Una sali del Museu d'Art de Catalunya

LA DARRERAÏ CRISI FRANCESALa República Francesa encara viu de les seves rendes

Any VI. Núm. 301 - Barcelona, dissabte, 17 novembre 1934

«Que la primera de les vostres lleis consagriper sempre la llibertat de la premsa, la llibertatmés inviolable, la més il'limitada, la llibertatsense la qual les altres no seran mai adquirides,»

preu: 30 cèntims - Corts Catalanes, 589 - Tel. 11430 - Subscripció: 3`50 pessetes trimestreD'un discurs de wMIRABEAU

MIRADOR INDISCRET

de teixits serà installada al monestir de SantCugat del Vallès ; els ferros antics, afegitsa la collecció del Cau Ferrat ; les arts sump-tuàries, a Santa Agata i al seu anex la casaPadel]às, en reconstrucció actualment, a laplaça del Rei, etc.

Amb aquesta divisió, exigida no sols perraons d'espai, sinó també de classificació

—car un museu ha d'ésser alguna cosa mésque una munió d'objectes amb una etiquetaenganxada —, el Palau Nacional es destina-va a estatjar, • dignament presentades i en

Diumenge passat quedarà com una datamemorable en els anna l s de l'art barceloní,gràcies a un fet—que cal considerar en ellmateix, prescindint de circumstàncies—d'unareal importància : la inauguració del Mu-seu d'Art de Catalunya, installat en el quefou Palau Nacional de Montjuïc durant l'Ex-posició.

Aquesta inauguració, com tothom sap,havia de tenir lloc uns quants diumengesenrera, el dia 7 d'octubre; no cal explicarper què no fou possible.

Ara, el Museu ja està obert al públic iaquest podrà fer-se càrrec dels tresors queenclou r la solta que ha presidit la sevainstallació.

Abans, al vell Museu de la Ciutadella,els abjectes no hi eren installats, sinó amun-tegats. Més que un Museu era un dipòsitd'objectes, en tals condicions d'espai ï dedistribució, que era impossible tot mètodede seriació de les peces guardades. A mésa més d'aquesta lamentable installació —perd, quin remei quedava!—l'edifici no pre-sentava f}eires garanties quant a la bonapreservació de les obres que hi eren guar-dades ; la humitat ambient del parc, la man-ca de parets on penjar o adossar objectes,la mala llum, etc. Com ha dit molt bé eldirector general dels Museus d'Ari, JoaquimFolch i Torres, ]'edifici, com a musen, notenia remei.

No es podia pas pensar a construir unedifici ad hoc per a Museu, com han fet,per exemple, les ciutats americanes. Les nos-tres possibilitats econòmiques ho feien deltot impossible. D'altra banda, Barcelona,com a ciutat que durant segles no ha exer-cit funcions de capital, no comptava ambcap gran edifici antic que pogués ésser uti-litzat per a museu, com han fet, per exem-ple, velles ciutats europees.

Hi havia només, deixalla de la passadaExposició ; l'enorme baluerna del Palau Na-cional, d'una arquitectura de nou ric ques'encarrega un mobiliari Renaixement espa-nyol, amb una gran sala de festes que noés pas el veïnatge més desitjable per a unmuseu.

Però, tanmateix, es va creure que es po-dia utilitzar. Siguem francs : no semblavapas possible. Que ho hagi estat, i en laforma que es pot veure, és un mèrit mésde la Junta de Museus. Tothom, quan estroba dintre de l'edifici, arranjat com estàara, oblida per complet l'arquitectura exte-rior i la disposició interior, tan hàbilmentaprofitada aquesta construint, per dir-hoaixí, un edifici dintre d'un altre.

Perquè, és clar, el Palau Nacional no re-sultava pas aprofitable tal com es trobava.A més a més de les obres de consolidaciód'aquell edifici, construït amb les presses iempentes d'una Exposició que cal inaugurarun dia determinat, en calien uns altresd'habilitació per a l'objecte al qual es desti-nava. El senyor Ramon Reventós, arqui-tecte adjunt dels Serveis de Museus, ha ex-plicat (Butlletí dels Museus d'Art de Bar-celona, j uny de '934) el , que ha calgut ferperquè l'inapreciable tresor artístic que pos-seïm pogués ésser installat al Palau Nacio-nal d'una manera que ha motivat no solsl'aprovació, sinó ]'elogi més entusiasta, detots els tècnics de museus que ho han vist.

£bDBlancs

MUSEUTome, en disposar-se a recórrer les grans

in de recoca una a asales del Vaticà, e2 p g gper tal de veure «actuar» i ((pensar» les es-tàtues, tals com el Discòbol i el jove Atleta

L'interrogava, .diu Sòcra.tes, respecte delsjoves, a fi de saber si entre ells n'hi haviaalguns d'excellido s en enteniment i bellesa,o reunint les dues qualitats alhora. Llavors,Critias, havent es¿-uaïdat l'indret de la por-ta, veié alguns joves que entraven i discu-tien entre ells. I em digué : «Posat que par-les de bellesa, Sòerates, podràs judicar aviattu mateix, car aquells que entren són elsguies i els enano.?ats del jove més bell d'a-vui dia.» ,..Em semblà admirable per l'al-çària i la beutat, "i tots els altres qu:.erenallà m'aparegueren enamorats d'ell, tant fo-ren torbats i colpits quan entrà; molts d'al-tres enamorats d'ell eren encara al darreradels qui el seguien. Que fes aquesta im-j)ressió en nosaltrés, no és gaire estranyperò observava que entre els infants, tam-bé : ni un sol d'ells no esguardava a calaltra banda ; àdhuc els més petits ; i quetots el contemplaven com si contem;lessinuna estàtua...»

La gentada encuriosida que em^enytiasuara amb els genolls i els colzes per tal detraspassar primer la llinda del Museu, difi-cilment podia nodrir pensaments com els deTaine ni evocar referències socràtiques. Sial defora bruelava jocosament, en j osar elsf eus a les amples naus, es sentia esmaper-duda dins llur vastitud i guaitava amb ullidesorbitats els absis rorànics i els trossos dejinture. 'murals dins els tons nutres d 1sespais morts.

De la cinquantena de persones que els ui-aers deixaven passar, de tant en tant, sola-ment dues o tres s'aturaven amb aire intel-ligent; la restaaes;pàssejava». Adhuc aquellshomes als quals és podria atribuir una ini-ciació artística i aquelles dones aparentmenthabituades al discreteig amb les coses be-lles i als tractes selectes, a la manera deMadame Lafayette, que arribà a dia: «M.de la Rochefoucauld m'a donné de l'esprit,mais i'ai réformé son coeurn, traïen una su-perficialitat epidèrmica i tota llur admiració

com l'agrupament' á ,., . t •. a``''rama

—Oh, mira, que fa bonic!El museu, menys encara que la biblioteca,

no conjuga amb les multituds. La presènciade les multituds al museu tindrà sempre l'as

-pecte d'un públic de fira de mostres, xiroà,atabalador i atret per les novetats sensacio-nals: el tub descalciador de l'aigua; l'estoig(seudo-artístic per enfundar aparells de rà-dio; la cuina elèctrica i la bateria elèctrica;les màquines registradores amb senyals llu-minosos ; els mobles metàllics ; les casestransportables... un públic al qual no diranics les obres dels mestres catalans medie-vals, ni les pintures siscentistes d'autors es-panyols, flamencs, francesos i italians, niel Greco ni el Tintoretto, ni Fortuny, ni No-nell, ni Picasso, ni Rossinyol...

Lloc d'isolament i cogitació, el museu aco-llirà, sollicit, tot aquell que hi vagi amb lesf ròpies cames o els grups que es moguinper un ideal superior, com aquells artesansinnominats que brodaren tants capitells itimpans prenent per model objectes d'orfe

-breria i miniatures de manuscrits im; ortantsde Grècia, Palestina, Egipte, bo i tras^o-sant a la pedra, traient relleus, adaptant lesescenes a la forma i a les dimensions pro-posades.

Els mots del psalm : «Tenen ulls i no veu-ran» serven encara llur acuitat per a les cor-

rues tumultuoses, l'únic títol d'entrada deles quals al Museu és la invitació.

S.

Llíbres! Llibres!Havia sonat el nom del Sr. Alfred Sedó

per a I'aicaldia de Barcelona.Ganes ,I enraonar. L'alcalde indiscutible

de Barcelona sota el lerrouxisme és DonJoan (que és com al Sr. Pich i Pon li plauque !'anomenin d'ençà que 'pcl ministeri deMarina li deien Pitx i Pon).

Ha estat una llàstima que al Sr. Sedó lihagi sortit un concurrent tan formidable,car és un home que hauria fet molt, si noben bé per la cultura, pels llibres, perquèhem sabut que és capaç de comprar-los acarretades.

El Sr. Lerroux acabava d'anomenar-lo di-rector de l'Institut de Previsió, i en veure'srevestit d'un càrrec tan important el se-

El Sr. Pich i Pon també té al seu despatx

•

una llibreria que cobreix uns quants metresde pany de paret. Però és impossible saber,

si no es porta la indiscreció a límits pocfranquejables, si està plena de llibres o no.Unes púdiques cortinetes amaguen el con-tingut dels prestatges, si és que tenen con-

tingut.Altrament, ja és sabut que el fort del

Sr. Pich i Pon no és pas la lletra impresa,ni la manuscrita.Prou se n'havia adonat aquell alt funcio-

nari del ministeri de Marina que no s'estavad'explicar

—He descubierto un pequeño truco parafastidiar al Sr. Pichi ón. A veces, despuésde explicarle algún asunto del departamen-to, le indico: «Apúnteselo usted, señor sub-secretario, que es muy- importante. No seaque se le olvide...

—No hay nesesidad—feia el flamant sub-secretari de la Marina mercant—. Ya merecordaré.

Eufemísme?

Llegim

el

Oficialut a les condicions

Dillunsques del lo-

cal, que feia (sic) ressonar la veu de l'ora-dor, el discurs del senyor Anguera de Sojo

no va poder ésser sentit amb la claredat quecalia»...

Es veu que el gran saló de festes del quefou Palau Nacional, avui Museu d'Art deCatalunya, malgrat l'almadrava penjada alsostre, no guixa, és a dir, no sona.

De totes maneres, no creiem que a ningúse li acudirà la idea de comparar el redactordel Full que ha escrit això, amb el d'A B Cque, fa una vintena d'anys, en ocasió d'in-augurar-se a Madrid el Parque del Oeste,escriví

«Debido al mal estado del piso, aun sitaterminar, el Jefe del Gobierno, seguido dela comitiva oficial, no avanzaba sin trompi-cones.»

El cap del Govern era el comte de Roma-nones.

l'administració del teatre. El va rebre elpropi empresari, senyor Burgas,—Ja veureu — digué l'espectador — ; a

dalt, tot sol, m'hi ensopeixo. 0 em deixeupassar a butaques, o me'n vaig.

El senyor Burgas, home inflexible en certsaspectes del negoci, s'oposà que, havent pa-gat entrada general, aquell home ocupésuna butaca.

—Però ho arranjarem d'una manera mi-llor—afegí—. Jo mateix us faré companyia.

EI senyor Burgas cridà un cambrer delbar, féu pujar dos cafès i dues copes de co-nyac al galliner i anà a veure el segon itercer acte de la comèdia amb el trist espec-tador, al qual convidà.

PIaf fort

La secció femenina de la Lliga Catalana,en veure que li planten botiga al davant,ha cuitat a fer reformes a la façana, totintroduint-hi línies d'estil modern.

Com sigui que, ]'altre dia, s'hi parlés delprometatge de l'ex-infantesa Beatriu ambel príncep de Torlonia, de la branca dels ri-quíssims financers jueus, una senyoreta afi_cionada a discursejar exclamà, forçant laveu

—De la mateixa manera que abans elBorbó cercava accions lliberades, ara fa ca-

saments de conveniència!Totes les circumstants enrogiren de la pro-

cacitat.

Humor a coberfá

De tothom és conegut el proverbial humorde l'illustre filòleg redreçador del nostre ver-nacle, senyor Pompeu Fabra, detingut juntamb d'altres catedràtics a bord de 1'Uru-aay.La seva egrègia personalitat fa que els

mateixos que són encarregats de la sevacustòdia, li guardin tota mena d'atencionsi de respectes : «Què desitja, senyor Fa-bra?», «¿Desea otro camarote, don Pompe-yo?», u¿Pide algo más, señor catedrático?»,etcètera.

L'altre dia, en ésser com d'habitud inter-rogat semblantment, el president del dis-solt Patronat Universitari diu que digué, totsomrient

—Sí, traieu-me d'aquí al costat l'Argen-tina, que em tapa el panorama.

Recança

Quatre guàrdies urbans d'aquells tan mu-

dats segons el darrer figurí americà, dimartsal matí es bufaven els dits i picaven de peusa la Plaça de Catalunya:

—Quina llàstima que ens haguessin treten Vachier! Ara, ja tindríem capot i no enspelaríem de fred!—Es ben cert que val més un boig cone-

gut que un savi per conèixer!

Paradoxa

Ja fa més de cinc setmanes que l'alcaldede la ciutat i bon nombre de consellers mu-nicipals estan reclosos. En els abundantscomentaris que llur situació ha provocat,més d'una vegada hem sentit aquesta ma-nifestació de l'home del carrer

—EI millor Ajuntament que hem tingutde _ molts anys ença, i té, ha acabat pres 1

El Museu d'Art deCatalunya

perfecta seriació cronològica, les colleccionsde pintura i escultura, des del segle x alstemps contemporanis, donant així, gràciesal criteri que ha presidit la installació, unavisió completa i contínua de les belles artsa Catalunya.

Històricament, la visita al Museu ha decomençar pels coniunts d'art romànic, ins-,tallats tal com ho eren en els Llocs d'origen.A aquest conjunt romànic segueix el mate-rial de transició del romànic al gòtic ; lacollecció epigràfica medieval i del Renaixe-ment ; la pintura gòtica, amb les obres delsSerra i la taula de Lluís Dalmau ; algunespeces flamenques i italianes ; la sala Hu-guet-Vergós i els seus retaules, amb la qualacaba l'Edat mitjana. Algunes obres italia-nes enllacen aquestes sales a les de l'èpocarenaixentista, de pintura espanyola, flamen-ca, francesa i italiana ; segueix la galeriaViladomat, les colleccions de pintures i di-buixos del segle xvnr.

Tot això és a la planta baixa de l'edifici.AI primer pis, s'han collocat les obres delssegles XIX r xx que hi havia installades —en tan males condicions — al Palau de Be-lles Arts.

**x

No tat el que hauria d'ésser el Palau Na-cional hi ha cabut ; alguns nuclis d'obreshan hagut d'ésser installats en altres llocs.Però això no desvirtua pas la continuïtatque s'ha volgut establir en el Museu d'Art

de Catalunya, la importancia del qual i lavàlua de les obres que conté no poden ésser

retlectides en un magre article meramentinformatiu.

I aquesta obra tan important per a tots

els catalans i per a tot el món, es deu sobre-

tot a Joaquim Folch i Torres, ben secundatP' altres elements de la nostra meritíssimaJunta de Museus.

La Junta de Museus, en plantejar-se elproblema de la distribució del material nom-brós i ele diversa procedència amb què estrobava, s'adonà que, per ]'abundancia i di-versitat d'aquest material, no podia pensara encabir-lo tot en un sol edifici. No sola-ment raons d'espai, sinó també de classi-ficació, feren descartar en absolut la idead'un museu únic, del qual la desorientaciói ]'amuntegament haurien estat la caracte-rística.Per això, al Museu d'Art de Catalunya

no hi ha res anterior al segle x. Les edatsantigues, els objectes pertanyents a les qualssón fruit d'excavacions, les restes prehistò-

riques, ibèriques, cartagineses i greco-roma-nes, són aplegades en un Museu d'Arquco-

logia. Les nombroses reproduccions en guix

que es veien al Museu de la Ciutadella, lesquals tenen un fi més aviat pedagògic, han

de formar 'un museu de reproduccions. ElMuseu d'Arts Decoratives esta aixoplugatal Palau de Pedralbes. A més a més d'a-quests tres museus, la important collecció

nyor Sedó va creure que l'escriptori, del ma-

Elsgatzem era poc i calia fer-se un sumptuós que correnclespatx a casa seva.

