primavera és una època de renovació, de canvis, d’iniciar nous projectes amb il·lusió i energia, com la nova etapa d’aquesta revista: la 22a Primavera de la Gent Gran. Una revista amb nova imatge i nous continguts per explicar tot

allò que heu fet durant el darrer any, però també per oferir-vos consells pràctics de salut i tota mena d’informació útil.

La revista reflecteix el vostre dinamisme i implicació en la societat. Bona mostra d’això són les activitats intergeneracionals que organitzeu cada any tots els casals o les caminades i el senderisme, que darrerament han pres molta volada. No m’oblido tampoc de la tasca dels voluntaris i voluntàries que, de nou, us heu reunit en les jornades de treball dels espais de la gent gran, que enguany van tenir lloc del 22 al 26 de febrer al Centre Cívic Fort Pienc.

Des d’aquestes planes, us animo també a conèixer el web de la Gent Gran de l’Ajuntament i el projecte ‘Barcelona, ciutat amiga de la gent gran’, que té com a objectiu afavorir l’envelliment actiu. I com sempre, us recordo que estem oberts a totes les vostres aportacions i suggeriments.

De nou, us vull agrair la transmissió de valors com la solidaritat, el civisme o la justícia i us animo a continuar aportant la vostra experiència al districte de l’Eixample i a Barcelona, a través dels diferents òrgans de participació que teniu al vostre abast.

Ens sentim orgullosos de comptar amb gent com vosaltres. Gaudiu dels equipaments de l’Eixample, dels nous interiors d’illa que s’han obert al llarg de l’any i d’altres espais públics que hem estrenat recentment, com la nova plaça de l’avinguda Roma. Les persones grans sou protagonistes de la nostra ciutat!

Jordi HereuAlcalde de Barcelona


Sumari

Consell Assessor:

Conxita Soriano (Espai

Esquerra), Maria

Lluïsa Longan (AVV

Sagrada Família) i Maria

Jesús Ramos (Centre

Passatge).

Cap de Comunicació del

Districte: Irene Martínez.

Coordinació general: Montse Freixa i Anna Varona.

Redactora en cap: Núria Mahamud.

Disseny: Martí Ribé.

Fotògrafs: Marta Torrella (portada), Dani Rovira,

Jordi Casañas i Valentí Viñas.

El nostre agraïment a totes les persones de la

Comissió d’Entitats de Gent Gran del Districte que

han col·laborat en la redacció de la revista.

Eixample

Editorial 2Consell Assessor 4Jornades de treball 6Enquesta de la gent gran 8La Primavera de la Gent Gran 10Mostra d’entitats 12Servei de biblioteca a domicili 13Intergeneracional 14Estiu / Teatre 15Web de la gent gran 16Ciutats amigues 17Entrevista a Carme Triadó 18Salut i esport 20Flors de Bach 23Caminades 2440 aniversari de l’AAVV Sagrada Família 25Expressions 27

Staff


La finalitat de la Convenció gira al voltant de quatre grans objectius:✔ Visibilitzar el treball del CAGG i Consells de Districte✔ Fer balanç del programa Participació i Gent Gran✔ Donar a conèixer experiències i bones pràctiques✔ Formular propostes pel proper Pla d’acció.✔ L’Eix de treball per a la Convenció està basat en el projecte Barcelona ciutat amiga de la gent gran, que serà l’Eix de la Convenció.Els àmbits de treball que recull el projecte i en els que es fonamentarà tot el treball de la Convenció son:n Transportsn Espais a l’aire lliure i edificisn Habitatgen Respecte i inclusió socialn Participació socialn Participació cívica i ocupación Serveis socials i de salutn Comunicació i informacióEl treball participatiu de la gent gran en relació a com volem que sigui la nostra ciutat és un repte i ara teniu la oportunitat de fer les vostres aportacions a través de la Comissió de gent gran del Districte, que participa també d’aquest projecte.

Les veus de la gent granAl llarg d’aquest any, els treballs del Consell Assessor estan dirigits en gran part a la preparació de la III Convenció Les veus de la gent gran que tindrà lloc al primer trimestre de l’any 2011. Des del Consell Assessor s’ha creat la comissió d’Organització de la Convenció, que està treballant des de primers d’any.

EL CONSELL ASSESSORDE LA GENT GRAN INFORMA

El projecte “Ciutats Amigues de

la gent gran” vol aprofundir en

el coneixement de tots aquells

aspectes de la vida quotidiana de

la ciutat que poden afavorir i ser

facil·litadors de la convivència i

inclusió de les persones grans, per

tal d’adaptar les ciutats a les seves

necessitats i que les persones pu-

guin participar de manera activa

de la vida de la ciutat. La singula-

ritat del projecte es basa en què

el diagnòstic és participat amb la

mateixa gent gran de la ciutat.

El mes de juny de 2005 s’apro-

va aquest projecte en el XVIII

Congrés Mundial de Gerontolo-

gia, celebrat a Rio de Janeiro. El

CiutatS amiguES dE La gEnt gran


projecte es basa en una investi-

gació qualitativa dels aspectes

amigables de la ciutat i pren com

model el concepte d’envelliment

actiu de l’OMS. Avui dia 35 ciutats

de 22 països i 5 continents han

implantat el protocol de ciutats

amigues de la gent gran, i formen

part de la Xarxa Internacional de

Ciutats Amigues de la gent gran.

A Espanya la ciutat de Donosti ha

iniciat ja el procés.

El projecte respon clarament al

model “Barcelona” que el govern

municipal impulsa, basat en la

transversalitat i la participació

activa dels ciutadans per orientar

les polítiques públiques. I també

incorpora la dimensió global al

poder formar part de la Xarxa

Internacional de Ciutats amigues

de la gent gran.

Consell Assessor de la Gent Gran

del Districte de l’Eixample


pedagoga Pilar Cases, experta en temes de gent gran i dissenyadora de les sessions formatives.“Què passa quan en el grup diem coses que poden generar conflictes, o utilitzem mals tons o males paraules?”, reflexiona Cases. Es dificulta el treball en grup i es crea malestar entre els membres. El grup ha de tenir una tasca central que sigui la seva raó de ser, segons la pedagoga, però també ha d’assumir unes pautes de convivència: un clima d’acollida i confiança mútues, de contenció grupal, una vinculació entre els membres i unes relacions interpersonals obertes.En aquest sentit, Cases apunta que ens comuniquen un 55% amb el cos, un 38% amb el to de veu i un 7% amb les paraules. Per demostrar aquestes afirmacions i ajudar a articular les capacitats de cada membre dels equips de voluntaris participants va endinsar-los en una imaginària illa salvatge. “Després de naufragar el vaixell en què gaudíem d’un creuer arribàvem a una illa”, explica Joan Zamora. Com nàufrags perduts “realitzàvem exercicis de tota mena, paranys de convi-vència i enquestes sobre situacions en què es podem trobar tot sovint”, recorda aquest voluntari del Casal Carlit. Maria Àngels Francía destaca també com es van trobar amb diferents negociacions possibles davant uns conflictes proposats prèviament. “Cal recordar el que hem escoltat activament en aquestes jornades per intentar millorar les relacions interpersonals en els grups de treball”, afirma. Félix Ourense, de l’Espai de Gent Gran de l’Esquerra hi està d’acord. “La Pilar Cases era molt concreta i anava directament al que volia fer-nos saber i que, per al nostre desenvolupament de tre-ball en les comissions, era crucial. Ens va inculcar com havíem de treballar en grup com qui no vol”, assenyala en Félix. “Pensant en positiu, caldria incidir en aquestes teories de dinàmica de grups en futures jornades de participació o formació”, opina la Maria Àngels.En aquest sentit, Pilar Cases afirma que és vital retor-nar la confiança als voluntaris i voluntàries dels casals,

motivació, confiança i participacióLes jornades de treball de la gent gran de l’Eixample, que enguany es van celebrar del 22 al 26 de febrer al Centre Cívic Fort Pienc, s’estan consolidant com una bona eina de suport al treball voluntari de les persones grans.

II JORNADES DE TREbALL DELS ESpAIS I CASALS DE LA GENT GRAN DE L’EIxAMpLE

Les jornades de treball de la gent gran de l’Eixam-ple, que enguany es van celebrar del 22 al 26 de febrer al Centre Cívic Fort Pienc, s’estan consolidant com una bona eina de suport al treball voluntari de les persones grans. En aquesta segona edició de les jornades, dividides en diferents comissions de treball i una activitat de cloenda comuna, es va tre-ballar especialment el concepte de grup, la comuni-cació interpersonal i la resolució de conflictes.”Es tractava de donar eines als voluntaris i volun-tàries perquè s’adonessin que tots tenim compe-tències i activitats a fer en un grup, per treballar l’empatia, l’escolta activa i l’assertivitat”, explica la


perquè encara que no ho creguin sí que tenen molts recursos propis per tirar endavant les seves tasques. Aquestes capacitats se les han de creure, no han d’estar condicionats pels estereotips per qüestions d’edat. “Les persones grans han demos-trat que tenen una motivació increïble i moltes ganes d’aprendre”.Escolta activa i cooperacióUna altra de les dinàmiques de grup que es va treballar versava sobre l’escolta activa. I per provar la importància d’escoltar i no simplement sentir es va explicar una història en cadena per comprovar les distorsions d’un discurs després d’haver passat per diferents veus. També es va crear una orquestra imaginària on cadascú tocava un instrument. Un joc que volia representar com en les comissions de treball, encara que hi hagi una persona d’enllaç, cadascú hi ha de fer el seu paper.“Aquestes jornades m’han servit per qüestionar-me coses –apunta la pedagoga– i n’he après moltís-sim”. Una opinió que és recíproca, donada la bona acollida de les jornades per part dels participants.María Luz Olmo, de l’Espai de Gent Gran Maria Aurèlia Capmany, afirma que les jornades han tingut “un enorme interès pràctic” i que el material recollit serà utilitzat en les comissions dels respec-tius espais de gent gran. “S’ha posat l’accent en el fet de com s’han de superar les opinions i maneres d’enfrontar-se als conflictes fins a trobar-hi una so-lució, i s’ha arribat a conclusions molt interessants”, remarca.

