pla de prevenció de residus de 2012-2020 pla · de residus de barcelona 2012-2020 medi ambient i...

Pla de prevencióde residus deBarcelona2012-2020

BCN

BCNPla de prevenció de residus de Barcelona 2012-2020

bcn.cat/habitaturbafacebook.com/Bcn.cattwitter.com/Bcn_mediambient

Presentació 3

Unapuntsobrelaciutat 5

1. EL CONTEXT

La prevenció en la gestió dels residus municipals 7

1.1Elconceptedeprevenció 7

1.2Elsbeneficisdelaprevenció 10

1.3Leslleis,plansiobjectiusdereferència 11

1.4Lescompetènciesdelsenslocals 15

2. EL CONEIXEMENT

La generació de residus municipals a Barcelona 19

2.1Elstipusderecollidesiserveis 19

2.2L’evolucióilacomposiciódelsresidus 22

2.3Elsescenarisiprevisionsdefutur 37

2.4Elscostosdelagestiódelsresidus 39

3. LA PLANIFICACIÓ

Els reptes i les propostes d’actuació 43

3.1L’abastil’àmbitd’aplicació 43

3.2Elsreptesiobjectiusdeprevenció 45

3.3Elsàmbitsestratègicsilesactuacions 48

–Àmbittemàticdelamatèriaorgànica(FORM) 50

–Àmbittemàticdelsenvasoslleugers 55

–Àmbittemàticdelpapericartró 58

–Àmbittemàticdelvidre 60

–Àmbittemàticdelsvoluminosos-RAEE 62

–Àmbittemàticdeles“altres”fraccions 64

–Àmbittemàticdelesactuacionsenagentsillocsespecífics 66

–Àmbittemàticdelaformació,participacióirecerca 68

3.4Elpotencialglobaldeprevenció 76

3.5L’execucióielseguiment 82

ElPladeprevencióderesidusdeBarcelonaconstad’undocumentannexqueincloutoteslesfitxesdelespropostesd’actuació.Elpodeudescarregaralwebdel’AjuntamentdeBarcelona.

Hàbitat Urbà

Pla de prevenció de residus de

Barcelona2012-2020

Medi Ambient i Serveis Urbans

3

La prevenció és la millor solució per aevitarlageneracióderesidus.Totrecursomaterialque,enevitar-seelseucon-sum,noacabaelseucicledevidacon-vertit en un residu suposa un beneficiambiental, energètic i econòmic de pri-merordre, jaque larecollida,transporti tractament dels residus municipalsrepresenten actualment un cost elevatquesuportaelconjuntdelasocietat.

Peraquestmotiu,laprevencióhaesde-vingut l’objectiu prioritari de la políticade gestió de residus de la Unió Euro-pea,perdavantfinsitotdelareutilitza-ció i el reciclatge. La Directiva europea2008/98/CE,transposadaalesnormati-ves espanyola i catalana, estableix cla-ramentquelaprevencióéslaviad’actu-acióprincipalperavançarcapalresiduzero, mentre que la darrera alternativaqueescontemplaésl’eliminació.Aques-ta directiva defineix la prevenció comelconjuntdemesuresaadoptarabansqueunasubstància,materialoproducteacabiconvertitenresidu.

L’AjuntamentdeBarcelona,enlíniaambelqueassenyalenelsprogramesdeges-tiódelesadministracionscatalanaime-tropolitana,hafetseuaquestrepteihaelaborat el Pla de prevenció de residus

PRESENTACIÓ

deBarcelonaperalperíode2012-2020.El document, primer d’aquestes ca-racterístiques que s’elabora a la ciutat,preténconsolidarlesactuacionsdepre-venció en la gestió de residus munici-pals,fomentarlaparticipacióactivaielcompromísdelsdiferentsagentssocialsieconòmicsenaquestprojectecompar-tit, i fer arribar a la ciutadania el mis-satge de la prevenció perquè incorporien els seus hàbits quotidians accions ibonespràctiquesfavorablesalconsumresponsableiimmaterial.

L’objectiugeneraldelPlaéslareducciód’un 10% dels residus municipals. Perassolir-ho, el document s’estructura envuit àmbits temàtics que contemplengairebé una vintena de línies estratè-giques i un total de 45 actuacions, lesqualss’executaranprincipalmentdurantelseuperíodedevigència,sibéalgunesja han estat impulsades en el marc deles diferents polítiques de planificaciói gestió ambiental municipals. El des-plegament i aplicació d’aquest paquetde mesures permetrà així reduir quasicentmiltonesderesidusenl’horitzódel’any2020,fentdeBarcelonaunadelesciutats europees compromeses amb elreptedelaprevenció.

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


5

El territori

UN APUNT SOBRE LA CIUTAT

Barcelonaésunaciutatsituadaal’estdelaPenínsula Ibèrica,a lacomunitatau-tònoma de Catalunya. El règim climàticestrobasotalainfluènciadelamarMe-diterrània,alaribadelaquals’assenta,ambestiuscàlidsihivernstemperats.Latemperaturamitjanaanualésde18,3ºC,ambunes2.800horesdesoliunapreci-pitaciód’uns870mm3.

S’estén,denordasud,entrelesconquesfluvialsdelLlobregatielBesòs,id’estaoest,entrelaSerraladadeCollserolaielmar.Ocupaunasuperfíciede102,2km2,ilesdimensionsmàximesdelaciutatsónd’uns8kmentrelaSerradeCollserolaielPort, ide9kmentreMontjuïcielriuBesòs. Un 17,6% de la superfície és fo-restal (situada fonamentalment al ParcdeCollserola),iun10%éssuperfíciedeverdurbà.

L’àrea d’influència barcelonina, tanma-teix, va més enllà dels límits adminis-tratius de la ciutat. En els darrers cin-quantaanys,hihatingutllocunprocéscaracterístic de les grans ciutats delmón–eldelametropolitanització–queha fetdeBarcelonaelcentred’ungransistemaurbàambunanovarealitatge-ogràfica. Això ha comportat un procésdeprolongaciódelatramaurbanaambimportants implicacions ambientals,socialsieconòmiquessobreelterritori,realitat que es constata de manera es-pecialenmatèriadeplanificacióigestiódelsrecursosnaturalsidelsresidus,aixícomdelsserveisrelacionats.

Noobstant,laciutatescaracteritzaperla compacitat i densitat del teixit urbà,tret que ha potenciat des de sempre elseucaràcterdeciutatmixtaidiversa.És,per tant, una ciutat poc zonificada pelquefaalesfuncionsurbanes,onlacon-vivènciadeleszonesd’habitatgeidelesàrees d’activitat permet que la mitjanade les distàncies i dels desplaçamentsurbanssiguiencararelativamentbaixa.

Barcelonavapassardepocmésdemigmiliód’habitantsaprincipidelsegleXX,amésd’1,9milionsafinaldelsanysse-tanta, per la importància dels correntsmigratoris. Actualment, se situa al vol-tantdels1,6milions.Pergrupsd’edat,un12%delapoblaciótéentre0 i14anys,un9%entre15 i24anys,un58%entre25i64,iun21%,65anysomés.Laimmi-gracióenelsdarrersanyshaaugmentatfinsarepresentarun17%delapoblaciótotal, la qual cosa fa de Barcelona unaciutat de gran complexitat social, mul-ticultural i amb unes pautes d’insercióenelsmercatsdetreballidel’habitatgemoltdiversificades.

Anivelleconòmic,hidestacalapresèn-cia dels serveis empresarials, els qualsaportenun25%delsectorterciariimésd’un 20% del total de l’economia de laciutat. Els serveis hotelers i comerci-als són també un tret molt significa-tiu d’aquest procés de terciarització. Sis’analitzaelgrautecnològicdelesindús-triesiserveis,Barcelonaéscapdavante-ra en tecnologia i coneixement, amb unteixitindustrialquetéun10%delsllocsde treball d’alta intensitat tecnològica iun 41% d’intensitat mitjana-alta. En elsector terciari, també es denota la ten-dència a l’especialització en activitats,amb un 5% dels serveis basats en altatecnologiaiun43%enelconeixement.

La població i l’activitat econòmica

6

Hàbitat Urbà

Pla de prevenció de residus deBarcelona2012-2020


Temperaturamitjana 18,3ºC

Plujaanual 865,5mm

Població(2012) 1.619.839(52,5%dones)

Superfície 102,2km2

Densitat 15.850hab./km2

Esperançadevida 82,8anys

Superfíciedeverdforestal 17,6%

Superfíciedeverdurbà 10,5%

Longituddelesplatges 4,6km

Consumd’aiguadomèstic 40m3/hab./any

Consumdomèsticd’electricitat 1.487kWh/hab./any

Rendafamiliarperhabitant(2009) 19,9milers€/any

PIBperhabitant(2008) 39,9milers€

Generacióderesidusmunicipals(2011) 804.921tones

Generaciópercàpita 1,36kg/hab./any

Recollidaselectiva 37,9%

Barcelona en xifres

7

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


La normativa i els documents de plani-ficació actuals defineixen la prevenciócom el conjunt de mesures a adoptarabans que una substància, material oproducte,esdevinguiunresidu,iquehandecontribuirtambéareduir:

• laquantitatderesidus(incloent-hilapreparacióperalareutilitzacióol’ex-tensiódelavidadelsproductes),

• els impactes negatius sobre la salutde les persones o el medi ambientdelsresidusgenerats,

• elcontingutdesubstànciesperillosesenmaterialsiproductes.

En aquest sentit, les normatives euro-pea,estatal icatalana,determinenunajerarquiaquemarcal’ordredeprioritats

a aplicar en les polítiques sobre gestióderesidus,enlaquallaprevencióocupaelprimerllocal’horad’actuar:

1.prevenció,2.preparacióperalareutilització,3. reciclatge(inclòscompostatge),4. altrestipusdevalorització(perexem-

ple,lavaloritzacióenergètica),5. eliminació(odisposició).

El concepte de preparació per a la reu-tilització inclou les operacions de revi-sió, neteja o reparació, per a les qualsunproducteoelsseuscomponentsquehanesdevingutresiduespreparenper-què pugui reutilitzar-se sense necessi-tatdecapaltratransformacióprèvia.

1. EL CONTEXT La prevenció en la gestió dels residus municipals

1.1.El concepte de prevenció

Figura 1: Piràmide jeràrquica de la gestió dels residus

Preparació per a la reutilització

Prevenció

Reciclatge i valorizació material

Valorizació energètica

Disposició controlada En determinats fluxos de residus

existeixlapossibilitatdemodificarl’ordre de prioritat, sempre que esjustifiquipermotiusdefactibilitattècnica,viabilitateconòmicaipro-teccióambiental.

8

Hàbitat Urbà



3. Accions a favor d’un ús responsable dels productes: formacióperafomen-tarlautilitzaciódelestecnologiesdelainformacióidelacomunicació(TIC),promoció dels productes reutilitza-bles, accions a favor de la reparació,centresdesegonamà,etc.

4. Accions per a evitar que els residus, una cop generats, entrin en els cir-cuits de recollida: segonúsicompos-tatgecasolà.

Unesquema il·lustratiude lesdiferentsestratègies que es poden seguir per tald’aconseguir els objectius de prevenciódelsresiduséseldefinitperl’AgènciadelMedi Ambient i de l’Energia francesa –ADEME (vegeu figura 3), on s’especificaenpetitesetapestotelprocésdegenera-cióigestiód’unresidu,desdel’extraccióde les matèries primeres fins a la sevadestinació final. En funció d’aquestesetapes, es poden plantejar quatre tipusd’accionsperfomentar-nelaprevenció:

1. Accions a favor d’una producció eco-responsable, en l’àmbit empresarial icomercial:plansempresarialsdepre-venció, regulació de la producció depublicitat, revistes ipremsa,potenci-aciódel’organitzaciód’esdevenimentsecoresponsables,etc.

2. Accions a favor d’una compra respon-sable: promociódelconsumdesmate-rialitzatideproductesduradors,regu-laciódeladistribuciód’envasosenelpuntdevenda,ordenacióde lapubli-citatnonominal,promociódel’ecoeti-quetatge,clàusulesecològiquesenlescomprespúbliques,etc.

Figura 2: Definició del concepte de prevenció de residus

Tipus de prevenció de residus

Prevenció quantitativa Prevenció qualitativa

Reducció de la quantitat de substàncies perilloses

o contaminants contingudes en els productes/residus

Reducció de la quantitat de residus generats

(pes, volum, nombre unitats)

9

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


Figura 3: Etapes de la prevenció de residus

Extracció/Fabricació

Transport

Distribució

Reduccióenorigen

Minimitzaciódelsresidus

ETAPES DE PREVENCIÓ DELS RESIDUS ETAPES DE GESTIÓ DELS RESIDUS

FluxosdesviatsFluxosevitats

Responsabilitatampliadadelconsumidor

“ecoconsum”

Implicacióicomportamentdelsactorseconòmicsidels

individus

CompraUtilització

Gestiódelposseïdor

Reutilització

Reutilitzaciópost-recollida(Ex:volu-minosos,tèxtils)

Recollidamunicipaloprivada

Reciclatgeotractament

AltrespretractamentsTractamentsDisposició

Font:ADEME,2005.

10

Hàbitat Urbà



Econòmics

• Reducció dels costos associats a lagestióderesidus(recollida,transport,tractamentidisposiciófinal,etc.),es-pecialmentenelcampdeltractament,on la disminució de tones entrades aplanta comporta un estalvi econòmicdirecte.

• Generaciódellocsdetreballdirectesi indirectes gràcies al desenvolupa-mentd’actuacions iprojectesdepre-venció (campanyes de comunicació,reutilització, etc.) i d’altres activitatsassociades.

En l’àmbit de la gestió

• Compliment del marc legal on s’esta-bleixen objectius generals o especí-fics de prevenció (estratègia de pre-venció de la UE, legislació d’envasosi embalatges, Programa de Gestió deResidus de Catalunya – PROGREMIC,etc.) i una jerarquia de gestió que endónaprioritatalaprevenció.

• Millora del coneixement i la sensibi-litzacióciutadanaenvers lagestióderesidusdelaciutat.

• Disminuciódelesnecessitatsdeges-tió pel que fa als serveis de recollidai lacapacitatdelesplantes,aixícomal’optimitzacióielcontroldelssiste-mes de gestió dels residus. Addicio-nalment, aquest fet es podria traduiren un increment de la vida útil delsabocadors actuals i una reducció delesnecessitatsd’ocupaciódelterritoriambnovesinfraestructuresdetracta-mentidisposiciódelsresidus.

Ambientals

• Estalvi de recursos naturals: la pre-venció de residus evita el consum dematèries primeres per a la fabricaciódenousproductes.

• Estalvi d’energia: aquest estalvi téa veure amb els processos de fabri-cació, distribució i ús dels productesevitatsoreutilitzats,amésdelprocésrelacionatamblesetapesdegestióderesidus(recollida,tractamentidispo-siciófinal).

• Disminució dels impactes ambientalsrelacionatstantambelsprocessosdeproduccióidistribuciódelsbénsipro-ductes (emissions a l’atmosfera, con-taminaciódel’aiguaidelsòl,etc.)comamblesactivitatsderecollida,tracta-mentidisposiciófinal.

• Millora de la salut laboral i del risc am-biental: la prevenció qualitativa com-portaladisminuciódelamanipulacióde substàncies tòxiques o perilloses,beneficia la salut laboral dels treba-lladors i disminueix el risc ambien-talassociat.

1.2.Els beneficis de la prevenció

11

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


– Granselectrodomèsticsimàquinesexpenedores; 75% de reciclatge oreutilització de cada component,materialosubstància.

– Equips informàtics, telecomunica-cionsielectrònicadeconsum:65%dereciclatgeoreutilitzaciódecadacomponent.

– Petits electrodomèstics, enllume-nat, eines elèctriques i electròni-ques (excepte industrials fixes degran envergadura), joguines: 50%dereciclatgeoreutilitzaciódecadacomponent.

• Directiva 2000/53/CE modificada per la Decisió 2002/525/CE de 27 de juny, transposada a Reial Decret1383/2002,sobre gestió de vehicles al final de la seva vida útil.Elsobjec-tiusensónelssegüents:– Incrementar la reutilització i va-

lorització dels vehicles fins a unmínim del 85% del seu pes mitjà(abansdel’1generde2006).

– Reutilització i valorització fins aunmínimdel95%pervehicleiany(abansdel’1degenerde2015).

Lleis i plans estatals

• Llei 22/2011, de 28 de juliol, de resi-dus i sòls contaminats, on es diu quelesadministracionspúbliques,enelsseusmarcscompetencials,aprovaran abans del 12 de desembre de 2013 programes de prevenció de residus.

En aquests programes, s’establiranels objectius de prevenció i es des-criuran les mesures de prevencióexistents. Les mesures estaran en-caminades a assolir una reducció enpesdelsresidusproduïtsel2020d’un10%respectealsproduïtsel2010.

Lafinalitatdelsobjectiusimesureséstrencar el vincle entre el creixementeconòmicielsimpactessobrelasalut

La prevenció de residus ha anat evolu-cionant també dins del marc normatiu.Així, des de principis de la dècada delsnoranta, ha passat de ser una prioritatteòrica de l’Administració, una intenciónofuncional,aconvertir-seenlaprime-ra prioritat dins de la jerarquia de ges-tióderesidus,finsalpuntdemarcar,enalgunes de les normes, objectius quan-titatiusespecífics.Acontinuació,esde-tallenelsprincipalsobjectius,especial-mentelsquantitatius,delanormativaiplanificacióvigent.

Directives europees

• La Directiva 2008/98/CE, de 19 de novembre de 2008, sobre els residus,estableixunajerarquiaderesidusenquè la prevenció i la preparació peralareutilitzaciósónelsdoseixosdegestióprincipals,seguitsdelreciclat-geialtresformesdevalorització,coml’energètica. La darrera alternativaque s’hi considera n’és l’eliminació.No estableix cap valor de referènciapelquefaalsobjectiusdeprevenció,sibéassenyalaque,afinalsdel2014,sen’introduiranunsdebasatsenlesmillorspràctiquesdisponibles.

• La Directiva 2004/12/CE, d’11 febrer 2004, que modifica la directiva 64/62/CE, relativa a envasos i residus d’en-vasos, transposada a la Llei 11/1997,de24d’abril,d’envasosiresidusd’en-vasos. La Llei 11/1997 establia que,abansde30dejunydel2001,esredui-riacomamínimel10%enpesdelato-talitatdelsresidusd’envasosgenerats.

• Directiva 2003/108/CE de 8 de de-sembre de 2003, transposada al Re-ial Decret 208/2005 de 25 de febrer,sobre aparells elèctrics i electrònics i la gestió dels seus residus.Elsob-jectius a aconseguir abans de 31 dedesembrede2006eren:

1.3.Les lleis, plans i objectius de referència

12

Hàbitat Urbà



Planificació catalana

• Programa de Gestió de Residus Muni-cipals de Catalunya 2007-2012 (PRO-GREMIC), actualment en revisió. Elsobjectius generals considerats en elsubprogramadeprevenciósónelsse-güents:– Reduirun10%lageneraciópercà-

pita per passar dels 1,64 kg/hab./diaactuals(2006)als1,48kg/hab.idiael2012.

– Reduir com a mínim les bosses deplàstic per càpita el 30% el 2009 iun50%el2012.

• Pla Metropolità de Gestió de Resi-dus Municipals 2009-2016 (PMGRM).Elsobjectiusqueplantejasónelsse-güents:– General: reduir un 10% la genera-

ció de residus, o el màxim que si-gui possible, actuant sobre les 5categories de fraccions principals,tenintencompteelspotencialsdeprevenció per fracció que marca elPROGREMIC.

– FORM: potenciar l’autocompostat-ge als 33 municipis fins assolir elpercentatge relatiu al sostre deltractament (d’acord amb allò queassenyalaelPlad’AutocompostatgeMunicipal:un15%el2012iun25%el2016.

– Papericartró:donarmésresponsa-bilitatalproductordelsresidus;re-colzarlesiniciativesquetendeixinaorientar la demanda de la ciutada-nia;recolzarlesiniciativesqueten-deixinaatorgar responsabilitatalsusuarisintermedisdepapericartró(l’úsidistribució).

– Vidre:estudiarlapossibilitatd’aug-mentar el Sistema de Dipòsit, De-volucióiRetornoSDDRenelcanalderestauració(HORECA);evitarques’incentivinelsSIG,totanimantelsajuntaments a cobrar taxes d’ocu-paciódelaviapúblicapelsconteni-dorsdevidre.

humanaielmediambientassociatsala generació de residus. Les adminis-tracions competents, amb la finalitatde controlar i avaluar els avenços enl’aplicació de mesures de prevenció,determinaran els instruments quepermetin realitzar avaluacions periò-diquesdelsprogressosrealitzatsipo-dranfixarobjectiusiindicadorsquali-tatiusiquantitatiusconcrets.

L’avaluaciódelsprogramesdepreven-ció es portarà a terme com a mínimcada 6 anys i els resultats seran ac-cessiblesalpúblic.Espodranestablirmesures econòmiques, financeres ifiscals per fomentar la prevenció deresidus.

