pÀgines 4 i 5 dominical · chillida per al llibre d’artista «más allá», de jorge guillén. 7...

Reportatge Els materials de Chillida Una exposició de l’artista basc a la Fontana d’Or de Girona. PÀGI NES 2 i 3 ReportatgeEn una tarda Una passejada per Sevilla. PÀGINES 8 i 9 Entrevista Carles Sala «M’ajuda ser criatura quan escric». PÀGINA 10

OBERT DEL 26 DE MARÇ AL 30 DE NOVEMBRE DE LES 10 A LES 18 HORESPÀRQUING Tel. 0033/468 39 16 21 - FRANÇA

PRATS DE MOLLÓ

MONTFERRER

CORSAVI(CORSAVY)

COLL D’ARES

CERET

PERPINYÀ(PERPIGNAN)

EL PERTÚS(LE PERTHUS)

ARLES DE TEC(ARLES SUR TECH)

LA FOU

ARLES DE TEC «LES GORGES DE LA FOU»—EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN—

Dom

inic

alDiumenge 18d’abril de 2010

Diari de Girona ReportatgeRomanticismemorbósEl cap de SantSebastià deLlafranc, aPalafrugell.PÀGINES 4 i 5

ReportatgeHola i adéuEl grup de rock Barri Baix torna per a un únicconcert de retrobament i comiat. PÀGINES 6 i 7

Prestacions d’infart: El BMW X6 «M» és un tot terreny que es comporta com un esportiu. PÀGINES 18 i 19�SUPLEMENT

Ala Fontana d’Or de Girona, tot i que ésun edifici molt noble i molt gran i ambmolts patis i galeries, no hi ha prou es-

pai per encabir-hi cap de les nombroses escul -tures monumentals que Eduardo Chillida (SantSebastià, 1924-2002) va crear en la se va dilata-da i productiva carrera, però en canvi sí ques’hi pot veure aquests dies un documen tal re-alizat per la seva filla Susana que mostra l’es-cultor en plena elaboració d’alguna d’aquestesobres: a l’interior d’una gran foneria, l’artista ésel director d’una orquestra forma da per opera-ris i grues i plataformes que mouen i regiren ifan encaixar enormes peces de metall incan-des cent fins a transformar-les en els volums iles formes i els espais ideats per Chillida. El do-cumental també mostra el mateix artista, aju-dat per algun d’aquests operaris, convertint pe-ces de metall més petites, a força de bra ços iamb l’ajuda imprescindible de palanques i mor-dasses i la intensa escalfor que desprenen elssoplets industrials, en escultures de més reduï -des dimensions, potser models per a futurespeces monumentals, però en les que són per-fec tament identificables els volums i les formesi els espais que caracteritzen l’obra de Chillida.Aquest Chillida vestit amb roba d’ope rari, i ca-ça dora texana, i guants de treball, que sua i

aplica la força física a la creació artística, és elmateix que també retrata la seva filla Susana al’estudi, retallant papers de diferents textures,comparant les formes obtingudes, afegint quanho creu convenient detalls de color negre, so-bre posant-ne uns quants fins a aconseguir unadeterminada combinació de textures, de for-mes, de tonalitats, relligant-los finalment ambcordill i penjant-los a la paret, tot amb una de-li cadesa que, si no se sap qui és, semblaria im-prò pia de l’home vestit amb roba d’operari, ica çadora texana, i guants de treball, que sua-va uns minuts abans. Però que és la mateixade licadesa que Chillida, en un altre momentdel documental, mostra en una terrassa amb lespeces de fang amb les quals treballa, la delica-desa amb la que les modela fins a aconseguirel volum desitjat, amb les que hi practica ambtota la cura possible incisions i obertures quepos teriorment, un cop la peça cuita al forn, laconver tiran en l’obra d’art que, aquesta sí –oalmenys alguna de similar– es pot contem plaraquests dies a la Fontana d’Or de Girona.

Perquè encara queda una setmana per visi-tar al Centre Cultural Caixa Girona-Fontanad’Or l’exposició Chillida. Reflexió-Matèria, quemostra obres de l’artista basc realitzades ambels principals materials amb els quals va treba-

2 DominicalDiumenge 18d’abril de 2010

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

AdministradorFèlix Noguera

PublicitatPaco Martí

FOTOS PORTADA: MARC MARTÍ (A DALT, EL FARDE SANT SEBASTIÀ DES DE LA TERRASSA DEL’HOSTATGERIA; A BAIX, ELS INTEGRANTS DEBARRI BAIX EN UN DESCANS DELS ASSAJOSPER PREPARAR EL CONCERT DE DISSABTE)

18 d’abril de 2010

4 i 5 ReportatgeRomanticisme morbósEl cap de Sant Sebastià té unallarga història que es remuntaals ibers; hi ha un far, una torre,una ermita i un restaurant-hotel.

6 i 7 ReportatgeHola i adéuEl grup de rock gironí Barri Baix,que als 90 va fer de telonerd’Iggy Pop i Los Suaves, tornadissabte amb un únic concert.

8 i 9 ReportatgeEn una tardaDemà comença la Feria de Abrilde Sevilla, una de les festes méspopulars a Espanya; proposemuna passejada per la ciutat.

9 EntrevistaCarles SalaVa deixar la seva feina com amestre i des de llavors estàarrasant en els premis literarisde ficció infantil i juvenil.

11 Arquitectura gironina Casa MM de Figueres

SUMARI

Els materials de

ChillidaLa Fontana d’Or de Girona reuneix en una exposició obres

de l’artista basc elaborades amb ferro, alabastre, paper i terra

TEXT: ALFONS PETIT FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ

1

2

Reportatge


Fotos: Sobre aques-tes línies, a dalt,Eduardo Chillida tre-ballant en una«lurra» en un estudide Grasse (França,l’estiu de 1990);a baix, una donaobserva «Sensetítol» (Tinta sobrepaper, 1985).1Una noia passa perdavant del «Mural G-334» (Formigó,1999).2L’escultura «Iru BurniIII» (Acer, 1990), alpati de la Fontanad’Or de Girona.3«Homenaje a Pili»(Alabastre, 2000).4«Gurutzeak-Ho me -naje a D. Mario Ona -indía» (Acer, 1990).5«Lurra G-41» (Terra,1984).6Un dels gravats deChillida per al llibred’artista «Más allá»,de Jorge Guillén.7Projecte «Peine delviento II» (Acer,1986).8«Gravitació» (Paper ifil, 1990).9«Sense títol» (Acer,1995).

llar: ferro (acer), alabastre, paper i terra. «Cadamaterial té unes qualitats diferents. Jo els triosegons el que busco en un moment determi-nat», havia declarat el mateix artista. I com espot llegir en el catàleg de la mostra, «a Chillidal’interessava cada material en si mateix, amb laseva personalitat i característiques inherents.Però encara que de la seva obra es desprenguiuna materialitat accentuada, en el seu procésla matèria és objectiu i mitjà alhora; objectiu,perquè l’artista s’interessa per l’essència matei-xa del material, i mitjà, perquè li aporta la ca-pacitat de tractar els conceptes que l’inquieten».

FERRO, ALABASTRE, PAPER, TERRA La mostra ha estat organitzada per la FundacióCaixa Girona en col.laboració amb el MuseuChillida Leku d’Hernani (Guipúscoa) i ha tin-gut com a comissaris Ignacio Chillida Belzun-ce, fill d’Eduardo Chillida, i Julio Niebla, fill delgalerista i comissari Antonio Niebla i nebot del’artista Josep Niebla. En el catàleg de l’exposi-ció, els responsables del museu guipuscoà de-tallen la relació de Chillida amb cadascun delsmaterials presents a l’exposició:

– Ferro: «(...) El ferro va representar la pri-mera gran aventura de Chillida amb el mate-rial. En el ferro, l’artista hi va trobar la seva prò-

pia via d’expressió. El contacte de Chillida ambaquest metall va ser summament significatiu, iencara que també va treballar altres materials,sempre s’hi va mantenir fidel, tot i essent cons-cient de les seves limitacions (...)».

– Alabastre: «Treballar amb alabastre és, pera Eduardo Chillida, una excusa que li permettractar la llum i l’arquitectura (...)».

– Paper: «El paper fou el primer material ambel qual Eduardo Chillida es va apropar a l’art:els dibuixos més antics que li coneixem, rea-litzats al Círculo de Bellas Artes de Madrid, da-ten del 1947. Tot i així, va estar present al llargde tota la seva trajectòria de múltiples mane-res, emprat com a suport de dibuixos, collages,gravats o gravitacions, per als quals es va ser-vir de papers artesanals elaborats a mà, de fa-bri cació industrial o d’ús corrent però sempreamb un denominador comú: el color naturaldel paper, allunyat del blanc pur. Chillida vo-lia fugir així de les sofisticacions i les artificia-litats (...)».

