presentación de powerpoint · d’altrabanda, a nivell de sectors econòmics, el 20% de les...
TRANSCRIPT
RESULTATS EnquestaCom afecta la Covid-19 a la vostra empresa?
I- Introducció
• Objectius de l’Enquesta:
L'estat d'emergència sanitària a causa de la COVID-19 està generant un impacte molt important en el sector empresarial del municipi. Des de l’Ajuntament de Santa
Perpètua de Mogoda es vol conèixer en quina situació es troben les empreses i autònoms/es del municipi per poder disposar de dades que ens ajudin a
analitzar l'impacte econòmic i ocupacional.
• Tipus d’Enquesta:
Enquesta tancada i administrada electrònicament mitjançant l’aplicatiu Google Forms. Es pot consultar el qüestionari a l’Annex.
• Àmbit territorial:
El municipi de Santa Perpètua de Mogoda.
• Univers d’estudi:
Empreses i autònoms/es amb activitat econòmica al municipi de Santa Perpètua de Mogoda. Segons la informació de l’INSS a 31 de març de 2020 hi ha
domiciliats al municipi 815 centres de cotització i 1.667 autònoms/es.
• Mostra:• )
El qüestionari s’ha enviat a 895 empreses/autònoms (companyies les que teníem un email de contacte). Alhora, s’ha fet difusió de l’Enquesta al web municipal i a
través de les xarxes socials corporatives. Han respost al qüestionari 130 empreses i autònoms/es. Els resultats no pretenen ser representatius del conjunt de
l’univers, sinó servir de base per observar diferents realitats empresarials davant aquesta difícil situació.
• Treball de camp:
L’Enquestació s’ha realitzat entre el 7 i 21 de maig de 2020.
1.0 Fitxa tècnica de l’Enquesta
Pràcticament 1 de cada 4 empreses que han participat són empreses unipersonals (22,3%). I si s’afegeixen les que com a màxim tenen 5 treballadors/es són el57%. Si ho comparem amb l’estructura empresarial del municipi aquest valor és força semblant, el 59% dels centres de cotització del municipi tenen com a màxim 5
treballadors/es. A l’Enquesta també hi han participat un 5% d’empreses de més de 50 treballadors/es. Aquest valor és la meitat que aquest tram té dins l’estructura
empresarial (del 12%). Per tant, existeix una infrarepresentació de les grans empreses dins l’Enquesta.
1.1 Perfil de les empreses participants: sector i grandària
InfrarrepresentadesPes real 11,8%
D’altra banda, a nivell de sectors econòmics, el 20% de les empreses enquestades es dediquen a activitats professionals i de serveis a altres empreses. Tenint un pesmolt per damunt del seu pes real, que és del 13%. Aquesta sobrepresentació també s’observa en el cas dels serveis a les persones, 17% de l’Enquesta, per un 6%
que tenen a nivell empresarial. La indústria i la logística en canvi, tenen un pes menor al que els hi pertocaria, ja que un 21% de les empreses del municipi són
manufactureres i un 15% són de transport i logística. El pes de la resta de sectors resulten més equilibrats al seu pes real.
Per tant, aquestes desviacions s’han de tenir en compte a l’hora de fer una lectura dels resultats.
1.1 Perfil de les empreses participants: sector i grandària
Sobrepresentació
Infrarepresentació
El 14% de les empreses que han participat tenen menys de 3 anys de vida. Per tant, són companyies molt joves que encara estan en camí de consolidar-se. Dins aquest
grup totes són microempreses (de menys de 10 treballadors).
L’antiguitat mitjana de les empreses és de 22,8 anys, però amb una desviació molt gran. Cal posar de relleu que el 7% ha superat els 50 anys, i un altre 40% està per
damunt dels 20 anys.
Les empreses de “més edat” són del sector industrial, logística i transport i comerç a l’engròs. En canvi, les empreses més joves són les de serveis a les persones i
activitats professionals.
1.2 Perfil de les empreses participants: antiguitat
Antiguitat
mitjana
Desviació
típica
Activitats professionals i serveis a les empreses 15,5 11,9
Agricultura i ramaderia 14,0 0,0
Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç 32,2 23,0
Comerç al detall i restauració 20,8 18,6
Construcció i activitats immobiliàries 35,2 28,3
Indústria 34,9 32,4
Logística i transport 12,6 12,9
Serveis a les persones 17,7 13,7
Total general 22,8 21,4
II- Impacte de la COVID-19 en l’activitat
El 65% de les empreses han aturat en algun moment la seva activitat durant el confinament. El 14% ha seguit treballant tot el temps però de forma parcial, i
finalment, un 21% ha pogut mantenir la seva activitat ordinària durant l’Estat d’Alarma.