• Pla Nacional Integrat de Residus (PNIR) 2008-2015. Residus Urbans d’Origen Domiciliari. TextaprovatperAcord de Consell de Ministres de de-sembrede2008.Técomaobjectius:– Estabilitzarlageneracióderesidus

urbans d’origen domiciliari en unaprimera etapa i posteriorment ten-dir-nealareducció.

– Envasos:reduirun4%lestonesderesidusd’envasosrespecteal2006peral2012.

– Bossescomercialsd’unsolús:dis-minuir-ne el 50% a partir de 2010.Calendaridesubstituciódeplàsticsno biodegradables i prohibició pro-gressivavigentel2010.

– Augmentar la reutilització d’enva-sos de vidre per a determinats ali-ments líquids, especialment en elcanal HORECA, i d’envasos indus-trials i comercials a partir de l’any2011:aigüesenvasades,60%;begu-desrefrescants,80%;cervesa,80%;vi,50%.

13

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


Figura 4: Potencial de prevenció del PROGREMIC 2007-2012 i actuacions relacionades

Composició bossa tipus

el 2006

100% Total 10

36%

18%

Fracció

Matèriaorgànica(FORM)

Envàslleuger-Plàstics

Envàslleuger-Metalls

Envàslleuger-Mixtos

6%

4%

2%

Papericartrónoenvàs

Papericartróenvàs

Potencial de prevenció sobre

el 10%

2

1

2

Actuacions

•Fomentdel’autocompostatge,especial-mentenzonesrurals,peròtambécom-postatgecomunitariencentresdocents,espaisverds,etc.

•Accionscontraelmalbaratamentd’aliments.ActuacionsambelBancdelsAliments.

•Plansdeprevencióempresarials.•Fomentdel’ecodisseny.•Presentaciód’unaproposta

d’implementaciód’unSDDRperadeterminatsenvasosanivellestatal.

•Fomentdel’embalatgemínim.•Regulaciódelesbossesdeplàstic

d’unsolús.•Promociódelconsumd’aiguad’aixeta,

millorant-nelaqualitatacasa.

27%

VoluminososFustesRAEETèxtil

TèxtilsanitariRunesAltres

4

•Desenvolupamentdemesuresdepromociódelareutilitzacióilareparació,especialmentdemoblesiRAEE.

•Fomentdeprovespilotperal’úsdebolquersreutilitzables.

•Fomentdelareutilitzacióderoba.•Fomentdelconsumidelsregals

immaterials.

•Regulaciódelapublicitat.Estudid’aplicaciód’instrumentseconòmicsperalpapernoenvàs.

•Campanyesperal’úsresponsabledepaper.Desmaterialitzaciódelainformació.

14

Hàbitat Urbà



1. Desacoblar el desenvolupament eco-nòmicdelconsumderecursosilage-neracióderesidus.Desmaterialitzarelconsum, tot pensant en clau d’usuarien lloc de propietari. Allargar la vidaútildelsproductes (manteniment, re-cuperació, reparació i reutilització) icompartirserveisiproductes.

8.Implantarmodelsdegestióperavan-çarcapalresiduzero:plansdepreven-ció i reducció des de l’origen, acordsvoluntaris,taxes,tallersdereparació,implantaciódesistemesderetornire-utilitzaciód’envasos,eliminaciódelesbossesdeplàsticd’unsolús,mercatsd’intercanvi,etc.

10. Millorarlagestiódelsresiduspriorit-zant,peraquestordre, lareducció, lareutilització i el reciclatge, per sobrede la valorització energètica. Incre-mentarelcompostatge.Aplicarelcri-terideproximitat i responsabilitatenel tractament dels residus, i optimit-zarlesrutesdetransport.

Elmaigde2002,elConselldeMediAm-bient i Sostenibilitat de Barcelona vaaprovar el text del Compromís Ciutadàper la Sostenibilitat-Agenda 21, el qualva ser el resultat de més de tres anysdetreballdelConsellidelesposteriorsaportacions de centenars d’entitats imilers de persones per arribar a definiriconsensuardeuobjectiusperalperío-de 2002-2012. El Compromís incloïa unobjectiuespecíficrelacionatamblapre-vencióilagestiósostenibledelsresidus,comeraelde“Reduirlaproducciódere-sidusifomentarlaculturadelareutilit-zacióielreciclatge”.

Una vegada finalitzat el període de vi-gència del Compromís, l’any 2012, eldocument va ser posat al dia i renovatperadeuanysmés,finsal2022,amblacol·laboració, novament, de centenarsd’entitats i col·lectius de la ciutat. Elseu objectiu 5 sobre“L’ús racional delsrecursos”consideradiverseslíniesd’ac-ció en les quals la necessitat de reduirlageneracióiavançarcapalresiduzeroésunadelesactuacionsprioritàriesperalspropersanysenmatèriadegestióderesidus.

La prevenció en l’Agenda 21 de Barcelona

15

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


base per a fomentar certs hàbits deprevenció o el lliurament de deter-minadesfraccionsdemaneratalqueenpermetilapreparacióperalareu-tilització,semprequese’n justifiquinapropiadamentelsmotius.

• En aquest procés de gestió de resi-dus,entrealtresaccionsesmentadesenl’article6.1,quedatambéclarquelaprevenciótéunaposicióprioritària.

• Enl’apartat3delmateixarticle6,s’es-pecificaquela jerarquia de gestió de residus,enl’ordreenquèestrobaes-pecificadaenelDecret,téelcaràcterdeprioritàriaenlapolíticaambientalde la Generalitat i de les entitats lo-calsis’ha de concretar en els plans i programes corresponents. Els plansielsprogramespodenponderar,moti-vadament,laprioritatdelesdiversesaccions, sempre que es garanteixinelsobjectiusfixatsper l’article2.Toti que pot comportar alguna interpre-tacióambiguasobrel’obligatorietatonodelsenslocalsdeferplansdepre-venció (integratsonoenplans ipro-gramesgenèricsdegestióderesidus),aquest article empara l’opció de lesadministracions públiques d’aprovarplans i programes de prevenció ambunadeterminadatemporalitat,objec-tius,accionsirecursosespecífics,talcomesdescriuenelpuntsegüent.

• Els programes de gestió de les di-

ferents administracions públiqueshan d’especificar objectius quanti-ficables de prevenció i de valoritza-ció, i destinar recursos per assolir aquests objectius. Els plans o pro-grames aprovats, per tant, han d’in-troduir objectius quantificables enmatèria de prevenció que permetinfer un seguiment objectiu de l’evolu-ciódelesaccionsidelaplanificació,aixícomdestinar-hirecursos,queespodrien entendre per mitjans econò-mics,humansimaterials,percomplirambelsobjectiusplantejats.

El marc competencial

El Decret 1/2009, de 21 de juliol, queaprovaelTextrefósdelaLlei6/1993,de15de juliol, reguladoradelsresidus,ennormalitza la gestió en l’àmbit territo-rialdeCatalunya,enelmarcdelescom-petències de la Generalitat en matèriad’ordenació del territori, protecció delmediambientipreservaciódelanatura.Aquest Decret defineix les competènci-esi,pertant,lesfuncionsquetenenelsens localspelquefaa laprevenció ieldesenvolupamentd’actuacionsdirigidesaaconseguirelsobjectiusdefinitsenelPROGREMIC:

• Segonselqueendisposal’article42.1,la gestió de residus és una compe-tència pròpia del municipi i,pertant,són aquests els que tenen les facul-tatsperaduratermetotesaquellesaccions per assolir els objectius ge-neralsestablertsenelprocésdeges-tió. Com a mínim, han de prestar elserveiderecollidaselectiva,detrans-port,devaloritzacióidedisposiciódelrebuigdelsresidusmunicipals.

• En l’àmbit de les potestats munici-pals, els articles 42.3 a) i 42.4 asse-nyalen que l’ajuntament adquireix lapropietat dels residus sempre que lisiguinlliuratsperalarecollidaenlescondicions establertes per la norma-tivamunicipalaplicable,aixícomqueelsenslocalscompetentspoden obli-gar les persones posseïdores de re-sidus–que,perllurscaracterístiques,siguin perillosos o difícils de recollir,transportar,valoritzarotractar–,per-què els gestionin per si mateixes o adoptin les mesures necessàries per facilitar-ne la gestió. Els ens localshan de fonamentar les obligacionsquederivind’aquestapartatenraonsjustificadesibasadesenlescaracte-rístiquesdelsresidusienlaincidènciaque tenen sobre els serveis munici-pals,laviapúblicaoelmediambient.Aquestsarticlespodrienconstituirla

1.4.Les competències dels ens locals

16

Hàbitat Urbà



Els condicionants municipals

Enaquestcontext legal,a l’horad’esta-blir lesaccionsdelPla de prevenció de residus de Barcelona,caltenirpresentsles competències municipals, així comles limitacions que se’n deriven. Hi ha limitacions de caràcter generalal’horad’influirsobreelhàbitsdeconsumdelapoblació:

• Lesvariacionsal’alçadelarendapercàpita van acompanyades d’un incre-mentdelacompradebénsdeconsum(itambédeserveis),queposteriormentesdevenenresidus.Pertant,l’estratè-giaqueespersegueixésdesacoblarelPIBilaproduccióderesidus.

• L’ofertadeproductesdelmercatlimitalesopcionsdelsconsumidorsal’horadetriarelsproductes,jaqueperaes-timularelconsumesfomental’emba-latge, el sobreembalatge, els produc-tes d’usar i llençar, els de curta vida,etc.D’aquestaforma,elsproductesagranel, els de mida gran, els reutilit-zablesi/oretornables,etc.,tenenunaquotademercatmenor.

• Addicionalment, certs productes esdissenyenperquètinguinuntempsdevida limitat, tant per la qualitat delscomponents com per les estratègiesde mercat utilitzades, i que es basenenl’obsolescènciaprogramada.

• L’oferta de serveis de reparació/res-tauracióhaexperimentatunadavalla-da,jaqueresultaméseconòmicsubs-tituirelbéquereparar-lo.

D’altra banda, la Llei de residus i sòls contaminats,Llei22/2011de28dejuli-ol,assumeixtambélamateixajerarquiadelaDirectivaeuropeaenlagestiódelsresidusi,pertant,estableixcomaprio-ritatsla prevenció de residus i la prepa-ració per a la reutilització.

Respectealaplanificaciósobrepreven-ció,aquestaLleiassenyalaquelesdife-rentsadministracionspúbliqueshaurand’aprovarplansdeprevencióderesidusabans del 12 de desembre de 2013. Enaquest sentit, considera les adminis-tracions autonòmiques responsablesde l’elaboració dels plans de gestió deresidus,enelsquals,entrealtresqües-tions,haurandefigurarlesmesuresperafacilitarlaprevenció,lareutilitzacióilapreparacióperalareutilitzaciódelsresi-dus.Aquestsplanshaurand’incloureelsobjectiusprevistosenlallei.Tanmateix,tambéesmentaqueelsenslocals,enelmarcdelessevescompetències,podranelaborarprogramesdegestióderesidusd’acord amb el Pla Nacional marc i elsplansderesidusautonòmics.

Quant als objectius, estableix que elsplans de prevenció hauran de conside-rar mesures encaminades a aconseguirun10% de reducció en pes dels residus l’any 2020 respecte als generats l’any2010.Perúltim,diuque lafinalitatdelsobjectius serà trencar el vincle entre elcreixementeconòmic iels impactesso-brelasaluthumanaielmediambientas-sociatsalageneracióderesidus.

17

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


Finalment,hiha limitacions relaciona-des amb els instruments de gestió,comara:

• Lesnormatives de planificació:hihaun desenvolupament incipient d’ele-ments normatius i de planejamentquedonensuportaunmarcd’actua-ciófavorablea les iniciatives locals isupramunicipals.

• Les funcionals: la prevenció és unaetapa que comença a prendre forçadinsdelagestió,sibéhihacertsàm-bitsonlesexperiènciesencaranosónmolt abundants o, en alguns casos,encara no s’han arribat a desenvolu-par, per la qual cosa les eines i mè-todes de treball no estan plenamentconsolidats.

• Les econòmiques, tècniques i or-ganitzatives: tenen a veure amb elsrecursos econòmics, humans i mate-rialsdisponiblesperaldesenvolupa-mentde lesactuacionsdeprevencióielnivellorganitzatiuintramunicipalisupramunicipal.

També hi ha limitacions de caràcter particular al’horad’impulsarcerttipusd’actuacions,comperexemple:

• Les dificultats d’actuació sobre elsmercats i la producció dels diferentsbéns de consum amb una possibleafectaciótambéalalliurecompetèn-cia.

• Leslimitacionstècniquesenelfomenti desplegament de sistemes de de-volució dipòsit retorn (SDDR) que nosónfuncionalsenl’àmbitlocal,jaquenecessiten d’un mercat més gran pera ser viables (preferentment, d’àmbitestatal). A més, existeixen pressionsperpartdelesempresesproductoresidistribuïdoresperaevitartornarcapaanticssistemesdedipòsitretorn,totiqueestanprevistosperlamateixaLleid’envasos.

18

Hàbitat Urbà



Educatius i comunicatius

Tenen com a objectiu assolir un canvi en el comportament de l’agent implicat mitjançant l’oferiment d’informació sobre els impactes am-bientals associats a la generació de residus, els beneficis que suposa la prevenció i les actuacions que es poden realitzar.

• Campanyesdecomunicació• Cursos,jornades,tallersiseminaris• Guiesimanuals• Butlletinsiarticlesdepremsa• Exposicions

Organitzatius

Tenen per objectiu establir un sistema organitza-tiu per tal de coordinar els diferents agents, insti-tucions i processos implicats en la prevenció.

• Convenisdecol·laboració• Acordsvoluntaris• Comissionsdeseguiment• Grupsdetreball

Normatius

Tenen com a objectiu assolir un canvi en el comportament de l’agent implicat mitjançant l’aprovació i aplicació de normativa local que re-guli les actuacions en matèria de prevenció.

• Ordenancesdeprevencióderesidusmunici-pals

• Ordenancesconcretesperaregularl’úsdevaixellareutilitzableenactesfestius,elcompostatgecasolà,laprohibiciódedeixarpublicitatcomercialalesbústies,etc.

Tècnics

Tenen com a objectiu assolir una reducció en el consum de recursos naturals, la minimització del contingut de substàncies tòxiques o la disminu-ció de la quantitat de residus finals, entre d’altres.

• Compraambientalmentcorrecta• Bonespràctiquesenedificismunicipals• Organitzaciód’esdevenimentspúblics• Úsd’autocompostadors• Bancd’aliments• Millorstecnologiesdisponibles(MTD)• Ecodisseny• Plansempresarialsdeprevenció

Econòmics

Tenen com a objectiu aconseguir un canvi en la conducta dels agents implicats mitjançant una compensació o penalització de tipus econòmic.

• Tributsambientals:taxesvinculadesalageneracióderesidus(pagamentperbossa,peradhesiuopercontenidor,etc.)

• Exempcionsibonificacionsalestaxesperdesenvoluparactuacionsdeprevenció

• Sistemesdedipòsitofiança• Subvencions

Figura 5: Instruments locals de prevenció de residus

Font:Guia per a l’elaboració de plans locals de prevenció de residus municipals.AgènciadeResidusdeCatalunya.

19

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


Lanetejadel’espaipúblicilagestiódelsdiferents tipus de residus municipalsqueprodueixlaciutatésunaresponsa-bilitatdel’AjuntamentdeBarcelona.Noobstant,larecollidaitransportdelesdi-versesfraccionsresidualsfinsalainstal-laciódetractament,l’administraciólocallapotrealitzarpercomptepropiobéde-legar-la a empreses privades o entitatssocialsmitjançantcontractesoconvenisd’undeterminatabasttemporal,enfun-ciódecadafracciói/ogenerador.

Atesaladiversitatd’usosifuncionsdelsedificis,equipamentsiespaisdelaciu-tat –cadascun amb les seves peculia-ritats quant a volum i característiquesde la brossa generada–, hi ha diversostipus de recollida que tenen com a ob-jectiu fer una recollida eficaç i eficientdelsresidusmunicipals,fomentarlare-collidaselectivaiafavorirlareintroduc-cióalcicleproductiuideconsumdetotsaquellsrecursosquenohanfinalitzatlasevavidaútil.Aqueststipusderecollidasónelssegüents:

• Domiciliària.Correspon,d’unabanda,als residus procedents del conjuntd’habitatges de la ciutat, i de l’altra,als comerços i serveis que no tenenuna recollida comercial específica(esrealitzamajoritàriamentpermitjàde contenidors, si bé en alguns bar-ristambéhiharecollidapneumàticai manual). La porten a terme les di-ferents empreses guanyadores de lacontractaque,periòdicament,renoval’Ajuntament. Cada empresa es res-ponsabilitzadelarecollidadelsresi-dusenunade leszonesenquèestàdivididalaciutat,d’acordambcriteristècnicsid’eficàciaenlagestió.

El sistema de recollida domiciliàriaofereixalsciutadanslapossibilitatdesepararelsresidusperfraccionspertaldepotenciarlarecollidaselectivadels residus valoritzables i, alhora,reduir el volum i diversitat dels resi-dusquearribenalesinstal·lacionsde

Conèixer amb detall les tipologies i ca-racterístiques dels residus municipalsgeneratspermet,d’unabanda,planificarde forma acurada les actuacions dirigi-des a reduir la generació i fomentar larecuperació i la reutilitzaciódelsrecur-sos, i de l’altra, aplicar en cada cas elsmecanismesdeprevenciómésadequatsper minimitzar la producció de residusdesdel’origen.Elvolumderesiduspro-duïtsanualment,ilespautesdeconsumdels ciutadans, faciliten l’adopció demesuresdeprevenció,sibéésnecessariaprofundirenelconeixementdelsfluxosderesidusmunicipals.

Acontinuació,esfaunadescripciódelescaracterístiquesdelsistemaderecollidade residus municipals de la ciutat, se’nrecullenlesprincipalsdadesrelativesalageneracióanual,totaliperfraccions,iesfaunaaproximaciódelscostosambi-entalsieconòmicsdelagestió.

2. LA DIAGNOSILa generació de residus municipals a Barcelona

2.1.Els tipus de recollides i serveis

20

Hàbitat Urbà



• Altres recollides. Aquest epígraf con-sideralesrecollidesdeParcsiJardinsde l’Ajuntament de Barcelona (fona-mentalment,matèriaorgànica,amésde resta), Mercabarna (resta, matèriaorgànicaipaper-cartró),ilesprivadesque realitzen fonamentalment enti-tatssocials(robaipaper-cartró,amésdelsanimalsmorts).

A més d’aquests quatre gran tipus derecollida, l’Ajuntament posa també adisposició de la ciutadania dos serveisquepermetensegregartotsaquellsresi-dusquetampocnohauriend’arribaralafraccióresta,donadeslessevescaracte-rístiques.

• Punts verds. S’hi recullen els residusque no es poden llençar als conteni-dorsdelcarrer.Laciutatdisposade7puntsverdsdezona,22puntsverdsdebarrii96paradesdelpuntverdmòbil.Tambéhiha2puntsverdsmòbilsquepodensersol·licitatsperlesescolesielsinstituts,aixícomperentitatscívi-quesoassociacions.

• Recollida de voluminosos (mobles itrastos). Consisteix en un sistema derecollidagratuïtenquècadacarrertéassignatundiafixiunsistemadepa-gamentadomicili.

tractament.Aquestesfraccionssónlamatèriaorgànica(oFORM),elvidre,elsenvasosielpaper-cartró,amésdelarestaorebuig.

• Comercial. Correspon als residus ge-nerats per comerços amb una reco-llida específica, grans espais comer-cials, centres d’activitat econòmica iindústries amb residus assimilablesaaquestacategoria.Tambéconsideralarecollidasegregadadelesfraccionsselectives:matèriaorgànica,envasos,vidre,paper-cartróiresta.

Tots els titulars d’activitats econò-miques generadores de residus po-den acollir-se al sistema de recollidamunicipal que els sigui assignat perquantitati/ozona,ogestionar-lospermitjàd’untransportistaautoritzatperl’Agència de Residus de Catalunya,acreditant documentalment el siste-madegestió.Unapartdelsgeneradorscomercialsques’acullenalsistemaderecollidamunicipalutilitzaelsserveisderecollidadomiciliàriadelazonaonestà ubicat, mentre que la resta, pera determinades fraccions i segons lasevaubicacióodimensiódel’activitat,disposadeserveisespecíficsambcir-cuitsdiferenciats.

• Mercats. Correspon als residus gene-ratspels40mercatsmunicipalsd’ali-mentacióielsdiversosmercatsifiresalcarrer,excepteMercabarna,quetéun sistema de recollida específic. Larecollida als mercats segrega tambéla matèria orgànica, el paper-cartró ilaresta.

21

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


subgrup,alsefectesdelagestió,elsre-sidus industrials que tenen la conside-raciód’assimilablesalsmunicipals.