Francesc Mora, del Casal Carlit obre un debat a l’auto-crítica del funcionament de les comissions durant les jornades. “A l’hora d’exposar les conclusions tothom s’aixecava a ficar cullerada sense noció del que ens ha-vien explicat sobre l’empatia”, expressant la seva par-ticular opinió i no la del grup. “Espero que el concepte de treball en equip “hagi arrelat una mica més i que la competició hagi esdevingut cooperació”, hi afegeix. “La tendència de molts de nosaltres és anar a la nostra”, reconeix la Comissió d’Informació de l’Espai de Gent Gran de la Sagrada Família. “La positivitat i el sentit de l’humor són imprescindibles per minimitzar les possibles friccions amb l’entorn. Posar-nos en el lloc dels altres costa poc esforç i es veu recompensat amb unes relacions humanes de més qualitat”, reflexiona la Comissió.Gairebé un centenar de persones dels sis casals i espais de gent gran de l’Eixample han participat enguany en aquestes jornades, nascudes amb l’ob-jectiu de donar més formació i recursos a la gent gran voluntària.Text: Nuria Mahamud. Fotos: Dani Rovira.


El 55,4% de la gent gran creu que el seu estat de salut és regular, dolent o molt dolent. Les dones grans afirmen que tenen una salut pitjor que els homes.

Estat civil de la gent gran de la ciutat segons el sexe i el grup d’edat

menors de 65 anys de 65 anys i mésEnllumenat 6,5 7,0Asfaltat 6,4 6,4Neteja del carrer 5,3 5,9Zones verdes 5,7 6,2parcs infantils 5,5 6,1Equipaments esportius 5,9 6,6Serveis sanitaris públics 6,6 7,2Guarderies o escoles bressol 5,8 6,3Escoles infantils i de primària 6,5 6,6Instituts de secundària 6,2 6,6Centres cívics 6,2 6,5Casals d’avis 6,2 6,5biblioteques públiques 6,4 6,8Mercat municipal 6,8 7,1botigues 7,1 7,5Transport públic urbà 7,2 7,3Transport públic intermunicipal 6,8 7,0Mitjana de valoració en una escala de 0 a 10.

Homes dones totalMolt bona 6,1 9,6 7,5bona 32,4 44,3 37,1Regular 36,7 36,2 36,5Dolenta 20,3 7,6 15,3Molt dolenta 4,5 2,3 3,6Total 100,0 100,0 100,0

dones Homes65-74 anys 75 anys i

més65-74 anys 75 anys i més

Solter/a 7,1 10,8 3,0 2,3Casat/da 55,8 27,4 89,9 79,5Vidu/ídua 30,1 61,8 6,4 17,3Separat/da 3,3 0,0 0,7 0,0divorciat/da 3,7 0,0 0,0 0,9total 100,0 100,0 100,0 100,0

avaluació de l’estat dels equipaments del barri segons el grup d’edat

més de la meitat de les persones grans de Barcelona superen els 75 anysPer primera vegada, la població major de 75 anys és superior a la que té entre 65 i 74, segons l’última radiografia de la gent gran que viu a Barcelona. La dada també revela que hi ha una feminització de l’envelliment: el 65% dels majors de 75 anys són dones.

La major esperança de vida ha canviat les piràmides de població

de les grans ciutats. És el cas de Barcelona, on les persones ma-

jors de 75 anys superen ja les de la dècada anterior i on el 65%

d’elles són dones, mentre que en el grup d’edat d’entre 65 i 74

anys la presència de dones i homes està més repartida (55,5%

i 44,5%), segons una recent enquesta de condicions de vida i

hàbits de la gent gran realitzada per l’Àrea d’Acció Social i Ciuta-

dania de l’Ajuntament. La major longevitat de les dones explica

també que el 62% de les majors de 75 anys siguin vídues, mentre

que els vidus de més edat representen només el 17,3%. Tant és

així que es podria dir que a partir de l’edat de jubilació, l’estat civil

majoritari de les fèmines és la viduïtat, seguit en menor mesura

del matrimoni, que representa el 40,2%.

Respecte als ingressos econòmics dels barcelonins de la terce-

ra edat, la gran majoria (65,6%) disposa d’una pensió de jubila-

ció, el 17,3% de viduïtat, el 10,4% no en té cap i el 6,7% manté

altres fonts d’ingressos. En aquest àmbit també hi ha desigual-

tats. Gairebé 7 de cada 10 dones ingressen una pensió inferior

als 600 euros mensuals, una situació que només es dóna en el

26% dels homes. Així, la gran majoria de les llars unipersonals

–on viuen dones soles- no superen els 6.000 euros anuals.

Ciutat de propietaris

Set de cada deu persones grans són propietàries del seu habi-

tatge, dels quals només el 43% encara tenen hipoteca. A més,

un alt percentatge, el 19%, viu en règim de lloguer indefinit, una

situació que permet que visquin soles, ja que d’una altra manera no

podrien pagar el preu de mercat.

D’altra banda, la gran majoria (80,5%) prefereix continuar vivint

al mateix barri de sempre i un 66,6% no voldria moure’s del seu

habitatge. En aquest sentit, es valora amb una alta puntuació el co-

merç de proximitat, el transport públic, els serveis sanitaris públics,

el mercat municipal i l’enllumenat dels carrer i en menor grau la

neteja del carrer i l’asfaltat.

L’enquesta no oblida radiografiar la salut dels ciutadans i ciutada-

nes grans de Barcelona. Així, el 55,4% considera que el seu estat

de salut és regular, dolent o molt dolent, i un 35% té contractada

una mútua privada d’assistència sanitària.

Respecte a les relacions amb l’entorn, la meitat de les persones

grans tenen relació diàriament amb familiars que no viuen a la

pròpia llar, aproximadament el 30% es relaciona amb els veïns i

veïnes i un 13% amb amics i amigues. Destaca també l’elevada

taxa d’associacionisme (42,7%), majoritàriament en comunitats de

propietaris i casals d’avis.


Quatre dies per estrènyer llaços

LA pRIMAvERA DE LA GENT GRAN

En primavera flueix l’energia posi-tiva per la pujada de la serotonina. S’incrementa la vitalitat i l’optimis-me, perquè els dies són més llargs i ens arriben més raigs solars. En general, el nostre estat d’ànim millora, malgrat alguns daltabaixos emocionals. I la nostra salut física es reactiva amb una dosis més alta de vitamina D, antioxidant i pro-tectora de malalties, procedent del sol. És una bona època per sortir al carrer i gaudir a l’aire lliure. Just el que des de fa 22 anys proposa la Primavera de la Gent Gran amb l’objectiu d’estrènyer vincles entre els diferents casals i espais de gent gran de l’Eixample. Perquè hi ha una altra faceta de la salut de la

que no ens podem oblidar: la salut emocional, la que s’activa amb el contacte amb altres éssers humans i ens fa créixer com a persones a qualsevol edat.Com la primavera climatològica, la Primavera de la Gent Gran també ha patit canvis al llarg dels anys. Als seus inicis, el programa d’activitats començava al maig i tenia un mes de durada. Era un conjunt d’activi-tats culturals, esportives i lúdiques, entre elles el concurs literari i de ball, la passarel·la de moda i els concerts, que posaven punt i final al curs de les entitats públiques i pri-vades de gent gran de l’Eixample.Actualment el cicle d’activitats, en el que hi participa la Comissió de

El programa d’aquesta edició engloba les caminades pels carrers de l’Eixample, el concert de la banda municipal i les activitats esportives al parc de Joan Miró, entre altres activitats.

Gent Gran del Districte, s’ha reconvertit i escurçat fins arribar al que és ara: una trobada entre totes les persones grans que treballen de forma voluntària creant espais d’intercanvi i convivència.Caminades inter-espaisUna de les novetats d’enguany és la Caminada inter-espais de l’Eixample, que realitza un iti-nerari per etapes pels diferents espais de gent gran, amb una durada aproximada de tres ho-res. L’activitat és una proposta del grup de treball de Camina-des i Senderisme i està oberta a totes les persones grans de l’Eixample, independentment que siguin socis/es d’un equipa-ment de gent gran.L’altra activitat oberta d’aques-ta edició és el concert de la Banda Municipal a la pista


poliesportiva del parc de Joan Miró.La resta de la programació està adreçada als voluntaris de les entitats, que de forma desinte-ressada treballen al llarg de l’any organitzant tot tipus d’activitats als seus equipaments. Per a ells s’han programat tota una sèrie d’activitats esportives (estiraments, ping-pong, bitlles catalanes, sessions de coreo-grafia i ritme, rutes en bici i una cursa d’orientació), així com un sopar amb ball amenitzat pel grup Star Quintet.Hi ha també un acte més íntim i entranyable. De nou, els cen-tenaris del districte reben un homenatge per celebrar les seves 100 primaveres en una festa d’aniversari reservada als familiars, que tindrà lloc al centre cívic Sagrada Família el 2 de juny.Text: Redacció. Fotografia: Arxiu.

dia 1 dE JunYa La PiSta POLiESPOrtiVa dEL ParC dE JOan mirÓ. Llançà/aragóde 9’30 hores a 13 hores Activitats esportives:n Estiraments n Ping-pong n Bitlles catalanes n Fitness n Coreografia i Ritme n Rutes

en bici n Cursa d’orientació

Inscripcions: Als Espais i Casals de gent gran del districte. Del 10 al 20 de maig.

Inscripció gratuïta.

19’30 hores: Banda municipal. Entrada lliure

dia 2 dE JunYaL CEntrE CiViC Sagrada famÍLia. Provença, 480a les 17 horesHomenatge als Centenaris del Districte*Presentació a càrrec de la Sílvia Oliver. Amb l’actuació de duets de guitarra del

Conservatori. Berenar amb el Gran Pastís Centenari, de Baylina Pastisseria.

*Acte reservat als familiars.

dia 3 dE JunYCaminada intEr-ESPaiS dE L’EiXamPLE dE L’ESPai Sant antOni a L’ESPai ESQuErraHora de trobada i acreditació: 9’30 horesn Sortida: A les 10 hores n Itinerari: Borrell fins a Rosselló

n Durada aproximada: 25 minuts n Arribada a les 10’25 hores

dE L’ESPai ESQuErra a L’ESPai mªaurÈLia CaPmanYn Sortida: A les 10’35 hores n Itinerari: Rosselló, Urgell, Mallorca fins a Enric Granados


dE L’ESPai m. aurÈLia CaPmanY aL CaSaL CarLitn Sortida: A les 11 hores n Itinerari: Enric Granados, València, Pg. de Gràcia, Consell de

Cent i Roger de Flor n Durada aproximada: 25 minuts. n Arribada a les 11’25 hores

dEL CaSaL CarLit a L’ESPai Sagrada famiLian Sortida: A les 11’35 hores n Itinerari: Roger de Flor, Consell de Cent, Sicília, València,

Lepant i Mallorca n Durada aproximada: 15 minuts. n Arribada a les 11’50 hores

dE L’ESPai Sagrada famiLia a L’ESPai fOrt PiEnCn Sortida: A les 12 hores n Itinerari: Mallorca, Lepant, Gran Via, Sardenya fins a Ribes


Tots els participants hauran d’estar inscrits prèviament i mostrar la targeta per marcar en

cada punt de trobada.