Tot se guit doncs va telefonar a la Mútua A propòsit dels esdeveniments del passatde Saldistes, i al cap de tres dies ja tenia octubre, s'ha tornat a parlar de la formainstallat un despatx estil Imperi, però d'un com fan la informació molts corresponsalsImperi tan Imperi que ni el mateix Napoleó i enviats especials estrangers•el degué tenir millor. Heus ací, un nou botó de mostra a afe-

Quines butaques, quina taula amb àgui- gir als molts que, respecte d'aquesta qües-les i, sobretot, quina llibreria !Llàstima no- tió, hem recollit en aquestes planes.més que el Sr. Sedó tingués tan pocs lli- El dia en què fou detingut el senyor Aza-bres! Però, a falta de ]libres, podia om- ña, un periodista local telefonà 1a nova, es-plir-la amb els copiadors de cartes que a cessament al cap d'un quart d'hora, a unl'escriptori ja no cabien enlloc. periodista anglès que es trobava a l'hotel

—No, Alfredo—li digué un amic que sol Colon.fer-li els recados de confiança—; un home —Acaben de detenir el senyor Azaña.del vostre porvenir polític ha d'omplir-la de — Gràcies. Ja fa estona que ho he tele-llibres bons. grafiat. Serien les tres de la tarda.

—I quant em costarien aquests llibres —Com s'entén ! Si l'han detingut ara, abons? quarts de vuit del vespre!

—Comptem que n'hi caben com uns tres L'anglès no s'immutàmil, a dos duros l'un per l'altre... —Perfectament. Es que m'he avançat a

—Que us penseu que m'he tornat boig?—Doncs els haureu de comprar vells i no

la policia.El que, però, no digué l'anglès, és que

mirar prim en les obres. ell havia detingut el senyor Azaña a Port-—Tant se me'n dóna de les obres ! La bou.

qüestió és que lesles facinComedia, café í copa goig. Aneu mateixx a les barraques

compreu fins a vuit-cents duros. Ni un cèn- La soledat que ha regnat aquests dies algtim més !

—Perd, Alfredo, amb vuit-cents duros no teatre Poliorama, ens ha fet recordar una

farem res. Aquesta llibreria no s'omple ni anècdota.Va produir-se al Romea. Es representava,amb quatre carretades de llibres ! si la memòria ens és fidel, la comèdia Apta—I us sembla .poc mil pessetes per car- Qer a senyores de Millàs-Raurell.

retada. Doncs no ei compreu cap. Ja faréer,quaderrrar els copiadors!- `tadors..

y Al atï de bufa ues uns uants es ec-^ q q p

(A darrera hora es diu que, resultat d'una e--,V; ,,•4i 'ï`^ c tunci.,ïusa d enterri uerióüf:Jttra. a don oan P e > ctador del segon pis i;stava

,- a^iwïyai u^. u .. _ •__ ,^ Aori,solutament sol. Els acomodadors ha-vara,) vien desaparegut.

La or cervalpL'home agafà tristesa.En acabar el primer acte, va baixar a

les que fan la pesca d'altura, que la cerquen i banda del mercat, homes i dones arrangencom a mínimum a cinc i deu milles de la el peix en amples paneres (les mateixes quecosta, que no totes retornen el, mateix dia. abans circulaven pels nostres carrers, al capDesprés, altres cinquanta barques, molt més • d'un pescador, que duia a l'esquena unpetites, amb motors de gasolina, completen gran coixí de palla) i les paneres desaparei-la munió de lluitadors del mar que proveer xen dintre de camionetes emparedat el peixxen la nostra taula de peix fresc. I amb glaç triturat a sobre, a sota, al mig,

Els homes que desafien diàriament els pe- ! arreu. Després, arrenquen les camionetes.

Repassant les xarxes

IÄI'E I!ITIYEl cas del senyor Almirall. -- S'han escrit

molts contes i comèdies sobre el tema para_doxal del personatge que es fa passar — o

que el prenen — pel que no és, I es pot dir

que tanta gràcia es pot treure del magnat

o de l'home Importantísslm al qual es con.sillera com un pobre diable, o del mer pipiolique és reout i homenatjat amb l'abundàn.cla i l'encarcarament que s'estila en el casdels prínceps. Aquest tema de suplantació,cleformació o desorbitació ele la personalitatés més vell que ]'anar a peu i ha donat re-sult ats magnífics. Naturalment que la forçacòmica d'aquest tema depèn de la seva gran

humanitat, perquè des de la situació gro-tescament paradoxal i d'un caricaturesc lm-possible, fins a la corrent i actuació de lapersona que vol aparentar més del que hi ha,o de la persona que no vol ésser reconegu-

da o que els altres no Ii saben reconèixerel que val o el que és en realitat, són infi-nits els casos que es presenten d'engany o

d'incomprensió, entre l'home i la societatque el volta.

En les rondalles populars són molts elsreis que es presenten sota la forma de pasto-rets, de pelegrins i d'estanyapáelles, són tam-bé molts els sapastres, els ganduls o els ta-llabosses que es presenten amb la pompa ila vestidura de canonges eminents o de ma-

riscals irresistibles. Sense anar a raure alscasos d'invenció més còmica, tots nosaltreshem sentit parlar i fins hem vist algunesvegacles magnífics casos d'equivocació o detrampa respecte a una persona determinada,però confessem que aquests casos han estatsempre produïts per un excés d'ignorànciao de bona fe o d'excessiva rusticitat. Allòque hem presenciat a les comèdies d'un se-nyor que té la gràcia d'ensarronar les famí-

lies més importants d'una població fent -sepassar per una cosa positivament extraordi-nària, nosaltres, si hem de dir la veritat, noho solem creure gaire i yuan ens ho expli-quen ens quedem una mica parats.

Aquí a Barcelona, del meu record mésrecent, recordo una aventurera que fou re-

buda entre la millor societat, i es dedicavaa !a prostitució més mercantil i més vulgar,sense que les senyores que prenien el te amb

ella ho sospitessin ni de lluny. Un altre cas,també molt recent, és el d'un estafador i ex-presidan, reclamat judicialment per les au-toritats franceses, que aquí va fer-se passarper un príncep turc, i moltes dames i cava-lers de la societat que es creu més delicadai competent varen ésser a bastament enga-lipats pel criminal subjecte.

Però aquests casos no tenen res a veureamb el cas del senyor Almirall, quant acomicitat i grandesa, i encara menys quanta les intencions del protagonista.

El senyor Almirall s'ha trobat, fa poctemps, a Chicago, yíctima d'un argument decomèdia. El cas és autèntic, perquè me l'haexplicat un senyor que era a Chicago quan

el senyor Almirall, degut a la sonoritatt i asignificació del seu cognom, interpretats peruna oficiosa mentalitat americana, fou ob-j ecte dels més respectuosos i dels més in-flamats compliments. En una paraula, AI

-mirall va desconcertar i va produir la catàs-trofe, un núvol de periodistes, de fotògrafs,de cineastes, de diplomàtics, de diputats, re-gido a, banquera, floristes, manicures, ha-cites professionals, capellans, poetes i dema-nadors atribuïen al senyor Almirall l'oficid'almirall de l'esquadra espanyola, de mi-nistre de la Marina, d'alcalde de Barcelona,de propietari del Port Franc, de presidentde la Generalitat, i d'arquebisbe honorari defarragona. La fantasia i l'oficiositat ame-ricanes esclataren, els diaris n'anaven plens,els falsos intervius i els reportatges sensa-cionals feien escruixir.

El senyor Almirall, desesperat, protestà,reclamá, digué tot el que havia de chr, ma-nifestà que ell era un honrat fabricant deteixits i un nom sòlid dins de la indústriadel país, però va ésser completament inútilChicago, hospitalari, amabilíssim i superla-tiu, va arribar a un refinament molieresc.Tothom recorda aquella comèdia titulada ElMetge per força, i aquella escena en la qualuna dona, per venjar-se del seu marit, queés un tristissim boscater, el recomana enqualitat de metge eminent a dues personesatabalades, afegint que el seu marit és unmetge tan grandiós i original, que dissimu-la seva ciència amb el tronat vestit de bos-cater, i que no confessarà la seva condiciódoctoral i no es posarà a fer de metge sino és a força de garrotades.

Al senyor Almirall, no és precisament quea. Chicago li clavessin cap garrotada, peròla invenció d'un dels periòdics que parlend'ell és calcada de la fórmula molieresca.S'hi diu en bones paraules que el senyorAlmirall és tan original dintre la seva im-portància, i vol dur amb tant rigor l'incòg-nit, que essent com és un dels puntals mésferms de la política espanyola, s'ha entossu-dit en la idea de negar-se a si mateix, i «a-firmar que no era altra cosa que un simplefabricant de teixits.

Fins que el senyor Almirall no va ésserfora Chicago no va poder dormir tranquil,i ara, és clar, s'adona del perill que hi hade dir-se segons quin cognom, com el seuper exemple, que ell fins abans d'arribar aChicago considerava inofensiu.

JOSEP MARIA DE SAGARRA

BATALLA • SASTREALTA COSTURA — ECONOMIA

MUNTANER, 6, entresol 2 ° Telèfon 33494

Triant el peix a la barca

BEN GUANYAT

Són les sis de la tarda, hora de sopar.AI llom de cada barca s'ha muntat una es-cena patriarcal. Es l'hora de les conversessobre el mar i el peix, de recuperar les for-ces d'una jornada dura. El patró i els pes-cadors sopen en rodona, asseguts sensecompliments ni jerarquies : tothom fica lacullera tan sovint com cal d'acord amb lagana que té. Ara, que la gent de mar sem-pre té bona gana. Calculen. Mitjana pescala d'avui, mitjà resultat: 50 per cent peral patró, 40 per cent per als pescadors. Noés per queixar-se, però podia ésser millor.En resum sempre resulta si fa no fa el ma-teix: el sou o més bé els guanys dels pes-cadors, del qual ha de deduir-se dinar isopar en comú a la barca, oscilla entre t,800i 2,600 pessetes l'any. No és per entusias-mar-se. Els pescadors ho exposen tot, elscomerciants o intermediaris que no exposengran cosa són — com en tantes altres coses— els que fan el negoci.

L'hora de sopar, passant per alt aqueixesconsideracions, té un fort caràcter. Duraràgaire? Ara per ara recorda els costums delsavis, i dóna lloc que vegeu aplegats a l'horade mercat, tant a les barques com als rot-lles del mercat, tipus d'homes i dones elstrets característics deis quals encara subsis-teixen en tota la seva integritat. Els 1,500pescadors de Barcelona, poc es diferenciendels que veiem en tota l'extensió de la costacatalana. Són en general gent sarmentosa,de cara eixuta, iodats el pit i els braços ila faç. Correntment parlen poc. La sevatasca vol atenció i esforç durant l'hivernal llarg de l'estiu en què el sol crema i enreverberar en les aigües quasi encega, ésterriblement pesada, embrutidora. Els pes-cadors tenen una mena d'encantament als

El peixater típic

• , H L

Abans de cantar el gall

Unes senyoretes funcionáries d'un orga-nisme oficial, cada vegada que sentien ano-menar una alta personalitat edilicia, adver-tien

—Aquest? Precisament, és cosí nostre !Fins ens hi tutegem!

D'ençà del dia 8 d'octubre, però, han es-borrat aquel! parentiu

—I ara ! No l'hem vist mai a la vida !Però si les apureu a preguntes, us acla-

reixen :—Ja veurà ; si anéssim furgant, furgant,

potser trobaríem algun parentiu llunyàperò, vaja, e! gat hi passa amb la cuadreta...

Onomàs4icaUn brivall de set anys, sabedor que el

seu pare és un gran admirador del Führer,agafà llapis i paper i, a la seva manera,dibuixà una creu gammada amb aquestadedicatòria : ((Al meu pare, el dia del Santde ]'Hitler».

El bon home cuità a mirar el full delcalendari i llegí

«Octubre — 2i — Diumenge — SantHilarió.))

Rigorosament històric.

Quinanit!Un conegut ex-diputat de l'Esquerra que

molt s'havia distingit, tant ací com a Amè-rica, i sobretot a les nostres barriades, pelsseus inflamats discursos d'estil almogàvercent per cent, contava a un grup de com

-panys els fets de la memorable nit del 6 d'oc-tubre :

—Trets, canonades... Morts, ferits... I jo,a casa, patint una cosa de no dir escoltantels requeriments de la ràdio, sardanes i him-nes... Quina nit! Quines quatre hores ter-ribles que vaig passar!

Una flor...Sembla que, tanmateix, van donant-se de

baixa de la Lliga alguns socis i sòcies d'ex-trema dreta, desitjosos d'engrossir les filesdel partit rival. Entre els que abandonen lacasa-palau del Passeig de Gràcia, hi ha unatal senyoreta Margarida Escoda, advocada,que actualment es fa un nom al fòrum.

La secretària de la secció femenina, pertal de treure el mal efecte, cercà una fraseenginyosa:

—No sé porqué us hi amoïneu tant peraquesta Margarida! Una flor no fa estiu;ni dues, primavera !

Només dos exemplarsLa Lliga Espiritual de la Mare de Déu

de Montserrat ha publicat una declaracióque acusa de «volterianisme» el setmanaricatòlic D. I. C. i advoca per una «protestay desagravio que deben acentuarse con ma-yor ardimiento, 15or cuanto esta malhadadaproeza del semanario católico D. I. C.. ..i>(text publicat a La Vanguardia, dia 8 d'oc

-bre).Es a dir, que D. 1. C. s'ha fet indesitja-

ble per als catòlics de la Lliga Espiritual?—No sé pas com s'ho faran, ara, per a

seguir publicant-lo—deia una persona moltf fï: uç. Sr tfi ïff{áéff'fagiiésts°^óés" tt Lv etma

-seva edició es limitarà a quedar bé r?Ia, lá..nint el canvi amb El Siglo Futuro i El Co-rrea Catalán.

Profesfes «econòmiques»L'Espanyol, l'etern rival del F. C. Bar-

celona, diumenge passat, com a demostra-ció de severa disconformitat amb l'àrbitre del'encontre, va abonar-li els honoraris en cal-derilla.

El que no expliquen els diaris que hanfet circular la notícia, és si entre els nom

-brosos paquets de xavalla hom havia pro-curat que hi predominessin les peces ditesde la perilla.

Hauria estat Un colofó ben adient al noutipus de protesta esportiva.

Plany d'empresaríA Vilanova, on 'es registraren disturbis de

consideració, les detencions efectuades perla guàrclia civil han estat nombroses i sem-bla que, per ara, no estan pas acabades.

Un empresari teatral no sabia estar-sé decomentar-ho :

—Ens estem queclant sense espectadors...

On menys es pensa...S'explica per Vilanova que a un conegut

doctor de la localitat li fou encarregat d'es-criure unes notes psicològiques a propòsitdel caràcter dels vilanovirns. Naturalment lainformació era d'un optimisme que encorat-java. I bé, uns pocs dies després de tramésel treball esmentat, arribé el 6 d'octubre iels carrers de Vilanova — tradicionalmentpacífics—conegueren tots els matisos d'unarevolució en tota regla.

.,.Allò tan etern de les aparences.

i llargs estols de veles llatines, entre mar icel, allà al lluny. Encara en resten, encara,de barques amb vela que sembla una ala.Les pobretes, però, no gosen quasi sortir.Els pescadors són encara iguals.

A MITJA NIT

Si a tu, ciutadà amant de la platja aple sol, se t'esqueia de trobar-te a mitja nital Moll Nou, davant de Sant Sebastià, 'ensentir una remor de veus i sordes explo-sions en un recó del port, et demanaries«Què passa?» El que passaria, el que passacada nit, és el següent: que l'esquadra pes-quera de Barcelona es prepara per a sortira la mar. La remor és la dels homes i delsmotors que comencen a trepidar. Són dosquarts d'una de la matinada.

AI cap d'una estona comença la desflla-da. Ara una, ara dues, quasi a corrua feta,les barques pesqueres deixen el recó del Mollde Pescadors, omplen d'ombres mòbils lesaigües parpellejants del part, alhora que lesexplosions dels motors i els lladrucs delscans trenquen el silenci de les dàrsenes.

Que bonica la mar a aquella hora, si ésestiu i fa ]luna i les ones són manyagues !Que poc ho és si la nit és fosca i el tempsamenaçador i l'aire de l'hivern és gelat italla la cara i es fica als ossos, per méspescador que un sigui!

De totes maneres, cal sortir. I cada diao cada nit mies setanta embarcacions che20 a 5o tones, totes amb motors d'olis pe-sats, s'escampen per la mar, van fins aMallorca, fins al golf de Lió si convé. Són

rius de la mar són iguals als d'anys pas-sats. No ignoren el perill, però ni tan solsel recorden. La lluita de cada dia els hacurtit la pell i la sensibilitat, quan del pe-rill es tracta. Si pensessin cada dia en sor-tir amb la possible tempesta, si pensessin

que poden no tornar tots, el seu treball es-devindria encara més feixuc.

RETORN : QUI MÉS HI DIO!

