pla quadriennal de formaciÓ permanent del …weib.caib.es › formacio › planificacio ›...

PLA QUADRIENNAL DE FORMACIÓ PERMANENTDEL PROFESSORAT

2004-2008

INFORME D’AVALUACIÓ

Servei de Formació Permanent del Professorat20 d’abril de 2008

2Avaluació Pla Quadriennal de Formació Permanent del Professorat 2004-2008Servei de Formació Permanent del Professorat 20/04/08

ÍNDEX1. INTRODUCCIÓ……………………………………………………………………………………….……32. RESPOSTA DE LA FORMACIÓ A PARTIR DE LES NECESSITATS FORMATIVESDETECTADES (JUNY 2004) .............................................................................................5

2.1. Educació infantil ......................................................................................... 52.2. Educació Primària ....................................................................................... 82.3. Educació secundària.................................................................................. 112.4. Formació professional ............................................................................... 142.5. Educació d’adults...................................................................................... 162.6. Educació de règim especial ........................................................................ 182.7. Equips directius......................................................................................... 192.8. Aspectes generals comuns al professorat de totes les etapes ........................ 21

3. AVALUACIÓ DELS OBJECTIUS...................................................................................244. PLANS PILOT ............................................................................................................34

4.1 Pla d’aplicació a l’aula de la formació permanent del professorat ................. 344.2. Pla d’avaluació de l’impacte de les activitats formatives............................... 354.3. Pla de millora de la convivència.................................................................. 374.4. Centres amb seccions europees .................................................................. 384.5. Portfoli europeu de les llengües .................................................................. 39

5. ACTIVITATS DEL SERVEI DE FORMACIÓ PERMANENT..............................................405.1. Formació a distància ................................................................................. 40

5.1.1. Evolució de la FaD .............................................................................. 405.1.2. Valoració per part del professorat participant ...................................... 425.1.3. Resultats quantitatius de la FaD .......................................................... 425.1.4. Propostes de millora ........................................................................... 42

5.2. Jornades i congressos................................................................................. 435.3. Altres dades d’interès................................................................................. 45

6. DADES QUANTITATIVES REFERIDES ALS INDICADORS ANUALS DE PARTICIPACIÓ..466.1. Activitats internes de la Conselleria d’Educació i Cultura ...........................................46

6.2. Activitats externes ..................................................................................... 477. AVALUACIÓ DELS PROGRAMES ANUALS EN RELACIÓ AL PLA QUADRIENNAL ……...48


1. INTRODUCCIÓ

Amb aquest informe d’avaluació es podrà valorar si el conjunt de les activitats formatives ialtres actuacions realitzades dins dels diferents programes anuals han donat resposta a leslínies prioritàries que marcava el pla quadriennal 2004-2008. Ens permet saber en quinamesura s’han aconseguit els objectius prevists i ens informa de la incidència de la formacióals centres educatius a través de l’avaluació del pla d’aplicació a l’aula i del pla de l’impactede la formació al centre. La informació obtinguda permetrà que des dels àmbits de la gestió iorganització de la formació permanent es puguin prendre decisions respecte de les líniesprioritàries del proper pla quadriennal 2008-2012.

La recollida de dades comporta un grau de complexitat elevat i, en aquest sentit, s’han deconsiderar alguns aspectes, perquè la interpretació de les xifres no malmeti la qualificaciódels resultats:

a. Un major o menor nombre d’actuacions o d’activitats no es corresponnecessàriament amb un menor o major nombre de participants a les activitatsformatives, o a un major o menor nombre d’hores de formació.

b. La diferenciació per etapes educatives no sempre és clara o tancada a la base dedades ja que hi ha activitats que van destinades a diverses etapes.

c. La diferenciació per temes de formació pot donar també resultats esbiaixats ja queens trobam amb activitats que poden tenir mòduls de diversos temes; o bé quealgunes de les línies o àmbits estructurats dins del pla com a separats, poden estar oestan de fet interrelacionats en la pràctica educativa i així ho reflecteixen els dissenysconcrets de les activitats, encara que els seus títols no ho explicitin.

d. Els CEP de la xarxa de formació de les Illes Balears tenen diferents recursos humans i,per tant, el nombre d’assessories pot variar i també el perfil de les persones que hitreballen. Les dades, per tant, no es poden comparar en sentit absolut.

e. Les dades que es refereixen al Servei de Formació Permanent del Professorat (SFPP),recullen actuacions o activitats que provenen també d’altres serveis de la Conselleria.En el cas que la seva dimensió pugui distorsionar la interpretació de les dades, aniranacompanyades d’algun aclariment.

f. Les dades utilitzades comprenen les activitats realitzades durant els cursos 2004-05,2005-06 i 2006-07. Pel que fa al curs 2007-08 es tendrà com a referència l’avaluaciódel Programa anual de formació una vegada finalitzat el curs.

g. En referència al programa 2007-2008, cal esmentar que durant la seva execució, s’hihan inclòs activitats en relació a l’aplicació de la LOE, en principi no previstes, encaraque la majoria d’elles es duran a terme bé a finals de curs, bé durant el primertrimestre del curs 2008-2009, ja que el desplegament normatiu du un retardd’aproximadament un curs escolar en la nostra comunitat autònoma. El pla que araavaluam no havia previst canvis de legislació educativa i, al moment de produir-se, noes va incloure cap línia formativa que hi fes referència.

L’apartat 2, Resposta de la formació a partir de les necessitats formatives detectades el juny de 2004,consisteix en analitzar la resposta que han tengut aquestes necessitats dins els programesanuals de formació de cada CEP i del Servei durant els anys corresponents. Cal explicar queels nombres que apareixen a les cel·les de les graelles representen la quantitat d’actuacionsque han donat resposta a una necessitat de formació i que en molts de casos no coincideixenamb el nombre d’activitats formatives que s’han dut a terme ja que una activitat pot estarrelacionada amb més d’una necessitat.


L’apartat 3, Avaluació dels objectius, tracta d’avaluar la mesura en què s’han assolit elsobjectius presentats en el pla quadriennal 2004-2008.

A l’apartat 4, Plans pilot, es presenta una memòria de cada un - objectius, actuacions iconclusions – excepte el Portfolio Europeu de les Llengües i Centres amb Seccions Europeesque, a partir del curs 2005-2006, varen passar a l’actual Direcció General d’Ordenació,Inspecció i Administració Educativa.

A l’apartat 5, Activitats pròpies del servei, s’exposa l’evolució de la formació a distància que esdu a terme des del servei i la seva valoració així com una breu explicació de les jornades icongressos celebrats.

En alguns apartats s’exposaran propostes per a l’elaboració i desenvolupament del properpla. Una de les propostes d’actuació de caire general, que no explicitarem a cada apartat,haurà de ser, necessàriament, en relació al desplegament curricular i l’actualitzaciómetodològica que emana de la Llei Orgànica d’Educació (LOE) del 3 de maig de 2006.

Cal destacar que les propostes que s’exposaran han d’estar consensuades en estretacol·laboració entre tots els serveis de la Conselleria d’Educació i Cultura que promouenactivitats formatives, per evitar que els programes anuals no distorsionin o anul·lin elsobjectius que s’exposaran al Pla de formació Permanent del Professorat 2008-2012. Amb lamateixa intenció, caldria estudiar fórmules per incorporar de forma adient les actuacionsformatives des d’entitats externes.

El present informe s’ha presentat a la Comissió de Formació Permanent de les Illes Balears ensessió ordinària el dijous 24 d’abril de 2008.


2. RESPOSTA DE LA FORMACIÓ A PARTIR DE LES NECESSITATS FORMATIVES DETECTADES (JUNY 2004)

2.1. Educació infantil

EDUCACIÓINFANTIL ACTUACIONS DE FORMACIÓ

CEPEIVISSA

FORMENTERA

CEPINCA

CEPMANACOR

CEPMENORCA

CEPPALMA

SFPPNECESSITATS

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

TOTAL

Actualització científica ididàctica, des d’unaconcepció globalitzadora iconstructivista

1 4 5 10 4 2 7 13 4 - 4 8 1 - 9 10 10 2 4 16 1 - - 1 58

Observació, anàlisi iavaluació dins l’aula 1 - - 1 2 - - 2 - - 1 1 1 - - 1 1 - 1 2 - - - - 7Ensenyar a pensar: filosofia3/18 4 - 1 5 4 5 2 11 - - 2 2 - - - - 6 2 3 11 - - - - 29Metodologia i organització0-3 1 - 1 2 - - 1 1 1 - 4 5 1 - 1 2 - - 3 3 - - - - 13Observació com einaintervenció 0-3 1 - 1 2 - - - - - - 4 4 - - - - - - - - - - - - 6Aprenentatge lectura iescriptura 4 1 6 11 4 5 3 12 2 - 6 8 1 - 4 5 15 13 4 32 1 2 1 4 72

Psicomotricitat - 1 - 1 1 - - 1 1 - 1 2 - - 2 2 2 2 2 6 - - - - 12Participació i comunicaciófamílies 2 3 2 7 - 1 - 1 - - - - 1 5 4 10 4 2 - 6 - - - - 24Educació afectiva iemocional 1 3 4 8 1 4 4 9 2 4 - 6 1 3 3 7 6 10 4 20 - - - - 50

Hàbits de salut i benestar - - 1 1 - - - - - 1 - 1 - - 2 2 - - 1 1 - - - - 5

Anglès 1 - 1 2 2 - 1 3 1 - - 1 1 - 1 2 4 1 2 7 - 1 - 1 16Estratègies metodològiquesed. Física i ed. Musical 1 - 1 2 1 - - 1 - 1 - 1 1 - 2 3 4 - 1 5 - - - - 12

TOTAL 17 12 23 52 19 17 18 54 11 6 22 39 8 8 28 44 52 32 25 109 2 3 1 6 304


ACTUACIONS FORMATIVES EDUCACIÓ INFANTIL 04-07

Anglès5%

Hàbits de salut i benestar

2%

Estratègies metodològiques ed. Física i ed. Musical

4%

Actualització científica i didàctica, des d’una

concepció globalitzadora i constructivista

19% Observació, anàlisi i avaluació dins l’aula

2%Ensenyar a pensar:

filosofia 3/18 10%Metodologia i

organització 0-34%

Observació com eina intervenció 0-3

2%Aprenentatge lectura i

escriptura24%

Psicomotricitat4%

Participació i comunicació famílies

8%

Educació afectiva i emocional

16%

De les 304 actuacions deformació adreçades a educacióinfantil i que corresponen a lesnecessitats exposades al plaquadriennal 2004-08, el 24% sónde lectura i escriptura i el 19%d’actualització científica ididàctica, des d’una concepcióglobalitzadora i constructivistaessent aquests el valors més alts;en canvi, hàbits de salut ibenestar, observació, anàlisi iavaluació dins l’aula i l’observaciócom eina d’intervenció 0-3representen els valors més baixosamb un 2%.

Algunes actuacions del col·lectiu de 2n cicle d’EI, sobretot les de formació a centres educatius, s’han fet dintre d’activitats conjuntes amb EducacióPrimària (EP), la qual cosa no reflecteixen aquestes dades. La coordinació amb EP no estava exposada al pla com a necessitat, encara que s’hi hadonat resposta en activitats destinades als dos col·lectius (2n cicle EI i 1r EP) o en les de formació a centre. Cal destacar que cap necessitat haquedat sense formació.


Propostes per a l’elaboració i desenvolupament del proper pla:

Incrementar les actuacions de l’etapa 0-6 i, especialment, les del 1r cicle, 0-3, d’acordamb el que estableixi la nova normativa reguladora del cicle 0-3 de la Conselleriad’Educació i Cultura.

Coordinar millor els diferents programes anuals per tal que l’atenció formativa sobreles necessitats detectades tengui una distribució territorial adient a través dels CEP,dins del marc de la planificació quadriennal.


