presentaciÓ 3 la percepciÓ del so 4 la …5 el sentit de l’oïda sentir ens permet interpretar...

PRESENTACIÓ 3

LA PERCEPCIÓ DEL SO 4

N’hi ha per tot arreu 4

El sentit de l’oïda 5

LA CIUTAT: UN UNIVERS DE SONS 6

Un paisatge sonor 6

La “contaminació acústica” 7

Salut i decibels 8

Qui fa soroll? 10

El brogit de Barcelona 12

ACTUAR CONTRA EL SOROLL 16

Una responsabilitat compartida 16

Un ventall de propostes i consells 18

L’acció municipal 20

Què hi diu la normativa? 23

Menys soroll, millor2

Menys soroll, millor 3

l soroll, entés com a tot aquell so no desitjat, és cada dia més una molèstia en lesnostres ciutats. Especialment en ciutats grans, denses i compactes, com Barcelona,

creix la sensibilitat social i ciutadana envers el soroll. Valorem cada vegada més el com-fort acústic, una component important de la nostra qualitat de vida. A la vegada, elssons i el soroll formen part d’una ciutat viva i dinàmica i tots, en algun moment i de man-era diferent, som generadors de soroll a la vegada que el patim.

En els darrers anys la sensibilització en contra del soroll ha augmentat a la ciutat.També això s’ha posat de manifest en el procés d’elaboració de l’Agenda 21 ialgunes propostes van dirigides a reduir el soroll, ja sigui a través d’actuacions nor-matives o inversores. De fet, l’Ajuntament de Barcelona està realitzant un esforç impor-tant per tal de millorar la nostra qualitat acústica, a través d’actuacions com la pavi-mentació antisoroll que s’està estenent per moltes vies i carrers, el control de les moto-cicletes o, en general, sobre el trànsit rodat. Aquests esforços s’enmarquen dintre elPrograma Marc de Minoració Acústica aprovat per l’Ajuntament.

Tanmateix, ens cal prendre consciència que tots som generadors de soroll i que totspodem contribuir, de forma molt important, a reduir-lo. Aquesta Guia d’EducacióAmbiental va dirigida precissament a aconseguir aquesta major valoració social delcomfort acústic, mitjançant una bona informació i un seguit de consells i recomanacionsque podem seguir en la nostra vida quotidiana. Com en altres Guies, es tracta d’uninstrument que pot ajudar-nos a donar un salt qualitatiu a partir de l’esforç, la complici-tat i la responsabilitat de tots, per tal de fer de Barcelona una ciutat més habitable, méssostenible i, per tant, menys sorollosa.

P R E S E N TA C I Ó

E

Imma MayolPresidenta Comissió Sostenibilitat i

Ecologia Urbana


N’hi ha per tot arreu

El silenci absolut, l’absència total de sons, noexisteix. Fins i tot a l’indret més allunyat de lacivilització, o a la regió més inhòspita de laTerra, hi ha algun fenomen natural que produeixalgun tipus de so. La brisa que corre entre lescarenes de les muntanyes pelades, l’espetarre-gar de les pedres en esberlar-se per l’accióimplacable del Sol o el lliscar suau i lent de lesplaques de gel a l’alta muntanya, emeten sonsque l’oïda humana pot percebre si hi és present.

Encara que ens poguéssim tancar en una cam-bra estanca aïllada de qualsevol so exterior, aca-baríem sentit el zum-zum dels nostres òrgansvitals o el fluir de la sang per les nostres artèries.L’angoixa que sentiríem si poguéssim passar unaestona en un espai així ens demostraria fins aquin punt és important per a nosaltres rebre cons-tantment estímuls a través del sentit de l’oïda.

Vivim en un món de sons. I ens cal un universde sons per sentir-nos vius.

LA PERCEPCIÓ DEL SO

El so és la sensació que causa unaona de pressió produïda per unavibració. Es propaga per tots elsmedis materials, com ara l’aire o l’ai-gua, i les persones i els animals elcaptem mitjançant el sentit de l’oïda.

Cada so té una freqüència caracterís-tica, que és alta en els sons aguts ibaixa en els greus. Els humans nopodem sentir totes les freqüències,raó per la qual anomenem ultrasons oinfrasons tots aquells que queden foradel conjunt de sons que capta l’oïda.

O

Infrasons

20 Hz 200 Hz 4.000 Hz 20.000 Hz

Ultrasons

Rang d’audició

Veu humana

Freqüències d’audició

5

El sentit de l’oïda

Sentir ens permet interpretar el món que ensenvolta. Qualsevol informació que penetrapels sentits és interpretada subjectivament perla persona que els rep. Els diferents colors,olors, gustos o sensacions tàctils ens fanreaccionar de manera diferent a cadascú denosaltres segons el nostre estat d’ànim, lesnostres preferències, el moment del dia...

Els sons, naturalment, actuen de la mateixamanera. Una ària d’òpera o una cançó d’he-avy metal emocionarà o excitarà a una per-sona, i en canvi avorrirà o causarà nerviosis-me a una altra. Fins i tot, la mateixa personaescoltarà atentament en un determinatmoment una soprano en plena feina, i uneshores més tard ballarà entusiasmat l’últimanovetat de rock.