Inscripcions: Als Espais i Casals de gent gran del districte. Del 10 al 20 de maig.

Inscripció gratuïta

dia 4 dE JunYa La PiSta POLiESPOrtiVa dEL ParC dE JOan mirÓ.Llançà/aragóa les 20 hores: SOPar-BaLL amenitzat pel grup Star Quintet

ENTRADA AMB TIQUET Activitat reservada a les entitats de la Comissió de

Gent Gran del Districte.

Preu: 10 euros. Tel Informació: 93 291 62 92 de 8 a 14,30h


treballant plegats per la mostra d’Entitats

Cada dos anys se celebra la Mostra d’Entitats del Districte, l’aparador on les entitats poden exposar qui són, el que fan i el que ofereixen. En l’última edició –els dies 23 i 24 de maig de 2009 al carrer Girona (entre València i Diputa-ció) – els Espais de Gent Gran del Districte van participar amb un estand comú. Hi eren tots: l’Espai Sagrada Famí-lia, l’Espai Fort Pienc, el Casal Carlit, l’Espai Maria Aurèlia Capmany, l’Espai Sant Antoni i l’Espai Esquerra. Junts van treballar en la preparació de la mostra amb un objectiu clar: canviar la imatge de la gent gran i adaptar-la a les noves realitats per apropar aquest sector de la població a la societat.Ni pintures, ni macramés ni fotografies guarnien l’estand unitari. Es va decidir que calia donar un pas endavant , mostrar realment com és la gent gran avui dia, que hi fan als casals i espais de gent gran, i sobretot es volia reflectir una imatge de cohesió, de treball en xarxa.A l’estand s’hi va posar un taulell d’informacions per mostrar les activitats de cada espai de gent gran (díptics, revistes, fulls d’informació, exposicions,... ) i, per torns, diverses persones de cada centre informaven de manera col·lectiva sobre tot el que ofereixen aquests equipaments. També s’hi van fer tallers intergeneracionals on la gent gran explicava contes, ensenya als nens i no tant nens a fer flors, collarets, retallables, com treballar l’hort, etc. No hi va faltar l’espai informàtic, que va posar a disposició dels nens jocs i altres activitats dirigides per la gent gran. A més, va funcionar de forma permanent l’espai audiovi-sual, el qual mostrava un recull col·lectiu de les activitats que es fan als espais de gent gran.Els visitants i els participants, no sortien amb les mans buides. S’enduien una flor que havien fet al taller, unes llavors de l’hort, un collaret, una revista, una imatge nova de la gent gran, una informació... o un somriure.Totes les activitats que es van realitzar al llarg dels dos dies que va durar la mostra van estar organitzades i diri-gides per la gent gran voluntària de tots els equipaments de l’Eixample, que es van estructurar en torns de treball. El resultat va ser un èxit gràcies a aquesta bona disposició de la gent gran voluntària, a la participació dels visitants i al bon temps que va facilitar la presència de públic.A l’estand va regnar un clima càlid, acollidor i de bona

En l’última edició, els Espais de la Gent Gran van exhibir els seus serveis amb l’objectiu comú de trencar la imatge estereotipada de la tercera edat.

convivència. Com diu la Maria Antònia Marqués, de l’Espai Esquerra, “l’èxit d’aquestes jornades va ser òptim gràcies a la bona disposició de tots els qui hi van participar. Les jornades es van convertir en una autèntica festa de germanor i bona convivència i ciutadania”.Text: Redacció. Fotos: Arxiu.


Les biblioteques ofereixen préstec de llibres a domicili

Per no llegir no s’hi valen excuses. Totes les persones amb problemes de mobilitat temporal o permanent tenen a la seva disposició el servei de préstec a domicili de les biblioteques de Barcelona. Més d’un centenar de voluntaris ofereixen un servei de lectura a 40 pisos i 7 residències de gent gran i també porten llibres a casa de persones sense mobilitat i, fins i tot, hi llegeixen una estona si ho demana l’usuari.

Al servei hi poden accedir totes les persones amb dificultats per sortir de casa (malalts crònics, perso-nes en període de convalescència, amb discapacitats físiques, gent gran...). Només cal tenir el carnet de les Biblioteques de Barcelona, que és gratuït i es fa al mo-ment, i triar els documents entre tots els que presta habitualment la mateixa biblioteca (llibres, revistes, CD i vídeos) per un període de 30 dies prorrogable tres vegades, sempre que no els hagi reservat cap altra persona. Es poden demanar un màxim de 15 llibres i revistes i altres 15 documents (DVD, CD, CD-ROM...) simultàniament.Per demanar els documents cal trucar per telèfon a una de les biblioteques i triar el material. La primera vegada que se sol·liciti el servei, el voluntari acudirà

al domicili acompanyat de personal de la biblioteca i s’obrirà una fitxa a l’usuari en què s’especificarà si només vol servei de préstec o també lectura, els dies que vol rebre els llibres, etc.Posteriorment, només cal que la persona usuària contacti amb la biblioteca per demanar els documents que l’interessin i el voluntari portarà el material a casa. La Biblioteca de Sant Antoni-Joan Oliver està posant en marxa el servei de préstec a domicili i demana voluntaris per poder començar a oferir-lo de cara a la tardor. Per oferir-se com a voluntari –es demanen persones de qualsevol edat– només cal trucar al telèfon d’informació de la biblioteca (93 329 72 16) o inscriure-s’hi personalment (Comte Borrell, 44-48).Text: Redacció. Foto: Jordi Casanyas.


Les activitats entre diferents generacions faci-liten una interrelació que és indispensable per ajudar a construir una societat on tothom hi tingui cabuda. És una interrelació molt positiva que impulsa la construcció d’una societat per a totes les edats, d’una societat sense barreres.Per que això sigui possible, és indispensable que aprenguem a mirar-nos amb els ulls dels altres, a posar-nos al seu lloc: els joves i els nens al lloc de la gent gran, però també la gent gran al lloc dels joves i els infants. No es pot generar un sentiment de comprensió i de integració des del desconeixement. “No s’estima allò que no es co-neix”, com destaca el psicòleg i filòsof alemany Eric Fromm al seu llibre ‘L’art d’estimar’. S’ha de conèixer els altres, com són, que els agrada, com es comporten i perquè. I sobretot, què necessiten els altres de nosaltres.Des d’aquesta perspectiva, les activitats intege-neracionals esdevenen el vehicle per l’apropa-ment, per l’intercanvi. Però no s’han de plantejar

com una cosa puntual, cal crear espais estables de relació i d’intercanvi que facin possible que les persones que hi interve-nen puguin mirar cap el futur plegats.Al Districte de l’Eixample, els espais i casals de la gent gran estan treballant en els últims anys en aquesta direcció, seguint els objectius sorgits del PAM (Programa d’Actuació Municipal) i del PAD (Pla d’Actuació del Districte). Els resultats ja es comencen a visualitzar. El nombre d’activitats i participants s’ha incrementat

(veure gràfics) i confirmen l’èxit d’aquest progra-ma d’actuacions intergeneracionals.La majoria d’aquestes activitats forma part de les programacions estables dels espais de gent gran, escoles i espais infantils, com son les visites a l’hort, els tallers: d’arts plàstiques, de contes, de trencaclosques, de cuina,... així com les festes mes tradicionals de Nadal, la Casta-nyada, Carnestoltes...Text: Redacció. Fotos: arxiu.

Experiència i innocència, unides de la màLes activitats que uneixen avis i nens incrementen la participació i es consoliden com una activitat integradora que apropa generacions.

ACTIvITATS INTERGENERACIONALS

ANY 2008Nombre activitats 29Nombre de nens 1.276Nombre gent gran 220

Gent gran15%

Gent gran25%Nens

85%Nens75%

ANY 2009Nombre activitats 38Nombre de nens 1.452Nombre gent gran 479


i a l’estiu, què fem?

2011, s’aixeca el teló de la mostra de teatre!

Quan arriba l’estiu, les persones que habitualment

treballen com a voluntàries als casals i espais, o par-

ticipen dels tallers i de les activitats, aprofiten el bon

temps per gaudir dels seus moments d’oci amb la

família, cuidar dels néts, viatjar, fer visites culturals,

llegir o passejar. En conseqüència, els espais de gent

gran comencen a buidar-se a finals de juny i tanquen

durant tot el mes d’agost.

Però, què passa amb aquelles persones que es troben

soles a casa, pateixen la calor i viuen en edificis que

s’han buidat de veïns, plens de comerços tancats i on la

vida s’ha retirat dels carrers?

Al gener de 2011 s’aixecarà el teló de la Mostra de

Teatre de la Gent Gran de l’Eixample, un esdeve-

niment que abans es realitzava dins de la Mostra

d’Entitats del Districte i que a partir d’ara tindrà

entitat pròpia.

A l’octubre de 2009, el Districte va iniciar un projec-

te de suport als grups de teatre amateur dels casals

i espais de la gent gran per millorar la interpretació

i direcció de les obres de cara a la futura Mostra. En

aquest sentit, es va decidir contractar un professio-

nal, l’actor i professor de teatre Màrius Hernández

–un dels intèrprets de la sèrie ‘La Riera’ de TV3– per

elevar la qualitat de les representacions.

El Districte ha decidit apostar per aquesta discipli-

Pensant en totes elles, el Districte va posar en marxa fa dos

anys el programa Estiu a l’Eixample a fi de proporcionar-les

un lloc on compartir la soledat, fer diverses activitats, llegir

tranquil·lament el diari, jugar a cartes o a tennis de taula,

veure una pel·lícula, navegar per internet o simplement

passar una bona estona a una temperatura agradable.

L’Estiu a l’Eixample es farà enguany a l’Espai de Gent

Gran de Sant Antoni, que obrirà totes les tardes d’agost

de 4 a 8 del vespre. Les inscripcions son gratuïtes i s’han

de formalitzar al llarg de la segona quinzena del mes de

juliol al mateix Espai. Per poder accedir a aquest servei,

cal disposar del carnet mensual que es lliura al moment

de fer la inscripció. Aquest carnet deixa de tenir validesa

al mes de setembre, quan l’Espai de Gent Gran de Sant

Antoni recupera la seva activitat habitual.