– Terra: «L’interès que des de ben aviat li vasuscitar l’escultura va propiciar que el primermaterial al qual s’acostà fos l’argila. Encara moltjove, Chillida va introduir les mans en aquestamatèria humida i tova que, automàticament, liva generar un impuls de rebuig i allunyament

(....). Chillida no va tornar a treballar amb terrafins passats un anys, quan va descobrir un ma-terial amb unes característiques més afins alspropòsits que s’havia marcat com a escultor: laxamota (...). A partir d’aquella troballa va co-mençar a elaborar escultures de terra, les ao-menades Lurrak (terres) i els Óxidos (...) El ma-terial emprat és terra cuita triturada, barrejadaamb terra humida i cuita de nou».

Al marge de la qualitat artística indiscutiblede les obres de Chillida exposades a la Fonta-na d’Or, el president de Caixa Girona, ManelSerra, apel.la en el catàleg de la mostra a un ar-gument sentimental per convidar els gironinsa visitar-la: «Eduardo Chilllida coneixia i esti-mava Girona. Se sentia impressionat per l’es-pai interior de la nau central de la Catedral deGirona, que equiparava amb el de Santa Sofiad’Istanbul, el del Panteó de Roma i el de la ba-sílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. Lesseves últimes visites es van produir durant lesdècades dels vuitanta i els noranta amb motiud’exposicions i de l’atorgament del premi Jor-di Xifra i Heras de l’Escola de Relacions Públi-ques». «Podem afirmar, doncs, –conclou Serra–que Eduardo Chillida retorna a Girona. Us con-videm a gaudir de la se va presència immortala la ciutat que estimava».

34

5

6

7

98

Penjada literalment a una gran altura sobreel mar, davant el naixement del dia. Escontempla un gran panorama sobre la

costa i el Mediterrani, d’un romanticisme agut,gairebé morbós, d’una musicalitat còsmica.Com tots els panorames de dimensions tan vas-tes, l’efecte que produeix la seva visió és demalencolia, perquè situa l’home insignificant imiserable davant d’una naturalesa enorme,aclaparadora, terrible». Amb aquestes paraulesi adjectius, el gran descriptor –i crític– de l’Em-pordà, Josep Pla, fa referència a un dels indretsmés emblemàtics de la Costa Brava, el Cap deSant Sebastià, a tocar de Llafranc, al cim delqual, a uns 170 metres sobre el Mediterrani, espot gaudir de la immensitat del blau. No no-més viu de la naturalesa aquest racó, sinó quela presència humana hi ha estat present, de ma-nera documentada, des del segle VI aC, commostren les restes d’un poblat ibèric. Poste-riorment, la construcció de la Torre del Guaitai el complex que formen l’ermita de Sant Se-bastià de la Guarda, l’hostatgeria i el restaurant,hi han atret els veïns de Palafrugell i els visi-tants. Actualment, El Far Hotel Restaurant ofe-reix un allotjament amb vistes inigualables, his-tòria centenària i una gastronomia basada enen el producte fresc i de la terra.

Precisament, les paraules recollides aquí perPla –del volum La Costa Brava– fan referènciaa la «terrassa-mirador» del restaurant, lloc queva freqüentar d’infant, que va viure els seus pri-mers escrits i que n’és protagonista al llarg dela seva obra. Tant l’ermita com l’hostatgeria sónuna ampliació de la Torre del Guaita. Aques-tes dependències, gestionades durant anys perl’ermità corresponent, van permetre descobrirel Cap de Sant Sebastià, principalment a partirdel segle XVIII, gràcies a la pràctica desapari-ció de les incursions pirates al litoral gironí,com recorda mossèn Martirià Brugada, histo-riador, que va participar l’any 2000 en l’actua-lització d’un llibre El Santuario de San Sebas-tián de la Guarda, de Miquel Torroella i Plajai Vicenç Piera i Tosseti, editat el 1881.

DEL CAVALLER ALS FARONERSLa Torre del Guaita, aixecada a mitjans segleXV a sobre del penya-segat de Romaboira, for-mava part del sistema defensiu de les pobla-cions de Palafrugell i Mont-ras i en la plantabaixa hi tenia una petita ermita. En els seglesposteriors a la Torre –declarada bé cultural d’in-terès nacional– es van construir els edificis an-nexos d’una nova ermita i l’hostatgeria, compassa en d’altres santuaris –els dos, juntamentamb el far, inaugurat el 1857, van ser declaratsbéns culturals d’interès local– . Brugada expli-ca que la consagració de l’ermita a Sant Sebastiàrespon a ser considerat un cavaller defensor–així està representat en una imatge d’un re-

taule col·locat el 1719–, alhora que protectorde plagues, malalties i epidèmies. El far, la da-rrera de les edificacions del complex històric,religiós i turístic de Sant Sebastià, va tenir finsa tres faroners treballant-hi alhora. La intro-ducció de les noves tecnologies va retirar pro-gressivament el control humà del far, fins quel’1 d’agost de 1999 va marxar el darrer dels fa-roners de Sant Sebastià.

Aquell mateix any, el Grup Mas de Torrent

Romanticisme

morbósElogiat per Josep Pla i integrat en la ruta que Palafrugell dedicaa l’escriptor, el cap de Sant Sebastià, siuat a tocar de Llafranc auns 170 metres d’alçada sobre el nivell del mar, té una llarga

història que es remunta als ibers; s’hi conserven el far, la torre il’ermita, i l’antiga hostatgeria és ara un modern hotel-restaurant

TEXT: CARLES TORRAMADÉ FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ


Fotos:1El pati interior quedistribueix els acces-sos a l’ermita i al’hos tatgeria. Hi des-taquen les dues es -cales i la volta demaó de l’entrada.2Imatge antiga delpati interior comentata dalt. Foto: Ar xiude l’Ajun tament dePalamós.3Façana principal del-complex. Més a l’es-querra hi ha l’ermitade Sant Sebastià dela Guarda i, en pri-mer terme, l’entradaal pati interior del’hostatgeria.4Vista del patí interiori la porta d’accés.

1

3

4 2

Reportatge


–regenta l’Hotel & Spa Mas de Torrent, a To-rrent d’Empordà; i el restaurant El Mirador, aPalamós– va adquirir la concessió municipal del’hostatgeria, de manera que gestiona el res-taurant i l’hotel, a més d’encarregar-se de la ne-teja i l’enjardinament de les instal·lacions i delseu entorn, dins del qual hi ha el poblat ibèrici l’ermita. La cuina del restaurant, amb serveid’alt nivell, es basa en la gastronomia marine-ra amb productes frescos de la Costa Brava.Ofereix la seva carta, un menú diari de 20 eu-ros i, des d’aquest passat mes de febrer, unmenú temàtic de 30 euros amb una duraciómensual. En aquest darrer menú, regat ambvins Castell de Peralada tant de dia com de nit,es tria un producte estrella cada mes: així, du-rant el febrer i el març, els comensals han tas-tat el menú de les garoines i les carxofes, res-pectivament. Durant aquest mes, el producteescollit per al menú és el del bacallà. Els prò-xims mesos, successivament, hi haurà les favesi pèsols; peix blau; gambes; musclos de roca;arròs; bolets; caça; i clouran l’any les cloves.

Les cambres de l’hostatgeria, que havien aco-llit pelegrins, han estat reconvertides en nouhabitacions –una de les quals és una suite– ambamplis balcons i vistes al mar, al far i a les lo-ca litats veïnes de Llafranc i Calella. Totes leshabitacions estan decorades amb estil mariner,amb la intenció de transmetre la tranquil·litatde l’indret a l’interior de les quatre parets delcomplex. Per accedir a les habitacions, el patiinterior, que connecta l’ermita amb l’hostatge-

ria i el restaurant, té una doble escala que dis-tribueix els espais d’hostatgeria, i dóna accéstambé també a una sala de lectura. Història iromanticisme natural units en pocs metres qua-drats, entre parets centenàries.

A més, el cap de Sant Sebastià, per viure’l bé,té quatre cites inel·ludibles durant l’any: l’1 degener, amb la benvinguda al primer sol de l’any;el 20 de gener, amb la Diada de Sant Sebastià;el dilluns de la Pasqua Florida, pel vot de la vilaen agraïment al sant per haver-la deslliurat decontagi i pestilència; i el 13 de desembre, perSanta Llúcia, patrona de les modistes. Així ma-teix, el cap de Sant Sebastià és una de les atu-rades de la Ruta Josep Pla, que organitza la Fun-dació que porta el nom de l’escriptor. Es trac-ta d’una ruta dissenyada per la fundació per vi-sitar els indrets més planians de Palafrugell i elseu municipi. Després de les visites a Palafru-gell –com a la seva casa–, la ruta es desplaçafins al Cap de Sant Sebastià, per acabar a la plat-ja del Canadell i Port Bo, zones d’estiueig de lafamília Pla a Calella.

Fotos:5 i 7Vistes del far i el mardes de la terrassadel restaurant.6Una imatge d’epocade la mateixa terras-sa. Foto: Ar xiu del’Ajun tament dePalamós.8Interior del restau-rant, emplaçat alsbaixos de l’antigahostatgeria.9 i 10Dues de les nou ha -bitacions que té con- dicionades l’hotel; ala de dalt es potapreciar la vista alfar; la de baix és unasuite.11Sala d’estar del res-taurant.12La torre del guaita,construïda a mitjanssegle XV. Està decla-rada Bé Culturald’Interès Nacional.13Un passadís d’accésa les habitacions del’hotel.14El poblat ibèric deSant Sebastià. S’hapogut constatar queja tenia activitat amitjans del segle VIa.C. L’arribada delsromans a Llafranc alsegle II marcarà laseva desaparició.

