pla empresa de referencia 1

1

PROJECTE DE CREACI DUNA EMPRESA

2

INDEX 0. Introducci del projecte

0.1 Caracterstiques generals del projecte 1. Els promotors

1.1 Objectius dels promotors 1.2 Caracterstiques dels promotors com a emprenedors 1.3 Currculum dels promotors

2. La idea 2.1 Origen 2.2 Caracterstiques

3. Producte i Servei 4.1 Definici 4.2 Caracterstiques tcniques 4.3 Necesitats que cobreix 4.4 Ventatges comperatives 4.5 Nom de la empresa i del producte 4.6 Presentaci, envoltori, imatge, embalatge 4.7 Cost unitari 4.8 Evoluci futura del producte

4. El mercat 5.1 Caracterstiques del mercat 5.2 Caracterstiques del client o o consumidor 5.3 Contactes establerts amb possibles clients 5.4 Caracterstiques de la competncia 5.5 Avantatges comparatives respecte la competencia ( Analisi DAFO)

5. Poltica comercial 6.1 Comercial 6.2 Preu de venta 6.3 Previsi de ventes 6.4 Sistema de ventes 6.5 Canals de distribuci 6.6 Comunicaci, imatge i promoci 6.7 Exportaci

6. Producci

3

7.1 Fases del procs productiu 7.2 Subcontractaci

7.3 Control de qualitat 7.4 Capacitat de producci i presici de producci 7.5 Proveidors

7.6 Materies primes i subministres 7.7 Existencies, aprovisionament i almacenament

7. El servei 8.1 Procs de prestaci del servei 8.2 Subcontractacions 8.3 Control de calitat 8. Recursos

9.1 Installacions 9.2 Equipaments 9.3 Mitjans de transport 9.4 Localitzaci

9. Organitzaci i recursos humans

9.1 Sistema dorganitzaci 9.2 Persones necessaries, funcions i responsabilitat 9.3 Sistema de selecci 9.4 Nivell de contractaci 9.5 Politica Salarial 9.6 Nivell de formaci i capacitat professional 9.7 Assesors externs 9.8 Formaci dels treballadors per part de lempresa

10. Seguretat laboral 10.1 Medies de seguretat e higiene

11. Legalitzaci 11.1 Forma jurdica 11.2 Protecci de la propietat industrial, patens e intellectual 11.3 Procediments administratius per a la legalitzaci de lempresa 12. Recursos econmics i financers 12.1 Recursos econmics disponibles 12.2 Necessitats de prstecs i crdits 12.3 Garanties i avals disponibles 12.4 Solicitud dajuda de ladministraci pblica 12.5 Pla de inversi 12.6 Previsi de tresoreria

4

12.7 Comte de resultats, pla de tresoreria i altres documents financers 12.8 Analisi de lestat financer 12.9 Conclusi dels ratis analitzats 13. Calendari de posta en marxa del negoci (Diagrama de Gantt) 14. Pla de dissoluci i liquidaici del negoci 15. Conclusions Annexos

5

Introducci El pla de creaci daquest negoci sinicia com a un treball de lassignatura dEmpresa de la EUETIB de la UPC. Per un cop iniciat el pla dempresa com a requisit de lassignatura, passarem a imaginar-nos que aquest es un pla dempresa el ms real que puguem, realitzat per a la creaci dun negoci del qual els dos socis en volem obtenir un benefici. El nostre objectiu es fer un pla dempresa el ms meticuls i detallat possible dintre de les nostres possibilitats, com si realment volgussim dur a terme linici de lactivitat, plantejar una idea de negoci el ms factible possible, dintre de les nostres coneixements i possibilitats, de tal manera que si realment volgussim crear el negoci, fos una idea raonable, econmicament assequible i amb possibilitats de funcionar. Difcilment aquest pla de creaci dun negoci, ser suficientment detallat, acurat, amb les hores de treball necessries, amb els estudis de mercat, competncia i clients adequats, amb les previsions de ventes ajustades a la realitat, i amb les xifres econmiques acurades, per a que alg posss en marxa el negoci o aports diners per a la seva creaci. Per sintentar fer el ms b i ajustat a la realitat possible, per a que si en un futur volem crear a aquest negoci o algun altre, aquest treball sigui un bon punt de partida o si ms no, que el realitzar-lo ens proporcioni els coneixements necessaris per si algun dia hem de fer un pla dempresa, per a una idea real. Caracterstiques generals del projecte

Idea de negoci El projecte parteix totalment des de cero, a partir de la ideal proposta pels professor de lassignatura dempresa. El nivell de desenvolupament del projecte, referint-nos a la realitat s nul. Es a dir, que no partim de un negoci ja anterior que volem reconvertir o un negoci que tingus una activitat de manera irregular i el volem legalitzar. Sin que es tracta duna idea a desenvolupar al 100%. La nostra intenci s crear una societat cooperativa de treball associat, dedicada a la compraventa de aerogeneradors domstics de 2 m i tamb a la prestaci de diferents serveis relacionats amb aquests. Volem compaginar aquestes dos activitats del negoci, perqu creiem que les dos es poden complementar una amb laltra i farien que el volum dactivitat del negoci pogui ser ms constant. El mercat de les energies renovables domestiques fa relativament pocs anys que esta desenvolupanse en el nostre pais, per segurament ser un mercat que anir al ala. Per aix creiem que es molt positiu desenvolupar el nostre negoci en aquest sector.

6

A qui ens dirigirem? La nostra clientela majoritariament seran particulars (que tinguin vivendes allades, granges, masies, o simplement vulguin tenir energia verda en la seva vivienda), per volem buscar de oferir serveis de manteniment al alguna gran empresa. Sabem que es fan servir aerogeneradors de baixa potencia en torres de comunicaci i repetidors de telefonia. Si poguesim treballar de manera ms o meyns continuada, per alguna empresa que tingui repetidors de telefonia en zones allades, aliments per aerogeneradors, seria una entrada de diners no molt gran ms o meyns consta i segura. Competidors La competncia en aquest sector la podem diferenciar en dos grans tipus. Les grans empreses que es dediquen a fabricar i vendre aerogeneradors i la venta daerogeneradors low cost per internet. I petites empreses de energies renovables que poden oferir serveis semblants als nostres. Cada empresa daquestes en pot oferir un tipus de competncia diferent, en une avantatges i des avantatges sobre nosaltres. Que es troben analitzades ms endavant en lapartat destudi de la competncia. Respecte a les grans empreses exactament els mateixos productes, per de segona m i a millor preu. Per tant no son una competncia en preus, per si en qualitat. Respecte a la venta per internet, pot ser una gran competncia amb preus, per te la desavantatge que si el producte et surt defectus no saps on reclamar o pots tindre dificultats per a que la teva reclamaci surti a bon port. Respecte a les segones, si que poden fer un serveis molt semblants en preus i qualitat, als que volem oferir, de manteniment, reparaci, etc. Per creiem que ens podem diferenciar daquestes amb la forta especialitzaci de la nostra empresa. Localitzaci La zona geogrfica en la que treballarem ser la provncia de Tarragona. Creiem que es una zona amb les caractersques ideals per a un bona xifra mercat de aerogeneradors domstics on poder fer-nos lloc. Per aix buscarem situar el nostre negoci en alguna localitzaci amb el mxim davantatges per al desenvolupament de lactivitat. Treballadors El tamany del negoci que volem crear no ser molt gran. A penes 3 o 4 socis cooperativistes, que alhora sern treballadors. Creiem que amb aquest tamany ser adequat per al volum de feina que podem arribar a tenir i tamb fa que crear el negoci sigui ms fcil al no tenir que crear una empresa molt gran. Contactes La nulla relaci que tenim els promotors amb el sector en el que volem treballar, fa que dintre el sector de la energia mini elica de baix cost, no tenim contactes que ens puguin

7

assessorar o que ens pugui apoyar per a introduir-nos en el sector. Aix dificulta ms el tirar endavant, per si realment tingussim que acabar creant el negoci, seria molt interessant fer alguns contactes slids en el sector. Els petits contactes que em pogut realitzar fins a la data, han estat simples solicituts dinformaci a un parell de grans empresa de fabricaci daerogeneradors com son Bornay i Enair, per aquestes empreses noms et presten ajuda si volguessim treballar com a distribuidors dels seus productes. Per ens a servit per a tenir una mica ms dinformaci de com funciona el sector.

Inversi necessria Encara no sabem quina ser la inversi necessria per a la posta en marxa del negoci, per intentarem que sigui el menor possible. Quan vam pensar aquesta idea de negoci, tamb vam tenir molt en compte el fer un projecte, que estigus dintre les nostres possibilitats econmicament parlant. Calculem que ens faran falta uns 30000 euros, per a ladquisici de tot el que ens fagi falta i tenir caixa per a anar treballant en els inicis de lactivitat fins a crear entrada de diners. Un cop ja tinguem tot el projecte definit i tot el que ser necessari per a la posta en marxa, ja podrem calcular exactament la inversi necessria. Maduraci de la idea Portem poc temps pensant i madurant aquesta idea. Fins a la data all que em fet per a estudiar la seva viabilitat ha estat:

Estudiar el mercat, els possibles clients i la competncia Busqueda dinformaci sobre la creaci de noves empreses y costos que

comporta Estudi de negocis semblants al nostre Finanament; banc i caixes Possibles situacions del negoci Definici del servei que oferirem y com loferirem.

1. Els promotors Objectius que perseguim

Lobjectiu daquest pla dempresa est simplement en la seva realitzaci, per a dependre com sha delaborar un pla dempresa per si en un futur volem crear un negoci. Per mes all daquest objectiu, si els dos socis vulguesim crear aquest negoci ho fariem amb els seguent objectius:

Autoemplear-nos. Treballar com nosaltres creguem que s ms adient, sense rebre ordres.

8

Tenir ms flexibilitat que treballant per compte daltre. Contribuir amb laugment de les energies renovables Si el negoci funciona molt b, repartir beneficis.

Caracterstiques dels promotors com a emprenedors Els promotors del negoci som Albert Prats Segura i Jordi Escoda Fonollosa. Els dos socis no tenim gens dexperincia en el sector en que crearem lempresa ni en la creaci i gesti de negocis. Aix juga en contra nostra, per sabent-ho em de afrontar-ho, informar-nos el mxim possible, buscar ajuda i posar ms empeny per a tirar endavant el negoci. Caracterstiques personals com a emprenedor de cadascun dels socis: Jordi Escoda Fonollosa

Confiana en el que fa Saber afrontar el problema amb rapidesa Actitud competitiva Tradici empresarial en la famlia ms prxima

Albert Prats Segura

Capacitat per a prendre decisions assumint els riscos Capacitat denfrontar-se als problemes Gran capacitat daprendre rpidament Actitud inquieta

Lanlisi DAFO es una eina que ens permet plasmar les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats de la nostra idea de negoci i de les caracterstiques dels emprenedors en aquests cas. Aix ens permetr concretar les fortaleses i oportunitats, per a explotar-les en el nostre futur negoci. Tamb concretarem les amenaces y debilitats, per a intentar minimitzar-les al mxim possible per a que nos ens perjudiquin el negoci. Per trobar aquestes Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats hem realitzat un test de lemprenedor (http://testidea.barcelonanetactiva.com/) que ens les reflecteix en una llista que es troba en el annex 1.

