—A ellsl Als fills de lucifer que ens han pres les nostres sagrades fortaleses!

Any VIII. Núm. 390-Barcelona, divendres, 9 d'octubre 1936

(SEGONA EPOCA)

al servei

Preu: go cèntims - Passeig de Gràcia, 38 - Telèfon 19442 - Subscripció: 3'30 pessetes trimestre

COP DDLHm M 6 ioNiiio "lES MIRADOIF INDISCRETQuè s'ha esdevingut ací? Una remor geo- ' sabia i ho oblidava.. La caricia del vellut

lògica brolla de les entranyes de la terra i I facilita la indiferència i l'amnèsia. Al braçcommou fins les fibres més recòndites de li és fàcil moure's lentament, fent l'espanta-l'ànima nacional. Una força nova illumina mosques per allunyar les preocupacionsels ulls dels homes. Un estel inèdit llueix I —Qui sap ! Vivim avui !a l'horitzó. Camins que ham no havia tre- i I així han viscut, anys i més anys, elspitjat mai ens conviden a seguir-los, pro- homes que tot ho podien, els que tenien ametedors d'ombres dolces i de llunyà repòs. les seves ma gs el destí de «da pàtrian, elsEsperances verges s'obren davant nosaltres. I que feien les lleis i les desfeien, els queEl sacrifici sagnant és ara un deure i un exigien el manteniment de l'ordre, llur ordreplaer. Què s'ha esdevingut ací? sagrat de privilegis i d'excepcions.

Encara ahir, no més lluny d'ahir, la inèr- Han viscut aliens a la dolor que per-cia semblava la llei predominant, l'evasiva metia llurs plaers, a la misèria que possi-era una actitud habitual, i un gest mandrós I bilitava llur riquesa, a les privacions damuntpalesava la invencible fadiga. les quals es dreçava llur abundor.

Un problema, Un altre problema. El braç Era inútil voler-los fer comprendre. Tenienes movia lentament, fent l'espantamosques arguments per a respondre a tot, per aper allunyar les preocupacions: Qui sap!... justificar-ho tot. Un exèrcit d'intellectualsVivim avui !...0 cls havia bastit una filosofia de sofismes

La vida sense neguits era el patrimoni munió d'escriptors decadents confegia per adels amos del món. Hi havia una indústria, ells l'opi literari que els calia per acabar-seun comerç, una mecànica social forjada al d'embrutir amb un posat d'elegància. Unallarg dels segles. Hi havia aun ordre». I uns societat feta per ells, a mida de llur sensi-beneficiaris d'aquest ordre. I uns altres que bilitat estragada, de llur mentalitat malal-en participaven una mica, o que es creien tissa, els donava tot el que calia per a noamb energies per a arribar a participar -ne pensar en res, per a romandre absents dealgun dia. I tot el que era profund i humà.

Res de problemes. La Pàtria s'havia con- 1 un dia, la sorpresa. Résultava que alfos amb el dret civil. Existia la ((sagrada món hi havia quelcom més que llur peresapropietat>), la Pàtria dels rics. Per què cap- mental i llur existència estèril. Hi havia,ficar-se? La llei — genei osa amb els poten- també, uns homes bruts, de costums tos-tats — resolia tot amb saviesa. Gràcies a cos i llengua dura. Uns homes que tenienaquesta llei — heretada d'uns pirates criats l'ànima verge i noble l'ambició. Aquestsal pit d'una lloba — sabíem de qui era cada homes començaren a realitzar la consignacosa. També sabíem que hi havia milions I de l'himne grandiós, i es posaren en peu.d'homes que no posseïen res. Però la mino- Eren una massa informe, envaïdora i enér-ria expropiadora ho oblidava. gica. Eren la força creadora d'un esdeve-

Per a ella, el món estava ben organitzat. nidor millor.Indubtablement, no podia millorar-se. Per- L'home del silló no comprenia res. Nometia una existència suau i agradosa, amb comprenia per què li havien trencat la trin-dones cares ibegudes intellectuals, amb rera de vidres. No comprenia que en cada-automòbils luxosos iclandestines «garçon- vant el termòmetre havia d'ésser igualmentnières)), implacable o benigne per a tothom. Ni tan

Els sillons eren flonjos. Hom podia en- sols va entreveure, a través de la sevafonsar-se fins a l'estupidesa en llur caricia boira mental, que el seu món s'esfonsava,de vellut. Res de problemes. Entre l'home que la seva classe moria de mort històrica.enfonsat en el silló i la brutal duresa d'un Un impuls geològic va commoure l'en -banc de pedra, hi havia una trinxera de aranya de la terra. I la terra va infantar.vidres confortables. A la part d'aquí, la L'auba portà una llum més roja i els ca-calefacció, la sensualitat d'un benestar es- nins dolorosos s'anunciaren suaus.table i uniforme. A la part de fora, l'inespe- La via és llarga i difícil. L'ombra dolçamat, els salts mortals de la columna terma és distant, iabans d'assolir-la encara ensmètrica. cremarà el sol. Però la voluntat és forta.

L'home del p illó es sent actiu. Fa un Més enllà de la lluita, més enllà del dolor,esforç, es posa dret i va fins el finestral]. hi ha la f&jeitat^; el :rgnòs., eBadaila i observa a l'altre costat del vidre. Els vells temes s'han exhaurit. L'art tra-

-El termòmetre ha descendit tres graus. dicional s'ha suïcidat junt amb la societatHauré de treure l'abric d'hivern. que el va fer néixer. L'epopeia del Treball

Tres graus. Tres ratlletes ridículament triomfant és el terna de demà. Que liartinsignificants. Una tragèdia per a l'home copsi el tràgic neguit d'aquesta hora i laque no té sillons, ni calefacció central, ni desesperada esperança dels homes toscos ividres protectors. somniadors, si vol tenir essència d'eternitat.

Tres graus. A I'andami inclement, a la La Humanitat—bon navegant—ha donatfàbrica inhòspita, al camp obert a la pluja ja el cop de timó que ha de menar-la al porti al vent, són tres punyals de glaç que fo- somniat de la pau. L'art digne d'avui téraden els pulmons i els bronquis. ben marcada la seva ruta.

L'home del silló no ho sabia. Potser ho ARTUR PERUCHO

OctubreLa melangia tradic ional d'Octubre fon-

vençuda per Lenin. Davant la fúria redemp-

tora del primer nucli de . l'exèrcit roig, s'en-

vigorí un paisatge literari ple fins llavors

de fullaraca decadent. El plor dels degotalls

xiulà vaQoritzat pel contacte de les baionetes

al roig viu. Les runwrs defallents de la

selva foren ofegades per la , tempesta de la

metralla proletària. Sota el signe de la falç

i el martell, la Humaniiat, amb l'alè con-

tingut, va veure que tota posta era una

albada.

La ràbia, la secreta r4bia sorda en milers

de pits, redimí l'Octubre català de la seva

decebent melangia. La ràbia, i el record

dels herois que es dreçaen contra les avan-

cades del feixisme. Cat^ilunya, tan esquiva

fins aleshores de corn r6misos, rebia el ba-

teig de sang en els fills més triats del seu

1oble. La sang vessada no era morta. Qua-

tre fiares roges, ben vives, se'n van alçar

1'er a marcar el nostre cel.

Ara la decepció del nostre Octubre ha

estat esborrada pel tre 15ig de les multituds

ciutadanes. La seva ràbia i el seu heroisme

han estat incorporats als cants triomfals

dels tems novells. La consigna és que ara

la seva dolor, amb la dolor de la lluita ac-

tual, reforci el tremp del nostre esperit i

ens envigoreixi el braó per al triomf defi-

nitiu.

C. A. JORDANA

Imifadors dolen !EI dibuixant Benigani, al front de guerra

aragonès, fa de les seves.En Beni observà que a les matinades

els aparells facciosos aprofitaven la mitjaclaror per a avituallar les poblacions asset-jades. Al nostre dibuixant se li ocorreguémarcar amb calç unes grans lletres : J. H.5., per tal qu.i els avions les veiessin bé.

Efectivament, caigué del cel una plujade galetes dures com a rocs i de llaunesde sardina.

Aviat la veu de l'èxit de la facècia corre-gué entre els milicians. A la nit següent,els imitadors marcaren, amb una lamenta-ble equivocació, unes U. H: P. enormes.

I efectivament, a la matinada caigué tam-bé del cel un seguit de bombes i de me-tralla que feia cruixir.

Mala condició la dels imitadors.

Raó de pesEn Benigani arriba del front. Els amics

tot són preguntes.L'escultor Canyes cau del niu i li de-

mana—Què, es rendiran aviat a Saragosa?—No ho sé—diu en Beni — ; no els ho

he preguntat.

RelacionsAndreu Nin visita l'Agrupació d'Escrip-

tors Catalans, installada a l'ex-palau Ro-bert. Nin admira les sales altes de sostre iels parquets llisos i lluents.

—Magnífic palau!—exclama el traductorde Dostoievski.

—No el coneixíeu ?—demana el novel-listaSantamaria.

—No—replica Nin amb un gran aplom—.Les meves relacions amb el marquès deRobert eren més aviat superficials.

De la relativiEaf

Era l'època gloriosa de ]'Ors. Aquest eraa París per afers de cultura. Precisamentaquells dies el famós físic alemany Ensteinhavia clonat a la capital francesa unes con-fcVéncies scvbre la seaa famosa tecdria de larelativitat.

L'Ors n'anava tot preocupat d'aquelles

idees. La seva sensibilitat no passava en-debad s davant els fets originals.

Heus ací que una tarda el pintor Casesel trobà mentre passava per un bulevard.

L'Ors anava sol i tenia l'aire meditatiu.En Cases el saludà

—Com, vós? Fa molt de temps que souací? Quan torneu a B ircelona?

L'Ors se'l mirà com si caigués d'un nú-vol

—Si fa molt temps que sóc ?...—digué—.1 Que ho sé jo? Que ho sabem nosaltres?

El temps ! Hi ha res més incert que lasuccessió dels dies? Hi heu pensat alguna

1 vegada en el temps?

{ En Cases li allargà la mà—Bé, me'n vaig que tinc pressa,..L'Ors se'l mirà amb una mica de menys-

preu.Aquests filòsofs!...

Excés de democràcia

Tothom ha trobat encertada l'elecció de1 C. A. Jordana per a la presidència de 1'Agru_

pació d'Escriptors Catalans.

—Sembla molt seriós, i crec que ho faràmolt bé—comentava algú.

—No en dubto. Em fa l'efecte que té unbon caràcter. La manera d'apreciar les co-ses... El seu esperit conciliador... I desprésté un aire tot pacífic, poc amic d'imposi-cions...

—Massa —replicó un tercer que es bar-rejà a la conversa—. Figura't que a lesreunions tothom parla fins que el cor li diuprou. L'únic que no es sent és En Jordana.Només de tant en tant sona la seva veu«Demano la paraula ; demano la paraula...»

Un pacifista

La premsa de tot el món parla aquestschíes d'un nou escàndol originat pel tràfecd'armaments.

S'ha descobert que el famós marxant decanons Schmeider — de la firma francesaCreuzot—va lliurar a l'esquadra unes bate-ries dolentes que han esclatat a la primeraprova i han causat víctimes entre els arti-llers. L'enquesta realitzada per les autori-tats ha palesat que Schmeider es va valerd'influències o d'altres mitjans perquè elscanoas no fossin verificats pels tècnics mi-litars. Tot això ha donat ja origen a acuditsmalintencionats com aquest

Un amic diu a Schneider :—La marina es veu obligada a desmuntar

els canons que li has fabricat.I el amarchand de mort respon—Això prova que sóc partidari del des-

armament.

Texfos i destins

«Els qui .pensen que aquesta preponderàn-cia del militarisme és un signe de força,s'enganyen. Els pobles forts no tenen neces-sitat de lliurar-se a aquest estúpid carnavalal qual es lliura; amb una joia folla, lapremsa italiana, Els 'pobles . forts tenen elsentit de la mesura. La Itàlia nacionalistai milita-rista diuen que no posseeix aquestsentit... S'esdevé així que una miserableguerra de conquesta és celebrada com untriomf roma.»

Probablement pensareu que aquests parà-grafs són d'algun antifeixista furibund.

Doncs avi. Són de Benet Mussolini, el Duce,a l'edició de L'Avanti el zi de gener del1 9 1 3, amb motiu de l'expedició italiana aTripolitània.

Qui li havia de dir aleshores que la «mi-serabie guerra de conquesta» d'Abissíniahavia d'ésser celebrada amb un espectaclecarnavalesc mil vegades superior al de l'ex-pedició de l'any i9 1 3 ! I precisament perell, censurador màxim llavors, carnestoltesen cap actualment si hem de creure les sevespròpies paraules,,.

Escepticisme «nazi»

Després d'escoltar un dels innombrablesdiscursos imperialistes pronunciats per Hit-ler a Nurenberg, dos ((nazis)) parlen en veubaixa.

—Què t'estimes més? La Ucrània per ademà o un parell de salxitxes per aquestanit?

Resposta adequada

El càustic escriptor Bernard Shaw tornade donar la volta al món. Ha escrit bellsarticles parlant de tots els indrets visitats.Ha fet sinceres lloes de la societat soviè-tica.

Es això, precisament, el que ha originatsorpresa i ha atret l'interès dels periodis-tes i de l'enorme massa de lectors que se-gueix la seva obra literària.

Arribat a Londres es veu assetjat per unexèrcit de repòrters que Ii plantegen qües-tions improcedents o estúpides.

Un d'ells ]i demana—Ara que coneixeu el món sencer, on

US agradaria morir-vos?I Bernard Shaw li respon ràpidament—Enlloc, home, no sigueu ximple!

LLEGIU:A la pàg. 2

ELS SERVEIS DE CORREUS AI FRONT.QUAN EI POBLE ES AI, PODER.

A la pàg. 3:

MATERIALISME DIALECTIC I RELIGIÓ,

per E. Sabater Casals.

A la pàg. 4:

OPINIONS D'UN PINTOR, per Fran-cesc Domingo.

A la pàg. 5:

UN CONTE D'ILYA EHREMBURG. UNS

POEMES INÈDITS DE PERE QUART.

A la pàg. 8:

UNA INFORMACIÓ s SENSACIONAL).

IIII__ivI*It1RSUNAMUNO O LA INCONSEQÜENCIA

Per bé que no cal anar tan lluny a cer- vida» pot fer perdonar un enfonsament mo-car exemples d'inconseqüència. En tenim ral com aquest? Nosaltres creiem que l'ho-de tan prbxirns i no menys eloqüents en el nestedat d'una conducta val per totes lesmateix territori peninsular. pàgines d'or d'un escriptor.

Unamuno escrivia el mes de gener del Que és trist de sobreviure's!(929: «i La moral de los de nuestra profe-sión y casta ! (es refereix a la frase apare-guda en el manifest que proclamà la dicta-dura militar de setembre del r923). Más deuna vez he comentado esta agorera frase,pero ruego al lector, sobre todo si es ciuda-dano militar, si es oficial del ejército de lanación, que se detenga a reflexionar sobreella. La moral... Esto implica que hay unamoral profesional militar que no es la co-rriente moral civil ; la moral de los ciuda-danos, que hay morales profesionales, deexcepción.

))Esto para cualquier ciudadano es ya unagrandísima atrocidad, pero luego viene loP°' y es lo de la casta. Declarar a la mili-cia una casta es el insulto mayor que con-tra la patria y la milicia contiene el desdi-chado manifiesto. i Terrible es, sin duda, laguerra de clases, pero la guerra civil decastas!

»Querer hacer de la milicia profesionaluwna casta es querer ponerla fuera de la leymoral y esto suele llevar consigo el que alintentar que esa casta esté por encima dela ley suceda que llegue a caer por debajode ella y no dentro de ella.

»Y luego ha tenido el tener que dar des-de el poder muestras de esa moral, y lacasta de los políticos militares, de los pre-torianos, de los castizos — que no está tor-mada ¡claro está! por los ciudadanos mili-tares —, nos ha enseñado cuál es esa moral,que no es otra que la inmoralidad pornográ-fica y cleptocr ratica, la de las zorras y loslogreros.»

Total perquè al cap de set anys, amb unoblit absolut dels principis i del decòrum,es trobi enfront de la ciutadania militar, del'exèrcit de la nació i fent el joc precisamentdel pretorianisme professional, de la castaque tant s'havia aplicat 'a condemnar!

L'Unamuno, que havia exercit un alt

mestratge de dignitat i de cultura, no hatingut inconvenient a esborrar amb una con-ducta indigna tota la seva obra de pensa-dor i de ciutadà. Avui és regidor de I'.Ajun-tament de Salamanca, i cirabotes oficial delsinsurrectes. «El sentimiento trágico de la

ATEN€IÓ!Dues publicacions parisenques ben

conegudes a casa nostra - Lu

i Vu - han caigut sota el control

d' una empresa reaccionària. El

seu director, l'excel lent periodis-

ta Lucien Vogel, ha dimitit el

càrrec amb un gest d'admirable

dignitat

Compte des d'ara amb aquestes

revistes, lectors de Catalunya!