Mentre un motorista incívic “gaudeix” tren-cant la barrera del so amb el tub d’escapa-ment del seu vehicle, el vianant maleeix l’ac-titud d’aquell qui vol posar de manifest laseva presència amb decibels gratuïts provo-cats per la seva màquina de dues rodes.

De la mateixa manera que elshumans hem anat canviant lesnostres exigències quant als niv-ells de confort tèrmic, l’oïda decadascú de nosaltres s’ha anatadaptant també a un rang deconfort acústic que no toleradeterminats sorolls. L’absènciade soroll ha esdevingut sinònimde qualitat de vida.

Menys soroll, millor

L’oïda humana és un òrgan com-plex amb tres zones diferencia-des: l’oïda externa, la mitja i lainterna. L’externa capta els sonsgràcies a l’orella i els dirigeix altimpà mitjançant el conducteauditiu. La mitja transmet deforma amplificada les vibracionsproduïdes al timpà cap a l’oïdainterna. Finalment, el laberintossi i les estructures membrano-ses de la zona interna transfor-men l’energia mecànica del soen energia elèctrica que es trans-met fins a la regió del cervell ones processa la informació per talde donar la resposta adient.

nervi facialgangli del

nervi vestibularcanals

semicircularsossets de

l’orella mitjanamembranatimpànica

cartílag

conducteauditiuextern

lòbulapòfisi mastoideos temporalapòfisiestiloide

múscul elevador del

vel del paladar

múscul constrictor superior

de la faringe

orificifaringi

porciócartila-ginosa

cargol

pavellóauricular


Un paisatge sonor

Els sons permeten comunicar-nos mitjançantla parla; ens alerten de perills; ens aportenexperiències auditives agradables. En la vidaquotidiana ens trobem envoltats per infinitudde sons que són fruit de l’activitat humana: eldel telèfon, el de l’aparell de ràdio, el deltimbre de casa, el de la campaneta del fornmicroones i molts d’altres.

Els sons que ens arriben ens aporten infor-mació molt valuosa sobre l’estat de les coses,informació que ens impulsa a actuar d’una oaltra manera segons el tipus de so. Fins i tot,alguns sons que percebem com a sorollsmolestos són imprescindibles perquè respon-guem d’una determinada manera: els cotxess’aparten davant la sirena de l’ambulància oels treballadors surten de l’edifici quan sonal’alarma d’incendi.

La casa, el carrer, el treball, les zones de lleu-re, les àrees comercials, tots els espais on hiha humans són plens de sons de tota mena.La ciutat mediterràniacompacta i densa ésuna font constant desons. La concentracióhumana, de vehicles id’activitats fa que hihagi un ampli catàlegde sons.

LA CIUTAT: UN UNIVERS DE SONS

Els humans mesurem els sons mitjançantl’escala decibèlica (dB). Aquesta escalas’ajusta al comportament de l’oïda davantde la freqüència del so, i s’expressa a tra-vés d’una fórmula matemàtica de tipuslogarítmic. Per aquesta raó, el doble dedecibels no equival al doble de soroll.

A efectes de percepció humana, per dupli-car la sensació sonora només cal augmen-tar 10 dB el nivell de pressió sonora.Augmentar 10 dB un so produeix, per tant,la sensació de sentir el doble de soroll.

El llindar auditiu mig d’una personacomença als 0 dB, i a partir dels 130dB apareix l’anomenat llindar de dolor.Cada persona, tanmateix, respon deforma diferent a cada freqüència.

La mesura del so

O


La “contaminacióacústica”

El soroll no és altra cosa que un so molest; unso no desitjat per la persona que el percep.Fent el paral·lelisme amb el sentit de l’olfac-te, una olor no desitjada acostuma a definir-se com una pudor.

De la mateixa manera que els gasos emesospel tub d’escapament d’un vehicle contami-nen l’aire i afecten les nostres vies respiratò-ries, o que un líquid tòxic contamina l’aiguai ens impedeix de fer-ne un glop, el sorollcrea un clima de contaminació auditiva queens causa molèsties si hi som presents. És peraixò que hom parla de contaminació acústi-ca per referir-se a aquell conjunt de sorollsque produeixen un impacte sobre l’ambient isobre la salut de les persones.

Les molèsties causades pel soroll depenen deles seves característiques: durada, intensitat,timbre, to, freqüència... Percebem habitual-ment els nivells de pressió sonora més elevatsque destaquen del soroll de fons. Tanmateix,un so que en principi no ens resulta percepti-ble, pot resultar molt molest quan desapareixel soroll de fons.

Quan el soroll esdevé una molèstia per a unconjunt important de la població es parla decontaminació acústica, per posar de manifestels perjudicis que causa sobre l’ambient urbài el benestar de les persones.

