les empreses d'inserció

CAPÍTOL XVI

EMPRESES SOCIALS D’INSERCIÓ PEL TREBALL

1. Introducció

Des de principi dels anys vuitanta es constata el desenvolupamentd’un nou perfil d’empresa: les empreses d’inserció social pel treball. Laseva missió és la integració social pel treball de persones de difícil ocu-pabilitat.

Les empreses d’inserció social pel treball han mostrat tenir avantatgescomparatius respecte a les empreses privades tradicionals i l’Administraciópública. La raó fonamental és la intervenció en àmbits on la lògica del mer-cat de treball es declara insolvent, és a dir, facilitant un lloc de treball a lespersones de difícil ocupabilitat.

El mercat de treball pateix, de manera més intensiva que altres mercats, elsproblemes d’informació imperfecta i asimètrica com a conseqüència de lanaturalesa del bé que s’intercanvia: el treball. El treball és normalment difícild’avaluar pel comprador (l’empresa) i ho és molt més si el treballador enqüestió és una persona amb algun tipus de desavantatge. Així doncs, tenint encompte aquest context, les empreses d’inserció intervenen proporcionantdiverses solucions per resoldre el problema de la integració d’aquests treba-lladors en el mercat laboral.

Estudiar el paper de les empreses d’inserció requereix una definició delconcepte de desavantatge en el mercat de treball i de les causes que fan queles persones amb discapacitats siguin sistemàticament marginades i penalit-zades per les empreses convencionals. Aquest tema s’intentarà abordar en l’a-partat següent. En el tercer apartat, s’analitzen diferents mesures establertes

per les polítiques d’ocupació per tal de fomentar la valoració professional isocial de les persones amb discapacitats i les raons per les quals aquestesmesures acostumen a ser inefectives o ineficients. En la quarta secció d’a-quest capítol es fa una descripció de l’actual regulació jurídica de les empre-ses d’inserció en l’àmbit estatal. A continuació, es presenta un perfil actual del’empresa social d’inserció pel treball a Catalunya. Es proposen les raons perles quals les empreses socials d’inserció pel treball sembla que poden actuarde manera efectiva davant les dificultats d’integració laboral de les personesamb desavantatges. L’apartat sisè conté una anàlisi DAFO de les empresessocials d’inserció pel treball segons la informació recollida en el seminarisobre empreses d’inserció que es va organitzar en el marc de l’elaboració d’a-quest Llibre Blanc.1 El capítol es clou amb un conjunt de consideracions finalsde caràcter principalment institucional i, com a annex al capítol, es comentael Decret 305/2000, de 26 de desembre del Govern del País Basc.

2. El treballador amb desavantatges i les seves dificultats en elmercat de treball

Un treballador pot ser considerat una persona amb desavantatges o dedifícil ocupabilitat en funció d’alguna de les característiques que, ateses lesnormes de requeriment dels ocupadors, es considera que està en desavan-tatge comparativa respecte a la majoria dels altres treballadors. La principalcausa comuna és el fet de patir algun tipus de desavantatge; és a dir, qual-sevol tipus de restricció o manca d’habilitat per realitzar una activitat quees considera normal, com a conseqüència d’alguna malaltia física o psíqui-ca, o d’haver viscut en un entorn social que no hagi facilitat el desenvolu-pament de comportaments usuals. Una malaltia o una carència social potreduir la quantitat de treball que una persona pot fer i el nivell de feines quepot complir satisfactòriament en relació amb les habilitats d’un treballador“normal”.

546 • LLIBRE BLANC DE L'ECONOMIA SOCIAL A CATALUNYA

1 Seminari “Empreses social d’inserció pel treball” que es va celebrar el dia 28 de maig de2001 a l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona, organit-zat pel Centre de Recerca Ciutadania i Societat Civil, dins el marc del Llibre Blanc del’Economia Social a Catalunya, encarregat pel Departament de Treball de la Generalitat deCatalunya.

Tanmateix, la incapacitat o reducció de la capacitat per fer una feina potdependre, també, de factors relacionats amb l’entorn sociocultural (fracàsescolar, carència de socialització), que interactuen amb les limitacions fun-cionals de la persona. Sovint, aquests factors poden limitar les seves oportu-nitats de treball. Aquest capítol centra l’atenció en aquells treballadors quetenen un nivell de productivitat menor que el de la mitjana dels altres treba-lladors, però no en tots els treballs i no de manera indefinida. Les raons de laseva exclusió del mercat de treball ordinari es troben en l’existència d’infor-mació asimètrica i imperfecta en relació amb les seves capacitats reals, ambla seva productivitat potencial i amb les condicions que es requereixen perquèla seva productivitat es faci efectiva. De fet, el principal obstacle d’aqueststreballadors per a una satisfactòria integració en el mercat de treball és, d’unabanda, identificar una possible ocupació amb la qual estiguin en condicionsper utilitzar les seves capacitats professionals de la manera més avantatjosa;d’una altra banda, proveir la formació professional indispensable per aldesenvolupament d’habilitats que encara no disposen, amb l’objectiu dereduir, o fins i tot d’eliminar, les seves diferències en relació amb la produc-tivitat mitjana que, en aquells moments, hi ha en el mercat de treball ordina-ri. La solució es un procés personalitzat de formació que en la majoria delscasos demana una considerable suma de recursos.

El cost que es demana per identificar un lloc de treball possible per a unapersona amb desavantatge és superior al cost per identificar un lloc de treballper a un treballador normal. Per reduir costos de selecció, les empreses s’o-rienten generalment per senyals com ara les característiques visibles del tre-ballador. Els comportaments discriminatoris amb persones amb desavantatgessón bastant comuns, fins i tot en moments de plena ocupabilitat.

També els processos de formació professional per a les persones ambdesavantatges són sovint més cars per a l’empresa. En primer lloc, es neces-sita una formació general amb l’objectiu d’augmentar les seves capacitatsprofessionals; probablement, aquest perfil de treballador necessitarà, també,formació especial durant un període de temps més llarg o més intensiu. Noobstant això, el comportament de l’empresa convencional es defineix perreduir costos de formació a partir de la selecció d’aquelles persones que dis-posen de bons nivells de capital humà, fet que permet un període de formaciómés curt i, per tant, menys car.

CAPÍTOL XVI: Empreses socials d’inserció pel treball • 547

Aquest comportament, racional des d’un punt de vista de l’empresa, defi-neix un mercat de treball fragmentat. D’una banda, els treballadors educats iespecialitzats i, d’una altra, el col·lectiu de treballadors amb un baix nivellproductiu i formatiu, amb dificultats per sortir del col·lectiu de persones ambdesavantatges. A aquest comportament racional s’han d’afegir les rigidesesinstitucionals que, encara que estiguin pensades per defensar els interessossocials, en rebre el suport dels ocupadors, aquests eviten qualsevol risc per-què el cost és elevat. El resultat és que encara és més difícil la inserció enempreses convencionals.

Les diferents mesures de política d’ocupació intenten, per diferents mit-jans, compensar els comportaments fallits del mercat, responsables de l’ex-clusió social pel treball de les persones amb desavantatges.

3. La limitació de les polítiques tradicionals d’ocupació per ala integració de persones amb desavantatges

Els governs han dissenyat diferents tipus de política d’ocupació amb l’ob-jectiu d’afavorir la integració de les diferents categories de persones ambdesavantatges. Tanmateix, aquestes mesures han reflectit la seva inefectivitaten molts països, i la raó de la seva insolvència es troba novament en proble-mes d’informació asimètrica.

