Sant Adrià de Besòs, 26 de maig de 2014

Essent les dinou hores, a la sala de sessions, es constitueixen, en primera convocatòria, sota la presidència de l’alcalde, Joan Callau Bartolí, per tal de dur a terme la sessió ordinària que correspon al dia d’avui, els membres del Ple de l’Ajuntament que tot seguit es diran, assistits per mi el sotasignat secretari de la corporació, Josep Reverendo Carbonell. Assisteix també l’interventor, Francisco Javier Martínez Gilaberte.

HI ASSISTEIXEN:

Alcalde: Joan Callau Bartolí

Tinents d’alcalde: Pedro Rivero HidalgoFilomena Cañete CarrilloIrene Aldabert GonzálezRuth Soto GarcíaJosefa López NavarreteJosé Luis Martínez Cardoso

Regidors: Josefa Pérez ContrerasJuan Carlos Ramos SánchezM. Dolores Ocaña JiménezHugo Ferrer SáezGregorio Belmonte FerrerGregorio Camacho AlcaldeJesús A. García BragadoLaura Rodera FelizDesiree Aguilar MolinaMireia Hernández HernándezXavier Soley ManuelMenchu Martí MatasÓscar Marjalizo Hernández

S'ha excusat d'assistir-hi Isabel Marcuello García

Vist que s’ha assolit la majoria absoluta del nombre de membres del Ple de l’Ajuntament, el president obre la sessió.

1. Aprovació, si escau, dels esborranys de les actes de les sessions ordinàries que van tenir lloc els dies 24 de febrer i 31 de març de 2014

26.05.2014

A petició de Menchu Martí a l'acta del dia 24 de febrer, es fan les esmenes següents:

– A la pàgina 21, segon paràgraf, línia quarta on diu: “...l'ATM, no votar ...”, ha de dir: “...l'ATM, no va votar ...”

– A la pàgina 23, abans de les votacions, s'hi afegeix: “Menchu Martí (PxC) diu que l'alcalde Sr. Tejedor podria haver delegat el seu vot perfectament, que es pot fer i ho saben.”

Mireia Hernández (CiU) diu que tal i com van manifestar en el Ple anterior, no aprovaran cap més acta fins que no es compleixi l'article 17 del ROM.

S’aproven, amb el vot en contra de CiU (2), els esborranys de les actes de les sessions ordinàries que van tenir lloc els dies 24 de febrer i 31 de març de 2014.

ALCALDIA

2. Moció de tots els grups municipals de suport i solidaritat amb els treballadors/ores del grup SCHOTT IBÉRICA i per la defensa de l'ocupació

“Antecedents:

Schott Ibèrica ha estat reconeguda com a empresa de fabricació i venda de vidre tècnic així como a plaques d'inducció, dispositius electrònics o d'il·luminació. Els seus inicis daten des de 1884, 130 anys contemplen a una empresa que neix a Alemanya i que sempre havia tingut com a un dels seus criteris prioritaris el estar al costat dels seus empleats, família i l'entorn tal com consta al seu compromís amb la societat i el medi ambient de la seva acta fundacional.

L'any 1978 Schott adquireix a Atevi (aplicacions tècniques del vidre) que va ser constituïda a San Adrià de Besòs l'any 1953, de fet s'acabava de complir 60 anys d'una empresa on han treballat fins a tres generacions de persones de la mateixa família que s'han identificat amb els valors de l'empresa agafant el compromís de tirar endavant amb el seu treball i implicació.

L'actual Schott Ibèrica S.A. surt de la fusió de Schott Ibèrica (oficina de vendes) i Schott Atevi S.A. convertint-se en referent dels seus articles a nivell nacional i amb una gran i consolidada importància internacional. Tot això ha convertit a Schott Ibèrica en una empresa rellevant dintre del

2

26.05.2014

patrimoni industrial de Sant Adrià de Besòs i de la comarca del Barcelonès essent de vital importància econòmica en el desenvolupament del territori.

El mes de novembre de 2013 l'alcalde de Sant Adrià de Besòs en Joan Callau i Bartolí va visitar, conjuntament amb la regidoria de Promoció Econòmica les instal·lacions d'aquesta empresa al nostre municipi, a aquella visita en cap moment es contemplà la possibilitat de que l'empresa es pogués tancar, tot el contrari, empresa i Ajuntament van parlar de futures col·laboracions amb inversions que modernitzarien les instal·lacions.

Al dia d'avui l'empresa Schott Ibèrica es pot dir que ha tingut un índex de benefici al voltant del 20 % per sobre de la previsió, hem de tenir en compte que l'àrea de negoci de farmàcia, a la que pertanyen les instal·lacions de Sant Adrià de Besòs, representa més del 55% dels beneficis de tot el grup integrat per 6 àrees de negoci, sense oblidar que el cost total per fer-la viable és inferior a les despeses per posar al dia la planta de Mitterteich, que és el lloc on es trasllada la producció que es realitza a les instal·lacions del nostre municipi, producció que avui dia té un gran nivell de rendibilitat.

Des d'aquest Ajuntament no s'entén com es realitza el trasllat d'una producció que té un bon nivell de rendibilitat i èxit dintre del mercat a unes instal·lacions com les de Mitterteich amb problemes amb la seva producció de tub tècnic i a un cost superior al que es realitzaria al nostre municipi.

Aquesta decisió afectarà a 112 treballadors dels que 91 viuen a l'entorn més proper, 20 d'ells a Sant Adrià de Besòs i més del 50 % del total són més grans de 45 anys.

El procés de deslocalització que s'ha endegat no resulta plausible amb la situació actual de tancament de l'activitat d'aquesta prestigiosa empresa, els raonaments al·ludits no tenen criteri ni econòmic ni organitzatiu, només es basa en una reforma laboral que permet situacions injustes que tindran repercussió i uns efectes col·laterals respecte de les famílies afectades, que fins ara havien dipositat tota la seva força i confiança en Schott Ibèrica, produint una sensació de tristesa i impotència i un alt cost social als seus integrants.

Aquests són moments, que degut a la greu situació social, han d'esser de reflexió, de fer anàlisi i balanç de què es pot modificar per a millorar i estabilitzar els llocs de treball.

Els grups municipals del PSC, ICV-EUiA, PP, CiU, PxC i Óscar Marjalizo, regidor no adscrit, després de les consideracions exposades i de les reunions realitzades amb el Comitè d'empresa del Grup Schott Ibèrica proposem al Ple de l'ajuntament els següents

3

26.05.2014

ACORDS

1. Fer pública la nostra preocupació com a administració més propera a les famílies afectades a les quals volem donar la nostra solidaritat.

2. Sol·licitar a Schott Ibèrica que dintre del procés de negociació es tingui en compte la situació dels treballadors i treballadores per a trobar fórmules que donin sortida a les diferents realitats familiars i socials, preveient alhora les millors condicions econòmiques possibles.

3. Sol·licitar a Schott Ibèrica que es reconsideri el procés de tancament a causa de la situació real de l'empresa i la importància dintre del context empresarial del territori.

4. Donar suport, mitjançant un manifest conjunt amb el comitè d'empresa de Schott Ibèrica de Sant Adrià de Besòs, als treballadors i treballadores en el procés de tancament de l'empresa.

5. Posar a disposició dels empleats de Schott Ibèrica el suport tècnic necessari dels diferents departaments municipals per a quantes necessitats formatives o d'orientació siguin indispensables.

6. Oferir els mitjans materials i espais municipals per a qualsevol necessitat col·lectiva que demanin els treballadors afectats pel conflicte.

7. Proposar als ajuntaments de la comarca del Barcelonès que s'afegeixin a aquesta moció.

8. Sol·licitar al Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya que, davant de la possibilitat de la presentació d'un ERE per part de l'empresa, es tingui en compte com a prioritat la defensa dels treballadors/ores.

9. Donar trasllat d'aquest acord al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat, al Parlament Espanyol, al Govern de l'estat, a l'empresa Schott Ibèrica, al comitè d'empresa de Schott Ibèrica, al Comitè Europeu del Grup Schott Ibèrica, a tots els ajuntaments de la comarca del Barcelonès i a la premsa local.”

Defensa la moció el president del Comitè d'Empresa de SCHOTT IBÈRICA i manifesta:

– Que agraeix que tots els grups municipals hagin acceptat la presentació d'aquesta moció.

4

26.05.2014

– Que el producte que es fabrica a Sant Adrià és molt rendible per al grup i que a Alemanya hi ha una planta on també el fabriquen juntament amb altres productes.

– Que la fàbrica de Mitterteich ha vist disminuïda la seva demanda i els propietaris han decidit portar la producció d'aquí a la planta alemanya i compensar així el descens de producció.

– Que justifiquen el tancament de la fàbrica dient que s'han de fer moltes millores mediambientals i atès l'elevat cost que això suposa, no els surt a compte fer-les i que per això traslladen la producció al seu país.

– Que amb aquesta excusa de previsió de pèrdues i gràcies a la nova reforma de la legislació laboral poden tancar l'empresa.

– Que els treballadors es troben ara immersos en la negociació amb l'empresa i l'única mesura de pressió que tenen és que les autoritats locals, autonòmiques i estatals els donin suport.

– Que no parlen de mantenir la fàbrica oberta, sinó que almenys un dels forns resti en funcionament fins a l'estiu que ve, ja que gairebé un 60% dels treballadors estarien dintre de la franja d'edat de 55 anys amb els beneficis a nivell de cotització a la Seguretat Social que els comportaria.

L'alcalde reitera el suport de tots els grups als treballadors d'aquesta empresa i demana al secretari rapidesa a l'enviament d'aquests acords als ajuntaments de la comarca.

S'aprova per unanimitat.

3. Moció del regidor no adscrit en contra del comunicat del Consell Escolar de Catalunya sobre el Pacte Nacional pel Dret a Decidir

“A la web del Consell Escolar de Catalunya es recull el comunicat emès per aquest organisme en relació amb el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. En aquest comunicat podem llegir, textualment:

“El Ple del Consell Escolar de Catalunya, reunit el 6 de març de 2014, ha acordat recomanar a les entitats i organismes que en són membres en representació dels diversos sectors de la comunitat educativa que emprenguin les iniciatives que considerin oportunes per responsabilitzar els ciutadans sobre el futur del nostre país i donar suport al procés democràtic per exercir el dret a decidir.”

5

26.05.2014

La finalitat declarada en aquest text queda perfectament clara: posar l'escola al servei d'una ideologia política, en aquest cas el nacionalisme. A partir d'ara, si alguns pares denuncien la utilització de l'escola al servei de la causa independentista, el director del centre podrà acollir-se que no fa més que complir l'acord del CEC, aprovat per unanimitat.

El comunicat del CEC ultrapassa les competències de l'organisme, menyspreant als ciutadans, perquè considera que han de ser "responsabilitzats", ataca a la democràcia en recomanar que emprenguin iniciatives d'adoctrinament dels escolars.