Pensin o no pensin amb el perill en re-tornar cada tarda al seu mo11, la seva caracolrada té un lleu rictus de joia, més quemés si la pesca ha estat pròvida. Mireu.Allà ve la Rosina. El seu motor alenteix.AI timó, En Joan ; dret a la proa, En Vi-cenç, i els altres asseguts a les bandes, obé posant a les vores i recons els ormeigsque fan nosa i arrenglerant les paneres ar-gentades i policromades de la pesca acon-seguida. Fa goig la barca! Té tanta vidai tant color que semola un quadro. Llàs-tima d'explosions del motor i dels olis quellença, enllardant les aigües quietes del Mollde Pescadors ! Amb tot, quan el motor calla,fins fa una certa gràcia contemplar aquellestaques d'olis que es desfan en mil tonalitatsverdes, grogues, d'or vell, vermell, tota lagamma.

Ja ha atracat la barca, n'ha saltat un tri-pulant i dos i tres. Es passen les paneresde peix i les van dipositant sota el cobertdel Mercat del Moll de Pescadors. L'estesaés una delícia per als ulls ; demà ho seràper a la taula. Encara alguns peixos resis

-teixen a la mort, vol dir que el peix ésben viu.

Buidada la barca, arrenglerades les pa-neres, una veu sobresurt damunt el borgitde l'hora de mercat. «Ep, ep, ep !n Uns re-molins de gent, rotlles que acaben de des-fer-se i un que es fa a l'entorn de la pescaara arribada. Allí hi ha llagostins, malls,boga, burrets, pelaies, lluç, verat... La gents'estreny més, vigila,mira, calcula preus.El mateix d'abans. «Bueno.» El rotlle se-gueix discutint. «Voleu callar?» Seguit, unainterjecció bastant enèrgica. I tothom calla.Comença la subhasta.

—Aquests dos — assenyalant amb la màclreta dues paneres — de Ilucets, pagell, ca-lamars, 40, 3A 38, 37•..

—.Meu, jo — diuen dues veus alhora.—Demana!—treu !Una peça de deu cèntims enlaire.—Cara!EI comprador paga o se li pren el nom

i anota el preu, I s'emporta les paneres.—Aquests dos, de popets, pelaies, amb

llisseres i surell, 37, 3 6, 35, 33...—Per mi!Ja està tot llest. La darrera barca ha

donat la seva pesca i l'ha venuda. A banda

CAPELLERIA . TINTORERIAde primer ordre de qualitat

MASORda. Universitat, 4 - Telèfon 19893

Es reben encàrrecs per telèfonVAL per 10 per 100 de descompte

ulls, no són de mena garlaires. Fins en leshores d'optimisme, a l'aguait d'un bon arròsi d'un porró blau ple de vi negre, són eixutsde paraules com eixuta és la seva pell.

Ara estan sopant. Bon profit. El tenenben guanyat,

PERE CASALS

GENT DE MAR

El mercat del Moll de PescadorsANYS ENDARRERA

Anys endarera hauríeu pogut veure a totel llarg de les platges barcelonines els pes-cadors de l'art. Eren gent bruna, magní-ficament colrada, que hauria fet enveja alsseminudistes de les platges estivals d'avui.Molts d'ells s'aixoplugaven en barraques in-versemblants. A l'hivern, quan l'oratge bu-fava furiós, quan el llevant s'enduia de tanten tant llurs barraques, quan les ones s'em-paitaven i saltaven amenaçadores i els riusbaixaven a sobreeixir aigua roja, arbres I

atzavares, es passaven dies i dies mirant eltorb. A l'estiu, a trenc d'alba, eixien delsseus habitacles i caminant lentament perl'arenal s'aplegaven als seus llocs fins quearribaven les barques que duien els caps.I aleshores, en clues fileres, agafant les cor-des, l'estrop creuat al pit, tira que tira, unahora, dues, el que calia segons l'estat dela mar, fins que arribava la xarxa, l'artcobdiciat, de vegades rublert de pesca, al-tres amb presa tan escassa, que la cara se'lsallargassava tràgicament a Cots. Però, ala,a tornar-hi ! Ells anant fent i desfent eldoble rosari d'homes i dones, el patró al'ombra d'una barca varada, anant -los cri-dant : ((Tira de llevant ! Tira de garbí ! Au,au ! Hissa, hissa ! ))

Els pescadors de l'art han gairebé desapa-regut dels nostres arenals; cal anar fins albarri de Pekín per veure com encara es ba-rallen amb el mar, quasi vestits amb elsmateixos parracs de vint anys endarrera,voltats per la pilleria de marina, més brutai espellifada — I 'més desvergonyida — queel trinxeraire de l'interior.

Però no tan sols han desaparegut els pes-cadors de l'art, sinó que acaben ja de des-aparèixer les gràcils barques de pesca queamb la vela inflada, dolçament tombades,saltant lleugeres les ones, entraven i sortiendel port, s'estenien per la mar i al bo del

1 dia ens oferien el bell espectacle de parelles

SA STRERIAMODELO

els ofereix els millors i més

eeonómics

ABRICS

II, Rambla de Canaletes, rr

Societat Espanyola do Carburs MoIàI'IîcsCorreus: Apartat 190 BARCELONATeleg.: "Carburo." Mallorca, 232 Telèfon 73013

CARBUR DE CALCI; Fabriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) : : OXIGEN 99 % DE PURESA, Fibriquez aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàb-ques a Barcelona. Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES I FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT defils i petes seda. cotó I altres teixiu : : CALEFACCIO INDUS-TRIAL de laboratons i danièst ica :: GENERADORS, BU-FAD..;S, MANOMETRES, material. d'aportació per Ii SOL-

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS

Conversos d'última horaBenedetto Croce, a desgrat de la campa-

aya de silenci que li fa la premsa feixista(la consigna és no parlar gens d'ell o, side cas, com a cosa superada de temps) con-tinua amb aquell humor napolità que es tro-ba entre la bromassa forta, la gran riallada,i una mica de malhumor. Segueix espigo-lant llibres vells, com a bibliòfil pertinaç queés, i farceix amb els resultats de les sevesincursions llibresques la secció de notes de laseva revista La Critica. Es revista d'erudició.Però Croce hi seherza pel to de l'anècdotasegüent: -

Un professor de filosofia, Antonio Tari,a Nàpols, estava a punt de morir (març de1884). uSense cedir, gens ni mica, de lesseves idees, conreava per benvolença natu-ral i per bondat l'amistat i la relació gaiaamb capellans i frares. 1, entre altres, ambun monjo que vivia a la mateixa casa queell i al qual havia donat lliçons d'alemany,rebent-ne, a canvi, lliçons de violí. I heuswcí que aquell frare, assabentat de la ma-laltia mortal de Tari, entra a visitar-lo, s'a-costa al seu llit i li parla calorosament:aProfessor, aquesta nit m'ha aparegut ensomnis la Verge i m'ha dit: —Si assolei-xes que el Professor es confessi, aniràs aParadle. — Estimat professor, feu -me gua-nyar el Paradís.» 1 Tari que contesta senseagitar-se: «Reverend pare, no jodrà dir-semai que per culpa meva un altre e.... vagial cel.«

màcia francesa continua desenrotllant la

seva acció prop del govern de Roma, pro-curant fer-li veure quins perills entranya lapolítica cl'aventures que és l'objectiu d'Ale-manya. Però no es pot dir si aquests con-sells seran escoltats.

De moment, observem que després delviatge de Gòmbós a Roma i de l'anunciatde Schuschnigg, ja no es parla de la visitade Laval a Mussolini. No és menys signifi-catiu el fet que Flandin, en la declaracióllegida dimarts a la Cambra francesa, hagiparlat .molt per sobre de política internacio-ual, sense fer cap allusió a les relacions fran-co-italianes.

Els esdeveniments segueixen un curs rà-

pid i aviat sabrem a quin cantó es decanta

Itàlia.El clarivident Benes no s'equivoca en dir

que l'actual és un moment d'hipocresies ide perills sobtats. I aquesta és una veritatque ben poca satisfacció ha de causar alspar tidaris de la pau d'Europa,

TIGGIS

Exit en la midaCorbstee inarrugable.

tPilamee a boa pren

JAUME I, jiTelèfon 1i635

3

'ACTUALITAT INTERNACIONAL

ítol de maniobresLA CEDA A CATALUNYA

Una estona amb el Sr. Cirera i Voltà—I bé. Quan governeu Catalunya, què

fareu?—Nosaltres som revisionistes. Ho som de

la Constitució i de l'Estatut. De la Cons-titució, de les lleis laiques i socialitzants.De l'Estatut, volem tornar a l'Estat totallò que li correspon, Ordre Públic i altresserveis.

—La Justicia?—No, la Justicia no ha d'ésser de l'Es-

tat. Ha d'ésser independent. No fem com1'Azaña, que volia una justícia de partit.

Mirant a,CapEn un dels nostres precedents articles ha-

víem expressat l'opinió que l'atemptat deMarsella no havia tingut, almenys immedia-tament, conseqüències tan catastròfiquescom el de Sarajevo. Els fets han palesat queno ens equivocàvem. Però cal remarcar quesi materialment els esdeveniments no s'hanprecipitat cap a la tragèdia, de totes mane-res l'assassinat del rei Alexandre i de Bar-thou ha influït notablement en la políticainternacional.

que maquiavèlica, borgesca. I així, Gbmbòs,que espera anexionar al seu país poblacionsque un temps n'havien format part, ha anata Varsòvia a entrevistar-se amb el coronelBecic, el qual l'ha presentat al mariscalPilsudski. La finalitat d'aquest viatge i ]esmatéries que s'hagin pogut tractar en aques-tes entrevistes han romàs en el misteri.

Després, Gümbós s'ha traslladat a Roma,aturant-se, a l'anada i a la tornada, a Viena,a conferenciar amb l'enigmàtic Schuschnigg,

el canceller d'Austria que,amb l'anexió del Tirol a Ità-ha, esdevingué ciutadà italià.

Tot fa creure que l'ambi-ciós pla de Gbmbbs com-porta, previ un reacostamentd'Alemanya i Itàlia, la fon-mació d'una gran aliançaestesa del Bàltic al Mediter-rani, comprenent Alemanya,Polònia, Hongria, Austria iItàlia. La finalitat d'aquestbloc seria la revisió dels trac-tats, que és tant com dir eldesmembrament de moltesnacions formades després dela guerra.

El pla és massa vast i au-daciós perquè Gbmb&s totsol n'hagi pres la iniciativa.Evidentment, és obra d'Ale-manya, que té una diplomà-cia no oficial, representadasobretot per von Ribbentropi von Papen, que treballaaferrissadament amb granperill per a la tranquillitatd'Europa.

En el cor mateix del costat dret del Pas-seig de Gràcia, en aquests districtes on elconservadorisme barceloní hi és abundant iorganitzat, Acció Popular Catalana hi hainstallnt el seu domicili. Que no se n'ale-grin els bons conservadors. La Ceda i GilRobles no són tanmateix gens manyacs. Ac-ció Popular és un partit de dreta però par-tidarl de la justícia social. Fou Lleó XIIIqui inventà aquest nom de justícia social,del qual les esquerres després han fet tantd'ús. Acció Popular, doncs, s'installa en elcor del conservadorisme barceloní per a do-minar-lo i portar-lo pel bon camí. Res d'e-goismes ni platxeri. Acció Popular iniciano una batalla, sinó un apostolat. Qui tin-gui massa, que es faci càrrec que haurà depagar. Qui tingui poc, haurà d'obeir. Tot-hom, així, estarà bé i Catalunya marxaràpels camins de ]'ordre obrer i de la mode-ració capitalista.

Potser per marcar la seva diferència ambla Lliga Catalana, l'Acció Popular s'ha ins-tallat en un local modest — Diputació, 293— amb un patinat d'edifici descurat i pochigiènic. A l'entresol una modesta fàbricade sostenedors; al primer pis la Ceda.

Pugem escala amunt. Entrem. Cartells depropaganda antimarxista, descurança pròpiad'un local d'un partit en formació. En unataula d'anuncis veiem avisos: ((Se ruega alos socios que, mientras duren las actualescircunstancias, pasen por el local por la no-che. — Comité de Movilización civil.))

—Què és — demanem — el Comitè deMobilització civil?

—Ja veureu — ens contesten — : us apun-ten, us demanen quin ofici teniu i ja soudel Comitè mobilitzat.

En un recó modest d'ema sala veiem ungrup de xicots. De lluny i mig a les fosquesno veiem ben bé què fan. Ens acostem.

Què passa ?, ens preguntem. Ens acostemmés. Efectivament, és el que ens pensà-vem. Aquell grup de xicots, amb un braça]blau cel i unes lletres blanques que diuenI,J. A. P.», s'ensinistren a marcar bé la sa

-lutació, militaritzada, de les Joventuts d'Ac-ció Popular. Hup! braç dret a l'espatlla es-querra. Els deixem en la seva diversió.

Com tat partit que s'ho val, Acció Po-pular té un cafetí. Uns de la J. A. P. en-tretenen els ocis jugant al parxesi, de o'o5pessetes la partida. Me'n torno cap al salód'espera. Un jove, més mudat que els altres,dóna ordres

—Que no entre nadie con un paquete sinser registrado.

Cap al tard comença l'animació. Entrenuns senyors, amb unes serviettes importantsd'aspecte ; i al cap de poc es veien passar,preocupats i dinàmics. Entren, de tant entant, unes senyores i senyoretes, molt ((ma-gazine 1934)>, i es dirigeixen cap a la Sece óFemenina.

I bé. Arribem, per fi, a ésser introduïtsen el saló on el senyor Cirera i Voltà, lídervisible del partit, ens espera somrient. Ensasseiem, i mentre llegeix unes cartes, po-dem mirar al nostre gust el cap català dela Ceda i president de l'Institut de SantIsidre.

El senyor Cirera té, indubtablement, unaascendència camperola. El seu físic, les fue-cions de la seva cara, tot ell resulta d'homedel camp. Però tot plegat té un cert matísde barcelonisme, com si la picardia de laciutat i els passadissos de la política ha-guessin fet forat en el senyor Cirera. Comque ens sembla un home simpàtic, estemsegurs que ens permetrà que opinem sabreell. Els ho direm ben clar : ens fa l'efecteque el senyor Cirera és un home ambiciós.I aquest tret del seu caràcter ens ha estatconfirmat després.

El senyor Cirera, quan es parla d'ell, esfa tot modest. 1 ell, líder de la Ceda, de-clara llavors amb una veu suau :

—Jo, sabeu, no vull saber res de càrrecs.I comencem el diàleg. Li preguntem i

se'ns contesta :—La Ceda, a Catalunya, té un èxit fan-

tàstic. Grandiós. No sóc optimista, però da-vant dels fets me'n sento. Figureu-vos

—ens diu el senyor Cirera, amb la nià en-laire--que a l'Empordà tenim un èxit enor-me, indiscutible.

—A l'Alt o al Baix Empordà? — diemnosaltres.

—Pertot. (I nosaltres, que som del Baix,no ens ho creiem gaire.)

—Considereu, doncs, que la Ceda tindràun triomf electoral, pròximament?

—Indiscutible. Com mai cap partit l'hagitingut a Catalunya. Perquè no és una clas-se sola la que ve amb nosaltres, sinó totesles classes, l'obrera entre elles. Ja ho sabeuque nosaltres propugnem, encara que si-guem un partit de dreta, per una justíciasocial.

—Però, no creieu, senyor Cirera, que lesclasses conservadores no ho entendran aixòde la justícia social?

—Com s'entén? Veureu, nosaltres no vo-lem implantar la justícia social revolucio-nàriament. Volem aplicar a poc a poc elnostre programa, fins arribar a veure'ltriomfar.

—Voleu dir l'evolució.—Això mateix.

Cirera ï Voltà

Mireu, I'Azaña, amb l'Estatut, semblavaque ens donava allò que ens havia de ferfracassar. Però allò que podia enriquir Ca-talunya ens ho donava com si en fóssimadministradors. Creieu que hem tingut maiautonomia? Ca! Erem administradors d'unsseraveis que ens traspassaven.—Així creieu que Catalunya no té prou

capacitat per governar-se?—Sí, ho hem demostrat! Hem tingut

l'Ordre Públic i se n'ha fet una milícia departit. I el que ha passat amb els jutges?En moltes poblacions hi havia advocats queeren jutges i hi posaven un indecent ra-bassaire. Ja m'enteneu — corregeix llesta-ment el senyor Cirera —, indecent, perquèno sabia llegir ni escriure. Nosaltres volemels obrers — continua el senyor Cirera —.

Si quan vénen pescadors de la Barceloneta

a afiliar-se, els faig entrar i els abraço!—Tornem a l'economia. Voleu dir, senyor

Cirera, que el programa estatista de la Cedaserà seguit a Catalunya? Parqué ja ho di-gué el senyor Vidal i Guardiola. El papa

ha fet una encíclica contra el socialisme iacaba propugnant tesis socialistes.

—Com s'entén que la Ceda és estatista?Si som partidaris de la propietat privada,de la família ! Veieu el programa de laJ. A. P. L'article 7 diu : ((Los hijos son delos padres y no del Estado)).

—Sí ; però l'article 14 diu, senyor Cirera«Economía al servicio del Estado)).