7

8

9

10

11 12

14

13

5

6

L’any 1990 va esdevenir cabdal en el des-envolupament de la història musical delnostre país. Aquell any el rock fet a Cata-

lunya i en la llengua pròpia prenia l’impuls de-finitiu que l’havia d’apropar a la normalitat. Degrups de rock, és cert, n’hi ha hagut sempre ihan anat creant els seus propis circuits d’actua -cions, amb els seu propis àmbits de difusió, etc...Però a partir del primer any de la dècada delsnoranta la música rock prenia una importànciai vitalitat com mai abans havia tingut. Les co-marques gironines van ser especialment impor-tants en el mapa del rock fet a Catalunya. A Gi-rona els Sopa de Cabra iniciaven un regnat quees perllongaria durant molts anys com a pa-triarques del rock nacional al crit de «Bona nit,malparits»; a la Jonquera, els Sangtraït feien rock«sense concessions» des d’una vessant més he-avy; i un temps més tard apareixeria la propos-ta diferent d’Umpah-Pah...

Enmig de tot el brogit inicial, dos joves ado-les cents gironins de quinze anys, companys decol·legi, descobreixen feliçment que tenen al-guns punts en comú. A la manera de Keith Ri-chards i Mick Jagger, Lluís Costa i Miquel Pousposen en comú la seva passió musical pels Be-atles, el Rolling Stones, el Who o els Pink Floydi l’interès per la guitarra. L’un sap fer solos i l’al-tre sap fer acords: junts formen un grup, ambSanti Palacios al baix i Albert Pagès a la bateriaen la que seria la seva formació més estable (pelgrup també hi passarien als inicis, de manerabreu, el bateria David Pujol, el cantant Joan Al-bert Lapuente i Genís Costa, que hi estaria unamica més d’un any també com a cantant). Pre-nen el nom de Barri Baix perquè vivien a Salt ien carrers perifèrics de Girona. És l’estiu del 1988i, com és preceptiu, els assajos es fan en un ma-gatzem i a les actuacions s’hi va amb els ger-mans al volant del cotxe.

Costa i Pous recorden amb certa dosi de nos-tàlgia i molta excitació encara els esdevenimentsque van viure i la rapidesa amb què es van pro-

duir i que van tenir el seu esclat a partir del 1990.I és que tot va succeir, certament, molt de pres-sa. Aquella colla de marrecs adoles cents aviates veurien amb un disc sota el braç i de giraarreu de l’Estat espanyol acompanyant algú dela talla emblemàtica d’Iggy Pop, ni més nimenys.

«NO SOM “BOLLYCAOS”» Miquel Pous reconeix que «vam arribar molt jo-ves», al món de la música. La realitat va ser queel primer grapat de cançons compostes pel grup(acompanyades, això sí, per les versions habi-tuals de temes que els havien marcat musical-ment) i les primeres actuacions van donar pasa un maqueta que va triomfar al programa deTV3 Èxit, on serien finalistes entre 500 grups ins-crits. Era l’any 1990 i començava un reguitzelld’actuacions que els portaria arreu de les co-

marques gironines i a la resta del país. Eren jo-ves, és cert, però amb hores d’experièn cia benaprofitada damunt l’escenari i amb les idees cla-res. En una entrevista, potser la prime ra que elsfeien, el maig del 1990 al Diari de Girona, sos-tenien amb contundència que «no ens conside-rem “bollycaos”, sinó que som joves de bars ipubs. I Déu n’hi do, el que hem fet...».

A l’escenari perfeccionen la tècnica i la soli-de sa com a grup i fan circular la maqueta quehan enregistrat i de la qual aviat s’esgoten les500 còpies editades. Són temps en què la músi -ca en directe no és cap delicte i sovintejaven lesactuacions en bars i festes majors d’arreu («enquantes nits joves no devíem participar», s’en-yora Miquel Pous): a les casernes de Girona s’hireunien 8.000 persones, a Sils organitza ven les«Sis hores de rock», a Camprodon hi havia uncircuit de bars, el Mercat de Música Vi va de Viciniciava el seu recorregut... Faltava encara untemps per al mític concert del Sant Jordi del junyde 1991 amb Sopa de Ca bra, Sangtraït, Sau i ElsPets, que serviria per potenciar, com deia Qui-mi Portet, «els elements màgics de la part artís-tica» del rock català. Barri Baix feien, simple-ment i de sempre, música rock i, amb tota na-turalitat la feien en català. Astorats, havien dejustificar-se en nombro ses entrevistes, sobretota la capital catalana.

L’objectiu en aquells moments era molt clar:enregistrar un disc. «Llavors gravar un disc, elprimer disc, era la meta. Era com dir: “ja ho hemaconseguit”», comenten alhora Lluís Costa i Mi-quel Pous. I l’oportunitat finalment va arribar dela mà de Jordi Tardà, que els ajudarà en la pro-ducció de l’enregistrament del seu primer disc,a Barcelona, l’any 1994. Les sessions es desen-volupaven cap al vespre i en el resultat fi nal s’hiaprecia de manera nítida la poca expe riència delgrup a l’estudi, però també la seva enorme ca-pacitat musical. El resultat va ser Pork-no, undisc fresc, contundent, rocker i brillant que elsportaria a acompanyar Iggy Pop en una gira

Hola i adéuEl mític grup de rock gironí Barri Baix, que va treure dos discos al mercat i va arribar a anar de

gira amb Iggy Pop, Los Suaves i Barricada, farà dissabte a la nit a La Mirona de Salt un únicconcert per commemorar els vint anys del seu naixement i els deu de la seva desaparició

TEXT: RAMON MORENO


2

1

Reportatge


arreu de l’Estat espanyol. «L’experiència va serbrutal, en una mena de festa sana, però diària»,diu Pous. Lleida, València, Saragossa, Sant Se-bastià... Recorren llargues distàncies en furgo-neta i actuen en grans espais i davant un públicnombrós. I tenen una bona acollida tot i cantaren català («llavors no hi havia els conflictes d’a-vui. Ara seria més difícil”, considera Lluís Cos-ta).

A La Iguana el seguirien gires amb Barricadai Los Suaves, amb una estada de dos dies a lasala Zeleste de Barcelona. Lluís Costa recordacom poc temps abans havia intentar «subornar»un guarda de Zeleste per intentar entrar en unconcert per al que no quedaven entrades i araera allà, al damunt de l’escenari! La segona deles actuacions a Zeleste seria un dels millors con-certs que mai va fer Barri Baix, amb una per-fecta sintonia entre músics i un públic entregat.Actuaven també a les Fires del Disc, tant la deBarcelona com les Girona i Reus. A Girona, l’any1995 posen a la venda un single amb una ver-sió del Sympathy for the devil, dels Rolling Sto-nes. Llargues cues i tot venut en només una horai mitja. També hi hauria un concert fallit amb elsnovaiorquesos Ramones...

UN GRUP DE CULTE Tot i que no formaven part de la primera divi-sió del rock català, sí que eren una mena de grupde culte, amb fans fidels, que els seguien arreuon tocaven, moltes vegades telonejant els Sopade Cabra, Umpah-Pah, Els Pets, i d’altres. Ge-rard Quintana i Adrià Puntí, de fet, actuen comels germans grans, que admiren el que Barri Baixha aconseguit, que no era poc tot i la seva jo-ventut. Costa i Pous parlen d’un concert en quèhi va haver uns problemes de bateria i AdriàPuntí el va acompanyar amb un cop de cotxe aSalt a carregar la seva bateria.

Però, en l’estela pròpia del rock, van viure unsanys realment molt ràpids i intensos. S’impo savaun canvi que s’inicia amb la incorpora ció de Joan

Mateu al baix en substitució de Santi Palacios.Encaren la preparació del segon disc amb mésmaduresa i molta més professionalitat i amb unconeixement més ampli dels entramats de la in-dústria musical. Musicalment s’interessen pel fe-nomen grunge, que ve dels Estats Units, i pergrups com Nirvana i Dinosaur Jr.

Quatre anys acabarien separant Pork-no deLonx suite, enregistrat a l’Empordà el 1998 ambJoan Trayter. S’agafen les coses amb més calmai queden, voluntàriament, una mica al marge dela voràgine del rock català, «fora del circuit», comdiuen Costa i Pous. Continuen tenint actuacions,però més pausades i més treballades. Inaugu-ren el nou Teatre de Salt amb dues nits segui-des, unes actuacions importants per a Barri Baix.El llavors regidor Enric Pallàs, artífex d’aquellequipament i de la sala La Mirona, recorda comencara no hi havia tot l’equip escènic al Teatrei la intensitat amb què es van viure aquells con-certs.