La mesura de la pressió sonora

Nivell en Sensació SensacióFont sonora decibels (dB) Subjectiva Objectiva

Avió comercial Quasienlairant-se, a 100 m 130 intolerable Dolor

Cotxe a 100 km/h 100 Molt sorollós Molèstia greu

Camió arrencant, a 10 m 95 Molt sorollós Molèstia greu

Motocicleta accelerant 90 Molt sorollós Molèstia greu

Carrer trànsit normal 70 Sorollós Molèstia

Conversa normal 50 Poc sorollós Plaer

Carrer solitari de nit 40 Silenciós Plaer

Brisa suau 15 Silenciós Pau

L’escala decibèlica respon a una expressiómatemàtica logarítmica, Així, la duplicació delsoroll no es produeix quan es dobla el nombrede decibels, sinó amb un simple augment de3 decibels.

Salut i decibels

L’exposició puntual a fonts de soroll intenseso l’exposició continuada a fonts sorollosesmoderades pot tenir conseqüències negativessobre la nostra salut física i psicològica a migo llar termini.

Podem experimentar pèrdues temporals de lacapacitat auditiva, lesions que afectin el nos-tre sentit de l’equilibri situat a l’oïda o, fins itot, sordesa. Encara que de vegades enspugui fer l’efecte que ens hem acostumat a unsoroll, quan aquest desapareix ens adonemde fins a quin punt es tractava d’un so enutjós.

S’ha demostrat la relació del soroll amb alte-racions digestives i també circulatòries, aixícom amb la freqüència de mals de caps iproblemes de conciliació del son. El sorolltambé pot produir danys psicològics com araalteracions del sistema nerviós (estrès, irritabili-tat, tensió...), fatiga, insomni crònic i sensacióde malestar general, problemes de concen-tració, alteració dels processos d’aprenentatgei dificultats de comunicació i relació social.

Les estadístiques indiquen que el rendimentlaboral i acadèmic és més baix als entornssorollosos. S’ha demostrat que els infants pre-senten més problemes d’aprenentatge delsllenguatges als entorns sorollosos, i que larecuperació de malalties físiques o psíqui-ques és més llarga i costosa als entorns ambsoroll.

La prevenció, com en tots aquells factorsambientals que poden afectar la nostra salut,és el millor instrument per a evitar malsmajors.


Un 20% de la població europeaveu afectada la seva qualitat devida a causa del soroll, segonsdades de la Comissió Europea.

Es calcula que a Espanya més de9 milions de persones viuen sot-mesos a nivells de soroll super-iors o iguals a 65 dBA.


Un òrgan de primera

L’oïda és un òrgan tan precís com deli-cat. La membrana del timpà és tan sen-sible a les vibracions sonores com lesfulles d’un arbre ho són al moviment delvent. Si el vent és massa fort, les fulles esdesprenen. De la mateixa manera queles fulles caigudes no tornen a les bran-ques, les cèl·lules danyades pel sorollno es recuperen mai.

El mínim canvi perceptible per alshumans és d’1 dB, per bé que hom per-cep que un soroll és més alt a partir dels8 dB de diferència. Un adult pot supor-tar momentàniament fins a 130 dB,però per a un infant més de 120 dBcausen un dany irreversible.

Encara que pugui fer l’efecte que enshem acostumat a uns determinats nivellsde soroll, la majoria de vegades vol dirque estem patint una pèrdua de sensibi-litat auditiva temporal, la qual pot aca-bar produint una sordesa permanent.

El soroll no és producte nomésde la civilització actual. Sempren’hi ha hagut, de soroll, i sem-pre ha afectat de la mateixamanera els humans que l’han

patit. Sabem, per exem-ple, que a l’època dels

romans, ja existiennormes que prohi-bien la circulació de

carruatges durant leshores de descans.

dBdB

dB

dB

dB

dB

dB

Qui fa soroll?

Tots en fem, de soroll. Som productors desoroll i, alhora també, víctimes dels sorollsdels altres. Tossim, parlem en veu alta, posemmúsica, fem servir aparells electrodomèstics,engeguem el nostre vehicle. Però com quesón els nostres sons i sorolls, la major part deles vegades ni ens molesten ni ens resultendesagradables.

Ara bé, el que per a nosaltres és simplementun so sense cap mena d’importància perquèestà associat a alguna activitat que volem oens veiem obligats a fer, per a algú que esti-gui al nostre costat, pot representar un sorollque distorsioni l’activitat que ell estigui fent enaquell moment.

Si tossim en un concert de música clàssica, sifem un forat a la paret just al costat del llitd’un malalt, si escoltem la televisió mentrealgú estudia, o si el nostre gos borda cons-tantment, estarem generant sorolls que afec-taran la tranquil·litat de qui és a prop nostre.Durant la nit, molts dels sons que durant eldia passen desapercebuts esdevenen sorollsmolestos que poden arribar a impedir conci-liar el son als nostres veïns.


Principals causes de soroll a les ciutats

L’Agència Europea del MediAmbient considera tolerables lesàrees urbanes amb nivell equiva-lent de soroll entre 55 i 65 dBA.

