pla director urbanÍstic de l’ambit central...4 tÍtol i. disposicions de carÀcter general...
TRANSCRIPT
1
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L’AMBIT CENTRAL DEL CAMP DE TARRAGONA NORMATIVA
ÍNDEX
TÍTOL I. DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL
Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació 004
Article 2. Naturalesa jurídica 004
Article 3. Marc legal 004
Article 4. Finalitats 004
Article 5. Determinacions 004
Article 6. Documentació 005
Article 7. Vinculació normativa de les determinacions 007
Article 8. Interpretació de les determinacions 007
Article 9. Obligatorietat 008
Article 10. Vigència 008
Article 11. Seguiment i actualització 008
Article 12 Modificació 008
Article 13. Circumstàncies justificatives de la revisió 008
Article 14. Adaptació 009
Article 15. Desplegament del Pla Director Urbanístic 009
Article 16. Instruments de cooperació i compensació territorial 009
TÍTOL II. ORDENACIÓ DELS ESPAIS OBERTS
Capítol I. Determinacions generals
Article 17. Definició 009
Article 18. Tipologia d’espais oberts 009
Article 19. Regulació normativa del sòl no urbanitzable en el PDU 010
Article 20. Sòls subjectes a riscos 010
Article 21. Ordenació del sòl no urbanitzable en el planejament urbanístic 010
Article 22. Precisió de límits 010
Capítol II. Espais de protecció especial Secció Primera.- Disposicions generals Article 23. Definició 010
Article 24. Tipología d’espais de protecció especial 011
Secció Segona.- Categories dels espais de protecció especial
Article 25. Espais d’especial interès natural ( PEIN ) i Xarxa Natura 2000 (PE-1) 011
Article 26. Habitats d’interès comunitari prioritari (PE-2) 011
Article 27. Interès geològic (PE-3) 012
Article 28. Zones humides de l’inventari de Catalunya (PE-4) 012
Article 29. Altres sòls d’interès (PE-5) 012
Article 30. Sòl no urbanitzable costener del PDUSC (PE-6) 013
Capítol III. Espais de protecció territorial Secció Primera.- Disposicions generals Article 31. Definició 013
Article 32. Tipología d’espais de protecció territorial 013
Secció Segona.- Categories dels espais de protecció territorial
Article 33. Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic (PT-1) 013
Article 34. Sòl de potencial interès estratègic (PT-2) 014
Article 35. Sòl de riscos i afectacions (PT-3) 014
Article 36. Sòl de preservació de corredors d’infraestructures (PT-4) 015
2
Article 37 Actuacions d’interès territorial 015
Capítol IV. Espais de protecció preventiva Secció Primera.- Disposicions generals
Article 38. Definició 015
Article 39. Tipología d’espais de protecció preventiva 016
Secció Segona.- Categories dels espais de protecció preventiva
Article 40. Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic (PP-1) 016
Article 41 Sòl d’interès natural i/o forestal (PP-2) 016
Article 42. Sòl d’interès connector i/o d’amortiment envers sòls de protecció especial (PP-3) 016
Article 43. Vials de segon ordre i camins estructurants (PP-4) 017
Article 44. Cursos d’aigua d’interès ambiental -rieres i torrents (PP-5) 018
Article 45 Elements d’interès patrimonial i/o arqueològic (PP-6) 018
TÍTOL III. ORDENACIÓ DELS ASSENTAMENTS URBANS Capítol I. Disposicions generals
Article 46. Criteris de compacitat en el desenvolupament urbà i de gradualitat i
Continuïtat física de les actuacions 020
Article 47. Condicions ambientals per als nous assentaments urbans 020
Article 48. Sòls urbans i urbanitzables existents o de desenvolupament ordinari 020
Article 49. Àrees residencials estratègiques (AREs) 021
Article 50. Sòls urbanitzables amb determinacions específiques del PDU 021
Article 51. Projectes estratègics 021
Capítol II. Sectors d’ordenació Article 52. Sectors d’ordenació en sòl urbanitzable amb determinacions
específiques del PDU 021
Capítol III Espais d’eventual transformació
Secció Primera.- Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat (ADUC).
Article 53. Definició 028
Article 54. Caracterització 028
Article 55. Régim jurídic 028
Article 56. Condicions pel desenvolupament dels Àmbits de desenvolupament
urbanístic condicionat, be sigui d’ús mixt o d’ús especialitzat 028
Secció Segona.- Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús mixt ( U.M.)
Article 57. Definició I característiques 029
Article 58. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ùs mixt
supramunicipal 029
Article 59. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ùs mixt
municipal 029
Secció Tercera.- Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús especialitzat ( U.E.)
Article 60. Definició i caracteristiques dels àmbits d’ús especialitzat 030
Article 61. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat supramunicipal 030
Article 62 Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat municipal 031
Capítol IV. Parcs i equipaments supramunicipals
Article 63. Ordenación dels parcs, equipaments i dotacions supramuncipals 031
Capítol V. Directrius bàsiques per a la incorporació dels aspectes ambientals en els Plans d’ordenació urbanística municipal, planejament derivat i projectes que desenvolupin el PDU.
Article 64. Objectius i criteris ambientals 031
Article 65. Directrius ambientals en relació amb els residus 031
Article 66. Directrius ambientals en relació amb el cicle de l’aigua 032
Article 67. Directrius ambientals en relació amb l’ambient atmosfèric 034
Article 68. Directrius ambientals en relació als riscos associats a les materies perilloses 034
Article 69. Directrius en relació a altres aspectes ambientals 035
Capítol VI. Criteris ambientals per al desenvolupament urbanístic dels municipis Article 70. Criteris ambientals en relació a l’eficiència energètica 036
3
Article 71. Criteris ambientals en relació al cicle de l’aigua 037
Article 72. Criteris ambientals en relació a la contaminació acústica 038
Article 73. Criteris ambientals en relació a la contaminació lluminosa 038
Article 74. Criteris ambientals en relació a la integració de la biodiversitat en el
tractament dels espais lliures i la vegetació urbana 039
Article 75. Criteris ambientals en relació a la protecció del sòl 039
Article 76. Criteris ambientals en relació als materials i als residus 040
Article 77. Criteris ambientals en relació a la mobilitat sostenible 040
TÍTOL IV. ORDENACIÓ DE LES INFRASTRUCTURES Capítol I. Infraestructures de mobilitat Article 78. Tipología 041
Article 79. Integració de mesures ambientals i paisatgístiques 041
Article 80. Ordenaió de les infraestructures de mobilitat viària i ferroviària 041
Capítol II. Infraestructures sectorials
Article 81. Tipología 042
Article 82. Ordenació de les infraestructures sectorials 042
Article 83. Estudis d’impacte i integració paisatgística de les infraestructures 042
DISPOSICIONS FINALS
Primera Adaptació del panejament urbanístic general al PDU 043
Segona Aplicació directa i preferent de la normativa del PDU 043
4
TÍTOL I. DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL
Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació
1. El present Pla Director Urbanístic ( en endavant, el PDU ) ordena el territori de l’Àmbit Central del
Camp de Tarragona. Aquest àmbit territorial esta integrat pels municipis d’Altafulla, El Catllar,
Constantí, El Morell, Els Pallaresos, Perafort, La Canonja (segons Llei del Parlament de
Catalunya de data 15 d’abril de 2010), La Pobla de Mafumet, La Riera de Gaià, Salou, La
Secuita, Tarragona, Torredembarra, Vilallonga del Camp, Vila-seca, de la comarca del
Tarragonès; Almoster, Cambrils, Castellvell del Camp, Reus, Riudoms, La Selva del Camp,
Vinyols i Els Arcs, de la comarca del Baix Camp; i El Garidells, de la comarca de l’Alt Camp.
2. Per a aquest àmbit, el PDU estableix determinacions que han de ser respectades i
desenvolupades per les actuacions territorials, en especial les urbanístiques, les
d’infraestructures de mobilitat, l’ordenació dels assentaments i activitats económiques, i les
derivades de les polítiques de protecció del patrimoni ambiental, cultural, social i econòmic.
Article 2. Naturalesa jurídica Aquest Pla té la naturalesa de Pla Director Urbanístic, d’acord amb el que s’estableix al Decret
Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme ( en endavant,
TRLU ) i el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme (en
endavant, RLU).
Article 3. Marc legal
1. Aquest Pla, s’ha redactat d’acord amb la legislació territorial, sectorial i urbanística vigent, així
com amb les restants disposicions legals que li son d’aplicació.
2. Les determinacions del present Pla Director Urbanístic són coherents amb les del Pla Territorial
Parcial del Camp de Tarragona ( en endavant. el PTPCT ), les quals complementen i
desenvolupen, amb el benentès que les normes del PTPCT són també d’aplicació directe a
l’àmbit del present Pla.
3. Tota referència a la “legislació territorial, sectorial i urbanística vigent” s’ha d’entendre que remet
a l’ordenament jurídic aplicable a Catalunya.
Article 4. Finalitats
Aquest Pla Director Urbanístic, té com a finalitats establir:
a) Les directrius per a coordinar l'ordenació urbanística del territori d'abast supramunicipal
corresponent a l’Àmbit Central del Camp de Tarragona, i concretar les directrius per al planejament
urbanístic determinades en els articles 5, 6 i 7 del Reglament de la Llei d’Urbanisme.
b) Les determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible, la mobilitat de les persones i
mercaderies i el transport públic.
c) Les mesures de protecció del sòl no urbanitzable, i els criteris per a l'estructuració orgànica
d'aquest sòl.
d) La concreció de les reserves de sòl per a les grans infraestructures.
e) La programació de polítiques supramunicipals de sòl i habitatge concertades amb els ajuntaments.
Article 5. Determinacions
1. El present PDU estableix en els seus plànols d’ordenació les diferents categories d’espais oberts,
dels sectors i espais d’eventual transformació en els assentaments urbans i de les
infraestructures.
2. El contingut propositiu dels diferents ordres de determinacions gràfiques completa la seva definició
en la normativa del PDU interpretada en el marc del conjunt de la seva documentació i en relació
als objectius previstos a l’article 56 TRLU.
3. Els límits dels diferents àmbits podrà ser justificadament ajustat pel planejament urbanístic
municipal que defineixi l’ordenació a escales més detallades, sempre que es tracti d’ajustos
puntuals i menors, no hi hagi disminució substancial de superfície de sòl protegit i que es tracti
d’adequar aquells límits a elements naturals o construïts conformadors de l’estructura territorial
(límits topogràfics, de l’estructura cadastral, traçats viaris... ).
5
4. El caràcter obert de l’estructura d’àmbits facilita que, mitjançant modificacions del PDU, es
puguin incloure nous àmbits amb les finalitats assenyalades o d’altres tipus. En concret, això
permet l’eventual incorporació al PDU de les directrius de paisatge corresponents a les diverses
unitats que defineixi el Catàleg de paisatge que s’ultimi amb posterioritat a la seva vigència.
Article 6. Documentació
1. La documentació del PDU inclou els documents següents:
A) MEMÒRIA (texts i plànols de d’ordenació)
1. Introducció
• presentació del document
• àmbit territorial del pla director urbanístic
• problemes, necessitats i oportunitats per a l’ordenació urbanística
2. Continguts d’un pla director urbanístic
3. Un mètode d’aproximació per a la construcció del pla
4. Previsions demogràfiques i de població activa
5. Criteris mediambientals per al pla director
6. Alternatives per a l’ordenació urbanística de l’àmbit
7. Ordenació dels espais oberts, paisatge i territori
8. Ordenació de les infraestructures de mobilitat
8.1. sistema viari
8.2. sistema ferroviari: passatgers i mercaderies
8.3. tram-camp
8.4. aeroport
8.5. camins de vianants i carrils bici intermunicipals
9. Ordenació dels assentaments urbans i els equipaments supramunicipals
10. Ordenació de les xarxes de subministrament, sanejament i residus
11. Riscos per instal·lacions fixes i transport de mercaderies perilloses
12. Riscos d’incendi, geológic i d’inundació
13. Reordenació de la mobilitat
14. Proposta d’ordenació de conjunt i per municipis
15. Projectes estratègics.(sense valor normatiu).
• Eix Cívic de la T-11, nova Estació Central i Parc Esportiu
• Eix Cívic de Bellisens / N-340
• Polígon Industrial Sud, ZAL del Port i Universitat Laboral
• Parc Fluvial del Francolí
• Parc Fluvial del Gaià
• Corredor ambiental de Sant Ramon
• Estació de Mercaderies. Polígon de Constantí
• Eix Cívic Salou - Cambrils
B) INFORMACIÓ URBANÍSTICA (texts i plànols)
1. Matriu mediambiental: espais oberts, paisatge i patrimoni
2. Infraestructures de mobilitat: viaria, ferroviària, aeronàutica
3. Transport públic per carretera
4. Assentaments urbans i equipaments. potencial de creixement
5. Risc tecnològic. installacions i transport de mercaderies
6. Xarxes de subministrament, sanejament i residus
C) BASES TÈCNIQUES I ECONÒMIQUES
D) PROGRAMACIÓ DE LES ACTUACIONS
E) NORMATIVA
6
2. La documentació gràfica del PDU esta integrada pels següents plànols:
Plànols d’ordenació:
ORDENACIÓ DELS ESPAIS OBERTS, PAISATGE I TERRITORI
▪ Ordenació dels espais oberts: Espais de protecció especial,
territorial i preventiva 1/50.000 A1
1/100.000 A3
ORDENACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT
Sistema viari
▪ Ordenació de la xarxa viària 1/50.000 A1
1/100.000 A3
▪ Ordenació de la xarxa viària - fases 1/200.000 A3
Sistema ferroviari: passatgers i mercaderies
▪ Ordenació de la xarxa ferroviària 1/50.000 A1
1/100.000 A3
▪ Ordenació de la xarxa ferroviària - escenari <2016 1/100.000 A3
▪ Ordenació de la xarxa ferroviària - escenari >2016 1/100.000 A3
▪ Ordenació de la xarxa ferroviària - fases 1/200.000 A3
Tram-Camp
▪ Ordenació de la xarxa ferroviària / Tren Tramvia 1/100.000 A1
1/200.000 A3
ORDENACIÓ DELS ASSENTAMENTS URBANS I ELS EQUIPAMENTS SUPRAMUNICIPALS
▪ Ordenació dels assentaments urbans segons planejament 1/50.000 A1
vigent 1/100.000 A3
▪ Ordenació dels assentaments urbans 1/50.000 A1
1/100.000 A3
RISCOS PER INSTAL·LACIONS FIXES I TRANSPORT DE MERCADERIES PERILLOSES
▪ Riscos per instal·lacions fixes i transport de
mercaderies perilloses 1/100.000 A3
PROPOSTA D’ORDENACIÓ DE CONJUNT I PER MUNICIPIS
▪ Síntesi de l’ordenació 1/50.000 A1
1/100.000 A3
▪ Síntesi de l’ordenació (quatre fulls) 1/25.000 A1
1/50.000 A3
PROJECTES ESTRATÈGICS.(sense valor normatiu).
▪ Projectes estratègics 1/50.000 A1
1/100.000 A3
▪ Eix cívic de la T-11, Estació Central i Parc Esportiu 1/20.000 A3
▪ Eix cívic de Bellisens / N-340 1/20.000 A3
▪ Polígon Industrial Sud, ZAL del Port i Universitat Laboral 1/10.000 A3
▪ Parc Fluvial del Francolí 1/30.000 A3
▪ Parc Fluvial del Gaià 1/20.000 A3
▪ Corredor ambiental de Sant Ramon 1/20.000 A3
▪ Estació de Mercaderies. Polígon de Constantí 1/20.000 A3
▪ Eix Cívic Salou - Cambrils 1/10.000 A3
Plànols d’informació urbanística
Àmbit espacial del pla – comarques i municipis 1/100.000 A3
MATRIU MEDIAMBIENTAL: Espais oberts, paisatge i patrimoni
▪ Planejament vigent -Sòl no urbanitzable i proteccions 1/100.000 A3 ▪ Delimitació de zones inundables i situacions sensibles 1/100.000 A3 ▪ Espais oberts d’especial interès - Espais protegits 1/100.000 A3 ▪ Cobertes del sòl 1/100.000 A3 ▪ Activitats extractives 1/100.000 A3
7
INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT: Viaria, ferroviària, aeronàutica
▪ Infraestructures existents - xarxa viària 1/100.000 A3
▪ Infraestructures existents -
Estudi de l’estat actual de l’A7 - 3 fulls 1/10.000 A3
▪ Infraestructures existents -
Estudi de l’estat actual de l’AP7 - 4 fulls 1/10.000 A3
▪ Infraestructures - Planejament i propostes viàries 1/100.000 A3 ▪ Infraestructures existents - xarxa ferroviària 1/100.000 A3
▪ Infraestructures - Planejament i propostes ferroviàries 1/100.000 A3 ▪ Infraestructures existents - aeroport de Reus 1/100.000 A3
TRANSPORT PÚBLIC PER CARRETERA
▪ Infraestructures existents - transport públic per carretera 1/100.000 A3
▪ Infraestructures existents - transport públic - autobusos 1/100.000 A3
ASSENTAMENTS URBANS I EQUIPAMENTS. Potencial de creixement
▪ Assentaments urbans -
Sòl urbanitzable segons planejament vigent 1/100.000 A3
▪ Equipaments existents 1/100.000 A3
▪ Equipaments i espais lliures existents i
previstos per planejament 1/100.000 A3
RISC TECNOLÒGIC. INSTAL.LACIONS I TRANSPORT DE MERCADERIES
▪ Riscos tecnològic. Instal·lacions i transport de mercaderies 1/100.000 A3
XARXES DE SUBMINISTRAMENT, SANEJAMENT I RESIDUS
▪ Xarxes d’abastament d’aigua en alta 1/300.000 A3
▪ Consum d’aigua per municipi 1/300.000 A3
▪ Saturació de les estacions depuradores 1/300.000 A3
▪ Xarxes i instal·lació d’energia elèctrica 1/300.000 A3
▪ Producció elèctrica per municipi 1/300.000 A3
▪ Consum elèctric per municipi 1/300.000 A3
▪ Xarxes i instal·lació de gas 1/300.000 A3
▪ Producció de residus municipals 1/300.000 A3
▪ Percentatge de recollida de residus 1/300.000 A3
▪ Gestors de residus existents i proposats 1/300.000 A3
Article 7. Vinculació normativa de les determinacions
1. A través del conjunt de la seva documentació, el PDU estableix normes que s’expresen mitjançant
el seu redactat o la seva expressió gràfica.
2. Els plànols d’ordenació i la normativa són documents que han d’ésser interpretats amb el conjunt
de documents que integren aquest PDU.
3. Les normes del present PDU són d’obligat compliment pel planejament urbanístic, pels projectes
d’infraestructures i per les altres actuacions en el territori que són objecte de regulació.
4. La normativa del present Pla vincula tant als particulars com a l’administració, de manera que
qualsevol intervenció sobre el territori – de caràcter provisional o definitiva, d’iniciativa pública o
privada- haurà de adaptar-se a les seves determinacions, d’acord amb allò previst en la legislació
vigent.
5. El PDU estableix determinacions per a ésser desenvolupades mitjançant plans especials
urbanístics que facin possible l'exercici de competències pròpies dels ens supramunicipals.
6. El planejament urbanístic que resulti afectat per les determinacions del PDU s'hi ha d'adaptar als
seus continguts.
7. En tot cas, el desenvolupament del PDU s’ajustarà a la legislació urbanística aplicable a
Catalunya. Les obres i els usos que excepcionalment es puguin autoritzar no contemplats en el
present PDU seguiran la tramitació legalment establerta i en cap cas podran constituir dispensa
singular.
Article 8. Interpretació de les determinacions 1. Les determinacions del PDU i concretament aquestes normes s’interpretaran en base a criteris
que, partint del sentit propi de les paraules en relació amb el context i els antecedents, atenent a la
seva unitat i coherència com a parts integrants del PDU; en l'acompliment dels objectius i finalitats
del Pla formulats a la Memòria, i a la realitat social de l'àmbit d'aplicació. En tot cas, es tindran en
compte els següents criteris:
8
a) En la interpretació dels plànols i representacions gràfiques, prevalen les determinacions
expressades en el plànol d'ordenació a escala 1/25.000.
b) Les Normes prevalen sobre els restants documents del PDU.
c) Els dubtes d'interpretació del planejament urbanístic per imprecisions de la cartografia o
per contradiccions entre documents d'igual rang es resolen d'acord amb el que estableix
l'article 10 TRLU.
2. No obstant el que disposa l’apartat anterior, la delimitació de sistemes, àrees urbanes, reserves i
sectors de planejament assenyalats pel Pla, tenint en compte les toleràncies i imprecisions de la
cartografia, podrà ser precisada o ajustada en els documents de planejament que despleguin el
PDU. Les regles gràfiques d'interpretació que permeten aquests ajustaments son les següents:
a) No es podrà alterar la superfície de l’àrea delimitada en els plànols d'ordenació, segons la
interpretació literal, en més/menys un 5% si l'ordenació específica no estableix un altre
criteri.
b) No es podrà alterar substancialment la forma de l'esmentada àrea, excepte en aquelles
precisions que es derivin del necessari ajust gràfic entre el que estableix el PDU i el
planejament urbanístic municipal en relació a:
* La delimitació dels sistemes
* La delimitació del sol no urbanitzable.
* La delimitació de les diverses àrees urbanes en relació a la classificació i qualificació
del sol urbà i urbanitzable.
* La delimitació de les reserves per a infraestructures.
Article 9. Obligatorietat Les administracions públiques, les entitats que d’elles depenen i els particulars estan obligats a complir
les determinacions i disposicions que estableix el PDU..
Article 10. Vigència
1. El PDU entra en vigor l’endemà de la publicació de l’acord d’aprovació definitiva i de les seves
normes al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i mantindrà la vigència, de manera
indefinida, fins que, degut a una revisió del Pla Territorial General de Catalunya o de les
disposicions del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, s’hagués de produir una
adaptació del mateix
2. En el marc dels criteris del Programa de Planejament Territorial de Catalunya i de les seves
hipòtesi de desenvolupament econòmic i demogràfic s’estableix com a termini de previsió temporal
de les determinacions d’aquest PDU l’any 2026.
Article 11. Seguiment i actualització
El procés de seguiment i actualització del present PDU es durà a terme d’acord amb el desenvolupament
i evolució del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona vigent.
Article 12. Modificació
1. Amb l’objectiu d’adequar les determinacions del PDU a circumstàncies no previstes que es detectin
en el seu seguiment i en els supòsits previstos reglamentàriament es podrà procedir a la
modificació del Pla, d’acord amb el procediment legalment establert
2. El projecte de modificació del Pla que es redacti, haurà de tenir el grau de precisió propi d’un Pla
director urbanístic i haurà d’anar acompanyat d’una avaluació que expliqui la incidència de les
noves determinacions en l’ordenació general establerta per aquest Pla, la seva adaptació als seus
criteris i objectius i els efectes sobre el planejament urbanístic i sectorial.
3. No tindran la consideració de modificacions:
a) La variació dels límits entre unitats de paisatge o entre àrees urbanes que persegueixin un
millor desenvolupament del PDU.
b) L'ampliació de les reserves de sol per a infrastructures, que millori el seu
desenvolupament i la seva integració paisatgística i aquella altra derivada de la legislació
sectorial vigent.
4. En qualsevol cas, el projecte de modificació del PDU haurà de donar compliment a l'article 94
TRLU, i haurà de tenir, com a mínim, el grau de precisió propi del PDU i haurà d’anar
acompanyat d’una avaluació que expliqui la incidència de les noves determinacions en l’ordenació
general establerta pel Pla, la seva adaptació als criteris i objectius inicials del Pla i els efectes sobre
el planejament urbanístic.
Article 13. Circumstàncies justificatives de la revisió Seran circumstàncies que justifiquen la revisió d'aquest PDU:
9
1. Si es constata que la regulació urbanística que es proposa no es eficaç en la protecció dels
valors ambientals , paisatgístics del territori.
2. La revisió del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona o l’aprovació d’un Pla Sectorial
quan modifiqui substancialment la xarxa d'infrastructures prevista.
3. L'esgotament de les àrees de creixement previstes pel conjunt en mes de les dues terceres
parts.
4. El transcurs del termini de setze anys previst per a la seva execució, comptats a partir de la data
de la publicació de l’acord d’aprovació definitiva del PDU. Article 14. Adaptació 1. Si el planejament territorial d’aquest àmbit es revisa o és objecte de modificacions que impliquen
alteracions respecte del contingut d’aquest PDU, es procedirà a la seva adaptació.
2. La formulació i tramitació de l’adaptació serà la mateixa que la de les modificacions, sense
perjudici de desenvolupar el procés de participació previst per a l’elaboració del Pla si, per la
naturalesa i l’abast dels canvis que comporta l’adaptació, es considerés necessari.
Article 15. Desplegament del Pla Director Urbanístic
1. Els Plans d'ordenació urbanística municipal desenvoluparan aquelles determinacions que
assenyali el PDU; aquelles que es vulguin detallar amb major precisió o aquelles que - per la
seva dimensió o circumstàncies- han de ser desplegades en aquest tipus de document.
2. Els Plans especials urbanístics de caràcter supramunicipal desenvoluparan aquelles
determinacions que estableixi el PDU.
3. Es podran redactar Plans especials de caràcter supramunicipal sense necessitat d'estar
assenyalats en el PDU si s'amplia o augmenta la protecció del medi i el paisatge.
Article 16. Instruments de cooperació municipal i compensació territorial
S’aplicaran els instruments de cooperació municipal i de compensació territorial que estableixi el
PTPCT per aquelles actuacions del present PDU que responguin a una lógica de caràcter
supramunicipal.
TÍTOL II. ORDENACIÓ DELS ESPAIS OBERTS
Capítol I. Determinacions generals
Article 17. Definició
1. El sistema d’espais oberts de l’Àmbit Central del Camp de Tarragona comprèn els terrenys
qualificats com a espais lliures, a més de tot el sòl classificat com no urbanitzable pel planejament
urbanístic, i tot aquell classificat com urbanitzable ( delimitat o no delimitat) en tant aquest no s’hagi
desplegat.
2. Aquest PDU reconeix específicament dins d’aquest sistema d’espais oberts les diferents matrius
dominants o “ vocacions” del territori ( agrícola, forestal, agroforestal, fluvial...), fruit de les seves
característiques, a través de la definició d’un conjunt d’àrees.
3. Mitjançant el sistema d’espais oberts, el PDU assenyala aquelles parts del territori que, en principi,
han d’ésser preservades de la urbanització i, en general, dels processos que poguessin afectar
negativament els seus valors paisatgístics, ambientals, patrimonials i econòmics, sense perjudici
de les actuacions que es poden autoritzar en les circumstàncies i condicions que aquestes normes
estableixen.
4. El PDU considera el sistema d’espais oberts un component fonamental de l’ordenació del territori i,
per tant, cal considerar les determinacions que el regulen com a bàsiques per al desenvolupament
del Pla.
5. El sistema d’espais oberts esta delimitat en el planol d’ordenació del PDU a escala 1/25.000
Article 18. Tipologia d’espais oberts 1. Amb la finalitat de modular les normes de protecció en funció de les condicions de les diferents
àrees de sòl i dels papers que han de representar en el territori, el Pla Director s’ajusta als tres tipus
bàsics de sòl en els espais oberts que estableix el PTPCT:
a) Sòl de protecció especial
b) Sòl de protecció territorial
c) Sòl de protecció preventiva
10
2. Dins de cadascun d’aquests tipus de sòl, el present PDU distingeix subtipus en funció de la seva
naturalesa específica i de les mesures de protecció que convingui establir en cada cas.
Article 19. Regulació normativa del sòl no urbanitzable en el PDU
1. El present PDU assoleix en relació a la regulació normativa del sòl no urbanitzable un nivell alt
de definició. No obstant, els POUMs o els Plans especials d’àrees o sectors específics podran
aportar major precisió en la seva ordenació i major restricció respecte als usos i les condicions
d’edificació que les establertes per aquest PDU.
2. El PDU concreta en els sòls no urbanitzables indicats, els paràmetres de regulació de les obres,
usos i edificacions admissibles.
Article 20. Sòls subjectes a riscos
1. En funció del que s’estableixi a la legislació sectorial vigent en el seu moment, i en especial a la
legislació i planificació esmentada en l’informe de la Direcció General de Protecció Civil que
s’annexa al Document de referència elaborat per la Direcció General de Polítiques Ambientals i
Sostenibilitat, així com a la Guia de criteris per a la planificació del territori en l’entorn dels
establiments industrials afectats per la legislació d’accidents greus, del Servei de seguretat
d’instal.lacions del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, el planejament urbanístic
delimitarà amb precisió les zones de risc i determinarà les mesures específiques de protecció i
prevenció que siguin adequades d’acord amb l’ordenació.
2. El planejament urbanístic per tal d’establir les mesures adequades que permetin assolir uns nivells
suficients de protecció enfront dels riscs naturals i tecnològics, vindrà acompanyat dels estudis
geològics pertinents que avalin la preservació de la urbanització i l’edificació d’aquelles zones de
risc per a la seguretat i el benestar de les persones que, d’acord amb la normativa sectorial
aplicable, siguin totalment incompatibles amb llur urbanització o edificació, llevat que es prevegi
l’execució d’obres vinculades a la mateixa protecció i prevenció dels riscs.
3. Els sòls subjectes a riscos geològics o d’inundació quedaran exclusos de qualsevol destinació que
hagi de comportar risc greu per a les persones.
4. Quant al risc d’inundació s’estarà al disposat en l’article 6 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel
qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme i es regularà mitjançant l’adaptació del Pla al
corresponent planejament sectorial, on s’estableixin els usos admisibles que no hagin de
comportar risc per a la seguretat de les persones a les àrees inundables en funció del període de
retorn, com també de la fondària i la velocitat de l’aigua previsibles en cas d’inundació.
5. Quant a riscos d’incendis, s’atendrà especialment a les determinacions d’incidència urbanística de la
Llei 5/2003, de 23 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions,
sense continuïtat immediata amb la trama urbana i el Decret 123/2005, de 14 de juny, que desplega
aquestes mesures.
6. Quant a riscos geològics, s’atendrà a les determinacions sectorials vigents en cada moment per
aquelles zones on s’hagi detectat un risc geològic per estudis específics i per a les zones on hi hagi
una pendent superior al 20%.
Article 21. Ordenació del sòl no urbanitzable en el planejament urbanístic
El planejament urbanístic haurà d’adscriure les diverses zones del sòl no urbanitzable a alguna de les
àrees definides en la present normativa del PDU i podrà complementar les mesures de protecció i la
regulació d’actuacions, usos i construccions que aquí s’estableixen.
Article 22. Precisió de límits Els plànols del PDU assenyalen a escala 1/50.000 i 1/25.000 els límits dels diferents tipus de sòls que
composen el sistema d’espais oberts. Aquests límits podran ésser precisats pels instruments de
planejament urbanístic que defineixin l’ordenació a escales més detallades, sempre que no hi hagi
augments substancials de superfície de sòl de menor protecció en detriment del de major protecció.
Capítol II. Espais de protecció especial.
Secció Primera.- Disposicions generals
Article 23. Definició Aquests sòls parteixen de la seva delimitació en el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona i
inclouen aquells sòls en què concorren valors que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de
les possibilitats de transformacions que els poguessin afectar. Comprèn aquells sòls que formen part
d’àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial i aquells que el PTPCT considera que cal
11
preservar pel seu valor com a peces i connectors d’interès natural, o com a àrees d’usos agraris i
també per la seva funció específica en l’equilibri mediambiental.
Article 24. Tipología d’espais de protecció especial Els plànols d’ordenació del PDU distingeixen, dins dels espais de protecció especial diferents àrees:
PE-1 PEIN i Xarxa Natura 2000
PE-2 Habitats d’interes comunitari prioritaris
PE-3 Interes geologic
PE-4 Zones humides de l’Inventari de Catalunya
PE-5 Altres sòls d’interès
PE-6 Sòl no urbanitzable costaner del PDUSC
Secció Segona.- Categories dels espais de protecció especial.
Article 25. Espais d’especial interès natural ( PEIN ) i Xarxa Natura 2000 (PE-1)
1. En l’àmbit territorial del PDU s’inclou dins d’aquesta categoria d’espais:
a) La Sèquia Major ( XN codi ES5140004 LIC )
b) Tamarit – Punta de la Mòra (PEIN DOGC/2512 )
c) Desembocadura del riu Gaià ( PEIN DOGC/ 4007)
d) Platja de Torredembarra (PEIN DOGC/ 2474)
e) Costes del Tarragones ( XN codi ES5140007 LIC)
f) Riu Gaià (codi ES5140019 LIC+ZEPA)
g) Muntanyes de Prades ( codi ES5140008 LIC+ZEPA)
2. Aquestes àrees inclouen també aquells terrenys forestals que per les seves condicions naturals
han de ser objecte d’especial protecció impedint les actuacions que puguin perjudicar els seus
valors forestals, paisatgistics i naturals que els caracteritzen.
3. Aquests sòls es troben delimitats en el PDU en el plànol d’informació dels espais oberts ( escala
1/100.000 )
4. La principal funció d’aquests espais és la conservació de la biodiversitat i la funció equilibradora
dels fluxos ecològics ( aire, aigua, sòl, biologia, etc. )
5. L’espai d’interès natural del PEIN i els espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 queden subjectes a
la corresponent legislació sectorial vigent.
6. El planejament urbanístic tindrà en consideració les determinacions i recomanacions de les
directrius de la legislació sectorial per a la conservació de la natura, especialment alló previst en el
PEIN i en les directrius de gestió de la xarxa Natura 2000.
7. En casos necessaris i excepcionals es requerirà per la nova implantació d’infraestructures la
declaració d’interés general per part de la administració pública competent i l’avaluació d’impacte
ambiental i d’integració paisatgística per part de la Generalitat de Catalunya. En aquests espais
serà obligatòri que el projecte d’infraestructura asseguri la permeabilitat suficient de les vies en
funció de les característiques dels habitats presents.
8. No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació, ni d’infraestructura o de transformació del sòl que pugui
afectar de manera substancial el sistema ecològic o el paisatge de l’espai d’interès natural.
9. Tan sols seran admesses les edificacions autoritzades per la normativa del PEIN.
10. Les edificacions existents en espais del PEIN o de la Xarxa Natura 2000 estaran subjectes a les
determinacions normatives del PEIN, a les directrius de gestió de la Xarxa Natura 2000 i a tota
aquella legislació o directrius que desenvolupin la protecció d’aquests espais.
Article 26. Habitats d’interès comunitari prioritari (PE-2)
1. Els hàbitats d’interès existents en el sistema d’espais oberts del present PDU son aquells hàbitats
naturals d’interès comunitari presents en el territori de l’Àmbit Central del Camp de Tarragona,
amenaçats de desaparició, la conservació dels quals suposa una especial responsabilitat per a
aquesta a causa de la importància de la proporció de la seva àrea de distribució natural inclosa en
el seu territori.
2. Els habitats d’interès comunitari es troben delimitats en el PDU en el plànol d’ordenació dels
espais oberts ( escala 1/50.000 ).
3. La principal funció d’aquests espais és la conservació de la biodiversitat .
12
4 Els habitats d’interès comunitari inclosos en el present PDU queden subjectes a la
corresponent legislació sectorial vigent en cada moment.
5. La nova implantació de infraestructures requerirà la declaració d’interès general per part
l’administració pública competent i l’avaluació d’impacte ambiental per part de la Generalitat de
Catalunya.
6. La implantació d’infraestructures en el subsòl estarà condicionada en qualsevol cas a la no
alteració dels espais d’interès hidrogeològic, d’acord amb la legislació sectorial respectiva.
7. No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació, ni d’infraestructura o de transformació del sòl que
pugui afectar de manera negativa el sistema ecològic dels diferents habitats.
Article 27. Interès geológic (PE-3)
1. Els elements d’interès geològic existents en el sistema d’espais oberts del present PDU, son
els establerts l’Inventari d’espais d’interès geològic a Catalunya ( DES/2001)
2. Es considera Patrimoni Geològic el conjunt de recursos naturals no renovables de valor científic,
cultural o educatiu que permeten reconèixer, estudiar i interpretar l’evolució de la historia de la
Terra i els processos que l’han modelat. L’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya
(IEIGC) selecciona aquells afloraments i llocs d’interès geològic que en conjunt testimonien
l’evolució geològica del territori català, i que cal preservar com a patrimoni geològic.
3. Els espais d’interès geològic es troben delimitats en el PDU en el plànol d’ordenació dels espais
oberts ( escala 1/50.000 ).
4. La principal funció d’aquests espais és la conservació de la biodiversitat i la conservació del
patrimoni geològic. 5. Els espais d’interès geològic del PDU queden subjectes a la corresponent legislació sectorial
vigent.
6. La normativa dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal haurà de delimitar i establir les
determinacions específiques necessàries per a la protecció bàsica dels espais geològics, és a
dir, per garantir l’existència d’un règim jurídic que permeti fer front a les causes de degradació
més importants o comuns en aquests espais.
7. S’establirà una estratègia coherent per a la conservació del Patrimoni Geològic, i l'elaboració d'un
Inventari de llocs geològics d'interès en els diferents POUMs. 8. La implantació d’infraestructures en el subsòl estarà condicionada en qualsevol cas a la no
alteració dels espais d’interès hidrogeològic, d’acord amb la legislació sectorial respectiva.
9. En aquestes àmbits no s’hi podrà fer cap actuació d’edificació, ni d’infraestructura o de
transformació del sòl.
Article 28. Zones humides de l’Inventari de Catalunya (PE-4)
1. Les zones humides existents en el sistema d’espais oberts del present PDU es concreten al que
s’estableix en el Inventari de Catalunya.
2. Les zones humides es troben delimitades en el PDU en el plànol d’ordenació dels espais oberts
(escala 1/50.000 ).
3. La principal funció d’aquests espais és la conservació de la biodiversitat .
4. Les zones humides presents en el PDU quedaran subjectes a la corresponent legislació sectorial
vigent.
5. La nova implantació de infraestructures requerirà la declaració d’interès general per part
l’administració pública competent i l’avaluació d’impacte ambiental per part de la Generalitat de
Catalunya.
7. No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació, ni d’infraestructura o de transformació del sòl que pugui
afectar de manera negativa a aquesta zona humida.
Article 29. Altres sòls d’interès (PE-5)
1. Comprèn aquells sòls que cal preservar pel seu valor, per la seva localització i per la seva funció
específica en l’equilibri mediambiental.
2. Aquesta categoria d’espais compren tambe aquells terrenys principalment forestals que per les
seves condicions naturals han de ser objecte d’especial protecció impedint les actuacions que
puguin perjudicar els seus valors forestals, paisatgístics i naturals que els caracteritzen.
13
Article 30. Sòl no urbanitzable costaner del PDUSC (PE-6)
Inclou els espais qualificats pel Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC 1 i PDUSC 2 )
Capítol III. Espais de protecció territorial
Secció Primera.- Disposicions generals
Article 31. Definició 1. Aquests sòls parteixen de la seva delimitació en el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona
i inclouen aquells sòls que sense assolir el grau de valors naturals, agraris i mediambientals que
tenen els sòls de protecció especial convé preservar, en principi, de la transformació per algun
dels següents motius:
a) Valor paisatgístic, identitari o d’estructuració territorial a regular pels catàlegs i directrius del
paisatge.
b) Valor de reserva estratègica per raons de localització, connectivitat i condicions de l’àrea.
c) Existència de riscos geològics, d’inundabilitat o d’altres afectacions que fan inadequat el
seu aprofitament urbanístic i que per la seva extensió o significació territorial convingui
assenyalar.
2. Dins d’aquesta categoria també s’han inclós aquells sòls urbanitzables a extingir o a reduir la
seva extensió proposats pels tràmits de revisió del planejament municipal vigent, o pel present
PDU, per motius del seu interès i d’una millor adequació a l’entorn.
Article 32. Tipología d’espais de protecció territorial Els plànols d’ordenació del PDU distingeixen, dins dels espais de protecció territorial diferents àrees:
PT-1 Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic
PT-2 Sòl de protencial interès estratègic
PT-3 Sòl de riscos i afectacions
PT-4 Sòl de preservación de corredors d’infraestructures
Secció Segona.- Categories dels espais de protecció territorial. Article 33. Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic (PT-1)
1. Els sòls d’interès agrari i/o paisatgístic es troben delimitats en el PDU en el plànol d’ordenació
dels espais oberts ( escala 1/50.000 )
2. La finalitat que estableix el present PDU per aquests espais és la preservació d’aquests sòls
agraris per tal d’assegurar la continuïtat dels usos agrícoles i dels cultius de la zona, atès el seu
valor econòmic, social i cultural.
3. Els criteris emprats en el present Pla per a la delimitació de sòl d’interès agrari i/o paisatgístic,
d’acord amb el PTPCT son els següents:
a) Valor productiu: relacionat directament amb la productivitat agrícola del sòl, ja sigui pel
rendiment, per l’alta rotació de cultius o per zones agrícoles amb denominació d’origen o
indicació geogràfica protegida.
b) Valor ecològic: relacionat amb aspectes ecològics i paisatgístics, i especialment amb
produccions ecològiques. Els valors de funcionalitat ecològica poden venir doncs
bàsicament per tres motius: funció de connectivitat ecològica, interès paisatgístic, i per
funció de tampó d’àrees urbanes i/o industrials.
c) Valor cultural: relacionat amb aspectes socioculturals de les àrees agrícoles, que fins i tot
poden incloure elements històrics ( construccions tradicionals agrícoles i/o ramaderes..). i /o
construccions relacionades amb l’agricultura.
4. Els projectes que hagin de desenvolupar les noves infraestructures de mobilitat, tant viàries com
ferroviàries, hauran de garantir que no comprometen la funcionalitat ecològica dels espais amb
valor connector entre els espais protegits.
En casos necessaris es requerirà per la nova implantació de infraestructures la declaració d’interès
general per part de l’administració pública competent i l’avaluació d’impacte ambiental i d’integració
paisatgística per part de la Generalitat de Catalunya.
5. El planejament derivat, en la mida del possible, haurà de localitzar i delimitar els corresponents
espais oberts locals o “zones verdes” en contigüitat als espais protegits d’interès agrari i/o
paisatgístic.
14
6. S’haurà d’evitar el risc de desenvolupament de nuclis de població i edificació dispersa. Així
mateix, en aquest espais només seran autoritzades edificacions i instal.lacions lligades a les
activitats agràries.
7. En aquests espais es tindran especialment en consideració els marges i feixes en relació a la
seva preservació, de forma compatible amb l’activitat agrària.
Article 34. Sòl de potencial interès estratègic (PT-2)
1. Sòn aquelles àrees delimitades pel Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona.com a sòls amb
valor de reserva estratègica que per raons de localització, connectivitat, topografía o altres
condicions poden tenir en el futur un paper estratègic en l’estructuració territorial dels
assentaments, les activitats i les infraestructures i, en conseqüència, cal condicionar la seva
possible transformació a un reconeixement de l’interès territorial d’aquesta.
2. D’acord amb l’article 3.23 del PTPCT, la possibilitat de classificar alguna peça de sòl urbanitzable
en el sòl de protecció territorial de potencial interès estratègic que s’assenyala a l’entorn de
l’aeroport de Reus resta condicionada a actuacions d’interès estratègic i d’elevat valor afegit
vinculades a la proximitat de la terminal aeroportuària i la nova estació central de tren situada al
sud de l’aeroport.
3. Les actuacions d’interès territorial estratègic que es puguin produir en el sòl de protecció
territorial mitjançant el procediment que estableix l’article 1.14 del PTPCT podran comportar,
mitjançant la tramitació d’un Pla director urbanístic, extensions addicionals a les previstes pel Pla
en els assentaments de l’entorn i, a banda de l’interès general, miraran de donar compliment a
l’interès local mitjançant la promoció d’usos que aportin valor afegit al territori.
Article 35. Sòl de riscos i afectacions (PT-3)
1. Comprèn aquells sòls de riscos i afectacions, d’origen natural, tecnològic o altres afectacions (en
aquest cas degut principalment a la presencia de l’aeroport de Reus, i de les indústries químiques
i petroquímiques).
2. Aquesta categoria d’espais compren també les zones inundables corresponents a la zonificació
de l’espai fluvial de la Conca del Francolí segons la planificació elaborada per l’Agència Catalana
de l’Aigua i zones inundables del riu Gaià i de les principals rieres i torrents dins de l’àmbit del
PDU:
3. La zonificació de l’espai fluvial correspon a les quatre categories següents:
a) Llera: període de retorn de 2 anys i mig
b) Zona fluvial ( ZF ): període de retorn de 10 anys
c) Sistema hídric ( SH ): període de retorn de 100 anys
d) Zona inundable per episodis
extraordinaris ( ZI ): període de retorn de 500 anys
4. Dins la Zona Fluvial ( ZF ) s’admeten els següents usos:
a) Operacions per a millorar-ne la funcionalitat hidràulica i ambiental
b) Instal.lació d’infraestructures transversals sempre que es respectin la continuïtat ambiental i
hidràulica
c) Instal.lació d’infraestructures canalitzades sempre que es respectin la continuïtat hidràulica i
morfodinàmica.
Queda prohibida qualsevol tipus d’urbanització d’aquests terrenys així com les instal.lacions
dedicades al transport de matèries perilloses que suposin un risc de contaminació del medi
ambient.
5. Dins el Sistema Hídric ( SH ) s’admeten els següents usos
a) Els usos agràris sense que es pugui admetre cap instal.lació o edificació, ni tampoc
l’establiment de hivernacles ni cap tipus de tancament de les parcel.les.
b) Els parcs, zones lliures, zones enjardinades i usos esportius a l’aire lliure, sense edificacions
ni construcciones de cap mena.
c) Els llacunatges i les estacions de bombament d’aigües residuals o potables.
d) L’establiment longitudinal d’infraestructures de comunicació i transport, sempre que permeti
la preservació del règim de corrents.
e) La implantació d’infraestructures de serveis i canonades, degudament soterrades i
protegides i sempre que es preservi el règim de corrents i es garanteixi la no afectabilitat a la
qualitat de les aigües.
f) Aquells altres usos previstos per la legislació aplicable en matèria de domini públic hidràulic.
Queda prohibida cap nova edificació o construcció ni cap ús o activitat que suposi una modificació
sensible del perfil natural del terreny, que pugui representar un obstacle al flux d’aigua o alteració
del règim de corrents en cas d’avinguda. També queda prohibida la instal.lació de zones de
camping i de instal.lacions dedicades al transport de matèries perilloses amb risc de contaminació
del medi ambient.
15
Nomes es podran destinar a usos diferents quan el planejament urbanístic amb informe favorable
de l’administració hidràulica, prevegi l’execució de les obres necessàries per tal que les cotes
definitives resultants de la urbanització compleixin les condicions de grau de risc d’inundació
adequades per a la implantació de la ordenació i usos establerts per l’indicat planejament.
6. Dins la Zona inundable per episodis extraordinaris ( ZI ), s’admeten els següents usos:
a) Els usos admesos dependran de si els terrenys es troben en una de les tres categories
següents en funció dels paràmetres hidràulics disponibles de cabal i de velocitat de
l’avinguda:
1 Zona de inundació greu
2 Zona de inundació moderada
3 Zona de inundació lleu
b) En funció d’aquesta classificació els usos admesos son:
1. La zona amb risc d’inundació lleu: no està subjecte a limitacions del usos
admissibles fins a la cota mínima a la del risc d’inundació moderat.
2. La zona amb risc d’inundació moderat: es permeten els usos industrials,
d’emmagatzematge, i comercials fins a la cota mínima a la de risc d’inundació greu.
Nomes es podran destinar a usos diferents quan el planejament urbanístic, amb informe
favorable de l’administració hidràulica, prevegi l’execució de les obres necessàries per tant que
les cotes definitives resultants de la urbanització compleixin les condicions de grau de risc
d’inundació adequades per a la implantació de la ordenació i usos establerts per l’indicat
planejament.
7. En qualsevol cas, s’estarà al que disposa l’article 6 del Decret 305/2006 i alló que s’estableixi a
la legislació sectorial vigent en cada moment.
8. En cas que s’hagin de realitzar obres dins del sistema hídric s’haurà de preveure les actuacions
necessàries per a la adopció de les mesures de protecció front als riscos d’inundació. El
planejament urbanístic general podrà condicionar les actuacions de transformació dels usos o
reimplantació d’usos preexistents a l’execució, a càrrec de l’actuació, de les infraestructures
necessàries que adeqûin el risc d’inundació a l’ordenació urbanística.
9. En els parcs fluvials que poden comportar riscos d’inundació, s’haurà de tenir en compte aquests
riscos en establir l’ordenació d’usos del sòl d’acord amb els criteris previstos en els apartats
anteriors.
Article 36. Sòl de preservació de corredors d’infraestructures (PT-4)
1. Comprèn aquells espais situats a l’entorn dels sistemes territorials o urbanístics i d’espais lliures
públics ( hidrològic, vies rurals, parcs, serveis tècnics, connectors ecològics ), que tenen per
finalitat protegir els sistemes generals d’infraestructures existents o proposades pel PDU.
2. Les àrees de protecció d’infraestructures es troben delimitades en el PDU en el plànol d’ordenació
dels espais oberts, ( escala 1/50.000 ) d’acord amb la vigent Llei de Carreteres i el seu Reglament,
així com segons s’estableix a la resta de legislació sectorial corresponent a cada tipus
d’infraestructura.
3. La principal funció d’aquests espais és la seguretat de les persones i dels bens.
4. Les determinacions especifiques per al sistema de protecció d’infraestructures venen establertes a
la legislació sectorial vigent.
5. Aquests espais de protecció de sistemes tindran naturalesa de sistema general urbanístic.
6. No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació o de transformació del sòl que pugui afectar de manera
clara al sistema de protecció d’infraestructures.
Article 37. Actuacions d’interès territorial
En el suposit d’actuacions puntuals amb un elevat interès territorial que afectin determinades peces de
sòl de protecció territorial, sera d’aplicació l’article 1.14 de la normativa d’ordenació territorial del PTPCT.
Capítol IV. Espais de protecció preventiva.
Secció Primera.- Disposicions generals
Article 38. Definició S’inclouen en aquest tipus els sòls classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic que
no hagin estat considerats de protecció especial o de protecció territorial.
16
Article 39. Tipología d’espais de protecció preventiva 1. El present PDU distingeix entre els sòls de protecció preventiva de caràcter ordinari - no
sotmesos a proteccions específiques - i els sòls restringits pels seus valors reconeguts en els
respectius planejaments municipals vigents o en tràmit d’aprovació inicial, o pel present PDU.
2. Les àrees del sòl restringit no podran incorporar-se com a eventual sòl urbanitzable, per part dels
planejaments municipals fins que el sòl urbà, l’urbanitzable i el de protecció preventiva de
caràcter ordinari del terme municipal s’hagin exhaurit en un 75% de la seva extensió, o be, si
previa declaració d’interès públic per part de l’administració responsable de l’ordenació territorial i
urbanística es considerés necessaria la seva ocupació i/o transformació per a instal.lacions,
infraestructures, urbanització i edificació d’usos i activitats no localitzables per les seves
caracteristiques en el sòl urbà o urbanitzable municipals.
3. Els plànols d’ordenació del PDU, dins dels espais de protecció preventiva estableix les següents
categories:
Àrees:
PP-1 Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic
PP-2 Sòl d’interès natural i/o forestal
PP-3 Sòl d’interès connector i/o d’amortiment envers sòls de protecció especial.
Elements lineals o traces de valor estructurador o mediambiental:
PP-4 Vials de segon ordre i camins rurals estructurants
PP-5 Cursos d’aigua d’interès ambiental (rieres i torrents)
Elements de caràcter puntual:
PP-6 Elements d’interes patrimonial i/o arqueológic
4. Les diferents categories d’espais de protecció preventiva provenen o be del planejament general
vigent en el moment de redacció del present PDU i que classifica la zona com a sòl no
urbanitzable; o be del planejament general que es troba en un tràmit avançat de modificació o
revisió; o be com a proposta directa del PDU.
5. Dins la categoria d’espais de protecció preventiva comú cal considerar els següents espais
d’eventual transformació:
Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat (ADUC):
a) Supramunicipals d’us mixt (UM) o d’ús especialitzat (UE)
b) Municipals d’ús mixt (UM) o d’ús especialitzat (UE)
La regulació específica d’aquests espais ve establerta en el Capítol III del Títol III de la present
Normativa.
Secció Segona.- Categories dels espais de protecció preventiva.
Article 40. Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic ( PP-1)
1. Inclou els terrenys en sòl no urbanitzable de protecció preventiva on el present PDU preten la
consolidació de l’activitat agrària com a element bàsic per a contribuir a l’assentament de la
població rural i millorar les condicions en què aquesta activitat s’exerceix,. Es objectiu del Pla per
aquests sòls el manteniment i dinamització de les explotacions productives existents pel tal que
esdevinguin un sector economic competitiu i de qualitat, fent compatible aquesta activitat agraria
amb el respecte dels valors naturals i paisatgístics del territori.
2. El caràcter multifuncional d’aquests sòls agricoles ve regulat pel present PDU, per la legislació
sectorial que afecti a les diferents activitats agraries que en ells es desenvolupen i per la legislació
urbanística, ambiental i paisatgística en relació als usos que es puguin dur a terme, a les
condicions per les edificacions , construccions, instal.lacions i infraestructura agraria i a les
mesures de conservació dels elements d’estructuració d’aquest territori rural.
Article 41. Sòl d’interès natural i/o forestal ( PP-2)
1. Inclou els terrenys en sòl no urbanitzable de protecció preventiva on el present PDU preten la
protecció de diferents sòls amb interès natural i/o forestal.
2. El caràcter multifuncional d’aquests sòls ve regulat pel present PDU, per la legislació sectorial, i per
la legislació urbanística, ambiental i paisatgística en relació als usos que es puguin dur a terme en
aquest tipus de sòl i a les mesures de conservació dels elements d’estructuració d’aquest territori
rural.
Article 42. Sòl d’interès connector i/o d’amortiment envers sòls de protecció especial ( PP-3)
1. Es definiexen com a connectors ecològics aquells espais que per la seva qualitat i disposició
estrategica garanteixen el desplaçament de les especies, i també, en el context del pla, aquells
elements i àmbits que reforcen i asseguren la permeabilitat ecològica entre els espais d’especial
interès connector i els que asseguren la permeabilitat ecològica de la matriu territorial.
17
2. Es consideren connectors ecològics la totalitat dels cursos fluvials i dels espais de protecció
especial natural.
3. El planejament urbanístic municipal, en funció de les caracterìstiques i valors específics dels sòls
que tenen la consideració de connector ecològic, ha de classificar el sòl en alguna de les
categories de sòl no urbanitzable de protecció (agrària, forestal, paisatgística...) indicant
específicament el seu valor de connector ecològic i establint mesures per tal de garantir:
a) La continuïtat, evitant la formació d’efectes barrera.
b) La preservació de la permeabilitat ecològica, definint mesures específiques en funció de
cada sistema o zona. Aixó afecta als projectes d’infraestructures, que han de preveure la
connectivitat ecològica dels trams que es disposen sobre connector, a les zones agrícoles
que han de conservar les condicions de connectivitat i a les àrees d’assentament o
edificació, a on s’han de determinar mesures per tal de minimitzar l’efecte barrera.
c) La limitació o regulació específica de les transformacions territorials i els usos en relació
als punts anteriors.
d) La limitació de les edificacions a la recuperació d’aquelles existents i les directament
relacionades amb les activitats i tntensitats admeses.
e) El reconeixement explícit d’edificacions i activitats existents, regulant les condicions de
permanència, ampliació o extinció d’acord amb els objectius definits als apartats anteriors i
el contingut d’aquestes Normes.
4. El planejament urbanístic municipal, sectorial o especial, les directrius del paisatge i els projectes
d’infraestructures, han de justificar les mesures tendencials a la preservació de la connectivitat
ecològica.
5. Les determinacions de mesures específiques de protecció dels connectors ecològics
desenvolupades a traves de les directrius de paisatge o d’un pla sectorial d’ordenació dels
connectors ecològics es consideren vinculants per el planejament municipal.
Article 43. Vials de segon ordre i camins rurals estructurants ( PP-4)
1. La xarxa de camins rurals que es grafia en el present PDU estan formades per:
a) Vials de segon ordre
b) Camins rurals estructurants
2. Les determinacions generals per a la xarxa de camins rurals venen establertes a la legislació
sectorial vigent.
3. Les determinacions mes específiques per els camins rurals venen enunciades amb caràcter
general en els preceptes del PDU que regulen les diferens àrees dels espais oberts.
4. Per altra banda, aquest PDU defineix com a pistes forestals aquelles vies de terra o pavimentades
connectades amb els camins rurals i forestals, i de característiques similars, construïdes
primordialment per al transport dels aprofitaments forestals i per la prevenció d’incendis.
S’estableixen per a les pistes forestals les següents determinacions:
a) La conservació de les pistes forestals es promourà des de les administracions públiques
actuants en el territori, dins del marc de les mesures de foment.
b) No es poden obrir noves pistes forestals que no estigui prevista en els Plans d’Ordenació
Urbanística Municipal , en els Plans Especials que en sòl no urbanitzable poden
desenvolupar-lo, en els Plans de Gestió Forestals o Programes de l'Administració
d'Agricultura, amb l'informe previ corresponent de la Direcció General del Medi Natural del
Departament de Medi Ambient i Habitatge.
c) Si estan previstos en els esmentats Plans o Programes, l’obertura, modificació de traçat o
variació del perfil longitudinal o transversal de les pistes forestals necessiten una llicència
municipal prèvia. A la memòria del corresponent projecte de sol·licitud, cal justificar la
necessitat i conveniència de la nova pista forestal o de la modificació proposada, així com
també la integració del nou traçat dins del paisatge i la no producció d’efectes degradants al
medi.
d) L’amplada dels camins rurals no superarà els quatre metres (4 m.) amb una separació a la
tanca de quatre metres (4 m.) més des de l’eix i de sis metres (6 m.) més de separació a
l’edificació.
e) Bàsicament per a prevenció d’incendis i en el supòsit de camins d’accés a les finques on es
dugui a terme una explotació agropecuària, es podrà autoritzar una amplada superior a
quatre metres (4 m) i inferior a sis metres (6 m).
f) Les pistes forestals han de tenir la base en bon estat i ser convenientment senyalitzats.
5. El planejament que desenvolupi els diferents sectors haurà d’establir les mesures que siguin
necessàries per tal de garantir l’accessibilitat i el bon manteniment d’aquesta xarxa de camins
rurals i la seva continuïtat, sense interrupcions ni fragmentacions.
18
6. No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació o de transformació del sòl en les zones d’afecció
establertes per la legislació vigent.
Article 44. Cursos d’aigua d’interès ambiental – rieres i torrents ( PP-5)
1. En els terrenys de les lleres dels rius, torrents i rieres i al seu àmbit d’influència es delimita
l’espai fluvial, segons criteris geomorfològics i ambientals. Aquest espai forma part del sistema
general hidrogràfic que comprèn l’espai de domini públic hidràulic i els seus entorns.
2. El sistema hidrogràfic es troba delimitat en el PDU en el plànol d’ordenació dels espais oberts
(escala 1/50.000 ).
3. Les rieres i torrents del sistema hidrològic constitueixen el sistema estructurador del paisatge,
amb comunitats i hàbitats d’interès ecològic que s’han de protegir i restaurar, donat que actuen
com a corredors ecològics per a moltes espècies. 4. Les determinacions del sistema hidrogràfic venen establertes a la legislació sectorial vigent.
5. Atès el paper fonamental de les rieres i els torrents en el sistema d’espais oberts, el tractament
específic que hauran de rebre, inclosos els treballs de neteja i manteniment s’haurà de
desenvolupar a través dels mecanismes de programació que les administracions competents
acordin per fer compatible la funció ambiental amb la pertinença al sistema hidràulic territorial.
6. El planejament que desenvolupi els diferents sectors haurà d’establir les mesures que siguin
necessàries per tal de preservar-ne la continuïtat i el bon manteniment d’aquests espais, en tant
que es tracta d’elements fonamentals dins del sistema de corredors biològics del territori.
7. No s’hi podrà fer cap actuació d’edificació, ni d’infraestructura o de transformació del sòl que no
vagin encaminades a la seva principal funció hidrològica.
Article 45. Elements d’interès patrimonial i/o arquològic ( PP-6)
1. Els elements d’interès patrimonial del present PDU son:
a) Els monuments historics declarats Béns Culturals d’Interès Nacional ( BCIN )
b) Elements d’interès etnològic ( altres masies, com a elements arquitectònics lligats a l’espai
rural i molins )
c) Els jaciments arqueològics i paleontològics.
d) Els elements del patrimoni arquitectònic rural ( aljubs, barraques de pedra seca, bordes,
casetes d’estris, corrals, eres, pletes, pous, sèquies...)
2. Dins dels elements d’interès patrimonial, el present PDU recull els monuments històrics ( BCIN ).
3. Dins dels jaciments i zones d’interès arqueològic i paleontològic, el present PDU incorpora
parcialment en la seva documentació gràfica alguns d’aquests elements, tot i que el Pla preserva la
totalitat de jaciments i zones d’interès arqueològic i paleontològic que s’estableixen en els
corresponents Inventaris del Patrimoni Arqueològic i del Patrimoni Paleontològic de Catalunya.
4. Els elements d’interès patrimonial que inclou aquest PDU s’adequen a la definició de patrimoni
cultural de Catalunya, a les categories , tipologíes i finalitats que s’estableixen a la Llei 9/1993, de
30 de setembre, del patrimoni cultural català.
5. Els Ajuntaments inclosos en el àmbit territorial del PDU redactaran els corresponents catàlegs a
partir dels Inventaris del patrimoni cultural, etnològic, fonts, arqueològic i paleontològic del
municipi per tal de completar la relació d’elements d’interès inclosos en el present Pla.
L’Inventari del patrimoni de cada municipi establirà els següents nivells diferents de protecció
segons les característiques particulars de cadascun dels elements a protegir, per tal de concretar
les condicions especials de protecció de cadascun dels elements:
a) Nivell 1 - Béns culturals d'Interès Nacional tindran el nivell de protecció integral que els
assigna la Llei 9/1993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català i que correspon amb
la dels béns d'interès cultural definida a la Llei del patrimoni històric espanyol.
b) Nivell 2 - Edificis i elements d'interès. Elements catalogats sotmesos a les condicions
generals de protecció que aquestes normes determinen per al precatàleg.
c) Nivell 3 - Àrees arqueològiques i paleontològiques - jaciments arqueològics. Quedaran
protegits per un radi de 50 m, o en el seu cas, per una delimitació específica. Les llicències
d'obres dins d'aquest radi hauran de ser objecte d'informe previ del Àrea de Coneixement i
Recerca de la Direcció General del Patrimoni Cultural, que podrà dictaminar la realització de
sondeigs arqueològics, per tal de delimitar el jaciment i decidir posteriorment l'actuació més
adient.
6. Els elements d’interès patrimonial es troben delimitats en el PDU en el plànol d’ordenació dels
espais oberts ( escala 1/50.000 ).
19
7. Els elements d’interès patrimonial establerts pel PDU queden subjectes a la Llei 9/1993, de 30
de setembre, del patrimoni cultural català, al Decret 78/2002 del Reglament de protecció del
Patrimoni arqueològic i paleontelògic de Catalunya, i a la corresponent legislació sectorial vigent
en cada moment.
8. El possible aprofitament urbanístic així com la possible implantació d’infraestructures restarà
condicionada en qualsevol cas a la preservació del patrimoni paleontològic i arqueològic, d’acord
amb la legislació sectorial respectiva.
9. La reconstrucció i la rehabilitació de les edificacions rurals s’ajustarà a les determinacions del
Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme.
10. El present PDU estableix per a les Masies i edificacions rurals d’interès que cal preservar i/o
recuperar per raons arquitectòniques, històriques, paisatgístiques i d’identitat les següents
determinacions:
a) Es permet reconstruir i rehabilitar les Masies i edificacions rurals que calgui preservar i/o
recuperar per raons arquitectòniques, històriques, paisatgístiques i d’identitat, o que hagin
estat incloses en l’Inventari corresponent. La reconstrucció i la rehabilitació s’ajustarà a les
determinacions del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós
de la Llei d’Urbanisme.
b) La reconstrucció i la rehabilitació de les Masies i edificacions rurals han de respectar el
volum edificat preexistent i la composició volumètrica original prèviament determinats.
c) Si no s’alteren les característiques originals de l’edificació, se’n pot admetre la divisió
horitzontal, amb les limitacions que siguin establertes pel planejament urbanístic i d’acord
amb la normativa reguladora de les condicions objectives d’habitabilitat.
11. Es podrà promoure el turisme rural i l’agroturisme tant a les masies i edificacions rurals d’interès i
a les edificacions rurals, destinades als usos associats al concepte de turisme rural d’acord amb
les determinacions següents:
a) Les condicions d’ordenació i d’edificació hauran d’assegurar la integració al medi rural en
que s’emplacin.
b) Les condicions de l’activitat i els usos admesos hauran de ser coherents amb les
determinades de la legislació sectorial vigent.
12. El present PDU admet en les masies i edificacions rurals les cases de colònies, els albergs, les
granges escola i les aules de natura d’acord amb les següents definicions:
a) Les cases de colònies son aquelles edificacions i instal·lacions que permanentment o
temporalment es destinen a donar allotjament a grups d’infants o de joves participants en
activitats educatives en el temps lliure, cultural i de lleure.
b) Els albergs son aquelles edificacions i instal·lacions com a lloc de pas, d’estada o de
realització d’una activitat, a joves en forma individual i col·lectiva, i també en determinades
condicions a famílies, adults i grups d’infants.
c) Les granges escola son aquelles cases de colònies que ofereixen equipaments suficients i
adequats per al treball didàctic amb infants o joves amb tècnic agràries i ramaderes.
d) Les aules de natura son aquelles cases de colònies que ofereixen equipaments suficients i
adequats per al treball didàctic amb infant o joves per al coneixement del medi natural i en
l’educació ambiental.
Totes aquestes edificacions i instal·lacions hauran d’adequar-se a la normativa sectorial vigent.
20
TÍTOL III. ORDENACIÓ DELS ASSENTAMENTS URBANS
Capitol I. Disposicions generals Article 46. Criteris de compacitat en el desenvolupament urbà i de gradualitat i continuïtat
física de les actuacions
1. El PDU determina l’ordenació dels assentaments a partir de criteris de compacitat en el
desenvolupament urbà, i prioritza el reompliment i la rehabilitació de les trames urbanes en front
de la nova ocupació de sòl.
2. Per tal d’evitar la creació de nous sectors residencials de baixa densitat, tots els creixements
previstos de nou pel Pla Director hauran de respectar les preexistències i característiques
orogràfiques i mediambientals, així com desenvolupar-se en contigüitat a les trames urbanes
existents, amb densitats sempre superiors o equivalents als 50 habitatges per ha, amb presencia
d’activitats o usos compatibles amb l’ús principal, amb l’objectiu de generar noves trames de
caracter compacte i mixtura d’usos, ben servides pel transport públic.
3. Les revisions del planejament urbanístic dels municipis s’adaptaran a les estratègies de
desenvolupament que el Pla estableix per a cada àrea urbana o especialitzada del territori. Així
mateix, el planejament urbanístic municipal establirà mesures per tal que el creixement per
extensió es produeixi de manera gradual i contínua respecte a l’assentament existent i es
mantingui una proporcionalitat entre l’extensió de les àrees en procés d’urbanització i l’àrea
urbana consolidada.
Article 47. Condicions ambientals per als nous assentaments urbans
1. El PDU incorpora les infraestructures suficients per a l’abastament i sanejament d’aigua i gestió de
residus i preveu les reserves de sòl per a la seva construcció, d’acord amb el que fixa el PTPCT.
En aquells casos en què no resultin possibles aquestes determinacions en el moment actual, es
condicionen els creixements derivats del PDU a l’existència dels recursos i les infraestructures
necessaris d’abastament d’aigua, sanejament, subministrament energètic i gestió dels residus.
2. En el moment d’incorporar els nous creixements establerts en el PDU al Pla d’Ordenació
Urbanistica del municipi corresponent, caldrá justificar que es disposa de la capacitat necessaria
en relació amb l’abastiment d’aigua i energía, així com en la xarxa de sanejament i en el
tractament dels residus.
3. Als efectes de minimitzar la incidència dels contaminants que previsiblement seran emesos a
l’atmosfera com a conseqüència de l’increment de població i d’activitats resultants dels nous
creixements urbans previstos al PDU, es faran servir com a referència els mapes de vulnerabilitat i
capacitat del territori, d’acord amb el que s’estableix a la Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació
de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric, o alló que s’estableixi a
la normativa sectorial vigent en cada moment.
4. Als efectes de minimitzar la incidència de la contaminació acustica, el PDU integra els objectius de
qualitat acústica d’acord amb les zones de sensibilitat acustica alta, moderada i baixa, i aquelles
zones sotmeses a règims especials, d’acord amb la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra
la contaminació acústica i el Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament
de la Llei 16/2001, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n’adapten els
annexos, així com el que s’estableixi a la normativa sectorial vigent en cada moment. També caldra
complir amb alló establert en el mapa estratègic de soroll de l’aeroport de Reus i les altres
determinacions que preveu el Real Decreto 1513/2005, de 16 de diciembre, por el que se desarrolla
la Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido, en lo referente a la evaluación y gestión del ruido
ambiental.
.5. Als efectes de minimitzar la incidència de la contaminació lluminosa, els diferents usos establerts pel
PDU hauran de tenir en compte el compliment dels nivells de contaminació lluminosa d’acord amb la
zonificació establerta pel Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya, el Decret
82/2006, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació
ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, així com el que s’estableixi a la
normativa sectorial vigent en cada moment.
Article 48. Sòls urbans i urbanitzables existents o de desenvolupament ordinari
1. El present PDU incorpora amb caràcter general les determinacions dels sòls urbans i urbanitzables
que s’estableixen en el planejament urbanístic vigent per cada municipi, així com les determinacions
específiques establertes a l’article 3.12 de les normes territorials del Pla Territorial Parcial del Camp
de Tarragona, en aplicació de les estratègies definides a l’article 3.11 de les citades normes
territorials.
21
2. Respecte als sòls urbans consolidats de caràcter residencial, es tracta fonamentalment
d’operacions de completament i millora, o puntualment de reforma interior. El present PDU
estableix com a finalitat prioritaria d’aquestes operacions adequar les estructures urbanes
heretades a les dinàmiques i exigències actuals de quailitat, eficiència i justicia social.
3. Respecte als sòls urbanitzables, sobre els que s’hauran de produir els creixements mixtes i
especialitzats a curt termini, el PDU els recull en la seva pràctica totalitat o excepcionalment
proposant el seu ajust o transferència d’aprofitaments a un altre sector. Les determinacions
especials per aquests sectors son les fixades en els plànols d’ordenació, a la memòria i a
aquesta normativa del PDU.
4. Es tindra especial atenció a la relació de les noves peces de desenvolupament urbà amb el
sistema dels espais oberts territorials o locals, contribuint a la seva configuració i a l’equilibri
entre ambdós ambits. S’hauran de tenir especialment en compte els vectors ambientals com
l’aigua, la depuració i el sanejament, l’energía, etc. com a paràmetres decisoris per avaluar la
conveniència i la grandària del creixement i en el seu cas, per establir les garanties per a la seva
transformació.
Article 49. Àrees Residencials Estratègiques (AREs)
En relació a les Àrees Residencials Estratègiques, aquest PDU es remet integrament a les
determinacions normatives fixades en el vigent PDU-AREs del Camp de Tarragona i a la regulació de
l’ordenació detallada que es fixa per a cada ARE inclosa en aquest àmbit territorial.
Article 50. Sòls urbanitzables amb determinacions específiques del Pla Director Urbanistic
1. El present PDU, amb caràcter general, incorpora les determinacions dels sectors de sòl
urbanitzable establertes en el planejament urbanístic municipal vigent, així com, també
incorpora alguns sectors proposats pel planejament municipal en revisió o modificacions
parcials en tràmit.
2. Sobre alguns sectors de sòl urbanitzable del planejament urbanístic municipal vigent o en tràmit,
el present PDU fixa unes determinacions específiques, per tal que el seu futur desenvolupament
sigui coherent, tant amb els criteris i objectius del propi PDU, com amb els del vigent Pla
Territorial Parcial del Camp de Tarragona.
3. El planejament urbanístic municipal haura d’adaptar l’àmbit, els objectius, les determinacions i
els paràmetres urbanístics d’aquests sectors de sòl urbanitzable a les determinacions
específiques fixades pel PDU un cop aquest sigui executiu.
4. Com a conseqüència de les determinacions d’alguns planejaments sectorials, i especialment del
fet que l’Administraciò Ambiental hagi contemplat la presència d’hàbitats d’interès comunitari
prioritari (HIC) en els sectors afectats, les localitzacions i delimitacions d’aquells hauran de
considerar-se provisionals fins a la seva precisió per part de l’avaluació ambiental de l’instrument
de planejament derivat corresponent.
Article 51. Projectes estratègics
Amb l’objectiu de presentar de manera visible les principals estratègies ordenadores del present Pla i
de senyalar aquells elements territorials claus per el nou ordre territorial, el PDU orienta el
desenvolupament, amb caràcter no vinculant, d’un conjunt d’esquemes de projecte d’aquells elements
estratègics de l’ordenació per aquest àmbit territorial, quins objectius i localització queden indicats en
la seva memòria i documentació gràfica.
Capitol II. Sectors d’ordenació Article 52. Sectors d’ordenació en sòl urbanitzable amb determinacions específiques del PDU.
El present PDU fixa un conjunt de determinacions específiques o condicions de desenvolupament pels
següents sectors de sòl urbanitzable:
TORREDEMBARRA
Sector SUD – 4b “Platja de Muntanyans”:
1. Àmbit:
S’haurà d’excloure del sector l’àmbit afectat per l’existència d’un hàbitat d’interès comunitari
prioritari (HIC).
• Superficie del sector: 16,82 ha.
• Superficie provisionalment exclosa als efectes de l’article 50.4 d’aquesta normativa: 2,56 ha.
• Superficie restant: 14,26 ha.
2. Determinacions específiques:
Únicament les que estableix aquet PDU en relació a l’àmbit.
22
3. Condicions de desenvolupament:
Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanistic municipal
vigent per aquest sector.
Sector PP-4D SUND “Sinia de Cabeces”:
1. Àmbit:
S’haurà d’excloure del sector l’àmbit afectat per l’existència d’un hàbitat d’interès comunitari
prioritari (HIC).
• Superficie del sector: 24,46 ha.
• Superficie provisionalment exclosa als efectes de l’article 50.4 d’aquesta normativa: 9,40 ha.
• Superficie restant: 15,06 ha.
2. Determinacions específiques:
Únicament les que estableix aquet PDU en relació a l’àmbit.
3. Condicions de desenvolupament:
Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanistic municipal
vigent per aquest sector.
Sector PP-3D SUND “Camí dels Caus”:
1. Àmbit:
S’haurà d’excloure del sector l’àmbit afectat per l’existència d’un hàbitat d’interès comunitari
prioritari (HIC).
• Superficie del sector: 7,81 ha.
• Superficie provisionalment exclosa als efectes de l’article 50.4 d’aquesta normativa: 2,90 ha.
• Superficie restant: 4,91 ha.
2. Determinacions específiques:
Únicament les que estableix aquet PDU en relació a l’àmbit.
3. Condicions de desenvolupament:
Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanistic municipal vigent
per aquest sector.
ALTAFULLA
Sector SUD/ Els Munts “Els Munts”:
1. Àmbit:
S’haurà d’excloure del sector l’àmbit afectat per l’existència d’un hàbitat d’interès comunitari
prioritari (HIC).
• Superfície del sector: 1,30 ha.
• Superfície provisionalment exclosa als efectes de l’article 50.4 d’aquesta normativa: 1,30 ha.
• Superfície restant: 0,00 ha.
2. Determinacions específiques:
Únicament les que estableix aquet PDU en relació a l’àmbit.
3. Condicions de desenvolupament:
No hi ha desenvolupament.
Sector SUD S-9 “Els Munts”:
1. Àmbit:
S’haurà d’excloure del sector l’àmbit afectat per l’existència d’un hàbitat d’interès comunitari
prioritari (HIC).
• Superfície del sector: 3,70 ha.
• Superfície provisionalment exclosa als efectes de l’article 50.4 d’aquesta normativa: 3,40 ha.
• Superfície restant: 0,30 ha.
2. Determinacions específiques:
Únicament les que estableix aquet PDU en relació a l’àmbit.
23
3. Condicions de desenvolupament:
Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanístic municipal vigent
per aquest sector.
Sector S-10 “ Brises de Mar” :
1. Àmbit:
L’enorme tamany de l’ampliació de la urbanització existent i la seva proximitat al ferrocarril
Reus - Roda de Barà, fa convenient recomanar l’alliberament de la franja immediata al traçat,
per raons de protecció civil envers el transport de mercaderies perilloses
També s’haurà d’excloure l’àmbit afectat per hàbitat d’interes comunitari prioritari. (HIC)
• Superficie del sector: 53,34 ha.
• Superficie provisionalment exclosa als efectes de l’article 50.4 d’aquesta normativa: 5,01 ha.
• Superficie restant: 48,34 ha.
2. Determinacions específiques:
Únicament les que estableix aquet PDU en relació a l’àmbit.
3. Condicions de desenvolupament:
• S’haurà de temporalitzar el desenvolupament del sector, al menys en dues fases, la primera
més a prop de la urbanització existent, desenvolupant la segona una vegada s’hagi ocupat
per l’edificació privada el 75% de l’anterior.
• Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanistic municipal
vigent.
EL CATLLAR
Sector SUD-13 (antic PP-04) “Sud de Mas de Moregons”:
1. Àmbit:
• Superficie del sector: 8,47 ha.
• Superficie exclosa: 1,70 ha.
• Superficie restant: 6,77 ha.
2. Determinacions específiques:
Les que estableix aquet PDU en relació a l’àmbit.
El sector haura de cedir com a espai obert (zona verda) l’ocupat pel connector ambiental
proposat pel present PDU i previst pel PTPCT vigent.
3. Condicions de desenvolupament:
Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanistic municipal vigent
per aquest sector.
Sector SND-15 “La Quadra”:
1. Àmbit:
S’exclou del sector l’àmbit situat sobre el sòl de protecció especial (SPE) delimitat pel PTPCT
vigent.
• Superficie del sector: 11,60 ha.
• Superficie exclosa: 5,83 ha.
• Superficie restant: 5,77 ha.
2. Determinacions específiques:
Únicament les que estableix aquet PDU en relació a l’àmbit.
3. Condicions de desenvolupament:
Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanistic municipal vigent
per aquest sector.
Sector SUD – 47 (antic PP-12 NNSS, Industrial) “Industria”:
1. Àmbit:
S’exclou en la seva totalitat per estar situat sobre sòl de protecció especial (SPE) del PTPCT
vigent..
• Superficie del sector: 7,00 ha.
• Superficie exclosa: 7,00 ha.
24
• Superficie restant: 0 ha.
2. Determinacions específiques:
Únicament les que estableix aquet PDU en relació a l’àmbit.
3. Condicions de desenvolupament:
No hi ha desenvolupament.
Sector SND-55 (antic PP-19) “Llevant de Mas de Moregons”:
1. Àmbit:
• Superficie del sector: 5,86 ha.
• Superficie exclosa: 1,10 ha.
• Superficie restant: 4,76 ha.
2. Determinacions específiques:
Les que estableix aquet PDU en relació a l’àmbit.
El sector haura de cedir 3,35 ha com a espai obert (zona verda) l’ocupat pel connector
ambiental proposat pel present PDU i previst pel PTPCT vigent.
3. Condicions de desenvolupament:
Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanistic municipal
vigent per aquest sector.
Sector SUD-58 “Cocons-Palau”:
1. Àmbit:
• Superficie del sector: 3,00 ha.
• Superficie exclosa: 0,75 ha.
• Superficie restant: 2,25 ha.
2. Determinacions específiques:
Les que estableix aquet PDU en relació a l’àmbit.
L’ordenació del sector haurà de respectar la plantació d’arbres existent, concentrant la
cessió sobre ella.
3. Condicions de desenvolupament:
Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanistic municipal vigent
per aquest sector.
Sector SUD-100 “Camí de Tarragona”:
1. Àmbit:
S’haurà d’excloure del sector l’àmbit afectat per l’existència d’un hàbitat d’interès comunitari
prioritari (HIC).
• Superficie del sector: 17,53 ha.
• Superficie provisionalment exclosa als efectes de l’article 50.4 d’aquesta normativa: 12,35 ha.
• Superficie restant: 5,18 ha.
2. Determinacions específiques:
Únicament les que estableix aquet PDU en relació a l’àmbit.
3. Condicions de desenvolupament:
Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanistic municipal vigent
per aquest sector.
Sector SUND-101 (ampliació de l’antic PP-02) “Medol-Esplai”:
1. Àmbit:
S’exclou la superfície d’ampliació del sector per estar situada sobre sòl de protecció especial
(SPE) delimitat pel PTPCT vigent.
• Superficie del sector: 7,60 ha.
• Superficie exclosa: 3,80 ha.
• Superficie restant: 3,80 ha.
25
2. Determinacions específiques:
Únicament les que estableix aquet PDU en relació a l’àmbit.
3. Condicions de desenvolupament:
Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanistic municipal
vigent per aquest sector.
TARRAGONA
Sector PP-52 “Eixample Ferran”:
1. Àmbit:
La revisió en tràmit del POUM de Tarragona, amb la finalitat de resoldre l’accés i continuïtat de
les trames residencial separades existents, proposa una petita ampliació. No obstant, la
qualificació dels sòls que envolten l’assentament existent de sòl de Protecció Especial per part
del ara vigent PTPCT no permet acceptar en la seva totalitat la nova superfície reclamada.
Amb la finalitat de facilitar el trobament entre les dos trames residencials existents el present
PDU proposa que es qualifiqui com a sòl urbanitzable la superfície de 7.116 m2, excloent la
resta proposada, 14.427 m2 i mantenint la consideració d’Espai de Protecció Especial (SPE)
que l’atorga el PTPCT.
• Superficie del sector: 1,83 ha.
• Superficie exclosa: 1,44 ha.
• Superficie restant: 0,39 ha.
2. Determinacions específiques:
Únicament les que estableix aquest PDU en relació a l’àmbit.
3. Condicions de desenvolupament:
• Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanistic vigent per
aquest sector.
• Edificabilitat màxima: 0.40 m2st/m2s
Sector PP 42-43 (antic PAU 05) “ Mas d’en Sorder”:
1. Àmbit:
L’Avanç de la revisió del POUM proposa la desclassificació d’una bona part de la seva extensió
com a sòl urbanitzable, i el manteniment de la part altimètricament més baixa.
No obstant això, gran part de l’àrea proposada com a mantenir, està afectada per l’existència
d’un hàbitat d’interès comunitari (33,85 ha) , i per la franja de protecció civil sobre l’AP-7 ( 8,31
ha + 4,21 ha) , pel qual el Pla proposa la seva exclusió del sector, mantenint tres petites àrees
no afectades.
• Superficie del sector: 53,90 ha.
• Superficie exclosa: 46,36 ha.
• Superficie restant: 7,54 ha.
2. Determinacions específiques:
Únicament les que estableix aquet PDU en relació a l’àmbit.
3. Condicions de desenvolupament:
• Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanistic vigent per
aquest sector.
• Edificabilitat màxima: 0.30 m2st/m2s
• Densitat: 7 hab./ha.
Sector PP 24 “La Budellera”:
1. Àmbit:
Per la seva gran extensió i característiques territorials diferents, el present Pla Director estableix
la subdivisió d’aquest sector en dos subsectors diferents, I, de 45,31 ha. i II, de 75,13 ha. de
superfície, establint determinacions específiques comuns per ambdós, i singulars pel subsector
II.
2. Determinacions específiques:
• Per la seva posició territorial, el sector haurà de resoldre les adequades relacions amb els
assentaments de baixa densitat existents a llevant i a sud del mateix, i el respecte a les
26
preexistències forestals i arbòrees existents, als camins, als cursos d’aigua i a les
característiques orogràfiques del sector.
• Específicament, haurà d’incorporar la transformació del tram desafectat de l’actual autovia
A-7, per a la seva conversió en el futur eix cívic, una vegada traslladat la totalitat del seu
traçat al costat de l’Autopista.
• Amb la possibilitat de crear sobre el tram un important domini de sòl públic per a la futura
creació d’un eix d’equipament públics -des de les actuals instal·lacions del Gimnàstic de
Tarragona fins a les instal·lacions de La Savinosa- les cessions obligatòries per a equipament
del sector es situaran en la referida franja.
• En relació als sector II, i donades les seves característiques ambientals, paisatgístiques i
orogràfiques, el PDU restringeix l’ocupació del sòl a la franja més plana a costat i costat del
camí existent.
3. Condicions de desenvolupament:
• Edificabilitat màxima del sector I: 0,45 m2st/m2s per a l’ús residencial, comercial, i terciari
en general (oficines, hotels). Aquesta edificabilitat incorpora l’edificabilitat de l’antic PP-27
Platja Llarga.
• Edificabilitat màxima del sector II: 0,45 m2st/m2s per l’ús residencial i comercial (petit
comerç)
• No podrà desenvolupar-se el segon sector fins a l’ocupació per a l’edificació privada del 75%
de la superfície privada del sector I
Sector “Santuari de Llorito” i equipament municipal
Àmbit:
La revisió en tràmit del POUM, preveu l’ampliació del sector discontinuo avui existent, integrat
per l’actual Santuari, de 9.800 m2 i una gran peça urbanitzable per a equipament, de 13,70
has.
Donades les característiques ambientals del sector, i la qualificació de l’entorn com a sòl de
protecció especial (SPE) per part del PTPCT, no es pertinent ampliar el sector actualment
vigent, que per altra part coincideix amb la delimitació del Pla Territorial.
• Superficie del sector: 14,68 ha.
• Superficie exclosa: ---
• Superficie restant: ---
2. Determinacions específiques:
Únicament les que estableix aquet PDU en relació a l’àmbit.
3. Condicions de desenvolupament:
Es mantenen les mateixes condicions establertes en el planejament urbanistic municipal vigent
per aquest sector.
Sector PP 41 “Terres Cavades” sector discontinu:
1. Àmbit:
Aquest sector té unes característiques posicionals i orogràfiques que fan possible pensar en la
seva adequada transformació com a un dels eixamples futurs de Tarragona.
• Superficie del sector: 102,40 ha.
• Superficie d’equipament: 7,67 ha.
• Superficie restant: 94,73 ha.
2. Determinacions específiques:
• S’haura de cedir la superficie de 7,67 ha destinada a equipament amb la finalitat de construir
un hospital de referència.
• L’ordenació del sector haurà de respectar les preexistències forestals i arbòrees existents, els
camins i cursos d’aigua i les característiques orogràfiques del sector, amb especial cura en la
relació de la nova ordenació amb les trames d’habitatge de baixa densitat existents.
• Aquest sector s’haurà de responsabilitzar de la conversió de l’actual tram de l’autovia A-7 que
pel sud el delimita, en un tram de l’eix cívic en el que aquesta via podrà transformar-se una
vegada es produeixi el seu trasllat al costat de l’AP-7.
• Donada l’enorme extensió del sector, i la conveniència del seu desenvolupament adequat a les
necessitats urbanes i disponibilitat de recursos, el present Pla Director introdueix la
determinació de que el sector es desenvolupi per fases, al menys per dos subsectors, primer a
sud i després a nord, sense que això sigui impediment per a una cessió avançada o a compte
del sòl necessari per a la construcció del nou hospital.
3. Condicions de desenvolupament:
27
• Edificabilitat màxima: 0,60 m2st/m2s en el sector I, per a l’ús residencial, comercial, i
terciari en general (oficines, hotels) Aquest sector incorpora part de l’edificabilitat del sector
PP-28 Platja Llarga.
• L’àrea exterior, de superficie 7,67 has, comptabilitzarà als efectes de la cessió
d’equipaments.
• No podrà desenvolupar-se el segon sector en les mateixes condicions establertes pel
planejament vigent per al sector fins a l’ocupació per a l’edificació privada del 75% de la
superfície privada del sector I.
Sector “Platja Llarga” (antic PP 28, inclòs a efectes d’edificabilitat en el PP 41):
1. Àmbit:
D’acord amb les previsions de la revisió del Pla General d’Ordenació, es recull la
desclassificació de 41,85 has. per les seves característiques posicionals i paisatgístiques,
restant una franja lineal costera de 12,23 has. per a l’espai obert i instal·lacions de la platja.
• Superficie del sector: 10,90 ha.
• Superficie exclosa: 10,90 ha.
• Superficie restant: 0 ha.
2. Determinacions específiques:
Únicament les que estableix aquet PDU en relació a l’àmbit.
3. Condicions de desenvolupament:
L’aprofitament del sector exclòs es recondueix al previst PP41.
Sector PP 59 “Sant Pere de Sescelades”
1. Àmbit:
Per la seva posició al costat de l’actual N-240, entre l’AP-7 i el Campus Educacional, el present
PDU estableix , en principi, com adequada la seva adscripció a l’equipament i les dotacions,
com a possible Parc Tecnològic i/o Empresarial.
No obstant, la seva posició relativament pròxima a l’AP-7 i al futur corredor d’infraestructures
previst al seu costat, fa convenient excloure un àrea de 5,27 has. (sòl de protecció especial
SPE) afectada per la franja de protecció civil sobre l’autopista, restant per tant una superfície de
42,13 has. per als usos indicats.
• Superficie del sector: 47,40 ha.
• Superficie exclosa: 5,27 ha.
• Superficie restant: 42,13 ha.
2. Determinacions específiques:
• La configuració orogràfica, i les preexistències forestals, arbòrees, de camins, etc. fan que el
projecte de la transformació d’aquest sector al nou ús haurà de ser enormement curós amb
aquelles característiques.
3. Condicions de desenvolupament:
• Edificabilitat màxima: 0,40 m2st/m2s
• Usos: Instal·lacions d’equipament públic i dotacions (serveis) privats al desenvolupament
tecnològic i als treballadors del Parc Tecnològic i Campus, admetent-se com a complementari
l’ús residencial vinculat a l’activitat principal.
Sector PP 46 “Horta Gran”:
1. Àmbit:
La revisió del POUM de Tarragona en tràmit proposa la delimitació d’aquest important sector
com a sòl urbanitzable a l’altre costat del riu Francolí, i entre aquest i el barri de Torreforta.
La condició de proximitat al riu, i d’inundabilitat del sector proposat fan que el Pla Territorial
Parcial i el present Pla Director proposin com a sòl de protecció especial (SPE) l’àrea de 23,25
has. lindant al Francolí, restant 93,55 has. per al desenvolupament residencial, comercial i
terciari (oficines, hotel, etc.).
• Superficie del sector: 116,80 ha.
• Superficie exclosa: 23,25 ha.
• Superficie restant: 93,55 ha.
2. Determinacions específiques:
La condició de la seva eventual inundabilitat fa que es condicioni el desenvolupament del nou
sector delimitat amb l’execució de la perforació dels dos ponts ferroviaris existents sobre el riu
en el sector industrial i portuari, de manera suficient per poder garantir que el sector queda
exclòs del perill d’inundació.
28
3. Condicions de desenvolupament:
• Edificabilitat màxima: 0,45 m2st/m2s per al ús residencial, comercial i terciari en general
(oficines, hoteler, etc.), sobretot en els fronts dels proposats eixos cívics de la T-11 i de la
N-340.
CONSTANTÍ
Sectors PP -9, PP- 10 i PP 11 del Polígon Industrial-Estació de Mercaderies
1. Àmbit:
La reordenació de l’accés des de la N-240 i nova autovia de Montblanc al polígon i a l’aeroport,
fa convenient excloure, dins de cada un dels tres sectors, d’una petita part de 9,61, 2,7 has. i
2,4 has. respectivament, permeten regularitzar el perímetre o la frontera que la carretera
suposa entre el polígon i l’aeroport.
A canvi, com es pot veure en l’apartat de la memòria “Àmbits de desenvolupament
condicionat” el PDU proposa que l’àrea de 10,18 has. restant, situada a ponent i sobre la
carretera pugui completar l’espai del polígon tal i com es pot veure en l’apartat “Projectes
estratègics” de la memòria.
PP-9 PP-10 PP-11 TOTAL • Superficie del sector: 42,12 16,15 15,93 74,20 ha.
• Sòl destinat a espais de cessió obligatòria : 9,61 2,75 2,44 14,80 ha.
• Superficie restant: 32,51 13,40 13,49 59,40 ha.
2. Determinacions específiques:
Únicament les que estableix aquet PDU en relació a l’àmbit.
3. Condicions de desenvolupament:
Les establertes pel planejament urbanistic municipal per aquest sector.
Capítol III. Espais d’eventual transformació Secció Primera. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat (ADUC) Article 53. Definició Integren els àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat aquells sòls del sistema d’espais
oberts, que tenen actualment la classificació de sòl no urbanitzable ordinari de protecció preventiva i
que en el marc de les condicions plantejades pel present PDU son espais d’eventual transformació i per
tant, poden ésser classificats com a urbanitzables pel planejament urbanístic municipal.
Article 54. Caracterització
1. El PDU contempla en aquesta categoria de sòl els àmbits de futur desenvolupament urbà, a curt,
mig o llarg termini, condicionats a l'execució de certes infraestructures i a l’existencia de l’acord
entre els ajuntaments afectats per el seu desenvolupament en el cas de sectors intermunicipals.
2. Aquests espais d’eventual transformació poden ser:
a) Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat supramunicipal:
D’ús mixt ( U.M. )
D’ús especialitzat ( U.E.)
Equipaments
b) Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat municipal
D’ús mixt ( U.M. )
D’ús especialitzat ( U.E.)
Equipaments
3. En els plànols d’ordenació del present PDU s’assenyalen de manera detallada aquells elements
(cursos d'aigua, marges, arbrat, configuracions paisatgístiques específiques, elements amb valor
històric i cultural, etc.) que hauran de conservar-se o integrar-se en l'ordenació urbanística en el
cas que es desenvolupesin aquests terrenys com a sòls urbanitzables.
Article 55. Régim jurídic
En tant no reuneixin les condicions pel seu desenvolupament urbanístic els ADUC mantindran el règim
jurídic i la classificació de sòl no urbanitzable.
Article 56. Condicions pel desenvolupament dels Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat, be sigui d’ús mixt o com d’ús especialitzat
1. El desenvolupament urbanístic d’aquests àmbits haurà de complir entre d’altres les següents
condicions:
a) La execució de certes infraestructures necessaries per el seu funcionament.
29
b) La existencia de l’acord entre els ajuntaments afectats per al seu desenvolupament, en el
cas de sectors intermunicipals.
En aquest suposit sera condició necesaria la constitució previa d’un consorci urbanístic o
una altra figura de cooperació intermunicipal.
2. En aquests àmbits es determinaran els instruments de cooperació intermunicipal i compensació
territorial per al millor repartiment dels beneficis i les càrregues generats per les diferents
actuacions urbanístiques i territorials.
Secció Segona. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús mixt ( U.M.)
Article 57. Definició i característiques
1. Els àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’us mixt es troben fora del que el
planejament vigent defineix com a sòl urbà i urbanitzable; tanmateix es proposen per a la seva
ubicació estratègica, per generar noves centralitats que satisfacin els escenaris de creixement
elevat plantejats, i a més per factors externs de traçats de noves infraestructures.
2. A tenor de la seva ubicació i al grau d’importància per al desenvolupament de l’àmbit en conjunt,
aquests sectors es classifiquen en:
a) Supramunicipals
b) Municipals
3. En el plànol “Ordenació dels assentaments urbans” ( escala 1/ 50.000) es determinen els àmbits
de desenvolupament urbanístic condicionat.
4. Els POUM i, en el seu cas, la planificació sectorial d’habitatge, preveuran quan sigui necessari,
en funció de les circumstàncies de cada municipi i del conjunt de l’àmbit d’aquest PDU, la
dotació d’habitatges amb protecció oficial en determinades intrevencions, per sobre dels mínims
exigits obligatòriament per la Llei d’Urbanisme vigent.
5. Es recomana que el planejament urbanístic i sectorial estableixi que el nombre d’unitats
d’habitatge amb protecció oficial arribi fins al 50% del total en els sectors residencials de nova
urbanització, sempre que es doni alguna de les següents circumstàncies:
a) Municipis amb una dinàmica de creixement superior a la mitjana de l’Àmbit Central del Camp
de Tarragona
b) Municipis on la demanda pressiona el mercat a l’alça i el fa inabastable per a les noves llars
autòctones.
c) En els àmbits on el PDU proposa eixamples residencials o iniciatives liderades per
l’administració pública.
Article 58. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús mixt supramunicipal 1. Els objectius i criteris d’ordenació per aquests sectors son els establerts a la Memoria del present
PDU.
2. Els paràmetres d’ordenació d’aquests àmbits seran els que determinin definitivament les normes
urbanístiques municipals tenint en compte les determinacions generals fixades per aquest PDU i
els següents paràmetres bàsics orientatius:
Sector front residencial i terciari sobre l’eix de la T-11 ( Constantí)
Determinacions generals;
Davant del segon subsector de Cimalsa encara per desenvolupar - el contingut del qual seria
recomanable reduir cap a usos terciaris i d’equipaments, millor que a l’ús logístic - , es proposa una
petita franja de 10,6 has. de sòl, amb la finalitat de connectar els sectors residencials previstos al
llarg de la carretera en el terme municipal de Tarragona amb els desenvolupaments terciaris
existents pròxims a la futura Estació Central.
Paràmetres bàsics:
a) Superfície: 10,6 has.
b) Usos previstos: Comercial, oficines i altres usos terciaris compatibles amb l’ús residencial
com a complementari.
c) Edificabilitat màx.: 0,50 m2st/m2s
Article 59. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús mixt municipal 1. Els objectius i criteris d’ordenació per aquests sectors son els establerts a la Memoria del present
PDU.
2. Els paràmetres d’ordenació d’aquests àmbits seran els que determinin definitivament les normes
urbanístiques municipals tenint en compte les determinacions generals fixades per aquest PDU i
els següents paràmetres bàsics orientatius:
30
Sector residencial “La Canonja / Bonavista” (Tarragona)
Determinacions generals;
Aquest sector esta integrat per dos subsectors de 19,2 has. I 8,8 has, situat en la frontera entre
Bonavista i l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) de La Canonja, i sobre el nou eix d’accés a
l’actual A-7 (que s’haura de transformar en un eix cívic articulador de les trames urbanes
existents i previstes) i que per sobre de la segona fase del sector Cimalsa portarà a l’eix principal
de la T-11. Es preveu un desenvolupament mixt.
Paràmetres bàsics:
a) Superfície: 28,0 has.
b) Usos previstos: Residencial, comercial, oficines i altres usos terciaris en general.
c) Edificabilitatt màx.: 0,50 m2st/m2s
Sector d’ampliació del barri de La Plana (Vila-seca)
Determinacions generals;
Amb l’objectiu de millorar l’accés i completar el petit barri situat al costat de la ronda sud-oest de
Reus i molt a prop de la C-14 entre Reus i Salou, es preveu aquest sector de 1,19 has. per a l’ús
dotacions complementàries.
La seva superfície i delimitació es conseqüència de les proteccions dels eixos viaris assenyalats,
es per aixó que la millora de l’accés haurà de tenir especialment en compte la normativa de
carreteres per a la seva resolució.
Paràmetres bàsics:
a) Superfície: 1,19 has.
b) Usos previstos: Dotacions complementàries.
c) Edificabilitat màx: 0,50 m2st/m2s
Sector residencial “Rojals” (Reus)
Determinacions generals;
Situat a llevant de la ciutat, en continuïtat al sector urbà sobre un dels eixos d’entrada i
sortida (l’antiga traça de la T-11), es troba aquest sector, que pel seu costat de llevant té els
terrenys agrícoles que el separen de les Rondes.
El desenvolupament del sector pot contribuir de manera decisiva a la configuració de la façana
urbana de llevant, al llarg de la qual es produeixen els moviments entre la conurbació central i
l’eix de la C-14, i l’accés tant a l’aeroport com al polígon industrial de Constantí (Estació de
Mercaderies).
Paràmetres bàsics:
a) Superfície: 53,95 has.
b) Usos previstos: Residencial, comercial i oficines
c) Edificabilitat màx: 0,50 m2st/m2s
Secció Tercera. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat d’ús especialitzat ( U.E.)
Article 60. Definició i característiques dels Àmbits d’ús especialitzat
1. Aquests àmbits d’activitat econòmica, igual que els àmbits d’ús mixt ( U.M.), es troben fora del que el
planejament vigent defineix com a sòl urbà i urbanitzable; tanmateix es proposen pel seu potencial
per a satisfer les demandes de creixement d'activitats econòmiques (indústria, terciari) i generar nous
llocs de treball.
2. En el plànol “Ordenació dels Assentaments Urbans” (escala 1:50,000) es determinen els àmbits de
desenvolupament urbanístic condicionat per aquestes àrees.
Article 61. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat supramunicipal Els paràmetres d’ordenació d’aquests àmbits seran els que determinin definitivament les normes
urbanístiques municipals tenint en compte les determinacions generals fixades per aquest PDU i els
següents paràmetres bàsics orientatius:
Estació Central Intermodal
Determinacions generals;
Situat en l’encreuament entre el Corredor Ferroviari Mediterrani i la carretera T-11 que es pretén
convertir com l’eix cívic (carrer Major) de la conurbació central.
Per aquesta Estació hauran de passar tot tipus de trens de passatgers (TAV, altres prestacions,
rodalies...) el Tram Camp, i segons el desenvolupament de l’aeroport, incorporar noves terminals
aeroportuàries al sud del mateix. Es contempla també compartir el mateix recinte amb una nova estació metropolitana
d’autobusos, i els serveis de taxi, aparcament etc. propis d’una àrea de centralitat d’aquesta
importància.
31
Situada al final de l’eix de la T-11, és la ròtula espacial entre les ciutats que formen la
conurbació central, a partir de l’estació aeroport prevista pel MFO i Adif. Caldra un bon disseny arquitectònic d’aquesta peça, que ha de convertir-se en imatge de
referència de la conurbació.
Paràmetres bàsics:
a) Superfície: 41,6 has.
b) Usos previstos: Estació de ferrocarril, d’autobusos, oficines, comerç i instal.lacions
culturals.
c) Edificabilitat màx.: 0,5 m2st/m2s
Estació de mercaderies- Polígon Industrial (Constantí)
Determinacions generals;
Aquest sector es planteja com un completament de l’actual polígon, racionalitzant el traçat del
seu accés rodat i reforçant el seu paper com a una potent Estació de Mercaderies per a tot
l’àmbit del sector central.
L’àrea de completament té una superfície de 10,18 has. i contribuirà a resoldre la façana del
polígon a l’aeroport.
Paràmetres bàsics:
a) Superfície: 10,18 has.
b) Condicions de desenvolupament: les establertes pel planejament municipal vigent per a la
resta del polígon.
Article 62. Àmbits de desenvolupament urbanístic condicionat municipal Els paràmetres d’ordenació d’aquests àmbits seran els que determinin definitivament les normes
urbanístiques municipals tenint en compte les determinacions generals fixades per aquest PDU i els
següents paràmetres bàsics orientatius:
Instal.lacions esportives i socio-culturals (Vila-seca)
Determinacions generals;
Com a complement de les instal.lacions ja existents, es preveu al sud de la Vila i al costat de
l’actual traçat de l’Autovia A-7 aquest sector de 10,7 has. per al desenvolupament dels
equipaments públics necessàris, al costat de la porta sud de la Vila i de l’eix viari d’accés a Port
Aventura i a Salou.
Paràmetres bàsics:
a) Superfície: 10,78 has.
b) Usos previstos: Esportiu, social i cultural
c) Edificabilitat màx. La fixada pels equipamente en el planejament municipal vigent
Capitol IV. Parcs i equipaments supramunicipals
Article 63. Ordenació dels parcs, equipaments ,i dotacions supramunicipals
1. Els criteris d’ordenació dels parcs, dels equipaments i de les dotacions supramunicipals seran els
establerts a la Memòria del present PDU.
2. Donada la extensió i varietat en els usos i les activitats continguts en els equipaments proposats
pel present PDU, la seva importancia pel conjunt del sistema, així com els seus emplaçaments
singulars per la seva trascendencia, s’admetran com a dotacions aquells usos que per la seva
rellevància supramunicipal, encara que siguin de domini i gestió privada, tinguin aquesta
significació.
Capítol V. Directrius bàsiques per a la incorporació dels aspectes ambientals en els plans
d’ordenació urbanística municipal, planejament derivat i projectes que desenvolupin el PDU
Article 64. Objectius i criteris ambientals
En general els plans d’ordenació urbanística municipal, el planejament urbanístic derivat i els projectes
que desenvolupin el present PDU, adoptaran els objectius i criteris ambientals comuns definits al
Document de referència del Pla director urbanístic de delimitació i avaluació de les Àrees Residencials
Estratègiques del Camp de Tarragona que resultin d’aplicació en funció del tipus de pla o projecte de que
es tracti.
Article 65. Directrius ambientals en relació amb els residus
Els plans d’ordenació urbanística municipal, el planejament urbanístic derivat i els projectes que
desenvolupin el PDU, tindran en compte per aquesta matèria, les següents directrius ambientals:
32
• Preveure explícitament els espais públics i privats necessaris per poder gestionar correctament
la recollida de residus municipals (ubicació i superficie física necessaris per a la recollida
selectiva, condicions constructives dels edificis per a la recollida pneumàtica dels residus, si és
el cas, etc.), i la resta de previsions urbanístiques i d’equipaments urbans recollits a l’article 49
del Decret 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels
residus.
• Incorporar la determinació física i urbanística de les infraestructures de residus municipals
contemplades i concretades en el Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de residus
municipals de Catalunya.
• Qualificar els espais a què fa referència els paràgrafs anteriors com a serveis tècnics inclosos
en el sistema urbanístic d’equipaments comunitaris segons l’article 33.3 del Reglament de la
Llei d’Urbanisme.
• En el supòsit d’existència de terrenys susceptibles d’estar contaminats, condicionar l’aprovació
de qualsevol actuació urbanística als criteris establerts per l’Agència de Residus de Catalunya.
• Vincular qualsevol llicència o altra autorització d’obres al compliment de la normativa sobre
residus de la construcció.
• Gestionar els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin en el
desenvolupament del pla en instal.lacions autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya i
d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus.
• Qualsevol actuació que es desenvolupi en el emplaçament relacionat amb activitats
potencialment contaminants del sòl, cal que s’ajusti al compliment del Real decreto 9/2005, de
14 de gener, pel que s’establei la relació d’activitats potencialment contaminants de sòl i els
criteris i estàndars per a la declaració de sòls contaminats.
• En cas que es prevegui enderrocar edificacions que presentin elements de fibrociment amb
contingut d’amiant, caldrà donar compliment al Real decreto 396/2006, ded 31 de març, pel
que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc
d’exposició a l’amiant, així com al Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió
de residus. Aquests residus es gestionaran en instal.lacions autoritzades per l’Agència de
Residus de Catalunya.
• Caldrà donar compliment als criteris establerts en el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual
es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.
Article 66. Directrius ambientals en relació amb el cicle de l’aigua
En general, els planejaments urbanístics i els projectes de desenvolupament hauran d’anar adaptant-se
a les disposicions que es derivin de l’aplicació de la directiva marc de l’aigua i, en particular, en el
moment que estigui aprovat, al Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya.
1. Directrius específiques per l’abastament d’aigua:
Els plans d’ordenació urbanística municipal i el planejament urbanístic derivat tindran també en
compte les directrius ambientals següents:
• Condicionar el desenvolupament dels creixements urbanístics i de les renovacions urbanes a
l’execució prèvia o simultània de les infraestructures necessàries per atendre les necessitats
d’abastament d’aigua que generin, i també a una garantia prèvia de l’abastament que asseguri
l’existència del recurs i la sostenibilitat del seu subministrament, en base a un ús sostenible
d’aquest.
• Internalitzar el cost de l’abastament d’aigua: els creixements urbanístics han d’internalitzar el
cost global de la disposició, distribució i garantía del nou abastament derivat del seu
desenvolupament. Aquest cost no es refereix únicament a la xarxa de distribució sinó també a la
infraestructura d’abastament en alta que caldrà ampliar per donar servei a l’augment de la
demanda.
• Regularitzar la situació jurídico-administrativa dels aprofitaments: els municipis que estiguin
usant aigua procedent de fonts pròpies per abastir-se caldrà que disposin de la corresponent
concessió d’aigües d’acord amb el previst en el Text Refós de la Llei d’Aigües (TRLLA) i el seu
Reglament.
• Col.locar comptadors a la xarxa d’abastament d’aigua en alta i, especialment, a la xarxa de
distribució (comptadors domiciliaris).
• Preveure i fomentar l’aprofitament d’aigües pluvials, seguint l’establert als articles 84,85 i 86 del
Reglament del Domini Públic Hidràulic.
• Preveure i fomentar la reutilització d’aigües residuals depurades, acomplint en tot cas amb els
articles 272 i 273 del RDPH i 109 del TRLLA, així com amb es “Criteris de reutilització d’aigües
regenerades” de l’ACA.
• Preveure aquells sistemes d’estalvi i eficiència que garanteixin un ús sostenible del recurs, tant a
nivell d’urbanització com en l’edificació.
33
• Preveure explícitament els espais públics i privats necessaris per poder gestionar
correctament les aigües pluvials, tot fomentant-ne la reutilització, l’abastament i el
subministrament d’aigües.
• Qualificar els espais a què fa referència el punt anterior com a serveis tècnics inclosos en el
sistema urbanístic d’equipaments comunitaris (art. 33.3 del Reglament de la Llei d’Urbanisme).
• Protegir i conservar les fonts i els altres punts d’abastament d’aigua tradicionals del territori.
2. Directrius específiques pel sanejament:
Els plans d’ordenació urbanística municipal i el planejament urbanístic derivat tindran també en
compte les directrius ambientals següents:
• En les noves trames urbanes, preveure xarxes de sanejament separatives, tal i com estableix
el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament (Decret 130/2003, de 13 de maig).
• En zones urbanes consolidades, adaptar-se a les disposicions del Pla de sanejament de les
aigües residuals urbanes (PSARU), del Pla de sanejament d’aigües residuals industrials
(PSARI), del Programa de Reutilització d’Aigua a Catalunya (un cop entri en vigor), i del
Reglament de Serveis Públics de Sanejament.
• Internalitzar el cost de la depuració de les aigües residuals, tant el cost referit al clavegueram
com al col.lector en alta com a la depuradora.
• Preveure el pretractament dels abocadors industrials en aquelles industries de nova
implantació en sectors consolidats.
• Preveure explícitament els espais públics i privats necessaris per poder gestionar
correctament el sanejament de les aigües.
• Qualificar els espais a què fa referència el punt anterior com a serveis tècnics inclosos en els
sistema urbanístic d’equipaments comunitaris (art. 33.3 del Reglament de la Llei d’Urbanisme).
3. Directrius específiques sobre hidrologia-hidràulica i inundabilitat:
Els plans d’ordenació urbanística municipal i el planejament urbanístic derivat tindran també en
compte les directrius ambientals següents:
• Compatibilitzar els usos, activitats, obres i actuacions previstes en zona fluvial, sistema hídric i
zona inundable amb el que estableixen els articles 5 i 6 i les disposicions transitòries 1a. i 2a.
del Reglament de la Llei d’Urbanisme.
• Realitzar estudis hidrogeològics per determinar les possibles afeccions del creixement urbanístic
envers els aqüifers i les aigües subterrànies (extracció de cabals, contaminació de les aigües,
rebaix o afecció del nivell freàtic, paviments permeables, etc.).
• Adoptar mesures de minimització, correcció i/o compensació de les impermeabilitzacions
hidrogràfiques derivades dels desenvolupaments urbanístics.
• En aquells àmbits on existeixi planificació d’espais fluvials (PEF), desenvolupats a una escala de
més precisió, considersar l’ordenació dels usos i les activitats i les altres determinacions que
ontenen. Les actuacions derivades sobre espais fluvials hauran de seguir les “Directrius de
planificació i gestió de l’espai fluvial”, redactades per l’ACA.
• Realitzar estudis d’inundabilitat en cas de no existir planificació dels espais fluvials, ni INUNCAT,
ni estudis de detall (d’acord amb la disposició transitòria segona del Reglament de la Llei
d’Urbanisme). Els càlculs hidrològics i hidràulics es determinaran seguint el document tècnic
“Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat local” aprovat per l’ACA.
• Considerar els punts crítics en relació a la hidrología i la hidràulica. Les obres de pas i
encreuaments de conduccions o serveis sota lleres es determinaran seguint el document tècnic
“Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb
l’espai fluvial”, redactat per l’ACA, o successives actualitzacions d’aquest.
• Protegir les lleres i minimitzar les intervencions en elles 8desviaments, eixamplaments,
estretaments, enfonaments, canalitzacions, entubaments...).
• Existència de mines. Prèviament a qualsevol creixement urbanístic i implementació de noves
infraestructures cal analitzar la possible presència de mines d’aigua que poguessin quedar
afectades pel desenvolupament urbanístic, i determinar si estan operatives. En aquest cas,
caldrà l’autorització de la corresponent comunitat de regants prèviament a qualsevol actuació
sobre aquesta. En cas de no estar operatives, caldrà realitzar un pou de drenatge de manera
que les aigües es retornin a l’aquïfer del qual en procedeixen.
4. Directrius específiques per als plans i projectes d’infraestructures que afectin espais fluvials:
Els plans d’ordenació urbanística municipal i el planejament urbanístic derivat tindran també en
compte les directrius ambientals següents:
• Les infraestructures de sanejament, abastament, estacions de bombament d’aigües o de
matèries primeres i similars, hauran de situar-se fora de l’espai fluvial més dinàmic, respectant
les zones inundables per a cabals associats a períodes de retorn mitjans-alts.
• Les línies aèries elèctriques, de telefonia i similars s’hauran de disposar de manera que els seus
suports no ocupin zones inundables alb flux i velocitat apreciable. Així mateix, els seus traçats
longitudinals en l’espai fluvial s’hauran de situar fora de la zona ocupada del bosc de ribera.
34
• Les infraestructures soterrades de conducció d’aigües, matèries primeres o similars es
situaran, sempre que sigui possible, fora de les terrasses baixes i de les zones
morfodinàimicament actives i de risc d’erosió.
• En tot cas i durant la fase d’instal.lació d’aquestes infraestructures es tindrà cura de preservar
al màxim l’estructura i funcionalitat del bosc de ribera i si fos indispensable l’afecció al mateix
caldrà posteriorment dur a terme una recuperació i restauració ambiental que garanteixi el bon
estat del sistema un cop finalitzades les actuacions.
• Caldrà seguir les Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixin
amb l’espai fluvial (ACA, 2008).
• En general, les reserves de sòl de preservació de corredors d’infraestructures que discorrin o
continguin espais fluvials garantiran la funció connectora de rieres i barrancs.
Article 67. Directrius ambientals en relació a l’ambient atmosfèric
Els plans d’ordenació urbanística municipal, el planejament urbanístic derivat i els projectes que
desenvolupin el PDU, tindran en compte per aquesta matèria, les següents directrius ambientals:
• El Mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori serviran de referència en la redacció del
planejament urbanístic (art. 8.1 del Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de
la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric). Les determinacions
de planejament respectaran les orientacions sobre assignacions d’emissions al territori pel que
fa a les previsions de desenvolupament i a les regularitzacions d’usos (art. 8.2 del Decret
322/1987)-
• Es preveuran mesures o directrius urbanístiques per reduir els impactes sonors detectats en
l’àmbit del pla, basant-se, si existeixen, en els mapes de capacitat acústica i els mapes
estratègics de soroll ( art. 23 de la Llei 16/2002).
• Programar la redacció de plans especials urbanístics de sanejament acustic i/o ordenances
reguladores de la contaminació acústica (art. 21 de la Llei 16/2002), si escau.
• Preveure la redacció d’ordenances o de normes urbanístiques específiques de control de la
contaminació lluminosa en l’enllumenat exterior i/o plans d’adequació de la il.luminació exterior,
si escau.
• Preveure la redacció de plans especials per a l’ordenació de la implantació de les instal.lacions
de radiocomunicació i/o d’ordenances municipals específiques, si escau.
Article 68. Directrius ambientals en relació als riscos associats a les materies perilloses
1. Els plans d’ordenació urbanística municipal, el planejament urbanístic derivat i els projectes que
desenvolupin el PDU, tindran en compte per aquesta matèria, les següents directrius ambientals:
• Delimitar les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones a fi d’evitar-ne la
seva urbanització i edificació.
• Adoptar els criteris de gestió dels riscos tecnológics aplicats a la planificació dels usos del sòl
establerts per la Direcció General de Protecció Civil en el seu informe d’implicacions de riscos
de protecció civil al PDU.
2. En relació a les propostes per el nous assentaments urbans fixades pel present PDU, es recomana:
a) En relació a la compleció de la Canonja, que es destinarà a ús mixt. La part inferior
d’aquest nou desenvolupament queda dins de l’anomenada ‘‘zona d’intensitat límit a
l’exterior’’ del polígon sud de Tarragona. Per la qual cosa aquesta compleció no podra
suposar en valor absolut un increment de més de 500 persones,. El sector no podra
suposar incrementar un increment en més d’un 5% la seva vulnerabilitat.
b) La compleció del nucli urbá de Vila-seca, destinada a ús especialitzat, concretament a
zona esportiva. Aquest nou desenvolupament quedarà dins de la ‘‘zona de confinament
general dels escenaris I’’ (a l’oest) i dins de la zona d’intensitat límit a l’exterior (a l’est).
Aquest desenvolupament no comporta cap increment de la població, però s’haurà de
garantir que la vulnerabilitat no s’incrementi en més d’un 5%. Per tal de millorar les
capacitats d’autoprotecció dels usuaris de la instal·lació, s’haura de preveure la instal·lació
i manteniment d’una xarxa perimetral de sensors que permetin la detecció primerenca de
la presència de substàncies tòxiques i la instal·lació, implantació i manteniment de sirenes
d’avís a la població.
3. En relació a les propostes per als nous eixos viaris fixades pel present PDU, es recomana:
a) El trasllat més al nord de l’A-7 entre Tarragona i Vila-seca, En previsió d’un futur trànsit
de mercaderies perilloses en aquesta via, s’hauria de preveure una franja de seguretat de
500 metres a banda i banda de la via en els que no seran viables previsions de
desenvolupament en sòl urbanitzable (residencial, pública concurrència o àmbits d’oci en
general), però on es permetrien desenvolupaments amb usos industrials sempre i quan
s’assegurin les mesures compensatòries escaients, en previsió de que en el futur per
aquesta via circuli un flux important o molt important de mercaderies perilloses.
35
b) La via lateral especialitzada per camionatge i paral·lela a la C-31b, segregarà tot el
trànsit de mercaderies perilloses provinent del port de Tarragona, i no generarà noves
‘‘zones de indefensió envers l’autoprotecció’’. Per tant haurà de seguir mantenint una
franja de seguretat de 500 metres a banda i banda de la via en els que no seran viables
previsions de desenvolupament en sòl urbanitzable (residencial, pública concurrència o
àmbits d’oci en general), però on es permetrien desenvolupaments amb usos industrials
sempre i quan s’assegurin les mesures compensatòries escaients.
4. En relació a les noves propostes d’eixos ferroviaris fixats pel present PDU, es recomana:
En el nou traçat de mercaderies entre Tarragona - Reus, que estableix noves variants per l’est
de Vila-seca i de Reus allunyades de la ciutat, s’haurà de definir una franja de seguretat de
250 metres a banda i banda de la via, en les que no seran viables previsions de
desenvolupament en sòl urbanitzable (residencial, pública concurrència o àmbits d’oci en
general), però on es permetrien desenvolupaments amb usos industrials sempre i quan
s’assegurin les mesures compensatòries escaients, atès que es preveu que tot el trànsit de
mercaderies entre aquest dos punts, es passi a realitzar en el nou traçat.
5. En relació al rack de canonades previst pel present PDU, es recomana:
a) Caldrà assolir una franja de protecció al llarg de tot el seu recorregut, per tal de
disminuir l’impacte visual quan transcorre per terrenys que no són industrials, amb un
tractament unitari als marges de la instal·lació actual i exercir de corredor biològic
vertebrador del medi natural pel qual circula. Per tal de disminuir aquest impacte
s’estableix una franja de protecció lineal al llarg del seu recorregut per sòl no
urbanitzable, de 100 metres d’amplada a banda i banda .
b) L’espai s’ordenarà com un espai verd lineal irregular en sòl no urbanitzable, de tal
manera que incorpori la totalitat de les finques expropiades, garantint la continuïtat de
l’espai fluvial del Francolí i facilitant la connectivitat biològica del seu recorregut fins el
mar.
c) Caldrà substituir l’actual configuració aèria del rack, per motius d’impacte visual i de
seguretat amb les següents opcions:
• Soterrament de tots els trams del rack que siguin possibles, especialment els
encreuaments amb vies de comunicació, i trams propers a aquestes vies.
• Substituir l’actual configuració aèria per una configuració en rasa (similar als
canals hidràulics) en tots aquells trams en els que no sigui possible el seu
soterrament. La configuració en rasa, produiria l’efecte cubeta utilitzat en els
emmagatzematges de productes químics i contindria els vessaments impedint la
seva propagació i contaminació de terrenys propers.
• Incorporar elements de detecció idonis, sistemes d’avis a la població i, en els trams
en configuració en rasa i si la geometria ho permet sistemes d’extinció per escumes
i/o aigua polvoritzada que aprofitin l’efecte cubeta del disseny proposat per a
l’extinció i/o inertització de fuites d’inflamables en fase líquida, evitat la vaporització
del toll format,. També caldria estudiar la implantació de basses de recollida de
vessaments, en els casos viables.
Article 69. Directrius en relació a altres aspectes ambientals
Els plans d’ordenació urbanística municipal, el planejament urbanístic derivat i els projectes que
desenvolupin el PDU, tindran en compte en general, les següents directrius ambientals:
• Adoptar els criteris de gestió del risc d’inundació aplicats a la planificació dels usos del sòl
establerts per la Direcció General de Protecció Civil en el seu informe d’implicacions de riscos de
protecció civil al PDU.
• Contenir la proliferació de construccions en sòl no urbanitzable i vetllar per la seva integració en
el paisatge.
• Evitar el contacte de sòls urbanitzables amb sòls de protecció especial.
• Assegurar la integració del patrimoni en el paisatge urbà.
• Establir mesures d’ecoeficiència per a l’edificació.
• Preveure millores en l’eficiència energètica dels sistemes urbans.
• Elaborar plans de recuperació de les lleres i de la vegetació de ribera, en aquelles que ho
necessitin.
• Regular específicament les tanques de manera que es garanteixi la permeabilitat per a la fauna.
En sòl agrícola no s’haurien d’admetre (en tot cas es pot admetre un tancat amb paret de pedra a
la zona del voltant de les edificacions existents) i les que siguin per funcions cinegètiques
s’haurien de limitar al filtats longitudinals, tanques de fusta o vegetals. En sòl forestal s’hauria de
prestar especial atenció per evitar trencar el paisatge i no impedir la permeabilitat per a la fauna.
• Fomentar politiques que afavoreixin la conservació dels usos tradicionals mantenidors d’aquest
paisatge. En aquest sentit caldria incentivar la continuïtat de l’activitat agrícola i ramadera.
• Impulsar acords de custòdia del territori.
36
Capítol VI. Criteris ambientals per al desenvolupament urbanístic dels municipis
Article 70. Criteris ambientals en relació a l’eficiència energètica
Per tal de mantenir uns elevats estàndars de qualitat en aquesta matèria, s’estableixen els següents
criteris:
1. Criteris en relació a l’enllumenat exterior
• Amb la finalitat d’estalvi energètic, les instal·lacions i els aparells d’enllumenat exterior, tant en
espais públics com en parcel·la privada, han de complir els requeriments establerts al Decret
82/2005 pel que s’aprova el Reglament per al desenvolupament de la Llei 6/2001 d’ordenació
ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn; i al Real Decret 1890/2008, pel
que s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les
seves instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07.
2. Criteris en relació a la sostenibilitat i ecoeficiència en l’edificació: estalvi energètic
• S’ha de donar compliment als requeriments relatius a l’estalvi energètic, establerts al Codi
Tècnic de l’Edificació (aprovat pel Real Decret 314/2006, de 17 de març) i els especificats al
Decret 21/2006 pel que es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en edificis.
• En el moment de considerar els paràmetres d’ecoeficiència relatius als materials i sistemes
constructius relatius a l’eficiència energètica especificats a l’article 6 del Decret 21/2006, es
prioritzarà l’aplicació d’aquells que hagin estat contrastats com a més eficients en l’estalvi
energètic, sens perjudici dels criteris de puntuació establerts pel citat Decret 21/2006. A
continuació es llisten les solucions constructives en l’edificació en ordre de més a menys
eficients:
- La reducció en un 30% del coeficient mitjà de transmitància tèrmica (Km) dels tancaments
verticals exteriors, respecte al Km= 0,70 W/m2K fixat a l’article 4 (d’obligatori compliment).
És a dir, aconseguir un coeficient mitjà de transmitància tèrmica ≤ 0,49 W/m2K.
- La reducció en un 20% del coeficient mitjà de transmitància tèrmica (Km) dels tancaments
verticals exteriors, respecte al Km= 0,70 W/m2K fixat a l’article 4 (d’obligatori compliment).
És a dir, aconseguir un coeficient mitjà de transmitància tèrmica ≤ 0,56 W/m2K.
- La reducció en un 10% del coeficient mitjà de transmitància tèrmica (Km) dels tancaments
verticals exteriors, respecte al Km= 0,70 W/m2K fixat a l’article 4 (d’obligatori compliment).
És a dir, aconseguir un coeficient mitjà de transmitància tèrmica ≤ 0,63 W/m2K.
-
- Construcció de façanes ventilades quan aquestes estan orientades cap al SW.
- Enjardinament de la coberta de l’edificació, per facilitar que es pugui utilitzar la vegetació com
a controlador ambiental passiu.
- Construcció de cobertes ventilades en els edificis.
- Edificis on el 80% d’habitatges rebin 1 h d’assolellament directe a l’obertura de la sala entre
les 10 i les 12 h del solstici d’hivern.
• Així mateix caldrà tenir presents els dos paràmetres següents, per bé que la seva eficiència
energètica depèn de la seva forma d’integració a la construcció (abast, ús i magnitud):
- L’enllumenat en espais comunitaris o d’accés dels habitatges ha de comptar amb detectors
de presència. La seva efectivitat en l’estalvi energètic global, depèn de la previsió d’aquests
espais en els edificis d’habitatges i els seus accessos.
- Ús d’energies renovables per obtenir la climatització (calefacció/refrigeració). La seva
efectivitat en l’estalvi energètic global depèn de la contribució d’aquestes sobre el consum
total.
• Els edificis (de nova construcció i els existents que es modifiquin, reformin o rehabilitin
integralment) cal que disposin de la certificació d’eficiència energètica, d’acord amb les
prescripcions establertes al Reial Decret 47/2007 de certificació d’eficiència energètica, amb un
nivell mínim “C”, per a l’obtenció de la llicència urbanística.
3. Criteris en relació a la sostenibilitat i ecoeficiència en l’edificació: energies renovables
• Cal incorporar sistemes de captació i transformació d’energia solar fotovoltaica, segons
determina el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) a la secció HE5 (Contribució fotovoltàica mínima
d’energia elèctrica), per edificis d’hipermercats, multitenda i centres d’oci, naus
d’emmagatzematge, edificis administratius, hotels i hostals, hospitals i clíniques i pavellons de
recintes firals, quan aquests superen els límits de superfície i ocupació determinats al CTE.
• Cal dotar d’espai lliure les cobertes de noves edificacions de manera que sigui viable la
instal·lació dels captadors solars tèrmics i/o fotovoltaics exigits al Decret 21/2006 i el Codi
Tècnic de l’Edificació. S’adoptarà una solució constructiva arquitectònicament integrada i
energèticament eficient.
• Als projectes d’edificació s’ha de detallar el percentatge de la demanda energètica coberta amb
energies renovables i descriure les tecnologies emprades. En qualsevol cas, s’intentarà
maximitzar la generació d’energia amb energies renovables.
37
4. Criteris en relació a la sostenibilitat i ecoeficiència en l’edificació: ventilació i orientació
• Caldrà considerar els fluxos naturals d’aire (els vents topogràfics) a l’hora de dissenyar els
edificis i els habitatges per tal d’afavorir la ventilació natural a l’estiu i/o la protecció contra
vents dominants (no la protecció contra vents topogràfics, donat que aquests afavoreixen la
ventilació natural).
• Cal que més del 50% de les edificacions destinades a habitatges tinguin orientació sud (±
45º), excepte en aquells sectors en què la seva dimensió reduïda o la topografia ho
impossibilitin. S’afavorirà la ventilació natural dels habitatges i una doble orientació; a tal
efecte són d’aplicació dels directrius següents:
- Es prioritzarà la tipologia d’habitatge passant preferentment amb orientació sud d’una de
les façanes.
- Els habitatges a banda i banda tindran preferentment l’orientació NE-SW i NW-SE.
- Per edificis amb molta profunditat però que no permetin la tipologia d’habitatge passant, és
necessari considerar l’ús de patis i espais de ventilació i de llums amb mides que
garanteixin la il·luminació i ventilació natural correcta dels espais als quals serveixen.
5. Criteris en relació a la sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització: repercussió en estalvi
energètic
• En els semàfors i la senyalització, s’ha d’utilitzar dispositius electrònics LED, sistemes més
eficients i amb menor cost de manteniment.
• Les instal·lacions i aparells d’enllumenat públic cal que reuneixin les característiques següents:
a) Utilització en la vialitat de dispositius d’alta eficiència en els enllumenaments exteriors, com
ara làmpades de vapor de sodi d’alta pressió (VSAP) i de baixa pressió (VSBP) o LED. Es
prioritzarà aquest ús també per la resta d’espai públic.
b) Aplicació de mecanismes automàtics d’accionament en l’enllumenat públic (cèl·lules
fotoelèctriques o rellotges astronòmics) i sistemes de regulació del nivell lumínic (fluxors).
Article 71. Criteris ambientals en relació al cicle de l’aigua
Per tal de mantenir uns elevats estàndars de qualitat en aquesta matèria, s’estableixen els següents
criteris:
1. Criteris en relació a la prevenció del risc d’inundació
• En el projecte del tractament dels espais lliures públics i privats s’establiran mesures tècniques
per minimitzar els riscos d’inundació, considerant:
a) La percolació de l’aigua de pluja (mitjançant l’enjardinament dels espais lliures públics i
privats)
b) El drenatge i la infiltració de l’aigua en el sòl (minimitzant les superfícies impermeables i
fomentant els paviments drenants).
2. Criteris en relació a la minimització del consum d’aigua i foment de l’estalvi i de la reutilització
• Amb la finalitat de maximitzar la utilització de les aigües pluvials, les edificacions de les parcel·les
públiques o privades amb espai verd incorporat, hauran de recollir les aigües pluvials de les
teulades i de les cobertes planes i hauran de preveure els dipòsits per a l’emmagatzematge amb
les dimensions necessàries per als usos als que es destinaria l’aigua (regs i neteja). Per al seu
dimensionament es tindran en compte la zona geogràfica, la superfície de reg i la tipologia de
vegetació proyectada
• Es reutilitzaran les aigües grises en edificis per a recàrrega de cisternes de WC, tant en les
noves construccions d’edificis d’habitatges com en les seves rehabilitacions integrals. Els
projectes d’edificacions destinades a usos diferents dels habitatges (a excepció dels sanitaris
que queden exclosos de l’aplicació d’aquest criteri) contindran una anàlisi específica de la
conveniència i possibilitat d’implantar aquests sistemes de reutilització d’aigües grises.
• El sistema de reg s’ha de contemplar en els projectes de zones verdes i vialitat. Haurà de ser per
degoteig soterrat (exceptuant les àrees de gespa/prat si n’hi ha) i es regularà en funció del grau
d’humitat (sensors de pluja i/o d’humitat).
• En el cas d’espais públics que continguin fonts o altres instal·lacions amb demanda d’aigua
potable, el projecte preveurà dues xarxes d’abastament d’aigua: una d’aigua potable (per
abastament de fonts, etc.) i l’altra d’aigua regenerada, amb connexió amb la xarxa municipal
d’aigua regenerada, existent o en previsió de la seva futura creació. Aquesta segona xarxa
donarà servei a tots els usos compatibles amb la qualitat de l’aigua regenerada, d’acord amb la
normativa aplicable.
• Als espais lliures privats la xarxa independent d’aigua pluvial (recollida i emmagatzemada en
parcel·la privada,) també preveurà la possibilitat de connexió amb una xarxa municipal d’aigua
regenerada.
• S’ha de donar compliment als paràmetres d’ecoeficiència relatius a l’aigua establerts al Decret
21/2006 pel que es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en edificis.
38
• Les activitats que requereixin elevades necessitats d’abastament d’aigua han de justificar els
seus consums a l’hora d’obtenir les autoritzacions d’acord a la Llei 4/2004, d'1 de juliol,
reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental al que estableix la
Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental. En aquesta
justificació, cal determinar l’ús d’aigua pluvial o regenerada apte per als usos que es
determinin, segons la normativa aplicable.
3. Criteris en relació a la protecció del medi i dels recursos hídrics
• En cas que existeixin pous dins l’àmbit del planejament, tant en l’espai públic com en parcel·la
privada, el projecte d’urbanització cal que contempli les mesures per evitar l’aprofitament
incontrolat i l’afecció a l’aqüífer, d’acord amb l’òrgan competent en matèria d’aigua. Quan així
es determini i quan sigui possible, s’adequarà administrativament l’aprofitament dels pous per
al seu possible ús per a reg.
Article 72. Criteris ambientals en relació a la contaminació acústica
Per tal de mantenir uns elevats estàndars de qualitat en aquesta matèria, s’estableixen els següents
criteris:
1. Condicions acústiques per als projectes d’urbanització i d’espais lliures
• Per tal de reduir la contaminació acústica, s’ha de col·locar indicatius de reducció de velocitat
en vials interiors amb major intensitat de trànsit rodat.
• Quan, per al compliment dels objectius de qualitat acústica establerts legislativament, resulti
necessària l’adopció de sistemes de protecció acústica, s’han de justificar l’eficiència i
suficiència d’aquests vers l’emissor i els límits de qualitat acústica aplicables d’acord amb la
legislació vigent.
• Les proteccions acústiques estaran integrades en el paisatge. Amb aquesta finalitat, s’aplicaran
els criteris següents::
a) Ús preferent de motes, talussos i murs revegetats:
- Aquests sistemes s’ubicaran el més pròxims possible a la font de soroll.
- S’utilitzaran plantacions d’alta densitat arbòria.
- Es seleccionaran espècies vegetals de fullatge dens, perenne i no filiforme.
b) Ús d’apantallaments artificials (pantalles d'obra, de formigó, vidre, de material reciclat de
RSU, de material d'origen vegetal, etc,.), especialment en aquells casos en que no hi hagi
prou espai per a sistemes vegetals..
2. Condicions acústiques en les edificacions
• A les edificacions s’ha de donar compliment als requeriments relatius al soroll, establerts al Codi
Tècnic de l’Edificació (aprovat pel Real Decret 314/2006, de 17 de març) i els especificats al
Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel que es regula l’adopció de criteris ambientals i
d’ecoeficiència en edificis.
Article 73. Criteris ambientals en relació a la contaminació lluminosa
Per tal de mantenir uns elevats estàndars de qualitat en aquesta matèria, s’estableixen els següents
criteris:
1. Criteris en relació a les instal.lacions d’enllumenat exterior:
• Per tal d’evitar la contaminació lluminosa, les instal·lacions d’enllumenat exterior (tant públic com
privat), han de complir els criteris tècnics fonamentats en les disposicions del Decret 82/2005, de
3 de maig, pel que s’aprova el Reglament per al desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de
maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, en particular pel
que fa a:
a) Tipus de làmpades segons la classificació de la zona on s’ubica l’actuació
b) Percentatge màxim de flux d’hemisferi superior d’un pàmpol d’un llum
c) Enlluernament pertorbador màxim en il·luminació exterior de tipus viari
d) Índex màxim d’enlluernament en enllumenats per a vianants
e) Il·luminació intrusa màxima en superfícies verticals
f) Il·luminació mitjana màxima en zones destinades a trànsit de vehicles i/o al pas de vianants
g) Intensitat lluminosa màxima emesa en direcció a àrees protegides (E1)
39
Article 74. Criteris ambientals en relació a la integració de la biodiversitat en el tractament dels espais lliures i la vegetació urbana
Per tal de mantenir uns elevats estàndars de qualitat en aquesta matèria, s’estableixen els següents
criteris:
1. Criteris en relació als espais i elements amb valors naturals rellevants:
• En els espais o elements amb valors naturals rellevants que han estat objecte de protecció pel
Pla director mitjançant una clau específica, les actuacions que s’hi desenvolupin han de
garantir el manteniment de les seves característiques i valors específics.
2. Criteris en relació als espais lliures de parcel.la:
• Els projectes d’edificació han d’incloure un projecte de revegetació i/o enjardinament dels
espais lliures de parcel·la i, si s’escau, de restauració de les àrees denudades de nova creació.
a) S’entén que les obres d’enjardinament es realitzen als espais lliures, d’ús públic o privat.
b) S’entén que les obres de restauració es duen a terme en aquelles àrees d’ocupació
temporal que no han de ser urbanitzades ni enjardinades però que han sofert una alteració
a causa de les obres (talussos i àrees perimetrals, parcel·les emprades com abocadors i
préstecs, zones de instal·lacions auxiliars de les obres, etc.).
L’objectiu de la restauració és la restitució de l’ús original del terreny (forestal/rural) en cas
que aquest no es modifiqui cap a urbanitzable o bé, la revegetació d’un àrea per evitar
fenòmens erosius, la desestabilització de talussos o per fomentar la integració
paisatgística de l’actuació.
3. Criteris en relació als espais vegetals en zones verdes i espais lliures urbans:
• A les zones verdes i espais lliures urbans, la tria d’espècies vegetals cal que respecti els
criteris següents:
a) Adequar-se a les característiques climàtiques, edafològiques i topogràfiques de l’àmbit
d’actuació.
b) Presentar baixes necessitats hídriques i simplicitat de manteniment
c) No necessàriament seran espècies autòctones, però no s’utilitzaran espècies amb
demostrat comportament invasor. En aquest sentit, la detecció d’espècies invasores en les
zones a urbanitzar requereix el seu control o la seva retirada immediata per evitar-ne la
propagació, i la gestió dels residus vegetals es farà de manera que no generi noves
dispersions.
d) A les àrees properes a zones boscoses, i especialment als municipis amb alt risc d’incendi,
es recomana emprar plantes de baixa inflamabilitat (relacionades a l’annex 2 del Decret
123/2005).
• A les àrees a restaurar s’han d’emprar sempre espècies autòctones; s’ha d’estendre en primer
lloc terra vegetal, s’ha d’aplicar una hidrosembra o sembra (segons el pendent del terreny) i, si
s’escau, es faran plantacions arbòries i/o arbustives.
• En el disseny de parcs i jardins s’han de seleccionar les espècies considerant la seva capacitat
de regulació climàtica i cal compaginar aquest criteri amb el consum hídric de l’espècie. Així, s’ha
de considerar:
a) Quan la necessitat de refredar el microclima sigui compatible amb la capacitat hídrica del
municipi, cal definir en els espais verds, especialment en vials, arbrat i vegetació amb alta
evapotranspiració i capacitat d’ombreig, per tal de reduir la temperatura a l’interior de la
ciutat
b) Es prioritzarà la plantació d’espècies caducifòlies prop de les façanes meridionals dels
edificis, de tal manera que permetin la insolació al hivern, i protegeixin del sol a l’estiu.
4. Altres criteris en relació amb els espais lliures:
• En el supòsit que alguna de les zones verdes de la urbanització limiti amb una carretera, els
projectes han d’establir les mesures de prevenció d’incendis forestals i les franges de seguretat i
protecció establertes a la normativa aplicable (Decret 130/1998).
• D’acord amb la Resolució AAR/2999/2007, de 28 de setembre, per la qual es prohibeix la
plantació en espais públics d’espècies susceptibles al foc bacterià (Erwinia amylovora), a les
zones verdes públiques (incloent l’arbrat viari), no es podran plantar espècies dels gèneres
recollits al Decret 42/2007, pel que s’estableixen mesures de prevenció del foc bacterià.
Article 75. Criteris ambientals en relació a la protecciò del sòl
Per tal de mantenir uns elevats estàndars de qualitat en aquesta matèria, s’estableixen els següents
criteris en relació a la prevenció de l’erosió i reutilització de sòls:
• El disseny de la geometria dels talussos de terres permanents han de presentar un pendent
màxim de 3H:2V, sempre d’acord a les prescripcions dels estudis geotècnics, de tal manera que
es garanteixi la seva estabilitat a llarg termini, es previngui l’erosió, es faciliti la revegetació i es
limitin les pèrdues de sòl (d’acord amb els criteris de la FAO). Amb caràcter d’excepció, podran
admetre’s puntualment pendents superiors condicionats a l’aplicació de tècniques de
bioenginyeria en la revegetació dels talussos.
40
• Els projectes que desenvolupin els espais verds, públics o privats. i les restauracions d’espais
afectats, han de contemplar el decapatge i preservació de la terra vegetal per ser utilitzada
posteriorment a les àrees a enjardinar o restaurar. Els projectes també han de considerar la
possibilitat d’adequació i millora de la terra vegetal mitjançant l’addició d’adobs minerals i fems
orgànics.
Article 76. Criteris ambientals en relació als materials i als residus
Per tal de mantenir uns elevats estàndars de qualitat en aquesta matèria, s’estableixen els següents
criteris:
1. Criteris en relació a la sostenibilitat en els materials i sistemes constructius:
• En l’edificació es prioritzarà l’ús de sistemes constructius industrialitzats o prefabricats, els
quals permeten reduir considerablement la generació de residus durant la fase d’obra i
optimitzen el cicle de vida de producció del material.
• Per aquest propòsit, es tindrà en compte que s’empraran aquests sistemes al 80% de la
superfície de les estructures i dels tancaments exteriors dels edificis.
• La selecció d’alternatives de materials es basarà en els criteris següents:
a) Valorar l’energia consumida des de l’elaboració i el transport del material, fins a la seva
col·locació i el seu posterior reciclatge.
b) Prioritzar els productes locals, fabricats o estrets de l'entorn proper, atès que la reducció
de la distància de procedència dels materials comporta una disminució important del
consum energètic total.
c) Els materials d’origen natural (fusta, pedra natural, terres, àrids, etc) han de provenir
d’explotacions controlades, convenientment legalitzades
d) Cal potenciar l’ús de productes amb distintiu de qualitat ambiental així com distintius que
determinin l’explotació controlada i sostenible dels materials emprats.
• Caldrà contemplar l’ús de materials i productes reciclats o reutilitzats. Es considerarà la
incorporació d’elements realitzats a partir de material reciclat (especialment plàstic i vidre
reciclat), com ara mobiliari urbà (bancs, papereres, etc.), panells de senyalització, pilones,
paviments de carril bici, elements delimitadors de parterres, etc.
2. Criteris en relació a la previsió d’espais en habitatges:
• Els habitatges del sector hauran de comptar amb els espais adequats per poder realitzar
recollida selectiva de residus. Cal preveure un espai fàcilment accessible de 150 dm que permeti
la separació de: envasos, matèria orgànica, vidre, paper i cartró i rebuig.
Article 77. Criteris ambientals en relació a la mobilitat sostenible
Per tal de mantenir uns elevats estàndars de qualitat en aquesta matèria, s’estableixen els següents
criteris en relació a la prevenció de l’erosió i reutilització de sòls:
1. Criteri general:
• Els projectes d’edificació i d’espais lliures incorporaran les mesures establertes a l’Estudi
d’avaluació de la mobilitat generada i inclouran una justificació del seu compliment.
2. Criteris en relació a l’aparcament fora de la via pública:
• Tots els edificis de nova planta s’han de projectar amb aparcaments a l’interior de l’edifici o en
terrenys edificables del mateix solar, d’acord amb les condicions següents:.
a) Les dimensions mínimes de les places de garatge o aparcament han de complir les
condicions establertes a l’annex 3 del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació
dels estudis de la mobilitat generada.
b) El nombre, les dimensions i l’entorn de les places reservades per a persones amb mobilitat
reduïda s’ajustaran al que disposa la normativa sectorial vigent.
• El nombre mínim de places d’aparcament de bicicletes que s’hauran de preveure en edificis
d’habitatge és el valor màxim d’aplicar 2 places/habitatge. Pel que fa als altres usos, el nombre
mínim vindrà determinat per l’annex 1 del Decret 344/2006, de 10 de setembre, i en funció de
les característiques específiques de l’ús.
3. Criteri en relació a la reserva d’espai per a magatzem en els locals comercials:
• Els locals comercials hauran de destinar per a magatzem un mínim del 10% del sostre, a l’interior
de l’edifici o en terrenys edificables del mateix solar, llevat que es tracti d’activitats comercials
que per les seves característiques especials, justifiquin adequadament la manca de necessitat de
magatzem per als seus productes.
41
4. Criteris en relació a la reserva d’espai per a càrrega i descàrrega:
• Per tal d’aconseguir una distribució àgil i ordenada de les mercaderies s’han de destinar places
de càrrega i descàrrega en la xarxa viària de dimensions 3 x 8 metres amb els següents ràtios:
a) Ús comercial: 1 plaça per cada 1.000 m2 de superfície de venda o 1 plaça per cada 8
establiments.
b) Ús d’oficines-terciari: 1 plaça per cada 2.000 m2 de sostre.
TÍTOL IV. ORDENACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES Capítol I. Infraestructures de mobilitat Article 78. Tipologia
El present PDU determina les següents infraestructures de mobilitat:
• Sistema viari
• Sistema ferroviari
Article 79. Integració de mesures ambientals i paisatgístiques
Les infraestructures de mobilitat hauran de integrar les condicions ambientals i paisatgístiques
necesaries tant quan el seu traçat - be sigui en superficie o soterrat- travessi el territori com les ciutats,
Article 80. Ordenació de les infraestructures de mobilitat viaria i ferroviària
1. S’estara a allò que determina el PTPCT per a la xarxa viaria i ferroviària que transcorri per l’àmbit
del present PDU.
2. Els estudis i els projectes a que es refereix l’article 13.2 de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de
Carreteres de Catalunya, un cop aprovats definitivament, tenen la condició de xarxa viària bàsica,
als efectes de planejament urbanístic, i prevalen sobre les determinacions d’aquest, d’acord amb
les condicions de coordinació amb el planejament urbanístic establertes a l’article 12 de la citada
Llei.
2. Simultàniament al tràmit d’informació pública d’un pla d’ordenació urbanística municipal o d’un pla
urbanístic derivat, caldra sol.licitar un informe als organismes afectats per raó de les seves
competencies sectorials, els quals el tenen que emetre en el termini d’un més, excepte que alguna
disposició autoritzi un de més llarg, d’acord amb l’article 83.5 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26
de juliol, pel que s’aprova el Text refos de la Llei d’urbanisme de Catalunya.
3. El present PDU incorpora el contingut del Capítol II de la Llei de l’Estat 25/1988, de juliol, de
Carreteres i del Títol II, Capítol I del Reglament General de Carreteres R. D. 1812/1994, de 2 de
setembre, en tot alló referent a les zones d’us i defensa de les carreteres.
4. La zona de domini públic no podra ser destinada a cap sistema viari ni adscriures a cap zona de
reserva ja que forma part de la carretera. La zona de servitud haurà de quedar totalment lliure de
qualsevol actuació inclús de sistemes de vialitat, d’acord amb la vigent Llei estatal de carreteres.
42
5. Caldrà respectar la línea d’edificació, segons contempla la Llei estatal de Carreteres i el seu
Reglament.
6. Els traçats infraestructurals proposats s’hauran de tenir especialment en compte les condicions
biofísiques al llarg del seu recorregut, així com les condicions d’inserció en l’entorn urbà on
s’implanten i el manteniment de la connectivitat ecològica.
Capítol II. Infraestructures sectorials Article 81. Tipologia
El present PDU determina les següents infraestructures sectorials:
a) Infraestructures medioambientals
b) Infraestructures energètiques
c) Infraestructures de telecomunicació
d) Infraestructures hidràuliques
Article 82. Ordenació de les infraestructures sectorials
1. En la ordenació de les infraestructures sectorials s’estarà al que determinin, amb caràcter
general, les respectives legislacions vigents en cada moment.
2. Les infraestructures sectorials hauran de integrar les condicions ambientals i paisatgístiques
necesaries tant quan la seva implantació o el seu traçat - be sigui en superficie o soterrat-
travessi el territori com les ciutats,
3. Els sistemes mediambientals que hagin de ser necessaris contra la emissió de fums, gasos,
sorolls, etc produïts pel tràfic de la xarxa viaria, així com els que siguin necessaris contra
l’emissió de fums, vapors o altres substàncies volàtils emesses per les futures edificacions i que
puguin invaïr la calçada d’aquesta xarxa, reduïnt la visibilitat dels conductors i augmentant el risc
d’accidents, aniràn a càrrec dels promotors de les instal.lacions o, en el seu defecte, dels
corresponents Ajuntaments al que pertanyin les zones on es construeixi, tot aixó de conformitat
amb la Llei de la Generalitat de Catalunya 3/1998 de 27 de febrer, d’Intervenció Integral de
l’Administració Ambiental i el seu Reglament 136/1999, de 18 de maig.
4. Pel que fa a les infraestructures d’abastament i sanejament, cal tenir en compte les previsions
consegüents relatives a instal.lacions i infraestructures per a la gestió de l’aigua destinades a
atendre els possibles dèficits preexistents i les necessitats generades.
a) En el cas que el PDU impliqui modificacions destacables pel que fa a l’abastament d’aigua,
aquestes s’hauran d’acompanyar amb les actuacions necessàries per garantir l’abastament.
En tot cas, seran compatibles amb el Pla Sectorial d’Abastament d’Aigües de Catalunya.
b) En el cas que el PDU impliqui modificacions destacables pel que fa als sistemes de
sanejament, aquests hauran de ser a càrrec del promotor i hauran de complir amb els
requisits de qualitat de l’abocament, segons els objectius establerts en la Directiva Marc de
l’Aigua 2000/60/CE, concretat en el Pla de Gestió de Conca Fluvial.
5. En el supòsit que, per manca de desenvolupament de la planificació sectorial o per altres motius
justificats, no resulti possible concretar algunes de les determinacions a que fa referencia el punt
anterior, el present PDU condiciona el desenvolupament de les diverses àrees d’expansió o de
renovació urbana a l’execució prèvia o simultània de les instal.lacions necessàries per atendre les
necessitats que generin. Aquesta mesura, que cal entendre-la com a fonamental, serà requisit
d’aplicació general a tots els sòls urbanitzables.
6. Les infraestructures de serveis tècnics comprenen les instal·lacions i els espais vinculats a l’estalvi
energètic mitjançant la reducció, la reutilització i el reciclatge dels residus, i també d’investigació i
divulgació d’aspectes relacionats amb la protecció del medi ambient. Formen part d’aquests
serveis, a més dels serveis de les companyies, les estacions depuradores d’aigües residuals, les
instal·lacions de reutilització i reciclatge de residus, etc. i tot aquells serveis i activitats destinades
al foment de l’educació ambiental.
Les infraestructures de serveis tècnics incloses en el present PDU queden subjectes a la
corresponent legislació sectorial vigent en cada moment, i en especial al Decret Legislatiu 1/2009,
de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Reguladora dels Residus, i a les propostes
del programa de gestó de residus de Catalunya (PROGREMIC 2007-2012 i PROGRIC 2007-2012.
7. En relació a les servituts aeronàutiques, s’estarà al que estableix la Llei 48/60, de 21 de julio sobre
navegació aèrea i el Decret 584/72, de 24 de febrer, modificat pel Decret 2490/74, de 9 de agosts i
pel Reial Decret 1541/2003, de 5 de desembre, així com la resta de legislació sectorial vigent y en
el seu cas, les seves modificacions.
Article 83. Estudis d’impacte i integració paisatgística de les infraestructures
1. A més dels casos previstos en aquesta norma, l’òrgan que hagi d’atorgar la llicència podrà
demanar un informe d’impacte i integració paisatgística en aquells casos en què ho consideri
convenient, com en els suposits de:
43
a) Plans especials urbanístics per a la ubicació de construccions de nova planta destinades a
activitats de turisme rural o de càmping a què fa referència l’apartat 6 e) de l’article 47
TRLU
b) Edificacions de qualsevol tipus en sòls urbans i urbanitzables que hagin de romandre
aïllades de manera indefinida, o ubicades en punts molt visibles, i per les seves
dimensions hagin de tenir una presència acusada en el paisatge. L’informe serà preceptiu
quan a més de la ubicació especialment visible, la construcció superi algun dels
paràmetres establerts a l’apartat b).
c) Canvis de paisatge rural motivats per concentracions parcel·laries que afecten un àmbit de
més de 100 ha.
d) Nous traçats de camins rurals, i les variacions de traçat dels existents, de més de 1000
metres de longitud.
e) Tanques de finques, parcel·les o àmbits d’activitats de més de 1000 metres de longitud.
f) Totes les construccions visibles que se situïn en les proximitats dels penya-segats, de les
riberes fluvials i de les làmines d’aigua de llacs o embassaments.
2. Tots els projectes que s’hagin de sotmetre a l’informe d’impacte i integració paisatgística
incorporaran l’estudi d’impacte i integració paisatgística
DISPOSICIONS FINALS Primera. Adaptació del planejament urbanístic general al PDU
La planificació urbanística vigent en els municipis on sigui d’aplicació el present Pla s’adaptaran durant
els seus procesos de modificació i revisió del planejament a les determinacions d’aquest PDU.
Segona. Aplicació directa i preferent de la normativa del PDU
En tant no s’hagi produït el procès d’adaptació dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, les
determinacions del present PDU seran d’aplicació directa i preferent. No obstant, quan les Normes del
PDU hagin establert que el desenvolupament d’algun dels seus preceptes s’hagi de realitzar
necessàriament mitjançant el planejament general o derivat, aquestes Normes s’aplicaran
subsidiàriament llevat que siguin més concretes i restrictives en quin supósit seran d’aplicació
preferent.