Finalment, per feina i per compromisos per-sonals, deixen de tocar en alguna data indeter-minada entre finals de 1988 i principis de 1999.

«No te n’adones i ho estàs deixant», diu Lluís Cos-ta. Les actuacions a les Fires del Disc de Gironai Reus i un concert a Sant Pere Sallavinera ambun conjunt que feia versions dels temes de Ba-rri Baix van ser les darreres. Estaven treballanten un tercer disc, amb quatre temes ja enregis-trats en format maqueta, però tot va quedar enstand by. L’únic membre que s’ha continuat de-dicant a la música ha estat Lluís Costa. Ha acom-panyat músics com el mateix Adrià Puntí i haformat part de grups com Kitsch. Tot just acabade publicar el seu primer disc en solitari, Un marde confetti, amb el nom de Costa 59. A banda,dirigeix el seu propi estudi de gravació. Per laseva part, Miquel Pous i Albert Pagès van fer no-més una col·laboració puntual amb el grup BocGuru Special i Joan Mateu va encaminar la sevavida cap a la pintura i ha esdevingut un reco-negut artista.

LA MIRONA, 24 D’ABRIL DE 2010 El proper dissabte, 24 d’abril, a dos quarts d’on-ze de la nit, els Barri Baix pujaran a l’escenaride la Mirona de Salt en un concert que han ba-tejat «Hola i adéu». La referència al Hello Goodbyedels Beatles és evident, com ho ha estat la in-fluència que Beatles i Stones han tingut en laformació musical del grup, i que es reflectirà enles versions que també faran de l’A day in thelife dels de Liverpool i el Sympathy for the de-vil, dels Rolling, un tema que els va acompan-yar a totes les actuacions en directe que van fer.Plantegen fer «el concert de comiat que mai novam fer en el seu moment». Abans de l’actuació,però, projectaran un documental que resumiràen imatges el més destacat, que no és poc, dela seva trajectòria musical. El concert serà enre-gistrat i, com el documental, es posarà a dispo-sició dels seguidors d’alguna manera (encara nohan decidit si l’editaran oficialment o directa-ment el penjaran a la xarxa). Hauran passat vintanys, però l’esperit serà el del primer dia, quevint anys no són res.

Fotos:1D’esquerra a dreta,Lluís Costa, MiquelPous, Albert Pagès iJoan Mateu, du rantun dels assajos quefan aquests dies perpreparar el concertde dissabte a la nit aLa Mirona. Foto:Marc Martí.2Els integrants deBarri Baix amb IggyPop, durant la giraper l’Estat espanyol,a principis de ladècada de 1990, enla qual el grup gironíva fer de teloner del’artista nord-ameri-cà.3Un descans en elsassajos per al con-cert de retrobament icomiat definitiu deBarri Baix. Fo to:Marc Martí.4Dues imatges pro-mo cionals de BarriBaix de l’època en laqual van enregistrarel seu se gon disc,«Lonx Suite».5Portada del singleeditat per la bandal’any 1995, amb unaversió de «Sympathyfor the devil», delsRolling Stones, quees va esgotar en unahora i mitja a la Firadel Disc de Girona.

3

6

54

El 1172, més fortificada que mai, Sevilla es-devingué capital de l’imperi almohade.Encara avui, per guiar-te dins la ciutat és

bo de prendre el Parc de María Luisa i la Portade Jerez com la zona més meridional, el cursdel Guadalquivir i Triana, el barri de l’altra riba,sempre a ponent, i a tramuntana, el pont de laBarqueta i les portes de la Macarena i de Còr-dova, entre les quals encara es conserva un bonpany de la muralla almohade. També és almo-hade la residència o Palau de la Buhayra.

– Un passeig cap al centre: de Buhayra iParque de María Luisa a la Porta de Jerez:Començant per la zona de Prado de San Sebas -tián, on avui hi ha estació de metro i on co-mencen el Tram i moltes línies de bus, podemcomençar visitant la Buhayra, al barri de SantBernat, o la Plaça Espanya del Parc de MaríaLuisa. El Palau de la Buhayra (diminitu de «lla-cuna»), horta amb aigua (o almunia) i residèn-cia palatina, va ser un de les primeres cons-truccions almohades (1171). A més de l’estany,el pavelló deuria tenir una gran vista sobre laciutat i la proximitat del rierol Tagarete asse-gurava la fertilitat de tota la zona.

Travessant els jardins del Prado arribem, en-llà de Capitania i Govern Civil, als monumentsde la Plaça Espanya del Parc de María Luisa, es-cenari de l’Exposició iberoamericana de 1929,sempre plena de carruatges amb cavalls llogatspels turistes. Projectada per Aníbal González,les seves línies volen evocar l’arquitectura re-naixentista de tall florentí. En els baixos del se-micercle es disposen una filera de bancs i re-taules que representen totes les províncies dela pell de brau. A la sortida de la Plaça, quedendavant per davant els jardins de María Luisa –fa-mosos per la seva biodiversitat vegetal, ja queel 1929 s’hi van plantar moltes espècies ameri-canes–, a la glorieta de la Plaça Amèrica delsquals els sevillans solen acudir a fer l’aperitiuels caps de setmana. Aquí hi ha el Museu Ar-queològic i, en el pavelló mudèjar, el d’Arts iCostums Populars, que sortia al film Lawrenced’Aràbia, convertit en ambaixada britànica.

Tots aquests terrenys pertanyien al Palau deSant Telm. Quan el 1846, la infanta María Lui-sa Fernanda de Borbón, germana d’Isabel II, esva casar amb Antoni M. Felipe de Orleans, filldel rei de França i duc de Montpensier, com-praren el palau i van crear al seu entorn unapetita cort que ajudà a difondre el romanticis-me en els cercles cultes de la ciutat fins que elduc fracassà en una conspiració contra la rei-na. Mort el 1876, María Luisa passà els seus da-rrers dies al Palau, que cedí a l’Església (quel’utilitzà com a seminari), mentre que donà totsels jardins al poble sevillà, el qual els denomi-nà amb el seu nom com a agraïment.

Per l’avinguda Isabel la Catòlica s’arriba ca-minant a la Glorieta de Sant Diego, amb el Ca-sino –molt animat a l’estiu–, el Teatre Lope deVega i d’altres pavellons al xamfrà entre l’A-vinguda María Luisa i Palos de la Frontera. S’a-rriba així a l’edifici de l’antiga Reial Fàbrica deTabacs, considerat el més gran de l’arquitectu-ra civil barroca de la ciutat; està rodejat d’unafossa i tot, com un castell antic, i avui és seudel rectorat i d’algunes facultats com la de dretde la Universitat de Sevilla. S’hi pot entrar pelcarrer de San Fernando –avui zona peatonal–,bé que sols s’ha conservat intacta la capella,seu de la germandat d’estudiants. Al final delcarrer hi ha el magnífic Hotel Alfonso XIII i, ala Porta de Jerez, l’aigua del brollador reflec-teix espurnes contra el sol.

– Sant Telm, la Torre de l’Or, la Torre dePlata i l’Arxiu d’Índies: Ara sí que a l’avin-guda Roma que dóna a la plaça es pot admirarel Palau de Sant Telm, projectat per Leonardode Figueroa i actualment en plena restauració.S’inicià el 1682, en terrenys extramurs propie-tat del Tribunal de la Inquisició per fer de seu

de la Universidad de Mareantes, on s’acollia iformava els orfes de mariners per ensinistrar-los a la travessa vers Amèrica. La façana prin-cipal, d’estil xorigueresc, s’acabà el 1754; la por-talada presenta tres cossos: el primer, la portaflanquejada per tres columnes a cada costat; elsegon, constituït per un balcó sostingut peratlantes amb aspecte indi i rodejat per dotze fi-gures femenines, al·legories de les ciències i lesarts relacionades amb la nàutica; finalment, re-mata la façana un conjunt en què, emmarcatper columnes, es troben sant Telm, patró delsnavegants, enmig dels patrons de la ciutat: santFerran i sant Hermenegild.

Pel passeig de les Delícies, flanquejant elmarge esquerre del Guadalquivir (Wadi al-Ka-bir = «el Gran Riu»), que arriba a Sevilla amplei asserenat després d’haver recorregut 500 ki-lòmetres, arribem al pont de Sant Telm, on ladarrera llum de tarda dóna de ple a la Torre del’Or, darrera la qual s’albira la rodonesa del sos-

tre del Teatre de la Maestranza, davant per da-vant de la plaça de braus del mateix nom, enple barri de l’Arenal.