Cal evitar que augmentin lesque tenen un nivell entre 65 i 75dBA i reduïr les que durant el diasobrepassen els 75 dBA.

Vehicles de motor (80%)

Indústries (10%)

Ferrocarrils (6%)

Serveis i oci (4%)(bars, discoteques,

locals públics...)


Les principals fonts de soroll

AMBIENTS EXTERNS

Trànsit rodat (motors, camions cotxes)

Trànsit aeri

Alarmes i sirenes públiques i privades

Obres al carrer

Altres activitats sorolloses

AMBIENTS INTERNS

Entorns de treball

Habitatges i veïnat

Ús indiscriminat del clàxon, conduccióbrusca, acumulació de vehicles, pro-blemes de distribució del trànsit,característiques i estat dels vehicles,alarmes i avisadors acústics, etc.

Característiques dels vehicles, rutesaèries.

Tipus i intensitat dels sons, horarisd’utilització.

Tipus de maquinària, horaris de realit-zació.

Maquinària industrial, empreses d’ocii serveis (bars, discoteques...), horaris,manca d’insonorització, etc.

Ubicació de les àrees productives,característiques de la maquinària,obres, localització i horaris de lesactivitats

Tipus d’electrodomèstics, aparells derefrigeració, animals domèstics, obresinteriors, alarmes d’emergència oinstruments musicals.


El brogit de Barcelona

A Barcelona, com a totes les grans ciutats iurbs del món, hi ha soroll. La densitat de laciutat, el trànsit habitual, la barreja d’usos enun mateix espai, la intensitat de la vida urba-na i les formes de comportament mediterrà-nies tenen com a conseqüència un medi urbàque es deixa sentir. El paisatge visual es com-bina, doncs, amb un paisatge sonor caracte-rístic que dóna color a la ciutat.

Que hi diem els ciutadans?

L’Enquesta d’Hàbits i Valors sobre elMedi Ambient i la Sostenibilitat que esva realitzar l’any 2000 abordava, entremoltes d’altres qüestions, el tema delsoroll. Quan se’ns pregunta als barcelo-nins sobre aspectes relacionats amb laqualitat de vida a una ciutat, pràctica-ment tots els enquestats (un 98%) consi-derem que la tranquil·litat i el poc sorollés un aspecte molt o bastant importantperquè una ciutat tingui un bon nivell devida.

Gairebé tres quartes parts dels enques-tats (72%) manifesta estar poc o genssatisfet amb la situació que hi ha aBarcelona, ja que el soroll és la segonaqüestió que genera més insatisfacció.

La contaminació acústica que pateix laciutat sembla estar més relacionadaamb la intensa circulació de trànsit queamb els comportaments poc respectuo-sos dels seus habitants, per bé que elsjoves són els que es mostren menys crí-tics amb els sorolls produïts pels cotxes iles motos.

Tanmateix, els barcelonins tenim encarapoc internalitzada la idea que el sorollés una forma de contaminació i que,per tant, és un aspecte íntimament rela-cionat amb el medi ambient.

70

60

50

40

30

20

10

0Molt important Bastant important Poc important Gens important

Importància del poc soroll per a la qualitat de vida urbana

120%

100%

80%

60%

40%

20%

0%18-24 25-34 35-44 45-54 55-64 65 i més

Grau de molèstia causada pels cotxes i les motos segons l’edat

Clàxons cotxesMotos accelerant

Font: Enquesta d’Hàbits i Valors sobre el Medi Ambient i la Sostenibilitat (2000)


Cada barri, cada carrer té una colla de sonscaracterístics en funció de l’activitat comer-cial que s’hi desenvolupa, de la quantitat devehicles que hi circulen, del tipus de perso-nes que hi viuen, de la funció que tenen elsedificis.

2

1,5

1

0,5

0

-0,5

-1

-1,5

-2

Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc

Les Corts

Sarrià-St.Gervasi Gràcia

Horta Guinardó Nous Barris

Sant Andreu Sant Martí

Comparació de nivells diürns als districtes de Barcelona (1990-1997)


L’Ajuntament de Barcelona estudia periòdi-cament els nivells de soroll que hi ha alscarrers i d’altres espais públics, i actualitzael mapa de sorolls de la ciutat per tal deprendre mesures dirigides a millorar la qua-litat de vida dels ciutadans.

L’any 1990 es va presentar el Mapa desoroll de Barcelona, elaborat en el període85-90, iniciativa capdavantera en el país,on constaven els nivells sonors de cada undels carrers de la ciutat, tant durant el diacom de la nit. El mapa va ser elaboratamb una base de dades de més d’onzemil valors mesurats, obtinguts a partir de lainformació recollida durant més de 2.830hores de mesura efectiva.

L’actualització del mapa va ser realitzadal’any 1997, i va constar de més de 5.000

noves mesures fetes a través del sistema devigilància de la contaminació acústica dela ciutat. L’estudi va posar de manifest unatendència a la reducció del soroll en elconjunt de la ciutat respecte al mapa ante-rior de l’any 1990. El mapa és, doncs,una eina fonamental per a la planificacióurbanística i la regulació de les activitats ala ciutat, així com també per a l’avaluacióde les millores aconseguides en matèria decontrol del soroll ambiental.