2.2. Educació PrimàriaEDUCACIÓ PRIMÀRIA ACTUACIONS DE FORMACIÓ

CEP EIVISSAFORMENTERA

CEPINCA

CEPMANACOR

CEPMENORCA

CEPPALMA

SFPP

NECESSITATS04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

TO_TAL

Aprenentatge de la lecturai escriptura

6 4 4 14 6 5 4 15 3 3 5 11 1 - 2 3 15 12 2 29 1 1 1 3 75

Tractament de llengüesdins el currículum

3 - 2 5 4 - 2 6 1 2 1 4 1 - 2 3 6 3 3 12 - - 2 2 32

Relació família escola 1 1 - 2 - - 1 1 - 1 1 2 - - 1 1 - - - - - - - - 6

Treball cooperatiu - - - - - - 1 1 - - - - - - - - - - - - - - - - 1

Educació afectiva iemocional

2 2 6 10 2 5 6 13 2 2 3 7 1 4 3 8 8 9 4 21 1 1 3 5 59

Intervenció de l’equip desuport 2 - - 2 2 1 2 5 3 4 1 8 1 3 2 6 6 7 1 14 - - - - 35

Metodologia per atendrela diversitat

2 5 7 14 3 3 6 12 1 3 7 11 1 2 4 7 5 4 2 11 - - - - 55

Primers auxilis - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Educació per a la salut 2 - 1 3 - 2 - 2 - - - - - - 1 1 - - 1 1 - - - - 7

Filosofia 3/18 4 1 4 9 4 4 - 8 - - 2 2 - - - - 5 3 2 10 - - - - 29

Ed. Ambiental 1 3 3 7 3 1 3 7 3 2 1 6 2 1 2 5 5 5 5 15 * 35 * 56 * 97 188 228

Iniciació esportiva peratendre la diversitat - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Ed. Per a la salut del’alumnat (Ed. Física)

- 1 - 1 1 - - 1 2 - - 2 1 1 - 2 1 4 1 6 - - - - 12

Creativitat i imaginació(Ed. Artística)

1 2 3 6 2 2 1 4 3 8 2 2 1 5 4 4 6 14 - - - - 35

Llenguatge corporal(música)

2 1 2 5 1 2 1 4 3 4 5 12 3 3 1 7 4 3 1 8 - - - - 36

TOTAL 26 20 32 78 26 25 26 77 19 25 29 73 13 16 19 48 59 54 28 141 36 57 100 193 610

(*) inclou els programes ecoambientals


ACTUACIONS FORMATIVES PRIMÀRIA 04/07

Relació família escola1%

Treball cooperatiu0%

Tractament de llengües dins el currículum

5%

Ed. Ambiental44%

Filosofia 3/184%

Metodologia per atendre la diversitat

8%

Intervenció de l’equip de suport

5%

Aprenentatge de la lectura i escriptura

11%

Iniciació esportiva per atendre la diversitat

0%

Educació afectiva i emocional

9%

Primers auxilis0%

Educació per a la salut1%

Creativitat i imaginació (Ed. Artística)

5%

Llenguatge corporal (música)

5%

Ed. per a la salut de l’alumnat (Ed. Física)

2%

A Educació Primària (EP) s’han realitzat610 actuacions de les quals el 44%corresponen a educació ambiental(inclou els programes ecoambientalsconvocats des de la Direcció Generald’Innovació i Formació del Professorat encol·laboració amb la Conselleria de MediAmbient ), l’11% a aprenentatge de lalectura i l’escriptura i el 9% a educacióafectiva i emocional, com a valors méselevats. Per altra part, on hi ha hagutmenys actuacions formatives ha estat enrelació família - escola, només un 1%.Treball cooperatiu i primers auxilis hanquedat sense atendre.



Revisar, actualitzar i equilibrar les actuacions formatives destinades a EP per atendre lesprioritats de l’etapa.

Seqüenciar de forma adequada els programes anuals i distribuir equilibradament lesactuacions formatives entre els diferents CEP per poder atendre les necessitats formativesprioritàries.

Reconduir les actuacions i tipologia d’activitats sobre educació ambiental en relació al’elevat percentatge realitzat durant la vigència del pla 2004-2008.

Categoritzar les necessitats formatives de forma que es tradueixin en línies formativescoherents que englobin temes de formació interrelacionats.


2.3. Educació secundàriaEDUCACIÓ

SECUNDÀRIAACTUACIONS DE FORMACIÓ


CEPINCA

CEPMANACOR

CEPMENORCA

CEPPALMA

SFPP

NECESSITATS04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

TO_TAL

Actualització científica ididàctica, metodològica iús de recursos de totes lesàrees de l’àmbitsociolingüístic

3 2 3 8 7 3 8 18 6 - 6 12 2 - 2 4 11 9 6 26 - 2 4 6 74

Tractament de llengües encontextos plurilingües 2 1 1 4 1 - 2 3 - - 1 1 - - 2 2 - - - - - - 2 2 12

Català i castellà.Metodologia i didàctica(enfocament comunicatiu)

4 3 - 7 5 - 3 8 - - - - 3 - 1 4 5 3 4 12 - - 1 1 32

Actualització i didàctica detotes les àrees de l’àmbitcientífic i tecnològic

3 4 5 12 7 8 4 19 8 3 9 20 5 7 7 19 12 5 15 32 2 2 1 5 107

Intervenció assessora delsEOEP i dels DOI 2 2 - 4 2 3 - 5 4 4 1 9 3 3 2 8 5 8 2 15 - - 2 2 43

Acció tutorial - 1 5 6 1 2 5 8 3 3 5 11 - - 1 1 3 1 5 9 - 1 - 1 36

Habilitats socials - - - - - - - - 3 2 1 6 - - 1 1 2 - 3 5 1 - - 1 13

Ed. emocional - - 2 2 - 2 1 3 4 2 3 9 1 - 1 2 3 1 3 7 - 1 - 1 24

Resolució de conflictes 4 1 3 8 1 2 2 5 3 4 3 10 - 2 2 4 4 4 4 12 1 1 - 2 41

Igualtat de gènere - - - - - - - - - - - - - - - - 1 - 4 5 - - - - 5

ACI i programacions d’aula - - - - - 1 - 1 1 1 2 4 1 2 2 5 2 - - 2 - - - - 12

Educació per a la salut 6 6 7 19 1 5 1 7 1 1 - 2 2 2 1 5 2 1 5 8 - - - - 41Els mitjans de comunicaciói internet - - 1 1 - 1 - 1 - 1 2 3 1 - 1 2 5 3 7 15 - - 1 1 23

Ed. Ambiental 1 3 3 7 3 - 4 7 - 1 2 3 2 1 3 6 7 6 1 14 * 28 * 35 * 56*

119156

Didàctica i metodologies d’EF, artística i musical 3 - 1 4 1 1 2 4 2 2 6 10 4 2 3 9 6 5 3 14 - - 1 1 42

Filosofia 3/18 1 - - 1 2 - - 2 - - - - 1 - - 1 1 - - 1 - - - - 5

TOTAL 29 23 31 83 31 28 32 91 35 31 41 100 25 19 29 73 69 46 62 177 32 42 68 142 666

* inclou els programes ecoambientals


ACTUACIONS FORMATIVES SENCUNDÀRIA 04/07

Actualització científ ica i didàctica, metodològica i ús

de recursos de totes les àrees de l’àmbit sociolingüístic

11%

Filosofia 3/181%Didàctica i metodologies d’

EF, artística i musical6%

Tractament de llengües en contextos plurilingües

2%

Català i castellà. Metodologia i didàctica

(enfocament comunicatiu)5%

Habilitats socials2%

Ed. emocional4%

Els mitjans de comunicació i internet

3%

Actualització i didàctica de totes les àrees de l’àmbit

científ ic i tecnològic 16%

Ed. ambiental24%


ACI i programacions d’aula2%

Resolució de conflictes6%

Igualtat de gènere1%

Intervenció assessora dels EOEP i dels DOI

6%

Acció tutorial5%

Els valors més alts de les 666 actuacionscorresponen a educació ambiental, 24%(inclou els programes ecoambientalsconvocats des de la Direcció Generald’Innovació i Formació del Professorat encol·laboració amb la Conselleria de MediAmbient ); actualització científica ididàctica de totes les àrees de l’àmbitcientífic i tecnològic, 16%; actualitzaciócientífica, didàctica , metodològica i ús derecursos de totes les àrees de l’àmbitsociolingüístic, més actuacions de les àreesde llengua, 18%. Per l’altre costat, igualtatde gènere i filosofia 3-18 reflecteixen un 1%del total.



Revisar, actualitzar i equilibrar les actuacions formatives destinades a EducacióSecundària per atendre les prioritats de l’etapa.

Diferenciar les actuacions formatives destinades a ESO i les destinades a Batxillerat.

Seqüenciar de forma adequada els programes anuals i distribuir equilibradament lesactuacions formatives entre els diferents CEP per poder atendre les necessitats formativesprioritàries.

Reconduir les actuacions i tipologia d’activitats sobre educació ambiental en relació al’elevat percentatge realitzat durant la vigència del pla 2004-2008.

Categoritzar les necessitats formatives de forma que es tradueixin en línies formativescoherents que englobin temes de formació interrelacionats.


2.4. Formació professional

FORMACIÓPROFESSIONAL

ACTUACIONS DE FORMACIÓ

CEPEIVISSA

FORMENTERA

CEPINCA

CEPMANACOR

CEPMENORCA

CEPPALMA

SFPP

NECESSITATS 04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

TOTAL

Actualització científica ididàctica de cadafamília professional

2 4 6 12 1 3 3 7 1 2 3 6 8 15 6 29 27 25 19 71 10 *52 *50 112 237

Formació didàctica ipedagògica

- - - - - - - - - - - - - 1 1 2 1 1 3 5 - 2 4 6 13

TOTAL 2 4 6 12 1 3 3 7 1 2 3 6 8 16 7 31 28 26 22 76 10 54 54 118 250

(*) Inclou les estades en empreses

El nombre d’actuacions registrades al Servei de Formació Permanent del Professorat (SFPP), 118 d’un total de 250, representa quasi bé el 50%perquè inclou les activitats organitzades directament per la Direcció General de formació Professional i Aprenentatge Permanent i la convocatòriaEstades en empreses, una modalitat formativa específica per atendre les necessitats d’especialització d’aquest col·lectiu.

La majoria d’activitats són d’àmbit illa i per això el CEP de Palma, que compta amb dues persones al càrrec de l’assessoria d’FP, acapara granquantitat d’actuacions ja que moltes d’elles són en col·laboració entre la Direcció General de Formació Professional i Aprenentatge Permanent iinstitucions o empreses externes. A més d’aquesta circumstància, cal afegir que el CEP Inca i el CEP Manacor comparteixen assessoria. Per altrabanda, l’assessoria del CEP Menorca organitza actuacions en col·laboració amb entitats externes.

La Direcció General de Formació Professional i Aprenentatge Permanent ofereix al professorat de FP la possibilitat d’assistir a activitats formativesrealitzades a altres CCAA, cursos en línia i assistencials de la Cambra de Comerç, cursos a altres entitat i també ajudes econòmiques a través de lesbeques PIME. Aquestes activitats no figuren a la taula anterior, es comptabilitzen a la taula de la pàgina 46.



Revisar, actualitzar i equilibrar les actuacions formatives destinades a FormacióProfessional amb estreta col·laboració amb la Direcció General de Formació Professionali Aprenentatge Permanent per atendre les prioritats de l’etapa i les seves especificitats.

Diferenciar les actuacions formatives de caràcter més general de les d’especialitat iseqüenciar-les de forma adequada en els programes anuals.

Distribuir equilibradament les actuacions formatives entre els diferents CEP, segons ladistribució territorial de les diferents especialitats de l’etapa.

Planificar actuacions d’actualització tècnica per adaptar-se als continus avançostecnològics.

Avançar en la millora de la programació i temporització de les activitats organitzades encol·laboració amb entitats externes.

Augmentar les actuacions formatives de formació didàctica i pedagògica adaptades a laLOE, programació i atenció a la diversitat, amb especial incidència en els Programes deQualificació Professional Inicial (PQPI).

Incloure actuacions formatives de coordinació entre professorat d’FP, professorat delsdepartaments d’orientació dels centres i professorat d’ES, en relació al pas d’ESO a FP ials PQPI.


ACTUACIONS FORMATIVES ADULTS 2004/07

Ed. Intercultural5%

Metodologia de la llengua26%

Preparació per educació a distància

17%Formació didàctica

i metodològica52%

2.5. Educació d’adults

La formació didàctica i metodològica representa més de la meitat de les42 actuacions mentre que l’educació intercultural només ocupa un 5%.

EDUCACIÓD’ADULTS


CEPEIVISSA

FORMENTERA

CEPINCA

CEPMANACOR

CEPMENORCA

CEPPALMA

SFPP

NECESSITATS 04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

TO_TAL

Formació didàctica imetodològica

1 - - 1 1 - - 1 - - - - 2 4 3 9 1 - - 1 9 1 - 10 22

Metodologia de lallengua

- - - - 1 - - 1 - - - - 2 2 4 8 1 - - 1 - 1 - 1 11

Ed. intercultural - - - - - - - - - - - - 1 - 1 2 - - - - - - - - 2

Preparació per ed. adistància.

- 1 - 1 - 1 - 1 - - - - 1 3 - 4 - 1 - 1 - - - - 7

TOTAL 1 1 - 2 2 1 - 3 - - - - 6 9 8 23 2 1 - 3 9 2 - 11 42



Revisar, actualitzar i equilibrar les actuacions formatives destinades a aquest col·lectiu deprofessorat amb estreta col·laboració amb la Direcció General de Formació Professional iAprenentatge Permanent per atendre les prioritats de l’etapa i les seves especificitats.

Distribuir equilibradament les actuacions formatives entre els diferents CEP i lesorganitzades directament pel Servei d’Aprenentatge Permanent.

Ampliar l’oferta de formació a distància (FaD) amb activitats específiques per a aquestcol·lectiu.

Augmentar les propostes formatives sobre educació intercultural.


ACTUACIONS FORMATIVES RÈGIM ESPECIAL 2004/07

Escoles d'Art11%

EOI43%

Conservatori de m úsica i

dansa46%

2.6. Educació de règim especial

EDUCACIÓ DERÈGIM ESPECIAL ACTUACIONS DE FORMACIÓ

CEPEIVISSA FORMENTERA

CEPINCA

CEPMANACOR

CEPMENORCA

CEPPALMA

SFPP

NECESSITATS04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

TO_TAL

EOI 1 1 1 3 - 1 1 2 - 2 - 2 - 2 - 2 1 - 3 4 - 2 - 2 15

Conservatori demúsica i dansa

1 1 - 2 - - - - - - - - - 3 2 5 2 5 2 9 - - - - 16

Escoles d’art - - - - - - - - - - - - - - - - - - 4 4 - - - - 4

TOTAL 2 2 1 5 - 1 1 2 - 2 - 2 - 5 2 7 3 5 9 17 - 2 - 2 35

Cada CEP ha realitzat activitats formativesadreçades al professorat de les Escoles Oficialsd’Idiomes; en canvi, aquelles que s’han dirigit alsdocents de l’Escola d’Art i dels Conservatoris demúsica i dansa només s’han dut a terme als CEPcorresponents.