La Torre de l’Or, denominada així per la res-plendor daurada que es reflectia en el riu (peròen la restauració del 2005 es demostrà queaquesta brillantor s’aconseguia per la barrejade morter, cal i palla), és una torre albarrana–separada de muralles–, de 36 metres d’alça-da, bastió final de les muralles que partien del’Alcàsser i testimoni exemplar de l’arquitectu-ra almohade de defensa. Té tres cossos. El pri-mer, de planta dodecagonal, construït entre1220 i 1221, tenia tres pisos i presentava un ac-cés des de l’exterior (avui desaparegut), a tra-vés d’un arc situat a l’alçada del terraplè, quepermetia establir un camí de guàrdia a la ribadel riu, sobretot si tenim en compte que s’uniapel camí de muralla fins a la Torre de la Plata,de planta octogonal, molt menys coneguda,però perfectament visible des de la part de fora;

8 DominicalDiumenge 18 d’abril de 2010

Fotos:Sobre aquestes lí -nies, a dalt, interiord’un pati de l’edificide la Universitat; abaix, el Palau de l’ar-quebisbe al capves-pre.1Brollador de la plaçaEspanya al Parc deMaría Luisa.2La Torre de l’Or.3Porxos i arcs de laplaça d’Espanya.

1

2 3

En una tardaDemà a la nit comença la Feria de Abril de Sevilla, una de les festes més populars de l’Estat

espanyol; per si algú s’hi anima, aquesta passejada permet conèixer alguna cosa més de la ciutat

TEXT I FOTOGRAFIA: LLUÍS BUSQUETS I GRABULOSA

Reportatge


el mur dodecagonal exterior fa de tancamentd’un cos interior de planta hexagonal, que con-té una escala interna amb un pilar central mas-sís, igualment hexagonal. Aquests dos elementsdonen lloc a un espai anular interior, cobertamb un sistema de voltes d’aresta adaptades alstrams rectangulars i triangulars generats peraquest corredor, aspecte que li dóna una certacomplexitat atesos els costats que cal cobrir. Elsegon cos, més petit, també dodecagonal peròfabricat amb rajola i fent dibuixos, va ser bas-tit el segle XIV per Pere el Cruel. El cos supe-rior, cilíndric i rematat amb una volta, va serconstruir el 1760, quan es van pal·liar els efec-tes del terratrèmol de 1755.

Per l’Avinguda Cristina es torna a la Porta deJerez i, abans de fer l’Avinguda de la Constitu-ció –la Avenida, per als sevillans–, es pot pu-jar per Sant Tomàs i rodejar l’edifici de l’antigaLlotja de Contractació del segle XVI, avui Ar-chivo de Indias.

– Dels Reales Alcázares a la Judería: S’a-rriba així als murs de la part sud de la catedrali davant de les muralles dels Reales Alcázares,a la plaça de la Contratación, on hi ha la deno -minada porta del Lleó, per on s’hi entra. Aquísurt el problema de si es visiten els alcàssers ola catedral. Una de les dues coses es pot dei-xar per l’endemà. Una visita ràpida als alcàs-sers –si no ens encantem amb els singulars jar-dins– val la pena, perquè en aquests terrenyss’hi alçaren diversos palaus i edificacions, béque el conjunt actual es caracteritzi pel predo-mini dels estils mudèjar i islàmic. Les obres mésimportants es realitzaren els segles XII-XIII, pe-ríode durant el qual el recinte es comunicavaamb la Mesquita major (avui desapareguda) ila Torre de l’Or. Quan Ferran conquerí Sevilla(1248), convertí el palau en residència real, fun-ció que encara compleix actual ment. Alfons Xel reformà i Pere I hi volgué alçar un palau decap i de nou.

L’interior està composat per patis i estancesdistribuïdes en dos nivells. Imprescindibles deveure el Patio del Yeso, que conserva arcua-cions i estances de l’antic palau almohade; elPatio de la Montería, on es reunia la cort abansde sortir de cacera; els patis de las Muñecas–conegut així per un parell de rostres en alt re-lleu esculpits en un dels seus arcs–, de las Don-cellas –amb arcuacions mudèjars–, del Cruce-ro –realitzat damunt antics banys musulmans–,i també el Patio del Almirante i la capilla de losNavegantes –amb nombroses al·lusions al des-cobriment d’Amèrica–. La més espectacular detotes les dependències és el Saló dels Ambai-xadors, per les arcades mudèjars amb finestresamb gelosies i la volta de fusta daurada. Al pas-sadís del Pati de Banderes, per on se surt, s’ex-posen carruatges emprats pels reis en les sevesvisites a la ciutat.

La sortida dóna de ple a la xarxa de carrerotsde l’antiga Judería o Sant Bartomeu, en ple ba-rri de Santa Cruz –a la plaça del mateix nom hiha enterrat el pintor Murillo–, on cal visitarl’Hospital de los Venerables Sacerdotes, un delsedificis més importants del barroc sevillà. Pelcarrer de Ximénez Enciso es retroben de nouels murs de l’alcàsser i s’arriba pràcticament onhavíem començat la visita, a tocar de la façanade llevant de la catedral, la plaça del Triunfo,presidida per una Immaculada, en agraïmentals escassos danys que sofrí la ciutat pel terra-trèmol de 1755.

– L’Avenida i la Plaça Nova de l’Ajunta-ment: Si deixem la visita interior de la catedralper a un altre dia, podem anar a veure el Pa-lau Episcopal, fer fotos a la Giralda i, pel Ca-rrer Alemanes, treure el nas a la Porta del Per-dó, que dóna al Pati dels Tarongers, amb vis-tes esplèndides a la Giralda i als arbotants dela catedral. Prenent, ara sí l’Avenida, es va a pa-rar a l’Ajuntament. Per aquí s’alçava el conventde l’orde dels Franciscans, des de poc desprésde la conquesta de la ciutat per Ferran el Sant.Desamortitzat, el 1840 s’enderrocà i el 1867 fouinaugurada la Plaza Nueva.

L’Ajuntament, per la banda del darrera, dónaa la Plaça de San Francisco, des d’on hi havial’antiga entrada, perquè durant molts anys esconsiderà la Plaça Major de la ciutat. Aquí, avuiplàcid pàrquing de carruatges, s’hi han celebrattota mena d’actes: des de curses de braus a jocsde canyes sense oblidar les actes de la Inquisi-ció i l’execució de reus.

– Sopar a Triana: A Sevilla es menja bé, so-bretot si ens avesem al tapeo de mitges racions.I podem pensar anar a sopar a Triana (a qui li

agradi, hi trobarà indrets amb guitarra flamen-ca i cante jondo). Per Méndez Núñez, San Pa-blo i Reyes Católicos s’arriba al Pont de Trianao d’Isabel II per passar a l’altra riba del Gua-dalquivir. Estem travessant llocs històrics: nolluny, hi ha l’Arenal i la Real Maestranza ambtot el que representa l’escola de tauromàquiasevillana enfront de la rondenya. A Sant Pau hihagué el convent dels dominics, que acollí elTribunal de la Inquisició, i del qual només esconserva, amagada entre edificis, l’església dela Magdalena.

Es travessa el pont –antic pont de barquesdes de 1711 fins a 1852, que anava fins a l’avui

Plaça de l’Altozano–, i podeu passejar una micapel carrer San Jacinto, avui artèria de la vida albarri, almenys fins al de Pureza, on s’alça l’es-glé sia de Santa Ana, catedral dels trianers, ambun altar major del s. XVI que s’ho val. Tot se-guit tornem a passejar per la riba del riu, pelcarrer Betis, paral·lel a l’anterior, denominat,«balcó de Sevilla», on hi ha tots els restaurants.A l’altra banda s’il·luminen espectacularment laTorre de l’Or, la Giralda i d’altres monumentsconeguts. Trobar un lloc per sopar no serà di-fícil. I en acabat, a la Plaça Cuba, a un cop deroc, hi ha parada de metro per anar allà on vul-guin.

Fotos:Sobre aquesteslínies, a dalt, la Torrede Plata entre l’Hos -pital de la Caritat i lacasa dels Guardiola;a baix, el pont deTriana, il·luminat.4Portalada del Palaude Sant Telm.5Palau de Buhayra.6Porta del Rectoratde la Universitat,antiga Reial Fàbricade Tabacs.7Visió nocturna de laGiralda.8La Porta del Lleó delos Reales Alcáza -res.

4

5

8

76

Carles Sala i Vila (Girona, 1974) va ser mes-tre abans que autor prolífic i premiat. Araensenya als alumnes amb la imaginació

i les lletres. Parlem a la cafeteria Boira de Gi-rona, la bicicleta aparcada a fora. Somrient iagradable, també fa artesania. En tres anys, haguanyat els premis Barcanova (2007 i 2009), Ci-fre de Colonya, Vaixell de Vapor i Folch i Torres,aquest darrer amb Cornèlius i el rebost d’im-possibles (La Galera), un llibre que apareix arai que parla d’un poble torçat, on hi ha una es-tança que et permet fer els desitjos realitat.

Què ha de tenir una bona història infantil?Ostres! Per a mi el que hi ha de sortir, a bandad’aventures i acció, és fantasia, i sobretot sen-tit de l’humor infantil. Això assegura que l’in-fant t’aguanti la història. I, si pot ser, que els ex-pliqui’s alguna cosa que se sentin identificats,i que s’hi vegin reflectits.

Com una aventura viscuda... Això! Si els par-les d’un tema adult, deixaran la història a mit-ges. Et deixaran penjat. De vegades poden sermolt cruels.