—Però això no és estatisme, home !1 ens embranquem en una gran discussió

sobre l'estatisme que acaba així—De totes maneres — diu el senyor Ci-

rera —, no féu gaire cas del senyor Vidal

i Guardiola. Reconec que és un bon eco-nomista. Però en qüestions socials... Mireu,una vegada va dir que no era partidari delsalari familiar penqui; els pares de famíliaen sortirien perjudicats.

—Així, clones...—Mireu — per resumir —, nosaltres som

regionalistes, catalanistes si el catalanismeés una superació de català. Però no som

ni nacionalistes ni separatistes, aquestesdues coses que són el mateix. Què passava

ara? Es volia fer una frontera moral, que

és la pitjor, perquè les altres es passen ambbitllets. La guerra europea, per què va és-ser? Per eixamplar els mercats. I ara, en-tre Estats Units i Japó, entre Anglaterrai altres països, tot són rivalitats comercials.

—S'ha dit que formaríeu part de la Co-missió

—S'h gestora que formarà el comissari de

l'Estat a Catalunya.—Jo no. Podeu desmentir-ho. Ara que,

quant al partit, no solament hem de formarpart de la Generalitat, sinó també de 1'A-juntament i de tots els organismes gover-namentals.

—Considereu el problema rabassaire comun problema obrer o simplement creieu queno és un problema?

—Permeteu que no us contesti. Sóc di-rigent del partit, però també president del'Institut de Sant Isidre.

Ens acomiadem. El senyor Cirera ens de.mana, ja a punt de sortir :

—No em feu dir coses que no he dit.--No tingueu por—li diem.

FERMÍ VERGES

Schuschnigg

Fins a començos del passat octubre, grà-cies a la tasca desenrotllada per Barthou,semblava que la intrincada situació europeas'encaminés a una solució satisfactòria.Potser aquesta política de Barthou no haaparegut a tothom en la seva complexitati els seus objectius reals. Ha estat consi-derada per molts — i no vacillem a comp-tar-nos entre ells — com una política de vellestil, de retorn a les aliances, que havia deportar a un equilibri de forces europees encontrast amb ]'esperit i la lletra de la Socie-tat de les Nacions.

Un examen atent de l'obra del ministrefrancès i les seves relacions amb els fetsposteriors al 9 d'octubre ens demostren, encanvi, que sota forma d'aliances i pactes,Barthou tendia a reagrupar totes les nacionseuropees, sense excloure'n Alemanya. Recor-dem que quan morí treballava en un delspunts més delicats i difícils, això és, l'acos-tament entre Roma i Belgrado.

Avui és hora de posar de relleu quineseren les condicions internacionals abans del'atemptat de Marsella i com després hancanviat radicalment, en tan poc temps.

Els viatges del sedient general Gbmbós envistes a audaços i perillosos projectes bastenpel a provar-nos que la situació internacio-nai, que mesos enrera decantava a l'optimis-me; avui ha tornat a enfosquir-se i a fer-sepreocupadora.

La unió balcànica, la Petita Entesa i elseu acostament a Itàlia, la unitat d'acciófranco-britànica, havien no solament reduütHongria a la inacció, sinó que aviat tambéhaurien induït Alemanya a compendre queels seus veritables interessos es contradiuen

- - -- ' ----, I tamb 1'alllament en què vol perses n. en revacillacions i notes més o menys sinceres,hauria hagut d'acceptar de formar part del

bloc bàltic.

Identitat

El cardenal Verdier ha assistit al Con-grés Eucarístic de Buenos Aires, d'on tornàa bord del Massilia. Gom és costum en elspaquebots, res no es va plànyer per a fercurt el viatge als passatgers: festes, tòm-boles, etc.

Així, el cardenal Verdier, que difícilmenthauria pogut veure certs espectacles en terra,ïpogué assistir-hi a bord, com, per exemple,una exhibició de danses pel conegut ballaríSerge Lifar, el qual li fou presentat.

El cardenal fou espectador també d'unarepresentació de guinyol, i li agradà tantque tornà a les successives.

—Sa Eminència — explicava el propietaridel guinyol—m'ha dit que, en el fons, de-f ensàvem la mateixa moral...

Americana

A Texas ha sortit un nou profeta, de laarena nombrosa dels que prediquen un di-luvi imminent.

El Germà Ezequiel, que tal és el seu nom,diu que la immoralitat contemporània pro-vocarà aquell ,2iesastre,»el. quals -porò, mo ti-a-dr,i lloc abans de la primavera que ve, iaconsella als seus fidels de pendre precau-cions.

Les precaucions recomanades pel GermàEzequiel són les clàssiques : la construcciód'una arca, fi per al qual el profeta ha cons

-tituït una societat anònima, amb accions decent dòlars cada una, que donen dret a unlloc en la nova arca de Noè, la qual seràmetàilica i no de fusta, i construïda segonsels darrers avenços de l'enginyeria naval.

Les persones de poca fe observen que elprofeta predica des de Laredo, ciutat pocdistant de la frontera mexicana.

Autors desconeguts

Els hitletians que s'han empescat el títold'ari «honoris causan per a netejar alguns

rmilitants de llu sang no prou pura, no hanpogut, malgrat els seus esforços, suprimirla popular cançó de Lorelei, l'autor de laqual és el detestat jueu Henri Fleme, l'efí-gie del qual fou treta dels carrers. Però, enels reculls de cançons populars, s'ha supri-mit el nom de Heme, i Lorelei figura comd'autor desconegut!

El mateix procediment és seguit, en lesradiodifusions, respecte a Offenbach. Elspeaker anuncia

—Ara sentireu l'obertura de La Bella He-lena, arranjada pel mestre Schulze.

Di ferMcia

—No s'ha de dir mal de la vidu—diu unadvocat—. La vida és el que nosaltres enfent . Recordeu que Beethoven, malgrat éssersord, ha compost les més belles simfonies.

—Pots dir el que vulguis—li objecta el co-negut Moro-Giaf erri—, però si jo fos mut,no hauria pogut pronunciar cap de les me-ves m.és belles defenses.

Però la situació, tot d'una, ha canviat.EI terrorista croata que amb una sola armamatà el rei de Iugoslàvia i el ministre d'Afersestrangers de França ha fet un gran servei

a Hongria, ja que ha ensorrat l'acostamententre Itàlia i Iugoslàvia, i per tant entreItàlia i la Petita Entesa. Perquè encara quela tasca diplomàtica, sobretot per part deFrança, hagi estat intensa per tal d'evitar

complicacions, l'opinió pública iugoslava noha pogut oblidar actituds anteriors d'Itàlia.

L'astut Gdmb&s—polític improvisat, d'unamanera de fer que no té res a veure amb

la dels seus correctes però hàbils predeces-sors Tisza i-Apponyi—, després d'entonar el

mea culpa pel que ha passat a Marsella,donat l'ajut notori, palesat per recents en-

questes, prestat als terroristes croates i ma-cerinnis, ha estimat oportú el moment pera posar en pràctica un pla icleat per ell,però al qual no deu ésser estranya la parti-

cipació de von Papen, que no fa gaire féuun viatge a Budapest.

Evidentment, la política actual és, més

Tot i que França, lligadacom està amb Anglaterra, laPetita Entesa i la U.R.S.S.,podria veure amb una certaindiferència la realitzaciód'aquell pla, no és de creureque resti inactiva. La diplo-

CONTINENTALClans, 5. = Telèfon 19763

BARCELONA

¡NERVIOSOS!Prou de patir inútilment, gràcies a les acreditadeo

6RAGEES POTENCIÁIS DEL DRI SOIVRÉque combaten d'uns manera còmoda, ràpida i eficaç la

Neurastènia Impofmcia (en Eofes lea caven manífesúdonsl,r md de cep, cansemenf meofel, pendan de

memòria, verfípeas,ladige corporal, fremolors, diapépsie nervio-ea, pelpifacione, hiferieme i (rasforns nerviosos en general de les¿once i tofa els fraufons orgànics que tinguin per causa o ungen espots.ment nerviós.

Laa Gragees potenclals del Dr. So!vré,més que un medicament eón un element euenciel del cervell, medul'Ia i fot el •infeme nerviós, regma.ranf el vigor sexual propi de l^eda', conservanf la salut 1 prolongant la vida; indicadas especialmenf ala cago•fste en la neva joven£uf par fofa meas d'excessos, als que verifiquen trebelle eaceesius, tant flsiu com moral.o Infel'leetuala, espurfistea, bornea de ciències. Hnanaíere, arisfes • comerciants, industrials, pensadora, etc.,scovequinf sempre, amb les Grageas pofaneiels del Dr. Soivré, fofa als esforços o exorna), fàcilment1 dispostnf l'organisme per repeodre Is sovint i amb el m►rin resaltaf, arribadf a l'extrema velleaa i sena.violentar I'orpsnisme amb energies pròpies de Is joventut.

BaeEa pendre un flascó per convèncer-se'n

Venda a 6'60 pías, flascó, en totes les principals fumàcles á'Espacya, Portugal 1 América

NOTA. —DJrlf(st-ret frem=feef 0'25 pta. e. ,.pells de cens per aI masque// a OF'rteer Laboreforlo Sò lsa•

fers, carrer dol Ter, 16, Barcelona, rebeca gra fia un libre eeyllcetlu sobre Iori_qen. desenro tllament 1 mocea.

meef áagaerdr nalaltrec

Sylvia Sidney en «Sola amb el seu amor»

EL CINEMAL'ACTUALITAT CINEMATOGRAFICA

TRC F^"De Wilson a Roosevelt"

Evolució del f ilm còmicDUES ESTRENES

Theodore Dreiser i Sylvia Sidney. La re-unió d'aquests dos noms és tot un progra-ma. Ja sabem com Josef von Sternberg enel que és avui encara el seu millor film par-lat, Una tragèdia humana (llegeixi's Unatragèdia americana), va realitzar-lo. Ara ésel torn de Marion Gering, que ha tractat,amb la collaboració de la mateixa actriu,de plasmar a la pantalla una altra figura

femenina del famós escriptor nordamericà.En aquesta ocasió, Marlon Gering ha fet

quelcom de remarcable. Sola amb el seuamor (llegeixi's Jennie Gerhardt) és un filmde la mateixa qualitat que el seu film an-terior Vint-i-quatre hores. Sobretot remar-cable pels valors estrictes de realització. Enaquest sentit és un compendi de la tècnicaactual en el sentit tot espiritual del mot.A aquest valor cal afegir tot seguit, natu-ralment, la labor d'aquella que és avui laprimera tràgica del cinema, la veritable suc-cessora de la gran Lïllian Gish. Parlem deSylvia Sidney. Una història que reduïda alsseus accents primordials és una de les cosesmés banalitzades pel cinema, gràcies al tac-te del realitzador, que sembla sempre as-sistit pel geni de la mesura, i la presènciade la protagonista, capaça d'elevar el to dequalsevol actitud, dóna com a resultat unfilm, com hem dit, remarcable.

En començar, Gering bat un récord debrevetat. D'escena a escena, hom endevinadensos capítols de novella. Després, el mo-viment s'alenteix, però sense ensopir-se mai,

*^s

seva composició, podem dir aleshores quePas a la joventut és un film tallat just pera aquest objecte, amb una intelligéncia pre-cisa d'aquestes coses. I naturalment, siaquesta missió no és la missió exclusiva —ni de bon tros! — del cinema, ningú no ne-garà que no pugui ésser-ne tanmateix unafunció ben legítima.

Pas a la joventut és un film produït peraquell Rabinovitch que va visitar-nos quanla presentació del seu anterior film Volen

les meves cançons. Diem això perquè homveu, ací com allí, aquella mateixa dèria d'a-conseguir un film cent per cent simpàtic.Ens plau que el cinema alemany orienti lesseves passes per aquests viaranys i no per-qué, naturalment, tinguem les obres agra

-dables en més estima que les desagradables— per emprar la terminologia còmoda quedevem a Bernard Shaw —, sinó perquè pre-cisament, en nom d'una justa imparcialitat,ens plau veure el cinema alemany provarfortuna per altres camins que aquells en elsquals conquerí tants legítims triomfs en al-tre temps.

El film és bo, sense excedir la categoriacorrent d'aquests tipus de film a base deKiepura o de Marta Eggerth. Potser algu-nes persones, entre les quals ens comptemnosaltres, que no tenen gens de ganes desentir la Tosca, trobin que Jan Kiepura can-ta massa, peró això és un accident que elgros públic segurament no aprecia de la ma-teixa manera. Sigui com sigui, Pas a la jo-ventut és un èxit de l'empresa del Mary-land, que ha tingut un encert debutant ambaquesta pellícula.

El documental que donen al Publi Ci-nema amb el títol De Wilson a Rooseveltés important. Amb imatges manllevades alsvells noticiaris, assenyadament seleccionadesi connectades cronològicament, recull vintanys de vida nordamericana. Política paci-fista, intervenció en la guerra, apoteosi idecadència de Wilson, prosperitat, final dela inflació i crisi del I929, pànic borsari imisèria, adveniment de Roosevelt. El filmacaba amb la instauració de l'experiènciade la N. R. A., que és cosa de dir queacaba amb un interrogant.

E1 film es segueix bé i el speaker, cosarara, és molt discret.

"La casa de Rothschild"La voga darrera en cinematografia és, ja

ho hem constatat altres vegades, la biogra-fia, més a menys fantasista. El públic repbé tots els films d'història més o menysautèntica i fins n'hi ha que creuen instruir-se ensems que es delecten, com hi ha quies pensava apendre història amb les novel-les de Dumas pare o de Fernández y Gon-zález.

Ací potser, com en la qüestió de les adap-tacions d'obres literàries, no cal amoïnar

-se massa pel que fa a la veracitat histórica.El que importa, des del punt de vista delcomentarista de films, és que el resultatsigui reeixit cinematogràficament. Almenysper al comentarista que confia d'apendrehistòria, si en té ganes, en les obres serio-ses, i no pas en els films, fets per a satis-fer, o almenys fer passar una bona estona,al públic que els va a veure.

Ja se'ns dirà què té a veure amb la his-tòria la fantasia de Sternberg no fa gaireestrenada, Capritx imperial, on el propò-sit de l'autor sembla i tot no haver estatde fer un film històric, sinó una fantasiaa base d'uns personatges els noms dels qualsfiguren en la història, sense tenir en compteni la més elemental versemblança exterior,i no parlem ja de la versemblança psicolò-gica. Però aquest era un film que, almenysper a molts, a més a més de no ésser his-tòric, ni tan sols feia passar l'estona.

No £a pas aquest efecte la pellícula estre-nada dimecres al Tívoli, La Casa delsRothschild, dirigida per Alfred Wlerker.

Amb un record vague dels llibres d'EgonCesar Conte Corti i de Ravage, i un demés concret del forçosament resumit arti-cle de Miquel Capdevila que publicàvem la

A les antípodes d'aquest tipus de film,hem trobat aquests dies la darrera operetade Kiepura, titulada Pas a la joventut.

Si la missió del cinema fos la de procurarun divertiment capaç de divertir de debòun públic, per heterogènia que en sigui la

TIVOLIUn film de gran èxit

J®SEPH M. 9CHENCKpresenta una producció de

DARRYL ZANUCK

[GÉORGE 4RL SS a

PRODUCCION:":Z.O!' CENTURY er *

Direcció d'ALFRED WERKER

Una realització magnífica i unainterpretació imponderable

L'encimbellament d'una dinastia finan=cera que influí en els destins d'Europa

Distribuït pels

ARTISTES ASSOCIATS

«CARIOCA))

Recordeu el Brasil i les brasileres del granValera, de Genio y figura... Nosaltres, pen-sant-hi, esperàvem veure'n alguna cosa enaquest film que aviat veurem sota el títolVolant cap a Río Janeiro. Un film ambquelcom del Brasil. La badia meravellosa,el país, la seva atmosfera moral, els tipusindígenes ; en un mot, alguna cosa que ambel pretext d'una anècdota ens conduís de bode bo a Rio Janeiro. Un document, si vo-leu, per dir-ho amb una paraula. Perd Vo-lant cap a Rio Janeiro, opereta de gran es-pectacularitat, és en aquest sentit un filmsuperficial. Superficial ho és en tots sen-tits, perd aixa no ens amoïna gens. El queens Importa és que falli en el sentit quehem dit.

Del tot, de totes maneres, no falla. Hiha Dolores del Río, que amb el seu tipusfísic, facilita la illusió, i en el film la sevalabor tracta de traduir una brasilera autèn-tica sota uns trets que semblen força fidelsal caràcter ètnic. Però sobretot hi ha la pre-sentació, extensa i minuciosa, constituint nomenys que l'eix espectacular de l'obra, dela dansa brasilera, carioca.