Origen intern Origen extern

9

(atributs de lempresa) (atributs externs)

Negatius (per a

lempresa)

Debilitats Amenaces

1. Prendre decisions de manera individual2. Centrar-se de manera excessiva en la especialitzaci 3. Poca capacitat de comunicaci 4. Gens dexperincia empresarial 5. Baix poder adquisitiu 6. Desconeixement de com crear una empresa i dirigir-la. 7. Alguns mesos de activitat per generar beneficis. 8. No conixer el sector en que ens mourem 9. Falta reforar estratgia global del projecte.

1. Decreixement econmic 2. Al ho millor lobjectiu es inaccessible 3. Competncia de moltes altres empreses 4. Clients amb poc poder adquisitiu 5. Dificultat de financiaci

Positius (per a

lempresa)

Fortaleses Oportunitats

1. Actitud competitiva2. Facilitat per innovar i millorar el servei 3. Valorar totes les possibilitats abans de procedir4. Aplicaci de les TIC 5. Idea concreta i clara 6. feed-back amb lentorn comercial

1. Activitat bastant especialitzada2.Treballarem en un mercat en expansi 3. Gran quantitat de possibles clients 4. Clients amb poca fora de negociaci

Com afrontar les Debilitats i amenaces

Aprendre a debatre i prendre decisions consensuades entre els dos socis Buscar altres activitats relacionades amb la activitat principal que ens permetin

una altra font de ingressos si aquesta flaqueja Millorar la capacitat de comunicaci Buscar finanament i avals si fos necessari Estudiar com crear i dirigir una empresa Aprendre a negociar Buscar suport i assessorament expert Estudiar la competncia per saber les coses que fa b i imitar-les.

Com explotar les Fortaleses i Oportunitats

10

Fer un bon estudi de la poca competncia, per intentar diferenciar-nos. Millorar el servei constantment Aplicar les TIC en la organitzaci empresarial Definir el nnxol de mercat, mourens dintre daquest i donar-nos a conixer. Intentar que els clients ens siguin fidels i donar-los els servei com volen.

Curriculums dels promotors Els curriculums es troben el el annex 1.

11

2. LA IDEA Origen

La idea general esta proposada per els professors de lassignatura dempresa, que ens van dir que tenia que estar relacionada amb els aerogenerador domestics low cost. A partir daqu vam concretar la idea de negoci de manera que tingus possibilitats de convertirse en un negoci real i que funcions.

Descripci i caracterstiques La nostra idea esta dividida en 2 parts. Una part productiva i una altra de serveis. La idea inical era crear una cooperativa dedicada exclusivament a oferir de manera barata, alguns serveis relacionats amb els aerogeneradors domstics, que creiem que el mercat demanda actualment i que encara demandar ms en el futur. Per mentre desenvolupavem la idea ens vam adonar que podiem complementar el negoci dedicant-nos, a ms a ms, a la compra-venta i post a apunt de aerogeneradors domstics de segona m. Els serveis Estudiant el mercat ens hem adonat que la installaci per part de particulars daerogeneradors domstics es relativament recent en el nostre pas. Creiem que per aix, fins ara amb la installaci de aerogeneradors domestics de qualitat i amb un servei tcnic havia fet que el parc elic de baixa potencia estigues en bones condicions. Per amb el pas del temps aquest sanira envellint. Tamb hem observat hi ha i creiem que hi haur, encara ms, una entrada de aerogeneradors de 2 lnia, de baix cost, i adquirits per internet o fets de fabricaci propia seguint manuals dinternet. Pensem que aquestes idea de negoci s molt viable, perqu tant els propietaris daerogeneradors de primeres marques com els de baix cost, poden necessitar diferents tipus de serveis com de manteniment, reparaci, installaci a baix cost. B perqu volen un millor preu que el servei post-venta de les grans marques o perqu el seu aerogenerador no te un servei postventa oficial. Tenim pensat treballar amb aerogeneradors de tot tipos de marques potencies, sempre que siguin domstics.

En el cas dels aerogeneradors de marques conegudes, les peces de recanvi podrien ser originals (comprades al fabricant) o b peces substitutives que abaratarien el preu.

En els aerogeneradors de segones marques comprats per internt, que pot ser molt dificil trobar les peces originals o molt cares daconseguir (per

12

els costos denviar-les), oferirem als client peces subtitutives directament.

Els productes Amb el pas del temps el aerogeneradors que abans eren nous i satisfeien les necessitats de la gent que els havia adquirit. Alhomillor ja no les satisfa, perque volen ms potencia, els molesta el aerogenerador, no t el rendiment que esperaven, etc. Aqu es on entra la nostra empresa comprant aquests aerogeneradors de 2 m, posant-los a punt i revenent-los. Pensem que es factible aquesta idea perque abaratirem els preus dels aerogeneradors. La nostra idea no esta basada en introduir cap element nou al mercat, sin en intentar abaratir uns productes i serveis ja existents. Aquesta es una idea ja existent en el sector dels aerogeradors de gran potencia i ho volem aplicar al aerogeneradors domstics. La base del nostre negoci es poder oferir un productes-servei barat, evitant tenir el mnim de infraestructura, eines, vehicles i altres bns propis. La soluci s alquilar temporalment all que ens fes falta (eines especials, maquinaria, furgonetes, magatzems,...). Aix ens donaria 3 grans avantatges. No necessitem ni arrisquem tants de diners per a crear el negoci. Tenim les despeses en lloguers el perode de temps que fos necessari per a oferir

el servei. A ms a ms, si el negoci no dons fruits, seria molt ms fcil tancar-lo, sense

trobar-nos amb gran quantitat bns immobilitzats. 3. Producte - servei 3.1 Definici

El producte que oferirem sern aerogeneradors domstics de baixa potencia, de 2 m. La oferta tenim pensat que sigui dunes 6-8 unitats, de diferents marques i potencies, fins a un mxim de 1500 w. De model de 1500w, noms en tindriem un, perqu son models ms cars, i ens podria costar ms adquirir-los. La resta serien de potencies inferiors. Aquests models no se sern sempre els mateixos i dependrn dels productes que hagum pogut comprar i possar a punt. Creiem que amb un 6 o 8 es suficient per a tenir una oferta variada, per sense haber tingut que invertir molt de diner per aconsguir-la. Tenir molts ms models

13

disponibles sera invertir massa diners en existencies, i disminuiria el cash o requeriria fer una inversi inicial massa gran. Els serveis que oferirem estarn tots relacionats amb els aerogeneraros domstics. De totes les marques i fins a potencies de 6000w. Ms endavant es detallen quins sern aquests serveis. Nivells del producte. En tot producte es poden establir 4 nivells diferents: Producte bsic: Satisfer la necesitat de tenir energia electrica. Producte formal o tangible: Aerogeneradors domstics de baixa potencia de 2 m i low cost. Producto ampliado: Entrega a domicili, serveis post-venda, facilitats de pagament, descomptes, garantia. Producto genrico: Donar la imatge al client, destar comproms amb el medi ambient. Cicle de vida del producte Introducci: Al principi, ens costar donarnos a coneixer i vendre els nostres prouctes, aix que inicialment la xifra de ventes ser menor. Creixement: A mesura que tinguem ms renom i siguem coneguts el nivell de ventes anir augmentat fins arribar a la madurea. Madurea: En letapa de madurea, tindrem una xifra de ventes ms o menys estable. Declivi: Es desperar que hi hagi un punt en que el mercat estigui bastant saturat i les ventes disminueixin. Quan aix passi, el negoci tirar endavant gracies als serveis que tamb oferim. Tamb es desperar que el mercat creixi i les ventes tinguin fluctuacions.

3.2 Caracterstiques tcniques

Com sha esmentat anteriorment els aerogeneradors ofertats als nostes clients dependr dels productes que nosaltres haguem pogut comprar anteriorment i posar a punt. Per aix no podem definir exactament les caractristiqus tcniques dels productes que oferirem, per si que farem una proforma de fitxa tcnica per a la correcta identificaci de les caracterstiques de cada aerogenerador adquirit.

14

Al annex 4 es troba un model fictici de fitxa tcnica dun aerogenerador per vendre. Aquest tipus de fitxa ser el que tindrem en el nostre negoci, per tindre identificat cada aerogenerador.

Caracterstiques del servei

Els diferents serveis que oferirem sern: Estudi de vents i posicionament idoni. Installaci daerogeneradors (inclou: fer fonaments per a la torre

(subcontractat), instalar torre i posar aerogenerador) Si el client vol que fem la installaci completa, amb bateries i inversors, aquesta es subcontractar

Manteniment preventiu Reparacions Servei de substituci, per un altre de caracterstiques el ms similars posibles (la

substituci es realitzar mab algun models dels que tenim disponibles per a vendre) Creiem oferint aquesta avantatge podem tenir ms clients.

3.3 Necessitats que cobreix

Avui en dia tothom fa uns de lenergia electrica. All on arriba la red electrica es tan fcil com estar conectat a aquesta i donarli a un interruptor i que sencenguin les llums o endollar un aparell i que funcioni. Per all a on no arriba la red electrica les coses es compliquen. Qui volgui tenir energia electrica all on no hi ha conexi a la red, t dos opcions, pagar-se ell mateix la instalaci de la red (el que s molt car) o fer el mateix la generaci. Hi ha varies maneres de crear aquesta electricitat, les mes usades sn: amb generadors de betzina, aerogenerador o plaques solars fotovoltaiques. Depenent de les caracteristiqeus del emplaament, del pressupost econmic i de les avantatges o desavantatges, el propietari elegir un sistema o un altre. La nostra empresa satisf la necessitat de poder produir energia electrica utiltizant en vent, all on no arriba la red electrica. Tamb satisfa les necessitats que senderiven de ls dels aerogeneradors, com poden ser la necessitat de fer manteniment, una reparaci o installaci, per a que el aerogenerador pugi funcionar amb bon rendiment i sense problemes.

