ls estudiants de filosofia ar-riben a la facultat de la Uni-

versitat de Barcelona, a diferentshores del matí, escoltant músicade l’Ipod. Trenta-cinc anys enre-re potser es diferenciaven delsque feien econòmiques per lesgrenyes i un aspecte més descui-dat. Avui no. Tots els joves, estu-diïn el que estudiïn, s’assem-blen. Vesteixen igual i tenen hà-bits similars. La diferència calbuscar-la en l’edat. A les aules deles facultats de filosofia hi ha, enproporció, més estudiants delperfil de la Maite. Amb 48 anys,està fent segon curs: «Ja havia es-tudiat disseny tèxtil. Vaig estaruns anys fent cosetes i de cop ivolta se’m va despertar la curio-sitat per la filosofia. Tinc la gransort de fer-ho per plaer, i ara quehi sóc, m’encanta».

Hi ha persones –entre elles elmateix degà de la facultat de filo-sofia de la UB, Agustín Gonzá-lez– que defensen que aquestahauria de ser una segona carrera,per fer després d’una altra. Elraonament filosòfic, vénen a dir,sempre pot ser més consistent siprimer es té un pòsit de coneixe-ments d’una altra disciplina. Noobstant això i malgrat el prag-matisme que s’imposa en tempsde crisi, continua havent-hi unademanda –moderada, si es com-para amb altres carreres, peròsostinguda– de joves sortits del’institut que volen fer aquestsestudis. Per què?

«No és una carrera que es triïbuscant un lloc de feina segur nisous elevats. A aquests estu-diants els atrauen els reptes de lareflexió filosòfica i les respostesque s’han donat al llarg de la his-tòria als diferents problemes fi-losòfics», comenta Carla Carre-ras, professora de filosofia a laUdG. A l’hora d’optar per aques-ta matèria és innegable que la

EANNA AGUILAR

Un jove plagiant lapostura d’El

pensador (a lapàgina del costat),

una de lesescultures més

famoses d’AugusteRodin. Una

al·legoria delpensament i la

poesia. / ANDREUPUIG

«Cog

28 • PRESÈNCIA • Del 4 al 10 de març del 2011

PAÏSOS CATALANS

Encara hi haestudiants que fanla carrera defilosofia? Sí. Tot ique les sortideslaborals sónescasses, i més entemps de crisi, hicontinua haventjoves que es fanmoltes preguntes

vocació hi té molt a veure. Si no,ni la Maite ni els seus companyspodrien lluitar contra l’estigmahistòric de la inutilitat d’aquestacarrera. «Vist des de fora és comels estudis de música, que sem-bla que siguin per passar l’esto-na, però jo penso que són moltcomplexos i amb una disciplinarigorosa», explica ella.

Un títol sota el braçA hores d’ara no hi ha ningú quees matriculi a filosofia pensantque, quan acabi, serà filòsof. Apart de pretensiós seria d’il·lús.De fet, aquesta professió no haexistit mai. Com recorda IgnasiRoviró, president de la SocietatCatalana de Filosofia i professorde filosofia a la URL, «tots elsgrans filòsofs de la història s’handedicat a altres activitats: profes-sors, científics, literats...» Kantera un gran home de ciència;Russell, un bon matemàtic.

«Treballar d’això? Avui endia tothom acaba treballantdel que pot, però jo tinc l’es-perança de ser professor de fi-losofia, que és el que m’heproposat», diu FernandoGómez (18 anys), de Bada-lona. La docència a l’ense-nyament secundari i a launiversitat és la sortida mésfactible, però a hores d’ara escas-sa. Amb tot, Carreras defensa laformació humanística,més integral que al-tament tècnica iespecialitzada.«Facis el que fa-cis, tindràs unaformació que t’aju-darà a pensar els pro-blemes d’una altra ma-nera», afegeix Roviró.

Des del batxillerat«Un dels factors que fan que lagent estudiï filosofia a la univer-sitat és que hagi tingut un bon

professor a batxillerat», comen-ta Agustín González. La capaci-tat crítica que siguin capaços dedespertar els docents en els jovesés clau. «Als alumnes els hem dedonar les eines per pensar les so-lucions, i no les respostes ja mas-tegades, però aquest és un repteno només de l’assignatura de fi-losofia sinó de tot l’ensenya-ment secundari», reflexiona Ro-viró. Una opinió que compar-teix González: «La capacitat crí-tica no s’ha d’alimentar només apartir dels 18 anys, sinó ja als es-tudis de secundària».

Amb tot, des del professorat eslamenta el desprestigi gradualque ha anat tenint la filosofia (iles lletres en general) i que el seupes al batxillerat estigui perma-nentment qüestionat. «La pre-sència de la filosofia a la univer-sitat depèn de la presència quetingui al batxillerat», subratllaCarreras. Actualment durant elprimer curs del batxillerat d’hu-manitats i ciències socials es fandues hores setmanals de filoso-fia i ciutadania, i en el segoncurs, tres d’història de la filoso-fia. En aquest sentit, diverses as-sociacions i plataformes defen-sen que s’ampliïn a tres i quatrehores lectives, respectivament,tenint en compte que antiga-ment a COU ja se’n feien quatred’història de la filosofia.

La desaparició de la filosofia,en part a causa d’una excessivamercantilització dels estudis, ésun tema que preocupa el col·lec-tiu docent. Deixar d’impartir

aquesta assignatura o que lacarrera quedés diluïda en unaformació humanística mésgeneral seria una pèrdua.«En alguns països europeus

ja no s’estudia filosofia asecundària o al batxi-llerat sinó directa-ment a la universitat,i en algunes facultats

han deixat de fer-la per mancad’alumnes», diu Roviró. Segonsell, el fet d’haver contraposatsempre les ciències a les lletres ino haver defensat un sistemaeducatiu unitari ha dut a aquestasituació. «Hem enfocat la forma-ció només amb vista al treball enlloc de pensar en una formacióintegral per a tota la vida».