Atès que cap norma concedeix al CEC la capacitat de recomanar res a ningú "sobre el futur del nostre país" ni sobre el mal anomenat "dret a decidir".

Atès que es tracta de qüestions que no guarden cap relació ni amb les funcions del CEC ni amb les finalitats del sistema educatiu, que són educar i no alliçonar ni polititzar.

Atès que això planteja que la idea d'educació subjacent al text del CEC sigui la que es preocupa més per inculcar consignes com la de "Per un país de tots, l'escola en català" que des de fa aproximadament dos anys podem llegir a la façana de pràcticament totes les Escoles i Instituts de Catalunya.

I considerant

Que educar té per objecte afavorir l'autonomia intel·lectual i mai adoctrinar.

Que l'educació ha de fomentar l'esperit crític.

Que el Consell escolar de Catalunya ha de mantenir una posició totalment neutra en posicionaments polítics ja que ha de vetllar per l'educació de les generacions futures que hauran, arribats a la majoria d'edat, de decidir en llibertat quines són les seves opcions polítiques, sense alliçonaments ni conductismes previs.

És per tot això que proposo que el Ple de l’Ajuntament adopti els següents

ACORDS

1. Sol·licitar al Consell Escolar de Catalunya la derogació de l'acord per excedir les seves competències i subsidiàriament al Departament d'Educació si l'anterior no ho fa.

2. Instar al Consell Escolar de Catalunya a treballar a favor d'un ensenyament públic de qualitat, lliure de alliçonaments i adoctrinaments

6

26.05.2014

polítics, que es dediqui a educar i formar homes i dones lliures també intel·lectualment.

3. Expressar al Consell Escolar de Catalunya el seu rebuig al comunicat del 6/3/2014 en què recomana a les seves entitats i organismes que emprenguin iniciatives per donar suport a l'anomenat "dret a decidir".

4. Comunicar aquest acord als Consells Escolars dels centres docents de Sant Adrià de Besòs.”

Defensa la moció Óscar Marjalizo (regidor no adscrit) i manifesta:

– Que es pot debatre el tema del dret de decidir en un ajuntament o en el Parlament, però no s'hauria de fer en un consell escolar.

– Que aquesta institució hauria d'estar al marge d'aquestes consideracions i vetllar per l'educació dels nens que, com diu la moció, en un futur hauran de decidir en llibertat quines són les seves opcions polítiques.

– Que l'acord a què es refereix la moció supera les competències d'aquest organisme i en demana la derogació.

Menchu Martí (PxC) manifesta:

– Que li dóna la raó: el Consell Escolar de Catalunya és un altre instrument generosament subvencionat pel govern nacionalista de CiU per utilitzar en la seva política separadora, i en el seu objectiu últim d'utilitzar la separació d'aquesta terra de la resta dels germans espanyols per tapar embolicant-se en una cortina de fum, un fet cert i inqüestionable: la bancarrota en què han deixat a Catalunya aquests 30 anys d'oasi català, entre els nacionalistes de dretes i les anomenades polítiques de progrés del tripartit d'esquerres, estan deixant l'estat de benestar català amb el cul a l'aire.

– Que esgarrifa veure com la Generalitat, des dels seus organismes oficials, els seus mitjans públics i els seus ens, no guarda la més mínima decència i objectivitat, que no governa per a tots els catalans, nacionalistes i no-nacionalistes, sinó que manipula, utilitza i instrumentalitza tot allò imaginable en honor del seu pensament únic.

– Que, en aquest cas, és el Consell Escolar de Catalunya, organisme que ha de vetllar per la qualitat, el rigor educatiu i traçar les línies mestres dels plans i polítiques educatives i formatives.

7

26.05.2014

– Que no és la seva funció l'adoctrinament dels estudiants en allò que eufemísticament en diuen “el futur del nostre país i donar suport al procés democràtic per exercir el dret a decidir."

– Que en comptes de buscar les solucions perquè l'educació a Catalunya no estigui a la cua d'Europa, amb un dels índexs de suspensos i fracàs escolar més elevats com testifica l'informe Pisa, es fiquen allà on no els demanen.

– Que això li recorda a la formació de l'esperit nacional dels temps de Franco però amb barretina, a la catalana, és el tot s'hi val sense escrúpols.

Mireia Hernández (CiU) diu:

– Que no perdrà el temps parlant d'aquest tema, ja que n'hi ha de més importants a debatre.

– Que que el dret a decidir, sigui d'un col·lectiu, d'un país o de qui sigui, mai és un dret mal anomenat.

– Que l'objectiu del Consell Escolar de Catalunya ha de ser afavorir l'autonomia intel·lectual de les persones, perquè puguin decidir per si mateixes.

– Que el Consell Escolar és un òrgan sobirà i independent format per docents, pares i alumnes, que pren les seves pròpies decisions.

– Que no sap què decidirà el poble català, el que sí que sap és que decidirà allò que vulgui i el que podrà també decidir és que no vol tirar cada dia del seu esforç 6 € pel forat del lavabo i que aquests 6 € els pot invertir en educació.

Gregorio Belmonte (ICV-EUiA) diu:

– Que els ha sobtat la moció, ja que no són ningú per demanar que deroguin un acord a què ha arribat el Consell Escolar de Catalunya.

– Que aquesta institució pren les seves pròpies decisions, que hi ha una representativitat ben diversa: professors, sindicats, petits empresaris, Foment del Treball, etc., per tant, abans de prendre aquesta acord segur que l'ha debatut.

8

26.05.2014

– Que aquest acord “recomana” i això no vol dir que s'hagi posat al servei de la causa independentista ni que es faci ideologia política.

– Que el dret a decidir ha de ser un valor educatiu i que s'ha de garantir que tothom tingui la capacitat de prendre les millors decisions en la seva vida, en la seva comunitat i en el seu col·lectiu.

– Que el grup d'ICV-EUiA també forma part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir i no per això es declaren independentistes.

Jesús A. García (PP) manifesta:

– Que la página 9 del ROM dice:“S'entendrà per moció la proposta de resolució o acord motivada, que es presenta al Ple per a la votació i, si s'escau, aprovació En poden presentar: l'alcalde, la Comissió de Govern, la Junta de Portaveus i els portaveus en nom del grup municipal que representin”., per tant, si Óscar Marjalizo és un regidor no adscrit a cap grup municipal, vol dir que no compleix amb la legalitat.

– Que el Decret legislatiu 2/2003, article 50.6 diu: “Els regidors que abandonen el grup format per la candidatura per la qual es van presentar a les eleccions locals no es poden integrar al grup mixt, sinó que queden com a regidors no adscrits. Aquest precepte no és aplicable en el cas de candidatures presentades amb la fórmula de coalició electoral, quan algun dels partits polítics que la integren decideix abandonar-la.”

– Que, por lo tanto, es el alcalde quien tiene que decidir si esto se puede o no votar, atendiendo que esto puede ir en contra el ROM.

L'alcalde demana l'opinió del secretari que diu:

– Que com ja s'ha exposat en altres ocasions, la doctrina del Tribunal Constitucional fa que s'hagi de considerar aquest Reglament orgànic de l'any 1987 superat, ja que quan es va redactar no existia la figura del regidor no adscrit, per tant, com a membre del Ple, a l'igual que els altres vint regidors, pot presentar mocions.

Jesús A. García diu que aquesta moció no s'hauria de votar.

Pedro Rivero (PSC) diu:

9

26.05.2014

– Que en els pròxims mesos hi haurà ple de mocions que seguiran aquesta línia o similars, per això el PSC ha decidit no entrar a valorar posicionaments dels uns i dels altres.

– Que ells també veuen amb preocupació la utilització que es fa dels mitjans de comunicació, de les entitats socials, dels pressupostos i de les idees per enaltir els postulats nacionalistes; que no els agrada que algunes organitzacions que haurien d'intentar no adoctrinar, es posicionin en un o en un altre sentit, i que estan cansats que la consulta i l'independentisme ho tapin tot.

– Que no entraran en cap guerra de banderes i que la seva intenció és seguir preocupant-se de Sant Adrià de Besòs, dels problemes de cada dia que són els problemes que han de solucionar.

– Que com que no volen entrar en aquesta guerra, tant en aquesta moció com a les properes que es presentin en aquesta línia, hi votaran en contra.

Es desestima la moció amb el resultat següent:

Vots a favor: dos (2) – Óscar Marjalizo, regidor no adscrit (1) i PxC (1)Abstencions: tres (3) – PPVots en contra: quinze (15) – PSC (10), ICV-EUiA (3) i CiU (2)

4. Moció de CiU sobre la discriminació dels estudiants de les escoles concertades en la convocatòria d'ajuts per a la continuïtat educativa

“Atès que la Regidoria d’Educació de l‘Ajuntament de Sant Adrià, ha presentat en Comissió Informativa, les Bases del programa d’ajuts per estudiants de secundària post-obligatòria per al curs 2014-2015.

Atès que aquestes bases estableixen, com a requisit per optar als ajuts que l’alumne hagi estudiat en els dos darrers cursos en un centre públic del municipi o de fora.

Atès que la ciutat de Sant Adrià compta amb 5 centres d’Ensenyament Secundari . 3 al marge esquerre IES Manuel Vazquez Montalban, Escola Amor de Dios i Escola Sant Gabriel, i 2 al marge dret IES Fòrum i Escola Turbula.

Atès que dels 5 centres que disposa la ciutat, 2 són de titularitat pública i 3 centres concertats, segons preveu la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació; la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació, i el Decret 56/1993,

10

26.05.2014

de 23 de febrer, sobre concerts educatius, i la resta de la normativa aplicable

Atès que, segons dades facilitades per l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) el passat mes de novembre de 2013, la nostra ciutat es troba entre els 10 municipis catalans amb la renda per habitant més baixa de Catalunya.

Atès que en molts casos, les famílies que trien l'escola concertada, ho fan per una qüestió de proximitat, de necessitat, per la tipologia dels estudis escollits, o per no haver aconseguit plaça en un centre públic.

Atès que la presumpció d’una millor situació econòmica de les famílies que opten per un centre concertat, és un criteri subjectiu.

Atès que la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions (LGS), els preceptes bàsics de la qual són aplicables a totes les administracions públiques, recull en l’Art. 8.3 que els requisits que han de complir els sol·licitants, així com els criteris objectius per a l’atorgament de l’ajut hauran de garantir els principis de concurrència, objectivitat, igualtat i no discriminació.

És per tot això que el grup municipal de Convergència i Unió proposa que el Ple de l’Ajuntament adopti els següents

ACORDS:

1. Modificar les bases del programa d'ajuts per a estudiants de secundària post-obligatòria, pendent d'aprovació per part de la Junta de Govern, en el sentit de:

a) a) Suprimir el criteri que estableix com a requisit per els sol·licitants que l’alumne hagi estudiat en els dos darrers cursos en un centre públic del municipi o de fora

b) Establir barems de puntuació clars pel que fa a la distància del centre escollit.

c) Ampliar a 5 (1 per cada centre de Secundària del Municipi).el nombre de Representants del sector famílies en el Tribunal de valoració i concessió dels ajuts.

