26/11/2010 jornada prevenciÓ de residus (edusost), anna gonzález

23
"Nunca habíamos tenido tanta información sobre alimentos y nunca antes habíamos comido tan mal. Si no comemos mejor y no cuidamos más nuestra salud no es porque nos falten datos. Es más bien porque en muchas ocasiones no los tenemos en cuenta" "Las emociones suelen influir más que las razones. Muchas de nuestras decisiones sobre alimentación las tomamos por debajo del umbral de la conciencia"

Upload: pojecte-life-cor

Post on 04-Jul-2015

48 views

Category:

Documents


4 download

TRANSCRIPT

"Nunca habíamos tenido tanta información sobre

alimentos y nunca antes habíamos comido tan mal. Si

no comemos mejor y no cuidamos más nuestra salud

no es porque nos falten datos. Es más bien porque en

muchas ocasiones no los tenemos en cuenta"

"Las emociones suelen influir más que las razones.

Muchas de nuestras decisiones sobre alimentación las

tomamos por debajo del umbral de la conciencia"

"Menjar bé és una qüestiód'actitud , no d'informació”

Presentació del llibre LA COCINA DE LA SALUT, de Ferran Adrià y Valentín Fuster. 3 de novembre de 2010

Es podria afirmar el mateix si parlem de residus?

Reciclar bé és una qüestió d'actitud , no d'informació?

JORNADA DE RECERCA EN PREVENCIÓ : Setmana europea de la prevenció de residus

Reciclar és una qüestió d'informació?

Divendres, 26 de novembre de 2010. De les 9.30h fins a les 10.00h (30´)

Anna González BatlleDirectora de Comunicación de la EMAi del Proyecto Life COR

Projecte LIFE08 INF/E/000187

Projecte Life COR, principal instrument comunicatiu del PMGRM 2009-2016

- Disminució de la generació (accions de prevenció i reutilització)

- Obtenció del màxim aprofitament material dels residus, potenciant les recollides selectives

2007: 32,00%

2009: 33,78%

2012: 40,00%

2016: 50,00%

PER A COMENÇAR (bé )

1.- Identificar els condicionaments de partida

2.- Definir� ELS OBJECTIUS A ASSOLIR

� EL PÚBLIC OBJECTIU

� LES ACCIONS QUE ENS PERMETIN ASSOLIR ELS OBJECTIUS

� ELS INDICADORS QUE ENS PERMETRAN MESURAR L'IMPACTE EN EL PÚBLIC I EN EL PROBLEMA AMBIENTA L

1.- IDENTIFICAR d'on partim

• Condicionants de la gestió dels residusdom èstics a l'AMB

Estudi qualitatiu elaborat per l'IERMB, en base a 5 grups de discussió per a coneixer

- les actituds i posicionaments davant la recollida selectiva

- línies de comunicació a desenvolupar

1.1.- Disseny dels grups

Perfils

�Joves emancipats (de 26 a 35 anys)

�Joves adults (de 36 a 45 anys)

�Adults (de 46 a 59 anys)

�Dones inactives (de 41 a 62 anys)

�Nova migració (de 34 a 41 anys)

1.2.-Estructura de la sessió

A) Dinàmica introductòria

A) Dinàmica introductòria

Temàtica: La preocupació pel medi ambient i per la generació de residus

Objectiu: explorar la importància de la generació dels residus en el conjunt de preocupacions mediambientals, al mateix temps que introduir als participants la temàtica objecte de discussió.

B) Fase de debat

Temàtica: La separació dels residus a la llar

Objectiu: determinar actituds i posicionaments així com barreres i oportunitats per a la separació de residusdomèstics per part dels participants.

C) Dinàmica creativa

Temàtica: Disseny d’una campanya de foment de la separació dels residus domèstics.Objectiu: generar línies concretes de comunicació. Els grup se divideix en dos subgrups en funció de si practiquen la separació selectiva habitualment o no. Cada grup proposa una campanya.

D) Tancament

Temàtica: Presentació de la campanya a la resta de participantsObjectiu: fer una valoració conjunta.

