pla director urbanÍstic de les estacions d’esquiÍ de la …€¦ · una pràctica habitual en...

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES ESTACIONS D’ESQUIÍ DE LA MOLINA I MASELLA

MEMÒRIA

DOCUMENT D’OBJECTIUS I PROPÒSITS I AVANÇ

Febrer 2016

Memòria Febrer 2016

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES ESTACIONS D’ESQUÍ DE LA MOLINA I MASELLA Document d’objectius i propòsits i Avanç

1



2

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES ESTACIONS D’ESQUÍ DE LA MOLINA I MASELLA

Document d’objectius i propòsits generals

I. MEMÒRIA

II. PLÀNOLS D’INFORMACIÓ I ORDENACIÓ

III. DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC

IV. Annex I. ESTUDI PER A LA IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEOLÒGICS



3



4

ÍNDEX MEMÒRIA 1. Presentació. Oportunitat i iniciativa del Pla ..........................................................................................6 1.1. Objecte del document...........................................................................................................................6 1.2. Antecedents ..........................................................................................................................................6 1.3. Conveniència i oportunitat ....................................................................................................................9 2. Marc legal i contingut del Pla..............................................................................................................10 2.1. Marc legal ...........................................................................................................................................10 2.2. Tramitació ...........................................................................................................................................10 2.3. Contingut.............................................................................................................................................11 3. Àmbit del Pla.......................................................................................................................................13 3.1. Emmarcament territorial .....................................................................................................................13 3.2. Context socioeconòmic.......................................................................................................................18 3.3. Estacions d’esquí................................................................................................................................21 3.4. La Molina ............................................................................................................................................24 3.5. Masella................................................................................................................................................25 4. Informació urbanística. Plans i Projectes ...........................................................................................27 4.1. Planejament territorial .........................................................................................................................27 4.2. Planejament sectorial .........................................................................................................................29 4.3. Planejament urbanístic .......................................................................................................................32 4.4. Planejament urbanístic municipal .......................................................................................................32 4.5. Legislació sectorial amb rellevància urbanística ................................................................................37 5. Objectius, directrius i criteris del Pla director urbanístic .....................................................................38 6. Síntesi d’alternatives considerades ....................................................................................................40 6.1. Alternativa 0. No redacció del PDU ....................................................................................................40 6.2. Alternativa 1. Creixement 0 ................................................................................................................41 6.3. Alternativa 2. Creixement intensiu ......................................................................................................42 6.4. Alternativa 3. Creixement mig.............................................................................................................44 7. Descripció de la proposta ...................................................................................................................45 7.1. Domini esquiable únic.........................................................................................................................45 7.2. La Molina ............................................................................................................................................46 7.3. Masella................................................................................................................................................48 7.4. Millores i ampliació de xarxes de serveis ...........................................................................................49 7.5. Millores en la mobilitat ........................................................................................................................49



5



6

1. Presentació. Oportunitat i iniciativa del Pla

1.1. Objecte del document

El conseller de Territori i Sostenibilitat, en data 12 de desembre de 2014, va resoldre iniciar el procediment de formulació del Pla director urbanístic de les estacions d’esquí de la Molina i Masella als termes municipals de Bagà, Castellar de n’Hug, Alp, Das, Urús i Toses, amb les finalitats que preveuen els articles 56 i 157.bis del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, modificat per la Llei 3/2012, de 2 de febrer, per tal d’establir directrius d’ordenació urbanística i, en el seu cas, delimitar i ordenar sectors d’interès supramunicipal per a l’execució directa d’actuacions d’especial rellevància social o econòmica o de característiques singulars.

També va resoldre encarregar a la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme la redacció del document per la qual es tindrà en compte la participació dels ajuntaments afectats, en compliment dels articles 76.1 i 83.1 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer.

L’objecte del Pla director urbanístic de les estacions d’esquí de la Molina i Masella, en endavant PDU, és crear el marc urbanístic adequat per a possibilitar l’ordenació conjunta de l’àmbit, d’acord amb el seu caràcter estratègic en el recolzament al sector terciari. Així el PDU es redacta amb la voluntat de fixar l’ordenació integrada de les dues estacions d’esquí, aprofitant les eines que dóna el planejament urbanístic per impulsar el caràcter de motor econòmic i turístic del domini esquiable de la Molina-Masella; i la d’establir directrius d’ordenació urbanística per als teixits urbans.

Disposar d’un Pla director urbanístic, instrument de planejament estratègic i supramunicipal, permetrà actuar amb una visió global de tot el domini esquiable i facilitar-ne la gestió i execució, al preveure la totalitat de les actuacions a realitzar dins el seu horitzó temporal.

1.2. Antecedents

1.2.1. Turisme i neu al Pirineu català

El turisme de muntanya a Catalunya té una llarga tradició, tot i que fins fa poques dècades havia tingut un caràcter minoritari i vinculat principalment a l’excursionisme, el termalisme i el fet fronterer. La pràctica de l’esquí, tot i tenir molts anys d’història, no esdevé una activitat turística fins els anys seixanta, atorgant al turisme de muntanya una doble estacionalitat: el turisme d’estiu i el turisme d’hivern.

El fenomen social de la pràctica de l’esquí s’ha anat imposant a Catalunya de manera ininterrompuda, tot i que amb un cert retard en relació amb altres països europeus. La demanda de zones esquiables s’ha produït en temps relativament recents i l’etapa d’expansió, al marge de les instal·lacions pioneres, s’inicia a final dels anys seixanta. Després es desenvolupa durant el segon quinquenni dels anys vuitanta i es consolida en els anys noranta.

El creixement de la demanda ha sigut constant i en els anys vuitanta ha superat el caràcter elitista de la primera època, amb una generalització de la seva pràctica entre el públic general. A més, la popularització de la pràctica de l’esquí, i en general dels anomenats esports d’hivern, ha tingut com a repercussió, entre altres fets, la incorporació de l’esquí com a pràctica esportiva-formativa en moltes escoles.

El desenvolupament del sector turístic en el conjunt de Catalunya ha contribuït, entre d’altres, a revertir el procés de despoblament en algunes comarques, ajudant a la millora de la renda disponible i fomentant el desenvolupament del sector serveis.

En concret a les comarques dels Pirineus catalans, les activitats de neu i les estacions d’esquí són uns dels principals motors de desenvolupament, havent esdevingut un dels factors inductors de creixement i generació de rendes en aquest àmbit territorial. Així, sobre la població ocupada de les comarques de muntanya que compten amb oferta de neu, una part significativa viu directament de les activitats turístiques i residencials, de les quals l’esquí en forma part bàsica durant els mesos d’hivern. Alhora, el desenvolupament de l’oferta d’allotjament turístic, que inclou des de càmpings fins a hotels o apartaments, ha estat més intens a les comarques amb més gran presència de la indústria de la neu.

Per aquesta raó, resulta de gran importància assegurar el manteniment i la prosperitat de les seves activitats en un marc de solvència i viabilitat empresarial i respecte per l’entorn.



7

Actualment la infraestructura per a la pràctica de l’esquí a Catalunya no esgota les possibilitats potencials dels dominis de neu existents, encara que el marge de desenvolupament futur no és gaire ampli a causa del fet que s’han posat en explotació els millors camps de neu i, d’altra banda, la irregularitat de la innivació provoca una inseguretat del negoci de la neu.

En els darrers anys, el sector ha conegut altres dificultats fruit sobretot de l’elevada estacionalitat de les seves activitats, la fragmentació empresarial i les dificultats de retenir una part important de la demanda interna i l’absència d’un marc regulador clar i homogeni. Tot i així, han aparegut nous projectes d’estacions i propostes d’ampliació de les existents.

1.2.2. Aptitud del medi i innivació

En el Pirineu una bona part de les precipitacions caigudes durant els mesos d’hivern són de neu i són molts els indrets i les zones en què es registren entre 20 i 30 dies de neu a l’any, amb uns gruixos destacats i una permanència de diversos mesos. La innivació comença a ser significativa a partir de la cota 1.500; però és a partir de la cota 1.800 on els gruixos de neu, que entre desembre i abril solen ser superiors als 15 cm, es presenten més favorables des de la perspectiva comercial.

El règim nival del Pirineu presenta variacions importants amb zones altes orientades al nord amb neu quasi permanent i zones orientades al sud o més baixes on la presència de la neu és ocasional.

A les variacions espacials de la innivació cal sumar-hi la irregularitat interanual, pròpia del règim de precipitació de neu en aquestes latituds, que dóna lloc a la successió de temporades amb neu abundant i temporades amb poca neu, fet que fins i tot impedeix l’obertura de les estacions d’esquí.

La limitació i la irregularitat del “recurs neu” han obligat a adoptar com a estratègia la implementació d’aquest recurs natural amb la fabricació automatitzada de neu, és a dir, la instal·lació de “canons de neu”, una pràctica habitual en totes les estacions des que la Molina va instal·lar-ne els primers l’any 1985.

La innivació no és l’única condició que ha de reunir un àrea determinada per a poder practicar-se l’esquí. També s’han de considerar els factors que afavoreixen o no el manteniment de la neu, com l’exposició al sol i els vents i la morfologia de la zona. Un altre aspecte important a tenir en compte en la configuració d’un domini esquiable és el relleu: en el Pirineu, a l’altura on la innivació és suficient, els pendents es caracteritzen per ser molt forts o els vessants són discontinus i les valls fragmentades, la qual cosa ha comporta que els dominis aptes per a la pràctica de l’esquí en el Pirineu català siguin relativament petits.

Així, el desenvolupament d’una temporada d’esquí apareix condicionada, en primer lloc, pel règim de precipitació de neu. Però també per altres circumstàncies que determinen el grau de funcionament de cada estació i el balanç de la temporada comercial com les condicions específiques de les nevades i les condicions meteorològiques i ambientals posteriors; l’estructura comercial de l’estació i la capacitat dels seus serveis tècnics per al bon manteniment de la neu (màquines, senyalització...), etc. Tot això possibilita que les pistes i els remuntadors mecànics estiguin o no oberts o en funcionament i determina, per tant, la qualitat de la temporada a nivell comercial.

1.2.3. Creació de l’oferta, dinàmica de la demanda i situació actual

L’evolució del turisme de neu a Catalunya apareix estretament lligada a la dels esports de muntanya. La perspectiva històrica ens permet afirmar que s’ha produït una estreta relació entre la implantació i evolució dels esports de neu i el creixement i la freqüentació turística a les comarques de muntanya, recolzada per la imatge i valoració positives de les quals gaudeix el turisme de neu per a bona part de la població (tant la del territori, com els usuaris, com la població en general).

El 1908 es van fer les primeres esquiades al Pirineu català, però no és fins el 1943 quan s’instal·len a la Molina els primers remuntadors mecànics. Des de llavors i fins arribar a les 10 pistes d’esquí alpí que funcionen actualment, l’escenari del turisme d’esquí a Catalunya ha anat evolucionant amb l’obertura, creixement i consolidació de diverses estacions i també amb el tancament d’algunes d’elles. Les estacions d’esquí alpí actualment en funcionament són: la Molina (1943), Vall de Núria (1947), Baqueira Beret (1964), Espot esquí (1967), Masella (1967), Port del Comte (1973), Vallter 2000 (1975), Port Ainé (1986), Boí Taüll (1988) i Tavascan (1991).

Ha estat principalment en els darrers anys quan l’evolució de les estacions d’esquí a Catalunya ha estat més evident, tant a nivell tècnic com a nivell de configuració i composició. Així, a banda de les millores tècniques en equipaments i serveis cal destacar, entre d’altres, l’efectiva separació entre l’esquí alpí i el nòrdic i el fet que les estacions han esdevingut quelcom més que centres d’esquí en el sentit convencional, oferint una àmplia gamma d’activitats esportives i lúdiques associades a la neu. En aquest



8

mateix ordre de coses, comença a ser una realitat la desestacionalització de l’activitat d’aquestes estacions, que deixen de ser centres només d’hivern per convertir-se en “estacions turístiques” amb varietat d’oferta al llarg de tot l’any, especialment a l’estiu.

Tot i les febleses del negoci de la neu a Catalunya, es considera que existeixen les condicions necessàries per mantenir-lo i ampliar-lo dins el mercat català i estatal, sobretot en relació al segment familiar. Aquesta ampliació, però, respondria més a un creixement de la freqüentació turística que no pas a un creixement de l’oferta pròpiament dita.

Entre aquestes febleses cal destacar la fragilitat del recurs de neu, un factor que tendeix a accentuar-se, segons les estimacions realitzades sobre els impactes del canvi climàtic; l’estacionalitat del turisme d’esquí, amb efectes negatius sobre l’estació (infrautilització de mitjans de producció, costos de manteniment, etc...) i sobre l’economia del municipi o comarca (“buits” temporals i espacials); manca d’allotjament adequat; infrautilització del potencial en subnegocis (après-esquí, botigues, activitats alternatives, etc); petita dimensió d’algunes de les estacions; falta d’interconnexió entre les estacions i altres indrets turístics del territori; clientela majoritàriament regional i molt condicionada per l’esquí d’un dia, o molt captiva com a conseqüència del predomini de la segona residència.

El Pirineu català com a destí turístic de neu atrau un turisme eminentment regional, essent el primer nivell de competència entre les mateixes estacions catalanes. En un segon nivell, el negoci de l’esquí de Catalunya, entra en competència amb altres mercats europeus i especialment amb les estacions andorranes, aragoneses i franceses.

En relació a la competència interna, hi ha diferents factors que hi influeixen directament, essent especialment rellevants la capacitat de l’estació, la qualitat i categoria de l’oferta i la disponibilitat de neu al llarg de la temporada.

Hi ha un altre factor important que a més a més incideix de manera definitiva en la freqüentació de l’estació: la seva situació en el territori, essent determinant la distància a Barcelona i el seu entorn urbà. Aquesta distància acaba esdevenint un fet diferencial entre estacions, atès que possibilita modalitats de freqüentació diferents. Així, la relativa proximitat a Barcelona de les estacions situades a les comarques més orientals (la Molina, Masella, Port del Comte, Vall de Núria i Vallter 2000) permet accedir-hi i practicar-hi l’esquí en una sola jornada, sense necessitat de pernoctar. En el cas de la Molina, a més, hi ha la possibilitat que aquest accés es faci en tren a través de la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà, que hi té parada.

1.2.4. Estratègies de futur

El repte del turisme d’esquí del Pirineu català es concreta en la resolució de les seves disfuncions actuals i en el desenvolupament de les seves potencialitats, impulsant una redefinició del model turístic de la muntanya pirinenca, que es troba sotmesa als canvis de les condicions ambientals, a l’aparició de noves demandes i a noves pràctiques turístiques. En qualsevol cas, aquest model ha de contemplar la complementarietat comercial, estacional i territorial del turisme d’esquí amb altres modalitats turístiques; l’articulació amb altres funcions del territori de muntanya; i la seva integració en el paradigma del desenvolupament sostenible, com a imperatiu derivat de les noves valoracions socials i econòmiques i les exigències d’eficàcia econòmica i preservació.

Una de les disfuncions a considerar és el canvi climàtic que, segons coincideixen les estimacions de diversos estudis, afectarà el turisme de neu, la qual cosa obliga a repensar el futur del turisme de neu i el model turístic de les comarques de muntanya. També s’ha de tenir present que a més del caràcter estacional de la pràctica de l’esquí, la presència de visitants als centres hivernals presenta grans contrastos intersetmanals i diaris. Aquest comportament de la demanda, determinat per la servitud al calendar laboral i escolar, genera problemes de dies baixos i dies de saturació, amb repercussions no tan sols d’ordre econòmic sinó també de caràcter funcional i operatiu de les mateixes estacions.

A curt termini sembla que la dinàmica de la demanda ha de portar a un augment de la freqüentació de les estacions d’esquí per un públic més divers que demanda una major diversificació en les modalitats d’esquí ofertades.

Així, les estratègies d’adaptació al nou escenari fan pensar en la necessària diversificació del sector de la neu (per exemple, amb la reconversió de les estacions d’esquí en estacions de muntanya, amb activitats d’oci a l’estiu i incorporant a l’oferta la identitat, el patrimoni artístic o gastronòmic).



9

1.3. Conveniència i oportunitat

El territori pirinenc ha viscut, en els darrers cinquanta anys, un profund canvi socioeconòmic. El turisme ha desplaçat el sector primari i ha transformat l’economia del territori. El model turístic que ha transformat els Pirineus és l’anomenat model alpí que es caracteritza per l’alternança entre turisme blanc (turisme de neu) a l’hivern i turisme verd (turisme de natura, turisme rural, turisme d’aventura) a l’estiu. Aquesta complementarietat estiu/hivern confereix solidesa al model perquè l’existència de dues temporades altes garanteix la viabilitat econòmica del sistema.

L’impacte positiu d’aquest procés es fa palès en la demografia, en tant que ha aconseguit aturar la pèrdua continuada de població que s’estava produint des de feia un segle i mig, rejovenint l’estructura de la població en les àrees més dinàmiques. La millora de les condicions de vida, de les infraestructures, dels serveis i dels equipaments ha estat accelerada i innegable, però no està exempta de riscos, entre els quals la pèrdua d’identitat, la desestructuració social que ocasiona l’elevat pes de la població flotant, l’ocupació estacional i el creixement d’un teixit urbà especialitzat, amb un elevat pes de la segona residència, buida bona part de l’any.