S’ha realitzat també una zonificació acústi-ca de la ciutat que defineix 5 zones acústi-ques, cadascuna amb uns nivells guia oobjectius a assolir. Aquesta actuació, pione-ra a l’Estat Espanyol, ha esdevingut un ins-trument imprescindible per elaborar i aplicarun pla de mesures concretes.

El mapa de sorolls de Barcelona


Exemple de Zonificació acústica d’una zona de Barcelona

Zona I Sector d’alt confort acústic

Zona II Sector d’ús d’habitatge i residencial

Zona III Sector d’ús d’habitatge, comercial i de serveis

Zona IV Sector d’ús industrial

Zona V Sector de servitud acústica


Una responsabilitatcompartida

Si tots en fem, de soroll, també tots tenim al’abast alguna solució per a reduir-lo.

És important que com a ciutadans prenguemconsciència dels sorolls de què som respon-sables, ja que la suma de sorolls individualsés la que genera el soroll de fons que devegades ens envolta i ens fa desagradablel’estada en un determinat indret. Una actitudcívica i respectuosa amb els veïns i conciuta-dans farà que nosaltres mateixos ens convertimen els principals agents reductors de soroll.

Millorar el nostre coneixement del nivell sonori de les seves causes, i educar les novesgeneracions perquè evitin el soroll i tinguincura de la seva oïda són algunes de lesaccions que contribuiran progressivament amillorar el confort acústic urbà i evitarà elsefectes indesitjables que nivells sonors elevatsprodueixen sobre l’ambient i sobre la salutfísica i psicològica de les persones.

ACTUAR CONTRA EL SOROLLO

Denunciar el soroll

Si en qualsevol moment ens sentimagredits pel soroll que fa algun delsnostres conciutadans, podem posar-nosen contacte amb l’administració local ifer la queixa oportuna, cas que el res-ponsable del soroll no atengui les nos-tres reclamacions.

Podem trucar al 010,a la GuàrdiaUrbana o posar-nos en contacte

amb l’Oficina d’Atenció Ciutadana(OAC) del nostre districte.

Control de soroll dels vehicles a Barcelona (2000)

Ciclomotors: 2.865 (144 incorrectes)

Motocicletes: 2.114 (51 incorrectes)

Turismes: 439 (1 incorrecte)

Font: Direcció de Serveis de Vigilància Ambiental.Ajuntament de Barcelona


El principal focus emissor de soroll a les ciu-tats és el trànsit. El soroll produït per lesmotos és, dins del trànsit rodat, el que mésincomoda als ciutadans. Barcelona és, des-prés de Roma, la ciutat europea amb unmajor nombre de motocicletes. El nombretotal de vehicles supera el 1.100.000, un67% dels quals són turismes i un 24% motosi ciclomotors (més de 250.000).

Les motos produeixen soroll degut a les con-dicions mecàniques incorrectes d’algunsdels seus elements (sobretot el tub d’esca-pament), i a la conducció inadequada(acceleracions forçades i innecessàries, cir-

culació per damunt dels nivells de velocitatpermesos, etc.). Per evitar que les motosfacin un soroll excessiu, cal prendre unasèrie de mesures, com ara:

- Mantenir en bon estat els vehicles (revi-sions mecàniques, controls de soroll...);

- utilitzar elements mecànics sempre homolo-gats dins la normativa de circulació vigent:

- fer prendre consciència als conductors demotos per mitjà de campanyes a les autos-coles, a les associacions i clubs de motoris-tes, etc.

Fa soroll el nostre vehicle?

El trànsit, com hem dit, és la principal fontde soroll a les ciutat. Qualsevol mesuraque prenguem per reduir uns quants deci-bels el soroll del nostre vehicle redundaràen una millora del paisatge sonor urbà.

Per comprovar de manera gratuïta elnivell de soroll que produeix el nostrecotxe o motocicleta podem anar a lesestacions mòbils de control quel’Ajuntament de Barcelona té repartidesper diferents punts de la ciutat.

Trucant al 93.291.40.15, o connectant-nos a la pàgina web www.mediambient.bcn.es, podem obtenir-ne més informació.

Dues rodes molt sorolloses


Hi ha un munt de coses que podem fer perreduir el soroll. Ser conscients del lligam entresoroll, salut i qualitat de vida ens ajudarà a apli-

car una sèrie de mesures senzilles que redunda-ran en un millor benestar individual i col·lectiu.En proposem unes quantes:

Un ventall de propostes i consells

A casa...

– Insonoritzem els espais de casa on femalguna activitat sorollosa (màquines decosir, instruments musicals...).– Distribuïm els espais del nostre habitatge

de manera que els espais de descansquedin més aïllats del soroll.

– Fem les obres de la manera menys soro-llosa possible i fora dels horaris de des-cans.

– Instal·lem adequadament els aparellsmés sorollosos (el d’aire condicionat, perexemple) per reduir el seu impacte acús-tic, i mantinguem-los en bon estat per evi-tar que facin massa soroll.