1. Avantatges comparatius

Identificaci de productes substitutius

15

Al mercat hi ha molts altres productes que poden generar electricitat en un lloc allat igual que un aerogenerador, com podrien ser grups electrgens, plaques solars fotovoltaiques o amb molta menys mesura turbines hidruliques domstiques. Aquests productes no son iguals que els que nosaltres oferirem, per si que ens poden fer competncia.

Avantages dels aerogeneradors respecte els productes substitutius

No contaminant (respecte al grup electrogen) Es pot installar en qualsevol lloc que fagi una mica de vent Si fa vent adequat, funciona dia i nit (respecte a les plaques solars) Ms econmic que fer-se arribar la red elctrica.

Inconvenients del aerogeneradors respecte els productes substitutius

Fa soroll, a diferencia de les plaques solars, per no tant com el grup electrogen. Impacte visual Necessita un vent constant i no molt fort.

El nostre producte i el nostre servei s molt semblant a daltres que hi ha en el mercat, per creiem que aquests tenen algunes avantatges que sn:

Avantatges Inconvenients

1. Productes i serveis ms econmics 2. Especialitzats en aquests serveis 3. Valor afegit als nostres serveis

1.Productes de 2 m 2. No fem la installaci completa, per la podem subcontractar.

Nom de lempresa i del producte.

Alhora de la creaci, la denominaci social ser la seguent: Energia Elica Domstica de Tarragona Societat Cooperativa

Una vegada la societat esta constituda i sinica lactivita no es necessari que lempresa treballi amb aquest nom, sin que podem per servir un nom abreviat o de fantasia. Daquesta manera el nom ser ms fcil de recordar i amb ms atractiu comercialment. Per al disseny del logotip de lempresa podrem dissenyar-lo nosaltres mateixos amb un programa gratut de disseny de logotips, per desprs de recercar informaci ens em adonat que crear un logotip es un procs complex, que influeix molt sobre la imatge que

16

dona la empresa i que t que complir unes certes caracterstiques. Per aix em decidit encarregar-ho a un estudi de disseny dedicat a aix, que ens faran un logotip atractiu per a lempresa, i desprs de consultar-ho, els preus no son molt cars.

Preferim encarregar el disseny del logotip a una empresa dedicada a aquesta activitat, perqu un logotip ha de ser:

Simple: Net, fcil descriure. Complicat o profund no es apropiat per a identificar rpidament lempresa.

Prctic: Va de la m de la simplicitat. El logo ha de ser apropiat per ser utilitzat en tot tipus de medis: impresos, uniformes, cartes, publicitat, etc.

Coherent: Totes les aplicacions que es facin del logo (com targetes, cartes, factures) tenen que seguir el mateix estil per a poder aconseguir una imatge corporativa homognia i uniforme. Genu: El logotip ha de ser nic. Sha devitar que sassembli o recordi al logo de cap altra empresa. Representatiu: El logotip ha de transmetre els valors i objectius de lempresa. A travs dels seus colores, formes i tipgrafes ha de comunicar al pblic la personalitat de la empresa. Memoritzable: Es molt important que el logotip sigui fcil de recordar. A lhora de decantar-se per un disseny o per un nom ha de decidir-se per aquell que sigui ms fcil de retenir en la ment.. A medida: Ha destar creat tenint en compte a qui va a dirigir-se. El estil ha de estar en acord al tipus de pblic al que pretn arribar.

Adaptable: Ha dadaptar-se al mercat meta. No molt modern per a consumidors conservadors, no molt conservador per a mercats moderns.

Sustentable: Contemporani, per una mica clssic. Es important tenir un concepte que no es torni obsolet en poc temps.

Una identitat corporativa ben realitzada no s un simple logotip. Es necessari mantenir una coherncia visual en totes les comunicacions que una empresa realitza; pamflets, papereria, pagines web, etc. La identitat corporativa de una empresa es la seva carta de

17

presentaci, la seva cara enfront al pblic; daquesta identitat dependr la imatge que la gent formi de la nostra empresa. Disseny del logotip = 177.

Els productes de la nostra empresa, o sigui, els aerogeneradors de 2 m, els vendrem mantenint el mateix nom de producte que li va donar el seu fabricant original. En el nostre model de negoci en que no produim un producte propi no es necessari registrar una marca o donar un nom comercial determinat als productes que vengue, aix si, cada aerogenerador que venguem anir correctament identificat que a sigut un aerogenardor posat a punt i venut per: Energia Elica Domstica de Tarragona Societat Cooperativa Daquesta manera tots els productes que surten de les nostres intallacions estarn idenficats amb les dades de lempres i daquesta manera, de mica en mica, ens podem anar fent un nom dintre del sector (cosa que creiem que es molt important per a posicionar-se b i que el negoci tingui prosperitat), per tampoc estaran identificats duna manera molt llampant, ja que alhomillor certa clientela no vol que es sapiga que el seu aerogenerador domestic s de 2 m. 3.6 Presentaci, envoltori, imatge i embalatge

La presentaci del producte, ser una presentaci simple. Al tractar-se de la venta dun producte tcnic i de low cost, creiem que el ms adequat es fer una presentaci del producte molt simple, per a reduir despeses i donar importncia al producte. Respecte a lemboltori, els nostres productes aniran dintre duna bossa de polipropil transparent, per a protegir-los de la humitat i de la brutcia. Quan els productes hagin de ser transportats o shagin dentregar al client, aquest es posaran dintre duna caixa de fusta ( el tipos de fusta dependr del pes del producte), ben protegits i estabilitzats amb poliestir expandit. Volem que lembalatege sigui de qualitat i no escatimar diners amb aquest. Ja que si fos dolent, desprs o podriem pagar so hagus algun desperfecte. A part dels problemes que li suposaria al client i la perdua de confiancia.

18

Tot el conjunt anir correctament identificat amb el logotip de lempresa i la referncia del model. Amb tot aix el que volem es donar una imatge de producte de qualitat.

1. Cost unitari

Encara no podem concretar els preus exactes dels serveis ni dels productes. Per els preus dels productes sern calculats per sistema de: Preu= costos + benefici. I els preus dels serveis seran calculats desprs de fer tot el apartat de financer, ajustant-los al mxim per a que siguin inferior als de la competncia, si no es aix caldr veure com baixar-los ms o descartar aquesta idea de negoci. Forma de pagament La forma de pagament ser com el client prefereixi, amb efectiu, targeta, chec i tamb donarem la opci de que sigui a plaos. Tamb farem descomptes per a clients importants i per a atreure ms clientela.

1. Evoluci futura del producte. Ara, abans de la creaci del negoci no tenim pensada cap evoluci daquest. El que si que haviem pensat esque si el negoci fuciona correctament, podriem ampliar la nostra gamma de productes amb ms nombre de models i vendre aerogeneradors ms grans de fins a 3000 o 5000 watts.

4. El mercat 1. Anlisi del sector El total desconeixement del dos socis en el mercat que volem treballar, fa que lestudi del sector sigui ms difcil. El sector actualment Entorn economic: La reseci que vivim avui en dia ha fet que al igual que en molts altres sectors, aquest estigui parat i no hi hagi tanta activitat com hi havia abans. Tamb tal tenir en compte que linstallaci dun aerogenerador domstic i linstallaci que comporta, es relativament car i pot tirar enre a la gent. Alguna gent obta per a la creaci del seu propi aerogenerador. Entorn legal: Des de el punt de vista legislatiu, la energia mini elica es troba ra catalogada en el mateix marc regulador y retributiu que la gran elica, donat aix,

19

encara que son tecnologes de generaci molt diferents, estan recollides en el RD661/2007. Les ajudes si subvencions per a la installaci denergia minielica domstica sn possibles, per molt difcils de tramitar i aconseguir, per culpa dun buit legal que ho reguli clarament i la diferenci de la gran elica. El 18/11/2011 tot just quan ja shavia redactat aquest apartat del pla dempresa, el govern va aprobar un Real Decret que regula les condicions administratives y tcniques per a la conexi a la red de les installacions de petita potncia. Cosa que abans daix no esta regulada. Lleis en vigor que tractin el tema de lEnergia Minelica 1. La llei en vigor de les energies renovables, no contempla l'energia Minelica com a subgrup amb caracterstiques diferenciades, no obstant aix regulen les premisses que han de complir-se. 2. PER (Pla d'Energies Renovables)2005-2010. 3. El reglament electrotcnic de *BT Baixa Tensi RD-842/2002. No contempla l'energia Minelica 4. Reial decret 661/2007 25 de Maig. Regula l'activitat de producci d'energia en rgim especial, installacions amb potncia elctrica installada inferior o igual a 50*MW en la qual tindr cabuda la *Minelica. 5. Directiva Europea d'Energies Renovables, Desembre 2008. Aquest cas solament es faria referncia a la Generaci Distribuda, que s una caracterstica essencial de l'energia Minelica. 6. Reial decret 54/2009. Regula l'accs i connexi a la xarxa elctrica d'installacions de producci d'energia elctrica de rgim especial. 7. *PER (Pla d'Energies Renovables) 2011- 2012. 8. Est per definir i limitar i legislar l'Energia *Minelica com a subgrup de les Energies Renovables, en el proper mes de Juny 2010. Entorn socio-cultural: Ls de lenergia minielica igual que totes les energies renovables est molt ben vist per la societat. Cada dia aquesta va tenint ms concienciaci de protegir el medi ambient i usar energies renovables. Entorn tcnologic: Cada dia la tecnolgia va millorant i van tamb ho van fent els aerogeneradors. Son ms eficients, menys ruidosos, ms facils de collocar,etc. Tendncia del sector

20

Creiem que la tendncia del sector es mantenir-se tal i com esta. Pensem que lus de les energia elica creixer, per per a proporsionar energia a la red elctrica (gran elica). Ls de lenergia minielica domstica esta destinada a les zones allades, on no arriba la red electrica. All on aquesta arriba es molt ms econmic conectar-se a la red que no possar-se un aerogenerador. Cada dia hi ha menys gent que visqui en zones allades, per s que hi pot haver explotacions agrcoles, de bestiar o torres de comunicaci en zones allades que segueixin necessitant energia elica domstica. ndex de saturaci del mercat potencial-Cicle de vida del producte Creiem que el mercat potencial est bastant saturat a causa de que el cicle de vida dels aerogeneradors de de bastants anys. Per aix una part important del nostre negoci esta centrada en la prestaci de serveis a aquests aerogeneradors. Contra ms llarga sigui la seva vida, ms necessitaran aquests serveis. Motivacions dels compradors Creiem que la motivaci principals dels compradors es satisfer la seva demanda denergia en algun alloc allat. Alhomillor hi ha algun client puntual, que ho fa perque t una gran conciencia ecologia i vol produir energia neta i no consumir de la red que no sap don prov. Area objectiu Larea objectiu en la que volem desenvolupar la nostra activitat ser la provincia de Tarragona. Creiem que aquestaria t unes bones condicions per a que hi hagi un bon mercat de aerogeneradors domstics. Creiem aix perqu t unes bones condicons eliques, t zona montaosa on es fcil trobar masies i/o granges allades i t la zona de costa turistica on pot haber-hi xalets allats sense red electrica. Pensem que questa zona es suficientment gran per tenir el volum de feina necessari per a que la nostra petita cooperativa funcioni. 1. Caracterstiques del client o consumidor

Persones individuals Persones que tinguin installacions allades on no arribi la red elctrica i necessitin energia elctrica. Com ara explotacions agricoles, ganaderes, masies, etc. No solen ser clients amb molts recursos, per si volen un aerogenerador domstics, es perqu realment els fa falta. Grans empreses Volem que una part important del nostre negoci sigui el manteniment i pensem que podem oferir aquest manteniment a grans empreses de telefonia que tenen antenes repetidores en cims de montanyes on seria molt costos fer arribar la red electrica.