El PDU es redacta en aquest context socio-econòmic i en el marc del “Pla director de les estacions de muntanya”, que té com objecte donar suport al turisme de neu, establint un marc d’actuació estable per a tots els actors implicats, que millori la competitivitat de les estacions i n’asseguri la viabilitat i el paper com a motor econòmic de la zona on s’emplacen.

El PDU ha d’esdevenir el marc legal per a les futures actuacions a les estacions d’esquí de la Molina i Masella, i s’ha d’entendre com l’oportunitat d’aprofitar les eines que dóna el planejament urbanístic per impulsar el domini esquiable de la Molina-Masella com a motor econòmic i turístic de la zona, durant els 365 dies de l’any.

El PDU haurà de definir urbanísticament totes les actuacions previstes per a l’àmbit d’actuació durant el seu període de vigència, tant les relacionades amb el turisme blanc com amb el turisme verd, amb la clara voluntat d’incentivar la desestacionalització de les dues estacions.

Històricament, cada actuació duta a terme en les estacions d’esquí de la Molina i Masella s’ha tramitat i executat de manera puntual i individual. Aquesta, és una dinàmica totalment contrària a impular un domini esquiable únic (encara que gestionat de manera separada), potent econòmicament, turística i empresarial. Un domini esquiable que té moltes coses a favor per a ser reconegut com a únic, cosa que milloraria la competitivitat nacional i internacional, situant-lo entre els més importants d’Europa.

La redacció del PDU s’ha d’entendre, doncs, com l’oportunitat d’aprofitar les eines que dóna el planejament urbanístic per impulsar, aprofitant el fet de disposar d’un instrument de planejament estratègic i supramuncipal per actuar amb una visió global i conjunt en les dues estacions d’esquí, facilitar la tramitació de cadascuna de les actuacions proposades i establir un calendari de prioritats, entre d’altres.

Fora el domini esquiable, cal fer esment dels nuclis urbans de la Molina i Masella, nuclis eminentment residencials nascuts a l’empara de les dues estacions d’esquí.

En ambdós casos es detecten importants desajustos entre el planejament vigent (PGOPM de la Cerdanya al municipi d’Alp, de 1986) i la realitat consolidada, les necessitats actuals i les previsions de futur. Aquest és un tema que lògicament el planejament municipal d’Alp haurà de resoldre, però es considera important que el PDU pugui establir certes directrius atès que les necessitats i previsions per a aquests nuclis estan directament relacionades amb l’activitat turística i econòmica de les dues estacions.

Per tot això, i donant resposta a la determinació del Pla director de les estacions de muntanya relativa a la necessitat de redactar un pla director de cadascuna de les dues estacions, millor de manera conjunta, es redacta el present Pla director urbanístic de les estacions d’esquí de la Molina i Masella.



10

2. Marc legal i contingut del Pla

2.1. Marc legal

El marc legal bàsic de referència del PDU és el Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, TRLUC, i modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer. L’article 56.1 del TRLUC estableix que correspon als plans directors urbanístics establir, entre d’altres, les directrius per coordinar l’ordenació urbanística d’un territori d’abast supramunicipal; mesures de protecció del sòl no urbanitzable, i els criteris per a l’estructuració orgànica d’aquest sòl; la concreció i la delimitació de les reserves de sòl per a les grans infraestructures, com a xarxes viàries, ferroviàries, hidràuliques, energètiques, portuàries, aeroportuàries, de sanejament i abastament d’aigua, de telecomunicacions, d’equipaments i altres semblants. Els apartats 2 i 3 d’aquest mateix article estableixen les especificacions i les determinacions genèriques que han d’incloure, així com la documentació que han de contenir.

Els usos previstos pel PDU, s’emmarquen dins les actuacions específiques d’interès públic que s’han d’emplaçar en el medi rural i que l’article 47.4 del TRLUC preveu dins del règim de sòl no urbanitzable: activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d’educació en el lleure i d’esbarjo desenvolupades a l’aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínims i imprescindibles per a l’ús de què es tracti.

Les determinacions del PDU són d’aplicació directa en sòl no urbanitzable, mentre que establirà directrius i criteris per al sòl urbà i urbanitzable que hauran d’incorporar els planejaments municipals corresponents. En qualsevol cas, i pel que fa a l’objecte i àmbit del PDU, les seves determinacions prevaldran sobre les del PDU de la Cerdanya i les dels diferents documents de planejament urbanístic municipal.

2.2. Tramitació

La tramitació dels plans directors ve regulada als articles 76.1, 83 i 157 bis del TRLUC i els articles 106 i 107 del seu Reglament, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol.

De conformitat amb el que determinen els articles 76.1 i 79 del TRLU, la competència per acordar la formulació i tramitació d’aquest PDU correspon al conseller de Territori i Sostenibilitat, previ informe de la Comissió de Política Territorial i Urbanisme de Catalunya, en la qual es determina l’òrgan encarregat de la formulació.

D’acord amb el que estableixen els articles 76.1 i 83.1 del Decret legislatiu 1/2010, cal redactar amb caràcter previ a l’aprovació inicial d’un pla director urbanístic, un document d’objectius i propòsits generals del referit instrument de planejament, que ha de ser consultat als ajuntaments afectats pel termini d’un mes, i que conformarà l’inici del procediment per a la formulació del Pla. Amb anterioritat o simultàniament al tràmit de consulta al ajuntaments es pot presentar davant l’òrgan ambiental la documentació exigida per a l’inici del procediment d’avaluació ambiental estratègica.

En aquest sentit i pel que fa a la tramitació ambiental del Pla, són d’aplicació els articles 86 bis i Disposició transitòria divuitena del TRLU i articles 70 i 115 del RLU, així com els articles 5 i 17 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental dels plans i programes, pel que fa al procediment i requisits d’avaluació ambiental estratègica dels instruments de planejament urbanístic. Així mateix, s’aplicarà la disposició addicional vuitena de la Llei 16/2015, de 21 de juliol pel que fa a les regles aplicables, fins que la Llei 6/2009 s’adapti a la Llei de l’Estat 21/2013.

En base a tota la legislació referenciada, per tal d’iniciar el tràmit davant l’òrgan ambiental, aquest Avanç i Document de propòsits i d’objectius generals incorpora el Document Inicial Estratègic.

El contingut del Document Inicial Estratègic equival és el fixat a l’article 18 de la Llei 21/2013, i fixa els aspectes que, segons la perspectiva ambiental, han de determinar la formulació del pla i la seva possible incidència: característiques bàsiques del pla; diagnòstic dels aspectes ambientalment rellevants; objectius i criteris ambientals per a l’elaboració del pla; primera anàlisi ambiental; descriu i avalua les alternatives considerades i justifica la idoneïtat ambiental de l’alternativa elegida.

Presentada la documentació que es relaciona davant l’òrgan ambiental, aquest ha de fer la consulta a les administracions públiques afectades i el públic interessat sobre els efectes que pot comportar el Pla sobre el medi ambient, així com l’abast i el grau d’especificació que ha de tenir l’Estudi ambiental estratègic i emetrà el Document d’abast. La tramitació ambiental del PDU serà la prevista per als instruments de planejament urbanístic a l’article 86 bis del TRLU i l’115 del RLU, i serà simultània a la tramitació urbanística del Pla.



11

Finalitzat aquest primer tràmit de consulta la tramitació del PDU serà la següent:

Aprovació inicial per part del conseller o consellera competent en matèria d’urbanisme atès que l’àmbit territorial del pla afecta més d’una comissió territorial d’urbanisme.

Informació pública pel termini de 45 dies i sol·licitud dels informes preceptius als departaments interessats i organismes afectats per raó de llurs competències sectorials.

Finalitzat el termini d’informació pública i consulta, el PDU s’ha de sotmetre al tràmit informació als ens locals compresos en el seu àmbit territorial per termini d’un mes.

El termini per a formular la declaració ambiental estratègica en el procediment d’avaluació ambiental estratègica ordinària és de tres mesos, a comptar de la recepció de l’expedient d’avaluació ambiental estratègica complet.

L’aprovació definitiva, s’acordarà per resolució del conseller o consellera en matèria d’urbanisem amb expressa consideració dels aspectes ambientals.

2.3. Contingut

El PDU parteix d’una aproximació general en l’àmbit de les estacions d’esquí alpí seguida d’un anàlisi més concret de les de la Molina i Masella en relació al seu l’estat actual, els reptes i previsions de futur; així com la seva inserció territorial i mediambiental a l’entorn més immediat.

Aquest anàlisi ha de culminar en la formulació d’una ordenació específica i detallada del sòl no urbanitzable inclòs dins l’àmbit del PDU, establint propostes concretes localitzades allí on es consideri més adequat. Les actuacions a desenvolupar han de potenciar els atractius naturals, paisatgístics i culturals de la zona, posant especial èmfasi en la seva preservació ambiental i en la màxima integració ambiental i paisatgística de les actuacions i activitats proposades per a l’estació al llarg de tot l’any

Per al sòl urbà i urbanitzable el PDU establirà una sèrie de directrius, recolzades en un anàlisi del sòl urbà i urbanitzable, tenint en compte el sostre consolidat i el previst; les tipologies existents; i les necessitats de cada tipus de sòl en funció del model urbà que es vol assolir, entre d’altres.

Segons determina l’article 56.2 del TRLU, els plans directors urbanístics han d’especificar els criteris per fer-ne el seguiment i per a la modificació o la revisió, han d’incloure les determinacions adequades per a les finalitats que persegueixen i han de contenir la documentació següent:

a) Els estudis justificatius. b) La memòria. c) La programació de les actuacions per aplicar-los. d) Les bases tècniques i econòmiques per desenvolupar-los. e) Els plànols d’informació i ordenació. f) Les normes que s’han de complir obligadament.



12

Per la seva banda, el PD de les estacions de muntanya estableix que els plans directors que estableixin les directrius i paràmetres per a cadascuna de les estacions d’esquí, com a mínim han de desenvolupar els apartats següents:

a) Pistes i remuntadors. Dins la zona de domini esquiable, cal marcar les pistes existents o futurs i tots els sistemes de remuntadors necessaris. Indicar els remuntadors que romanen, els que seran substituïts i els de nova construcció. Indicar el sistema d’interconnexió entre pistes, així com el grau de dificultat de cadascuna. Indicar les pistes amb homologació FIS (Federació Internacional d’Esquí) o les que es pretén homologar en el futur.

b) Accessos i aparcaments. Definir l’accés o accessos a l’estació i els punts de partida dels remuntadors. Dimensionar els aparcaments de vehicles i resoldre l’impacte paisatgístic que suposen les esplanades d’aparcament. Proposar la diversificació d’accessos, si fos el cas, i estudiar la construcció de telecabines de transport des dels centres urbans propers. Definir els accessos de treball i manteniment de pistes. Mesures restauradores de paisatge i correctores dels impactes.

c) Innivació artificial. Punts de captació, sistemes de dipòsits d’acumulació, amb indicació de posició i capacitat. Ubicació de les sales de màquines, xarxa de canonades d’aigua i aire i posició dels canons. Mapa de la situació actual i propostes de millora i reconversió i d’extensió de l’àrea innivada, xarxa de subministrament elèctric. Sistemes tècnics emprats i sistemes de control.

d) Subministrament elèctric. Disseny de la xarxa elèctrica necessària, des del punt de subministrament fins arribar a tots els consumidors: remuntadors, sistema d’innivació, edificis i serveis tècnics, enllumenat públic, estacions transformadores, etc.

e) Edificis tècnics i equipaments. Relació, dimensionament i posició de tots els edificis tècnics requerits per l’estació: garatges per a maquinària, tallers, garatges per a vehicles, centres de transformació, locals tècnics per a la innivació, sistemes de bombeig, producció de calefacció, serveis per als treballadors de l’estació, etc. Solucions arquitectòniques de tots els edificis tècnics i estudi d’implantació i d’impacte paisatgístic. Projectes de reconversió o substitució d’edificis existents. relació, dimensionat i posició de tots els edificis necessaris per al públic i per al funcionament de l’estació: informació i acollida, cafeteria, restauració, lloguer d’esquís i altres materials, escoles i guarderies, consigna, oficines d’administració, serveis sanitaris, àrees comercials, refugis, centre d’assistència i atenció mèdica, edificis dels remuntadors, etc. Definir l’accessibilitat del conjunt de serveis des de les àrees d’aparcament i peu de pistes, i definir i formalitzar l’espai públic que conformen aquests edificis.

f) Assentaments residencials. Apartaments, primeres i segones residències, hotels i altres sistemes d’allotjament, directa o indirectament promoguts per l’estació. Cens i posició dels allotjaments existents: sòl i sostre disponibles directa o indirectament per part de l’estació per crear nous creixements residencials. Tipologies edificatòries: proporcions entre segones residències i allotjaments hotelers. Distàncies: sistemes de transport previstos entre residències i peu d’estació; sistemes de transport o mobilitat proposats.

g) Altres equipaments o serveis. Relació d’equipaments complementaris lligats directa o indirectament a les estacions (sales de reunions o convencions, equipaments termals, equipaments de lleure, àrees comercials, equipaments esportius, espais o equipaments per a esports de natura, etc).

El document d’avanç del PDU ha estat redactat pels Serveis tècnics de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme, i consta dels documents següents:

I. Memòria

II. Documentació ambiental: Document inicial estratègic

III. Documentació gràfica.

i.01 Situació e. 1/20.000 i.02 Estat actual. Topogràfic e. 1/15.000 i.03 Estat actual. Ortofotomapa e. 1/15.000 i.04 Cadastre e. 1/15.000 i.05 Cobertes del sòl e. 1/15.000 i.06 Planejament territorial vigent e. 1/15.000 i.07 Planejament municipal vigent e. 1/15.000 o.01 Propostes en estudi. Topogràfic e. 1/15.000 o.02 Propostes en estudi. Ortofotomapa e. 1/15.000



13

3. Àmbit del Pla

3.1. Emmarcament territorial

3.1.1. Àmbit territorial

Amb una superfície aproximada de 2.630 ha, l’àmbit objecte d’aquest document s’emplaça al nord de Catalunya, a la serralada dels Pirineus, en la confluència entre les comarques de la Cerdanya, el Berguedà i el Ripollès. Inclou terrenys dels termes municipals de Castellar de n’Hug i Bagà (Berguedà); Alp, Das i Urús (Cerdanya); i Toses (Ripollès).

L’àmbit del PDU engloba la totalitat de l’actual domini esquiable de les estacions de la Molina i Masella, terrenys on estudiar possibles ampliacions i el sòl urbà i urbanitzable dels assentaments urbans que complementen l’oferta turística i esportiva de la zona.

Berguedà

El Berguedà, amb una superfície de 1.185 km2 i una població de 39.517 (2015), està situat a l’interior de Catalunya i és la més septentrional de les comarques de la demarcació de Barcelona.

Històricament, l’activitat econòmica del Berguedà es sustentava en la indústria i la mineria. Actualment ho fa en la indústria (concentrada principalment a Berga i Puig-reig) i en el turisme, un actiu que ha esdevingut fonamental per mantenir i fixar la població a l’Alt Berguedà. L’agricultura, la ramaderia i l’aprofitament forestal són activitats complementàries.



14

Castellar de n’Hug

El municipi de Castellar de N’Hug (1390m), amb una superfície de 47,2 km2 i una població de 159 habitants (2015) està situat a l’extrem nord-est de la comarca del Berguedà. Ocupa un espai molt accidentat, amb abundants tossals, i limita al nord amb el municipi de Toses, a l’est amb Gombrèn, al nord-est amb Alp, a l’oest amb Bagà i Guardiola de Berguedà i al sud amb la Pobla de Lillet.

S’hi pot accedir des del Berguedà per la C-1411, passant per Guardiola del Berguedà i la Pobla de Lillet. Des del Ripollès, per la carretera que passa per Gombrèn, desviant-se cap a Castellar de n’Hug i Montgrony. Des de la Cerdanya passant per la Molina i el coll de la Creueta.

El nucli urbà està construït esglaonadament adaptant-se al relleu, i està quasi tot restaurat respectant l’antiga estructura i arquitectura tradicional del municipi: carrers empedrats, les cases de parets gruixudes de pedra, amb porticons de fusta i teules típiques catalanes. Aquesta característica, junt amb altres actius tan importants com les fonts del Llobregat, el tren turístic, el museu del Ciment Asland o l’estació d’esquí de la Molina, entre d’altres, l’ha convertit en la primera població turística del Berguedà.

Bagà

El municipi de Bagà (786 m), amb una superfície de 43 km2 i una població de 2.188 habitants (2015) està situada a l'extrem nord de l'Alt Berguedà, al límit de la província de Barcelona. Limita al nord-est amb Castellar de n’Hug, a l’est i al sud amb Guardiola de Berguedà, a l’oest amb Gisclareny i al nord amb Bellver de Cerdanya, Alp, Das i Urús. Es troba a la vall ampla del Riu Bastareny, arrecerada al sud de la barrera del Cadí, Penyes Altes (2.260m), la Tosa (2.537m) i el Puigllançada (2.406m).