La literatura classifica les mesures de foment de la integració pel treball depersones amb desavantatges en diverses categories. Una de les classificacionsmés comunes diferencia les polítiques d’ocupació a favor de les persones ambdesavantatges en les categories següents: polítiques regulatòries, polítiques desubstitució i polítiques compensatòries.

Entre les polítiques reguladores, la més freqüent és la de la imposició dequotes. Tanmateix, aquesta té resultats molt insatisfactoris i gairebé no s’a-plica.

Pel que fa a les polítiques de substitució, l’Estat directament promou laintegració laboral de grups que es consideren amb desavantatges, creantempreses sovint municipals i convertint-se en el seu únic client. El problema


es troba en el risc de gueto que hi ha darrere aquesta opció i en el fet que, enel moment que l’ajuntament deixa de ser-ne client, l’empresa queda senseactivitat productiva. En resum, això significa que aquesta unitat de producciómai no ha estat una empresa orientada al mercat obert i creadora de llocs detreball reals i, per tant, no compleix totalment amb l’objectiu últim de la polí-tica de substitució que és la creació d’un lloc de treball real per a la personaamb desavantatges. Les administracions no tenen avantatges per ser bonsempresaris socials i les polítiques de substitució han reflectit sistemàticamentresultats ineficients.

Les polítiques compensatòries, dissenyades per compensar la diferència deproductivitat dels treballadors amb desavantatges, inclou formació ocupacio-nal i/o itineraris professionals personalitzats, com també subsidis pagats a lesempreses que contracten a aquestes persones.

La formació ocupacional, molt sovint, s’ha estructurat en funció de lescaracterístiques de la persona que rep la formació i es considera que no hatingut prou en compte la demanda de treball. Tanmateix, aquelles personesque tenen major necessitat de formació són les que estan menys motivadesper a rebre-la, i per tant les menys necessitades. D’aquesta manera, no escompleix amb la intensitat teòricament desitjada per l’objectiu de compen-sació, ja que no es redueixen suficientment les diferències entre els quetenen aquell nivell de formació que els permet gaudir d’un nivell mitjà deproductivitat i els treballadors amb desavantatges. El resultat, doncs, s’ob-serva que les persones amb desavantatges, dia rere dia, es van allunyant delsprimers.

Els subsidis dels salaris fomenten que l’ocupador contracti persones ambdesavantatges. El problema és que es pot pagar un subsidi a una persona queno li correspon (temes de moral hazard).

En els darrers anys s’han desenvolupat noves formes de política diferentsde les tradicionals, com ara els serveis de foment d’ocupació més personalit-zats, la figura del tutor en el lloc de treball o la possibilitat de fer cursos deformació més ajustats a les necessitats concretes de l’empresa i del treballa-dor. L’inconvenient de totes aquestes mesures de foment del treball és que sóncares i, per tant, són difícils de generalitzar.


4. Reconeixement institucional de l’empresa d’inserció

4.1. Introducció

Les demandes d’una regulació jurídica de les empreses d’inserció esremunten a mitjan anys vuitanta, moment en què apareixen les primeres ini-ciatives empresarials que s’autodenominen amb aquesta terminologia, i quans’observa que aquestes iniciatives tenen un reconeixement legal en els païsoseuropeus amb un situació social, laboral i d’exclusió semblant a l’espanyola.

Quan els promotors demanen una regulació jurídica de les empreses d’in-serció sol·liciten una regulació jurídica que respongui a les seves necessitatsespecífiques.2 Aquestes són les següents:

a) Una identificació o reconeixement jurídic de la seva existència, per diferen-ciar-se de les empreses lucratives i d’altres iniciatives empresarials socialsque no tenen fins d’inserció. La justificació per sol·licitar aquesta regulacióes troba en tots els beneficis econòmics i socials que redunden en la societatpel fet que les persones en situació d’exclusió estiguin treballant en lloc d’es-tar, en el millor dels casos, en programes dependents dels serveis socials.

b) Poder establir, amb els treballadors en inserció, uns contractes de treballespecífics que permetin recollir les seves necessitats laborals peròtambé les seves necessitats de formació o d’adaptació social i laboral;això suposa uns contractes de treball de durada determinada i amb pre-visions en matèria de formació i adaptació.

c) Poder gaudir d’una normativa de Seguretat Social més beneficiosa, ambbonificacions en les quotes empresarials a la Seguretat Social, i demesures de polítiques actives d’ocupació dedicades específicament a lespersones contractades, com ara, l’abonament d’una subvenció per cadalloc de treball creat i prenent com a punt de referència un determinatpercentatge del salari percebut pel treballador.


2 Tal com quedà patent en el Seminari “Empreses socials d’inserció pel treball” que es vacelebrar el dia 28 de maig de 2001 a l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de laUniversitat de Barcelona, organitzat pel Centre de Recerca Ciutadania i Societat Civil, dins elmarc del Llibre Blanc de l’Economia Social a Catalunya, encarregat pel Departament deTreball de la Generalitat de Catalunya.

d) El sector considera que les administracions públiques són el seu mercatnatural, per la qual cosa esperen que es generalitzi la utilització de clàu-sules socials en els plecs de condicions dels concursos públics. Convéaquí recordar que el Reial Decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pelqual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes de les administra-cions públiques regula ja, en la seva disposició addicional vuitena, lacontractació d’aquestes amb les empreses que tinguin minusvàlids a laplantilla i amb les entitats sense ànim de lucre.

4.2. La regulació jurídica de les empreses d’inserció en l’àmbit estatal

1) Després de la redacció de molts textos més o menys consensuats pelsector, l’any 1995 es presenta en el Congrés dels Diputats una proposi-ció de llei del grup parlamentari Izquierda Unida – Iniciativa perCatalunya, reguladora de les empreses d’economia solidària i alternati-va, que no fou presa en consideració. També, aquest mateix any, el grupparlamentari socialista presentà una proposició de llei reguladora de lesempreses d’inserció, que fou presa en consideració pel Ple del Congrésel 7 de novembre, però que va decaure en la seva tramitació per la dis-solució de les Corts a finals d’aquell mateix any.

El grup parlamentari català (CIU) ha presentat dues proposicions de llei regu-ladores de les empreses d’inserció, una l’any 1998 que fou presa en consideraciói que disposava que el Govern havia de presentar, en un termini de nou mesos, unprojecte normatiu; obligació incomplida, com és notori; i una altra l’any 2000,que fou rebutjada pel Ple del Congrés el 22 de maig de 2001, amb els vots con-traris del Grup popular i els vots favorables de la resta de grups parlamentaris.

En els textos proposats, als quals s’acaba de fer menció, s’identificaven lesempreses d’inserció com a aquelles empreses, amb forma jurídica societària,que desenvolupaven activitat econòmica lícita de venda de béns o de presta-ció de serveis i que tenien un fi social d’inserir laboralment col·lectius exclo-sos o en situació d’exclusió. La qualificació d’empreses d’inserciós’efectuaria a través de l’Administració. De la mateixa manera, eren objectede regulació el registre d’empreses d’inserció, el contracte de treball d’inser-ció i es plantejava que aquestes empreses tindrien dret a la percepció de boni-ficacions en les quotes empresarials de la Seguretat Social.