21

Aquestes empreses el que busquen es despreocupar-se totalment dels aerogeneradors que els proporcionen lenergia de les antenes i que funcionin sense problemes. Per aix aquestes empreses busquen un servei outsourching, que fagi un manteniment periodicament i si fos necessari reparacions. Tamb cal tenir present que aquestes empreses tenen un fort poder adquisitiu i estan disposades a pagar ms per un bon servei de qualitat i que es puguin despreocupar totalment de Al Annex 2 es troben un parell de fitxes destudi de clients, que farem servir en el nostre negoci.

1. Contactes establerts amb possibles clients Per les dificultats daquest projecte, la nulla relaci que tenim els promotors en aquest sector i per la dificultat que representa, no hem establit cap contacte amb possibles clients. Si realement tinguessim que crear aquest negoci es evident que tindriem que buscar possibles clients per a cuan obrisim el negoci ja comenar lactivitat. Tamb cal tenir en compte molta gent, si li fas unes pregutes respecte si esta interesat en el teu producte et pot dir que si. Per desprs alhora de la veritat i de posar diners, es facil que es tiri enrere. Per aix no sha denrefiar un dels contactes establerts amb anterioritat a la creaci del negoci.

1. Caracterstiques de la comptencia

Diferenciarem la competncia en dos tipus. La competncia directa i la indirecta. La primera ens pot afectar ms, b per caracterstiques semblants, mateixos productes o pres. I la segona tamb ens pot afectar per tenir algun producte substitutiu o de semblants. Competidors directes Per lestudi de mercat realitzat, creiem que tindrem dos tipus de competidors directes. Els competidors en el producte i els competidors en els serveis. Respecte al producte, tindrem com a competidors petites empreses no especialitzades en aerogeneradors, que venen tot tipus de productes de segona m a travs dinternet. Entre aquests productes hem observat que hi ha molta cuantitat daerogeneradors de baixa potencia. Alguna daquestes pagines sn: casinuevo.net ; segundamano.com ; portalenergia.es . Respecte al serveis, tindrem com a competidors altres petites empreses denergia elica i/o energies renovables que treballin a la provncia de Tarragona. Pensem que son

22

empreses dun mxim de 10 treballadors, que ja porten bastant de temps en el sector. Per que moltes no estn tant especialitzades en energia elica com la nostra. Algunes sn: Enerki S.L ; Foment energia elica baix camp S.L. , Azura elica S.L. Competidors indirectes Creiem que com a competidors indirectes tindrem a grans empreses de fabricaci de aerogeneradors de primer m que es podran fer la competncia. No ofereixen un producte de ms qualitat que el nostre, per ms car. Aquestes empreses poden ser: Bornay, Windeco o Solener Altres competidors poden ser totes altres aquelles empreses que ofereixin productes substitutius al nostre, com plaques fotovoltaiques o grups electrogens 4.5 Avantatges comparatius respecte la competencia

Les pagines web de venda daerogeneradors de 2 m ens poden fer la competencia en preus, per la nostra avantatge es poder oferir un tracte personalitzat, una garantia i un servei postvenda. Les empreses que ofereixen serveis al nostres, tenen la des avantatge de que no estan tant especialitzats com nosaltres volem estar-ho, perqu treballem amb altres energies renovables i tamb son installadors de altres installacions de la llar. La avantatge que tenen es que ja estan consolidats en el mercat i reconeguts per els clients. Les gran empreses daerogeneradors de 1 m ens poden fer la competncia en qualitat, per no en preus, ni varietat de models, perqu al cap hi a la fi acabarem oferint els seus productes a menys preu. Lavantatge que tenen es que son marques reconegudes i empreses fortes dins el sector. Dependrem dells per a algunes peces de recanvi o sin ens les tindrem que fer fabricar. Amb aquest anlisi DAFO concretarem les fortaleses, oportunitats, amenaces i debilitats, de la competncia. Tant dels competidors directes com indirectes. Aix permetr esquematitzar i reflectir el estudi de mercat realitzat, per a saber contra quins competidors ens enfrontarem i conixer els seus punts fots i febles.

Els punts forts de la competncia, segurament per la naturalesa i estructura daquestes empreses, no els puguem introduir al 100% en el nostre negoci, per coneixels ens pot ajudar a intentar copiar-los.

Conixer els punts febles de la competncia, ens servir per a intentar que la nostra empresa no tingui els mateixos

23

Origen intern (atributs de lempresa)

Origen extern (atributs externs)

Negatius (per a

lempresa)

Debilitats (respecte la competncia)

Amenaces (Respecte la competncia)

1. Nous en el sector 2. No estem recolzats per cap gran marca 3. Empresa petita 4. Ens hem de donar a coneixer.

1. Clients fidels a la competncia 2. Ofereixen ms qualitat 3. Competncia en preus al inici de lactivitat

Positius (per a

lempresa)

Fortaleses Oportunitats

1. Tracte ms personalitzat. 2. Especialitzaci de la feina. 3. Menys cadena de comandament. 4. Mes motivaci del treballadors 5. Comercialitzaci directa

1. El mercat demanda preus baixos 2. Necessitat de manteniment especialitzat 3. Ajudes per a la creaci dempreses

Diferencial competitiu Avantatges de la nostra empresa respecte la competncia

Tracte ms personalitzat Treballs ms especialitzats Motivaci dels treballadors Flexibilitat en lorganitzaci de les feines Preus baixos

Avantatges de la competncia respecte la nostra empresa Ja tenen el negoci en marxa, amb clients possiblement fixes. Poden fer la competncia en preus Millors facilitats a lhora de financiar-se Renovaci ms peridica de les seves eines de treball

24

Major facilitat en la captaci dempleats Algunes sn grans empreses Ms qualitat

5. Poltica comercial 5.1 Comercial

Creiem que el porcentatge de participaci aproximat en larea objectiu que ens em marcat pot ser de un 10-15% tenin en compte les altres empreses que hi ha a la zona objectiu que ens em marcat, i la poca especialitzaci daquestes. El que no hem sabut com tenir en compte es la influencia daltres empreses que no es troben en aquesta zona,per no sabem si hi treballen. Per aix pot ser que aquest percentatge sigui inferior. Pensem que aquesta quota de mercat la podem asolir en un parell danys. Tot dependr de com evolucioni el mercat i sobretot de la publicitat boca a boca que ens fagin els nostres clients.

Segmentaci del mercat No segmentarem el mercat, perque no creiem que hi hagi tanta quota de mercat com per a segmentar-lo i poder treballar noms amb un segment i generar les suficients diners. Aix que treballarem amb tot el mercat que demandi aerogeneradors low cost de baixa potencia i serveis. La segmentaci del mercat ser indiferenciada. A tots els segments que necessitin aerogeneradors low cost sels oferir el matei producte.

5.2 Preu de venta

El preu de venta del producte anir en funci del que ens a costat comprar i posar a punt el aerogenerador (material i hores de treball), ms un marge de benefici. Aquest marge de benefici el determinarem un cop fet el apartat financer. Pot ser que aquest percentatge de benefici no sigui sempre el mateix per a tots els models de aerogeneradors, dependr del model, del client, de la demanda, etc. El preu dels serveis ser dentre 20-35 /hora. No podem assegurar que aquest sigui el preu difinitiu, perqu ens falta fer tot el apartat financer. Per sabem que en el sector es treballa sobre els 30 /hora. I si el nostre negoci ens ho permet, treballarem a un preu inferior.

25

El material usat en el servei, es carregar directament al client, igual que els quilometres de desplaament que els cobrarem a 0,40 /km, cobrant noms el viatge danada.

5.3 Previsi de ventes

Es molt difcil fer una previsi de ventes fiable, tenint en compte que no tenim res dexperincia en el sector. Per sabent ms o meys com va el mercat i la competncia que hi ha. Pensem que podem tenir una facturaci duns 250.000-300.000 anuals (entre venda de productes i serveis). Aquestes previsions pensem que sn suficientment assequibles per al nostre negoci, necara que el primer any pot ser ms complicat. Si la facturaci fos molt inferior a aquesta, segurament el negoci no ser rentable.

A continuaci es mostra una taula amb la previsi de ventes simplificada dalguns productes, amb unes xifres que pensem que son posibles dassolir.

Producte o servei Aerogen.

1500w 48V

Aerogen.900w 48V

Aerogen. 750w 48V

Aerogen. 400w 48V

Hores m dobra

Vendes estimades 2012

24 50 47 32 5400

Increment anual 2013 1% 2% 2% 2% 1%




Increment anual del preu

1,4% 1,3% 1,5% 1,5% 1%

Creiem que aquesta previsi de ventes es bastant realista, tenint en compte el estudi de mercat, la competencia i les caracteristiques de la zona en que treballarem. Amb aquesta previsi de ventes, i les depeses que hem previst, inicialment podem perdre diners, per creim que a mesura que la empresa vagi fen publicitat i sigui ms coneguda, podem anar incrementant lleugerament el preu i augmentaran les ventes. Fins a que lempresa trobi el equilibri perfecte per a tenir el mxim dingresos. 5.4 Sistema de ventes

26

El sistema de ventes ser personalitzat i directe al client. Daquesta funci sencarregar un treballador de lempresa, que es dedicar a establir relacions, oferir productes i/o serveis i a visitar els clients quan sigui necessari. Volem que sobretot el client noti que se li ofereix un tracte personalitzat i exclusiu. Els costos daquest sistema de ventes sern el sou daquest treballador (tot hi que tamb treballar en taller i muntatge si es necessari), despeses de telefon i internet i despeses de les visites als clients.