Les vies de comunicació són la carretera C-16 (Eix del Llobregat); una carretera que, passant per Bagà, Grèixer i l’Hospitalet de Roca-sança, arriba fina al coll de Pal, des d’on continua fins a Masella; i una altra carretera que va de Bagà a Gisclareny i Saldes.

Al nucli urbà es diferencia clarament la part antiga de la població on destaca la plaça porxada Galceran de Pinós i tot el conjunt del nucli antic medieval.

Actualment és el motor econòmic i social d’aquesta zona amb equipaments tan importants com el nou institut que acull alumnes de tots els pobles del nord de la comarca. El turisme també ha adquirit certa importància en el municipi, proliferant instal·lacions relacionades amb aquest ús (càmping, hostals, refugi al Pla de Rebost) i altres equipaments relacionats (Centre Medieval i dels Càtars, centre neuràlgic de la Ruta del Camí dels Bons Homes o les pistes d'esquí alpí de Coll de Pal).

Cerdanya

La Cerdanya, amb una superfície de 1.086 km2 i una població de 17.870 (2015) es situa al nord de Catalunya, a la frontera amb França i Andorra.

És una de les valls més amples d’Europa, on hi destaquen la seva altitud mínima (1.000 m), la seva orientació d’est a oest i una elevada insolació (3.000 hores de sol a l’any), amb un conjunt muntanyós conformat per la Serra del Cadí (meitat occidental), la Serra del Moixeró i altres massissos més orientals com la Tossa d’Alp i el Puigllançada, i el massís de Pedraforca, ja dins del Berguedà.



15

Hi ha una gran diversitat paisatgística: des dels trets purament del mediterrani, fins a prats alpins, passant per boscos submediterranis, fagedes, boscos boreals de pi roig i boscos de coníferes sub-alpins, amb pi negre i l’avet. Per la seva banda, la vegetació del Parc natural del Cadí-Moixeró es considera d’un interès especial, doncs les baixes temperatures, l’alta humitat i l’altitud han contribuït a l’existència d’espècies que no són pròpies de l’àrea del Mediterrani, sinó de les muntanyes del Nord d’Europa.

Malgrat ser el turisme una de les principals activitats econòmiques en l’actualitat, la ramaderia i el conreu de cereals i farratges han estat les activitats seculars dels seus habitants. La Cerdanya, pionera en la creació d’instal·lacions per la pràctica de l’esquí és, actualment, una de les zones dels Pirineus que reuneix la major oferta i varietat d’estacions d’esquí, tant l’alpí com al nòrdic. A més hi ha una àmplia oferta relacionada amb l’esport: rutes amb BTT, senders de petit i gran recorregut, esquí, camps de golf, hípica, pesca, alpinisme, escalada, raquetes de neu, etc.

Alp

El municipi d’Alp (1.159 m), amb una superfície de 44,2 km2 i una població de 1.595 habitants, està situada a la sortida de la vall del riu d’Alp. Limita al nord amb Puigcerdà, Fontanals de Cerdanya i França; al sud amb Bagà i Castellar de n’Hug; a l’est amb Toses; i a l’oest amb Das i Urús.

Dins el terme municipal trobem les poblacions d’Alp, la Molina i Masella i les dues estacions d’esquí.

Les principals vies d’accés són la C-16, que passa pel túnel del Cadí; i la GI-400, des de Castellar de n’Hug i des de la Collada de Toses. També es pot arribar en tren, fent servir la línia de Renfe que uneix Barcelona amb Puigcerdà, amb parades als nuclis de la Molina i Alp.

Actualment Alp gairebé viu exclusivament del turisme relacionat amb les estacions d’esquí, havent adquirit molt de pes en el municipi les segons residències.

Das

El municipi de Das (1.219 m), amb una superfície de 14,9 km i una població de 222 habitants (2015), limita al nord amb Ger; al sud amb Urús; a l’est amb Alp i Fontanals de Cerdanya; i a l’oest amb Prats i Sansor. Al cim de la Tossa (2537 mt.) llinda amb Bagá Alp i Urús.

Dins el terme municipal hi ha una part molt important de les instal·lacions de la pista d’esquí de Masella.

La principal via d’accés és la C-16, que passa pel túnel del Cadí.

També a Das el turisme i la segona residència són de cabdal importància, reforçat per les estacions d’esquí i per l’Aerodrom de la Cerdanya, on s’hi practiquen esports aeris com vol sense motor, globus i ultralleugers, entre d’altres.



16

Urús

El municipi d’Urús (1.236 m), amb una superfície de 14,41 km i una població de 176 habitants (2015), limita al nord amb Prats i Sansor; al sud amb Bagà i Grèixer; a l’est amb Das; i a l’oest amb Riu de Cerdanya.

Dins el terme municipal hi ha la boca nord del túnel del Cadí, amb les seves àrees de servei.

La principal via d’accés és la C-16, que passa pel túnel del Cadí.

També a Urús el turisme i la segona residencia són de cabdal importància. En aquest cas es complementa amb certa activitat ramadera (destaca el volum de bestiar oví per sobre del boví).

Ripollès

El Ripollès, amb una superfície de 956,2 km2 i una població de 25.342 (2015) és una comarca gironina situada al vessant sud del Pirineu . Limita amb les comarques de la Baixa Cerdanya, el Berguedà, Osona, la Garrotxa, el Vallespir, el Conflent i l'Alta Cerdanya. Destaca, entre d’altres, per la presència d'art romànic.

Al Ripollès el sector primari ha jugat i juga un paper molt important. A causa del relleu muntanyós, l’agricultura hi té un paper secundari i part del terreny es destina a pastura. La ramaderia semi-extensiva té una gran preponderància. En quant a la indústria, històricament hi ha hagut un predomini del treball dels metalls existents als subsòl. Posteriorment, va sorgir la indústria metal·lúrgica, amb l’aparició d’importants empreses capdavanteres en el sector. Una presència industrial sobretot implantada al Baix Ripollès a la qual s’afegí una forta indústria tèxtil. Avui, aquest darrer àmbit pràcticament ha desaparegut i la crisi que ha patit la indústria metal·lúrgica ha fet que despuntin nous sectors, com la indústria agroalimentària i el turisme.

Toses

El municipi de Toses (1.444 m), amb una superfície de 58,12 km2 i una població de 155 habitants (2015), està format per un conjunt de 4 pobles: Toses, Nevà, Fornells i Dòrria.

Limita al nord amb França; al sud amb Castellar de n’Hug i Gombrèn; a l’est amb Planoles; i a l’oest amb Alp.

Sent un dels pobles més antics de la Vall de Ribes, ha estat històricament aïllat per la seva situació. Actualment, però, s’han construït moderns accessos per carretera, que juntament amb l’històrica línia de ferrocarril transpirenaica de Barcelona a Puigcerdà, permeten una millor accessibilitat. L’accés es produeix des de Planoles per la GIV-4016.

3.1.2. Entorn natural

L’àmbit objecte d’estudi és un domini d’alta muntanya, situada dins el Pirineu axial, ja que els materials que configuren les serres que l’envolten són datats en el Paleozoic i hi predominen les calcàries i pissarres.

El paisatge que presenta és molt diferent a mida que passen les estacions. Durant l’hivern i la primavera, el verd fosc dels pins contrasta amb la neu, mentre que a l’estiu, el to general és un verd clar que retorna la vida a uns paisatges col·lapsats pel fred bona part de l’any.

Els massissos de la Tosa d’Alp i de Puigllançada constitueixen un sistema extens i elevat, bona part del qual queda per damunt dels 2000 m. El relleu de les parts culminals, adopta formes suaus i arrodonides,



17

resultat d’un modelat de tipus glacial, especialment evident en diversos indrets del vessant septentrional: circs de Comabella, Coma Oriola i Coma Pregona.

Les comes esmentades constitueixen precisament les capçaleres dels torrents que drenen el massís, el més important dels quals és la Torrentada del Coll de Pal, que separa la Tosa d’Alp del Puigllançada: aquest és el principal afluent per l’esquerra del riu d’Alp i consitituiex, en el seu tram El Sitjar-Alp, el límit NE de la zona.

Per sota dels 1700 m, aproximadament, el relleu esdevé trencat i abrupte, com a conseqüència del predomini, de nou, del modelat fluvial. Tanmateix, les característiques diferents de duresa dels materials silicis (pissarres, esquists), molt estesos en aquesta zona, contribueixen també a suavitzar força el relleu.

Les principals comunitats vegetals identificades són pinedes de pi negre (Rhododendro-Vaccinion) sobre terrenys calcaris amb espècies calcícoles com la seslèria (Sesleria coerulea) o la pulsatil·la blanca (Pulsatilla alpina ssp. Alpina), els de prats d’alta muntanya amb ussona (Festuca gauteri), així com altres gramínies i les comunitats de tarteres i pedrusques subalpines i alpines.

3.1.3. Geologia

Com a trets rellevants es pot assenyalar el predomini de materials calcaris, però també les importants extensions de terrenys silicis.

Els materials més freqüents que trobem als massissos de la Tosa d’Alp i el Puigllançada són calcàries compactes: roques dures i massisses, en general de tons clars, però de colors força variats (blanquinoses, rogenques, grisenques...) localment alternant amb altres tipus de materials. Aquestes característiques les fan especialment resistents a l’erosió i, per tant, no és estrany que es trobin a les zones més elevades de la zona.

Els terrenys que basteixen les parts basals del massís de la Tosa d’Alp, així com les parts baixes del vessant esquerre de la Vall de la Molina i tot el vessant dret està format per roques silícies esquistoses, materials primaris amb predomini del silicats, que inclouen diferents tipus de roques (pissarres, esquists...) d’edats diferents (Ordovicià, Silurià, Carbonífer,...), amb reacció lleugerament àcida que donen lloc a formes suaus de relleu.

3.1.4. Clima

El clima de l’àmbit on es troben les estacions de la Molina i Masella és d’alta muntanya, caracteritzat per hiverns durs i llargs, sense un període tèrmic estival marcat; té un notable gradient tèrmic altitudinal; i les precipitacions en els mesos d’hivern, menys abundants que les d’estiu, moltes vegades són en forma de neu.

Els mesos de gener i febrer són els que presenten un percentatge de dies amb temperatures mitjanes mensuals més baixes. Els valors negatius, que poden arribar als -12ºC, es perllonguen de novembre fins al mes d’abril. Els valors de la temperatura són molt irregulars d’un any a l’altre i en els darrers anys s’aprecia una clara tendència a l’alça.

La precipitació presenta gran irregularitat durant els mesos d’hivern i la presència de neu és inferior al que es consideraria habitual en una zona d’alta muntanya. Així el 70% dels dies de gener i febrer les precipitacions són en forma de neu, mentre que al desembre i el març aquest valor és del 50% i al mes d’abril baixa fins al 35%.

Les dades pluviomètriques ens indiquen que els màxims anual es recullen durant els mesos d’estiu amb xàfecs tempestuosos intensos i breus. Una altra característica és la irregularitat interanual, de manera que s’alternen estius secs, per la influència mediterrània, amb d’altres humits.

Els vents són d’intensitat elevada a les zones altes on s’han mesurat ràfegues de fins a 187,5 Km/h. Durant l’hivern el percentatge de dies amb vents forts és d’entre el 14% i el 25%, i provenen majoritàriament del N-NW.

3.1.5. Vegetació

Tenint en compte les característiques orogràfiques, climàtiques i biològiques, la zona pertany a la regió biogeogràfica eurosiberiana.

El paisatge vegetal típic de l’estatge alpí és el dels prats naturals o alpins, acompanyats de la pròpia de les roques i tarteres, on destaquen el julivert d’isard (Xatardia scabra), endèmic de la zona, l’orella d’ós



18

(Ramonda myconi) i la corona de rei (Saxifraga longlifolia). A la seva part baixa, arbusts de mida petita com el ginebró (Junniperus nana), els quals suporten bé el gruix del mantell nival.

A la primavera, la flora està representada per una multitud de formes i colors: els primarencs i rosa-ataronjats safrà de muntanya (Crocus albiflorus) i bulbocodi (Bulbocodium vernum), les acampanades gencianes (Gentiana acaulis, G. Pyrenaica, G. verna) de tons blaus més o menys intensos, la regalèssia de muntanya (Trifolium alpinum), l’àster alpí (Aster alpinum), la diminuta i rogenca silene (Silene acaulis) o la curiosa orquídea negra (Nigritella nigra). Menys vistoses, però no poc rellevants per al bestiar a l’estiu, són les comunitats de gramínies presents als prats, festuca supina (Festuca supinae), les poes (Poa alpina) i l’avena de muntanya (Avena montana).

A l’estatge subalpí hi són presents els primers arbres i està caracteritzat per la pineda de pi negre, espècie molt ben adaptada a la cruesa del clima hivernal (neu, vent, baixes temperatures). Al seu sotabosc hi abunda el neret (Rhododendron ferrugineum), el qual colonitza els terrenys àcids (granítics o esquistosos) així com el bàlec i la boixerola (Arctostaphylos uva-ursi), que forma catifes de petites flors blanques bàsicament en sòls calcaris. La pineda acompleix diverses funcions importants com les de refugi de fauna d’una certa raresa i escassetat, la fixació del sòl, la retenció d’aigua i la protecció contra les allaus.

Sobre substrats silicis que queden entre l’estatge alpí i subalpí, creix un matoll secundari de ginebró amb bàlec i/o boixerola (Genisto-Artostaphileum).

3.1.6. Fauna

Els principals hàbitats faunístics són l’herbaci, el forestal i el rupícola.

En el biòtop herbaci de prats i pedregars alpins i subalpins, hi destaca la gran presència d’ortòpters i micromamífers durant l’estiu, situació que afavoreix la presència de diverses espècies d’ocells (algunes nidificants) o mamífers que se n’alimenten.

En el biòtop forestal de boscos alpins i subalpins destaquen el gall fer (Tetrao urogallus), espècie molt sensible, el picot garser gros, el picot negre, el picot verd, el mussol pirinenc, així com diverses espècies de rapinyaires i fringíl·lids que crien en aquest biòtop. Entre els mamífers es poden detectar la mostela, la guineu, el senglar, l’esquirol comú i altres rosegadors.

En el biòtop rupícola de rocs i penyals subalpins, les espècies més representatives són el trencalòs (Gypaetus barbatus) i l’isard.

La comunitat d’amfibis i rèptils està empobrida atesa l’absència de punts d’aigua i la durada de l’estació vegetativa. En qualsevol cas destaca la possible presència del llangardaix pirinenc (Lacerta agilis) o la presència d’un coleòpter caràbid endèmic de la zona (Trechus meregalli), que viu en els prats alpins de la Tosa.

3.2. Context socioeconòmic

3.2.1. Factors clau de l’estructura territorial

Les comarques del Berguedà, la Cerdanya i el Ripollès es consideren comarques de muntanya al efectes de la Llei 2/1983, de 9 de març, d’alta muntanya. Tot i això, es detecten diferències importants en cadascuna d’aquestes comarques.

En aquestes zones, totes aquelles polítiques que impulsin l’activitat econòmica local i permetin millorar les rendes i aturar l’emigració esdevenen prioritàries.

Aquesta llei reconeix l’especificitat de les àrees de muntanya i els hi confereix un tractament especial per tal de compensar els desavantatges que l’aïllament físic, els condicionants geogràfics i les condicions climatològiques, entre d’altres, comporten per al desenvolupament econòmic.

Aquests condicionants creen dificultats i sobrecostos permanents per a les activitats agràries, el desenvolupament d’activitats industrials i de serveis, la implantació d’infrastructures o l’expansió urbana, però al mateix temps han facilitat la implantació i evolució d’un turisme directament vinculat a la muntanya, la natura, el paisatge i la neu.

El turisme ha esdevingut una de les activitats econòmiques més rellevants a les comarques del Pirineu, amb un augment general de la mobilitat de persones per la muntanya i en zones fins fa poc més inaccessibles, i amb afectació, en alguns casos, d’indrets especialment fràgils (com per exemple en el cas dels esports d’hivern).



19

Segons les previsions més recents, les conseqüències més greus del canvi climàtic al Pirineu català se centren en la pujada de la cota de neu (per cada 1ºC d’increment de temperatura, la línia de neu pujaria 150 metres) i en la reducció de l’àrea alpina actual de fins un 40-60%. La quantitat d’aigua acumulada en forma de neu durant l’hivern seria menor, el seu alliberament seria més breu en el temps i hi hauria menys aigua disponible riu avall durant l’estiu.

Les conseqüències econòmiques i socials en un territori on els esports d’hivern són una font d’ingressos important poden ser molt importants i obliguen a promoure una diversificació de la base econòmica d’aquests territoris.