ACTUACIONS FORMATIVES EQUIPS DIRECTIUS 04/07

Formació als equips directius

57%

Formació inicial

directors43%


Revisar, actualitzar i equilibrar les actuacions formatives destinades a aquests col·lectiusde professorat amb estreta col·laboració amb la Direcció General de FormacióProfessional i Aprenentatge Permanent per atendre les prioritats de l’etapa i les sevesespecificitats.

Distribuir equilibradament les actuacions formatives entre els diferents CEP i lesorganitzades directament pel Servei d’Aprenentatge Permanent.

2.7. Equips directius

Aquests darrers cursos només s’ha realitzatformació a equips directius als CEP deMallorca. Les actuacions de formació inicials’han realitzat directament des del SFPP. Estracta d’una necessitat que ha quedat moltdesatesa. Cal esmentar que en aquest apartatno s’hi reflecteixen les activitats per asecretaris sobre eines informàtiques de gestióde personal i de centres.Durant el curs 05-06 es va realitzar un curs decapacitació per a directors/es de centreseducatius en el marc de la col·laboració ambl’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la

UIB, les dades del qual apareixeran en l’apartat sobre formació realitzada a les entitats externes.El programa del curs 07-08 tampoc no augmentarà substancialment els percentatges. A la vistadels resultats, es clar que cal atendre millor aquesta necessitat formativa.

EQUIPS DIRECTIUS ACTUACIONS DE FORMACIÓ

CEP I SFPPNECESSITATS

04-05 05-06 06-07 TOTALFormació inicialdirectors

1 1 1 3

Formació als equipsdirectius

2 2 - 4

TOTAL 3 3 1 7



Actualitzar i augmentar les actuacions formatives destinades a aquest col·lectiu deprofessorat amb estreta col·laboració amb la Direcció General de Planificació i Centres iel Departament d’Inspecció Educativa (DGOAIE).

Determinar itineraris formatius que parteixin de la capacitació o formació inicial fins aaspectes d’aprofundiment.

Distribuir equilibradament les actuacions formatives entre els diferents CEP i lesorganitzades directament pel Servei de Formació del Professorat.

Dissenyar actuacions de formació a distància (FaD) o semipresencial amb activitatsespecífiques per a aquest col·lectiu.

Diferenciar formació per a directors, cap d’estudis i secretaris a través de dissenysmodulars.

Dissenyar actuacions conjuntes amb la DGFPAP per oferir formació específica deformació professional a caps d’estudis i caps de departament de FP en quant a millora dela seva gestió.


2.8. Aspectes generals comuns al professorat de totes les etapes

ASPECTES GENERALSCOMUNS AL

PROFESSORAT DETOTES LES ETAPES


CEPEIVISSA FORMENTERA

CEPINCA

CEPMANACOR

CEPMENORCA

CEPPALMA

SFPPNECESSITATS

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

04 -05

05 -06

06 -07

To_tal

TO-TAL

Prof. nou lloc de feina,especialitat o novesfuncions

2 - 2 4 - - - - - - 1 1 1 - - 1 2 1 1 4 - - - - 10

Integració curricular de lesTIC 6 4 3 13 3 3 2 8 4 2 6 12 5 6 7 18 8 11 14 33 3 4 5 12 90

Organització i optimitzacióde recursos de TIC alscentres

5 4 6 15 3 1 2 6 6 3 7 16 6 4 10 20 11 11 14 36 3 5 11 19 112

Formació bàsica o inicial deles TIC - 2 3 5 - - - - 2 2 1 5 3 - - 3 3 4 - 7 - - 1 1 21

Aprofundiment enprogramari ofimàtic 1 2 2 5 - 2 - 2 1 2 1 4 3 1 4 1 6 2 9 4 6 7 17 41

Aprofundiment en einesd’autor 2 2 4 8 4 2 1 7 2 1 4 7 2 2 4 8 3 6 8 17 4 5 1 10 57

Aprofundiment enllenguatges de programació 2 - 2 4 - - - - - - 1 1 - - 1 1 1 - 2 3 3 2 5 10 19

Intercanvi d’experiències icol·laboració entre centres - - - - 1 2 2 5 2 3. 2 7 - - - - - 3 - 3 3 8 - 11 26

Atenció diversitat 6 2 7 15 4 3 7 3 5 8 2 4 4 10 6 1 9 16 6 4 5 15 71Educació intercultural 2 2 4 2 1 2 5 1 1 2 1 4 2 7 2 3 2 7 2 4 6 31Portfoli Europeu deLlengües 1 5 4 10 1 1 2 1 1 1 3 1 2 3 1 4 1 6 16 14 10 40 64

Seccions europees 1 1 1 1 1 1 2 18 41 38 97 101Millora i actualització delconeixement de la llenguaestrangera.

5 4 7 16 3 2 2 7 2 3 6 11 6 6 6 18 15 16 11 42 4 15 5 24 118

Igualtat de gènere - 2 - 2 1 2 1 4 1 2 - 3 - 2 - 2 - 2 - 2 - - 2 2 15Difusió i informació de ladimensió internacional - 1 - 1 1 - - 1 1 - - 1 - 1 - 1 - 2 - 2 41 62 5 108 114

Coherència de l’ofertaformativa d’una mateixatemàtica a les diferentsetapes o cicles.

- - - - 1 - 1 2 3 - 1 4 - - - - 2 1 - 3 - - 1 1 10

Ed. per a la salut 1 - 1 2 2 - 1 3 4 2 - 6 2 - 1 3 2 1 - 3 2 - - 2 19Prevenció de riscs laborals 1 - - 1 2 - - 2 - - - - 1 - - 1 1 - - 1 - - - - 5

TOTAL 34 29 43 106 28 16 17 61 33 22 37 92 30 34 36 100 59 73 64 196 107 168 100 375 924


ACTUACIONS ASPECTES GENERALS COMUNS A TOT EL PROFESSORAT 04/07

Seccio ns euro pees11%

P o rtfo lio7%

Intercanvi d’ experiències i co l·labo ració entre centres

3%A tenció diversitat8%

A pro fundiment en llenguatges de pro gramació

2%

A pro fundiment en eines d’auto r 6%

A pro fundiment en pro gramari o fimàtic

4%

Fo rmació bàsica o inic ial de les TIC2%

Organització i o ptim ització de recurso s de TIC als centres

12%

Difusió i info rmació de la dimensió internacio nal

12%

Igualtat de gènere2%

M illo ra i actualització del co neixement de la llengua

estrangera.13%

Integració curricular de les TIC10%

P ro f. no u llo c de feina, especialitat o no ves funcio ns

1%

Educació intercultural3%

P revenció de riscs labo rals1%

Ed. per a la salut2%

Co herència de l’ o ferta fo rmativa d’una mateixa temàtica a les

diferents etapes o cic les.1%

Les actuacions que ocupen més espai aldiagrama circular són les relacionades ambl’ensenyament d’una llengua estrangera, un 44%del total d’actuacions; cal esmentar que lesactuacions realitzades a través del SFPP,provenen generalment de programes i actuacionsde la secció de Programes Internacionals (des delcurs 2005-2006, traspassat a l’actual DGOAIE).Estan enregistrades com a actuacions formativesl’assistència a cursos a l’estranger (que a vegadessón individuals), recollits a l’apartat Difusió iinformació de la dimensió internacional, a laparticipació en programes específics a centrescom Seccions europees o Portfoli Europeu deLlengües (el nombre de participants a cadaactivitat no sol ser massa elevat) i a actuacionsrelacionades amb els projectes de l’anterior equipde la conselleria d’incorporació de l’anglès com allengua vehicular (l’anomenat “trilingüisme”) oel d’elecció de llengua castellana com a llenguavehicular de l’Educació Infantil.

Cal reiterar que els diagrames i les dades reflecteixen actuacions i no dades de participació, la qual cosa s’ha de tenir en compte per no esbiaixar lainterpretació dels resultats. Com a exemple, el cas de les actuacions sobre Portfoli Europeu de Llengües que al CEP d’Eivissa s’han realitzat a travésde la modalitat Grup de treball (de 3 a 8 participants cada un) i a la resta a través de seminaris o cursos (amb més participants).

Les actuacions relacionades amb les noves tecnologies, un 34 % del total, també tenen un pes considerable i cal dir que estan repartides de formamés equilibrada entre CEP i SFPP; en el cas de les realitzades a través del SFPP, la majoria pertanyen al Programa de formació a distància (FaD)



Revisar, actualitzar i equilibrar les actuacions formatives referides a aspectes comunsmetodològics i transversals en relació amb cada etapa educativa.

Potenciar la realització d’actuacions formatives a centres sobre aspectes generals:implementació de les TIC, educació intercultural, educació per a la salut, igualtat degènere, planificació i tractament de llengües, etc.

Coordinar les actuacions referides a l’aprenentatge de llengües estrangeres i la difusióde la dimensió internacional amb el Servei de Programes Internacionals (DGOAIE).


3. AVALUACIÓ DELS OBJECTIUS

La informació per poder valorar l’assoliment dels objectius del pla prové dels informes deseguiment dels programes, de les memòries anuals i altres instruments d’avaluació delsequips pedagògics de cada Centre de Formació del Professorat (CEP) i del Servei deFormació Permanent (SFPP). S’han tengut el compte els criteris d’avaluació que especificavael Pla de formació Permanent del Professorat 2004-2008, indicats a cada objectiu.

A. “Contribuir a la millora de la qualitat de l’ensenyament mitjançant una formació permanent queincideix, prioritàriament, en la formació didàctica per a la millora de la pràctica docent i de l’organitzaciódels centres i del seu funcionament, basada en la reflexió teòricopràctica sobre l’exercici professional.”

Elements que han facilitat l’assoliment d’aquest objectiu:

- Participació dels docents de l’àmbit de cada CEP en la detecció de necessitats deformació del professorat.

- El representat de claustre al CEP com a nexe d’unió CEP - Centre educatiu.- El seminari de coordinació dels representants de centre als CEP.

Per altra part, el curs 2006-07 s’ha realitzat l’avaluació de l’impacte de la formació a l’aula(veure pàg. 35), cosa que ens permet tenir més elements per valorar la incidència de laformació als centres educatius.

B. “Oferir una formació diversificada que respongui tant a les necessitats del sistema educatiu com a lesnecessitats i interessos dels docents i dels centres educatius, donant més importància a aquelles temàtiquesrecollides a les línies prioritàries que assenyalen l’actual marc legislatiu i el Pla quadriennal.”

Les línies prioritàries del Pla quadriennal eren la resposta formativa a la detecció de lesnecessitats manifestades pel professorat, pels centres, per les diferents unitats del’Administració educativa consultades, i les demandes que genera la dinàmica del sistemaeducatiu.


CEP INCACEP

MANACORCEP

MENORCACEP PALMA SFPP

LÍNIESPRIORITÀRIES 04-

0505-06

06-07

04-05

05-06

06-07

04-05

05-06

06-07

04-05

05-06

06-07

04-05

05-06

06-07

04-05

05-06

06-07

TOTAL

Educacióintercultural

2 - 2 2 2 2 1 - 1 2 5 3 1 3 2 - 2 4 34

Educació per ala salut

9 7 11 3 7 1 5 3 1 4 2 5 4 2 7 2 - - 73

Igualtat degènere icoeducació

- 2 - 1 2 1 1 2 - - 2 - - 2 - - - 2 15

TIC 16 15 21 10 10 5 15 11 23 19 18 24 32 42 47 - - 6 314Educació adistància

- - - - - - - - - - - - - - - 39 24 24 87

Atenció a ladiversitat

24 17 26 13 16 11 19 17 25 11 18 19 44 49 26 6 5 7 353

Formacióprofessional

2 4 6 1 3 3 1 2 3 8 16 7 28 26 22 10 54 54 250

Ensenyamentsde llengües

6 13 11 6 5 3 5 7 7 7 11 6 17 25 12 *75 132*

60 408

TOTAL 59 58 77 36 45 26 47 42 60 51 72 64 126 149 116 132 217 157 1534

*inclou participants als Projectes Europeus Comenius


LÍNIES PRIORITÀRIES

Igualtat de gènere i coeducació

1%


Formació professional

16%Atenció a la diversitat

23%

Educació a distància6%

Educació interultural2%

Ensenyaments de llengües

27% TIC 20%


Recollida de dades en referència a la formació diversificada:

CEPEIVISSAFORMENTERA

CEP INCA CEP MANACOR CEP MENORCA CEP PALMA SFPPMODALITATSFORMATIVES 04-

0505-06

06-07

04-05

05-06

06-07

04 -05

05-06

06-07

04 -05

05-06

06-07

04 -05

05-06

06-07

04 -05

05-06

06-07

TO-TAL

Seminaris iformació centres

36 30 39 31 34 25 41 39 42 30 46 31 107 86 75 23 6 14 735

Cursos 45 38 49 41 40 36 33 30 33 43 43 35 91 77 84 170 269 262 1419

Grups de treball 4 6 5 3 5 2 8 7 13 10 13 16 22 21 36 - 2 29 202

Jornades 1 4 2 3 5 2 5 2 4 9 5 8 16 16 7 14 13 116

Conferències - 1 1 3 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 - - - 16

Estades deformació a lesempreses

- - - - - - - - - - - - - - - 2 17 20 39

Projectesd’innovació ambalumnes

- - 7 - - 1 - - - - - 7 - - 6 35 46 21 123

Intercanvid’experiènciesalumnes

- - - - - - - - - - - - - - - - 8 - 8

Altres - - - - - - - - - - - - - - - 1 - - 1

TOTAL 86 79 103 81 80 70 85 82 91 88 112 95 229 201 218 238 362 359 2659

MODALITATS FORMATIVES

ESTADES DE FORMACIÓ A LES

EMPRESES1%

CONFERÈNCIES1%

JORNADES4%

PROJECTES D'INNOVACIÓ AMB

ALUMNES5%

INTERCANVI D'EXPERIÈNCIES

ALUMNES0% ALTRES

0%

GRUPS DE TREBALL8%

CURSOS53%

SEMINARIS I FORMACIÓ CENTRES

28%


ATENCIÓ LINGÜÍSTICA

SEMINARIi/o GRUP DE

TREBALL57%

FORMACIÓ ASSESSORS/-

ES0%

CURSOS43%

C. “Contribuir als processos de normalització lingüística per mitjà de la formació permanent del professorat de tots elsàmbits i nivells educatius i, especialment, en aquells que treballen la incorporació d’alumnes d’altres cultures.”