Diríem més fisiológica encara que la rum-ba cubana. Una cosa completament autòc-tona, i per tant alliçonadora de debò. Unacosa és ballar així per importació, altra cosaés tenir el geni racial d'inventar-ho. Ca-rioca, vetaquí el títol d'un capítol que Key-serling podria afegir a les seves Meditacionssudamericanes i on podria meditar tantcom volgués sobre aquesta sincera convulsiód'una gent tan donada per altra banda alrespecte més escrupolós de les maneres dela moral codificada.

L'esperit d'Occident ha bastit les ciutats,ha impulsat el comerç i la indústria, peròper dessota resta, pur de contacte, l'hometellúric, que es troba molt bé ballant el ca-rioca. I fa gràcia en el film, els americansde Broadway, gens propicis a l'escàndol,venint com vénen del país del jazz, esguar-dar amb una certa perplexitat les diversionsmundanes de Río Janeiro.

JOSEP PALAU

MIRADORSubscripció: 3`50 pies. trimestre

r^J

Redacció i Adminisfreciót

Coros Catalanes, núm.: 589Telèfon 11430

George Arliss (al mig), Loretta Yoisngi Robert Young en «La Casa de Rothschild»

setmana passada, hom té la sensació queveu una pellícula històrica de debò, almenysen les seves Iínies generals, i d'una granveracitat psicològica.

El testament de Meyer Amschel Roth-schild, l'ascensió ràpida de la Casa delsRothschild gràcies a l'audàcia i al cop d'ulldel fill gran Nathan, establert a Londres,que sap aprofitar l'estat d'Europa desprésde la caiguda de Napoleó, servint Weiling-ton i jugant amb Talleyrand, Metternich ILedrantz; la seva gestió en favor dels seusgermans de raça perseguits—tret que la fa-mília Rothschild ha conservat generacionsa través— ; curiosos apunts de la vida enel call (ghetto) de Francfort i de 1'antise-mitisme prussià ; tot això desfila pel filmamb un aire de veracitat i de naturalitat a1qual no són estranys els actors, sobretotaquest gran George Arliss, a penes coneguta Barcelona.

El dia de l'estrena d'aquest bon film, alTívoli hi havia nodrida representació de L'al -ta banca barcelonina, et pour cause. Algúinsinuava que era un film de propaganda,car el gran especulador jueu de NathanRothschild es fa d'allò més simpàtic. En-cara que així fos, tant li fa : el film és bo,bo de debò, i fou aplaudit al final; nocreiem que els que així manifestaren llurentusiasme fossin precisament jueus.

"La vídua alegre"Als Estats Units s'ha estrenat ja la versió

cinematogràfica que Ernst Lubitsch ha fetde La vídua alegre. D'aquesta nova realitza-ció de l'habilíssim director s'ha dit, parado-xalment, que Lubitsch, d'una banda, l'harejovenida, perd de l'altra, l'ha envellida.L'ha rejovenida als nostres ulls ; l'ha enve-llida cronològicament, però no gaire. L'hasituada pels volts de 1885.

Com és natural, Lubitsch s'ha pres cer-tes llibertats amb les aventures de la po-pular vídua, i fins ha esquitxat el film d'al-gunes facècies.

Els protagonistes 'principals de La víduaalegre són Jeanette Mac Donald i Cheva-lier. S'ha remarcat d'aquest últim que hasabut deixar de banda el cantó de gavro-che parisenc, que en aquest cas hauria es-tat fora de lloc, per a fer una creació comcal.

tiano» ; ]'escola americana, amb els policiesde la Keystone, els plats de nata de SnubPollard i les banyistes de Mack Sennet, i,àdhuc, una escola italiana amb l'insupor-table Polidor), ha passat a desaparèixer gai

-rebé dels cinemes, havent passat en l'en-tremig per una sobrevaloració, en la qualles figures de Harold Lloyd, Stan Laureli Oliver Hardy Buster Keaton i per damuntle tot Chaplin, passaren sovint per damuntde les actrius amb més sex-appeal i delsgalans més fotogènics.

Chaplin roman en el silenci. HaroldLloyd espaia, com més va, més, les sevesproduccions (Cat's Paw, la darrera, que en-cara no ha estat estrenada ací, ve prece-dida d'una fama una mica contradictòria).Buster Keaton, que d'ençà que fou aban-donat per Edward Sedgwick ha anat demal en pitjor, ha hagut d'assaciar-se amoJimmie Durante, el del nas llarg i la riallapoca-solta, per recalcar el contrast amb laseva serietat buida, que ja perdia tota eü-càcia cómica. Ara ha fet uns films a Euro-pa, però no cal fiar-ne massa. La seva car-rera està liquidada. Laurel i Hardy, excel-lents clawus per als shetchs curts que creàHal Roach, s'han demostrat insuportables

ur.

1 ^ 1

P^a^eiq d. Grací.. 57. — T.làfon 79681Secció continua de 3 tarda a 1 matinada

SEIENT, UNA PESSETADilluns a les 4 canvi de programa

@& .senyors espectadors de les 3 podran veure pel mateixpreu el programa desfrena que és el segúenh

CURIOSITATS MUNDIALSInterverants reportatges U. F. A. (exclusiu)

EQUILIBRIDocumenfal Paramounr

Un día de /esfa a RoífenbnrgDocumental d nques!a ciutat comen(at en espanyol

NOTICIARIS D'ACTUALITATMUNDIAL

Segon ,'Is/ó PARAMOUNT i CCLAIR ¡OCtRNALexclusiu

Aladino o la lámpara maravillosaDfbusa en colors de UI.,. 1/rbiles. Primer de la sèrie que

estrenara Publi•Ciaemn aquesta temporada

ryMolt aviat

r

F i•

Y`

1"' ®A j

Una Història de

f e • d'amor entre

els humans

h11R4BDR

EL TEATREL i: S í i °-I t IE: IÏ\ i: S Anècdotes del Conveni VoltaJosep Maria de Sagarra: La Plaça de Saní Joan (Romea)

Malgrat l'encarcarament de les sessionsdel Conveni Volta, de tant en tant es pro-duïa un fet còmic. Un d'aquests fou quanPirandello, organitzador del Conveni ennom de l'Acadèmia d'Itàlia, s'alçà per lle-gir el telegrames al rei, al duce, a D'An-nunzio, etc., que hom proposava d'enviar.Els oncurrents els acollien immancable -ment amb aplaudiments, quan vetaquí ques'aixeca Kistemaeckers (que és un sord d'a-quells que duen el micròfon penjat de l'ore-]la) a llegir un telegrama quilomètric.

—Ep, Crist, i aquest qui el paga?—féuuna veu.

Sabut és que l'Acadèmia paga viatges ihotel als convinguts. Males llengües prete-nen que fos Gordon Craig l'autor de lafrase.

Homes de 1eakre a Roma

UN CENTENARI

Acrfl M©rc^que havia sabut arribar al poble d'on haviasortit, era també un home bo, cosa quepotser és més difícil que ésser un bon artis-ta. Del seu matrimoni va tenir dues filles idos fills, un dels quals és el conegut actorSalvador Mora, que actualment forma com-panyia amb l'actriu valenciana Irene Barro-so i amb l'actor Juan Espantaleón. A més,Ascensi Mora va adoptar una neboda, quesempre va viure amb el matrimoni, i elsfills de l'actor Josep Izquierdo.

Cartell d'una funció de benefici d'Ascensi .Jora

a màxim actor l'esmentat Ascensi Mora. Vicenç Peydró — el músic autor de LesAquest, fill d'uns forners, va néixer al } barraques i de Carceleras—ha escrit un llarg

carrer de Sagunt, bressol d'altres artistes. article on es contenen aquestes dades bio-Després d'estudiar les primeres lletres, els gràfiques i on es parla de la personalitat ar-seus pares, que no podien donar-li una car- tística d'Ascensi Mora.rera acadèmica, li varen donar l'ofici de Sembla que Ascensi Mora era — com javelluter, de conill de porxe, com vulgarment s'ha insinuat — un ídol del públic valencià.s'anomenava als qui treballaven en la manu- Si bé cal considerar-lo principalment com afactura de la seda. Els velluters eren consi- mantenidor del gènere còmic valencià, tam-derats — i encara ho són — com a persones bé aconseguí triomfs remarcables incorpo-enginyoses i gracioses en la conversa. I el rant papers dramàtics d'obres castellanesjove Mora sobresortia per l'enginy i per la com, per exemple, un guardabosc que feiagràcia entre els seus companys, als quals en una producció anomenada La fuerza defeia .passar estones' dívertidissimes recitant- la conciencia. Com a actor cómic, un delslos versos del satíric poeta Josep Bernat i seus recursos més eficaços era la gravetatBaldoví o trossos de les obres teatrals més amb què es produïa, la qual, per contrast,conegudes aleshores. provocava les més sorolloses riallades. Tenia

Mentrestant, en els lleures que tenia, ana- especialitat per als monòlegs. I era un ar-va al Teatre Principal, on podia veure les tista predilecte de la mainada, que anavafuncions a canvi d'ajudar els empleats. I a veure'l els diumenges i dies de festa a laallà va conèixer Esteban del Río, Joaquín tarda.García Parreño, Orgaz i altres actors de 1'é- A més, va escriure algunes obres teatralspoca que foren els seus models. Perquè el valencianes, totes en collaboració, i diversesjove Mora es va decidir aviat a deixar l'o- poesies, també en llengua vernacla, princi-fici que li havien donat els seus pares i a palment epigrames, alguns dels quals va pu-seguir l'ofici de comediant... blicar Constantí Llombart en la collecció ti-

Primerament va actuar als teatres de la tulada Niu d'abelles.plaça del comte de Carlet i del carrer de I Les anècdotes que ham atribueix a Moral'Empedrat, en companyies d'aficionats. Des- són moltes. Una vegada, un còmic dolentprés anà per algunes poblacions del País contava la seva actuació en un teatre im-Valencià, entre elles Xàtiba i Castelló. portant i la pintava com un triomf escla-més tard actuà al Teatre de la Princesa tant. I Mora se l'escoltava molt seriosament(avui de la Llibertat) i al mateix Teatre Prin- com si cregués tot el que el seu companycipal de la Ciutat de València. Naturalment, deia.j a era actor professional ; el primer contrac- — Cavallers ! — explicava aquest —. Vaigte li l'havia fet el primer actor i director tenir moments tan inspirats que el públic esJuan de Alba per al Teatre de les Delícies. va alçar i..•

Ascensi Mora alternava aleshores el tre- — Cert és — va interrompre Mora —. Joball de primer actor de vers i de tenor còmic ho vaig presenciar. El públic en masa es vade sarsuela. Algunes obres de les que repre- alçar...sentava eren El postillón de la Rioja, Lla- ; — Veritat que sí? — féu el còmic dolent,mada y tropa, Recuerdos de gloria, Jugar con molt satïsfet del testimoni.

fuego i En las astas del toro. La data del Sí — reprengué Mora —. El públic enq de setembre de t86i fou la revelació d'E- massa es va alçar.., per anar-se'n a casa.duard Escalante com a autor popular ambl'estrena del sainet titulat El deu, denau i I ALMELA 1 VIVESnoranta. Ascensi Mora es va consagrar, en iaquella obra i en successives obres del ma- !

DILLUNS ESTRENA ALteix estil, com un intèrpret adequadíssim.I

No obstant, amics i admiradors li aconse-llaven que sortís de la Ciutat de València.I durant algunes temporades treballà en di-verses províncies, en el Teatre Principal de PRESENTACIÓ DEL MAJORBarcelona i en el Novedades de Madrid, on ESPECTACLE DE L'ANYféu la campanya de c868 a i86g amb RosaTenorio, Josefa Guerra, Julia Cirera, Do- «Volando h a e i anato Jiménez, Ricardo Guerra i EnriqueSánchez de León. Malgrat l'èxit favorable

tor- R' o ^a ÍÍ e r o f1que va obtenir a Madrid, Ascensi Mora T

nà l'any següent a la ciutat nadiva on seguí 6i la Carioca

Iinterpretant els tipus del nous sainets en elsteatres de la Princesa, Principal i Ruçafa.

En aquest teatre actuà moltíssimes tem-porades, representant obres de diversa mena i ! N

les del gènere valencià. Peròprincipalmentel públic no es fixava en les obres tant comen l'actor. I quan s'acostava a pendre els

v

bitllets, demanava primer:—Treballa Mora esta nit? / —i-;

... I anava passant el temps. Mora, quetenia forn de la seva propietat en el bar-

amb Dolores del Riode bellesaun

ri de Pescadors, estava malament de salut iun «raid » emocionant

i melodiaja no es contractava per temporades, sinóper funcions, cobrant vint-i-cinc pessetes per

-.Un vol de felicitat

cada nit que treballava i mig sou més quan La màxima sensació de l'anyintervenia també en la funció de la tarda.La darrera obra que va representar fou La Es un film Radio... Naturalment!!

chala d'Eduard Escalante. Aquella nit, com

1

que es trobava més malament que de cos- E:is ea 1a mtdatum, alguns companys, en acabar la repre- O,rb,m In.rrai.blusentació, el varen acompanyar a casa seva.

Va morir el dia z d'agost de 1883. 1 el seu 1 PíJmu a bon preu

enterrament constituí — segons la frase es- JAUME I, 11tereotipada — una imponent manifestació dedol. Telifon ii656

1

Perquè Ascensi Mora, a més d'un actor

Directors de Ores =cents anysFou el mateix Craig, l'eminent director

anglès, qui més contribuí a donar un xicde vida a les sessions de la Farnesina. Re-collir les seves interrupcions innombrables,els seus mots d'humor, fóra tasca •llarga.

Havia finit Gropius una exposició docu-mentadissima sobre arquitectura teatral i es-cenotècnica afirmant que el teatre és mort,quan Gordon Craig, esprimatxat, nedant enun coll d'aletes i amb la llarga cabellera llisai blanca, saltà al lloc presidencial

—EI senyar Gropius que ens ha illustratel seu Teatre Total, em pot dir si les obrespresentades en aquest seran produïdes per uno per trenta poetes?

—Per un de sol.—Muntades per un o per trenta tècnics?—Per un sol tècnic.—Aquest tècnic serà, naturalment, un

j ove: pot precisar de quants anys?—De trenta anys, pas plus — fa Gropius,

un xic intranquil,—Doncs quan el seu jove voldrà muntar

quelcom al Teatre Total haurà d'empassar-se primer tot Meyerhold, tot Stanislawsky,

tot Tairoff. Cap allà als tres-cents anys elseu jove amic .podrà donar una represen-tació al seu Teatre Total. Em sap greu per-què m'agradaria molt de veure-ho ; tambéjo sóo un xic aficionat, sap?

La paga de l'actorA honor dels congressistes fou muntada

una representació extraordinària de la Figliadi fono, la tragèdia clàssica de Gabrieled'Annunzio. Pirandello, president del Con-veni, l'havia triada per retre homenatge alsolitari de Gardone i per lluir les seves dotsde régisseur. De les decoracions fou encar-regat Giurgio De Chirico ; els papers feme-nins foren confiats a Marta Abba — que ésa Pirandello el que Eleonora Duse fou aD'Annunzio — i familia ; restava però lapart del protagonista ; a qui encarregar-la?Hom pensà tot seguit en Ruggeri, el granactor que vint anys enrera n'era l'intèrpretinsuperable. Li enviaren una comissió.

Ruggero Ruggeri, d'antuvi, no acceptava.Li feia recança reviure el personatge delsseus triomfs de cinc lustres enrera, quanencara era jove. Però tant digueren els vi-sitants, tant empraren la paraula «mestre»,tant insistiren que Pirandello tenia el mà-xim interès que Ruggeri hi prengués part,que finalment accedí. Però mancava la se-gona part : quina suma fabulosa exigiriaRuggeri? Els enviats es miraven perplexos,no gosaven formular la pregunta.

—Mestre — féu a la fi el més decidit —,estimem molt el que feu per nosaltres, peròbé us haurem de compensar... Fixeu vósmateix el que jutgeu que us basta...

I Ruggeri, amb mig somriure—Em basta el ridícul.

T_risfanBernard 1 els LluïsosAquest no va venir pel Conveni. Tristan

Bernard es trobava a Roma en aquells diesper enllestir un film. Uns amics el duien,una tarda, als Castells Romans en auto-mòbil, quan vetaquí que un cotxe francés(un Delage, entre parèntesi) amenaça de-passar el minso cotxe del popular barbut.L'esportiu que hi ha en aquest accelera almàximum el cotxe i arriba esbufegant aFrascati, amb temps per saltar de la por-tella i cridar al contrincant que arriba:

—A^rès moi, la Délage 1

MIRADOR publicaràaviat articles de

5erge LiarIda Rubinstein1Lisa Duncan

,1 .

1 % 1 ' 1 11

^ 1111 11

1

1

1 1.Y

1 {11 £11 11 ^

EI dia i8 de novembre d'enguany s'escauel primer centenari del naixement de l'ac-tor Ascensi Mora.