1.2.1.-Factors facilitadors de la separació de residus a la llar

�Sensibilitat ecològica

�Extensa cobertura de contenidors

�Incentiu econòmic-obsequi

�Campanyes informatives municipals

�Altres familiars: parella, fills/es, pares

�Hàbit adquirit a casa dels pares (joves) o record de joventut (adults)

1.2.2.- Factors limitants /barrera de la separació de residus a la llar

�Poca cobertura i poca capacitat delscontenidors

�Mandra/comoditat (falta espai...)

�No es genera tant per a separar

�Falta d'informació

�Falta de confiança en el destí final dels residus

�Llocs de treball

�Disfuncions del sistema (mala utilització, olors, brutícia...)

1.2.3.- Propostes per a campanyes de foment de la recollida selectiva

Molta coinciència entre grups i entre les persones que diuen que separen i les que no�Impactants i/o catastrofistes

�Amb personatges coneguts

�Sobre el cicle dels residus (desprès què, beneficis i costos)

�Incentius materials i/o econòmics

�Major informació sobre el sistema

� El reciclatge funciona

conclusions

• No hi ha una relació lineal entre informació, actitud i conducta

• Caldrà lluitar per assolir que el sistema siguiconegut i guanyi credibilitat

• Caldrà apel·lar a l'emotivitat per assolircomplicitats estables i que no reciclar estiguimal considerat

2.- El Projecte COR

ELS OBJECTIUS A ASSOLIR

EL PÚBLIC OBJECTIU

LES ACCIONS QUE ENS PERMETIN ASSOLIR ELS OBJECTIUS

ELS INDICADORS QUE ENS PERMETRAN MESURAR L'IMPACTE EN EL PÚBLIC I EN EL PROBLEMA AMBIENTA L

• 3 anys: de l’1 de gener de 2010 al 31 de desembre de 2012

• 1.612.428€ , amb el 50% cofinançat

• Objectius (31 de desembre de 2012)

• 40% de recollida selectiva (+ 8 punts respecte el 2007)

• 90% dels residus tractats (52.20% el 2007)

Problema ambiental identificat• La ciutadania no associa els residus com un

dels principals problemes ambientals (neteja, civisme)

• No hi ha consciència del volum (pes) de residus que es genera

• Es desconeix el destí i posterior tractament dels seus residus

• Aquest desconeixement i les llegendes urbanes afecten la credibilitat del sistema i limiten la separació dels residus a la llar

Objectiu 1• Difondre la Directiva Marc i la seva meta: LA

SOCIETAT EUROPEA DEL RECICLATGE, i en conseqüència els objectius del PMGRM 2009/2016

– Disminució de la generació (accions de prevenció i reutilització)

– Obtenció del màxim aprofitament material dels residus, potenciant les recollides selectives

– Valorització de la fracció resta (recuperaciómaterial i valorització energètica

Objectiu 2• Conscienciar de la necessitat d'un sistema

de gestió sostenible que possibiliti la valorització material i energètica dels residus i que contribueixi a la mitigació del canvi clim àtic

Objectiu 3• Demostrar que l'acció de la ciutadania és

imprescindible per assolir els objectius de la DM i del PMGRM

• Motivar els ciutadans i ciutadanes perquèmodifiquin h àbits i incorporin la correcta gestió dom èstica dels residus en la seva rutina diària compartida per tots els membres de la unitat familiar

Públic objectiu

• Població urbana, adulta , que viu en un entorn metropolità, en ciutats compactes i denses, incorporant la visió de gènere– Especialment, joves-adults (fins a 35 anys),

internautes, informats en matèria de residus que no han incorporat la separació com un hàbit personal

Accions i mitjans per assolir els objectius

• C1/ CAMPANYA DE COMUNICACIÓ

• C2/ VISITES A LES PLANTES DE TRACTAMENT

• C3/ SEMINARIS, TALLERS I XERRADES

• C4/ PROGRAMA SENSIBILITZACIÓ per a FOMENTAR PARTICIPACIÓ ASSOCIACIONS

Accions i mitjansCAMPANYA DE COMUNICACIÓ (1)

– Notòria

– Participativa

– Empàtica

– Noticiable

– Mesurable

– EMOTIVA

Crear emocions. Crear complicitats

Utilitzar missatges, formats i canals no habituals

residus 2.0