L’Espai de Gent Gran de Sant Antoni obre totes les tardes d’agost per oferir activitats als qui no marxen de vacances.

na artística per les múltiples avantatges que té sobre

la qualitat de vida de les persones grans. Pujar a un

escenari obliga a memoritzar el text, adquirir expressió

corporal, fer aflorar els sentiments, millorar l’autocon-

trol i treballar en equip. Però sobretot, el teatre aporta

una satisfacció personal inestimable. Ara, a més a més,

els nostres actors i actrius amateurs podran demostrar

la seva vàlua artística a dalt de l’escenari en una mostra

feta a la seva mida. Us esperem al gener de 2011!


descobriu el web de la gent granciacions de gent gran que hi ha a la ciutat, els punts d’informació de gent gran dels diferents equipaments o les aules de formació de perso-nes adultes.El programa de vacances de l’IMSERSO i l’oferta

de casals de gent gran configuren l’apartat de lleure. El web recull també informació sobre els hospitals geriàtrics i els diferents serveis socials public i privats adreçats a la tercera edat (serveis d’atenció domiciliària,

centres d’acolliment, centres de dia, habitat-ges tutelats i residencies).

D’altra banda, la pàgina ofereix informació deta-llada sobre el Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona, que és l’òrgan consultiu i de parti-cipació de l’Ajuntament a les qüestions referents a la problemàtica social de la tercera edat.

El web de la Gent Gran recull informació sobre els serveis socials, sanitaris, de lleure i associacionisme que ofereix Barcelona per a les persones grans.

Sol·licitar la targeta rosa, demanar informació sobre els habitatges dotacionals o el programa d’ajuts per la instal·lació d’ascensors o sol·licitar el reconeixement de la situació de depen-dència són alguns dels tràmits que es poden realitzar on line al web de la Gent Gran, de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona.Al portal també es poden consultar les asso-

reconeixement al voluntariat en la maduresa

La Generalitat ha guardonat amb el premi FiraGran la Comissió Ges-tora de l’Espai de la Gent Gran de l’Esquerra per convertir-se en “una organització pionera del foment de la participació de les persones grans al districte de l’Eixample”. El premi – en l’àmbit cívic i soci-al destinat a les entitats– va ser atorgat en el transcurs de FiraGran 2010, a la Farga de l’Hospitalet de Llobregat. Els socis de l’Espai de la Gent Gran de l’Esquerra Joan

Verdun i Anna Cantavella el van recollir de mans de la consellera d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat, Carme Capdevila, en representació de la Comissió. L’organització del premi va destacar “l’experiència de treball i la tasca portada a terme” per les comissions d’activitats i la pròpia Gestora, les quals “han esdevingut model a seguir en el municipi de Barcelona” i en el qual s’han emmirallat altres casals i espais de gent gran municipals. El premi és, en paraules del jurat, un reconeixe-ment a la “innovadora tasca de tots els voluntaris i voluntàries, i els valors de solidaritat, diàleg, democràcia i servei als altres i a la societat en l’exercici de la gestió del programa d’activitats del casal”.

Quinze anys fent de la tardor primavera. Amb aquest lema, el Casal de Gent Gran Carlit ha celebrat enguany el seu 15è aniversari amb tres dies de festa en què es van celebrar cantades de corals, concerts, una trobada de puntaires, un dinar de germanor i una excur-sió a Calaf.El casal Carlit va ser inaugurat el 2 de març de 1995 pel lla-vors alcalde Pasqual Maragall en el tercer interior d’illa que es va recuperar a l’Eixample, un espai que ocupava una fàbrica tèxtil abandonada al carrer Roger de Flor, entre Diputació i Consell de Cent.Actualment compta amb gai-rebé 900 socis i programa 29 cursos anuals, dels quals 5 són de pagament i 24 gratuïts. A més disposa d’una aula d’infor-màtica on es fan quatre cursos trimestrals i una biblioteca amb un catàleg d’uns 2.000 llibres.

15è aniversari del Casal de gent gran Carlit

La Comissió Gestora de l’Espai de la Gent Gran de l’Esquerra, premi FiraGran en l’àmbit cívic i social destinat a les entitats.

www.bcn.cat/gentgran


L’Organització Mundial de la Salut indica que les ciutats han d’adaptar el seu entorn i serveis per-què les persones grans visquin amb qualitat de vida i siguin socialment actives. Una ciutat ami-ga de la gent gran és aquella que és accessible i inclusiva, i que promou els tres pilars de l’enve-lliment actiu: salut, participació i seguretat.Barcelona, com la majoria de ciutats dels països desenvolupats, té cada vegada més ciutadans d’edat avançada com a conseqüència de la re-ducció de la natalitat i una major esperança de vida. En aquest sentit, l’Ajuntament de la ciutat s’ha sumat al projecte Xarxa internacional de Ciutats Amigues de les persones grans aprovat en el XVII Congrés Mundial de Gerontologia celebrat a Rio de Janeiro l’any 2005 i ha posat en marxa un procés participatiu per dissenyar la Barcelona del segle XXI des de la mirada de les persones grans. La gent gran pot aportar les seves experiències i donar la seva opinió sobre el futur de la ciutat mitjançant fòrums, grups de treball i entrevis-tes. Cada districte realitzarà un fòrum de par-ticipació obert a totes les persones majors de 60 anys, en el qual es debatran aspectes com el transport, els espais a l’aire lliure i edificis, l’ha-bitatge, l’entorn social i cultural, el respecte, la participació social, la comunicació o els serveis

socials i sanitaris. Al districte de l’Eixample la data prevista és l’1 de juny a les 9 h al Centre Cívic Fort Pienc. A la resta dels districtes els fò-rum es faran entre el 31 de maig i el 22 de juny. Les persones interessades poden informar-se a través del web o trucant al tel. 93 301 00 60. A més, tots els ciutadans i ciutadanes poden participar en el projecte a través del web www.barcelonaciutatamiga.cat.El procés participatiu està organitzat per la Direc-ció de Participació Social de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona. Amb les aportacions recollides s’elaboraran les Bases per un Pla d’Acció a tres anys per una Barcelona més amigable i a partir d’aquí l’Ajuntament ela-borarà un nou Pla d’Acció a cinc anys.

Les persones grans són les protagonistes dels canvis perquè Barcelona esdevingui una Ciutat amiga de la Gent Gran.

Construïm conjuntament una ciutat per a totes les edats


Cal una preparació abans de la jubilació per seguir aportant valors a la societat i assegurar el benestar de les següents generacions”

Saber envellir bé és una qüestió d’actitud?No és només una qüestió d’actitud, si ens referim al concepte de generativitat, vol dir pensar en els altres, adaptar-se a les noves situacions i buscar les estratègies que ens permetin obtenir un benestar psicològic.Diuen els gerontòlegs que cal cuidar-se i també saber cuidar, relacionar-se amb altres persones, tenir projectes... Però molta gent, quan arriba la jubilació, s’enfonsa. Quins consells els donaria?Si no hi ha alternatives és més fàcil “enfonsar-se”, però si la persona s’implica ja a l’edat mitjana en activitats i conductes generatives (compromís social, voluntariat, relació i cura dels néts, etc.), no tindrà un temps buit i trobarà sentit a la nova etapa.Cada vegada més persones donen un tomb radical a la seva vida quan arriba o s’apropa la jubilació. Empresaris que munten ONGs, parelles que es di-vorcien... Hi ha també una crisi de la tercera edat?No, no crec que hi hagi una crisi de la tercera edat, muntar o participar en ONGs és positiu, i vol dir que penses amb els altres i això seria generatiu. Quant a parelles que es divorcien pot ser per causes molt diferents i que no necessariament impliquin una crisi de fer-se gran.Vivim una gran paradoxa. Som una societat cada vegada més longeva, però que continua tenint una visió molt estereotipada de la vellesa que la rela-ciona amb la decadència, la pèrdua i la malaltia. Creu que això està començant a canviar?

La psicòloga Carme Triadó, catedràtica de Psicologia de la Universitat de Barcelona, va oferir una xerrada sobre el nou rol de la gent gran a la societat en la jornada ‘Gent gran i mitjans de comunicació’, que es va celebrar el 22 de març al Centre Cívic Fort Pienc. En aquesta entrevista ens parla, entre altres qüestions, del concepte de generativitat i del canvi dels estereotips respecte la gent gran.

ENTREvISTA CARME TRIADÓ, CATEDRÀTICA DE pSICOLOGIA DE LA UNIvERSITAT DE bARCELONA

Sí que està canviant. De fet, cada vegada hi ha una major esperança de vida dins de l’etapa anomena-da de la gent gran. No és el mateix tenir 65 anys que 80 i així i tot cada vegada hi ha més persones centenàries. Avui dia les persones grans s’impliquen en activitats diverses (associacions, tasques de vo-luntariat, cura i atenció dels altres....), això fa que els estereotips de pèrdua, decadència i malaltia vagin desapareixent de la percepció de vellesa.És també un mite que l’edat agria el caràcter?Evidentment és un mite, i no té a veure amb l’edat. Envellir és un procés i les persones ens anem adap-tant a les diferents circumstàncies i esdeveniments de la vida, i això fa que es pugui gaudir de benestar psicològic.Què podem fer per aprendre a tenir una actitud més positiva i alegre en aquesta etapa de la vida?No hi han receptes, no es tracta tan d’aprendre com de saber valorar el que tens i implicar-te en tot el que et produeix benestar (família, amics, comunitat, etc.)Activitat física, activitat intel·lectual i relacions so-cials serien el secret d’un bon “entrenament” per tenir una bona salut psicològica i física de grans, com diu el psiquiatra Eric Pfeiffer?És molt important l’exercici físic, intel·lectual i les relacions interpersonals per arribar a un envelliment satisfactori, encara que a vegades la percepció sobre el benestar que tenen les pròpies persones grans pot ser que no coincideixi amb el que els


altres consideren. Aquí cal distingir entre benestar subjectiu i benestar objectiu, i tornaríem a parlar de les estratègies d’adaptació que les persones grans fan servir per sentir-se amb benestar .Envellim des del moment del naixement, però hem marcat una barrera fictícia, la dels 65 anys. Hauríem de preparar-nos per aquest moment dècades abans?Avui podem considerar que tenir 65 anys no implica ser vell o vella, ja que a aquesta edat un nombre molt considerable de persones gaudeixen de bona salut, encara treballen i s’impliquen en moltes activitats. En tot cas, com és la edat que marca la jubilació, cal com hem dit abans una preparació per tal de seguir aportant coneixements i valors a la societat i tornem al concepte de generativitat que com diu Erikson es defineix com l’interès per guiar i

assegurar el benestar de les següents generacions i en darrer terme deixar un legat que ens sobrevisqui.Retardar la jubilació o allargar la vida laboral amb petites feines remunerades ens ajudaria a tenir un millor envelliment?Depèn del tipus de treball que es faci. El treball remunerat pot ser substituït per altres activitats que et permetin enriquir-te i sentir que el que fas et satisfà. Si la fi de l’activitat laboral implica ja no fer res és possible que la persona se senti inútil i visqui aquesta etapa amb insatisfacció.Tenir cura dels néts i dels fills és suficient per mantenir-se actius o cal allunyar-se una mica del paper d’avi/àvia i pensar més en un mateix com a persona?Es pot pensar en un mateix sense allunyar-se del paper d’avi o àvia, el ser avi/àvia es una rol molt im-portant en la vida de les persones, omple de satis-facció i possibilita unes relacions intergeneracionals d’una gran riquesa tant per la transmissió de valors com per la pròpia relació que s’estableix, diferent en

funció de les edats dels avis/es i dels néts/es. Ocu-par-se dels néts és satisfactori. Una altra qüestió és si la cura dels nens ocupa la major part del temps i impedeix fer altres activitats de temps lliure o d’oci. En aquests casos han de saber dir que no.Per últim, perquè creu que s’ha perdut el respecte a la gent gran en la societat occidental?No crec que s’hagi perdut el respecte a la gent gran, el que encara hi ha molts estereotips que de mica en mica van canviant. És una qüestió d’educació, cada vegada es fomenten més les relacions interge-neracionals, relacions avis/es-néts/es, universitats de la gent gran a on conviuen joves i grans, volun-tariat..., tot això fa que la presència de la gent gran sigui a l’abast de tothom i es doni una nova visió de la vellesa.Text: Núria Mahamud. Foto: Dani Rovira.