– Evitem els cops de porta o d’altres objec-tes contra el terra o les parets de la casa.

– Eduquem els nostres animals domèsticsperquè els seus sons no ocasionin molès-ties al veïnat.

– Tinguem cura a l’hora d’organitzar festesprivades i populars a fi que no afectin eldescans dels nostres conciutadans.

– Utilitzem els aparells de ràdio i televisióo les cadenes de música a volums queno destorbin la tranquil·litat dels veïns.

– Si convé, aïllem les nostres finestres i bal-cons per disminuir el soroll ambiental.

– Anem amb compte a l’hora de fer úsd’alguns electrodomèstics en horari dedescans nocturn.

Al cotxe i al carrer...

– Conduïm pacíficament tot evitant accele-rades innecessàries.

– Fem servir el clàxon només quan sigui deltot justificat.

– Els professionals que condueixen vehiclesamb sirenes, han de fer-ne un ús mínim,responsable i moderat.

– Mantinguem en bon estat els nostres vehi-cles i controlem el seu nivell de soroll.

– Si conduïm una motocicleta, revisem eltub d’escapament i evitem de fer accele-rades brusques.

– Respectem els horaris de llançar el vidreals contenidors

A la feina...

– Respectem les normes de seguretat i femservir els taps i cascs especials per alsentorns de soroll elevat.

– Revisem periòdicament la maquinàriaindustrial per evitar pèrdues econòmi-ques, accidents laborals i sorolls exces-sius.

– Minimitzem el soroll a les zones properesals hospitals, residències, centres educa-tius i altres espais on calgui mantenir unsnivells acústics baixos.


El 21 de maig de 2002 el Consell de MediAmbient i Sostenibilitat va aprovar el text delCompromís Ciutadà per la Sostenibilitat-Agenda 21 de Barcelona (vegeu-lo awww.bcn.es/agenda21).

Aquest text és el resultat de més de tresanys de treball del Consell i de les poste-riors aportacions de centenars d’entitats imilers de persones per arribar a definir iconsensuar 10 objectius per al període2002-2012. Cadascun d’aquests objec-tius proposa 10 línies d’acció (100 entotal) que abasten tots els àmbits de la vidaurbana, així com també els seus impactesmés enllà dels límits del municipi. L’objectiu4 aposta per “Assolir nivells òptims de qua-litat ambiental i esdevenir una ciutat salu-dable” i, més concretament, en el seu punt7, per “incorporar la variable soroll com aelement de qualitat en tots els projectesd’urbanització i de desenvolupament de laciutat i també per que tots sóm generadorsde soroll i reforçar la valoració social delconfort acústic.”


L’acció municipal

El govern municipal també té al seu abast lapossibilitat de reduir algunes fonts de sorollurbà o, fins i tot, d’evitar-les.

L’Ajuntament desenvolupa des de fa uns anystot un seguit d’iniciatives per controlar elsoroll com ara campanyes de sensibilitzacióciutadana, programes educatius i formatius,establiment de col·laboracions entre els

agents implicats en el problema, programesde control del soroll i aplicació de les mesu-res de sanció i correcció, programes defoment del transport públic, la bicicleta i elcotxe compartit, i regulació dels semàfors perdisminuir les aturades i arrencades dels vehi-cles, entre d’altres.

Ara bé, la responsabilitat municipal té el seuprincipal àmbit d’acció al carrer. El treball ol’habitatge són àmbits privats en els que l’ac-titud individual té el paper protagonista al’hora de crear un ambient acústic conforta-ble que no creï molèsties als conciutadans.

Paviments que disminueixen el soroll

1.800.000 metres quadrats dels carrersde la ciutat de Barcelona han estat pavi-mentats amb un material sonoreductorque permet reduir el soroll produït peltrànsit en 2 o 3 decibels. Fins i tot, en 4o 5 en aquells carrers que tenen un granvolum de trànsit.

En la pavimentació, s’han emprat micro-aglomerats en calent en capes fines; elmaterial més absorbent del soroll.


L’Ajuntament de Barcelona va posar enmarxa el gener de 2001 el ProgramaMarc d’Actuacions per a la Minoració dela Contaminació Acústica, amb el que espretén sensibilitzar els ciutadans dels pro-blemes que causa el soroll i establir com-promisos amb els agents implicats per tro-bar les solucions adequades.

Els objectius del Programa són:- impulsar la reducció del soroll urbà.- implicar tots els òrgans municipals.- instaurar el concepte de “confort acústic”.- augmentar la responsabilitat de tots.

El Programa contempla 16 línies d’actua-ció i més de 50 mesures concretes queafecten la gestió de l’Ajuntament en el seuconjunt. Hi són implicats els departamentsd’urbanisme, de mobilitat i circulació, devigilància ambiental, d’educació ambien-tal i participació, l’Institut Municipal delPaisatge Urbà i la Qualitat de Vida i laGuàrdia Urbana. El soroll, com la resta deproblemes ambientals, és una qüestió quecal enfrontar des de moltes perspectives afi de garantir l’èxit de les actuacions.