CEPEIVISSA

FORMENTERACEP INCA

CEPMANACOR

CEPMENORCA

CEP PALMA SFPP

NORMALITZACIÓLINGÜÍSTICA IATENCIÓLINGÜÍSTICA AL’ALUMNATNOUVINGUT 0

4-05

05-06

06-07

04-

05

05-06

06-07

04-05

05-06

06-07

04-05

05-06

06-07

04-05

05-06

06-07

04-05

05-06

06-07

TOTAL

Cursos 1 2 2 1 2 1 1 2 1 - 2 - 1 1 1 - - 1 19

Formacióassessors/es

- - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Seminaris/grup detreball

- 1 1 - 1 - 1 - 2 4 2 2 5 2 3 - - 1 25

TOTAL 1 3 3 1 3 1 2 2 3 4 4 2 6 3 4 - - 2 44

Les dades indiquen que el grau d’assolimentd’aquest objectiu s’hauria de millorar. En unacomunitat on el percentatge d’alumnat nouvingutés tan elevat (el més elevat de l’estat, entorn del 16%) i amb dues llengües cooficials i tractamentseducatius de l’ús de les llengües d’elevadacomplexitat, caldria haver fet més incidència en laresposta de la formació permanent del professorata les necessitats dels centres i de l’alumnat.

D. “Potenciar la col·laboració i la coordinació amb la Universitat i amb les diferents institucions relacionades amb laformació permanent del professorat, possibilitant, una oferta coherent, complementària i diversificada.”

La coordinació amb la Universitat es fa, des del curs 2005-2006, a través d’un conveni específic amb laFacultat d’Educació per a la realització de la fase de pràctiques dels alumnes de magisteri als centreseducatius d’infantil i primària i dels de psicopedagogia i pedagogia en centres o serveis educatiusadients.

Amb l’Institut de Ciències de l’Educació de la UIB es coordina la realització de la fase de pràctiques del’alumnat del Curs de Capacitació Pedagògica (CAP) en centres educatius de secundària.

Pel que fa a les actuacions per complementar l’oferta formativa i diversificar-la, des de la DireccióGeneral d’Innovació i Formació del Professorat es presideix una comissió d’homologació ireconeixement d’activitats de formació que es reuneix periòdicament per donar el vist i plau o denegarl’homologació atenent-se als criteris de la normativa vigent i del pla de formació. Així mateix esconvoquen ajudes econòmiques per a entitats i ajudes individuals per assistir a activitats de formació.Es fan altres actuacions de col·laboració per a activitats molt específiques o puntuals com congressoso jornades.


Amb tot, caldria estudiar maneres de regular les homologacions de forma que no fos tan complexassegurar la coherència i la complementarietat amb els plans de formació vigents.

Pel que fa a les dades, vegeu l’apartat 6.2. Activitats externes.

E. “Afavorir la participació del professorat en el disseny d’activitats (formació a centres i seminaris), programes iplans formatius i potenciar els mecanismes de participació del professorat al CEP.”

Aquest objectiu s’ha atès des de les assessories de cada CEP, amb les activitats de formació a centres iamb els seminaris.

Per avaluar aquest objectiu hem tengut en compte la participació dels representants de centre al CEPen el seminari que convoquen els centres de professorat (CEP) de Mallorca.

Els CEP d’Eivissa i Formentera i el CEP de Menorca han convocat els representants de centre a diversesreunions el llarg de cada curs però no les han formalitzat com a activitats formatives.

CEP INCA CEP MANACOR CEP PALMASEMINARI DEREPRESENTANTSDE CENTRE 04-05 05-06 06-07 04-05 05-06 06-07 04-05 05-06 06-07

Númerocentres

69 69 68 62 62 63 182 188 189

Númerorepresentants

52 58 56 62 62 63 129 137 138

Númerocertificats

40 42 42 46 45 51 30 47 69

SEMINARI DE REPRESENTANTS DE CENTRE AL CEP

020406080

100120140160180200

2004

/2005

CEP D

'INCA

2005

/2006

2006

/2007

2004

/2005

CEP D

E ...

2005

/2006

2006

/2007

2004

/2005

CEP D

E ...

2005

/2006

2006

/2007

Número centresNúmero representantsNúmero certificats


SEMINARI DE REPESENTANTS DE CENTRE CEP INCA 2004/05

6952

40

020406080

Número centres Númerorepresentants

Númerocertif icats

SEMINARI DE REPRESENTANTS DE CENTRE CEP INCA 2005/06

69

58

42

01020304050607080

Número centres Número representants Número certificats

SEMINARI DE REPRESENTANTS DE CENTRE CEP INCA 2006/07

68

56

42

01020304050607080



SEMINARI DE REPRESENTANTS DE CENTRECEP MANACOR 2004/05

62 6246

010203040506070


SEMINARI DE REPRESENTANTS DE CENTRE CEP MANACOR 2005/06

62 6245

0

2040

60

80


Númerocertif icats

SEMINARI DE REPRESENTANTS DE CENTRE CEP MANACOR 2006/07

63 6351

020406080


Númerocertif icats


Durant el segon trimestre del curs 2007-2008 s’han dut a terme una sèrie d’activitats que tenien comobjectiu detectar les necessitats formatives dels docents i en les quals hi ha participat el professorattant a nivell individual com a nivell de centre. El resultat d’aquesta detecció serà la base per elaborar elproper Pla Quadriennal de Formació

SEMINARI DE REPRESENTANTS DE CENTRE AL CEP DE PALMA 2004/05

129

30

182

0

50

100

150

200


SEMINARI DE REPRESENTANTS DE CENTRE AL CEP DE PALMA 2005/06

188

137

47

0

50

100

150

200


SEMINARI DE REPRESENTANTS DE CENTRE AL CEDP DE PALMA 2006/07

189

138

69

0

50

100

150

200



F. “Potenciar la formació que faciliti els processos d’innovació educativa i, especialment, en el camp de l’aplicacióeducativa de les tecnologies de la informació, l’atenció a la diversitat i la comunicació i l’educació en valors en el marcde la interculturalitat.”

Vegeu també el punt 4.1. Pla d’aplicació a l’aula de la formació permanent del professorat, percomplementar la informació sobre l’assoliment d’aquest objectiu.

G. “Crear i aplicar mecanismes d’avaluació de la formació permanent que informin, prioritàriament, sobrel’assoliment dels objectius formatius explicitats a les activitats formatives, i sobre la influència de les activitatsformatives en la millora de la qualitat de l’ensenyament i el funcionament dels centres educatius.”

CEPEIVISSAFORMENTER

ACEPINCA

CEPMANACOR

CEPMENORCA

CEP PALMA SFPPACTIVITATSINNOVACIÓEDUCATIVA

04-05

05-06

06-07

04-05

05-06

06-07

04-05

05-06

06-07

04-05

05-06

06-07

04-05

05-06

06-07

04-05

05-06

06-07

TOTAL

TIC 16 15 21 10 10 5 15 11 23 19 18 24 32 42 47 31 43 50

Total 52 25 49 61 121 124

432

Relacionadesamb l’atenció a ladiversitat

35 26 39 16 27 14 21 19 26 13 25 22 49 54 28 6 7 13

Total 100 57 66 60 131 26

440

TOTAL 51 41 60 26 37 19 36 30 49 32 43 46 81 96 75 6 7 19

TOTAL 152 82 115 121 252 32

754

ACTIVITATS D'INNOVACIÓ EDUCATIVA 2004/07

020406080

100120140

CEP EIV

ISSA I F

OR...

CEP D'IN

CA

CEP DE M

ANACOR

CEP DE M

ENORCA

CEP DE P

ALMA

SFPP

TIC

Relacionades ambinterculturalitat


Vegeu l’apartat 4. PLANS PILOT (4.1 i 4.2)

H. “ Potenciar la participació del professorat de formació professional en activitats de formació específica, organitzadesper la Conselleria d’Educació i Cultura o en col·laboració amb associacions empresarials, sindicals i professionals delsdiferents sectors laborals.”

Vegeu també l’apartat 2.4. Formació Professional.


CEPINCA CEPMANACOR CEPMENORCA CEPPALMA SFPPTO-TAL

04-05

05-06

06-07

04-05

05-06

06-07

04-05

05-06

06-07

04-05

05-06

06-07

04-05

05-06

06-07

04-05

05-06

06-07

04-07

ACTIVITATSADREÇADES APROFESSORATDE FORMACIÓ

PROFESSIONAL

1 3 6 1 2 3 1 2 3 7 15 6 18 20 19 12 48 48 215

ACTIVITATS ADREÇADES A FORMACIÓ PROFESSIONAL 2004/07

10 6 628

57

108

215

0

50

100

150

200

250

CEP EIVISSA IFORMENTERA

CEP D'INCA CEP DE MANACOR CEP DE MENORCA CEP DE PALMA SFPP TOTAL


4. PLANS PILOT

La font principal d’informació per aquest apartat ha estat la memòria del Servei de FormacióPermanent corresponent al període 2003-2007.

4.1 Pla d’aplicació a l’aula de la formació permanent del professorat

Objectius

Durant els cursos 2004-05 i 2005-06, aquest Pla tenia com a objectius:a. Posar en funcionament mesures que facilitin la influència de les activitats de formació en

la pràctica docent.b. Potenciar l’aplicació a l’aula dels continguts de les activitats de formació permanent,

establint els mecanismes i les estratègies que permetin millorar el grau d’incidència dinsles pròpies aules.

Durant el curs 2006-07 aquest Pla i el Pla d’avaluació de l’impacte de les activitatsformatives tenien com a objectius comuns:a. Implementar la majoria d’activitats formatives a l’aplicació a l’aula.b. Analitzar i avaluar la influència de determinades condicions en l’aplicació dels continguts

de les activitats de formació.

Actuacions

a. Incorporació en els cursos del requisit d’elaborar una proposta d’aplicació.Durant el primer curs els assistents a 98 cursos (aproximadament uns 2.450 docents)varen dissenyar projectes d’aplicació i els assistents a 32 cursos (uns 800 docents) varenfer aplicacions a l’aula i elaboraren una memòria d’aquesta aplicació.

b. Cada equip d’assessoria va dissenyar una activitat de llarga durada que va incloureaplicació a l’aula i la posada en comú i valoració dels resultats de l’aplicació.

c. Donar prioritat de l’aplicabilitat als seminaris i a les formacions a centres.Tots els seminaris i totes les formacions a centres tenien com a objectiu bàsic dur a l’aulaaplicacions relacionades amb els continguts treballats en la formació.

d. El curs 2006-07 unificàrem el programa d’aplicació a l’aula i el programa d’avaluació del’impacte.

Conclusions i propostes:

1. Les activitats de formació desenvolupades, haurien de tendir a incorporar l’aplicació al’aula com un element clau del disseny i del desenvolupament. Especialment importanten el disseny d’activitats que s’han de realitzar als centres educatius, als seminaris i alscursos els objectius i la durada dels quals ho requereixin.

2. La inscripció a les activitats hauria de garantir, en la mesura de les seves possibilitats, queels assistents estiguin en disposició de fer l’aplicació a l’aula.


3. La proposta d’aplicació és la primera passa per iniciar una reflexió sobre com treballardins les aules però, per ser útils, és necessari que els dissenys de l’activitat la incloguin ique siguin objecte de treball en la posada en comú.

4. La persona que coordina les activitats hauria de dirigir l’aplicació a l’aula, amb lacol·laboració dels ponents.

5. Els cursos que en els seu disseny tenen aplicació a l’aula han de preveure un espai detemps dedicat al treball dels projectes d’aplicació. També s’ha de preveure una posadaen comú.

4.2. Pla d’avaluació de l’impacte de les activitats formatives

L’objectiu del Pla pilot d’avaluació de l’impacte de les activitats formatives, recollit al Pla deformació permanent del professorat 2004-2008, era avaluar com les activitat formativestenen una incidència i produeixen uns efectes o uns canvis en la pràctica docent i/o en elfuncionament dels centres educatius.

L’objectiu del programa 2004-2005, va ser la creació i experimentació de diferentsinstruments o procediments d’avaluació per validar la seva utilitat. Hi varen participar, deforma voluntària, un nombre determinat d’assessors/es de cada CEP segons el programad’avaluació dissenyat per cada CEP i coordinat pel SFPP i es va elaborar, validar iexperimentar un qüestionari.