Hi ha, en la segona meitat del segle xn,un teatre valencià predominantment còmic,de fort tipicisme, que es desenrotlla en unambient rural o en un ambient de barriadamodesta. Aquest teatre, que fou popularís-sim, tingué com a màxim autor Eduard Es-calante — el centenari de la naixença delqual es va celebrar fa poc — i tingué com

LE/ LLETRE/CINC ARTICLES SOBRE KANT

L'escola de KantL'actualitat literária Barcelona vista els francesosp

Sessió poètica

IV

En els articles anteriors i en altres escrits,hem procurat fer veure als nostres molt es-timats lectórs les causes que han fet de lafilosofia de Kant el punt culminant del fra

-càs aparent de la filosofia, que hauria fetimpossible la ciència universal tan esperadai tan desitjada per la humanitat, que l'es-pera amb candeletes, encara que aquestescandeles siguin moltes vegades enceses perla superstició.

Si volguéssim fer veure aquests inconve-nients cabdals de la filosofia de Kant pelsseus efectes immediats, només hauríem defer que estudiar o passar revista de la filo-sofia dels seus deixebles, que resumeixentot el que es podia treure dels principiskantians.

Primerament, en els de més fama i efi-càcia, que són Fichte, Schelling i Hegel,veiem per damunt de tot, no sols un afanyimmoderat d'independència, sinó un afanytambé immoderat de superació, no conti-nuant el mestre, sinó renegant-ne. Els apòs-tols de Kant tots van ésser Judas i SantsPeres. Venent-se'l i traint-lo com Judas, elneguen com el primer papa. No parlem delsque han seguit Kant com a bens, amb elCa l) baix i la cua entre cames, dient améni encara gràcies, com han fet alguns ale-manys i molts francesos, que els uns i elsaltres han format escoles kantianes, no coma apostolat, sinó com a fidels o feligresos.Parlem dels tres esmentats, com parlaremd'altres que han volgut fer filosofia pròpiaamb els principis del mestre.

Si per Kant la filosofia va arribar a im-possibilitar la ciència universal, que comhem dit ja es podia donar per morta i en-terrada abans de néixer, per Fichte, Schel-ling i Hegel va arribar als límits de l'im-possible, perquè quedava exclosa de la fa-cultat d'emprar el mètode de les ciènciesparticulars que han triomfat, sobretot enHegel, que arriba a negar rodonament i enabsolut el sistema de ]'observació i l'expe-riència, després d'haver negat com SantPere, com ja vam veure en el primer ar-ticle, els principis mateixos de la crftica kan-tiana, que són la base de tota ]'escola d'a-quest mestre.

Ja vam dir també que el pòsit positiu delpensament filosòfic alemany era el que ha-

Hegel

via deixat en els estudis estètics, que tenenun interés veritable i vital al costat de lespures hipòtesis de tota la filosofia kantiana.La filosofia alemanya en el ram artístic,equivocada o no, fa estudis que projectenllum damunt del problema estètic. Tot elque té de fosc en la dialéctica ho té de claren l'estètica. No sols els tres filòsofs esmen-tats suara, com Kant mateix, sinó altrespensadors que es dedicaven solament a lacrítica d'art, o a l'art mateix com el ma-teix Schiller, van portar observacions d'unvalor orientador en el camí del coneixementdels problemes estètics. El nostre mateixMilà i Fontanals, que com sabem no podiaveure sense horror la filosofia kantiana, vaseguir amb amor i devoció de deixeble lespetjades dels principis estètics de l'Alema-nya de Kant.

Schelling arriba a exaltar l'art com a fontde veritat, millor que la ciència. Concepciónaturalment i radicalment equivocada, peròque demostra la importància que pel genialemany tenia el . geni artístic. El mateixHegel, que en dialéctica arriba a negar elprincipi de contradicció, que ja és tot el

Les darreres novetats enllibres francesos les troba-reu primer que enlloc a la

LLIBRERIA

Louis Bergé

Rambla del Centre, 19

Telèfon 231I8i

Kiosque FranÇais

Rambla dels Estudis,Davant l'Acadèmia de Ciències)

que es pot dir i el que es pot fer, fa enel terreny estètic una classificació de l'obrad'art des del punt d'albir històric, que haquedat clàssica.

Doncs bé, senyors, de tot això en treiemen clar i català que la filosofia de Kant ila postkantiana que la va anar seguint, noera, en el fons del fons, sinó una creacióartística, que anant vestida completamentde filosofia no deixava veure la seva nuesapurament artística, nuesa de carn o d'ossos,que pel cas és igual.

Com tota obra que no sols no necessita

Schopenh auer

l'experiència, sinó que la nega i en renega,és filla d'un impuls interior, exactamentcom ho és en el fons l'obra artística. Talcom el geni artístic, tan admirat i ponderatper tots els filòsofs alemanys, pot, si vol,prescindir de l'experiència i de l'observació,el geni científic somiat i desitjat per l'Ale-manya pot fer i té de fer el mateix. Lafilosofia kantiana ha produït l'obra cientí-fica tal com es produeix l'obra d'art.

Per l'Alemanya de Kant la ciència, coml'art, és una pura creació. Combatent elconcepte aristotèlic de la imitació, que diuque l'art és la imitació de la naturalesa, ianant directament al concepte de creació,que diu que l'art crea la naturalesa, es tro-ben que la ciència i l'art coincideixen essen-cialment . Tal com [-'artista crea l'art i lanaturalesa que el conté, el científic creaigualment la ciència i la naturalesa o rea-litat que conté. Vetaquf l'escola de Kantresumida en dues paraules.

Res més natural, si volem ésser francs,que els alemanys, poble musica] per excel-léncia, arribessin a aquesta conclusió i con-cepció. Es sabut que el geni alemany és elque ha produït els genis musicals més pre-gons de la història de la música, superatsen la forma pels italians, però mai en elfons, i d'això en resulta que sigui expli-cable que la filosofia alemanya no sols ar-riba a pensar-se que tot és creació, sinóque, posada a imitar l'art i els seus mè-todes, es concreti a la música, que ultra és-ser l'art nacional del país i de ]'época deKant, és de totes les arts la que menys ne-cessita de la imitació de la naturalesa. Lafilosofia que surt de la Crítica de la Raópura és música pura. Ja en aquells tempsla gent anava a escoltar Fichte, Schellingi Hegel, del qual diu Schopenhauer que noera més que un xerraire, com el que va 'aescoltar un concert.

Així com no sabem que per ara cap mú-sic hagi posat la filosofia en música, podemdir que Kant i els seus deixebles van posarla música en filosofia. Els que creguin queexagerem es quedaran parats i amb la bocaoberta amb el que els direm de Schopen-hauer, aquest altre deixeble renegat delkantisme que va negar el seu mestre mésde tres i més de quatre vegades, abans idesprés de cantar el gall. Schopenhauer, enla seva obra El Món com a Voluntat i Re-presentació, va ésser el que va dir que lamúsica era la veritable essència de l'exis-tència, perquè essent tot voluntat i res mésque voluntat, com deia aquest kantià dedarrera hora, explotant la Critica de la Raópràctica de l'autor de la Critica de la Raópura, la música és l'expressió directa de lavoluntat, creadora del món de la represen-tació. Per AScho enhauer tat és música ce-lestial. Així va acabar la Crítica de la Raópura, que no va arribar mai a res pràctica desgrat de la Crítica de la Raó pràctica.

Nietzsche, el darrer representant de ladinastia kantiana, veritable fill pròdig o he-reu escampa de l'herència de Kant, ja vaésser francament poeta. Era un poeta quefeia poesia amb la filosofia. Gran poeta lí-ric, admiració del món, parla i canta mésamb les passions i els sentiments com lamúsica, que no amb les imatges. Es unpoeta líric sense imatges, com els músics.

Donada la gran musicalitat de l'escola deKant, com que el nom d'aquest filòsof quela va fundar en la nostra llengua catalanaes pronuncia exactament com cant, que jasabem el sentit musical que té, per ésserl'ànima de la música, hom pot fer el resumd'aquesta escola, només que fent un senzilljoc de paraules, dient que l'escola de Kantno és res més que una escola de cant.

Alemanya, el pafs de la música, ha fetmúsica fins amb la filosofia. Amb les obresde Kant i els seus deixebles es podrien ferprogrames de concerts per al Palau de laMúsica Catalana, que, segons nosaltres,com ja hem dit manta vegada, s'hauria d'a-nomenar Palau Català de la Música, por-què a part que allá, com és molt del cas,hom hi executa música de tot el món, es-pecialment alemanya, Catalunya és mésaviat terra apropiada per a fer filosofia dela música.

FRANCESC PUJOLS

(Vegi's a MIRAn0R, números zgq, 298 igoo, els articles anteriors.)

A l'emissora Ràdio Associació de Cata-lunya, entre les festes commemoratives deldesè aniversari de la ràdio a Catalunya, hihagué diumenge passat una sessió poètica.En una hora, ressonaren al micròfon elsversos de quatre dels nostres grans poetes,Josep Carner, Josep Maria López-Picó, Se-bastià Sànchez-Juan i Josep Maria de Sa-garra, en una selecció feta per ells matei-xos i precedida per uns mots en els qualscada un dels poetes feia un resum de l'evo-lució de la lírica a Catalunya.

Les inspiracions tan diverses dels quatrepoetes, així com la interpretació que dona-ren, amb llur accent personal, a les poesiesque llegiren davant. del micròfon, foren ungaudi espiritual autèntic per als invitatsque des de l'estudi escoltaren i veieren aque-lla sessió poètica i així mateix per als cata-lans que, de la seva llar estant, sentiren lesveus prestigioses de quatre dels nostres líricsmés eminents.

Conferència ClubInauguració de curs, dimecres, al Confe-

rència Club. La sala del Ritz és plena d'unpúblic brillant i estossegador, i somnolent aestones. Joan Estelrich, animador proteic,s'encarrega de parlar d'Hermes, missatgerdels déus. Conferenciant ple de recursos, tn-tellectual doblat de polític, el director dela F. B. M. s'emprengué amb singular ar-didesa en la seva dissertació una doble tas-ca : la de fer propaganda de l'humanismei la de disculpar, davant dels ulls exigentsde les dretes catalanes, la posició suspectade l'equip del senyor Cambó davant la reli-gió i la moral. Per això, res 'més indicat queafirmar, un cop més, que l'humanisme noés pas Nietzsche i Anatole France, sinó latradició cristiana, i que, arreconant de noula concepció d'un humanisme positivista,científic, calia redreçar, ací i a tot arreu, unhumanisme espiritualista. Hermes, missat-ger dels déus, relligava el cel i la humani-tat. El mite prestigiós dels hel•lens es con-vertia, amb Jesucrist, en una fonamentaciódogmàtica d'una fe ï una moral superiors.

Estelrich deu témer enormement les acu-sacions d'impietat dels vells barons de laLliga. Afirmava el seu espiritualisme i laimportància del gran negoci de la salvacióde l'ànima amb accents veritablement apo-logètics i gestos de predicador quaresmal.E1 sant horror de la Lliga Espiritual enversels rotaris de l'altra Lliga havia d'esvanir -seforçosament davant d'aquell abrandamentreligiós.

Al capdavall de la seva brillant conferèn-cia, el doctor Esteh'ich havia de fer, comcalia, el panegíric de la posició assenyadaen política i en filosofia : conservació i reno-vació, en harmoniosa alternança. L'escolade la Lliga, com si diguéssim, si hem decreure els exegetes del partit. En nom delsclàssics de la Bernat Metge hom podia per-donar al dinàmic humanista aquesta insos-pitada extensió de l'hermetisme.

R. T. M.

L'ARTISTA I LA MODEL

—Potser que anéssim a felicitar-lo... Alcapdavall és l'autor.

(Lije, Nova York)

'.'

1IS ^f d

—;;--

-Corre, Eugènia 1 El nen ja té una dent !

(Ric et Rac, París)

.y ll^

9${ ^^^{I 4NI Y

_

.w

..

PRUDENCIA

(Candide, París)

Exit en la n iJa

Corbata inarxa/aban

Pi;amea a bon preu

JÀUME I, .1e Telèfon 11655

variada i animada, plena de color i depinto-resc, i sobretot molt objectiva : no s'apartagairebé mai de la realitat. Careo, natural-ment — és el seu fort —, parla molt del ba-rrio chino. Però, a l'inrevés dels seus col-legues que no se'n mouen, es passeja perla Barceloneta ; saluda, a l'Exposició, Mi-quel Utrillo, le père de Maurice Utrillo ; esfa amic de Soto, el model dels arlequins de

Picasso ; de Labarta, de Canals, de Nogués.Visita Manolo, va al Museu, s'entusiasmadavant la Catedral, s'indigna davant la Sa-grada Família i la Pedrera... Aquests doscapítols són dels més complets i més direc-tes, deis menys inventats que s'han escritsobre la nostra ciutat.

I, amb tot, el ]libre de Careo fou forçamal rebut, ací.

Morand no ha vist Barcelona. Careo és elque l'ha vista millor. Pierre Mac Orlan és elque n'ha parlat més. L'autor de Le chantde l'équipage és potser el més literat de totsels escriptors francesos que pinten els bai-xos fons. Té una imaginació prodigiosa. Esmolt sovint víctima d'aquesta imaginació,que li fa preferir les coses inventades a lescoses vistes. I la seva Barcelona és dibuixa-da amb colors molt vius i un estil molt bri

-Ilant, però amb molt poca exactitud. Detallcuriós : el leit-motiv de tots els seus escritssobre Barcelona és el carrer del Cid, no així,estrictament, com figura en el rètol del fa-mós carreró, sinó amb l'afegitó de Campea-dor. La rae du Cid Campeador, veritable ob-sessió, apareix en tots els seus textos barce-lonins. Comencem per Ruas secrètes, upllibre seu aparegut aquest any, i en el qual

tots els barris reservats mediterranis, Tunis,Moulay Abdallah, Bousbir, el Guenenah i1'Ezbekiek, Marsella, són meravellosamentdescrits. Una mena de guía de noche, sólopara caballeros, literària. Naturalment, lequartier chinois de Barcelone no hi podiamancar. uCom Amsterdam, Hamburg, Mar-sella i París, Barcelona és una ciutat d'a-ventures. La primera nit passada per MacOrlan al nostre quartier chinois val la penad'ésser comentada. Es d'una fantasia mes-gotable. Ell i uns quants amics, una petitatropa lestée d'un excellent ile à la Valen-ciana et de quelques bouteilles de manzanillapenetra en la fue de l'Arche-du-Théátre. Ni

el desert més àrid i desolat ho era tant comel barri, aquella nit. Alguns mariners fran-cesos, unes gitanes que demanen caritat is'alcen les faldilles. I tots els carrers buits,totes les cases tancades. A través d'unes per-s ianes mig closes, Mac Orlan veu una cam-bra amb sis guàrdies civils que dormen ambla boca oberta. Més lluny, unes filles que fu-gen esmaperdudes. A casa Mme. L...., aunom bien français, la Isabel i la Nina d'An-gouléme, que demanava Don Pablo, un delsamics, no hi són. Segons la mestressa, hananat a la missa de mitja nit. Més enll^, ala me du Cid Campeador — ja hi som !

—cleserta, Don Pablo proposa una dormida auna noieta esporuguida. Però la noieta refu-sa. Abans, vol casar-se per l'església... Fi-nalment ]'enigma és desxifrat. Aquella soli-tud desesperant, explicada. Es el dia que

s'inaugura l'Exposició i, degut a l'abun-clància de personalitats estrangeres que hanarribat, el barri reservat havia estat pura-

ment i simplement, severament, buidat perla policia. Definitiu, oi? No es pot mentiramb més despreocupació. No es pot inven-tar amb més gràcia. El segon contacte eleMac Orlan amb el famós quartier chinoisja és més optimista. Us n'estalviem la des-cripció. Només us direm que hi surt la Mai-son Rouge (?), el carrer del Cid Campeador— tornem-hi! — i un concert del Parallel onMac Orlan torna a veure visions : una nanade seixanta centímetres vestida de gommeusei amb cravache, una ballarina frenètica sen-se calces i un còmic amb accent de clown...Filles d'amour et ports d'Euroj e, un altrellibre de Mac Orlan, ens ofereix la pinturamagistral d'un magnífic aventurer, el capitaHartmann, enamorat com una criatura dela signorina Bawbou, una espia mig cuba-

ANTIGA CASA COLLDEFORNS

matar. Però aviat s'adona que es troba aBarcelona, a l'Hotel des Lles. Ja endevineuel carrer d'aquesta fonda, oi? Rue du CidCampeador. No direm res més d'aquest lli-bre. Temps enrera, Díaz-Plaja ja en va par-lar extensament aquí... Aquest Mac Orlan!