Algunes accions que ja s’estan fent en elmarc del Programa són les campanyes con-tra el soroll dels vehicles, la pavimentaciósonoreductora, l’atorgament de subvencionsper a l’aïllament acústic dels habitatges, elcontrol de les sirenes de les ambulàncies i laregulació de l’oci nocturn al carrer.

Pla Marc per a la Minoració de la Contaminació Acústica


Subvencions per a la insonorització

Tot i que la millor manera d’evitar elsoroll no és aïllar-nos-en, sinó reduir-lo,quan no tinguem a la nostra mà la pos-sibilitat d’actuar sobre les fonts de con-taminació acústica que ens incomoden,podem insonoritzar els espais que ocu-pem habitualment perquè ens afecti elmínim possible.

L’Ajuntament de Barcelona dóna ajutseconòmics perquè els ciutadans que hodesitgin realitzin obres d’insonoritzacióen els seus habitatges o locals, fins a unmàxim del 20% del cost de l’actuació.

Us podeu posar en contacte ambl’Institut Municipal del Paisatge Urbà i laQualitat de Vida, a través del telèfon93.270.20.20 o de la web www.bcn.es/paisatgeurba.

“Menys soroll a les terrasses”

En el context del Programa Marc d’ac-tuacions per a la Minoració Acústica dela Ciutat de Barcelona, durant els mesosd’estiu de 2001, es va desenvolupar lacampanya pilot de sensibilització“Menys soroll a les terrasses”.

Les actuacions es van dur a terme alBarri de la Ribera de Ciutat Vella i a lesprincipals places del Districte deGràcia, ja que són dos indrets urbansen els que hi ha nombrosos locals derestauració i oci nocturn al carrer. Lafinalitat d’aquestes accions de sensibilit-zació sobre el soroll va ser tractar de fercompatibles l’activitat lúdica i econòmi-ca dels barris amb el dret al descansdels veïns d’aquestes zones.


Què hi diu la normativa?

Legislar en matèria de soroll és complex. Ladificultat de determinar els efectes ambien-tals de la contaminació acústica, de trobarindicadors que s’adaptin al ventall de situa-cions en què el soroll hi és present, o d’eli-minar les principals fonts sonores que alte-ren el confort acústic de les ciutats, fa queno sigui fàcil arribar a un consens socialsobre la manera d’actuar sobre el soroll.Això fa que, actualment no hi hagi cap nor-mativa de referència.

En aquest sentit, les ordenances municipalsde protecció ambiental són un element clauper establir un marc normatiu local. Permetenavançar en la transformació de la políticaambiental municipal en actuacions concretesper protegir i millorar l’ambient local i globali la qualitat de vida i la salut de les persones. L’any 1983 es va elaborar la primera orde-nança sobre el soroll, i l’any 1999l’Ajuntament de Barcelona va aprovarl’Ordenança del Medi Ambient Urbà en laque, entre moltes altres qüestions, es regula elcontrol de la contaminació per agents físicscom ara sorolls, radiacions i vibracions.

L’Ajuntament de Barcelona parti-cipa en el grup tècnic de suport alMinisterio de Medio Ambienteper a l’elaboració de l’esborranyde la Llei de Sorolls, així com enel Grup de Treball de la DireccióGeneral XI de la Comissió Euro-pea sobre Soroll Urbà.

Normativa bàsica sobre el soroll

EUROPA- Directiva del Parlament Europeu sobre l’avalua-ció i la gestió del soroll ambiental (aprovada el15 de maig de 2002). Té per objectiu establirun mapa del soroll a la Unió Europea, i d’em-marcar les futures mesures comunitàries de reduc-ció del soroll. Aquest text conté un compromís vin-culant i un calendari concret per a la seva posa-da en marxa i el seguiment de la legislació decara a combatre les principals fonts de contami-nació acústica de la Unió Europea, en particu-lar als centre de tràfic ferroviari, per carretera iaeri, així com a les obres de construcció.

ESPANYA– Reial Decret 1316/1989 sobre protecciódels treballadors davant del soroll.– Reglament d’Activitats Molestes, Insalu-bres,Nocives i Perilloses.– Decret 1439/1972 sobre Homolo-gació deVehicles Automòbils pel que fa als nivells desoroll que produeixen.

CATALUNYA– Llei de Protecció contra la contaminacióacústica. El text regula les mesures necessàriesper prevenir i corregir la contaminació pelssorolls i les vibracions.– Llei 3/1998 de la intervenció integral del’administració ambiental.– Decret 136/1999 pel qual s’aprova elReglament general de desplegament de la Llei3/1998 i s’adapten els seus annexos.

BARCELONA– Ordenança del Medi Ambient urbà, títol IIIsobre Contaminació Acústica, 1999.


La contaminació acústica a la normativa municipal

El soroll de les obres

Els treballs a la via pública són una altrade les fonts de soroll ambiental urbanes.Segons la normativa, l’horari de treballha d’estar comprès entre les 8 i les 22hores, i només en casos especials podràvariar-se aquest horari prèvia sol·licituda l’Ajuntament.

