LES COMUNICACIONS

NOMS: Marina Fuentes Claudio Ciobanu Gabriel David Toda Claudia Martínez

COMUNICACIÓ• L’objectiu de qualsevol comunicació és transmetre una

informació determinada, que rep el nom de missatge.• Els elements que constitueixen la comunicació són:

EMISSOR CANAL RECEPTOR

És l’element que genera el missatge.

És el mitjà que trasllada el missatge de l’emissor al receptor.

És l’element que rep el missatge.

El canal és un element que té molta importància en les comunicacions, ja que en determinada la rapidesa i la qualitat amb la qual es transmet el missatge. Així, els sistemes de comunicació es poden agrupar:

• Sistemes de comunicació amb cables quan es transmet per fils conductors

• Sistemes de comunicacions sense cable quan es transmeten per l’espai.

Transmissió per l’espaiQuan parlem amb un company, el so es propaga a través de l’aire en forma de vibracions. Encara que no es vegi, aquestes vibracions tenen la mateixa forma que les ones generadores en llançar una pedra a l’aigua i es propaguen en totes direccions.

Si volem transmetre informació a molta distància, les ones sonores no hi arriben. Doncs bé, hi ha un altre tipus d’ones, anomenades ones electromagnètiques, que arriben a distàncies gairebé il·limitades; són les que s’utilitzen en la radio, la televisió o la telefonia mòbil, i a més, tenen una velocitat de transmissió molt elevada.

Característiques de les onesLes característiques comunes a totes les ones són l’amplitud, la freqüència, el període i la longitud d’ona.

La freqüència (f) és el nombre d’ones (cicles) que hi ha en un segon. La freqüència es mesura en hertz (Hz). La freqüència de les ones sonores es manifesta a un so més agut o més greu: Si la freqüència es més alta, el to és més agut.

El període (T) és el temps ( en segons) que tarda en començar una altra ona. El període és inversa la freqüència: T= 1/f.

L’amplitud (A) és l’amplada de l’ona i ens indica el volum de so. Les ones sonores van perden amplitud a mesura que s’allunyen de l’orígen.

Transmissió per cableCABLES ELÈCTRICS

Quan fem circular corrent per l’extrem d’un conductor elèctric, els afectes apareixen molt ràpidament a l’altre extrem encara que hi hagi molta distància.Si una informació que es vol transmetre es transforma en senyals elèctrics, aquests poden arribar on arriba el cable i, alhora, el s senyals elèctrics que han arribat es poden tornar a convertir en informació.Els cables elèctrics que s’utilitzen en línies de telecomunicació solen ser de dos tipus: Cables parells trenats i cables coaxials

CABLES ÒPTICS

L’ús massiu dels sistemes de comunicació da que aquestes línies siguin lentes, es perdi informació i es col·lapsin. Per solucionar aquest problema va aparèixer la fibra òptica, que pot transmetre senyals lluminosos gairebé a la velocitat de la llum i sense pèrdues d’informació.En aquest cas, la informació que es vol transmetre es transforma en llum mitjançant làsers que proporcionen uns intensos rajos que viatgen ràpidament pel cable de fibra òptica.

El telèfon

El 1876, el nord-americà Alexander Graham Bell va ser el responsable d’una gran fita en la història de les comunicacions. Aquesta vegada va ser la invenció del telèfon, que va permetre la transmissió de missatges orals, es a dir, parlar a grans distàncies. El principi de funcionament del telèfon és el següent:

El micròfon el componen una membrana metàl·lica anomenada diafragma i uns grànuls de carbó que estan situats darrera d’aquesta membrana. Quan parlem, emetem una ona sonora que fa que vibrin el diafragma i els grànuls de carbó, la resistència elèctrica del micròfon canvia, i el corrent elèctric que la travessa varia en funció de les variacions de l’ona sonora.

PARTS DEL TELÈFON

L’auricular és un altaveu petit que converteix els senyals elèctrics en so. L’efecte magnètic del corrent fa que s’activi un electroimant que, al seu entorn, atreu el diafragma, el qual en vibrar emet l’ona sonora original.

El senyal, generat per un timbre, com indica el seu propi nom serveix per avisar-nos que tenim una trucada.

El dispositiu marcador ens permet seleccionar el número del destinatari.

Història del telèfonOctubre de 1876:Thomas Edison assaja el seu primer micròfon de carboni.1892:: Instal·lació del primer dispositiu de marcació basat en la patent d‘Almon Strowger el 1891.1920:Introducció del dispositiu antilocal, inventat per George Ashley Campbell1941:La marcació per tons multifreqüència introduïda per a operadors a Baltimore, Maryland.1962:Es desenvolupa el micròfon d'electret, pràcticament utilitzat en tots els aparells moderns, que millora de forma considerable la qualitat del so.1876:L'hongarès Tivadar Puskas va inventar el panell de connexions telefònic (treballant després per Edison).10 de març de 1891:Almon Strowger patenta el primer commutador de telèfon automàtic

Les centrals de commutació automàtica electromecàniques, però controlades per computadora.Les centrals digitals de commutació automàtica totalment electròniques i controlades per ordinador,Anys 1960:Es desenvolupa la telefonia mòbil o cel·lular, que possibilita la transmissió sense fils de veu i dades, podent ser aquests a alta velocitat en els nous equips de tercera generació.1986:La introducció de la Xarxa Digital de Serveis Integrats (RDSI), popularitzant-se després les tècniques DSL o de banda ampla (ADSL, HDSL, etc.)

Alexander Graham Bell

Thomas Edison

Almon Strowger

George Ashley Campbell

GRÀCIES PER LA VOSTRA

ATENCCIÓ