Els residus municipals, per la seva im-portànciaestratègicailasevapresènciaen la societat, disposen d’un programade gestió, d’una planificació d’infraes-tructures i d’un model de gestió espe-cífics. El model i les bases de la plani-ficació vigents es fonamenten, entred’altres, en els principis de proximitat,de suficiència i de responsabilitat delproductor, i tambéen la jerarquiaesta-blertaperalesdiferentsformesdeges-tió, que dóna prioritat a les actuacionsdeprevenció,alarecollidaselectiva.

Es consideren residus municipals*aquells residusgeneratsenelsdomici-lisparticulars,elscomerços,lesoficinesielsserveis,itambéelsquenotenenlaconsideracióderesidusespecials iqueper la seva naturalesa o composició espoden assimilar als que es produeixenenaquestsllocsoactivitats.Tenentam-bélaconsideracióderesidusmunicipalselsqueprocedeixendelanetejadelesvies públiques, zones verdes, àrees re-creatives i platges; els animals domès-tics morts; els mobles, els estris i elsvehicles abandonats; els residus i elsenderrocs procedents d’obres menors ireparaciódomiciliària.

Unsubgrupd’aquestsresiduselconsti-tueixen els residus comercials, definitscomaquellsgeneratsperl’activitatprò-piadelcomerçaldetallial’engròs,l’ho-teleria,elsbars,elsmercats,lesoficinesielsserveis.Sónequiparablesaaquest

Textextretdelwebdel’AgènciadeResidusdeCatalunya(www.arc-cat.net).

*D’acord amb l’article 3 del Decret Legislatiu1/2009,de21dejuliol,pelquals’aprovaeltextre-fósdelaLleireguladoradelsresidus.

* FraccionsrecollidesalsPuntsVerds.

Tipologia / servei

Fraccions

FORM Paper-cartró

Vidre Envasos Volumi- nosos

Poda Roba Altres* Rebuig

Domiciliària

Mercats

Mercabarna

ParcsiJardins

Recollidesprivades

Comercialiactivitateconòmica

Figura 6: Tipologies de generadors de residus i fraccions associades

Què s’entén per residu municipal?

22

Hàbitat Urbà



2.2L’evolució i la composició dels residus

Les tendències en la generació

Els canvis en la conjuntura socioeconò-mica dels darrers anys han tingut unainfluènciasignificativasobrelestendèn-ciesenl’evoluciódelageneracióderesi-dusmunicipalsdelesgransciutatscomBarcelona. Els anys del context socio-econòmic favorable (fins al 2007, apro-ximadament) van afavorir uns elevatsnivells de consum de tot tipus de pro-ductesperpartdelsciutadans,cosaqueva comportar un augment important delestonesderesidusrecollidespelsser-veis municipals, mentre que, amb l’inicidelacrisieconòmica,elconsumilacon-següentgeneracióderesidusvacomen-çaracaurefinsanivellsdeprincipisdedècada, tot iqueelnombred’habitantss’hamantingutmésomenysestable.

Agranstrets,doncs,lageneracióderesi-dusaBarcelonaenelperíode2001-2011es pot dividir en tres etapes claramentdiferenciades. Una primera, entre elsanys2001i2003,durantlaqualhihaunfortcreixementdelaproducció,demésde 100.000 tones respecte anys ante-riors. Una segona, entre els anys 2003i2007,en laqualhihaun incrementdeperfilmésbaix,ambunatendènciafinala l’estabilització. I una tercera, que esmanifesta des de l’any 2007, en la qual

lageneracióestàexperimentantunaim-portantreduccióque,demoment,ensi-tuaelvalortotalanivellsdelsanys2002-2003.

En valors absoluts, l’any 2011, es vangenerar 804.920 tones de residus, xi-fraquerepresentaunincrementdel4%respecte al 2001 (774.023 tones), ambun pic màxim de 898.452,9 tones l’any2007.Ésadir,entreelsanys2007i2011,el volum total de residus municipals esvareduiren93.500tones.Siescomparala tendència en la generació de residusambl’evoluciódelapoblació(entre2001i 2011, el nombre d’habitants va passardels1.505.325als1.615.985,ésadir,vaaugmentar en 110.600 persones), s’ob-servaque,enelsdarrersanys,hantingutun comportament gairebé inversamentproporcional, cosa que s’ha reflectittambéenlageneraciópercàpita.

Enaquestsentit,laquantitatderesidusperhabitantvaserde498,3kg(1.360g/dia),laxiframésbaixadesdel2001,ilaprimeravegadaqueesvareduirpersotadels510kg.Elpicmàximdeproduccióvaserl’any2007,amb563,2kg/any(1.540g/dia).Siescomparaamblageneraciódel’any 2001, la quantitat de residus perhabitantesvareduiren15,9kg/any(de514,2a498,3).

23

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


Figura 7: Evolució de la generació de residus i de la població a Barcelona (2001-2011)

Població

1.650.000

1.625.000

1.600.000

1.575.000

1.550.000

1.525.000

1.500.000

1.475.000

1.450.000

1.425.000

Residustotals(tones)

920.000

900.000

880.000

860.000

840.000

820.000

800.000

780.000

760.000

740.000

720.000

700.000

20011.505.325774.023

anypoblacióresidus(t)

20021.527.190783.677

20031.582.738860.337

20041.582.546874.447

20051.593.075882.460

20061.605.602879.092

20071.595.110898.453

20081.615.908894.738

20091.621.537864.758

20101.619.337844.055

20111.615.985804.921

Font:AjuntamentdeBarcelona.

Residustotals(tones)

900.000

875.000

850.000

825.000

800.000

775.000

750.000

725.000

700.000

Residusperhabitant(kg/hab./dia)

1,60

1,55

1,50

1,45

1,40

1,35

1,30

1,25

1,20

2001774.023

1,41

anyres.total(t)kg/hab./dia

2002786.675

1,40

2003860.338

1,49

2004874.447

1,52

2005882.460

1,52

2006879.092

1,50

2007898.453

1,54

2008894.738

1,52

2009864.758

1,46

2010844.054

1,43

2011804.921

1,36

Figura 8: Evolució de la generació total de residus i per càpita a Barcelona (2001-2011)


24

Hàbitat Urbà



recollida selectiva als mercats (paper-cartróimatèriaorgànica),il’ampliacióiconsolidaciódelaxarxadepuntsverdsalaciutat(fixosideproximitat:debarriimòbils),hanestatalgunesdelesprinci-palsaccionsquehihancontribuït.

En general, la implicació activa de laciutadania en la recollida selectiva, re-sultatengranmesuradelescampanyesdecomunicacióportadesatermeiquehan creat un context social favorable, ilacol·laboracióambelscentenarsd’or-ganitzacions,entitats,empresesi insti-tucionsvinculadesamblageneracióderesidusalaciutat,hanconsolidatnousvalorsiconceptesquelacrisieconòmi-caestàtambéafavorint.

Almargedelscanvisdetendènciaenlageneració de residus municipals a Bar-celonaenelsdarrersanys,caldestacarelvalordelesmilloresintroduïdesenelsprocessos iserveismunicipalsdereco-llidaigestióal’horadetransformarelshàbits i pautes de comportament de laciutadaniaidelsdiferentsactorssocialsi econòmics amb relació a la recollidaselectiva i la recuperació de recursosquenohanfinalitzatelseucicledevida.El desplegament progressiu de la reco-llida de matèria orgànica des de l’any2001finsaarribaratotalaciutat(2010),lamilloradelagestiódelarecollidaco-mercial, els progressos en la recollidaselectiva d’aquest sector (inspeccions,sensibilització...), la implantació de la

Els canvis en el model de recollida i gestió municipal

25

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


Quant a la resta de tipus de recollides,elsresidusdelsmercatsvanrepresentarel 2,3% del total (17.278 tones), amb unpic de generació l’any 2002 de 23.506,5tones. Els residus dels punts verds, el2,4% (18.179 tones), amb un pic l’any2008 de 20.945 tones. Un 3,6% (27.063tones)vacorrespondrearesidusvolumi-nosos,ambunpicdegeneraciól’any2006de31.803tones.LatipologiaAltres,queconsideralesrecollidesprivades,ParcsiJardins iMercabarna,envarepresentarel8,6%restant(63.895tones).

* ElProgramadeGestiódeResidusMunicipalsdeCatalunya (PROGREMIC) fa referència a diversosestudis elaborats a la Unió Europea segons elsqualselpesd’aquestsresidussobreeltotalmu-nicipaloscil·laentreel15%iel30%.Barcelona,perlessevescaracterístiquesurbanístiques,de-mogràfiquesisocioeconòmiques,seriaprobable-mentalapartsuperiord’aquestinterval.ElPRO-GREMICenprenfinalmentunvalormitjàdel21%,d’acord amb un estudi de generació de residuscomercials a Catalunya elaborat l’any 2006 perencàrrecdel’AgènciadeResidusdeCatalunya.

La generació per tipus de recollida

Sobreeltotalderesidusmunicipals,elsprocedents de la recollida domicilià-riavanrepresentar,l’any2011,el75,3%(561.322,2 tones), amb un pic de gene-raciól’any2001de671.615tones.Lage-neració de residus domiciliaris per ha-bitantl’any2011vaserde347,4kg/any,lamésbaixadesde2001,ielprimercopqueesvareduirpersotadelquilogramperhabitantidia(0,950g/hab.idia).

Elsresidusdelarecollidacomercialvanconstituir-neel7,8%(57.915tones),ambunpicl’any2008de60.849,4tonesgrà-cies a la millora dels processos i siste-mesderecollida.Lareducciódelvolumderesidusenelsdarrersanyshatingutaveure,probablement,amblacrisieco-nòmica. El conjunt de tota aquesta ac-tivitatcomercial ieconòmicageneraun16,3%delsresidusrecollitsaBarcelona.Arabé,tenintencomptequenoesrecu-llendeformasegregadatotselsresidusdelsector,sinóqueunapartesgestionacomaresidusdomiciliaris,elvolumfinalhadesersensiblementsuperior*.

Tipologia / servei

Tones totals

2006 20112001

Domiciliària 671.615,8 652.416,3 561.322,2

Comercial 20.831,6 52.888,6 57.915,2

Mercats 22.106,2 21.979,1 17.278,6

Puntsverds 12.626,1 17.392,1 18.179,2

Voluminosos 22.767,8

749.947,5

31.803,2

849.364,4

27.063,7

745.654,1

Altresrecollides* – 72.885,1 63.895,2

*Mercabarna,recollidesprivades,altresrecollidesdeparcsijardins.Incloularecollidad’animalsmorts.

Figura 9: Generació total de residus municipals per tipus de recollida (2001/2006/2011)


26

Hàbitat Urbà



%

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

Domiciliària89,678,576,075,3

2001200420082011

Comercial2,85,27,17,8

Mercats2,92,62,42,3

Puntsverds1,71,82,42,4

Voluminosos3,03,63,53,6

Altres

8,38,68,6

Figura 10: Percentatge dels tipus de recollida sobre el total de residus (2001/2011)


27

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


La recollida selectiva

Un dels fets més positius dels darrersanyspelquefaalageneracióderesidusmunicipalsaBarcelonahaestatl’incre-mentprogressiudelvolumdetonesre-collidesdeformaselectiva.Així,mentrel’any2001se’nvanrecollir100.713,l’any2011 es va arribar a les 304.749, cosaque representa un augment percentualdel 202%. D’aquesta forma, la recollidaselectiva ha passat de representar el13,0% dels residus municipals a gaire-bé el 38%. Per contra, la fracció restaes va reduir un 35% entre 2001 i 2011,de 673.308 tones a 500.171,3 tones. Entermes de recollida selectiva per càpi-ta,aquestsvalorsabsolutsrepresentenpassardels67kgderesidusperperso-naianyel2001(180gramsperpersonai dia), a més de 188 kg/hab. l’any 2011(520gramsperpersonaidia),ambunpicde recuperació de 206 kg/hab. el 2010(0,560g/hab./dia).

Fraccions

Residus totals (tones)

Població

kg/hab./any

kg/hab./dia

2006 20112001

Matèriaorgànica(FORM) 14.098,7 86.207,7 133.343,8

Paper-cartró 27.253,0 85.944,5 67.219,3

Vidre 16.774,1 25.901,1 32.854,2

Envasos 8.080,3 14.086,0 20.559,8

Voluminosos 22.767,8

11.716,1

100.713,3

1.505.325

66,88

0,18

31.803,2

21.863,9

267.272,9

1.605.602

167,1

0,46

27.063,7

22.003,8

304.749,3

1.615.448

188,6

0,52

Robaitèxtil

Altraselectiva

23,8 1.466,5 1.704,7

Figura 11: Generació total de residus municipals (en tones) per fraccions (2001/2006/2011)


28

Hàbitat Urbà



Figura 12: Evolució de la recollida selectiva total per habitant (2001-2011)



kg/hab.iany

225

200

175

150

125

100

75

50

25

0

200166,9kg/hab.iany

200279,1

2003130,2

2004146,8

2005159,3

2006167,1

2007180,0

2008179,3

2009172,8

2010206,2

2011188,6

Figura 13: Evolució del percentatge de resta i recollida selectiva sobre el total (2001-2011)

%

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0

200187,013,0

RestaSelectiva

200284,615,4

200376,024,0

200473,526,5

200571,228,8

200669,630,4

200768,032,0

200867,632,4

200967,632,4

201060,539,5

201162,137,9

29

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


Perfraccions,lamatèriaorgànicavare-presentar, l’any2011,el43,8%del total(el 14% l’any 2001), amb un pic màximl’any2010arrandeldesplegamentdelarecollida al conjunt de la ciutat. El pa-per icartró,el22,1%(el27,2%el2001);elvidre,el10,8%(el16,5%el2001).Elsenvasos, el 6,7% (el 8,0% el 2011); elsvoluminosos,el8,9%(el22,6%el2001);larobaieltèxtil,el0,6%;ilesaltresfrac-cions,el7,2%.

Aquestesvariacionsenelspercentatgestenen a veure, fonamentalment, ambl’augment en valors absoluts i relatiusdelamatèriaorgànica,jaqueéslafrac-cióquemésvaaugmentarenpercentat-geentreelsanys2001i2011(un845%),amb dos salts quantitatius importants:l’any2003i l’any2010.D’altrabanda,elpapericartróvanaugmentarun146%ielsenvasosun154%.

Figura 14: Percentatge de les diferents fraccions sobre el total de recollida selectiva (2011)

Matèriaorgànica(FORM) 43,8%

Papericartró 22,1%

Vidre 10,8%

Envasos 6,7%

Voluminosos 8,9%

Robaitèxtil 0,6%

Altresfraccions 7,2%


30

Hàbitat Urbà



damunt de la del conjunt de municipisque formen part de l’àrea metropolita-na(1,36kg/hab./diarespectea1,29kg/hab./dia).Entotstresàmbitsterritorials,noobstant,latendènciaalabaixaenlageneraciótotalderesidusmunicipalshaestatmoltsemblant.

Si es contextualitza la generació de re-sidusmunicipalspercàpitaaBarcelonaenunterritorimésampli,s’observaquela tendència habitual dels darrers anysha estat que la ciutat estigui per sotadelamitjanacatalana(1,36kg/hab./diarespecte a 1,47 kg/hab./dia), però per

Comparativa amb l’àrea metropolitana de Barcelona i Catalunya

kg/hab./dia

1,8

1,6

1,4

1,2

1

0,8

0,6

0,4

0,2

02004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Barcelona ÀreametropolitanadeBarcelona Catalunya

1,52 1,48

1,66

1,521,44

1,64

1,51,43

1,64

1,541,46

1,64

1,52

1,42

1,59

1,461,38

1,54

1,431,35

1,53

1,361,29

1,47

Fonts:AjuntamentdeBarcelona/EMSHTR/ARC.

Fonts:AjuntamentdeBarcelona/EMSHTR/ARC.

Figura 15: Comparativa de la generació per càpita a Barcelona, l’àrea metropolitana i Catalunya

Figura 16: Grau del compliment dels objectius del PMGRM i del PROGREMIC

Barcelona 2011 AMB 2011 CAT 2011

Percentatges assolitsObjectius PMGRM i PROGREMIC

Matèriaorgànica 55% 46,0% 31,5% 28,2%

Papericartró 75% 46,4% 37,2% 56,1%

Vidre 75% 58,3% 51,3% 63,8%

Envasos 25% 21,3% 28,1% 28,2%

31

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


Enelmarcde ladiagnosid’aquestPla,s’ha calculat també una bossa tipusespecífica per a Barcelona a partir delesrecollidesdelesdiferentsfraccionsselectivesinoselectives.Aquestesda-dessónfonamentalsperacalcularelspotencialsdeprevencióobjectiudelPlai avaluar-ne l’efectivitat de les actua-cions.

La composició dels residus municipalsaCatalunyahaexperimentatvariacionssignificatives degudes, fonamental-ment,alscanvisenelshàbitsdeconsumdelsciutadans,talicomquedareflectitenlabossatipuscatalanadelsdiversosprogramesdegestióderesidusmunici-palsdeCatalunyaelaboratsenelsdar-rersanys.

La bossa tipus de residus municipals

Fonts:AjuntamentdeBarcelona/AgènciadeResidusdeCatalunya.

Papericartró 20,7%

Vidre 6,8%

Envasos(plàsticsimetalls) 10,0%

Matèriaorgànica(FORM) 33,0%

Altres 29,5%

Papericartró 18%

Vidre 7%

Envasoslleugers 12%

Matèriaorgànica(FORM) 36%

Altres 27%

Figura 17: Bossa tipus de Barcelona de residus municipals (2011) i bossa tipus catalana (PROGREMIC 2007-2012)

Bossa tipus de Barcelona

Bossa tipus catalana

32

Hàbitat Urbà



Elconjuntdel’activitathoteleracompor-tatambéunageneracióderesidussigni-ficativa.Lesdadesmitjanesde referèn-cia la calculen en 2 kg per pernoctacióalshotelsdeduesaquatreestrelles.Noobstant això, segons les dades dels ho-tels amb sistemes de gestió certificatsEMASdeBarcelona,aquestase’npotre-duira1kgperpernoctació.

Tenintencompteelnombretotaldeper-noctacionsenregistratdurantel2011alshotelsdeBarcelona,elvolumderesidusgenerats oscil·la entre les 18.000 i les28.000 tones anuals; aproximadament,entreel2,2%iel3,5%delsresidustotalsdelaciutat.

Exemples de centres d’activitats generadors de residus a Barcelona

Els residus d’oficines i hotels

Barcelona segueix un procés de tercia-ritzaciódelasevaactivitateconòmicaidemantenimentdelesoficinescentralsicentresdedecisiód’empresesquehantraslladatelsseus llocsdeproduccióaaltresmunicipis,perlaqualcosaelsre-sidusd’oficinahihananatguanyantpes.

Una oficina pot generar entre 50-150 kgpertreballadoriany.Totiquelacompo-siciódelsresidusésheterogènia,hipre-dominalafracciópaper-cartró(70-80%)i els residus d’envasos, sobretot en vo-lum.Amés,hihaunafraccióespecíficaderesiduspropisqueinclouconsumiblesd’oficinaiofimàtica,petitsaparellsipe-ceselectròniques,etc.,algunsdelsqualstenen algun o diversos components tò-xicsoperillósosqueexigeixenunscrite-risespecíficsdegestió.

Figura 18: Composició dels residus d’oficines i despatxos

Figura 19: Composició dels residus d’hotels

Paper 33,0%

Cartró 20,7%

Vidre 6,8%

Metalls 10,0%

Plàstics 29,5%

Brics 33,0%

FORM 20,7%

Restesd’oficina 6,8%

Altresmaterials 10,0%

FORM 50%

Paper-cartró 30%

Vidre 7%

Envasoslleugers7%

Altres 7%

Font:Guiesd’EducacióAmbiental,núm.25.Oficina Verda per a empreses del sector d’oficines i despatxos.

Font:Guiesd’EducacióAmbiental,núm.36.Guia d’hotels més sostenibles.

33

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


Dos edificis municipals d’oficines

Segons l’anàlisi dels residus de quatreedificismunicipalsd’oficines, la fracciópaper-cartró és clarament la majorità-ria, ja que supera el 80% dels residustotals produïts. La generació per treba-lladoroscil·laentreels50iels90kg/tre-balladoriany.

Figura 20: Anàlisi de la producció de residus de les Cases consistorials (Palau vell, Edifici nou i Edifici novíssim)

Figura 21: Anàlisi de la producció de residus de l’edifici de Medi Ambient (Torrent de l’Olla)

Font:Guiesd’EducacióAmbiental,núm.25.Oficina Verda per a empreses del sector d’oficines i despatxos.

Font:Guiesd’EducacióAmbiental,núm.36.Guia d’hotels més sostenibles.

Paper 74,8%

Cartró 4,4%

FORM 5,0%

Plàstics 5,7%

Brics 0,3%

Vidre 4,2%

Metalls 1,0%

Oficina 1,2%

Altres 3,5%

Paper 75,7%

Cartró 8,1%

FORM 3,8%

Plàstics 7,5%

Brics 0,1%

Vidre 1,5%

Metalls 0,2%

Oficina 0,4%

Altres 2,6%

34

Hàbitat Urbà



Cal esmentar l’experiència que, des del’any 2005, es realitza a una cinquante-na de centres educatius dels districtesde Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i Horta-GuinardódeBarcelona.Enaquestscen-tres, inscrits en el Programa Agenda 21Escolar,elserveiderecollidaesfaportaaportaienelshorarisconvenientsperalesfraccionsorgànica,papericartró,en-vasosi,enalgunscasos,lafraccióresta.Desdel’any2007,s’ofereixtambéatotsels centres educatius de Barcelona elserveidelPuntverdmòbilescolarperalarecollidadelsresidusespecials.