El programa del curs 2005-2006, tenia com objectiu l’aplicació dels instruments elaborats adiferentes activitats formatives. Aquestes activitats varen ser:

• El curs dissenyat per l’equip d’assessoria en el qual s’ha inclòs l’aplicació a l’aula.• Un curs del programa anual que no tengui dissenyat una aplicació a l’aula.• La transferència - impacte dels cursos es va avaluar amb dos instruments: el

qüestionari i l'entrevista. Aquesta es realitzà entre el 10% al 20% dels assistents. Laseva utilitat va ser per refutar o acceptar aspectes del qüestionari i ampliar-ne algunsaltres.

• Els seminaris de formació àmbit CEP. Es va dissenyar i consensuar amb els assistentsals seminaris l’avaluació de la transferència - impacte a realitzar el proper curs.

• Les activitats de formació a centres. Es va dissenyar i consensuar amb els assistents ales activitats l’avaluació de la transferència - impacte a realitzar el proper curs.

El curs 2006-2007 s’ha avaluat l’impacte de les formacions a centres i dels seminaris is’ha elaborat un informe final.

S’han avaluat 23 seminaris (27%), 65 cursos (28%) i 54 formacions a centres (32%) queens permeten treure les següents conclusions:

- El 80 % dels participants a les activitats formatives avaluades continuaven treballantels continguts tractats en la formació.


- La continuïtat en la formació (una vegada acabada l’activitat) especificant el tipus demodalitat formativa elegida, de més a menys és la següent:. Seminaris. Cursos. Formació a centres. Cursos sense aplicació

- Sobre els canvis en la pràctica docent, les modalitats que en produeixen de més amenys són:

. Cursos amb aplicació

. Seminaris

. Formació en centres

. Cursos sense aplicació

. Globalment no produeixen canvis el 16,4% d’activitats

- Dels aspectes modificats, en la pràctica docent, destaquen:. La intervenció docent (7,5 sobre 10). Utilització de nous materials didàctics (7,2 sobre 10). Ús de les TIC (4,7 sobre 10)

Conclusions

1. Totes les modalitats analitzades donen bons resultats en l’aplicació dels continguts al’aula.

2. La formació, un cop acabada, du associada recerca i/o intercanvi d’informació i/omaterials.

3. La intervenció educativa (7,5), la creació i/o ús de nous material didàctics (7,2) són elsdos ítem amb més modificació.

4. Els seminaris donen millors resultats d’aplicabilitat a l’aula, la resta de modalitatsformatives mantenen uns índexs molt similars, encara que els cursos amb aplicacióobtenen resultats una mica superiors.

5. La modalitat de formació a centre és la que més facilita la generació de canvis dins elcentre. Les diferències són quantitativament molt importants respecte a les altresmodalitats i en una elevada proporció els canvis pareix que tenen permanència (50%).

6. El grau de satisfacció de la formació respecte a la seva capacitat de generar canvis sesitua al 7,5 en una escala de 10.

Propostes per al Pla de formació 2008-2012

En relació al pla:• Establir mostres d’activitats a avaluar per tal de poder fer comparacions i anar avaluant

modalitats i tipus d’activitats (curtes, amb aplicació …)• En relació a l’impacte de la formació s’hauria de continuar amb l’avaluació amb la

col·laboració de l’IAQSE i el Departament d’Inspecció Educativa, si escau.• Optimitzar els mecanismes de buidatge i d’anàlisi dels qüestionaris.


En relació a la planificació d’activitats formatives:• Analitzar i fer propostes de millora de les formacions a centres per potenciar aquesta

modalitat de formació.• Potenciar les modalitats formatives que tenguin més aplicabilitat.

4.3. Pla de millora de la convivència

ObjectiuMillorar la competència del professorat, per tal de mantenir un bon clima de convivència enels seus centres, facilitant les estratègies i les eines necessàries.

Actuacions Desenvolupament d’activitats conjuntes amb l’Observatori per a la convivència

(jornades de difusió, formació de directrius, congrés). Desenvolupament d’activitats conjuntes amb l’oficina del defensor del menor (cicle

de cinema i drets dels infants i cursos de formació per a la convivència en els centresd’educació secundària).

Desenvolupament de les primeres i segones jornades del menor en col·laboració ambla fiscalia del menor.

Disseny i desenvolupament d’un pla de suport a l’elaboració dels plans deconvivència dels centres educatius:

Convocatòria de grups de treball: es formaren 110 grups de treball dels quals 84 hanlliurat el pla de convivència del centre juntament amb una memòria del procésd’elaboració.

Convocatòria de seminaris de suport (CEP de Manacor i CEP d’ Inca ) Convocatòria d’una sessió informativa adreçada als representants de formació del

claustre dels centres. Participació de dos assessors de la xarxa de formació permanent del professorat en el

projecte de formació de formadors inclòs en el “Plan estatal para la mejora de laconvivencia”.

Propostes per al Pla de formació 2008-2012

Per a les actuacions formatives en matèria de convivència escolar el SFPP treballarà ambl’Institut per a la convivència i l’èxit escolar amb el següents objectius comuns:

Programar actuacions formatives sobre educació socioemocional, habilitats socials iresolució de conflictes.

Impulsar projectes de formació en centres amb la finalitat de crear unitats demediació.

Impulsar una xarxa de formació i de centres amb bones pràctiques.


4.4. Centres amb seccions europees

El programa de centres amb seccions europees augmenta l’horari dedicat a l’ensenyament dela llengua estrangera amb a finalitat d’aconseguir un nivell de competència lingüística méselevat. Consisteix en impartir, totalment o parcialment, una àrea o matèria, que no siguiespecífica de l’ensenyament d’una llengua, en la llengua estrangera elegida.

Se n’han realitzat dues modalitats:a) Centres d’Educació Primària: en els quals s’amplia el Programa d’Ensenyament

Primerenc de la llengua estrangera i també s’imparteix una àrea en anglès.b) Centre d’Educació Secundària:

. Centres on s’imparteix una matèria en anglès des de 1r d’ESO fins a batxillerat.

. Centres on s’imparteix una matèria en francès o alemany des de 3r d’ESO fins abatxillerat.

La Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació del Professorat va posar enfuncionament aquest Programa de centres amb seccions europees el curs 2004-05 a 17centres de primària i secundària de les Illes Balears.

A partir del curs 2005-06 aquesta activitat de formació passà a dependre de la DireccióGeneral d’Administració i Inspecció Educativa.

Al curs 2005-06 es varen afegir 11 centres nous, i al 2006-07 altres 11 centres varencomençar a impartir seccions europees i 2 més durant el present curs escolar, al qual estanfuncionant un total de 39 seccions europees: 7 de francès, 1 d’alemany i 31 d’anglès. Només11 seccions europees es desenvolupen a centres de Primària.

Anualment des de 2004 fins a 2006 es varen organitzar les Jornades de Seccions EuropeesParal·lelament a les seccions europees i en virtut del Decret 52/2006 de l’anterior consellerd’Educació i Cultura, la Direcció General d’Administració, Ordenació i Inspecció Educativava posar en marxa una altra modalitat d’ensenyament de matèries no lingüístiques en llenguaestrangera coneguda com a “trilingüísme”, basada en un repartiment equitatiu de la càrregahorària a les tres llengües del currículum: català, castellà i llengua estrangera. 26 centreseducatius, públics i privats concertats han desenvolupar durant els darrers 2 anysensenyaments dins aquest programa, la majoria dels quals són centres concertats deprimària. Alguns centres que feien seccions europees es varen passar a aquest model.

Un nou grup de 43 centres havien de posar en marxa el trilingüísme durant el curs 2007-2008, però la implantació d’aquestes seccions va quedar suspesa per resolució de laconsellera d’educació i Cultural de 15 de setembre de 2007, per tal de tornar a potenciar elmodel de seccions europees , el qual està d’acord amb la legislació vigent quant a càrregahorària i matèries que s’han d’impartir en llengua catalana i pot ser, a més, generalitzable auna gran part de la xarxa de centres educatius.

Formació permanent del professorat:Curs de llengua i metodologia. Hilderstone College, Anglaterra. Agost, 2006Observació el sistema educatiu anglès. Kent, Anglaterra. Novembre, 2006Observació del sistema educatiu escocès. North Ayrshire, Escòcia. Febrer, 2007Establiment d’un link educatiu. Endfield, Anglaterra. Abril, 2007Curs de metodologia AICLE en col·laboració amb els CEPs


4.5. Portfoli europeu de les llengües

El “Portfoli europeu de les llengües” és una iniciativa del Consell d’Europa en políticalingüística, en funcionament des del 2001, en què participen diversos països de la UnióEuropea. S’adreça als ciutadans de totes les edats per promoure l’aprenentatge de llengües alllarg de tota la vida i pretén fomentar el multilingüisme a Europa.

El document té una doble vessant informativa i educativa. Pel que fa al caire informatiu,pretén donar a conèixer quines son les capacitats lingüístiques de la persona a qui pertany eldocument. Quant a la vessat educativa, presenta un instrument d’autoavaluació i de reflexiósobre els coneixements lingüístics i el procés d’aprenentatge de les llengües.

La Conselleria d’educació i Cultura en col·laboració amb el Ministeri d’Educació i Cultura,va iniciar el curs 2005-06 el programa pilot “Portfoli europeu de les llengües” que es vaincloure al Pla de Formació Permanent del Professorat 2004-08.

El programa es va iniciar amb la participació de 15 centres educatius de les Illes Balears.

Formació inicial del professorat- Febrer de 2004: Jornades sobre el Marc Comú Europeu de Referència de les Llengües

i el Portfoli.- Novembre de 2005: Jornades Portfoli, com a una continuïtat de les anteriors.

Formació permanent del professorat- Seminaris de formació en els CEP pel professorat que participa en el programa. El

seminari del curs 2005-06 inclou l’entorn de formació virtual moodle.- A Eivissa s’han format grups de treball.

A partir del curs 2005-06 el Portfoli europeu de les llengües passa a dependre de la DireccióGeneral d’Administració i Inspecció Educativa.

Nombre de centres implicats de 2004 a 2008

2004-05 2005-06 2006-07 2007-08INFANTIL 3 6 5 5PRIMÀRIA 3 5 3 4SECUNDÀRIA 4 4 4 4ADULTS 2 3 3 3 Total 12 18 15 16

En quant a formació el professorat coordinador de l’experiència ha assistit a les jornades deformació anuals que per a cada nivell ha organitzat el Ministeri d’Educació i Ciència.


5. ACTIVITATS DEL SERVEI DE FORMACIÓ PERMANENT

5.1. Formació a distància

La Direcció General d’Innovació i Formació del Professorat, mitjançant el Servei de FormacióPermanent del Professorat disposa d'una oferta complementària de formació del professoratno universitari, caracteritzada per desenvolupar-se a distància a través d'Internet, en la qualpretén que prevalgui la qualitat pedagògica, el suport individualitzat i l'afavoriment deltreball cooperatiu, que facilita l'aprenentatge informal que es produeix en el context d'unacomunitat virtual d'alumnes.

Fins el curs 2004-05 es va emprar la plataforma virtual WebCT. Des del curs 2005/06l’entorn virtual de formació és el Moodle, de distribució lliure.

La progressiva extensió del projecte Xarxipèlag a tots els centres educatius públics de les IllesBalears comportava la necessitat de posar a l'abast dels docents una oferta formativaàmplia en l'àmbit de l'aplicació de les TIC a l'ensenyament, amb l'objectiu d'arribar en pocsanys a la majoria del professorat de l'ensenyament no universitari. En aquest sentit es vaconsiderar que la formació a distància del professorat havia de jugar un paper important enaquesta intervenció formativa, complementant l'oferta formativa ja existent de manerapresencial a través dels Centres del Professorat.

Així, es va dissenyar un itinerari formatiu per al professorat en temàtiques de novestecnologies, per tal de coordinar les diverses actuacions que des dels diferents centres delprofessorat es venien produint en els darrers anys. En aquest itinerari formatiu en TIC, laformació a distància està jugant un important paper amb una oferta molt variada ambdiferents tipus de cursos:

• Cursos instrumentals, com per exemple el curs d'aprofundiment en les TIC o el cursd'introducció al sistema operatiu Linux

• Cursos sobre eines o programari específic, com per exemple cursos sobre disseny depàgines web, sobre el paquet ofimàtic OpenOffice, sobre aplicacions informàtiques coma fulls de càlcul o bases de dades, sobre eines útils per a l'elaboració d'activitatsdidàctiques, com és el cas del CLIC, el HotPotatoes o el Flash.

• Cursos específics d'aplicació de les TIC a una determinada etapa educativa o a una àreaespecífica, com per exemple el curs d'aplicació de les TIC a l'educació infantil, el cursd'aplicació de les TIC a l'educació primària o els cursos d'aplicació de les TIC a àreesespecífiques, com a matemàtiques, física i química, ciències naturals, llengüesestrangeres, educació musical, etc. En aquests cursos es treballa ja directament aspectesmetodològics i didàctics per a la integració de les TIC a les diferents àrees i etapes.

5.1.1. Evolució de la FaD

Durant el curs escolar 2004-05 es va realitzar la migració dels cursos a distància des del'entorn de formació a distància que s'utilitzava anteriorment, el WebCT cap a un nou entornde formació, gratuït, de codi obert i en català: el Moodle. Es varen modificar i adaptar tots elsmaterials de les activitats de formació a distància.