En tota acció armada cal distingir els ' de Transports, va ésser possible que elsserveis propis de l'Exèrcit i aquells altres ciutadans de Catalunya i els veïns de Bar-que sense tenir un caràcter béllic formen colona poguessin rebre la correspondènciapart de les forces armades com a auxiliars. que, per efecte cle les circumstàncies, estavaAvui, per exemple, els serveis de Correus, dctingucla a Correus,de qué ens proposem parlar a continuació Calia, paró, establir el contacte amb les

Companys del servei de correus transportant sacs de correspondència arribats aBujaraloz, als cotxes, fer tal d'ésser portats als heroics lluitadors de Pina i Ossera

Companys del servei de correus a Bujarcloz distribuint la correspondència arribadaa l'estaf eta

Z 1 V WR\BDR q-X, 6

UNA INICIATIVA CATALANA

Els serveis de correus al front d'Aragó

Uns antecedents històrics

Els serveis de Correus al front cl'Aragóhan pres la denominació de Serveis PostalsMòbils. L'establiment d'aquests serveis noés producte d'una improvisació. Els qui jaen temps passats van situar-se resoltamentenfront de ]'Espanya negra tenien ja ma-durat un pla combatiu per a quan el poblede Catalunya s'hagués d'enfrontar amb to-tes aquelles forces retardatàries. Formantpart d'aquest pla hi havia el referent a les.comunicacions postals que calia organitzara Catalunya en els llocs que s'anessin con-quistant a l'enemic. I ja aleshores aquestsserveis postals prenien el nom de ServeisPostals Mòbils.

Amb un retard de 12 anys haii tingut araefectivitat aquests serveis de comunicacionsamb l'avantatge cine, en disposar de mit-jans de transport més poderosos, també llureficàcia és major.

Després del t8 de juliol

Després de les jornades victorioses del i8de juliol i dies successius, malgrat la mancade comunicacions ferroviàries, es van nor-malitzar les comunicacions pcstals per car

-retera i • successivament el repartiment decorrespondència per la capital.

En aquesta tasca de tanta transcendènciacollaborá amb veritable entusiasme tantl'Administració Principal de Correus de Bar-celona com els comitès dels Sindicats Pos-tals. Junt amb les facilitats donades per laGeneralitat i l'Ajuntament i els Sindicats

atx del servei de correus de Bujaraloz

columnes que marxaven cap al front, caliaestablir el lligam espiritual entre el miliciàque sortia coratjós a batre el feixisme il'ésser estimat que restava a la reraguarda.Cal dir que el qui més facilitats va donarP°r tal que això fos una realitat fou elcompany Vidiella, del Comitè Central de lesMilícies.

Heus ací com la tercera etapa del quepodríem anomenar pla de comunicacionspostals de guerra, - sorgia sense cap difi-e ltat.

I va sortir la primera caravana postal.

Cap al front

Feia poques hores que la columna Durru-ti, a darrers de juliol, s'havia estatjat aBujaraloz quan arribava en aquell centred'operacions enmig de la immensa planaele Los Monegros, la primera expedició clecartes i els primers periòdics.

El comandant militar del castell de Lleidacollaborà' també en aquesta expedició asse-gurant la seva seguretat i . a aquest objectefacilità una escorta de soldats d'Albueraels quals s'havien sublevat contra els ofi-cials feixistes.

L'arribada de les primeres' cartes' i elprimers periòdics al front fou acollida ambun entusiasme delirant pels milicians. Bu-jaraloz, la primera etapa. Caspe, la segona.Sarinyena, la tercera. Van ésser els trespunts establerts i en ells les primeres Es-tafetes' Postals al servei de les milícies.

Des d'aleshores les necessitats del fronthan fet eixamplar el camp d'acció dels Ser-veis Postals de tal manera que ha calgutdonar-los una nova organització per tal defer la tasca niés eficaç.

L'estructuració del Servei de Correus alFront, és, avui, la següent

Sector Centre

Central de Bujaraloz, amb l'Estafeta dePina.

Sector Nord

Sub-Central de Graüén, amb les Estafe-tes Móbils de Viciém, Leciñena i Tardienta.

Sector Sur

Subcentral de La Puebla de Híjar, ambles. Estafetes d'Azaida, Lécera i Alcanyiç•

Per a servir tot aquest extens front hi hatota una petita columna d'oficials de Cor-reus, de carters, subalterns i milicians fa-cilitats pel Comanament els quals amb elsequips automòbils necessaris distribueixendiàriament un proinig de 25.000 diaris, dedos-cents a tres-cents paquests i manipulende 25 a 30.000 cartes i targes.

Els combatents postals...

La tasca, però, no és tan fàcil com sem-bla. Aquí no es tracta cle repartir premsai correspondència resguardat en la tranquil

-litat d'una oficina. Ca] portar fins a lesavançades i sota la metralla, la carta de lamare o de la promesa o simplement del'amic que encara está a la reraguarda. Iels 'funcionaris de Correus i els miliciansagregats, sense un defalliment ni un mo-ment de feblesa compleixen amb llur deure,deure sagrat de portar el consol de la novao l'encoratjament de l'article periodfstic alqui està amatent a la trinxera o en la po-sició 'fortificada. Darrera el canó, la màqui-na o la mà al fusell amb la decisió fermad'aixafar el feixisme.

Més que funcionaris d'un servei públic,

els que fan funcionar la màquina complica-da de la tramesa i repartiment de la cor

-respondència a les milícies en ple camp, sóncombatents que quan les circumstàncies hoexigeixen saben alternar el sac del correupcl fusell . No és en va que des del comen-

çament de la campanya, el personal delsServeis Postals Mòbils del front d'Aragóha tingut contusos i ferits de més o menys

consideració, sigui per esclat d'abús o_ peraccident cle ruta.

A les comarques alliberades

Tant com la feina al front, és important

la tasca desenrotllacla a les comarques alli-beraáes'del feixisme. En aquestes, la fina-litat ha estat doble. En primer lloc, mante-nir la moral de les poblacions civils, com

-batent els falsos rumors dels derrotistes,repartint la nostra premsa. El pas dels nos-tres cotxes repartint premsa pels pobletsaragonesos de la reraguarcla, és. assenyalatper la gatzara cle grans i petits que s'a-grupen entorn del cotxe demanant un diari.Es una propaganda metòclica, quotidiana,la nota optimista que s'estén com la gotad'oli i que submergeix la insídia, el rumorfals elit a cau cl'oreila pels malintencionatsi els derrotistes.

Al costat d'aquest treball, els Serveis Pos-tals Mbbils han posat en funcionament totsels serveis de correus de les poblacions iles conduccions per carretera que els asse-guren en una extensió de 150 quilòmetresde nord a sud.

Passats els primers moments d'estuporper les malifetes dels facciosos, la vida civilha reprès el sea ritme amb lentitud. Es comaquell qui ha passat un malson i encaraes troba en un estat de letàrgia.

Amb la fermesa de l'objectiu precís ideterminat, aquest nervi de la vida ciuta-dana que és el Correu, ha actuat en lespoblacions aragoneses reconquistades.

I és que al costat del desig de venjar lesdotzenes de companys de Comunicacions as-sassinats traïdorament pelsfeixistes, hi hal'entusiasme per a servir l'ideal que ha d'e-dificar el nou ordre social que ha de ferde Catalunya i d'Espanya un país nou ipote, n t.

JoRal SUBIRATS

El company Fabregat en el seu desp

i l'organització dels quals al front d'Aragópodem dir que responen a una iniciativaessencialment catalana.

QUAN EL POBLE ÉS AL PODER

L'interès per l'Escola'-F; la història del poder sovletic, paiticu- durant els darrers anys; en 1.930 en aquesta

larment durant els darrers anys qué apte- classe d'escoles hi havia 388,000 mestres, igue^n el primer is egon pla quinquennal, s'a- en l'últim any escolar transcorregut ha aug-plicava al programa d'instrucció pública de mentat fins a 752,000.l'Estat socialista que reunia l'ensenvament Segons un cens fet durant la Rússia tst-dé l'escola primària i secundaria, la ins- rista, el 1897, existia un 22'3 per loo d'ha-trucció primària general obligatòria, la de bitants amb instrucció i en 1933 el nombrel'escola superior, la instrucció gratuita, la d'instruïts s'elevà al ¡o per loo. Cal tenirformació de quadres de diverses especiali- en compte que en aquestes xifres van in-tàts, el desenvolupament de ('escola pro- aloses una sèrie de nacionalitats que du-fessional, , etc. rant la Rússia tsarista mo tingueren gairebé

La gegantina puixança socialista i la cons- I instrucció, com els iacutas, els kirguis, elstrueció de la societat nova sense classes, fa usbeks, els turkmens, etc, A Armènia axis-que la recent Constitució tingui raó per a tia un 73 per loo d'analfabets ;actualmentincloure ]'article 12i que diu : nEls ciutadans n'hi ha del 6 al 8 per loo. A Turkmàniade la U. R. S. S. tenen dret a la instrucció. abans de la revolució tan sols existia unAquest dret está garantit per la instrucció o'q per loo d'instruïts i actualment n'hi hagratuita primaria general obligatòria, com - un 54 per loo.presa la instrucció superior, amb el sistema No cal dir que l'ensenyament a l'escolade salaris concedits per l'Estat a la gran es fa en la llengua materna. Més de qo na-majoria dels estudiants de les escoles supe- cionalitats han adoptat nous alfabets, la qualriors, per a ]'ensenyament de les escoles en cosa fa que a les editorials de la U. R. S. S.la ]lengua materna, per a l'organització en s'editin llibres en noranta-quatre idiomes,les fàbriques, sovjoces, estacions de màquines Les despeses per a instrucció durant el pri_agrícoles i tractors i koljoces de l'ensenva- mer pla quinquennal, ascendiren a la xiframent pràctic, tècnic i agronòmic gratuit per de 15,500.000,000 de rubles i durant els tresals treballadors», primers anys del segon pla quinquennal a

L'any decisiu per a la introducció de la 2o,•oo.000,000. Si hi afegim i2,goo.000,000instrucció primària general i obligatòria ha de rubles esmerçats en instrucció el 1936 esestat l'any 1930, per efecte cle la proposició veurà que el total de les despeses per aquestcle Stalin, al XVLè Congrés del Partit que concepte durant els darrers anvs a laha pres la resolució d'introduir aquesta me- U . R. S. S. asccndeix a uns 49 mil milionsnà d'instrucció. de rubles. Aquesta xifra astronómica palesa

La instrucció primària general i obligatò- clarament de quina manera s'interessa perria i la liquidació de l'analfabetisme i semi- la cultura la Unió de Repúbliques Sovièti-.analfabetisme de la pohlació pertanyen a la ques Socialistes i com garanteix el dret a lacategoria de mesures culturals de massa, instrucció.que constitueixen una part integrant de la Em els deu aros que comprenen els dosrevolució cultural. plans quinquennals foren bastides 5o,000 es-

Actualment, el problema de la instrucció coles noves amb , un cost de l,loo milions deprimària general i obligatòria ha estat re- ruhles. !En els mesos d'estiu de l'any passat,solta totalment per la Unió de Repúbliques a les ciutats i a les poblacions obreres, forenSoviètiques Socialistes, construïdes 533 escoles noves que aplegaren

En 1914 i 1915 l'Escola primària de la centenars de milers d'escolars. En el ma-Rússia tsarista aplegava solament del 48 al teix període els pobles koljossians obtingue-50 per too dels infants d'edat escalar ; ac- ren 2,820 escoles rurals plenes de Ilum itualment les escoles primàries congreguen perfectament equipades, i per al nou ae }tots els infants. 'Enguam les escoles primà- escolar a les ciutats ipoblacions obreresries i secundàries reuneixen 25 milions i s'inauguraran 1,507 escoles noves de moltsmig d'infants, pisos.

El nombre de mestres de les escoles d'ins- Els dirigents del país soviètic creen totestrucció general augmentà considerablement les condicions per tal que el treball a les es-

coles sigui tot l'agradós possible i l'estudiresulti més fàcil per als infants. L'Estat hafornit als nens en els darrers anys 225 mi-lions de llibres de text i les millors i mésgrans tipografies treballen per a les esco-les, havent-se emprat més paper per a lli-bres de text en uns quants mesos que l'em-prat en tot l'any .1935 per tota la producciódr l'eclitorial literaria de l'Estat.

També s'ha creat un trust d'utillatge es-colar amb enormes recursos de matériesprimes i una puixant base de producció. Elsescolars 'tenen així assegurada la installacióde llurs escoles. Es meravellosa la xifra depetits útils que aquest any obtindran : 1,823milions de quaderns, 285,000,000 de ]lapide-res, 135.000,000 de llapideres de color, etc,

La U. R. S. S. és l'únic pafs del móndins el qual el treball del mestre és pagatpel seu mèrit i on el seu sou augmentaconstantment. L'Estat ha assignat aquestanv solament per a augments de salaris alsmestres i altres treballadors de l'ensenya

-ment la quantitat de 1,022.900,000 rubles.Aquest any han estat introduïts títols per-sonals per als mestres d'ensenyament pri-mari' i secundari. Aquesta resolució collo

-carà el mestre en aquell país a una alçàriadifícil d'assolir, i ésser mestres soviètic seríaun gran honor. Aquests títols seran lliuratsa qui hagi desplegat una remarcable acti-vitat pedagógica i d'educació, i als quis'hagin consagrat únicament a aquesta pro-fessió.

Heus ací com es manifesta l'interès dela U. R. S. S. per la instrucció general,per ('escola, pels escolars i pels mestres.Això no pot esdevenir-se més que quan clPoble és autènticament al Poder.

LA FORÇA DEL COSTUMEl metge. — Digueu trenta-tres.L'az'ar. — Trenta-dos!•

(Je 420, Florència)'

Culfura per a fofhornMúsica, m{iisica, música!.,. v'atori de Praga Ji'. B. Aim, i han donatL'any anterior, la Filharmònica d'Odessa

importants concerts a Moscú, Leningrad iIiiev.

va organitzar 120 concerts a les Qrincipals Aquests concerts han tingut una gran im-empreses de la localitat, j erò aquest anyn'organitzaràs tres-cents durant la temporada

^ortància cultural, car els programes hagid'hivern, a les fàbriques, a la Casa dels

estat integrats exclusivanzent per obres deSoviets, etc. En aquest edifici solariient, se- '

romthositors txers i eslovens moderns, can-çons populars txecoslovaques i també algu-ran donats qo recitais, en els quals pendran

1,art els millors artistes del país ti estrangers.,les composicions d'autors russos.

La coneguda cantatriu Erika Morini faràuna la U. Em dos mesos 4.000,000 deexcursió artística fer R. S. S.al començament de la tropera temporada. ylsifants a un Parc de CullfuraEl falriós tnestre Erich Kleiber dirigirá aMoscú un cicle de concerts' de Beethove El i8 de juliol darrer féu precisament dosamb el concurs de l'orquestra de l'Estat. s alzvs que el parc central de cultura i repòsEl novembre Kleiber dirigirà les represen- «Gorkin, de Moscú, obrí les seves portes pertacions al Gran Teatre de POQera. a la temporada d'estiu, i des d'aquella data

Per a correspondre a l'excursió artística gairebé l.000,000 de ciutadans l'han visitat.que han fet per Txecoslovàquia els cors del Unes 500,000 persones han participatComitè de Ràdio de la fl. R. S. S., un ¡ en els concerts, sessions de cinema, de tea-dels millors cors txecoslovacs, el Tyuogra- tre i manifestacions fetes en el gran teatre1hia, compost exclusivament per obrers ti^ò- `. a l'aire lliure, i unes loo,000 han passat lagrafs, ha fet una sèrie de concerts a bn Unió seva jornada lliure en la. casa de repòs delSoviètica, dirigit pel professor del Conser- . pare.

pap ¡NERVIOSOS!Prou de patir inútilment, ràciee a la acreditada

6RAGEES POTENCIALS DEL DR1 SOIYRÉque combaten d'una manera cómoda, ràpida i eficaç laNeurastènia Impofaaaia (en fofo lea aove. manifeafadonz),

+ m al da cap, caaaamenf mantel, perds dememap vertigen a,fa sorgozcorporal, nervi eeearnio.sa, ps

lpifífacioea, bifut..

.na i fraaforn

s nervioso.

en general pne

ral da ladone. 1 fet ala &aafoaa orgánica que 9nquin per eauaa o origen aqube•

ment narvióa.

Lea Gragees potencials del Dr. Soivré,móa que un medicament eón un element eueadal del cervell, medul'la 1 fat el rlafama nerviós, rego..ranf el vlgar sexua l propi de Peda`, conaervanf la salut 1 prolongant la vida; indicad.. especialment ela asgo.b6 en la reas Joventut per tofa mani ¿'cicateo., ala que verifiquen treballa ezcesafuz, taaf {laic. enm moral.o infel'lectuala, eepor8atea, bornea de dónde., flnandeca, artafaa, comer ciante, industrial., penaadon, etc..ecenaegulnt sempre, amb lea Gragea. potencial. del Dr. Seitri, tota el. ufocçoa a exercici. flcil^anf1 diapasaaf I'oraanfase par repandra7a sovint 1 amb el mlzin reaulúf, arribant a i nfiena vellesa i caneaviolentar rorgcnúme amb energia. prdpiea de la Jocantut.

BaeLa pendce un flar cl. pee convèncer-se'n

Ymla a 6`60 ptas. hascb, en toles les pdsclpals 1afmlcles d'Espina, Porhlga l 1 Amò^caNOTA, —DNQkr.,r, Mmnri af 025 pía. aa rp1W de arar par el raagmi • Ofa.m. Laboratorio Shcte•

fera, oarrer dat Ter, 16, Baroeloaa, ra w greHl ae lid,...plkaN. .c r ferlyn, d. oila,ne.r i 10.12.mear dapoeyr .ad,/hu

AUSTRIA EN PLENA DESCOMPOSICIÓ

L'autoritarisme n®sse uragl'estabilitat política

Sociales,- Isnternationales, Paris, I935), crecque l'illustre filòsof i filòleg francès estó mésencertat que la Bíblia quan aquesta explicala desfilada de tots els animals, que acabemd'ésser creats, davant d'Adam. IEl qui vaimaginar aquest episodi bíblic, va ésser in-fluenciat per la màgia. Davant de la impos-sibilitat d'explicar-se ]'existència dels ani-mals, impossibilitat deguda a la inexistèn-cia de les ciències naturals, el narrador delsusdit Pe isodi va haver de recórrer a I'EsserSuprem, el qual és el tapaforats dels meta-físics, i va imaginar aquest anab una vareta..als dits i ordenant que apareguessin d'enllocles espècies animals. •De la mateixa manera,els bruixots pretenien subvertir les áleis na-turals o-dominar les forces espirituals de quèes creien rodejats.