L’aplicació del pla Bolonya,amb el qual la llicenciatura de fi-losofia s’ha convertit en un grau,ha contribuït a modificar el plad’estudis. «El pla Bolonya haportat a allargar una mica el pri-mer cicle i a deixar l’aprofundi-ment (i l’especialització) per alsmàsters. A parer meu, ha tret es-pai al que abans eren els segonscicles, on s’aprofundien temes iproblemes més específics de lametafísica, espistemologia, èti-ca, estètica, filosofia de la cièn-cia, etcètera», opina Carreras.

S’estudia el mateix?Aristòtil, Plató, Descartes, Kant,Nietzsche, Hume... Els gransclàssics sempre seran als plansd’estudis de la carrera de filoso-fia. «No pot ser d’una altra ma-nera, perquè les seves reflexionscontinuen i continuaran essentla font de les reflexions filosòfi-ques actuals i futures, pels temesque tracten, per les respostes quedonen, pels interrogants que ob-ren...», comenta Carreras. A di-ferència dels plans d’estudi devint anys enrere, però, segonsella, ara s’aborden més els temesque no pas els autors i hi ha assig-natures sobre aspectes molt es-pecífics de les diferents bran-ques de la filosofia.

Per molt que el Discurs del mè-tode, de René Descartes, pare dela frase que encapçala aquest ar-ticle («Penso, per tant existei-xo») s’hagi de conèixer, «l’objec-tiu del grau (i abans llicenciatu-ra) de filosofia no ha estat mai

ito ergo sum»

Del 4 al 10 de març del 2011 • PRESÈNCIA • 29

enciclopèdic. És a dir, conèixermolts autors i les seves teories.Més aviat aquests han de servirde punt de partida, d’estímul,per a la reflexió personal i col·lec-tiva», apunta Carreras. Segons eldegà de la facultat de filosofia dela UB, aquests estudis avui no es-tan tan lligats, com passava du-rant el franquisme, a conèixeruna llista de noms, però «part dela carrera consisteix en un corpusd’autors que necessàriaments’ha de respectar; ningú no en-tendria que acabessis amb un tí-tol i no sabessis res d’Aristòtil».

Sartre, Camus o Kierkegaardsón autors que, si bé en altresmoments eren d’obligada refe-rència, actualment han passat aun segon terme. «Ara és difíciltrobar alguna assignatura sobreSartre, tan de moda quan el mar-xisme tenia una credibilitat so-cial», apunta Roviró. Gonzálezprefereix no parlar de modes enels corrents filosòfics que s’estu-

dien a la universitat. «Més aviathi ha autors que, de cop i volta,obren nous camins i se’ls dedicamés atenció». Tot i així, creu qued’autors tan globals com ho vanser Descartes, Kant o Hume en elseu moment, a partir de la sego-na meitat del segle XX és difíciltrobar-ne. «Tenim tòtems en lò-gica, en filosofia de la ciència,medieval, política... però crecque l’últim dels grans que va in-tentar donar una explicació detot va ser Hegel».

Sense pressesEls estudiants de segon de batxi-llerat, condicionats pel temaride la selectivitat, han de conèi-xer en un curs des dels presocrà-tics fins als autors del segle XXI.Les presses no ajuden a fer mésdigerible una matèria que sem-pre ha tingut fama d’avorrida.Pensar demana temps i esforç, imalgrat que per entrar a la uni-versitat la nota de tall de filosofia

sempre ha estat de les més baixes(un 5, el juny de 2010 a les uni-versitats catalanes), a l’alumnese li exigeix una dedicació. «Quivulgui fer aquesta carrera had’estar disposat a entrar en pro-funditat en una lectura, enten-dre de què va i connectar la qües-tió que planteja amb la seva vidapersonal, la col·lectiva, la delpaís, la història...», diu Roviró.

L’expressió «agafar-se les co-ses amb filosofia» no és gratuïta.En un moment en què impera lavelocitat i la immediatesa, «al’estudiant de filosofia li dema-nem que faci un esforç, que en-foqui bé els problemes, que hientri des de totes les vessantspossibles». Per això, no es pot de-manar a una carrera com aques-ta que sigui més pràctica. «Emsembla un contrasentit, peròpensem que no hi ha res méspràctic que una bona idea quet’orienta sobre què fer o com ac-tuar», conclou Roviró.

Un moment de descans entre classe i classe a la facultat de filosofia de la Universitat de Barcelona, el novembre passat. / JOSEP LOSADA

El curs 2008-2009, de lesuniversitats de Catalunya envan sortir 151 titulats en filo-sofia, i de la de les Illes Ba-lears, 19. Aquell curs, a Ca-talunya hi havia 980 estu-diants de filosofia matricu-lats a la UB; 267 a la UAB; 98a la UdG; i 73 a la URL. A laUniversitat de les Illes Ba-lears, 155 alumnes; i a laUniversitat de València, se-gons dades facilitades delcurs 2007-2008, 514. CarlaCarreras, professora de filo-sofia, creu que en els últimsdeu anys la xifra d’alumnesde primer a la UdG no hapatit variacions importants.«No són una multitud, peròhem mantingut el nombrede matrícules». El degà de laUB explica que tampoc noha notat cap descens espec-tacular de matriculacions nial primer cicle ni al segon.

Pocs alumnes,però estables

30 • PRESÈNCIA • Del 4 al 10 de març del 2011

PAÏSOS CATALANS ESTUDIANTS DE FILOSOFIA