L'evolució en el número de cursos i participants del programa de formació a distància desque va començar el programa, en el curs 2000-01, es pot observar a la taula següent:

curs Cursos (grups) Núm. participacions% diferència amb curs

anterior% diferència amb l’inici de

la FaD (curs 00/01)

2000/01 27 597

2001/02 44 933 +56% +56%

2002/03 37 804 -14% +35%

2003/04 36 780 -3% +31%

2004/05 31 774 -1% +30%

2005/06 43 1.075 +39% +80%

2006/07 80 2.001(*) +86% +235%

(*) 762 són funcionaris en practiques

0

500

1000

1500

2000

200/01 2001/02 2002/03 2003/04 2004/05 2005/06 2006/07

Evolució de la FaD

participacions

El curs 05/06, els cursos a distància varen rebre un fort impuls i els seus participants varenaugmentar en un 39% respecte del curs anterior. El número de participants (1.075) superàtambé en un 15% la xifra més alta registrada fins llavors, que era de 933 el curs 01/02.

Coincidint amb aquest increment de participació, s’ha de destacar la iniciativa que es vaposar en marxa el curs 2005/06 per impulsar i potenciar la introducció de la formació adistància a les activitats de qualsevol àrea formativa que s'organitzen des dels diferentscentres de professorat. Així, des del curs 05/06, totes les activitats formatives de la modalitat"Seminari" que s'organitzen als CEP consten d'una part que es realitza a distància,mitjançant l'ús de l'entorn de formació a distància del professorat, amb un conjuntd'activitats que impliquen l'ús de les eines de telecol·laboració d'aquest entorn.

El curs 06/07 l’augment va ser estat espectacular. La xifra inicial de 597 participacions elcurs 00/01 s’ha convertit en 2.001 participacions, que representa un augment del 235%.S’ha de tenir en compte que d’aquestes 2.001 participacions, hi ha 762 professors del cursde funcionaris en pràctiques, curs de realització obligatòria que només es va oferir adistància. Sense comptar els funcionaris en pràctiques, les participacions serien 1.239 i elpercentatge d’increment passaria del 235% al 108% respecte del curs 2000/01 en què es vainiciar la formació a distància.


5.1.2. Valoració per part del professorat participant

El professorat que ha participat en aquestes activitats formatives valora molt positivament elfet de poder realitzar-les des de ca seva i amb flexibilitat horària, així com l’atenciópersonalitzada que reben per part dels tutors d’aquestes activitats. També valora moltpositivament la utilitat pràctica dels continguts que es treballen en aquests cursos pel seuenfocament dirigit a l’aplicació a l’aula.

A continuació s’exposen els resultats obtinguts de les valoracions realitzades els quadrienni2003-2007. La mitjana general és de 4,3 sobre 5.

Valoració dela tutoria

Valoració deldisseny i la

organització

Valoració dela sessió

presencial

Valoració del’entorn deformació

Moodle

Valoració delsmaterials del

curs

Mitjana de lesvaloracions

Mitjanes generals de lesvaloracions dels cursos a

distància4,7 4,3 4,0 4,3 4,2 4,3

5.1.3. Resultats quantitatius de la FaD

El percentatge de professorat participant a les activitats de formació a distància que obtéuna avaluació positiva és del 87%.

Aquest valor és molt elevat per a la modalitat de formació a distància i s’aconsegueix gràciesa:

La qualitat del material didàctic que s’empra en aquestes activitats,

el suport constant i l’ajuda personalitzada oferts pels tutors i

la coordinació d’aquestes activitats que realitza l’equip coordinador de la FaD delServei de Formació Permanent del Professorat.

5.1.4. Propostes de millora

L’augment anual de la demanda de cursos a distància per part del professorat és un fet,degut als avantatges que aquesta modalitat suposa per al professorat, a la necessitat deformació del professorat en les TIC i a la progressiva implantació i modernització dels equipsinformàtics als centres educatius (cada any s’incorporen nous centres al projecte Educaib -antic Xarxipèlag - ).


Donar coherència i continuïtat als itineraris formatius en TIC a través de diversesmodalitats de formació, amb esment especial als projectes d’implementació de lesTIC a les àrees.

Implementar exclusivament eines de programari lliure, llevat de programes moltespecífics que no tenen distribució lliure.

Ampliar l’oferta de cursos de FaD i incorporar-los progressivament als programesanuals dels CEP, amb gestió general i coordinació des del Servei de FormacióPermanent.


Continuar amb l’actualització dels materials de formació a distància i amb la creacióde nous cursos, en funció de les necessitats.

Augmentar la col·laboració amb el Servei de Noves Tecnologies, de la DireccióGeneral d’Ordenació, Administració i Inspecció Educativa, especialment pel que fa asoftware i en la gestió dels comptes de correu electrònic de la conselleria i lescontrasenyes pertinents, indispensables per a participar en les activitats on-line.

Potenciar la coordinació del SFPP amb el CNICE i Red.es dins l’àmbit del conveni decol·laboració signat per la nostra Conselleria d’Educació i Cultura.

Impulsar el conveni de col·laboració subscrit amb el Departament d'Educació de laGeneralitat de Catalunya.

5.2. Jornades i congressos

Es varen celebrar a Palma i foren retransmesos a Menorca i a Eivissa per videoconferència.Aquesta metodologia pot ser vàlida en determinades activitats de formació però actualmentles infrastructures de què disposen els CEP de Menorca i d’Eivissa i Formentera no són lesadequades per assolir amb nivells òptims els objectius i continguts de les activitatsproposades.

I Jornades de Menors en edat escolar: conflictes i oportunitats(10, 11 i 12 de novembre de 2005)

L’organització va córrer a càrrec de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de les IllesBalears i de la Conselleria d’Educació i Cultura (Servei d’Innovació) amb la col·laboració del’Ajuntament de Palma, la Universitat de les Illes Balears, S’Institut, el Ministeri de Treball iAfers Socials i “Sa Nostra”.

Participació:Docents: 174Estudiants universitaris: 40Tècnics de l’àmbit socioeducatiu d’ajuntaments, altres administracions i col·lectiusrelacionats amb la temàtica: 42

II Jornades Menors en edat escolar: conflictes i oportunitats(23, 24, i 25 de novembre 2006)

L’organització d’aquestes jornades va correspondre al Servei de Formació Permanent delProfessorat.


I Congrés Internacional d’Educació a la Mediterrània: Educació, Integració i MovimentsMigratoris. Propostes per al segle XXI(11, 12 i 13 de maig de 2006)

Es va celebrar al Centre de Convencions del Gran Hotel Melià Victoria i, mitjançantvideoconferència, al CEP d’Eivissa i al CEP de Menorca.Degut a la temàtica del Congrés, l’organització ha estat compartida per la Conselleriad’Immigració i Cooperació i per la Conselleria d’Educació i Cultura.

Participació:Docents: 171Estudiants universitaris: 35Tècnics de l’àmbit socioeducatiu d’ajuntaments, altres administracions i col·lectiusrelacionats amb la immigració: 54

II Congrés Internacional d’Educació a la Mediterrània: Els reptes de les Tic en el móneducatiu: entre la tecnologia i els valors(25, 26 i 27 d’abril de 2007)

L’organització va ser compartida per la Conselleria d’Economia, Hisenda i Comunicacions iper la Conselleria d’Educació i Cultura.

El plantejament del Congrés es va fonamentar sobre dues premisses. D’una banda, preteniaser eminentment pedagògic i d’altra, oferir un ample ventall de modalitats TIC.

El Congrés es va celebrar en el Congress-Palace-Palma del Poble Espanyol i es va transmetreper Internet mitjançant la col·laboració de la “Fundación Telefónica” que també va aportaruna Aula Mòbil dins el programa EDUCARED.Amb la finalitat de promoure l’ús de les TIC al món educatiu, l’organització va lliurar alsassistents un pen-drive d’1 G i va habilitar com a zona WiFi la sala del Congrés.

Participació:Docents: 212Estudiants universitaris: 43Tècnics de l’àmbit socioeducatiu d’ajuntaments, altres administracions i col·lectiusrelacionats amb la temàtica: 38


5.3. Altres dades d’interès

Per la gran quantitat d’activitats i certificacions que suposen, exposam algunes dades sobrealgunes actuacions que sobredimensionen les xifres de participació:

ACTUACIONS ORGANITZACIÓ 04-05 05-06 06-07 TOTAL

Programa de centresecoambientals

Servei d’Innovació (DGIFP)54centres

752certificats

102centres1846

certificats

148centres2112

certificats

304 centres4710 certificats

Tutors CAPServei de Formació

(DGIFP)ICE (UIB)

396 212 184 792 certificats

Tutors depràctiques d’estudisde magisteri.Centres de formacióen pràctiques ocol·laborador

Servei de Formació(DGIFP)

Facultat d’Educació (UIB)

396certificats

60centres

415certificats

57centres

425certificats

64centres

1236 certificats181 centres

Tutors defuncionaris enpràctiques

Servei de Formació(DGIFP)

Departament d’Inspecció(DGOAIE)

470 525 750 1675 certificats

Projectesd’implantació d’unsistema de qualitatals centres docents

Servei d’implantació desistemes de qualitat (04-07

DGFP /07-o8 DGPC)54 231 238 523 certificats


6. DADES QUANTITATIVES REFERIDES ALS INDICADORS ANUALSDE PARTICIPACIÓ

6.1. Activitats internes de la Conselleria d’Educació i Cultura

Font d’informació: base de dades Meta-4

Dades generals de tots els CEP i del SFPP:

ACTIVITATS DE FORMACIÓ PERCURSOS

2004-2005 2005-2006 2006-2007 TOTAL

Esdeveniments 823 930 1.128 2.881Hores de formació 21.138 24.916 33.133 79.187Inscripcions assistents 18.405 18.861 21.403 58.669Inscrits admesos 15.306 16.584 18.805 50.695Certificats emesos 13.010 14.457 16.564 44.031Docents que han participat enactivitats de formació

7.608 8.318 8.966 24.892

Distribució per CEP i SFPP:

ACTIVITATS DEFORMACIÓ

CEPEIVISSA I

FORMENT.

CEPINCA

CEPMANACOR

CEPMENORCA

CEPPALMA

SFPP(*)TOTAL

Esdeveniments 266 228 253 295 652 1.187 2.881Inscripcions 6.179 6.783 5.351 4.988 17.596 17.772 58.669Inscrits admesos 5.118 5.791 4.590 4.638 12.786 17.772 50.695Certificats emesos 4.096 4.648 3.779 3.668 10.977 16.863 44.031Hores 6.137 5.110 6.597 6.597 16.361 38.385 79.187

Activitats distribuïdes per destinataris:

Nivell del Destinatari 2004-05 2005-06 2006-07 totalBatxillerat 5 2 1 8Educació infantil 39 40 52 131Educació infantil i primària 136 132 103 371Educació infantil, primària i secundària 2 0 0 2Educació per a adults 21 15 13 49Educació primària 23 28 25 76Educació primària i secundària 99 147 189 435Educació secundària 113 91 113 317Ensenyament d'idiomes 0 10 15 25Formació professional específica 33 49 41 123Música i dansa 3 6 4 13Professorat de suport (ad, pt i al) 9 11 3 23Ensenyaments artístics 0 1 4 5Treballadors socials dels eoep i eap 1 2 2 1Formació de formadors 6 3 3 9Tots els nivells 179 170 194 550Sense especificar 154 223 366 743

Totals 823 930 1.128 2.881


Distribució per modalitats formatives:

MODALITATSFORMATIVES

CEPEIVISSA IFORM.

CEPINCA

CEPMANACOR

CEPMENORCA

CEPPALMA

SFPP(*)TOTAL

Seminaris 68 58 65 76 167 304 739Cursos 134 115 127 148 327 596 1447Grup treball 24 21 23 27 60 109 265A distància 0 1 1 1 2 77 82Altres 32 28 31 36 79 143 348total 258 223 247 288 635 1230 2881

* S’inclouen els esdeveniments d’assessorament dels tutors dels funcionaris en pràctiques, tutors de pràcticum dels estudisde mestre i tutors del CAP.

6.2. Activitats externes

Activitats realitzades per entitats públiques o privades dotades de personalitat jurídicapròpia, sense ànim de guany, i que tenguin com una de les seves finalitats la realitzaciód’activitats relacionades amb la formació del professorat i de professionals.

S’ha de tenir en compte que dins d’aquestes activitats hem d’incloure tant les realitzades a lanostra comunitat autònoma com les realitzades en altres comunitats.

Entitats que han realitzat activitats externes:

ACTIVITATS EXTERNESCURS

2004-2005CURS

2005-2006CURS

2006-2007TOTAL

2004-07% del total

ICE 118 114 108 340 6%

ANPE 275 226 187 688 11%

STEI 35 66 91 192 3%

FETE-UGT 30 36 62 128 2%

UIB 128 77 106 311 5%CCOO 27 35 47 109 2%ESCOLA ESTIUMALLORCA

41 29 34 104 2%

MOVIMENT RENOVACIÓPEDAGÒGICA MENORCA

22 18 18 58 1%

COL.LLICENCIATS 10 10 16 36 1%UNED 214 107 114 435 7%

Altres 1092 824 1695 3611 60%*

TOTAL 1992 1542 2478 6012 100%

* Inclou activitats reconegudes amb un sol participant.

