Bicicleta, cullera, poma

Bicicleta, cullera, poma Página 1

BICICLETA, CULLERA, POMA

Bona nit a tots i a totes, moltes gràcies per haver vingut a aquest acte.

Soc Pilar Mira i tinc la Llicenciatura de Psicologia.

M’ompli de satisfacció tindre l’oportunitat de presentar aquest acte.

Sincerament, em fa molta il.lusió. Estic al meu poble, utilitze la meua

llengua, i parle d’un tema que m’interessa tant a nivell personal com

professional: la malaltia d’ Alzheimer.

En primer lloc vull agrair a tots els que han fet possible la realització

d’aquest acte:

1. Al Centre Cultural Castellut, que s’ha encarregat de l’organització i que

hui estiguem ací.

Com molts de vosaltres sabeu, el Centre Cultural Castellut, amb quasi 40

anys d’història ha demostrat el seu compromís per la cultura, les

tradicions i els arrels del nostre territori.

Però també el seu compromís social i la seua solidaritat amb els que

pateixen i conviuen amb aquesta malaltia (malalts i cuidadors).

2. A la delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans en especial a

Brauli Montoya i a Lliris Picó per la seua col·laboració.

Resaltar també la seua tasca divulgativa i normalitzadora del valencià en

tots els àmbits d’us, tractant temes d’actualitat com per exemple el tema

que avui ens ocupa.

3. A l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer i altres demències

de Castalla i Onil pel seu recolzament, respecte i tractament d’aquesta

malaltia donant suport tant als malalts com als cuidadors un dia rere

l’altre.

Els serveis que presta l’Associació són els següents:

1. Tallers d’Estimulació Cognitiva diferenciats segons el grau de

deteriorament. Destacar la Unitat de Respir.

Bicicleta, cullera, poma

Bicicleta, cullera, poma Página 2

2. Tallers de Psicomotricitat, gimnàstica geriàtrica, rehabilitació,…

3. Servei de comedor.

4. Servei d’atenció domiciliària i de fisioteràpia.

5. Servei d’atenció i suport psicològic tant a nivell individual com grupal.

LA MALALTIA D’ALZHÈIMER

"El 4 de novembre de 1906, Alois Alzheimer va donar una històrica

conferència en la que va descriure, per primera vegada, una forma de

demència que, posteriorment, es va conéixer com a malaltia

d'Alzhèimer."

En la seua conferència, en el marc del 37e Congrés de Psiquiatres

Alemanys, Alzheimer va descriure una pacient, anomenada Auguste D,

que havia mort el 6 d'abril d'eixe mateix any: una dona de 51 anys d'edat,

de Frankfurt, que havia mostrat una alteració cognitiva progressiva, amb

símptomes focals, al·lucinacions, deliris i incompetència psicosocial.

En la necròpsia(Examen i dissecció del cadàver per a diagnosticar-ne la causa de la mort. ) es van trobar

plaques senils, alteracions fibril·lars (degeneració de les cèl·lules nervioses) i canvis

arterioscleròtics. L'epònim (Personatge que dóna el seu nom a una enfermetat, per exemple )

d'Alzhèimer, originàriament empleat per a referir-se a la demència

presenil, es va tornar en el nom habitual de la demència degenerativa

primària, la demència tipus Alzhèimer. Així, el concepte de "Malaltia

d'Alzhèimer" s'introduïx en la bibliografia mèdica internacional ja en vida

del seu descobridor.

Clínicament, la forma més freqüent d'inici de la malaltia és amb dèficit de

memòria que, gradualment, progressa a una alteració cognitiva global

(amb alteracions del llenguatge: AFÀSIA, alteracions motores: APRÀXIA i

incapacitat per a reconèixer objectes mitjançant els sentits: AGNÒSIA).

A més a més, s'acompanya d'una varietat de conductes anormals.

Bicicleta, cullera, poma

Bicicleta, cullera, poma Página 3

LA MALALTIA D’ALZHÈIMER ÉS LA MALALTIA DE LA MEMÒRIA

QUÉ ENTENEM PER MEMÒRIA?? "La memòria és la capacitat per a

retindre i fer un ús secundari d'una experiència. Es basa en les accions del

sistema nerviós i, en particular, del cervell. Les seues possibilitats

corresponen al desenvolupament del cervell - d'ací la importància de la

memòria en l'home. La memòria, en realitat, ens permet retindre la nostra

llengua materna i altres llengües que podem haver aprés, mantindre els

nostres hàbits, les nostres habilitats motores, el nostre coneixement del

món i de nosaltres mateixos, dels nostres sers volguts i odiats, i referir-nos

a ells durant la nostra vida. Qualsevol comportament humà està en

realitat potenciat més per patrons adquirits que per estímuls immediats

resultants de la situació real. Jacques Barbizet Neuropsiquiatra (1969, p.