2. Comunicar aquest acord a les Direccions dels Centres d’Educació Secundària del Municipi, així com a les Associacions de Pares i Mares.”

Defensa la moció Mireia Hernández (CiU) i manifesta:

11

26.05.2014

– Que al mes d'octubre, quan es van assabentar pels mitjans de comunicació de la resolució d'aquestes bases, van manifestar que els criteris que la regien no els semblaven justos i van demanar que de cara a les beques del curs 2014-2015 se suprimís aquest criteri.

– Que aquesta convocatòria d'ajuts exclou els estudiants de les escoles concertades del municipi Sant Gabriel, Túrbula, Amor de Dios.

– Que el criteri que s'hauria de fixar per aquests ajuts és el nivell de renda familiar i no l'escola on han estudiat els alumnes.

– Que no creuen que una família que porta el seu fill a un centre concertat tingui una situació molt millor que la que el porta a un centre públic.

– Que, després d'assabentar-se per la premsa que es faria pública aquesta convocatòria, en Comissió Informativa van demanar que es canviés aquest criteri, però l'equip de govern no ho va fer.

– Que aquest criteri injust i discriminatori, no només fa que els estudiants de les concertades no puguin obtenir la beca, sinó que se'ls nega l'oportunitat d'optar-hi.

– Que el barem de puntuació pel que fa a la distància no és clar. Que a l'acta del passat mes de novembre hi ha coses curioses com que un alumne que estudia a molts kilòmetres de Sant Adrià de Besòs rep un ajut de 300 € per transports i un altre alumne que viu a prop del municipi també els rep.

– Que una altra cosa que demanen és que el tribunal d'ajuts el formin també representants tant de les famílies com de totes les escoles del municipi, tant públiques com concertades, ja que Sant Adrià de Besòs és un dels 10 municipis amb la renda més baixa de Catalunya i que no creuen que el nivell de renda de les famílies que porten els seus fills a escoles concertades sigui superior als que ho fan a la pública, per tant això és una discriminació.

– Que tornen a demanar, especialment a l'equip del govern que estan molt relacionats amb les escoles concertades del municipi i per això saben perfectament i de primera mà la situació econòmica d'aquestes famílies, que tinguin en compte aquesta petició.

– Que com a regidors la seva activitat no ha de moure's per ideologies sinó per la defensa dels ciutadans i tant dret tenen els estudiants de les concertades com els de les públiques a accedir aquesta beca.

12

26.05.2014

Óscar Marjalizo (regidor no adscrit) diu que a la Comissió Informativa ja va manifestar el seu rebuig a aquest requisit, per tant, hi votarà a favor.

Menchu Martí (PxC) manifesta:

– Que li sembla just que tots els alumnes, sense cap tipus de discriminació, puguin optar a les ajudes per a la continuïtat educativa.

– Que els alumnes que han estudiat en una de les escoles concertades ho poden haver fet per diversos motius: perquè a l'escola pública no hi havia més places, perquè l'escola concertada era més propera al domicili o per un criteri personal que cal respectar, per això hi ha la llibertat d'elecció i democràcia, mal que els pesi a alguns que sempre els agrada imposar les seves idees i les seves conviccions a la resta dels adrianencs.

– Que PxC entén que cal suprimir el criteri d'establir el requisit d'haver estudiat en una escola pública d'aquí o fora, ja que té un cert tuf de dogmatisme ideològic i que vol igualar tots els alumnes per sota i no per dalt.

– Que si bé el seu grup posaria altres requisits com estar empadronats a Sant Adrià i tenir la nacionalitat espanyola, ja que els recursos de la ciutat, amb aquesta crisi, amb el grau d'atur actual, són limitats i com diu el seu lema: primer els de casa, no es pot regular en virtut d'on han estudiat els alumnes .

– Que tothom sap que malauradament hi ha algun centre de secundària amb molta problemàtica social, que no és una ciutat fàcil, i molts pares, de famílies humils i treballadores han fet un esforç econòmic sobrehumà perquè el seus fills estudiïn en un centre concertat en què el nivell acadèmic és superior i la conflictivitat és inferior que en els centres públics de la seva zona.

– Que no es pot castigar els alumnes per intentar sortir d'aquest cercle viciós, que en comptes de discriminar els alumnes en virtut d'on han estudiat, haurien d'invertir aquestes energies i esforços a aconseguir fer atractiu per als pares i alumnes els centres públics de la ciutat, però per això cal ficar-se de ple en un vesper en el qual no volen sortir escaldats.

Gregorio Belmonte (ICV-EUiA) diu:

13

26.05.2014

– Que aquests ajuts que van sortir a partir d'un treball dut a terme des de la regidoria d'Educació, on un dels objectius més importants és l'orientació i l'acompanyament de l'alumnat un cop acabada l'ESO, per garantir que tenen les màximes sortides possibles.

– Que aquest servei d'orientació s'ha ofert als instituts que ho han volgut i es treballa conjuntament amb Promoció Econòmica i Serveis Socials de l'Ajuntament: es fa una detecció d'aquells alumnes que potser no obtindran la graduació a quart d'ESO o que potser tenen dubtes en la continuïtat educativa.

– Que, malauradament, els dos únics instituts que treballen aquest programa són el Vázquez Montalbán i el Fòrum, on van veure que una manera de motivar la continuïtat seria en forma d'un petit ajut econòmic a aquests alumnes.

– Que quan les escoles concertades desitgin treballar amb la regidoria d'Educació, podran debatre i potser fer les modificacions que calgui per ajustar-les a les seves necessitats.

– Que respecte a ampliar el tribunal, quan les associacions de pares i mares de les escoles concertades vinguin algun dia al Consell Escolar les podran conèixer i a partir d'aquí les convidaran, però que el que no faran serà invitar algú que no coneixen.

– Que no considera que les bases siguin discriminatòries sinó que marquen unes prioritats mitjançant uns requisits.

– Que, quan l'ajut no pot ser universal i no tothom hi pot arribar, s'ha de prioritzar

– Que la seva prioritat és l'escola pública i és per això que es posa aquest criteri i des que ell està a la regidoria d'Educació i a l'equip del govern es prioritza l'ensenyament públic, que la resta de centres són privats i tenen un concert amb el Departament de la Generalitat de qui reben subvencions.

– Que, pel que fa al criteri de puntuació per distància, sí que es fa un càlcul, ja que un estudiant que agafi la T-10 d'una zona durant el curs farà una despesa de 500 €, i amb l'ajut no ho cobrirà tot, ja que no és aquest l'objectiu. Que l'ajut és d'un màxim de 300 €, estudiïn a l'Hospitalet de Llobregat o a Vilassar de Mar.

– Que encara que continuïn afirmant que són bases discriminatòries, no farà que tinguin raó.

14

26.05.2014

– Que sí que és una qüestió ideològica, que sempre ho han dit: els recursos públics han d'anar a l'escola pública, no enganyen ningú.

– Que existeixen altres programes i campanyes on participen les escoles concertades sense cap problema.

– Que CiU s'omple la boca parlant de grans ajuts i de dir que tracten tothom per igual, però mentre retallen la despesa a l'escola pública i no paguen els subministraments necessaris, donen cada curs 25 milions d'euros a escoles de l'Opus Dei, que segreguen per sexe i que són dogmàtiques tant religiosament com ideològicament.

Jesús A. García (PP) manifesta:

– Que él tiene divergencias políticas con Mireia Hernández, pero por más que mire la moción para intentar desmarcarse, cree que es una buena moción.

– Que lo único que se pide es poder negociar un punto muy concreto de las bases. Que, por ejemplo, una familia ante un futuro incierto ha de optar por poner a sus hijos en una escuela pública y como en las bases pone que accederán a las becas aquellos que hayan cursado los dos últimos años en escuela pública, quizá no puedan optar a ellas.

– Que a él le gustan tanto las escuelas públicas como las privadas, y discriminar por estas razones no es justo.

– Que Sant Adrià de Besòs tiene las escuelas públicas donde las tiene y cabe la posibilidad de que haya gente que les parezca muy desplazado y que sea por eso, y no por cuestiones ideológicas, que matriculen a sus hijos en escuelas concertadas.

– Que ya ha pasado otras veces que el regidor de Educación, sin saber porqué, parece que se niegue en rotundo a pactar con los demás grupos, cuando ya han demostrado mucha voluntad en otros acuerdos a nivel de ciudad.

Pedro Rivero (PSC) diu:

– Que en general comparteixen la posició del regidor d'Educació, però que vol matisar que, fins fa poc, quan s'engegaven projectes educatius, temes d'ajuts o qualsevol altre tema, era molt difícil comptar amb les

15

26.05.2014

escoles privades o concertades perquè tenien un estatus d'ingressos econòmics que aquest tipus d'ajuts no els calien.

– Que no comparteixen el punt de vista que hi ha diferències en el nivell educatiu o de seguretat entre escoles públiques i escoles concertades.

– Que quan Gregorio Belmonte diu que malauradament només treballen amb els dos centres públics del municipi, vol dir que s'han convidat totes les escoles concertades i que fins ara, malauradament, no s'han volgut afegir a aquest projecte educatiu i que, potser, a partir d'ara hi voldran participar.

– Que el petit esforç que s'està fent amb aquestes beques també va arribar a l'escola concertada, ja que quan es va detectar el cas d'un noi que tenia problemes per continuar els estudis, amb un informe de serveis socials, va poder optar a aquestes beques, és a dir, que ningú, si ho necessita, es queda fora.

– Que aquest Ajuntament ha treballat molt amb les escoles concertades, però en aquest tema concret, pel que sigui, no han volgut participar en el projecte, que potser ara que hi ha famílies a les escoles concertades que comencen a tenir problemes, voldran participar-hi.

– Que estan oberts a tots, però el que no es pot demanar per una banda que comptin amb les entitats, que siguin més participatius, i quan es mouen resulta que només s'acaba treballant amb les escoles públiques, ja que són les úniques que es mouen.

Mireia Hernández (CiU) diu:

– Que en cap moment han dit que aquesta convocatòria sigui discriminatòria, sinó que hi ha un criteri que consideren que ho és.

– Que l'argument de si són escoles que participen o no en aquest projecte no serveix, ja que no parlen d'escoles sinó de persones, de nois i noies de Sant Adrià.

– Que els nois i noies que han cursat els estudis en escoles concertades no tenen dret a rebre l'ajut i potser poden estar patint una situació complicada, per tant, els demana que no facin servir aquest argument, perquè els recursos públics són els diners de tots els ciutadans de Sant Adrià de Besòs que paguen els seus impostos i, per tant, tots els nois que vulguin sol·licitar aquest ajut haurien de poder fer-ho, que després els concediran o no l'ajut en funció dels ingressos, però que no els neguin aquest dret.