2) La reforma normativa laboral recent (Llei 12/2001, de 9 de juliol) hasuposat també la incorporació a l’ordenament jurídic estatal d’una míni-ma regulació de les empreses d’inserció, o més exactament, i per tal defer ús de la terminologia emprada en les esmenes presentades pel grupparlamentari català i pel grup parlamentari popular en el Senat, de les“empreses de promoció i inserció laboral”.

En efecte, ambdós grups presentaren dues esmenes pràcticament idènti-ques al text del Projecte de Llei de mesures urgents de reforma del mercat detreball per a l’increment de l’ocupació i la millora de la qualitat (núm. 162 i183). L’esmena del Grup popular fou acceptada per la Ponència i per laComissió de Política Social i Ocupació, si bé fou finalment l’esmena presen-tada pel grup nacionalista català la que fou acceptada en el Ple del Senat.Aquesta s’ha incorporat al text definitiu de la Llei, un cop aprovat definitiva-ment pel Congrés el dia 27 de juny. Cal destacar que, en l’esmena del PartitPopular, les seves dues últimes línies es referien als convenis dels ServeisPúblics d’Ocupació amb les empreses d’inserció que adopten fórmules jurí-diques d’economia social o d’institucions sense ànim de lucre, mentre quel’esmena de CIU no feia diferències entre les empreses d’inserció per raó dela seva fórmula jurídica. Tal com s’acaba d’indicar, mentre que la Ponència ila Comissió de Política Social i Ocupació van fer seva la proposta del Gruppopular, en el Ple de la Cambra Baixa s’acceptà l’esmena del grup naciona-lista català, que és la que finalment ha vist la llum pública.

En la justificació d’ambdues esmenes es fa menció expressa que el textproposat s’ajusta estrictament a l’àmbit de la legislació laboral quant a com-petència exclusiva de l’Estat, i que no s’aborden qüestions competencials prò-pies de les comunitats autònomes, fent esment també del caràcter obert de laproposta, la seva forta càrrega promocional, i l’impuls que conté a l’optimi-zació dels recursos disponibles, mitjançant instruments de programació iconvenció d’accions, a càrrec de les administracions corresponents.

Ambdues esmenes impliquen la incorporació d’una disposició addicionalnova al text normatiu, ja que no existia en el projecte remès pel Congrés nitampoc en el Reial Decret llei 5/2001 en el qual troba el seu origen. Es con-ceptua com a empresa de promoció i inserció laboral tota empresa que, ambindependència de la seva forma jurídica i la seva activitat econòmica, dediqui


habitualment no menys del 30 % dels seus llocs de treball a l’ocupació de per-sones en situació d’exclusió social, amb la finalitat de formar-los i ensinistrar-los en l’exercici normalitzat d’una activitat laboral. Aquestes empreses, quees podran inscriure en el Registre Públic que es creï amb tal finalitat, tindrancom a fi primordial del seu objecte social la plena integració laboral i l’ac-cés a l’ocupació ordinària de les indicades persones. Aquestes empreses espodran beneficiar de les bonificacions en les quotes empresarials a laSeguretat Social quan contractin treballadors en situació d’exclusió social (dela mateixa manera, per cert, que la resta d’empreses que contractin una d’a-questes persones), i, a més, podran formalitzar convenis amb els serveispúblics d’ocupació i desenvolupar programes, en els termes que reglamentà-riament es determinin, en col·laboració amb les Administracions i EntitatsPúbliques amb competències en la inserció laboral de les persones en situa-ció d’exclusió social.

4.3. Delimitació dels col·lectius en situació de greu risc o exclusió social enla normativa estatal

1) La Llei 12/2001, de 9 de juliol, de mesures urgents de reforma del mer-cat de treball per a l’increment de l’ocupació i la millora de la qualitat,regula el programa de foment o d’ocupació per a l’any 2001 i identifi-ca els col·lectius en situació d’exclusió, agrupant-los en cinc apartats:

a) Persones perceptores de la renda mínima d’inserció o prestació de lamateixa naturalesa o similar segons cada comunitat autònoma.

b) Persones que hipotèticament serien perceptores de la renda mínima d’in-serció però que no la reben perquè els falta algun requisit formal, com araque no hagin complert el període obligatori de residència o empadrona-ment, o el de constitució de la unitat perceptora, com també les que haginesgotat el període màxim de percepció legalment establert i estiguin en lamateixa situació social i laboral que tenien quan van començar a percebrela renda.

c) Joves entre 18 i 30 anys procedents d’institucions de protecció demenors.


d) Persones drogodependents (drogoaddictes i alcohòlics) en procés derehabilitació o de reinserció social.

e) Persones que estan o que procedeixen d’institucions penitenciàries:interns el règim penitenciari dels quals els permet accedir a una ocupa-ció, persones en situació de llibertat condicional i exreclusos.

Els serveis socials competents són els qui acrediten la situació d’exclusiósocial.

2) Per ajudar a la contractació laboral de les persones en situació d’exclu-sió, el citat text normatiu estableix, en el programa de foment de l’ocu-pació per a l’any 2001, una bonificació del 65 % en les quotesempresarials per contingències comunes a la Seguretat Social. Aquestabonificació va dirigida a empreses i entitats sense ànim de lucre, quecontractin indefinidament, inclosa la contractació de treballadors fixesdiscontinus, o temporalment, a temps complet o parcial, treballadorsaturats que estiguin en situació d’exclusió social. La durada màximad’aquesta bonificació és de vint-i-quatre mesos, amb independència queel treballador tingui un o diversos contractes amb la mateixa empresa oamb diferents.

Amb la mateixa finalitat d’incentivar la contractació de les persones ensituació d’exclusió social, l’esmena introduïda en el tràmit parlamentari deconversió en llei del text ara objecte de comentari modifica l’article 11 dela Llei de l’Estatut dels Treballadors, en referència al contracte per a laformació. D’aquesta manera, es permet que aquest contracte per a la for-mació s’utilitzi també, sense límit d’edat, quan es contracti a treballadorsque pertanyen a algun dels grups d’exclusió anteriorment citats, per adqui-rir una formació teòrica que ha d’ocupar el 15 % de la jornada, i pràcticaper a un ofici o lloc de treball qualificat. La durada mínima ha de ser desis mesos i la màxima de tres anys, i la retribució ha de ser la fixada en elconveni col·lectiu aplicable i, en cap cas, inferior al salari mínim interpro-fessional.


4.4. Regulació autonòmica catalana de mesures afavoridores de les empre-ses d’inserció

1) Bases reguladores que han de regular el programa d’ajuts delDepartament de Treball per a la inserció laboral de les empreses aco-llides a la Renda Mínima d’Inserció mitjançant empreses i entitatscol·laboradores.

L’Ordre de 20 de febrer de 1996 (DOGC, 26) fou la primera norma queplantejà l’adaptació normativa a les noves realitats del mercat de treball enquè es mouen les empreses d’inserció. Aquesta Ordre regula la inserció labo-ral de perceptors de la RMI mitjançant la seva contractació per empreses ientitats col·laboradores. Podrien acollir-se al programa d’ajuts, tota empresao entitat constituïda legalment que estigui inclosa en el cens d’empreses id’entitats col·laboradores d’inserció del Departament de Treball i que partici-pi en el desenvolupament de programes d’inserció laboral adreçats a les per-sones destinatàries d’un pla individual de reinserció del ProgramaInterdepartamental de la renda mínima d’inserció. Segons les empreses o enti-tats en les quals l’objecte social consisteix a inserir laboralment persones enrisc d’exclusió i que puguin dur a terme mesures d’acompanyament laboraldel treballador estarien incloses en el registre en una categoria o altra.