Les comarques de muntanya, les que acullen els diversos dominis esquiables catalans, representen una superfície superior al 30% del territori de Catalunya mentre que només apleguen un 3% de la població fixa del país. La densitat d’habitants per quilòmetre quadrat és deu vegades inferior a la mitjana catalana.

La societat pirinenca, doncs, gestiona un territori extens i poc transformat, d’enorme valor natural i paisatgístic i amb un patrimoni cultural excepcional. Prop del 40% de la seva superfície la conformen espais protegits pel seu interès natural, cosa que significa gairebé la meitat de la superfície protegida de Catalunya.

La població es concentra en unes poques ciutats d’entre 5.000 i 15.000 habitants, situades al fons de les valls principals, i en una constel·lació de petits nuclis rurals que esquitxen el conjunt de la geografia pirinenca i que s’enfilen pels vessants de la serralada i les valls laterals.

L’obertura, fa unes dècades, del túnel del Cadí ha connectat aquesta àrea pirinenca (Andorra – Seu d’Urgell – Puigcerdà) directament amb Barcelona. Avui és un àmbit d’una densitat comercial i turística molt considerable.

3.2.2. Població

Alp BagàCastellar de n'Hug Das Toses Urús Berguedà Cerdanya Ripollès Catalunya

1998 1.105 2.096 175 151 141 163 38.252 13.324 26.357 6.147.6101999 1.127 2.083 186 155 139 179 38.109 13.582 26.240 6.208.8172000 1.194 2.078 188 158 151 188 38.051 14.055 26.121 6.261.9992001 1.231 2.091 186 162 148 189 38.087 14.516 26.113 6.361.3652002 1.272 2.133 192 157 151 195 38.593 15.266 26.268 6.506.4402003 1.297 2.119 197 159 159 203 38.955 15.540 26.138 6.704.1462004 1.315 2.122 191 165 161 206 39.224 16.065 26.162 6.813.3192005 1.389 2.160 184 171 163 205 39.746 16.862 26.400 6.995.2062006 1.467 2.178 198 176 160 200 40.064 17.235 26.366 7.134.6972007 1.576 2.248 221 193 158 200 40.479 17.744 26.576 7.210.5082008 1.686 2.321 208 214 150 196 41.488 18.658 26.831 7.364.0782009 1.735 2.362 198 227 160 201 41.744 18.656 26.821 7.475.4202010 1.733 2.361 187 224 155 208 41.683 18.549 26.580 7.512.3812011 1.743 2.372 169 219 161 204 41.540 18.783 26.393 7.539.6182012 1.745 2.396 175 222 155 201 41.202 19.047 26.268 7.570.9082013 1.712 2.299 166 216 149 183 40.555 18.630 25.995 7.553.6502014 1.661 2.225 159 220 150 185 40.039 18.063 25.700 7.518.9032015 1.595 2.188 159 222 155 176 39.517 17.870 25.342 7.508.106

Font: Idescat



20

De l’anàlisi del quadre i gràfics anteriors (Idescat 2015), cal destacar, primerament, la gran diferència a nivell de població que hi ha entre els dos municipis més grans (Alp i Bagà) i la resta, amb un nombre d’habitants que representa una desena part de la dels primers.

En aquesta diferenciació hi ha tingut molt a veure, entre d’altres aspectes territorials i urbanístics, l’existència de les pistes d’esquí de la Molina i Masella, que ha actuat com un motor econòmic, pel seu atractiu turístic, i també el túnel del Cadí, sobretot en el cas de Bagà, que ha afavorit la mobilitat de la zona.

L’evolució de la població en els municipis inclosos dins l’àmbit del PDU segueix una corba semblant entre ells i a les de les comarques a les que pertanyen i fins i tot al del conjunt de Catalunya, amb un període màxim de població entre els anys 2005-2012, relacionat amb el creixement natural i també per l’arribada al llarg de la primera dècada del segle XXI de població forana atreta per les possibilitats laborals. A partir de 2012 s’inicia un lleu decreixement, fenomen demogràfic que s’ha donat a tot el país, relacionat entre altres, amb el descens de la taxa de natalitat, a causa dels canvis en la conjuntura econòmica.

En concret, analitzant el període que va des de 2005 a 2015, han augmentat les poblacions d’Alp (14,83%); Bagà (1,30%); i Das (29,82%). Per contra han disminuït les de Castellar de n’Hug (13,59%); Toses (4,91%) i Urús (14,15%). A nivell comarcal ha augmentat la població de la Cerdanya (5,98%) i han disminuït la del Berguedà (0,58%); i Ripollès (4,01%). La població de Catalunya, per la seva banda, en l’esmentat període ha augmentat un 7,33%.

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

6.000.000

7.000.000

8.000.000

0

500

1000

1500

2000

2500

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

Catalunya

AlpBagàCastellar de n'HugDasTosesUrús

BerguedàCerdanyaRipollès



21

3.2.3. Sectors econòmics a l’àmbit d’estudi


Agricultura 6 11 5 15 4 0 587 299 318 32.453Indústria 28 30 1 2 4 1 1.971 228 2.594 438.732Construcció 73 75 8 2 6 27 1.201 847 721 162.007Serveis 942 259 34 27 61 87 6.499 5.082 5.878 2.214.488

Font: Idescat (2014)

En el quadre anterior s’aprecia la importància que el sector serveis té respecte els altres. Tot i que és una dinàmica habitual en les poblacions desenvolupades, on el sector serveis sempre és el més desenvolupat i el que ofereix més llocs de treball i expectatives econòmiques, els percentatges d’aquests municipis, tret de Das, són alts, en alguns llocs, com Alp i Toses, superiors a la resta de dades considerades (comarcals, Catalunya). Indubtablement dins aquest sector és l’activitat turística la que fomenta aquests valors tan alts, i el que actua com a motor econòmic dels municipis inclosos dins l’àmbit del PDU.


Superfície agrícola utilitzada. Ha. 2009Terres llaurades 201 27 51 421 205 60 12.839 4.242 2.266 792.425Pastures permanents 3.270 192 163 732 1.488 980 13.433 24.354 21.654 355.107Total 3.472 218 214 1.153 1.693 1.040 26.272 28.596 23.920 1.147.532

Terres llaurades x tipus de conreu. Ha. 2009Herbacis 201 26 51 421 205 60 12.598 4.240 2.243 511.150Fruiters 0 0 0 0 0 0 21 2 16 110.819Olivera 0 1 0 0 0 0 21 0 3 101.236Vinya 0 0 0 0 0 0 180 0 0 61.391Total 0 0 0 0 0 0 19 0 5 7.829Altres 201 27 51 421 205 60 12.839 4.242 2.266 792.425

Caps de bestiar. Per espècies. 2009Bovins 43 36 370 745 1.243 61 20.566 13.109 23.575 544.135Ovins 15 1.275 565 482 1.615 20 23.973 5.163 12.201 600.082Cabrum 0 21 2 0 29 0 2.580 385 1.318 71.748Porcins 0 0 0 10 0 0 228.927 3.890 16.038 6.742.638Aviram 26 2 0 122 0 36 179.574 122.133 3.630 43.890.563Conilles mares 12 35 0 14 0 10 10.592 267 535 335.054Equins 42 15 0 47 40 10 494 2.163 1.344 19.352

Construcció d'habitatges. 2014Habitatges iniciats de protecció oficial 0 0 0 0 0 0 0 0 0 876Habitatges iniciats 1 1 0 0 1 0 8 20 7 3.846

Allotjaments turístics. 2014Hotels 11 5 7 0 1 1 50 62 60 2.889Places d'hotels 1.156 159 118 0 183 6 1.234 3.137 2.210 304.026Càmpings 0 1 0 0 0 0 19 7 14 349Places de càmpings 0 240 0 0 0 0 7.917 4.524 4.809 269.838Turisme rural 1 1 2 3 6 2 146 54 137 2.301Places de turisme rural 15 14 17 24 46 11 1.343 376 1.000 18.130 Reforça aquesta idea el quadre que desglossa els allotjament turístics. En el cas de les places d’hotel un 43% dels que té la comarca de la Cerdanya es trobem als municipis d’Alp, Toses i Urus, la qual cosa indica el paper preponderant de la seva activitat turística.

3.3. Estacions d’esquí

Catalunya compta, actualment, amb un total de 10 estacions d’esquí alpí: la Molina, Vall de Núria, Baqueira Beret, Espot esquí, Masella, Port del Comte, Vallter 2000, Port Ainé, Boí Taüll i Tavascan.



22

Font: Pla director de les estacions de muntanya

Com ja s’ha esmentat anteriorment en el present document, el Pirineu català com a destí turístic de neu atrau un turisme eminentment regional, essent el primer nivell de competència entre les mateixes estacions catalanes.

Es tracta d’una competència en la qual, a més d’altres factors, pren especial rellevància la distància que estan les estacions de Barcelona i el seu entorn urbà. Així per una banda agruparíem les estacions més orientals (la Molina, Masella, Port del Comte, Vall de Núria i Vallter 2000), a poc menys de dos hores en transport privat, i per altra banda, les més occidentals (Baqueira-Beret, Boí-Taüll, Espot-Esquí, Port-Ainé i Tavascan), a 3 o 4 hores. Aquest factor influeix significativament en el grau i tipus de freqüentació a les pistes d’esquí catalanes, podent-se fer sortides més curtes a les més orientals, i més llargues a les occidentals.

D’altra banda, a les estacions d’esquí d’Andorra i França si bé per distància no permet una freqüentació curta des de Barcelona, des de les segones residències de la Cerdanya si que es pot anar i tornar en un dia. Aquestes pistes sí que poden fer la competència a les pistes catalanes de les dues zones esmentades, podent fer una freqüentació més curta des dels habitatges de segona residència de la Cerdanya i en estades més llargues des de qualsevol altre lloc.



23

La Molina Masella Núria Vallter 2000 Port del Comte Grandvalira Vall Nord-

ArcalísVall-Nord

Arinsal-Pal Font Romeu Les Angles

Municipi Alp Alp Queralbs Camprodon La Coma i la Pedra Canillo La Massana La Massana Font-Romeu-

Odeillo-Via Les Angles

Comarca Cerdanya Cerdanya Ripollès Ripollès Solsonès Languedoc-Rosellón

Languedoc-Rosellón

PEIN Si Sí No Sí Sí Titularitat Pública Privada Pública Pública Privada Privada Privada Privada Pública Pública

163 152 132 154 142 203 215 215 177 1881h 58min 1h 58min 1h 54min 2h 15min 1h 56 min 2h 39min 2h 54min 2h 54min 2h 18 min 2h 33m

Km esquiable 67 74 7,6 18,735 50 210 30 63 43 55Km innivació artificial 28 36 6,6 9 20 18 28 54Canons 474 454 88 86 256 1.027 106 296 500 363Cota màxima 2.537 2.535 2.252 2.535 2.400 2.640 2.650 2.560 2.213 2.400Cota mínima 1.700 1.600 1.964 1.959 1.700 1.710 1.940 1.550 1.650 1.650

Verdes 17 9 3 3 7 21 9 7 17 14Blaves 18 24 3 4 11 42 6 15 10 9Vermelles 19 22 3 5 13 30 10 16 8 14Negres 7 9 2 1 6 25 2 4 7 8Total 61 64 11 12 37 118 27 42 42 45

Telecabina 1 0 1 0 0 3 0 2 1 1Telecadires 7 5 1 2 5 30 4 12 8 4Telesquís 3 7 2 5 9 18 5 8 11 13Cintes transportadores 4 4 1 3 2 7 1 7 5 4Telecorda - - - 1 - 8 4 1 - -

Distància a Barcelona

Dad

es g

ener

als

França

Dom

ini

esqu

iabl

ePi

stes

Rem

unta

dors

m

ecàn

ics

AndorraCatalunya

Font: Pàgines web de les estacions

Els dominis esquiables de la Molina i Masella, inclosos pel PD de les estacions de muntanya dins el sistema Cerdanya central, entesos com un únic domini esquiable esdevenen el segon més gran de Catalunya, després de Baqueira Beret.

Així, les estacions de la Molina i Masella connectades i convertides en un dels dominis esquiables més grans dels Pirineus compten amb 118 pistes, 32 remuntadors (amb una capacitat de transport de 41.180 esquiadors/hora) i 908 canons de neu, el que representa 135 km esquiables, la qual cosa la converteix en l’àrea esquiable amb més quilòmetres de Catalunya. Ambdues estacions sumen 10 escoles d’esquí que donen feina a 520 professors.

L’activitat directa i indirecta que mouen el conjunt de les dues estacions és important ja que compten amb 23 establiments d’allotjament que ofereixen 3.771 places situades a peu de pistes, i 14.046 places més en la seva àrea d’influència. Durant la temporada 2013-2014 la Molina i Masella van vendre 668.847 forfaits, amb una facturació conjunta per aquest concepte de 12.630.000 €. En aquest sentit cal fer esment d’un estudi d’ESADE i de la Universitat Pompeu Fabra de l’impacte que les estacions d’esquí de muntanya tenen sobre l’economia de la seva àrea d’influència, del qual es desprèn que per cada euro gastat en el forfet, se’n generen 6,03 euros de despesa addicional directa.

Val a dir que tot estar unides físicament (a través del telecadira de 6 places Jumbo Tosa de Masella i pel telecabina Alp2500 de la Molina) i disposar d’un forfet conjunt (Alp-2500), es tracta de dues estacions diferents, i administrades per separat.



24

3.4. La Molina

La Molina, amb unes altituds compreses entre els 1400 m (Vall de la Molina) i els 2540 m (Tosa d’Alp), és una estació d'esquí i de muntanya situada a la sortida del túnel ferroviari de Toses, a la capçalera del riu Alp. S’emplaça majoritàriament dins el terme municipal d’Alp, si bé també afecta els de Bagà, Castellar de n’Hug i Toses.

La titularitat de l’explotació com la de bona part de la propietat dels terrenys correspon a FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya). La resta de terrenys els té en concessió aquest organisme i són propietat dels municipis d’Alp, Bagà i Castellar de n’Hug.

És una estació de dimensió mitjana-gran (1.200 ha aproximadament) la qual per ubicació i distància a les principals ciutats catalanes té una gran component d’estació de dia, amb gran afluència d’esquiadors de cap de setmana i fins i tot d’un sol dia d’esquí.

Un dels principals accessos per carretera a l’estació és a través de la GI-400, la qual hi mena des del Ripollès (per la Collada de Toses) per una banda, i per l’altra des de la carretera C-16 que ve del Túnel del Cadí, passant per l’estació de Masella. Altres accessos menys freqüentats són des d’Alp per la GIV-4082; des de Castellar de n’Hug per la BV-4031; i des de Bagà per la BV-4024, arribant a Coll de Pal.

L’origen del nom el trobem a l’any 1751 quan es documenta la subhasta per a la construcció i explotació d’una “molina” o serradora moguda per la força de l’aigua. En tot cas, el nucli modern nasqué a redós de l’arribada dels primers esquiadors a partir de les primeries del s. XX.

La seva trajectòria com a centre d’esquí i estiueig va començar el 1925 amb la construcció del xalet del Centre Excursionista de Catalunya, moment a partir del qual es consolidà com estació d’esquí pionera a l’Estat Espanyol. El 1942 s’inaugurà el primer telesquí de l’Estat Espanyol a Font Canaleta i successivament s’hi anaren instal·lant altres entitats esportives i obrint noves instal·lacions, les quals foren significatives a partir de 1976 i 1977. La reforma més recent ha estat la unió, a través del cim de la Tosa, amb la veïna estació de Masella.

Malgrat tenir unes condicions d'innivació complicades (molt vent i poques precipitacions) La Molina aconsegueix tenir una temporada d'esquí turística per sobre els 4 mesos gràcies a una xarxa molt extensa de canons de neu produïda. Les instal·lacions mecàniques són força modernes gràcies a les inversions de principis del segle XXI i permeten un accés ràpid a la muntanya i amb poques cues. La crisi econòmica ha deixat alguns projectes ja iniciats pendents d'executar (telecabina fins al cim de la Tossa d'Alp o telecadira d'accés al Coll de Pal).

El funcionament de l’estació constitueix un actiu econòmic important per al municipi d’Alp, del qual se’n deriven beneficis econòmics que s’estenen per tot l’àmbit territorial. D’altra banda, aquesta important afluència durant l’hivern principalment, fa que l’indret es trobi sotmès a una forta pressió humana (urbanística, de freqüentació, esports d’hivern...). En aquest sentit cal remarcar que el 22% de la superfície de l’actual domini esquiable interfereix amb sòl de protecció especial.



25

Actualment l’estació disposa de 15 remuntadors mecànics que sumen un total de 11.881 m de longitud i 795 m de desnivell, de 61 pistes d’esquí amb una longitud total de 68 km de pistes, que es preparen amb 7 màquines de preparació de pistes. El 51% de les pistes estan dins la xarxa de neu produïda, amb un total de 477 canons, l’aigua per la fabricació d’aquesta neu s’extreu de 4 pous, repartit dins el domini esquiable de l’estació, i una ringueta (captació d’un riu a través d’una petita presa) i s’emmagatzema en quatre llacs, amb una capacitat total de 255.829 m³. Hi ha una altra captació que com a primera prioritat alimenta l’aigua de boca del municipi d’Alp i en segona prioritat l’estació de la Molina.