16

26.05.2014

– Que els consta que els centres concertats han enviat cartes a la regidoria oferint-se a participar en aquest i en altres projectes i que no els han contestat.

– Que, sobre els concerts de l'Opus i les subvencions d'educació, li ofereix a Gregorio Belmonte fer un cara a cara, amb els ciutadans com a espectadors, per parlar de les aportacions, dels ajuts que reben i dels que no reben, de les línies, de les ràtios, del model educatiu, etc., li demana que porti les dades del seu departament, però que avui parlen d'unes bases que tenen un criteri discriminatori.

– Que si hi ha coses del Departament d'ensenyament que s'han fet malament ella serà la primera a denunciar-les, perquè ella sí que és de les que denuncia davant dels consellers del Govern o davant del mateix president allò que no li sembla correcte i allò que no està bé fet, ja que no és de les que quan no tenia una responsabilitat deia que una cosa no funcionava i que quan l'ha tingut ha callat i ha oblidat allò que va dir en el seu dia.

– Que torna a demanar a l'alcalde que no discrimini ciutadans de Sant Adrià de Besòs, que els doni l'oportunitat de demanar les beques. Que posi ordre, perquè, per exemple, no saben quin procés s'ha seguit per seleccionar els representants de les famílies.

L'alcalde li respon:

– Que l'AMPA d'una escola és qui decideix el seu representant.

– Que primer es va fer el programa d'acompanyament a les escoles i així va ser com van detectar aquesta necessitat, i quan pressupostàriament va ser possible, es van dotar uns ajuts no universals, derivats del treball conjunt amb els dos centres públics de secundària.

Mireia Hernández (CiU) diu que dels 6.000 € amb què es va dotar l'ajut només se'n van adjudicar 4.162, per tant hi havia un marge.

L'alcalde contesta que, tal com ha dit Pedro Rivero, quan s'ha detectat algun cas en un centre concertat, s'han inclòs en l'ajut.

Gregorio Belmonte (ICV-EUiA) diu:

17

26.05.2014

– Que aquest debat el poden fer fins a l'infinit, perquè no són ajuts universals sinó petits ajuts per a la motivació a la continuïtat escolar i són prioritaris per a l'escola pública, però sense excloure a ningú.

– Que ell no ha rebut cap carta per aquest motiu de cap de centre i si algú la té que li faci arribar.

– Que ell no ha de fer cap cara a cara amb ningú per responsabilitat institucional, perquè amb qui treballen és amb el Departament d'Ensenyament, amb qui mantenen una relació que a ell li agradaria que fos molt millor.

– Que convida Mireia Hernández a visitar els centres educatius públics on li explicaran quina és la situació que pateixen, les retallades, les dificultats per pagar la llum, les dificultats de les famílies a l'hora de pagar llibres, etc., i així, tindrà totes les dades que vulgui.

Mireia Hernández (CiU) contesta:

– Que el cara a cara és perquè el regidor d'Educació no pot anar contínuament als centre públics, els concertats no els visita tant, a parlar de retallades i d'actuacions del Departament, per tant, el convida a contrastar les dades dels dos departaments, el de la Generalitat i el de l'Ajuntament, i així els ciutadans podran saber la veritat del què la Generalitat aporta a aquesta ciutat.

– Que pregunta a l'alcalde si no pensa modificar aquest criteri.

L'alcalde li contesta que el portaveu socialista ja s'ha manifestat.

Mireia Hernández (CiU), sobre la carta a la qual ha fet esment anteriorment, no anava dirigida al regidor d'Educació sinó a l'alcalde.

Es desestima la moció amb el resultat següent:

Vots a favor: set (7) – CiU (2), PP (3), PxC (1) i Óscar Marjalizo, regidor no adscrit, (1)Vots en contra: tretze (13) – PSC (10) i ICV-EUiA (3)

18

26.05.2014

5. Moció de CiU per tal que les retribucions dels treballadors de les empreses municipals s'equiparin a les retribucions del personal de l'Ajuntament

“Atès el que estableix la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’Any 2014, regula en l’article 20.2 les noves retribucions per a tot el personal del sector públic.

Atès que es poden considerar sector públic les societats de titularitat municipal.

Atès que l’informe d’Intervenció sobre els pressupostos de l’exercici 2014 posa de manifest que algunes retribucions de les empreses municipals són considerablement superiors per els mateixos o semblants llocs de treball a les retribucions del personal de l’Ajuntament.

Atès que el mateix informe recomana textualment:

“.../... seria muy conveniente que a situaciones semejantes las retribuciones fueran semejantes, màxime cuando para acceder a una plaza de la administración local se exige una convocatòria basada en los principios de publicidad, igualdad y merito.”

Atès que la contractació del personal de les empreses municipals no respon a cap dels principis esmentats anteriorment.

És per tot això que el grup municipal de Convergència i Unió proposa que el Ple de l’Ajuntament adopti els següents

ACORDS:

1. Assimilar les plantilles i les retribucions del personal contractat al servei de les societats municipals, equiparant-les a les retribucions salarials del personal al servei de l'Ajuntament

2. Fixar pels càrrecs gerencials de les empreses municipals, un màxim retributiu no superior a les retribucions salarials fixades per a l'Alcalde i president de la corporació local.

3. Establir que, per a futures incorporacions de nou personal, es garanteixin els principis de publicitat, mèrit i capacitat.

4. Comunicar aquest acord a la Mesa de negociació de Personal de l’Ajuntament, a les Societats Municipals Pla de Besòs i EUSAB i publicitar-ho mitjançant publicació en la pàgina web de l’Ajuntament.”

19

26.05.2014

Defensa la moció Mireia Hernández (CiU) i manifesta:

– Que una de les peticions que van fer reiteradament mentre treballaven el pressupost de 2014 era tenir una relació dels llocs de treball de Pla de Besòs i EUSAB, SA.

– Que aquestes societats son 100% municipals i, per tant, subjectes als reglaments a què estan sotmesos els organismes públics i consoliden els seus pressupostos amb els de l'Ajuntament.

– Que els va cridar l'atenció l'informe de l'interventor que acompanya als pressupostos on posava de manifest que algunes retribucions de les empreses municipals són considerablement superiors pels mateixos o semblants llocs de treball a les retribucions del personal de l’Ajuntament.

– Que quan van disposar de la llista quantificada de llocs de treball i dels sous van veure que els sous són alts i fins i tot alguns són escandalosos.

– Que a més, la majoria del personal de l'Ajuntament ha hagut de passar un procés de selecció basat en els principis de publicitat, igualtat i mèrit, cosa que no fan les empreses municipals, és a dir, que qui decideix les contractacions és l'equip de govern o el gerent de l'empresa, encara que no saben com es contracta el personal perquè no se'ls ha facilitat aquesta informació.

– Que presenten aquesta moció perquè, amb la nova llei, cal que les dues empreses presentin abans de sis mesos un pla de viabilitat dels seus comptes i que en alguns casos són deficitaris.

– Que demanen que s'equiparin els sous dels treballadors de les empreses públiques amb els sous dels de l'Ajuntament, sobretot els de les gerències, que no haurien de superar el de l'alcalde, perquè en alguns casos fins i tot el tripliquen.

– Que demanen també que, quan aquestes empreses hagin de contractar personal o s'hagi de fer alguna substitució, s'observi el principi de concurrència competitiva, que es publiciti i que es faci el més semblant possible a la contractació de personal a l'Ajuntament.

– Que d'empreses municipals n'hi ha arreu i segurament en ajuntaments governats per CIU també es dóna aquesta situació, però que ells no només no ho defensen sinó que ho qüestionen.

20

26.05.2014

– Que hi ha empreses municipals que destaquen per la seva falta de transparència, ja que a ells, com a regidors, i fins i tot a l'equip de govern els ha costat obtenir informació d'aquestes empreses.

– Que els agradaria que s'aprovés aquesta moció perquè va encaminada a què els diners dels ciutadans de Sant Adrià s'inverteixin amb seny i que no es mantingui aquest greuge comparatiu entre treballadors funcionaris i laborals de l'Ajuntament i els que treballen a les empreses municipals.

Òscar Marjalizo (regidor no adscrit) diu:

– Que no té gaire cosa més a afegir, però que una empresa pública, com qualsevol empresa que es regula per un conveni on els treballadors tenen un salari base i uns complements, no ha de funcionar diferent.

Menchu Martí (PxC) diu:

– Que ella ja fa tres anys que en cada ple dels pressupostos demana això.

– Que no és lògic que les empreses mercantils de titularitat municipal, participades en un cent per cent per l'Ajuntament es regeixin per uns procediments en matèria de regulació salarial per sobre dels funcionaris municipals. Que, per exemple, en el cas dels administratius, per fer la mateixa feina perceben unes retribucions superiors, tenint en compte que tots treballen per l'Ajuntament, i a més a més aquestes empreses són deficitàries, els costen diners als adrianencs.

– Que hi ha càrrecs directius que tenen uns sous astronòmics totalment desorbitats per a Sant Adrià,la qual té el 25% de la seva població activa en atur, 4.016 aturats.

– Que Pla de Besòs té unes despeses de personal de 350.824 € per a 6 persones que hi treballen, que, a més, cal sumar-hi l'opacitat sobre les dades de les plantilles i de la forma en què s'han contractat a determinats treballadors en aquestes empreses sense control ni filtre legal.

– Que el seu vot és a favor, com hauria de ser-ho el de l'equip de govern només pel fet que cada any, des que ella és regidora d'aquest ajuntament, l'interventor en el seu informe sobre els pressupostos també dóna fe d'aquest despropòsit advertint que cal corregir aquesta anomalia.

21

26.05.2014

Gregorio Belmonte (ICV-EUiA) manifesta:

– Que no sap si el que volen és que la diferència s'iguali cap amunt, però que ara la situació no està per aquestes coses.

– Que no s'està fent res il·legal i el que s'aplica són complements específics en funció d'horaris, responsabilitat, dedicació, etc., i això són taules salarials aprovades pel Consell d'Administració.

– Que estan d'acord que el sou dels gerents no sigui més alt que el de l'alcalde, però que això ja és així a EUSAB SA. Que Pla de Besòs no costa res a les arques municipals perquè té la gerència compartida amb el Consorci del barri de la Mina i és Pla de Besòs qui factura la gerència al Consorci .

– Que no entenen que presentin aquesta moció a aquestes alçades de l'any, que el seu moment hauria d'haver estat en els pressupostos o en els consells de govern d'aquestes dues empreses municipals.

Jesús A. Garacía (PP) diu:

– Que se va a abstener debido a que en esta moción hay temas a matizar.

– Que Pla de Besòs que tiene una larga historia y conocerla hace entender mejor cual debería ser el funcionamiento de esa empresa municipal.