L’Ordre de 20 de febrer de 1996 definia com a empresa col·laboradoraqualsevol empresa o entitat constituïda legalment que estigui inclosa en elcens d’empreses i entitats col·laboradores del Departament de Treball i quedugui a terme un projecte d’inserció laboral de destinataris d’un pla indivi-dual d’inserció i perceptors de la renda mínima d’inserció. S’establia unnombre màxim de treballadors en procés d’inserció en cada empresa en fun-ció del nombre total de treballadors, si bé amb una excepció doble: d’unabanda, no es prenien en consideració per al còmput total els treballadors queestiguessin contractats a través d’altres tipus o modalitats d’ajuts a la con-tractació; d’una altra, les empreses que estiguessin especialment dirigides aaquests col·lectius, circumstància coneguda perquè en els seus estatuts haviade constar expressament l’objecte social d’inserir laboralment les personesamb risc d’exclusió, podrien abastar fins el 50 % del total de treballadors del’empresa. La norma regulava, a més, accions de suport a la contractació sala-rial, en termes de subvencions econòmiques, a contractes de durada no supe-


rior a un any per a persones acollides a un pla individual de reinserció, comtambé mesures d’acompanyament laboral, suport professional al procés d’in-serció i assessorament i formació complementària a càrrec del treballador,subvencionant l’empresa o bé encarregant-la a un centre col·laborador.

Gran part de la regulació que s’acaba d’explicar es manté en la normativaque la substituirà properament, per la qual cosa només es farà referència alscanvis més significatius respecte al marc normatiu anterior i que incideixenen l’objecte d’aquesta exposició.

A més de mantenir la referència a les empreses o entitats col·laboradoresdels programes d’inserció laboral de la RMI, la nova normativa regula “l’em-presa social d’inserció”, considerant com a tal les empreses, associacions ofundacions que estiguin incloses en el cens d’empreses i entitats col·labora-dores d’inserció del Departament de Treball i que en els seus estatuts consticom a objecte social la inserció laboral de persones en situació d’exclusió ogreu risc d’exclusió social. Tant unes com altres són beneficiàries dels ajutsregulats en la norma, si bé hi ha una diferència substancial: mentre que per ales empreses col·laboradores d’inserció es mantenen els ajuts econòmics perpoder contractar a una persona perceptora de la RMI per un període no supe-rior a un any, per a les empreses socials d’inserció la durada dels ajuts podràassolir un període de tres anys, si bé el mateix text matisa que la durada deles ajudes s’ajustarà a les necessitats de cada situació que serà objecte d’unseguiment especial. En ambdós casos, la quantia dels ajuts serà com a màximl’equivalent a l’import de la prestació econòmica bàsica de la RMI vigent, ino podrà superar el 60 % del salari brut que l’empresa o entitat pagui a latreballadora o al treballador.

Respecte al nombre màxim de treballadors en procés d’inserció, s’establei-xen diferents possibilitats: 5 % del total de la plantilla en empreses i entitats de200 o més treballadors; 10 treballadors en empreses i entitats que ocupen desde 40 a 199 treballadors; 3 en les que donin ocupació a d’entre 11 i 39 treba-lladors; 2 per a les que tinguin en plantilla entre 4 i 9 treballadors; i 1 treballa-dor en empreses que ocupen menys de 4 treballadors. Com a excepció, i aquíes constata una novetat important respecte a la normativa anterior, les empre-ses els estatuts de les quals recullin l’objectiu d’inserir laboralment les perso-nes en greu risc d’exclusió social (és a dir “les empreses socials d’inserció”) i


que disposin, segons la seva activitat econòmica i social, d’una estructura deformació i acompanyament especialment desenvolupada, podran tenir treba-lladors en procés d’inserció en un percentatge no superior al 65 % del total dela plantilla; en aquest cas, correspon determinar el nombre exacte de treballa-dors a la Direcció General d’Economia Social, Cooperatives i Autoempresa.

5. Perfil actual de l’empresa social d’inserció pel treball aCatalunya

Les empreses d’inserció social pel treball es caracteritzen per ser iniciativesque han nascut de baix a dalt. D’aquí que a l’empresa que actua en l’àmbit de lainserció pel treball se li pugui atribuir el significat de community entreprise.

Els promotors poden ser comunitats de cristians, associacions de veïns oexperiències d’autoocupació que presten serveis a les persones amb discapa-citats socials.

A partir de mitjan anys vuitanta, apareixen les condicions perquè aquestesassociacions de cristians i de veïns comencin a constatar la necessitat d’ofe-rir ocupació a persones en desavantatge social i vulguin satisfer-la.

L’objectiu d’aquestes empreses no és acumular riquesa mitjançant la ges-tió d’una empresa. El seu objectiu és oferir ocupació a aquelles personesexcloses sistemàticament del mercat laboral.

En els orígens de l’entitat, l’elecció de la forma jurídica associació es rea-litza no tant pel seu significat d’entitat sense afany de lucre i democràticasinó, bàsicament, perquè és la que genera menys costos formals de constitu-ció i de funcionament.

En la posada en funcionament de l’experiència, els seus promotors no sónconscients que amb el seu comportament estan creant empresa i actuen coma empresaris.

Amb el pas del temps, amb el desenvolupament empresarial i l’evoluciódel marc jurídic, els promotors es comencen a plantejar altres fórmules de


major reconeixement institucional com ara les fundacions pel que fa al casespanyol, encara que també es pot trobar la fórmula jurídica de societat labo-ral o de societat cooperativa.

De la informació obtinguda de nou empreses d’inserció social pel treballs’obté la següent distribució per fórmula jurídica.

Taula 1: Distribució de les organitzacions de la mostra per fórmula jurídica

Fórmula jurídica Nombre d’empreses %

Associacions 5 55 %Fundacions 3 33 %Societat Laboral 1 11 %Total 9 100

Font: elaboració pròpia a partir de Caixa Catalunya 1999

Com a conseqüència de l’aparició de propostes de llei d’empreses d’inser-ció que recollien la possibilitat que una entitat sense ànim de lucre fos la pro-motora d’una empresa d’inserció amb fórmula jurídica de societat limitadalaboral; aquesta és la fórmula emprada per algunes empreses constituïdes enel curs dels darrers tres anys. Amb menys freqüència, s’utilitza la fórmula decooperativa de treball associat per a la constitució d’una empresa d’inserció.

Cal tenir en comte que les empreses socials d’inserció pel treball queempren les formes de societat laboral, societat limitada o societat cooperativa,molt sovint, en els seus estatuts, consta que són entitats sense ànim de lucre.

Recursos humans

Les nou empreses de què es disposa informació mobilitzaven, l’any 1998,495 persones, entre treballadors i voluntaris.


Taula 2: Perfil dels recursos humans de les organitzacions de la mostra. 1998

Associacions 5 100 60 % 67 40 %

Societat Laboral 1 17 74 % 6 26 %

Fundacions 3 264 87 % 41 13 %

Total 9 381 77 % 114 23 %

Font: elaboració pròpia a partir de Caixa Catalunya 1999.