La cronologia del tancament va clarament vinculada amb les mesures dictades pel Govern pel que fa activitats permeses. Pràcticament la meitat d’empreses va aturardurant la prèvia o el mateix dia de la declaració del primer Estat d’Alarma (el 14 de març), el 43% de les empreses. Llavors hi ha un pic més petit, d’un 9%
d'empreses que van aturar el dia en què el Govern va imposar el confinament total (el 30 d’abril) o just els dies posteriors.
2.1 Aturada de l’activitat
L’aturada en sectors com el comerç el detall o la construcció ha estat pràcticament total. En canvi, en sectors com el de serveis professionals i la indústria la realitat
és heterongènia, depenent si han entrat o no dins la consideració d’activitats essencials
Dins la indústria perpetuenca han seguit treballant les indústries farmacèutiques i de fabricació de maquinària o instrumental mèdic. També ha treballat de
forma ininterrompuda la indústria alimentària i les seves auxiliars (per exemple de producció d’envasos). Així mateix, ha mantingut la seva producció sense aturar la
fabricació de motors, transformadors i generadors elèctrics.
La realitat del comerç a l’engròs és semblant a la de la indústria, han parat el 56% dels establiments, mentre que un 33% ha seguit treballant però de forma parcial, i
solament un 11% ho ha fet en plenes condicions. L’aturada en aquest sector també va estretament vinculada al tipus de producte comercialitzat.
En tot cas, el sector que ha seguit treballant amb més normalitat és la logística i transport, 2 de cada 3 empreses no han aturat ni modificat la seva activitatdurant l’Estat d’Alarma (66,7%). I un altre 22% ha seguit treballant però de forma parcial. Només un 11% del sector ha parat. Són companyies de transport depersones.
2.2 Aturada de l’activitat per sectors d’activitat
Sector d'activitat Sí Parcial No Base
Activitats professionals i serveis a les empreses 53,8% 15,4% 30,8% 26
Agricultura i ramaderia 100,0% 0,0% 0,0% 1
Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç 55,6% 33,3% 11,1% 18
Comerç al detall i restauració 92,0% 4,0% 4,0% 25
Construcció i activitats immobiliàries 100,0% 0,0% 0,0% 6
Indústria 52,2% 13,0% 34,8% 23
Logística i transport 11,1% 22,2% 66,7% 9
Serveis a les persones 77,3% 9,1% 13,6% 22
Total general 64,6% 13,8% 21,5% 130
L'empresa ha aturat en algun moment la seva activitat durant l'Estat d'Alarma?
De les empreses que han aturat la seva activitat (el 65% del total) la data de tornada ha estat força esglaonada, amb diferents pics. El primer es produeix el 14 abril,
quan s’aixeca el desconfinament total i tornen l’activitat la indústria no essencial, i el comerç a l’engròs.
.
2.3 Tornada a l’activitat
Després d’anul·lar el confinament local, es veuen pics de començaments cada dilluns, dia en què es comencen a aplicar les noves mesures de cada Estat d’Alarma.Cal destacar els establiments comercials i de serveis a les persones que van tornar obrir el dilluns 4 de maig (inici de la fase 0 de la desescalada) i els que ho van fer una
setmana després, 11 maig.
Les dades de l’Enquesta permeten veure que no tots els establiments estan preparats per obrir el mateix dia en que estan habilitats per fer-ho, sinó que ho fan els
dies següents, a mesura que van podent complir amb les mesures de seguretat.
Per últim, s’ha de parlar de les activitats que encara no han pogut obrir, algunes tenen previst fer-ho el juny, però n’hi ha d’altres que no preveuen fer-ho fins el
setembre.
Entre els establiments que tenen previst començar a treballar el juny hi ha: autoescoles, bars i restaurants (que encara no han pogut fer), estudis de fotografiai gimnasos.
Entre els establiments que tenen previst tornar el juliol hi ha serveis de lleure i taxistes.