Exemples de centres d’activitats generadors de residus a Barcelona

Les escoles

Malgrat que no es disposa d’estudisconcretsdecomposiciódelsresidusdelesescoles,hihadadessobrelesquan-titatsrecollidesdeformaselectivadelscentresquedisposendeserveisportaaporta específics, els quals aporten unaidea força aproximada de la producciódelesdiferentsfraccions.Lafracciómésimportantés,enaquestsentit,lamatè-riaorgànica,procedentbàsicamentdelsserveisdemenjador,seguidadelpaper,resultatdelapròpiaactivitateducativa.Laproducciód’envasosésmenyssigni-ficativaenpes.

FORM 68%

Paper-cartró 21%

Envasoslleugers 8%

Resta 3%

Figura 22: Composició mitjana de les recollides als centres escolars

35

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


Figura 22: Composició mitjana de les recollides als centres escolars

Figura 23: Característiques dels principals fluxos de residus i potencial de prevenció

Fracció/productor Fluxos importants

en quantitat, volum i

toxicitat

Fluxos amb un impacte econòmic important

Fluxos amb un impacte

sobre el medi i les persones

Fluxos amb difícil

reintroducció en el cicle productiu

Fluxos amb objectius

marcats per la normativa

Fluxos amb alt

potencial de prevenció (i/o reutilització)

FORMdomiciliària

FORMcomercial/mercats

FORMMercabarna

Paperdomiciliari

Papercomercial

PaperMercabarna

Envasosdomiciliaris

Envasoscomerç/hostaleria

Voluminososdomiciliaris

Tèxtildomiciliari

Residusespecialsdomiciliaris

Podaespaisverds

Bossesplàstic

Terresirunes

Residusclavegueram

Paperoficinesidespatxos(recollidaprivada)

Residusespecialscomer-cials(hotels,oficines)

36

Hàbitat Urbà



mésqueel2001(22.767tones),ambunpicmàximde31.803tonesel2006.Arrand’unaltreestudidevisualitzaciódel’es-tatdelsvoluminososrecollitsenalgunscircuits de recollida al carrer de la ciu-tatendiafix,esvanobtenirelsresultatssegüents:un67%erasusceptibledeserreutilitzatiun48%hoerasinose’nte-nienencomptelesreparacionscomple-xes.

Pel que fa a la selecció i el tractamentdelsvoluminosospera lasevaposteri-or reutilització, s’han analitzat els re-sultats de l’activitat realitzada per laFundacióFormacióiTreball,procedentsprincipalment de la recollida a deman-da i dels punts verds de la ciutat. Elsresultats discriminen entre el materialrecuperatperaser reutilitzat,elmate-rial valoritzat destinat a les plantes detractamentielsresidusnoaprofitablesque formen part del rebuig de planta.Dels residus procedents de la recollidaademanda,un24%potserreutilitzable,entantque,delsresidusdelesdeixalle-ries,un94%(sesobreenténquepodenser aprofitables en el moment de serrebutsalspuntsverds).Globalment,esdónasortidaaun58%delsresidusvo-luminosos considerats reutilitzables,i un 25% es valoritza a les plantes detractamentcorresponents.Delsresidusambpossibilitatsdereutilització,un96-98% són mobles i la resta corresponenaRAEE(aparellselèctricsielectrònics).

Lafraccióvoluminosos,amésdeserunadelesqueméshaaugmentatenelsúl-timsanyspelquefaatonesrecollides,també és una de les que presenta unmajor potencial de prevenció per mitjàdelareutilització(ilapreparacióperalareutilització).

Durantl’any2008,esvarealitzarunes-tudidediversesdeixalleriesdelaciutatperdeterminar-hilesestratègiesdeges-tió més adequades. Aquesta avaluacióvaconsistiraclassificarelsvoluminososenfunciódesitenienpossibilitatsdere-utilització, si es destinaven a valoritza-ció,osinon’erapossiblelavaloritzaciói tenienel tractamentde fracció resta).Arrandel’estudi,esvaconclourequelamajoria dels voluminosos aportats alspuntsverdsesvaloritzaven (84%) iquenomés un 6% n’era potencialment re-utilitzable. S’ha de tenir en compte, noobstant, que en el moment de l’anàlisil’activitatdelesdeixalleriesnoesdirigiaadiferenciartotselsresidusambpossi-bilitatsdereutilització,sinóquenomésesdestinavenaaquestafinalitataquellsque tenien sortida directa mitjançantdeterminades organitzacions i entitats(l’hàbit d’aprofitar béns de segona màperpartdelsciutadanseraencaralimi-tada).

Pelquefaalaquantitatdevoluminososrecollits de forma selectiva, l’any 2011se’nvanrecollir27.063,7tones,un18,9%

El potencial de prevenció dels residus: el cas dels voluminosos

37

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


Peraltrabanda,s’harealitzatunapros-pectiva de la generació de residus percàpita per al període 2012-2020 teninten compte l’actual conjuntura econò-mica. Per realitzar-la, s’han considerattambédiferentsescenarisdeproduccióperhabitant:

• Escenari alt: incorpora un augmentdelageneraciópercàpitaderesidusperalspropersanysfinsaarribaralsnivellspercàpitade l’anyambmajorgeneració.

Perdefinirlesactuacionsielspotencialsde prevenció de cada fracció de residumunicipal,iemmarcar-losenelperíodede vigència del Pla de prevenció (2012-2020), s’han elaborat uns escenaris defutur basats en les projeccions de po-blació de l’Institut d’Estadística de Ca-talunya.*Enaquestcapítol,esprencoma referència l’escenari moderat d’evolu-ciódelapoblació,elqualpreveuuncertdescensdelshabitantsdeBarcelonaenels propers anys (2018: 1.595.749 habi-tants;2020:1.593.295habitants).

* Projeccions de població 2021-2041, base 2008,IDESCAT.

2.3Els escenaris i previsions de futur

Població

1.700.000

1.650.000

1.600.000

1.550.000

1.500.000

1.450.000

1.400.000

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 20202019 2021

Escenaribaix Escenarimitjà Escenarialt

Font:IDESCAT.

Figura 24: Evolució de la població de Barcelona (2009-2021)

38

Hàbitat Urbà



de màxima producció registrada en elsúltimsanys.Entotcas,elpossibleincre-mentdelaquantitatderesidusmunici-palsqueespuguiproduirenelspropersanysquanesrecuperil’economiadepen-drà de com s’hagin consolidat els noushàbits de consum i d’ús dels recursosques’estanestenententrelaciutadaniaarrandelacrisiactual.

Quantalacomposiciófuturadelsresidusmunicipals,s’haconsideratquelabossatipus es manté amb els valors actuals,jaqueéscomplexdefinir-nel’evolucióapartir dels molts factors que hi influei-xen (tendències de mercat, innovacionsenmatèriadeproduccióiembalatge,ni-vellderendafamiliar,etc.).

• Escenari baix: estableix una evolucióde la generació per als propers anysquesegueixunatendènciacapalare-cuperació dels nivells de producció, iassolirà l’any 2020 els valors de l’any2009,justamentelprimeranyafectatperlacrisi.

• Escenari mitjà: estableixunasituaciódecreixementdelageneraciópercà-pitaintermèdiaentreelsdosescena-risanteriors.

S’ha optat per l’escenari baix de gene-racióal’horadeplantejarelscàlculsdeprevenció de residus de Barcelona, in-corporant-hi unes expectatives de crei-xement moderat que no superin l’etapa

kg/hab.iany

1,80

1,70

1,60

1,50

1,40

1,30

1,20

1,10

1,00

200920082007200620052004200320022001 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 20202019 2021

Evolucióreal Escenaribaix Escenarimitjà Escenarialt

1,560

1,4601,410

1,33

1,560

1,510

1,460

Figura 25: Evolució de la generació de residus per càpita (2001-2021)

39

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


2.4 Els costos de la gestió dels residus

demaneradiferenciada, jaque labaixadensitatd’aquestmaterial fa incremen-tarelscostosunitarisdelarecollida.

Sil’anàlisiesrealitzaperfraccions,pon-derant els valors de cada recollida se-gonselpesrelatiudelesquantitatsdo-miciliàries i comercials de cadascuna,el flux amb un impacte econòmic mésimportantéseldelaFORM,seguitmoltde prop del flux dels envasos i del delpaper.Larecollidaderestaividretenenuncostmoltmésreduït.

Cal afegir, tanmateix, que una reducciódel volum de residus no comporta unadisminució equivalent dels serveis derecollida (dotació de contenidors, cir-cuits o temps de recollida) i, per tant,tampoc dels costos, però sempre afa-voreix de forma directa una reducciódel’entradaderesidusalesplantesdetractament.

Incloure un balanç dels costos i ingres-sosdelagestiópermetdeterminarquinssónelsfluxosderesidusquecomportenuncostmésimportant,tantentermesderecollidacomdetractamentigestiófinal.Aquests paràmetres serveixen de baseper a calcular l’estalvi derivat d’aplicarles actuacions de prevenció i la conse-güentreduccióde lestonesdedetermi-natsresidusqueesdeixendegestionar.

Els costos econòmics

En general, els serveis de recollida co-mercial,pelseuformatportaaporta,te-nenuncostrelatiuméselevat(especial-mentperalpaperividre),excepteenelcasdelaFORM,queesrealitzaambunscostos molt similars. Les fraccions méseconòmiquessónlarestaielvidredomi-ciliari,seguidesdeladepaper.Elscostosde la recollida d’envasos, cal llegir-los

Paper-cartrócomercial

Paper-cartródomiciliari

Envasosdomiciliaris

Vidrecomercial

Vidredomiciliari

FORMcomercial

FORMdomiciliària

Restacomercial

Restadomiciliària

0 50 100 150 200 250

Figura 26: Costos mitjans ponderats de la recollida de residus per tona gestionada

42,23 €

134,61 €

142,48 €

145,17 €

53,59 €

223,85 €

160,41 €

69,79 €

251,01 €

Font:AjuntamentdeBarcelona.Dadesmitjanesany2012.

40

Hàbitat Urbà



• La recollida dels envasos lleugers,per les pròpies característiques delmaterial,ambmoltdevolumipocdepes,éspoceficient,ambunconsumpertonaelevat.

• Les recollides a demanda, com la devoluminososod’altresfraccions,comles piles, comporten habitualmentuna despesa energètica alta, per lapròpiaconfiguraciódelservei.

• En general, les recollides comercials(activitats econòmiques), en prestar-se en la modalitat porta a porta, te-nenassociatunconsumenergèticpertonaigualmentelevat.

Enelcasdelesemissions,aquestessónproporcionals al nivell de consum delscombustibles, per la qual cosa seguei-xenlesmateixestendènciesquelesre-feridesalsectorenergètic.Lautilitzacióde vehicles impulsats amb gas natural(ambmenysemissionsd’NOx,peròtam-bédepartícules iSOx) ibiodièsel (ambmenysemissionsdeCO2d’origennobio-gènic,ésadir,norenovable,quecomp-tabilitzacomaemissionsqueafectenelcanvi climàtic), contribueix a reduir elsnivellsdecertscontaminantsalaciutat.Entotcas, lesemissionsméselevadescorresponen, sobretot, al CO2, seguidesdelsNOx,CH4iCO.

Els costos ambientals

Lagestióderesiduscomportaunasèried’impactesambientalsadiferentsesca-les –local, regional o global– que tenenaveureamblasevarecollida,transportitractament,comelconsumd’energia,lesemissionsal’atmosferailacontaminaciódel’aiguaidelsòl.Altresimpactes,comel soroll, les olors, l’ocupació de l’espaipúblic o l’impacte paisatgístic o visual,podenafectartambélaqualitatdevidailescondicionsambientalsalaciutat.

Ambrelacióalsimpactesdelarecollida,s’han analitzat els serveis de les prin-cipals fraccions en quatre zones de laciutatperdeterminarelconsumdecom-bustibleilesemissionsassociades,amblesconclusionssegüents:

• La fracció que comporta un cost am-biental més elevat és la recollida deresta, per les grans quantitats ges-tionades. No obstant, sol ser un ser-vei energèticament eficient segonsel cost mitjà per tona gestionada. Elpaper, els envasos i voluminosos, i elvidre,noobstant,tenenuncostener-gèticinferior.

• La recollida de la fracció orgànica encontenidorsseparatstambétéuncostelevat,superioralarestadefraccionsselectives,aixícomunadespesaener-gèticapertonagestionadaalta.

41

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


(MJ)

4.500.000

4.000.000

3.500.000

3.000.000

2.500.000

2.000.000

1.500.000

1.000.000

500.000

0

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

600.000

500.000

400.000

300.000

200.000

100.000

0

kg/mes kg/mes

Figura 27: Exemple de consums mensuals de combustible dels vehicles de recollida de residus

Figura 28: Exemple d’emissions mensuals derivades del consum de combustible dels vehicles de recollida de residus

Biodièsel(MJ) Gasnatural(MJ)

1.080.512

Resta

3.088.800

317.800

FORM

1.306.800

9.067

Paper-cartró

583.200

9.067

Envasoslleugers

583.200

544.789

Voluminosos

09.067

Vidre

208.800

Partícules CO2totalCO CO2norenovableCH4 NOx SOx

Resta

Vidre

FORM

Envasoslleugers

Paper-cartró

Voluminosos

Exempled’unadelesquatrezonesderecollidadelaciutat.

42

Hàbitat Urbà



Pelquefaalsimpactesdelaproducciói substitució dels materials que inte-gren les diferents fraccions de residusurbans,elsplàstics(especialmentelrí-gid)ielsmetalls(bàsicament,elsnofèr-rics)sónelsquetenenassociatsuncostenergèticdefabricacióiunesemissionsmés elevades. Per aquest motiu, si sen’evita la utilització per mitjà d’accionsde prevenció, s’estarien estalviant elsimpactes d’extracció i fabricació de lesmatèriesprimeres.Aquestprincipitam-béésaplicableenelcasdelsproductesorgànicsqueesfanservircomafertilit-zantsdelsòl,jaquelasevasubstituciópercompostdebonaqualitatproduïtapartirdelaFORMid’altresresidusorgà-nicsminimitzaelsimpactesambientalsassociats,amésdemillorarl’estructuradels sòls, reduir l’erosió, contribuir a laretenciódecarboni,etc.

Quant als impactes del tractament i la disposició final,caltenirencomptequetant la fracció resta com la FORM esdestinenalsecoparcs,untipusd’instal-lacions que té un consum energètic deprocéselevat.Enelcasdelafraccióor-gànica, no obstant, es produeix energiaelèctrica a partir del gas obtingut en elprocés de metanització, amb la qual escompensen, en part, els impactes deltractament. De la mateixa manera, unapartdelsresidusprocedentsdelarestaes destinen a l’Ecoparc 3, on se sotme-ten a un procés de valorització energè-ticaquepermettambéobtenirelectrici-tat.Ambrelacióalsenvasos,lasevatriaa planta i la recuperació dels materialsqueenformenpartcomporta,igualment,un cost energètic que cal considerar. Elrebuigdelesplantes,finalment,esdes-tina a un dipòsit controlat, la gestió imantenimentdelqualtéassociatstam-béunsimpactesambientalsipaisatgís-ticsaconsiderar.

43

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


• Període 2: 2018-2020(mitjà termini – 3 anys finals)

Consideraeldesplegamentdelsegongrupdemesuresdeprevencióquenos’integren en el conjunt d’actuacionsprioritàries, donat que, o bé són ne-cessaris certs estudis d’implantacióo desenvolupament previs, o bé ne-cessiten d’un context específic enmatèriad’ordenacióoorganització,obéd’unmajornivelldeconscienciacióenmatèriadeprevenció.

Durant aquest període, també es do-narà continuïtat al primer grup d’ac-tuacions planificades per al períodeinicial,is’acabarand’ajustarelsresul-tatsdeprevencióalsobjectiusdelnouPROGREMIC.L’any2020ésl’anyquelanormativa estatal marca com a límitperassolirelsobjectiusmarcats.

Elmarcd’aplicaciódelPladeprevencióde residus de Barcelona 2012-2020 in-clou tots els fluxos de residus munici-pals, o assimilables als municipals, ge-neratsdinsdelslímitsadministratiusdelaciutat,d’acordamb ladefinicióesta-blertaperlaLlei6/1993,de15dejuliol,reguladoradelsresidus.

El Pla s’estructura en dos períodes, co-herents amb els plans de l’àrea metro-politana de Barcelona, de Catalunya ide l’Estat espanyol, i inclou tres fasesdeseguimentirevisió(2014,2017i2020final).

• Període 1: 2012-2017 (curt termini – 6 primers anys)

Consideraeldesplegamentdelama-jor part de les mesures de prevencióplanificades que es determinen comaprioritàries, jasiguiper l’interèsdedonar continuïtat i ampliar les líniesd’actuació que ja s’estan desenvolu-pant actualment, per les necessitatsd’implantació a curt termini o per labaixacomplexitatd’execució,etc.

Aquestaetapacoincideixambeldes-plegament del Programa Metropoli-tà de Gestió de Residus (PMGRM) i,pertant,s’ajustaa l’horitzótemporald’aquesta planificació per a l’assoli-mentdelsobjectiusmetropolitans.Larevisióprevistaper al2014permetràincorporar-hielsobjectiusdepreven-ció del nou PROGREMIC, mentre quelarevisiódel2017,queesfaràefecti-vaquanacabiaquestprimerperíode,consideraràelsdelnouPMGRM.

3.1L’abast i l’àmbit d’aplicació

3. LA PLANIFICACIÓEls reptes i les propostes d’actuació

44

Hàbitat Urbà



Figura 29: Esquema temporal del Pla de prevenció de residus de Barcelona 2012-2020

Període Fase (revisions) Actuacions desenvolupades Dates a considerar

Període

2012-

2017

Període

2018-

2020

1a.fase2012-2014

2a.fase2015-2017

3a.fase2018-2020

Revisió 2014

Revisió 2017

Revisió final 2020

36actuacionsperíode1

continuïtat36actuacions

període1

+9actuacionsperíode2

2012FinalitzacióPROGREMIC

2016Finalització

PMGRM

2013Nousobjectius

PROGREMIC

2017Nousobjectius

PMGRM

2020ConsecucióobjectiusdelaLleideResidus

45

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


• Incrementar la implicació, participa-ció activa i compromís dels diferentsagentssocialsieconòmicsenlesde-cisionsiactuacionsrelativesalapre-venció.

• Estimular les actuacions de prepara-cióperalareutilització.

• Reduirelsimpactesnegatiusdelage-neracióigestióderesidus:ambientals(consumd’energia,emissions,qualitaturbana, etc.), econòmics (costos derecollida,tractament,disposiciófinal,etc.)idegestió(necessitatsderecolli-da,controldelsserveisidelsgenera-dors,etc.).

• Dissociar la producció de residus delcreixementeconòmic.

Per fluxos residuals• Promoure la prevenció de productes,

elsresidusdelsqualstinguinefectesperjudicials per al medi o les perso-nes,oquesiguindedifícilreintroduc-cióenelsciclesproductius.

• Reduir aquelles fraccions que es ge-neren en quantitats elevades o quesuposen problemes per a la gestiómunicipal.

• Reduir aquelles fraccions que supo-senunimpacteeconòmicmésdesta-cat.

• Prevenirlageneraciódefraccionspera les quals hi ha objectius concretsdefinits en la normativa o en els ins-trumentsdeplanificació, com elsen-vasoslleugersilesbossesdeplàstic.

• Prevenir, en especial, la generació deresidusdematèriaorgànica,envasos,paper i de les anomenades fraccions“altres” o “minoritàries”, incloent-hielsresidusespecials.

• Reduir la generació i fomentar la re-utilització de fluxos específics, compoden ser les bosses de plàstic, lesrunes,elsresidusdelclavegueram,lapodamunicipal,elpaperdepremsa ilapublicitatielsenvasosd’aigua.

3.2Els reptes i objectius de prevenció

El Pla de prevenció de residus de Bar-celona 2012-2020 es fonamenta en unsreptes estratègics que constitueixenel marc de referència per al desenvo-lupament de les diferents propostesd’actuació.Sónelssegüents:

1. Reduirlageneracióderesiduspercà-pita.

2. Introduirnoushàbitsiactitudsenlesestratègiesdegestióderesidusmuni-cipals,donantmésèmfasialapreven-ciód’acordamb la jerarquiamarcadaperlanormativavigent.

3. Incrementarelgraudelideratgeicon-certació de l’Ajuntament en relacióamblesactuacionsdeprevenció.

4.Millorar l’efectivitat dels recursosaportatsalagestióiprevenciódere-sidus.

