GUIÓ

• 1.1 Fets inicials. Proclamació de la República i període Constituent

• 1.2 Marc econòmic de la República.• 1.3 La Generalitat de Catalunya i l’Estatut d’Autonomia• 1.4 El Bienni Reformista (31-33)

• 1.5 El Bienni Negre (33-36)

• 1.6 El triomf del Front Popular

LA SEGONA REPÚBLICA1931 - 1936

1.1 Fets inicials. Proclamació i període constituenthttp://www.youtube.com/watch?v=xOdyt5btwUA

Victòria electoral republicana (12 d’abril 1931)Pacte de Sant Sebastià (1930)

14 d’abril 1931- PROCLAMACIÓ 2a. REPÚBLICA (Barcelona, Madrid, Sevilla, València...)

constitució a Madrid d’un govern provisional ( republicans, socialistes

i regionalistes)

Convocatoria eleccions a CORTS CONSTITUENTS

Exili Alfons XIII

El nou govern decreta mesures urgents i convoca eleccions el 28 de juny.

- Amnistia presos polítics- Proclamació llibertats polítiques

i sindicals- Fre expulsió terres dels

pagesos que no podien pagar els terratinents

- Devaluació de la pesseta

- Tema català: presa de negociacions amb la República Catalana que, pel seu compte havia proclamat (Macià ERC) a Catalunya. Es va aconseguir que Macià s’avingués a acceptar la forma d’Estat que establís la futura Constitució a canvi d’un govern provisional autonòmic de Catalunya, La Generalitat.

Resultat eleccions- Gran participació 70%- Triomf republicà i socialista

Mesures urgents

Redacció de la Constitució de 1931

- Constitució democràtica i progressista

- “República de treballadors de tota mena, que s’organitza en règim de llibertat i justícia”

- Defineix l’estat integral, no federal com volia Catalunya ( no és incompatible però amb l’autonomia catalana)

- Unicameral- -Poder executiu: President / Cap

d’Estat- Ampliació de drets i llibertats ( igualtat

davant la llei, sufragi universal, vot femení, laïcitat estat, divorci, matrimoni civil...)

1.2 El marc econòmic de la República. La crisi dels 30’

• La falta de consens, minories poderoses estaven contra la República.

• La República va conviure amb una forta crisi econòmica mundial ( eco. Espanyola deslligada de la resta del món. Exportació.

• Retirada de confiança dels inversors (retirada 105 dels dipòsits bancaris)

• Interessos d’empresaris i treballadors enfrontats = falta d’efectivitat de les mesures socials del govern

• Govern vol acabar amb el dèficit de l’època de Primo. Com? Retallats despesa pública (carreteres...). Això incrementà la conflictivitat social (vagues)

1.3 La Generalitat de Catalunya i l’Estatut d’Autonomia

• LA Constitució preveia l’autonomia de Catalunya, Euskadi i Galicia, però només a Catalunya es va aprovar un estatut.

• A Catalunya els procés va ser ràpid ja que les eleccions de 14 d’abril ja mostraren un tomb polític (3000 regidors d’ERC i 1000 de la Lliga) =

Companys proclama la Rep. Espanyola des de l’Ajuntament d Bcn

Macià proclama la Rep. Catalana des de la Generalitat

• Van haver de fer marxa enrere en les negacions amb el govern de la República: generalitat i Estatut

- 1931: s’aprova per referèndum l’Estatut de Núria a Catalunya, ambicòs. Es va retallar a vista de les disposicions constitucionals.

- Les ambicions de l’Estatut van indignar forces de fora de Catalunya, tot i ser impulsat pel govern d’Azaña, s’aprovà el 32. Era força diferent de l’inicial.

- S’aprovà l’Estatut del 32.

Estatut de Núria i Estatut del 32

ESTATUT DE NÚRIA o del 31- Sobirania al poble de

Catalunya- Parla d’una República de

caràcter federal- Català com a única llengua

oficial de Catalunya- Acceptava federació de països

de parla catalana- Estableix la Generalitat com a

poder de l’Estat a Catalunya i li atribuïa àmplies competències

ESTATUT DEL 32- La sobirania es desplaça a

Espanya- Catalunya queda com a regió

autònoma dins l’Estat espanyol

- Català/castellà comparteixen oficialitat

- Es retallen moltes competències

Mapa polític català era molt diferent al de la resta de l’estat:- Hegemona dels partits catalanistes (ERC-Lliga)- PSOE debilitat, Partido Radical de Lerroux, desacreditat.- Es deu que la majoria de la població (obrers) no van donar suport a

cap partit polític, es van adherir a la CNT.

El 1932, eleccions Generalitat: Companys president del Parlament i Macià President de la Generalitat. Nadal 33 mor Macià i Companys ocupa el seu càrrec. L’obra de la Generalitat va durar poc.

1.4 Bienni reformista. Intents de canvi i frustracions.

• Del desembre del 31 al setembre del 33 van governar les esquerres presidides per Manuel Azaña. Protagonitzaren un ampli programa de reformes:

a) Reforma de l’exèrcit: modernitzar-lo, professionalitzar-lo i depolititzar-lo. Jubilacions anticipades. Millorar la ràtio entre oficials i tropa.Reforma mal rebuda pela africanistes.

b) Reforma religiosa: Laïcitat de l’Estat. Llei de congregacions.

c) Reforma agrària: Problema més greu Mitigar latifundisme a favor d’un repartiment equitatiu de terres. Càstig per als terratinents ue no s’ocupaven de fer rendir la terra. Onada de propestes enorme per part dels terratinents.

d) Reforma educativa i cultural: laïcització de l’ensenyament. Xarxa d’escola pública. Augment d’un 50%. 100000 noves escoles , 7000 nous mestres. Sense suport religiós.

e) Reformes laborals: Ministeri de Treball en mans de Largo Caballero. Llei de Contractes de Treball, Jurats mixtos, reducció jornades laborals i creació d’assegurances socials. Fortes onades de protestes pels dos extrems: patrons (ho troben excessiu),la CNT (ho troba insuficient). Impaciència

• CNT convoca una VAGA GENERAL REVOLUCIONÀRIA: clima enrarit. Trencament de la CNT entre:

a) Els radicals de la CNT: CNT-FAI ( B. Durruti) b) Els moderats de la CNT(J. Peiró). Volen donar suport a la

República• La UGT forta al camp també es radicalitza quan veu que la reforma

agrària és molt lenta. La UGT amb el suport del PCE incrementen les vagues i les ocupacions de terres.