Per últim, el setembre retornaran activitats com serveis de lloguer de material per a l’hosteleria i celebracions, determinades activitats de construcció, i serveis de
vending per establiments esportius, per citar alguns exemples.
També hi ha un 6% d’empreses que manifesta que encara no sap quan podran tornar obrir. Dins aquest grup hi ha activitats diverses, però principalmentcomerç a l’engròs (pel trencament de la cadena de subministrament).
.
.
2.3 Tornada a l’activitat
El més freqüent entre l’empresariat perpetuenc és haver parat l’activitat entre 31 i 60 dies (el 51,4% del total). La mitjana de tots els establiments enquestats és
de 58,5 dies d’aturada, però amb una desviació molt gran (de fins a 34 dies).
També s’ha de destacar que 1 de cada 3 empreses ha indicat una aturada superior a 2 mesos (el 33,9%).
Per interpretar aquesta informació s’ha de tenir en compte els biaixos existents en la composició de la mostra, amb una sobreprepresentació dels serveis personals (que
són precisament les activitats que tenen una aturada més llarga, 75 dies de mitjana), i una infrarapresentació de la indústria i la logística (amb una mitjana d’aturada més
baixa, de 27 dies en el cas de la indústria). Per tant, és d’estimar que el valor mitjà és més baix.
.
2.4 Dies d’aturada de l’activitat
Mitjana: 58,5 diesDesv. Típica: 34,3 dies
Base càlcul: 74 empreses
La major dificultat que travessen les empreses és de tresoreria, la meitat de les empreses qualifica la situació de actual molt difícil (valoracions entre 8 i 10).
Per ordre de dificultat, la segueixen la pèrdua de clients, en bona part, provocada per la impossibilitat de realitzar la pròpia activitat (valoracions per sobre del 7 en el
45% dels casos).
El tema de les dificultats per la compra d’EPIs es mostra més dividit, amb la mateixa proporció d’empreses que mostren dificultats de les que no enmanifesten (33% aproximadament en cada cas).
2.5. Dificultats en el desenvolupament de l’activitat
El sector d’activitat de l’empresa és rellevant per entendre les dificultats. El problema de les EPIs és més notori en activitats com la construcció o la indústria, encanvi, és menor en activitats professionals i serveis a les empreses (amb més facilitat per treballar de forma telemàtica). El comerç manifesta una dificultat mitjana,
tot i que també s’ha de considerar que molts establiments encara no han pogut obrir les seves portes amb normalitat.
Pel que fa als problemes de tresoreria aquests es deixen notar més en el comerç al detall i restauració, així com els serveis a les persones. Molts d’aquests
establiments han hagut d’aturar completament la seva activitat durant dos mesos.
És a la construcció on s’identifiquen els principals problemes pel compliment de les noves regulacions (laborals, seguretat..), així com per distribuir la producció.
2.6. Dificultats en el desenvolupament de l’activitat per sectors econòmics
Impossibilitat de
realitzar l'activitat
pròpia de
l'empresa
Pèrdua
sobtada de
clients
Trencament
cadena de
subministram
ent
Dificultats
de
tresoreria
Dificultats
compliment
noves
regulacions
(laborals,
seguretat…
)
Compra de
materials
EPIs
Dificultat
per
distribuir la
producció
Activitats professionals i serveis a
les empreses5,9 6,3 4,0 5,8 3,8 4,8 4,2
Comerç a l'engròs i intermediaris
del comerç6,5 6,3 5,9 6,3 4,4 5,6 4,4
Comerç al detall i restauració 7,8 8,1 6,8 8,6 5,4 6,1 6,6
Construcció i activitats
immobiliàries8,5 6,7 5,5 8,3 7,5 8,2 8,2
Indústria 4,3 5,7 5,2 5,3 4,2 6,5 4,2
Logística i transport 4,2 4,6 2,3 4,1 3,8 5,1 3,7
Serveis a les persones 7,5 7,8 6,0 8,0 5,2 5,4 5,3
Total general 6,3 6,7 5,3 6,7 4,7 5,8 5,0
Valoreu a continuació en quins dels següents àmbits esteu tenint més dificultat (1 cap dificultat, 10 molta dificultat)(Base: 130 empreses)
Les dades de l’Enquesta també evidencien que com més jove és l’empresa majors són les dificultats, especialment les que no han complert els 3 anys. Aquests
negocis estan patint greus dificultats de tresoreria i pèrdua de clients, així com dificultats de mantenir la seva cadena de subministrament.