“El treball remunerat pot ser substituït per altres activitats que et permetin enriquir-te i sentir que el que fas et satisfà.”

“És molt important l’exercici físic, intel·lectual i les relacions interpersonals per arribar a un envelliment satisfactori.”


fem activitat física per millorar la salutLES pERSONES INACTIvES pERDEN CApACITATS FUNCIONALS I AUTONOMIA

Si bé tothom té clar que la pràctica d’exercici regu-lar està relacionada amb una disminució de les ma-lalties i de la mortalitat, encara més de tres quartes parts de la població adulta mundial no realitza els nivells recomanats d’activitat física. A mesura que es fan grans, les persones sedentà-ries perden capacitats funcionals i independència, ja que les malalties cròniques afecten de manera prioritària el sistema cardiovascular i l’aparell loco-motor i provoquen el deteriorament de les funcions físiques i mentals i la pèrdua d’autonomia de les persones que les pateixen. Atès que es preveu per a l’any 2030 que el 22 per cent de la població superi els 65 anys, resulta de vital importància estimular el canvi de vida seden-tària per patrons de vida activa. Es tracta, doncs, de fer activitat física regularment i moure’s cada dia –com ara sortir a passejar el gos, anar a comprar o fer tasques de la llar-, hàbits que ajuden a disminuir el risc de patir malalties coronàries i ictus, mantenir la mobilitat, controlar el dolor i, en general, millorar la qualitat de vida. No cal oblidar tampoc l’exercici lúdic (balls, cors, excursions, caminades, petan-ca...), que sense gaire esforç també formen part del recompte final de l’activitat física setmanal.

L’activitat física és molt important per mantenir una bona salut malgrat el nostre context de vida sedentari. Millora el sistema cardiovascular, manté la massa òssia i genera benestar personal. Ben al contrari, la inactivitat és un factor de risc de malalties cardiovasculars que provoquen el deteriorament de les funcions físiques i mentals.

Quines avantatges té la pràctica habitual d’exercici? Els avantatges de l’exercici es basen en la millora del sistema cardiovascular i musculoesquelètic, la millora metabòlica i endocrina –hormonal- i el benestar psicològic i físic. Les malalties coronàries són la principal causa de mort en molts països. No obstant això, podem prevenir-les mitjançant un estil de vida actiu amb un nivell moderadament alt d’exercici aeròbic o de sobrecàrrega, d’acord amb les aptituds físiques de cada persona. Activitats com caminar, anar en bicicleta amb regu-laritat, o realitzar quatre hores a la setmana d’exer-cici de força o resistència poden millorar l’estat general de salut. Practicar exercici ajuda a enfortir els músculs, tendons, lligaments i la densitat dels ossos, així com proporciona una major estabilitat de les articula-cions. La flexibilitat i la resistència muscular han demostrat ser útils per ajudar a les persones de més edat a mantenir l’equilibri i, en conseqüència, reduir el risc de caigudes. En aquest sentit, l’exercici i la rehabilitació son els principals agents terapèutics per a la disminució del dolor, la millora de la capacitat física de cada persona i la reintegració a les activitats quotidianes, ocupacionals i socials.Per contra, l’excés de pes, l’obesitat i la diabetis en adults estan relacionats amb els hàbits sedentaris,


els quals afavoreixen el desequilibri entre ingesta d’aliments i consum de calories.El sedentarisme omple les consultes i hospitalsLes consultes dels centres d’atenció primària i dels hospitals estan plenes de pacients, de mitjana o major edat, afectats per problemes o malalties cròniques com artrosi, osteoporosi, alteracions de l’equilibri i de la marxa, alteracions cardiovasculars, alteracions físiques i mentals, sobrepès, dolor, inca-pacitat funcional, etc.Moltes d’aquestes consultes es podrien evitar amb dinàmiques i dispositius de prevenció primària que incloguin recomanacions alimentàries, activitat física i hàbits posturals.Text: Dra. Mª Isabel Sañudo. Fotos: Dani Rovira.

ticions de diferents exercicis durant

de 10 20 minuts.

refredamentPer acabar la sessió d’activitat

física s’han d’incloure uns exerci-

cis de refredament per relaxar els

músculs. És molt important perquè

amb l’edat és més difícil recuperar

la dinàmica cardiovascular basal

després de l’exercici i el cos triga

més temps en tornar a la seva

temperatura normal. El període de

refredament ha de durar de 5 a 15

minuts.

En resum, cal fer almenys 30

minuts d’esport, ampliables segons

les condicions físiques i d’aclimata-

ció de cada persona. Generalment,

es recomana que en una mateixa

sessió el 60% dels exercicis siguin

aeròbics i un 40% de resistència,

però aquesta distribució pot variar

segons cada individu.

✔ Caminar, anar en bici amb regularitat i fer exercicis de força o resistència ajuden a millorar l’estat de salut.

✔ Els hàbits sendentaris provoquen a la llarga malalties cardiovasculars.

aVantatgES dE L’EXErCiCi fÍSiC ✔ Enforteix la musculatura, els tendons i lligaments✔ manté la densitat òssia i ajuda a prevenir l’osteoporosi✔ millora la flexibilitat i l’equilibri✔ Proporciona benestar psicològic i físic.

EXErCiCi amB SEnY L’exercici físic ha de ser regular i con-

tinu perquè sigui efectiu i no provoqui

problemes de salut. En aquest sentit,

es recomana fer una activitat física de

3 a 5 dies per setmana, en funció del

temps i intensitat de cada sessió.

Una bona sessió d’activitat física ha

d’incloure les fases següents: escalfa-

ment, exercicis aeròbics, exercicis de

resistència i refredament.

EscalfamentL’escalfament ha de durar entre 5 i 15

minuts com a mínim, encara que en

persones grans es recomana allargar

aquest temps per assolir nivells esta-

bles de freqüència cardíaca, pressió

arterial i una bona respiració. Es tracta

d’exercicis d’agilitat, força física i flexi-

bilitat, sense impactes ni moviments

bruscos, i exercicis aeròbics lleugers

en funció de les capacitats de cadascú.

Exercicis aeròbicsSempre després d’uns exercicis

d’escalfament, es pot fer una sessió

d’exercici aeròbic –caminar, anar

en bicicleta, nadar...-, que hauria de

ser inicialment de 10-15-20 minuts

i augmentar-la de forma progres-

siva fins arribar fins i tot als 60

minuts. Per millorar la bona forma

física és imprescindible alternar el

tipus d’exercici en cada sessió, per

exemple, caminar, trotar, pedalejar...

Exercicis de resistènciaEls exercicis de resistència servei-

xen per posar en forma o condicio-

nar certs grups musculars, per tal

de millorar la força i el rendiment

físic. Són útils tant per recuperar-se

d’una lesió com per recarregar-se

d’energia per a les ocupacions de

la vida diària. S’acostuma a utilitzar

peses d’1-2 kg, realitzant 8-12 repe-

Dra. Mª Isabel Sañudo


Calci per controlar el pes i evitar l’osteoporosi

El risc del cop de calor

El calci és un dels minerals essencials

pel bon funcionament de l’organisme. La

ingesta recomanada per a les persones

grans és de 1.200 a 1.300 mg/dia, cosa que

equival a 3-4 racions de làctics al dia (1 o 2

gots de llet, 2 iogurts i 40-60 g de formatge

semicurat o 75-80 g de formatge fresc,

aproximadament).

Cal tenir en compte que amb l’edat dis-

minueix l’absorció intestinal de calci i per

aquest motiu s’incrementen també les ne-

cessitats de vitamina D, que ajuda a fixar el

calci als ossos. Un consum alt de peix blau i

una freqüent exposició solar amb protecció

afavoreix la síntesi d’aquesta vitamina.

Si aquest calci es pren en forma de io-

gurt, s’incrementen les defenses, s’evita

el restrenyiment i s’absorbeixen millor

els nutrients de la dieta. Tot gràcies als

bacteris làctics! I encara hi ha altres bo-

nes raons per prendre llet i derivats. Re-

cents estudis indiquen que una dieta rica

en calci procedent de l’alimentació i no

El conegut “cop de calor” pot pro-

duir diferents símptomes com: tem-

peratura corporal alta, pell vermella

i seca, rampes, nàusees, vòmits o

convulsions. A més, les tempera-

tures elevades durant dies seguits

agreugen les malalties cròniques i

poden afectar negativament a les

persones més sensibles a les calors

com persones grans, nens menors

NOTíCIES DE SALUT

de 4 anys i treballadors manuals

exposats al sol.

Consells davant l’onada de calor:

n No posar-se al sol ni tancar-se en

llocs poc ventilats i amb capacitat

d’acumular calor. n Beure molta

aigua i altres líquids com infusions,

refrescos, inclús si no es té set.

n Evitar el sol directe. n No sortir al

carrer en hores del migdia. n Utilit-

de suplements con-

tribueix al control

del pes i del greix

corporal. El calci

ajuda a eliminar el

greix a través de la

femta i a excretar

àcids biliars, cosa

que millora la diges-

tió, i a més ajuda a

controlar la gana.

