el muntatge, els mitjans artístics. Són les històries subterrànies de l’art.Si entre la càmera de Man Ray i la Bolex de Jonas Mekas, o entre la fotografia de Sacha Guitry amb una moviola al costat del seu llit i les imatges de Godard reveient les imatges de Passion a la seva sala de muntatge, existeix una filiació profunda, és perquè tots ells s’apropien de les eines del cinema (càmeres, movioles) per assajar una escriptura pròpia, com si fos un dietari o un quadern de notes. Al marge del cinema convencional i de les normes industrials (de durada, gènere, etc.), en un loft de Nova York, en una sala de muntatge a Rolle o a la Villa Santo-Sospir, alguns artistes investiguen sobre els seus processos creatius. En aquest espai quotidià (laboratori, escriptori, estudi), Godard reflexiona sobre el «vell art» o Cocteau sobre els colors i els traços de la pel·lícula cinematogràfica, i ho fan amb els seus mitjans específics: pel·lícula, pintures, enquadraments, durades.Una de les qualitats més belles del cinema és la capacitat per ser evident i misteriós al mateix temps, per mostrar-nos les coses (deixar un document, una empremta, una prova) i alhora abandonar-se als nostres

records i transfiguracions; per pensar-se al mateix temps que evadir tota reflexió. Poc abans de començar a fer pel·lícules, Godard descobria a Elena i els homes, de Renoir, un principi que adoptaria com a propi: «L’art al mateix temps que la teoria de l’art. La bellesa al mateix temps que el secret de la bellesa. El cinema al mateix temps que l’explicació del cinema». Per això, comencem aquests programes amb un diàleg imaginari (d’imatges i sons) entre Pasolini i Godard, i les seves recerques respectives: Pasolini, dels paisatges i cares d’un món arcaic, per al seu projecte sobre L’evangeli segons Sant Mateu; Godard, d’imatges que escapin al món verbal, de maneres de veure i conèixer. Després ens apropem a les proves de càmera que Renoir va fer amb Sylvia Bataille abans de començar el rodatge d’Une partie de campagne, a Godard filmant Brigitte Bardot a Le Mépris, als Straub modelant cada paraula de Kafka, i a Chantal Akerman assajant ritmes, balls i veus. Aquestes peces, sobre films en procés o el procés de filmar, ens acosten als gestos dels cineastes i a les seves preocupacions creatives.

Aviat descobrim que són pel·lícules que superen les fronteres o les categories que separen les arts perquè treballen sobre els seus valors específics i les seves

matèries. Ens mostren com des dels anys vint el cinema, la fotografia i l’art no han deixat de pensar-se mútuament, de reinventar-se amb aportacions respectives. De la mateixa manera que el cinema es reinventa quan busca i troba formes d’acostar-se a l’art (assajos, diaris, retrats), també ho fa cada vegada que un artista se n’apropia i el transforma. De vegades, mitjançant experiments privats o home movies, com Magritte o Man Ray, amb els seus divertiments; altres vegades, mitjançant el trànsit d’un art a un altre, com Robert Frank o Michael Snow, de la fotografia al cinema (per tornar-la a trobar, al final del camí); o bé a través de l’assaig d’acostament a una altra època (Delvaux i la pintura del segle xv) o a la reapropiació dels gestos d’un altre art (Brakhage pintant sobre cel·luloide i dialogant, entre d’altres, amb els traços de Monet i els impressionistes).

Cada sessió explora una forma de veure com un artista (cineasta, pintor, fotògraf ) treballa les seves imatges —les busca, pensa, abandona, rectifica, superposa, contrasta— o dialoga amb les imatges estimades d’altres artistes. Cada sessió, revelant relacions entre les pel·lícules o traçant una petita història de les formes, proposa un itinerari sobre com el cinema pensa, es pensa, pensa amb l’art.

XCÈNTRIC*

N.04 VOL.01 TEMPORADA 7a

El cinEma pEnsa l’art1 xcèntric#tExt 2 3 xcèntric#tExt 4 5 xcèntric#tExt 6El cinEma pEnsa l’art El cinEma pEnsa l’art

XCÈNTRIC*EL CINEMA DEL CCCB

La revista Butxaca i www.maumaubarcelona.com col·laboren amb Xcèntric

Totes les projeccions seran en VOSE en castellà i en format cinematogràfic (16/35 mm), llevat que s’indiqui el contrari. El CCCB es reserva el dret de modificar la programació per raons de força major. Projeccions a l’auditori. Aforament limitat. Es prega puntualitat.