5. Augmentarelgraudesensibilitzacióiparticipaciódelapoblacióengeneralidecadascundelsagentsimplicatsenparticular.

6. Optimitzarelsresultatsde lapreven-cióieficàciadelesactuacionsiredu-ir i/ooptimitzarelsfluxosmetabòlicsassociats als consum de béns i pro-ductesialageneracióderesidus.

Vinculats a aquests reptes, el Pla plan-teja també uns objectius qualitatius(generals i per fluxos residuals) i unsde quantitatius, que s’emmarquen, alseu torn, en les polítiques i estratègiesd’actuació definides en els documentsdeplanificaciód’abastsupramunicipal.

Objectius qualitatius

Generals• Ferarribaralasocietatelmissatgede

laprevencióielconsumresponsable,iconsolidarlesactuacionsdepreven-ciódinsdelagestióderesidusmuni-cipals.

• Incorporarenelshàbitsquotidiansac-cionsibonespràctiquesquefomentinelconsumresponsableiimmaterial.

46

Hàbitat Urbà



1. Reduir la generació per càpita en un10%, calculada respecte al valor del’anydereferència*:• Generació per càpita any de refe-

rència:1,540kg/hab./dia• Generació per càpita objectiu del

Pla(2018i2020):1,386kg/hab./dia

S’assumeixen els objectius de pre-venciódelPROGREMICquecoincidei-xenambelsdelPMGRM,peròl’horit-zódecompliments’esténfinsa l’anydefinalitzaciódelPla,el2020.Enlesfuturesrevisionsprevistes,ienfunciódelsobjectiusdelsnousPROGREMICi PMGRM, aquests valors de referèn-ciaespodranmodificar.

El Pla de prevenció determina queel 10% de reducció s’estableixi per al’any2018,iqueaquestesmantinguiestablefinsal’any2020.Caltenirencomptequeel2018seràelprimeranycomplert després de la implantaciódetoteslesmesuresprevistesperalperíode2012-2017.

Les dades de generació per càpitadels anys 2011 (1,33 kg/hab./dia), i2012 (1,27 kg/hab./dia), ja estan persotadelsobjectiusdelPla.Tanmateix,aquestes xifres estan condicionadespels efectes de la crisi econòmica ipel descens del consum, i encara noperlaimplementaciód’unpladepre-venció integrat en la dinàmica quoti-diana dels ciclesde producció i con-sum.

Objectius quantitatius

El Pla defineix uns objectius propisadaptats a les expectatives i potenci-aldelmunicipi,peròsempreenelmarcdels objectius del PROGREMIC 2007-2012 que siguin aplicables en l’àmbitmunicipal. Tots els documents de refe-rència –PROGREMIC, PMGRM i Llei deResidus–estableixenelmateixobjectiudel10%,sibédifereixenquantalsanysdereferènciaid’assoliment.Lesnorma-tivescatalanestenenel2006comaanydereferència,mentrequelaLleideRe-sidusel2010.Ambrelacióal’anyassoli-mentdelsobjectius,elPROGREMICes-tableixel2012,elPMGRMel2016ilaLleide Residus el 2020. En aquest context,s’assumeixen com a objectius generalsquantitatius els objectius de prevenciódel PROGREMIC, els quals coincideixentambéambelsdelPMGRM.

* S’ha pres, com a xifra de generació de base pera l’any de referència (2006), el valor mitjà entrel’any2005i2007,mésajustadaalatendènciadeproducciódelsúltimsanys,tantenelcasdeBar-celona com dels àmbits metropolità i català. Elvalorcomptabilitzatderesiduspercàpitade2006formaunpicpersotadelsnivellsdelsanys2005i2007,ambunvalord’1,5kg/hab./dia,icomporta-ria,enserunvalordepartidamoltbaix,unesforçmoltimportantenl’aplicaciód’actuacionsdepre-venció per a assolir-ne els objectius del 10% dereducció.

47

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


1,70

1,60

1,50

1,40

1,30

1,20

1,10200920082007200620052004200320022001 2010 2011 20132012 2014 2015 2016 2017 2018 20202019

Evolucióreal Escenarialt Escenarimitjà Escenaribaix ObjectiudelPla

Figura 30: Escenaris de generació de residus a Barcelona incorporant-hi el Pla de prevenció de residus (2011-2020)

2. Millorar el potencial de prevenció per a cada fracció. El PROGREMIC defi-neix uns objectius de referència; elgraud’assoliment,però,endependràdels potencials específics de cadafluxderesidusqueresultindelesac-tuacions desplegades. És a dir, men-trequealgunsfluxosenpodensortirreforçats amb potencials per sobredelsparàmetresdereferència,altresfraccionssobrelesqualslacapacitatd’actuació municipal resulta inferiorpodenquedar-neenrere.

Quantalesbosses de plàstic,encon-cret,esplantejaunareducciópercà-pitad’un50%,comamínim,el2016.Elsnivellsdereduccióques’assumei-xen parteixen de l’objectiu 2012 delPROGREMIC,sibéaquestvaloresfaextensiu al 2016, tot indicant que esplantejacomunobjectiudemínims.

48

Hàbitat Urbà



ElPladeprevencióderesidusdeBarce-lona s’estructura en 8 àmbits temàtics,6delsqualsclassifiquenlesactuacionsen funció de la fracció residual objectedelesactuacionsdeprevenció(matèriaorgànica, envasos lleugers, paper-car-tró, vidre, voluminosos i RAEE, i altresfraccions),i2encorresponenaactuaci-ons transversals (agents i llocs especí-fics,i/oformació,participacióirecerca).Aquests vuit àmbits inclouen 19 líniesestratègiques que desenvolupen un to-tal de 45 actuacions, cadascuna de lesqualsesdesenvolupaposteriormentenunafitxaespecífica.

3.3Els àmbits estratègics i les actuacions

Matèriaorgànica

Altresfraccions

Envasoslleugers

Voluminosos

Vidre

Papericartró

Agentsillocsespecífics

Formació,participacióirecerca

49

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


Figura 31: Estructura del Pla de prevenció de residus de Barcelona 2012-2020

8 Àmbits temàtics

FORM

(àmbitdelamatèriaorgànica)

Exemple:

Projecte1Projecte2

Projecte8Projecte9

Projecte13Projecte14

Projecte5Projecte6

Projecte11Projecte12

Projecte3Projecte4

Projecte10

Projecte7

Frac

cion

sde

re

sidu

sTr

ansv

er-

sals

19 Línies estratègiques

FORM1

FORM2

FORM3

45 Actuacions

FORM1.1

FORM2.1

FORM3.1

FORM1.3

FORM2.3

FORM1.2

FORM2.2

FORM1.4

MatèriaorgànicaEnvasoslleugers

PapericartróVidre

VoluminososAltresfraccions

AgentsillocsespecíficsFormació,participació

irecerca

50

Hàbitat Urbà



Àmbit temàtic de la matèria orgànica

FORM1 – Fomentar l’autocompostatge (LE1)

Elcompostatgeésunprocéssenzillquepotsercomplementarialserveidereco-llidahabitualdelaFORM,jaquepermetgestionarlamatèriaorgànicailesrestesvegetals en origen (residus verds de lavegetació dels patis, jardins i torretes).En aplicar, posteriorment, el compostobtingut al mateix lloc on s’ha generat,s’aconsegueix, a més, tancar el cicle delamatèriaorgànica.Totique,apriori,nosigui una de les pràctiques de preven-ció generalitzables al conjunt de la ciu-tat,l’autocompostatgeespotaplicaralshorts urbans, les escoles i universitats,elshabitatgesparticularsi,finsitot,enlescomunitatsdeveïns.

FORM1.1Fomentarl’autocompostatgecomunitari.

Actuacions

FORM1.2Fomentarl’autocompostatgeenhortsurbans.

FORM1.3Fomentarl’autocompostatgealscentresescolarsiuniversitaris.

FORM1.4Fomentarl’autocompostatgeindividual.

51

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


potencials’hacalculatapartirde:tonesde matèria orgànica generada per cen-tre; nombre de centres que disposarande compostador; tones de matèria or-gànicadestinadesal’autocompostatge.El càlcul només inclou els centres es-colarsperquènos’hadisposatdedadesconcretes per a les universitats, i s’haprevist que la meitat d’aquests cen-tres disposaran de compostadors. S’haconsiderat que la meitat de la matèriaorgànica generada tindria possibilitatsdesercompostada,partintcomavalorde referènciade lesdadesde l’informed’avaluació final de la recollida selecti-va als centres educatius de Barcelona,realitzatperl’AjuntamentdeBarcelona,l’Agenda21EscolariSIRESA.

En el cas de l’autocompostatge indivi-dual (FORM1.4), les dades han estat:previsió de l’índex de participació dellars;nombredepersonesperhabitatge(mitjanadeBarcelona,dadesestadísti-ques); i generació de matèria orgànicaperhabitantiany.S’hautilitzatladadafacilitadapelEMSHTRdegeneraciódematèria orgànica per habitant i s’hi haafegit els residus orgànics procedentsdelapoda(valorsextretsdel’estudideSchürmeriSchemmer,1990),jaqueelscompostadors s’ubicarien preferent-mentenaquellshabitatgesquedispo-send’espaiscomjardins,terrasses,etc.Pel que fa als índexs de participació,s’haconsideratqueun1%delapobla-ciódisposaràdecompostadorsalsha-bitatges.

Enelcasdel’autocompostatge comuni-tari (FORM1.1),elpotencialdeprevenciós’hacalculatapartirdelasegüentinfor-mació:previsiódel’índexdeparticipació(famílies) en l’autocompostatge comuni-tari en zones públiques o comunitàries;nombremitjàdepersonesperhabitatge;igeneraciódematèriaorgànicaperhabi-tantiany.Comavalordereferència,s’hautilitzat la dada facilitada pel EMSHTRde generació de matèria orgànica perhabitant: 250 g FORM/hab./dia. Pel quefaals índexsdeparticipació,s’haconsi-deratqueun1%delapoblacióutilitzaràleszonesd’autocompostatgedelaciutat,tenint en compte les experiències asso-ciadesalprojecte“Femcompostalparc”.

Enelcasdel’autocompostatge en horts urbans(FORM1.2),lainformaciódebasehaestatlasegüent:nombred’hortspre-vistos;percentatged’hortsambcompos-tadors; i generació de matèria orgànicaderivadadelcultiu.S’hihaprevistunin-crementde50parcel·lesd’acordamblesdadesdelaXarxad’HortsUrbansdeBar-celona(respecteales326actuals),is’haconsideratquetotselshortsdisposarandecompostadors.S’haprescomavalordereferènciaqueunes20parcel·lesge-nerenunmetrecúbicderesidusvegetals,aproximadament.Aquestsresidusestanconformatsperunabarrejaentrematèriasecaihumidai,pertant,s’hautilitzatunvalorintermedidedensitatdel0,4l/kg.

Respecte a l’autocompostatge als cen-tres escolars i universitaris(FORM1.3),el

Metodologia aplicada

52

Hàbitat Urbà



FORM2 – Reduir el malbaratament ali-mentari (LE2)

La generació de residus alimentaris éselevada, ja que al voltant d’un 5% delmenjar de les llars (unes 152.000 tonesanuals) acaba a les escombraries i, pertant,esdevéunresiduorgànic*.Unapartsignificativa d’aquests residus alimen-taris pot evitar-se aplicant simplementalgunesbonespràctiquesenlacompra,preparació i conservació dels aliments,per la qual cosa els habitatges es con-verteixen en una font important de pre-venció de matèria orgànica a la ciutat.D’altra banda, l’elevada generació d’ex-cedents alimentaris per part de les ac-tivitats econòmiques del sector de l’ali-mentaciótambétéassociatunpotenciald’aprofitament destacat per la concen-traciódecomerçosaBarcelona.

* Guia Un consum més responsable dels aliments. Propostes per a prevenir i evitar el malbaratament alimentari. Agència de Residus de Catalunya apartir d’un estudi de la Universitat Autònoma deBarcelona,2013.

FORM2.1Fomentarlacompraiconsumresponsabled’aliments.

Actuacions

FORM2.2Fomentarlaprevencióderesidusalimentarisalsmenjadorsdelscentreseducatius.

FORM2.3Millorarelscircuitsd’aprofitamentd’excedentsalimentaris.

53

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


En el cas de la millora dels circuits d’aprofitament d’excedents alimenta-ris (FORM2.3), s’ha utilitzat l’estimaciódelsexcedentsalimentarisaprofitablesdeMercabarna,gransdistribuïdorsico-merçosminoristes,il’estimaciódelsex-cedentsalimentaristambéaprofitablesdelsmercatsmunicipals.S’hanconside-ratlestonespotencialmentaprofitablesen els diferents sectors de venda d’ali-mentsqueactualmentesgestionencomaresidusdel’activitat,segonslaconsul-ta realitzada al Banc dels aliments deBarcelona, que coneix quines possibili-tatsd’incrementdelesdonacionshihaper a cada sector. S’ha calculat que un10%(dadaconsultadaal’InstitutMuni-cipaldeMercatsdeBarcelona)delsre-sidusorgànicsllençatsalsmercatsmu-nicipalspodriaseraprofitable.

Per a calcular el potencial de preven-cióde lacompra i consum responsable d’aliments (FORM2.1), s’ha utilitzat lasegüent informació: previsió del nom-bredefamíliesquerebenlacampanya;previsió del nombre de famílies que fi-nalment apliquen les mesures; nombrede persones per habitatge (mitjana deBarcelona); i reducció del malbarata-mentderivatdel’aplicaciódemesures(tFORMreduïdes).

Elpotencialdereducciódelsresidusali-mentarisenl’àmbitdomèstic,mitjançantl’aplicació de les mesures descrites enl’actuació,estrobaalvoltantd’un80%,segonselvalordereferènciapublicataldocument Quantitative Benchmarks for Waste Preventiondel’ACR+(Associationof Cities and Regions for Recycling andSustainable). S’ha considerat que un35%delsciutadansserà informat iqueun15%d’aquestsaplicaràefectivamentles mesures de reducció de malbarata-mentalimentari.


54

Hàbitat Urbà



FORM3 – Reduir les restes vegetals mu-nicipals (LE3)

En les activitats de manteniment delverd urbà, es genera una quantitat sig-nificativa de fracció vegetal que calgestionar adequadament. En aquestalíniaestratègica,esconsiderenmesurescomplementàriesalcompostatgeactualen plantes de tractament, com ara l’au-tocompostatge i l’ampliaciódemesuresd’smartgardening id’aplicaciód’encoixi-nament(mulching),quepermetranconti-nuarreduintelsresidusverdsiretornantelproductefinalalsespaisverdsenfor-madecompostijaçprotector(mulch).

FORM3.1Implantarmesuresdeprevencióalsespaisverds.

Actuacions

aplicaciódelcompostaleszonesenjar-dinades per a tancar el cicle de la ma-tèriaorgànica.S’haconsideratelvolumde cobertura vegetal generat durant lacampanyaderecollidad’arbresdeNadalde2010,segonsdadesdel’Ajuntament.

El càlcul del potencial de prevenciód’aquestaactuaciós’hafetsobrelabasedelestonesdelapodamunicipalreco-llides(dadesmunicipals),idelvolumdecobertura vegetal generat mitjançantla recollida d’arbres de Nadal. Aquestaactuació comprèn la gestió de la podapermitjàdelcompostatgeilaposterior


55

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


seva reducció i reutilització mitjançantel foment de l’oferta i la demanda deproductesambmenysenvàs,d’envasosreutilitzables i retornables, de bossesreutilitzables, etc., tot involucrant tantels consumidors com els comerciants.Tambéalscentresescolarshihapossi-bilitats de reduir els envasos d’esmor-zarsidelserveidemenjador,alhoraqueesconsciencial’alumnatsobrelaqües-tió.

ELL1 – Reduir la utilització d’envasos i embalatges (LE4)

Enelsdarrersanys,lageneraciód’enva-sos i embalatges d’un sol ús ha experi-mentat un gran increment. La recollidaselectivaielreciclatged’aquestafracciópermetendisminuirunapartdel’impac-teambientalassociat,sibécalentambéaltres mesures. Una de les alternativesper a minimitzar aquest impacte és la

Àmbit temàtic dels envasoslleugers

Enelcasdelamesuradereduir els en-vasos i introduir embalatges reutilitza-bles als centres escolars,s’hafetservirel nombre d’alumnes participants i elpotencialdesubstituciódel’aluminienelsesmorzarsperaltresembolcalls re-utilitzables. El valor de referència és laquantitat(enpes)d’aluminiques’utilit-zaenelsesmorzarsescolars:0,4gramsalumini/alumne i dia, dada extreta delprojecteAluMínimdel’EntitatMetropo-litanadelMediAmbient.S’haconsideratunaparticipaciódel50%del’alumnat,ies preveu arribar a la meitat dels cen-treseducatiusambaquestprojecte.

Peracalcularelpotencialdeprevencióde la reducció de bosses de plàstics d’un sol ús,s’hautilitzatcomavalordereferència el potencial de reducció debossesd’1kgperhabitantianypublicatal document Quantitative Benchmarks for Waste Prevention de l’ACR+ (Associ-ationofCitiesandRegionsforRecyclingandSustainable).

Quantareduir l’ús d’envasos i embalat-ges,s’hautilitzatelpotencialenpercen-tatgerespecteageneració,ilageneraciód’envasossegonsbossatipusiprognosidegeneracióderesidus.Elvalorderefe-rènciaéseldel2%d’envasosperhabi-tant ianypublicataldocumentQuanti-tative Benchmarks for Waste Preventiondel’ACR+(AssociationofCitiesandRe-gionsforRecyclingandSustainable).


ELL1.1Reduirlesbossesdeplàsticd’unsolús.

Actuacions

ELL1.2Fomentarlareducciódel’úsd’envasosiembalatges.

ELL1.3Fomentarlareducciód’envasosilaintroducciód’embalatgesreutilitzablesalscentresescolars.

56

Hàbitat Urbà



ELL2 – Reduir els envasos de begudes (LE5)

L’ús d’envasos retornables i reutilitza-bles ha experimentat, en els darrersanys,undescensafavordelsd’unsolús,que tenen un major impacte ambiental.Aquesta línia estratègica pretén dismi-nuirelnombred’envasosd’unsolúsuti-litzats,permitjàdelaimplantacióicor-rectautilitzaciódeSistemesdeDipòsit,DevolucióiRetorn(SDDR),laintroduccióde màquines de vènding amb criterisde prevenció especialment en equipa-ments,idel’incrementdelconsumd’ai-guadel’aixetaperpartdelaciutadania.

ELL2.1FomentarlaimplantaciódesistemesSDDRidelasevautilització.

Actuacions

ELL2.2Fomentarlesmàquinesdevèndingambcriterisdeprevenciód’envasosiembalatges.

ELL2.3Reduirelsenvasosd’aigua(fomentdel’úsd’aiguad’aixeta).

57

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


(unes1.000,delesquals230sónmuni-cipals).Comaxifresdereferència,s’hanfet servir les dades de consum de gotsde plàstic per a màquina a les oficinesde l’Àrea de Medi Ambient (12.000 gotsdecafèal’anyen3màquines,aproxima-dament, per a 200 treballadors. DadesperalprogramaAjuntament+Sosteni-ble).S’hacalculatunúsdelsgotsreuti-litzablesd’un75%perpartdelsusuaris.

Enelcasdelamesuradereducció dels envasos d’aigua (foment de l’ús d’aigua d’aixeta),elcàlculdelpotencialdepre-venciós’hafetamblabasedelpercen-tatgedepoblacióquenoconsumeixai-guadel’aixetaialpotencialdereducciód’envasos d’aigua per habitant. S’hanrecollit també dades dels estudis del’empresaAigüesdeBarcelonasobre lapoblació que consumeix aigua embote-llada habitualment i, per tant, és sus-ceptibledecanviaraquesthàbit.Elvalordereferènciaésde2kgd’envàslleuger(plàstic) per habitant i any, publicat aldocument Quantitative Benchmarks for Waste Preventiondel’ACR+(AssociationofCitiesandRegionsforRecyclingandSustainable).

Peracalcularelpotencialdeprevenciódel foment de la implantació de siste-mes SDDR,s’hautilitzatcomavalordereferència el potencial de reducció de12 kg/hab./dia d’envasos per habitanti any, publicat al document Quantitati-ve Benchmarks for Waste Preventiondel’ACR+ (Association of Cities and Regi-onsforRecyclingandSustainable).Enelvolum de tones reduïdes per mitjà delsSDDR s’hi inclouen diferents materials(plàstics, alumini, etc.) en funció delsproductes inclosos en el sistema. Caltenir en compte que el potencial de re-ducciódependràdelescaracterístiquesdelssistemesques’hidesenvolupin.