Està demostrat que l’exposició excessiva al sol és el factor de risc

més important del càncer de pell, tant del melanoma com del no

melanoma. Apart del risc de cop de calor, més del 80% dels casos

de càncer de pell es podrien prevenir evitant una exposició excessiva

al sol. I també evitaríem les cremades cutànies, especialment durant

la infància i adolescència.

Aquest estiu, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), sota

el lideratge de l’Institut Català d’Oncologia i el departament de Salut

de la Generalitat, llança de nou una campanya de prevenció per ad-

vertir dels perills d’una exposició excessiva als raigs solars i explicar

com prendre el sol amb seguretat.

Principals consells que transmet la campanya:

zar roba lleugera (de cotó i de colors clars).

n Portar gorra i caminar per l’ombra. n No

fer exercicis físics importants en hores de

màxim calor. n Utilitzar protecció solar i

ulleres de sol durant els hores de més sol.

n Mirar d’estar en llocs amb aire condicio-

nat. n Fer menjars suaus i poc calòrics. n

Evitar tabac i alcohol.

Campanya de prevenció dels efectes del sol

n Començar a prendre el sol de

manera gradual.

n Evitar l’exposició prolongada i

les hores de màxima intensitat.

n Cobrir-se amb samarretes i

roba de cotó, gorra o barrets

d’ala ampla, de cara a protegir

també coll i orelles.

n Dur ulleres de sol homologa-

des, preferiblement amb banda

lateral.

n Utilitzar crema de factor de

protecció elevat (superior a 20).

Aplicar-la en quantitat suficient,

una estona abans de l’exposició

i renovar l’aplicació després del

bany.

n Beure molta aigua encara que

no tinguem set, prendre fruita i

verdura per evitar la deshidra-

tació.

n Evitar l’exposició al sol si es

pren medicació fotosensible.

també cal tenir en compte:n El fet de no patir calor no impli-

ca que no es produeixin crema-

des. L’efecte tèrmic es deu a la

radiació infrarroja, mentre que la

cremada té a veure amb els raigs

ultraviolats.

n L’exposició prolongada produ-

eix danys i envelliment de la pell

i arrugues prematures. També

afecta els ulls.

n L’aplicació de productes

fotoprotectors no significa que

puguem perllongar l’exposició al

sol, cal mantenir les precaucions.

n Les làmpades i llits de sol ar-

tificial també poden ser perjudi-

cials per l’emissió de radiacions

ultraviolades.

n Infants, adolescents i persones

grans requereixen una protecció

especial davant la radiació solar

perquè són més vulnerables.


Bach,37 essències floralsper curar les emocions

Guiat pel seu amor i respecte envers la natura i els éssers vius, el doctor anglès Edward Bach va desen-volupar el segle passat una teràpia senzilla i eficaç, accessible a tothom. El 1930, després d’assolir fama entre els cercles homeopàtics per l’adaptació de les seves vacunes com a remeis d’homeopatia, el doc-tor Bach deixa la seva pròspera consulta de Harley Street (Londres) i es muda al camp, a Gal·les, on aixeca una gran plantació i un laboratori per destil-lar les essències florals.Analitzant les substàncies florals va comprovar que aquestes estimulen i harmonitzen les emocions de l’individu, origen segons Bach de totes les malalties humanes. El doctor assegurava que cada persona té una estructura psíquica individual que determina els seus sentiments, pensaments i actes. Aquestes emocions es poden desenvolupar d’una manera harmònica, saludable i estable, però també de for-ma disharmònica, provocant malalties físiques i psi-cosomàtiques per les que tots els éssers humans podem passar en algun moment de la nostre vida.Què curen les flors de BachCada una de les 38 essències Bach estan dirigides a estats emocionals, actuen a gotes sobre estats

Les Flors de Bach són una teràpia alternativa composta per 37 essències florals amb propietats curatives diluïdes en aigua de brollador. Van ser creades pel metge britànic Edward Bach (1886-1936), qui des de jove va destacar com a investigador en el camp de la bacteriologia i l’homeopatia.

d’ansietat, por, odi, solitud, depressions... Les poden prendre tant els adults com els nens, fins i tot els nadons, i també els animals. No són incompatibles amb la medicina convencional i no tenen efectes secundaris. Edward Bach considerava que la curació de les ma-lalties havia de ser suau, benigna. La seva màxima era curar sense agredir, buscar les causes de les malalties i no tan sols els símptomes. El metge bri-tànic volia deixar a la humanitat un llegat que no tan sols fos accessible als metges sinó a tothom, sense interferències intel·lectuals ni de cap altre ordre.Monchi Cribillers, Espai de Gent Gran Maria Aurèlia Capmany.

COntra La nOStàLgia i La SOLEdatTots els dies les nostres emocions ens posen a

prova. Sentiments com la por, la incertesa, la falta

d’interès pel present, la soledat, la hipersensibilitat

a l’entorn, el desànim i la sensibilitat cap als altres

es poden transformar en emocions positives utilit-

zant petites dosis dels remeis florals del Dr. Bach.

Segons aquestes teories, unes gotes de mare-sel-

va combaten la nostàlgia i l’enyorança pel passat

i animen a viure el present sense laments. El can-

sament, la fatiga mental i els dubtes tenen remei

amb el Hornbeam; la resignació i l’apatia amb la

Wild Rose (rosa silvestre); l’excessiva preocupació

pels altres, en especial pels familiars, amb el Red

Chesnut (castanyer vermell) i la falta d’energia

amb l’olivera, que restaura la vitalitat.

Foto

s ce

dide

s pe

r La

bora

toris

Dia

farm


Caminades per la ciutat i senderismeACTIvITATS ObERTES A TOThOM pER ESTAR EN FORMA I FER NOvES AMISTATS

S’intenta animar-los que participin en diferents activitats, que desenvolupin altres aficions, que aprenguin noves tecnologies. També se’ls ofereix activitats lúdiques i recreatives. Actualment, a l’Es-pai hi ha un ampli ventall de més de 50 propostes per escollir.Per ajudar a aconseguir aquests objectius d’una for-ma ràpida es va organitzar una activitat que reunís en essència tots els desitjos de la gent de l’Espai de Gent Gran Sant Antoni i es va pensar que una activitat física era el més apropiat. S’hi fa una mica d’esport i, a la vegada, s’afavoreix la relació entre les persones. Diuen els experts que fer exercici físic de forma regular i moderada ajuda a millorar la salut, serveix per controlar moltes malalties, retarda la progressió de les cròniques, redueix el risc de problemes car-diovasculars, manté la mobilitat articular i la força muscular, etc. En resum, cal moure’s.Per això, i de forma experimental, es van iniciar les Caminades per la Ciutat. Per veure si tenia accepta-ció la idea, es van programar en principi només dues sortides: la primera, a l’octubre de 2007, per la Rambla i la segona, al novembre, per la rambla de Catalunya. La participació i els comentaris van ser molt positius. Això va animar els organitzador a seguir fent-ho i es va comentar el resultat de l’experiència als responsables dels altres espais i casals del districte. Es van fer reunions al febrer i març de 2008 per

Un dels objectius que es va marcar l’Espai de Gent Gran Sant Antoni en obrir les portes a principis de maig de 2007 va ser aconseguir que els nostres associats fossin actius i participatius, que surtin de casa, que no es quedin aïllats, que busquin i facin noves amistats i que fomentin les que ja tenen.

engegar l’activitat de forma conjunta i es va fixar la metodologia de treball, l’organització..., i una nova oferta a la idea inicial: el senderisme. Las dues activitats es van incorporar dintre del Programa Salut del Districte i tots els espais i casals les ofereixen ara de forma regular, amb molta parti-cipació. Potser l’èxit es deu al fet que són activitats obertes a tothom. És a dir, no és necessari estar associat a cap centre. Els únics requisits que es demanen per participar-hi són: tenir més de 60 anys, residir a l’Eixample i formalitzar la inscripció 15 dies abans de cada sortida als espais i casals del districte. Actualment, es fan dues sortides al mes, general-ment cada primer i tercer dijous, sempre que no siguin festius o vigília de festius. L’organització i l’acompanyament de l’activitat es fa de forma rota-tòria i se n’ocupa cada vegada un centre diferent. Pel que fa referència a les caminades, es fan progra-macions trimestrals. Primer es va començar amb les visites dels interiors de les illes i diferents parcs de la ciutat; últimament es fan rutes per alguns barris... Hi ha nous projectes que s’aniran desenvolupant en un futur immediat i és també per això que us enco-ratgem a participar-hi. No us quedeu a casa. Fora la mandra i veniu amb nosaltres. Sereu benvinguts i estem segurs que us ho passareu bé. Us hi esperem.Joan Martínez Serrano, Espai de Gent Gran Sant Antoni.


40 anys d’associacionisme veïnal al barri de Sagrada família

Fundada al 17 de Juliol del 1970 per l’Albert Vilella i uns quants comerciants i veïns del barri, significà en el panorama d’aquells anys -on abundava la presencia d’associacions de veïns i comerciants de carrer (amb la quasi única activitat de recollir diners i gestionar la il·luminació per Nadal)-, un pas més en la participació ciutadana. Un pas tímid, si més no donada la dificultat del moment per poder esdevenir una associació de barri i amb un caire tèbiament reivindicatiu (sol·licitud d’una llar de vells) i cultural (realització de les setmanes culturals i Festes de Tardor, etc).

Als inicis del 1972 i a proposta del primer president, l’Albert Vilella, s’inicien les converses amb altres as-sociacions de veïns i comerciants, majoritàriament de carrers, per fundar la Federació de Associacions de Veïns de Barcelona, cosa que va quallar en el transcurs d’aquell any.L’any 1974, després d’una petita crisi de dirigents, s’obre un procés d’incorporació de socis que dóna com a resultat una nova Junta Directiva encapçala-da per en Xavier Cassasas. Ja teníem la Associació de Veïns Sagrada Família reivindicativa i combativa que ens feia falta, i degudament “legalitzada”.

“L’obertura de nous equipaments llargament reivindicats són fites importants perfectament tangibles i que permeten fer un recorregut per la tasca desenvolupada per la nostra associació”.