5.5 Canals de distribuci El procs de distribuci que apliquem a lempresa s de tracte directe amb el client. No hi haur intemediaris el el tracte ser personalitzat i directe. Aquest client ha pogut contactar amb nosaltres de diverses maneres:

- A traves de la nostra pagina web, on el client sinforma de les caracterstiques dels nostres productes, les opinions dels nostres clients, les facilitats de tenir energia elica ds domstica, tamb poden veure la nostra situaci, telfon de contacte, i la nostra area mxima de treball.

- A traves dels anuncis en els mitjans de comunicaci, on desprs de anunciar-nos els informem de la possibilitat de contacta en nosaltres o que visiten la nostra pagina web per a ms informaci.

5.6 Comunicaic, imatge i promoci

Objectiu marketing: -Lobjectiu principal del marketing es captar clients, seduint-los a traves de la publicitat en els mitjans de comunicaci ms barats i propers al client e Internet. Com cada cop els mitjans de comunicaci estan ms saturats danuncis hem de buscar altres maneres de arribar als clients. Algun tipus de mtode dels que nosaltres apliquem es anar a fires dedicades a energies renovables de baix cost, relacionar-nos amb urbanitzacions o gent que viu en cases de camp per tal de ensenyar-los el nostre catleg i les avantatges de tenir aerogeneradors de baix cost, lobjectiu ms gran per a la nostra empresa en el apartar de captaci de clients es busca empreses grans com de telefonia entre daltres i intentar de arribar a uns acords per tal de aprovisionar-los dels nostres productes en els llocs on aquestes empreses han de tenir electricitat sigui on sigui. -Fidelitat: per nosaltres la satisfacci del client es un punt molt important. Per aquets motiu el que fem nosaltres son taxes en les que es garanteixen que els nostres productes

27

sempre estan en bon estat i amb un manteniment del que la nostra empresa es faci crrec a canvi de unes cotes. Aix esperem captar clients a travs daltres clients (boca a boca) -Posicionament: los dos objectius anteriors estan molt relacionats en la venta dels nostres productes o serveix. Tot i aix alguns cops els que hem de fer es informar a la gent sense la intenci de vendre sin per tal de que el nostre producte li interessi fent senti un lligam amb els seus sentiments amb el tema del medi ambient. A la llarga aquesta tcnica dona els seus fruits, les accions de captaci i fidelitzaci ha de contemplar elements que ajudin a posicionar la empresa. - crear una pagina web per a poder arribar amb ms facilitat als clients ens comporta uns gastos, dissenyar la pagina web ens costa 600 i manteniment de la pagina web ens costa una quota de 60 al mes. - Creaci de merchandising, com ara bolis i petits calendaris, per a repartir entre els clients. - El taller tindr un retl lluminos amb el logo de la empresa i la roba dels treballadors tamb anira serigrafiada amb el logo. 5.7 Exportaci

En un principi la nostra idea no comporta ningun intenci de exporta, tot i que en un futur si les coses van ms be i obrim altres botigues per ampliar mercat, no neguem que acabem exportant a altres pasos.

6. Producci

6.1 Fases del procs producctiu Procs de producci: Mtode de producci: la nostra empresa es caracteritza per tenir dos processos de producci un per als clients que volen un aerogenerador dels que ja tenim arreglats i en bon estat, i un altre per als clients que demanen que els hi reparem el seus aerogeneradors. El mtode de producci per als clients que ens volen comprar un aerogeneradors, s:

-Anar a buscar el aerogenerador en el seu lloc, es ha dir anar al lloc on esta installat ja que el seu propietari vol canviar o ja no desitja ms lenergia elica, i ens el vent. -Desmuntar laerogenerador. -Posar-lo a la furgoneta. -Portar-lo al taller. -Buscar les averies que te laerogenerador. -Arreglar totes les averies.

28

-Pintar-lo exteriorment per que estigui com nou. -Engrassar. -Provar que funcioni tot correctament. -Embalar-ho. -Etiquetar-ho. -Posar-lo al magatzem.

quan arriba laerogenerador al taller: 1 es descarrega laerogenerador es posa una etiqueta per saber totes les dades que ens puguin interessar i es porta en orde al lloc 2. 2 laerogenerador estara a lestanteria fins que li toqui ser reparat.

29

3 es posa laerogenerador damunt del banc, es desmunta i es busquen les averies, i si es un aerogenerador per despres vendrel les tapes es pinten a aquest banc.. 4 reparar averies electriques. 5 reparar averies mecaniques. 6 emgrassar i muntar i comprovar el funcionament. 7 embalar laerogenerador i deixar laerogenerador en la seva estanteria de reparats. 8 carga a la furgoneta per portar-lo al client. 6.2 Subcontractaci

La subcontractaci en el procs de reparaci dels aerogeneradors ser nula. A

6.3 Control de qualitat

El control de qualitat que es fa en la nostra empresa consta de revisar de manera sistematica la feina feta anteriorment per altres persones (de la propia empresa o subcontractades) i comprobar que estigui feta correctament. Aix un possible error a linici del procs no es va arrosegant fins al final. Al ser un negoci amb molts pocs treballadors, no hi haur ningu especialment destinat a aquest funci, sin que cadasc es te que preocupar de fer b la seva feina i revisar la feina que han fet els altres. ISO 9000 No tenim pensat implantar inicialment la ISO 9000 en el nostre negoci, per no esta dems saber quins son els requisits per a la implantaci i la certificaci i en un futur implantar-la si es possible. ISO 9000 s un conjunt de normes sobre qualitat i gesti contnua de qualitat, establertes per l'Organitzaci Internacional de Normalitzaci (ISO). Es poden aplicar en qualsevol tipus d'organitzaci o activitat orientada a la producci de bns o serveis. Les normes recullen tant el contingut mnim com les guies i eines especfiques d'implantaci, com els mtodes d'auditoria. L'ISO 9000 especifica la manera en qu una organitzaci opera, els seus estndards de qualitat, temps de lliurament i nivells de servei. Existeixen ms de 20 elements en els estndards d'aquest ISO que es relacionen amb la manera en qu els sistemes operen. La seva implantaci, encara que suposa un dur treball, ofereix nombrosos avantatges per a les empreses, entre les quals es compten amb: Estandarditzar les activitats del personal que treballa dins de l'organitzaci per

mitj de la documentaci Incrementar la satisfacci del client

30

Mesurar i *monitorizar l'acompliment dels processos Disminuir re-processos Incrementar l'eficcia i/o eficincia de l'organitzaci en l'assoliment dels seus

objectius Millorar contnuament en els processos, productes, eficcia, etc. Reduir les incidncies de producci o prestaci de serveis Procs de Certificaci Amb la finalitat de ser certificat conforme a la norma ISO 9001 (nica norma certificable de la srie), les organitzacions han de triar l'abast que vagi a certificar-se, els processos o rees que desitja involucrar en el projecte, seleccionar un registre, sotmetre's a l'auditoria i, desprs de completar amb xit, sotmetre's a una inspecci anual per mantenir la certificaci. Els requeriments de la norma sn genrics, arran de que els mateixos han de ser aplicables a qualsevol empresa, independentment de factors tals com: grandria, activitat, clients, planificaci, tipus i estil de lideratge, etc. Per tant, en els requeriments s'estableix el "que", per no el "com". Un projecte d'implementaci involucra que l'empresa desenvolupi criteris especfics i que els aplicaci, a travs del SGC, a les activitats prpies de l'empresa. En desenvolupar aquests criteris coherents amb la seva activitat, l'empresa construeix el seu Sistema de Gesti de la Qualitat. En el cas que l'auditor trobi rees d'incompliment, l'organitzaci t un termini per adoptar mesures correctivas, sense perdre la vigncia de la certificaci o la continutat en el procs de certificaci (depenent que ja hi hagus o no obtingut la certificaci). Un projecte d'implementaci, involucrar, com a mnim: Entendre i conixer els requeriments normatius i com els mateixos

aconsegueixen a l'activitat de l'empresa. Analitzar la situaci de l'organitzaci, on est i a on ha d'arribar. Construir des de cada acci puntual un Sistema de Gesti de la Qualitat. Documentar els processos que siguin requerits per la norma, aix com aquelles

que l'activitat prpia de l'empresa requereixi. La norma sollicita que es documentin procediments vinculats a: gesti i control

documental, registres de la qualitat, auditorias internes, producte no conforme, accions correctivas i accions preventives.

Detectar les necessitats de capacitaci prpies de l'empresa. Durant l'execuci del projecte ser necessari capacitar al personal en el referit a

la poltica de qualitat, aspectes relatius a la gesti de la qualitat que els assisteixi a comprendre l'aportaci o incidncia de la seva activitat al producte o servei brindat per l'empresa (a fi de generar comproms i conscincia), eines d'auditoria interna per a aquelles persones que es vagin a exercir en aquesta posici.

31

Realitzar Auditories Internes. Utilitzar el Sistema de Qualitat (SGC), registrar el seu s i millorar-ho durant

diversos mesos. Sollicitar l'Auditoria de Certificaci

6.4 Capacitat de producci de lempresa

La capacitat normal de producci de lempresa ser de vendre uns 150 aerogeneradors anualment. I esperem i creiem que es posible facturar un 76% de les hores dels treballadors del taller(no sabem si es molt o poc, per es la dada que em trobat al que es sol facturar en les empreses de sereis com la nostra) , que vindrien a ser 5400 hores anual .

6.5 Proveidors

Hem desestimat la idea de tenir provedors pel motiu que cada aerogenerador que comprem potser duna marca diferent. Cada provedor sol tenir el material corresponen a una marca en concret i llavors tindrem que tenir una llista molt gran i ens es ms rentable anar i comprar el material que necessitem al lloc que ens correspon. Provedors de aerogeneradors de baixa potencia vells i/o espatllats

Particulars de la zona en que treballem i zones ms amplies. Empreses de venta daerogeneradors que tenen models defectuosos Pensem que tamb es posible trobar ms models en paisos que porten

ms temps amb aquest tipus denergia com ara Alemania, Dinamarca o paisos nordics.

Proveidors de material electric

Cesar Fernandez Saiz

Carretera N-340, K.232'6 43391 Vinyols Tel: 977 791 039

32

Tainco Carretera Valncia, S/N 43500 Tortosa 977 588 020

Proveidors de material mecanic i consumibles en general

Suministres Industrials Camarles SL. Plaa Diego de Leon, 6, 43894 Camarles 977 47 03 51

Suministros Gueche S. L.

Carretera Plate, S/N 43860 L'Ametlla de Mar

33

977 456 478

6.6 Materies primes i subministrament. Les primeres matries que ens subministren sn pintura i cables, per com he dit anteriorment el que farem s anar a buscar-ho nosaltres mateixos a les botigues que estan caracteritzades per tenir aquests materials. Els subministres seran els que nosaltres anem a buscar a les botigues en els moments que els necessitem.