Una vegada superats els 3 anys les diferències que s’observen són menors i més vinculats a la pròpia activitat de l'empresa.
2.7. Dificultats en el desenvolupament de l’activitat per antiguitat de l’empresa
Valoreu a continuació en quins dels següents àmbits esteu tenint més dificultat (1 cap dificultat, 10 molta dificultat):(Base: 130 empreses)
Impossibilitat de
realitzar l'activitat
pròpia de
l'empresa
Pèrdua
sobtada de
clients
Trencament
cadena de
subministram
ent
Dificultats
de
tresoreria
Dificultats
compliment
noves
regulacions
(laborals,
seguretat…
)
Compra de
materials
EPIs
Dificultat
per
distribuir la
producció
Menys de 3 anys 8,3 8,6 7,1 8,7 5,8 6,4 6,2
Entre 4 i 10 anys 6,1 6,5 4,4 7,2 5,2 6,1 5,1
Entre 11 i 20 anys 6,3 6,4 4,6 6,5 4,5 5,6 4,9
Entre 21 i 50 anys 5,7 6,4 5,7 6,1 4,4 5,5 4,7
Més de 50 anys 6,6 6,1 4,3 5,4 4,1 5,9 4,2
Total general 6,3 6,7 5,3 6,7 4,7 5,8 5,0
Per grandària, les empreses més mirco (de fins a 5 treballadors) estan patint més dificultats de tresoreria, així com de pèrdua de clients. La problemàtica de
tresoreria s’atenua com més gran és l’empresa, ja que té més possibilitats per resistir a curt i mig termini.
En canvi, les companyies grans són les que manifesten més dificultats per proveir-se d’EPIs pel tot el seu personal.
2.8. Dificultats en el desenvolupament de l’activitat per grandària de l’empresa
Valoreu a continuació en quins dels següents àmbits esteu tenint més dificultat (1 cap dificultat, 10 molta dificultat):(Base: 130 empreses)
Impossibilitat de
realitzar l'activitat
pròpia de
l'empresa
Pèrdua
sobtada de
clients
Trencament
cadena de
subministram
ent
Dificultats
de
tresoreria
Dificultats
compliment
noves
regulacions
(laborals,
seguretat…
)
Compra de
materials
EPIs
Dificultat
per
distribuir la
producció
1 treballador/a 6,7 7,4 4,8 7,8 5,3 6,6 4,8
2 a 5 treballadors/es 7,2 7,3 6,3 7,7 4,8 5,3 5,4
6 a 10 treballadors/es 6,6 6,7 5,2 6,0 4,3 5,5 5,4
11 a 50 treballadors/es 4,8 5,4 4,8 5,2 4,7 5,7 4,3
50 a 100 treballadors/es 4,0 6,0 3,7 4,7 3,3 4,0 4,3
Més de 100 treballadors/es 4,0 3,8 4,0 3,5 3,5 8,5 4,8
Total general 6,3 6,7 5,3 6,7 4,7 5,8 5,0
Les empreses que més han hagut d’adaptar la seva activitat durant la crisi de la COVID-19 són els comerços i establiments de restauració, bàsicament implantant canals
de venda online i repartiment a domicili (4 de cada 10 han implantat canvis). Aquesta adaptació als canals online també ha estat necessària en el cas d’activitats
professionals i serveis a les persones (3 de cada 10). De tota manera, s’ha de destacar que no representen la majoria del sector, la qual cosa implica, que hi ha un grannombre d’establiments de serveis que no han engegat cap procés de canvi tecnològic, i que poden ser especialment vulnerables en cas de rebrot o altreslimitacions per a l’activitat presencial.
Malgrat ser una minoria, s’ha de destacar que algunes empreses han començat a produir nous productes com mampares, màscares, gels, serveis de desinfecció
específics de COVID-19.
2.9. Reconducció de l’activitat de l’empresa
III – Mesures de regulació de l’ocupació
Gairebé el 40% de les empreses entrevistades han tramitat un ERTO (el 38%), en la major part dels casos de tota la plantilla.
Les empreses que no han pres cap mesura de regulació de l’ocupació són el 45%, pràcticament la meitat. Entre les altres mesures preses hi ha la tramitació del subsidi
per cessament d’activitat en el cas dels autònoms, o en una minoria de casos, l’acomiadament temporal de persones contractat per ETT.