Sembla ésser una heretgia, des del puntde vista del materialisme, d'acceptar la hi-pòtesi de Reinach sobre la domesticació delsanimals. Però, es tracta d'una de les influèn-cies de la superestructura sobre la base, as-senyalades per Emgels en una carta del alde setembre de 1890, en la qual deia

«Segons el concepte materialista de la his-tòria, la producció i la reproducció de la vidamaterial són, en darrer terme, el moment de-terminant de la història. Marx i jo no hempretès mai altra cosa, Quan s'altera aquestaproposició així : el moment econòmic és l'únicdeterminant, es transforma aquesta proposi-ció en una frasebuida de sentit, abstracta,absurda. La situació econòmica és la base,però els diversos moments de la superestruc-tura tenen també llur influència en la marxade les lluites històriques, etc.»

També em sembla d'una lògica diàfana lahipòtesi de Reinacb segons la qual quan elsgrecs antics deien que .Júpiter es transforma-va en cigne o en àliga, cal comprendre quel'àliga déu o el cigne déu van ésser substi-tuïts per Júpiter quan els déus dels grecs fo-ren adorats sota figura humana. De la matei-xa manera, cal veure una reminiscència deculte totèmic en l'episodi bíblic de l'adoraciód'un vedell al mont Sinaí. 1 la més elemental

Í

bona fe ens obliga a veure en Jesucrist unsuccessor dels tòtems anyell i peix, tal comho explico a l'apartat IX del meu llibre.

Què veu Miquel i Macaya en la comunió,sinó una reminiscència d'aquella supersticióque consisteix a menjar-se un tòtem en ceri

-mònia?Com explica el meu impugnador les analo-

gies entre el tractament que, segons els Evan-I gelis, va ésser infligit a Jesús a Jerusalem i

el tractament al rei de les Saturnals?Què és el sacrifici de la missa sinó una

cerimònia màgica, consistent a subvertir leslleis naturals ja que es pretén transformar elvi en sang i l'hòstia en carn de Jesucrist, ino en sentit figurat tal com ho va consagrarel Concili de Nicea de l'anv 787?

En escriure el meu llibre, em vaig proposarde posar a l'abast de la gent més senzilla elsproblemes que, tal com dic al pròleg, podencontribuir a la formació d'un criteri sobre l'e-xistència del Jesús descrit als Evangelis. Peraixò, el meu opuscle va ésser escrit en estilclar i concís i vaig evitar a cient l'erudicióprofusa i abstrusa. Va presidir el conjunt elmètode filosòfic que exposo al començamentd'aquest article.

Confesso que, a vegades, vaig haver de ferciència de segona i tercera mà perquè no co-nec el grec ni l'hebreu, ni tinc gaires lleuresP' a dedicar-los a 1 estudi. Contràriamental Pare Laburu, em guanyo el pa des de l'e-dat de quinze anys. Em permeto de dir, depassada, que el Pare Laburu, que es guasnyael pa amb la suor del front dels altres, vacometre una heretgia en escriure el seu opus-ele c, Jesucristo es Dios?» perquè aquesttítol expressa un dubte inadmissible en uncreient.

En el meu llibre, són clarament exposatsI'crigen i l'evolució del sentiment religiósfins a l'aparició del Cristianisme, prescindintd'un Esser suprem i servint-me de dades

9-X-36 l kIBA1IO R 3

Materialisme dialèctic i Religió I M i ra nta foraEl 18 de juliol darrer, va aparèixer la aquest diu que l'animisme va ésser degut

revista trimestral de Filosofia Criterion, al fet que els nostres avantpassats atri -amb un article de J. Miquel i Macaya sobre buïen als éssers i als objectes que rodegenel meu opuscle «Jesús i el Racionalisme», ]'home una vida i uns sentiments sem-

Com calia esperar d'una revista inspirada blants als dels humans — com encara fanpels frares caputxins, el meu opuscle no els salvatges d'avui i els infants —, em sem_pot tenir cap valor perquè prescindeix de bla que no hi ha en això cap aberraciól'existència d'un Esser Suprem. científica. Així mateix, qual: Reinach ex-

J. Miquel i Macaya es limita a fer una plica la domesticació dels animals pel to-crítica negativa, de tal manera que jo no temisme, amb la qual cosa està d'acord Lu-timdria res a replicar si no fos que, en al- cien Henry (Les originis de la reli ,gion, Ed.guns paràgrafs, el meuimpugnador fa considera-cions d'ordre filosòfic idiu : «Com que no hi ha-via una preparació sòli-da, una forta cultura me-tafísica, l'autor s'ha lliu-rat al primer que li haparlat ; i ha anat acumu-lant la seva cultura sen-se distingir, mancat decriteris i de mitjans con-venients, l'or de l'escòria,amb el parti Aris de creu-re com certes idees iprincipis que inte•ligèrcm-cies més fortes i robustesens donen».

Es a dir, que per notenir en compte l'existèn-cia d'un Esser Suprem,origen de totes les coses,no hi ha en mi «unapreparació salida, unaforta cultura metafísica».

Crec haver dit per car-ta a Miquel i Macaya queel meu mètode filosòfic ésel materialisme dialèctic,o sia el marxisme.

((El marxisme rebutjala metafísica, com totaespeculació, en general,que té per objecte abs-traccions sense relacióamb la realitat.

»El marxisme té unafilosofia pròpia. Aquestafilosofia és el materialisi-me. Però no el materia-lisme metafísic, dualisita,dels filòsofs que oposenla matéria a l'esperis,com dues entitats irre-ductibles l'una a l'altra;tampoc el materialismeabstracte, que considerala matèria, essència deLot, en estat de repòs, sinó el materialisme I

dialèctic, per al qual l'univers sencer no és I

sinó matèria en moviment, i por al qual l'es-perit i el món de les idees, en general, nosón sinó el reflex del moviment de la matèria.

»La tasca d'allò que s'anomenava abansla filosofia de la natura consistia a propor-cionar aquest quadre de conjunt (mostrara grans trets no solament les relacions exis-tents entre els fenòmens de la natura enels diferents dominis, sinó també les rela-cions existents entre els diferents dominis).No podia fer-ho sinó substituint ]es rela-cions reals encara desconegudes, per rela-cions purament fictícies, fantàstiques, com-pletant els fets que mancaven per idees, iomplint els buits existents en la realitat,mitjançant la simple imaginació.» (t)

El materialisme dialèctic concep el mónde la natura, de la història i l'esperit comun procés, és a dir, com un món subjecte sa constant canvi, a mudances, transforma-cions i. desenvolupament constant, i inten-ta,a més, posar de relleu la íntima connexióque presideix aquest procés de desenvolu-pament i mudança. Des d'aquest punt devista, la història de la humanitat i les jmanifestacions del pensament no poden apa- jrèixer com un caos d'absurditats, condem-nables totes i bones per a ésser oblidades, lsinó com el procés de desenvolupament dela pròpia humanitat i de les facultats queno són obra de l'atzar ni d'aquella causa .primera que els metafísics anomenen Déu.

Per als marxistes, és un absurd de volerassentar la causa primera, perquè la natu-ralesa de l'home, la seva contextura físicai espiritual, li impedeixen de resoldre aquestproblema ; no es podrá mai tenir sinó unaimatge limitada del sistema del món. Peròja hem dit que els metafísics omplen elsbuits mitjançant la imaginació.

Segons les ciències naturals, la matèriaapareix en moviment constant, o, millordit, el moviment és el mode d'existènciade la matèria. Matèria sense moviment éstan inconcebible com moviment sense ma-tèria. No obstant, els metafísics concebenla matèria com estàtica i necessiten quealgú l'hagi posada en moviment. Aqueixalgú és la causa primera, és Déu.

Així la posició justa en els problemesfilosòfics sols pot ésser aquella que tinguicom punt de partida les ciències naturalsi la història ; que no vulgui ultrapassar elslímits de la naturalesa de l'home, que, comhem vist, li imposen una visió objectiva-ment i subjectivament limitada del sistemadel món, i que concebi l'univers com sub-jecte a una trama infinita de concatena-cions i mútues influències, en el qual res noroman allò que era, sinó que tot es des-plaça, es transforma, neix t mor.

Ara pot veure Miquel i Macaya que lacreença en un Esser no és de consentimentuniversal, i que els marxistes no podem te-nir en compte allò que diguin aquells queposen davant de tot l'existència d'aquellEsser, causa primera.

Precisament, els esforços dels premono-teistes tendeixen a provar que la noció deDéu pare ha estat permanent en la hu-manitat. Segons el Pare W. Schmidt, laidea del Déu únic és eterna ; no depèn decap contingència de temps ni de lloc. Detal teoria a la creença en una revelació di-vina hi ha solament un pas.

z^x

Miqual i Maçaya em rebreu insistent-ment de no haver fet cas de les teoriesoposades al racionalisme i de tenir en comp-te solament Reinach, Couchoud i Alfaric,el primer dels quals, segons el meu impug-nador, està completament desacreditat.

Armat amb el meu mètode filosòfic, nopodia tenir incovenient a servir-me de lesdades científiques de Reinach. Així, qual

(t) F. Engels: Ludwig Feuerbach, o lafi de la filosofia clàssica.

Els Estats autoritaris es vanen de llurestabilitat ministerial en comparació amb lesdemocràcies. Això és una mentida més delfeixisme. Recordeu, si us plau, les intriguesque Balbo menava fa alguns anys contraMussolini, i la fi trágica que va tenir aquell

El prdnceb Starhenberg

EI Inajor Fey

pas la seva tranquillitat i la possibilitat dedefensar la seva Independència real, mentre

no siguin restablertes les llibertats sindicalsi democràtiques.

Heus ací una prova evident de com elsrègims autoritaris, lluny d'ésser estables,fan trontollar els pobles i els mantenen enuna constant i perillosa inestabilitat.

Z.

LA MARCA DE FAMA MUNDIALSENS COMPETENCIA EN DURACIÓ I ECONOMIA

AUTOTRACCIÓN EIÉCTRICA,,S. A.GARATGE ELECTRIC MOZA, 6 i 8

Detalls sobre la biblioteca

de Voltaire

La biblioteca privada de Voltaire, que haestat trobada a Leningrad i que té un valorinestimable, com ja és conegut, fou com

-prada per Caterina II desi5rés de la mortde l'escriptor, i havent restat més de Ijoanys guardada, és ara catalogada i expo-sada.

'Com1 rèn anés de 20,000 volums, dels qualsla majoria 'porten observacions manuscrltesde Voltaire, que així exterioritzava les opi

-nions respecte de tota una sèrie de qüestions.Les notes més interessants han estat reco

-llides en un llibre especial i la descripció dela biblioteca, que serà feta en llengua russai francesa, serà enviada a l'Exposició Uni-versal de París de l'any T937

Història de les fonts

i dels jocs d'aigua

En el gran palau de , la Cour-Pierre deLeningrad, ha estat oberta una exposiciósobre la història de les fonts. Hi són exhi-bits models de fonts de l'Orient, de l'anti-guitat, de l'Edat mitja, d'Itàlia, de Ver-sailles i de la pròpia Cour-Pierre, de lesquals a més hi ha també els dibuixos ori-ginals i plans per a la seva construcció enel segle XVIII. Una altra part de l'exposicióestà dedicada a les fonts i jocs d'aigua del'actual U. R. S. S., aíxi com a les instal-lacions més conegudes de l'estranger, i,finalment, els models i plans ber a la restau-ració dels jocs d'aigua de la Cour-Pierre.

1Els immigrants armenis i la cultura

Al mes d'agost, un grup molt nombrósrl'armenis que habitaven França, es va trans-Iladar a l'Armènia soviètica per tal de resi

-dir-hi, i després de trobar-hi treball, varen.esdever ir ciutadans de la U. R. S. S., gau-iiint des d'aleshores tots els drets inherentsa aquesta ciutadania.

Els immigrats .tenen diferents oficis i al-guns d'ells són treballadors intellectuals d'al-ta quafificació.

El doctor Takvorian, que ha recorreguí.Europa i Amèrica cercant inútilment tre-ball, és ara director de l'hospitat d'Arakbir.Els seus nens són a les escoles d'Eriva i(l'Arahbir.

El pintor-escultor Kotxar, vingut de Paris,és ara membre de la Unió dels- Artistesd'A'rmènia i treballa en uns grandiosa es-tàtua de Màxim Gorki.

A. Iagubian, ex-director d'orquestra al'òpera debs ham s es de Par treC s El é lis -^ 15 Yballa ara a l'òpera de l'Estat d'Armènia;les ójreres Garfiré- -4' -Ft Fmviata,. interpre-tadss sota la seva direcció, han assolit unèxit extraordinari.

Un grup Factors awnenis treballa als tea-tres i als estudis cinematogràfics.

Es així que els treballadors armenis d'ofi-cis intellectuals han trobat a la U. R. S. S.repòs i treball que la resto del món els havianegat molt sovint.

Concerts a les regions polars

Un grup d'artistes del Gran Teatre deMoscou acaba de retornar d'una gPan tour-née per l'Artic. El viatge ha durat cinquan tadies, en els quals el grup ha donat 34,con-certs, 23 dels quals més enllà del cercleQolar. Aquests concerts han estat escoltatsper més de 2 5 mil persones.

Molt sovint els artistes han hagut de pen-dre part a dos concerts en un nra.teix dia ien indrets separats l'un de l'altre per cen-tenars de quilòmetres. En aquest cas elsartistes han hagut de servir-se d'avions. Esd'aquesta manera que el grup artístic es-nzentat ha recorregut, durant la seva excur-sió nòrdica, prop de deu mil quilòmetres,dels quals sis mil en avió.

Aquests últims dies un grup d'artistes delConservatori de Moscú ha donat un concerten un poblet d'esquimals anomenat Wellen.Per primera vegada els habitants de la pen-ínsula Txukotski han pogut escoltar lesobres dels ir:és grans compositors del món,interpretades amb perfecció. Els esquimals,ets hivernadors i els carrabiners han es-coltat el con;ert amb el més gran interès.

Després, els artistes continuaren la sevatournée amb direcció a la badia de Laurent.

Per primera vegada, el càlid alè de l'artha arribat a les gelades planúries àrtiques.

científiques i històriques que Miquel i Ma-cava no ha debatut. 'En els ritus agraris esdescobreixen els precedents de les moderneslitúrgies i la idea de la mort i de la resur-recció, o sia de la Redempció.

En arribar a l'estudi de la personalitat deJesús, es veu que Crist, en lloc d'ésser elfundador del Cristianisme, en va ésser el pro-ducte mitològic. A les literatures jueva, pro-fana i cristiana no es troba cap rastre seriósde l'existència terrestre de Jesús. 'En canvi,a l'Antic Testament es troben els elementsdel mite, dels quals, sincretitzats amb altreselements de la mitologia oriental, va sorgirla figura del Messias, que va ésser una refi-nada manifestació antropomòrfica de la di-vinitat,

1 per acabar diré que el llibre ja esmentatde Lucien Henrc, aparegut a París tres me-sos després que el meu, i molt millor do-cumentat, arriba a les mateixes conclusions.

E. SABATER 1 CASALS

BIBLIOGRAFIA

F. Engels : Anti-Dühring.Lucien Henry-: Les origines de la religion

CAYISIAE6PECIALISTI

' .1IT ZP LA YIDI

11D1[)< 1, itTelètoo 1 16U

monstruós crim passional que va fer que IAlemanya es commogués de dalt a baix per Iles rivalitats entre els capitostos nazis. No faneu tan lluny, però ; mireu el que s'es-devé a Austria en aquests mateixos dies que

estem vivint.El ministeri Dollfuss, constituït en maig

de 1932, va tenir des del cop d'Estat de '933

no menys de cinc mo-dificacions. Una de lescauses principals residiaen . la lluita acarnissadaque menaven entre ellsincessantment els líders .de les Heimwehren, trin-xera de la reacció austria-ca i braç executor tle lasangonent repressió dela Comuna de Viena.

El febrer de 1934, el vi-ce-canceller Fey, era l'ho

-me més puixant d'Aus-tria. Es considerava ja elsuccessor de Dollfuss ; pe-ré aquest, que era un in-trigant polític de primeramagnitud, va saber apro-fitar els antagonismes i?es enveges entre Fey iStahrenberg. Va reem-plaçar el primer pel segoncom a vice-canceller, dei-xant a Fey solament elMinisteri de la SeguretatPública. En la darreramodificació, dues setma-nes abans d'ésser assas-sinat, Dollfuss va fer deFey un simple ministresense cartera. Malgrat elpaper suspecte de Fey du-rant el putsch nazi de ju-bol de '934, Schussnigg,el nou canceller, no es de-cidí a inutilitzar-lo defini-tivament ; però aquestva haver-se d'acontentaramb el Comissariat de laSeguretat General, dirigitpel vice-.canceller Stahren-berg, el seu antic rival.

La primera modifica-ció — car el govern auto-ritari de Schussnigg noera gaire més estable queels de Dollfuss — donà alcanceller l'oportunitat de

desfer-se completament de Fey.Era el cq d'octubre de 1935. Un mes des-

prés, el major Fey presenta la seva dimissióde comandant de la Heimwehr de Viena.El príncep Stahrenberg assegura personal-

ment el comandament d'aquesta formació.Fey ha de consolar-se amb la plaça — benretribuïda, per cert —, de president de la so-cietat dels vaixells danubians.