FET MÉS SIGNIFICATIU: SUBLEVACIÓ PAGESA DE CASAS VIEJAS (1933): repressió per part de la guàrdia d’ Assalt d’una

insurrecció anarquista amb el resultat de 21 morts, dels quals 12 van ser executats un cop ja eren presoners, es va culpar dels fets al mateix Azaña.

Tot això farà que les masses pageses s’oposin als obrers.http://www.youtube.com/watch?v=gpknyo-FMaA

1.5 El Bienni Negre (1933-1936). Domini de la dreta

• Mesos previs a la victòria de la dreta es van caracteritzar per la radicalització de l’esquerra i la radicalització de la dreta(forta)

En aquest context Azaña dimiteix. Es convoquen eleccions

Novembre 1933 – GUANYA LA DRETA. La dreta s’havia ant organitzant, des del cop inicial que havia suposat la República. Abandona, mica en mica, l’antisistema i s’acopla a la República.

• La reorganització de la dreta:

- La CEDA. Gil Robles. La dreta catòlica trdaicional.- Partit Radical. Lerroux. S’havia anat dretenitzant.- Renovación Española. Calvo Sotelo. Vol el retorn dels borbons.- Comunion Tradicionalista. Carlins.- JONS + Falange Española. José A. Primo de Rivera. Feix. Italià.- Sectors de l’exèrcit. General Sanjurjo (1932). UME.

• Al principi van governar els del Partido Radical amb Lerroux, després la CEDA va entrar al govern i van fer coalició.

• Obra de govern de la dreta=desmantellar el que ha fet l’esquerra:

a) Frenar la reforma agrària

b) Fenar la reforma religiosa

c) Exèrcit. No es retirà la reforma. Sanjurjo amnistia.

d) Escola. Reducció pressupost educació.

e) Paral.lització Estatut País Basc.

Davant els nous temps de la dreta, l’esquerra va dividir les seves posicions. El PSOE es va dividir en dos blocs:

a) Els més radicals: Largo Caballero (UGT+PSOE)

b) Els més moderats: Indalecio Prieto (volen col.laborar amb

la República per estabilitzar a República)

El sector radical del PSOE + anrquistes difonen la idea de REVOLTA SOCIAL= vagues, protestes...es va enrarir el clima i la CEDA va anar endurint l’actitud de govern.

• Què passa mentre a Catalunya?

A Espanya mana la dreta però a Catalunya segueix governant l’esquerra (xocs)

Conflicte més important LA QÜESTIÓ RABASSAIRE

És un conflicte català entre grans propietaris i arrendataris de terres, que s’havien organitzat en la poderosa Unió de Rabassaire. ERC que tenia una bona part dels seus votants entre la pagesia, va decidir al parlament una llei que afavoria als rabassaires. La Lliga va denunciar la llei davant el Tribunal de Garanties Constitucionals i aquest va anar a favor de la Lliga dient que la Generalitat no tenia competència sobre el tema. El govern català no ho accepta.

• L’octubre de 34 Gil Robles fa pressió perquè la CEDA entri tres ministres al govern, això provoca una reacció de por davant un possible cop d’ estat feixista i antirepublicà. Aquesta situació

desemboca amb els FETS D’OCTUBRE DEL 34

a) A Catalunya: PSOE i UGT, sense suport de la CNT convoque3n una “vaga general revolucionària”. Companys es troba en la delicada situació de decidir donar suport a la vaga o al govern de Madrid i el 6 d’octubre proclama l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. Serà empresonat i la Generalitat suspesa.

a) A Astúries: Són els episodis més contundents. Anarquistes, socialistes i comunistes s’agrupen i ocupen la conca minera, agafen armes de les casernes i de les fàbriques d’armament. Després de 13 dies van ser esclafats per l’exèrcit. Més de 1000 morts i 3000 detinguts. La repressió la va portar a terme el general Franco.

CONSEQÜÈNCIES DELS FETS D’OCTUBRE DEL 34:Radicalització del govern de dretesUnió de les esquerresDesunió entre els dos partits governants (Partido Radical i CEDA)Crisi del 35 – Alcalá Zamora es veu obligat a avançar les eleccions

Escàndol de l’estraperlo

1.5 El triomf del Front Popular

• Etapa que dura 6 mesos ( del febrer al 18 de juliol del 36)• Les esquerres guanyen juntes “Front Popular”• Polarització de política. Catalunya: Front d’Esquerres i Front

Català d’Ordre i a Espanya Frente Popular i Bloque Nacional.• En aquest moment la CNT va recomanar votar• Substitució de president de la República: Azaña per Alcalá Zamora

I el nou cap de govern serà Casares Quiroga ( amnistís de presos del 34, represa procés autonòmic, restabliment de la Generalitat i de Companys, de la Llei de Contractes de Conreu...)

Les forces conservadores havien perdut les eleccions però voldran recuperar el poder amb les armes: 18 de juliol 18 de juliol

aixecament militaraixecament militar