– Que hay un marco general de empresas locales en Catalunya, y en ese sentido el PP ha puesto un límite salarial en cuanto a la máxima retribución que se le puede dar a un cargo público, y correspondería bien a la Associació Catalana de Municipis o bien a la Federació de Municipis de Catalunya crear un reglamento que lo regulase, igual que se ha regulado para los cargos electos.

– Que cuando se citan determinadas retribuciones, se tiene que ver que estas personas no tienen un horario como lo tienen determinados funcionarios.

– Que se ha mencionado al gerente de Pla de Besòs y Consorcio de la Mina. Que es el consorcio quien se hace cargo de esa remuneración y que está consensuado por el Consejo de Administración del Consorcio que se facture la gerencia del Consorcio a Pla de Besòs y, suponen que, esa persona, cuando se disuelva el Consorcio, volverá a la gerencia de Pla de Besòs con el sueldo de antes y la persona que ejerce de directora volverá al Ayuntamiento. Que los sueldos que hay serán los acordados y

22

26.05.2014

le correspondería a todos estos entes regular si debería haber un tope máximo salarial.

Pedro Rivero (PSC) diu:

– Que no té cap problema a tractar aquest tema sempre que es faci seriosament, però que no troba bé que CiU parli d'opacitat quan té representació en els dos consells d'administració.

– Que sobre l'equiparació salarial, seria el desitjable, però s'ha de tenir en compte que no només s'han d'equiparar professions sinó també dedicacions, horaris, esforços, càrrega de feina, etc., són molts elements, i són aquestes variables que fan que hi hagi diferències entre feines de la mateixa categoria.

– Que ,sobre els salaris gerencials, una de les gerències ja s'acomodaria al màxim que proposa CiU, però l'altre està per sobre. Que això no és casual, té un històric i uns motius, i és cert que la gerència es factura des de Pla de Besòs, que és la empresa pública, al Consorci de la Mina.

– Que no hi hauria cap problema a establir les noves incorporacions de personal amb els principis de publicitat, mèrit i capacitat, i fins i tot seria una manera d'estalviar-se molts problemes, però que es faci a tot arreu, és a dir, que ni la Diputació nii la Generalitat tinguin empreses públiques que no se sap ben bé què fan.

– Que si es vol fer de forma seriosa no només es tracta d'homologar salaris sinó de replantejar-se el seu funcionament, ja que aquestes empreses que donen determinats serveis, el capítol 1, el de personal, és el capítol principal, i si diuen de modificar-lo estarien dient de replantejar el servei, cosa que estan disposats a fer però d'una manera seriosa.

– Que el gerent de Pla de Besòs ja hi era quan el grup socialista va entrar a governar, i que estan molt contents de la feina feta i de la dedicació d'aquesta persona.

Mireia Hernández (CiU) diu:

– Que no ha donat noms i que ha parlat de les dues gerències.

– Que agraeix el to de Pedro Rivero i que s'acceptin alguna de les propostes fetes a la moció, encara que hi votin en contra.

23

26.05.2014

– Que ja ha dit que el que proposaven seria idoni en moltes empreses municipals d'ajuntaments o institucions governades per CiU, però que són a la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Adrià, del qual ella és regidora i li pertoca fer feina a la seva ciutat.

– Que, sobre si volien fixar els salaris a l'alça, aquests s'acorden en mesa de negociació amb els sindicats, per tant quan parlen d'equiparar sous, és en funció d'allò que s'hagi pactat, per la mateixa feina, responsabilitat, o sigui, tenint en compte totes les variables d'un lloc de treball.

– Que una gerència són aproximadament 160.000 € bruts i l'altra en són 115.000, que tots dos salaris són superiors al sou de l'alcalde i, fins i tot, el de Pla de Besòs és superior al del secretari d'Habitatge de Catalunya, i al del mateix conseller de Territori.

– Que és cert que el grup socialista s'ho va trobar, però és que el Consorci va començar a fer aquesta aportació a l'empresa Pla de Besòs a partir de 2003, quan van passar a governar la Generalitat, llavors les 4 administracions del Consorci eren del mateix color i van decidir que el Consorci contractava la gerència a l'empresa municipal Pla de Besòs.

– Que no li sembla que aquest sigui el procediment correcte, que hauria de ser un contracte administratiu, però això no vol dir que s'hagin de destinar 115.000 € a una única persona, que es podria destinar a dues o tres persones i donar així un millor servei des de Pla de Besòs, o rebaixar una altra figura i que el dèficit de l'empresa no fos tant i que no s'hagués de cobrir des de l'Ajuntament o que certes quotes que es cobren als veïns del barri es rebaixessin.

– Que és cert que Xavier Soley forma part dels dos consells d'administració i que en tots dos ha fet la mateixa petició, però que només ha obtingut informació d'EUSAB, SA, que si han arribat a aquest punt és perquè no se'ls escolta.

Pedro Rivero (PSC) manifesta:

– Que a l'any 92 hi va haver-hi un canvi de govern i va entrar un equip format per diferents partits entre ells CIU que va ser qui va agafar l'alcaldia, fins aquell moment hi havia un gerent a Pla de Besòs contractat per l'alcalde socialista. El nou alcalde va fer fora els gerents de Pla de Besòs i EUSAB, SA, i va contractar a l'actual gerent de Pla de Besòs i l'inspector cap de la Policia Local.

24

26.05.2014

– Que a les eleccions de 1995 va governar un equip d'esquerres i s'hagués pogut fer fora aquest gerent i contactar-ne un altre, però en aquells moments es va valorar la feina d'aquesta persona com a molt positiva i independentment de qui el contractés, i d'on vingués, es va optar per mantenir-lo.

– Que eren moments molt complicats al barri de La Mina i s'havia de ser molt especial per posar-se davant de tot allò i aguantar el que s'havia d'aguantar. En aquell moment, es va decidir que la figura del gerent era important, que ho estava fent bé i se li va donar suport mantenint-lo en el seu lloc de treball i amb les mateixes condicions.

– Que potser sí que avui en dia, dins l'estructura de les empreses públiques, aquesta figura és discordant quant a salari.

– Que si valoren aquesta hipotètica diferència entre sous de treballadors de l'Ajuntament i els de les empreses públiques, veuran que en el 95% dels casos i tenint en compte les variants dels llocs de treball, aquest punt no té raó de ser. I per la resta, totalment d'acord, ja que a més els portarà molts menys problemes atendre a un criteri de contractació igual al de l'Ajuntament. Que, a més, des de fa molt de temps no es contracta ningú en cap de les empreses municipals i segurament encara passarà temps fins que es puguin obrir línies de contractació.

Mireia Hernández (CiU) diu que torna agrair-li el to de la seva intervenció, però que, malgrat l'històric de l'empresa, els pressupostos de les empreses municipals s'aproven cada any i és cada any que hi ha l'oportunitat de fer aquest ajust.

Es desestima la moció amb el resultat següent:

Vots a favor: quatre (4) – CiU (2), PxC (1) i Óscar Marjalizo, regidor no adscrit, (1)Abstencions: tres (3) - PPVots en contra: tretze (13) – PSC (10) i ICV-EUiA (3)

6. Moció de PxC de suport als treballadors pel tancament de l'empresa SCHOTT IBÉRICA

Es retira.

25

26.05.2014

7. Moció de PxC per instar el Servei Català de la Salut a eixugar el deute amb les farmàcies

“Dado que los impagos de la Generalitat de Catalunya a las farmacias ponen en peligro la viabilidad de las mismas y obligan a los farmacéuticos a responder a estos incumplimientos con créditos y con el patrimonio personal propio para avanzar el dinero que se deben a los proveedores.

Visto que el pasado 29 de abril los farmacéuticos cobraron de nuevo tarde un pago, el del mes de enero, que se tendría que haber hecho efectivo el 5 de marzo. Actualmente los farmacéuticos tienen pendiente cobrar la factura del mes de febrero, que asciende a 105,7 millones de euros, y que la Generalitat tendría que haber abonado el pasado 5 de abril.

Visto que el pasado 5 de mayo los farmacéuticos catalanes tendrían que haber cobrado la factura correspondiente a los medicamentos dispensados en marzo, pero, según los colegios de farmacéuticos, la Generalitat ya les había anunciado que no cobrarán hasta finales de mayo, otra vez con 55 días de retraso respecto al concierto con el CatSalut.

Dado que los medicamentos son un bien necesario y esencial por la salud de los ciudadanos y el bienestar de la población tiene que ser una prioridad. La actuación de la Generalitat hace peligrar su dispensación y la continuidad de las cerca de 3.100 farmacias que hay en Cataluña, que ya perdieron un 10% de los empleados entre 2011 y 2012. A la demora en el pago se añade el impacto de más de una década de medidas encaminadas a reducir el gasto farmacéutico, que han reducido la partida destinada a medicamentos dispensados en las farmacias en un 22%.

Dado que los impagos del Servei Català de la Salut pueden causar un grave perjuicio a las arcas públicas al tener que abonar a los farmacéuticos intereses de demora con posterioridad. Los impagos están motivando que titulares de oficinas farmacéuticas inicien acciones legales contra la Generalitat de Catalunya para reclamar intereses de demora, que en otras comunidades autónomas ya han derivado en sentencias en las que se condena a las respectivas administraciones autonómicas a pagárselas.

Dado que existe un plan premeditado para acabar con el modelo de negocio de las farmacias entendidas como pymes y dar entrada a un oligopolio de empresas multinacionales que acaben dominando el sector.

Dado que la administración pública tiene la obligación moral de predicar con el ejemplo en cuanto al cumplimiento de las obligaciones financieras y liquidar las deudas con la mayor celeridad posible. El Grupo Político de Plataforma por Cataluña propone la adopción de los siguientes acuerdos:

26

26.05.2014

Primero.- Manifestar el apoyo de este ayuntamiento a los farmacéuticos que sufren los incumplimientos y el abandono por parte de la Generalitat de Cataluña.

Segundo.- Instar la Generalitat de Catalunya a enjugar la deuda con las farmacias catalanas, respetar el calendario provisional de pagos y fijar uno definitivo que acorte los plazos de pago actuales.

Tercero.- Dar traslado de los acuerdos a las asociaciones de vecinos, a las oficinas de farmacia de nuestro municipio, al Consell de Co.llegis de Farmacèutics de Catalunya, a la Associació Catalana Farmacèutics no Empresaris (ACFONE), a la Federació d’ Associacions de Farmàcies de Catalunya *FEFAC), a la Associacin de Farmacèutics Rurals de Catalunya (AFRUC), a la Associació de Farmàcies de Barcelona (AFB), a la Associació Gironina Farmacèutica Empresarial (AGFE), a la Associació de Farmacèutics Empresaris de Lleida (AFELL) y a la Associació de Farmacèutics amb Oficina de Farmàcia de Tarragona (AFET).”

Menchu Martí (PxC) manifesta:

– Que PxC veu amb preocupació que els reiterats impagaments del deute que manté la Generalitat amb les farmàcies i l'acumulació de deute derivada dels reiterats incompliments de les dates que la mateixa Generalitat va posar per efectuar-los, estan generant una dinàmica perversa que podria portar al tancament de nombroses farmàcies, entre elles les 10 que hi ha actualment a la ciutat, amb tot el que això suposaria per als adrianencs, víctimes innocents d'aquesta situació.