Quantalfoment de màquines de vènding amb criteris de prevenció d’envasos i embalatges,elpotencials’hacalculatapartir del nombre de màquines de cafè(sensegot)aimplantar,delpercentatgede participació (ús de gots reutilitza-bles),idelnombredegotsutilitzatspermàquina.S’haconsiderat la instal·laciód’unes1.000màquinesdevèndingalsdi-ferentsespais,equipamentsmunicipals,etc., valor que parteix de la substitucióde les unitats implantades actualment


58

Hàbitat Urbà



Àmbit temàtic del paper i cartró

P1 – Reduir el paper i cartró (LE6)

Lageneracióderesidusdepaperhaanatincrementant-seenelsdarrersanys,enpartcomaconseqüènciadelseumalba-ratament iús indiscriminat,aixícomdel’augmentdelapublicitatenformatpa-per ide lapremsagratuïta.Tot ielses-forçosrealitzatsenmatèriaderecollidaselectiva, i els resultats positius asso-lits,elpaper icartrósónunrecursambungranpotencialdeprevencióaplicant-hi només algunes pràctiques senzilles.Enaquestalíniaestratègica,esplantejadisminuir la quantitat de fracció papergeneradamitjançantlareducciódelseuconsum, especialment en les activitatsd’oficines i despatxos, d’una banda, i al’Ajuntamentialsdiferentsequipaments,de l’altra. Paral·lelament, es promocio-naràlareutilitzaciódellibresdetextidelectura,ilaprevencióderesidusderivatsdelapremsagratuïtaidelapublicitatnonominal, ja que aquests també ocasio-nen impactes visibles respecte a quan-titatsgeneradesisobrelagestióinetejamunicipal.

P1.1Reduirelconsumdepaper.

Actuacions

P1.2Reutilitzarelsllibresdetextidelectura.

P1.3Prevenirelsresidusderivatsdelapremsagratuïta.

P1.4Prevenirlapublicitatnonominal.

59

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


renovació dels llibres. S’ha consideratque el 50% de l’alumnat de primària,ESO i Batxillerat, aplicarà aquest sis-tema de sociabilització, i s’ha treballattenint en compte les consideracionssegüents:cadaalumneutilitzaunamit-jana de deu llibres anuals, amb un pesaproximatde0,8kg/llibre,quetenenunperíodederenovaciódetresanys.Elpo-tencial de reducció s’ha calculat senseconsiderar una possible incorporaciódels llibres digitals en substitució delmaterial educatiu actual. Per al càlculen el cas de l’intercanvi de llibres, s’hafetservirelnombredepuntsd’intercan-vi,elnombredellibresintercanviatsperpunt,ielpesd’unllibre.S’haconsideratques’ubicaranpuntsd’intercanviento-teslesdeixalleriesfixesdezonaibarri,aixícomenalgunscentrescívics,is’ar-ribarà,comamínim,aunacinquantenadepunts.Respectealnombredellibresintercanviatsperpunt,s’haprescomareferènciaelsintercanviatsdurantelpe-ríoded’unanyalpuntdel’Aulaambien-taldelaSagradaFamília.

Respectealamesuradeprevenir la pu-blicitat no nominal,elpotencials’hacal-culatapartirdelaprevisiódelnombredefamíliesquerebenlacampanya,idelpo-tencialdereducciódepaperperfamília,derivatdel’aplicaciódelaintroducciódel’adhesiu de rebuig de la publicitat. S’hihan utilitzat com a valor de referèncialesdadesd’unaexperiènciarealitzadaenbústiesdeBarcelona(ambisenseadhe-siude“publicitat,no,gràcies”),delaqualsen’haextretelpesmitjàdelapublicitatevitadaambelsistemadel’adhesiu(da-des facilitades per Ecoinstitut Barcelo-na). S’hi ha considerat una participaciódel25%delesllarsdelaciutat.

Elpotencialdereducció del consum de paper s’hacalculatperalcasdelesofi-cines i despatxos i per al de l’Adminis-tració. L’indicador utilitzat en el primercas ha estat la reducció per habitantmitjançant la desmaterialització de lainformació a partir de les TIC (Tecnolo-gies d’Informació i Comunicació), i comavalordereferèncias’hanadoptatels9kg/hab./anyperúsdelesTICpublicataldocument Quantitative Benchmarks for Waste Prevention del’ACR+(Associationof Cities and Regions for Recycling andSustainable). En el cas de l’Administra-ció, per al càlcul, s’ha tingut en comp-telageneraciódepaper icartró,elpesd’unfulldepaper ielpercentatged’es-talvi per desmaterialització de la infor-mació. Com a valor de referència, s’haconsiderat un percentatge de reduccióde paper i cartró del 7% respecte a lageneració, obtingut arran de l’experi-ència de l’Ajuntament de Manresa, pu-blicat al document Quantitative Bench-marks for Waste Prevention de l’ACR+(Association of Cities and Regions forRecycling and Sustainable). Es dispo-sa tambéde lesdadesaproximades decompraanualdepaperde l’AjuntamentdeBarcelona,procedentsdelProgramaAjuntament+Sostenible2009.

Quant a la mesura de reutilitzar llibres de text i lectura,elcàlculs’harealitzatperalaprevenciódepaperpermitjàdela sociabilització de llibres als centreseducatius,iperalaprevenciódepaperderivada dels punts d’intercanvi de lli-bres.Lainformaciódebaseenelprimercashaestatelnombred’alumnesparti-cipants,elnombredellibresperalumne(duranttotelcursescolar),elpesapro-ximatd’unllibreescolar, ielperíodede


60

Hàbitat Urbà



Àmbit temàtic del vidre

V1 – Reduir el vidre envàs (LE7)

L’ús d’envasos de vidre retornables i re-utilitzables ha experimentat un impor-tant descens en els darrers anys. Tot ique la recollida selectiva i el reciclatged’envasos de vidre d’un sol ús obté re-sultats positius, és preferible la sevautilitzacióentermesambientals,semprequeladistànciadetransportdelsenva-sos sigui com a màxim de 200-300 km.Aquesta líniaestratègicaapostaper re-duirlafraccióvidremitjançantelfomentdelsenvasosdevidrereutilitzablesenelsector HORECA (Hosteleria, Restaura-ció i Càtering), ja que compta amb grannombred’establimentsaBarcelonain’ésundelsprincipalsconsumidors.Addicio-nalment, es proposen també mesuresespecífiquesperalfomentdelareutilit-zaciód’ampollesdecavacomapràcticadeprevenciómoltvisibledecaraalaciu-tadania.

V1.1PromoureelsenvasosdevidrereutilitzablesenelcanalHORECAienaltresestabliments.

Actuacions

V1.2Fomentarlareutilitzaciódelesampollesdecava.

61

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


nes recollides s’ha extret de les dadesmunicipalssobredeixalleries.Larecolli-daactualésforçabaixais’haconsideratque,aplicant-hilesactuacionsprevistes,l’augmentseràde,comamínim,el25%.Quantalpotencialdereducciódetonesde vidre associades a la campanya deNadal,s’hapartitdelconsumd’ampollesdecavaperhabitantdurantelNadal,delpes d’ampolla de cava estàndard, i del’estimacióde laparticipacióen lareco-llida específica d’ampolles de cava pre-vista. S’ha partit dels litres de begudesescumoses icavesambDOconsumidesa l’Estatespanyoleldesembredel2009(Observatorio Español del Mercado delVino), i s’ha considerat un volum i pesd’unaampolladecavaestàndard(750cli900grams).S’haestablertquelaparti-cipacióenl’aportaciód’ampollesalssis-temes de recollida habilitats seria d’un30%,lameitataproximadamentdelvalorde recollida selectiva actual d’aquestafracció.

Enelpotencialdeprevenciódelamesuradepromoció dels envasos de vidre reuti-litzables en el canal HORECA i en altres establimentss’hautilitzatelpercentatgedelvidreambpossibilitatsdeserreutilit-zatilestonesdevidrecomercialrecollitpels serveis municipals (any 2010). S’hihan marcat com a percentatge de vidrereutilitzableelsobjectiusdelPlaNacio-nal Integrat de Residus (2008-2015), jaque depèn dels SDDR que es desenvo-lupinprincipalmentanivellestatal.Con-cretament,s’harealitzatunamitjanaen-treelsobjectiusdel’aiguaenvasadaielsdecervesa,refresc,etc.

Peradeterminarelpotencialdepreven-ció del foment de la reutilització de les ampolles de cava,sen’hacalculatlareu-tilitzaciópermitjàdelarecollidaordinà-riaalspuntsverds(tonesanualsipercen-tatged’incrementdelestonesrecollides)i les ampolles reutilitzades durant lacampanya de Nadal. La quantitat de to-


62

Hàbitat Urbà



Àmbit temàtic dels voluminosos-RAEE

VR1 – Fomentar la preparació per a la reutilització-reparació de voluminosos (LE8)

Elshàbitsdeconsumactuals,basatsengranmesuraenlaculturad’usarillençar,fanquecadacophihamésobjectesvo-luminosos, RAEE i tèxtils en els residusmunicipals. Aquesta línia estratègica técom a propòsit reduir-ne la quantitat i,alhora,fomentar-nelareutilitzacióil’ex-tensiódelavidaútilpermitjàdelapre-paració per a la reutilització, la creaciód’espais de reparació municipals adre-çatsalaciutadaniailapromociódelesactivitats econòmiques associades a larestauraciódebéns.

l’actuacióestariamésconsolidadai,pertant, l’eficiènciaderecollida, reparació ireutilitzaciós’incrementarien.

Pelquefaa fomentar la creació i ús d’es-pais i activitats de reparació, el càlculdelpotencialdeprevenciós’harealitzata partir del nombre de centres de repa-racióprevistosidelsnivellsd’utilització:quantitat de residus reparats. S’ha pre-vistquel’establimentdecentresderepa-raciótindràunacoberturafinaldeserveid’un punt per districte (més el punt ad-dicionaljaexistentgestionatperl’EMA).Sobreelsnivellsd’utilització,s’hanprescomadadadereferèncialestonesrepa-radesqueactualments’estangestionantallocaldelprogramade“Millorquenou,reparat”del’EMA.

Elpotencialdeprevenciódelamesuradefoment de la preparació per a la reutilit-zació dels voluminosos recollitss’hacal-culatamblesdadesderecollidadevolu-minosospermitjàdelsdiferentsserveishabilitats, i el percentatge de volumino-sosambpossibilitatsdeserreutilitzats.S’haconsideratqueelsnivellsactualsderecollida selectiva se’n mantindran. Elspercentatges de voluminosos amb pos-sibilitats de reutilització s’han establertapartirdelsestudisrealitzatsenelmarcdeladiagnosid’aquestPla:un48%delto-taldevoluminososrecollitséspotencial-mentreutilitzabledeformadirecta,obépermitjàd’unprocésdepreparacióperalareutilitzaciómésomenysintensiu.Decaraalsegonperíode,s’haincrementatelpercentatgefinsal55%,considerantque


VR1.1Fomentarlapreparacióperalareutilitzaciódelsvoluminososrecollits.

Actuacions

VR1.2Fomentarlacreacióiúsd’espaisiactivitatsdereparació.

63

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


VR2 – Fomentar la reutilització de volu-minosos (LE9)

Moltsdelsvoluminosos iRAEErecollitsselectivament es troben en condicionsdeserreutilitzatsdeformadirectaodes-prés d’una preparació. És per això quecalcrearlesviesadequadesperferefec-tiva i facilitar la reutilització d’aquestsbéns, ja que tenen un potencial de pre-venciómoltelevat.Aquestesviesesma-terialitzaran mitjançant la creació d’unaparadorvirtualquepermetil’intercanvii ladonaciód‘objectes, lagestiódesol-licitudsperafacilitarlesdonacionsmit-jançantelsserveissocialsmunicipals, ilacreaciód’espaisd’intercanvialslocalsdelesentitatsiassociacions.

blert el nombre de productes potencial-mentintercanviats,s’hacorrelacionatenfunciódelapoblacióservidaaBarcelona.Respecte a la composició dels objectesoferts, s’ha realitzat una anàlisi de lesexperiències de deixalleries del ConsellComarcal de Girona i del servei “Dono.Canvio. Necessito” de l’Ajuntament deReus,is’hanclassificatendiferentstipo-logies de productes. Seguidament, s’harealitzatunataulaambunspesostipusdecadablocd’objectesperferunaapro-ximaciódelestonesgestionadesqueespodrienestalviaramblareutilització.

Sobre la mesura de l’aparador virtual dels objectes reutilitzables, el poten-cial de prevenció s’ha calculat mitjan-çant el nombre d’objectes intercanviats,la composició dels objectes oferts i lataulaambunspesostipusdecadablocd’objectes. S’hi ha utilitzat com a dadabaseelnombred’ofertesanualsdelpor-tald’intercanvidedeixalleriesdeGirona,is’haconsideratqueelfactordesortidapodria assolir un 100% dels productesoferts,d’acordamblescaracterístiquesilademandaqueespreveusis’extrapolaelprojecteaBarcelona.Unavegadaesta-


VR2.1Aparadorvirtualdelsobjectesreutilitzables.

Actuacions

VR2.2Gestionarsol·licitudsdedonacionspermitjàdelsserveissocials/fundacions.

64

Hàbitat Urbà



Àmbit temàtic de les “altres” fraccions

A1 – Reduir les “altres fraccions” (LE10)

Elsfluxosderesidusqueformenpartdelgrupde lesfraccions”altres”,comenelcasdelsvoluminosos iRAEE,hanexpe-rimentat un gran augment de generacióen els darrers anys. Aquesta línia es-tratègica proposa mesures de reducciócentrades en actuacions específiquesperacadaflux,comaralarecollidase-lectivaielfomentdelareutilitzaciódelaroba,ilarecollidaselectivaireutilitzaciódeterresirunesenl’àmbitdelesobresimantenimentmunicipals.

AmigapublicataldocumentQuantitati-ve Benchmarks for Waste Preventiondel’ACR+ (Association of Cities and Regi-onsforRecyclingandSustainable).

Quantalfomentdelaprevenció de terres i runes,s’hanutilitzatlesdadesdegene-raciódeterresirunesenl’àmbitdelmuni-cipiielpercentatgederunesreutilitzadesenlaconstruccióoenmantenimentsdelsequipamentsmunicipals.Comavalorsdereferència, s’han pres les quantitats deterresirunesrecollidesalesdeixalleriesmunicipalsi,comapercentatgederunesreutilitzades, el valor publicat en les XIIJornades d’intercanvi d’experiències endeixalleriesdelaDiputaciódeBarcelonasobreresidusdelaconstrucció.

Enelcasdelamesuradelfoment de la recollida selectiva de roba i calçat i la seva reutilització, el potencial s’ha cal-culat amb les dades de generació deresidustèxtils,delpercentatgedereco-llida selectiva dels residus tèxtils, i delpotencialdereutilitzacióderobaialtresresidustèxtils.S’hapartitdelagenera-ció futura de residus tèxtils segons lesdades de base utilitzades. Es calculaque,comamínim,hihauràunaugmentdels nivells actuals de recollida de finsaun15%,segonslesprevisionsdel’am-pliaciódelsserveisderecollidad’aques-tafracció.S’hihautilitzatcomavalordereferència el potencial de reutilitzacióderesidustèxtilsrecollitsselectivamentdel 40%, extret del cas català de Roba


A1.1Fomentarlarecollidaselectivaderobaicalçatilasevareutilització.

Actuacions

A1.2Fomentarlaprevenciódeterresirunes.

65

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


A2 – Reduir els envasos secundaris i ter-ciaris (LE11)

El fort increment en la utilització d’en-vasosiembalatgesd’unsolús,d’emba-latgessecundarisperatransportarem-balatgesprimarisoproductesdinsdelsseus envasos, i d’embalatges terciarisper a transportar embalatges secunda-ris,hafetaugmentarelvolumderesidusderivats d’aquesta pràctica, dinàmicaque s’ha potenciat per la gran concen-tració d’activitats econòmiques genera-dores d’aquest tipus d’embalatges. Peraquestmotiu,s’incorporaalPlaunalíniaestratègica dirigida a potenciar els em-balatges secundaris i terciaris reutilit-zablesiretornablesiaimplantarl’úsdesistemesdelogísticainversa.

A2.1Potenciarelsembalatgessecundarisiterciarisreutilitzablesiretornablesil’úsdesistemesdelogística inversaenlesactivitatseconòmiques.

Actuacions

66

Hàbitat Urbà



Àmbit temàtic de les actuacions en agents i llocs específics

ALE1 – Accions de reducció de residus en àmbits específics (LE12)

Certes activitats econòmiques, equipa-ments i espais singulars, es comportencom a importants generadors de deter-minats residus municipals o assimila-bles, de manera que poden ser objected’implantaciódemesuresdeprevenció.Segons l’anàlisi realitzada, s’ha consi-derat viable i necessari potenciar l’apli-caciódemesuresenelsegüentsàmbitsespecífics: sector hoteler/restauració,despatxosioficinesiequipaments ies-paissingularsdelaciutat.

ALE1.1 Implantarmesuresdeprevencióenelsectorhoteleriderestauració.

ALE1.2Implantarmesuresdeprevencióendespatxosioficinesd’organismesoficialsnomunicipals id’entitatssenseafanydelucre.

ALE1.3 Implantarmesuresdeprevencióenequipaments/espaissingulars(Zoo,ParcdelTibidabo, museus,fires,etc.).

Actuacions

67

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


partdelssistemesmunicipalsdegestióderesidusperretornarl’espaialescon-dicionsinicials.Són,pertant,unabonaoportunitatperaincorporarestratègiesdeprevenció(ireciclatge)deresidus,jaque, a més del benefici ambiental quecomporten, permeten difondre bonespràctiquesdegestióireducció.

talització de l’Ajuntament de Barcelo-na es realitza en el marc del ProgramaAjuntament+Sostenible, i es concretaen l’àmbit de la prevenció en la realit-zaciódecompres,contractacionsicon-cessions amb criteris de reducció deresidus, i en el foment de l’execució debonespràctiquesdeprevencióperpartdelpersonal.

ALE2 – Fomentar la prevenció de residus en festes i esdeveniments (LE13)

La generació de residus en esdeveni-mentspuntualsdepèndelescaracterís-tiquesdel’acteidelnombred’assistents.L’impacte d’aquestes activitats sol serdestacat i requereix un sobreesforç per

ALE3 – Fomentar la prevenció de residus en l’ambientalització de les dependènci-es i serveis municipals (LE14)

L’ambientalització de l’Administració volimpulsar accions que facin una gestióde l’activitatbasadaencriterisambien-talsidesostenibilitat,iquetinguintam-bé un paper exemplificador. L’ambien-

ALE3.1Ampliarl’ambientalitzaciódecompres,contractacióiconcessionsambcriterisdeprevencióderesidus.

ALE3.2Fomentarlesbonespràctiquesdeprevenciódelpersonaldel’Ajuntament.

Actuacions

ALE2.1Fomentarlaprevencióderesidusenesdevenimentsmunicipals.

Actuacions

ALE2.2Fomentarlaprevencióderesidusenesdevenimentsnomunicipals.

68

Hàbitat Urbà



ductes,demaneratransversaliambunarelació directa amb la resta d’accionsproposades. Aquesta estratègia tambéconsidera el foment de la desmateria-lització del consum, tot potenciant-nealtres opcions com l’adquisició de ser-veis o béns immaterials. En el marc del’adquisició responsable de béns, elsmercatsd’intercanviidesegonamà,ac-tivitatsquetenenunallargatradicióalaciutat,esdevenenuninstrumentpotentperaaconseguirlareutilitzaciódebéns,totestimulantelcontacteentrel’ofertailademandadeproductesdesegonamà.

reguladorsodinamitzadors(enslocalsiassociacions i entitats). Cal, a més, di-fondre les mesures impulsades per taldedemostrarl’èxitdelacol·laboracióilaimplicació activa dels diferents agents.Lacomunicacióilaformacióenpreven-ció són, en aquest sentit, instrumentsimprescindibles que s’han de portar aterme de forma continuada i paral·lelaal desenvolupament del Pla, amb la fi-nalitat d’assolir els màxims nivells departicipació.

Àmbit temàtic de la formació, participació i recerca

FPR1 – Fomentar el consum responsa-ble en general (LE15)

La generació de residus està vinculadamolt estretament a les pautes de con-sumdelsciutadans.Enelsdarrersanys,latendènciahaestat incrementar ladi-versificaciódelsmaterialsidelsbénsdemercat, així com l’ús de materials d’unsolúsol’adquisiciódeproductesquenosónestrictamentdeprimeranecessitat.Es vol, per tant, incidir en aquesta ten-dènciaifomentarlacompra,consumiúsresponsable i sostenible de béns i pro-

FPR2 – Comunicació, formació i asses-sorament en prevenció (LE16)

La prevenció de residus és un àmbitd’actuació emergent, per la qual cosalesactuacions iestratègiesques’hi im-pulsenportenassociadesuncomponentd’aprenentatge.Peratenirèxitenl’apli-caciódelespolítiquesdeprevenció,callaimplicacióielconeixementdetotselssectorsde lasocietat,desdelsproduc-torsalsusuaris,totpassantpelsòrgans

FPR2.1Serveid’assessoramentideconsultesenprevenció.

FPR2.2Comunicacióiformacióenprevenció.

FPR2.3Mecanismesdedifusiód’actuacionsdelPladeprevencióidelsseusresultats.

Actuacions

FPR1.1Fomentarelconsumiúsresponsabledelsbéns,productesiserveis.

Actuacions

FPRT1.2Fomentarelsmercatsd’intercanvi.