258).”

La memòria es un marc que canvia, es construeix ràpidament en els

primers anys de vida, després va desenvolupant-se més lentament, canvia

contínuament i, finalment es desintegra sota l’impacte dels diferents atacs

als que està subjecte el cervell.

SEGUIDAMENT FARÉ UN BREU RESUM DELS ASPECTES MÉS

SIGNIFICATIUS DE LA BIOGRAFIA DE PASQUAL MARAGALL I

MIRA

Pasqual Maragall i Mira va nàixer a Barcelona el 1941, tercer en una família de huit germans, néts del poeta Joan Maragall. Casat amb Diana Garrigosa, té dues filles i un fill. Va cursar a la Universitat de Barcelona les carreres de Dret i d’Econòmiques entre 1957 i 1964. Entre 1971 i 1973 va obtenir el Master en Economia a la New School University de Nova York, ciutat on va residir amb la seva família.

Al 1979, es va incorporar a la llista electoral del Partit Socialista de Catalunya a les primeres eleccions municipals a l’Ajuntament de Barcelona de la nova etapa democràtica. Va succeir Narcís Serra en el càrrec d’alcalde l’any 1982. El 1986 la capital catalana va ser elegida com a seu dels Jocs Olímpics del 1992 i des del primer moment Pasqual Maragall va presidir el comitè organitzador (COOB’92). L’esdeveniment olímpic va significar un gran salt endavant, no només per a la ciutat de Barcelona sinó per a tot Catalunya, i en múltiples aspectes, va significar una mobilització de nombroses energies i un èxit social, esportiu i organitzatiu.

Bicicleta, cullera, poma

Bicicleta, cullera, poma Página 4

Va ser president de la Generalitat de Catalunya de 2003 a 2006.

El 20 d’octubre de 2007 Pasqual Maragall va anunciar en una roda de premsa a l’Hospital de Sant Pau que pateix un principi d’Alzhèimer. En el mateix acte va afirmar que dedicaria tots els seus esforços a combatre la malaltia.

A l’abril de 2008 es va presentar la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre

l’Alzhèimer. Dirigida pel Dr. Jordi Camí, la fundació és una entitat privada sense ànim de lucre que té com a missió promoure, fomentar i donar suport a la recerca científica en l'àmbit de l’Alzhèimer i de les malalties neurodegeneratives relacionades, de manera que la seva acció siga decisiva en la prevenció, el tractament i la cura d'aquestes malalties.

SEGUIDAMENT INTRODUIRÉ EL DOCUMENTAL: BICICLETA, CULLERA, POMA

"Pel·lícula guardonada amb els següents premis: Millor Documental Premis Goya 2011 Millor Documental XVI (setzé) Premi Cinematogràfic José María Forqué 2011 Millor Documental Premis Gaudí 2011 Secció oficial Donostia Zinemaldia Festival de Sant Sebastià 2010" "Bicicleta, cullera, poma", és una pel·lícula que relata les vivències de

Pasqual Maragall i el seu entorn en la lluita diària contra l'Alzhèimer

durant dos anys de la vida de l'expresident de la Generalitat.

L'expresident de la Generalitat assegura en el film que no es vol deixar

doblegar per la malaltia i perdre la seva llibertat. Per això, el documental,

dirigit per Carles Bosch, recorda la necessitat de seguir treballant perquè

"els científics troben la cura abans que la xifra de malalts de tot el món es

multiplique per deu".

L'octubre del 2007, Pasqual Maragall parlava de l'Alzhèimer: "Fent públic

la meua malaltia puc ajudar a la consideració social dels malalts

d’Alzhèimer, a més a més vull ajudar a derrotar-la, personalment i

col·lectivament. Enlloc està escrit que haja de ser invencible."

Bicicleta, cullera, poma

Bicicleta, cullera, poma Página 5

Es tracta d’ intentar conéixer millor la malaltia i millorar la posició social

del malalt. Que tant la persona, com el personatge en aquest cas, poden

viure i conviure amb la malaltia gràcies a la familia i als amics.

El documental es diu "Bicicleta, cullera, poma" perquè són tres paraules

que Pasqual Maragall ha de recordar en uns exercicis sobre memòria a

curt termini. Aquestes proves es barregen en la pel·lícula amb vivències

de la família, mesures per combatre les dificultats de l'Alzhèimer, instants

de tendresa, moments quotidians, converses lúcides, viatges al passat i

confessions colpidores. En definitiva, un valuós retrat humà fet des de la

reflexió, però més encara des de l’emoció. Un homenatge a les Víctimes

de la Malaltia.

FINS ACÍ LA MEUA PRESENTACIÓ.

ESPERE QUE ELS AGRADE, ELS EMOCIONE I ELS

FAÇA REFLEXIONAR.

DONEM PAS AL DOCUMENTAL.