El triomf de Stahrenberg, però, no duragaire. L'afer escandalós de la companyiad'assegurances Via-Fènix, esclata sorollosa-ment. L'opinió pública acusa diferents per-sones d'haver participat indegudament en elpressupost de la societat. E1 príncep no fou

obligat a renunciar a lesseves funcions — com esva esdevenir, per exem-ple, amb Vaugoin, ex-canceller transformat des-prés en president dels fer_roparrils federals. Peròalgunes setmanes méstard es manifesten les di-vergències entre Schuss-nigg i el seu vice-cance-ller, i aquell forma unnou govern. Stahrenbergno hi és. Segueix, tanma-teix, essent comandant deles'. Heimwehren, peròSchussnigg confirma enla seva declaració minis-terial la seva voluntat

. d'acabar amb les forma-cions paramilitars. Sta-hrenberg no gosa, mal-grat de les seves fanfar-ronades, a refasar el des-armament de les sevestropes. La seva populari-tat minva ràpidament en-tre els seus partidaris. Haarribat per a Fey el mo-ment de reaparèixer.

EI Iz de setembre,Baarenfels, vice-canceller,declara que la milícia ab-sorbirà i unificarà totesles formacions paramili-tars. La resposta de lesHeimwehren és immedia-ta. La secció vienesa por_ta Fey al comandamentde la Heimwehrer. Lacrisi es produeix, i ten-deix a agravar-se. Star-henberg prepara la con-traofensiva; el conselldels caps de les Heim-wehr format recentmentper Fey, Steidle i Neust-adter-Sturner, es posa enguàrdia.

I el govern? Aixafat entre les influènciesalemanya i italiana, no sap prendre partit.La Reichspost, el diari oficial, silencia du-rant molts dies els incidents produïts dinsles Heim'.vehr.

Els dies a venir palesaran segurament quela crisi de les Hetmwerh es transforma encrisi governamental, I Austria no retrobarà

NAUFRAGS—El bany del senyor està a punt.

(The Passing Show, Londres)

PROJECTOR L'art, definidor de d'èpocaDues menes de «fes»

OPINIONS D'UN PINTOR

Goya i l'art revolucionaniQuan es parla en aquests moments d'art No hi ha més solució possible per a l'ar-

revolucionari, ara que la Revolució és a tista que el contacte amb el poble.cada porta, em fa una certa pena i dis-gust,

Treballem per agermanar els homes i lesobres. Hem previst fa temps els veritables

Encara hi ha gent que es pensa que fer sentimentals aquesta revolució social.art revolucionari és fer la Revolució, i en- Hem estat uns incompresos.tén per art revolucionari pintaro dibuixar d'aquesta o d'altramanera. No, amics meus, no.L'Art és el sentiment de l'homeper les coses que l'envolten. Peraixò l'artista és un precursorde la vida.

L'artista és l'home que s'ins-pira contínuament en les mas-ses, que les sent, que viu ambelles.

E1 sentiment és una gran fiqualitat per a ésser artista. Elsentiment el fa crear i el faviure.

Qui ho havia de dir, ara quenosaltres hem deslliurat el po-ble on va néixer, fa quasi dossegles, aquell gran sentimentalde les masses, que ell seria elnostre estendard de llum!Aquell geni, amb tan mal ca-ràcter; aquell borne que s'en- «Els afusellaments del 3 de maig»furismava per no-res, que pre- Un quadro patètic revolucionari de Goyaferia ésser bon home que nopas gran artista, deia que el pintor es fa al Per sort nostra, vivia en una època deal carrer i que l'artista ha d'explicar la seva gestació. No tenim més exemple que el deisèpoca, grans humanistes.

Ell ens ha deixat l'època de Goya. Aques- j Ara procurem ésser dignes d'aquesta re-tes són les grans obres d'art. I volució que ens ha donat el poble i procurem

Qué deixarem nosaltres i quilo exemple fer-la digna.

ens donen aquesta munió d'obres que hi ha Que demà, quan surti el Sol, surti deal Museu? nou, i així no ens adonarem que serem ja

Tornem la pintura a l'art, que és el uns altres.sentiment de l'home per les coses que el FRANcEac DOMINGOvolten. (Dibuixos de Conanreleran)

Societat Espanyola de Carburs Metà1 ° ticsCorreus: Apartat 190 BARCELONATeleg : "Carburos" Mallorca, 232

Telèfon 73013

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Cor•cubion (Corunya) :: OXIGEN 99 °/o DE PURESA, Fàbriquesa Barcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT,Fàbriques a Barcelona, Madrid, Palència i Còrdova :: FERROMANGANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECATde fils i peces de seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIOINDUSTRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS,BUFADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la

SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS.áESTUDIS CONSULTES 1 'ASSAIGS GRATIS

Des de 1900 fins als nostres dies, podemassenyalar dins el terreny de les Arts entot el món, una lluita a mort entre el ufetcomercial» i el «fet artisticn.

El «fet artístic„ és indestructible, és lavida mateixa, és tot el que ens volta i ensf a viure.

L'artista, l'home sensible, viu intensa-ment el moment i sent la necessitat delcomentari . De la vida en fa música, poesia,pintura, escultura, i ho fa com l'ocell canta.El moment de la creació no és altre quel'afany que sent l'artista de retenir uns ins-tants més la vida d'allò que ha copsat laseva sensibilitat i que fatalment aniràtransformant-se i prenent nous aspectesvitals.

El pintor detura damunt la tela aquellclan de sol de la muntanya, la delicadesadels tons d'unes flors, la maragdina me-ravella de l'ona rebotant damunt la platja,ets ocres i roses d'unes carns humanes...

Aquesta creació, per obra i gràcia del'artista, viurà uns anys més de la sevavida normal. Aquesta mateixa impressióque ha rebut l'artista serà retransmesa ales generacions futures i el prodigi de vidad'aquelles flors, d'aquell tros de mar, d'a-quelles carns i d'aquell paisatge viurà dinsdels homes que han seguit la vida i ager-manarà totes les èpoques.

Pel «(et artístic», doncs, nosaltres esti-loem i comprenem els homes que visquerena l'Egipte, la Grècia i Roma en els tempsllunyans, els primitius cristians, romànicsi gòtics, el renaixement i els clàssics i elsromàntics i els impressionistes, fins als nos-tres dies.

Pel «fet artístic» anem reconstruint totala història de la humanitat, tots ets seusmowitents de placidesa i de lluita, d'ambi-cions, moments constructius i de destrucciódesenfrenada. L'art és el pèndol que marcael ritme de la vida. L'art és industructibieperquè és la vida mateixa, i mentre al mónhi quedi un ésser sensible, tindrà la oc-cessitat d'expressar la joia de viure aunbels medis expressius al seu abast, la naú-siea, la pintura, l'escultura, la poesia...

x#^

Els pobles han sentit semj)re la neces-sitat d'utilitzar l'art pur, el «fet artístico,aquest gran medi d'expressió, i segons lesèpoques l'han adaptat a llurs necessitats,ja sia en temps de lluita o en momentsde tau.

L'art ha imnsortalitzat els alts personat-ges dels temps antics i moderns, ha com

-memorat les seves,g sien guerreres ha exal-tat la fe religiosa, ha estat el portantveumés eficaç de les seves reivindicacions so-cials. Ha seguit pas n pas totes les deca-dències i esplendors ,de la humanitat.

Avui, després d'un rq de juliol allibe-rador, trobem un «fet artístico completa-ment bastardejat per un «fet comercial:aclaparador. L'art dur ha perdut per unsmoments el seu camí natural. El confu-sionisme s'ha infiltrat de tal manera dinsel nostre art, que cal reempendre el camíper tornar-nos a trobar dins l'essència del'art.

En els moments revolucionaris cal incor-porar aquest mitjà expressiu formidable queés l'art, al servei de la causa.

L'anècdota, l'assumpte és secundari, peròno negligible, i d'exemples n'està plena lahistòria.

L'art en si és revolució; l'artista pur,l'home sensible no iot ésser un home reac-cionari, un facciós. L'artista ha d'anar ato amb el seu tems i d'acord amb el lhobledel qual forma part.

Si l'art és comprensió, com hem tractatde fer veure, l'artista deu anar millor aldavant que darrera la revolució.

I en aquestes hores privilegiades en lesquals el destí del món està en mans d'Es-panya i molt especialnient de Catalunya,els artistes catalans deuen adoptar la po-sició que els requereix.

Tots al servei de l'antifeixisme! Tots alservei del poble revolucionari! Cadascú ocu-Qi el lloc que li pertoqui, al front de guerrao a la reraguarda.

El veritable artista català deu posar elseu geni creador al servei de la causa justacontra el feixisme invasor, i un co j5 gua-nyada la guerra, tots junts estructurar uncamí nou a l'art, avui embrutit, empetititper anys i anys d'esclavatge, al servei d'un«fet comercial» que anà guanyant el camíesplendorós a l'art pur de totes les èpoques.

Cal, artistes de Catalunya, fer-nos dignesdel demà venturós que se'ns presenta; queningú no deserti del seu lloc; avui el nostrepoble necessita dels serveis de tots els quisentin l'horror del feixisme, que és l'escla-vatge, la negació de la veritat, l'anu•lacióde la sensibilitat.

El nostre lloc és al costat del poble, delquat hem sortit i al grwl ens devem.

Que el nostre art no quedi_ envilit fiermanca de generositat i de sacrifici. L'art,el nostre art, quedarà ennoblit quan totsnosaltres, els artistes, en siguem dignes.

J. P

s

MIRADOR - Tel. 16560

GUTENBERG, S. Ao

Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

Nàpols, 2113 • Telòfon 58723BARCELONA

Quan moria la idea de l'Imperi en el con- ! que tan bans profits els ha de donar. 1cepte semi-diví que hom li atribuïa, s'ini- aleshores l'artista es llança a les més com-ciava la mort d'aquell pompós art còpia del plicades elucubracions tècniques que I'allu-clàssic greco-romà que fou batejat amb el nyen cada vegada més de la massa fins sen-nom de aneo-clàssic». tir-seaquesta absolutament divorciada de

La forta empremta que en la Història i l'art. Aquest, seguint les petjades de la cién-en les consciències deixà la revolució fran- cia, comença a abandonar el sentit realistacesa no podia menys que marcar-la també i envaeix el terreny d'aquesta preocupant-seen les arts plàstiques, com l'havia marcada d'una quantitat de problemes d'ordre cien-en l'economia i en la política. Aquella escut- tífic aplicat a l'art com són la descomposició

de la llum, l'òptica, laquarta dimensió ;naixentl'impressionisme que és elmoviment més fbrt en l'art

l4 modern que encara ,espractica avui amb canvisd'orientació, naturalment.

Parallelament a les fo-llies que la societat burge-sa de Paris, viciosa i es-trafolària, va portant a ter-me, els artistes segueixenla corba perillosa de totesles temptatives i neixen elscismes» que ens han dut ala decadència actual. Desdels puntillismes fins elsacollagesn i des de les es-cultures cle fil de ferro fins

^, l'exhibició d'aparells d'ús`° v _ , n. sanitari, cada cinc anys o

ti ^ '§

` nen s des de Montmartreq y

el barri Llatí o Montpar-nase hi havia algun tocatde l'ala que havia descobertuna fórmula nova de pintaramb poc esforç i, el queés pitjor, trobava sempretota una organització demarxants que per mitja deles seves revistes teniencura d'enlairar-lo fins queels badocs de la burgesiamés frívola i cretina li ad-quirien alguna obra quedesprés servia de tir alblanc amb les copes buidesde xampany, en llurs or-gies. No escaparen en

• aquesta ofensiva els burge-u Una mostra sos novaiorkins que visi-

gueren a Europa despréstura que en plena decadència estètica pre- ' de la guerra. Gran part d'aquesta caòticatenia interpretar els rínxols i els pentinats producció fou absorbidz — corn si això foscomplicats de les nobles dames de la cort, un càstig — pels amos del diner en aquellsllurs vestits vaporosos i les mil cintetes i moments, els quals s'enduien a l'altra ban -Ilacets, que dissimulaven, ajudats per la per- da del mar petits bronzes de dones amb lesfumeria — malgrat que molta gent no s'ho cuixes esbatanades i ventres d'ensaïmada ocreu —, les emanacions dels seus cossos quadres de guitarres i budells que una ve-corromputs, no eren altra cosa que equilibris gada als lluents palaus de la Parli Avenuetècnics d'homes habilidosos que insensible- o en els óroofsn de la Cinquena Avingudament s'allunyaven de l'art. sols gosaven mostrar a quatre ganduls ais

Es en plena revolució que encara, suren quals hom havia servit alguns acocktails»artistes impregnats de correcció i academi- que els predisposessin a ]'optimisme.cisme que s'aguanten gran part del se- L'art d'aquesta època és típic d'una so-gle xtx, per un anacronisme mcomprensi- cietat que s'esfondra. No cal dir que a lable. Però quan la nova societat pren forma massa no Ii interessaven gens ni micaexigeix als artistes un canvi d'orientació vers aquells ex-abruptes perquè no tenien cap re-els nous problemes de la vida. latió amb ella, ni amb els seus problemes.

Neix aleshores el realisme que, ràpida- En parlar així no es cregui que tenim unment, decau por manca de contingut ideolò- menyspreu especial per l'art parisenc d'a-gic, vers una reproducció brutal de la rea- quests darrers trenta anys, sinó perquè alitat en un sentit mesquí. Catalunya ha tingut els seus imitadors ambEra una època en qué es debatien ja pro- tots el vicis consegüents fills de la cobdícia

blenmes collectivistes i s'iniciava el gran pro- de la societat capitalista i per la desviacióblema d'una altra profunda transformació prodúïida en la nova generació.socia] ; l'artista oscillava entre servir aquesta Heus ací, però, que un fet cabdal es pro-idea — esperit — o servir la burgesia — di- dueix a la nostra terra ; el poble pren lesuer — que havia assolit ja una força que li armes i amb elles el poder. Una commociópermetia mirar la noblesa cara a cara i profunda segueix aquest fet, les consegtièn-ádhuc amb un cert somrís mofeta.

4D'aquesta època, ens resten tres nomsces del qual podem tot just entrellucar , Es

que aquest el moment crucial en què l'art mo-l'emplenein tota i són Sorolla, Rodin i des- dern s'esfondra per manca de contacte ambprés Bourdelle ; tres homes que s'acaren va- la realitat, el qual han d'aprofitar els nostreslentament amb ella, la defineixen i la resolen, artistes per crear-ne un de nou. Un art encom encara no ho ha fet mningó. Tota la què els formidables recursos de la tèonicaproducció d'aquests colossos traspua el dolor que fins ara han estat usats únicament id'una generació que lluita pel seu aillibera- pura com una mena d'exhibició de les facul-ment en una forma vaga encara, però pro- tats de l'artista (ens referim, naturalment,fundament sentida. Des de «L'edat de brom- a l'alta tècnica) ho siguin al servei d'unazen i el ((Pensador) ) ; i des de «L'arquem expressió que tingui per base 1a realitat vivafins les pintures que decoren els murs de la i que estant a ]'abast de les masses les meni«Hispa'nic Society» de Nova York trans- suaument cap als cims més enlairats decorren uns anys en què es gestaven els mor 1 l'art.vinents de la nostra època, que hi són es- Es la nova societat amb tots els seus im-piritualment representats. Tant havien vis- mensos problemes que ha de quedar plas-cut aquests homes els problemes del poble. mada en pedres, bronzes i teles ; és el seu

Morts aquests seus grans interpretadors, esperit el que us exigirà que quedi reflectitla burgesia — omnipotent ja — distreu l'o- en les vostres obres, la seva gesta titànica.brer de la seva finalitat amb antagonismesnacionals que els menen cap a les guerres VICENÇ BARO

i

i ^ o

—I doncs?—Aquest Popman té molta sort al joc!—No l'han atrapat mai.