6.7 Existencies, aprovisionament i emmagatzematge

- En existncies tindrem un mxim duns 8-10 aerogeneradors. Les potencies i models dependran dels models de 2 m que poguem comprar - El aprovisionament que tenim daerogeneradors es realitza en el moment que es ven un model del que tenim al magatzem, amb les mateixes caracterstiques mecniques semblants si podem trobar-lo. Possiblement no puguem trobar suficents aerogeneradors per a comprar e larea objectiu que ens em marcat. Llavors els buscariem fora daquesta. O si fos possible i rentable, comprar lots a altres paisos que ha fa molts ms anys que lenergia elica domestica est desenvolupada. Com pot ser Suecia, Dinamarca, etc. - El magatzem estar dividit en 2 zones. La zona de entrada de aerogeneradors per reparar i la zona dels models per vendre. Tamb tindrem algunes prestatgeries per a guardar algunes peces que ens fagin falta, pintura, cablejat, etc. que sigui ms freqent el seu s.

7. El servei

34

7.1 Procs de prestaci del servei Descripci del servei per als clients que volen que el hi reparem el seu aerogenerador s:

- Anar a buscar el aerogenerador en el seu lloc, es ha dir anar al lloc on esta installat ja que el seu propietari vol arreglar-lo. -Desmuntar laerogenerador seu lloc. -Posar-lo a la furgoneta. -Portar-ho al taller. -Buscar les averies que te laerogenerador. -Arreglar totes les averies. -Pintar-lo exteriorment per que estigui com nou. -Engrassar. -Posar-lo a la furgoneta. -Muntar-ho el seu lloc. -Comprovar que tot funciona correctament.

Descripci del servei per als clients que volen que el hi fem un manteniment en el seu aerogenerador s:

- Anar al lloc on esta installat el aerogenerador. -Comprovar que tot funciona correctament. -Netejar laerogenerador per dins. -Engrassar.

7.2 Subcontractacions En la prestaci del servei subcontractarem la construcci de la torre de suport del aerogenerador (torre i fonaments) i tota linstallaci elctrica de baterie, inversors i controladors que siguin necessaries. Subcontractem aquesta feina, perque daquesta forma no em de tenir les eines, materials, coneixements, personal, etc, i ens podem dedicar a la base del nostre negoci.

7.3 Procediments i control de calitat del servei Enquesta annima per als clients. Treballs que se li han realitzat: ...................................................... Esta satisfet/a dels serveis realitzats? SI NO

35

Esta satisfet/a del tracte personal? SI NO Recomanaria el servei realitzat alg? SI NO

Creu que es raonable el preu que a pagat? SI NO Per qu?

Esta satisfet/a del temps que sha tardat a solucionar el seu problema? SI NO Creu que aquesta empresa es Low-cost? SI NO Vost com a client vol opinar alguna cosa que ens pugui ajudar a millorar: 8. Recursos

1. Installacions Pel que fa les installacions de les que disposem es una nau de 200 m2 amb una oficina de 30 m2, a la localitat de lAmetlla de mar ja que es una ciutat on hi ha molta constncia de tenir vents. El preu pe lalquiler es de 750/mes i un mes de finana. El local esta acondicionat per a comenar la activitat immediatament. T una petita oficina, bany, cambiadors, t aire acondicionat i bomba daire calent a loficina. No t res de

36

mobiliari.

1. Equipaments a) Equipament. Lequipament de que disposa el taller s de:

- Quatre bancs de treball = 2200 - Tres cargols = 120 - Quatre sets de eines, (dos sets son per al taller i dos sets son per a les caixes

de ferramentes per a anar a posar i treure aerogeneradors). = 180 - Dos soldadors de estany =220 - Dos trepants manuals. = 160 - Compressor daire porttil. = 100 - Pistola per posar les femelles. = 110 - Quatre testers. = 110

37

Lequipament de que disposa loficina s de: - Dos ordenador. = 2200

- Una multi funcions.HP Officejet 9110 All-in-One = 800 - Set de material doficina. = 1200 - Dos taules oficina = 1800 - Vuit cadires doficina.= 400 - Destructora de papers. = 100

2. Mitjans de transport La nostra empresa no tindr cap mitja de transport propi de la empresa ja que el que far s alquila lautombil que necessitar depenent de la feina que hagi de fer, tamb el que fem es aprofitar el viatge i anar als clients que viuen en la mateixa direcci respecte de lempresa i aix els costos de la empresa per client s reduiran ja que surtin una sola vegada de lempresa, el que es far es muntar o desmuntar ms aerogeneradors i el quilometratge total ser molt inferior al que seria si ensim client per client. El llistat de preus que hem de pagar a lempresa dalquilar vehicles es el segent.

Preu lloguer vehicles que se li carregaran al client Tipus 1: Transit Connect Peugeot Partner

2 places + carrega

Per dies ms kilometratge

1 a 3 dies 4 a 6 dies Per km

42 /dia 39 /dia 0,15

Tipus 2: Tourneo Conect Combi-5

38

5 places + crrega



44 /dia 41 /dia 0,15

Tipus 3: Tourneo Conect Combi-5

6 places + amplia zona de crrega



57 /dia 52 /dia 0,18

Tipus 4: Renault Master Nissan Interstar

3 places + zona de gran volum de crrega



62 /dia 59 /dia 0,20

39

1. Localitzaci La localitzaci de la nostra empresa ser lAmetlla de mar, C/ de Sant Joan n20 43860 lAmetlla de mar Tarragona.

Avantatges Inconvenients

- Es un poble amb molta constncia de vents. - Al ser un poble lestar en alquiler ens surt ms barat. - En els pobles el comer boca a boca s ms senzill. - Estem situats prop de molts pobles. - Hi ha moltes petites urbanitzacions en les que podem obrir mercat. - Hi ha moltes cases de camp, aix tamb implementa les possibilitats de tenir ms clients. - Ha petits xalets que sn cases per passar les vacances i no els surt rentable estar pagant el subministre delectricitat. - Esta molt ben comunicat

- La majoria durbanitzacions ja tenen corrent Electric, aix ens redueix el mercat a les persones que tenen ms consideraci amb el medi ambient. - Que en un poble poc conegut.

40

9. Organitzaci i recursos humans

9.1 Sistema dorganitzaci

Lorganitzaci de la nostra empresar ser molt simple, perque la nostra empresa ser petita. Lorganitzaci estar divida en els segents departaments (hi haur departament que estarn fusionats, perque no creiem que hi hagi suficient feina per a estar separats, ): Departament de producci i daprovisionament i qualitat, Departament financer i recursos humans (estar subcontractat a una gestoria) i Departament comercial. Por semblar que falctin departament, per al ser una empresa tant petita no podem tenir departament com una gran empresa, per aix alguns estan fucionats i altres funcions les subcontractare a una gestoria. Ms endavant esta ms bn explicat. Cada departament el dur un soci-treballador, que estigui ms qualificat per a fer la tasca corresponent. Es important destacar que la nostra cooperativa els treballadors serna alhora socis. Pensen que daquesta manera la gent treballa millor sabent que els beneficis serna per ell mateix. Creiem que el volum de feina ser suficient per a que cada departament pugui funcionar amb una sola persona que el porti.

41

Com es pot observar en lorganigrama, es un organigrama molt simpe. On els 2 departaments que hi haur estaran a la mateixa alada i les decisions que prenguin estaran concensuades entre els 2. Creiem que aix ser possible, perque cada departament el portar una sola persona i ser possible posarse dacord entre els 2. El Departament financer i de recursos humans ser una feina que subcontractarem a una gestoria, daquesta manera ho externalitzem i no ens fa falta tenir a ning especialitzat en aix. El preu daquesta subcontractaci s duns 350 /mensuals i lhem calculat buscant preus de diferents gestories que ofereixen aquests serveis. Creim que entre el departament de producci no es necesari que hi hagui cap capata o personal intermig, aix les ordres son ms directes i eficients. Tindrem 3 tcnics electromecnics i un aprenent que dependran directament del departament de producci. 9.2 Persones necessaries, funcions y responsabilitat

El numero mnim de persones que tindr la nostra empresa sern 6. 1 Responsable del departament de producci, aprovisionament i qualitat 1 Responsable del departament comercial 3 muntadors electromecanics 1 aprenent

Justificaci del n de treballadors

42

Fitxes de perfils professionals dels treballadors Responsable de departament de producci, aprovisionament i qualitat. Dades bsiques de l'ocupaci

Descripci de l'ocupaci

El/La responsable far les tasques de organitzar la producci en planta i muntatge, fer el aprovisionament de material i controlar la qualitat delsp productes. Les seves funcions consisteixen en: desenvolupar i mantenir els coneixements segons els productes de l'empresa; organitzar i gestionar l'activitat productiva; Al seu torn, participa activament en l'anlisi dels productes, caracterstiques tcniques, etc. En l'exercici de l'ocupaci cal respectar les normes vigents de medi ambient, qualitat, seguretat i higiene en el treball.

Tecnologies o eines que s'utilitzen

Calculadores, catlegs, fullets, revistes especialitzades, fax, telfon, etc. Ordinador, impressores, fax, fotocopiadora, etc.

Entorn de l'ocupaci

Entorn de treball El/La delegat/da comercial treballa en oficines i despatxos.

Condicions fsiques de treball

El/La delegat/da comercial realitza la seva activitat assegut/da, en espais tancats i amb llum artificial i realitzant continus desplaaments en diferents mitjans de transport. Quan els dits desplaaments s'efectun amb cotxe propi, s molt important respectar en tot moment les normes de circulaci i conducci. 2. Formaci Enginyeria mecnica o electrica. 3. Experiencia Experincia de ms de tres anys en el sector de lenergia elica i en llocs similars.

4. Recomanacions per al desenvolupament professional de l'ocupaci

S'ha de tenir en compte que aquesta ocupaci es realitza sota un alt grau d'estrs. s aconsellable tenir coneixements d'idiomes estrangers, especialment d'angls.

43

s imprescindible estar en possessi del perms de conduir B. Cal tenir almenys tres anys d'experincia en el sector de lenergia elica.

Responsable de departament comercial Dades bsiques de l'ocupaci


El/La delegat/da comercial promou, negocia i concreta operacions mercantils de l'empresa, en una zona geogrfica determinada. Les seves funcions consisteixen en: desenvolupar i mantenir els coneixements segons els productes de l'empresa; organitzar i gestionar l'activitat comercial; orientar, assessorar i vendre a la clientela segons les seves necessitats en una zona geogrfica delimitada. Al seu torn, participa activament en l'anlisi de mercat i ocasionalment realitza feines de gesti administrativa l'activitat comercial. En l'exercici de l'ocupaci cal respectar les normes vigents de medi ambient, qualitat, seguretat i higiene en el treball.