Abonament 5 sessions: 12,50 € Reduït: 10,00 €Preus sessió xcèntric: 3,60 € Reduïda: 3,00 €

Amics CCCB: GRATUÏTVenta anticipada: Taquilles del CCCB tElEntrada · 902 10 12 12

www.telentrada.comMontalegre, 5 - 08001 Barcelona 93 306 41 00 - www.cccb.org/xcentric

Molt abans que el cinema entrés als museus, els cineastes van projectar l’art (els seus processos, les seves històries) a la sala. El 1915, un joveníssim Sacha Guitry filmava Renoir, Monet, Degas o Rodin, els últims mestres del dinou; Man Ray filmava Picasso durant les seves vacances a la Costa Blava el 1937; Jonas Mekas filmava Andy Warhol al costat del mar i Andy Warhol filmava Dalí a la Factory. Era el 1966. En mig segle, el cinema havia acompanyat (i impulsat) les grans transformacions de l’art, des de l’impressionisme al pop art. La pantalla —com el blanc o blau dels orígens— podia ser una finestra al taller de Matisse, Pollock, Cocteau, Bacon o Pasolini; i el cinema, una forma única i privilegiada d’assistir i guardar memòria de l’art fent-se, de documentar els gestos del creador, la intimitat del seu taller.

Si les filiacions entre artistes poden ser revelades i projectades en comú, a «El cinema pensa l’art» resseguim aquesta memòria. En comptes de buscar les relacions analògiques entre el cinema i la pintura, o entre el cinema i la fotografia, descobrim les relacions entre aquelles pel·lícules que es mostren en el procés de pensar-se, d’indagar en les possibilitats i els límits de les seves matèries i suports: assajos sobre el temps, el ritme,

XCÈNTRIC#TEXT

Juny de 2008

Núria Aidelman i Gonzalo de Lucas

El cinema pensa l’art

EL CINEMA PENSA L’ART: itineraris pels processos creatius

«L’art al mateix temps que la teoria de l’art. La bellesa al mateix temps que el secret de la bellesa. El cinema al mateix temps que l’explicació del cinema.»Jean-Luc Godard

Pier Paolo Pasolini, Jean-Luc Godard, Anne-Marie Miéville, Jean Renoir, Jacques Rozier, Harun Farocki, Chantal Akerman, Jean-Michel Bouhours, Robert Frank, Michael Snow, François Campaux, Francesc Català-Roca, Hans Namuth, Paul Falkenberg, Pierre Koralnik, Andrés Hispano, Stan Brakhage, André Delvaux, René Magritte, Man Ray, Jean Cocteau, Andy Warhol, Jonas Mekas.

1.

0.

2.

3.

7.

5.

4.

6.

7.

Juny de2008

Diumenge 8 de juny, 18.30 h El film en procés IEl cinema pensant-se: esbossant i assajant les seves possibilitats. La invenció poètica, el rigor i la curiositat teòrica acompanyen Godard i Pasolini en la seva recerca d’altres «maneres de veure»: de manera molt particular, en les seves pel·lícules d’assaig, les quals s’interroguen sobre la creació i fan emergir les matèries del cinema que les obres «acabades» solen ocultar. Un diàleg entre dos films en procés, que giren al voltant de pel·lícules imaginàries, divaguen sobre la preparació del rodatge o la tasca del muntatge i exploren les mateixes imatges. Lluny de la concepció industrial de les pel·lícules com a obres finites, fan l’elogi del cinema com a escriptura oberta a les vacil·lacions i temptatives.

Sopralluoghi in Palestina per “Il Vangelo secondo Matteo”, Pier Paolo Pasolini. Itàlia, 1963-64, 52 min, vídeo Com si fos un quadern de notes per a L’evangeli segons Sant Mateu, Pasolini va realitzar aquest film de viatge: volia localitzar paisatges de Palestina, cossos i cares que revelessin un món arcaic i preindustrial. És la recerca d’un món desaparegut i de noves formes per filmar els textos bíblics.

Scénario du film ‘Passion’, Jean-Luc Godard. França, 1982, 54 min, vídeoEn la seva taula de muntatge, Godard «toca» el cinema: l’interpreta, el pensa, el modela, l’investiga, busca els seus ritmes i la seva música, i intenta reconstituir com es formen les imatges i viu el cinema.

Dijous 12 de juny, 20.30 hEl film en procés IIDe com els cineastes treballen amb els seus actors, exploren les cares, veus, ritmes i cadències. Si la història del cinema modern és també la de la transformació d’aquesta relació, quan se segueix es revelen altres indagacions: la de les noves maneres de rodatge, d’altres distàncies i angles, de noves concepcions del pla. Perquè quan treballa amb els seus actors, busquen —i troben— la veu i els ritmes del seu cinema.