ACTIVITATS EXTERNESCURS

2004-2005CURS

2005-2006CURS

2006-2007 TOTAL

Entitats/associacions 82 73 105 260

Nombre d’activitats 1992 1542 2478 6012

Seminaris 66 64 89 219

Cursos 1773 1225 2125 5123

Altres 153 253 264 670


7. VALORACIÓ DELS CENTRES DE PROFESSORAT

A continuació s’exposen els informes del directors de CEP de la CAIB sobre el Pla.

CEP de Menorca

El Pla quadriennal de formació permanent per al període 2004-2008 no ha estat undocument de consulta freqüent; com a qualsevol marc genèric recull una declaraciód’intencions prou oberta com per a donar cabuda a un ampli ventall d’activitats i temàtiquesa desenvolupar. És més, és tracta d’una planificació que no parteix de zero, que s’insereixdins d’un itinerari formatiu ja començat i arrelat. També és cert que obeeix a una específicadetecció de necessitats formatives del professorat i a unes noves directrius administratives,però com que no trenca amb les actuacions i modalitats formatives tradicionals dels CEP,una vegada interioritzades i assumides les línies prioritàries d’actuació i els plans pilot hadeixat, en la pràctica, de ser un document de consulta i ha esdevingut un document dereferència genèrica ocasional. Va ser útil al començament del cicle, desprès ha anat perdentoperativitat en la mesura que s’havien assolit les seves directrius.

Per altra banda, el disseny conjunt entre les assessories dels cinc CEP de bona part de lesactivitats dels programes anuals ha uniformat la oferta formativa i ha fet difícil la desviacióde les directrius del Pla quadriennal.

Sobre els objectius

Quant al primer objectiu, el CEP de Menorca treballa perquè la formació tingui ressò a l’aula,perquè les activitats que desenvolupa incorporin totes les eines possibles per facilitar aquestprocés de reflexió sobre la pràctica docent necessària per aconseguir introduir projectes demillora.Per això, continuem potenciant les activitats de formació a centres i seminaris, modalitatsque, per les seves característiques, més poden incidir en la consecució d’aquest objectiu.Hem desenvolupat un nombre significatiu i creixent d’aquestes activitats i les hem dotat ambrecursos i recolzament suficients, cercant que fossin activitats amb un plus de qualitat.Per altra banda, el pla d’aplicació a l’aula ha contribuït a la consecució d’aquest objectiu enaquells cursos dissenyats expressament amb una fase d’experimentació amb els alumnes. Elfet d’incorporar una sessió final obligatòria per a posar en comú totes les experiències haenriquit el procés d’aplicació perquè ha permès compartir, dialogar, suggerir i rebre lesrecomanacions i correccions dels ponents de l’activitat.Destaquem, finalment, que en les activitats que podien afavorir la tasca en equip o iniciar unitinerari formatiu en centres hem prioritzat l’assistència d’equips educatius.

Quant al segon objectiu, s’ha procurat atendre el major nombre possible de les necessitats iinteressos dels docents, amb un esforç cap els col·lectiu minoritaris; però les limitacions delsrecursos materials i humans no ha permés fer una distribució equilibrada de les activitats.Pel que fa a la diversificació que calia de les línies prioritàries, el balanç final s’acosta moltmés del costat de les tecnologies de la informació i la comunicació, l’atenció a la diversitat,la formació professional o l’ensenyament de llengües que de les altres línies.

Quant al tercer objectiu, no hem programat gaires activitats per contribuir als processos denormalització lingüística. No hem detectat demandes dels centres o del professorat malgratl’augment d’alumnat nouvingut a l’illa, tal vegada perquè els centres ja tenen consolidats elsplans lingüístics i d’acollida o tenen altres prioritats.


Quant al cinquè objectiu, mantenim periòdicament reunions amb els representants de formaciódels centres, tant per informar-los d’allò que es fa al CEP com per a copsar les necessitatsformatives que tenen els centres i el professorat.Per altra banda, el professorat participant a les activitats a centres i als seminaris sónprotagonistes del disseny de les activitats que desenvolupen. Les assessories, com a part de laseva tasca i en contacte amb el participants a qualsevol activitat, fan una tasca de recollidade dades, de valoracions, suggeriments, propostes i idees per al disseny de plans futurs o depropostes de nous itineraris formatius.

Quant al sisè objectiu, el pla pilot d’aplicació a l’aula ha potenciat els processos d’innovació enincloure una part d’aquestes activitats (les que havien d’aportar memòria de l’activitat) unafase específica d’experimentació pràctica.Les activitats formatives de TIC han experimentat un canvi profund quant a disseny icontinguts, passant progressivament de tenir un caire essencialment d’alfabetitzacióinstrumental, en la primera època d’aplicació del Pla, a constituir propostes d’integraciócurricular i de treball cooperatiu els dos darrers cursos.S’han fet extensius aquests processos d’innovació a les activitats que treballaven l’atenció ala diversitat i la interculturalitat, fonamentalment a les desenvolupades als centres iseminaris, amb les mesures, entre d’altres, derivades del pla d’aplicació a l’aula ja esmentat.Quant al setè objectiu, s’han articulat algunes mesures i procediments per avaluar l’assolimentdels objectius i la incidència de la formació en la millora de la qualitat de l’ensenyament; lamajoria coincideixen amb els recollits dintre de les actuacions dels plans pilot d’aplicació al’aula i d’avaluació de l’impacte de la formació i que ja consten al document elaborat pelSFPP.No obstant aquesta referència, hem de dir que les memòries aportades pels participants i laposada en comú de les experiències desenvolupades en aquestes activitats són un índexsignificatiu del grau d’assoliment dels objectius. També ha resultat ser una bona eina per feraquesta avaluació que les assessories presentin a la resta de l’equip pedagògic del CEP, ensessions ad hoc, algunes d’aquestes memòries i treballs adjunts.

Quant al vuitè objectiu, la dotació dins del període de vigència del Pla quadriennal d’unaassessoria de formació professional ha suposat un augment significatiu de les activitats deformació específica, atenent a totes les diferents famílies professionals (en la mesura que lespossibilitats econòmiques ho permeten). A més, moltes de les activitats es fan encol·laboració amb entitats del món empresarial, fonamentalment la Cambra de comerç i laCAEB.

Sobre els plans pilot i grau de presència en els programes anuals

El pla pilot que ha inspirat el disseny dels diferents plans anuals del quadrienni ha estat eld’aplicació a l’aula. La decisió d’integrar els continguts de la tasca formativa en la pràcticadocent és coherent amb l’objectiu que la formació dugui a una millora en el funcionamentdels centres i en la qualitat de l’ensenyament.Aquesta dosi d’aplicabilitat no ha suposat gaires canvis respecte del que es fa habitualmenta la gran majoria de les activitats a centres i als seminaris perquè la mateixa filosofiad’ambdues modalitats incorpora per se aquesta intencionalitat d’experimentació i innovació.Contribueixen a aquesta aplicabilitat la proximitat al centre, la confluència d’interessos i elsprojectes en comú. En conseqüència, la valoració en aquest sentit és molt positiva.Pel que fa als cursos, l’aplicabilitat ha resultat més desigual. Cal dir que les dues vessants del


pla pilot: activitats amb proposta d’aplicació i activitats amb aplicació efectiva i memòria dela mateixa, ja augurava els resultats que hem constatat; mentre “la proposta a desenvolupar”s’ha convertit en un requisit de caire gairebé administratiu per a la majoria dels assistents isón escasses les que aporten una reflexió de qualitat, “les aplicacions efectives” suposen unaexperimentació real a l’aula, un procés de reflexió i de documentació, i un debat posterior enles sessions de posada en comú amb la resta de participants (i amb el ponent en moltesd’elles). Aquestes aportacions han estat més profitoses quan a l’admissió dels participantss’ha prioritzat la presència d’equips educatius.

Amb tot això, recomanaríem l’extensió de l’aplicabilitat efectiva a totes les activitatssusceptibles d’incorporar al seu disseny i desenvolupament un temps per experimentar itreballar a l’aula els continguts i, després, compartir l’experiència amb la resta del grup. De lamateixa forma, creiem que és innecessària l’altra opció, la que fa obligatòria la presentaciód’un document amb només la proposta d’aplicació.

El pla pilot que pretenia esbrinar l’impacte de la formació, i quins efectes o canvis produeixen els centres la tasca que fem als CEP ens va permetre recollir una sèrie de dades iinformacions, que convenientment analitzades han de servir-nos per a l’elaboració del properpla quadriennal. S’ha fet un estudi col·lectiu, els resultats del qual ja consten a l’apartat 4.2del document que ens referma en la idea de continuar potenciant les modalitats de formacióa centres i seminaris per millorar la pràctica, la intervenció docent.

Malgrat que un altre pla pilot, el que feia referència a la formació dels docents en centresamb seccions europees no ha pogut desenvolupar-se per passar aquesta tasca a dependred’una altra direcció general, hem treballat algunes línies formatives en aquest sentit i ambaquest col·lectiu, bàsicament des de l’assessoria de llengües estrangeres.

Finalment, al darrer bienni del Pla quadriennal, es va afegir un altre pla pilot, de millora de laconvivència, al que hem contribuït programant algunes activitats i donant resposta ademandes dels centres. Aquestes activitats han propiciat diferents mesures organitzatives il’adopció de dinàmiques per treballar la convivència als centres.

Sobre el grau de resposta donada vers les línies prioritàries

Per respondre a les cinc línies prioritàries que recollia el Pla 04-08 hem desenvolupat unaoferta desigual. Pel nombre d’activitats, tant les tecnologies de la informació i lacomunicació com l’atenció a la diversitat superen àmpliament a la resta. També és cert, peruna banda, que aquesta prevalença coincideix amb la demanda del professorat i, per altra,que aquestes temàtiques volem que tinguin un caire transversal, integrador, per la qual cosasón abordades des de diferents assessories.

També la formació específica de Formació professional ha tingut una resposta satisfactòria, ielevada quant al total d’activitats; comptar amb una assessoria dedicada plenament a latasca i la convocatòria d’activitats en col·laboració amb entitats del món empresarial hanfacilitat aquest treball.Les línies prioritàries manco ateses són les referents a l’ensenyament de llengües, amb unapobra resposta a primària, i les corresponents al grup de l’educació en valors (millors dadesper educació intercultural i per a la salut que per a igualtat de gènere i coeducació).

Part d’aquests desequilibris en les respostes obeeixen a una major preocupació en els


docents cap a les TIC i l’atenció a la diversitat, impulsats tant per la massiva dotaciód’aparells informàtics als centres com per l’allau d’alumnat nouvingut dels darrers cursos, enla recerca d’eines amb les quals superar la incertesa i inseguretat que tot plegat ha suscitat enel professorat.

En propers cursos haurem de corregir, sobretot, la manca d’atenció suficient al’ensenyament i tractament de les llengües.

Sobre necessitats formatives noves no exposades al Pla. Dificultats trobades per a fer elsdiferents programes anuals

Les necessitats de formació derivades de l’aplicació de la LOE no estaven, lògicament,recollides al Pla; però amb el retard de la seva entrada en vigor, tampoc hem tingutdemandes específiques ni hem programat activitats per donar sortida a les necessitats del’Administració que es podien derivar.

No es pot parlar pròpiament de dificultat, però si que el fet d’elaborar una propostaconjunta d’activitats per als programes anuals, molt uniformitzada, per part de les diferentsassessories ha minvat el necessari grau de contextualització que requereix la formació delprofessorat.

CEP d’Inca

Per regla general un Pla de les característiques del que és objecte d’anàlisi sempre serveix demarc de referència per a l’elaboració dels Programes Anual de Formació.Els Plans Quadriennals solen tenir un caràcter generalista, per la qual cosa la redacció delsProgrames anuals s’encabeix sense massa dificultats dins el mateix.Aquest document d’avaluació del Pla Quadriennal mostra clarament com s’han complert elsobjectius prevists, tal i com mostren les gràfiques que s’hi inclouen.Si observam les activitats duites endavant en relació a les Línies Prioritàries es contemplacom des del Centre de Professors d’Inca s’han treballat de forma adequada totes elles, aexcepció de la d’Educació a Distància, que ha estat canalitzada des del propi Servei deFormació.

Sobre els plans pilot

La participació del nostre CEP en aquest apartat s’ha centrat bàsicament en el Plad’aplicació a l’aula i en el Pla d’avaluació de l’Impacte de les activitats formatives. També estreballaren aspectes del Portfoli europeu de les llengües.Pel que fa al Pla d’Aplicació a l’aula s’ha realitzat sense grans entrebancs malgrat que hihavia un sector del professorat que no entenia el perquè de la realització d’Aplicacions o dePropostes d’Aplicació.

Cal assenyalar que juntament a treballs molt ben realitzats s’han presentat documentsd’escàs rigor i interès, just per complir el tràmit i obtenir el certificat.De cara al futur s’ha de continuar amb les Propostes i especialment amb les Memòriesd’Aplicació, determinant a més a més les seves característiques i els mínims de qualitat quehan de tenir.

Cal subscriure totes les conclusions a les quals s’arriba en l’avaluació d’aquest apartat en el


Pla.

En referència al Pla d’Impacte, el Cep d’Inca va complir estrictament amb el programaprevist.