Calculadores, catlegs, fullets, revistes especialitzades, fax, telfon, etc. Ordinador, impressores, fax, fotocopiadora, etc.

Entorn de l'ocupaci

Entorn de treball El/La delegat/da comercial treballa en oficines i despatxos i viatjant.

Classificaci segons CNAE 51 Comer a l'engrs i intermediaris del comer, excepte vehicles de motor i

motocicletes


El/La delegat/da comercial realitza la seva activitat assegut/da, en espais tancats i amb llum artificial i realitzant continus desplaaments en diferents mitjans de transport. Quan els dits desplaaments s'efectun amb cotxe propi, s molt important respectar en tot moment les normes de circulaci i conducci. 2. Formaci Estudis superiors de direcci comercial i marketing, o altres estudis superiors per que tingui capacitat per desenvolupar aquesta tasca.

44

3. Experiencia Experincia de ms de tres anys en el sector del comer i mrqueting en llocs similars.


S'ha de tenir en compte que aquesta ocupaci es realitza sota un alt grau d'estrs. s aconsellable tenir coneixements d'idiomes estrangers, especialment d'angls. s imprescindible estar en possessi del perms de conduir B. Cal tenir almenys tres anys d'experincia en el sector de comer i mrqueting.

Muntador electromecnic

Dades bsiques de l'ocupaci


Les tasques prpies del/la muntador/a electromecnic/a sn realitzar el manteniment, muntatge i reparaci de maquinria i equips industrials electromecnics a partir de fulls de processos, plnols i especificacions tcniques; muntar i fer el manteniment dels sistemes elctrics i electrnics de maquinria i equips industrials, amb la corresponent diagnosi i reparaci de les avaries i fallades; conduir i mantenir l'equip industrial de lnies de producci automatitzades, amb la qualitat requerida; realitzar el muntatge i la installaci en planta de maquinria i equips industrials, i dur a terme el servei postvenda en condicions de qualitat i seguretat. Aquest/a professional treballa integrat/da en els serveis de manteniment de maquinria i equips industrials dels diversos sectors productius i en el sector de la fabricaci de bns d'equip, en els processos de muntatge estacionari electromecnic de la maquinria i dels seus automatismes, en els processos d'installaci a la mateixa planta industrial i en els serveis de postvenda. Els sectors en qu aquest/a professional pot treballar sn, per exemple, les indstries de la metallrgia i fabricaci de productes metllics, construcci i muntatge de vehicles autombils, indstria txtil, edici i arts grfiques, parcs d'atraccions,etc. En el desenvolupament de la professi de muntador/a electromecnic/a cal respectar les normes en matria de seguretat i higiene en el treball.


Instruments de mesura com les cintes mtriques, regles, caragols micromtrics, calibres, comparadors mecnics i digitals, comparadors d'amplificaci pneumtica, elctrica, electrnica i ptica, manmetres, pirmetres, cabalmetres; instruments de mesura elctrica com multmetres, ampermetres, oscilloscopis; fresadores, premses de calat, tils extractors; trepants, regles de

45

verificaci, cilindres de verificaci, compassos, escaires, galgues (eina per mesurar les dimensions d'una pea). Equips de soldadura; mquines de mecanitzaci, estampat, forja i fundici; maquinria txtil; maquinria per a la fusta; maquinria per a la indstria qumica. Procediments i tcniques de muntatge i desmuntatge mecnic, tcniques metrolgiques de verificaci dimensional, de forma i de posici, tcniques de mesura d'estats superficials, tcniques de mecanitzaci i de soldadura.

Entorn de l'ocupaci

Entorn de treball Plantes industrials i muntatges en obra.

Classificaci segons CNAE 311 Fabricaci de motors elctrics, transformadors i generadors 341 Fabricaci de vehicles de motor 5143 Comer a l'engrs d'aparells electrodomstics i d'aparells de rdio i televisi 32 Fabricaci de materials electrnics; fabricaci d'equips i aparells de rdio, televisi i

comunicacions 30 Fabricaci de mquines d'oficina i equips informtics 29 Indstries de la construcci de maquinria i equips mecnics


L'operari/a treballa dempeus, en llocs de soroll, poc ventilats i amb poca llum. A ms a ms moltes vegades ha d'adoptar postures incmodes. Per evitar possibles riscos laborals s necessari respectar les normes de seguretat i higiene en el treball i usar els equips de protecci individual com: guants, mscara, taps per a les odes, etc. Formaci Tcnic/a en installaci i manteniment electromecnic de maquinria i conducci de lnies Experiencia Es requereix experincia en el sector de lenergia eolica d'entre un i dos anys. Molt recomanable tenir experiencia en treballar la fibra de vidre i resines.


s important tenir una bona mobilitat fsica ja que moltes vegades s'adopten postures incmodes.

s convenient estar en possessi del Ttol de Soldador/a o el Ttol en Tcnic/a en Installaci i Manteniment Electromecnic de Maquinria i Conducci de Lnies.

46

Cal recordar que s molt important tenir experincia en el sector de l'electricitat. S'ha de tenir en compte que per a l'exercici de l'ocupaci es valora tenir coneixements

en tcniques de soldadura. A ms a ms haur de tenir formaci per a treballar en fibra de vidre i resines epoxi.

Sino la t, t que estar disposat a formarse i fer aquesta feina tamb.

9.3 Sistema de selecci Per a la selecci del personal es presentar una oferta de treball al SOC. El SOC presentar a gent que sajusti al perfil professionals i daquesta gent, seleccionarem al que estigui ms preparat. Sestudiar el seu curriculum i se li demanar que demostri la se va experiencia, tamb sels realitzar una entrevista. Es valorar la formaci i lexperiencia, per tamb es molt important que sigui una persona responsable, treballadora, puntual i de bon cararcte alhora de treballar. La persona seleccinada estar en periode de prova 15 dies i si la supera es quedar a lempresa. El proces de selecci estar fet per el responsable del departament de producci o el comercial, depenent de la funci que hagi de realitzar aquesta persona. Als annexos es troba un model de professiogram que usarem alhora de buscar nous treballars.

9.4 Nivell de contractaci

El mnim de treballadors indispensable per al desenvolupament del nostre negoci estaran contractats amb contractes de modalitat indefinits. Encara que avui en dia tal hi com estan les coses, aquesta modalitat de contracte cada cop es menys usada en la creaci de nous negocis, pero creiem que aix afaboreix a que els treballadors siguin fidels a lempresa i estiguin ms agust al seu lloc de treball. Caracterstiques del contracte indefinit Durada: Es concerta per temps indefinit i no se sap la data dacabament del contracte. Forma i contingut: Es pot formalitzar per escrit o verbalment. Si es contracta verbalment, qualsevol de les parts pot exigir que es formalitzi per escrit en qualsevol moment de la relacilaboral. Jornada: Es pot realitzar tant a temps complert com parcial. Extinci: Sextingeix per les causes legalment consignades (acomiadament, baixa voluntria, mort, jubilaci, crisi i tancament empresarial, etc.), amb la indemnitzaci que en cada cas

47

pugui correspondre. Puntualment si es necessari i hi ha una repuntada de feina, es contractarn a treballadors amb el model de contracte dobra-servei. Caracterstiques del contracte obra-servei

El contracte d'obra o servei determinat t per objecte la realitzaci d'obres o serveis determinats amb autonomia isustantivitat prpies dins de l'activitat de l'empresa l'execuci de la qual, encara que est limitada en el temps, s de durada incerta. Els convenis collectius determinaran quins sn els treballs o tasques amb entitat prpia dins de l'activitat normal de l'empresa que podran cobrir-se amb contractes d'aquestes caracterstiques. Requisits: No existeixen requisits especfics ni per al treballador i ni per a l'empresa. La forma del contracte: El contracte haur de celebrar-se per escrit indicant de forma especfica en qu consisteix l'obra o servei objecto del contracte. Perode de Prova: Tret que es disposi una altra cosa en el conveni collectiu aplicable, no podr ser superior a 6 mesos per als tcnics titulats, de 3 mesos per als treballadors en empreses de menys de 25 treballadors i de 2 mesos per a la resta dels treballadors. La durada del contracte: Ser la del temps necessari per a la realitzaci de l'obra o servei determinat. L'extinci del contracte: Si la durada del contracte s superior a l'any, la part que desitgi extingir-ho, haur de notificar-ho a l'altra part amb una antelaci mnima de 15 dies. L'extinci del contracte de treball donar lloc en aquests casos a una indemnitzaci per import de 8 dies de salari per cada any de servei, tret que es determini una indemnitzaci major per conveni collectiu. Retribuci: Es far d'acord amb el conveni collectiu aplicable

En una cooperativa els socis poden elegir si cotitgen a la seguretat social com a treballadors o empresari, per han de cotitzar tots en el mateix rgim. En el nostre cas, com tots els socis sn alhora treballadors , cotitzarem tots en regim de treballadors.

Al annex es troba un exemple de contracte i nomina que pot tenir un dels nostres treballadors.