1a partEssais pour une partie de campagne, Jean Renoir. França, 1936, 9 min, vídeoDos dies abans de començar el rodatge d’Une partie de campagne, Renoir assaja com filmar la cara de Sylvia Bataille: la filmació d’una seducció i de la recerca del bon angle per retratar l’actriu.

Le parti des choses: Bardot/Godard, Jacques Rozier. França, 1963, 8 min, vídeoA Capri, durant el rodatge de Le Mépris, Jacques Rozier filma Godard filmant Brigitte Bardot: un bell document sobre les noves relacions que en el cinema modern s’estableixen entre un cineasta i la seva actriu.

Romanfragment ‘Amerika’ [Jean-Marie Straub i Danièle Huillet treballant en una pel·lícula basada en Amerika, de Franz Kafka], Harun Farocki. República Federal d’Alemanya, 1963, 26 min, 16 mmFarocki filma un autoretrat i alhora un homenatge al seu antic professor de

cinema, Jean-Marie Straub: mentre assaja el seu paper en la pel·lícula que Straub/Huillet roden a partir d’Amerika, de Franz Kafka, elabora una crònica del minuciós treball dels cineastes amb els actors.

2a partLes années 80, Chantal Akerman. Bèlgica-França, 1983, 79 min, vídeoChantal Akerman prepara un film: treballa amb els actors, compon les coreografies i ritma els colors, assaja els plans, dirigeix la interpretació musical, canta. No és una pel·lícula preparatòria de Golden Eigthies, sinó una pel·lícula sobre el cinema fent-se, un documental sobre el treball i una ficció sobre l’amor.

Diumenge 15 de juny, 18.30 hDe la fotografiaEl cinema troba en la fotografia un espai de diàleg, estímul i assaig sobre les seves possibilitats. Cinema i fotografia tracen una experiència comuna, la de l’artista i les imatges, però s’han de contemplar mútuament i al mateix temps com a processos diversos per reconèixer les seves potencialitats: la invenció del temps, el treball de la durada, la forma d’articular en imatges (i sons) el pensament.

Intermittences non regulées de Etienne-Jules Marey, Jean-Michel Bouhours. França, 1978, 14 min, 16 mmLa descomposició i la il·lusió del moviment a través de les imatges fixes no són tant una forma «precinematogràfica» com una manera de renovar el cinema o de redescobrir-lo en els trajectes que no ha desenvolupat.

Conversations in Vermont, Robert Frank. Estats Units, 1969, 26 min, vídeo«Els films que he fet són mapes del meu viatge per aquesta… vida. Es comença amb un “bloc d’esbossos-preses”. No hi ha guió, només intuïció. Realitzant pel·lícules continuo observant el meu voltant, però ja no sóc l’observador solitari que es desvia just després del clic de l’obturador. No hi ha instant decisiu! Cal crear-lo». (Robert Frank.)

Six fois deux/Sur et sous la communication, Jean-Luc Godard i Anne Marie Miéville. França, 1977, 46 min, vídeoDe com les imatges (aturades o en fugaç il·lusió de moviment) fabriquen

idees i ideologies. Godard i Miéville prossegueixen la seva labor científica sobre la interpretació i l’anàlisi del visual.

Wavelenght, Michael Snow. Canadà, 1966-67, 45 min, 16 mmUn film que ens porta als límits i extrems de la imatge (l’enquadrament, la durada, el real i la ficció, els desitjos i enigmes, el temps contingut i desbordat): «Volia expressar el meu sistema nerviós, els meus dubtes religiosos i les meves idees estètiques». (Michael Snow.)

Diumenge 22 de juny, 18.30 hDe la pintura: el taller de l’artistaEl cinema és una forma privilegiada per descobrir i preservar la memòria dels gestos del pintor. A la primera part assistim a la creació al taller, al treball de l’artista, a la seva relació (física i material) amb l’obra. Són mans, mirades i traços de grans pintors: Matisse, Miró, Pollock, Bacon i Tàpies. Arribats a l’abstracció, al centre del programa, un cineasta, Stan Brakhage, pinta sobre la pel·lícula. I a la segona part, són artistes-cineastes els que, per encàrrec dels nous mecenes (la televisió i el MoMA), tracen una reflexió sobre l’art: assajos sobre que és l’art i què pot ser.