D’aquesta mostra s’obté que l’empresa social d’inserció pel treball té unadimensió mitjana de 42 treballadors i de 13 voluntaris. La fórmula jurídicaque registra un nivell relatiu superior de treballadors és la fundació, i la fór-mula jurídica que registra un nivell relatiu més elevat de voluntaris és la fór-mula jurídica d’associació.

Recursos econòmics

Aquest capítol no proporciona l’anàlisi econòmica financera de les empre-ses d’inserció com a conseqüència que les dues federacions contactades,ACEI i AIRESS, no disposaven de la capacitat per poder recopilar la infor-mació de balanços i comptes d’explotacions de les seves empreses federades.Com a substitut, s’ha optat per treballar les dades econòmiques i financeresque hi ha al directori elaborat per la Caixa de Catalunya, editat l’any 1999, ones facilita la despesa per a l’any 1998 i els ingressos previstos per a l’any 1999de nou empreses d’inserció social pel treball.

Despeses

De la mateixa mostra de nou empreses socials d’inserció pel treball, s’ob-té que la despesa mitjana per al 1998 va ser de 81.745,4 milions de pessetesper entitat. La informació obtinguda també permet constatar que són les fun-dacions les organitzacions amb més capacitat de despesa i les associacions lesentitats amb menys capacitat de despesa, amb un diferencial de més de qua-tre vegades. Aquest indicador pot permetre deduir que les empreses d’inser-ció en fórmula fundació han desenvolupat una capacitat empresarial superior


Fórmulajurídica

Nombreempreses

Nombretreballadors

Percent.treballadors

Nombrevoluntaris

Percent.voluntaris

a les que es mantenen en fórmula d’associació. En aquest punt, seria bo dis-posar del moment de naixement d’aquestes organitzacions per confirmar lahipòtesi segons la qual primer són estructures que s’inicien amb fórmula d’as-sociació i, després, en funció del seu arrelament empresarial, prenen la fór-mula de fundació.

Taula 3: Nivell de despesa de les organitzacions de la mostra. 1998. Milers depessetes

Associacions 5 197.348 39.469,6Societat Laboral 1 41.459 41.459Fundacions 3 496.902 165.634Total 9 735.709 81.745,4


Són empreses intensives en treball. L’anàlisi de la distribució de despesesper a l’any 1998 permet constatar que el 69 % de les despeses van ser despe-ses de personal.

Taula 4: La importància de la despesa de personal en les organitzacions de lamostra, 1998 (en milers de pessetes)

Associacions 5 197.348 125.854 63,77Societat laboral 1 41.459 25.485 61,47Fundacions 3 496.902 356.164 71,68Total 9 735.709 507.503 68,98

Font: elaboració pròpia a partir de Caixa Catalunya 1999.

Aquesta mateixa font d’informació també facilita el sou mitjà per personasegons fórmula jurídica del conjunt de les nou empreses per a l’any 1998.


Fórmula jurídica

Fórmula jurídicaNombreempreses

Totaldespeses (1)

Despesa totalde personal (2)

% 2/1

Nombre empreses Total despesesDespesa mitjana

unitària

Taula 5: Sou per persona en les organitzacions de la mostra, 1998 (en milers depessetes)

Fórmula jurídica Sou per persona

Associacions 1.258,54Societat laboral 1.499,11Fundacions 1.349,10Mitjana 1.332,02


D’aquesta informació, possiblement el que és més interessant és assenya-lar que com més capacitat empresarial té l’organització més possibilitats té depoder pagar un nivell superior de sous.

Ingressos

El directori Les organitzacions per a la lluita contra l’exclusió social aCatalunya, editat per la Caixa de Catalunya l’any 1999, facilita els pressu-postos d’aquestes nou organitzacions socials d’inserció pel treball per a l’any1999.

Taula 6: Origen dels ingressos en valors absoluts. 1999 (milers de pessetes)

Associacions 5 182.730 74.020 17.679 19.608 294.037

Societat laboral 1 78.300 12.500 0 0 90.800

Fundacions 3 479.544 107.581 35.725 1.051 623.901

Total 9 740.574 194.101 53.404 20.659 1.008.738


A partir de la informació de la taula 6, s’obté que nou empreses ingressenper un valor de més de 1.000 milions de pessetes, de les quals gairebé tresquartes parts provenen de la venda de béns i serveis.


FórmulaJurídica

Nomb.empres.

Vendes Subvenc. Donacions AltresTotal

ingressos

Taula 7: Origen dels ingressos previst. valors relatius. 1999

Associacions 62,00 25,30 6,00 6,70 100Societat laboral 86,23 13,77 0,00 0,00 100Fundacions 76,85 17,14 5,73 0,17 100Total 73,52 19,27 5,21 2,00 100


Són empreses orientades al mercat. Les subvencions i donacions solamentrepresenten el 25 % dels ingressos d’aquestes empreses. La fórmula societatlaboral apareix com la més orientada al mercat i la fórmula associació és laque depèn més de subvencions i de donacions. De tota manera, cal insistirque, molt probablement, la fórmula associació reflecteix que encara s’estàintentant trobar l’espai propi en el mercat i, en definitiva, la mateixa viabili-tat econòmica i social.

Les empreses d’inserció social pel treball: Empreses finalistes o empresesde transició?

Un tema actual de discussió entre les empreses socials d’inserció pel tre-ball és si aquestes empreses que contracten persones amb baix nivell d’ocu-pabilitat han de ser empreses pont o empreses que facilitin ocupació a unapersona amb discapacitat en el curs de tota la seva vida laboral.

Les empreses que contracten persones amb discapacitat social sempre, desdels seus orígens, s’han plantejat ser empreses de trànsit, mai empreses fina-listes. Saben que no s’han de convertir en magatzem de persones amb baixnivell d’ocupabilitat. Han d’evitar el fenomen de gueto i tenen molt clar quela inserció real d’aquestes persones en la societat es realitzarà quan trobin unaocupació i una estabilitat en el mercat ordinari.

Les empreses que contracten persones amb desavantatges socials no dis-posen d’un departament que desenvolupi funcions d’agència d’ocupació, comexisteix, per exemple, per a alguns tallers especials. La inserció en el mercat


FórmulaJurídica

Vendes Subvencions Donacions Altres Totalingressos

ordinari s’aconsegueix mitjançant la realització d’activitats productives quepermetin la relació amb les empreses convencionals, de manera que, compar-tint treballs, l’empresa d’inserció aconsegueix inserir persones socialmentexcloses. Per exemple, el cas d’un jove amb antecedents penals: el seu pro-blema és el curriculum vitae i no el seu nivell de productivitat; per això, l’em-presa d’inserció li ofereix un contracte de treball i estar en contacte amb lesempreses; es tracta de dos elements claus que han de facilitar l’obtenció d’untreball ordinari en el mercat laboral convencional.

6. Anàlisi DAFO de les empreses d’inserció social pel treball

Assenyalem a continuació punts forts i febles, amenaces i oportunitats quepoden presentar actualment les empreses socials d’inserció pel treball.

Punts forts

- Intervenció en els àmbits on la lògica del mercat de treball es declarainsolvent. L’empresa social d’inserció pel treball identifica la possibleocupació on les persones amb desavantatges poden desenvolupar lesseves capacitats professionals de la manera més avantatjosa.