– Que els farmacèutics catalans van cobrar el 29 d'abril el deute del mes de gener, que hauria d'haver fet efectiu el 5 de març, gairebé 2 mesos de retard, 55 dies.

– Que encara els falta per cobrar la factura del mes de febrer per 105,7 milions d'euros que la Generalitat els hauria d'haver abonat el 5 d'abril, i el 5 de maig haurien d'haver cobrat la de març, però ja se'ls ha avisat que cobraran a finals d'aquest mes, uns altres 55 dies d'incompliment del concert signat amb el Catsalut, en total més de 200 milions d'euros que deu govern català a les farmàcies.

– Que aquests endarreriments i impagaments del Catsalut posen en perill la dispensació de medicines a la població i la viabilitat de les 3.100 farmàcies catalanes per mantenir obertes en no poder fer front actualment als pagaments als proveïdors i a les retallades en despeses de salut, ja que moltes han hagut de acomiadar a treballadors.

27

26.05.2014

– Que, segons un informe del Consell General de Col.legis de Farmacèutics de Catalunya, un 9% de les farmàcies de Catalunya estan en situació crítica per no poder fer enfront als pagaments als proveïdors de les grans multinacionals farmacèutiques.

– Que al novembre van estar a punt de demandar judicialment a la Generalitat perquè els s'abonés els 12 milions d'euros d'interessos que havien generat fins llavors els préstecs que van haver demanar per pagar als proveïdors, a causa dels impagaments i retards de la Generalitat.

– Que els medicaments són un bé necessari i essencial per a la salut dels ciutadans i el benestar dels catalans ha de ser una prioritat per als governants.

– Que les polítiques de retallades de la despesa farmacèutica (la partida per medicaments dispensats per farmàcies es redueix un 22% aquest any) i la retallada de receptes que s'obliga a efectuar els metges, estan perjudicant el tipus tradicional d'oficines de farmàcies existents a Catalunya, del teixit social de les apotecaries: les petites pymes farmacèutiques familiars, les farmàcies propietat d'una o un llicenciat/ ada o farmacèutic/a estan desapareixent a Catalunya per deixar pas a grans empreses multinacionals, moltes d'elles andorranes, amb tota la opacitat fiscal que això suposa, que estan fent-se amb moltes d'aquestes farmàcies que estan en situació ruïnosa, creant així una acumulació de farmàcies catalanes en mans d'aquestes empreses multinacionals que s'aprofiten de la crisi per aconseguir ampliar les seves xarxes.

– Que moltes d'aquestes empreses estan participades per grans companyies farmacèutiques internacionals i en molts casos es confonen els fabricants amb els distribuïdors farmacèutics, ampliant el seu poder de pressió sobre els governs en les polítiques de compravenda de medicaments.

– Que per tot això demanen a la Generalitat que satisfaci el deute contret amb les farmàcies catalanes, respecti el calendari de pagaments actual i que en fixi un de definitiu que escurci els terminis de pagament actuals.

Óscar Marjalizo (regidor no adscrit) diu:

– Que segons les seves informacions, els hospitals catalans tornaran a rebre retallades i, en canvi, se subvencionaran els mitjans de comunicació, creu que és més important la salut, per tant, votarà a favor d'aquesta moció.

28

26.05.2014

Xavier Soley (CiU) manifesta:

– Que la Generalitat no fa aquestes coses perquè li vingui de gust, ni perquè li agradi.

– Que el problema és de liquidesa cap al sector de les farmàcies, com té en altres sectors que, malauradament, pateix aquest municipi com també pateix el sector privat.

– Que malgrat són de CiU no els sembla bé que la Generalitat no hagi pagat el deute que té amb aquest municipi.

– Que tampoc els agrada que això els passi al sector de les farmàcies, que no sap quines són les previsions de pagament, però que les dificultats que té la Generalitat és perquè fins fa gairebé dos anys podia anar a finançar-se amb el sector bancari, però ara només es pot finançar a través del Fons de Garanties.

– Que si l'incompliment és dels terminis que estableix el Ministeri de pagament a les comunitats autònomes, condicionades a pagar a aquests col.lectius, la Generalitat no hi pot fer res.

– Que tot això no només ho estan patint les farmàcies, sinó també altres serveis públics que també depenen d'aquest finançament.

Gregorio Camacho (ICV-EUiA) diu:

– Que mirant la moció, han vist que falten coses. Que per una part els agradaria que els farmacèutics cobressin, però que aquí falten coses lligades amb copagament, en relació amb l'obertura, la voluntat de començar a obrir una porta començant pel copagament, que és la via per entrar en una salut mixta i amb la voluntat de deixar una sanitat pública de nivell gairebé tercermundista.

Desirée Aguilar (PP) manifiesta:

– Que están a favor de esta moción, pero que no le parece bien es que Xavier Soley le heche las culpas al PP.

– Que ya sabe que no tienen la culpa de como se han encontrado la caja, pero el problema es que si en lugar de dejar de pagar a las farmacias cerraran los chiringuitos, las embajadas que tienen repartidas por el

29

26.05.2014

mundo o dejaran de fomentar el tema del 9N, igual los farmacéuticos sí que podrían cobrar el día que les toca.

Pedro Rivero (PSC) diu:

– Que li crida l'atenció aquesta sensibilitat per la manca de liquidesa de les farmàcies, perquè li agradaria que PxC quan s'enfronten a problemes reals de ciutat, manifestessin també aquesta sensibilitat pels problemes de liquidesa d'aquest Ajuntament.

– Que si fossin capaços d'arribar a petits acords en aquells temes importants de ciutat, les coses anirien millor.

Menchu Martí (PxC) contesta:

– Que els trenta milions destinats per fer la consulta del 9 N facilitarien les coses.

– Que l'any passat va presentar una moció sobre el copagament i el grup d'ICV-EUiA la va votar a favor.

Es desestima la moció amb el resultat següent:

Vots a favor: cinc (5) – PxC (1), PP (3) i Óscar Marjalizo, regidor no adscrit, (1)Vots en contra: quinze (15) – PSC (10), ICV-EUiA (3) i CiU (2)

CIUTADANIA

8. Proposta relativa a l'adhesió al “Convenio para la creación de un fondo social de viviendas”

“Fets

En data 17 de gener de 2013, es va signar el "Convenio para la creación de un fondo social de viviendas" entre diversos ministeris, la FEMP, la Plataforma del Tercer Sector i diferents entitats de crèdit per tal de promoure la creació d'un fons social d'habitatges.

Per tal de poder realitzar tasques de col·laboració amb les entitats de crèdit previstes en aquest conveni i, en ús de les atribucions que em són conferides, proposo que el Ple de l'Ajuntament adopti el següent

30

26.05.2014

ACORD:

Aprovar l'adhesió de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs al "Convenio para la creación de un fondo social de viviendas".

S'aprova per unanimitat.

TERRITORI

9. Dictamen relatiu a l'aprovació de la modificació del projecte executiu de les obres del nou Mercat Municipal d’Abastaments

“Fets

1. El Ple de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, en la sessió del mes de desembre de 2009, va acordar aprovar inicialment el projecte bàsic-executiu del Mercat Municipal d’Abastaments, redactat per les arquitectes Àgata Vila, Gisela Planas i Maria Manrique.

2. Posteriorment a l'aprovació del projecte bàsic-executiu per part del Ple, l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va adjudicar a l'empresa Mercadona, SA, mitjançant concurs, la concessió de l’espai del supermercat ubicat a la primera planta del nou edifici del mercat municipal, a la zona de magatzems de la planta soterrani –1 i a la planta soterrani –2. L'empresa Mercadona, SA va realitzar unes peticions de modificació del projecte bàsic-executiu en el moment de presentació de la seva proposta al concurs.

3. L'Alcaldia va emetre una moció en la qual es manifesta la necessitat de modificar el projecte bàsic-executiu, del qual s’està duent a terme l’execució, per tal d’atendre les peticions que va realitzar l’empresa Mercadona

4. Les arquitectes Àgata Vila, Gisela Planas i Maria Manrique van redactar, a principis de l'any 2014, la modificació del projecte executiu de les obres del nou Mercat Municipal d’Abastaments de Sant Adrià de Besòs.

5. La modificació del projecte executiu de les obres del nou Mercat Municipal d’Abastaments de Sant Adrià de Besòs no implica un increment de la despesa pública autoritzada.

Fonaments jurídics

1. D'acord amb l'article 42 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya, només es poden introduir modificacions en el projecte d’obres aprovat quan siguin conseqüència de necessitats noves o de causes

31

26.05.2014

tècniques imprevistes al temps d’elaborar aquell, sempre que no comportin alteració substancial de l’objecte o de les característiques bàsiques.

En aquest cas, la modificació del projecte d'obres es proposa com a conseqüència de necessitats noves imprevistes al temps d'elaborar aquell, aparegudes a partir de l'adjudicació a l'empresa Mercadona, SA, mitjançant concurs, la concessió de l’espai del supermercat ubicat a la primera planta del nou edifici del mercat municipal, a la zona de magatzems de la planta soterrani –1 i a la planta soterrani –2.

L'empresa Mercadona, SA va realitzar unes peticions de modificació del projecte bàsic-executiu en el moment de presentació de la seva proposta al concurs. En cas de no atendre aquestes peticions, es podria donar el cas que a l’empresa Mercadona, SA no li sigui útil l’espai concessionat, ja que no respon a les necessitats reals d’aquesta empresa, i això suposi la inviabilitat econòmica de l’operació, amb la conseqüent aturada d’obres, i que no es pugui desenvolupar el projecte.

Els principals punts objecte de la modificació són els següents:

– Lluernaris. Es redueix l’amplada dels lluernaris per aconseguir ampliar la distància entre ells; aquest requeriment de distància només s'aconsegueix descentrant-los respecte als eixos estructurals. L'amplada interior d'acabat dels quatre lluernaris es redueix de 2,30 m a 1,50 m. I la llargada interior d'acabat s'amplia de 14,72 cm a 15,52 cm.

– Muntants d’instal·lacions de planta supermercat. S'han eliminat quasi tots els muntants d'instal·lacions que comuniquen la planta coberta amb les parades de la planta mercat passant per la planta supermercat, a excepció dels dos que tenen l'extracció de fums dels bars i de tres més col·locats estratègicament per poder desaiguar tant la coberta com els arcons frigorífics de la planta supermercat.

– Nuclis de comunicació escales-muntacàrregues. Es modifiquen els nuclis de comunicació vertical de l'edifici que comprenen escales, ascensors, muntacàrregues i muntants per passos d'instal·lacions.

– Canvi de distribució a la planta moll -1. Els canvis en l'ús dels muntacàrregues dels nuclis 3 i 4 per part dels paradistes i del supermercat han comportat el canvi de la distribució de la planta moll.