(Cyrulih Warssarvshi)

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

ANTONI MARTIMàxima rapidesa tl Màxima qualltat

AVINYO, 19, pral.: Telèfon 17047 : BARCELONA

obrer del camp que havia dormit damunt bombardeig incendiaven les vtvendes m se-els fems de les vaques, assasí i legionari. 1 rabies. Els ferits callaven ; no hi havia nin-Era un home magre d'ulls grisos, fill d'un gú per guarir llurs ferides. Els infants ar-vagabund incorregut i d'una rentaplats d'un replegaven els fusells dels merts i es llan-vaixelL Passà la seva infantesa a l'hospici. çaven, cridant, contra els legionaris.El fuetejaven per malifetes dels altres. Pe- 1 Al desè dia les metralladores callaren. Elslava patates. Després l'enviaren a una ma- legionaris caminaven pels carrers de la ciu-sia. Treballà tres anys silenciosament com tat com dins d'un desert africà. Aquellsdins d'un somni. L'amo li digué : «Ets tu ( homes de tots els països cercaven diverti-qui ha birlat els diners de davall del ma- ments. Renegaven en alemany i cantaventalàs?n Devot, negà. L'amo li colpejà el cançons portugueses. Amb Ilurs sabres em -rostre amb una brida. Devotse n'anà a l'estable. Les va-ques remugaven plàcidament. Ir^^ ^' ; '`;'5Devot passà la nit damunt la 'palla viscosa. Després entrà a l yl'habitació on dormia el patró -a{"f,i li assestà un cop de destral, ú^

Fugí a Barcelona i treballà dedescarregador al moll. Sucavaen el vi el pa que menjavacreient que res no havia can-viat en la seva vida. •

Devot, entaulat en una ta-verna, estava menjànt un platde peix. AI seu costat séia unfrancès anib el bigoti rogenc. bt.Tat mirant-lo, Devot s'ennue-gà. Erra tota la nit pels car- 1Wr ^rers estrets del «barri xinès». ll (^ y/^{Les meretrius li passaven som_rients e1 braç pel coll. Un ho-^ °iyme lioferí vienun pitxell. i o Devot passà de llarg. IEn un 'indret, entre passadissos amb , edues sortides i enmig de donespintades i de vetlladors, errava ;¡l'altre, l'home del bigoti ro- ''!gene. L'endemà al mat( Devot ry g ,es trobà de bell nou coagulat )oidavant d'una gran porta co-berta de cartells bigarratsuns clarins amb les boques ^a ° 1' 1'estrafetes de desdeny. Devot ds'allistà a la Legió Estrange-

,

ra. Conegué la calor i el fredd'Africa. Conegué l'amor a :iITMelilla on les dones estaven

Yexposades nues en una menaLde botigues com si fossin car-

a % ..'

canades de moltó. Tirava tretsals àrabs. La seva vida estava plena de can- paitaven les gallines. Esmicolaven les cases,

vis i de perills ; no coneixia, però, la seva ! enfonsaven les seves ungles negres en els

vida. Com abans, abaixava els ulls sorrut, llits de ploma i tot badallant de cansanci es-i la sorra d'Africa era per ell el mateix que ventrellaven els miners amb les baionetes.

els fems de la masia normamdesa. Esguardaven com cremava el teatre ; tenien

Una nit clara de tardor, Francesc Devot necessitat d'espectacles. Jo vaig veure Mcl-fou expedit, amb altres legionaris, de Te- pomena, la musa .de la tragèdia; fou l'úni-

tuan á `E'spa'nyà. - Desembarcaren • a Gïjón:` j ea que s'e'scap'à, amb el nas trencat, elsEls digueren que havien de reprimir la re- ' cabells musats coberts de fum, els ulls buits,volta dels miners. Els soldats caminaven ulls de tragèdia, de dona, d'estàtua.amb un aire morós damunt la terra reno- Vaig visitar l'habitació desolada de la ve-grida pel carbó i pel dolor. lla Dolors. Els sèus ulls eren negres iels

A Oviedo combatien. Dalt del campanar seus cabells d'una blancor encegadora . Ha-

de la catedral, enmig de les quimeres gò- ` via criat dos fills salant amb llurs llàgrimestiques, les metralladores feien giravoltar les ; el difícil pa espanyol. Tenia un ofici : ren-

seves boques àgils. Els minaires caiguerendamunt la ciutat com una allau vingudade les muntanyes dels voltants. Portavendinamita ; amb dinamita feien saltar les ca-ses. Les ales dels àngels de pedra volavenvers el cel, igual que els densos coloms ila,.fina polseguera blanca. Al parc queiendos cadàvers : un vellard amb les mans bla

-vissolades pel carbó estrenyia una noieta.Aquesta apretava una nina nua i rosada.Els obusos dels miners no explotaven, i la«senyora» Pérez ama d'un bordell freqüen-tat pels oficials de la guarnició, oferia cirisa la Verge. Dins els vastos convents lesmonges udolaven dia i nit llurs lletanies dellop. Les dones portaven cartutxos i pans

lARTortuga

El guerrer caigutdessota ]'escutamagant-se, es fuga.Cautelosaments'arrossega, lentcom una tortuga.

Xanguet

Volen peixossota marentre núvolsde cristall.Lluny i enlairel'ona bat.Volen peixosmarcials.Es de pànicLlur esguard:són la llevad'aquest any.Volen peixoscap al tard.La nit d'aiguaels sobtaràcom un'ombrad'estendard.Volen peixoseixalatssota llunesd'oli i sal.

Aranya

L'aranyeta del cellerde l'ampolla s'enamoracaparró verd i lleugeranques de senyora.«Si li teixís un brialamb la fina teranyinaper l'àpat episcopalon l'ampolla dina?»

Mosques i mosquits

La naturadiligent ens procura

una bèstiaper a cada molèstia:

si a les fosquesja no piquen les mosques,

hi ha els mosquitsque treballen de nits.

Cranc

Si a Tossa l'amigabanyant-se s'exclamaun cranc em pessigael moll de la cama!El fet no propalaquan el cranc l'escullen obscura salao en cotxe curull.

Lloca

Só lloca, El fat ho volgué.Passejo vexada vint fills de mal ou

que piulen i folguen amb càndid renou.Airejo la trepa! Amb ull sorneguerem clissa el gall dindi i l'ànec i l'ocai ondeo : Mireu ! Ara vela lloca.La vergonya em puny, el dolor m'acuita.On és ma nissaga? "Temps ha que fou cuitaassaonà el brou,informà la truitai a la masovera reportà mant sou.Així segrestaven i amagaven l'au!I ara só lloca. 56 mare postissa.Llur folga incessant, llur vil piuladissaem cremen l'entranya, res no me'n pertoca.E1 fat ho volgué. Só lloca.Sofreixo les befes del meu veïnat.Debades prenc aires de gran dignitati redreço la cresta marcida...Car só l'arbre bordamb branca de fruita aliena guarnida.Car só la misèrrima didaeixuta de llet i d'amor !

PERE QUART

I

—General, Osca demana socors i Ovied,també en demana. Què hem de fer?

—Es ben fàcil! Que Osca ajudi Oviedoi que Oviedo vagi a ajudar Osca!

(Heraldo de Madrid) I

9 X 36 MIR&UDR 5

POEMES INÈDITSUN CONTE D'ILYA EHRENBOURG UNA INSTITUCIÓ PUIXANT

Minaires L'Agrció d'Astúries upaPenso en el destí de Francesc Devot, i amples i rodons als roigs. Els avions de d E s e r i p t o r $

CatalansL'esclatant aixecament popular que aquests

dies està essent ]'admiració del món, ha re-

mogut moltes coses profundes, de la nostra

terra. Interessos i consciències han sortit

dels seus reductes per prendre part sinó de

grat per força en aquesta contesa al fons de

la qual batega un problema de civilització.

A l'escalf d'aquest moviment ha nascut.

]'Agrupació - d'Escriptors Catalans, - entitat

que aplega tots els homes de lletres de la

nostra terra que no volen quedar-se enrera

ni romandre desdibuixats en un retó a l'ho

-ra que en els camps d'acció s'estan jugant

cartes décisives per a la dignitat de l'esperit

i per a les llibertats de la nostra terra.Entenent-ho així; 1'A. d'E. C. acompanyà

la séva entrada • á" la vida d'una ,declaració

cl'ahesió ai Govern de la Generalitat en qui

veu l'aútoéitat màxima 1 la representació ge

-nuïna del moviment que lluita per la defensa

de l'esperit i de la llibertat. En un plet d'a-questa naturalesa, Catalunya, pafs eminent-

ment liberal, no podia fer altrament que

agrupar al servei de la causa antifeixistaels representants més destacats del seu pen-

sament i de la seva cultura.Amb l'entusiasme que les circumstàncies

determinen, 1'Agrupació d'Escriptors Cata-

lans ha vingut actuant des del començament

il servei del triomf que ens interessa a tots.

Ha organitzat i duu a terme unes trameses

de llibres que s'efectuen amb perfecta regula-ritat als fronts de combat, als hospitals de

sang i a diverses biblioteques populars. Finsa la data, passen de 12.000 els llibres reco-

llits i repartits. Per aquest important serveiha comptat amb la contribució de ban nom-

bre d'alumnes de l'Escala de Bibliotecàries,

les quals s'apressaren tot seguit a oferir ge-

nerosament el seu concurs. Ha rebut, infor-mat i facilitat els contactes considerats mésútils a un crescut nombre d'informadors i

de delegats estrangers arribats ací per l'in-terès del nostre moviment.

De més a més, l'A, d'E. C. ha iniciat un

cicle de conferències radiofòniques, contri-buït a les tasques de propaganda de lesnostres institucions cabdals i ajudat a resca-balar el patrimoni artístic comptomés o ame-naçat en diferents indrets de la nostra terra.

AI costat d'aquestes activitats, ve orde-nant, amb la màxima atenció, la seva orga-

nització professional, finalitat, en fi, per-manent, de l'entitat.

La importància que aquesta nova estruc-tura prendrà indubtablement en la vida' in- Itellectual de Catalunya es fa pressentir. Capdels problemes que afecten a la vida pro-fessional de l'escriptor i que tantes incomo-ditats li havien causat fins a la data, no hiseran negligits. Des de les edicions, fins a lacollaboració en fulls periòdics i a les previ-sions de caràcter material, tot anirà articu-lat en els estudis que porta a cap actual-ment ]'Agrupació.

Es un fet digne de remarcar l'existènciacl'aquesta agrupació d'intel1ectuals, els quals,

mona un corone] deemoQuanQ.mortselsadonant-se de la marxa ascensional del món

tova l'exèrcit reial, feien venir la vella Dolors. han acudit a fixar-hi el seu lloc i a treballar -

Sempre havia estat la «vella» : els seus ca- hi amb entusiasme. 'El seu gest honora Ca-

bells s'esblanqueïren a l'edat de trenta anys ; talunya i els honora a ells mateixos.als quaranta esdevingué corbada com unoliver plegat pel vent de la mar. La vell.:Dolors rentava el cos d'un difunt groc.Després abillava el cadàver amb uniformede gala. El coronel mort tronejava dins lacatedral entre els sants de rínxols femenins,els sans de les campanes, els lliris i la po-dridura. La vella rentava centenars de cos-sos rosegats per les llagues, inflats per lesmalalties, o secs com els esquelets dels ocells.Comptava els diners que guanyava i feiacoure cigrons pels seus fills. Un dia cl'octu-bre, dos legionaris entraren a casa seva.Joan fou mort allí mateix . El petit, Josep,fou perseguit llarg temps pels turons abrup-tes; l'afusellaren en un hivernacle, enmigele vidres trencats i de roses.

La vella Dolors estava seguda en unbanc quan la porta s'obrí donant pas a unlegionari. La dona es redreçà, estengué elsbraços ossosos i cridà : «Sóc vella, peròno hi fa res!... Encara en pariré!... Denous... D'altres en pariran també. Us ex-terminarem."

La vella Dolors em digué : «De momentm'amenacà. Estava allà just en el lloc onets tu. Després llençà el seu fusell . Jo va-reig dir-li : ((Què et manca?» No respon-gué. Vaig posar l'escudella a la taula«Menja, borda. Es posà a engolir sorollo-sament la sopa. Després li vaig dir : «Vés-te'n.» I no es mogué. Es rebolcà als meuspeus. Després se n'anà sense prendre, però,el fusell. El vaig amagar sota terra. Quanels nostres sortiren de la presó vaig donarel fusell al Comitè. Vaig dir : «Ensenyeu

-me a tirar. Els exterminarem tots.»La vella Dolors aixecà el braç, tancà el

puny i mormolà alguna cosa en el silencide la tarda plujosa.

—Torna"1 a l'aigua, si mo et diran men- Trad. de R. X.tider! Dibuixos de Martí Ras

(Everybody's, Londres) ( )

Guineu

Què en faria—demaneu-de la pell de cortesana?Abrics per a la germana

guineu.

Cervol

Com tus arbre rabentarrelat dins el vent...

Girafa

Tens el cap petitperquè la distànciate l'ha empetitit.

Tigre captiu

Les fuetades t'han marcat la pello potser l'ombra de la reixa?

Hipopòtam

Perquè dins l'aigua del rius'ha emmirallat l'hipopòtamalça e] cap, fa una ganyota ambla gran boca oberta i riu.

Cavall

Un paràsit, de l'euga més dolçael blaníssim caràcter malmetirritada galopa i s'espolsamosca d'ase que branda fuet.

Rata-pinyada

Esparracada,negra i nocturnarata-pinyada.Errant espurnatost apagadadel braseraron manta bruixarosteix la cuixad'un ermità.

. - Papagai

Com a l'ombra de seny que mostren qual-[ques dames

gran mèrit atorguen als tres mots que de-[clames.

Paó

Màgica aurorade ploma i alamulticolora.Sol de gran galad'un paradíson l'ona és dolça,la platja or llis,vellut la molsai el cel postís.

Pingüí

Amant de la mullenaamb gregarisme rarcom nosaltres emplenales ribes de la mar.Conserva tanmateixel decòrum que ens mancai neda com un peixamb frac i armilla blanca.

Serpent

Ayo! serpent!(Déu no vigilala blanca argilad'Eva recent.)E1 gran resastredescrius del totquan deixes rastredamunt el llot.

Diplodocus

(cPaleontòleg erudit :si m'encares els teus focusem rescates de l'oblit!T'ho demana un Diplodocusque no sap com fou bastit.»

Cap-grossos

Emprenen el darrer cursdels estudis de granotaja els neix la tercera potai es fonen les cues llurs.

Coccinella

Per la primaveraquin dolç frenesí!De nit s'apaivaga,perd ve el matíi tota s'alterala sang presonera,la sang de robi.Robí de tumbaga,presó de platí.Pel dit s'acarreraamunt fins la fiEi sol l'embriaga,li encén el magí.Des del cim on eravolà i no morí.

Colomí

L'home voldria tenyirles teves ales de sang.\o et paris, colomí blanc,no paris blanc, colomí!

BEST

SENYAL DEL TEMPS

Neptú té un accident

6 NURAR=:=— _

L^ 9-X-36--- —_^

NOVEL'LISTES CATALANS

RamonSi entenem per imaginació, en un no-

vellista, el do de crear personatges que te-nen una vida independent i que s'imposeua nosaltres com éssers reals, Ramon 'Xu-riguera, posseïdor d'una facultat d'obser-vació aguda i pe^tetrant, està també dotatd'aquesta qualitat específica del novel-listade veritat. La matèria del seu art, però, éssempre allò que els seus sentits han copsat,allò que ha viscut o que coneix amb prouintensitat per haver-se pogut imaginar queho vivia. Aquesta matèria és utilitzada ambhabilitat, illuminada amb les clarors sub-tils de la intelligència, enriquida amb lesflexibles variacions de la fantasia,. però res-ta sempre, en el fons, su-peditada a la seva expe-riència humana, directa ointerposada. Es, doncs, unartista d'imaginació crea-dora, en tant que les sevesimpressions esdevenen im-mecliatament objecte depensament i pretext d'es-peculació i de joc. Em es-sència, però, és un escrip-tor que s'inclina amb uninterès apassionat damuntels ésser' i que aporta unalucidesa sense complaençaa l'estudi de la naturalesahumana en les seves diver-ses reaccions i manifesta-cions.

Es potser per això queDesordre (i), novella quepcl seu tema i per la sevaconstrucció compta ambmolt pocs precedents enla literatura catalana, .ésun d'aquells llibres davantdels quals esdevé dificil deformular un simple judiciliterari o de valoració es-tética. Llegim tants de lli-bres que no són més quenúvols, veiem passar al da-vant dels nostres ulls tantsde personatges sense vidani relleu, tan aviat cone-guts com oblidats, que ex-perimentem una joia pro-funda quan sortim d'a-quests jocs d'illusió perentrar en la realitat. Noja en aquella realitat apa

-rent que tants escriptorshan pres erròniament perla realitat autèntica, sin6en una mena de realitatpregona, al fons de laqual ens retrobem nosal-tres mateixos i els éssers que coneixem.

Els personatges de Desordre viuen i s'im-posen a nosaltres, a desgrat de totes les reser-ves d'altres ordres que puguem formular, perllur vibració netament humana. Per aquestagraó, en llegir aquest llibre, la nostra aten-ció no es detura davant les combinacionsmés o menys afortunades de mots i d'es-cenes que constitueixen l'art literari sinóque és impressionada pels episodis reals iels personatges vivents. Assistim a una ex-periència humana, com hi assistim cadadia, en els fets i les anècdotes de la nostravida íntima i de la nostra vida de relació.Captivats per la seva lectura, ens oblidemde discutir la collocació d'una escena, lajustesa d'una imatge, la manera de co-mençar o d'acabar un capítol. En veureviure personatges semblants a nosaltres ma-teixos i ais qui ens envolten, ens sentimportats a reflexionar sobre la vida en ge-neral, sobre la nostra impossibilitat decomprendre'ns mútuàment, sobre fenòmens,en fi, que són essencials als nostres ulls,que representen els elements mateixos dela inostra vida i que ens toquen més deprop que totes les vanes fórmules literà-ries. Això en el cas que la literatura siguiun mitjà més o menys enginyós d'interpre-tar el món i no, com creiem nosaltres, unavida nova afegida a la nostra, un alimentofert a la voracitat de la nostra intelligèm-cia i de la nostra sensibilitat.

I és que l'autor estima les seves criatu-res, les acaricia, les anima, és ple de sim-patia per elles. Crear és, sobretot, simpa-titzar. 1 llegir també. Llegir no és, commolta gent pensa, una ocupació ociosa, unadistracció com una altra. Es, al contrari,posar en estat de desvetllament les fontsvivents 'de l'ésser i, en particular, la sim-patia. Per manca d'aquesta simpatia mú-tua, la novella ha sofert darrerament unacrisi profunda, independentment d'haverexperimentat les consequències de la crisisocial i econòmica del món. La vida ésmassa decisiva, massa apremiant, la nos-tra època massa detonant i inquieta, per-què puguem evadir-nos honestament en elparadís artificial de la novella, si aquestaha d'ésser un simple entreteniment i no hade servir per estendre la nostra compren-sió i augmentar el inostre sentit vital. Esper això que, avui i sempre, la novella seràhumana, o no serà.