69

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


lesregions,ciutatsipoblesdelspaïsosdesenvolupats o en vies de desenvolu-pament. Aquesta línia estratègica vol,per tant, fomentar la participació i lacol·laboracióenxarxesnacionalsiinter-nacionals sobre prevenció de residus i,deformaespecífica,enlaSetmanaeu-ropeadelaprevencióderesidus.

FRP3 – Participació i col·laboració en prevenció (LE17)

Laprevencióderesidusésunreptecol-lectiuenelqualestanimplicatstotselsagentsiactorssocialsieconòmics.L’ele-vada generació de residus municipalsés, a més, un fet comú en gran part de

FPR3.1Participarenxarxessobreprevencióderesidus.

Actuacions

FPR3.2ParticiparenlaSetmanaeuropeadelaprevencióderesidus.

peraevolucionaridesenvoluparnovesei-nes,instrumentsimecanismesquevagindirigits tant a consolidar-ne el coneixe-mentcomadifondre,entrelaciutadania,elconcepteielsreptesquecomporta.

prevencióderesidus,aixícomdiversosinstruments de tipus econòmic i fiscalper a estimular determinades conduc-tesdelsdiferentsàmbitssocialsenre-lació a la reducció i reutilització de re-sidus.

FRP4 – Innovació i recerca en prevenció (LE18)

Laprevencióderesidus,enserunàmbitd’actuacióemergent,téunamplipotencial

FRP5 – Instruments normatius i fiscals de prevenció (LE19)

L’Ajuntament de Barcelona té al seuabastdiferentsinstrumentsdecaràcternormatiuperaregularlespràctiquesde

FPR4.1Concursanuald’ideesperalaprevenció.

FPR5.1Estudidel’ordenaciódelaprevenciógeneralisectorial.

Actuacions

Actuacions

FPR4.2Estudisderecercaidesenvolupamentenaspectesconcretsdereduccióderesidusalaciutat.

FPR5.2Estudideldesenvolupamentd’instrumentseconòmicsifiscalsperalfomentdelaprevenció.

70

Hàbitat Urbà



71

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020

Medi Ambient i Serveis UrbansReptes estratègics

Reduir la generació de residus per càpita en un 10% en el 2016 i 2018 (respecte a l’any de referència).

Introduir nous hàbits i actituds en les estratègies de gestió de residus municipals, donant més èmfasi a la prevenció d’acord amb la jerarquia marcada per la normativa.

Incrementar el grau de lideratge i concertació de l’Ajuntament en relació amb les actuacions de prevenció.

Millorar l’efectivitat dels recursos aportats a la gestió i prevenció de residus.

Augmentar el grau de sensibilització i participació de la població en general i de cadascun dels agents implicats en particular.

Optimitzar els resultats de la prevenció i eficàcia de les actuacions i reduir i/o optimitzar els fluxos metabòlics associats al consum de béns i productes i a la generació de residus.

Figura 32: Relació entre els reptes estratègics i els objectius qualitatius del Pla de prevenció

Objectius qualitatius generals Objectius qualitatius per fluxos residuals

Fer

arri

bar

a la

soc

ieta

t de

form

a cl

ara

el m

issa

tge

de la

pre

venc

ió i

el c

onsu

m

resp

onsa

ble

i con

solid

ar le

s ac

tuac

ions

de

pre

venc

ió d

ins

de la

ges

tió

de re

sidu

s m

unic

ipal

s.

Inco

rpor

ar e

n el

s hà

bits

de

la v

ida

quot

i-di

ana

actu

acio

ns q

ue fo

men

tin

el c

onsu

m

resp

onsa

ble

i im

mat

eria

l.

Incr

emen

tar

la im

plic

ació

i pa

rtic

ipac

ió

acti

va i

com

prom

esa

dels

dif

eren

ts s

ecto

rs

soci

als

en le

s de

cisi

ons

i act

uaci

ons

rela

ti-

ves

a la

pre

venc

ió i

acon

segu

ir e

l com

pro-

mís

del

s ag

ents

eco

nòm

ics

per

avan

çar

en

la p

reve

nció

.

Pro

mou

re i

reac

tiva

r le

s po

ssib

ilita

ts d

e re

utili

tzac

ió i

prep

arac

ió p

er a

la re

utili

t-za

ció.

Pro

mou

re la

pre

venc

ió d

e pr

oduc

tes,

els

re-

sidu

s de

ls q

uals

tene

n ef

ecte

s pe

rjud

icia

ls

per

al m

edi o

les

pers

ones

.

Pro

mou

re la

pre

venc

ió d

e pr

oduc

tes,

els

re

sidu

s de

ls q

uals

són

de

difí

cil r

eint

rodu

c-ci

ó en

els

cic

les

prod

ucti

us.

Red

uir

aque

lles

frac

cion

s qu

e es

gen

eren

en

qua

ntit

ats

impo

rtan

ts o

que

sup

osen

pr

oble

mes

per

a la

ges

tió

mun

icip

al.

Red

uir

aque

lles

frac

cion

s de

resi

dus

que

supo

sen

un im

pact

e ec

onòm

ic m

és d

es-

taca

t.

Pre

veni

r la

gen

erac

ió d

’aqu

elle

s fr

acci

ons

per

a le

s qu

als

exis

teix

en o

bjec

tius

es-

pecí

fics

est

able

rts

per

la n

orm

ativ

a o

la p

la-

nifi

caci

ó, c

om a

ctua

lmen

t só

n el

s en

vaso

s lle

uger

s i l

es b

osse

s de

plà

stic

.

Pre

veni

r, es

peci

alm

ent,

la g

ener

ació

de

resi

dus

de m

atèr

ia o

rgàn

ica,

d’e

nvas

os, p

a-pe

r i d

e le

s an

omen

ades

frac

cion

s “a

ltre

s”

o “m

inor

itàr

ies”

, in

cloe

nt-h

i els

resi

dus

espe

cial

s.

Red

uir

la g

ener

ació

i fo

men

tar

la re

utili

tza-

ció

de fl

uxos

esp

ecífi

cs, c

om p

oden

ser

les

boss

es d

e pl

àsti

c, le

s ru

nes,

els

resi

dus

del

clav

egue

ram

, la

poda

mun

icip

al, e

l pap

er d

e pr

emsa

i la

pub

licit

at i

els

enva

sos

d’ai

gua.

72

Hàbitat Urbà



73

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


Figura 33: Relació entre els objectius qualitatius del Pla de prevenció i les mesures proposades

Codi Actuacions


Fer

arri

bar

a la

soc

ieta

t de

form

a cl

ara

el m

issa

tge

de la

pre

venc

ió i

el c

onsu

m

resp

onsa

ble

i con

solid

ar le

s ac

tuac

ions

de

pre

venc

ió d

ins

de la

ges

tió

de re

sidu

s m

unic

ipal

s.

Inco

rpor

ar e

n el

s hà

bits

de

la v

ida

quot

i-di

ana

actu

acio

ns q

ue fo

men

tin

el c

onsu

m

resp

onsa

ble

i im

mat

eria

l.

Incr

emen

tar

la im

plic

ació

i pa

rtic

ipac

ió

acti

va i

com

prom

esa

dels

dif

eren

ts s

ecto

rs

soci

als

en le

s de

cisi

ons

i act

uaci

ons

rela

ti-

ves

a la

pre

venc

ió i

acon

segu

ir e

l com

pro-

mís

del

s ag

ents

eco

nòm

ics

per

avan

çar

en

la p

reve

nció

.

Pro

mou

re i

reac

tiva

r le

s po

ssib

ilita

ts d

e re

utili

tzac

ió i

prep

arac

ió p

er a

la re

utili

t-za

ció.

Pro

mou

re la

pre

venc

ió d

e pr

oduc

tes,

els

re-

sidu

s de

ls q

uals

tene

n ef

ecte

s pe

rjud

icia

ls

per

al m

edi o

les

pers

ones

.

Pro

mou

re la

pre

venc

ió d

e pr

oduc

tes,

els

re

sidu

s de

ls q

uals

són

de

difí

cil r

eint

rodu

c-ci

ó en

els

cic

les

prod

ucti

us.

Red

uir

aque

lles

frac

cion

s qu

e es

gen

eren

en

qua

ntit

ats

impo

rtan

ts o

que

sup

osen

pr

oble

mes

per

a la

ges

tió

mun

icip

al.

Red

uir

aque

lles

frac

cion

s de

resi

dus

que

supo

sen

un im

pact

e ec

onòm

ic m

és d

es-

taca

t.

Pre

veni

r la

gen

erac

ió d

’aqu

elle

s fr

acci

ons

per

a le

s qu

als

exis

teix

en o

bjec

tius

es-

pecí

fics

est

able

rts

per

la n

orm

ativ

a o

la p

la-

nifi

caci

ó, c

om a

ctua

lmen

t só

n el

s en

vaso

s lle

uger

s i l

es b

osse

s de

plà

stic

.

Pre

veni

r, es

peci

alm

ent,

la g

ener

ació

de

resi

dus

de m

atèr

ia o

rgàn

ica,

d’e

nvas

os, p

a-pe

r i d

e le

s an

omen

ades

frac

cion

s “a

ltre

s”

o “m

inor

itàr

ies”

, in

cloe

nt-h

i els

resi

dus

espe

cial

s.

Red

uir

la g

ener

ació

i fo

men

tar

la re

utili

tza-

ció

de fl

uxos

esp

ecífi

cs, c

om p

oden

ser

les

boss

es d

e pl

àsti

c, le

s ru

nes,

els

resi

dus

del

clav

egue

ram

, la

poda

mun

icip

al, e

l pap

er d

e pr

emsa

i la

pub

licit

at i

els

enva

sos

d’ai

gua.

FORM1.1 Fomentar l’autocompostatge comunitari.

FORM1.2 Fomentar l’autocompostatge en horts urbans.

FORM1.3 Fomentar l’autocompostatge als centres escolars i universitaris.

FORM1.4 Fomentar l’autocompostatge.

FORM2.1 Fomentar la compra i consum responsables d’aliments.

FORM2.2 Fomentar la prevenció de residus alimentaris als menjadors dels centres educatius.

FORM2.3 Millorar els circuits d’aprofitament d’excedents alimentaris.

FORM3.1 Implantar mesures de prevenció als espais verds.

ELL1.1 Reduir les bosses de plàstic d’un sol ús.

ELL1.2 Fomentar la reducció de l’ús d’envasos i embalatges.

ELL1.3 Fomentar la reducció d’envasos i la introducció d’embalatges reutilitzables als centres escolars.

ELL2.1 Fomentar la implantació de sistemes SDDR i de la seva utilització.

ELL2.2 Fomentar les màquines de vènding amb criteris de prevenció d’envasos i embalatges.

ELL2.3 Reduir els envasos d’aigua (foment de l’ús d’aigua d’aixeta).

P1.1 Fomentar la reducció del consum de paper.

P1.2 Reutilitzar els llibres de text i lectura.

P1.3 Prevenir els residus derivats de la premsa gratuïta.

P1.4 Prevenir la publicitat no nominal.

V1.1 Promoure els envasos de vidre reutilitzables en el canal HORECA i en altres establiments.

V1.2 Fomentar la reutilització de les ampolles de cava.

VR1.1 Fomentar la preparació per a la reutilització dels voluminosos recollits.

VR1.2 Fomentar la creació i ús d’espais i activitats de reparació.

Continua a la pàgina següent

74

Hàbitat Urbà



75

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


Codi Actuacions


VR2.1 Aparador virtual dels objectes reutilitzables.

VR2.2 Gestió de sol·licituds de donacions mitjançant els serveis socials/fundacions.

A1.1 Fomentar la recollida selectiva de roba i calçat i la seva reutilització.

A1.2 Fomentar la prevenció de terres i runes.

A2.1 Potenciar els embalatges secundaris i terciaris reutilitzables i retornables i l’ús de sistemes de logística inversa en les activitats econòmiques.

ALE1.1 Implantar mesures de prevenció en el sector hoteler i restauració.

ALE1.2 Implantar mesures de prevenció en despatxos i oficines d’organismes oficials no municipals i d’entitats sense afany de lucre.

ALE1.3 Implantar mesures de prevenció en equipaments/espais singulars (Zoo, Parc del Tibidabo, museus, fires, etc.).

ALE2.1. Fomentar la prevenció de residus en esdeveniments municipals.

ALE2.2. Fomentar la prevenció de residus en esdeveniments no municipals.

ALE3.1 Ampliar l’ambientalització de compres, contractació i concessions amb criteris de prevenció de residus.

ALE3.2 Fomentar les bones pràctiques de prevenció del personal de l’Ajuntament.

FPR1.1 Fomentar el consum i ús responsable dels béns, productes i serveis.

FPRT1.2 Fomentar els mercats d’intercanvi.

FPR2.1 Servei d’assessorament i de consultes en prevenció.

FPR2.2 Comunicació i formació en prevenció.

FPR2.3 Mecanismes de difusió d’actuacions del Pla de prevenció i dels seus resultats.

FPR3.1 Participar en xarxes sobre prevenció de residus.

FPR3.2 Participar en la Setmana europea de la prevenció de residus.

FPR4.1 Concurs anual d’idees per a la prevenció.

FPR4.2 Estudis de recerca i desenvolupament en aspectes concrets de reducció de residus a la ciutat.

FPR5.1 Estudi de l’ordenació de la prevenció general i sectorial.

FPR5.2 Estudi de desenvolupament d’instruments econòmics i fiscals per al foment de la prevenció.

Fer

arri

bar

a la

soc

ieta

t de

form

a cl

ara

el m

issa

tge

de la

pre

venc

ió i

el c

onsu

m

resp

onsa

ble

i con

solid

ar le

s ac

tuac

ions

de

pre

venc

ió d

ins

de la

ges

tió

de re

sidu

s m

unic

ipal

s.

Inco

rpor

ar e

n el

s hà

bits

de

la v

ida

quot

i-di

ana

actu

acio

ns q

ue fo

men

tin

el c

onsu

m

resp

onsa

ble

i im

mat

eria

l.

Incr

emen

tar

la im

plic

ació

i pa

rtic

ipac

ió

acti

va i

com

prom

esa

dels

dif

eren

ts s

ecto

rs

soci

als

en le

s de

cisi

ons

i act

uaci

ons

rela

ti-

ves

a la

pre

venc

ió i

acon

segu

ir e

l com

pro-

mís

del

s ag

ents

eco

nòm

ics

per

avan

çar

en

la p

reve

nció

.

Pro

mou

re i

reac

tiva

r le

s po

ssib

ilita

ts d

e re

utili

tzac

ió i

prep

arac

ió p

er a

la re

utili

t-za

ció.

Pro

mou

re la

pre

venc

ió d

e pr

oduc

tes,

els

re-

sidu

s de

ls q

uals

tene

n ef

ecte

s pe

rjud

icia

ls

per

al m

edi o

les

pers

ones

.

Pro

mou

re la

pre

venc

ió d

e pr

oduc

tes,

els

re

sidu

s de

ls q

uals

són

de

difí

cil r

eint

rodu

c-ci

ó en

els

cic

les

prod

ucti

us.

Red

uir

aque

lles

frac

cion

s qu

e es

gen

eren

en

qua

ntit

ats

impo

rtan

ts o

que

sup

osen

pr

oble

mes

per

a la

ges

tió

mun

icip

al.

Red

uir

aque

lles

frac

cion

s de

resi

dus

que

supo

sen

un im

pact

e ec

onòm

ic m

és d

es-

taca

t.

Pre

veni

r la

gen

erac

ió d

’aqu

elle

s fr

acci

ons

per

a le

s qu

als

exis

teix

en o

bjec

tius

es-

pecí

fics

est

able

rts

per

la n

orm

ativ

a o

la p

la-

nifi

caci

ó, c

om a

ctua

lmen

t só

n el

s en

vaso

s lle

uger

s i l

es b

osse

s de

plà

stic

.

Pre

veni

r, es

peci

alm

ent,

la g

ener

ació

de

resi

dus

de m

atèr

ia o

rgàn

ica,

d’e

nvas

os, p

a-pe

r i d

e le

s an

omen

ades

frac

cion

s “a

ltre

s”

o “m

inor

itàr

ies”

, in

cloe

nt-h

i els

resi

dus

espe

cial

s.

Red

uir

la g

ener

ació

i fo

men

tar

la re

utili

tza-

ció

de fl

uxos

esp

ecífi

cs, c

om p

oden

ser

les

boss

es d

e pl

àsti

c, le

s ru

nes,

els

resi

dus

del

clav

egue

ram

, la

poda

mun

icip

al, e

l pap

er d

e pr

emsa

i la

pub

licit

at i

els

enva

sos

d’ai

gua.

76

Hàbitat Urbà



UnavegadalesactuacionsdelPlahaginestat desenvolupades, es disposarà dedades concretes sobre els residus nogenerats, compostats, substituïts o re-utilitzats vinculats a l’aplicació de lesdiferentsmesuresproposades.Aquestesdades serviran per a ajustar els valorsdels potencials quantitatius assignats iaportarunnouvalorperaaquellesactu-acionsquenopermetenrealitzaraquestcàlculenelmomentactual.

Perdeterminardeformaaproximadaelsefectesquetindràcadaactuacióogrupd’actuacionssobreelsfluxosderesidusconsiderats en aquest Pla i, alhora, percomprovar el grau de compliment delobjectius plantejats, s’ha avaluat el po-tencialdeprevenciód’aquellesmesuresque poden ser valorades. Per establiraquests potencials, s’ha partit de lesdades de la diagnosi i d’altres referèn-ciesquantitativesconegudesoexistentsen la bibliografia, malgrat que no sóngaireabundantsisovintsónd’altrespaï-sosambnivellsdegeneracióderesidusihàbitsdeconsumdiferents.Segonslesreferències existents i les possibilitatsd’establirunametodologiadecàlculvàl-idaperacadatipusd’actuació,s’hihandefinit dos potencials diferents de pre-venció:

• Potencials qualitatius: nivell de re-ducciópossiblerespectea lagenera-ciótotaldel’àmbitconcret,derivatdel’aplicaciód’unadeterminadamesura(dirigidaaunoadiversosgeneradorsconcrets). El nivell de reducció espe-rat es valora com a Baix/Mitjà/Alt (onivells intermedis), de menys a mésreducció, per a totes les actuacionsplantejades.

• Potencials quantitatius: tonesderesi-dusnogenerades(oestalviades)peraaquelles actuacions que en permetinfer el càlcul detallat. Les reduccionss’estableixen a partir de referènci-es d’altres experiències o d’accionsja impulsades al municipi, així comd’estudis específics realitzats en elstreballsd’elaboraciódelPlaod’altrespossibles estimacions tècniques. No-mésse’npotdeterminarelpercentat-gereduïtenrelacióamb lageneracióde l’àmbit concret sobre el qual s’es-tà actuant, en el cas que es disposide l’estimació de la producció inicial,dada que resulta complexa d’establira priorienmoltsdelscasos.

3.4El potencial global de prevenció

77

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


Figura 34: Potencials quantitatius i qualitats de les mesures del Pla de prevenció de residus de Barcelona 2012-2020

Àmbits temàtics - Línies estratègiques - ActuacionsPotencials qualitatius

Potencials quantitatiustones 2018/tones 2020

MATÈRIA ORGÀNICA (FORM)

FORM1. Fomentar l’autocompostatge.

FORM1.1 Fomentarl’autocompostatgecomunitari. Mitjà -/1.454

FORM1.2 Fomentarl’autocompostatgeenhortsurbans. Alt 47/47

FORM1.3 Fomentarl’autocompostatgealscentresescolarsiuniversitaris. Alt 2.017/2.017

FORM1.4 Fomentarl’autocompostatgeindividual. Alt 2.174/2.171

FORM2. Reduir el malbaratament alimentari.

FORM2.1 Fomentarlacompraiconsumresponsablesd’aliments. Mitjà 6.116/6.106

FORM2.2 Fomentarlaprevencióderesidusalimentarisalsmenjadorsdelscentreseducatius. Mitjà NC

FORM2.3 Millorarelscircuitsd’aprofitamentd’excedentsalimentaris. Mitjà 2.700/3.638

FORM3. Reduir les restes vegetals municipals.

FORM3.1 Implantarmesuresdeprevencióalsespaisverds. Alt 10.183/10.183

ENVASOS LLEUGERS

ELL1. Reduir la utilització d’envasos i embalatges.

ELL1.1 Reduirlesbossesdeplàsticd’unsòlús. Alt 1.596/1.593

ELL1.2 Fomentarlareducciódel’úsd’envasosiembalatges. Mitjà -/1.457

ELL1.3 Fomentarlareducciód’envasosilaintroducciód’embalatgesreutilitzablesalscentresescolars. Alt 3/3

ELL2. Reduir els envasos de begudes.

ELL2.1 FomentarlaimplantaciódesistemesSDDRidelasevautilització. Mitjà 19.149/19.120

ELL2.2 Fomentarlesmàquinesdevèndingambcriterisdeprevenciód’envasosiembalatges. Alt 8/8

ELL2.3 Reduirelsenvasosd’aigua(fomentdel’úsd’aiguad’aixeta). Alt -/1.877

PAPER

P1. Reduir el paper i cartró.