Va deixar de ser mestre perquè ja no su-portava els alumnes o perquè volia desco-brir la seva vocació? (riu) M’agrada molt lacanalla, però en una escola esgoten moltíssim.M’agrada com pensen. A banda d’això, m’a-grada tot allò creatiu, i el llenguatge escrit etpermet apropar-te a la mainada. És una mane-ra de mantenir el contacte.

El sorprèn allò que li diuen? Sí. Mira que hiha preguntes repetides, però no fa gaire, emvan dir: «Però ets viu? Es clar que sóc viu. I noets vell?». Pensen que l’escriptor és una perso-na vella o ja difunta. Et poden tocar i els sem-bles qui sap què! Hi ha mestres que agraeixenque diguis que si fan textos lliures, que els re-passin, que si a la primera no surt bé, que hitor nin. Això els serveix d’exemple. És molt bo-nic.

El rebost dels impossibles, on els desitjoses fan reals, és una imatge del llibre quetant de bo fos possible, però és una reali-tat virtual, perquè allò que perceps no dei-xa de ser un miratge, no? Sí, però potser mi-llor que no es puguin fer reals els desitjos, vésa saber què faria segons qui amb aquest poder!

Un autor de còmics per a joves com Ibáñezté certa semblança física amb els perso-natges que dibuixa; vostè s’assembla a laMar o a l’avi, dos dels protagonistes del lli-bre? Hi ha trets i inquietuds dels personatgesque les he tingut de petit, les tenia abans o lestinc ara. La muntanya m’atreu molt. Quan surtgent que somia molt, és perquè jo sóc un so-mia truites. M’agradaria anar a Tort, aquest po-ble imaginat.

La gent prejutja massa per les aparences enel vestir? Jo mateix m’hi poso, per descomp-tat. Quan es generalitza, t’equivoques. Sóc elprimer que ho faig. Feia un curs a la Casa deCultura, i pel carrer vaig trobar una persona queem va dir: «Allò és una casa de hippies!». Hi haassociacions curioses, perquè fer teatre o anara la biblioteca, per a aquella persona li sem-blen coses de hippies. Jo puc anar amb panta-lons de colors, i a una persona li semblaré d’u-na manera i a una altra, d’una altra totalmentdiferent.

L’avi de la història és cec, però coneix moltbé la gent; i ha gent que hi veu i no sap veu-re com és la gent? El personatge parla d’això,de com es poden veure coses sense els ulls. Hiha força elements que surten al rebost que sónreals, però no són materials, però afecten lanostra manera de viure i la nostra felicitat.

Es ven tant, en literatura infantil, en com-paració amb la d’adults? Jo sóc novell, però

diria que sí. Els meus tres primers llibres es vanreeditar al cap d’un any. I hi fan molt les esco-les, el fet que et comprin de 30 en 30. Tambéhi ha gent que pensa que guanyem molts cèn-tims, i per descomptat que no! Però em fa il·lu-sió arribar a molts lectors. Els llibres tenen mésdurada i els catàlegs són més estables.

I què llegeix un escriptor juvenil? És bo lle-gir literatura infantil, jo ho faig, i no tant per es-forç, sinó perquè m’ho passo bé. Les històriesd’adults són tan reals, que prefereixo la imagi-nació.

Li han dit alguna vegada que sembla un

nen? Força ve-gades, però maiamb esperit des-pectiu. (riu) Pot-ser m’ajuda sercriatura quan es-cric.

Ha guanyat elsgrans premiscatalans de lite-ratura jove; elsegüent pas ésla novel·la d’a-dult, o escriureen castellà? Encastellà no m’hohe plantejat,m’estimo més lallengua que do-mino i em sentocòmode. Em tra-dueixen obres iho ha de fer algúque sigui aques-ta la seva feina.En adults nom’atreu especial-ment. No veigdel tot clar quesigui un salt. Saltsembla anar mésamunt, però joestic molt còmo-de escrivint per amainada. Faigservir la imagi-nació, i la mai-nada mai no t’hocriticarà. Elsadults sí que hiposen pegues.Tinc moltes his-tòries per escriu-re. Em faltatemps! (riu).

Estar a SantaEugènia l’aju-da? El lloc pot

ajudar a escriure. M’agradaria estar en una ca-seta al Pirineu, davant d’un estany. La mevadona treballa a Banyoles, de vegades l’acom-panyo i escric amb el portàtil davant del llac deBanyoles. I a casa, quan plou, em sento mésintegrat a la natura, em va bé. Si tens ganes d’es-criure, no deixaràs d’escriure per viure a SantaEugènia.

Té més projectes? Un llibre divulgatiu sobreherbes per a mainada. Està molt bé conèixerles herbes, i perquè serveixen. Que poden fersabons o caramels de menta, o que els romansfeien banys d’espígol relaxants. O que hi haherbes amb poders màgics.

Entrevista


CARLES Sala i Vila Escriptor, publica «Cornèlius i el rebost d’impossibles»

Es pot afirmar que aquest gironí està arrasant en els premis literaris de ficció infantil i juvenil encatalà. En qüestió de tres anys, ha guanyat els quatre més prestigiosos. El darrer, el Premi JosepMaria Folch i Torres de 2009, per la novel·la infantil «Cornèlius i el rebost d’impossibles».

“M’ajuda sercriatura

quan escric”TEXT: MOISÈS DE PABLO FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ

“Estic moltcòmode

escrivint pera la mainada.Faig servir laimaginació,i la mainada

mai t’hocriticarà.

Els adults síque hi posen

pegues.

“M’agrada

molt lacanalla, peròen una escola

esgotenmoltíssim.

“És bo llegirliteratura

infantil, jo hofaig, i no tantper esforç,sinó perquèm’ho passo

bé. Leshistòries

d’adults sóntan reals, queprefereixo laimaginació.

“

“

“

El particular aspecte exterior d’aquesta ca -sa de Figueres, d’entrada d’una gran be-llesa, respon a un meditat equilibri geo-

mètric i a un joc de contrastos a l’hora de de-terminar tant les relacions amb el seu entornde cadascuna de les dues plantes de la casacom d’elegir els materials per a la construcciói els colors dels acabats de les façanes. La pro-posta de Missé Coll i Pep Gorgot resulta, comevidencien les imatges, més que interessant, iaixí ho va entendre també el jurat dels premisd’arquitectura de les comarques gironines corresponent a 2006, que la va incloure entreles seves obres seleccionades.

En la memòria del projecte inclosa en el ca-tàleg dels premis, els arquitectes comencen de- tallant la parcel·la on s’ha de construir l’habi -tatge: «Està ubicada en una zona residencial decases aïllades de Figueres, a l’Alt Empordà, molta prop del centre urbà. La parcel·la, de plan tarectangular, és totalment plana, orienta da al sudi sense un entorn destacable que calgui teniren compte». Aquest emplaçament, i el fet queno s’hagi de tenir en compte de ma nera espe-cial l’entorn de la finca, «ens condiciona la so-lució adoptada, una construcció molt oberta enplanta baixa (per buscar la màxima relació ambel jardí) i, pel contrari, la planta primera buscauna privacitat». D’aquesta manera, «les obertu-res en planta pis busquen l’entrada de llum,però volen preservar les vistes cap a l’interiorde l’habitatge. Totes les obertures d’aquestaplanta s’agrupen amb tres grans forats i n’acon -

se gueixen un canvi d’escala i un volum regu-lar, compacte i tancat, que forma la planta pis».Pel que fa a la planta baixa «consta de dos vo-lums perpendiculars, per donar privacitat a lazona de jardí més propera a l’edifici». En la res-ta de la planta baixa, l’ús del vidre afavoreix larelació entre l’interior i l’exterior.

L’equilibri geomètric i el contrast de materialsi de colors són alguns dels principals trets ca-racterístics de l’aspecte exterior de la construc-ció. Com expliquen Coll i Gorgot, «la planta pisés un volum rectangular, el màxim d’opac pos-

sible, col·locat sobre la juxtaposició dels dosque formen la planta baixa. Aquesta contrapo-sició s’ha emfasitzat amb els dos materials em-prats a la façana, utilitzats a la inversa del quesembla que hauria de ser. El volum su perior,tancat, opac, massís... és de microfor migó GRC,un material tradicionalmet pesat però que, uti-litzat amb grans plaques sense rejuntar i ambl’acabat llis i clar, vol donar la imatge de lleu-ger i opac a la vegada. La planta baixa està for-mada pels dos volums més transparents, lamesde fusta d’IPE acabades a l’oli, per buscar una

imatge més càlida que la pot comportar la tí-pica fusta tradicional».

«Els sistemes constructius, la tècnica i els ma-terials utilitzats s’han tingut molt en compte al’hora d’ajudar a emfasitzar la idea principal»,apunten els arquitectes. I afegeixen que «l’es-truc tura metàl·lica, la coberta lleugera, la faça -na ventilada i la distribució de plaques de car-tró-guix han fet que la utilització d’elementspre fabricats en l’execució hagi estat una pre-mis sa important (en concepte de sostenibilitat),tinguda en compte des de l’inici del projecte».