3.1 Mesures de regulació de l’ocupació aplicades per sectors
Un cop més, cal posar de relleu que per tenir resultats precisos, la mostra per sectors s’hauria d’ajustar millor a l’estructura productiva.
Per sectors, la major incidència d’ERTO s’observa en el cas d’empreses de comerç a l’engròs i de construcció, 2 de cada 3 han tramitat expedients de regulació(67%). En el comerç el detall i serveis a les persones l’aplicació ha estat de gairebé la meitat, el 48%. En canvi, en la indústria la tramitació no arriba a 2 de cada 10. I en
el cas de la logística i transport és pràcticament inexistent.
Ara bé, a la indústria tot i la proporció d’ERTOs és significativament menor, el nombre de treballadors afectats és considerablement gran. Cal recordar que les
indústries perpetuenques ocupen de mitjana a 32 treballadors per centre de cotització.
La grandària de l’empresa no resulta una variable significativa, ja que les mesures preses depenen més del sector d’activitat. En tot cas, comentar que la major incidència
s’observa en les empreses mitjanes, d’entre 50 i 100 treballadors/es (del 66,7%).
3.2 Mesures de regulació de l’ocupació aplicades per grandària
IV – Detecció de necessitats
La detecció de necessitats no és quelcom fàcil per les empreses i més en una situació tan sobrevinguda i difícil com l’actual. Només 1 de cada 4 empreses hanexpressat necessitats formatives per a realitzar a curt termini. A nivell metodològic s’ha d’aclarir que era una pregunta oberta i que les empreses no estaven
obligades a respondre.
De les empreses que manifesten necessitats formatives són 3 les àrees destacades: normativa i seguretat (“las nuevas normativas de hostelería”, “protocols i
certificats dels locals en la situació covid”, “cursos de riscs sanitaris i primers auxilis”..); estratègies comercials (“com reinventar-se”, “crear empresa online”, “com
fomentar l’èxit de les noves campanyes”...) i Dinamització web i gestió de les xarxes socials (“millorar la gestió de les xarxes socials per vendre”, “disseny web”...).
4.1 Necessitats formatives per encarar la nova situació
L’objectiu de l’Enquesta és la detecció de necessitats i saber en quines àrees concretes de l’activitat de l’empresa es pot donar suport.
De les àrees plantejades, la que ha generat més interès és rebre assessorament en “Models de negoci i estratègies comercials”. Seria un suport efectiu pel 31,5%
de les empreses del municipi, especialment per les de comerç al detall i activitats professionals.
Els temes de consultoria financera sobretot són requerits per empreses de construcció i serveis a les persones.
4.2 Necessitats d’assessorament especialitzat
Per sobre del 40% en Serveis a les Persones, Empreses de més de 50 anys
Més demandat en empreses de Comerç al detall i Activitats professionals
4.3 Altres necessitats i propostes de col·laboració público-privada
Ajudes econòmiques/Finançament
Reducció càrrega impositiva
Suport comercial/Promoció productes
Suport en la compra EPI/implantació mesures de seguretat
Informació més clara i accessible
Flexibilitat terrasses/Horaris comercials
Ofereixen col·laboració
Facilitar formules de col·laboració público-privada
Accés contractació pública
Exposeu propostes, necessitats, possibles àmbits de col·laboraciópúblico-privada o qualsevol altra informació que considereu
Ajudes econòmiques a fons perdut, subvencions, molts dies sense facturar i havent de pagar, més flexibilitat a l’hora d’atorgar
crèdits, haver de fer front a inversió EPIs, stock acumulat sense poder vendre..
Reducció d’impostos municipals, ajornament impostos, no pagar ni l’IBI ni taxa escombraries..
Canals de difusió gratuïts com premsa i ràdio, campanya per dinamitzar el comerç local, ajuda en la cerca de clients, suport per
fer contactes comercials..
Ajudes per aconseguir EPIs, col·laboració per fer compres conjuntes amb millors condicions, poder fer test COVID al personal...
V – Annex: Qüestionari
5. Qüestionari
5. Qüestionari
5. Qüestionari
5. Qüestionari
5. Qüestionari
Informe elaborat per:
En coordinació amb:
Amb el suport de:
Per a consultes sobre el document: