1

Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del Pla Especial Urbanístic “ Càmping del Remei “

MUNICIPI El Pont de Suert DATA Novembre de 2008 1.- INTRODUCCIÓ 1.1 .- PRESENTACIÓ Aquest informe de Sostenibilitat Ambiental, d’ara endavant ISA, es realitza amb l’objecte de disposar d’un estudi que identifiqui els efectes mediambientals que es poden derivar del desenvolupament del Pla Especial Urbanístic “ Càmping del Remei “, d’ara endavant PEU, al municipi del Pont de Suert; pla que costitueix l’instrument d’ordenación de referència en aquest indret on s’ubica des del any 1968 l’activitat del Càmping del Remei. El promotor del PEU és Mario Turrión Vega amb DNI 40852260M i amb domicili al mateix Càmping del Remei, Ctra/ Vall de Boi, km.1.5 L-500, 25520 El Pont de Suert. L’àmbit d’aquest pla correspon a una superficie de 10152 m2 situat ala kilòmetre 1.5 de la carretera L-500 de la Vall de Boi, a l’alçada del nucli de Castilló de Tor. Els terrenys es situen en la franja de territori que hi ha entre l’esmentada carretera i una altra franja de terreny al sud i el riu Noguera de Tor. El Càmping del Remei es troba dintre l’àmbit nº 2 de regulació de l’ús de càmping en sòl No Urbanitzable ordinari dintre les Normes Subsidiàries del Planejament del municipi del Pont de Suert.

2

La Llei d’urbanisme ( Llei 2/2002) defineix el desenvolupament urbanístic sostenible com la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics,arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. I el Reglament d’aquesta Llei ( D 305/2006) estableix que l’exercici de les competències urbanístiques i, en particular, de la potestat de planejament, es regeix pel principi de desenvolupament urbanístic sostenible. En aquest sentit, el PEU inclou l’informe de verificació ambiental de l’activitat de càmping amb núm. : 25/28/1/001084 de data 4 de juny de 2007, realitzat per ECA, entitat col.laboradora de l’administració, S.A.U. Unitat Tècnica de verificació ambiental acreditada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge segons el Decret 50/2005 amb el número d’acreditació UTVA-004-05. Afegir que la Junta de Govern Local del Ajuntament del Pont de Suert,en sessió de data 23 de gener de 2008, va acordar atorgar a Mario Turrión Vega, llicència ambiental per a exercir l’activitat de “ Càmping”, a la carretera de Caldes de Boí, L-500, km. 1.5, coordenades UTM X-314475 Y-4700799, del nucli de Castilló de Tor,municipi del Pont de Suert. També forma part del PEU, l’Estudi d’Impacte Paisatgístic tramitat a la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge de la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, en data 21 de maig de 2008, com a part integral del PEU. Tenint en compte que el càmping del Remei es existent des de 1968, el PEU que es proposa s’ha realitzat en tot moment integrant els objectius i criteris de desvolupament urbanístic sostenible amb els objectius i criteris del planejament i ordenació. 1.2 JUSTIFICACIÓ DE L’INFORME El Reglament de la Llei d’urbanisme estableix que : En el cas de formulació o revisió del pla d’ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluaió ambiental,l’informe ambiental que preveu la Llei d’urbanisme ha de tenir

3

la naturalesa i contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes……… Aquest ISA s’ajusta, per una banda, a la estructura i continguts que s’estableixen en l’article 100 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme. Per altra banda, aquest ISA també incorpora els continguts dels documents que integren i s’anexen al PEU : Informe de verificació d’avaluació ambiental, programa adequació de les activitats a la Llei 3/1998, Estudi d’Impacte Paisatgístic, Pla d’autoprotecció per risc d’inundacions, Pla d’autoprotecció per risc d’incendis, Estudio Hidrológico i Hidráulico del rio Noguera de Tor a su paso por el camping del Remei, proyecto de defensa de la margen derecha del rio Noguera de Tor a su paso por el camping del Remei. 1.3 MARC LEGAL DE REFERÈNCIA I OBJECTIUS DE

PROTECCIÓ BÀSICS Normativa en l’àmbit comunitari Directiva 2002/91/CE del Parlament Europeu i del Consell de 16 de desembre de 2002 relativa a l’eficiència energètica dels edificis. Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió de soroll ambiental. Directiva 2001/42/CE , de 27 de juny de 2001, del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient. Directiva 200/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2000 per la que s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües. Directiva 97/62 del Consell, de 27 d’octubre de 1997, relativa a la conservació de la biodiversitat al territori de la UE, mitjantçant la conservació dels hàbitats naturals i les espècies de flora i fauna silveltres. Directiva 92/43/CEE del Consefjo, de 21 de mayo de 1992 relativa a la Conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres.

4

Directiva 91/271 CEE, de mayo de 1991, sobre tratamiento de las aguas residuales urbanas. Directiva 91/676/CEE de 12 de desembre de 1991, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats en l’agricultura. Directiva del Consejo 85/337/CEE, de 27 de junio de 1985, relativa a la evaluación de la repercusiones de determinados proyectos públicos y privados sobre el medio ambiente. Directiva 79/409/CEE, de 2 de abril de 1979, relativa a la conservación de las aves silvestres. Conveni Europeu del Paistge, realitzat a Florència el 20 de octubre del 2000. Normativa en l’àmbit estatal Ley 9/2006, de 28 de abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente. Real Decreto 9/2005, de 14 de enero, por el que se establece la relación de actividades potencialmente contaminantes del suelo y los criterios y estándares para la declaración de suelos contaminados. Ley 46/1999, de 13 de diciembre, de modificación de la Ley 29/1985, de 2 de agosto, de Aguas. Ley 10/1998, de 21 de abril, de residuos. Ley 4/1989, de 27 de marzo, de conservación de los espacios naturales y de flora y fauna silvestres. Ley 38/1972, de 22 de diciembre, de protección del ambiente atmosférico. Real Decreto 1/2001, de 20 de julio,por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Aguas.Ley 4/1989, de 27 de marzo, de conservavión de los espacios naturales y de la flora y fauna silvestres. Real Decreto 1193/1998, de 12 de junio, por el que se modifica el Real Decreto 1997/1995, de 7 de diciembre, por el que establecen medidas para contribuir a garantizar la biodiversidad mediante la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestre.

5

Real Decreto 261/1996, de 16 de febrero, sobre protección contra la contaminación producida por los nitratos procedentes de fuentes agrarias. Real Decreto 1997/1995, de 7 de diciembre, por el que se establece Medidas para contribuir a garantizar la biodiversidad mediante la conservación de los hábitats naturales y de la flora silvestres. Real Decreto 439/1990, de 30 de marzo de 1990 de Protección de animales y plantas. Regula el Catálogo General de Especies Amenazadas. Real Decreto 849/1986, de 11 de abril, por el que se aprueba el Reglamento del Dominio Público Hidráulico, que desarrolla los Títulos Preliminar,I,IV,V,VI y VII de la Ley 29/1985, de 2 de agosto, de Aguas. Real Decreto 833/1975, de 6 de febrero, por el que se desarrolla la Ley 38/1972, de 22 de diciembre, de protección del ambiente atmosférico. Normativa en l’àmbit autonòmic Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d’espais naturals, de la Llei 9/1995, de l’accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental. Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat amb la trama urbana. Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus. Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat. Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals. Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. Llei 6/2001, de 30 de maig, d’ordenació de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

6

Llei 1/1999, de 30 de març, de modificació de la disposició final quarta de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental. Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua. Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental. Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’Ambient Atmosfèric. Llei 9/1993, de 30 de setembre, de Patrimoni Cultural Català. Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora del residus. Llei 3/1998, de 4 de març, de protecció dels animals. Llei 6/1998, de 30 de març, forestal de Catalunya. Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals. Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric. Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana. Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Decret 50/2005, de 29 de març, pel qual es desplega la Llei 4/2004, d’1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de los activitats existents a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, i de modificació del Decret 220/2001, de la gestió de les dejeccions ramaderes. Decret 496/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. Decret 3/2003- de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya.

7

Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic. Decret 220/2001, d’1 d’agost, de gestió de les dejeccions ramaderes. Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del decret 201/1994, regulador de runa i altres residus de la construcció. Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental, i s’adapten els seus annexos. Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residu. Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees. Decret 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig de residus en dipòsits controlats. Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. Decret 114/1998, de 7 d’abril, d’avaluació ambiental. Decret 114/1988, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció contra incendis forestals. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complemetaris de la NBE-CPI/91. Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres risidus de la construcció. Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural. Resolució MAH/534/2005, d’1 de març, per la qual es fa públic l’Acord del Govern de 8 de febrer de 2005, pel qual es designen com a zones d’especial protecció per a les aus ZEPA alguns dels espais proposats a la Xarxa Natura 2000 com a llocs d’importància comunitària LIC.

8

Resolució 364/VI del Parlament de Catalunya, d’adhesió a la Convenció europea del paisatge, aprovada a Florència l’octubre de 2000. Acord de Govern GOV/112/2006. de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus ZEPA i s’aprova la proposta de llocs d’importancia comunitària. Ordre de 10 d’abril de 1997, per la qual s’amplia la Relació d’especies protegides a Catalunya. Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre Protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya. 1.4 URBANISME I ORDENACIÓ Normativa a nivell autonòmic i local Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme. Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002 de 14 de març, d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local. Llei 2/2002, de 14 de març,d’urbanisme. Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme Decret 287/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març,d’urbanisme. Pla territorial de Catalunya, aprovat per la llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s’aprova el Pla Territorial a Catalunya. Criteris tècnics a tenir en compte per l’Agència Catalana de l’Aigua en l’elaboració dels informes preceptius en la tramitació del planejament urbanístic, aprovats pel Consell d’Administració del l’ACA el 28 de juny de 2001.

9

Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran, aprovat el 25 de juliol de 2006, pel Govern de Catalunya. Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol,pel qual s’aprova la refosa dels texts legals vigents a Catalunya en matèria urbanística. Normes subsidiàries del planejament del Pont de Suert, aprovades per la Comissió Territorial d’urbanisme de Lleida el 20 de setembre de 1995. Modificació de les NNSS del Pont de Suert sobre la regulació de l’ús de càmpings existents en sòl no urbanitzable, aprovada per la Comissió Territorial d’urbanisme de Lleida el 24 de novembre de 2005, DOGC núm.4567 de 7 de febrer de 2006. 1.5 OBJECTIUS DE PROTECCIÓ BÀSICS I ALTRES ASPECTES DE

CARÀCTER NORMATIU FIXATS EN L’ÀMBIT COMUNITARI, ESTATAL, AUTONÒMIC I LOCAL

El procés d’elaboració i redacció dels Plans Especials urbanístics s’ha de dur a terme tenint en compte objectius de protecció mediambientals. A Catalunya el marc legal i normatiu de referència el conforma la normativa següent :

- Directiva 2001/42/CE de 27 de juny, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient.

- Ley 9/2006, de 28 d’abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente.

- Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.

- Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.

- Llei 10/2004 de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002,d’urbanisme

- Llei 2/2002 de 14 de març, d’urbanisme. - Ley 2/1985 de 21 de enero de Protección Civil - Decret 64/1995, de 7 de març,pel qual s’estableixen mesures de

prevenció d’incendis forestals. - Real decreto 393/2007 por el que se aprueba la Norma básica sobre

autoprotección. La Directiva 2001/42/CE té l’objectiu d’assolir un nivell elevat de protecció del medi ambient i contribuir a la integració d’aspectes mediambientals en la preparació i adopció de plans i programes amb la

10

finalitat de promoure un desemvolupament sostenible, garantint la realització de conformitat amb les disposicions d’aquesta Directiva, d’una avaluació mediambiental de determinats plans i programes que puguin tenir efectes significatius en el medi ambient. A la Llei d’urbanisme es defineix el desemvolupament urbanístic sostenible com la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. En aquest sentit el PEU “ Càmping del Remei “ ha sigut objecte d’una Avaluació Ambiental i s’ha centrat en aquells valors, vulnerabilitats i impactes significatius derivats de la pròpia activitad de càmping. Aquests objectius de protecció generals bàsics emanen del que s’estableix en directives, lleis i plans territorials de rang superior o estudis o altra normativa a nivell local. D’adord amb la referenciada Directiva Europea, en el seu cinquè article determine que l’informe ambiental ha d’indentificar, descriure i avaluar els probables efectes significatius en el medi ambient, així com unes alternatives raonables que tinguin en compte els objectius i l’àmbit d’aplicació del pla o programa. L’annex 1 determina la informació que ha de facilitar l’informe ambiental, entre la qual destaca : els probables efectes significatius en el medi ambient, inclosos aspectes com la biodiversitat, la població, la salud humana, la fauna, la flora, la terra, l’aire, els factors climàtics, els bens materials, el patrimoni cultural, el patrimoni arquitectònic, el paistge i la interrelació entre aquests factors. Els efectes més significatius han d’incloure els efectes secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt, mitjà i llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius. De manera transversal, i d’especial incidència sobre qualsevol tipus de planejament urbanístic, la Unió Europea aprovà el Conveni Europeu del Paistge, en vigor des de l’1 de març del 2004. Aquest Conveni té per objecte promoure la protecció, la gestió i l’ordenament dels paisatges, entesos com aquella part del territori tal com la percep la població i les caraterístiques del qual són el resultat de la interacció dels factors naturals i humans.

11

Per a donar compliment a aques conveni, del qual Espanya n’és signatària, s’ha elaborat a nive estatal l’Atlas de los Paises de España, una caracterització del paisatge que pot servir per a posteriors estudis autonòmics o locals. Cal tenir en compte que a Catalunya s’ha aprovat ja la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i planificació del paisatge així com s’està treballant ja en l’elaboració de diversos catàlegs del paisatge per a diferents àmbits de Catalunya. A partir de la protecció de diferents espais feta per les dues Directives, LIC’s i ZEPA’s, es crea la Xarxa Natura 2000, xarxa biològica que inclou tots aquells espais que queden protegits per les Directives. A nivell internacional cal esmentar la Convenció relativa a les zones humides d’importància internacional com hàbitat d’aus aquàtiques, conegut com a conveni de Ramsar, febrer de 1971, que vetlla per a la consevació i ús sostenible de les zones humides. A nivell estatal, i hereva de la protecció de la biodiversitat que es fa a nivell internacional, l’Estat Espanyol s’ha dotat d’una Estrategia Española para la Conservación de la Biodiversidad així com d’un catàleg d’espècies amenaçades i estratègies per a la conservació de l’ós bru cantàbric, l’àguila imperial ibèrica, el linx ibèric, el trencalòs i l’urogallo cantàbric. 1.5.1 Protecció de l’atmosfera : Canvi climàtic: la protecció de l’atmosfera inclou la lluita contra el canvi climàtic degut a l’emissió a l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle. La integració de la UE en aquest conveni es produeis mitjançant Decisió del Consell, de 25 d’abril de 2002. Els seus estats membres hauran de reduir conjuntament les seves emissions un 8% en el periode 2008/2012. Contaminació atmosfèrica : En primer lloc, el Conveni sobre la Contaminació Atmosfèrica transfronterera a llarga distància, signat a Ginebra el 1979, i en segon lloc, a partir del Conveni d’Estocolm sobre contamiants orgànics persistents. La UE és part d’ambòs convenis ( 81/461/CEE del Consell, d’11 de juny i de 14 d’octubre de 2004).

12

Respecte la gestió de la qualitat de l’aire, existeix una Estratègia temàtica sobre la contaminació atmosfèrica i la Directiva 96/96/CE del Consell, de 27 de setembre, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire. Quant a la regulació dels contaminants atmosfèrics, esta la Directiva 1999/30/CE del Consell, de 22 d’abril, relativa als valors límit de diòxid de sofre, diòxid de nitrogen i òxids de nitrogen, partìcules i plom a l’aire. Quant a la possible contaminació atmosfèrica derivada d’activitats industrials, és d’aplicació l’esmentada Directiva 96/61/CE del Consell, de 24 de setembre, relativa a la prevenció i control integrats de la contaminació. Dins la contaminació atmosfèrica s’hi inclou també la contaminació acústica, és a dir, les molèsties sonores que alteren l’entorn i la salut humana. En aquest sentit trobem la Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental. Aquesta Directiva pretén reduir les molèsties acústiques i els efectes perjudicials de l’explosió al soroll ambiental a partir de l’establiment d’una cartografía local d’exposició al soroll. Mitjançant altres directives es regula també certes fonts d’emissió de molèsties acústiques com ara els vehicles, els ciclomotors, la maquinària emprada a l’aire lliure i els aeroports. 1.5.2 Protecció en matèria d’aigües continentals A nivell estatal el Programa AGUA ( Actuaciones para la Gestión y la Utilización del Agua ) estableis criteris per a una nova política de l’aigua basada en l’estalvi d’aigua i en la regulació de la disponibilitat i qualitat d’aquesta. Les actuacions del programa AGUA es duen a terme a partir de les diverses conques hidrogràfiques d’Espanya. En aquesta esfera, la protecció a nivell europeu deriva de la Directiva 200/60/CE del Parament Europeu i del Consell de 23 d’octubre, que estableix un marc comunitari d’actuacions en l’àmbit de la política d’aigües.Aquesta Directiva estableix un marc comunitari per a la protecció de les aigües superficials continentals, de transició, litorals i subterrànies amb l’objetiu de prevenir o reduir la seva contaminació, promoure’n el seu ús sostenible, protegir el medi ambient, millorar l’estat dels ecosistemes aquàtics i pal.liar els efectes de les inundacions i les sequeres.Per a la correcta gestió dels objectius que es fixa, preveu l’elaboració de plans hidrològics de conca així com l’aplicació d’una política de tarificació per a

13

l’ús de l’aigua, Decret legislatiu 3/2003 de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya. La UE regula també l’abocament de substàncies nocives o perilloses a les aigües com poden ser les substàncies derivades de detergents, el nitrats, el mercuri. En són exemples la Directiva 80/68/CEE del Consell, de 17 de desembre, el Reglament 648/2004/CE de 31 de març, la Directiva 2006/11/CE de 15 de febrer. L’aplicació d’aquestes limitacions s’articula a partir de la necessitat d’autoritació prèvia a la realització d’abocament de determinades substàncies. 1.5.3 Protecció del sòl Des de la UE i en el marc del VI PAMA es va iniciar una estratègia per a la protecció del sòl que es desenvolupa a partir de la Comunicació de la AEconòmic i Social i el Comitè de les Regions- Cap a una estratègia temàtica per a la protecció del sòl. Mitjançant aquesta estratègia es pretén lluitar contra la degradació del sòl produïda per les activitats humanes : erosió la pèrdua de matèria orgànica, la contaminació, el segellat, la compactació, la reducció de la biodiversitat, la salinització, les inundacions i els esllavissament de terres. La protecció del sòl s’inclou també en la Directiva 91/61/CE, ja esmentada, de control integrat de la contaminació. A nivell estatal s’ha aprovat també el Real Decreto 9/2005, de 14 de enero, por el que se establece la relación de actividades potencialmente contaminantes del suelo y los criterios y estándares para la declaración de suelos contaminados. 2. – Informe de verificació d’avaluació ambiental de l’activitat de càmping a nom de mario turrión vega / càmping del Remei /,situat al terme municipal del Pont de Suert. Informe núm.25/28/1/001084 data : 4 de juny de 2007 2.1 Dades identificatives de l’avaluació ambiental. Realitzada pels ingeniers José Luis Cotonat Lameiro i Andrés A.Wütenberger del Pont de Suert, data març 2007.

14

Avaluació verificada per l’UTVA: ECA, núm.d’acreditació UTVA-004-COM-05, de Lleida, data de verificació : 4 de juny de 2007. 2.2 Empresa. Mario Turrión Vega, càmping del Remei, nif.40852260M, ctra. L-500 km.1.5 Castilló de Tor, municipi del Pont de Suert 3.3 Establiment Mario Turrión Vega, càmping del Remei, nif.40852260M, ctra. L-500 km 1.5 Castilló de Tor, municipi del Pont de Suert. CCAE : Càmpings, comarca Alta Ribagorça, telf. 973691219. Coordinades UTM, X314.475 Y4.700.799 Classificació IIAA Annex: II.2 Apartat 12 Subapatat 37 Activitat inclosa al catàleg del Decret 239/1999 3.4 Superficie i Ocupació Bar i recepció..37,5m2—lavabos,serveis i vivenda.. 158,25 m2---magatzem/garatge particular..72 m2---3 Bungalows.. 108 m2—Total..375,75 m2 3.5 Descripció de les instal.lacions i equipaments Instal.lació elèctrica BT, projecte visat D106 86058/04 de data 15/03/2004, de potència 37 kw, d’edificis i bungalows. Instal.lació ACS i calefacció, caldera amb un dipòsit de gasoil de 1000 litres. Piscina de 77 m2 Tractament d’aigües residuals, fossa sèptica, amb previsió de conexió a la xarxa municipal. Ventilació natural amb finestres. 3.6 Descripció dels processos Processos…càmping. Subprocessos : recepció dels usuaris, servei de bar només al càmping,no ofereix servei de restaurant, servei de rentadora de poca capacitat pels usuaris del càmping,lloguer de bungalows, parcel.les d’acampada i caravaning, piscina pels usuaris del càmping, totes amb tecnologia utilitzada de instal.lacions específiques.

15

3.7 Productes matèries primeres i auxiliars utilitzades L’empresa ni fabrica ni obté cap producte final, i , per tant, no s’escau omplir aquesta taula P117 3.8 Consum d’aigües Xarxa municipal del Pont de Suert amb consum sense tarifar i cobrament per estimació anual. Pel que fa aigua de reg aquesta s’agafa d’un canal de reg per ésser finca de regadiu de la comunitat de regants del Pont de Suert, sense comptadors. Aigües superficials, recirculació interna,xarxa, pou i cisterna de cloració. Procedència de la Xarxa pública, consum estimatiu de 0.21 m3/h en funció de l’ocupació i de 1900 m3/ any en funció de l’ocupació també. Usos domèstic. 3.9 Abocament d’aigües residuals Núm. Total punts abocament : 2 / X 314475 Y 4700799 Cabal abocat, màxim dia m3d . 0,076, any : 28 , màxim hora m3d 0,0032 Fossa sèptica amb arqueta de registre, procés on es genera : sanitaris i vivenda.Destí : Sistema públic de sanejament mitjançant cisterna Model CIS , EDAR Pont de Suert. Cabal abocat de 20 m3/any. Paràmetre analític : matèries inhibidores UNE-EN ISO 11348-3:1999, màxim 78 unitat Equitox/m3 Paràmetre analític : DQO decantada DIN 34809-H41/ ISO 6060-1989 màxim 320 unitat mgO2/L Paràmetre analític : S.O.L UNE-EN-27888-1994 màxim 3,8 Us/cm Parámetre analític : matèries en suspensió UNE 872-1996 màxim 320 mg/L 3.10 Dades producció de residus Envasos de plàstic, codi 150102 producció anual 20 u Barreja de residus municipals, codi 200301 producció anual 5600 kg Llots de foses sèptiques, codi 200304 producció anual 14 m3 Paper i cartó, codi 200101 producció anual 105 kg Vidre, codi 200102 producció anual 1,25 kg Petits plàstics, codi 200103 producció anual 450 kg La producció i tipologia de residus s’adapta a la realitat i estan codificats i classificats d’acord amb el CER

16

L’emmagatzematge dels residus és correcte i es disposa de contenidors específics per emmagatzemar els residus de la cuina La gestió dels residus és correcta i es realitza mitjançant transportistes i gestors autoritzats i els residus assimilables a urbans són recollits pel servei de recollida del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça. 3.11 Emissions a l’atmosfera Núm. de focus 1, caldera ACS diàmetre 0,25m alçada 8 m, potència 0,0639 MW, combustible de gasoil, temps de 365 dies/any. No s’escau el paràmetre/contaminant ni mesura correctora, amb venteig dipòsit de gasoil 3.12 Aplicació del reial decret 117/2003 L’empresa no utilitza dissolvents en el procés de fabricació, ni li es d’aplicació el reial decret 117/2003 de 31 de gener sobre limitació d’emissions de compostos orgànics volàtils deguts a l’ús de dissolvents a determinades activitats. 3.13 Emissions de soroll No s’observa focus emissors de sorolls que puguin afectar significativament als habitatges més propers. 3.14 Altres emissions Vibracions……No s’escau Olors ……No s’escau Radiacions …...No s’escau 3.15 Impacte sobre el Medi Impacte visual i paisatgistic rellevant……No, sense afectació Curssos d’aigua superficials i sistemes fluvials…Noguera de Tor Qualitat del medi receptor ……No, sense afectació Zones humides……Pantà de Llesp, 1400 m Àrea i unitat hidrogeològica……..Nogueres, codi 108 Captacions d’aigües superficials i subterrànies….No,sense afectació Aqüifers protegits………No, sense afectació Punts d’interès geològic………No, sense afectació Sòl ……….No, sense afectació Espècies flora i fauna protegides….No,sense afectació

17

Arbres monumentals…..No, sense afectació Terrenys forestals…Comunals de Gotarta, Igüerri 430 m Les Obagues, 580 m Les Costes,Fontanet i Fortcall 680m Zones de reserva naturals o refugi de fauna salvatge… No,sense afect. Habitats naturals d’interés comunitari…..No, sense afectació Xarxa Natura 2000…….ZEPA Aigüestortes, 10 m LIC Aigüestortes, 10 m Espais naturals de protecció especial…..No, sense afectació Espais d’interés natural……..Aigüestortes, 10 m Figures de protecció municipal………No, sense afectació Zones d’especial protecció de la qualitat acústica..No, sense afectació Vulnerabilitat i capacitat del territori…….No, sense afectació Zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric….No,sense afectació Prevenció d’incendis forestals L’activitat es troba a 430m a la massa forestal o sigui a menys de 500m de terrenys forestals, definits a l’article 2 de la Llei 6/1988 de 30 de març, Forestal de Catalunya. El terme municipal on s’ubica l’activitat figura en la relació de municipis d’alt risc d’incendis forestals previstos a l’Annex del Decret 64/1995 de 7 de març pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, o sigui es d’aplicació la Llei 5/2003 de mesures de prevenció dels incendis forestals. L’activitat disposa d’extintors tipus ABC i CO2 amb una central amb 6 detectors de fum. Cal dir que tot el càmping es limítrof amb el riu Noguera de Tor i per l’ altre cantó amb la carretera L-500 que farien de talla focs naturals fent la funció de zona perimetral de protecció. S’ha presentat el pla d’autoprotecció al Ajuntament . 3.16 Entorn socioeconòmic A núcli urbà o urbanitzable: 500 m de Castilló de Tor, a 1400 de Llesp i a 2500m del Pont de Suert. Proximitat a infrastructures de comunicació : a 10 m la ctra. L-500 i a 1400 m la ctra. N-230.

18

Altres activitats industrials properes : Restaurant “ el mesón del Remei “ a 50 m. i a 500m el càmping “ Can Roig”. 3.17 Protecció de la salut No s’escau 4.- ESTUDI D’IMPACTE PAISATGÍSTC INCLÒS AL PEU “CÀMPING DEL REMEI”. Estudi realitzat pels enginyers Andrés Álvarez Würtenberger de mines, Agustí Garcia Aparacio superior industrial, José Luis Cotonat Lameiro tècnic industrial, Monique Climent tècnic Agrònom. 4.1 Emplaçament L’emplaçament de la instalació és al nucli de Castilló de Tor,al Terme Municipal del Pont de Suert, a la comarca de l’Alta Ribagorça. Coordinades UTM, X 314475 Y 4700799 4.2 Accessibilitat L’accés al Càmping del Remei es realitza des del Pont de Suert per la ctra.N-230 pel desviament a la ctra.L-500 direcció a la Vall de Boi. L’accés a les instal.lacions es realitzen per una rampa asfatada que permet accedir a la propietat privada, on es regula l’accés per mitjà d’una porta metàl.lica amb tancament. 4.3 Descripció de la Instal.lació La instal.lació és una zona d’acampada, càmping amb activitat qualificada per la CCAE com 55220 La superficie total és de 10052 metres quadrats ,distribuïts entre zones d’acampada a l’aire lliure i zones cobertes / bungalows/ de fusta.El càmping està classificat com de 2ª categoria amb número de signatura K-250000020 pel Departament de Turisme. L’establiment es troba ubicat dintre l’àmbit 2 de regulació de l’ús de càmping i en sòl no urbanitzable ordinari, amb qualificació urbanística d’ús de càmping existent, segons modificació de les Normes Subsidiàries del municipi del Pont de Suert, aprovat per la Comissió Territorial d’urbanisme

19

de Lleida el 24 de novembre de 2005 i publicat al DOGC núm.4567 de 7 de febrer de 2007. La característica constructiva essencial de les edificacions existents en el càmping són les típiques de la zona i del tipus d’activitat, és a dir : pedra, teula aràbica i fusta. El càmping es troba emplaçat en zones pròximes a boscos de pastures, amb la qual cosa , la integració en el medi s’ha aconseguit per mitjà de materials i colors típics del paisatge. 4.4 Àrees de la instal.lació

- Zona privada pel ús del propietari de la instal.lació per gestío de les instal.lacions i vivenda.

- Zona comuna per clients per serveis: lavabos i zona de bugaderia - Zona d’acampada per clients : bungalows i parcel.les d’acampada - Zona de serveis per clients : recepció d’entrades, bar, zona d’esbarjo

i piscina. 4.5 Objecte del Estudi L’objectiu d’aques estudi paisatgistic del càmping del Remei és analitzar i definir els diferents paràmetres de caràter paisatgístic que poden veure’s afectats per l’existència de les instal.lacions de l’ establiment i determinar les mesures correctores a aplicar sobre aquestes per tal de reduir l’impacte ambiental generat al medi. El present document té l’objectiu de demostrar que els criteris i les mesures previstes en les actuacions del PEU són les adequades i suficients per garantir una correcta integració de dites actuacions en el paisatge, és a dir, preveure les conseqüencies sobre el paisatge de l’execució de la proposta que es planteja. Aixi doncs, es redacta el present estudi, per adjuntar al PEU “càmping del Remei”, segons es publicat al DOGC núm.4567, de 7 de febrer de 2006,pel Departament d’urbanisme de la Generalitat de Catalunya. El que definirà en el nou PEU, seran les futures obres previstes en les instal.lacions existents, amb la qual cosa, i per mitjà del present estudi d’impacte ambiental, es tindrà en consideració les obres que es plantegen, en referència a l’afecció que puguin tenir sobre el medi.

20

4.6 Normativa aplicable -Decret 343/2006, de 19 de setembre, que desembolupa la Llei 8/2005 de 8 de juny - Lei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya. -Decret 1/2005. de 26 de juliol, d’urbanisme -Decret 305/2006, de 18 de juliol, d’urbanisme -Pla Territorial de l’Alt Pirineu i Aran 4.7 Descripció del paissatge El càmping es troba ubicat just al marge del riu Noguera de Tor, i envoltat per boscos de gestió pública.Es troba també limitat a les seves proximitats per figures de protecció municipal com l’Esglèsia de Sant Esteve de Castilló de Tor al sud oest.L’establiment es troba proper a zona de la Xarxa Natura 2000. No hi ha grans edificacions properes a les instal.lacions objecte d’estudi. L’entorn és totalment rural. 4.8 Paisatge general de la zona- escala gran El paisatge de la zona té un elevat valor estratègic en l’acompliment d’altres funcions d’interès com el manteniment d’un paisatge de mosaic d’elevat interès ecològic, paisatgistic, de lleure, de reequilibri urbà i sobretot turístic, així com la funció de proporcionar aliment a determinades espècies animals pròpies dels hàbitats naturals circumdants. El paisatge on s’enclaven les instal.lacions del càmping és sens dubte un dels atractius més apreciats de la comarca de l’Alta Ribagorça i és una font essencial en l’economia de la regiò.Els processos de canvi del model econòmic i per tant del ús del sòl, han estat molt més recents i de menor intensitat que en altres zones de Catalunya, intensament transformades i amb una taxa d’introducció d’elements artificials molt major. Així, tant en els espais naturals com en els més antropitzats, es conserven elements valuosos de caire arquitectònic i natural. La dimensió reduïda dels nuclis de la comarca i la seva compacitat, juntament amb la seva situació estratègica sobre la topografia agresta del terreny, conformen una combinació paisatgística d’un interès i un atractiu àmpliament reconegut. Els hàbitats propers al càmping són salzedes, vernedes, vegetació hidròfila arrelada o flotant de llacs i aigües eutròfiques.La vegetació és

21

principalment formada per pastures humides oligotròfiques sobre substrats calcaris. La fauna de la zona és principalment formada per llúdrigues, truites de riu, faines, guineus, cavalls,vaques,ovelles, porcs seglars,etc… 4.9 Paisatge general de la zona- escala mitjana El paisatge general correspon a una zona de muntanya, on hi ha dispersió i diferents característiques morfològiques. Hi ha, per un costat, un gran nucli urbà com és el municipi del Pont de Suert, amb una població que supera per molt poc els 2000 habitants. Per altra banda, hi ha una zona boscosa mixta de cadudifolis i valls de prats.Els prats són boscos de gestó pública utilitzats per ramaders de la zona,com a menjadores naturals i zones de pastures.Tots els boscos estan units per una xarxa de camins. La morfologia doncs, és la típica dels prats de ribera del fons de valls pirinenques, extensions relativament planes,amples i llargues a prop del riu Noguera de Tor i Ribagorçana. Quant el terreny mostra un cert grau de pendent apareixen marges de pedra seca que retenen el sòl formant abancaments.Aquests margens són escassos, i molts llocs comparteixen espai o són substituïts per alineacions d’arbres en filera, normalment formats per peus de trèmol, freixe,cataltes i pollancres. La base de l’economia de la comarca anys enrere es caracterizava per ser totalment basada en la ramaderia i l’agricultura. Amb el pas del temps, el turisme i les petites empreses de comerç i de serveis han estat les bases de l’economia actual. L’atractiu del paisatge i el clima ha fet que el turisme i els serveis siguin a dia d’avui la font principal econòmica de la comarca. 4.10 El paisatge intrínsec : observació del lloc El projecte s’implementa dins del nucli de Castilló de Tor, ubicat a la carretera L-500, que permet l’accés a la Vall de Boi i al marge del riu Noguera de Tor per tant la morfologia bé definida pel riu i per la carretera. Les edificacions més properes són una borda d’hort, un restaurant amb vivenda i una ermita.El nucli de Castilló de Tor es troba a 450 m. Les edificacions existents en la parcel.la que ocupa el càmping estan totalment entegrades al territori, ja que s’han utilitzat els materials típics del lloc, com la fusta, la pedra i la teula, siguent molt curosos en el colors. La resta del paisatge queda definit per pastures de gestió pública formades per boscos separats per fileres d’arbres característics del lloc.

22

L’interior de la parcel.la del càmping, en la zona per ús d’acampada per clients, s’ha completat amb arbres típics, que serveixen per donar major sensació d’integració en el paisatge. La gesta en aquesta zona permet que les instal.lacions queden perfectament integrades en el paisatge. Ja que no es permet la estacionalitat de caravanes per temporada, el sòl sempre es cubert de gesta. Existeix un vial central que comunica totes les zones d’acampada sense asfaltar, replenat de graves que serveixen com a element drenant en cas de pluja. L’àrea urbanitzada dels bungalows es feta de pedra. 4.11 Les unitats del paisatge La unitat paisatgística que envolta les instal.lacions del càmping del Remei, presenta un morfología típica de la zona estructurada per riu Noguera de Tor i Noguera Ribagorçana, amb una morfologia formada per planes amples i llargues que han estat entronitzades des de fa molts anys per tal d’aconseguir-ne profit econòmic, mitjançant prats. L’altitud de la zona conforma l’element diversificador amb l’aparició d’estatges altitudinals de vegetació. A mesura que el terreny guanya pendent, despareixen el prats i comencen els boscos mixtes caducifolis. Dins d’aquesta unitat de paisatge, podem definir les subunitats de paisatge que la configuren, i que serien : Prats,nucli de Castilló de Tor, boscos de gestío pública i riu Noguera de Tor. PRATS Situats en les planes i zones amb poca pendent, separats per arbres de filera i marges de pedra seca en alguns casos.Comunicats, normalment per una xarxa de camins, en alguns casos senyalitzada, com és el “ Camí de l’Aigua”. Les espècies vegetals que s’hi troben són cespitoses de la comunitat Arrhentherethelia elatoris, tanmateix els pageso resembren espècies pròpies de la comunitat com ara Arrenhanterum elatius o degeneratives de la mateixa com ara Festuca rubra, Phelum pratense o Medicago sativa. Els arbres que separen els prats són xops, trèmols, freixes i roures.Els prats conformen un paisatge molt estructurat. Ès un espai molt antropitzat i molt poc fràgil.

23

El canvi paisatgístic, amb el pas de les estacions bàsicament el donen els arbres en filera que estructuren el prats i la neu.Com que són regats artificialment, els prats en si mateixos, tenen poca variació cromàtica.És la unitat paisatgística on s’implementa el projecte. NUCLI DE CASTILLÓ DE TOR Petit poble pirinec, format per cases recobertes de pedra del país amb teulada de teules tipo aràbica.Avui en fase de reconstrucció i amb un cens de dos habitants. BOSCOS Es troben al davant de les instal.lacions del càmping. Són boscos de gestió pública que utilitzen els ramaders de la zona de menjar per vaques, ovelles i cavalls. Conformen una unitat amb baix grau d’alteració, peró no es correspon amb la climàtica estricta, que seria rourera amb boix. L’altura és el principal element diversificador d’aquesta unitat. El pas de les estacions produeix en aquesta unitat canvis cromàtics que configuren paisatges diferencials molt rics en matisos. RIU NOGUERA DE TOR El càmping s’emplaça a la vora del riu, sense produir cap mena d’afectació sobre aquest i que serveix com a eix vertebrador del territori i com element que la configura. Está format per formacions de ribera : la comunitat climàtica serien sarglars, però aquesta és escassa, doncs predomina el xop, que és aliè a la comunitat. Té canvis cromàtics i de textura que permeten observar el pas de les estacions, doncs la formació de ribera és molt canviant. 4.12 Elements a introduir en el paisatge Per mitjà d’aquest estudi es pretén considerar els elements nous en el paisatge que es deriven de la proposta de definir el PEU “ càmping del Remei”. Les actuacions executables en el futur, definides en el PEU, seran :

24

1.- Ampliació de superficie en l’edificación existent actual d’ús de vivenda habitual per la familia que gestione el càmping. 2- Ampliació amb 3 bungalows de fusta com a elements fixos d’acampada. 3.- Plantació d’arbustos de fulla perenne i freixes en el marge nord del càmping on s’ubicaran el nous bungalows, amb l’objectiu de reduir la visibilitat de les instal.lacions existents des de la carretera en temporada d’hivern. Aquestes actuacions estan definides perfectament en el document dels arquitectes que han redactat el PEU, i es faran amb les mateixes característiques constructives que les existents : pedra, fusta i teula. 4.13 Caraterístiques generals del càmping. CAMINS En el municipi del Pont de Suert existeix una xarxa de camins amb senyalització vertical de fusta, típica del lloc. La xarxa de camins principal del nucli es l’anomenada “ CAMÍ DE L’AIGUA”, que passa per l’altre costat de riu just davant del càmping del Remei. XARXA DE REG El càmping del Remei té una xarxa de reg artificial i mòbil que permet regar tota la superficie d’acampada que s’ofereix. Aquesta només s’utilitza en els periodes de màxima sequera i en les condicions ambientals exigibles. XARXA ELÈCTRICA L’instal.lació elèctrica del càmping són linies sotarrades, que es van adequar a la nova legislació elèctrica del any 2004. JARDINERIA Tota la superficie d’acampada i d’esbarjo és de gespa separada per un vial de terra i graves en la part central que separa les dues zones de parcel.les. A banda d’aixó, i en els extrems del vial, hi ha una plantació d’arbres : catalpes, pins, freixes, nogueres, til.lers i xops, que fan que tota la instal.lació quedi totalment dissimulada per l’herba i els arbres, donant una sensació d’integració total en el paisatge.Els arbres en la zona d’acampada

25

estan disposats en línea, fent de separació entre les unitats d’acampada i definint perfectament les parcel.les. Tot el perímetre del càmping es de vegetació variada i de nombrosos arbres. TANCA DE PROTECCIÓ Els limits del càmping per la part de la carretera queden definits per una tanca de tela metàlica de simple torsió galvanitzada, que actualment no és visible doncs l’absorvit la trama de vegetació natural al pas del temps. Com ja s’ha fet esment, amb les actuacions que es defineixen en aquest estudi, es pretén reduir més l’impacte visual que pugui produir aquest sistema de delimitació i de protecció de les persones i instal.lacions del càmping. 4.14 Elements que comporten incidència paisatgística S’han de contemplar les instal.lacions actuals del càmping, més els 3 bungalows i l’ampliació de habitatge que es preveuen en un futur en el PEU de desenvolupament del càmping. Així doncs, les edificacions objecte d’estudi seran : 1.- L’ampliació de l’edifici d’ús residencial per ús particular en la gestió del servei de càmping, es fará dins dels límits existents. S’augmentarà el forjat de la planta vivenda. No es preveu augmentar l’alçada final de l’edifici, només contemplar l’ampliació de la planta d’aquest en direcció a l’edifici de serveis existent, que a dia d’avui no disposa d’edificació a aquesta alçada. Les obres de construcció previstes es realitzaran en una sola fase. Els treballs que s’haurien d’executar són les següents :

- Enderroc de part de la paret divisòria existent en vivenda actual - Aixecament de pilars - Jàsseres per suport de nou forjat - Construcció de forjat de formigó armat - Construcció de coberta amb materials de la zona - Instal.lacions elèctriques en l’interior de l’edifici

Totes aquestes actuacions es definiran detalladament en el corresponent projecte executiu de les obres que es plantegen.

26

2.- Ampliació de 3 bungalows més com elements fixes d’acampada Es preveu en un futur l’ampliació de 3 unitats d’elements fixes d’acampada, que comportarien les següents obres:

- Excavació mínima per cimentació - Solera de formigó armat de base - Instal.lació dels bungalows prefabricats - Excavació de rasa per conducció de xarxa elèctrica i sanejament - Resembrat de la rasa un cop replenada amb el material de la pròpia

excavació. 4.15 Elements propis del càmping i de la zona L’únic element de les instal.lacions del càmping que podria suposar incidència paisatgística seria l’ampliació dels elements d’acampada en elements constructius de fusta, nomenats bungalows. Aquests serien de la mateixa tipología, forma i materials que els actuals, amb la qual cosa, l’impacte sobre el medi seia mínim. L’ampliació de l’edificació d’ús de vivenda, no suposaria cap mena d’impacte sobre el paisatge ja que l’actuació prevista no suposaria cap augment d’alçada de l’edificació existent, ni cap increment que pugui suposar una modificació substancial en els límits actuals de l’edifici existent. 4.16 Diagnosi del potencial impacte Els elements invariants que introduïm al paisatge sobre les instal.lacions actuals del càmping, es poden agrupar en :

- Edificacions esmentades - Elements propis de la zona : sembres i revegetació arbòria

4.17 Repercusions sobre el paisatge Les repercusions que poden afectar sobre el paisatge, són per definició pròpia, espais antropitzats i alterats d’antuvi, doncs han estat lloc preeminent de l’activitat. Degut a que la configuració de les futures edificacions determinen el manteniment d’un paisatge idèntics a les exixtents, l’impacte general del que es proposarà en el PEU és BAIX ,

27

essent la mateixa activitat que l’existent, compatible amb el paisatge del indret. 4.18 Visió general. Unitat de paisatge fons de vall El projecte estructura la previsió de futures edificacions en les instal.lacions del càmping com un conjunt de boscos de gestió pública, que mantindrà els principals marges de pedra i la configuració dels boscos i prats mitjançant una filera d’arbustos de fulla perenne de nova plantació en el marge nord del càmping. Amb la incorporació futura de les edificacions de fusta, idèntiques a les existents actualment no es preveu cap afecció especial sobre el paisatge. Els projectes executius d’edificació definiran en detall les actuacions objecte d’estudi sobre el paisatge, però com que la previsió s’implanta en una zona de boscos i prats envoltats d’edificacions disperses, aquests no suposarien una alteració segons una visió a gran escala, doncs no modifica la unitat de paisatge de fons de vall. 4.19 Subunitat de paisatge boscos de gestió pública Tal i com es preveu en les accions previstes de modificació de les instal.lacions del càmping, i tal com s’estructura el projecte, no es preveu la modificació d’aquesta subunitat, si no que es reinterpreta i per tant, no es planteja cap alteració en la mateixa. No hi ha cap mena d’afecció considerable sobre el paisatge. 4.20 La qualitat del paisatge A la unitat paisatgística del Pont de Suert els elements més singulars del paisatge de fons de vall, són les formacions de ribera que ressegueixen el curs del riu Noguera de Tor i Ribagorçana, i els boscos caducifolis mixtes de les obagues del lateral de la vall. Aquests elements no es veuen afectats per la implementació del que es defineix en el PEU, doncs es defineix en la zona existent, dins dels limits actuals de les instal.lacions del càmping, envoltat per zona de boscos i prats, que són zones antropitzades i alterades, junt amb la zona del mateis poble del Pont de Suert. 4.21 La fragilitat del paisatge

28

Com hem comentat al llarg de l’estudi, la zona de prats i boscos, presenta una fragilitat del paistge més baixa, doncs és la més alterada i té una capacitat d’absorció d’impactes més elevada. 4.22 Diagnosi Com a conseqüencia del que es menciona en el punt anterior, cal indicar la incidència de cadascuna de les obres invariants. Els valors s’han determinat a parti d’un anàlisi qualitatiu basat en la impotànacia de la flora, estructura i qualitat visual del paisatge. Els valors paisatgístics es consideren des de dues òptiques :

- d’una banda, la territorial, amb índex de valor de l’estructura del paisatge.Aquest s’obté considerant positivament la funció com a connector per una part, i per altra, la regularitat de l’estructura parcel.lària o la seva millor adaptació al territori on es troba.

- D’altra banda, l’índex de la qualitat visual del paisatge.S’obté de l’anàlisi qualitatiu basat en múltiples factors. Com a positius es consideren els colors variats, la dinàmica, l’escala integrada dels elements, l’existència d’elements significatius. Com negatius es consideren l’existència de deixalles i la modificació topogràfica.

Es considera de major pes la visual feta des de la carretera L-500, per tenir major visió adquirida, és a dir, major nombre d’observadors estàtics. 4.23 Descripció i avaluació dels impactes DETECCIÓ D’IMPACTES Per tal de detectar quines són les modificacions que es poden produir pel desenvolupament de l’activitat que es proposa al PEU de l’evolució de les instal.lacions del càmping, s’ha fet una matriu de dues entrades, de manera que a les columne apareixen les accions i a les files els medis afectats. S’adjunta també una descripció dels conceptes per tal de facilitar la seva interpretació. Després de confeccionar la matriu, on es marquen les caselles a les que es detecten modificacions de l’estat actual, identifiquem i fem la descripció dels impactes, així com l’avaluació i la proposta de les mesures de correcció o de compensació.

29

4.24 Identificació i descripció d’impactes

1- AMPLIACIÓ EDIFICI ÚS VIVENDA Caracterització : Minim, Directe, Simple, Efecte a curt termini ,Permanent, Recuperable, Puntual. Avaluació : Impacte compatible. Mesura correctora: Neteja de residus després de les obres i tranport a punt de recollida legalitzat. 2.- AMPLIACIÓ BUNGALOWS Caracterització : Notable, Negatiu, Directe, Simple, Efecte a curt termini, Permanent, Recuperable, Discontinu, Puntual Avaluació : Impacte compatible Mesura correctora: Neteja de residus després de les obres i transport a punt de recollida legalitzat. Sembra de la superficie afectada per les obres Utilització de materials i colors idèntics als altres existens bungalows. 3.- PLANTACIÓ D’ARBUSTOS DE FULLA PERENNE Caracterització : Positiu, Efecte a mig termini, Permanent, Recuperable Avaluació : Sense impacte Mesura correctora : No es contempla ja que no hi ha cap impacte. 4.25 Sobre la vegetació Des del punt de vista paisatgístic, l’afecció sobre la vegetació és molt important, no tant pel valor intrínsec d’aquesta vegetació per sí mateixa i respecte al territori que l’envolta, si no, sobretot pel que fa a la superficie de l’àmbit que queda ocupada en la seva pràctica. Zones composades d’espècies cespitoses similars a les dels boscos i prats, tenint en compte les especificacions pròpies que defineixen la topografia, l’orientació i sobretot, l’activitat humana.

30

4.25 Sobre la fauna L’afecció sobre la fauna autòctona és essencial, ja que la incorporació de certs elements en el paisatge poden produir canvis en la forma de vida de la fauna de la zona. Les actuacions que es preveuen no produiran canvis sobre la fauna, ja que el que es planteja en aquest estudi, derivat del PEU que defineix les directrius de desenvolupament de l’establiment, no implicará cap mena d’afecció sobre la fauna autòctona ni sobre la seva forma de vida normal. 4.26 Sobre l’aigua L’afecció sobre l’aigua és nul.la, ja que les actuacions que es proposen no tindran cap mena de cotacte amb les aigües del riu . Les obres plantejades es realitzaran a una distància considerable de la llera del riu, i en cap moment hi haurà perill ni durant les obres ni, un cop acabades, en la morfologia final del paisatge que pugui afectar sobre el medi aquàtic 4.27 ANÀLISI DE MESURES CORRECTORES TRAÇAT De localització : L’alternativa plantejada en aquest estudi derivat de les directrius que es plantejen en el PEU minimitza l’afecció sobre la vegetació existent.No hi ha afeccions sobre la subunitat paisatgística. D’ubicació: Cal que es faci una transposició en obra de les mesures correctores indicades. Els projectes executius de les futures actuacions pendents d’aprovació final hauran de contemplar aquestes mesures per tal d’executar les obres minimitzant l’impacte ambiental sobre la zona. 4.28 MESURES CORRECTORES CONSIDERADES:VALORACIÓ Edificació – vivenda : necessàries i suficients per minimitzar l’impacte paisatgístic Edificació-bungalows : necessàries i suficients per minimitzar l’impacte paisatgístic Jardineria i sembres : necessàries i suficients per minimitzar l’impacte paisatgistic Revegetació : necessàries i suficients per minimitzar l’impacte paisatgistic 4.29 MESURES CORRECTORES EN L’ESTUDI: JUSTIFICACIÓ

31

El projecte no afecta de manera notable ni remarcable sobre una subunitat molt alterada amb el pas del temps, i deixa inalterades les subunitats més singulars com ara la formació de la ribera del riu i dels boscos annexos. Per tant, la localització de l’actuació és correta i la ubicació també, ja que les zones afectades estan sempre dins dels limits de la parcel.la on s’emplaça l’establiment del Càmping del Remei. El plantejament de les actuacions definides en el PEU de l’establiment de càmping mantindrà sempre l’estructura i pauta del paisatge, doncs configura les edificacions de fusta que es plantejen com un complement d’allò que ja existeix i es troba totalment integrat en l’espai i distribució actual. D’aquesta manera minimitza l’impacte sobre la unitat paisatgística. Cal mencionar que a més a més, les mesures correctores contemplen i s’hauran de contemplar en els projectes executius que es derivin de les actuacions previstes, la revegetació amb arbusts i herbes autòctones de la zona o pròpies dels boscos i prats, i per tant, es mantindrá sempre el cromatisme que crea la vegetació, i que dóna lloc a paisatges diferencials en funció de l’estació de l’any. Resta dir que la ubicació d’obres invariants, com ara les edificacions de fusta previstes, estan localitzades en una ubicació molt correcta i a més estan indicades plantacions de vegetació que les amagaran i integraran. A més, aquestes edificacions són perfectament transportables i movibles del lloc on es proposa. Per tan, cal concloure que l’actuació plantejada té un impacte paisatgístic mínim i compatible. 5.- PLANEJAMENT URBANÍSTIC 5.1 Antecedents El Planejament vigent són les Normes Subsidiàries del Planejament del Pont de Suert, aprovades definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Lleida en data 20 de setembre de 1995 i acordada la seva publicació a efectes d’executivitat en data 13 de març de 1996. El text refós de les NNSS del Planejament regula el sòl no urbanitzable ordinari al Capítol quart. Es transcriu l’article 143- Art. 143. Objectiu:

32

Té la finalitat d’assegurar les condicions naturals i d’us actual,així com la preservació dels valors paisatgístics del territori, evitant principalment els processos d’urbanització compacta i de caràcter urbà. Aques article per si sol ja admet implícitament, en el moment de la seva redacció, l’ús dels càmpings existents el moment d’aprovació de les NNSS del Planejament. Malgrat això, aquest text, tal i com està redactat, no s’ajusta als paràmetres de la regulació del règim d’ús de càmping en sòl no urbanitzable que es fa a la nova Llei d’urbanisme. Per acord de la Corporació Municipal s’ha aprovat el Text refós de les NNSS del Planejament del Pont de Suert en format digital per a la seva publicació d’acord amb la disposició transitòria viutena de la Llei d’urbanisme 2/2002, publicació de les normes urbanístiques d’instrument de planejament aprovats entre l’entrada en vigor de la Llei 7/1985 i la Llei 2/2002 o d’intrument en tràmit que no han esta publicades” . L’estructura econòmica del Pont de Suert té en el sector turístic una de les seves principals fonts de riquesa. Bona part d’aquest turisme és bàsicament rural, de muntanya. Al terme municipal del Pont de Suert existeixen des dels anys ’60 i ’70 tres instal.lacions de càmping i un d’ells el més antic en el temps és el càmping del Remei que es remonta al any 1968. Aquesta instal.lació ha estat oberta i en funcionament any rere any. Des de l’entrada en funcionament del càmping del Remei, ha aparegut nova legislació urbanística, ambiental i sectorial i les instal.lacions de càmping s’han d’anar adequant a aquesta nova normativa. Entre altres s’han d’adaptar al Reglament General de Desplegament de la Llei 3/1998 de 27 de febrer de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental. La nova Llei d’urbanisme 2/2002 modificada per la Llei 10/2004 impliquen que per donar cobertura al Pla Especial per l’ús de càmping, calgui adaptar les vigents Normes Subsidiàries del Planejament. 5.2 Situació i àmbit L’àmbit que ès objecte de la modificació correspon a una superficie formada per dos sectors, el segon sector abasta el càmping del Remei on els terrenys es situen a la franja de territori que hi ha entre la ctra.L-500 i el riu Noguera de Tor. La franja és sensiblement allargada i amb una petita pendent cap al riu.

33

Les vigents NNSS del Planejament determinen que la qualificació d’ambdòs àmbits és Sòl No Urbanitzable Ordinari. 5.3 Objecte de la Modificació L’objecte de la modificació de les NNSS del Planejament vigents es fa per tal d’adaptar els usos admesos de càmping a l’article 47 de la vigent Llei d’urbanisme, on es regula el règim d’ús del sòl no urbanitzable, que diu a l’apartat 6.e que les construccions destinades a les activitats de turime rural o de càmping, han d’estar autoritzades pel pla d’ordenació urbanística municipal i que necessiten en tot cas de la tramitació prèvia d’un Pla Especial Urbanístic. La modificació es fa únicament per poder facilitar l’adaptació al marc legal actual dels càmpings actualment en funcionament al Pont de Suert. 5.4 Justificació de la Modificació La modificació es fa per tal de permetre l’adaptació a la normativa vigent dels tres càmping al municipi del Pont de Suert, activitats turístiques existents i autoritzades i el cas del càmping del Remei des del any 1968. El sector turístic és el principal motor econòmic de l’Alta Ribagorça i és un dels sectors que es cal potenciar i al mateix temps regular des de l’Ajuntament del Pont de Suert. Atès que el planejament vigent no regulava específicament l’ús de càmpings, però si que existien uns criteris de la Comissió d’urbanisme de Lleida per la seva regulació, s’han adoptat bàsicament aquests mateixos criteris transformant-los en normatius. 5.5 Bases legals i tramitació de les Modificacions de les NNSS. La modificació puntual s’efectuen en base a l’Art. 94 de la Llei 2/2002 de 14 de març, d’urbanisme de la Generalitat de Cataluny i de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, per al foment de l’habitage assequible, de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local. Aquest article estableix que la modificació de qualsevol dels elements del planejament general vigent s’ajustarà a les mateixes disposicions establertes per a la seva formació.

34

5.6 Aprovació de la Modificació puntual de NNSS. El 24 de novembre de 2005 la Comissió Territorial d’urbanisme de Lleida va aprovar la Modificació puntual de les NNSS del Planejament del Pont de Suert sobre la regulació de l’ús de càmpings existents en sòl no urbanitzable ordinari, publicat al DOGC núm. 4567, de 7 de febrer de 2006. Tramitació municipal Aprovació inicial : 21.07.2005, acord del Ple municipal Informació pública : BOP de 2.08.2005, diari de 28.07.2005 Aprovació provisional : 11.10.2005, certificat Alegacions No se n’ha presentat Informes organismes

- Direcció General de Carreteres, 5.09.2005 escrit en què es comunica la tramesa a la Direcció General de Carreteres

- Departament de Cultura : 18.08.2005, constata l’existència d’un jaciment en l’àmbit 2, i determina que el Pla especial haurà de procurar la seva compatibilitat amb el càmping i la no afectació per les obres

- Agència Catalana de l’Aigua, demanat el 9.08.2005 i no consta emès - Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, 29.08.2005, no

afectació - Demarcació de Carreteres de l’Estat, demanat el 25.07.2005 i no

consta emès NOU ARTICULAT Es crea un nou article a les NNSS del Planejament : Art. 155. Regulació de l’ús dels Càmpings existents : El Planejament autoritza l’ús dels càmpings existents als sectors de sòl No Urbanitzable assenyalat als plànols annexes. L’autorització d’aquest ús

35

necessitarà de la tramitació d’un Pla Especial, al marge del compliment de la normativa sectorial que li sigui d’aplicació. CONDICIONS DEL PLA

- Caldrà incloure a l’expedient un estudi d’impacte paisatgìstic, que es sometrà a informe de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge

- El PEU haurà de fer el tràmit d’avaluació ambiental - Caldrà inclour la condició de sotmetre la proposta a l’informe del

Departament de Cultura.

NORMATIVA A l’entorn del càmping, especialment en els llocs de vistes predominants des de l’exterior, i al voltant de les construccions fixes del càmping es preveu la formació de barreres vegetals formades per arbres característics del lloc. Els àmbits on estan situats els llocs d’acampada fixes no tenen pendents superiors al 15 % ni estan situades en cotes topogràfiques altes en posició dominant o molt visible. El número màxim que permet la norma de llocs d’acampada és d’1 cada 200 m2 de superficie total del càmping. Per tant, si la superficie total és de 10152 m2 el número màxim de llocs d’acampada és de 50. Amb l’objectiu de millorar la qualitat dels llocs d’acampada i del càmping en general es limita la capacitat del càmping a 40 parcel.les. Per a delimitar els llocs d’acampada no es permet la construcció de tanques o altres limitacions fisiques que no estiguin formades per barreres vegetals o per fites en les vèrtex del lloc d’acampada. Es permet una edificabilitat de 40 m2 sostre per ubicar-hi instal.lacions com : bombeig de sanejament, cloració de piscina, etc…. QUALIFICACIONS Dintre de l’àmbit s’estableixen les següents zones assenyalades en el plànol A1, que figura com a document integrant del PEU. Subzona A.1

36

Es pretén dotar al càmping de llocs d’acampada fixes que es puguin fer servir tot l’any, ja que la demanda de llocs d’acampada “ mòbils “ està molt concentrada en un parell de mesos a l’any. USOS Llocs d’acampada fixes PARÀMETRES DE TIPOLOGIA AÏLLADA

• Edificació de tipologia aïllada • Els llocs d’acampada fixes no són més del 15% del total de llocs de

càmping, per tant 6 places. • La seva ocupació en planta queda definida en el plànol

d’ordenació,inferior a 40 m2 per unitat • El nombre màxim de plantes edificables és d’una PB • Els acabats de façana permesos son : fusta i elements metàl.lics.Es

pot fer pedra fins una alçada de 1.2 metres • Colors: Es prohibeix el color blanc a la fusteria • La coberta serà de teula ceràmica o d’un altre material que imiti la

teula, amb pendent màxim del trenta-cinc per cent. La coberta serà a 2 aigües, amb el ràfec i el carener horitzontals.

• L’alçada d’arrencada de la coberta serà com a màxim de tres metres amb seixanta centímetres.

• Els elements volants hauran de ser oberts, amb un vol màxim d’un metre i vint centímetres. Es permet que un dels elements volats sigui de dos metres i cinquanta centímetres com a màxim

Subzona A.2 Es tracta d’un edifici existent que ara mateix és utilitzada com a magatzem i com a pàrquing dels propietaris del càmping amb un annex petit de vivenda. PARÀMETRES REGULADORS

• L’edificació serà de tipología aïllada • El nombre màxim de plantes edificables és d’una PB • Els acabats de façana permesos son : fusta i elements metàl.lics. Es

pot fer pedra fins una alçada de 1.2 metres • Colors : Es prohibeix el color blanc a la fusteria

37

• La coberta serà de teula ceràmica o d’un altre material que imiti la teula, amb pendent màxim del trenta-cinc per cent.La coberta serà a 2 aigües, amb el ràfec i el carener horitzontals

• L’alçada d’arrencada de la coberta serà com a màxim de tres metres amb seixanta centímetres

• Els elements volats hauran de ser oberts, amb un vol màxim d’un metre i vint centímetres

Subzona B.1 Es tracta d’un edifici existent on ara hi trobem la vivenda del propietari i els lavabos i dutxes del càmping.Es preveu una possible ampliació de vivenda. PARÀMETRES REGULADORS

• L’edificació serà de tipología aïllada • El nombre màxim de plantes edificables és de planta baixa i un pis

PB+1 • Els acabats de façana permesos son : Estucat, paredat,aplacat de

pedra, fusta i elements metàl.lics • Colors: Es prohibeix el color blanc, tant a la façana com a la fusteria • La coberta serà de teula ceràmica, amb pendent màxim del trenta-

cinc per cent. La coberta serà a 2 o 4 aigües, amb el ràfec i el carener horitzontals

• L’alçada d’arrancada de la coberta serà com a màxim de sis metres quaranta centímetres

• Els elements volats hauran de ser oberts, amb un vol màxim d’un metre i vint centímetres

• No es poden realitzar elemens volats tancats.Podran realitzar-se elements volats oberts, la suma total no serà superior al 30% de la longitud de la façana.

Subzona B.2 Aquesta subzona compren una edificació ja existen que ara mateix és utilitzada com a bar i com a servei exclusiu del càmping. PARÀMETRES REGULADORS

• L’edificació serà de tipologia aïllada • El nombre màxim de plantes edificables és de planta baixa PB

38

• Els acabats de façana permesos son : Estucat, paredat, aplacat de pedra, fusta i elements metàl.lics

• Colors : Es prohibeix el color blanc, tant a la façana com a la fusteria • La coberta serà de teula ceràmica, amb pendent màxim del

trenta,cinc per cent.La coberta serà de a 2 o a 4 aigües, amb ràfec i el carener horitzontals

• L’alçada d’arrencada de la coberta serà com a màxim de tres metres amb seixanta centímetres

• La coberta tindrà un vol màxim d’un metre i vint centímetres Aparcament Es fa la previsió d’un lloc d’aparcament per cada lloc d’acampada / situat a la mateixa parcel.la / Es preveu una reserva addicional del treinta per cent dels llocs d’aparcament 12 places en una posició propera a l’accès del càmping Espai lliura arbrat Segons les NNSS del Planejament “ caldrà la formació d’un espai lliure arbrat que tingui una posició central i sigui de caràcter unitari, que ocupi una superficie equivalent a 40 m2 per cada lloc d’acampada i que representi, almenys, el 15% de la superficie total. Es considera admissible situar en aquest espai les instal.lacions lúdiques, esportives i de jocs d’infants vinculades al càmping” Com el nombre de llocs d’acampada és de 40 places l’espai lliure arbrat haurá de ser com a mínim de 1600 m2 Actualment el càmping té una zona destinada a instal.lacions lúdiques, esportives i de jocs d’infants que compren un àrea de 1100 m2. Com no és possible ampliar aquesta zona ja que estem condicionats per el límit del recinte i per la edificació existent proposem ubicar part de l’espai lliure en la zona arbrada existent a l’altre cantó del càmping. Aquesta zona arbrada té una superficie de 800 m2 que afegits als 1100 m2 de la zona ja existent ens donen un total de 1900 m2 d’espai lliure. 6.- RISCOS PER A LES PERSONES I BÉNS MATERIALS 6.1- Risc d’incendis

39

MEMORIA JUSTIFICATIVA DEL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA DE SEGURITAT CONTRA INCENDIS, INCLÒS AL PEU “ CÀMPING DEL REME” Projecte redactat pel enginyer José Luis Cotonat i visat pel Col.legi corresponent amb el núm. 007904 i verificat per UTVA: ECA, núm. d’Acrecitació 004-05 PREVENCIÓ D’INCENDIS SUPÒSIT 3 PLA D’AUTOPROTECCIÓ PER RISC D’INCENDIS en les instal.lacions del Càmping del Remei. 6.1.1 OBJECTIU El present document té com a finalitat fusticar el compliment de la normativa en matèria de seguritat contra incendis del Càmping del Remei. Activitat qualificada per la CCAE com 55220, Càmpings. Normativa d’obligat compliment :

• Llei 3/0998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental

• Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998

• Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/199 • Reial Decret 64/1995m de 7 de març,pel qual s’estableixen mesures

de prevenció d’incendis forestals • Reial Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants

urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/91

• Ordre de 11 de juliol de 1986 per la qual s’estableixen els requisits per a la instal.lació i el funcionament del càmpings.

• Reial Decret 2177/1996, de 4 d’octubre, pel qual s’aprova la norma básica d’edificació NBE/CPI/96

• Reial Decret 1942/1993 de 5 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’instal.lacions de protecció contra incendis RIPCI

6.1.2 OCUPACIÓ DE L’ESTABLIMENT L’establiment ocupa una superfície total de 10.150 m2 i disposa d’una capacitat de 50 unitats d’acampada, amb capacitat màxima de 125

40

persones, distribuïdes entre tendes d’acampada i caravanes a l’aire lliure i 3 bungalows de fusta. Els edificis que es troben dins de l’establiment es desglossen de la següent manera :

- Bar… 25 m2 - Recepció… 12,50 m2 - Lavabos… 54 m2 - Serveis… 52,50 m2 - Vivenda… 51,75 m2 - Magatzem, gartge… 72 m2 - Bungalow 1… 36 m2 - Bungalow 2… 36 m2 - Bungalow 3… 36 m2

Total edifici… 375,75 m2 Considerant les superficies dels edificis anteriors i la capacitat màxima del càmping, obtenim un densitat aproximada de 4 m2, 1 m2 menys que el que indica la NBE-CPI/96, per establiments comercials en que no és previsible gran afluència de públic, que és de 5 m2. La norma citada també considera una densitat de 20 m2 en zones destinades a ús de vivenda o a ús residencial i en les zones per altres usos. En qualsevol cas l’establiment ho compleix. La estructura més propera al càmping és un restaurant situat a l’altre costat de la carretera L-500, anomenat “ Mesón del Remei “, i a la zona oest es troba una petita edificació destinada pel eines per a hort. A final del càmping i al prat del costa sud-oest es troba un petita ermita moderna. 6.1.3 Condicions d’evacuació EDIFICIS Donades les característiques d’una instal.lació d’aquest tipus, d’acampada a l’aire lliure, els possibles focus d’incendi es concentren essencialment en els edificis de serveis i vivenda. Els edificis de fustra tractada són d’una única planta i les portes són abatibles amb eix de girament vertical i fàcilment operables. En qualsevol cas , la longitud del recorregut d’evacuació des de qualsevol punt dels edificis o d’alguna zona de risc especial fins a trobar la sortida de l’edifici no podrà ser major de 25 metres. BAR

41

Com tots els edificis per ús per clients, es troba a nivell de carrer del càmping. No hi ha cap planta superior que sigui de risc d’incendi. L’edifici de servei de bar s’utilitza per magatzem de begudes i serveis ja que el clients no hi poden accedir doncs les taules i el recinte es troba al exterior i solament cobertat però obert per un costat. RECEPCIÓ La zona de recepció és un espai mínim destinat a la recepció i enregistrament de dades dels clients en el càmping. No és una superficie on la densitat de clients sigui considerable. LAVABOS Edifici ubicat en la línea de l’edifici principal, on està la vivenda particular i la zona de bugaderia. La densitat de clients en aquest edifici està limitada per les dimensions de l’espai, que és de 54 m2. SERVEIS-VIVENDA L’ocupació total de l’edifici amb ús de vivenda no supera l’ocupació de 500 persones, per la qual cosa, aquest no necessita de més d’una sotida d’emergència de l’edifici. A més, la superficie total construïda de vivenda no supera els 100 m2, per la qual cosa, la qualificació de risc d’incendi és baixa. La divisió de l’edifici destinat a serveis de bugaderia es troba a peu de càmping, per la qual cosa la distància d’evacuació en cas d’emergència no superarà mai els 25 metres. La zona de bugaderia i nateja no supera el 100 m2, per la qual cosa, és una zona de risc baix. La caldera d’aigua calenta sanitària es troba en l’interior d’aquest edifici, però el dipòsit de plàstic que emmagatzema el combustible de gasoil es troba a l’exterior, afegi que es de doble capa, per la qual cosa, el risc d’incendi per aquest dipòsit no té efectes en l’interior de l’edifici. La vivenda es troba en la part superior de l’edifici, però només és per ús particular, i no hi ha afluència de clients. EDIFICIS DE FUSTA / BUNGALOWS Aquesta mena d’edificis estan construïts completament per fusta tractada menys la teulada que és metal.lica.

42

L’edifici de major superficie és per ús particular i com a magatzem i pàrquing particualar, i no supera els 100 m2 de superficie construïda.L’edifici doncs és de risc d’incendi baix. La resta de bungalows donen servei d’allotjament per clients, però la superficie d’aquestos edificis és inferior als 50 m2, per la qual cosa, el risc d’incendi és baix. 6.1.4 Senyalització i il.luminació L’establiment no disposa de senyalització d’evacuació en edificis, ja que no hi ha cap edifici de concurrència de clients que pugui arribar a tenir una ocupació màxima de 100 persones per un passadís, segons queda definit en l’article 12 de la NBE-CPI/96 . Tots els elements estructurals divisores entre els diferents serveis dels edificis són de paret de formigó sense revestiment en la cara interior i revestits de pedra en la cara exterior, per la qual cosa, disposen d’una estabilitat al foc mínima de :

- Pilars …………….. EF-90 - Jàsseres ………….. EF-90 - Forjat ……………. EF-120 - Parets de tancament EF-90

6.1.5 Instal.lacions de protecció contra incendis L’establiment disposa de 10 extintors portàtils i un sistema de 6 detectors de fums amb receptor per mitjà d’antenes distribuïdes en els edificis amb alarma sonora.La distribució i especificació d’aquests aparells queda definida de la següent manera: - Tipus d’extintor Pols - Classe de foc A,B,C - Eficàcia 21 A/ 113 B - Pes net 6 kg i 3 kg - Ubicació Edifcis serveis I magatzem - Tipus d’extintor CO2 - Classe de foc A,B - Eficàcia 13 BC - Pes net 2 kg

43

- Ubicació Edifici Bar La distància entre els extintors portables és la mateixa que la distància existent entre els edificis, sempre inferior als 50 metres, i sempre a l’exterior dels edificis amb superfície construïda inferior als 100 m2. En les parcel.les destinades a aparcament de vehicles amb dret a acampada, es disposa d’extintors de 6 kg. de pols tipus ABC. La distància entre cada extintor es realitzar a raó d’una unitat per cada parcel.la de 300 m2, subjectats sobre postes de fusta a una alçada respecta al terra inferior a 1,70 metres.L’eficàcia dels extintors en les unitats d’acampada és sempre superior a 13A-89B , i sempre amb una distribució d’un extintor cada 20 Unitats d’acampada. Actualment s’estàn col.locant els 2 hidrants en el perímetre exterior de l’establiment, tal com indica l’apartat B- Accessibilitat per a Bombers, de la IT-501 per càmpings : Hidrants d’incendi cada 200 metres en el perímetre exterior de l’establiment, tipus columna seca, segons UNE 23.405 i UNE 23.406. Donat que el perímetre exterior fa poc més de 400 metres, es col.locaran 2 unitats amb una separació entre ells de 200 metres. L’establiment disposa d’un sistema de detecció de fums per mitjà de 6 sensors ubicats en el edificis de fusta, en l’edifici de vivenda i en d’edifici de pàrquing-magatzem per ús particular. El càmping no disposa d’instal.lació de columna seca ja que no hi ha cap edifici amb una altura d’evacuació que sigui superior a 24 metres, segons NBE-CPI/96. 6.1.6 Accessibilitat per bombers El cos de Bombers més a prop de l’establiment en qüestió és el del Pont de Suert, i l’accès d’aquest per mitjà de vehicles es faria per la carretera L-500, agafant la desviació existent a 1,5 km. que permet l’accés al càmping per mitjà d’una via asfaltada de 5 metres d’amplada, suficient pel pas de camions. La distància de la base del cos de Bombers fins a l’establiment és d’uns 2,5 km. per la qual cosa, el temps d’arribad dels Bombers en cas d’avís d’incendi seria d’uns cinc minuts. L’interior del càmping disposa de les vies necessàries per la correcta circulació de vehicles en cas d’emergència. L’establiment està preparat per

44

la circulació de vehicles ja que l’activitat té previst i permet l’entrada de vehicles dins de les zones d’acampada. 6.1.7 Límits d’incendi L’emplaçament de l’establiment afavoreix l’extinció del foc en cas d’incendi ja que queda limitat en tot moment per riu Noguera de Tor i per la carretera L-500. L’emplaçament de l’establiment disposa en tot moment d’una distància de seguretat superior als 25 metres en tot el seu perímetre, a més disposa de barreres existents com són el riu i la carretera, que separen el càmping de la massa forestal. 6.1.8 Vies d’Evacuació Tant l’entrada com la sortida a l’establiment per mitjá de medis motoritzats es realitzaria pel mateix punt, és a dir, pel desviament de la carretera L-500 situat a l’extrem dret d’aquesta, en direcció a la Vall de Boi. En els vehicles destinats a serveis : bugaderia i bar, la via d’evacuació seria la mateixa que la d’accés, ja que en tots els casos són plantes baixes, en que no s’ha de salvar cap mena d’obstacle : escales per pujar desnivells. A més, la distància d’evacuació en cas d’incendi sempre és inferior a 25 metres fins a punt segur.L’alçada d’evacuació doncs és sempre a nivell de carrer. L’evacuació a peu dels clients allotjats en el càmping en cas d’emergència es faria per les dos vies de sortida, situades als dos extrems del establiment.L’avacuació en vehicles es faria per un única via. Aquesta via és l’accés des de la carretera L-500, en direcció nord. La mínima superficie construïda dintre de la superficie total ocupada, fa que l’establiment quedi qualificat com zona de risc mínima. La parcel.la que delimita el càmping supera els 10.100 m2, i la superficie total construïda suposa uns 376 m2. Aquesta dada determina que la superfície constrüida és menys del 4 % respecte la superfície total ocupada. 6.1.9 Relació de mesures objecte de correció L’establiment, definit en l’Annex II.2, subgrup 12.37 A, segons Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental, i segons les exigències específiques en

45

matèria contra incedis per càmpings, definides en la instrucció tècnica IT-501, per tràmits d’adequació d’activitats existents a la Llei 3/1998 en matèria de prenvenció d’incendis d’acord amb el Decret 50/2005, requereix, per adequar-se completament a la normativa de les següents mesures correctores en matèria contra incendis :

1. Col.locació de senyalització i enllumenat d’emergència : en generala per blocs autònoms i per profectors d’emergència sobre les sortides del recinte del càmping, tal com indica l’apartat D-Evacuació, de la IT-501 per càmpings. Instal.lació de llums exteriors d’emergència per indicar el punt de sortida del recinte, amb senyals indicatives amb la distància suficient a col.locar des del final del recinte fins al punt de sortida d’aquest.

2. Col.locació en lloc visible des de la recepció del càmping, plànol general amb la llegenda “ situació dels extintors en cas d’incendi”, en català,castellà,alemany,anglès i francès, tal com indica l’apartat E-recursos per a la lluita contra incendis, de la IT-501 per càmpings.

3. Segons el punt 9.4 de l’article 9 de l’Ordre d’11 de juliol de 1986, per la qual s’estableixen els requisits per a la instal.lació i el funcionament dels càmpings, l’obertura de totes les portes a utilitzar en cas d’incendi, hauran de ser en doble sentit o almenys en el sentit de sortida.

6.2 Risc d’inundacions 6.2.1 Antecedents administratius El 15 de gener de 2008, el Director de l’Àrea d’Ordenació del Domini Públic Hidràulic, de l’Àgencia Catalana de l’Aigua i de conformitat amb el que disposen els articles 6 i 9 del Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment sancionador d’aplicació als àmbits de competència de la Generalitat, l’article 330 del Reglament del domini públic hidràulic, i atès el resultat de la inspecció practicada el dia 10 d’octubre de 2007, en què és constata l’ocupació no autoritzada de les zones de servitud i de policia de la llera del riu Noguera de Tor, per les instal.lacions del Càmping del Remei, al terme municipal de Pont de Suert, fets aquests que poden ésser constitutius d’una infracció administrativa, Acordà :

• La incoació d’un expedient sancionador, i requerir a Mario Turrión Vega, responsable del càmping del Remei, perquè s’abstingui d’ocupar les zones de servitud i de policia del riu Noguera del Tor i de permetre-hi o organitzar-hi l’acampada mentre no disposi de la prèvia i preceptiva autorització atorgada per organisme de conca.

46

El 17 d’abril de 2008, el Gerent de l’Àgència Catalana de l’Aigua va resoldre sobreseure l’expedient sancionador SN2008000011, donat que en data de 1 de febrer de 2008 el Sr. Mario Turrión Vega presentá escrit d’al.legacions en qué, entre altres coses, manifestá esencialment disposar d’autorització de la Junta d’Aigües de Catalunya i de la Confederació Hidrográfica de l’Ebre per a sengles murs de protecció de l’activitat i l’edifici de vivenda i serveis. El motiu és que examinats els arxius d’aquesta Agència i consultada la Confederació Hidrográfica, s’ha constatat que , efectivament, per resolució de data 17 de novembre de 1987 la Junta d’Aigües de Catalunya, mitjançant expedient L-1247/87, autoritzà la construcció d’un mur de protecció i, posteriorment, el 17 de novembre de 1994, mitjançant l’expedient 1012-OP-94 autoritzà unes altres obres sol.licitades per Sr. Mario Turrión Vega, en concret la construcció d’un edifici de vivenda i de serveis al càmping del Remei,i , finalment, consta també que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, per resolució de 15 de juny de 1995, autoritzà la construcció d’un mur de formigó ciclopi per a la protecció del càmping del Remei. En conseqüencia, queda constatat l’autorització implícita, per part de l’organisme de conca de la Generalitat de Catalunya i del Estat , del exercici d’activitat de Càmping a les zones de servitud i policia del riu Noguera de Tor, atès que exerceix l’activitat amb coneixement de l’Administració hidràulica, que ha autoritzat diverses obres destinades directament a la protecció i servei de l’esmentada activitat. Afegeix la resolució de l’obligació d’adequar l’activitat del Càmping del Remei mitjançant la tramitació del Pla Especial Urbanístic a que fa referència la aprovació per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida el 24 de novembre de 2005 i publicat al DOGC amb núm.4567 el 7 de febrer de 2006, i l’adaptació de les mesures de protecció actives o passives del Càmping del Remei a les exigències legislatives actuals d’acord amb els estudis d’inundabilitat que el mateix càmping a elaborat, atès que les actuals resulten insuficients. Efectivament el càmping del Remei disposa de dos estudis hidrològics i hidràulics del riu Noguera de Tor al seu pas pel Càmping del Remei :

• Un redactat “ por el ingeniero de caminos, canales y puertos, señor Francisco Quintilla Blanco, colegiado 17.681” en junio de 2003 del gabinete apoyo técnico de Lleida, bajo el título : “ Estudio

47

hidrológico del rio Noguera de Tor a su paso por el Camping del Remei “.

• L’altre redactat “ por ingeniero de montes, señor Jorge Mercader Esteve, colegiado 3918” en febrero de 2004 del gabinete apoyo técnico de Lleida, bajo el título Estudio hidrológico hidráulico del rio Noguera de Tor en el Camping del Remei. Justificación abastecimientto y saneamiento de bungalows.”

Segon estudi fet a requeriment del Cap de l’Unitat Territorial de Lleida del Departament de Programes i Coordinació Territorial i entragat el 20 de febrer de 2004, ja que el primer va resultar no cumplir els criteris de les determinacions de l’Agència Catalana de l’Aigua. 6.2.2 Pla d’autoprotecció Com ja s’ha exposat, el Càmping del Remei ja va fer obres de protecció de les instal.lacions per risc d’inundacions els anys ’87 i ’95, obres dirigides i autoritzades per l’Administració hidràulica i que llavors van ser suficients per salvar la inundabilitat del càmping a criteri dels tècnics supervisors de l’Administració que van determinar l’alçada dels murs. Segons els estudis d’inundabilitat la part de l’entrada i la zona de recepció i del bar i part del àrea lúdica no es inundable, i la resta del terreny és inundable o sigui estan dintre de la zona d’avinguda de 500 anys. 6.2.3 Inventari i anàlisi del risc OBJECTIU L’objectiu del pla d’autoprotecció és fer front a les emergències per inundació, dins de l’àmbit d’estudi, el Càmping del Remei, establint els avisos, l’organització i els procediments d’actuació dels serveis de la Generalitat de Catalunya, de les altres administracions públiques i de les entitats privades. El pla d’autoprotecció ha de quantificar i localitzar dins de la zona d’afecció de les instal.lacions del Càmping del Remei, els aspectes fonamentals per a l’anàlisi del risc, vulnerabilitat, zonificació del territori, establiment de les èpoques de perill i desplegament de mitjans i recursos i localització d’infraestructures de recolzament per als treballs d’actuació en cas d’emergència.

48

Cal tenir una bona planificació per tal de poder fer front i poder minimitzar els possibles efectes i danys que es puguin produir, per inundacions, sobre les persones , el béns i el medi ambient, i que permeti restablir la normalitat per a la població en el menor temps possible. Dins d’aquest pla no queden inclosos els estudis d’inundabilitat en cas de ruptura d’alguns pantans o preses existents aigües amunt de les instal.lacions del càmping, com la presa de Llesp o la presa de Cavallers. FUNCIONS BÀSIQUES

• Preveure l’estructura organitzativa i els procediments per a la intervenció en emergències produïdes per inundació.

• Preveure els mecanismes i procediments de coordinació amb el Pla Municipal de Protecció Civil davant el res d’inundacions, per garantir una integració adient.

• Establir els sistemes de coordinació amb les organitzacions de les diferents administracions locals

• Establir el mapa bàsic de risc de la instal.lació i definir les àrees d’acord amb les possibles intervencions i el desplegament de mitjans i recursos

• Concretar els procediments d’actuació : els diferents avisos, la intervenció, aspectes preventius, etc…

• Definir i especificar els procediments d’informació als ocupants de la instal.lació

• Catalogar els mitjans i els recursos que caldrà emprar en cas d’actuació

ABAST L’abast del pla d’autoprotecció són totes les instal.lacions que es reconeixen en el Càmping del Remei, i en concret la inundació que es pugui derivar del riu Noguera de Tor. Els serveis i entitats que intervindran en l’operativitat del pla són :

• Serveis de Bombers / El Pont de Suert / • Forces i cossos de seguritat locals : Mossos d’Esquadra • Serveis de protecció civil / autonòmica, local i estatal / • Serveis sanitaris • Servei Meteorològic de Catalunya • Instituto Nacional de Meteorologia

49

• Agència Catalana de l’Aigua • Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca • Entitats responsables de la gestió dels serveis bàsics • Ajuntament del Pont de Suert • Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça

CONCEPTES BÀSICS

- Llera : l’espai ocupat per la màxima crescuda ordinària / mitjana dels màxims cabals anuals durant 10 anys consecutius representatius /

- Terrassa fluvial : Terrassa obrada sobre una antiga plana d’inundació abandonada i tallada per talussos més o menys simètrics a banda i banda d’un riu.

- Punt de desbordament : Punt per on desborden les aigües d’avingudes

- Franja de servitud : franja de 5 metres als dos costats de la llera, on es condicionarà l’ús del sól i les activitats a desenvolupar.

- Franja de policia : franja de 100 metres als dos costats de la llera, on es condicionarà l’ús del sòl i les activitats a desenvolupar

- Cabal dominant o formatiu de la llera principal : tècnicament es defineix com aquell cabal de període de retorn entre 1,5 i 7 anys.

- Avinguda, crescuda, riuda, riada : Augment inusual de cabal d’aigua en una llera que pot produir desbordaments i inundacions.

- Inundacions : Submersió temporal de terrenys normalment secs, com a conseqüencia de l’aportació inusual i més o menys sobtada d’una quantitat d’aigua superior a la que és habitual en la zona

- Zona inundable : Segons l’article 14 del Real Decreto 849/1996 del Reglamento del Dominio Público Hidráulico es consideraran zones inundables les delimitades pels nivells teòrics als que arribarien les aigües en les avingudes on el seu període estadístic de retorn sigui de 500 anys.

Segons la Directiu Bàsica d’inundacions, resolució de 31 de gener de 1995, es considerarà zona inundable la part del territori normalment seca que queda submergida temporalment, com a conseqúencia de l’aportació inusual, i més o menys sobtada d’una quantitat d’aigua superior a la que és habitual en una zona determinada. Tenint en compte aquestes definicions de zones inundables, a efectes del Pla d’Autoprotecció, podem dir en un principi que són potencialment inundables, tots aquells territoris que limiten amb els llits dels rius, torrents, rieres, llacs o aigües continentals que poden ser afectades per avingudes fins a un període de retorn de 500 anys que poden embassar-se per falta de

50

drenatge, i aquelles zones urbanes on per la insuficiència del clavegueram es pugui produir una acumulació d’aigüa per a pluges amb períodes de retorn inferiors a 10 anys.

- Xarxes meteorològiques : Són aquells sistemes i xarxes existents, per obtenir aquella informació destinada a establir una predicció meteorològica i el seu seguiment respecte a : Gènesis i evolució del fenomen, localització, extensió, duració i intensitat.

- Estacions meteorològiques: Són aquells instruments destinats bàsicament a l’obtenció d’informació sobre precipitacions, velocitat i direcció del vent, % d’humetat, radiació solar, temperatura, pressió, etc..

- Estacions pluviomètriques i pluvionivomètriques : Són aquells instruments que mesuren la quantitat de precipitació de pluja o neu en intervals de temps, constants o variables.

- Xarxes hidrològiques : Són aquells instruments ubicats a les lleres dels rius, canals o embassaments que permenten determinar altures o cabals circulants i l’estat d’aquests mitjançant els elements mecànics de gestió hidràulica.

- Avís de Situació Meterorològica de Risc / SMR / : El Servei Meteorològic de Catalunya creu convenient realitzar un Avís SMR quan es prevegi la superació d’uns llindars específics per cada meteor. A més l’avís meteorològic tindrà dos nivells segons el llindar a superar. Un avís serà de nivell 1 quan es prevegi superar el primer llindar pel meteor en qüestió, i serà de nivell 2 quan es prevegi superar el segon llindar, cosa que el conveteix en un avís de situació meteorològica d’alt risc.

Nivell 1 : Intensitat > 20 mm / 30 minuts Acumulada > 100 mm / 24 hores Nivell 2 : Intensitat > 40 mm / 30 minuts Acumulada > 200 mm / 24 hores

- Punts negres: Els punts negres són indrets on , freqüentament, les pluges fortes o les avingudes poden afectar, de forma important, a les persones , vies de comunicació, serveis bàsics, béns, …..

- Risc: Pèrdues esperades deguts a l’exposició a un determinat perill en una determinaa àrea i període. El risc és el producte del perill i la vulnerabilitat.

- Perill : Probabilitat d’ocurrència d’una inundació, en un indret, en un període de temps determinat.

- Vulnerabilitat: El gran estimat de dany o pèrdua d’un element o grup d’elements exposats a l’ocurrència d’un fenomen d’una determinada magnitud i intensitat.

51

- Element vulnerable: Element / població, edificació, obra d’enginyeria civil, activitat econòmica,servei públic,etc.. / exposat a patir danys davant d’un perill.

- Efecte dòmino: És l’efecte pel que, a conseqüencies de les inundacions, es produeixen noves situacions d’emergència.

- Fenòmens geològics associats: Són aquells fenòmens geològics que són generats o accelerats per precipitacions o avingudes.

- Període de retorn: la mitjana dels intervals entre successos que igualen o excedeixen aquesta magnitud.

- Classificació de la zona en funció de la freqüencia ( període de retorn : o Zones d’inuncació freqüent : Zones inundables delimitades superiorment per la línea d’inundació de període de retorn de cinquanta anys.

- O Zones d’inundació ocasional : Zones inundables delimitades inferiorment per la línea d’inundació de període de retorn de cinquanta i superiorment per la línea de període de cent anys

- O Zones d’inuncació excepcional: Zones inundable delimitades inferiorment per la línea d’inundació de període de retorn de cent i superiorment per la línea de període de cinc-cents-anys.

MARC LEGAL Principal marc legal vigent sobre temes relacionats amb la gestió d’emergències i la prevenció de catàstrofes per inundacions: Protecció Civil

- Constitució espanyola : - Art. 30.4 : “ Mitjançant llei es podrà regular els deures dels ciutadans

en els casos de greu riscs, catàstrofe o calamitat pública “ - Art.148.1 : “ Les Comunitats Autònomes podran assumir

competències en les següents matèries : 1/ Ordenació del territori, urbanisme i habitatge 2/ els projectes, construcció i explotació dels aprofitaments hidràulics, canals i regadius d’interès de la Comunitat Autònoma les aigües minerals i termals 3/ La vigilància i la protecció dels seus edificis i instal.lacions. La coordinació i altres facultats en relació amb el Policies Locals amb els termes que ho estableixi una llei orgànica.”

Estatut d’Autonomia de Catalunya:

- Art. 9. La Generalitat de Catalunya té competències exclusiva sobre les matèries següents : 1/ Ordenació del territori i del litoral, urbanisme i habitage 2/Aprofitaments hidràulics, canals i regadius,

52

quan les aigües corrin íntegrament per dins de Catalunya, instal.lacions de producció, distribució i transport d’energia, quan aquest transport no surti del seu territori i el seu aprofitament no afecti una altra provínciao comunitat autònoma, aigües minerals, termals i subterrànies. Tot això sens perjudici d’allò que estableix el número 25 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució.

- Llei 2/1985, de 21 de gener, sobre protecció civil. - Llei 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de les Bases de Règim Local - Decret 234/1990, de 17 de setembre, pel qual es regulen les

competències de la Generalitat en matèria de protecció civil. - Reial decret 407/1992, de 24 d’abril, pel qual s’aprova la Norma

bàsica de protecció civil - Directiu Bàsica de la Planificació de Protecció Civi davant del Risc

d’Inundacions, aprovada per Resolució de la Secretaria d’Estat d’Interior, de 31 de gener de 1995

- Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya - Decret 210/1999,de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del

contingut per a l’elaboració i l’homogació dels plans de protecció civil municipals.

- Decret 240/1999, de 31 d’agost, pel qual es regulen els senyals acústics de la xarxa general d’alarmnes i comunicacions de protecció civil

- Decret 291/1999, de 9 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització i funcionament de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya

- Decret 27/2001,de 23 de gener, pel qual s’aprova el Reglament de les associacions del voluntariat de protecció civil de Catalunya

- Reial Decret 967/2002, de 20 de setembre, pel qual es regula la composició i el règim funcional de la Comissió Nacional de Protecció Civil

- Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós del la Llei municipal i de règim local de Catalunya

- Decret Legislatiu 4/2003, de 4 d novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’organització comarcal de Catalunya Meteorologia

AIGÜES

- Reial Decret 2646/1985, de 27 de desembre, sobre traspàs de funcions i serveis de l’administració de l’Estat a la Generalitat en metèria d’obres hidràuliques

- Reial Decret 849/1986,d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament de Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els títols Preliminar I,IV,V,VI,VII de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’Aigües

53

- Reial Decret 927/1988,de 29 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de l’Administració Pública de l’Aigüa i de la Planificació Hidrològica

- Ordre de 24 de setembre de 1992, d’aprovació de les instruccions i recomanacions tècniques complementàries per a l’elaboració dels plans hidrològics de les conques intracomunitàries

- Ordre de 12 de març de 1996,d’aprovació del Reglament Tècnic sobre Seguritat de Preses i Embassaments

- Reial Decret 1664/1998, de 24 de juliol, pel qual s’aproven els plans hidrològics de conca

- Llei 25/1998, de 31 de desembre, de mesures administratives, fiscals i d’adaptació a l’euro

- Directiva 200/60/CE de 23 d’octubre de 2000, per la que s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües

- Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües

- Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla Hidrilògic Nacional - Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el

Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya LEGISLACIÓ SANITÀRIA

- Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’Ordenació Sanitària de Catalunya 6.2.4 Coneixement del Risc Es defineix risc com el grau de pèrdues esperades deguts a l’exposició a un determinat perill en una determinada àrea i període. L’assignació del nivell de risc requereix un coneixement previ del perill i de la vulnerabilitat existent en un determinat indret. El principal objectiu, a assolir amb l’anàlisi de risc, és determinar quines són les afectacions que es poden produir en cas d’inundacions i establir quines accions d’autoprotecció i actuació s’han de realitzar. INTRODUCCIÓ Les instal.lacions del Cámping del Remei objecte d’estudi es troben ubicades en el municipi del Pont de Suert, a la comarca de l’Alta Ribagorça, Lleida. La perillositat de la conca és greu, i s’ubica en el Sector Boí 10.Els terrenys edificats de la instal.lació es situen a escassos 25 metres del curs fluvials del Noguera de Tor, pertanyent a la Subconca del Riu Noguera Ribagorçana i a la Conca de l’Ebre, o sigui la subconca del Riu Noguera de Tor.

54

El municipi del Pont de Suert, està obligat a la redacció del PAM / Pla d’Actuació Municipal /, segons indicacions de l’Annex 8 del Plan d’Emergència Especial per Inundacions / INUNCAT / . Tot i que a dia d’avui l’ens local no disposa d’aquest document redactat. L’analisi del risc vindrà determinat per mitjà d’una valoració de la freqüencia i la intensitat de les causes, que serviran per conèixer el grau de perillositat i vulnerabilitat de les nostres instal.lacions. Aquests factors servira per determinar el risc a que la instal.lació està sotmesa en quant a risc d’inundació. DEFINICIÓ DEL OBJECTIUS L’objectiu principal de l’anàlisi del risc d’inundació és classificar les zones inundables en funció dels danys i de les afectacions que es puguin produir com a conseqüencia de les inundacions, a fi de poder preveure els diversos escenaris i les estrtègie d’intervenció en cas d’emergència. Això s’aconsegueix amb les diverses línies de treball desenvolupades :

- Delimitació cartogràfica de les principals àrees inundables associades a una certa probabilitat d’ocurrència

- Inici de l’estudi dels problemes geològics associats - Caractertzació del comportament de resposta de les conques :

determinació aproximada de la seva velocitat de resposta / temps de trànsit / en diferents tramps de conques

- Caracterització de la perillositat intrínseca de les conques i determinació de la relació entre cabals estimats per al pla i l’alçada de les estacions d’aforament

- Recull de punts negres, és a dir, d’aquelles zones en que les inundacions es presenten amb molta freqüencia i presenten problemes constants

- Anàlisi de la vulnerabilitat. Quantificació, encara que d’una manera simplificada, de la possible afectació a persones, vies de comunicació, etc….Amb tot això es té una descripció a nivell d’afecció sobre el municipi del Pont de Suert, i els seus nuclis agregats propers, com és el nucli de Castilló de Tor.

ABAST I LIMITACIONS L’abast d’aquest pla d’autoproteció és l’estudi de les instal.lacions del Càmping del Remei, junt amb tots els serveis i zones edificades que això

55

suposa, analitzades des del punt de vista de risc d’inundació produït essencialment per la crescuda del Riu Noguera de Tor, pertanyent a la Conca del Riu Noguera Ribagorçana. No és valorarà el risc d’inundació en les instal.lacions del Càmping del Remei, en cas que la causa sigui el desbordament d’algun pantà o pressa ubicada aigües amunt de les citades instal.lacions. ASPECTES CLIMÀTICS El clima determina la forma en que plou i, fins i tot, arriba a determinar fortament l’orografia i d’altres caraterístiques territorials i socials. Més endavant es defineixen les condicions climàtiques concretes de la zona on es localitza ela nostra instal.lació. DESCRIPCIÓ DEL CLIMA La definició de clima ve determinada en funció del valor que prenen una sèrie de paràmetres relacionats am la pluviometria i la temperatura. Aquests paràmetres són els següents:

- PMA = Precipitació mitjan anual - RPE = Règim pluviomètric anual - TMA = Temperatura mitjana anual - AAMT = Amplitud anual mitjana de la temperatura

En el nostre cas concret, el clima característic és el d’alta muntanya, és a dir pirinenc, ja que ens trobem en el cor del Pirineu Occidental, a una alçada sobre el nivell del mar de 847 m. Aquest clima es caracteritza per :

- Clima pirinenc : caracteritzat per una pluviometria abundant associada al pas de sistemes frontals, durant la primavera, tardor i hivern, i una precipitació convectiva durant l’estiu.

- PMA = 1000-1300 mm - RPE = Màxim estiu ; Mínim hivern - TMA = 2 – 10º C - AAMT = 13 – 16º C

PRECIPITACIÓ MÀXIMA DIÀRIA ESPERADA PER DIFERNTS PERÍODES DE RETORN Per a valorar la precipitació màxima diària esperada a la zona d’afecció del Càmping del Remei s’ha fet ús de l’estudi realitzat en base a infomació de

56

precipitació diària facilitada per l’Institut Nacional de Meteorologia, dades extretes de l’INUNCAT :

- Estimació dels valors esperats de precipitació màxima diària/ l/m2 / per a un període de retorn de 2 anys = entre 80 i 90 l/m2

- ….per a un període de retorn de 10 anys = entre 120 i 140 l/m2 - ….per a un període de retorn de 50 anys = entre 180 i 200 l/m2 - ….per a un període de retorn de 100 anys = entre 200 i 220 l/m2 - ….per a un període de retorn de 500 anys = entre 220 i 260 l/m2

ESTUDI DE FREQÜENCIA L’objecte de l’estudi és valorar en la zona d’estudi la freqüencia de les anomenades Situacios Meteorològiques de Risc / SMR /per a la precipitació diària que el Servei Meteorològic de Catalunya / SMC / ha definit. Els llindars que defineixen una SMR de nivell 1 i de nivell 2 són els següents :

- SMR de nivell 1: Precipitació acumulada > 100 mm/ 24 hores - SMR de nivell 2: Precipitació acumulada > 200 mm/ 24 hores

El valor de pluviometria diària/ Pd / de la zona , s’ha estimat a partir dels plans regionalitzats d’isolínies de la DGC del MOPTMA del manueal de Recomanacions sobre mètodes d’estimació d’avingudes màximes de la Junta d’Aigües, estimant un cabal per un període de retorn de 10, 100 i 500 anys, a partir del factor multiplicador, que correspon a la distribució SQR-ET màx, la qual reprodueix exactament les pluges a Catalunya. Aquestes dades han estat estretes de “ Estudio hidrológico hidráulico del rio Noguera de Tor en el Càmping del Remei- Justificación abastecimiento y saneamiento de bungalows”, redactat per l’enginyer Jorge Mercader Esteve del Gabinete Apoyo Técnico de Lleida en data de febrer de 2004. La zona estudiada té una pluja diària màximes anuals de 67 mm. Aplicant els factors multiplicadors pertinents , obtenim :

- Pd – 10 anys = 82,20 mm - Pd – 100 anys = 128,40 mm - Pd – 500 anys = 166,20 mm

Llavors , ens trobem sempre en els llindars SMR de nivell 1 , ja que mai es superen els 200 mm de precipitació acumulada en 24 hores. CONQUES I DIVISIÓ DE CONQUES

57

L’Agència Catalana de l’Aigua fa una descripció general de les conques de Catalunya, on observem segons això on s’emplaça el riu Noguera de Tor, curs fluvial objecte d’estudi per risc d’inundació sobre les instal.lacions del Càmping del Remei. INTRODUCCIÓ El Càmping del Remei, com ja s’ha definit es troba al Pirineu Occidental, a l’oest de Catalunya, en zona limitant amb l’Aragó. El territori es caracteritza per ser muntanyós i amb boscos de pastures propers a la zona. Més endavant definirem les característiques geològiques concretes del terreny. CONCA HIDROGRÀFICA La xarxa hidrològica superficial es divideix a nivell administratiu i legal en dos grans conques de similar extensió que abasten tot el territori català. La conca que afecta la nostra zona és la conca intercomunitària amb superfície superior als 15.700 km2 i uns 33.600 km lineals, conformades per la resta de cursos fluvials no inclosos en les conques internes. La conca de l’Ebre és la que afecta la nostra zona d’estudi. L’Ebre entra a Catalunya per Mequinensa i després de recórrer 140 quilòmetres desguassa al Mediterrani, havent rebut abans en aquest itinerari les aportacions del Segre i dels seus afluents Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i Cinca. 6.2.5 Anàlisi del perill INTRODUCCIÓ L’anàlisi del perill té per objectiu caracteritzar els fenòmens de les inundacions que poden produir danys en les instal.lacions del Càmping del Remei, en totes aquelles infraestructures annexes, i principalment en la vida dels ocupants de les instal.lacions i totes les zones amb possibilitat d’afecció. Aquesta caracterització implica conèixer :

- La seva distribució espacial amb la seva intensitat o magnitud i la seva freqüencia, és a dir , conèixer l’abast, els valors de cabals, alçades, velocitats, etc…. i la freqüencia amb que es presenten.

58

- Els efectes dòmino que poden provocar esllavissades o altres fenòmens geològics associats, afectació a embassaments, afectació a instal.lacions potencialment perilloses, etc…..

- Els punts negres A efectes d’aquest pla d’autoprotecció es consideren les següents tipologies d’inundacions :

- Inundacions per precipitacions “ in situ “ - Inundacions per avingudes o desbordament de les lleres dels rius,

rieres, llacs i aiguamolls, provocades o potenciades per precipitacions, desgel o fusió de neu, obstrucció de lleres i vents.

- Inundacions per trencament o per operació incorrecta d’embassaments o presses, concretament per la presa de Llesp i de Cavallers.

METODOLOGIA DE L’ESTUDI DE PERILLOSITAT

- Delimitació de zones potencialment inundables mitjançant l’anàlisi geomorfològica, és a dir la interpretació del relleu.

- Delimitació de les zones inundables amb períodes de retorn de 50, 100 i 500 anys, és a dir, aquelles zones que en la situació actual poden inundar-se amb les freqüencies esmentades

- Identificació de punts negres, en relació a activitats humanes - Determinació de la velocitat de resposta / temps de trànsit / en

diferents trams de conques - Determinació de la perillositat de les conques - Relació entre els cabals estimats per al pla - Delimitació de zones inundables per avaries o trencament de preses - Estudi d’inundacions en les instal.lacions del Càmping del Remei.

6.2.6 Anàlisi geomorfològica i fenòmens geològics associats La caracterització geològica de la zona objecte d’estudi, segons dades de l’Institut Cartogràfic de Catalunya de la subconca Noguera de Tor on observem que la característica geològica de la zona i els usos del terreny de la conca que s’estudia es mostren de la manera següent, indicant l’equivalència entre els definits per l’ICC en els mapes d’usos del sòl a Catalunya i els usos del sòl segons el mètodes SCS utilitzat pel càlcul de cabals, a través de la Guia Tècnica de Recomanacions Tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local.

59

- % Àrea Usos del sòl / ICC / Usos del sòl / SCS / 18 Bosc aciculifoli Massa forestal espessa 23 Prats supraforestals Pradera pobre 33 Bosquines i prats Massa forestal mitja 22 Espais oberts Barbecho 1,5 Aigua Zona impermeable 1,5 Acumulacions de neu Zona impermeable 1 Nuclis urbans Zona impermeable El valor límit d’escorrentia mitja que s’obté segons els usos del sòl es mostra en la següent taula : Usos del sòl superfície % P/ mm / Massa forestal 18 8,46 Praderia pobre 23 5,75 Massa forestal mitja 33 12,21 Barbecho < 35 R 22 1,98 Zona impermeable >3% 4 0,08 Suma total = 28,48 mm Les característiques de la conca d’estudi són :

- Superfície de la conca = 244 km2 - Longitud = 28,50 km - Cota inici = 2.880 m.s.n.m. - Cota final = 880 m.s.n.m.

Dintre del mapa de moviment de massa es contemplen els següents processos :

- Despreniments : Corresponen a la caiguda de blocs de roca o de sòl am una component principal vertical o quasi vertical

- Bolcades : Són moviments de rotació cap a fora d’un bloc, que produeix una girada al voltant d’un eix per sota el centre de gravetat de la massa inestable.

- Lliscaments translacionals: Són moviments descendents d’una roca o un sòl al llarg d’una o dues superficies planes o poc ondulades. Normalment aquestes superfícies estan inclinades seguint el pendent.

60

- Lliscament rotacionals: Són moviments descendents amb un desplaçament d’un gir al llarg d’una o diverses superfícies corbades.on té lloc un mecanisme de cisalla. Al peu d’aquets moviments solen desenvolupar-se fluxos.

- Fluxos : Són moviments descendents desorganitzats de sòl i/o fragments de roca, que es comporten com un fluid en règim laminar de comportament plàstic i viscós que es produeixen quan degut a l’elevat contingut d’aigua del sòl, l’angle del vessant supera l’angle crític d’estabilitat.

La inestabilitat en un vessant és conseqüencia de la confluència d’un conjunt de factors , que indueixen al trencament de l’equilibri existent entre les forces que actuen sobre una massa de terreny.

- Els factors interns estan relacionats amb les propietats del material i la seva resistència, la morfologia del vessant, i les condicions ambientals com els canvis estacionals o la vegetació.

- Els factors externs com l’aigua i les activitats antròpiques, actuen sobre el terreny I poden modificar les seves condicions donant lloc al desenvolupament de moviments.Els terratrèmols forts, com a factor desencadenant, també poden provocar grans moviments de massa.

Tenint en compte les característiques litològiques i el pendent, juntament amb la tipolia dels processos considerats, els conjunts litològics diferenciats s’han agrupat de la següen manera :

- A. Roques massives, B. Roques massives amb intercalacions lutítiques i/o gresoses, C. Alternances litològiques, D. Graves i sorres cohesives, E.Tarteres, F. Alternances litològiques amb predomini argilòs, G. Graves i sorres poc cohesives, H. Dipòsits lutítics.

La perillositt está condicionada per la magnitud i la freqüencia dels fenòmens com a :

- La magnitud d’un fenomen él la capacitat de destrucció d’aquest, está directament relacionada amb la massa del material mobilitzat i la velocitat amb la qual es desplaça.Normalment, es calcula a partir d’observacions i criteris de camp. En aquest cas, quan no s’ha disposat d’informació bibliogràfica s’ha estimat en base a les dimensions dels moviments inventariats.

- La freqüencia determina el grau d’activitat d’un fenomen. Normalment es calcula en base a indicadors d’activitat observats al camp i a referències històriques. En aquest cas , quan no s’ha

61

disposat d’informació bibliogràfica s’ha estimat en base a l’existència i abundància dels moviments inventariats.

6.2.7 Anàlisi hidrològica- hidràulica Aquesta anàlisi es divideix com el nom indica en dos parts : la determinación dels cabals del riu associat al període de retorn i l’anàlisi hidràlica d’aquest. En el nostre cas concret esns centrarem en l’estudi de la conda del riu Noguera de Tor, definida en l’estudi hidrològic hidràulic encarregat perl titular del Càmping del Remei. La determinació del cabal del riu Noguera de Tor a determinats períodes de retorn, és el que es denomina anàlisi hidrològica. L’anàlisi hidràulica s’encarrega de determinar les alçades,velocitats i altres parámetres que determinen l’abast i característiques de la inundació. ESTUDI HIDRÒLOGIC Els passos per determinar els cabals de les inundaciones possibles són:

- Caracterització de les conques implicades - Estudi de les precipitacions : Una vegada determinades les conques i

subconques s’examinen les precipitacions màximes que poden caure sobre elles.S’ha considerat la seva distribució estadística i temporal per a diferents freqüencies / períodes de recurrència /

- Modelització hidrològica de les conques. Càlcu dels cabals d’avingudes. A partir de les dades de precipitacions i la modelització del curs fluvial del riu Noguera de Tor, pertanyent a una conca intercomunitària de Catalunya, es simuls com cau aquesta pluja de períodes de retorn diferent sobre el territori i els cabals que genera.

La conclusió de l’estudi hidrològic del Noguera de Tor, s’ha extret de l’estudi d’inundabilitat citat anteriorment, promotor del qual ha estat el propietari de les instal.lacions objecte d’estudi, en l’any 2004, obtenitn els següents valors hidrològics: - Període de retorn / anys / : 10 100 500 Cabal / m3 / s / 183,42 506,83 840,59 Valors del cabal d’avinguda adoptats pes càlculs hidràulics ESTUDI HIDRÀULIC

62

Una vegada tenim els cabals que circulen per la zona pel riu Noguera de Tor, es pot calcual l’alçada , velocitat i altres paràmetres que indiquen l’abast de la inundació que produeix aquest cabal. L’estudi hidràulic s’ha realitzat sobre la mateixa zona, és a dir , sobre :

- 244 km2 d’àrea - 28,50 km de longitud - Cota inici 2800 msnm - Cota final 880 msnm - Pendent mitja 0,0067 - Període de retorn / anys / 10 100 500 - Cabal / m3/ s / …………..183,42 506,83 840,59 - mm/h …………………….37,02 37,02 37,02 - mm/h …………………… 82,20 128,40 166,20

PUNTS NEGRES Es consideren punts negres aquells indrets on amb freqüencia, les pluges fortes, les avingudes o fenòmens d’acumulació in situ , poden afetar de forma important, a les persones, vies de comunicació, serveis bàsics,etc… Segons dades de l’INUNCAT, les instal.lacions del present estudi es troben dins d’un punt negre. Segons l’Annex 15 de l’INUNCAT, existeix un punt negre just a la nostra zona, ubicada a la comarca de l’Alta Ribagorça, al municipi del Pont de Suert al punt L-500, al sector Boi 10. DETERMINACIÓ DE LA VELOCITAT DE RESPOSTA / TEMPS DE TRÀNSIT / La velocitat de resposta dels diferents trams dels curs fluvial del Noguera de Tor és un paràmetre molt important en el coneixement del risc en els mecanismes de protecció a la població. Les conques amb una velocitat de resposta molt gran poden portar sorpreses molt desgradables i són les que últimament estan produint un degoteig de morts en inundacions en conques petites que reacciones molt ràpidament a les precipitacions. Segons dades de l’estudi d’inundabilitat el temps de trànsit Tc 6,39 hores. CONCLUSIÓ SOBRE LA INFORMACIÓ DE PERILL Com s’ha pogut veure, l’analisi de perillositat representa un treball molt important.S’han utilizat diverses metodolodies i deverses fonts. També cal indicar que no es pot donar per acabat, tant peo que respecta a la precisió

63

que s’anirá incrementant amb la incorporació de nous estudis de detall, com per a l’extensió ; per exemple noves zones inundables s’analitzaran i els estudis de fenòmens geològics associats s’estendran fins arribar a tota Catalunya. 6.2.8 Metodologia de l’anàlisi de la vulneratilitat INTRODUCCIÓ La vulnerabilitat es pot definir com el grau estimat de dany o pèrdua d’un element o grup d’elements exposats a l’ocurrència d’un fenomen d’una determinada magnitud i intensitat. La vulnerabilitat varia amb la tipologia de l’element considerat i em la intensitat de l’event produÏt. A l’hora d’avaluar els danys o pèrdues provocats per una inundació es poden considerar els següents factors, entre d’altres :

- El caltat o alçada de l’aigua - La velocitat - La duració de l’event - La concentració de sediments - Variables socials i econòmiques - Variables relacionades amb les infraestructures : susceptibilitat de la

estructura i del contingut de les edificacions L’anàlisi de vulnerabilitat, és el pas següent a l’análisi de la perillositat i tracta de determinar la relació entre els danys potencials i els nivells de perillositat. ABAST I LIMITACIONS La metodologia i les dades emprades en l’anàlisi de la vulnerabilitat creen una sèrie de limitacions en l’estudi. Tot i això, donat que l’objectiu és realitzar un estudi a mínima escala, analitzant només la zona d’afecció del riu Noguera de Tor, sobre les instal.lacions del Càmping del Remei, la metodologia assegura l’assoliment dels objectius proposats. FONTS DE LA INFORMACIÓ CARTOGRÀFICA Les fonts de cartografia emprades per l’estudi són principalment l’Institut Cartogràfic de Catalunya i el Departament de Medi Ambient.

64

- S’utilitza com a informació vectorial de base, la corresponent a la base topogràfica 1:5000 de l’ICC

- La informació hidrològico-hidràulica ha estat facilitada per l’ACA, aquesta informació inclou les línies d’inundació pels períodes de retorn de 50,100 ia 500 anys i els calats de l’aigua.

- La informació geomorfològica ha estat elaborada i facilitada conjuntament per l’ICC i l’ACA.

ANÀLISI DE LA VULNERABILITAT D’acord amb les dades disponibles i les limitacions existents, l’anàlisi de la vulnerabilita es basa en l’avaluació per separat dels següents factors: -A. Estudi del risc d’inundació -B. La valoració de pèrdues -C. L’estimació de la població ubicada en zones inundables -D. L’estimació dels quilòmetres de vies de comunicació susceptibles a ésser inundats. La magnitud calculada pels diferents factors mostrará el grau de vulnerabilitat, valors més elevats de pèrdues monetàries, població ubicada i vies afectades implicaran graus més elevats de vulnerabilitat. ESTUDI DEL RISC D’INUNDACIÓ Segons els criteris per a la regulació d’usos en zones inundables de l’ACA, als efectes de la regulació dels usos admissibles, es distingeixen tres situacions, depenent dels paràmetres hidràulics disponibles de calat i velocitat de l’avinguda :

- Zona d’inundació greu : és la zona inundable en que les condicions hidràuliques presenten un calat superior a 1 m, una velocitat superior a 1m/s i el producte d’ambdós superior a 0,5 m2/s.

- Zona d’inundació moderada : és la zona inundable fora de la zona d’inundació greu, on les condicions hidràuliques presenten un calat superior a 0,4 m, una velocitat superior a 0,4 m/s i el producte d’ambdós superior a 0,08 m2/s

- Zona d’inundació lleu : és la zona inundable on les condicions hidràuliques presenten un calat inferior a 0,4m ,una velocitat inferior a 0,4 m/s i el producte d’ambdós superior a 0,08 m2/s.

Es defineix com a zona inundable / ZI / com la franja delimitada per la línea de cota d’inundació de l’avinguda de període de 500 anys.

65

Si ens centrem en la nostra zona d’estudi, les instal.lacions del Càmping del Remei, es defineix que :

- La Zona d’inundació greu ocupa una superficie de 5.797,51 m2 - La Zona d’inundació moderada ocupa una superfície de 2.513,51 m2 - La Zona d’inundació lleu ocupar un superficie 0,00 m2 - La Zona no inundable ocupa una superfície de 934, 68 m2

Observant que la zona no inundable seria on es troba l’edificació amb ús de bar i recepció amb l’aparcament i l’entrada i sortida del càmping i on es troba el punt de trobada o acollida en cas d’evacuació. ESTIMACIÓ DE LA POBLACIÓ UBICADA EN ZONA INUNDABLE En les instal.lacions del Càmping del Remei, el màxima nombre de persones afectades pen cas d’inundació podria elevar-se fins a 121 personas, si fós el cas de la capacitat màxima de l’establiment. Aquestes 121 persones es podrien destribuir de la sigüent manera: - 4 persones en vivenda habitual dins de les intal.lacions - 12 persones en els tres bungalows existents - 105 persones en parcel.les d’acampada a l’aire lliure ESTIMACIÓ DE QUILÒMETRES DE VIA DE COMUNICACIÓ SUSCEPTIBLES DE SER INUNDATS Segons dades de l’estudi d’inundabilitat ,es pot observar, com en un període de retorn de 500 anys, en cap moment la via de comunicació més propera / L-500 / es podri veure afectada per una inundació. Per tant ni hi hauria afecció sobre les vies de comunicació en aquest punt, ni en el punt de trobada en cas d’evacuació. ANÀLISI HISTÒRICA Tal com ha quedat ben reflectit durant la introducció del pla INUNCAT, Catalunya és un país amb una meteorologia complicada, el mateix podrien dir de la seva orografia i si aixó li afegim la important ocupació humana del territori, especialment en la zona litoral i prelitoral, llavors tenim un quadre que no podem classificar precisament com a senzill. L’objectiu bàsic de l’anàlisi històrica es poder recollir les inundacions més importants que s’han produït a Catalunya i veure quines conclusions es poden extreure. Tot i la importància que ha de tenir l’anàlisi històrica, desgraciadament no tenim un recull sistemàtic i amb els paràmetres que ens

66

interessarien per fer d’aquesta anàlisi un dels aspectes fonamentals de l’anàlisi de risc. Un altre aspecte que s’ha de considerar en l’anàlisi històrica especialment la refetent al segle XX és l’enorme transformació territorial i urbanística que ha tingut el país. En aquesta presentació analitzarem l’evolució de les diferents avingudes fins a finals del segle XX en les dues conques principals: Pirineu Oriental i Conca de l’Ebre.

- Les avingudes a la Conca del Pirineu Oriental representen el 74 % del total i les avingudes de la Conca de l’Ebre el 26%

- Els mesos de setembre, octubre i novembre, la tardor, són els mesos que hi ha més avingudes, un 55,8 % i un 49 % respectivament.

- A la Conca de l’Ebre, la primavera és la segona estació en importància, 21,28 %

- A la Conca de l’Ebre, la seqüencia d’estacions en importància és : tardor, primavera, estiu i hivern.

- Aquesta diferència de seqüencies entre les dues conques és deguda a que la conca del pirineu orinetal queda afectada directament per a ciclogènesi del mediterrani i la conca de l’Ebre, afectada també per la ciclogènesi en la seva part més baixa, per una meteorologia més atlàntica.

6.3 Zonificació del territori ANÀLISI DE LES ZONES POTENCIALMENT INUNDABLES A l’hora d’analitzar les zones potencialment inundables, existeix diversa legislació entre la que destaca : - La delimitació de zones potencialment inundables, existeix diversa legislació entre la que destaca : - El Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües. - Els instruments de planificació i en concret la Planificació d’Espais Fluvials - La Directriu Bàsica d’Inundacions El present pla peró, es basa fonamentalment en la delimitació de zones que estableix la Directriu Bàsica d’Inundacions. Per tal de caracteritzar les zones inundables la directriu té en compte els següents aspectes :

- la freqüencia de les inundacions - la gravetat d’afectació - el tipus d’elements vulnerables afectats

67

La classificació que estableix la Directriu a priori, es basa en la freqüencia o probabilitat en que es produeixen les inundacions. Les zones que es distingeixen són les següents:

- Zones d’inundació freqüent : Zones inundables delimitades superiorment per la línea d’inundació de període de retorn de cinquanta anys.

- Zones d’inundació ocasional: Zones inundables delimitades inferiorment per la linea d’inundació de període de retorn de cinquanta i superiorment per la línea de període de cent anys.

- Zones d’inundació excepcional : Zones inundables delimitades inferiorment per la línea d’inundació de període de retorn de cent i superiorment per la línea de període de cinc-cents anys.

RISC D’INUNDACIONS Amb l’objectiu de classificar els diferents elements del territori en funció del risc, s’ha seguit la classificació utilitzadaa en la Directriu Bàsica d’Inundacions. Aquesta estableix la segúent zonificació :

- Zones A, de risc alt : Són aquelles zones en que les inundaciones poden produir danys importants a nuclis de població, a grans instal.lacions comercials, industrials o agrícoles o/i de serveis bàsics pe a la població, vies de comunicació , infraestructures, ramaderies i al medi.

Dintre d’aquestes zones, i a efectes d’emergència s’establiran les següents subzones :

- Subzona A1 . Risc Alt Freqüent ; són aquelles zones A en què les avingudes corresponen a la línea d’inundació de període de retorn de cinquanta anys produiran danys greus a nuclis urbans.

- Subzona A2 : Risc Alt Ocasional ; són aquelles zones A en què les avingudes corresponents a la línea d’inundació de període de retorn de cent anys produiran danys greus a nuclis urbans.

- Subzones A3: Risc Alt Excepcional ; són aquelles zones A en què les avingudes corresponents a la línea d’inundació de període de retorn de cinc-cents anys produiran danys greus a nuclis urbans.

Zones B de risc significatius / mitjà /: Són aquelles zones, no coincidents amb les zones A, en les que les avingudes corresponents a la línea d’inundació de període de retorn de cent anys poden produir danys

68

importants a habitatges aïllats i les avingudes corresponents a la línea d’inundació de període de retorn entre cent anys i cinc-cents anys, danys significatius a instal.lacions comercials, industrials, usos agrícoles , usos ramaders, serveis bàsics per a la població, medi i vies de comunicació. Zones C de risc baix : Són aquelles, no coincidents amb les zones A ni amb B, en que les inundacions corresponents a període de retorn de cinc-cents anys produirien impactes en habitatges aïllats i al resta d’avingudes de període de retorn de cent i cinquanta anys produirien danys petits, a instal.lacions comercials,etc… CÀLCUL DEL RISC D’INUNDACIONS Un dels principas objectius del present pla d’autoprotecció és realitzar un estudi concret, a petita escala, que permeti diferanciar la tipologia del risc a nivell concret de la zona d’estudi, és a dir, de les instal.lacions del Càmping del Remei, segons l’afecció del riu Noguera de Tor. Per tal d’establir el nivell de risc per inundacions a assignar s’han seguit els cirteris que segueix l’INUNCAT , considerant diferents variables entre les que destaquen la classificació de risc dels elements del territori, els càlculs realitzats per l’avaluació de la vulnerabilitat i finalment paràmetres relatius a la perillositat de les conques. La metodologia aplicada ha consistit en : a/ Calcular el valor a nivell municipal de les següents variables Variables relacionades amb la vulnerabilitat: S’ha realitzat el sumatori dels següents paràmetres per cada municipi: - Els danys monetaris totals - El nombre total de persones ubicades en zona inundable - La longitud total de vies de comunicació en la que els vehicles poden

tenir problemes en el moment de circular Variables relacionades amb la perillositat de les conques Davant la impossibilitat de disposar de dades relatives a tota Catalunya que indiquen el temps de trànsit o temps de responsta de les conques, s’han emprat referents a la perillositat intrínseca de les conques. Com que els límits que marquen l’àrea espacial ocupada per les diferents conques i els que marquen l’àrea espacial dels municipis no coincideixen,

69

s’ha optat per assignar al municipi el valor de perillositat intrínseca de la conca que sigui més freqüent. Variables relacionades amb l’assignació del nivell de risc als diferents elements del territori b/ Assignar el nivell de risc al municipi, en funció de la informació disponible a nivell municipal. Mitjançant l’aplicació d’una sèrie de condicionants per les diferents variables, s’ha assignat el nivell de risc que corresone als diversos municipis. Els condicionants que defineixen cada classe sòn els que es mostren a continuació :

- Municipis amb risc Molt Alt , són aquells en què : Hi ha més de 250 persones ubicades en àrea inundable i els danys monetaris són superiors a 60.00 € Hi ha més de 250 persones, els danys monitaris són inferiors a 60.000 € i la perillositat de la conca és greu o moderada Hi ha entre 50 persones i 250 persones ubicades en àrea inundable, els danys monetaris són superiors a 60.000 €, la perillositat de la conca és greu i l’índex de persones i l’índex d’edificacions és superior a 7

- Municipis amb risc Alt, són aquells en què : Hi ha entre 50 persones en àrea inundable, els danys monetaris són superiors a 60.000 € i la perillositat de la conca és lleu o moderada Hi ha entre 50 persones i 250 persones en àrea inundable, els danys monetaris són superiors a 60.000 €, la perillositat de la conca és greu i l’índex de persones o l’índex d’edificacions és menor que 7 Hi ha entre 25i 50 persones en àrea inundable, els danys monetaris són superiors a 60.000 €, la perillositat de la conca és greu, l’índex de persones i l’índex d’edificacions és superior a 7 Hi ha entre 50 persones i 250 persones ubicades en àrea inundable, els danys monitaris són inferiors a 60.000 €, la perillositat de la conca és greu o moderada Hi ha més de 250 persones ubicades en àrea inundable, els danys monetaris són inferiors a 60.000 € i la perillositt de la conca és lleu

- Municipis amb risc Mitjá, són aquells en què : Hi ha entre 25 i 50 persones en àrea inundable, el danys monetaris són superiors a 60.000 € i la perillositat de la conca és lleu o moderada

70

Hi ha entre 25 i 50 persones, els danys monitaris són superiors a 60.000 €m la perillositat de la conca és greu i l´índex de persones o l’index d’edificacions és menor que 7 Hi ha entre 25 i 50 persones ubicades en àrea inundable, els danys monitaris calculats són inferiors a 60.000 € i la perillositat de la conca és greu o moderada Hi ha entre 50 i 250 en àrea inundable, els danys calculats són inferiors a 60.000 € i la perillositat de la conca és lleu.

- Municipis amb risc Moderat, són aquells en què : Hi ha entre 5 i 25 persones en àrea inundable i existeixent danys monetaris Hi ha entre 25 i 50 persones en àrea inundable, els danys calculats són inferiors a 60000 € i la perillositat de conca és lleu Hi ha menys de 5 persones en àrea inundable, existeixen danys monetaris i la perillositat de la conca és greu o moderada

- Municipis amb risc Baix, són aquells en què : Hi ha menys de 5 persones en área inundable i la perillositat de la conca és lleu Municipis en els que no existeixen danys monetaris, ni afectació a vies de comunicació i en els que l’afectació a persones és molt petita Municipis en que no es produeix afectació a persones i els danys són molt petits Municipis en els que a partir de les dades disponibles de geomorfología i estudi hidràulic, no s’ha detectat cap afectació en quant a generació de danys, afectació a persones ni a vies de comunicació. Les nostres instal.lacions es podrien, segons aquest criteri de municipis, es podria catalogar com zona de risc Alt, ja que la capacitat màxima del establiment està entre 50 i 250 persones, la perillositat de la conca és greu, i l’índex de persones o edificacions és menor a 7. 6.3.1 Municipis que han d’elaborar el pla d’actuació municipal PAM Per determinar els municipis que han d’elaborar el Pla d’Actuació Municipal per Inundacions, en endavant PAM, es direrencien tres categories de municipis :

- Els municipis que tenen l’obligació d’elaborar el seu PAM per inundacions

71

- Els municipis als que se’ls hi recomana elaborar el PAM - La resta de municipis

La classificació d’un municipi en una tipologia o altra es determina fonamentalment pe nivell de risc d’inundacions assignat al municipi. A priori s’estableix la següent classificació¨

- Municipis obligats a redactar el PAM : nivell de risc per inundacions del municipi molt alt, alt o mitjà

- Municipis recomanats a redactar el PAM : nivell de risc per inundacions del municipi moderat

- Municipis que no han de redactar el PAM: nivell de risc per inundacions del municipi baix

La classificació anterior però, a posteriori ha estat revisada per tal de considerar la influència d’altres factors com :

- L’existència de punts negres. Frequència i gravetat de les afectacions d’inundacions en aquests punts negres

- Informació històrica rellevant com les inundacions patides en temps passats i la classificació assignada al Pla Inuncat de l’any 1997, així com experiència adquirida pels tècnics del territori

- Els estudis de perillositat per avaries o trencament de preses Segons els annexos de l’INUNCAT, el municipi del Pont de Suert , on s’emplacen les nostres instal.lacions, està obligat a redactar un PAM. En data de 21 de febrer es va presentar el pla d’autoprotecció per risc d’inundacions en les instal.lacions del càmping del Remei, al Ajuntament del Pont de Suert.Segons l’art.10.3 de la Llei 2/1985 de 21 de enero, a partir dels 3 mesos s’entendrà homologat tàcitament. PERÍODES DE PERILL La situació latitudinal, a caball entre les zones climàtiques temperada i tropical, la posició entre dos mars i dos continents i l’enorme varietat orogràfica del territori, fan de Catalunya un país un singular mosaic de climes i amb una gran complexitat meteorològica. Poques àrees amb l’extensió de Catalunya reuneixen la seva diversitat climàtica, encara per conèixer a una escala fina, i afronten el repte d’una prognosi meteorològica tan complicada. Malgrat tot, la dinàmica hidroclimàtica pot quedar definida per dos tipus de comportament de diferent origen :

72

- La relacionada amb episodis que superen amb facilitat els 100 mm

de pluja, d’intensitat moderada, essent la seva característica principal la persistència en el temps.

- Les pluges de curta durada, de gran intensitat, per damunt dels 50 mm, en unes poques hores

El primer comportament aniria relacionat a núvols de tipus estratiforme. Si bé poden aparèixer a qualsevol època de l’any, es donen amb una major freqüencia entre els mesos de desembre i maig. Una situació característica ve donada per la presència d’una baixa a la mediterrània, entre Castilló i les Illes Balears, de manera que afavoreix l’entrada del vent de llevant. Si aquesta baixa és prou profunda, és a dir, s’ha format tant a superfície com a nivells més alts, fins a 500 o 300 hPa, sol tenir una persistència més gran, i el seu radi d’influència és major. En canvi, el segon comportament és de tipus torrencial, i està relacionat amb núvols convectius. La seva previsió a curt i mih termini presenta moltes dificultats, essent més freqüents entre els mesos de juny i novembre. Aquest comportament determina la pluviometria de la serralada pirenaica, prepirinenca i planes interiors durant els mesos d’estiu, mentre que a la ona litoral i Prelitoral les pluges torrencials predominen al llarg dels mesos d’estiu i de tardor. És durant aquests mesos que solen tenir lloc amb força freqüencia després del pas d’un front fred. Aquest front sol estar associat a una baixa, situada inicialment al Cantàbric i que se titua al final al sud-est de França. Al final del episodi, la tramuntana es reforça al cap de Creus i es genera una zona de convergència de vents al sud del litoral de Girona i nord de Barcelona, la qual cosa ajuda a focalitzar la forta convecció en aquestes zones. De vegades, la baixa situada al sud de França, enlloc de continuar el seu desplaçament cap a l’oest, s’aprofundeix pel flanc més occidental i s’extén un altre cop cap al litoral català. En aquests casos els xàfecs d’intensitat forta e propaguen més cap al sud. Com es pot veure , si tenim en consideració tan sols els aspectes meteorològics, les pluges importants es donen , encara que en diferents zones de Catalunya, tot l’any. Per acabar de perfilar unes dates més concretes de les campanyes es va examinar aquelles inundacions que han produït danys importants a Catalunya i es pot veure que en l’últim segle les inundacions més impotants s’han produït entre el setembre i novembre. Per tant, proposem que la campanya d’inundacions tingui les dates següents : de 1 de setembre al 30 de novembre.

73

És molt important significar que durant l’1 de setembre fins al 15, el nombre de persones que es troben en l’area inundable amb tendes de campanya o caravanes no arriben a 25 pax, i que a apartir del 15 de setembre fins al maig no hi ha persones en l’àrea inundable on s’instal.len les tendes de campanya o les caravanes mòbils. Estadísticament durant aquests períodes en els bungalows hi ha una mitja de 2 persones. Cal remarcar de totes maneres, que en la nostra zona ,és a dir, al pirineu zones de muntanya durant l’estiu es produeixen tempestes importants encara que siguin molt localitzades.Donada la afluència de visitants ocasionals i turistes en la època estiuenca a les zones muntanyoses, cal que les campanyes de inundacions recullin aquest fet característic i informin de manera especial a la població que es troba o es desplaça a aquestes zones. L’época de màxima ocupació en les instal.lacions del Càmping del Remei és durant els mesos d’estiu, és a dir durant els mesos de juliol i agost, que és quan el clima pirinenc es suavitza i fa temperatures més elevades. 7.- Manual d’actuació OBJECTE Les inundacions, tal i com hem vist en l’anàlisi de risc, si bé poden aparèixer a qualsevol època de l’any, es donen amb una major freqüencia durant una època de l’any. L’objectiu es el d’estar preparats preveient unes accions, uns mitjans i una organització per poder donar resposta davant d’una emergència per inundació i d’aquesta manera poder-ne disminuir el risc o les conseqüencies que d’ella se’n pugui derivar DETECCIÓ DE L’EMERGÈNCIA Davant una previsió o en cas d’inundació, és fonamental una transmissió ràpida de la informació entre tots els estaments i persones involucrades per tal de poder procedir a realitzar, el més ràpid possible, les mesures adients per a fer front a l’emergència, tals com la vigilància dels nivells de l’aigua en punts determinats, talls i control sobretot de les zones amb el risc més ràpid d’inundació i més ocupades per persones, evitant d’aquesta manera, la possibilitat que hi quedin persones atrapades, reparar els possibles

74

problemes en els serveis essencials i realitzar tot allò que serveixi per a minimitzar les conseqüencies de les inundacions. PREVISIÓ I VIGILÀNCIA De forma general, el Servei Meteorològic de Catalunya, mitjançant les eines disponibles en cada moment, facilitarà tota la informació meteorològica possible per tal d’informar de les previsions que indiquin pluges importants i també de l’evolució de les precipitacions. Davant d’una previsió de pluges importants de SMC, abans de l’alerta o emergència, es donaran els avisos següents :

- - PREAVÍS : el preavís s’emetrà en els següent casos:

Preavís per previsions meteorològiques: en el moment que les previsions de 36 a 96 hores indiquin la superació dels llindars corresponents a una Situació Meteorològica de Risc / SMR / s’emetrà un preavís on s’indicarà les comarques que es podrien veure afectades per les pluges importants. El preaví implicarà que :

- Hi hagi una informació interna entre les institucions e els organismes - La població rebrà la informació meteorològica a través dels

conductes habituals - Cada organisme continuarà donant la seva informació habitual i

iniciarà les tasques previstes en el seu pla d’actuació En cas que hi hagi una previsió informant de la millora de les condicions meteorològiques, s’enviarà la informació a les institucions. Preaví derivat del control de la presa :

- El preaví derivats del control de les preses s’emetrà quan hi hagi maniobres ordinàries però amb cabals superiors als habituals. Implicará l’avís als municipis possiblement afectats.

PRE ALERTA : la pre alerta s’emetrà en els següents casos: Pre alerta per previsions meteorològiques i/o hidrològiques : En el moment que les previsions meteorològiques de 0 a 36 hores indiquin la superació dels llindars corresponents a una SMR, mitjançant un avís de SMR, s’emetrà una nota de pre alerta.

75

En un avís de SMR s’indicarà per cada comarca la probabilitat que es superi el llindar corresponent. Els rangs de probabilitat són els següents :

- Fenomen possible : Probabilitat inferior al 30% - Fenomen probable : Probabilitat entre el 30% i el 70 % - Fenomen molt probable : Probabilitat entre el 70 % i el 100%

Dins el mateix avís de Situació Metereològica de Risc / SMR/ , a l’apartat destinat a fer obsevacions, s’indicarà si es preveuen condicions meteorològiques determinades per altres variables diferents de la pluja, com ara el vent o l’onatge, que puguin agreujar el nivell de perillositat de la situació. La pre alerta implicarà que :

- Hi hagi una informació interna entre les institucions i el organismes - Es començarà a informar a la problació que segueixi les previsions

meteorològiques davant del risc de pluges fortes. - Cada organisme continuarà donant la seva informació habitual i

iniciarà les tasques previstes, tals com les mobilitzacions orientades a la vigilància de zones inundables, disponibilitat de mitjans, neteja d’embornals, etc….

- En cas que hi hagi una previsió informant de la millora de les condicions meteorològiques, s’enviarà la informació a les institucions i als mitjans de comunicació. La prealerta derivada d’una situació hidrològica serà quan el cabal dels rius, rieres,etc. estigui molt proper al cabal que pot produir danys.

Pre alerta dervada per l’aplicació mesures correctores en preses : Quan l’aigua que es desguassa de la presa sigui proper al cabal que pot produir inundacions aigües avall de la presa, s’emetrà una nota de pre alerta als municipis de la zona per a que es prenguin les mesures previstes en el seu pla d’actuació PAM AVÍS D’OBSERVACIÓ En el cas que les eines de teledetecció i la resta d’observacions meteorològiques indiquin que en algun punt on no s’ha emès avís pot estar plovent considerablement o en un lloc, pel qual s’ha emès avís, el fenomen

76

superi les previsions, s’emetrà una nota d’obsevació on s’indicarà la zona afectada en el moment de l’observació i l’evolució que es preveu durant la següent hora. Aquest fet, comportarà que s’avisi als grups d’actuació poer tal que realitzin la vigilància dels punts negres de la zona observada. A més el Servei Meteorològic de Catalunya realitzarà, dins qualsevol episodi de pluges fortes, la tasca de vigilància meteorològica ininterrompuda per tals de poder facilitar la informació necessària a tots el equips del pla d’inundacions. ACCIONS PREVENTIVES Les accions preventives que el Director del Pla d’Autoprotecció haurà de dur a terme seran :

- Neteja de claveguerams, embornals, possibles passos d’aigua, etc… a fi que l’aigua pugui marxar amb fluïdesa.

- Eliminar la fullaraca, l’acumulació de terres i/o altre tipus de material que puguin embussar i tapar les clavegueres.

- Estar atents a la informació meteorològica, i en especial, als avisos que fa el Centre d’Emergències de Catalunya CECAT

- Preveure la senyalització de les zones inundables del Càmping en funció de les zones, i eviteu l’aparcament de vehicles, les acampades, les instal.lacions d’infraestructures provisionals en època d’inundacions.

PLANIFICACIÓ DE L’EMERGÈNCIA Cal seguir les recomanacions següents per tal de tenier una planificació de la futura emergència:

- Establir una forma d’avís - Establir rutes d’evacuació - Establir els punts d’acollida - Determinar el control del trànsit que caldria fer en cas d’inundació: a

determinar pels cossos de seguretat local - Establir mecanismes de vigilància i informació sobre la situació

meteorològica i evolució dels nivells de l’aigua - Coordinar la direcció de l’emergència en la zona del càmping :

instal.lacions i zones d’acampada - Dirigir les evacuacions de forma ordenada

77

- Controlar i coordinar l’equip/s dels col.laboradors i coordinadors en cas d’emergència

- Facilitar les necessitats d’intendència dels operatius locals. RESPONSABLE DEL PLA D’AUTOPROTECCIÓ El responsable i director del Pla d’Autoprotecció és el titular de la instal.lació, que recau sobre el senyor Mario Turrión Vega. Serà la persona encarregada de realitzar les tasque informatives i d’instrucció per tal de conduir els possibles clients que hi hagi en les instal.lacions del càmping fins a les sortides d’emergència habilitades. COORDINADOR DEL PLA D’AUTOPROTECCIÓ El coordinador del pla será qui designi el Director del pla. Les funcions del coordinador seran les que el Director del pla determini, sempre encaminades a informar i tranquil.litzar les persones que es puguin veure en situació de risc. Informarà en cada moment, de forma tranquil.la i pausada de quines sortides d’emergència disposa la instal.lació per tal d’evacuar la zona el més ràpid possible. EQUIP/ S D’EVACUACIÓ El Director del pla s’encarregarà, en funció de la perillositat i el risc de la situació d’avisar els cossos de protecció civil necessaris per l’evacuació i cura dels ocupants del càmping. En aquest cas , els contactes per alertar de la situació d’emergència seran :

- Mossos d’Esquadra del Pont de Suert - Bombers del Pont de Suert

Aquests cosos de seguretat seran els encarregats de posar en marxa la resta d’actuacions en cas que hi hagi hagut algun dany. S’encarregaran també de l’evacuació de tots els ocupants de la instal.lació L’evacuació es farà per carretera, per la –L-500, ja que en cas d’inundació,aquesta via no quedaria afectada en cap moment, així mateix com tampoc quedaria afectada la entrada ni el punt de trobada o acollida que reflecteix el pla. ACCIONS A REALITZAR El Director del pla s’encarregarà, de :

78

- Comunicar la situació als ocupant de la instal.lació - Informar els ocupants del grau de perillositat de l’inundació - Informar els ocupants de les sortides d’emergència de les

instal.lacions - Tranquil.litzar els ocupant de les instal.lacions fins que els cossos de

seguretat locals s’encarreguin de la situació, o es vegin obligats a posar en marxa el PAM, segons les indicacions de l’Alcalde/sa.

- Informar els cossos de segurietat locals de la quantitat exacta d’ocupants en les instal.lacions, per tal de fer recompte i assegurar-se de que tots els ocupants estan en lloc segur.

ACTIVACIÓ EN ALERTA El Director/a procedirà a l’actuació en alerta quan :

- En el moment que les previsions meteorològiques de 0 a 12 hores indiquin la superació dels llindars corresponents a una Situació Meteorològica de Risc / SMR, mitjançant un avís de SMR de nivell 1amb rang de probabilitat coresponent a molt probable, o bé , mitjançant un avís de SMR de nivell 2 amb rang de probabilitat corresponent a probable o molt probable.

- Existeixen indicis objectius que és molt probable es puguin produir inundacions importants a curt termini o també risc imminent de desbordament o que ja s’hagi desbordat sense que es produiexin danys importants. Aixó es valorará d’una banda a través d’informació que provenen dels diferents centres meteorològics, organismes experts en temes hidrològics, et,…..i d’una altra de dades reals sobre el territori tals com l’evolució de les actuacions des diferents cossos operatius.

- En el moment que en una presa s’hagi qualificat l’escenari d’aplicació de mesures correctores o escenari i/o l’aigua que es desguassa de la presa sigui la que produiex desbordament sense que hi hagi que hi hagi danys importants.

- Per inundacions per precipitacions “ in situ “ sense produir danys importants

- Al final d’un episodi d’inundacions importants, en el retorn gradual cap a la normalitat.

- Altres supòsits, a criteri del director del pla, que justifiquin l’activació d’un dispositiu preventiu especial, com per exemple l’onatge que pot agreujar les inundacions.L’activació en fase d’alerta implicará, a més de l’alerta dels grups actuants, actuacions

79

preventives i sistematitzades en els diferents cossos que els integren com ara la reorganització del personal als efectes d’incrementar la disponibilitat d’efectius, d’acord amb els respectius plans d’actuació, vigilància dels punts negres i del nivell de l’aigua, control d’accessos, etc….

D’altra banda, també implicarà la informació als organismes i serveis involucrats a fi i efecte d’activar els seus dispositius preventius enfront al risc d’inundacions, la informació a la població en els casos que s’escaiguin i el seguiment de les tasques a realitzar. El pla d’autoprotecció es mantindrà en alerta mentre la situació es pugui solucionar amb els mitjans habituals de gestió d’emergències i l’afectació a la població sigui nul.la o reduïda. En cas que hi hagi una previsió informant de la millora de les condicions meteorològiques i hidrològiques, s’enviararà la informació a les institucions i als mitjans de comunicació. AVÍS ALS SERVEIS D’EMERGÈNCIA El responsable de la seguretat en cas d’inundació en el càmping procedirà de forma immediata a l’avís als serveis d’emergència , és a dir , als Bombers del Pont de Suert i el Mossos d’Esquadra del Pont de Suert, comunicant les circunstàncies de la inundació. L’establiment disposarà d’una fitxa penjada en la recepció i llocs visibles del càmping on apareixeran les dades del càmping i els telèfons d’emergència . Comporta la posada en funcionament de l’estructura organitzativa de gestió de l’emergència amb la mobilització total o parcial de les eines i mitjans adsdrits al pla. El pla es podrà activar , en funció a la gravetat creixent de la situació, en les fases següents :

- Escenari d’aplicació de mesures correctores o escenari 1 : s’han produït esdeveniments que de no aplicar-se mesures de correcció podri ocasionar perill d’avaria greu o de ruptura de la presa, per bé que la situació es pot solucionar amb seguretat per mitjà de l’aplicació de les mesures previstes i els mitjans disponibles.

80

EVACUACIÓ I MESURES DE SEGURETAT Quan la valoració de l’abast de l’emergència aizí ho aconselli, el responsable de seguretat aplicarà les mesures necessàries per garantir la seguretat de les persones i bens. La primera mesura de seguretat consisteix en procedir a l’evacuació de tots els edificis i espais afectats, de forma ordenada i tranquil.la El responsable del pla, d’acord amb el protocol d’actuació, posarà en marza totes les mesures pertinents per garantir l’execució del desallotjament, incloent-hi, en el seu cas :

- Il.luminació d’emergència - Obertura dels accessos de sortida en cas d’emergència

ARRIBADA I RECEPCIÓ DELS SERVEIS D’EMERGÈNCIA El responsable del pla, rebrá els cossos de seguretat , Bombers i Mossos d’Esquadra locals, indicant l’estat de la situació i posarà a la seva disposició tots els mitjans necessaris per a la col.laboració que en el cas li sigui requerida L’arribada dels mossos de seguretat implica que en aquest moment ells són els responsables d’assumir la direcció de la situació d’emergència. TALL DE SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC Quan la magnitud de l’emergència ho faci necessari, el responsable del pla, s’encarregarà de procedir al tall de subministrament elèctric en la zona afectada, i en les zones sensibles de propagació, sempre que això no suposi cap risc pe la seva integritat física. També s’encarregarà de tallar el sistema d’ACS pe evitar la utilització del gasoil. TRASLLAT AL PUNT DE REUNIÓ L’evacuació tindrà lloc seguint les indicacions del serveis d’emergència, de forma ordenada i complint les següent indicacions de caràcter general :

- El responsable del pla farà una consulta en el registre d’entrada de clients, i farà un recompte en el moment d’acumulació de persones en el punt de reunió.

81

- L’evacuació es produirà immediatament després de ser ordenada,amb calma i sense cridar

- No es retrocedirà per anar a buscar a d’altres persones o recollir objectes personals

- No es retiraran vehicles estacionals - El desallotjament implicará, si no s’indica el contrari,

l’abandonament des edificis i parcel.les d’acampada, mantenint-se en uma zoan oberta a l’espera de noves indicacions.

FI DE L’EMERGÈNCIA La comunicació del fi de la situació de l’emergència serà comunicada pels serveis d’emergència al responsable del pla d’autoprotecció. INTERFASE I COORDINACIÓ AMB ALTRES PLANS INTERFASE AMB EL PAM / EL PONT DE SUERT / A dia d’avui el municipi més proper, El Pont de Suert, que es podria veure afectat per la situació de risc d’emergència en cas d’inundació. En aquest cas , si s’hagués d’aplicar el Pla d’Actuació Municipal / PAM /, ja seria l’Alcalde/sa el director del pla. L’Alcalde/sa de cada Municipi afectat, com a Director/a del Pla Municipal, serà alertat, a través del Centre Receptor d’Alarmes del seu municipi pel CECAT quan es produexi l’activació del pla INUNCAT. L’alcalde/sa , d’acord amb el/la directora/a del Pla, activarà el Pla d’Actuació Municipal /PAM / INTERFASE AMB ALTRES PLANS D’AUTOPROTECCIÓ Hi ha d’haver una interfase entre el pla d’autoprotecció, els correponents plans d’actuació municipal i els Plans d’autoprotecció. Aquesta interfase s’entén com el conjunt de procediments i mitjans comuns entre el Pla d’autoprotecció i els primers, així com els criteris i canals de notificació entre ells. EQUIPAMENTS I INSTAL.LACIONS NECESSÀRIES PER L’ACTIVACIÓ DEL PLA D’AUTOPROTECCIÓ El Director del pla, haurà de disposar dels mitjans de comunicació necessaris per tal d’activar el pla totes les garanties de seguretat.

82

A partir de les dades que pugui subministrar el Meteocat, el responsble del pla, activarà o no el pla, en funció dels risc del servei meteorològic MITJANS I RECURSOS ESPECÍFICS El càmping ha de disposar de mitjans específics per activar el pla, ja que en cas d’inundació. Haurá de tenir doncs un sistema d’alarma ubicat en un punt estratègic dins del càmping que permeti donar la senyal d’alarma per arisar tots els possibles ocupants de les instal.lacions S’haura de dotar doncs el càmping d’un polsador d’alarma en un lloc ben senyalitzat i d’un sistema de megafonia per tal que el timbre de l’alarma sigui audible per tots els ocupants, independentment de la seva ubicació dins del càmping S’aprofitaran els recorreguts d’evacuació per risc d’incendi definits en el pla d’emergència que disposa el càmping, tot i que s’hauran d’instal.lar llums d’emergència que funcionin en cas de tall del subministrament elèctric IMPLANTACIÓ DEL PLA D’AUTOPROTECCIÓ Per tal que el Pla sigui realment operatiu, será necessari que tots els actuants previstos tinguin un ple coneixement dels mecanismes i les actuacins planificades i assignades. Aquesta fase d’assumpció d’actuacions i informació s’anomena implantació.La implantació és, per tant, una actuació profunda destinada a aconseguir l’operativitat real del Pla. Això comporta :

- Elaboració del pla d’actuació del responsable del pla - Formació dirigides als diversos col.laboradors/ coordinadors que

pugui tenir el Director del pla - Instal.lació, posada en marxa i disponibilitat dels dispositius, mitjans

i recursos esmentats - Informació als clients de les instal.lacions, per aconseguir d’aquests

una responsta adequada a les diferents situacions. Cal explicar com es difondrà l’alarma i què cal fer en aquest cas

83

- Establiment dels mecanismes de revisió i manteniment del pla d’autoprotecció

- Realització de simulacres en cas de risc imminent MANTENIMENT I ACTUALITZACIÓ DEL PLA D’AUTOPROTECCIÓ Per tal de mantenir el pla d’autoprotecció dins els nivells necessaris d’operativitat, cal dur a terme de forma periòdica una sèrie d’activitats :

- Actualitzacions, que afectaran els aspectes següents : manteniment de l’inventari de mitjans i recursos i mantenir al dia la valoració dels risc i les seves conseqüències

- Realització periòdica d’exercicis i simulacres, per tal que tots els recursos es trobin en el grau d’operativitat que el Pla els assigna

- Desenvolupament i seguiment dels programes de formació destinats a tots els col.laboradors/coordinadors del pla

- Dur a teme les propostes econòmiques adients perquè siguin viables tots els aspectes del Pla

- Revisions del pla, independents de les actualitzacions, que vindran determinades pe :

- Modificacions en la valoració dels riscs en funció a nous estudis - Pel termini de vigència previst d’acord amb la Llei de Protecció

Civil. 7.1 OBRES VINCULADES A LA PROTECCIÓ I PREVENCIÓ DEL RISC D’INUNDACIÓ - Fent referència als artícles 9.2 del Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol i al artícle 6.6 del Decret 305/2006 de 18 de juliol, de la Llei d’Urbanisme i del Reglament que la desenvolupa, s’estàn portant a terme les següents gestions :

- L’Ajuntament del Pont de Suert va presenta en data 27 de desembre de 2007, mitjançant el Registre de la Oficina Comarcal de l’Alta Ribagorça del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, dirigit a l’Agència Catalan de l’Aigua de Lleida el següent escrit : *** S’ha presentat en aquest Ajuntament la sol.licitud dels Sr. Mario Turrión Vega en la qual demana que l’Ajuntament del Pont de Suert promogui el “ Proyecto de defensa de la margen derecha del rio Noguera de Tor a su paso por el Camping del Remei, redactado el

84

ingeniero de Caminos, Canales i Puertos señor Eduardo Alonso Jiménez , colegiado nº 21772 y visado por el correspondiente Colegio profesional con el número 21751 el 14 de julio de 2005”. Considerant la importància i conveiència de l’execució d’aquestes obres, les quals tenet la finalitat de salvar la teòrica inundabilitat per un període de retorn de cinc-cents anys, i d’aquesta manera evitar qualsevol possible risc d’inundació, us sol.litem autorització per a l’execució de les obres descrites en el projecte.

- En data 27 de març de 2008, el senyor Julio Manciñeiras Vaz-Romero, Cap de la Unitat del Dept. de Coordinació Territorial de la Demarcació de Lleida, respon i identifique el expedient amb número UDPH2008000604.

- En data 28 de febrer de 2008, l’Ajuntament del Pont de Suert presente escrit de sol.litud d’autorització del mateix projecte a la Confederación Hidrográfica del Ebro. En data 19 de març de 2008 el Comisario de Aguas respon : ****** En relación con su escrito de fecha de registro de entrada en esta Confederación Hidrográfica del Ebro de 28 de ferbrero de 2008 por el nos adjunta solicitud de autorización para” proyecto de defensa de la margen derecha del rio Noguera de Tor a su paso por el Camping del Remei, le comunicamos que, de acuerdo con lo previsto en el Real Decreto 2.646/85, de 27 de diciembre de traspaso de funciones y servicios de la Administración del Estado a la Generalitat de Cataluña en materia de obras hidráulicas la tramitación de esta autorización está encomendada a la Generalitat de Catalunya.En consecuencia, su solicitud ha sido traladada con esta misma fecha para su tramitación por la Generalitat de Catalunya al Departamento de Medio Ambiente, Agencia Catalana del Agua, C/ Alcalde Areny, 24-26 de Lleida.

- En data 11 de juliol de 2008, el senyor Julio Manciñeiras, Cap de la Unitat del Dept. de Coordinació Territorial de la Demarcació de Lleida, respon i identifique el expedient amb número UDPH2008001923, Peticionari : Ajuntament del Pont de Suert- Assumpte : Sol.licitud informe en relació al projecte de defensa del marge dret del riu Noguera de Tor al seu pas pel Càmping del Remei, terme municipal del Pont de Suert ( Alta Ribagorça).

- En data 22 dest de 2008, l’Ajuntament del Pont de Suert ens comunique que” En relació amb el projecte per a la construcció d’un mur de defensa al marge dret del riu Noguera de Tor al seu pas pel càmping del Remei, que té per objectiu salvar la teòrica inundabilitat d’aquell espai, us comuniquem que, a la vista de l’establert en l’article 6.6 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya, la intenció

85

municipal és la de preveure en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal / POUM / que es comença a elaborar, la possibilitat que s’estableix en l’esmentat article, respecte a l’execució de les obres necessàries per complir les condicions de grau de risc d’inundació.

8.- Conclusions, establiment d’objectius i criters ambientals Un cop identificats els condicionants ambientals del àmbit i les determinacions i especificacions d’ordenació establertes en plans i programes de rang superior, cal establir els objetius de planificació que permetin orientar la planificació del sector i integrar els condicionants ambientals en els processos de pres de decisions. Dins d’aquest marc d’actuació, i en termes de sostenibilitat territorial, és necessari direrenciar i establir objectius diversos per tal que el conjunt s’impliqui en el màxim possible en la sostenibilitat urbanística del territori. Així, la següent relació des diferents objectius de sostenibilitat es fa de manera jeràrquica d’acord amb el seu grau d’importància.

1. Integrar paisatgísticament el Pla en el seu entorn 2. Preservar els ecosistemes naturals de l’entorn 3. Protegir els recursos hídrics i minimitzar el consum d’aigua derivat

del Pla 4. Fomentar la movilitat sostenible 5. Minimitzar l’impacte sobre el patrimoni històric i cultural de l’entorn 6. Prevenir la contaminació acústica i lumínica 7. Potenciar l’eficiència de les instal.lacions a ubicar tot evitant el

màxim possible la seva contribució a les emissions atmosfèriques 8. Implantar l’equipament i els sistemes adients per a la reutilització i la

recollida selectiva dels residu 9. Minimitzar els impactes associats a l’activitat constructora

En el present apartat es defineixen, de forma jerarquitzada segons la seva importància relativa, una sèrie d’objectius i mesures a tenir en consideració en el futur desenvolupament urbanístic del PEU : INTEGRAR PAISATGÍSTICAMENT EL PLA EN EL SEU ENTORN

86

El planejament d’ordenació integral del territori i també, al seu nivell, el planejament derivat, han d’assumir l’objectiu de conservar i mantenir els elements estructuradors i les pautes característiques dels diversos tipus de paisatges existents en el seu àmbit d’ordenació, tot millorant-ne la qualitat quan resulti necessari. Un dels aspectes més importants de l’àmbit d’actuació és la seva ubicació enmig d’espais paisatgísticament contraposats. Així, l’espai del pla fa de transició entre un ambient humanitzat, amb la presència de la carretera Local- 500, i el veí Mesón del Remei i ambients amb paisaatges naturals com és la matriu forestal i el prats i naturalment el riu Noguera de Tor. Són aquests tres espais, juntament amb el propi sector, els que han de preservar el màxim possible la seva transformació cap a un paisatge humanitzat Tanmateix, s’ha de tenir present que en la actualitat l’àmbit ja gaudeix d’un paisatge d’elevada qualitat per l’existència d’elements autòctons i amb un estat de conservavió ecològica evident de l’espai per l’existència de l’activitat de càmping. Així, la integració del paisatge en el desenvolupament del PEU ha de passar per no augmentar el component antropitzat de l’àmbit alhora que ha de representar un retorn al paisatge pirinec tipic i corresponent a les seves latituds. PRESERVAR ELS ECOSISTEMES NATURALS DE L’ENTORN Una de les pautes a seguir en tota actuació urbanística és el respecte per la recuperació i conservació de la biodiversitat territorial i els altres elements d’interès natural i promoure’n l’ús sostenible. S’ha de respectar aquesta continuïtat i, per tant, donar preferència a les espècies autòctones a l’hora de dissenyar l’àmbit per a poder conservar i millorar la connectivitat biològica PROTEGIR ELS RECURSOS HÍDRICS I MINIMITZAR EL CONSUM D’AIGUA DERIVAT DEL PLA L’actvitat existent té molt present tots els mecanismes que permetin que la seva contribució sobre el consum del recurs hídric i sobre l’aportació de contaminants al sòl i al subsòl sigui el més mínima possible. L’activitat que és desenvolupe a l’àmbit d’estudi comportarà una disminució de les necessitats hídriques de l’espai amb la proposta també de

87

dismunició del nombre de parcel.les de 50 a 40 unitats.Com que l’aigua és un bé escàs, s’ha de ser molt curosos amb la seva gestió. FOMENTAR LA MOBILITAT SOSTENIBLE El desenvolupament del pla comportarà una mobilitat més reduida generada per la disminució de parcel.les i que contribuirà a augmentar l’aportació del sector sobre la qualitat de l’ambient atmosfèric. Tot i que és una mobilitat molt específica que només implica als propis clients i a la familia que hi viu, es pot incidir en el model de desplaçament per tal de minimitzar-ne els seus impactes al mínim. S’ha restringit l’horari al trànsit per l’interior del terreny d’acampada, prohibint-hi la circulació des de les 23:00 hores fins a les 07:00 hores. MINIMITZAR L’IMPACTE SOBRE EL PATRIMONI HISTÒRIC I CULTURAL DE L’ENTORN L’àmbit d’actuació fa l’aportació paisatgística correcta d’aquests elements que es troben al núcli de Castilló de Tor. PREVENIR LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA I LUMÍNICA La incidència de les possibles emissions lumíniques i acústiques generades per usos del sector prenen major rellevància perquè l’àmbit s’ubica en sòl no urbanitzalble i proper a espais protegits. Serà important minimitzar les emissions potencials de l’activitat sobre aquests espais. Per altra banda, i en sentit contrari, a nivell de contaminació acústica principalment, també s’ha de preveure l’impacte que té el pas de la carretera local cap a la Vall de Boi, sobre la part oest de l’àmbit. POTENCIAR L’EFICIÈNCIA DE LES INSTAL.LACIONS A UBICAR TOT EVITANT EL MÀXIM POSSIBLE LA SEVA CONTRIBUCIÓ A LES EMISSIONS ATMOSFÈRIQUES Amb la proposta de disminució de parcel.les també disminuirà la població usuaria que comportarà un menor consum energètic i la contribució de l’àmbit a les emissions a l’atmòsfera.

88

IMPLANTAR L’EQUIPAMENT I ELS SISTEMES ADIENTS PER A LA REUTILITZACIÓ I LA RECOLLIDA SELECTIVA DELS RESIDUS El desenvolupament urbanístic d’aquesta activitat comporta una producció de residus que haurá de ser gestionada de la manera més sostenible possible. MINIMITZAR ELS IMPACTES ASSOCIATS A L’ACTIVITAT CONSTRUCTORA L’activitat constructora per a la implantació de les noves edificacions suposen una alteració temporal de les característiques del medi on es realitzen.Cal prendre, doncs, mesures de protecció de manera que l’afectació produïda per l’obra sobre el medi fisic i natural sigui la mínima possible. 8.1 Mesures proposades Amb referència als objectius fixats anteriorment es llisten una sèrie de mesures que has de permetre i facilitar l’assoliment d’aquestes.

- Integrar paisatgísticament el pla en el seu entorn - Establir criteris d’integració paisatgística en la urbanítzació dels

espais en funció de les característiques de l’entorn i les tipologies arquitectòniques

- Intentar oferir unes densitats de construcció adequades al tipus de sòl i el seu entorn, sense sobrepassar la capacitat d’acollida del territori

- Mantenir els elements arquitectònics tradicionals existents en l’àmbit d’estudi, fent-los compatibles amb l’ordenació proposada en el màxim que sigui possible

- Recuperar les característiques paisatgístiques pròpies de la zona, també en la mesura del possible

- Mantenir l’essència no urbana del conjunt de la zona Preservar els ecosistemes naturals propis

- Prioritzar les espècies autòctones i presents en l’entorn en la selecció de les espècies adaptades a les condicions bioclimàtiques de la zona, introduint criteris d’estalvi d’aigua

- Mantenir alguns exemplars d’espècies vegetals ja existents a l’àmbit. Si cal replantant-les.Aprofitar-ne les seves característiques per tal de dur a terme funcions concretes com apantallament acústic i visual

89

- Dissenyar els espis verds amb una concepció reticular, coherent amb la vegetació existent en l’entorn de l’àmbit per tal de crear una xarxa verda amb els sistemes externs d’espais naturals.

Protegir els recurso hídrics i minimitzar el consum d’aigua derivat del pla

- Impermeabilitzar el mínim possible de terreny, mitjançant pavimentació adequada o sense, per a permetre la infiltració al sòl

- Conectar les aigües residuals al clavegueram de la xarxa pública del núcli de Castilló de Tor

- Fomentar la reutilització de les aigües pluvials - Fomentar encara més consum responsable d’aigua Fomentar la mobilitat sostenible - Limitar el moviment intern dins d’àmbit amb vehicle motoritzat - Dissuadir l’us innecessari de vehicles motoritzats individuals en els

trajectes que tinguin com a origen o destinació l’àmbit del PEU - Afavori i fomentar els desplaçaments a peu il’ús de la bicicleta en les

noves infraestructures viàries, sobretot pel que fa a la circulació i els desplaçaments per l’interior dels sector perà també la seva connexió amb les zones urbanitzades adjancents i punts d’interès turístic d’els voltants.

Minimitzar l’impacte sobre el patrimoni històric i cultura present

- Garantir la protecció del patrimoni cultural de la zona Prevenir la contaminació acústica i lumínica Establir una acurada selecció dels sistemes d’enllumenat exterior que, d’acord amb el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 67/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn : * Amb dimensionament òptim i respectuosos amb el medi nocturn * de baix consum, amb criteris d’estalvi energètic i amb utilització preferent de làmpades de vapor de sodi d’alta pressió i de baixa pressió * amb sistemes de control del flux d’hemisferi superior instal.lat * amb sistemes de regulació de la potència lumínica emesa d’acord amb les hores

90

nocturnes * amb temporitzadors que en limitin el seu temps de funcionament quan sigui possible

- Establir mecanismes de prevenció de la contaminació acústica com ara sistemes de tancament de portes i finestres d’activitats nocturnes, sistemes d’aïllament en les noves edificacions, sistemes d’apantallament vegetal.

- Establir mecanismes reductors de l’impacte acústic de la carretera Local 500 a la Vall de Boi sobre l’àmbit d’actuació mitjançant : * un disseny d’apantallament verd lineal i paral.lel a la via * instal.lació de finestres amb doble vidre en les edificacions més pròximes

Potenciar l’eficiència de les instal.lacions a ubicar tot evitant el màxim possible la seva contribució a les emissions atmofèriques

- Valorar les possibilitats d’instal.lació de sistemes de captació solar passiva en les àrees edificables, principalment per a la generació d’aigua sanitària

- Incoporar criteris bioclimàtics en els dissenys dels edificis i desl diferents espais d’acord amb els seus usos : * orientacions predominans nord-sud per tal d’optimitzar la radiació solar * maximitzar les obertures a les façanes sud i minimitzar les de les façanes septentrionals, que han d’anar aïllades * optimitzar la ubicació de les diferents estances d’acord amb les necessitats tèrmiques i de radiacció de cadascuna * garantir la ventilació creuada i utilitzar materials amb elevada inèrcia tèrmica * ordenar adequadament les instal.lacions de radiocomunicació i de transport d’energia elèctrica per tal de minimitzar els seus efectes sobre els éssers vius i el pisatge * incorporar mecanismes d’estalvi energètic en el disseny de les instal.lacions com ara l’ús de bombetes de baix consum en el espais adients, l’instal.lació de sensors depresència enlloc d’interruptors,etc…

Implantar l’equipament i els sistemes adients per a la reutilització i la recollida selecitiva dels residus

- Implantar la recollida de residus amb totes les fraccions de recollida selectiva

- Preveure les reserves de sól necessàries per a l’emplaçament dels contenidors de recollida selectiva i les seves operacions de gestió

Minimitzar els impactes associats a l’activitat construtiva

91

- Realitzar un acurat mesurament en la realització del moviment de terra previst

- Minimitzar l’impacte sobre els sòls i l’impacte paisatgístic originat per l’aclarida del terreny i la creació de nous talussos. Esbrossada vegetal selectiva. Definició del pendent dels talussos intentant suavitzar-los al màxim

- Preveure la correcta implantació de les mesures relative als residus de la costrucció que estableix la legislació específica

- Fomentar la utilització de materials i productes que disposin de distintiu de garantia de qualitat ambiental i l’elecció preferent de materials de llargar durada, reutilitzables o reciclables

- Recomanable utilitzar materials que per les seves pròpies característiques els facin durables i necessitin menys manteniment. Són preferibles materials simples, amb únic component, de fàcil col.locació i desmuntatge per poder-lo recuperar al final de la seva vida útil

- Evitar l’us de determinats elements tradicionalment emprats però que poden resultar no innocus per a la salut i per això el seu ‘us és prohibeix : fibres d’asbest o amiant. D’altres materials són potencialment perillosos i per això s’ha d’evitar el seu ús : pintures amb dissolvents,policlorur de vinil , materials d’aillament tèrmic o sistemes d’aire condicionat que utilitzin determinats plàstics que contenen compostos volàtils que poden resultar nocius o algunes fibres minerals, llanes de vidre i de roca, etc.

- Afavorir l’ús de pintures, vernissos i olis naturals que no continguin dissolvents, l’ús de fustes amb certificat d’origen sense tractament i que no provinguin dels boscos tropicals, l’us d’elements naturals com el suro, el cautxú el guix, o les ceràmiques i en general lús de materials valoritzables que puguin recuparar-se, reutilitzar-se o reciclar-se fàcilment

9 .- Avaluació d’alternatives i estructura general de l’ordenació

adoptada DESCRIPCIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES ALTERNATIVA ZERO

92

L’alternativa zero implica la no realització de cap actuació urbanística , és a dir, deixar l’àmbit tal com es troba actualment. Aquesta situació urbanística actual es pot definir tal com segueix :

- La subzona A.1 : els llocs d’acampada fixes són 3 o sigui el 7 % del total de 50 de llocs de càmping actuals i compleixen tots els paràmetres reguladors de les Normes Subsidiàries i del Planejament del municipi del Pont de Suert

- La subzona A.2 : edificació utilitzada com a magatzem i com a pàrquing i annexe de vivenda i compleix tots els paràmetres reguladors de les Normes Subsidiàries i del Planejamen del municipi del Pont de Suert

- La subzona B.1 : edificació utilitzada com a vivenda i com a serveis de lavabos, dutxes, etc.del càmping i compleix tots els paràmetres reguladors de les Normes Subsidiàries i del Planejament del municipi del Pont de Suert

- La subzona B.2 : edificació utilitzada com a recepció i bar- terrassa d’ús exclusiu per clients del càmping i cumpleix tots els paràmetres reguladors de les Normes Subsidiàries i del Planejament del municipi del Pont de Suert

- Aparcament : lloc destinat a l’aparcament fora de les parcel.les de 7 places situat a l’entrada del càmping però dintre del recinte

- Espai lliure arbrat : Actualment el càmping té una zona destinada a instal.lacions lúdiques, esportives i de jocs d’infants que compren un àrea de 1100 m2

- Els àmbits on estan situats els llocs d’acampada fixes no tenen pendents superiors al 15 per cent ni estan situades en cotes topogràfiques altes en posició dominant o molt visible

- Els llocs d’acampada són 50 parcel.les La situació ambiental actual es la següent :

- La Junta de Govern Local, en sessió de data 23 de gener de 2008, va acordar : Atorgar a Mario Turrión Vega, llicència ambiental per a exercir l’activitat de “ Càmping “, a la carreteta de Caldes de Boí, L-500, km. 1,5, coordenades UTM X-314475 Y- 4700799, del nucli de Castilló de Tor, del municipi del Pont de Suert.

- Es disposa del Pla d’Autoprotecció per risc d’Inundacions en les instal.lacions del Càmping

- Es disposa del Pla d’Autoprotecció per risc d’incendis - Es disposa de l’Estudi d’Impacte paisatgístic del Càmping

93

REALITZACIÓ DEL PEU La situació urbanística proposada es pot definir tal com segueix :

- La subzona A.1 : els llocs d’acampada fixes siguin 6 unitats o sigui el 15 % del total de llocs de càmping de 40 places, segons les Normes Subsidiàries del Planejament vigents al municipi del Pont de Suert

- La subzona B.1 : ampliació de l’actual vivenda en alçada d’amunt dels lavabos de PB, cumplint les Normes Subsidiàries del Planejament vigents al municipi del Pont de Suert

- Aparcament : Es fa la previsió d’un lloc d’aparcament per cada lloc d’acampada ( situat a la mateixa parcel.la ) i es preveu una reserva addicional del 30 per cent dels llocs d’aparcament ( 12 places )en l’accés al càmping, dintre del recinte

- Espai lliure arbrat : Segons les NNSS del Planejament “ caldrà la formació d’un espai lliure arbrat que tingui una posició central i sigui de caràcter unitari, que ocupi una superfície equivalent a 40 m2 per cada lloc d’acampada i que representi, almenys, el 15 per cent de la superfície total. Com el nombre de llocs d’acampada que es proposa es de 40 places, l’espai lliure arbrat haurà de ser com a mínim de 1600 m2.

9.1 Sintesi i avaluació global El Planejament vigent són les Normes Subsidiàries del Planejament del Pont de Suert, aprovades definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Lleida en data 20/setembre/1995. L’estructura econòmica del Pont de Suert té en el sector turístic una de les seves principals fonts de riquesa. Bona part d’aquest turisme és bàsicament rural, de muntanya. Al terme municipal del Pont de Suert existeixen tres instal.lacions de càmping i concretament el Càmping del Remei està obert i en funcionament des del any 1968.

94

Des de l’entrada en funcionament dels esmentats càmpings, ha aparegut nova legislació urbanística,ambiental i sectorial i les instal.lacions de càmping s’han d’anar adequant a aquesta nova normativa. Entre altres s’han d’adaptar al Reglament General de Desplament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental. La nova Llei d’Urbanisme 2/2002 modificada per la Llei 10/2004 impliquen que per donar cobertura al Pla Especial Urbanístic per l’us de càmping, calgui adaptar les vigents Normes Subsidiàries. La modificació de les NNSS del Planejament sobre la regulació de l’ús de càmpings existents en sòl no urbanitzable es va aprovar per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida el 24 de novembre de 2005, DOGC núm- 4567 de 7 de febrer de 2006. Donc bé, l’objecte de dita modificació es va fer per tal d’adaptar els usos admesos de càmping a l’article 47 de la vigent Llei d’Urbanisme, on es regula el règim d’ús del sòl no urbanitzable, que diu a l’apartat 6.e que les construccions destinades a les activitats de turisme rural o de càmping, han d’estar autoritzades pel pla d’ordenació urbanística municipal i que necessiten en tot cas de la tramitació prèvia d’un Pla Especial Urbanístic. La modificació es fa únicament per poder facilitar l’adaptació al marc legal actual del Càmping del Remei ,Càmping Can Roig i Càmping Alta Ribagorça , actualment en funcionament al municipi del Pont de Suert. Fins a la aprovació de la modificació de les NNSS del Planejament sobre la regulació de l’ús de càmpings existents en sòl no urbanitzable al municipi del Pont de Suert, el sòl no urbanitzable ordinari estava regulat en l’article 143. Ojectiu : Té la finalitat d’assegurar les condicions naturals i d’ús actual, així com la preservació dels valors paisatgístics del territori, evitant principalment els processos d’urbanització compacta i de caràter urbà. Per tant, aquest article per si sol ja admet implícitament, en el moment de la seva redacció, l’ús dels càmpings existents el moment d’aprovació de les NNSS del Planejament. Malgrat això, aquest text, tal i com està redactat, no s’ajusta als paràmetres de la regulació del règim d’ús de càmping en sòl no urbanitzable que es fa a la nova Llei d’Urbanisme.

95

Com ja s’ha exposat al apartat 7.1.-“ Obres vinculades a la prevenció i protecció del risc d’inundació”, d’aquest informe i fent referència als artícles 9.2 del Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol i al article 6.6 del Decret 305/2006 de 18 de juliol de la Llei d’Urbanisme i del Reglament que la desenvolupa, l’Ajuntament del Pont de Suert està tramitant l’expedient número UDPH2008001923 de l’Agència Catalana de l’Aigua, per salvar les cotes d’alçada dels murs ja existents i altres i així evitar el risc total de la teòrica inundabilitat pel període de retorn de 500 anys que es troben algunes instal.lacions en diferents seccions dels terrenys on s’ubica el càmping del Remei i mentrestant aplicar rigorosament allò que disposa el Pla d’autoprotecció del Càmping del Remei, ja homologat per Protecció Civil.

9.1.2 Conclusió En suma, els 3 càmpings existents al municipi del Pont de Suert, o sigui Càmping del Remei, Càmping Can Roig i Càmping Alta Ribagorça van quedar fora de les Normes Subsidièries del Planejament del municipi del Pont de Suert, quan es va aprovar, en data 24 de novembre de 2005 i concretament el dia de la seva publicació al DOGC número 4567 el dia 7 de febrer de 2006, la modificació puntual de dites NNSS del Planejament sobre la regulació de l’ús de càmpings existents en sòl no urbanitzable ordinari, donat que en el seu art. 155, disposa : “ El planejament autoritza l’us dels càmpings existents als sectors de sòl No Urbanitzable assenyalat als plànols annexes. L’autorització d’aquest ús necessitará de la tramitació d’un Pla especial, al marge del compliment de la normativa sectorial que li sigui d’aplicació.” Segons l’Ajuntament som els primers en presentar el PEU, en tenir la llicència ambiental i també de presentar un ISA, donada la complexitat d’adequar unes instal.lacions que venen dels anys 60’ i 70’. Amb el cumpliment de la totalitat dels parèmetres reguladors del pla especial urbanístic, amb la llicència ambiental per exercir l’activitat de càmping i si es tenen en compte les recomanacions que es proposen en aquest informe de sostenibilitat ambiental prelimar, considerem que amb el seu desenvolupament i execució, s’assoliran tots els objectius ambientals establerts tant en l’àmbit comunitari, estatal, autonòmic i local, per tant es conjuminen les finalitats per tal d’assolir l’objectiu general de desenvolupament urbanístic sostenible. En síntesi, aquest informe de sostenibilitat ambiental preliminar i el mateix document del Pla Especial Urbanístic, es presenta per adequar les existents

96

instal.lacions del Càmping del Remei a la legislació vigent en matèria urbanística i ambiental, no pas per implantar cap nova instal.lació de càmping al municipi del Pont de Suert. D’aquesta manera es considera que per tot l’exposat en aquest informe de sostenibilitat ambiental preliminar, n’és justificat ambientalment el seu desenvolupament. El promotor El Pont de Suert, 3 de novembre de 2008

97

98