P1.1 Fomentarlareducciódelconsumdepaper. Mitjà 14.379/14.357

P1.2 Reutilitzarelsllibresdetextilectura. Alt 495/495

P1.3 Prevenirelsresidusderivatsdelapremsagratuïta. Baix NC

P1.4 Prevenirlapublicitatnonominal. Alt -/1.374

Continuaalapàginasegüent

78

Hàbitat Urbà





VIDRE

V1. Reduir el vidre envàs.

V1.1 PromoureelsenvasosdevidrereutilitzablesenelcanalHORECAienaltresestabliments. Mitjà -/2.963

V1.2 Fomentarlareutilitzaciódelesampollesdecava. Mitjà 142/142

VOLUMINOSOS-RAEE

VR1. Fomentar la preparació per a la reutilització-reparació de voluminosos.

VR1.1 Fomentarlapreparacióperalareutilitzaciódelsvoluminososrecollits. Alta 16.015/18.666

VR1.2 Fomentarlacreacióiúsd’espaisiactivitatsdereparació. Baix 132/132

VR2. Fomentar la reutilització de voluminosos.

VR2.1 Aparadorvirtualdelsobjectesreutilitzables. Alt 85/85

VR2.2 Gestiódesol·licitudsdedonacionsmitjançantelsserveissocials/fundacions. Mitjà NC

ALTRES FRACCIONS

A1 Reduir altres fraccions.

A1.1 Fomentarlarecollidaselectivaderobaicalçatilasevareutilització. Mitjà 3.258/3.258

A1.2 Fomentarlaprevenciódeterresirunes. Alt 3.273/3.273

A2. Reduir els envasos secundaris i terciaris.

A2.1 Potenciarelsembalatgessecundarisiterciarisreutilitzablesiretornablesil’úsdesistemes Alt NC delogísticainversaenlesactivitatseconòmiques.

ACTUACIONS EN AGENTS/LLOCS ESPECÍFICS

ALE1. Accions de reducció de residus en àmbits específics.

ALE1.1 Implantarmesuresdeprevencióenelsectorhoteleriderestauració. Mitjà NC

ALE1.2 Implantarmesuresdeprevencióendespatxosioficinesd’organismesoficialsnomunicipals Mitjà NC id’entitatssenseafanydelucre.

ALE1.3 Implantarmesuresdeprevencióenequipaments/espaissingulars Mitjà NC (Zoo,ParcdelTibidabo,museus,fires,etc.).

ALE2. Fomentar la prevenció de residus en festes i esdeveniments.

ALE2.1. Fomentarlaprevencióderesidusenesdevenimentsmunicipals. Mitjà NC

ALE2.2. Fomentarlaprevencióderesidusenesdevenimentsnomunicipals. Mitjà NC

ALE3. Fomentar la prevenció de residus en l’ambientalització en les dependències i serveis municipals.

ALE3.1 Ampliarl’ambientalitzaciódecompres,contractacióiconcessionsambcriteris Alt NC deprevencióderesidus.

ALE3.2 Fomentarlesbonespràctiquesdeprevenciódelpersonaldel’Ajuntament. Alt NC

79

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020




FORMACIÓ, PARTICIPACIÓ I RECERCA

FPR1. Fomentar el consum responsable en general.

FPR1.1 Fomentarelconsumiúsresponsabledelsbéns,productesiserveis. Baix NC

FPRT1.2 Fomentarelsmercatsd’intercanvi. Mitjà NC

FPR2. Comunicació, formació i assessorament en prevenció.

FPR2.1 Serveid’assessoramentideconsultesenprevenció. AG AG

FPR2.2 Comunicacióiformacióenprevenció. AG AG

FPR2.3 Mecanismesdedifusiód’actuacionsdelPladeprevencióidelsseusresultats. AG AG

FRP3. Participació-col·laboració en prevenció.

FPR3.1 Participarenxarxessobreprevencióderesidus. AG AG

FPR3.2 ParticiparenlaSetmanaeuropeadelaprevencióderesidus. AG AG

FRP4. Innovació i recerca en prevenció.

FPR4.1 Concursanuald’ideesperalaprevenció. AG AG

FPR4.2 Estudisderecercaidesenvolupamentenaspectesconcretsdereduccióderesidusalaciutat. AG AG

FRP5. Instruments normatius i fiscals de prevenció.

FPR5.1 Estudidel’ordenaciódelaprevenciógeneralisectorial. AG AG

FPR5.2. Estudidedesenvolupamentd’instrumentseconòmicsifiscalsperalfomentdelaprevenció. AG AG

* Determinadesactuacionsmantenenunarelacióestretaquantaobjectiusdere-ducció,perlaqualcosanos’hiassignaelseupotencialdeformadiferenciada.Enaquestscasos,s’inclouelvalordelpotencialperal’actuacióprincipaloambmésdepesdereducció,iperalarestas’especificaquesónactuacionscomplemen-tàries(AC),indicantdeformaaddicionall’actuacióalaqualcomplementenambel“codid’actuació”corresponent.

* Hihaalgunesactuacions,especialmentles inclosesenl’últimàmbittemàticdeFormació,participació i recerca,queesconsiderengenerals,perquèafectendeformagloballarestaodiversesactuacionsalhora.Enaquestcas,noésfactiblecalcularunareduccióefectivapròpiaiconcreta,perlaqualcosaesclassifiquencomaactuacionsgenerals(AG).

* Enalgunesactuacions,elcàlculdelpotencialésmoltcomplexjaquedepenende

múltiplesvariablesonose’ndisposad’informaciósuficientperalcàlcul.Aquestesactuacionsesclassifiquencomanocalculables(NC).

80

Hàbitat Urbà



Acontinuació,espresentenelsvalorsdegeneració per càpita previstos segonsl’escenari de referència, el valor objec-tiuielsvalorsesperatsdegeneraciópercàpita, d’acord amb les reduccions es-tablertesperalspotencialsdeprevencióenelsdosperíodesdelPla.Caltenirencompte que, al valor del potencial total

calculat, superior al 92% d’assolimentdels objectius, caldria sumar-hi els po-tencials de reducció derivats d’altresactuacions que a priori no es podencomptabilitzar. Es tracta de mesurescomplementàriesquemillorarienelsre-sultats, si bé és complex determinar ahoresd’araquinsefectesrealstindrien.

Generacióderesidusprevistasegonsl’escenarialt(kg/hab./dia) 1,480 1,560

Generacióderesidusprevistasegonsl’escenarimitjà(kg/hab./dia) 1,450 1,510

Generacióderesidusprevistasegonsl’escenaribaix(kg/hab./dia) 1,420 1,460

Generacióderesidusobjectiu(kg/hab./dia) 1,386

Generacióderesidusesperadasegonscàlculdepotencialsdeprevenció 1,395 1,399

2018Reduccions de la generació per càpita

Figura 35: Generació per càpita segons els valors previstos, el valor objectiu del Pla i els valors esperats

2020

81

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


Generacióderesidus(t)2018 294.609 184.948 60.680 97.956 255.883 894.076

Generacióderesidus(t)2020 298.940 187.667 61.572 99.396 259.646 907.222

Totalreduïtsegonselcàlculdelspotencials(t) 23.237 14.874 142 20.756 22.763 81.772ActuacionsPeríode1

Totalreduïtsegonselcàlculdelspotencials(t) 25.616 16.327 2.205 24.057 25.462 93.667ActuacionsPeríode1+Període2

Resultats el 2018 matèria paper vidre envasos altres total orgànica (FORM) lleugers

Resultats el 2020 matèria paper vidre envasos altres total orgànica (FORM) lleugers

Figura 37: Potencials quantitatius de prevenció per al 2018 i 2020

1,6

1,5

1,4

1,3

1,2

1,12001 Anyde

referènciaInici

delPlaPeríode1 Període2

Generacióderesidus

AmbaplicaciódelPla

Escenaribaixdegeneració

Escenarialtdegeneració

Figura 36: Resultats de generació per càpita previstos i esperats amb l’aplicació del Pla

82

Hàbitat Urbà



El seguiment, per tant, ha d’aportar in-formació sobre el nivell de complimentdels objectius; l’estat d’execució de lesdiferents actuacions planificades; elscanvisitendènciesalllargdeltempsenmatèriadeprevencióigestió;elgraudeconeixement dels diferents factors queintervenenenl’estatil’evoluciódelshà-bitsdelapoblacióidelespràctiquesdeprevencióigestióderesidus;ilesmodifi-cacionsnecessàriesenmatèriadeplani-ficacióigestióperaseguirunprocésdemilloracontínua.

Elcalendarid’execuciódelPlaesconcre-taendosperíodesitresfases,cadascundels quals considera el desplegamentd’un determinat conjunt de mesures. ElPla inclou també unespautesdesegui-ment per a realitzar una avaluació ex-haustivacontinuadadel’aplicaciódelesactuacions i dotar-se de la flexibilitatnecessària perquè es puguin incorporarelscanvisqueconvinguinenfunciódelsresultats obtinguts o de l’evolució d’al-tres elements o variables que condicio-nenelprocés.

3.5L’execució i el seguiment

Desplegamentdelgrupmajoritarid’actuacionsdeprevencióqueesdeterminincomaprioritàriesiquees

preteneniniciarenlafase1

Seguimentdeldesplegamentdelgrupmajoritarid’actuacionsdeprevencióqueesdeterminincoma

prioritàriesiqueespreteneniniciarenlafase2

Desplegamentdelsegongruprestantd’actuacionsdeprevencióprevistesperalsegonperíode

Finals del 2018, objectiu del 10% 2020, revisió final, objectiu del 10%

Revisió 2014

Revisió 2017

1:2012-2017

(6anys)

2:2018-2020

(3anys)

1.1:2012-2014

(3anys)

1.2:2015-2017

(3anys)

2018-2020(2anys)

20182020

2014

2017

Període Fase

Figura 38: Calendari del Pla de prevenció de residus de Barcelona 2012-2020 i el seu seguiment

Actuacions a desplegar

83

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


en què en finalitzi la implantació(excepte en el cas de les actuacionspermanents).Peracadascunadelesmesures s’obtindrà la informació se-güent:resumdelsprojectesitasquesportades a terme, recursos i mitjansutilitzats, calendari real d’execució,inversions relacionades amb la sevaaplicació, resultats obtinguts de laseva aplicació, càlcul dels indica-dors de seguiment escollits, càlculsdels indicadors de resultat (potenci-als de prevenció realment obtingutsen implantar l’actuació, sempre quesiguipossible: tonesdecadafraccióobjecte de l’actuació no generades,compostades,substituïdesoreutilit-zades,etc.).

• Elaboració i càlcul d’un panell d’in-dicadors de prevenció. Aquest pa-nell permetrà disposar de dades dereferència idedifusiódelsresultats,beneficisievolucióenmatèriadepre-vencióderesidus.

Les actuacions de seguiment previstessónlessegüents:

• Informes anuals sobre l’evolució i l’es-tat de la planificació,ambelscontin-guts següents: anàlisi dels resultatsgeneralsdelPladeprevenció;anàliside les actuacions implantades; iden-tificacióde lesnecessitatsdecanvisoadaptacionsdelaplanificacióperal’anysegüent.

• Revisions en cada període-fase: 2014(període1-fase1),2017(període1-fase 2) i 2020 (finalització del Pla).Se’n portaran a terme 3 revisions:2014, 2017 i 2020, en cadascuna delesqualses redactaràun informeso-brel’evolucióil’estatdelaplanificació.

• Informes de seguiment de les actu-acions. Per a cada mesura es realit-zarà un informe anual, adaptant-nel’elaboració al calendari de desen-volupament, i un altre en el moment

84

Hàbitat Urbà



• Indicadors dels beneficis de la pre-venció:– Indicadors d’impacte ambiental:

energia i emissions estalviades(estalviocrèditenergètic id’emis-sions per prevenció, millora de laqualitaturbana,etc.).

– Indicadors d’impacte econòmic:estalvi de costos de tractament,possibleestalvidecostosdereco-llida,ingressosderivatsdelesacti-vitatsdeprevenció,creaciódellocsdetreballdirectesiindirectes,etc.

– Indicadors de gestió de residus:reducció de les necessitats de re-collida,reducciódelesnecessitatsde tractament i disposició final,etc.

Peradeterminarl’evoluciósocialiciuta-dana en matèria de prevenció arran del’execuciódelesmesuresdelPla,espro-posatambéunseguimentqualitatiuquepermetiavaluarelgraudesensibilitzaciódelsdiferentsactorsiagentsdelaciutat.La realització d’enquestes i/o consultesperiòdiquesadiferentsgrupsdepoblacióisectorials,od’estudissociològicssobretemes concrets amb certa continuïtat,potcontribuiramilloraraquestconeixe-mentiactuarenconseqüència.

A l’hora de determinar els beneficisquantitatiusaportatspelPla,esproposal’aplicació dels següents indicadors deseguiment:

• Fluxos de residus generats: quanti-tats generades de cada fracció –kg/hab./diaikgtotalsicàlculdelabossatipus– a partir de les composicions iquantitatsrecollides.

• Indicadors generals relacionats ambelsobjectiusquantitatiusdelPla.– Indicadors de reducció del volum

totalderesidus:%dereducciópercàpita del total de residus o % dereducciótotalrespecteal’anybasedereferència.

– Indicadors per a determinats flu-xos/fraccionssobreelsqualss’apli-quinactuacionsdeprevenció:%dereducció per càpita de la fraccióconcreta o % de reducció sobre eltotalgeneratrespecteal’anybase.

– Indicadorsrelacionatsambelsob-jectius qualitatius generals: parti-cipaciódelaciutadaniaenlesdife-rents actuacions; nombre d’acordsamblesactivitatsilesentitatsqueparticipen o col·laboren en l’apli-cació de les diferents actuacions;actuacionsrelacionadesamblare-utilitzacióilareparació;actuacionsrelacionades amb el consum res-ponsablei lacompradeproductesmenysgeneradorsderesidus.

La determinació dels resultats: els indicadors

85

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020


Figura 39: Calendari d’implantació de les actuacions del Pla de prevenció de residus de Barcelona

Àmbits temàtics - Línies estratègiques - Actuacions2012-2014

2015-2017

2018-2020

MATÈRIA ORGÀNICA

FORM1. Fomentar l’autocompostatge.

FORM1.1 Fomentarl’autocompostatgecomunitari.

FORM1.2 Fomentarl’autocompostatgeenhortsurbans.

FORM1.3 Fomentarl’autocompostatgealscentresescolarsiuniversitaris.

FORM1.4 Fomentarl’autocompostatgeindividual.

FORM2. Reduir el malbaratament alimentari.

FORM2.1 Fomentarlacompraiconsumresponsablesd’aliments.

FORM2.2 Fomentarlaprevencióderesidusalimentarisalsmenjadorsdelscentreseducatius.

FORM2.3 Millorarelscircuitsd’aprofitamentd’excedentsalimentaris.

FORM3. Reduir les restes vegetals municipals.

FORM3.1 Implantarmesuresdeprevencióalsespaisverds.

ENVASOS LLEUGERS

ELL1. Reduir la utilització d’envasos i embalatges.

ELL1.1 Reduirlesbossesdeplàsticd’unsolús.

ELL1.2 Fomentarlareducciódel’úsd’envasosiembalatges.

ELL1.3 Fomentarlareducciód’envasosilaintroducciód’embalatgesreutilitzables alscentresescolars.

ELL2. Reduir els envasos de begudes.

ELL2.1 FomentarlaimplantaciódesistemesSDDRidelasevautilització.

ELL2.2 Fomentarlesmàquinesdevèndingambcriterisdeprevenciód’envasosiembalatges.

ELL2.3 Reduirelsenvasosd’aigua(fomentdel’úsd’aiguad’aixeta).

PAPER

P1. Reduir el paper i cartró.

P1.1 Fomentarlareducciódelconsumdepaper.

P1.2 Reutilitzarelsllibresdetextidelectura.

P1.3 Prevenirelsresidusderivatsdelapremsagratuïta.

P1.4 Prevenirlapublicitatnonominal.

Continuaalapàginasegüent

Període 1 Període 2

86

Hàbitat Urbà




2015-2017

2018-2020

VIDRE

V1. Reduir el vidre envàs.

V1.1 PromoureelsenvasosdevidrereutilitzablesenelcanalHORECAienaltresestabliments.

V1.2 Fomentarlareutilitzaciódelesampollesdecava.

VOLUMINOSOS-RAEE

VR1. Fomentar la preparació per a la reutilització-reparació de voluminosos.

VR1.1 Fomentarlapreparacióperalareutilitzaciódelsvoluminososrecollits.

VR1.2 Fomentarlacreacióiúsd’espaisiactivitatsdereparació.

VR2. Fomentar la reutilització de voluminosos.

VR2.1 Aparadorvirtualdelsobjectesreutilitzables.

VR2.2 Gestiódesol·licitudsdedonacionsmitjançantelsserveissocials/fundacions.

ALTRES FRACCIONS

A1 Reduir altres fraccions.

A1.1 Fomentarlarecollidaselectivaderobaicalçatilasevareutilització.

A1.2 Fomentarlaprevenciódeterresirunes.

A2. Reduir els envasos secundaris i terciaris.

A2.1 Potenciarelsembalatgessecundarisiterciarisreutilitzablesiretornablesil’ús desistemesdelogísticainversaenlesactivitatseconòmiques.

ACTUACIONS EN AGENTS/LLOCS ESPECÍFICS

ALE1. Accions de reducció de residus en àmbits específics.

ALE1.1 Implantarmesuresdeprevencióenelsectorhoteleriderestauració.

ALE1.2 Implantarmesuresdeprevencióendespatxosioficinesd’organismesoficials nomunicipalsid’entitatssenseafanydelucre.

ALE1.3 Implantarmesuresdeprevencióenequipaments/espaissingulars (Zoo,ParcdelTibidabo,museus,fires,etc.).

ALE2. Fomentar la prevenció de residus en festes i esdeveniments.

ALE2.1. Fomentarlaprevencióderesidusenesdevenimentsmunicipals.

ALE2.2. Fomentarlaprevencióderesidusenesdevenimentsnomunicipals.

ALE3. Fomentar la prevenció de residus en l’ambientalització en les dependències i serveis municipals.

ALE3.1 Ampliarl’ambientalitzaciódecompres,contractacióiconcessionsambcriteris deprevencióderesidus.

ALE3.2 Fomentarlesbonespràctiquesdeprevenciódelpersonaldel’Ajuntament.


87

Hàbitat Urbà


Barcelona2012-2020



2015-2017

2018-2020

FORMACIÓ, PARTICIPACIÓ I RECERCA

FPR1. Fomentar el consum responsable en general.

FPR1.1 Fomentarelconsumiúsresponsabledelsbéns,productesiserveis.

FPRT1.2 Fomentarelsmercatsd’intercanvi.

FPR2. Comunicació, formació i assessorament en prevenció.

FPR2.1 Serveid’assessoramentideconsultesenprevenció.

FPR2.2 Comunicacióiformacióenprevenció.

FPR2.3 Mecanismesdedifusiód’actuacionsdelPladeprevencióidelsseusresultats.

FRP3. Participació-col·laboració en prevenció.

FPR3.1 Participarenxarxessobreprevencióderesidus.

FPR3.2 ParticiparenlaSetmanaeuropeadelaprevencióderesidus.

FRP4. Innovació i recerca en prevenció.

FPR4.1 Concursanuald’ideesperalaprevenció.

FPR4.2 Estudisderecercaidesenvolupamentenaspectesconcretsdereducció deresidusalaciutat.

FRP5. Instruments normatius i fiscals de prevenció.

FPR5.1 Estudidel’ordenaciódelaprevenciógeneralisectorial.

FPR5.2 Estudidedesenvolupamentd’instrumentseconòmicsifiscalsperalfoment delaprevenció.


PLA DE PREVENCIÓ DE RESIDUS DE BARCELONA 2012-2020

Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans – Hàbitat UrbàJoanPuigdollers

Gerent Adjunt de Medi Ambient i Serveis UrbansRomanLlagostera

Director de Neteja i Gestió de residusJordiAmetlló

Direcció TècnicaCarlesVázquez

Coordinació i elaboració del PlaHelenaBarracó,NúriaFradera

Col·laboradorsAntoniParis

Treball fotogràficAjuntamentdeBarcelona–HàbitatUrbàAjuntamentdeBarcelona-Direcciód’ImatgeiServeisEditorials-VicenteZambranoDirecciódeServeisdePrevencióiGestiódelsresidusdel’AMBIMMB/JordiCasañasZooBarcelona

Coordinació d’aquesta edicióLisFrancès

DissenyEmmaCamacho(endoradisseny)

EditaMediAmbientiServeisUrbans-HàbitatUrbà.AjuntamentdeBarcelona.Abril2013

Pla de prevencióde residus deBarcelona2012-2020

BCN

BCNPla de prevenció de residus de Barcelona 2012-2020

bcn.cat/habitaturbafacebook.com/Bcn.cattwitter.com/Bcn_mediambient

pla de prevenció de residus de 2012-2020 pla · de residus de barcelona 2012-2020 medi ambient i...

Documents