Tan bé que escriu, tan bé que sap establir

la progressió d'una història, tan magistral-ment que pinta els tipus, i tan poc que esdocumenta sobre els ambients que evoca!

a

NUITS DE PARIS

U4 r d uflCp QoytQl'

Gl.^u à

Dedicatòria autògrafa de Careo

Volclríem tenir més espai per a ocupar-nosde La Èetite Infante de Castille, d'Henry deMontherlant, que passa a Barcelona i quecomença així : Barcelone est une ville de sixcent mille deux cents ámes, et elle n'a qu'unurinoir. Però no podem. L'article s'allar-garia massa. I resumim : Kessel deia a Ma-rianne, en descriure la seva segona visita aBarcelona, que coneixia la nostra ciutat moltmalament : els cafés cantants i el barrio chi-no. Res més. Això el defineix a ell i als seuscollegues. Per a molts escriptors francesos,en efecte, Barcelona és el districte cinquè.I per a Mac Orlan, el carrer del Cid. Elsllibres que acabem de comentar ens auto-ritzen a fer aquesta trista constatació.

ScsesrtÀ GASCH

NOTA. — Un lector, tan amable com anò-nim, ens assenyala la darrera perla del ge-

itere : la nouvelle titulada Sant Pere, anar-chiste catalan, apareguda al Mercure de

France del dia r del corrent. Es realmentuna pàgina deliciosa d'absurditat i inexac-

titud. Ja en donarem una recensió la setma-na que ve. Val la pena de debò.

^Ylllilll!(lIIIIIIIIIIIIIIIIYIIIllli11169Hl l lUliïllllllé

^A(Illllllllllllllllllllllnllllllllll!19111!1 Itllll 111111►

CAMISERIA 1 GÈNERES DE PUNTDarreres novetats en gèneres de punt de totes classes

Especialitats en camises a mida i trajos interiors de llana

Mitges Subur, exclusives

SALMERON, 99

TELÈFON 74574

La cova de la Nativitat

L'hort sant

PACAREU SERIÑA, S. EN C.

SI ÉSTO

-ELÈCTRIC1 PER.AC VOSTRE AUMÒBJI

hotraba eu en les

^m

pPreu i qualitat, aleGARAT

GE ELÈCTRIC

CAP ERMOIA,6i8 (AnbauiDiagonal)

0

M o 11— U V T \CAMISER

ESPECIALITAT EN LA MIDA :: CREACIONS EXCLUSIVES

(^la[M^]^L^Q DC LL ES FLLOGG ^a ^l1rl LI IF©l

1111IIN111IUUNIlIIIlIIIIIlIhUhIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIi111I11IHIIHIIIIIIIIIIIIIuIIIIIJI119id91RRu1111Yuv=

PER A FOTOGRAVATS, LA CASAl-

- - ANTONI MART] =- Màxima rapldesa l Màxlma qualltat

AVINYÓ, 19, pral. t Telèfon 17047 ; BARCELONA

) .

LES ARTS I ELS ARTISTESLes eXpoC6o^^ Un creuer per_la Mediterrània

VII.—De Betlem a la Mar MortaAngel Planells

La conseqüència més immediata que estreu de ]'exposició que el deixeble de Dalíté a la Galeria Catalònia és que perd irre-missiblement el temps, alhora que dóna lapauta sobre les possibilitats actuals del so-brerealisme.

Aquesta manifestació, que encara s'a-guanta amb una certa lògica a la puntade la llança dels que la portaren al món,cau absolutament desfeta quan passa amans d'un tocatardà que creuarribar encara a temps a figu-rar en l'onada crítica que mo-tivà. Es de creure que els pro-fetes sobrerealistes van tirantsense parar perquè no veuendel tot esgotat el públic esno-bista que els atià per a mun-tar-se una magnífica platafor-ma que tregués llustre a llurdubtosa personalitat. Això téuna raó pel que respecta alsiniciadors o bé als seus imme-diats deixebles.

Però no assisteix als que vo-len fer possible la duració in-definida d'aquell públic ; i s'hade creure cegament en unesexcelléncies pictòriques del so-brerealisme que mai no hanexistit perquè un home jovecom Planells vagi insistint enaquests termes.

Pendre-s'ho com a mitjàd'expressió d'inútils abstrac-cions i de meravelles d'un uni-vers malaltís de sensacions, hoconsiderem avui dia tan insò-lit com ho seria un escriptorque trobés gust a explanar be-lleses literàries a base de l'úsde l'escriptura cuneïforme oqualsevol alfabet ideogràficque ha existit en la històriaantiga.

El sobrerealisme subsisteixamb un cert escalf degut enpart a una tolerància públicaque creu en una possible con-versió del pintor. El fet que en moltes de lesteles d'aquesta espècie hi hagi sectors pintatsamb escrupolositat cinccentista motiva quecliverses persones estiguin d'acord a afirmarque darrera la decrépita cortina sobrerealistahi ha tat un pintor dels que es compreneni que s'entreté a fer d'enfant terrible, peròque ja rectificarà quan li passi pel cap.

Bona actitud contemporanitzadora, men-tre es va repicant en el carreró sense sortidade les monstruositats organitzades en teoria !

Amb una mica de cruditat el sobrerea-lisme pot considerar-se'l com la nansa dela curiositat idònia dels problemes de motscreuats, amb l'única diferència que així comaquests tenen una solució viable en els ca-mins de la normalitat, aquell, de tan arbi-trari com és, no la posseeix. No sabem queaixò tingui gran cosa a veure amb totes lesdefinicions que consten en els diccionarisencaminades a expressar el que és l'art iconcretament la pintura.

Considerem per conclusió el cubisme, ien pocs moments el sobrerealisme, com al-guna cosa que passà per la terra per a ferreaccionar; no ens entestem però a fer-hoprevalent, ni tari sols durable, com a quel-com adquirit en condicions d'inamobilitat.

Ni intentem convèncer els que diguin quePlanells és un estel en la constellació sobre-realista. Perd als que dubtin de la seva và-lua i s'estenguin en consideracions sobrecertes probabilitats, els hem de pregar queel jutgin per les teles realistes que formenen la mateixa exposició, en les quals s'ob-serva un to tan acusadament anodí que fanpensar si Planells no és tm excellent conei-xedor d'ell mateix que s'ha endinsat en laruta dels illuminats segur que és on pottrobar més camp a córrer.

Olga Sacharoff

De sempre hem cregut que la virtut pro-videncial de l'art de la Sacharoff és l'apor-tació en la seva pintura ele les dots d'ungran bon gust.

A mesura però que li hem anat veientmés realitzacions, hem hagut d'anar afeginta la seva personalitat nous qualificatius debase.

Olga Sacharoff no és el tipus exponentdel genialisme, sinó el d'un desig de simpletranscripció d'una exuberant ingenuïtat imodèstia acompanyada d'un excelleritíssimsavoir faire.

Es dels artistes que més es presta a lainterpretació, aconseguint per ella les pos-sibilitats de la polèmica més encesa. Algundels punts (l'aquesta podria ésser la qua-

GUTENBERG, S. A.

Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

Nàpols, 215 - Telèfon 55723

BARCELONA

litat. Olga pinta bé, molt subjectada a allòamb què s'ha volgut enfrontar. Cal veurealgun dels retrats exposats a les Laietanesper a posar-se d'acord. No obstant, algunatela que per la seva especial condició re-clama sortir-se de la disciplina esmentadapot destruir l'anterior impressió. Conseqüèn-cia evident d'un ampli camp d'ambició pic-tòrica.

Altre punt és ]'esperit de la pintora. Toti que creiem que és ingènit, hem d'admetrela contraopinió que volgués demostrar-ne

Olga Sacharofj — Paradís

]'artificiositat. El text de Joan Merli, enfuncions de presentador, podria, arribat elcas, constituir la pedra angular ele la dis-cussió.

Com hem dit, d'acord amb el director dela revista Art, creiem en el personalismeautèntic de la Sacharoff, en la seva intel-ligència i aguda sensibilitat.

Hi ha però, en aquest apartat, la qüestiód'ascendència, que I'alludit escriptor posadamunt la taula, que té per a nosaltres uninterès evident a causa de dissentir amb elsseus mots, amb el que creiem pronunciar-nos en favor de la pintora russa.

Ens fa l'efecte que sense l'obra dels pri-mitius i la de Rousseau, Olga no hauriaparlat de la mateixa manera, si exceptuemalguna flexió purament material sense im-portància. Es una qüestió de gènesi. Es in-contestable que sense la civilització gregala de Roma hauria difícilment fet el queféu. Aquest exemple, el més august que pottrobar-se en la història de l'art, no sentaperú cap principi. Es vol dir que a travésd'una similitud espiritual hi ha casos deperfecta coincidència que no han de servirper a determinar eclosions, de tan delicatcom és fer-ho.

Olga Sacharoff és un esperit subtilíssimque pinta delícies sentimentals. Però noamb el deix d'una innocència imprópia delsnostres dies, sinó amb la massa de les for-ces modernes inoculada que s'oposa a l'a-lada virilitat extàtica dels primitius.

Rousseau té l'ànima més blava, més pro-pensa al lirisme rudimentari. Si avui vis-qués, naturalment rectificaria i li passariael mateix que a Olga, és a dir transparen-taria el pòsit de la civilització que creual'Atlàntic i aconsegueix ]'estratosfera i al-tres coses per l'estil.

El que es produeixi així fa que prenguito de pura actualitat molt notable, tot i te-oir epidèrmicament la marca de quelcomque està tancat al museu.

Altrament, l'art de la Sacharoff seria li-teratura advertible d'una hora lluny i elcomentari general coincidiria en un escor-coll de noms històrics.

La pintora repel•eix fortament l'anteriorefecte i es fa apta per a rebre tots els elo-gis que calguin, personalment, sense ha-ver de partir-se cap comissió amb ningú.

Referint-nos de nou al que dèiem en co-mençar respecte a punts de polèmica, hemde retreure el darrer, que fa referència aldecorativisme.

Olga Sacharoff l'usa a bastament en al-gunes de les seves teles. Novament hem dedividir el material exposat i assenyalar elcontingut exempt d'aquesta qualitat i l'al-tre que es complau a ésser únicament de-coratiu, emparat totalment en les lleis lliu-res d'aquesta espècie. No involucrant, nohi ha res a dir, i ha d'acceptar-se com auna doble labor de la pintora, no tan reei-xida com la primera, perú que és de proucategoria per a seguir-la en el seu avenç.

Concretant, Olga Sacharoff executa unasíntesi moderna d'esperit i gràcia, ducti-litat i ensomni, sensibilitat i estètica de lesniés importants d'avui, digna d'anar a pa-rar a l'antologia que expressi amb precisiócronológica l'estat de comptes morals de lapost guerra.

E. F. GUAL

Des de Jerusalem és ben fàcil de seguirla vella cançó «a Betlem me'n vull anar,vol venir tu rabadà ?» : són vuit quilòme-tres de bona carretera.

Davant d'una construcció vulgaríssima,baixem del cotxe. AI voltant nostre hi ha laquitxalla reglamentària i, més enllà, els ba-docs corresponents. Som davant de l'esglé-sia de la Nativitat. En una paret sensehistòria i sota d'un arc medieval hi ha unpetit forat que potser no sobrepassa del me-tre i mig d'alçada : és no menys que l'en-trada del temple.

— Per qué és tan baixa? — pregunto a lameva companya d'excursió, una jueva aus-traliana.

— Per obligar tothom, sigui de la creen-ça que sigui, a fer una reverència al vostreSenyor.

— Una astúcia ben trobada.— Una astúcia ben innocent. No té la ca-

tegoria de les astúcies recomanades als Pro-tocols dels savis de Sion, em sembla.

— D'acord. Però creieu que seguint lesnormes d'aquest llibre, més o menys mis-teriós, més o menys autèntic, o apòcrif deltot com dieu vosaltres, la vostra raça acaba-rà per dominar el món?

— De moment m'acontentaria de dominar-vos a vós.

— Això ja ho heu aconseguit (una galan-teria com una altra).

— Ja ha sortit la hipocresia del cristià.— 0 bé, la hipocresia recomanada pels sa-

vis de Sion.— Amb Protocols o sense, el nostre movi-

ment sionista acabarà per triomfar.— Això ja és una altra cosa. El sionisme,

en tant que moviment impulsor de la vostraraça, té tota la meva simpatia. I com quevós formeu part d'aquest moviment, ergo,..

— Ergo a les cinc us espero a pendre el teal King David Hotel.

***

Després de l'obligada reverència per tras-passar l'esmentada obertura ens trobem al'interior d'una de les rarissimes basíliquesconstantinianes del segle rv que encara esconserven. L'addicionament dels tres absis,en el segle vr, per 1'emperador Justiniá no haadulterat el seu sabor inicial.

Aquesta església de la Nativitat és un delsmodels més impressionants de la basílicacristiana. De cinc naus, columnes monolí-tiques de marbre roig amb delicats capitellscorintis i mosaics de fons daurat a les pa-

rets. I el sostre «encaran era de fusta. Tes-timoni de l'època gloriosa i heroica de tran-sició del paganisme al e istianisme. Allí ma-teix on l'emperador Adrià venerava l'aristo-cràtic Adonis, dos segles més tard SantaElena edificava un temple per aixoplugarel bressol del democràtic Jesús. Aquest mo-del fou, més tard, expo. tat a totes les terrescristianes. Fins al nostre Sant Climent deTahull, en un recó del Pireneu, diríeu queva arribar la veu de Betlem .

Amb tot, la meva atenció no està per pe-dres i .pintures. Estic desitjant arribar al llocprecís on — com diu una altra cançó

—rm'ha parit una donzella... la mira i fa sol,un infant com una estrellan. El lloc del bres-sol està. sota el temple. Baixo uns quantsgraons i arribo a una mena de cova tapis

-sada, d'uns 12 metres de llargada, 4 d'am-plada i 3 d'alçada. A terra, en un recó,brilla una estrella de plata (un infant comuna estrella). Fou aquí; la inscripció ho diuHic de Virgine Maria Jesus Christus natasest.

Quin aspecte devia tenir la cova, en aquell

JOlarnenEIMPERMEABLE!wBRI(J DECUIR.O

temps, sense marbres, ni llànties, ni (Ira-penes, ni basílica? Què va passar aquellanit? Quina cara va posar l'humil fuster enveure el Rei Negre?

Mentre estava lliurat a aquests inofen-sius pensaments va entrar una dona cobertaamb un vel negre. S'avançà cap el lloc delNaixement, s'agenollà davant de l'altar i dedintre el vel sortí una criatura de pocs me-sos. Estirà els braços fins que ]'infant essitués damunt de l'estrella i aixecant al cel

els ulls plens de llàgrimes, gesticulà unamena d'oració que no vaig entendre. Com aescenificació era perfecte ; jo no gosava res-pirar. Però en adonar-se de la meva presèn-cia, la dama va dirigir-me una mirada d'e-nuig. Vaig intentar un gest de circumstàn-cies que volgués dir : dispensi ! Ella s'ai-xecà i canviant l'expressió mística d'abansper una de més aviat riallera, m'adreçàquatre paraules, que tampoc vaig entendre,i sortí joiosa amb l'infant als braços.Més tard he sabut que es tractava d'una

dansarina egipcio-copta que havia treballaten un teatre del Caire de parella amb unitalià. 1 sembla que després del «fet)) l'italiàla va abandonar.

Creia, doncs, la mística ballarina fer un

acte de purificació? Com que els orientals,diuen que tenen un complex tan complicat...

Sentimentalismes a part, hem de creureque en tota la seva carrera de dansarinamai na havia actuat amb tanta emoció comen aquella escena privada. Ho hem de creu-re per fer-la quedar bé, a ella i a mi.

La quarantena de quilòmetres de Jerusa-lem a la Mar Morta es podria fer gairebésense benzina. La carretera baixa constant

-ment ; d'uns 750 metres sobre el nivell delmar a 400 sota del nivell: una baixada de

.500 metres. El camí està ple de records dela vida de Jesús.

Baixant per la vall de Josafat tenim, ala dreta, el famós mont Moria — mesquitad'Omar — i la no menys famosa Sion, i al'esquerra el mont dels Olivers, amb el jardíde Gethsemaní a la part baixa del vessant.Aquest pujol sembla tret dels voltants de LaGatnga; un Vallès, però amb quatre pin-zellades florentines.

A l'hort sant hi ha uns quants exemplarsde velles oliveres que — segons diuen

—són els rebrots de les que presenciaren l'a-gonia de Jesús. En sortir de Gethsemaní atots els turistes se'ls obsequia amb una es-tampeta que conté una fulla d'aquestes oli-veres. Així també, a la Gruta de la Llet deBetlem — on la Mare de Déu donà e] pital seu fill tots els visitants són obse-quiats amb una mica de polsim tret de lamateixa roca. (D'aquesta pols s'assegura quefa revenir la llet a les dides.)

Em fa l'efecte que per obsequiar a totsels milers de Visitants que van a Terra San-ta hi ha manca d'oliveres o excés de pere-grins. Però l'important no és això. Vaigadonar-me que alguns catòlics devotíssimsrebien el present sense gaire entusiasme.Una senyora, amb el pit ple de medalles,va dir al cicerone

Això és inadmissible ! Això és convertirla Terra Santa en una mena de fira demostres.