– Canvis a la planta aparcament -2. Els canvis en els nuclis de comunicació impliquen l'eliminació d'algunes places d'aparcament, per la qual cosa s'han redistribuït les places per tal d'optimitzar més l'espai.

32

26.05.2014

– Façanes. S'han eliminat els angles de les pantalles a excepció dels pilars de façana. S'han replantejat les alçades del revestiment de fusta en funció d'aquests canvis.

– Canvi sistema de fonamentació. Degut a la preocupació per absorbir el retard produït en l'execució de l'obra, es planteja canviar el sistema de fonamentació del projecte executiu de profunda resolta amb pilotis, a fonamentació superficial.

2. D'acord amb l'article 42 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals de Catalunya, les modificacions del projecte d’obra que representin variació inferior, en més o en menys, al 20% del pressupost de les obres, i que compleixin les condicions que estableix l’article anterior, s’han de tramitar d’acord amb el procediment següent:

a) El director de l’obra ha de formular una proposta de les modificacions

a introduir.b) L’autor del projecte o un altre tècnic que designi la corporació ha de

redactar una memòria que ha d’explicitar de forma clara les causes tècniques o les noves necessitats que justifiquen tècnicament la modificació. A aquesta memòria s’hi ha d’acompanyar la documentació tècnica necessària, especialment el pressupost d’execució, el qual s’ha de determinar d’acord amb les normes de contractació.

c) En el cas que les obres s’executin per contracte o per concessió, s’ha de donar audiència al contractista pel termini de deu dies.

d) S’ha d’autoritzar i fiscalitzar la despesa.e) L’òrgan competent per aprovar el projecte ho és per aprovar

l’expedient de modificació.f) El que estableixen els apartats anteriors s’ha d’entendre sens

perjudici del que estableixi la normativa que regula la modificació del contracte, si s’escau.

Dictamen

Aquesta Comissió Informativa de Territori proposa al Ple de l’Ajuntament que adopti els següents

ACORDS:

1. Aprovar la modificació del projecte executiu de les obres del nou Mercat Municipal d’Abastaments de Sant Adrià de Besòs, redactat per les arquitectes Àgata Vila, Gisela Planas i Maria Manrique.

2. Donar audiència a la persona contractista pel termini de deu dies.”

33

26.05.2014

Defensa el dictamen Ruth Soto (PSC).

S'aprova per majoria absoluta amb el resultat següent:

Vots a favor: disset (17) – PSC (10), ICV-EUiA (3), CiU (2), PxC (1) i Óscar Marjalizo, regidor no adscrit, (1)Abstencions: tres (3) - PP

10. Dictamen relatiu a l'aprovació del Text refós del Pla especial d'ordenació de centres de culte

“Fets

1. La Comissió Territorial d’Urbanisme de l'àmbit metropolità de Barcelona, en la sessió de 28 de gener de 2014, va adoptar l’acord següent:

"1. Aprovar definitivament el Pla especial d'ordenació de centres de culte, de Sant Adrià de Besòs, promogut i tramès per l’Ajuntament, i supeditar-ne la publicació al DOGC i consegüent executivitat a la presentació d’un text refós, per duplicat, verificat per l’òrgan que ha atorgat l’aprovació provisional de l’expedient i degudament diligenciat, que incorpori les prescripcions següents:

1.1. Cal refondre la documentació complementària aportada per l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs en data 22 de gener de 2014.

1.2. En relació al plànol 10, cal justificar adequadament la proposta d’esglésies en zona industrial 22a, i la motivació de no incloure la totalitat dels fronts de carrer que es troben en parcel·les perifèriques de l’àrea industrial, accessibles des de l’exterior d’aquesta, contigües a zones l’ús principal de les quals és el residencial.

1.3. Pel que fa a l’article 5. Admissió de l’ús religiós en l’àrea industrial, cal aclarir el tercer paràgraf atès que porta confusió. Per altra banda, cal eliminar el quart paràgraf donat que és una repetició del segon paràgraf.

2. Indicar a l’Ajuntament que el text refós inclourà el text de les normes urbanístiques i els plànols d’ordenació en suport informàtic i en format editable de tractament de textos, en compliment de l’article 17.6 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol, i de l’ordre PTO/343/2005, de 27 de juliol, per la qual s’estableixen els requeriments tècnics de la presentació, en

34

26.05.2014

suport informàtic, de les normes urbanístiques de les figures de planejament urbanístic als òrgans de la Generalitat de Catalunya competents per a la seva aprovació definitiva."

Fonaments jurídics

1. D’acord amb el que disposen l’article 22.2.c) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local i l'article 52.2.c) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, correspon al Ple l'aprovació inicial del planejament general del municipi i l'aprovació que posi fi a la tramitació municipal dels plans i altres instruments d'ordenació urbanístics. Així doncs, correspon al Ple, amb majoria simple, l'aprovació del Text refós del Pla especial d'ordenació de centres de culte.

Dictamen

Aquesta Comissió Informativa de Territori proposa al Ple de l’Ajuntament que adopti els següents

ACORDS:

1. Aprovar el Text refós del Pla especial d'ordenació de centres de culte, elaborat, promogut i tramès pel Servei de Territori de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs.

2. Trametre, per duplicat i degudament diligenciat, el document del Text refós del Pla especial d'ordenació de centres de culte a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l'àmbit metropolità de Barcelona del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya als efectes de procedir, si escau, a la seva publicació al DOGC. El Text refós inclou el text de les normes urbanístiques i els plànols d'ordenació en suport informàtic i en format editable de tractament de textos.”

Defensa el dictamen Ruth Soto (PSC).

Menchu Martí (PxC) manifesta:

– Que a l'octubre, quan es va aprovar el Pla provisional, ja els va dir que han intentat posar límit i controlar la instal·lació de centres de culte a la ciutat.

35

26.05.2014

– Que és d'agrair que, des que PxC està en aquest Ajuntament, s'hagin adonat dels greus problemes derivats de la immigració musulmana i actuïn (encara que sigui malament i amb pegats) per intentar solucionar, malgrat que sigui per intentar frenar el seu partit electoralment a un any vista de les pròximes eleccions municipals i per bé que neguin que hi ha un problema i utilitzin un llenguatge políticament correcte.

– Que ja porten més de dos anys donant-li voltes a aquest tema, i la Generalitat de CiU primer i l'Àrea Metropolitana de Barcelona, amb representants polítics dels seus partits en els seus òrgans de govern ara, corregint-los el seu pla perquè sigui molt més permissiu per instal.lar aquests centres de culte.

– Que aquest pla només en prohibeix la instal.lació a l'avinguda de Catalunya i de la Platja per ser zona comercial. Es pregunta si no ho són el c/ de l'Església i adjacents, Mare de Déu del Carme, Pi i Margall i els del barri del Besòs. Que voldria saber perquè hi ha aquesta discriminació entre uns carrers i barris de la ciutat i altres, i perquè en uns carrers no els deixen i en altres sí que poden edificar mesquites; perquè sí se'n podran edificar a les zones perifèriques del polígon industrial de Monsolís, contigües a zones residencials, que potser es vol expulsar les poques indústries nacionals que queden, que aquestes zones s'haurien de prioritzar per revitalitzar l'economia local en aquests temps de crisi o reservar-les per futurs equipaments sanitaris o educatius.

– Que PxC ha estat l'únic partit que va presentar al.legacions a aquest pla, que van denegar per anar en contra de la Llei de cultes de la Generalitat de 2009, llei feta pel tripartit, PSC i ICV-EUiA, que els ha impedit aquest intent d'ordenar i controlar la construcció de mesquites a la ciutat.

– Que, a partir d'ara, quan s'instal.lin mesquites a la ciutat amb tota la problemàtica que comporti per als veïns, serà per culpa del seu pla especial de centres de culte que el PSC i ICV-EUiA van aprovar quan manaven a la Generalitat.

L'alcalde manifesta:

– Que lamenta molt aquests excessos de demagògia.

– Que Sant Adrià no té un problema d'immigració musulmana.

– Que l'únic que fan és racionalitzar i ordenar la implantació de certes activitats que hi ha a la ciutat.

36

26.05.2014

– Que un estat de dret es deu a les lleis i pot racionalitzar perquè hi hagi les justes i necessàries.

– Que Menchu Martí hauria de llegir bé els plans perquè el que fa és mentir expressament i això se'n diu demagògia i mala fe.

Jesús A. García (PP) manifesta:

– Que todos saben que hay dos zonas en Sant Adrià; un centro y otros; y hay centros de culto en la Mina y cree que no se hace esta restricción para otras religiones, y él está a favor de la libertad religiosa.

S'aprova per majoria absoluta amb el resultat següent:

Vots a favor: dinou (19) – PSC (10), ICV-EUiA (3), PP (3), CiU (2) i Óscar Marjalizo, regidor no adscrit, (1)Vots en contra: un (1) -PxC

11. Dictamen relatiu a l'aprovació del Conveni amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació per a la cessió d'un equip portàtil de mesura de nivell de camp electromagnètic

“Fets

1. El CTTI és l’ens responsable de la planificació tècnica i de l’establiment de les directrius de gestió i d’explotació dels serveis i dels sistemes de telecomunicacions que corresponen a la Generalitat de Catalunya, d’acord amb les disposicions contingudes a la Llei 15/1993, de 28 de desembre, de creació del CTTI.

2. El 16 de juny de 2005 la Generalitat de Catalunya, el CTTI i el Consorci Localret van signar un conveni de col·laboració per a la implantació d’una xarxa (en endavant, projecte SMRF) d’equips de monitoratge per mesurar els nivells de camp electromagnètic (en endavant, equips de monitoratge) provinent de les estacions base de telefonia mòbil. En data 10 de març de 2009, les parts van subscriure un nou conveni per donar continuïtat al projecte SMRF.

3. En el marc del projecte SMRF, al municipi de Sant Adrià de Besòs es va instal·lar 1 equip de monitoratge.

4. L’any 2009, la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació (abans Secretaria de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació) del Departament d’Empresa i Ocupació, i la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat, van dissenyar la política de la Governança Radioelèctrica.

37

26.05.2014

5. La política de la Governança Radioelèctrica té com a principal objectiu coordinar les polítiques en matèria de comunicacions electròniques i de medi ambient de la Generalitat de Catalunya, per tal de millorar l’accés de la ciutadania a les xarxes de comunicacions sense fils i les seves activitats socioeconòmiques, fomentant un desplegament d’aquestes xarxes que sigui suficient, ordenat, sostenible i respectuós amb les persones i amb el medi ambient i procurar així que la ciutadania obtingui el màxim benefici de la societat de la informació.

6. La política de la Governança Radioelèctrica s’estructura al voltant de cinc eixos d’actuació: impuls, regulació, planificació, control i informació. El projecte SMRF està inclòs dintre de la política de la Governança Radioelèctrica com una de les principals accions de control.