1a partHenri Matisse, François Campaux.França, 1946, fragments (10 min), vídeo El 1946, vuit anys abans de la seva mort, Matisse retrata el seu nét i una model: certeses i vacil·lacions del traç, l’obra fent-se.

Miró 73. Toiles Brûlées, Francesc Català-Roca. Espanya, 1973, 10 min, vídeoEl fotògraf Francesc Català-Roca va realitzar diverses peces en color sobre Miró al taller. En aquesta assistim a l’enigmàtic procés de creació i destrucció de les «teles cremades».

Jackson Pollock, Hans Namuth, Paul Falkenberg. Estats Units, 1951, 10 min, 16 mmEn exterior i interior, Pollock pinta, dripping. Pintura, color, camp, mans i el cos suspès de l’artista en acció. La pintura es fa al mateix temps que la pel·lícula.

Programació a càrrec de Núria Aidelman i Gonzalo de Lucas. Direcció: Carolina López. Il·lustració: Andrés Hispano. Grafisme: Rosa Llop. Imprès a Barcelona el maig de 2008.

arxiu xcèntricGairebé 600 títols a l’abast amb un clic al primer arxiu digital de cinema experimental i documental. Mai abans la consulta del cinema d’autor havia estat tan fàcil i còmoda!

ENTRADA LLIUREL’arxiu Xcèntric està situat a la segona planta del CCCBHorari: de dimarts a diumenge, d’11 a 20 h (dijous fins a les 22 h)Consulteu els títols disponibles ahttp:www.cccb.org/ca/arxiu_xcentric

nOVES aDQuiSiciOnSAll Over (2001), Overall (2006) i Blitz (2006), d’Emmanuel Lefrant. Tres curtmetratges d’animació pintada directament sobre el cel·luloide d’un dels més destacats representants de la nova generació de cineastes experimentals a França. Pó de estrelas d’Alberte Pagán, La constelación Bartleby d’Andrés Duque i Nescafé-Dakar, de Lluís Escartín. Obres de joves artistes nacionals a les fronteres de la no-ficció.

xcèntric a MÚrciaL’espai de creació artística Centre Párraga de Múrcia (www.centroparraga.com), en col·laboració amb la Filmoteca Regional Francisco Raval d’aquesta ciutat, projectarà al mes de juliol a l’aire lliure el cicle que tracta aquest bimensual xcèntric: El cinema pensa l’art: itineraris pels processos creatius.

ARXIU://

·NEWS

PrOPEra tEMPOraDaAmb El cinema pensa l’art acomiadem la nostra setena temporada. Xcèntric torna el novembre del 2008.Durant la vuitena temporada es celebrarà la segona edició d’ Xperimenta, la biennal internacional de cinema experimental, que reunirà els principals representants d’aquest àmbit al voltant de taules rodones, projeccions i presentacions especials.

SÚPEr-8 WantEDA Xcèntric ens agrada aquest petit format, amb el qual es va iniciar tota una generació d’autors i que d’altres més joves recuperen avui.Preparem per a l’any que ve una nit especial dedicada al Súper-8. Si vols participar-hi amb les teves pel·lícules rodades en súper-8, posa’t en contacte amb nosaltres a xcentric@cccb.org.

DO it YOurSELFFes el teu propi llibret xcèntric amb els programes de mà, els fulls que reculls a l’inici de la sessió i les tapes que donem a les taquilles abans de cada sessió.Pots baixar-te tots els programes de mà de la temporada del lloc web del CCCB: www.cccb.org.

Textos en castellano y más información sobre Xcèntric y sus actividades en www.cccb.org.More information about Xcèntric and its activities at www.cccb.org.

XCÈNTRIC*Francis Bacon, peintre anglais, Pierre Koralnik. Suïssa, 1971, 26 min, vídeoEn la intimitat del seu taller i amb eloqüència etílica, Bacon reflexiona sobre la bellesa masculina i els pintors admirats. La càmera, des de molt a prop, segueix els constants vaivens del seu cos i el seu discurs en un esgarrifós document.

Antoni Tàpies, Andrés Hispano. Espanya, 1997, 3 min, vídeoUna cara, un perfil, unes mans, juntament amb la seva obra. Tàpies no pinta, sinó que el film —en granulat súper-8 blanc i negre— traça el seu retrat.

Hand-painted films, Stan Brakhage. Estats Units, 1986-1994, 13 min, 16 mmNight Music,1986, 30 s Three Homerics (For Barbara Feldman), 1993, 4 min 30 s Stellar, 1993, 2 min Naughts, 1994, 4 min 30 sEls últims anys de la seva vida, Stan Brakhage va emprendre una fascinant sèrie de films en els quals pinta sobre la pel·lícula i fa palpitar (plàsticament, cromàticament, rítmicament) les matèries del cinema amb les figures i formes que traça la mà.