Encara que l'acusació sigui exagerada, éscomprensible que al catòlic inte•ligent no lifaci gaire gràcia que, en interès del turis-me, s'intenti especular amb lescoses sa-grades.

Carretera avall passem pel petit poble elel'Azarié, on tingué lloc el sopar de casaSimó el leprós i la resurrecció de Llàtzer. Laruta va descendint cada vegada amb mésdelit ; baixem com en un tobogan. I commés va, més inhospitalari es torna el país.Estem en ple desert.

Avall, sempre avall per entremig de for-mes espectrals. Paisatge llunàtic pintat desofre, sense un arbre ni un ocell. País a pro-pòsit per salar tantes dones de Lot comconvingui. Sembla com si abans d'una marmorta se'ns vulgui fer passar per una terradifunta perquè la mortaldat sigui més com

-pleta.Però al capdavall de la pendent — ja era

hora — l'oasi de Jericó ens torna a la vida.I a poca distància de la ciutat de les pal-meres i les roses, tenim la platja de la MarMorta. Ara sí que no podem anar més avallhem arribat al clot més baix de la terra400 metres sota el nivell del mar.

Jericó traslladat en un pafs normal segu-rament no ens provocaria cap entusiasme es-pecial, perú en mig d'aquella desolació còs-mica us fa l'efecte d'una nova Bellaggio,

Si Como fos el déu dels llacs, la MarMorta en seria el dimoni, tant per l'aspectecom' per la història. Avui dia, perd, a lesvoreres del mar hi ha decència i tranquil

-litat. La cràpula d'aquelles Sodoma i Go-morra ja ha passat a la història (o a altresciutats europees més civilitzades). La gent esbanya tranquillament sense cap manifestacióatávica de la destruïda Pentópolis.

Seguint l'exemple, vaig tirar-me de la pa-lanca i en un instant vaig ésser expellit a lasuperfície. Els ulls em coïen en gran manerai l'aigua tenia qualitat d'oli. La seva grandensitat us empeny sempre amunt. Nedeucom si us portessin damunt d'una safata.Per ofegar-se a la Mar Morta s'ha de tenirunes conviccions suïcides molt fermes. No-més s'hi ofeguen els peixos que baixen pelJordà a causa de les nocives substàncies quí-miques que conté l'aigua. Però hi ha peixespavilat que se'n torna riu amunt cap alTiberiades.

A ]'hora de la posta la Mar Morta es tornad'una delicadesa extremada. Els reflexos deles muntanyes transjordàniques tenyeixen ellloc de color de rosa, una cortina de calitjaesblaima els contorns i tot s'illumina declaror artificial. Un paisatge de Turner ambllum eléctrica.

Venint de la Transjordània, la Mar Mortaes pot considerar com el baptisteri de ]aTerra Promesa. Després de quaranta anysd'espera i després d'haver tocat la trompetamiraculosa que va enderrocar les murallesde Jericó, amb quin goig Josuè devia pen-dre un bany a la Mar Morta !

MÀRIUS GIFREDA

Vegi's MIRADOR, núms. 289, ago, 292, 294,296 i 298.

MOBLES R. SINPropera inauguració delstallers sala d'exposició a

Rambla de Catalunya, 125

n11uI1111mmm II illnllnllllnlllnnlllll1111I1nnmuflllnmull011111uinIll11111III II 1numfIU►IIIUmR

Mercè Plantada davant el rticròfon

XOCOLATA

—Es un cocktail que m'he empescat, peròno sé quin nom posar-li.

—Per mi, posa-li Lucrècia Borja.(Le Rire, París)

La vida musical a Barcelona Història de la ràdio a Catalunya La Biennal de Venecia

E1 darrer concert de tardor de 1'Orques- (hagut de renunciar gairebé completament atra Pau Casals ens ha fet sentir finalment la composició! El seu Poema romàntic peruna obra important de la música moder- a baríton i orquestra (interpretat per Sàn-na espanyola : L'Amor Bruixot, de Falla. chez Parra), obra de joventut d'una sono -Aquesta música tan remarcable, amb pas- ritat encisadora i d'un veritable impuls ro-satges d'una expressivitat emocionant, però màntic, ens fa lamentar que la producciótambé d'un efecte rítmic molt accentuat, del mestre hagi esdevingut tan escassa.data de 1915 i té un interès extrem del punt El programa — potser massa abundant de vista estilístic. En ]'evolució d'aquest contenia, entre altres composicions simfò-gran músic, L'Amor Bruixot representa una niques, Kaa, d'A. Bloch, poema simfònicde les obres mestres de transició més gran- en el qual el primitivisme rítmic i sonor nodioses que hagi produït l'època actual. Hi desdiu en res del tema meravellós que l'hatrobem encara, a penes perceptibles però no inspirat, del Llibre de la Jungla de Kipling.del tot eliminats i assimilats, vestigis de I El magnífic solo del saxofonista, del qual

Un infant prodigi català: Alicia de Larrocha i el seu professor Prank Marshell

l'estil líric teatral i influències stravinskya- sentim no conèixer el nom, mereix un elogines. Però hi trobem també, expressades i a part.desenrotllades en tota llur originalitat única j Entretant, la Banda Municipal ha reprèsi grandiosa, les característiques del Falla 1 les seves activitats després de les curtes va-de la darrera època, el del Retablo i del ' canees d'estiu. Aquesta important institucióConcert per clavicèmbal que representa, per de divulgació popular de la música presentàa nosaltres, l'essència més sublim del gran en el seu primer concert, sota la direcciócompositor espanyol. El mestre Lamote de del seu illustre mestre, una petita artistaGrignon, que dirigí aquest darrer concert meravellosa : la pianista Alícia de Larrocha.de la sèrie, obtingué un èxit esclatant i en- Aquesta inspirada criatura, dotada d'un ta-tusiasta amb una fogosa interpretació d'a- lent excepcional, executà un concert de Mo-questa obra difícil. Es precisament aquesta zart amb tanta superioritat intellectual, tan-la tasca que s'adiu meravellosament al seu ta perfecció i minuciositat tècnica i ambpropi temperament de músic i en la qual una concepció musical tan acabada, que ob-trobarà sempre de nou la constatació del tingué un èxit complet i ens deixa esperarseu gran talent. Quina llàstima que d'un del seu talent uns resultats brillants.quant temps ençà el mestre Lamote hagi O. M.

f©tïcij© d ©t eH mórALEMANYA

La ciutat de Magdeburg ha celebrat elcentenari de l'entrada en funcions de Wkhg-ner com director d'orquestra del seu teatre.

TXECOSLOVAQUTA

Brünn ha organitzat a la memòria d'Ale-xandre de Iugoslàvia i de Lbuis Barthouun concert durant el qual fou executat ín-tegrament el gran oratori d'Anton DvorakSanta Ludmila, compost en 1885-1886 peral festival de Leeds. L'orquestra del Teatre

III.—Ràdio Associació de Catalunyai Unión Radio Barcelona

L'Associació Nacional de Radiodifusió, la publicitat és ('únic mitjà de vida de lesdesprés d'haver-se separat d'Unión Radio emissores, ja que els radioients cada dia es

Barcelona, traslladà el seu estatge al car- senten més ben disposats a escoltar de

rer Fontanella, tz. Després s'installà a la franc.

Ronda Universitat, 25. Unión Radio Bar- Ràdio Barcelona ha organitzat dos o tres

celona continuà en el local del carrer Casp, concursos musicals i un ràdio-teatre. Trans-ia, que fou llogat un quant temps més tard met, també, emissions radiopedagògiques.

d'haver-se inaugurat l'emissora de l'Hotel Aquestes, però, clarrerament han estat su-Colón. primides totalment dels seus programes.

Després d'haver aconseguit la llibertat d'e- Efectua, sovint, retransmissions des de lamissió, l'Associació Nacional de Radiodifu- central d'Unión Radio a Madrid. Organitza,

sió, que molt aviat canviàaquest nom pel de Ràdio As-sociació de Catalunya, comen-çà el seu camí ascendent. Undels primers actes que realitzàfou catalanitzar les emissions.La seva revista CatalunyaRàdio sortí escrita en català,des del primer número.

El 3 d'abril del 1933 inau-gurá oficialment el seu nouestatge de la Rambla dels Es-tudis, número 8, amb moder-níssims estudis i oficines, re-vestint l'acte gran transcen-dència. Durant tot el dia des-filaren pel micròfon de RàdioAssociació de Catalunya elsmillors artistes i conjunts mu-sicals que es trobaven a Bar-celona.

Ràdio Associació de Cata-lunya ha convocat i portat aterme tres concursos infantils.En el darrer, que finí amb unesplèndid festival infantil elpassat diumenge, fou sortejatun xalet a Valldoreix. Ha con-vocat també un concurs mu-sical i un de cançons popu-lars catalanes.

El dia q d'agost del 1933inaugurà la transmissió del'Hora Setmanal dedicada alscatalans absents, emissió quecada dilluns de 23 a 24 horesés retransmesa a Amèrica permitjà d'E. A. Q., emissorad'ona curta.

A més a més de l'emissorade Barcelona, compta actual-ment amb tres emissoresmés ; una a Girona, una altraa Lleida i una altra a Taragona, a les qualsretransmet els concerts més importants iles emissions de més interès.

Una de les tasques de més relleu que rea-litza actualment són les seves emissions ra-diopedagògiques,per a les quals compta ambla collaboració' dels més destacats professorsi pedagogs.

Quant a emissions musicals, sobretot lesque tenen lloc a partir de les nou de la nit,acostumen a ésser de música selecta. Passenpel micròfon de Ràdio Associació de Cata-lunya amb molta assiduïtat els principalsconjunts de música de cambra i diversosgrans artistes, entre ells d'estrangers comCopeland, Strawinsky, Landerer r de Za-dora.

La publicitat, que sempre acostuma a és-ser pesada per als radiooients, sembla quedarrerament ha estat encaminada cap unsviaranys que la fan més tolerable. En aquestaspecte, de les dues emissores barcelonines,potser més Ràdio Associació ha aconseguitfer agradable la ràdio-publicitat. Cal, noobstant, depurar més encara les emissionspublicitàries i arribar a radiar la mínimaquantitat d'anuncis possible i sobretot méscurts. Hem de tenir en compte, també, que

Reproduïm dos retalls de premsa

«Algunes persones, vingudes seguramentmés per curiositat que per veritable interèsper les obres que anaven a oir, en no trobar

-les del seu gust es cregueren en el dret demanifestar lliurement llur opinió durant l'es-pectacle. I jo em preguntava per qué mentreals pisos alts els carabinieri mantenen 1'or-dre i puneixen el més petit soroll, no espreveu cap servei d'orclre quan es tracta demanifestacions que parteixen de les llotgeso del pati de butaca. Haurem de creure quee, • els preus elevats d'aquestes localitats vacomprès el dret, no sols de demostrar lapròpia ignorància amb exclamacions absur-(les, sinó, encara, de parlar i riure en veualta, de molestar els veïns, i sobretot decomprometre la bona execució de l'obrá i larealització del treball conscienciós dels artis-tes en demanar-los un esforç colossal de con-centració. En definitiva, això és la demos-tració d'una manca de respecte i de consi-deració inadmissible envers els autors i ésprecisament per això que relato aquest fetense gaire Importància intrínseca. Car jo

diré i mantindré sempre que és aquesta ha-bitud deplorable de cedir als gustos del pú-blic el que perjudica l'art musical a Itàlia;bé caldria decidir d'una vegada qui va alcap del moviment, si els públics professio-nals o el públic aficionat. Per qué han deservir els festivals i els congressos si homes 'deixa endur pels gustos i exigències d'unpúblic ignorant que gosa de pretendre-ho totperquè sap que se'l tem? A propòsit de Ma-lipiero i ele Casella han passat coses moltmés greus ; cal ésser homes a desgrat detot. Quantes forces artístiques s'atrofienmancades d'ambient, de clima! Molts sónels joves que dubten abans d'enfrontar llui-tes semblants o renuncien a perseverar enun camí on saben que no trobaran més queoposició.))(ANOxée RoctiAr en la Gazette Musicale

Suisse, i. r octubre 1934)

«L'acollicla del públic a les obres de mú-sica moderna presentà un fort contrast. Apart d'una minoria cosmopolita coneixedorai intelligent hi havia a la sala molts vene-cians l'educació musical en matèria d'artmodern dels quals deixa molt a desitjar,que reaccionaven vigorosament en presènciad'obres que, pel contrari, eren apreciadespe] clan modernista. De totes maneres, n'hihagué per a tots els gustos. El Vi, d'AlbanBerg, suite de tres poemes de Baudelaire

Alban Berg

Nacional de Brünn i cantants i cantatriusde primer ordre prengueren part a aquestamanifestació.

* El proper festival de música de la So-cietat Internacional de Música tindrà llocel setembre del 1935 a Karlsbad.

U. R. S. S.

EI zq d'octubre s'inaugurarà a Leningradamb solemnitat la Universitat de la CulturaMusical. Aquesta nova entitat té per objecteassegurar una ampla propaganda a la mú•sica d'una forma estrictament organitzada.

també, sessions infantils en alguns locals deBarcelona.

Fa cosa d'un parell de mesos ha inaugu-rat uns nous estudis, construïts d'acord ambla moderna técnica radiofònica. Amb aquestmotiu, catalanitzà les seves emissions i laseva revista Ràdio Barcelona.

Les dues emissores barcelonines retrans-meten, gairebé sempre els actes més impor-tants de la vida a Catalunya. La modalitatdel ràdio-reportatge és utilitzada algunes ve-gades, no, però, amb l'assiduïtat que s'e-fectua a l'estranger.

No volem deixar d'esmentar també lesdues exposicions de ràdio que s'inauguraren,respectivament, 1'ii de novembre del 1931i el za d'octubre del 1933.

Durant la passada setmana, Ràdio Asso-ciació de Catalunya ha commemorat amb unprograma especial i amb diversos festivals,el desè aniversari de la inauguració de l'e-missora de l'Hotel Colón (q novembre 1924)•

Els catalans, cada dia més, troben impres-cindible la ràdio i escolten amb interès elsprogrames i les informacions que el'S són ser-vits, amb més o menys pulcritud.

RAMON PEREZ-PUJOL

L'ànima del vi, El vi del solitari, El vi delsamants, segons llur traducció alemanya deStephan George i cantat per una veu desoprano amb acompanyament d'orquestra,fou, al meu criteri, la revelació la més in-teressant dels tres concerts. Malgrat el triomfde la seva òpera W'ozzeck, l'obra més origi-nal i més acabada que s'hagi vist al teatredesprés de Pelléas, Alban Berg està llunyde gaudir en el món de la reputació que esmereix. lnfluenciat pel seu mestre Schón-berg, ha escrit certes obres de caràcter her-mètic que el públic no pot copsar immedia-tament, però el seu lirisme és tan profund,tan humà, que sovint l'auditor es troba do-minat àdhuc quan se li escapa la bellesa n-trfnseca de la música meravellosament cise-llada. No Iii ha res que correspongui tanexactament al moviment poètic del simbolis-me francés com el de la música vienesa. Al-bao Berg em fa pensar a cada moment enMal;armé. Es impossible de transmutar enmúsica, d'una manera més perfecta, l'essèn-cia dels poemes de Baudelaire. Amb mitjansrefinats, Alban Berg crea una atmosfera so-nora que illumina el pensament del poetai posa de relleu el misticisme de la darrerapeca El vi dels amants.

El Vi tenia per intèrpret Hanna Schwarz,qui fou perfecta ; però què podem dir d'Her-mann Scherchen, que portà a cap aquesta

execució d'una dificultat inoïda ! Scherchenés, a ben segur, per a la música contempe-rania, el més gran director d'orquestra delmón.Les representacions d'òperes de cambra

(opera da camera) en un acte foren una

decepció.Fou molt criticada i no sense raó la de-

plorable organització del festival, que con-trastava amb la manera perfecta oom ha fun-cionat fins ara el Maggio fiorentino, GabrielFaure en una conferència molt aplaudidasobre Els Ronxàntics i Venècia hi féu allu-sió en termes mesurats però severs. Era im-possible obtenir un informe, les invitacionsarribaven massa tard o restaven als calai-xos, les personalitats més importants forenrelegades, en certes sessions, al galliner...,en una paraula, una paradoxal absència de

mètode semblava ésser la característica delComitè. ))(HENRI PRVNIÈÈRES en La Revue Musict}le,

setembre-octubre.)

LAMES ALTAQU9ALtITAT` f —Ja us havia dit que donéssiu menj ar atots aquests extres des de dos dies abansde rodar l'escena del banquet!

(Everybody's Weekly, Londres)

IMPRESOS CO$TdNOU de le Ramble, 45

■ARCELO NA