Arquitecturagironina


Equilibri geomètricEl joc amb les formes, els materials i els colors determina l’atractiu aspecte exterior de l’habitatge

Casa MM (Figueres)

Mésinformació

– Demarcacióde Gironadel Col· legid’Arquitec tesde Catalu nya,plaça Cate dral,8, Girona.972 41 27 27 www.coac.net/Gi rona.

TEXT: ALFONS PETIT

Fitxatècnica

ProjecteCasa MM.MunicipiFigueres.Autors Missé Coll i PepGorgot, arquitec-tes.Promotor Infoma, SLConstrucció Carbonell Cons-truccions, SLCol·laboradorsLaura Giró, ar-quitecte, i JosepBiosca, arquitec-te tècnic.

JAU

ME

ALTA

DILL/M

ISS

É C

OLL

JAU

ME

ALTA

DILL/M

ISS

É C

OLL

JAU

ME

ALTA

DILL/M

ISS

É C

OLL

J. ALTA

DILL/M

. CO

LLJA

UM

E A

LTAD

ILL/MIS

SÉ

CO

LL

Establimentsantics


Fins a mitjan del segle XX els cavalls i altresanimals de càrrega tenien un gran prota-gonisme per arrossegar eines per a activi-

tats agrícoles com segar, batre i llaurar. NarcísPayet tenia un taller de basteria al número 2 delcarrer Amor Filial de la Bisbal d’Empordà, gai-rebé al costat del riu Daró. A la casa, hi feia re-paracions de collars, bastets, morrions, regnesi tot el que estava realacionat amb el món delscavalls de càrrega. També construia tendals pera tartanes i diligències, tasca aquesta molt fei-xuga perquè, amb les tramuntanades de l’Em-pordà, s’esparrecaven molt sovint.

Entre els anys 1920 i 1930 hi va entrar a tre-ballar com a aprenent el seu fill, Josep PayetRovira. Van continuar amb la mateixa feina toti que les tartanes eren més sofisticades i mésmoderns els materials que s’empraven. La Bis-bal havia crescut, però la manera de treballar alcamp era la mateixa. Amb el temps va anar crei-xent la clientela, encara que l’activitat econò-mica a la comarca s’ampliava cap a sectors comla fabricació de ceràmica i totxanes.

Durant la Guerra Civil no van haver de tan-car les portes de la botiga i van continuar tre-ballant igual o més, ja que molts camions vanser requisats per traslladar tropes al front i esva haver de recuperar les antigues tartanes perpoder viatjar. El mateix va passar a la postguerra:la falta de mitjan de transport va mantenir l’úsde la tartana coberta amb un tendal.

Cap a la meitat de la dècada de 1940, IsidreSayols i Comas va entrar a treballar a l’empre-sa dels Payet i va conèixer la filla, Narcisa Pa-yet Ricard, amb la qual es va casar. Ambdós vanposar-se a treballar en el negoci: tant ella comell feien la mateixa feina de baster.

CANVI DE COSTUMS A la dècada de 1960 van començar a aparèixerels tractors al camp, i el cavall va anar quedantarraconat. Però hi havia pagesos que no podien–o no volien–, desprendre’s de l’animal i con-tinuaven portant regnes, capçaleres i brides acan Sayols. En aquells anys ja hi treballava, ambels seus pares, el fill, Josep Sayols i Payet.

És cap als anys setanta quan es comença aposar de moda el cavall com a hobby o esportde cap de setmana. El cavall de càrrega no que-

da abandonat del tot, però ja són moltes les per-sones que van a la basteria per comprar o ferreparar tota mena d’elements relacionats ambel món del cavall. L’empresa continua treballantaquest sector i en paral·lel augmenta la con-fecció i muntatge de tendals i parasols per abars, restaurants o cases particulars.

El negoci continua en marxa i el 1999 entraa treballar a la petita botiga Josep Sayols Caro-la. Durant l’any 2008 es fan ampliacions, refor-

mant-la, al mateix temps que hi ha un canvi enla venda de material, endinsant-se més en elmón de l’hípica i del cavall d’esbarjo

Ha estat a partir d’aquest any 2010 que l’a-companya en la feina la seva germana Mireia.Ambdós dirigeixen l’establiment, que és tot unreferent a la Bisbal i comarca en aquest tipusd’activitat comercial. Josep Sayols està casat i téfills, però encara són molt petits per saber a quèes dedicaran en el futur.

Tendals SayolsLa BisbalSense canviar de lloc, la petita basteria dedicada a l’arranjament

d’estris per a cavalls, animals de càrrega i tartanes s’ha acabatespecialitzant en guarniments per a cavalls d’hípica i d’esbarjo

Història

Va començarcom una petitabasteria per acavalls de càrrega, situadaal carrer AmorFilial de la Bis-bal, lloc d’onmai s’ha mogut.Durant la GuerraCivil no va tan-car les portes i ala postguerra vasubsistir per-què, en no ha-ver-hi cotxes, esva continuarusant el cavall iles tartanes perviatjar. A partirde la dècada de1970 va créixerla pràctica del’esport de l’hípi-ca i la família vaenfocar el nego-ci de cares a laguarnició delscavalls d’esbar-jo i els tendals.

Origen1887.FundadorNarcís Payet.Propietariactual Josep SayolsPayet.TreballadorsRègim familiar.ActivitatFabricació i ven-da d’articlesd’hípica.

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

Ala Península Ibèrica és important el lle-gat àrab i jueu. Ambdós pobles, a mésde ser semítics, comparteixen uns prin-

cipis rituals, dietètics i alimentaris força simi-lars. I el cristianisme comparteix alguns valorssimilars (dejunis, menjars rituals...); de fet, lestres religions monoteistes de la conca medite-rrània reclamen l’herència d’Abraham (Ibrahim,en àrab i turc). Allò que per als jueus és casher(o kosher), per als musulmans és halal. Els sub-saharians actuals, així com els magrebins, al-tra ment, solen ser islàmics. En la cuina dels paï-sos de llengua catalana hi ha un important lle-gat semític –jueu, àrab, berber i, de retruc, per-sa i turc–.

La cuina àrab –de la qual en forma part la delMagreb, on se superposa al fons berber o ta-mazig– va ser, a l’Alta Edat Mitjana, la que vamarcar la primacia a tot el Mediterrani. Els pri-mers llibres de cuina europeus són escrits a Al-Andalus (cal recordar que Al-Andalus no eranomés Andalusia, com es pretén ara, sinó totala Península Ibèrica, inclosos els Països Cata-lans –de Balaguer a Eivissa, passant per Valèn-cia–) en llengua àrab, i aquesta influència esnota prou bé en els primers receptaris medie-vals catalans (els primers en una llengua ibèri-ca i europea), com ha posat de manifest l’es-tudiós Rudolf Grewe.

Els àrabs en sentit estricte (diferents dels ber-bers o amazighs, dels turcs, dels iranians, delsarameus o dels kurds) aportaven la llengua, lareligió i els seus principis alimentaris, però pertots els països on passaven agafaven produc-tes, tècniques i plats. I el mateix podem direxactament dels jueus; el que feien, si de cas,era «caixeritzar» la cuina local; o, com deien elsjueus catalans (que no eren sefardites com, deforma manipuladora, es pretén), la «rabinaven».

DE 80 ANYS A SET SEGLES... O MÉS A Al-Andalus (Ibèria musulmana), els musul-mans (àrabs estrictes, berbers, etc.) es trobarenamb la cuina anterior, ibero-romana, amb apor-tacions visigòtiques, etc... La presència àrab vad’uns 80 anys (Girona) a set segles... o més. Al’arc mediterrani encara avui hi ha una línia quedistingeix la cuina de la Catalunya Vella de lade la Catalunya Nova, que passa pel Llobregat.No cal dir que el mateix ho podem aplicar aMúrcia i a Andalusia.

Hi ha una cuina del color basada en les nyo-res (niora, en magrebí) i el pebre vermell, pro-ductes desconeguts o poc usats cap al nord,baldament aquests productes siguin posteriorsa l’ocupació musulmana, i que trobem del Gar -

raf a Andalusia: romesco, salsa de xató, salbit-xada, allipebre, salmorreta... Segons Coromi-nas, tant els mots xató com romesco procedi-rien de l’arabocatalà.

D’acord amb els llibres de cuina ibero-mu-sulmana, les coincidències amb les cuines ibè-riques són, entre altres, la presència de pro-ductes com les farinetes, els fideus, la sèmola,

l’arròs, preparacions com les pa-nades, panadons, etc., els esca-betxos, bunyols i fregits diver-sos, a més de l’ús d’espècies ifruits com la canyella, el celian-dre (encara usat a Andalusia), elgingebre, l’aigua-ros, les amet-lles, panses, pinyons, avellanes.Compartien el codonyat, els xa-rops o arrops (noms àrabs).