7. El 25 d’agost de 2010 el CTTI i la Comissió Europea van signar un acord de subvenció pel projecte LIFE09 ENV/ES/000505 “Radioelectric governance: environment and electronic communication policies for Deployment of radiocom infrastructures” (en endavant, el projecte LIFE09 ENV/ES/000505), com a eix principal de la política de la Governança Radioelèctrica.

8. El projecte LIFE09 ENV/ES/000505 inclou, entre d’altres aspectes, l’adquisició, per part del CTTI, de cinquanta (50) equips portàtils de mesura del nivell de camp electromagnètic (en endavant, equip portàtil) i la seva cessió a una sèrie de municipis o comarques de Catalunya, per tal que aquests puguin realitzar mesures puntuals del nivell de camp electromagnètic en el seu àmbit territorial. Aquest projecte està inclòs dintre de la política de la Governança Radioelèctrica com una de les principals accions de control. Sant Adrià de Besòs és un dels municipis als quals se cedirà un equip portàtil.

9. És voluntat de les parts ampliar el marc de col·laboració dins de la política de la Governança Radioelèctrica entre l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i el CTTI, per a la cessió d’aquest últim a l'Ajuntament d’un equip portàtil per realitzar mesures puntuals del nivell de camp electromagnètic a de l'Ajuntament.

Fonaments de dret

1. Llei municipal i de règim local de Catalunya2. Decret de la Generalitat de Catalunya 148/2001, de 29 de maig,

d'ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació (DOGC 3404 de 7.06.2001) és la normativa vigent a Catalunya.

DICTAMENPer tant, aquesta Comissió Informativa de Territori proposa al Ple de l’Ajuntament que adopti els següents

ACORDS:

38

26.05.2014

1. Aprovar el Conveni de col·laboració entre el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs per a la cessió d'un equip portàtil de mesura de nivell de camp electromagnètic, en el marc de la política de la governança radioelèctrica

2. Notificar aquest acord al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya.”

Defensa el dictamen Gregorio Camacho (ICV-EUiA).

S'aprova per unanimitat.

12. Restar assabentats de l'acord del Ple de la Diputació de Barcelona, de data 30 de gener de 2014, pel qual es va aprovar la pròrroga del Conveni de col·laboració per a la gestió, el manteniment i la conservació del Parc Fluvial del Besòs

“Fets

1. En data 13 de març de 2014, amb registre d'entrada núm. 3481, la Diputació de Barcelona ha notificat a l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs que el Ple d'aquesta entitat, en data 30 de gener de 2014, va aprovar la pròrroga per al període comprés des del 15 de febrer de 2014 fins el 14 de febrer de 2016, del conveni de col·laboració subscrit entre la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona, l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, l'Ajuntament de Montcada i Reixac i el Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs, per a la gestió, el manteniment i la conservació del Parc Fluvial del Besòs.

2. En l'esmentat acord, en data 30 de gener de 2014, també es va aprovar la modificació del Pacte Segon, apartat primer del conveni de referència, quedant redactat de la manera següent:

“El present conveni entrarà en vigor en el moment en que hagi estat signat per totes les parts i tindrà una vigència inicial de dos anys, prorrogable de forma expressa per períodes de dos anys”.

Fonaments de dret

L'article 88 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

39

26.05.2014

DICTAMEN

Per tant, aquesta Comissió Informativa de Territori proposa al Ple de l’Ajuntament que adopti els següents

ACORDS:

1. Restar assabentats de l'acord del Ple de la Diputació de Barcelona, de data 30 de gener de 2014, pel qual es va aprovar la pròrroga del Conveni de col·laboració per a la gestió, el manteniment i la conservació del Parc Fluvial del Besòs i modificació del seu Pacte Segon.

2. Notificar aquest acord a la Diputació de Barcelona.”

GOVERNACIÓ, SERVEIS CENTRALS, PROMOCIÓ I EDUCACIÓ

13. Donar compte de l'informe d'Intervenció sobre el compliment dels terminis de pagament de les obligacions de l'Ajuntament, de conformitat amb la Llei 15/2010, de 5 de juliol, que correspon al primer trimestre de 2014

Tot seguit, els assistents resten assabentats de l'informe del primer trimestre de 2014 de la Intervenció de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, sobre el compliment dels terminis de pagament de les obligacions d'aquesta corporació, de conformitat amb la Llei 15/2010, de modificació de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en els operacions comercials (LLCM).

14. Dictamen relatiu a l'aprovació de la modificació de crèdits 9/2014

“Examinada la necessitat de tramitar expedient de modificació de crèdits al vigent Pressupost General, mitjançant la concessió de crèdits extraordinaris finançats amb baixa per anul·lació, segons autoritza l’article 36.1 c) del RD 500/90, de 20 d’abril, atès l’informe favorable de la Intervenció de Fons, aquesta Comissió Informativa proposa al Ple de l’Ajuntament la adopció del següent:

ACORD:

1. Aprovar la proposta de modificació de crèdits núm. 9 del Pressupost General de 2014, per concessió de crèdits extraordinaris finançats amb

40

26.05.2014

baixa per anul·lació, segons autoritza l’article 36.1 c) del RD 500/90, de 20 d’abril, sent l’estat de modificacions el següent:

ESTAT DE DESPESESEN MÉS

CRÈDITS EXTRAORDINARIS

Aplicació pressupostària Denominació Import

80 42500 22500 Tributs estatals 4.000

TOTAL DESPESES EN MÉS 4.000

ESTAT DE DESPESESEN MENYS

BAIXES PER ANUL·LACIÓ

Aplicació pressupostària Denominació Import

100 1100 31001 20140014 Interessos sector privat 4.000

TOTAL DESPESES EN MENYS 4.000

RESUM PER ARTICLES

ESTAT DE DESPESESEN MÉS

CRÈDITS EXTRAORDINARIS

Article 22 ............................ 4.000,00

TOTAL DESPESES EN MÉS ............................. 4.000,00

ESTAT DE DESPESESEN MENYSBAIXES PER ANUL·LACIÓ

Article 31 .......................... 4.000,00

TOTAL DESPESES EN MENYS ...................... 4.000,00

2. Exposar al públic els presents acords durant quinze dies hàbils, previ anunci al Butlletí Oficial de la Província i al taulell d’edictes de la Corporació, conforme al previst a l’article 177,2 del RDL 2/2004, de 5 de març, que aprova el TR de la LRHL.

41

26.05.2014

3. En el supòsit que no es presentin reclamacions contra aquest acord durant el període d’exposició pública, aquest s’entendrà definitiu sense necessitat d’un nou acord de l’Ajuntament.”

Defensa el dictamen Pedro Rivero (PSC).

S'aprova per unanimitat.

15. Assumptes urgents

No hi ha cap assumpte urgent.

16. Precs i preguntes

Óscar Marjalizo (regidor no adscrit) diu:

– Que en els propers dies s'obrirà la discoteca a l'aire lliure, que alguns veïns l'any passat ja van presentar algunes queixes pel soroll i voldria saber si s'ha mirat alguna vegada si el nivell sonor de la discoteca és el permès i si hi ha algun informe sobre això.

Pedro Rivero (PSC) li contesta que l'any passat es van fer diversos controls fonomètrics des de l'aparcament, des de la via i, fins i tot, des de l'interior dels edificis que donen a la discoteca, i no van donar positiu, però sí que durant l'estiu es va detectar una pujada sonora en alguna nit determinada, però que també és cert que quan es va advertir a l'empresa ho va resoldre.

Menchu Martí (PxC) diu:

– Que li demana a l'alcalde que lideri amb energia el procés de suport als treballadors i les actuacions que s'han de dur a terme des dels estaments municipals per defensar les reivindicacions dels treballadors de Schott Ibèrica. Que demani, també, una reunió amb el conseller d'Empresa i Ocupació i amb els representants de totes les forces polítiques representades en aquest consistori per traslladar la preocupació de tots els veïns i dels seus representants municipals en ple, donant una imatge d'unitat sense fissures en aquest assumpte, per transmetre personalment la preocupació i demanar-li que intervingui per trobar les solucions menys traumàtiques i més favorables per als treballadors de Schott Ibèrica i les seves famílies

42

26.05.2014

L'alcalde li diu que és una llàstima que intenti particularitzar aquest tema, no li pensa contestar perquè no creu no s'hagi de polititzar el patiment d'aquestes famílies, que es dóna per sobreentès i estan en contacte permanent amb els membres del Comitè d'Empresa i, dins del què puguin fer, faran allò que els demanin.

Xavier Soley (CiU) diu:

– Que la situació de Ràdio La Mina és força delicada econòmicament, i vist el punt crític en el qual estan, fins i tot, han fet un clam a la ciutadania perquè hi facin aportacions per poder mantenir la programació. Que fa uns mesos des de l'Alcaldia es va plantejar la possibilitat d'establir un conveni, voldria saber com està aquest conveni, i demanen que s'agiliti i que, si és possible, es pugui formalitzar abans d'acabar aquest semestre i que per al Ple del juny pogués estar enllestit.

Gregorio Belmonte (ICV-EUiA) li respon:

– Que van mantenir una reunió amb Ràdio La Mina per conèixer la seva situació, se'n va fer una segona amb una persona del Consorci del barri de la Mina, responsable dels projectes socials i ara estan treballant en l'elaboració d'aquest conveni, i Ràdio La Mina coneix perfectament que aquesta setmana tenen una reunió per acabar d'ultimar, i que treballaran tan ràpid com puguin.

Mireia Hernández (CiU) diu:

– Que els ha arribat que la piscina Ricart tanca aquest estiu i no se sap si es tornarà a obrir o no, vol saber com està la situació i que es pensa fer.

– Que en el Ceip Mediterrània fa temps van demanar que es reparessin les cadires del menjador que cada dia estan pitjor, volien saber si la Brigada té previst anar-hi o hi ha alguna data concreta.

L'alcalde, sobre la piscina, li contesta que s'estan treballant diverses opcions i han de veure costos, possibilitats, etc.

Gregorio Belmonte (ICV-EUiA), sobre l'escola, li respon que comprovaran la incidència.

43

26.05.2014

Jesús A. García (PP) diu:

– Que se va a celebrar una fiesta llamada Barcelona Beach Festival Barcelona en una playa de este municipio. Que, ahora que se cumplen 10 años del Fòrum, intentar con el municipio que hay al lado poder gestionar una marca, ya que parece que Sant Adrià sólo se menciona para lo malo, para que se vea que se hace algo bien, pide al alcalde que se trabaje en ese sentido con el municipio próximo para gestionar bien esa marca o bien otra marca, pero que puedan subir la autoestima de este municipio para bien no solo para mal.

i, no havent-hi més assumptes per tractar, s’aixeca la sessió a les 21.15 hores del dia de la data, de la qual s’estén aquesta acta que, un cop llegida i trobada conforme, firmen amb mi, el secretari, tots els assistents. certifico.

44