2a partMet Dieric Bouts, André Delvaux. Bèlgica, 1975, 30 min, vídeoA l’encàrrec de retratar el pintor del segle xv, Delvaux respon traçant una línia paral·lela entre el seu encàrrec i el de L’últim sopar, entre el treball del cineasta —en els plans i el muntatge— i el del pintor. Una reflexió sobre els processos (financers i artístics) subjacents en la creació artística.

The Old Place, Jean-Luc Godard i Anne-Marie Miéville. França-Estats Units, 1998, 48 min, vídeoEn un diàleg a dos, Godard i Miéville comparteixen una emocionada elegia sobre les derrotes i potències de l’art del segle xx. Un cant a allò que resisteix i als que resisteixen.

8. Antoni Tàpies, Andrés Hispano.9. Met Dieric Bouts, André Delvaux. 10. Six fois deux/Sur et sous la communica-tion, Jean-Luc Godard i Anne Marie Miéville.11. La Villa Santo-Sospir, Jean Cocteau.

11.

9.

8.

10.

Diumenge 29 de juny, 18.30 hHome movies: (auto)retrats d’artistesDe com els artistes s’apropien del suport cinematogràfic per explorar l’art i retratar la seva intimitat (familiars i amics); de com els cineastes, desposseïts de qualsevol artifici o maquinària pesant, filmant sols, en intimitat amb el seu mitjà, retraten el seu món, filmen com pintors i assagen sobre l’art. Films de taller i alhora home movies.

1a partLa Fidelité des Images, René Magritte. Bèlgica, 1946, 27 min, vídeoApassionat pel cinema mut, el 1956 Magritte va comprar una càmera 8 mil·límetres i va realitzar, al costat d’un grup d’amics, una sèrie de petits films en color: enigmàtics, intrigants, surrealistes, misteriosos; jocs de màscares i referències a les seves obres.

Home Movies, Man Ray. França, 1935-1951, 13 min, vídeoL’atelier du Val de Grâce, 1935, 2 minLa Garoupe, 1937, 9 min Ady, 1936-37, 1 minJuliet, 1940-1951, 3 minExcepte La Garoupe, retrat d’amics (Picasso, Eluard, Lee Miller, Dora Maar) en color, Man Ray va mantenir inèdites les altres peces: retrats o esbossos de models i amants. Són bellíssimes pel·lícules «familiars» i alhora notes sobre la llum, les línies, els cossos, la fotografia.

EL CINEMA PENSA L’ART: itineraris pels processos creatius

0. Screen test. Nico,Screen test. Nico, Andy Warhol 1. Scénario du film ‘Passion’, Jean-Luc Godard2. Essais pour une partie de campagne, Jean Renoir.3. Le parti des choses: Bardot/Godard, Jacques Rozier. 4. Romanfragment ‘Amerika’, Harun Farocki.5. Miró 73. Toiles Brûlées, Francesc Català-Roca.6. Sopralluoghi in Palestina per “Il Vangelo secondo Matteo”, Pier Paolo Pasolini7. Francis Bacon, peintre anglais, Pierre Koralnik..

La Villa Santo-Sospir, Jean Cocteau. França, 1952, 36 min, vídeoDesprés de les seves pel·lícules més sumptuoses i «professionals», Cocteau va realitzar, en 16 mm color, un assaig sobre la creació, el cinema i la pintura, i els seus llocs. De la mateixa manera que els murs de la casa són testimonis del gest del Cocteau pintor, el «film amateur» revela la tasca del cineasta.

2a partEPI Background. Original Salvador Dalí, Andy Warhol. Estats Units, 2 min, 16 mmScreen Test. Salvador Dalí, 1966, 1 minScreen Test. Nico, 1966, 1 minEn continuïtat amb les seves sèries de retrats fotogràfics, entre el 1964 i el 1966 Warhol va realitzar els seus retrats filmats, proves de càmera d’amics i altres. El retrat d’una generació i d’un artista.

Anthropological Sketches, Scenes From the Life of Andy Warhol: ‘Friendships and Intersections’, Jonas Mekas. Estats Units, 1963-90, 37 min, 16 mmEsbós d’un retrat d’amistat (amb Andy Warhol). Del material rodat en temps de vacances (amb els nens Kennedy i altres amics), Mekas va muntar, 30 anys després, un càntic de la seva amistat amb Andy Warhol i els dies compartits al costat del mar.