De les conclusions generals cal fer especial esment al fet que els Seminaris donin millorsresultats d’aplicabilitat a l’aula, així com que la formació a centres propicia la possibilitat derealitzar canvis a la tasca educativa del centre o del mateix professorat.De totes maneres caldria realitzar una valoració global i a fons de les Formacions a Centres iveure si cal procedir a la seva redefinició.Des del nostre Centre de Professors també es treballà amb les pautes marcades en relació alPla de millora de la Convivència i al Portfoli Europeu de les Llengües.

Sobre les necessitats noves de formació

A través dels distints programes s’ha donat resposta a les necessitats formatives delprofessorat. Al marge del que es contemplava sols s’han incorporat activitats realitzades peralguns ajuntaments del nostre àmbit.Pel que fa a la redacció del nous programes anuals s’hauria de plantejar de forma seriosacom es seleccionen les activitats que s’hi inclouen.L’experiència ens ha mostrat que les directrius emprades per a la seva elaboració, forenàmpliament desvirtuades per algunes assessories i molt possiblement també per algun delsCentres de Professors.Això, doncs, ens obliga a plantejar un canvi substancial en la forma de treballar aquestatemàtica en el futur immediat.

CEP de Manacor

Cal fer la reflexió que qualsevol programa de formació del professorat ha de tenir una baseen la qual sustentar-se. La característica d‘aquesta base ha estat en els anteriors plansquadriennals l’amplitud, per tal de permetre una adaptació i/o flexibilitat a l’hora de donarresposta a possibles adaptacions a la realitat canviant i a les distintes demandes de formaciósorgides i que previsiblement sorgirien dels serveis i/o escoles.

Aquesta havia de concretar-se en els respectius programes anuals delimitant les actuacions afer en cada una de les línies prioritàries escollides per a assolir els objectius fixats. Pens, pertant que el pla ha complit la seva funció.

Sobre la utilitat dels objectius

Quant al primer objectiu: Pens que és un objectiu obvi però fonamental. El pla pilot d’aplicaciói el d’avaluació de l’impacte han contribuit de forma molt important a modificar el concepteanterior de la formació permanent del professorat, que es reduïa a la simple formaciópersonal del professorat però que menyspreava, en el dissenys de les activitats, l’aplicació ala pràctica docent i la reflexió, més bé l’autorreflexió, teòricopràctica dels propis docents.

Quant al segon objectiu: Objectiu permanent que s’ha assumit i pens s’ha de continuarassumint.

Quant al tercer objectiu: Objectiu important que penso ha estat cabdal i s’hauria d’ampliar


concretant

Quant al cinquè objectiu: Objectiu fàcilment comprovable perquè les dades ho avalen.

En conclusió els objectius fixat en el pla quadriennal, donant que estan formulats en dadesno quantificables consider que s’han assolits en la mesura de les possibilitats.

Sobre els programes pilotsMolt útils i innovadors dins la planificació i perspectiva de la formació permanent delprofessorat de l’estat espanyol. En aquest moment som capdavanters en quant atransferència i impacte de les activitats de formació i en quan a l’aplicació a l’aula i/o centrede les activitats de formació.Igualment la modalitat mixta aplicada a la formació permanent del professorat ha suposatmarcar una línia de formació innovadora i d’actualitat en aquests camps.

Sobre les línies prioritàriesPer a nosaltres molt amples. Pensam que seria convenient determinar o acotar-les més entemps, espai i esforços.

Sobre el seguiment i avaluació del plaPens que seria convenient pel proper pla realitzar una avaluació externa per part delsorganismes i/o institucions existents que tenen dins les seves funcions una avaluació de lesaccions educatives. Això no implica que l’avaluació interna del pla no hagi estat excel·lent ipormenoritzada, sinó que les respostes poden diferir segons l’organisme responsable.

CEP d’Eivissa i Formentera

Sobre la utilitat del Pla quadriennal per a elaborar els Programes anuals

El Pla quadriennal permet, des de la seva mateixa concepció, marcar una sèrie de línies detreball (se les pot anomenar objectius, línies prioritàries, programes pilot...) que han de teniruna llarga durada en el temps, perquè no es poden aconseguir amb actuacions puntualsd’un o dos programes anuals concrets.

Com a tal, s’ha de considerar que el Pla quadriennal és útil per a marcar els grans trets de laformació del professorat al llarg dels següents quatre anys, i permet establir tota una sèrie delínies de formació comunes, tant per al Servei de formació permanent del professorat, comper al conjunt de centres de professorat de les Illes Balears.

De tota manera, cal tenir present que no es pot concebre, mai, un Pla quadriennal com auna cosa inamovible i rígida, a la qual no es poden establir canvis. La mateixa realitat del diaa dia, i l’experiència dels anteriors Plans quadriennals, ens demostren que no es podenpreveure uns objectius o unes línies d’actuació tancades, perquè vivim a una societat (i pertant, a una educació concebuda en el senti més ampli del concepte) canviant, el que obliga aanar replantejant constantment les propostes incloses en els Plans quadriennals en elmoment de portar-les a la pràctica als diferents Programes anuals als quals afecten.


Sobre els objectiusQuant al primer objectiu: Aquest és un objectiu molt genèric i realment difícil d’avaluar. De totamanera, s’ha de dir que sempre es parteix d’una detecció de necessitats que ve de múltiplesfonts (assessories, contactes amb el professorat, resultat d’altres activitats de formació...) is’intenta incidir en allò que es considera realment important.

Quant al segon objectiu: En fer referència a les línies prioritàries, se’n parlarà més endavant.

Quant al tercer objectiu: Pensam que, malgrat les activitats formatives realitzades, cal unamajor intervenció en aquest àmbit, pels profunds canvis provocats per la multiculturalitat ala nostra societat actual.

Quant al cinquè objectiu: Aquest objectiu té una relació directa amb el primer de tots, i pensamque està plenament aconseguit, especialment si es té present que més de la meitat de lesactivitats de formació realitzades al nostre CEP són formacions en centres. En el nostre casno existeix, perquè no es va considerar adient en el seu moment, un seminari derepresentants de centres.

Quant al sisè objectiu: Les activitat de TIC sempre han tengut una gran demanda entre elprofessorat en general, bé sigui en la modalitat de curs, bé sigui en la modalitat de formacióen centres, que és la que més ha augmentat els darrers anys.

Quant al setè objectiu: Es parlarà d’aquest a l’apartat dedicat als plans pilot.

Sobre els Programes PilotPla d’aplicació a l’aula de la formació permanent del professoratEn realitat, totes les activitats de formació haurien de tenir com a finalitat la seva aplicació al’aula. Caldria establir una excepció en els cursos informatius, de curta durada, o activitatsdestinades exclusivament a la formació pròpia del professorat.

Aquest pla en part ha estat bé, però la idea d’obligar a crear una proposta d’aplicació a aulaa totes les activitats ha aconseguit que això es convertís en un simple tràmit burocràtic més, ique la majoria de les presentades no tenguessin una qualitat suficient.Un cas a part són les memòries d’aplicació a aula, que és cap a on s’hauria d’anar sempre.

Pla d’avaluació de l’impacte de les activitats formativesMalgrat la bona intenció que tenia aquest pla, s’ha de tenir present que, moltes de lesactivitats formatives poden tenir un impacte a anys vista, després de diferents cursos incidinten la mateixa línia formativa.

Centres amb seccions europees i Portfoli europeu de les llengüesEn aquest cas, només volem comentar que no va ser un decisió gaire encertada fer dependreProgrames internacionals d’una altra Direcció general diferent de la nostra.

Sobre les línies prioritàriesDins el cas de les línies prioritàries incidirem en aquelles que consideram més importants, ique, per tant, haurien de tenir continuïtat al proper pla quadriennal.

Educació interculturalEm sembla que els canvis dels darrers anys, que han comportat un augment de la població


immigrada d’un 300% des del 2000, justifiquen la necessitat de planificar intervencions enaquest camp, però que no s’han de quedar en una simple activitat formativa, sinó querequereixen un fort recolzament als centres per part de l’administració, tant material comhumà.

Educació per la salutAquest ha estat un camp en el qual fins ara s’ha tengut poca incidència dels del CEP, i quepens que ha de ser prioritzat. Cal fer actuacions, en aquest camp, en dos grans apartats:riscos laborals del professorat i ajuda a l’atenció de la salut de l’alumnat.

Formació a distànciaConsideram que és bàsica, per motius molt variats, i que seria llarg d’exposar. En general, téuna valoració molt positiva per part de tots els seus participants (i també dels tutors).Les tendències en formació del professorat, a nivell mundial, van en aquesta línia, i no enshem de quedar enrere. Per això volem valorar de forma molt positiva la realització en aquestamodalitat, els dos darrers cursos, de l’activitat destinada als funcionaris en pràctiques. En elcas del nostre CEP sempre han participat com a tutors tots els assessors i assessores, aexcepció dels de TIC, que tenien la seva tutoria específica.Cal anar cap a aquí, i dissenyar cada vegada més activitats on la formació a distància siguiun component important.

TICEn aquest apartat, també important, cal anar més cap a una actuació als centres, perquè lesTIC tenguin, de seguida, un impacte directe amb l’alumnat.

Atenció a la diversitatEl problema de l’atenció a la diversitat és que, sota aquest concepte, s’hi poden posar moltescoses, el que acaba saturant (i cremant) a les assessories específiques. Potser s’haurien dedelimitar clarament les seves funcions, i derivar determinades actuacions cap a d’altresassessories.

Tota la resta de línies prioritàries no comentades tenen també importància però hem volgutdestacar aquestes.

Sobre el seguiment i avaluació del plaS’han d’habilitar, per a fer els seguiment i avaluació del pla, uns instruments clars i senzills, ique la informació que proporcionin sigui reaprofitable. S’han d’estalviar els qüestionaris oles peticions d’informació reiteratives. Quan més senzill i clar, millor, i més fàcil és avaluar elpla.

Propostes de millora al pla quadriennal per aconseguir una major utilitat a l’hora d’elaborarels plans anuals

Em sembla que, en fer l’avaluació del pla anterior, ja he apuntat tota una sèrie de propostesde millora per al proper pla quadriennal.Només voldríem afegir que cal establir uns objectius, pocs, clars i senzills. A més, cal queaquests es puguin complir. De tota manera, no s’ha de tancar completament la porta a lapossibilitat d’anar modificant aquests, segons les necessitats.


CEP de Palma

Sobre la utilitat del PlaQuan es parla de planificar la formació del professorat, s’incideix moltíssim en valorarla fase de “detecció de necessitats”, com un dels elements més importants per a quèaquest pla sigui eficaç, per poder aconseguir els objectius que es proposen, per donarresposta adequada a les expectatives del professorat, per a rendabilitzar els recursosemprats en la formació i en definitiva realitzar una bona detecció. És la clau quepermetrà iniciar amb garanties d’èxit un bon pla.

En la descripció dels plans, habitualment es distingeixen dos tipus de necessitats:a.- Necessitats del sistema. Les quals són enteses com la formació que el professoratnecessita per a poder implantar la reforma, tant des del punt de vista organitzatiu(noves especialitats, adequació del professorat) com des del punt de vista curricular(noves orientacions psicopedagògiques, nous plantejaments metodològics, nouscontinguts,…). Aquestes necessitats estarien englobades des de fora dels centres i quenecessàriament no són compartides pel professorat .b.- Necessitats del professorat: enteses com les demandes que generen els propisinteressos. Aquestes provenen d’interessos individuals i d’interessos d’equips docents

Sobre les propostes de milloraConvé generar un ampli qüestionament de l’actual situació i influir en novespropostes de formació permanent del professorat, en les que adquireixen importàncianous elements :- La reflexió sobre la pràctica en un context determinat.- La creació de xarxes d’innovació, comunitats de pràctica formativa i comunicació

entre el professorat.- La possibilitat d’una major autonomia en la formació amb la intervenció directa

del professorat.- Partir dels projectes de les escoles amb l’objectiu que el professorat decideixi

quina formació necessita per a treure endavant el disseny, la posada en marxa il’avaluació del projecte.

- Com idea eix, més que la intenció d’actualitzar, es tracta de potenciar unaformació que sigui capaç d’establir espais de reflexió i participació per a que“aprenguin” (més aprenentatge que ensenyament en formació) amb la reflexió il’anàlisi de les situacions problemàtiques dels centres, i que parteixin de lesnecessitats democràtiques del col·lectiu per establir un nou procés formatiu quepossibiliti l'estudi de la vida a l'aula en el centre, els projectes de canvi i el treballcol·laboratiu com desenvolupament fonamental de la institució educativa i delprofessorat.

En definitiva, les noves alternatives a la formació permanent del professorat passenper fer-la més dialògica, participativa i lligada als territoris o a les institucionseducatives i a projectes d’innovació, menys individualista, estàndard i funcionalista,més basada en el diàleg entre iguals i també entre tots els qui tenen alguna cosa quèaportar a la persona que aprèn.


Una formació permanent basada en tres grans línies o eixos:a.- La reflexió pràctica i teòrica sobre la pròpia pràctica mitjançant l’anàlisi de larealitat educativa i social del territori, la comprensió, la interpretació i la intervenciósobre la mateixa. La capacitat del professorat de generar coneixement pedagògicmitjançant l’anàlisi de la pràctica educativa.b.- L’intercanvi d’experiències (escolars, de vida,…) i la reflexió entre iguals per apossibilitar l’actualització en tots els camps d’intervenció educativa i augmentar lacomunicació entre el professorat.c. – La unió de la formació a un projecte de treball i no a l’inrevés

pla quadriennal de formaciÓ permanent del …weib.caib.es › formacio › planificacio ›...

Documents