Desordre ens dóna la mesura, si no enca-ra de tat el talent de Xuriguera i de lesseves facultats de novellista, almenys de laseva consciència i de la seva voluntat d'es-criptor. Després de Voles grises i d'Espillsadormits, es podia témer que Xurigueras'amanerés i reincidís en els defectes queli foren assenyalats : absència d'acció, abúsi retorçament de les metàfores, massa in-tellectualitzades ; monotonia dels personat-ges i repetició de les anècdotes que, juntamb algunes impropietats de lèxic i excésde comarcalismes, eren els que hom li podiaretreure i que li foren retrets per aquellsque no tenen la paciència d'esperar queun escriptor jove, ben dotat, es realitzi. Es

(t) Edicions «Proa».

CAXISIRESPECIALISTA

' :XIT IP LA MIDA

]ARNI 1, í!Talbfon 1i651

contra aquestes falles que Xuriguera, ma-nifestant un esperit crític i una voluntat demillorament que cal reconèixer-li, ha em

-près l'ofensiva en la seva darrera novella.Sense -reeixir-hi del tot encara, però ambun progrés remarcable damunt els seus lli-bres anteriors. El principal defecte de Des-ordre és que la voluntat, l'esforç, són massavisibles. No es fa el gran pas que ha fetXuriguera sense que es transparenti umacerta fatiga. Cal, en el successiu, que ensmostri les mateixes qualitats amb més fa-cilitat, amb més abandó, d'una manera mésfamiliar i més íntima. La lectura del seullibre, que ens interessa i emociona, no

Ramon Xuriguera

arriba a ésser encara prou exaltant ni proudesesperançadora. Tinc la impressió queXuriguera, del qual havem vist en Volvesgrises com podia ésser entusiasta, íntim icalorós, ha volgut dominar-se una mica. Iaquesta contenció imposada, afeixuga unamica l'estil- i l'acció.

Si faig totes aquestes observacions al seullibre és precisament perquè Xuriguera aca-ba de passar a un estadi superior i perconsegüent és lícit de demanar-li un esforçmajor encara. La nostra exigència ambalguns escriptors neix precisament de laconfiança que els tenim. Hi ha indulgèn-cies que signifiquen, simplement, la nostraconvicció que l'autor no podrà anar méslluny d'allà on sha arribat.

Els començaments de la novella són unamica imprecisos. L'autor va i ve amb unacerta indecisió ; no es veu prou clara ladirecció que va a prendre. Poc a poc, però,el camí s'eixampla, les perspectives esde-venen més netes. Es aleshores que els per-sonatges comencen a viure al davant nos-tre, indiferents a la nostra atenció. El no-vellista descriu molt pocs paisatges i ésextremadament sobri en els seus comenta-ris. Sembla examinar objectivament elsfets que es desenrotllen i procedeix a unarelació contínua i minuciosa dels detalls dela vida de cinc o sis personatges units en-tre ells per vincles familiars o afectius. Aaquest pla realista s'afegeix un segon pla,a la vegada poètic i psicològic, que canviala disposició de l'obra i li dóna perspec-tives imprevistes. Aquest segon terme dela narració dóna al seu realisme més con-cret i més quotidià una vaga atmosfera desomni i de poesia, que alenteix el ritmede l'acció i atenua allò que té 1'ainàlisi demassa cru i precís.

Sabem molt poca cosa de l'aspecte ex-tern dels personatges de Desordre. Els co-neixem pel que ens deixen comprendre elsseus gestos i les seves paraules. Es al travésd'aquestes (les novelles de Xuriguera sónsempre molt dialogades) que el novellistaens revela els seus estats anímics. Cal afe-gir a aquest diàleg profús, un altre diàlegque continua en el seu esperit i que elsil-lumina quan romanen silenciosos. Malgrataixò són tots ells per a nosaltres, secrets.Tan secrets com els éssers que coneixemnosaltres mateixos i que no són de creacióliterària. I, no obstant, precisament potserper aquesta causa, ens semblen extraordi-nàriament vivents i deixen en el nostre es-perit una imatge duradora.

Diu Forster en els seus Aspectes de lanovella (1928) que perquè una narracióconstituexi novella calen tres elementsessencials : una història i personatges dedues i de tres dimensions. Segons aquestafórmula Desordre és una novella perfecta.La història central és la turmentada aven-tura d'Helena, delicada adolescent abocadaal suicidi per un complex d'inferioritat iper la incomprensió de tots els que l'en-vol ten. Són personatges de tres dimensions,Marta, Adrianai Helena, estudiades a fonsen tota llur complexitat. I són personatgesde dues dimensions els pares, Mireval iLluís, a penes esbossats amb alguns tretscaracterístics i en els quals ni l'autor ni lesheroines mo semblen haver penetrat.

En conjunt l'anàlisi que Xuriguera hafet de llurs caràcters és lúcicl i vigorós. Esel cl'un esperit observador de raça que sapposar de relleu els incidents indispensables.Ell és el que dóna el seu sentit i la sevaforça a aquesta novella tan suggestiva, ala qual no manca altra cosa que una micade maduresa i un treball, lent i personal,de depuració. •

LLafs MONTANYA

ACTITUDS

Els escriptors antifeixistes de

Catalunya contesten la lletra

dels escriptors anglesos

Amb relació al manifest dels intellectualsanglesos, fet públic aquests darrers dies,l'Agrupació d'Escriptors Catalans ha cursatla següent lletra

GAI director del Times. Estimat senyorEls escriptors catalans, en llur majoria as-sociats en aquesta Agrupació d'EscriptorsCatalans, han llegit amb un gran plaer unacarta publicada al Times per diversos es-criptors anglesos en defensa dels Governsantifeixistes d'Espanya i de la Generalitat,contra la rebellió dels generals que volenestablir una dictadura militar.

Nosaltres, els catalans, hem admirat sem-pre els anglo- saxons i els principis políticsque han inspirat la creixença i l'articulacióde la més gran associació de nacions del£r,ón. Ha estat, per tant, per a nosaltres,una cosa desconcertant de veure que unapart de la Premsa anglesa provava d'excusari àdhuc de lloar l'acció dels rebels. La cartadel dfimes a la qual ens referim ha posatmoltes coses al seu lloc i ha presentat alpúblic britànic una idea clara de la lluit9que es desenvolupa als pobles hispànics.

Catalunya ha conquerit dintre de la Re-pública espanyola un camí envers la sevallibertat nacional que els generals i el fei-xistes volien suprimir. Per això el nostre po-ble i el nostre Govern han aixafat al nostrepafs la rebel-lió militar en vint-i-quatre ho-res i Catalunya aboca combatents als di-versos fronts en ajut de la República es-panyola i de les seves autoritats legítimes.

Creiem natural d'esperar que el nostreesforç serà ben interpretat. Com que aixòno ocorre sempre, volem mostrar el nostreagraïment quan ocorre, com en el cas d'a-quests escriptors i homes de ciència, icreiem que el millor lloc per a mostrar-losón les columnes del «Times», on ha apa

-regut llur carta. •Us demanem, doncs, de publicar aquesta

carta al vostre diari i quedem sinceramentvostres, per l'Agrupació d'Escriptors Cata-lans, C. A. Jordana, Francesc Trabal,Lluís Montanyà, F. Forner, Jeroni Mora-gues, Xavier Benguerel, J. Pous i Pagès,Ramon Xuriguera, Mercè Rodoreda, J.Roca i Roca, Joan Oliver (segueixen lessignatures).

—Fem-lo passar una vegada més, abansde censurar-lo.

(Razzle, Londres)

—Calma, calma. Hi ha temps de sobresper a declarar els vostres aparells de ràdio.

—Es que no venim a declarar els nostres,sinó els dels veïns.

(Radio-Magazine, París)

Frederic García Lorca, un dels poetes méspurs i autèntics de l'Andalusia nova, ha es-tat assassinat, sembla — per dissort ambmassa versemblança — per les forces alia

-des de la incultura i la barbàrie. No sónaquests moments, massa gràvids de pre-c cupacions d'altre ordre, més concretes imés apremiants, en els quals l'emoció en-terboleix la lucidesa del judici, els mésadequats per intentar una valoració de laseva obra, que el fa, alhora que un delsexponents més valuosos del geni de la raça,un geni de categoria universal.

La poesia de García Lorca, pletóricad'imatges i rica d'inspiració, ha estat sem-

pre amarada d'un profund sentit humà.L'arabesc, el perfil de punyal andalús de laseva lírica, no desconeix, ni en els momentsele major ingravidesa, ]'emoció profunda iel sofriment creador del poeta, la torturaíntima dissimulada sota una aparença frí_vola igraciosa. Les espatlles de mel delpoeta no ignoren el pes de les coses.

El Romancero gitano, la seva obra méspopular, és una sublimació del folk-lore an-dalús i l'expressió més viva de l'ànima delmeridió ibèric. Hi ha en els poemes d'aquestllibre una emoció vital, tràgica i pregona,que l'informa i el sustenta. Les seves estro-fes, trameses per tradició oral, corrien de

L'alçament de l'exèrcit feixista espanyolamb la rèpiiica contundent dels treballadorsde tota la península, ens ha fet pensaraquests dies, quan el proletariat es disposaa dirigir els seus propis destins, en el papertan magníficament sincronitzat del sector in-tellectual d'avançada que ha sabut compren_dre la missió que li pertocava en aquestaèpoca, en què no solament es debat l'allibe-ració i la dignitat de la classe treballadora,sinó també la salvació de la cultura i la ci-vilització. Al costat d'aquests homes, la veudels quals ha sonat sempre com un alertaanguniós i punyent contra totes les formesde la tirania, i que llur esperit ha estat sem-pre abocat en el més profund de la cons

-ciència del poble, hem vist molts dels nos-tres intellectuals, distingits fills de pis, tan-cats en llur torre de vori, amb la peregrinapresumpció que el món giravoltava a l'en

-torin d'ells.Nosaltres, la generació de la post-guerra

—una altra generació que tracten d'immo-lar a la guerra propera — en hem format sotaaquest clima enrarit i asfixiant d'un consi-derable sector intellectual de Catalunya i hacalgut una gran força de voluntat, un incon-tenible anhel ele justícia per deixar de bandael mestratge d'alguns escriptors i d'algunsartistes tan absents i miops davant la tra-gèdia del món, com dòcils i domesticats da-vant una classe social inepta i fracassada.

Ens imaginem la tragèdia que deuen re-presentar els moments actuals per aquestshomes distrets els quals ni tan sols s'hanvolgut donar compte que hi havia una granferida oberta al cos del proletariat hispànic ique ells no podien de cap de les maneres ro-mandre indiferents a aquest espectacle do-lorós sense trair llur pròpia condició d'homei d'intellectual encara que només fos perextreu-re'n uns materials humans i transfor-

ELS MILLORS

citat, en un poeta en certs aspectes difícil.és prou reveladora del contingut humà dela seva poesia.

D'un temps ençà García Lorca, l'obradel qual havia estat sempre orientada versl'eq)ressió drarnàtica, es senti atret pel tea-tre, d'una manera gairebé exclusiva. Leseeves tragèdies de fons rural primitiu, obresreeixides i plenes, revelaven la seva decisiód'encaminar-se decididament vers la inter-pretació del misteri de la vida i de l'home,en les fonts primàries en què ha residit- sem-pre la substància perenne de la veritablepoesia. No solament aquella que canta ivibra, sino la que encerta a tancar en la seva

música la llum fugisseraele les realitats profundes.

EI seu viatge a NovaYork decidí probablementla seva vocació i illuminàel seu esperit en orientar-lo concretament vers ladefensa dels oprimits idels pàries de la societat.Els poemes fruit d'aquellviatge, inèdits en llurgran majoria, que el nos-tre públic pogué escoltaren una lectura recent,menyspreen la civilitzacióianqui, amb el seu con-fort superficial i el seuafany crematístic, percantar en versos vibrantsla tortura i el sofrimentele la raça negra, jugula-da sota ]'opressió brutaldels milionaris nordame-ricans.

Garcia Lorca estimava,o estima, Catalunya, ambtota la fogositat exube-rant del seu caràcter oberti expansiu. Unit amb lla_ços d'estreta amistat ambel grup de 'L'Amic de lesArts» primer i dels((Amics de la Poesia» dar-rerament, lluità amb elsprimers amb l'heroismeinútil d'aquells anys enyo-rats, per la imposiciód'una moya forma d'ex-pressió artística i estrenyéels llaços de companyo-

nia amb els darrers, influint per la compe-netració i l'amistat entre els intellectualsibèrics.

Els escriptors catalans no podíem estarabsents en aquests moments tràgics, en]'homenatge al poeta eminent i a l'homevolenterós i cordial, i el nostre deure ésd'estar tots units en la lluita i en la con-demnació de l'atemptat brutal que s'està per-petrant aval en les terres hispàniques con-tra la llibertat, contra ]'esperit i contra lesessències més pures de la cultura universal.

A tu, Frederic, present o absent — pre-1 sent sempre — la nostra amistat inesbonra-¡ ble o el nostre record viu i rancuniós.

mar-los en obra artística... No ha estat així !Ni per egoisme artístic s'han apropat al po-ble i han volgut ésser presents en aquestacommoció histórica!... Que no trobin es-trany doncs, ara que el poble es disposa afressar el seu camí, que passi per damuntuna pila de frivolitats i una pila de concep-tes i teories que s'hauran tornat rancis enquatre dies.

Amb l'empenta d'aquesta nova societatqua es bastirà, indubtablement será necessa-ri el concurs creador de tots els homes debona voluntad, intellectuals, artistes, tècnics,etcètera, que sàpiguen comprendre la sevamissió cultural. Però que algun tossut nos'entesti a sabotejar-la, com sabotejaren laUnió Soviètica els primers anys de la guerracivil. La Revolució es prou forta i la capa-citat de creació será prou puixant — una ve-gada hagin passat els infantilismes i els as-saigs ingenus que sens dubte es presentaran— per anullar tota hostilitat interior con-tnarevolucionària. Per això ens emocionala incorporació al nou estat de coses, de lamajoria de pintors, escultors, novel-listes, ca-tedràtics, etc., obrers intellectuals, que se-ran els dipositaris i els representants dignesde la cultura catalana en la seva nova acciórevolucionària.

Co.ifiem enormement en la Catalunya deltreball i de la llibertat, perú- confiem tambéque de la seva mateixa entranya en sortiranels homes que la facin envejable als ullsdel món i que la facin digna de la sang ques'haurà vessat.

No podríem comprendre una Catalunyaintellectual i artísticament indiferent ; peròen aquests moments comprenem menys en-cara un intellectual sord a l'hora inoblidablede les grans definicions.

FxnxcESc SERRA

EL FEIXISME CONTRA LA CULTURA

García Lorca, assassinat

boca en boca, molt abans que aquest recullde poemes fos- publicat. I aquesta .popula- M.

El iracas dels intelIectuals

^r

MAPES D'ESPANYAI I I I I I l I I I 11111111111111111111111111 N 111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111

ELS TROBAREU A LA

LLIBRERIA CATALONIA3, RONDA DE SANTPERE, 3

Telèf on 24647

1':Iui. SACHER, L'EXCEL.LENT DIRECTOR d'or-

questra suís, estrenarà amb la seva orques-tra de cambra a Basilea una sèrie de novesobres, eritre les quals cal esmentar una(Música)) per a orquestra de corda, percussiói celesta, de Béla Bartók ; un «Divertiment,>per a piano i orquestra de Conrad Beck ;un «Concert» per a orquestra de corda, deHonegger ; etc.

<<JEANNE D'ARC AU BUCHER», éS el tí tol d'una

nova composició coral d'Artur Honegger,inspirada en una obra de Paul Claudel.

LA GRAN ATRACCIÓ dels «-Festivals Salzburgnd'aquesta temporada ha estat, com en an-teriors ocasions, la representació de ((Fide

-ho», «Falstáffn i ((Els -Mestres Cantors», di-rigides per Arturo Toscanini.

URNA FÀBRICA DE PAPERERIA, prop de Smo-lensk (U. R. S. S.) acaba de fer uns assaigs

amb la producció de discos en cartonatge.Els experiments amb els primers discos handonat una bona reproducció del so.

LA CONEGUDA EDITORIAL Schott (Magúncia)anuncia la pròxima sortida de tres noves so-

nates per a piano de Paul Hindemith.

EL NOSTRE ISOY COMPANY RODOLFO HALFFTER,

l'excellent jove compositor madrileny, hapassat uns quants dies a'1a nostra ciutat,abans de tornar a Madrid.

EI, conrrš DE T. S. F. de la U. R. S. 5.està preparant actualment el seu ((stand»

per a l'exposició mundial a Paris, 1937. Totel sistema de la T. S. F. soviètica amb elsseus 76 comitès de T. S. F., les seves 74estacions i 7000 centres de transmissió hiseran visibles. Demés d'això, es veurà tam-bé a l'exposició tota l'extensió de les trans-missions (13o.000 hores per any), els nom

-broscs temes de les diferents emissions : te-mes social-polítics, científics, musicals, lite-raris i teatrals, així com les emissions pera infants. Hi haurà tamb reproduccions i

estadístiques sobre el gran festival deT. 5. F. que ha tingut lloc a la U. R. S. S.en la primavera d'aquest any.

FINS ARA NO S'HA POGUT COMPROVAR d'unamanera definitiva l'any de naixement delgran compositor italià Francesco Geminiani.Mentre que els uns, com Gerber i Burnev,l'havien fixat a l'agy 1666, altres, com Nau

-mann indiquen l'any 1693 com el més pro-bable. Les últimes investigacions musicolò-giques suposen l'any 1674 el del seu naixe-

ment.