La maquinària utilitzada (motocompres-sors, grups electrògens de potència,grues de torre, trituradors de formigó,pales hidràuliques, etc.) estarà subjecte acomplir determinats nivells sonors i con-trols per garantir la qualitat acústica. Elsnivells màxims i la metodologia de mesu-ra són els establerts per les diferents direc-tives de la Comunitat Europea.

L’Ordenança del medi ambient urbà deBarcelona, en el seu apartat sobre conta-minació acústica, té com a objectiu priori-tari el següent: “establir, en l’àmbit de lescompetències municipals, les normes i elscriteris de bona qualitat acústica a laCiutat, garantir la correcció de la contami-nació per soroll i vibracions i assegurar ladeguda protecció a la població i al mediurbà, evitant els efectes nocius als espaiscomunitaris”.

Aquest apartat integra el soroll en la gestióambiental, de manera que la contaminacióacústica no es contempla com una qüestióaïllada, sinó juntament amb molts altres fac-tors que hi estan implicats. Queden exclososde l’àmbit d’aquesta ordenança els ambien-tals laborals, sotmesos a la seva legislacióespecífica.

L’Ordenança defineix també els criteris dequalitat acústica exteriors i interiors, i descriules fonts de soroll que afecten habitualmentl’ambient acústic urbà.

La mobilitat sostenible 25

CRITERIS DE BONA QUALITAT ACÚSTICA EN AMBIENTS INTERIORS

Període diürn Període nocturnÀmbit domèstic (7:00 a 22:00 hores) (22:00 a 7:00 hores)

Dormitoris 35 dB (A) 30 dB (A)

Sales d’estar 40 dB (A) 35 dB (A)

Zones de serveis (cuines, banys, etc. 55 dB (A) 40 dB (A)

Període diürn Període nocturnÀmbit no domèstic (7:00 a 22:00 hores) (22:00 a 7:00 hores)

Sanitari: - espais d’hospitalització 35 dB (A) 30 dB (A)

- espais comuns 40 dB (A) 30 dB (A)

Educatiu i cultural 40 dB (A) 30 dB (A)

Lleure 50 dB (A) 40 dB (A)

NIVELLS SONORS GUIA EN L’AMBIENT EXTERIOR

Període diürn Període nocturnZona (7:00 a 22:00 hores) (22:00 a 7:00 hores)

I: territori d’alt confort acústic 60 dB (A) 50 dB (A)

II: predomini de sòl urbà, urbanitzable 65 dB (A) 55 dB (A)o no urbanitzable, d’ús d’habitatgei residencial

III: predomini de sòl urbà, urbanitzable 70 dB (A) 60 dB (A)o no urbanitzable, d’ús d’habitatge,residencial, comercial i de serveis

IV: predomini de sòl urbà, urbanitzable 75 dB (A) 65 dB (A)o no urbanitzable, d’ús industrial.

Ordenança del medi ambient urbà


Els continguts d’aquest document han estat elaborats amb el suport de la següent bibliografia i pàgines web

…i de les pàgines web

www.bcn.es/mediambientAjuntament de Barcelona

www.diba.es/mediambientServei de Medi AmbientDiputació de Barcelona

www.gencat.es/mediambDepartament de Medi AmbientGeneralitat de Catalunya

AJUNTAMENT DE BARCELONA. “Mapa sònic de Barcelona”. 1997

AJUNTAMENT DE BARCELONA. “Què sona a Barcelona. El soroll a ciutat”. 1999

ACEBILLO, Josep A. i FOLCH, Ramon. BARCELONA REGIONAL. “Atles ambiental de l’Àrea de Barcelona”. 1999

EQUIP D’ANÀLISI POLÍTICA. UNIVERSITATAUTÒNOMA DE BARCELONA. “Enquesta d’hàbits i valors sobre Medi Ambient i Sostenibilitat. La qüestió del soroll”. 2000

XARXA DE CIUTATS I POBLES CAP A LA SOSTENIBI-LITAT. DIPUTACIÓ DE BARCELONA. “Eines per auna gestió municipal cap a la sostenibilitat”. 1998

Edita:© Ajuntament de BarcelonaSector de Manteniment i ServeisDirecció d’Educació Ambiental i Participació

Continguts i redacció:Antoni París i Anna Hevia

Coordinació:Txema Castiella / Pau Rodriguez

Col.laboració:Ricard Alsina, Mercè Domínguez, Toni Rabascall,Teresa Franquesa i Lucas M. Martínez

Disseny gràfic:Domènec Òrrit

Imprès en paper 100% reciclat

Per a qualsevol informació:Centre de Recursos Barcelona SostenibleNil i Fabra, 2008012 BarcelonaTel. 93 237 47 43 [email protected]

Telèfon d’informació: 010www.bcn.es

presentaciÓ 3 la percepciÓ del so 4 la …5 el sentit de l’oïda sentir ens permet interpretar...

Documents