Dins l’oferta lúdica per al públic no esquiador ofereix un gran nombre d’activitats, com són excursions en màquina trepitjaneu, raquetes de neu, segway sobre neu o circuits de múixing. A més, té una llarga trajectòria en esdeveniments internacionals com la Copa del Món d’esquí alpí (2008), els Campionats del Món de snowboard (2011) o els Campionats del Món d’esquí alpí per a discapacitats (2013).

Amb la voluntat de desestacionalitzar, en la mida del possible, el funcionament de la Molina, des de l’estació s’ha impulsat un seguit d’activitats que s’hi realitzen durant els mesos d’estiu i entre les quals destaca: el bikeparc i l’escola de BTT; els passeigs en telecabina, que dóna accés al bikepark i a l’excursió fins al cim de la Tosa d’Alp, on es troba el refugi del Niu de l’Àliga. Altres activitats són el tubbing, piscina, parc d’aventura als arbres, supertirolina, jumping, llits elàstics, inflables, segways, quads, nòrdic walking, múixing, tir amb arc, fitness i làser combat. També cal destacar el llac de la Molina, un indret on poder passejar en ponis, anar en patinet d’aigua i barques, fer paddle surf o prendre el sol a la platja

La Molina disposa de dos nuclis turístics principals. El primer, conegut com "l'Estació", es troba a 1500 metres d'alçada, al voltant de l'estació de Renfe de la línia fèrria L'Hospitalet de Llobregat-La Tour de Carol. Està format per varis blocs d'apartaments construïts al llarg de més de cinc dècades, alguns xalets i un grapat de comerços. La manca de neu va fer que es tanquessin els telecadires i les pistes que permetien esquiar fins aquesta zona i avui és només una zona residencial sense instal·lacions per a l´esquí, si bé queden en peu i a lloc les instal·lacions obsoletes.

A la cota 1700 metres, on realment comencen les pistes i els remuntadors, hi ha la urbanització de Súper Molina formada per blocs d´apartaments, hotels i comerços. És la veritable base de l'estació d'esquí, on es troben la majoria de serveis i instal·lacions turístiques i on es continua construint actualment. Aquesta zona té varis accessos a les pistes d’esquí, essent el principal el pàrquing d’Alp 2500, des d’on s’accedeix al telecabina Alp 2500 que puja fins a 2300 m a la muntanya de la Tossa d’Alp i que permet la connexió amb l’estació de Masella. Des d’aquesta zona també s’accedeix a altres telecadires (Cap de Comella, Font Canaleta o Trampolí) que permeten accedir a zones de debutants o bé pujar fins a cotes altes a la muntanya del Puigllançada. Tot seguint la carretera que puja a la Collada de Toses existeixen altres aparcaments amb remuntadors propis que permeten l’accés a diferent àrees del Puigllançada: Pista Llarga (zona de debutants), Roc Blanc (estadi de competició) i Alabaus (zona de free-style).

Entre els dos nuclis, principalment al llarg de la carretera que els uneix, trobem de forma més disseminada altres hotels, apartaments o xalets que ocupen part d’una àmplia extensió de sòl urbà, que es complementa amb altres zones urbanitzables encara per desenvolupar, situats en terrenys de forts pendents.

3.5. Masella

L’estació d’esquí de Masella es troba a la vessant Nord del massís de la Tossa d’Alp, dins els termes municipals dels municipis cerdans d’Alp, Das i Urús. És una estació d’esquí alpí de dimensió intermèdia (més de 600 ha), inaugurada l’any 1967.

La titularitat de l’estació és de la Fundació Privada Bosch-Aymerich. Part dels terrenys ocupats són propietat d’aquesta fundació, la resta els ocupen en règim de concessió i són propietat dels ajuntaments d’Alp, Bagà, Urús i Das.

La seva situació converteix l’estació de la Masella en un important destí per al turisme de neu d’un dia o de cap de setmana, a causa de la seva proximitat i bona connexió amb Barcelona i del potencial de l’oferta, especialment si es té en compte l’amplitud del domini esquiable des que s’ha propiciat el forfet únic Masella-la Molina.

L’accés a l’estació del públic en general és amb vehicle privat, si bé l’estació de Masella promociona el transport públic oferint un pack de dia que inclou: bus + forfet + assegurança, des de Barcelona. L’accés a l’estació es fa a través de la GI-400, des del Túnel del Cadí per Alp i Das o des de la Molina.



26

Un 1% del domini esquiable al sector nord-est de l’estació i un 7% del domini al sector sud-oest, estan afectats per algun tipus de protecció especial, en terrenys del Parc Natural del Cadí Moixeró. Un 81% de la superfície del domini esquiable es troba per sobre de la cota dels 1.800 m.

L’estació neix de l’impuls de l’ajuntament d’Alp i de l’empresa promotora Telesquís de la Tossa de Alp, S.A., constituïda el maig de 1.966, per propiciar l’aprofitament turístic d’aquesta zona. Posteriorment l’any 1.971 es realitza una ampliació de l’àmbit de l’estació cap a la zona de la Tossa i Coma Oriola als termes municipals de Das i Urús.

Actualment l’estació disposa de 18 remuntadors mecànics que sumen un total de 12.338 m de longitud i 935 m de desnivell, de 64 pistes d’esquí amb una longitud total de 74 km de pistes, que es preparen amb 6 màquines de preparació de pistes. El 48% de les pistes estan dins la xarxa de neu produïda, amb un total de 454 canons, aigua per la fabricació d’aquesta neu s’extreu de 9 pous i una captació que l’estació te repartits dins del seu domini esquiable i s’emmagatzema en tres llacs, amb una capacitat total de 244.000 m³, tanmateix des de l’any 2013 compta també amb 10 km de pistes il·luminades.

Val a dir que l’estació de Masella a la temporada d’estiu està tancada al públic.

Masella disposa de tres bases. La principal és el Pla de Masella (1.600), on es concentren la majoria de serveis (lloguer, venta, restauració,...) i on està situada la bossa de pàrquing principal, per tant és una zona amb una alt nivell de circulació rodada.

A la cota 1.750 trobem la Pia, una base que actualment ja compta amb una zona d’aparcament i on en breu s’hi ha d’instal·lar un conjunt de serveis que la convertiran en autònoma (venta de forfets, lloguer, serveis i restauració).

A la cota 1.950 trobem la Coma Oriola, una base amb zona d’aparcament i zona de serveis amb local de restauració.

Fins ara les bases de la Pia i de Coma Oriola han estat destinades a un client esquiador i amb equipament propi. Aquest caràcter es pretén modificar dotant-les dels serveis necessaris per a que esdevinguin autònomes.



27

4. Informació urbanística. Plans i Projectes

4.1. Planejament territorial

El document del Pla territorial general de Catalunya s’aprova per la Llei 1/1995, de 16 de març. En aquesta Llei es defineixen els àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials; els sistemes de proposta com àmbits d’aplicació de les estratègies territorials i l’assoliment del model d’assentaments així com les estratègies i directrius que emmarquen als futurs plans territorials parcials i sectorials, entre d’altres.

Dels 7 plans parcials territorials existents, 3 són d’aplicació en l’àmbit d’actuació del present PDU: el pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran; el de les Comarques Gironines i el de les Comarques Centrals.

4.1.1. Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran

El Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran va ser aprovat definitivament pel Govern de Catalunya en data 25 de juliol de 2006 i publicat a l’Acord de Govern i la seva normativa en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 4714, de 7 de setembre de 2006, a l’efecte de la seva executivitat immediata.

És el pla territorial que més incideix en el PDU ja que afecta als municipis de la Cerdanya que estan inclosos en el seu àmbit (Alp, Das i Urús).

Aquest Pla atorga, als sòls no urbanitzables inclosos dins l’àmbit del PDU, les categories de sòl de protecció especial de valor natural i de connexió; sòl de protecció especial, PEIN i altres espais protegits; i sòl de protecció territorial.

Per als nuclis urbans de la Molina i Masella proposa completar els sòls més consolidats replantejant-ne l’ordenació urbanística i buscant solucions que combinin la concentració dels aprofitaments urbanístics en models d’edificació més compactes i eficients en el consum de sòl, alliberant sòl classificat d’urbà i urbanitzable de naturalesa forestal, promovent usos turístics per damunt dels residencials i equipant el teixit d’elements estratègics com pàrquings i equipaments que permetin a aquestes dues polaritats consolidar i incrementar el paper d’activitat econòmica d’interès nacional que tenen i desestacionalitzar l’oferta.



28

Concretament a Masella, atesa la voluntat de deixar tancada la seva ordenació, vista la insuficient concreció d’alguns paràmetres urbanístics i, sobretot, la multiplicitat de projectes que es proposen sobre el sòl no urbanitzable adjacent, a l’objecte de donar seguretat jurídica a totes les parts, s’estableix que, en el marc del Pla director urbanístic de la Cerdanya, caldrà definir:

a) Els límits exactes del sòl urbà i/o urbanitzable sobre cartografia detallada.

b) La densitat màxima d’habitatges en cadascun dels subsectors.

c) L’ordenació i el parcel·lari definitiu de la zona d’habitatges unifamiliars.

d) La vialitat interna.

e) Les mesures de concentració d’edificació i de foment de l’equipament turístic en front de la segona residència.

f) Les places d’aparcament dins del sòl urbà i/o urbanitzable.

g) Les instal·lacions lúdiques, peus de pista i possibles àrees d’aparcament complementàries en sòl no urbanitzable.

4.1.2. Pla territorial parcial de les Comarques Gironines

El Pla territorial parcial de les Comarques Gironines va ser aprovat definitivament pel Govern de Catalunya en data 14 de setembre de 2010 i publicat a l’Acord de Govern i la seva normativa en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5735, de 15 d’octubre de 2010, a l’efecte de la seva executivitat immediata.

Aquest pla territorial té una escassa incidència en el PDU ja que afecta al municipi del Ripollès que està inclòs en el seu àmbit (Toses).

Aquest pla atorga als sòls inclosos dins l’àmbit del PDU, tots classificats de no urbanitzable, la categoria de sòl de protecció especial.

4.1.3. Pla territorial parcial de les Comarques Centrals

El Pla territorial parcial de les Comarques Centrals va ser aprovat definitivament pel Govern de Catalunya en data 16 de setembre de 2008 i publicat a l’Acord de Govern i la seva normativa en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5241, de 22 d’octubre de 2008, a l’efecte de la seva executivitat immediata.

Abasta els sòls de la comarca del Berguedà inclosos dins l’àmbit del PDU (Bagà i Castellar de n’Hug).

Aquest Pla atorga als sòls inclosos dins l’àmbit del PDU, tots classificats de no urbanitzable, tenen la categoria de sòl de protecció especial, PEIN i xarxa natura 2000; i sòl de protecció preventiva.

4.1.4. Definicions

Les següents definicions dels diferents tipus de sòl de protecció són d’aplicació als tres plans parcials territorials implicats en el PDU:

S'inclouen en la categoria de sòl de protecció especial aquells sòls en què concorren valors que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de les possibilitats de transformacions que els poguessin afectar. Comprèn aquells espais que formen part d'àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial i aquells que el Pla considera que cal preservar pel seu valor com a peces i connectors d'interès natural i agronatural o com a sòls d'alt valor agrícola productiu, i també per la seva funció específica en l'equilibri mediambiental, com és el cas de les àrees de recàrrega dels aqüífers.

S'inclouen en la categoria de sòl de protecció territorial aquells terrenys que, sense assolir el grau de valors naturals, agraris i mediambientals que tenen els sòls de protecció especial, convé preservar, en principi, de la transformació per algun dels següents motius:

a) Existència de riscos geològics, d'inundabilitat o d'altres afecta-cions que fan inadequat el seu aprofitament urbanístic i que, per la seva extensió o significació territorial, convingui assenyalar.

b) Valor paisatgístic, identitari, d'estructuració territorial o d'interès social a regular pels catàlegs i directrius del paisatge o per plans directors urbanístics.

c) Valor per activitats econòmiques estratègiques compatibles amb el sòl no urbanitzable.



29

d) Valor de reserva per raons de localització, connectivitat, topografia i condicions de l'àrea per a possibles infraestructures o equipaments d'interès estratègic en el futur.

S’inclouen en la categoria de sòl de protecció preventiva els sòls classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic que no hagin estat considerats de protecció especial o de protecció territorial. El Pla considera que cal protegir preventivament aquest sòl, sense perjudici que mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal, i en el marc que les estratègies que el Pla estableix per a cada assentament, es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si escau. També el Pla preveu la possibilitat que, més enllà de les estratègies establertes per a cada nucli, es puguin admetre, en casos justificats, implantacions d’activitats o instal·lacions de valor estratègic general i d’especial interès per al territori, a través del procediment que el Pla determina en l’article 1.14 per a garantir una avaluació suficient dels pros i contres de la iniciativa.

4.2. Planejament sectorial

4.2.1. Pla director de les estacions de muntanya

El Pla director de les estacions de muntanya va ser aprovat definitivament per Acord de Govern de la sessió de 23 de maig de 2006 i publicat al DOGC número 4669, de 5 de juliol de 2006, amb objectiu principal de donar suport al turisme de neu i aportar un marc d’actuació clar i estable per a tots els actors implicats, que millori la competitivitat del sector i n’asseguri la viabilitat i el paper com a motor econòmic de les comarques de muntanya.

Bona part dels objectius i estratègies fixats per aquest document estan directament relacionats amb polítiques econòmiques, turístiques, o de publicitat. Així són les estratègies que a continuació es descriuen les que incideixen directament en l’objecte i proposta del present PDU:

1. Garantir les infraestructures bàsiques: neu i accessos

a. La neu com a element bàsic. b. L’accés com a sobrecost per a les estacions. c. Cal pensar en noves formes d’accés via cable entre la vall i l’estació.

2. Definició de dominis esquiables i gestió sostenible

a. Millorar abans d’ampliar b. Ampliacions per sobre la cota 1.800 m c. Garantir l’accessibilitat i l’aparcament d. Minimitzar els conflictes amb àrees protegides e. Impacte mínim

3. Millora de l’accessibilitat i de la mobilitat dins dels sistemes territorials

a. Incorporar a la xarxa viària els trams d’accés a les estacions de muntanya. b. Reduir al màxim les necessitats de transport privat. c. Dimensionar i distribuir equilibradament les àrees d’aparcament. Equilibrar la dotació d’aparcaments

amb la capacitat de l’estació.



30

d. Complementar amb transport públic l’accés a destins obligats. e. Distribuir les pressions d’accés sobre les estacions de muntanya.

4. Ordenar els creixements residencials-turístics lligats a les estacions de muntanya.

a. Rehabilitar i renovar abans que colonitzar nous sòls. b. Reciclar els sòls ja utilitzats. c. Establir límits al creixement. d. Regular les tipologies edificatòries. e. Adoptar criteris de qualitat en les noves construccions.

5. Qualificar el sistema urbà, diversificar els equipaments.

a. Millorar les característiques dels equipaments existents. b. Completar les dotacions actuals d’equipaments. c. Potenciar els elements d’interès propis de cada sistema. d. Promoure activitats. e. Propiciar la gestió integrada de les activitats.



31

4.2.2. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural del Cadí-Moixeró

El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Cadí-Moixeró va ser aprovat inicialment pel conseller de Medi Ambient i Habitatge el 2 de juliol de 2010, si bé mai ha adquirit executivitat al no haver-se aprovat definitivament.

Es tracta d’un pla que regula les condicions d’execució dels projectes o les iniciatives que puguin incidir-hi a fi d’assegurar el respecte envers els valors naturals protegits. També posa èmfasi a promoure el benestar de la població local dels municipis que integren el Parc Natural mitjançant el suport tècnic i administratiu, la dinamització econòmica i la preservació dels valors històrics i culturals.

D’entre els objectius més específics d’aquest Pla especial, destaquen: conservar i potenciar la riquesa florística i faunística del Parc i les comunitats vegetals primàries de caràcter exemplar; desenvolupar els instruments de gestió específics per al coneixement i monitoratge dels sistemes naturals i de les espècies de flora i fauna; augmentar significativament el grau de maduresa dels ecosistemes forestals; recuperar les comunitats forestals primàries i les espècies de fauna extingides o en recessió; mantenir el paisatge obert de prats a les àrees d’aprofitament ramader tradicional i preservar i restituir la morfologia, fisonomia i qualitat visual del paisatge, en general; diversificar l’estructura dels boscos per evitar la uniformitat predominant; prevenir els processos erosius i els processos d’alteració de les comunitats vegetals; corregir i prevenir impactes importants sobre el sistema hidrològic; racionalitzar i millorar la xarxa d’equipaments d’ús públic i la distribució de visitants; afavorir el coneixement sobre els valors del Parc; conservar el patrimoni cultural; i establir directrius en relació amb l’activitat socioeconòmica tradicional perquè pugui desenvolupar-se de manera sostenible, amb un aprofitament dels recursos naturals que faci compatible la conservació dels sistemes naturals amb els aprofitaments tradicionals.

El nou instrument divideix tot el seu àmbit territorial en tres zones: la zona d’alt interès natural, la zona d’interès natural i la zona agroforestal. L’àmbit del PDU afecta principalment zona d’interès natural, excepte a la zona de Prats de la Tosa on trobem zona d’alt interès natural.

Segons la normativa del PEP, la zona d’alt interès natural comprèn les àrees de major interès natural i que caldrà preservar estrictament. La zona d’interès natural inclou zones ocupades per ecosistemes fràgils que s’han de mantenir i recuperar de manera compatible amb els aprofitaments tradicionals a la zona. La zonificació establerta constitueix la peça bàsica de l’estructura d’ordenació definida en el Pla especial.



32

4.3. Planejament urbanístic

4.3.1. Pla director urbanístic de la Cerdanya

El Pla director urbanístic de la Cerdanya va ser aprovat definitivament pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques el 31 de juliol de 2008.

A la Molina, atesa la manca de consolidació en els seus tres nivells d’assentament, el dèficit d’infraestructures urbanes existent, la gran dimensió del creixement previst, la necessitat d’una protecció més ferma del paisatge i la voluntat existent d’incrementar el paper d’espai d’activitat econòmica, s’exigeix la remodelació urbana i la reurbanització mitjançant l’adaptació del planejament, buscant solucions que contemplin:

- Concentració dels aprofitaments urbanístics en models d’edificació més compactes per reduir el consum de sòl.

- Alliberar sòl classificat de naturalesa forestal.

- Promoure usos turístics per damunt dels residencials i proporcionant en els teixits presents i futurs nous equipaments i zones de pàrquing.

S’estableixen les directrius següents:

- A l’àmbit de Font Moreu, s’estableix un nombre màxim de 100 habitatges i un sostre màxim de 20.000 m2 i el percentatge legal que li correspongui d’habitatge de protecció pública. L’àmbit s’ha de desenvolupar mitjançant la figura d’un Pla de millora urbana. No es poden construir edificacions per damunt de la cota 1.625 m.

- S’estableix l’obligació que el planejament urbanístic municipal transfereixi part de l’aprofitament del sector SU-09 la Solana al sector SU-10 el Golf i concentri l’habitatge de protecció pública al sector de la Solana. En el sector SU-10 el Golf s’estableix l’obligació que les edificacions es concentrin en les cotes més baixes del sector alliberant entre la meitat i el terç superior del sector.

A Masella, donada la manca de concreció dels seus paràmetres, tant en el sòl urbà com en el sòl no urbanitzable adjacent, el PDU fixa alguns d’aquests paràmetres i dóna compliment a les determinacions del PTPAPA amb l’objectiu de donar una major seguretat jurídica a totes les parts i garantir els objectius assenyalats per aquest pla d’avançar cap a una major eficiència en el consum de sòl, la promoció d’usos turístics per damunt dels residencials, la dotació d’equipaments estratègics com els pàrquings, la desestacionalització i, en general, la consolidació d’una àrea d’activitat econòmica d’interès nacional.

- Es defineixen els límits exactes de l’àmbit de Masella i s’estableix que el planejament urbanístic haurà de classificar com a sòl no urbanitzable el sòl que no quedi comprès dins la delimitació esmentada. Aquets terrenys es consideren inadequats per al desenvolupament urbà per raons de pendent excessiu i alt valor forestal i paisatgístic.

- S’estableixen tres àmbits i diverses peces de sòl de cessió –zones verdes i domini esquiable– que hi estan vinculades. Cadascun d’aquests tres àmbits s’han de desenvolupar mitjançant la figura d’un Pla de millora urbana per als quals es defineixen paràmetres concrets de sostre, habitatge protegit, sòl de cessió i places d’aparcament. En la resta de sòl urbà s’estableix un sostre mínim de 21.700 m2 de sostre hoteler.

- S’estableix l’obligació que dins dels límits del conjunt de l’àmbit de Masella es garanteixi una oferta total de 3.000 places d’aparcament.

4.4. Planejament urbanístic municipal

El planejament urbanístic general dels municipis inclosos dins l’àmbit d’aquest PDU és el següent:

MUNICIPI EXPEDIENT AD PUBLICACIÓ

BAGÀ 1983/000673/N Normes subsidiàries de planejament 06/07/1983 07/10/1983CASTELLAR DE N’HUG 1994/000781/N Normes subsidiàries de planejament 20/03/1997 22/04/1997ALP 1981/000614/G PGO plurimunicipal de la Cerdanya 17/01/1986 12/03/1986DAS 2010/040966/C POU plurimunicipal de la Cerdanya 30/06/2010 19/04/2011URÚS 2010/040966/C POU plurimunicipal de la Cerdanya 30/06/2010 19/04/2011TOSES 2006/021910/G POU plurimunicipal de la Vall de Ribes 02/06/2010 17/09/2010



33

4.4.1. Normes subsidiàries de planejament de Bagà

Les NNSS de Bagà van ser aprovades definitivament en data 6 de juliol de 1983 i publicades al DOGC per a la seva executivitat en data 7 d’octubre de 1983.

L’àmbit del terme municipal de Bagà inclòs dins aquest PDU correspon a la franja de terrenys del límit nord-est del municipi, a la frontera amb el terme municipal d’Alp. Es tracta d’uns terrenys classificats, pel planejament vigent, de sòl no urbanitzable, amb les qualificacions de sòl no urbanitzable objecte d’especial protecció, clau SEP; zona turística esportiva, claus 15a i 15; i zona de protecció de servituds, clau 16.

SEP

15a

15a

15b

15b

16

16

SEP



34

Al sòl no urbanitzable objecte d’especial protecció no hi són permesos altres usos i edificacions que els adscrits a la protecció i conservació del parc i els relacionats directament amb la qualificació de reserva natural, com és la conservació de la flora, la fauna i altres valors. Es prohibeixen explícitament els usos residencials en general, així com l’emplaçament d’instal·lacions de remuntatge fora dels espais qualificats de turístics-esportius.

Es qualifica com a zona turística i esportiva de primera categoria, el sòl no urbanitzable que per la seva especial situació o potencial d’ús pot acollir les activitats relacionades amb el turisme i els esports. S’admeten els usos residencial, esportiu, cultural, serveis, aparcament i acampada. S’estableix un índex d’edificabilitat bruta de 0,01 m2st/m2s; ocupació màxima de 0,5%; edificació segons ordenació aïllada i alçada màxima d’11m.

Es qualifica com a zona turística i esportiva de segona categoria el sòl urbanitzable que per la seva especial situació i potencial, és necessari per acollir les instal·lacions relacionades amb els esports d’hivern. Dins aquesta zona es permeten els usos següents: pastura transhumant i edificacions auxiliars de la mateixa; instal·lació de telearrastres, telecadires i demés instal·lacions auxiliars.

Es qualifica com a zona de protecció de servituds el sòl no urbanitzable que és afectat pels sistemes generals, infraestructures tècniques i sistema fluvial. En aquest sòl no s’hi pot construir cap edificació, llevat d’aquelles construccions i instal·lacions vinculades amb l’execució o manteniment d’obres i serveis públics. No s’admeten altres usos que l’agrícola i el forestal, sempre que no impliquin construcció d’edificis o locals.

Aquest planejament defineix el sistema de transport per cable com el conjunt d’infraestructures d’abast supramunicipal que comprèn tots els gins necessaris pel transport de viatgers per tecnologia traccionada per cable. És un sistema de mobilitat per cable format per: estació motriu, estació retorn, pilones, cabina, canons de neu artificial, accessos i serveis complementaris pel condicionament de dites actuacions.

4.4.2. Normes subsidiàries de planejament de Castellar de n’Hug

Les NNSS de Castellar de n’Hug van ser aprovades definitivament en data 20 de març de 1997 i publicades al DOGC per la seva executivitat en data 22 d’abril de 1997.

L’àmbit del terme municipal de Castellar de n’Hug inclòs dins aquest PDU correspon a una petita franja situada al nord del terme municipal, al límit amb el municipi d’Alp. Es tracta d’uns terrenys classificats pel planejament de sòl no urbanitzable, amb la qualificació de zona forestal d’alta muntanya, clau SF1.

Es qualifica de sòl forestal els sòls rústics poblats d’espècies arbòries o arbustives, de matolls i d’herbes; els erms situats en els límits dels boscos que siguin necessaris per a la protecció d’aquests, i els erms que per llurs característiques siguin adequats per a la forestació o la reforestació; i també els prats de regeneració natural, els aiguamolls, els rasos de poblats, les pistes i camins forestals. El sòl forestal d’alta muntanya és la zona de cota superior dels límits dels boscos. En general l’únic ús admès és el forestal, raó per la qual queda prohibida qualsevol transformació del sòl que lesioni el valor específic de la vegetació arbòria.

SF1



35

4.4.3. Pla general d’ordenació plurimunicipal de la Cerdanya. Alp

El PGO d’Alp va ser aprovat definitivament en data 17 de gener de 1986 i publicat al DOGC per a la seva executivitat en data 12 de març de 1986.

L’àmbit del terme municipal d’Alp inclòs dins el PDU correspon als nuclis urbans de la Molina i Masella i al sòl rústec que hi ha entre ambdós i fins arribar al límit sud del terme municipal.

Tot el sòl no urbanitzable té la qualificació de sòl forestal (clau NU-14).

Es qualifica de sòl forestal les zones de bosc amb més d’un 30% de densitat de copes, que s’ha de preservar de tota mena d’activitats que puguin afectar el seu caràcter de reserva i objecte. S’autoritzen els usos forestals, agrícoles i ramaders i d’esplai, podent-se estudiar l’obertura de pistes d’esquí, entre d’altres, a través de plans especials i sectorials. Queda expressament prohibida l’edificació, excepte les destinades a la protecció o explotació forestal i als serveis mínims que hagin de situar-se a peu de pistes. Queden prohibits expressament els usos residencial i hoteler.

El nucli de la Molina té una important superfície classificada de sòl urbà. El grau de consolidació d’aquest sòl urbà és molt diferent d’un punt a l’altre del nucli, sent més important al voltant de la base principal de l’estació d’esquí i de l’estació ferroviària. Entre aquestes dos zones s’estén una gran superfície de sòl urbà, de fortes pendents i amb un grau de consolidació molt baix. Aquesta zona es troba en una situació peculiar ja que tot i que molts dels carrers previstos pel planejament vigent estan oberts (si bé a molts els manca la urbanització), resten per edificar un tant per cent molt alt de les parcel·les residencials previstes.



36

Aquest estat comporta que des de l’estació de tren fins la base de l’estació d’esquí, tot i tractar-se de sòl urbà, no es tingui percepció de continu urbà.

A més d’aquest sòl urbà, el PGO encara preveu dos sectors de sòl urbanitzable, també per a usos residencials. En relació a aquests sòl urbanitzable cal fer referència al Pla director urbanístic de la Cerdanya, que estableix una sèrie de directrius per a la remodelació urbana i la reurbanització mitjançant l’adaptació del planejament, atesa la manca de consolidació en els seus tres nivells d’assentament, el dèficit d’infraestructures urbanes existent, la gran dimensió del creixement previst, la necessitat d’una protecció més ferma del paisatge i la voluntat existent d’incrementar el paper d’espai d’activitat econòmica,

Per la seva banda, al nucli de Masella és d’aplicació l’ordenació i els paràmetres que fixa el PDU de la Cerdanya, donada la manca de concreció dels paràmetres, tant en el sòl urbà com en el sòl no urbanitzable adjacent, del PGO.

A més d’establir l’ordenació del sòl urbà, el PDU delimita tres sectors de Pla de millora urbana.

A l’igual que a la Molina, el grau de consolidació de la zona més propera a la base de l’estació és molt superior a la de la resta, si bé també en aquest cas hi ha molts vials oberts i urbanitzats.

4.4.4. Pla d’ordenació urbanística plurimunicipal de la Cerdanya. Das i Urús

El POUP va ser aprovat definitivament en data 30 de juny de 2010 i publicat al DOGC per a la seva executivitat en data 19 d’abril de 2011.

L’àmbit del terme municipal de Das inclòs dins aquest PDU correspon a la franja de terrenys del límit sud del municipi, comprés entre els termes municipals d’Alp i Urús. Es tracta d’uns terrenys classificats, pel planejament vigent, de sòl no urbanitzable, amb les qualificacions de sòl de protecció territorial, clau 92, sòl de valor natural i connexió, clau 93 i espais PEIN i Xarxa natura, clau 96-b.

L’àmbit del terme municipal d’Urús inclòs dins aquest PDU correspon a la franja de terrenys del límit est del municipi, al límit amb el terme municipal de Das. Es tracta d’uns terrenys classificats, pel planejament vigent, de sòl no urbanitzable, amb les qualificacions de sòl de protecció territorial, clau 92, i espais PEIN i Xarxa natura, clau 96.

Es qualifica com a sòl de protecció territorial aquells terrenys que, sense assolir el grau de valors naturals, agraris i mediambientals que tenen els sòl de protecció especial, convé preservar de la transformació per algun dels motius següents: existència de riscos geològics, d’inundabilitat o d’altres afectacions que fan inadequat el seu aprofitament urbanístic i que, per la seva extensió o significació territorial convingui assenyalar; valor paisatgístic, identitari, d’estructuració territorial o d’interès social a regular per catàlegs i directrius del paisatge o per plans directors urbanístics; valor per activitats econòmiques estratègiques compatibles amb el sòl no urbanitzable; valor de reserva per raons de localització, connectivitat, topografia i condicions de l’àrea per a possibles infraestructures o equipaments d’interès estratègic en el futur.

S’inclouen dins la classe de protecció especial aquells sòls en què concorren valors que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de les possiblitats de transformacions que els poguessin afectar. El sòl de valor natural i de connexió es protegeix principalment pel seu interès natural, agronatural i ecològic en el qual l’ús agrícola i ramader sovint juga un paper rellevant a preservar. Els espai PEIN i Xarxa Natura 2000 són terrenys amb proteccions sectorials.



37

4.4.5. Pla d’ordenació urbanística plurimunicipal de la Vall de Ribes. Toses

El POUP va ser aprovat definitivament en data 2 de juny de 2010 i publicat al DOGC per a la seva executivitat en data 17 de setembre de 2010.

L’àmbit del terme municipal de Toses inclòs dins aquest PDU correspon a una petita franja de terrenys situats al límit oest del municipi, a la frontera amb Alp. Es tracta d’uns terrenys classificats, pel planejament vigent, de sòl no urbanitzable, amb les qualificacions de forestal de valor, clau 22, i alta muntanya, clau 23.

Es qualifica de sòl forestal de valor les àrees amb masses arbòries i arbustives en les seves diferents qualitats i circumstàncies, quan l’activitat forestal és la principal. Així es qualifiquen com a tal el sòl rústic poblat d’espècies arbòries o arbustos, matolls i herbes; els erms situats en els límits dels boscos que siguin necessaris per la protecció d’aquets, els erms que per llurs característiques siguin adequats per a la reforestació i els prats de regeneració natural.

Es qualifica de sòl d’alta muntanya, les àrees de muntanya, amb predomini de prats. Comprèn els terrenys existents en cotes altes que no disposen de formacions boscoses i donen pas a la vegetació d’alta muntanya, sense altra explotació que la ramaderia d’estiu.

4.5. Legislació sectorial amb rellevància urbanística

4.5.1. Llei 12/2002, de 14 de juny, del transport per cable

El transport per cable és un mitjà de transport que es distingeix dels altres pel sistema de tracció mitjançant un cable o més.

Aquesta llei diferencia les instal·lacions de transport per cable pel règim d’ús: un primer grup s’adreça a cobrir les necessitats de desplaçament de les persones en els casos en què les circumstàncies de la zona o les característiques del terreny afavoreixen l’ús d’aquest mitjà de transport. L’altre grup, el directament implicat amb l’objecte del PDU, són les utilitzades per les persones afeccionades a activitats de lleure o a la pràctica d’esports d’hivern.

En relació a les instal·lacions de transport públic situades a les estacions d’esquí, la llei fixa el procediment d’atorgament de l’autorització administrativa, que sempre s’inicia a petició de la persona interessada en l’establiment de la instal·lació, la qual ha de presentar el projecte corresponent. La direcció general competent en matèria de transports ha de resoldre sobre l’aprovació del projecte, amb la intervenció prèvia dels ens locals afectats, de l’òrgan competent en matèria de medi ambient i de l’òrgan competent en matèria de protecció civil, si escau. El procediment fineix amb l’atorgament de l’autorització administrativa, que permet iniciar l’explotació de la instal·lació.

També és d’aplicació el Decret 152/2010, de 2 de novembre, de desplegament de la Llei 12/2002, de 14 de juny, del transport per cable.



38

5. Objectius, directrius i criteris del Pla director urbanístic

Tal i com ja s’ha fet esment en el present document, el PDU es redacta amb l’objectiu general de fixar l’ordenació integrada de les dues estacions d’esquí, aprofitant les eines que dóna el planejament urbanístic per impulsar el caràcter de motor econòmic i turístic del domini esquiable de la Molina-Masella; i el d’establir directrius d’ordenació urbanística per als teixits urbans.

Aquest objecte general es concreta en els següents objectius bàsics, a assolir tenint en compte els criteris i directrius que es detallen a continuació:

Facilitar, potenciar i gestionar el desenvolupament integrat del domini esquiable

- Establir una ordenació que englobi les dues estacions d’esquí, per tal que es puguin llegir (territorialment i funcionalment) com un domini esquiable únic, buscant elements i llenguatge arquitectònic comú i millores en la integració del funcionament i gestió.

- Incloure totes les actuacions previstes en el període de vigència del PDU, amb la voluntat que puguin ser conegudes i avaluades pels diferents agents implicats, en el conjunt del domini esquiable únic, de manera que les previstes en primera fase ja no precisin de més tramitació urbanística i les següents puguin ser avaluades en el conjunt.

- Buscar la millora del rendiment de les estacions, millorar les preexistències abans de proposar ampliacions. En aquest sentit cal establir un calendari de prioritats d’actuació i preveure millores en la dotació de neu produïda (caldran nous punts d’embassament d’aigua); en els remuntadors i la maquinària; en les pistes i els edificis de serveis.

- Garanties d’ús: totes les intervencions han d’anar acompanyades d’un pla i programa d’utilització que en garanteixi la viabilitat i utilitat.

Impulsar i potenciar el caràcter de motor econòmic i turístic de les estacions d’esquí durant tot l’any

- El domini esquiable conjunt de la Molina i Masella ja és, actualment, un referent en el rànquing mundial. Tot i això, caldria establir mecanismes per a la captació d’esquiadors internacionals i d’estada setmanal, en competència amb les estacions de França, Andorra i també les catalanes més allunyades de l’àrea de Barcelona.

- Diversificar l’oferta de les estacions d’esquí i superar-ne l’estacionalitat preveient activitats que es puguin dur a terme durant tot l’any o durant els mesos d’estiu (circuits BTT, stages esportius, etc) que, en la mida del possible, aportin visitants de més d’un dia (amb pernocta).

- Ordenar els peus de pista amb usos turístics, culturals i recreatius que ajudin a diversificar l’oferta.

Establir directrius d’ordenació per als teixits urbans

- A partir de l’estudi del grau de consolidació del sòl urbà, establir unes directrius de futur per aquest tipus de sòl i per al sòl urbanitzable, encaminades a establir una ordenació racional, compacta i funcional dels nuclis de la Molina i Masella. Establint una ordenació que s’ajusti a les previsions de futur reals a curt i mig termini. Sense descartar ordenar en detall algun dels àmbits de planejament derivat, si s’escau.

- Impulsar l’ús turístic (hotels, residències, apartaments de lloguer, etc) en detriment de la segona residència. Reduir les previsions de creixement residencial.

- Cal dotar els nuclis urbans d’un interès i complexitat més enllà del de ser el dormitori de l’estació d’esquí. Així, cal crear noves centralitats ordenant la base de les estacions i facilitant la implantació d’usos complementaris a la pràctica de l’esquí.

Compatibilitzar el usos en els àrees protegides

- Ajustar el domini esquiable a la proposta definitiva, tenint en compte les previsions de futur i excloent tots aquells sòls on no hi ha cap previsió.

- Preveure l’adaptació al medi i al paisatge per a reduir l’impacte.

- En cas que es produeixin superposicions entre el domini esquiable i àrees de protecció, estudiar l’impacte de la intervenció que es proposa adaptant-la per tal de no tenir efectes negatius pel medi.

- Impacte mínim. Qualsevol obra, infraestructura o activitat que es dugui a terme en la reforma, ampliació o millora de les estacions ha de ser sotmesa a una anàlisi rigorosa dels previsibles



39

impactes (energia, paisatge, interès públic/privat, viabilitat econòmica, afecció al medi natural i la biodiversitat, etc).. La gestió d’aquests impactes és la manera de controlar els canvis als quals es sotmet el territori, amb importants i fràgils valors naturals. Buscar l’excèl·lència en aquesta matèria i en l’adopció de mesures correctores.

Millorar l’accessibilitat i mobilitat

- Garantir l’accessibilitat i l’aparcament. Diversificar els punts d’accés per tal d’evitar la focalització de desplaçaments en un sol punt. Garantir l’accés i l’aparcament a peu de remuntadors.

- Promoure una mobilitat intel·ligent: accessible, eficient, innovadora, saludable i segura (preveure el transport i l’accés de la manera menys agressiva possible; prioritzar en els elements claus per al futur de les estacions; pensar en noves formes d’accés via cable entre la vall i l’estació; pensar en el transport col·lectiu (públic o privat) com a element clau de l’accessibilitat al complex; millorar l’accessibilitat als diversos punts d’accés de les estacions).

- Garanties d’accés (garantir i millorar l’accés a tots els peus de les estacions).

- Millora de la mobilitat interna per tal de promoure unes bases d’estació atractives.

Xarxes de serveis

- Innivació

- Sanejament

- Electricitat

Establir directrius ambientals

- Directrius ambientals. Generals

- Directrius ambientals. Medi natural

- Directrius ambientals. Vector aigua

- Directrius ambientals. Vector energia



40

6. Síntesi d’alternatives considerades

Vistos l’objecte i l’abast del PDU, es fa difícil definir alternatives concretes d’ordenació, podent-se donar múltiples solucions finals en funció de la combinació de diferents propostes en cadascun dels camps on el PDU actua.

Així, s’ha optat per dibuixar diferents escenaris en funció de les majors o menors previsions de creixement, analitzant-ne les fortaleses i debilitats i extraient-ne unes conclusions que han de portar a la proposta d’ordenació definitiva.

6.1. Alternativa 0. No redacció del PDU

En el marc del present document es presenta com alternativa 0 la no redacció del PDU, havent-se d’analitzar la previsible evolució de l’àmbit del PDU amb les condicions urbanístiques actuals.

Actualment, qualsevol projecte o actuació dins el domini esquiable de les estacions de la Molina i Masella es tramita de manera individual i aïllada, a l’empara d’allò que determinen els articles 47 a 49 del TRLU d’aprovació de projectes d’actuacions específiques d’interès públic i de projectes de noves activitats i construccions en sòl no urbanitzable o a través de la tramitació del corresponent pla especial urbanístic.

Aquestes actuacions resten subjectes al planejament municipal que correspongui en funció del terme municipal en el qual s’emplacen (NNSS de Bagà, de 1983; NNSS de Castellar de n’Hug, de 1997; PGO d’Alp, de 1986; POUPM de Das i Urús, de 2010; i POUM de Toses, de 2010). Es tracta de documents urbanístics de diversa naturalesa, redactats en èpoques i escenaris urbanístics i socials molt diferents, per la qual cosa cada actuació proposada (fins i tot la mateixa actuació) té tractament diferent en funció del municipi on s’emplaci.

Això, juntament amb el fet que moltes vegades cada actuació afecta a diversos municipis, diverses comarques i fins i tot diverses comissions territorials d’urbanisme, desemboca en tramitacions urbanístiques llargues i complicades i amb diferents interlocutors dels organismes sectorials.

D’altra banda, i a excepció de Bagà (les NNSS preveuen una qualificació específica pel sòl inclòs dins el domini esquiable: zona turística esportiva i zona de protecció de servituds), la delimitació del domini esquiable d’aquests planejaments generals es redueix a l’establiment d’un límit físic, sense que se’n derivi cap tipus de regulació, previsió o planificació més enllà d’assenyalar l’àmbit on es pot implantar i desenvolupar aquesta activitat.

En relació als nuclis urbans, tant la Molina com Masella disposen de molt sòl urbà encara per desenvolupar, amb molts vials executats, o amb mancances puntuals d’urbanització, on manca per executar gran part dels solars residencials als quals donen façana.

A més del sòl urbà, a la Molina hi ha delimitats dos sectors de sòl urbanitzable i a Masella tres sectors de pla de millora urbana, tots ells d’ús residencial. Tant en un cas com en l’altre es dóna la circumstància que bona part dels terrenys inclosos en aquests sectors actualment estan ocupats per grans zones d’aparcament de les quals les estacions no poden prescindir esdevenint necessaris per al seu bon funcionament i accessibilitat.

En aquest context urbanístic es detecten les debilitats següents:

- Dins el domini esquiable cada actuació es tramita i executa de manera individual i aïllada, de manera que la seva valoració per part dels organismes implicats només fa referència a dita actuació, sense tenir una visió de conjunt del global de l’estació d’esquí. Concretament a nivell ambiental, cada projecte es fa amb un estudi d’impacte ambiental que no té en compte les repercussions en el conjunt, no hi ha una avaluació ambiental estratègica conjunta de totes les actuacions previstes.

- La planificació del conjunt de cada estació no és pública, tan sols en són coneixedors des de la pròpia estació. No hi ha una planificació conjunta de les dues estacions, la qual cosa no afavoreix el funcionament de les estacions d’esquí com a estació integrada.

- Tramitació administrativa complicada: cal demanar llicència a cada ajuntament que valorarà el projecte en funció del propi planejament municipal. La tramitació encara es complia més si afecta diferents comissions d’urbanisme.



41

- El límit del domini esquiable i la seva definició no són clars la qual cosa comporta certes problemàtiques com la manca de regulació específica allí on el domini esquiable interfereix amb els límits del parc natural del Cadí-Moixeró, entre d’altres.

- Es detecta una forta estacionalitat que porta molts visitants durant la temporada d’hivern però que durant la resta de l’any no és capaç d’oferir prous atractius per a esdevenir, també en aquesta època, un motor econòmic en les comarques o municipis sobre els quals té influència directa.

- En els nuclis urbans, es detecten importants contradiccions entre les previsions del planejament vigent, la realitat consolidada i les previsions de futur, que haurien d’encaminar-se a superar l’estacionalitat de la zona i a superar un model de segona residència que s’ha demostrat poc adequat en tots els àmbits (social, econòmic, turístic, ambiental, etc).

Per tot això, es considera que en el context urbanístic actual no és factible fer una definició detallada i acurada de l’escenari final dels dominis esquiables de la Molina i Masella, tenint-hi cabuda múltiples i diferents propostes executades de manera individual i sense una visió de conjunt que les englobi. Així, és difícil donar solucions a problemes globals com l’estacionalitat, la manca d’interès dels nuclis urbans més enllà de l’estricta relació amb l’activitat d’esquí, les interferències de les estacions amb el parc natural o la no percepció d’un domini esquiable únic, entre d’altres.

Altrament cal una regulació a nivell de planificació d’abast general del conjunt que avui no contemplen els instruments vigents.

Queda palesa, doncs, la necessitat de redactar un document urbanístic, Pla director urbanístic, que planifiqui de manera conjunta el desenvolupament i evolució de les estacions d’esquí de la Molina i Masella, garantint-ne la qualitat, funcionalitat i futur. En aquest sentit també és important recalcar la determinació del Pla director de les estacions de muntanya relativa a la necessitat de redactar un pla director de cadascuna de les dues estacions, millor de manera conjunta, es redacta el present Pla director urbanístic de les estacions d’esquí de la Molina i Masella.

6.2. Alternativa 1. Creixement 0

Aquesta alternativa reconeixeria les instal·lacions actuals de les dues estacions d’esquí sense preveure ampliacions del domini esquiable i limitant les possibles actuacions a les de millora i adequació de les instal·lacions existents (substitució d’alguna línia de transport, construcció d’alguna petita edificació de serveis, ampliació de la xarxa de neu produïda i/o de l’enllumenat, etc).

Sense preveure creixements, aquesta alternativa podria establir mecanismes que permetessin la implantació de nous usos per superar l’estacionalitat i establir mecanismes encaminats a entendre la Molina i Masella com un domini esquiable únic. També podria establir mecanismes per al sòl urbà per impulsar un canvi de model d’implantació i dotar-lo d’interès els peus de pistes i el sòl urbà, més enllà de l’estrictament relacionat amb l’activitat de l’estació. Finalment, pot dotar d’un planejament general comú a tota l’activitat.

En aquest context urbanístic es detecten les debilitats següents:

- Estancament de l’oferta esportiva i turística, amb la pèrdua de competitivitat i d’importància com a motor econòmic de la zona que això pot comportar.

- No permet potenciar el domini esquiable del conjunt de les estacions a nivell internacional (actualment està entre els 50 més importants de tot el món).

- No permet solucionar problemes ambientals, de mobilitat, paisatgístics, etc. detectats i diagnosticats.

En aquest context urbanístic es detecten les fortaleses següents:

- Es tracta d’una alternativa molt conservadora sense grans afectacions ambientals i paisatgístiques al medi actualment no involucrat en l’activitat de les estacions d’esquí. Tot i això, podria arribar a esdevenir una opció més agressiva pels terrenys actualment ocupats degut a la sobreexplotació.

- La redacció del PDU afavoreix tenir una visió conjunta de les dos estacions d’esquí, entenent-les com a estacions integrades. Permet ajustar el domini esquiable a les instal·lacions actuals i fer-ne una regulació global.

- Permet donar respostes a problemes com l’estacionalitat, dotar de més interès el sòl urbà i el peu de pistes, etc.



42

- Permet l’avaluació ambiental, econòmica, social, energètica, de mobilitat, etc. de l’estat actual de les dues estacions d’esquí.

- Facilita la tramitació administrativa.

- Dóna compliment a les determinacions del Pla director de les estacions de muntanya.

Donar resposta a les debilitats d’aquesta alternativa passa per millorar, entre d’altres, aspectes com la mobilitat, la connectivitat entre estacions o amb altres elements d’interès; adaptar les instal·lacions a noves modalitats d’esquí i a les demandes de pistes més especialitzades; augmentar l’oferta d’activitats fora la temporada d’esquí; amb la implantació de les millores i noves instal·lacions en els indrets més adequats i mediambientalment i paisatgística.

Totes aquestes intervencions passen, inevitablement, per l’augment del domini esquiable. Una ampliació que pot ser més o menys gran; més o menys continguda; afectant uns terrenys o altres, depenent de l’anàlisi concreta de cada actuació. En qualsevol cas, es considera una ampliació necessària per garantir la viabilitat futura de les estacions d’esquí de la Molina i Masella.

Les diferents ampliacions com també la voluntat d’estendre la xarxa de neu produïda a bona part de les pistes de les estacions obliga a preveure nous punts de captació i emmagatzematge d’aigua per a subministrar en aquesta xarxa, així com comprovar-ne la capacitat elèctrica.

6.3. Alternativa 2. Creixement intensiu

Un creixement intensiu directament relacionat amb la candidatura olímpica Barcelona Pirineu 2022 o similar.

Es proposa un esquema amb doble centralitat: una ciutat que lidera la candidatura i allotja el programa de gel i les cerimònies (Barcelona) i un segon pol, a la muntanya, que acull tot el programa de neu. A la Molina-Masella es situarien cinc seus de competició per als esports de neu i un circuit de lliscament, construint-se en el centre d’aquesta àrea la Vila Olímpica dels Pirineus.

Les actuacions relatives al domini esquiable serien:



43

D’altra banda, la construcció de la vila olímpica es faria en els terrenys actualment ocupats per l’aparcament de l’estació d’esquí de la Molina, classificats d’urbanitzables i preveient el desenvolupament d’una operació que doti l’estació d’esquí d’una oferta potent d’allotjament i serveis a peu de pista.

La superfície total del recinte seria de 9 ha en què es preveu un conjunt concebut sota el model de flexibilitat com un agregat de mòduls prefabricats que conformarien edificis de 3 o 4 plantes d’alçada, fet que admeti la seva reutilització i explotació després dels jocs. El conjunt es completaria amb mòduls temporals que serien retirats, restituint paisatgísticament el terreny ocupat al seu estat natural. La capacitat tota de la vila durant els Jocs permetria allotjar fins a 3.575 persones.

També s’hauria de construir el centre de mitjans que amb una superfície de 10.000 m2 s’emplaçaria en un recinte de caràcter temporal a la zona de la “Pista llarga”. Ocupant una posició central en relació amb les seus de competició i altres zones d’interès olímpic.

A nivell d’infraestructures, aquesta candidatura aniria acompanyada del desdoblament de via del tram Moncada i Reixac – Vic; millores puntual al tram Vic-Ripoll-la Molina-Puigcerdà; i millores puntuals al tram Berga-Bagà, de la C-16. També es preveu la construcció de 2 nous telecabines, al nucli d’Alp des de Masella, i a la Molina per enllaçar l’estació del ferrocarril amb l’estació d’esquí.

Tal i com es pot apreciar, es tracta d’una alternativa o projecte amb implicació nacional, amb un abast que va molt més enllà de l’àmbit i objecte del PDU tal i com ha estat presentat i encarregat pel conseller de Territori i sostenibilitat.

Les debilitats d’aquesta proposta passen pel fet que avui no es pot garantir que tingui el suport (polític, social, econòmic, etc) necessari. Així mateix, part important de les instal·lacions i allotjaments no serien viables un cop finalitzat l’esdeveniment esportiu, de manera que no es garanteix la sostenibilitat ambiental de les ocupacions.



44

D’altra banda, i analitzant-ne les fortaleses, suposaria un fort impuls a l’accessibilitat de les estacions, amb el desdoblament de la totalitat de la carretera fins a Berga o les millores al ferrocarril, així com la instal·lació dels telecabines d’accés des de punts més baixo. També suposaria un fort impuls per la internacionalització de les estacions, fent-les conèixer al més alt nivell, podent crear sinèrgies de cara al futur.

6.4. Alternativa 3. Creixement mig

És una alternativa que ha de reproduir les fortaleses de les alternatives descartades i, per contra, donar resposta a les debilitats detectades.

El creixement proposat ha de servir per garantir la viabilitat econòmica de les dues estacions i potenciar-ne el paper de motor econòmic del territori als quals pertanyen. Cal doncs, oferir uns serveis de qualitat, una millora de l’accessibilitat, entenent les estacions com a base d’una economia revitalitzada i consistent, que ofereixi un sistema de serveis de qualitat i generi dinàmiques de creixement econòmic. Cal acabar de configurar un sistema modern i complet d’instal·lacions esportives de nivell competitiu, amb disponibilitat permanent de neu gràcies a la modernització dels sistemes d’innivació (més potents i més respectuosos ambientalment), la qual cosa permetrà, entre d’altres, diversificar l’oferta actual.

Dins el marc d’aquesta alternativa, el PDU estudiarà valorarà les propostes fetes des de la direcció de les estacions d’esquí de la Molina i Masella, sens perjudici que es pugin afegir altres actuacions fruit de l’estudi detallat i de les aportacions de tots els organismes implicats.

A nivell del teixit urbà, aquesta alternativa ha de perseguir els mateixos objectius descrits en l’alternativa anterior.

Les actuacions a estudiar en aquesta alternativa queden descrites al següent apartat de descripció de la proposta.



45

7. Descripció de la proposta Vistes les alternatives abans descrites, s’han descartat les més immobilistes per considerar que no donen resposta als objectius i requeriments de futur de les estacions d’esquí i del PDU i també la de més gran envergadura, la relacionada amb la candidatura olímpica Barcelona-Pirineu 2022, per considerar que el seu abast s’escapa dels esmentats objectius i requeriments.

Així, s’ha optat per l’alternativa que comporta creixement del domini esquiable, que no del sòl urbà i urbanitzable i que garanteix l’assoliment dels objectius fixats.

Es tracta d’una alternativa conformada, al seu torn, per vàries alternatives d’ubicació del creixement proposat. És a dir, tenint en compte el caràcter d’avanç d’objectius i propòsits del present document, s’ha optat per fer un recull de totes les propostes de creixement i millora presentades des de les estacions, així com d’altres sorgides com a conseqüència de l’anàlisi efectuat en el marc de la redacció del PDU. Aquest recull de propostes ha de servir per conformar la proposta definitiva un cop estudiades amb profunditat, analitzades totes les possibles repercussions i posant especial èmfasi en les afeccions ambientals (interferències amb el parc natural, riscos geològics, sostenibilitat energètica, etc.) i paisatgístiques a més, òbviament, de la seva viabilitat econòmica per tal de mantenir el domini esquiable com a motor econòmic de la zona.

A continuació es descriuen totes les actuacions en estudi. És important recalcar que es tracta d’un llistat que caldrà analitzar des de tots els prismes possibles i valorar per part de tots els ens implicats, per tal de poder consensuar una proposta que doni resposta als objectius establerts alhora que garanteix una màxima integració en el medi, mínimes afectacions, màxima competitivitat, etc.

7.1. Domini esquiable únic

Delimitació i definició del domini esquiable

El PDU delimitarà un domini esquiable únic que englobi les estacions de la Molina i Masella. Aquest domini tindrà com a base el que sorgeix de la juxtaposició de tots els planejaments municipals implicats, el que es descriu al Pla director d’estacions de muntanya i les previsions de creixement i/o reducció recollides en aquest document.

En qualsevol cas el domini esquiable definitiu s’ajustarà a les actuacions previstes en el marc del PDU, ampliant allí on correspongui i excloent aquelles àrees on no hi hagi previsions concretes.

El PDU ha de definir el concepte de domini esquiable i establir normativa urbanística i les regulacions específiques per al sòl que hi està inclòs.

Millora en la definició del domini esquiable únic

Ja s’ha explicat en aquest document la importància d’entendre la Molina i Masella com un domini esquiable únic, tot i estar conformat per dos estacions de gestió diferenciada. De fet, l’impuls del domini esquiable Alp 2500 ja denota la voluntat de voler oferir un producte comercial, esportiu i turístic de major envergadura, que complementi l’oferta de cadascuna de les estacions i les mantingui, en conjunt, entre els 50 dominis esquiables més importants del món.

Actualment ja existeixen pistes i remuntadors que uneixen les dues estacions a la zona compresa entre la Tosa i el coll de la Mola, fins i tot alguna pista compartida. Podríem dir que aquesta és la zona d’intersecció entre les dues estacions, i allí on caldria reforçar el domini esquiable únic preveient noves pistes amb els corresponents remuntadors, posant especial èmfasi en que des de les dues estacions es tingui accés al refugi del niu de l’Àliga, des d’on es pot iniciar el descens cap a les dues bandes. D’entre aquestes pistes és important de preveure’n alguna de nivell tècnic mig-baix, atès que actualment aquesta connexió només és possible a través de pistes de gran nivell tècnic.

Altres aspectes en els quals ha d’incidir el PDU per tal de millorar en la definició del domini esquiable únic és la millora de la connexió rodada entre ambdós estacions, intervenint en la carretera que les uneix. I establir directrius estètiques i formals comunes per a les edificacions pròpies de les estacions, per tal que de totes les actuacions es llegeixin com un conjunt.

Noves pistes per completar l’oferta esportiva d’hivern

Garantir la viabilitat de les pistes i millorar la seva compatibilitat tan a nivell nacional com internacional, passa per ampliar l’oferta esportiva d’hivern, és a dir, l’oferta de pistes que s’adaptin a les noves tendències, així com per permetre competicions internacionals.



46

L’obertura de noves pistes va acompanyada, inevitablement, de nous remuntadors.

Les zones on es proposen noves pistes són els prats del Puigllançada i Alabaus a la Molina. I als prats de la Tosa i pleta de Das a Masella.

Desestacionalització

Les previsions i regulació del sòl no urbanitzable ha de ser prou flexible per preveure la implantació de noves activitats, amb els requeriments ambientals que pertoqui, no relacionades amb la neu.

També cal incidir amb els peus de pista i amb els nuclis urbans, dotant-los d’interès per si mateix i preveient la implantació d’usos (equipaments, comercials, residencials-hotelers, etc.) que generi activitat durant els mesos d’estiu.

7.2. La Molina

Recuperació del telecabina entre l’estació de tren i l’aparcament de Font Canaleta

Com a debilitat principal d’aquesta proposta cal destacar el seu alt cost econòmic.

Per contra, és una actuació que reforça l’accés a l’estació amb transport col·lectiu; col·labora en la reducció de trànsit per l’interior del nucli residencial (autobusos de connexió de l’estació de tren amb el peu de pistes); té poc impacte paisatgístic ja que recupera unes instal·lacions que, tot i no funcionar, encara existeixen físicament; tot el sòl afectat està classificat d’urbà i és de titularitat pública.

En qualsevol cas, és una actuació que hauria d’anar vinculada a una millora de la xarxa de ferrocarril.

Recuperació de les pistes d’esquí que arriben fins l’estació de tren

Proposta que contradiu les determinacions del PD de les estacions de muntanya relatives a no ocupar cotes inferiors a la 1600. Atesa la poca altitud d’aquestes pistes, el seu funcionament dependria, pràcticament en exclusiva, de la neu produïda. En aquest sentit cal fer esment del fenomen de la inversió tèrmica, que moltes vegades comporta temperatures més baixes en aquesta zona que en d’altres de l’estació d’esquí.

Es tracta d’una actuació amb poc impacte paisatgístic atès que recupera unes pistes que ja havien funcionat; tot el sòl afectat està classificat d’urbà i és de titularitat pública. Tot i no ser condició indispensable, reforçaria l’ús del telecabina abans descrit.

En qualsevol cas, caldria estudiar l’abast real d’aquesta inversió tèrmica per verificar les possibilitats reals d’aquesta proposta. Així com la seva viabilitat econòmica i en relació a la sosteniblitat energètica.

Fomentar l’accés per Coll de Pal

Es tracta de l’accés principal a les pistes d’esquí des del Berguedà (també s’hi pot accedir des de Castellar de n’Hug). Fomentar-ne el seu ús hauria d’estendre la influència a nivell econòmic i social de l’estació per aquesta comarca.

La carretera BV-4024, propietat de la Diputació de Barcelona, mena a un peu de pista elevat on actualment ja existeixen una sèrie d’instal·lacions infrautilitzades (edifici de serveis, arrastres i pistes de debutants).



47

Que l’estació de Coll de Pal esdevingués un accés important al domini esquiable dependria, primerament de garantir la vialitat de la BV-4024, una carretera la qual, molts cops durant l’hivern, la neu, les congestes o les allaus bloquegen la circulació de vehicles i presenten eventualment elevats riscs per les persones i els béns. Així caldria la implantació d’algunes millores per evitar congestes, l’aplicació de mitjans neteja-neus i la implantació de plans i protocols de seguretat.

En segon lloc, també restaria condicionat a la construcció o finalització del telecadira de Coll de Pal, el qual garantiria el retorn des d’altres zones de l’estació.

Ordenar l’accés unit els tres peus de pista

L’estació de la Molina té tres peus de pista principals, sense que existeixi un centre o eix potent en quant a serveis, equipaments o relació de persones que la doti de centralitat.

Es valora de cabdal importància la creació d’un eix cívic, de serveis, equipaments i usos comercials per millorar la imatge, ordenació i funcionament del peu de pista de l’estació, de manera que esdevingui una estació integrada on a part dels usos estrictament esportius s’hi desenvolupin altres de complementaris.

Les actuacions en aquest sentit haurien d’anar encaminades a millorar la imatge actual, disgregada i de cert caos entre els tres peus de pista i reorganitzar el trànsit rodat i el de persones.

Aquest eix esdevindrà, també, de vital importància en la desetacionalització de l’estació, atès que s’ha de configurar de manera que sigui capaç de tenir interès per ell mateix, independentment de l’activitat de l’esquí, i tant en els mesos d’hivern com d’estiu.

Ampliació i/o noves construccions d’edificis de serveis

- Millora i ampliació del refugi niu de l’Àliga; edifici i lavabos Alabaus; centre d’esports adaptats; edifici-magatzem Coll Sisè; edifici-magatzem Puig d’Alp.

- Nou aparcament a Coll de Pal; dotar d’usos l’edifici de serveis existent.

- Nous edificis a la pista llarga per a l’escola d’esquí i per a ludoteca infantil.

- Adequació de l’antiga clínica Joan Anton Samaranch per a habitatge de treballadors.

- Adequació i atorgament d’usos a l’edifici i magatzem de Bonasort.

- Remodelació per encabir màquines i modernitzar el taller de l’hangar de màquines de Montana.

- Ampliació de l’edifici Costa Rasa per destinar-lo a magatzem i taller. Millora del restaurant.

Nucli urbà

Qualitat urbana del territori, plantejant un model d’assentament urbà de muntanya que camina vers l’autosuficiència energètica i limita el seu impacte sobre l’entorn i el paisatge, incorporant elements que en respectin i n’accentuïn la seva singularitat, tant en els habitatges de nova construcció com en la rehabilitació dels ja existents.

El PDU ha d’establir criteris i directrius per al sòl urbà i l’urbanitzable encaminades a ajustar-ne els límits tenint en compte aspectes com el baix grau d’ocupació actual, una topografia poc adequada per a les implantacions urbanes, la lluita contra la dispersió i a favor de generar un nucli més compacte, intensificant-hi el caràcter urbà, entre d’altres. Reduir l’abast en sòl de noves activitats (sectors de sòl urbanitzable).

La Molina no pot ser únicament “el dormitori de l’estació d’esquí”, ha d’esdevenir un nucli amb atractiu per si mateix, tant a l’estiu com a l’hivern, per la qual cosa cal reconduir els usos actuals cap a usos turístics-



48

hotelers, comercials i equipaments, convertint-se en un centre turístic, respectuós amb el medi, que integri serveis i dotacions fora dels usos estrictament d’esquí.

7.3. Masella

Nova estació intermèdia a la zona del Clotar

Aquesta actuació representa la construcció a la zona del Clotar d’un aparcament i dos telecabines (fins al pla de Masella i fins a la pleta de Das). A llarg termini aquesta estació podria connectar-se, a través d’un nou telecabina amb un nou aparcament al costat de la C-162, por el nucli urbà d’Alp.

Aquesta és una actuació amb un cost econòmic molt important i amb possibles afeccions ambientals i paisatgístiques significatives, especialment les explanades per aparcament i el telecabina.

D’altra banda, pot ser un impuls del transport col·lectiu que facilitaria la reducció del trànsit i descongestió dels últims trams de la GI-400 i el nucli de Masella i disminuiria la freqüentació de trànsit a zones més sensibles properes al parc natural. També comportaria un acostament de l’activitat al nucli d’Alp, millorant-ne l’activitat econòmica.

Entre d’altres aspectes, caldrà analitzar el possible punt d’arribada al nucli urbà d’Alp i la possible vinculació amb el ferrocarril. També cal estudiar les millores al camí d’accés a l’estació del Clotar.

Construcció de dues pistes fins la nova estació intermèdia

Proposta que contradiu les determinacions del PD de les estacions de muntanya relatives a no ocupar cotes inferiors a la 1600. Atesa la poca altitud d’aquestes pistes, el seu funcionament dependria, pràcticament en exclusiva, de la neu produïda. En aquest sentit cal fer esment del fenomen de la inversió tèrmica, que moltes vegades comporta temperatures més baixes en aquesta zona que en d’altres de l’estació d’esquí.

Es tracta d’una actuació amb poc impacte paisatgístic atès que ocupa terrenys no arbrats.

En qualsevol cas, caldria estudiar l’abast real d’aquesta inversió tèrmica per verificar les possibilitats reals d’aquesta proposta.

Ampliació i/o noves construccions d’edificis de serveis i aparcaments

- Millora de l’aparcament de Coma Oriola.

- Nou edifici per a garatge de màquines.

- Millora i ampliació de l’edifici de tallers i sala de màquines.

- Adequació, ampliació i millora dels edificis bar-refugi del cap del bosc i Coma Oriola.

- Nou edifici de serveis a la Pia i la Pleta.

- Adequació, ampliació i millora de l’edifici principal de serveis del Pla de Masella.

Nucli urbà

Qualitat urbana del territori, plantejant un model d’assentament urbà de muntanya que camina vers l’autosuficiència energètica i limita el seu impacte sobre l’entorn i el paisatge, incorporant elements que en respectin i n’accentuïn la seva singularitat tant en els habitatges de nova construcció com en la rehabilitació dels ja existents.

Valorar les necessitats al nucli de Masella per a ser un centre d’acollida.

Establir les modificacions, criteris o directrius urbanístics per a reduir l’abast en sòl nde noves actuacions (sectors de sòl urbanitzable).



49

Estudiar els usos existents i reconduir per a una major garantia de centre turístic que integri serveis i dotacions fora dels usos estrictament d’esquí.

7.4. Millores i ampliació de xarxes de serveis

Noves captacions d’aigua superficials o soterrades:

- Nou lla a Coll de Pal (la Molina)

- Nou llac a Alabaus (la Molina)

- Ampliació de la zona lúdica d’estiu del llac de la Molina

- Ampliació de la bassa de les muntanyes russes (Masella).

- Nova bassa a Font del rector (Masella)

7.5. Millores en la mobilitat

Actuacions locals fora l’àmbit del PDU a estudiar:

- Rotonda a Das, en el punt on es troben la C-162 i la GI-404, que permetria una comunicació millor i més segura entre el Túnel del Cadí i Das i des de Das a l’estació d’esquí de Masella.

- Amplada de la GI-404 i construcció de cunetes.

- Rectificació i millora de la rotonda sobre la carretera d’accés al Pla de Masella des del municipis d’Alp i Das.

- Reforma i ampliació de la carretera GL-400 a Coma Oriola.

Hi ha altres actuacions que caldria efectuar per millorar l’accessibilitat a les estacions d’esquí de la Molina i Masella, però es tracta d’actuacions de gran abast que depassen tant l’àmbit del PDU com el seu objecte, però que condicionen la viabilitat d’aquestes actuacions i que per tant han d’estar coordinades:

- Millores a la C16 entre Berga (final de l’autovia actual) i Bagà (inici de la concessió del túnel del Cadí).

- Desdoblament de la línia ferroviària entre Moncada i Vic (o Torelló); millores al tram Vic-Puigcerdà; i millores en el ferrocarril entre Campdevànol i la Molina.

pla director urbanÍstic de les estacions d’esquiÍ de la …€¦ · una pràctica habitual en...

Documents