EL CINEMAWallace Beery,

Per davant la cambra cinematogràfica hanpassat tipus de totes menes, però difícil-ment en trobaríem un que acusés una per-sonalitat tan magníficament dibuixada comla de Wallace Beery, Cap altre actor hapogut encarnar d'una manera tan precisai exacta aquest personatge de carrer, aquest

personatge xavacà i alhora transcendental

al qual Wallace ha donat vida en una sens fide produccions, en totes les quals la sevaactuació personal sura per damunt la detots els altres intèrprets.

home del poblecurs al seu temperament aventurer, s'enrolàa una companyia de circ ambulant, en laqual començà per tenir cura d'elefants i acabàper fer de domesticador i ballarí excèntric.

Cansat d'aquella vida, es traslladà a NovaYork, on debutà com a ballar{ còmio, i cari-caturitzà, després, velles figures grotesques.L'any 1913 acceptà una oferta que li ha-

via estat feta per la companyia Essany,per compte de la qual féu el seu debutcinematogràfic, interpretant el paper «l'unacriada sueca en un film de dos rotllos.

ll'allace Beery en un dels seus habituals papers d'home desposseit, que li han donatcelebritat mundial

PEDAGOGIA MUSICAL AL SERVEI DEL POBLE

Conservatori de l'EstatFINALITAT DEL CONSERVATORI I PLA GENERAL llur més gra 1 part alumnes i aspirants del

Conservatori ; i algunes parts d'aquests ma-El Conservatori de l'Estat a Moscú, té teixos concerts foren dirigits pels ,. estudiants,

per finalitat la formació de músics espe- futurs directors d'orquestra.cialistes de primera classe com a artistes Apart dels Concerts simfònics es donarencíe concert i òperes i, així mateix, solistes i { concerts de Cambra pels estudiants a laque prenen part en els conjunts musicals petita Sala del Conservatori ; alguns es tor-collectius, músics qualificats per llurs ex- naren a executar després al Club de la Um-cellents condicions per a les orquestres sim- versitat de Moscú i en altres grans clubsfòniques i d'òperes, directors de cor profes- obrers moscovites.sionals, directors d'orquestra simfònica .i Del primer de setembre de 1934 al primerd'òperes, professors tècnics de música, i fa- de març de 1935 es donaren arreu 114 can-cuitats obreres musicals per a totes les ma- certs pels alumnes del Conservatori als di-tèries especials de música històriques i teò- versos clubs, fàbriques i establiments esco-riques ; directors de radiodifusió i redactors I lars superiors de Moscú.d'edicions musicals i demetodologies per a l'edu-cació musical dels nois.

Cada músic i artistaque fa els seus estudis alsConservatoris de Moscú,no sols ha d'arribar agran mestratge en l'exe-cució i perfeccionar-se enels coneixements musicalshistòrics iteòrics, sinótambé familiaritzar-se .amb els mètodes d'ense.nyament musical i proce- -diments pràctics aplicatsal treball pedagògic

ta -

Tots els estudiants delConservatori estan obli-gats a seguir cursos depedagogia general, psico-logia i mètodes d'ense-^nyament, literatura pc- ,. údagògica, estudis de les ,^ y r rdiverses escoles i tendèn y

^ tties musicals, llurs anàli r "^sis, crítiques, etc. Tambéhan d'exercitar-se en l

^'

r 7

,a y

pràctica pedagògica sota f '-la direcció dels professors ' S^del Conservatori, d^ ft V+

EI temps d'estudis al^Conservatori es de cincanys.

Amb el Conservatori de]'Estat a Moscú, funcio-nauna Facultat Obrerala qual té per finalitat sl ,Ipl sVpreparar elsobrers en elsestudis superiors del Con-servatori i als kolhos, es-pecialment dotats (t). Heus aci l'edifici centro! de la Ràdio Britànica oficial (la

També hi ha al Con- B. B. C.) a un carrer céntric de Londres, ntiodel de grandiositatservatori un de Tècnic i de bon gustmusical i una Escola mu_

de preparar estudiants per al Conservatori.slcal de nois encarregats

dotats dels treballadors sociétics.Aquests nois són escollits d'entre els més

una Escola Superior de ]Mestres d'art mu-sical amb dos anys d'estudis a la qualsón admeses les persones que han acabat clscursos complets d'estudis en el establimentssuperiors i que haguessin presentat un tre-ba l l que els domi dret al diploma de mestred'art musical, sempre que posseeixin grantalent i capacitat especial per a la música.A te e7 ' feair se en ua-

litat d'aspirants a una càtedra de cursospreparatoris pedagògics o d'investigacions 1NsTn1.1Ts EXPERIMENTALS I D'INVESTIGACIÓ

ques Is persones pic a , - q heme, de Puccini, i La Nàyade, de Sseroff.

Per últim, existeix prop del

Conservatori Cambra, l'entrada als quals era de paga-n•ent, l'esmentat sector especial va organit

tribuïts a les fàbriques i establiments es-gratuits i els bitllets d'entrada foren dis-

colars.

representar amb tota propietat, en la Gran

zarsovint concerts públics completament

Conservatori i els estudiants aconseguiren

Les Noces de Figaro, de Mozart ; La Bo-Sala del Conservatori, les òperes següents

Demés d'aquests Concerts simfònics de

S'ha organitzat l'estudi d'òpera prop del

-

científiques musicals.

ORGANITZACIÓ INTERIOR

La direcció general de tota ]'activitat delConservatori de ]'Estat a Moscú pertanyal seu director.

La direcció immediata i executiva de total'activitat escolar metodològica i pràctica,realitzada pel Conservatori i les Institucionsaccessòries és d'incumbència del Directorsuplent.

Cada càtedra de cursos d'estudis musi-cals es troba sota la direcció d'un mestre

-director especial ; a la Facultat Obrera Mu-sical i a ]'Institut Tècnic de Música hi haadjunts delegats de càtedres especials delConservatori sota la direcció i el control delsmestres principals de les càtedres. kquesteidarreres són regentades no tan sols pe's pe-dagogs especialistes que les exerceixen ge

-ner,:lment, sinó també pels aspirants als es-tudis superiors musicals escolars i científics.

Cada cap de Càtedra és responsable del'elaboració i compliment del pla de treballi de la direcció general de l'activitat de laseva càtedra.

L'elaboració dels programes i mètodesd'ensenyament així com les formes pràc-tiques del treball dels estudiants i l'anàlisiamb el balanç dels resultats obtinguts, ésde competència de les càtedres.

L'organització dels treballs pràctics delsestudiants i de llurs demostracions musicalsen públic, estan encomanades a un sectorespecial encarregat de seleccionar els re-pertoris musicals, tenint en compte les di-verses classes d'auditoris així com el pla itots els sistemes de treball pràctics dels es-tudiants lligats i subordinats orgànicamenta les finalitats de l'ensenyança general delCoservatori.

ACTIVITATS PRÀCTIQUES ESTUDIANTILS

En el darrer any escolar l'orquestra d'es-tudiants en nombre de to8 executants dónavuit concerts simfònics a la gran sala delConservatori de l'Estat de Moscú.

Els solistes d'aquests concerts eren en

(t) De la, població ursiana septentrional(península de Kola).

CAMISER a

ESPECIALISTA

' CZIT £N LA YIDI

JAUME 1, II

ielèton H65

PERSPECTIVES ' ' de_tot el MónNotoc^es El fet revolucionari que fa esperar una

solució definitiva dels nombrosos problemasplantejats en tots els sectors de la vida ciu-ladana, no s'aturarà evidentment pas da-vant la necessitat d'una transformació fona

-mental de la vida musical a la nostra terra.Durant els ultims anys, la música s'ha tro-bat a Catalunya en un estat de paràlisiles seves diverses formes .d'organització nohan permès al poble català de desplegar lesseves magnífiques condicions musicals imla-tes i de treure el rendiment esplèndid, ert elcamp mtgsical, que correspon al seu esperitcreador. D'aquest geni creador son diQositaris els arxius de tots els pobles de Cata-lunya, plens de documents, encara inexplo-rats, d'un gloriós pasat musical i el ric tresorfolklóric, recollit i classificat en la magnaObra del Cançoner de Catalunya», però

també el seu moviment orfeonista, la bran-ca potser anés forta i més espontània de lamusicalitat catalana, i les nombroses coblas,tan populars a tot el país. Junt amb aquestsvalors collectios en el terreny de la creaciómusical, trobent una sèrie de .grans artistesinstrumentals, coneguts a tots els continents,com els Casals, Manén, Broslsa, Cassadó iVinyes, que han sortit del poble i demostrenla seva força inspirativa, siguin quines si- Iguin actualment les simpaties polítiquesd'aquests grans instrumentistes catalans.

A aquesta musicalitat secular del nostre

poble no han corresf ost, com dèiem, les for-mes de l'organització en els diferents sec-tors de la vida musical. L'accés als concertsi a les funcions d'òpera havia quedat limitatgairebé senipre a una petita capa de la so-cietat ; les creacions musicals dels últimstrenta anys a penes figuraven en els pro-grames igualment com tampoc la producciódels joves compositors catalans ; el més po-deró. instrument de divulgació artística, laràdio, estava coril 15letament comercialitzadai quedava sense cap intervenció a la culturamusical; la pedagogía musical a les escolesoficials estava considerada en molts casoscona una assigaiu'tura sense cap utilitat pràc-tica i sense formes ni orientacions ; en fila musicologia no disposava d'un centred'investigació i — conseqüència funesta —,es troba sense tècnics especialitzats sufi-cients.

Si, malgrat d'aquesta situació desespera-da, la vida musical no s'havia aturat coni-pletanient a Catalunya i, tot al contrari, hasabut arribar en tots els sectors musicals aactivitats notables i resultats fructuosos, hodevem exclusivament a la iniciativa incan-sable, d'una serie d'homes que, en mig d'a-quest ambient hostil i tancat, han mantin-gut i practicat el seu entusiasme per als va-lors creadors de la seva terra. A tot arreuhem pogut trobar els pedagogs, folkloristes,musicòlegs, compositors, conferenciants, di-rectors d'orquestra i joves instrumentistesque han lluitat contra aquest ambient po-drit, dintre el qual es veiea_Lollocats, i hansabut realitzar una veritable feina construc-1àva, moltes vegade's desapercebuda i gairebémai valoritzada, però d'una utilitat innega-ble com a contrapès a la indiferència i ladespreocupació generals.

La revolució no menysprearà aquestescèl.lules de labor constructiva, però isolada,del nostre passat immediat. Tot al contrarihi trobarà la norma per a la nova estruc-turació de la nostra vida musical, multi^li-cant i projectant aquests esforços indivi-duals al nivell general d'un nou esforçcollectiu. Els nous nuclis de l'organitzacióvrusical han de prescindir de .tots els ele-ments que, firis ara, noinés han sabut apro-fitar-se de la rutina i de la mediocritat, pera atreure's els elements millor especialitzatsi Inés valuosos en els diferents aspectes dela música. Es tracta ara de generalïtzar laqualitat per a crear un nou ambient coPec-tiu i donar a una nova joventut una base

més sòlida de preparació professional i hu-mana.

Aquestes són les perspectives que la re-

volució triomfant obre als nostres músicsa la nostra música.

-- - 1 és qu; Wallace Beery, en aquests dar- , Aquell mateix an y s'emmaridà amb larers temps, no fa més que portar al llenç famosa artista del llenç Gloria Swanson—figures de trets psicològics amb les quals Wallace és el primer marit que tingué Glo-

r4 '`— està plenament identificat, car formen part ria—, de la qual es divorcià quatre anysde la seva pròpia vida, una vida que ar- després.

e ranca dels suburbis, de l'ambient més mi- L'any 1918 formà una companyia pel seuserable, i arriba a la consagració definitiva compte i es traslladà al Japó. Era el primerdesprés cl'un èxode ininterromput d'aventu- director de pellícules que es desplaçava al

, ,. -res, de bohèmia i de contrastos. país del Sol Naixent.5i el feliç protagonista de Sang de circ j De retorn als Estats Units, interpretà un

1 c ha aconseguit situar-se al Iloc privilegiat film de guerra, titulat Darrera la porta,

que avui ocupa per mèrits propis, no ha I fou tan extraordinàriament reeixit el seu

-%I? (4 _ \„ estat, com tants d'altres—la immensa ma- treball en aquesta cinta, que se'l proclamà

t joria—, per infiuéncies ni ajuts ni even- com la més gran troballa que havia fet el

%" tualitats. Wallace Beery s'ho ha guanyat cinema dramàtic.el que se'n di t. a pols i passant per da- D'aleshores ençà, els seus èxits han estatmunt de les més descoratjadores dificultats cada vegada més frapants, i avui no hi

uOE, o_ i vicissituds. 1 és que Wal!ace, ultra el seu ha cap actor que pugui substituir-lo en latemperament essencialment artístic, posseeix interpretació dels papers que l'han fet

` ---_ una intelligènoia clara i desperta i una visió famós.viva i diàfana. Actualment, i . des de l'any 1925, esté

^' o — El cinema burgès s'ha vist impotent per casat amb l'artista Rita Gilmann i té tresa adulterar la seva ferma personalitat. fills adoptius.

_ = Fill d'una família modestíssima, Wallace Dins el cinema americà és l'home del

r—Beery limità els seus estudis primaris al poble per excelaència.més elemental. Als setze anys, donant lliure

—Es d'una senzillesa admirable. Una cria-tura pot ferio anar.

—Es precisament això el que no voldria

de cap n'aneu((. Direcció General de Treball(Ric et Rac, París)

JIIIIIIl!!I !III!IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII{IIIIIIIIIIIIIiIIIIIIIIIIIM1

1 11D'INTERES PER ALS SUBSCRIPTORS 1 ANUNCIANTS DE PER]ODICS

Cessa BENE

COPIES a màquina _ Havent observat que a partir de la incautació dels periòdics per les auto-

. – rttats de la República hi ha hagut subscriptors que s'han donat de baixa I

C I R C U L R s -remerciants que han retirat llurs anuncis, amb perjudici evident per a l'obra

– de defensa de la nostra causa, que és la de defensar la llibertat, posem al

amb multicopista a preus reduidíssiin – coneixement de tots els subscriptors i anunciants que el donar-se de baixa

-dels dits periòdics en aquests moments serà considerat com a saboteig a la

causa republicana i serà severament castigat qui tal cesa faci.^ = MONT-SIÓ, r8, pral. - Telèf. >8053 = '

',illllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll!111111111111111111111!!AI!!I'lllll!IU!Illlh?

LA FUNCIÓ DEL CONSELL DE METODOLOGII

El Consell de Metodologia es reuneix, al-menys, una vegada al mes i té les funcionssegüents : r. Elaboració del programa ge-neral de l'activitat del Conservatori. z. De-liberacions sobre les qüestions que surtinal curs del programa. 3. Coordinació del'activitat de les càtedres de l'Institut Tècnicàfusical, de la Facultat Obrera, de l'EscolaSuperior d'Ensenyament musical, de l'Ins-titut d'estudiants t de l'Institut d'Im• estiga-cions cientí fiques musicals. q. Adopció defi-nitiva dels plans i programes d'ensenya

-ment del Conservatori. ç. Apreciació delscandidats presentats a la Comissaria d'Ins-trucció Pública per a les càtedres del Con-servatori per a tota classe de títols cientí-fics, etc.

Els alumnes que han acabat el curs d'es-tudis a 1'InstitÅIt d'aspirants i presentat unatesi de fi d'estudis, reben un diploma queels confereix el títol de candidat a doctorde ciències musicals, amb el dret d'ense-nvament a les escoles musicals superiors.

H. NEIHAUSDirector del Conservatori

de l'Estat a .lfoscú

A les esmentades institucions, que for-men part del Conservatori de l'Estat a Mos-cú, hem d'afegir-hi un Institut d'Inves-tigacions Científiques Musicals, la missiódel qual és ]'estudi experimental i científicdels principis teòrics en el domini de l'artmusical, així com la revisió i organitzaciómetòdica o sistemàtica dels resultats obtin-guts per la pràctica pedagògica del Conser-vatori i tota l'herència histórico-pedagògicaanteriorment adquirida.

Aquest Institut compta amb els labora-toris següents : t. Històrico- teòric. z. Psi-copedagògic. 3. D'acústica musical. 4. Fo-nètica experimental. s. Un radiolaboratori.6 Raonament sobre l'execució al piano ia l'ensenyança musical.

Els resultats sobre els treballs d'investi-gacions i les experiències obtingudes, l'Ins-titut les sotmet periòdicament a les delibe-racions de les seves assemblees plenàries, enles quals prenen part els estudians i el per-sonal docent del Conservatori.

Tots els treballs metodològics del Con-servatori són dirigits per un Consell deMetodologia que, sota la presidència deDirector del Conservatori, està constituïtper tots els catedràtics i els professors dEles principals institucions que formen pardel Conservatori, Facultat Obrera MusicalInstitut Tècnic de Música, Escola Superiord'Ensenyança Musical i Institut d'Investigacions científiques musicals.

LES MENTIDES DE LA PREMSA REACCIONARIA

Una informaci6 " " sensacionalAmb el suggestiu tito! de «Bar-

celona sota el terror», Gringoiredel 25 de setembre darrer publica-va un extens reportatge signat perJean Rochard. No té rebuig.Les coses que conta són tan pinto-resques que depassen la imagina-ció més desenfrenada. No sola-ment hn d'escaure als lectors delsetmanari de dretes francés la sortde poder llegir prodigis semblants.Valem que •els nostres lectors entinguin també un tast, encara quenomés sigui perquè puguin jutjarcom serveix la veritat la premsacatòlica i conservadora.

*7i3

^A—Que ets boig? Has llançat les bombes

damunt els moros! Que no saps que nosom a Abissínia?

(De La Lumière)

Una falsa declaració suposa una mortimmediata.

Les sabates i les flassades són requisadesigualment. Tot el cotó del qual hom potapoderar-se és tramès a l'arsenal de Bar-celona.