- Empreses que treballen en el mercat ordinari. Les empreses socials d’in-serció són empreses orientades al mercat i treballen en partenariat ambl’empresa privada tradicional amb l’objectiu de facilitar la inserció peltreball de persones de difícil ocupabilitat.

- Formació. Proporciona, a aquest col·lectiu de difícil ocupabilitat, la for-mació personal i professional indispensable per al seu comportament“normal” en societat i per al desenvolupament de les seves habilitats ambl’objectiu de reduir, o fins i tot d’eliminar, les seves diferències en relacióamb la productivitat mitjana que en aquells moments hi ha en el mercat.

- Empreses de trànsit. Les empreses socials d’inserció pel treball sónempreses de trànsit per al treballador amb desavantatges. La missió del’empresa d’inserció és la integració en el mercat laboral ordinària de lespersones amb desavantatges.


- Empreses locals. Són organitzacions properes al territori i tenen flexibi-litat per ajustar-se a les necessitats personalitzades de les persones ambdesavantatges.

- Voluntaris. Són empreses que tenen la capacitat de mobilitzar el recursproductiu del voluntariat, tant en l’expressió diners com en l’expressiótemps.

Punts febles

- Insuficient professionalització. Insuficient presència de professionalsque sàpiguen gestionar una empresa orientada al mercat, és a dir, orien-tada a la venda de béns i serveis i en relació constant amb l’empresa pri-vada convencional.

- Dimensió empresarial petita com a conseqüència de les seves limitacionsfinanceres.

- Percepció difosa. Els ciutadans, en general, no saben exactament quinessón les empreses socials d’inserció pel treball. És per això que es pot par-lar d’una comunicació insuficient amb la societat.

- Divisió representativa. Les organitzacions de representació política exis-tents es troben dividides entre elles.

Amenaces

- Comportament macroeconòmic desfavorable. Moments de recessióeconòmica i altes taxes d’atur no faciliten la inserció de persones en elmercat de treball ordinari.

- Insuficient reconeixement institucional. Aquest fet comporta que a partirde l’any 2000 s’iniciï una etapa de normativa d’àmbit autonòmic. El pri-mer assaig va ser la Llei de desembre de 2000 del Govern del País Basc.

- Les empreses socials d’inserció pel treball s’han d’entendre com a ins-truments de política activa d’ocupació. Existeix l’amenaça que les


empreses socials d’inserció pel treball es considerin un nou servei socialamb una significació preferentment assistencial. Si s’imposa aquestadarrera concepció, aleshores, no es fa referència a empreses socials d’in-serció pel treball.

- Ser empreses finalistes. És més fàcil gestionar una empresa finalista queuna empresa de transició. Així mateix, una gran majoria d’usuaris podenpreferir consolidar el seu lloc de treball en l’empresa d’inserció i noenfrontar-se a unes condicions laborals més dures en el mercat ordinari.

Oportunitats

- Les empreses d’inserció social, enteses com a organitzacions empresa-rials sorgides de la comunitat, poden ser els nous actors i interlocutors del’anomenada New Public Management.

- La New Public Management proposa treballar en partenariat entre lesadministracions públiques, preferentment territorials, els actors privatslucratius i els actors socials en la forma de xarxes locals, com poden serles associacions de veïns i els seus actors empresarials, les empresessocials d’inserció pel treball.

Recomanacions

- Disposar d’una llei catalana d’empreses socials d’inserció pel treball.Com a conseqüència de l’insuficient reconeixement institucional en elmarc estatal, el sector demana urgentment que el Govern de la Generalitatde Catalunya promulgui una llei catalana d’empreses d’inserció.

- Les empreses socials d’inserció pel treball han de ser empreses localsintegrades en les xarxes locals que hi ha al barri, en el territori d’actua-ció. Han de ser empreses de proximitat.

- Martínez (2001) va proposar que, de manera temporal, la persona ambdesavantatges fos el beneficiari o portador dels ajuts institucionals, comara les bonificacions i exempcions fiscals, i no l’empresa. Va emfatitzarque l’empresa ha d’estar oberta a qualsevol persona amb desavantatges


que visqui en el mateix barri o comunitat on opera. Aquesta empresa escaracteritzaria perquè disposaria d’un percentatge de llocs de treball perpersones de difícil ocupabilitat. L’autor recomana parlar d’empresasocial en lloc d’empresa d’inserció social.

- Puig (2001) va remarcar que la consideració de persona amb desavantatgesés competència dels serveis socials de base en treball conjunt amb el serveipúblic d’ocupació. També va emfatitzar la necessitat de reflexionar sobre lescondicions de treball de les persones amb desavantatges dins de les empre-ses socials d’inserció pel treball. Caldria pensar en una utilització flexible delmecanisme de negociació col·lectiva reforçat amb un acompanyament for-matiu i de serveis socials ajustat a les necessitats concretes de la persona.

- Parodi (2001) va demanar que aquest perfil d’empreses poguessin dispo-sar de tracte preferent en el moment de la contractació amb les adminis-tracions territorials, com a conseqüència de ser empreses que actuen perl’interès general.

7. Consideracions finals

• Aquest informe focalitza la seva atenció primordial en les iniciativesempresarials procedents de la societat civil organitzada. En aquest capí-tol es considera que les empreses socials d’inserció pel treball són unaalternativa a les insolvències que presenten les polítiques tradicionalsd’ocupació. En alguns aspectes, reprodueixen la solució adoptada en elsllocs de treball que reben suport, com ara, la formació ocupacional, peròen altres aspectes són diferents, particularment, quan l’atenció se centraen el seu marc institucional.

• Les empreses socials estan orientades al mercat i treballen en partenariatamb l’empresa privada tradicional amb l’objectiu de facilitar la inserciópel treball de persones desafavorides.

• Les empreses d’inserció social són iniciatives procedents de la comuni-tat, és a dir, són properes al territori i tenen flexibilitat per ajustar-se a lesnecessitats personalitzades de les persones amb desavantatges.


• Les empreses d’inserció social, enteses com a organitzacions empresarialssorgides des de la comunitat, són els nous actors i interlocutors de l’ano-menada New Public Management. La New Public Management proposatreballar en partenariat entre les administracions públiques, preferentmentterritorials, els actors privats lucratius i els actors socials, mitjançant laformació de xarxes locals com poden ser les associacions de veïns i elsseus actors empresarials, les empreses socials d’inserció pel treball.

• Ha estat en l’àmbit de l’exclusió social on s’han registrat més experièn-cies de partenariat i de treball en forma de consorci entre els sectors queconfiguren el teixit social i econòmic del territori: sector públic, sectorprivat lucratiu i sector privat no lucratiu. Tanmateix, per poder treballaren partenariat, primer cal el reconeixement institucional que la comuni-tat i les xarxes socials locals també poden crear les seves pròpies orga-nitzacions empresarials.

• La primera qüestió jurídica objecte de debat, en l’àmbit de les empresesd’inserció, és quines empreses poden ser qualificades o reconegudes coma empreses d’inserció, o dit d’una altra manera, quina forma jurídica s’hade considerar apropiada perquè s’hi aculli una empresa d’inserció.

• Encara que alguns dels primers textos que es van elaborar preveien lapossibilitat que qualsevol persona jurídica pogués ser empresa d’inser-ció, posteriorment, tant les proposicions de llei debatudes en el Congrésdels Diputats com les regulacions autonòmiques existents considerencom a empresa d’inserció les persones jurídiques amb forma societàriamercantil, si bé han de ser promogudes per entitats públiques o senseànim de lucre.