27 de MAIG de 2010

Tabaquisme i malalties pulmonarsDR. ÀLVAR AGUSTÍ

17 de JUNY de 2010

Prevenció del càncer de còlonDR. ANTONI CASTELLS, SRA. TERESA OCAÑA

I SRA. ANNA SERRADESANFERM

30 de SETEMBRE de 2010

Què podem esperar de l’oncologia modernaDR. PERE GASCÓN

FòRUM SALUTCLíNIC

UNIVERSITAT DE BARCELONAU

BGeneralitat de CatalunyaDepartament de Salut

HORARIDe 18:30 a 20:00 hores

LLOCHospital Clínic de BarcelonaSala d’Actes Farreras ValentíCarrer Villarroel, 17008036 Barcelona(3a planta, entre les escales 9 i 11)L’aforament de la sala és limitat

INFORMACIÓDirecció de ComunicacióCorporativaTel. 93 227 57 00

21 d’OCTUBRE de 2010

Com es pot detectar i tractar el càncer de pròstataDR. ANTONIO ALCARAZ I DRA. Mª JOSÉ RIBAL

25 de NOVEMBRE de 2010

No em trobo bé: vaig a Urgències? DR. JOAN MANUEL SALMERÓN

16 de DESEMBRE de 2010

Consum de sal, salut i malaltiaDR. ANTONIO COCA

Anunci_Forum_Salut_Clínic 23/4/10 13:21 Página 1


Les conferències i taules rodones sobre temes d’actualitat se succeï-ren una rere l’altre. Això sí, sempre dissimulant el veritable contingut per allò del “delegado gubernati-vo”. El recital d’en Raimon va mar-car el final de l’any 1974, amb la consecució de prop de 800 socis dels mil que ens vàrem proposar.Com a activitats i accions relle-vants en aquests 40 anys trobem la tasca desenvolupada per acon-seguir que les associacions veïnals reivindicatives i moltes “il·legals” coordinades al barri de Sant An-toni poguessin incorporar-se a la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona. També cal destacar la reserva de sòl de zones ver-des, equipaments i transformació d’usos en la revisió l’any 1974 del Pla Comarcal del 1953, la reivin-dicació de nous semàfors, la lluita per la Sedeta com a espai per al barri, la reivindicació de la plaça Gaudí i la de la Hispanitat com a espais verds o la transformació de la fàbrica S.A.F.A com a zona d’equipaments (actual poliesportiu i escola Tabor). L’associació de veïns també va fer costat als treballadors de l’empre-sa Mas Bagà i la posterior reivin-dicació del seu emplaçament com als jardins de la Indústria, la de-manda com a zona d’equipaments de la fabrica Kromschroeder (ac-tual escola Fructuós Gelabert), la reivindicació de l’avinguda Gaudí en Rambla (acon-seguida a mitges) o la creació dels “Drets dels usu-aris del Hospital de Sant Pau”, un document pioner a tota Espanya. En aquests 40 anys va néixer també la Festa Major del Barri “Sagrada Família”

(actualment gestionada per una Coordinadora d’Entitats) i es van potenciar els contactes per acon-seguir de l’Ajuntament de Barce-lona la realització del mural de la paret mitgera de la plaça de la Hispanitat per un grup de pintors artístics, el tancament de la sala Barçalles i les reivindicacions de l’illa Myrurgia com a zona d’equi-paments i del parc Gaudí (que no va prosperar, qui sap si en un altre moment).Pel que fa referència als serveis socials, s’ha procurat sempre fomentar l’ajut necessari als col·lectius més desfavorits, sigui per raons d’edat, de marginació social i, darrerament, per motius d’interculturalitat.trobades amb jovesDurant mes de 15 anys s’han dut a terme trobades participatives per motivar els joves amb el seu entorn. S’ha parlat de la interrela-ció amb la gent gran, el problema del consumisme compulsiu, la relació amb joves amb discapa-citat (programa “Junts tots som vàlids” i la opinió sobre “Viure en família”), etc. També s’han tractat altres temes que ara són de plena actualitat com la immigració, el medi ambient o les drogues entre els adolescents: (“Convius amb tothom..?”). (“El medi ambient et preocupa..?) (“Com ho veus..”), trobades que es van realitzar entre els anys 1989 i 2005. Totes les

escoles existents al barri hi van partici-par, incloses les que ja pertanyien a Grà-cia, com és el cas de l’Escola Sagrada Família. Bona part d’aquests reptes i necessitats encara son vigents avui dia. En els dar-rers anys, l’Associa-ció de Veïns i Veïnes

“Sagrada Família” ha continuat liderant els projectes de millora al nostre barri i ha participat acti-vament en el desenvolupament d’espais on organitzar la participa-ció i articular la resposta ciutadana a aquestes necessitats. Així, l’any 2005 vam iniciar conjuntament amb altres entitats el procés per la constitució de la Coordinadora d’Entitats de la Sagrada Família, que avui dia ja es una realitat i aplega el teixit associatiu de la Sagrada Família. També l’any 2007 vam impulsar el desenvolupament del Pla comunitari de la Sagrada Família, un projecte ambiciós que representa un nou marc de treball i cooperació entre ciutadans, entitats i administracions per a la millora del nostre barri. En aquests anys, fruit de les reivindicacions de la illa Myrurgia s’aconsegueix un nou equipament sociocultural, l’Espai 210, el primer equipament públic gestionat directament per les entitats del nostre barri. Sens dubte, l’obertura de nous equi-paments llargament reivindicats són fites importants perfectament tangibles i que permeten fer un recorregut per la tasca desenvo-lupada per la nostra associació. Però molt més importants que els èxits aconseguits en l’àmbit de l’urbanisme, que han estat molts, són les millores aconseguides en l’àmbit de les persones. El barri són els carrers, les places i els equipaments, però sobre tot i en primer lloc, el barri són les perso-nes. La voluntat de servei, d’estar al costat dels veïns i veïnes ha es-tat una costant al llarg de 40 anys d’història. Les persones són les que fan l’associació i la raó de ser del nostre projecte. Des d’aquestes ratlles, gràcies a totes aquelles persones que al llarg d’aquest temps, de manera desinteressada i anònima, ho han fet possible.

Associació de Veins/es Sagrada Família.


Expressions

Feia molt de temps que en Marçal tenia ganes de fer una passejada pel seu poble natal. Des que en va marxar ja fa... quants anys?, més de quaranta, no hi ha tornat. En aquell temps la seva família, per qüestions de feina, es va traslladar a Holanda. En alguna ocasió havia tornat a Catalunya, però únicament per visitar la família o algun afer de feina. En aquesta, i ja jubilat, feia el viatge expressa-ment per veure el poble, la casa i l’entorn de la seva infantesa i joventut.Quan s’hi anava acostant, conduint el seu mag-nífic cotxe, anava notant un pessigolleig en el seu interior. Tot li resultava estranyament conegut. Els colors del paisatge, aquells verds inconfusibles, se-rens i nítids, aquell boscatge suau i intens. Aquelles cases tan ben col·locades en el paisatge, del qual en formaven una unitat indestriable.El camí era llarg, venia des de Amsterdam, lloc on vivia, pel camí anava pensant com trobaria aquella casa que tant havia recordat, seria la bonica, majes-tuosa i encantadora casa que recordava i desitjava... o la desventrada, bruta i desolada que a vegades havia imaginat i temut?No podia treure’s del damunt aquella sensació agredolça que sempre l’acompanyava, a causa de l’evidència de les coses importants que es van quedant pel camí.Va arribar finalment al seu poble, va deixar el vehicle a l’entrada per poder anar caminant pels tranquils, nets i acurats carrers. Va passar pel carrer Major, va tombar pel carrer de l’Església i en un instant es va trobar davant de casa seva. El cor li va bategar amb intensitat, quina impres-

Fes-nos arribar els teus poemes, relats, pintures o expressions artístiques, les compartirem i gaudirem entre tots i totes.

La casa

FES-TE SENTIR, VES-TE VEURE! T’ESPEREM AQUí!

sió! Era un edifici esvelt i elegant. Al jardí, acurada-ment i perfectament conservat, hi havia una dona jove amb dues criatures. La sensació que tenia, molt endins, era de malenconia i placidesa.Va fer la volta per l’exterior i la pel·lícula de la seva vida anava passant per la seva ment. Quants partits de futbol amb el seus germans i cosins!, i a vegades també el pare.La jove que era al jardí va adonar-se del seu interès i li va preguntar si buscava algú. Va respondre que no, li va explicar que feia molts anys havia viscut en aquesta casa i que li agradava comprovar que encara feia molt de goig. Després de mantenir una breu i agradable conversa la noia li va dir si volia entrar-hi. Va acceptar encantat.En travessar la porta un munt de sensacions es barrejaren en el seu interior. Continuava l’aire acollidor que recordava. Els mobles i decoració eren actuals, però encara transmetia una intensa percepció d’harmonia. Les criatures reien, jugaven i saltaven per les escales com ell ho havia fet. El sol entrava per les grans finestres il·luminant aquell interior tant atractiu. El menjador ampli, la sala espaiosa i confortable. No sabia prou bé si el que percebia era alegria o tristesa, era com una feliç angoixa. Després de reviure durant una bona estona els seus records d’infantesa se n’anà sabent que no hi tornaria, però que havia valgut la pena el viatge. Sentia la companyia de totes les persones estima-des, i va constatar l’evidència que viuran mentre les recordem.

Sagrament Torné Espai Esquerra


Se’m fa força difícil dir-li Senyora Remei, tot i que l’edat que presumeix mereixeria aquest tractament. Per tothom és La Remei i jo estic dins d’aquest tothom. El viure sempre al mateix lloc i conviure amb els mateixos veïns, et porta inexorablement al tractament tutejat, el millor dels tractaments, d’altra banda. Es dona el cas que ella, que voreja els 90 anys i s’ha mantingut soltera, dins el món de la gent gran de l’Associació, potser per ser-ho, al calendari, també és coneguda com la “iaia Remei”. L’argent viu de la Carme, molt més jove, la nostra Secretària, li va donar aquest apel·latiu de iaia i així s’ha quedat. La claredat del seu cervell t’endinsa al món passat, amb ella he reviscut aquell bon veïnatge que les presses i les noves tecnologies han fet desaparèixer.La seva vivenda, una planta baixa en un passatge del nostre districte, que és obvi que no desvetllaré, és aco-llidora i neta. Quan la visito algun migdia, al entrar, m’acull una flaire de menjar casolà, del de tota la vida, d’olla i cassola i morter. M’explica coses. Mentre parla, guaito el gran pati de la casa, plantes, cadiram, taula... El pati que ajuda a la conversa i al descans. Llevat d’uns anys que va viure a Lleida, sempre ho ha fet a aquesta vivenda, d’aquest passatge del barri de la Sa-grada Família. M’explica que li costa caminar, jo diria que el que li costa és caminar de pressa; és un matís. Em parla amb aquell idioma de carrer que no apro-varia la normativa lingüística, producte d’una època en la que la gent posava sellus a les cartes i les anava a dipositar al busón més proper; època en la que la gent es comunicava millor, amb més familiaritat, com bé em deia ella era l’idioma de l’ajuda i del bon veïnatge. L’idioma d’anar a comprar cada dia perquè no hi havia frigorífics i entre compra i compra, davant les parade-tes, parlar amb les amigues que et trobaves.“Saps què m’han dit que la senyora X fa dies que està “costipada”? Està sola perquè el marit és al front i amb el nen petit... Li portaré una mica de caldo.La Quimeta té la clau.....

I la interlocutora tallava i deia:Jo també li portaré pa moreno i dos tomàquets per sucar, i li diré també a la Roser, que també la coneix.La Remei, la iaia Remei, té una mirada observadora i viva, té un somriure sorneguer. Traspua anys de lluita que l’han dut, segons ella, al temps d’espera. Mentre em diu que va perdre als dos germans a la batalla de l’Ebre i un nebodet, el Marianet, que va morir de malaltia quan només tenia 14 anys, fill d’una seva germana vídua, la Teresa. Em diu que el nen es deia

Marianet en record del seu tiet, el Mariano, i volta a la conversa i em diu que al passatge hi havia 23 plantes baixes de vivendes; ara

només en queden 4 de les antigues, d’habitades. Em diu que els veïns, la majoria, es coneixien pel sobre-nom que tenien i així me n’assabento de Cal Costella, Cal Fiestas, Cal Cabrer, Cal Sant Pancraç. Torna a fer un gir de 180 graus i em diu que quan la guerra men-java enciam bullit i que treballava en un taller i que per subsistir feia ús d’una màquina de cosir de lloguer, però que quan podia anava al cine per veure pel·lícules de Gari Cúper i Gar Gable; que li agradava molt la copla i la sarsuela. Em confessa que també li agradava anar a ballar però si no l’acompanyava la mare estava mal vist.És la Remei, la germana de la Teresa, el Ciscu i el Mariano, filla de Francisco i Socorro; tot un punt i apart en els records de la vida en un barri. No pot ni vol presumir de res més que de ser una persona digna i humana, i això no és poc, amiga de tothom des de la nit dels temps i fins ara, de saber recordar un passat ple d’injustícies socials i de danys provocats per una in-civil guerra i fer-ho en pau, sense rancúnies, acceptant tot el que ja no té solució. Sap que cap dels seus amics la deixarà sola, els vells amics i els nous amics, no cal dir noms, ella els sap bé.Ve d’un món en que el millor idioma era l’ajuda mú-tua, la conversa amb cadiretes al carrer, sense trànsit, on els vailets jugaven i els homes adults parlaven de la mili i del treball; i les dones dels fets de cada dia i per què no? Un xic de safareig que mai feia mal. Un món històric que aquest sí que caldria memoritzar. Llàsti-ma que aquesta històrica memòria no vengui. Però sí que dona que pensar i això ja és molt. Busqueu la Remei entre la gent bona, al bell mig d’un passatge prop del mercat de la Sagrada Família en-front una botiga molt nostrada que fa xamfrà al propi passatge del qual no recordo el nom ni el numero de la casa, ho compreneu oi?

Maria Lluïsa LonganAssociacio de Veïns/es Sagrada Familia — Abril 2010

La històrica memòria de la Remei


PoemaA vosaltres vellets de blanca testa

Com que fa sol i la tarda es tranquil·la,amb vosaltres vellets jo vull pujarpel blanc camí que als nostres pins s’enfila;voleu venir ? Jo us donaré la mà.

Pujarem per la costa solelladai us brillarà d’estranya resplendorla vostra cara dolça i arrugadaque commou una fina tremolor.

Seurem al banc de pedra: oh meravella!la pau aquests instants omplirà...jo, als vostres peus, seré com la poncellavora els arbres cansats de tant fruitar.

Jo us parlaré d’anhels i d’esperances,llavors, vosaltres em direu caminssolcats entre tempestes i bonances,senyalant-ne la llum d’uns alts destins...

Em direu que teniu la testa blancaperquè la neu hi vol joguinejarque teniu la mirada tendra i francaperquè heu après la joia d’estimar...

Amics vellets, suaus i bondadosos,que dient-me rondalles i cançonsamb llavis paternals i tremolososm’ensenyareu dolcíssimes lliçons,

avui les meves nines son poruguesper rebre tota la claror que feu,per ço us beso les càlides arruguesi us prenc la feble mà que ara em doneu,

i us porto als pins, que el vostre pas vacil·la,però, jo ja començo a pressentirque prop vostre, tot temps, viuré tranquil·la...doncs sou vosaltres que em porteu a mi !.-

Maria Cardona

La forçadel somriureQuan ens fem grans, sovint no ens recordem de les coses i moltes vegades les deixem de fer. N’hi ha que són tan importants que no les hem de deixar mai de banda. És per això que avui us demano que, almenys una d’elles, l’heu de seguir practicant: el SOMRIURE.

El somriure és la millor manera de començar el dia i de salu-dar la família.

El somriure serveix per contagiar alegria a tots els qui ens en-volten, té un estrany poder multiplicador, eficaç i irresistible. És vàlid per fer amics. Un somriure a temps obre portes i a vegades finestretes, invita al diàleg i a la participació, rebaixa tensions, ajuda a trobar solu-cions, propicia l’entesa, és bo per alleujar els problemes, tristeses i soledats de la gent. El somriure és útil per estimular els indecisos. Quantes decisi-ons no s’han dut a terme perquè els ha faltat, en el seu moment, un somriure oportú.El somriure ajuda a contemplar amb serenitat les hores baixes, la de l’horitzó crepuscular i també la nostra, la de les persones grans. És suficient un somriure lleu en els llavis per tenir el cor ben alt, per mantenir el bon humor, per conservar la pau de l’ànima, per ajudar a la bona salut, per inspirar generoses accions. Somriu fins que la teva constant serietat i severitat hagi desapa-regut del tot. Somriu fins que el teu cor estigui resplendent. Escampa el som-riure, ha de treballar molt.Somriu a tots, als tristos, als tímids, als amics, als joves, als grans.....Somriu davant les penes i en les proves. Esforça’t i deixa que tothom pugui alegrar-se amb la teva simpatia. Al final del dia, fes el recompte de quants somriures has distri-buït als altres. El seu nombre et dirà quantes vegades has dut el goig, l’alegria, la satisfacció i la confiança en el cor dels altres. La força del somriure no té comparació. Feu-me un favor. Pro-veu-ho tots. Al menys avui somriguem.

Joan Martínez Serrano Espai de Gent Gran Sant Antoni


He fet molts anys

Ara que he fet molts anysara que he perdut les forcesperò no tinc l’ànima mortani el cor desanimat.No camino tan lleugerperò a tot arreu vaig arribant,no córrer em fa gaudirla bellesa del camí.El treball és limitatperò d’ocupat sempre n’esticja que mai falten cosesper poder-s’hi entretenir.Alguna tara va sortint,és l’entrega que anem fentfins que arribi la totalen el nostre llarg camí.Ara que tinc molts anysen dono gràcies a Déupel que he rigut i plorati per haver estat amic seu.

Joana Fuentes

Historias del alma

Lo importante para estar bien es sentirte querido.¿Sentirte triste es porque estás solo?Pues no, es cuando no te sientes querido por los tuyos y por los demás.Sentirte queridote da paz y seguridad en ti mismo.A veces te lo demuestran y nosotros tenemos que dar el primer pasopara que vean lo mucho que necesitamos su acercamiento hacia nosotros.

Montserrat Rodríguez Espai Esquerra Eixample

Què ens diuen les pedres, els arbres, el mar? La faça-na d’un edifici ens està dient: “Mira’m, contempla

la bellesa de les meves formes, el treball de l’home, la por-ta forjada de la balconada de pedra brodada, les finestres de vidre policromat, la força de les meves columnes. Jo sóc a la ciutat com l’arbre al bosc. El refugi de l’home, la llar de la dona, el castell de la teva il·lusió. Mira’m, recrea els teus ulls en l’obra cim de l’escultura humana. Sóc pe-dra transformada en art, casa, llar, sóc la cara de la ciutat. Sóc el rostre de la creativitat de l’home.

Parla’m arbre, digue’m com et trobes, quantes coses has vist?, quants pardals han nidat en les teves branques i fulles?, quantes vegades t’han retratat, dibuixat, pintat, regat, embrutat, podat?, quanta ombra has brindat?, quantes cançons has xiulat amb el vent?, quants raigs han intentat abatre’t? Qui millor que tu per adornar el paisatge urbà? Pedra i arbre, la ciutat parla a través de la vostra presència mineral i vegetal per dir-nos “som la teva cova i el teu bosc, som la teva vida”.

I llavors el mar va bramar i amb les seves onades va batre el penya-segat i la sorra de la platja. “Jo sóc el mar, el gran, l’horitzó, el blau, el dels peixos daurats, la frontera de la ciutat, sóc el llit del sol. Mira’m, escolta’m, aquí estic, al teu costat perquè no et sentis sol. A prop de la ciutat perquè el meu murmuri t’amanyagui i et sentis nen i així puguis jugar amb la pedra, l’arbre i el mar”.

Barcelona, naturalesa urbana és com un llibre de poques paraules. És un llibre d’imatges. La pedra, l’arbre i el mar parlen amb la seva presència fotogràfica. Poc es pot afegir a la bellesa de la imatge. No existeix diccionari, ni vocabulari, ni idioma que pugui enriquir més, per moltes paraules que continguin tots els idiomes del món, la rea-litat, la naturalesa, la vida amb la seva sola presència.Deixem que les pedres, els arbres i el mar ens parlin. Se-gur que els comprendrem, ja que el seu idioma és l’idio-ma dels sentiments, és l’idioma de l’amor.

Ferran Aguilera Espai de Gent Gran Sant Antoni

Barcelona,naturalesa urbanaLes pedres parlen? Parlen els arbres? I el mar? Parla el mar? Sí, jo crec que sí i, a més, el seu llenguatge és internacional. No té fronteres, l’entén tothom. Solament s’ha de mirar i escoltar.


esPai sant antoniBorrell, 44-46

Tel. 93 451 67 36

esPai esQuerraRosselló, 78-80

Tel. 93 410 82 65

esPai saGrada FamiliaMallorca, 425-433

Tel. 93 256 28 31

esPai Fort PienCRibes, 14

Tel. 93 232 78 27

esPai mªaurÈlia CaPmanYEnric Granados, 47

Tel. 93 453 60 75

Casal CarlitRoger de Flor, 162

Tel. 93 232 49 67

Casals i esPais de Gent Gran del distriCte

Eixample

primavera de la gent gran 2010

Documents