A una casa de pagès prop la carreteraque va de Sabadell a Terrassa, homes idones són al camp.

Els milicians envaeixen la casa, marti-ritzen una criada prenys, però, no podentobtenir res d'ella, la precipiten dins d'un pau.

Un paralític clavat al seu jaç, ha visttota l'escena. Hom li crema els peus permitjà d'una burxa roent, fins que consenta revelar l'amagatall dels masovers.

—Dues mil pessetes en peces d'or!Els milicians es despleguen en guerrilles.

Hom ha amagat l'or! Ca! pagar aquest crim.Una clotzena de camperols són atrapats

pels camps. Entre ells, tres dones i quatreinfants.

Hom els condueix a la casa. El capitostfa arrenglerar els homes i les dones decara a una paret, i després, reculant unsquants passos, en fa caure tres o quatrea trets de revòlver, com titelles de fira. Elslegionaris negres despatxen els sobrevivents.

Hom reprèn el camí ; a menys d'un qui-làmetre de Terrassa, la petita tropa es creua

amb una mena de vagabund, «Qn vas?»,Ii pregunta el cap. Foll de por, l'altre nopot articular paraula. «Té! Per deslligar-tela llengua.» I, fredament, li fa saltar elcervell,

D'aquí a uns mesos s'escaurà el centena- molt per damunt de tota mena d'influències,ri de la mort del més alt i més intens poeta i és marcada amb un segell de rara i genialrus : Alexandre Puixkin. originalitat.

A la Unió de Repúbliques Soviètiques han Hom ha dit que Puixkin fou un «romàn-començat ja els preparatius per a commemo- tic». Les classificacions, però, no Ii escauen.rar aquesta efemèrides que té una significa- Fosseïdor d'una prodigiosa i ben acuradacié tan destacada dins la història de la lite- personalitat, i amb unes energies inesgota-ratura europea. Es de suposar que els paï- bles per a l'estudi i el treball, Puixkin ul-

trapassa tots ets límits i4 t w;^^ r.^ r és sempre «ell mateix».rfnf A^ s x T; Conegué pam a pam el

':: € seu immens pair, i sabér r , ; arribar al fons de l'ànima

4.> { <-- nacional, descobrint-la sota.. ' /•> la casaca del noble i 1'uni-

forme del general com sotaI la vasta del pagès. En els

/ ` X; >' seus versos, cantà la Rús-z^ s^ s ^f ^; ;sia millenària amb un ac-r 5' s £ , f cent d'eternitat, Aquest és

j s 4 x °' S¿ss j 1 èl secret det poeta, que li

vtt permeté d'obrir una via per

5. - -

.. on més tard ja podrien^t f .9 t i j 5 z F: transitar còmodament els

.. t rt s t altres.

xs " Estudià a fons totes les-^t - ^'z °" ¿ literatures, la francesa so-

; s^ 3 e ..; bretot, i, com gairebé totsi els intellotuals de la sevaÇ t: època, fou perseguit i exi-

liat, i això el posà en con-tacte amb la vida dels hu-mils, dels quals recollí un

s tresor de llegendes popu-< tars.

La seva obra és difícil de¢ resumir per la diversitat

\li .•\ de les produccions que laintegren. Cal esmentar;

\^ ,<' els poemes «Els zín-s, t garsa, «La font de Baktxi-

^,+ carai» i «El presoner delCaucas». E1 record delpríncep constructor Pere el

.Gran li inspirà un granpoema titulat «Poltova», i

sos civilitzats la commemoraran igualment.després escriví «El comte

\ul lo», «Eugenia Oneguin i altres coA. S. Puixkin (1799 - >837) ha estat un gran-

posicions. Reahtzà un intent teatral, escri-poeta, extraordinariament lloat i general- vint el drama «Boris Goclunov», que tempsment poc comprès. La seva genialitat foutan russa, que és gairebé impossible de jut-

a venir havia d'inspirar la magnífica par-jar-la encertadament, fins quan hom coneix

titura de Mussorgski. Escriví també algu-Iidigma en el qual va escriure. Hi ha en ¡

,res novelles, entre les quals ha adquiritjusta celebritat la titulada «La filla del ea-Puixkin constituent una original barreja, in- pité».fluèneies de Voltaire, de Shakespeare, de j

Byr•on, de Goethe. Pero la seva obraMorí a conseqüència d'un duel, després

queda d'una viola activa i dolorosa.

EL PARAXUTISME, ESPORT RUS

Unes impressions de René Vinceflt sobrepels seus descensos en obertura retardada

No hi hauria prou amb les columnes delGringoire si volíem establir amb tot el seuhorror l'esgarrifós inventari del martirologidel poble català.

Heus ací unes mostres : el dissabte,dia 19, la «Legió Negra», que comandaManuel Díaz Garrido, surt en expedició desde Sabadell. Objecte: requisició de bestiar.Manca carn a Barcelona i Madrid, i, senseaquestes requises, no se'n trobaria.

Tot fent camí, la «Legió Negra» cremaalgunes esglésies, fa presoners, preferent-ment dones, car el viatge és monòton i latropa reclama distraccions. Quan aquestesdesgraciades han passat per tots els braços,són abandonades pels camps, lluny de llurspobles. Les qui es neguen als desigs lúbricsdels milicians, no per això deixen d'ésserforçades. En aquest cas, per punir llur re-sistència són llançades de qualsevol ma-nera sota les rodes dels camions. D'altres,tenen els pits tallats. A les més plaents elstallen els cabells. Així, els milicians quevindran després sabran de què va.

A les masies, un altre espectacle : «Quantsbous, moltons, cavalls, porcs ?» El pagèsdóna una xifra. «Perfectament. Avui te'nprenem la meitat.»

ELS «NACIONALS»Exèrcit colonial, avions alemanys

(Pravda, Moscú)

Els pagaments s'efectuen amb bons eme-sos pel Consell Ecanbmic de Barçelona iels quals aquest no reemborsarà mai.

80

MIRADOR

-- 9-X36

TEATREEI centenari de Puixkin

Pierre de Geyter, autor

Pierre de Geyter, el compo-sitor de La Internacional, vamorir fa quatre anys.

En i888, a Lille, un ignoratobrer rebia un aplec de cantsescrits per un seu company.Amant de la música, aquellobrer havia estat pregat de mu-sicar els versos prenys d'un es-perit justicier, amarats d'hu-manitat, que la realitat li dic-tava. Pierre de Geyter, abstretdavant del seu harmònium, vacompondre en poques hores lamúsica del cant L'Internatio_nale que havia escrit Pottier.

Poc imaginava Geyter que lamúsica composta per a com

-plaure els seus companys detreball guanyés ben aviat unapopularitat inigualada en tra-vessar totes les fronteres i es-devenir l'himne gloriós del pro-letariat mundial.

En efecte, pocs anys després,durant el juliol de 1896, es ce-lebrà a Lille un dels congressosnacionals del Partit Obrer Fran-èès. Les manifestacions que esregistraren després, pels carrers,donaren lloc a violentes topa-des entre les masses proletàriesi les forces de la reacció. Elcant de La Internacional sorgíespontani dels cors i de les bo-ques de tots els congressistes, entre els qualses trobaven diversos delegats estrangers.

Immediatament, arreu del món s'anavaconeixent l'himne dels obrers. El nom dePierre de Geyter, així com el de Pottier,

ENTRE ELS REBELS

—T'han ferit al braç?

—M'ho pensava; perd Ràdio Sevilla ho hadesmentit.

(De L'Oeuvre, París)

E1 diumenge, emmenant el bestiar robat,els legionaris negres tornen. a Barcelona perla carretera de Martoroli (sic), 1a qual ésvorejada de capelles i calvaris. Hom elsaterra a còpia de dinamita.

Hom llança diversos cartutxos al cemen-tiri de Martoroli (sic). En sortir d'aquestavila, troben una ganadería de toros. Tempsperdut! Els estables ja eren buits. «D'altreshan passat abans—diu e1 bover—. Ni o em

queda res, llevat d'aquestes parets.» «Sí,1-r teva dona. IEns l'emportarem!»

Contra el que un hom podria imaginar-se,es tracta d'un text escrit amb la pretensiód'ésser seriós. No sabem el que deuranpensar els lectors de la veïna república. Elsnostres en tindran prou per judicar ambllegir que a Catalunya existeix un pobleanomenat Martoroli i que a la sortida d'a-questa vila hi ha una ganadería de toros.No s'haurà equivocat el repòrter? No hauràvolgut parlar d'alguna zona ocupada pelsfacciosos?

de c` La Internacional"

s'inscriviren per sempre més en la pàginad'honor de la història del proletariat.

Sigui aquesta recordança el nostre home-natge a Geyter, arran del quart aniversaride la seva mort.

«Cataclisme»,de Joan Oliver

Els qui coneixíem «Una tragèdia a Lilli-put» (Ed. La Mirada, 192 8) de Joan Oliver,no ens va sorprendre el llibre de poemes«Les Decapitacions» del mateix autor (Ed.Contraban, 1 934) a qui plagué de rebatejar-se en aquesta ocasió amb el nom august dePere Quart. Carles Riba, en el pròleg delprimer llibre esmentat, ressenyava les carac-terístiques literàries de Joan Oliver ambaquestes paraules : «...conta de dret, i ésobvi, asèptic i humorista a !a sabadellenca.»Així, textualment, com esmerçant-se en l'a-pologia cl'una escola culinària. Aquest bu-moresme sabadellenc, amb un cordó umbili-cal aferrat a l'entranya de »L'any que ve»,

.ha donat la raó als vaticinis de Riba i, avui,campa pels nostres carrers amb pipes usuals,corbates inverossímils, ]libres insubstituïblesi iniciatives trasbalsadores del nostre closliterari secularment ensonyat.

Joan Oliver es manté en el seu lloc deconspicu i la seva obra «Cataclisme» estre-nada al "I'eatre Fortuny de Reus, !a nit del'onze de maig del 1935 per la companyiaForners-Clapera, ha estat reestrenada dar-rerament al Poliorama per la companyia ca-pitanejada per Enric Borràs i, val a dir-ho,amb apreciable dignitat.

Uina «suite» de noves decapitacions enforma teatral: és aquesta la impressió queens produeix «Cataclisme. La prosa i l'ac-ció substitueixen el vers i, ací, Pere Quartno escamoteja a Joan Oliver !a seva cèchdapersonal. No cap personatge de «Cataclis-me», ni tarot sols les tres serventes que con-necten les escenes de l'obra, Ini els mobles,ni el decorat, ni rm quadro alludit viperina-ment : res no deixa de córrer a oferirla seva testa a la guillotina de l'autor. Alfons, però, diríeu que una mica de pietatllisca per assuaujar la sevv causticitat ob-sessionant.

Cada personatge serveix fidelment la vo-luntat cic l'autor i tots junts tendeixen fa-talment a subratllar-ne la intenció. En capmoment no els és permès de defugir aquestatirania i àclhuc sentiu, a vegades, que latrajectòria que els ha estat assenyalada sem_bla deshumanitzar-se per excés de tensió.Joan , Oliver, obedient a la seva norma, fre

-na totes les possibles inclinacions sentimen-tals dels seus personatges, i d'ací la perfectahomogeneïtat de la seva tragicomèdia desd'un punt de vista teòric. Humanamentperd i mentre els personatges vénen a de-capitar-se impúdicament davant de l'espec-tador, us sentiu temptats de cridar JoanOliver per a demanar-ti una mica de tendre-sa. Pressentiu que clamaríeu al desert caren «Cataclisme» hom no perdona ni la in-genuïtat.

A moments, per contrast, i especialmentdesprés del segon acte, intenteu filiar «Ca-taclisme» a un origen encobertament vode-vilesc—ni caldria dir-ho, del desuet en lanostra escena--, però un constata que aques-ta pot ésser una còmoda actitud d'especta-dor i que «Cataclisme»—en tant que cadapersonatge és una síntesi d'un elevat coe-ficient de la nostra fins ara pretesa aristo-cràcia—recolza francament la seva intensi-tat d'apòleg en el seu aspecte tràgic. Sónen aquest sentit: colpidores les darreres pa-raules de Pere Datzira en veure frustradapels seus millors amics la paternitat deJoaquim i de Joana : «No us mato... Noem suïcido... ¿Quien altre recurs em queda,sinó fer veure que m'he tornat boig ?» Enconfessar el seu gest de titella, l'autor elecndemna a viure a precari, a manllevar al'amoralitat dels seus la màscara de mora-litat que haurà de servir-li per a simularallò que hauria volgut ésser. Quan ha cai-gut la cortina, els personatges de l'obraqueden realment reculats al fons de l'esce-na de llurs pròpies vides i és en aquest pre-cís instant que la tragèdia autèntica de totsells s'inicia.

Hem dit que ni el personatge més insig-nificant s'allibera de !a decapitació, i heusací com aquesta obsessió de l'autor—obses-sió que, potser primfilat, donaria entenentd'una certa vel•eïtat de malabarista—és laclau de tota l'obra i, encara, la seva millorqualitat teatral. Per tal d'aguditzar-la, l'au-tor arriba a renunciar a aquella mena depersonatge neutre que en la majoria de lesobres actua de panegirista o de censor deactes i de les paraules dels altres personat-ges.

En l'acció de «Cataclisme, res no es mousi no és per a servir la intenció de l'autor.Aquest esforç, però, es fa invisible : l'autorno arriba mai a servir-se dels seus perso-natges per a declamar ; encara més, capd'ells no està tarat de febre discursiva : eldiàleg és en tots moments sobri, nerviós,directe.

Si tanmateix en l'obra que comenteml'escèptic pren avàntatge a l'humorista, l'es-cepticisme ve determinat per la mena deconflicte exposat per Joan Oliver i, since-rament, sense la més blana intenció de re-tret, precisament el que ens plauria d'aquestautor és que en una obra pròxima s'avin-gués encara a ésser més fidel a la seva es-cola, és a dir, a la de «d'humorista a lasabadellenea» en honra i glòria de la sevapreclara tradició.

I' XAVIER BENGUEREL

E1 paracaigudes és per a l'aviador el quela barqueta de salvament per al navili. Noobstant, per a poder servir-se d'ell cal, sino un cert entrenament, almenys haverpensat en la manera com s'utilitzarà encas de necessitat.

Els russos han» fet del paraxutisme unesport, un veritable plaer. Tots hem vistal cinema innombrables cúpules blanquescobrint el cel rus, després d'unes cl'aquei-xes revistes aeronàutiques grandioses aque estan acostumats.A França, el paraxutisme d'equips no ha

fet la seva aparició fins fà molt poc. Exis-teix alli, ara, una Escola de paraxutismemilitar i una civil.Peró abans d'assolir aquest progrès, el

paraxutisme ha tingut els seus pioners, elsquals, executant descensos en el curs denombrosos «meetings», han acostumat alpúblic a la idea del paraxutieme.

—Acabo de fer arqueig. Hi ha una dife-rència de dos sous.

—Com ha anat això?—Hauria d'ésser buida. M'estic demanant

qui ha pogut afegir-hi aquests dos sous.(Dagens Nyheter, Estocolm)

Un d'ells, René Vincent, no està Llunyd'ésser el recordman ; compta amb més de400 descensos.

Nascut el 5 905 a Amvecy, debutà en elparaxutisme en 1926, després de! servei mi-litar. Es un xicot bondadós, gairebé tímid,que no s'arrebola mai, pecó dotat d'unasang freda sorprenent. A ella deu haversortit bé d'algunes situacions difícils en quès'ha trobat durant el curs de molts <>meet-ings» en què ha participat, no solament aFrança sinó àdhuc a Bélgica, Romania,Luxemburg, Grècia, Turquia, Espanya iIugoslàvia•

René Vincent s'ha especialitzat en els des-censos d'obertura retardada.

Es difícil — ha dit — determinar durantuna caiguda lliure, a quina alçària es trobaun exactament. Tant més, quan aquestacanvia constantment, puix la velocitat decaiguda és de l'ordre de 50 metres per se-gon. Per tal d'evitar, doncs, obrir el para-caigudes massa aviat — aquest desig esmanifesta molt sovint — i encara més pera no obrir-lo massa tard, la qual cosa seriamés greu, porta a la mà esquerra un guantal qua! van fixats un cronòmetre i un altí-metre ultrasensibles.

En saltar faig funcionar el cronometre.Segons l'alçària des de la qual m'he tiratsé que dec obrir al cap de tants segons.He exercitat la meva voluntat a no obrirabans, la qual cosa costa molt. Els quatresegons primers son penosos a causa de 1'acce_leració. Després 1a sensació no és tandesagradable. No es cregui, no obstant, quees baixa sempre en la mateixa posició.S'executen tota classe de «loopings» sobresi mateix, independents de la voluntat. Noobstant, a vegades és possible, «apuntalant -se a 1'aigen amb la mà, equilibrar-se durantel curs de. la caiguda.

Referint-se al seu rècord, ens diu que hafet un descens retardat de 30 segons, laqual cosa representa una caiguda ]]iure der.700 metres.Els descensos, tenen una influència psi-

cològica?Un metge ha procedit a fer comprova

-cions. Ha constatat que després d'un des-cens el meu pols havia passat de ¡o a 140pulsacions i la tensió de i6 a 24.

Recentment, en el curs d'un descens re-tardat, la topada de 1'obertnra, quelcom mésviolenta que de costum, Ii enfonsà una cos-tella, obligant-lo a romadre 15 dies en unaclínica.

J. M.

MIRADORrecolliré des d'arales inquietuds, elsafanys i les vibra=cions del íemps nou

Llegiu MIRADOR

UNIÓ GRÁFICA, COOPERATIVA OBRER.. -- Nou de la Rambla, 4^