9.5 Politica Salarial La politica salarial de lempresa estar subjecta al conveni colectiu del sector de les empreses installadores (creiem que aquest conveni es el ms adequat i el que ms sajusta a la nostra activitat)

48

Taula salarial

CATEGORIA PROFESIONAL

SALARIODIA

EXTRA JULIO(30 DIAS)

EXTRA DIC. (30 DIAS)

TOTAL AO

Oficial de Primera 55,53 1665,90 1665,90 23.600,25

Oficial de Segunda 50,13 1.503,90 1.503,90 21.305,25

Oficial de Tercera A 45,55 1.366,50 1.366,50 19.358,75

Oficial de Tercera B 42,40 1.272,00 1.272,00 18.020,00

Especialista 35,13 1.053,90 1.053,90 14.930,25

Trabajador de 17 aos 27,23 816,90 816,90 11.572,75

Trabajador de 16 aos 24,18 725,40 725,40 10.276,50

CATEGORIA PROFESIONAL

SALARIOMENSUAL

EXTRAJULIO

EXTRADICIEMBRE

TOTAL AO

Almacenero / Subalterno 1.062,92 1.062,92 1.062,92 14.880,88

Encargado / Jefe Seccin 1.765,59 1.765,59 1.765,59 24.718,26

T. FORMACION

Trabajadores Formac. 1. ao 616,32 616,32 616,32 8.628,48



ADMINISTRATIVOS

Aspirante 714,43 714,43 714,43 10.002,02

Auxiliar 894,67 894,67 894,67 12.525,38

Oficial de 2. 1.044,78 1.044,78 1.044,78 14.626,92

Oficial de 1. 1.372,83 1.372,83 1.372,83 19.219,62

TECNICOS

49

Titulado Universitario 2100,82 2100,82 2100,82 29411.48

Titulado Superior 1.888,09 1.888,09 1.888,09 26.433,26

Titulado Medio 1.806,41 1.806,41 1.806,41 25.289,74

La mitja dels sous dels treballadors segons les categories professionals dels treballadors que tindrem i que sexposa ms endavant ser: 2 Responsable de departament 29411,48 /any 1 Tcnic electromecanic 1 Oficial de 1 23600 /any 2 Tcnic electromecanic 2 Oficial de 2 21305,78 /any 1 Aprenent, Oficial de 3 B 18020 /any Mitja dels salaris: 1703 /mes

9.6 Nivell de formaci i capacitat professional El nivell formatiu de les persones que treballarant en lempresa esta descrit en les fitxes professionals representades anteriorment. La formaci no ha de ser exactament la de la fitxa professional, per t que ser capa de fer les feines que se li demanen i tenir capacitats. A ms a ms, tamb es buscar que sigui una persona responsable, treballadora i que sapiga treballar amb equip. Els treballadors que tindrem tindran la categoria professional, segons el conveni del sector de empreses instaladores per el que ens regirem. Categoria professional Responsable de departament de producci i comercial Depenent de la formaci ser Titulat universitari o Cap de secci si te una formaci inferiro. Per la nostra intensi es que aquesta feina la fagin els 2 socis que estem desenvolupant el projecte. El tercer soci per a la creaci seria un tcnic electromecanic

Tcnic electromecanic Oficial de 1 o 2, segons experiencia Aprenent-ajudant Aspirant

50

9.7 Assesors externs

Com a assesors externs, contractarem a una gestoria per a que ens porti el tema de la administraci, comptabiliat i recursos humans. Aix tindra un cost aproximat de 250 /ms. http://www.ayudatpymes.com/asesoria.html?gclid=CPqP7dTa6awCFSFItAod_2CLHQ

9.8 Formaci dels treballadors per part de lempresa

Tot empresari t lobligaci de formar als seus treballadors i els treballadors de estar disposats a rebrela. La formaci que nosaltres tenim intenci de donar un cop iniciem lactivitat ser:

- Nivell bsic de prevenci de riscos laborals, 60 h.

- PRL per a operadors d'equips manuals, 6 h Lloc: Institut gaud de la construcci C/Mig, S/N 43500 Tortosa

A mesura que anem desenvolupant lactivitat, anirem donant ms formaci als nostes treballadors, cuan sigui necessari. Per creiem que a linici es molt important donar

51

aquesta formaci den materia de PRL. Linversi mnima de lempresa en formaci al llarg dun any ser de 2500 , per als 6 treballadors que serem inicialment. Obviament si el negoci va creixen aquesta xifra anir creixent. 10. Seguretat

10.1 Medides de seguretat e higiene

Per a tenir unes bones mesures de prevenci i protecci de la salut laboral dels treballadors, encarregarem aquesta tasca a una empresa especialitzada, que ens proporcioni un estudi dels riscos i sobretot formaci als treballadors. Les tasques a realitzar per proporcionar una bona seguretat laboral sn Avaluar els riscos

El treballador es veu envoltat d'una srie de riscos que si no es coneixen o no estan estudiats i avaluats, poden desencadenar una alteraci a la salut; propiciada per un accident de treball, una malaltia professional, o una malaltia comuna derivada de les condicions de treball. Tots els treballadors, sense excepci, estan en major o menor mesura exposats als riscos. La forma d'evitar-los s actuant sobre els mateixos. Per a aix, hem de conixer quins sn els diferents tipus de riscos que ens podem trobar en els llocs de treball, per desprs fer-los front amb la implantaci de mesures preventives. Els riscos en el treball poden ser de diversos tipus: Riscos fsics: El seu origen est en els diferents elements de l'entorn dels llocs de treball. La humitat, la calor, el fred, el soroll, etc. poden produir danys als treballadors. Riscos qumics: Sn aquells l'origen dels quals est en la presncia i manipulaci d'agents qumics, els quals poden produir allrgies, asfxies, etc. Riscos mecnics: Sn els que es produeixen per l's de mquines, tils, o eines, produint corts, cremades, cops, etc. Risc d'altura: Es dna quan les persones treballen en zones altes, galeries o pous profunds Riscos per gas: Es donen quan les persones treballen manipulant gasos o prop de fonts de gas. Risc d'origen elctric: Es produeix quan les persones treballen amb mquines o aparells elctrics.

52

Risc d'incendi: Es produeix en treballar en ambients amb materials i elements inflamables. Riscos d'elevaci: Apareix en treballar amb equips d'elevaci o transport. Riscos de carcter psicolgic: s tot aquell que es produeix per excs de treball, un clima social negatiu, etc., podent provocar una depressi, fatiga professional, etc. Riscos biolgics :Es poden donar quan es treballa amb agents infecciosos

De tots aquests riscos els nostres treballadors estaran exposats als segents: Responsable de producci i comercial: Riscos fsics i riscos de carcter psicolgic Tcnics electromecanics i ajudant: Riscos fsics, qumics, mecnics, daltura, per gas, dorigen elctric, dincendi i riscos de carcter psicolgic Mesures de prevenci

Un empleat per protegir-se adequadament dels riscos laborals, lgicament ha de conixer aquests riscos, per tamb, les mesures preventives per evitar-los. Tots els treballadors, sense excepci, estan en major o menor mesura exposats als riscos. La forma d'evitar-los s actuant sobre els mateixos. Existeixen moltes mesures preventives que es poden prendre, com seria molt complex citar-les totes, citem les ms destacades per als diferents tipus de riscos, enumerats anteriorment. Riscos fsics: Hi ha diferents tipus de riscos, per per assenyalar un dels ms comuns, comentarem com prevenir els efectes del soroll, aix noms pot aconseguir-se mitjanant mesures preventives que actun sobre el focus d'emissi sonor i reduint el nivell que arriba a cau d'orella, per si aix no s possible sempre pots recrrer a la utilitzaci d'equips de seguretat personal com sn els taps o les orelleres, si es va a realitzar un treball sotms a alts nivells de soroll. Riscos mecnics: Es prevenen tenint en compte la seguretat del producte, per la qual cosa l'equip ha d'estar amb l'etiqueta de la CE i complint uns requisits que garanteixin seguretat; seguint les instruccions del fabricador quant a la seva installaci i manteniment amb personal especialitzat; i finalment, seguint les instruccions del manual d'utilitzaci. Risc d'origen elctric: Entre les mesures preventives que s'han de prendre destaquen d'una banda, assegurar-se que els equips i installacions amb els quals es treballa estan en bon estat i en cas d'anomalia (com per exemple cables pelats, fum, o espurnes) cridar a un electricista, i per un altre, el respecte a les normes d's dels aparells elctrics i l's d'allants que protegeixin el

53

cos, com per exemple guants. Finalment, esmentar que treballar sobre un sl sec i no mullat, redueix aquest tipus de risc. Risc d'incendi :Les normes de prevenci d'un incendi ens indiquen una srie de preceptes bsics a tenir en compte, tals com:

- Substituir els productes combustibles per uns altres menys combustibles - Ventilar els locals per evitar la concentraci de vapors. - Mantenir els combustibles en llocs frescos i lluny dels focus de calor, recobrint, tamb, .qualsevol tipus de combustible. - Procedint a la senyalitzaci de magatzems, envasos, que adverteixin sobre el risc d'incendi. I molt important, s que l'empresa tingui un pla d'emergncia i d'evacuaci, en el qual es prevegin una srie de vies d'evacuaci suficients i adequades que permetin realitzar una evacuaci del personal en el menor temps possible

Risc d'altura: Pot generar-se tant per treballar amb escales com amb bastides. En el primer cas, no s'han de posar les escales en zones de pas, el seu suport ha de ser sobre superfcies slides, havent-se de, a ms, collocar materials antilliscants, ni posar la part superior de l'escala sobre materials que puguin cedir o trencar-se, per descomptat cura en pujar o baixar de les escales, sempre mirant a cada pas. En les bastides, cal comprovar la seva seguretat, mantenir-los nets i no sobrecarregar-los.

Riscos de carcter psicolgic:Existeixen molts tipus de riscos d'aquesta naturalesa, per entre ells podem destacar l'estrs,derivat d'un ritme de treball elevat. Per a la seva prevenci, es recomana, si no fos possible canviar de tasca o d'horari de treball, uns exercicis que consisteixen en la realitzaci de lleugers moviments per relaxar la musculatura del coll, esquena i braos. I idealment, realitzar pauses curtes d'uns 10 minuts cada hora i mitja en el treball. Per a ms, existeixen moltes ms mesures preventives, que es poden aplicar i que sn el resultat de la implantaci d'una cultura preventiva en les empreses. Entre les actituds preventives que els propis treballadors podem prendre, destaquen:

- No subestimar ni ignorar la probabilitat que ocorri un accident. Ni tan sols quan existeixin pocs riscos. - Mai s'ha d'assumir un risc, encara que sigui lleu, per aconseguir beneficis en el treball, per exemple, no usar un equip de protecci per trigar menys temps a realitzar un treball, o per comoditat. - S'ha d'evitar l'excs de confiana i mai s'ha de permetre que ning es posi a prova per afany de notorietat, per frustraci, etc. - No ha de prevaler la seguretat individual sobre la collectiva. - Intentar eliminar els riscos, i si aix no s possible, tractar de reduir-los al mxim amb unes mesures de protecci adequades.

54

- Si s'imposa una conducta preventiva, s'inverteix en la salut dels treballadors, a ms de millorar-se les condicions de treball. Amb el que tots guanyen, l'empresa, d'una banda, millorar la seva producci, amb el que augmentaran els seus beneficis, i els empleats i els treballadors en les seves condicions de treball, productivitat, i en la seva salut, en definitiva. - Al final de tot el procs ser necessari realitzar un procs de formaci i gesti en la prevenci de riscos laborals

Segons la Llei de Prevenci de Riscos Laborals els empresaris tenim la obligaci de garantir que cadascun dels treballadors rebi una formaci terica i prctica suficient i adequada en matria de prevenci de riscos i seguretat laboral.

Diferents riscos als que estn exposats els treballadors i treballadores en funci del seu lloc de treball: Electromecanics i ajudant: Si han de realitzar esforos musculars: - Utilitzaran mitjans auxiliars per a manipulaci manual de crregues pesades o de difcil agarri (carretons, carro,...). - Si son homes, en condicions ideals d

pla empresa de referencia 1

Documents