• La regulació respon, per una banda, a l’adequació objectiva d’utilitzar lesformes jurídiques per als fins que estiguin previstos en les lleis i s’hand’utilitzar per fer activitat empresarial formes jurídiques societàries; i,per una altra banda, a l’adequació a una realitat social existent: el fet que,en aquests moments, hi ha moltes empreses d’inserció que són asso-ciacions o fundacions. En conseqüència, es manté la forma societària perfer activitat empresarial, però es reconeix la realitat de les associacions ofundacions, a les quals es reserva la posició de promotores.


• La nova normativa aprovada en la Llei 12/2001 no fa referència a capforma jurídica per a les empreses d’inserció, però cal recordar que la sevaregulació se centra gairebé totalment en qüestions laborals i no pren enconsideració altres consideracions de caràcter mercantil.

• Una altra qüestió important és el percentatge de treballadors que pertan-yen a col·lectius de persones en situació d’exclusió que ha de contractaruna empresa d’inserció. El dilema consisteix a cercar un percentatgeprou alt perquè l’empresa realment pugui ser considerada una empresad’inserció, però no tan alt que converteixi en inviable el projecte empre-sarial a causa de la menor productivitat d’aquests treballadors. La dispo-sició addicional de la Llei de reforma del mercat de treball opta per tesisraonables, i fixa un percentatge no superior al 30 % de persones en situa-ció d’exclusió social que puguin desenvolupar conjuntament la seva acti-vitat en l’empresa. Amb tot, convé no oblidar que algunes normesautonòmiques superen àmpliament aquest percentatge, que fins i tot enalguna ocasió pot arribar al 75 % de la plantilla.

• Respecte a la modalitat contractual pròpia per a les empreses d’inserció,és evident que el procés d’inserció requereix temps per a la formació nonomés en el lloc de treball específic, sinó també en els hàbits socials perpoder finalment accedir a un lloc de treball en una altra empresa. També,en aquest supòsit, cal fer una regulació que garanteixi plenament els dretsdels treballadors en inserció, ja que és un col·lectiu especialment vulne-rable per la seva situació personal i per la seva falta de xarxa familiar isocial. És en aquest àmbit on s’acostumen a suscitar més diferènciesentre les empreses d’inserció i les organitzacions sindicals respecte a lamanera com s’han d’aplicar les normes laborals en aquestes empreses.

• Per últim, cal considerar seriosament la incorporació de clàusules socialsen els plecs de condicions dels contractes de les administracions públi-ques, en el sentit de recollir expressament, com a condició que cal teniren compte, el fet que l’empresa que concursi tingui en la seva plantilla—o tingui la intenció de tenir-hi— treballadors en situació d’exclusió, talcom en el seu moment va proposar el Consejo Económico y Social. Lanormativa estatal ja permet aquesta possibilitat; en efecte, la disposicióaddicional vuitena del Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel


qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes de les administracionspúbliques (BOE, 21), permet que els òrgans de contractació puguinassenyalar en els plecs de clàusules administratives particulars la pre-ferència en l’adjudicació dels contractes relatius a prestacions de caràc-ter social o assistencial per a les proposicions presentades per entitatssense ànim de lucre, amb personalitat jurídica, sempre que la seva fina-litat o activitat tingui relació directa amb l’objecte del contracte, i que laseva proposició iguali en els seus termes a les més avantatjades des delpunt de vista dels criteris objectius que serveixin de base per a l’adjudi-cació. L’òrgan administratiu podrà sol·licitar d’aquestes entitats la pre-sentació del detall relatiu a la descomposició del preu ofert en funciódels seus costos. En l’àmbit comunitari europeu, la possibilitat de pren-dre en consideració els aspectes socials (com ara la lluita contra l’atur)per adjudicar un contracte públic, encara no queda recollida en la nor-mativa vigent de manera expressa, però sí que ha estat acceptada la sevapresa en consideració pel Tribunal de Justícia de les ComunitatsEuropees en la sentència de 26 de setembre de 2000 (assumpte núm.225/98, Comissió de les Comunitats Europees contra la RepúblicaFrancesa).

8. Bibliografia

CAIXA CATALUNYA (1999), Les organitzacions per a la lluita contra l’exclusiósocial a Catalunya, Caixa Catalunya Obra Social, Barcelona.

MARTÍNEZ, J. (2001), Seminari Empreses d’Inserció que es va dur a termea l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de la Universitat deBarcelona, organitzat pel Centre de Recerca Ciutadania i Societat Civildins el marc del Llibre blanc de l’Economia Social a Catalunya, encarre-gat pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, 28 de maigde 2001.

PARODI, I. (2001), Seminari Empreses d’Inserció que es va dur a terme al’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona,organitzat pel Centre de Recerca Ciutadania i Societat Civil dins el marc delLlibre blanc de l’Economia Social a Catalunya, encarregat pel Departamentde Treball de la Generalitat de Catalunya, 28 de maig de 2001.


PUIG, A. (2001), Seminari Empreses d’Inserció que es va dur a terme al’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de la Universitat de Barcelona,organitzat pel Centre de Recerca Ciutadania i Societat Civil dins el marc delLlibre blanc de l’Economia Social a Catalunya, encarregat pel Departamentde Treball de la Generalitat de Catalunya, 28 de maig de 2001.

VIDAL, I. (coord.) (1996), Inserción social por el trabajo. Una visión interna-cional, CIES, Barcelona.

VIDAL, I. (1997), “Espagne. Une nouvelle économie sociale encore mal con-nue et reconnue”, dins Defourny, J., Favreau, L. i Laville, J. L. (dir.), Insertionet nouvelle économie sociale, Desclée de Brouwer, París. La versió castella-na fou editada per Ciriec España, València.

VIDAL, I. (1997), “Associacions i inserció social pel treball a l’Estat espan-yol”. Quadern d’autogestió i economia cooperativa, núm. 0.

VIDAL, I. (1998), “Les entreprises sociales espagnoles: une identité en deve-nir”. Économie et Humanisme, núm. 347.


9. Annex al capítol

Decret 305/2000, de 26 de desembre, del Departament de Justícia,Treball i Seguretat Social, pel qual es regula la qualificació de les empresesd’inserció, s’estableix el procediment d’accés i es crea el registre d’empre-ses d’inserció (BOPV, 2 de febrer de 2001)

La norma està fonamentada en la Llei 12/1998, de 22 de maig, contra l’ex-clusió social i en l’article 9 de l’Estatut d’autonomia, i s’inscriu dins les actua-cions del Govern basc que tendeixen a desenvolupar polítiques públiques perlluitar contra l’atur i per facilitar l’accés a l’ocupació dels col·lectius mésdesafavorits. Tal com s’afirma en l’exposició de motius, el text té la finalitatde regular una iniciativa empresarial de caràcter social que pretén aconseguirgarantir el dret al treball per a aquells col·lectius, ja que, en el marc d’uns iti-neraris d’inserció, aquestes empreses combinen la lògica empresarial ambuna sèrie d’intervencions de suport, seguiment i acompanyament social quefaciliten l’adquisició d’hàbits socials i de treball indispensables a la inclusióen el mercat laboral; aquestes empreses es qualifiquen com a agents actius dela inserció sociolaboral. D’aquesta manera, el Decret regula què s’ha d’en-tendre per empreses d’inserció, com es creen, quina ha de ser l’organització iel funcionament del Registre d’aquestes empreses i com hi poden accedir lespersones amb especials dificultats d’accés al món laboral. El Decret va entraren vigor l’endemà de la seva publicació, i es va aplicar en els centres de tre-ball de la comunitat autònoma, amb independència que les empreses d’inser-ció a les quals pertanyen en el seu cas els centres esmentats, tinguin o no laseva seu al País Basc, i que sigui qualificada com a tal si compleix els requi-sits legals establerts pel Departament del Govern basc, competent en matèriade serveis socials. Altres trets rellevants són:

A) La consideració de l’empresa d’inserció com una estructura productivade béns o serveis en qualsevol sector del mercat, que té per finalitat laincorporació al mercat laboral de col·lectius en situació de desavantatgesocial o d’exclusió, mitjançant el fet que aquests adquireixin una sèriede coneixements i d’habilitats que els permetin millorar les condicionsd’ocupabilitat, juntament amb la resolució dels problemes personals i deconvivència que impedeixen o dificulten el procediment normal d’a-daptació laboral, mitjançant un servei d’acompanyament personal.


B) Les empreses d’inserció hauran d’aportar la fórmula jurídica de socie-tat mercantil o societat d’economia social, i d’aquí que en el registred’empreses d’inserció existeixin dues seccions diferenciades. A més, laseva inscripció és condició prèvia per poder accedir a les mesures defoment i programes subvencionables per a la comunitat autònoma.Quan l’activitat d’inserció sigui duta a terme en l’actualitat per funda-cions o associacions, la norma permet la seva adaptació o conversió alnou marc jurídic, i aquestes han de presentar la sol·licitud dins l’anysegüent a l’entrada en vigor de la norma. Si compleixen la resta derequisits que el Decret estableix, se’ls catalogarà provisionalment coma empresa d’inserció, qualificació vàlida durant un període de tres anys,en el qual hauran de procedir de manera definitiva a l’adopció de laforma jurídica de societat mercantil o societat d’Economia Socialsegons preveu la disposició transitòria única. L’empresa d’insercióhaurà d’estar inscrita en el registre corresponent a la seva personalitatjurídica.

C) En l’àmbit d’interès laboral, les empreses d’inserció hauran de tenir,com a mínim, en còmput anual un 40 % de treballadors en procés d’in-serció respecte al total de la plantilla, amb un mínim de dos treballadorsi un màxim del 75 %. Si es tracta d’empreses d’economia social (coo-peratives o societats laborals) aquest còmput s’efectuarà prenent en con-sideració els treballadors per compte aliè i els socis treballadors o socisde treball. Les empreses d’inserció s’hauran d’ajustar al règim laboralque correspongui, atenent al tipus de contractació o de vincle social(segons que ens trobem davant d’un contracte de treball o d’un contrac-te de societat) pel qual es produeix la incorporació dels treballadors aaquestes empreses. Igualment, la qualificació d’empresa d’inserció que-darà condicionada, en l’aspecte laboral, al fet que no s’hagin produïtamortitzacions de llocs de treball per acomiadament declarat improce-dent durant l’any anterior a la sol·licitud de qualificació com a tal.

D) En l’àmbit d’interès mercantil o societari, les empreses d’inserció hau-ran de ser promogudes i participades com a mínim un 33 % per una odiverses entitats promotores; es consideren com a tals a l’article 5 lesentitats públiques o privades, sense ànim de lucre, que, entre els seusobjectius, incloguin la inserció social de persones desafavorides. A


més, no podran tenir vinculats els seus balanços, comptes de resultats ipatrimoni a altres activitats econòmiques que no siguin les del seuobjecte social; no podran procedir al repartiment de beneficis si exis-tissin; pel que fa als excedents disponibles, hauran d’aplicar-se a lamillora o bé de les estructures productives o de les capacitats laboralsdel personal en inserció; i hauran de realitzar anualment una auditoriaquan la seva facturació superi els 100 milions de pessetes o la sevaplantilla superi els 50 treballadors.

E) Finalment, en l’àmbit tributari, les empreses que sol·liciten la seva qua-lificació com a empreses d’inserció hauran d’acreditar en el moment dela sol·licitud que es troben al corrent de pagament de les seves obliga-cions tributàries i de Seguretat Social i que no tenen cap deute pendentamb l’Administració general de la comunitat o amb els seus organismesautònoms.

F) Són subjectes susceptibles d’integrar-se a una empresa d’inserció quipugui subscriure un conveni d’inserció d’acord amb el previst a la Llei22/1998, de 22 de maig, i el Decret 1/2000, d’11 de gener, amb una par-ticipació activa dels serveis socials de base per determinar qui hi potaccedir. Amb caràcter general, cal dir que podrà accedir tota personaque requereixi una intervenció o actuació específica per a la inserció, ies consideren ex lege com a tal, de bon començament, els titulars del’Ingrés Mínim d’Inserció i altres membres de la seva unitat familiarquan en ells mateixos concorren causes d’exclusió diferents de les denaturalesa econòmica. Amb caràcter més específic, es prendran en con-sideració les situacions següents: la situació dels desocupats de llargadurada segons sigui més gran de 35 anys, d’edat compresa entre 18 i 25anys i sense haver finalitzat el període d’escolarització obligatòria, otenir la mateixa edat anterior i procedir de la xarxa de protecció demenors o de justícia juvenil; la dels que estan a càrrec d’una famíliamonoparental; qui sigui immigrant o emigrant retornat i es trobi empa-dronat a la comunitat autònoma; els desocupats de molt llarga durada;qui compleix pena privativa de llibertat si pot accedir a una ocupació oels que, després d’haver finalitzat aquest compliment, iniciïn un procésd’inserció sociolaboral en els dotze mesos posteriors a l’alliberament;els que es trobin en procés de desintoxicació i deshabituació, deguda-


ment validat per un equip terapèutic, i s’hagin incorporat a un procésd’inserció durant els dotze mesos posteriors a la finalització del tracta-ment.

G) Per tal que una persona en situació de desavantatge o exclusió social espugui incorporar a una empresa d’inserció es requerirà el complimentde diversos requisits que es poden considerar tant de forma com defons. Així, caldrà un informe del servei social de base que certifiquique concorren en el sol·licitant els requisits exigits, un conveni d’in-serció en el qual s’acorda la incorporació a l’empresa d’inserció i lesmesures d’acompanyament que procedeixen, un informe dels serveisd’ocupació dependents de la comunitat autònoma que dictaminin l’a-dequació de les aptituds de la persona que pretén incorporar-se a l’em-presa d’inserció a les característiques del lloc de treball, i un certificatdels esmentats serveis d’ocupació que acrediti si el treballador ha pres-tat serveis en una empresa d’inserció en els dos anys previs a la con-tractació que es pretén realitzar i, si s’escau, el temps de serveisprestats. El compliment de tots aquests requisits tindrà com a conse-qüència la posada en contacte, a través dels serveis d’ocupació, entre lapersona que s’insereix i l’empresa, i recaurà en aquestes, segons dis-posa expressament l’article 16, la responsabilitat de decidir la forma-lització o no d’una relació de treball. En qualsevol cas, es requereixuna estreta coordinació i col·laboració de les actuacions dels serveisd’ocupació i dels serveis socials de base, i així s’estableix de maneraexplícita en el Decret comentat.


les empreses d'inserció

Documents