En el cas dels territoris de llen-gua catalana, cal recordar quevaren formar part d’Al-Andalus(nom que, equívocament, no-més s’atribueix a l’Andalusia ac-tual) i que nuclis de poblaciómorisca hi varen viure fins queforen expulsats al segle XVIII.Tenen un clar origen moriscmenges com certes coques

–com les de dacsa o blat de moro (mot arà-bic)–, gaspatxos, miques (migas, en espanyol)i, fins i tot, la paella (si més no la forma de men-jar-la) i un munt molt generós de dolços, in-cloent tota mena de pastissets en forma de mit-ja lluna. La nova emigració d’origen magrebí,a més, està introduint (o reintroduint) espècies,productes i plats d’origen àrab o berber.

Què ens quedadels àrabs?

Gastronomia


JaumeFàbrega«Bona Vida»http://blocs.mes -vilaweb.cat/jau -mefabregahttp://jaumefabrega.blogspot.com

El seitó o aladroc és l’anxova fresca osense salar. Com d’altres peixos petits–sardines, gerret, petits molls o «molli-

cada», etc...–, se’n fan coques delicioses. Elmot seitó és d’origen àrab, i es relaciona ambl’espanyol aceite, l’andalús «açaeite», el por-tuguès azeite i el maltès zeit.

ElaboracióRenteu les anxoves, escapceu-les i amaniu-les amb sal i, opcionalment, pebre. Esteneula pasta sobra una llauna, donant-li la forma

de coca allargada, amb una amplada d’uns2 centímetres, aproximadament. Col.loqueules anxoves sobre la coca, ruixeu-la bé ambl’oli i poseu-la al forn fort.– Uns cinc minuts abans d’acabar la cocció,

esteneu per sobre l’all i julivert tallats fins, hitorneu a tirar un raig d’oli, si voleu, i retorneula coca al forn un minut.

NotesAquesta coca és molt bona en calent, perònormalment es menja freda, i és també bo-níssima.– Una coca similar també es fa amb aren-gada o amb tonyina, a l’estil d’Alacant.– La diferència entre la coca i la pizza és, bà-sicament, la presència del formatge.

Coca de seitonsLa recepta

En la cuina dels països de llengua catalana es conserva un important llegat semític

Ingredients

� Un quilo depasta de pa o decoca en cru. � Una dotzena

d’anxoves (aproxi-madament).� Alls.� Julivert.� Oli. � Sal.

Les cooperatives, afortunadament, cada ve-gada es posen més al dia pel que fa a la qua-

litat dels seus vins. Aquest és el cas de la coo-perativa agrícola Celler Batea: el seu negre crian-ça Vivertell 2007 presenta un color cirera en elseu punt de maduració, amb reflexe granatós.Aromes de fruites madures confitades, mores iprunes, d’intensitat mitjana. És amable i fresc enl’entrada en boca, madur i força equilibrat, amb

reregust agradable, especiat i càlid. Elaborat ambles varietats Garnatxa, Tempranillo, Syrah i Ca-bernet. Criança de 14 mesos en roure francès iamericà. Preu aproximat: 10 euros. Recomanatper a carns vermelles, com ara un entrecot ambpatates al caliu.

El celler elaborador: La cooperativa agrícolaCeller Batea, ubicada al poble del mateix nom,a la província de Tarragona, dins de la D.O. Terra

Alta, va ser fundada l’any1961, amb tradició vitiviní-cola des de segles enrera.Amb una extenció de vinyesde 1.445 hectàrees situadesen diferents microclimes dela regió, amb grans oscil·la-cions de temperatura favo-rables per a l’elaboració devins de qualitat. Els seus vinsEquinox Moscatell i Vallma-jor blanc jove han obtingutMedalla d’Or i Plata, respec-tivament, en el Concurs deVins i Caves de Catalunya,Girovi 2010. Per a més in-formació: www.girovi.cat iwww.cellerbatea.com.


AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès Col·leccionisme

Avui diumenge s’acaba la fira que des d’a-hir se celebra a Fornells de la Selva. En-guany, els organitzadors han tingut l’en-

cert de no fer-la coincidir amb la de la localitatveïna de Campllong, que el cap de setmana pas-sat va tenir un notable èxit d’exhibicions, con-cur sos i participació de visitants, confirmant-secom una de les de referència de tota la demar-cació en el terreny agrícola i ramader.

La de Fornells resulta més modesta pel que faal conjunt d’activitat agropequària, en part per-què és més recent i la seva orientació fundacio-nal és diferent, i de fet està en la seva primerafase de desenvolupament, però amb les millorsperspectives de futur. No obstant això, i pel quefa al col·leccionisme, aquesta cita assoleix unamajor importància i projecció, especialment grà-cies a l’empenta de l’Associació d’Amics del Fe-rrocarril de les comarques gironines, que té laseva seu social a l’antiga estació de Renfe, con-vertida de fa uns anys en museu i en lloc de tro-bada tant de ferroviaris com de públic en gene-ral amant i nostàlgic alhora del món dels trens.

La presència del col·leccionisme popular entota la seva extensió no es queda només aquí,que ja és molt, sinó que a través de diverses ac-tivitats el ventall d’ofertes i d’exhibicions que s’o-fe reix al visitant resulta engrescador.

VARIETAT D’EXPOSICIONS Ahir, per exemple, va tenir lloc la VIII Trobadad’intercanvi de plaques de cava, i s’inauguraren

les següents exposicions, que restaran obertesdurant tot el dia d’avui: la general de col·leccio-nisme al Centre social; la mostra de fotografiesantigues de Fornells de la Selva, a càrrec delGrup de Recerca local; la corresponent a quatresegles de ceràmica catalana; la de trens, ma-quetes i tota mena d’estris ferroviaris a l’estació;la de jove pintors locals; la de flors al centre cul-tural la Sitja; el taller de manualitats i pintura;l’exhibició d’aerografia; les trobades de motoshistòriques, de cotxes 4x4, i de motos Harley-Custom; la concentració de cotxes d’època, clàs-sics, esportius i populars; la trobada de puntai-res; el mercat del trasto vell; la novena fira delCop d’Ull infantil; i les parades de productes ar-tesanals i diversos, d’entre els que podríem des-tacar l’estand de la delegació a la vila de l’Asso-ciació de Cubans a Catalunya.

Pel que fa als Amics dels Trens i a banda deles jornades de portes obertes de la seva esta-ció-museu, durant tot el dia d’avui es desenvo-luparà la 12a Trobada de Circuits del Tren, elque en l’argot d’aquests aficionats es coneix coma vapor viu. Aquesta entitat ja és una de les mésprestigioses del seu ram a Catalunya, i contí-nuament està programant activitats, visites i viat-ges en tren, entre d’altres. El col·lectiu edita re-gularment un butlletí social anomenat Semàfor,i per al proper diumenge dia 2 de maig té con-vocada la seva assemblea general ordinària. Lespersones interessades en contactar-hi poden es-criure a l’adreça electrònica [email protected].

La Fira de

Els Amics del Ferrocarril concentren l’atenció dels col·leccionistes

Fornells

XavierRomero

Estava tan nerviós que el mateix neguitel feia anar d’un costat a l’altre, sense

saber ben bé en quina direcció i amb qui-na intenció. Després de tants assajos i tan-ta feinada, havia arribat el moment d’estre-nar.

Antoni Doltra Masferrer va néixer a Vi-dreres el 1880. Després de passar pel Se-minari, va fer els vots sacerdotals el 1905;aleshores tenia 25 anys. Bona part de la sevavida religiosa es va desenvolupar a Pinedade Mar que, tot i ser de la comarca del Ma-resme, forma part de la diòcesi de Girona.Allà mossèn Doltra no es va limitar a l’e-xercici de les seves funcions, sinó que esva implicar en la vida social i cultural delpoble. Ho demostra el fet que va ser un delsimpulsors del Centre Cultural i Recreatiu,fundat el 1930. La finalitat d’aquesta insti-tució era crear un espai de trobada on des-envolupar activitats artístiques i esportivesseguint els preceptes de la moral cristiana.Cal recordar que aquells eren anys d’efer-vescències ideològiques: comunistes, anar-quistes, catalanistes, catòlics... tots intenta-ven difondre al màxim la seva manera d’en-tendre el món i fer proselitisme.

Val a dir que mossèn Doltra va treballarintensament per al Centre, cosa que li vapermetre donar sortida al seu gust per l’es-criptura. Per al grup de teatre de l’entitat,que també dirigia, va crear quatre obres declar contingut cristià titulades Els fills de Ja-cob, Dimas, El pont del diable i Els dotzegermans. Així mateix, va publicar els poe-maris Visions, Cançons i ritmes i Brancaen flor; i el recull d’articles Assaigs literaris.

Quan el 1936 va esclatar la Guerra Civil,mossèn Doltra continuava fent de rector dePineda. Els rebels de Franco atacaven al go-vern de la República i els extremistes d’es-querres volien fer la revolució amb les ar-mes de la mà, destruint tot allò que repre-sentés el vell ordre establert. Els servidorsde l’església estaven en el seu punt de mira,i el sacerdot de Vidreres en va ser una deles primeres víctimes. L’1 d’agost de 1936un grup d’homes el va detenir a la parrò-quia. Segons sembla,se’l van endur a Tor-dera, on va ser expo-sat davant la poblacióper fer-ne escarni pú-blic. Tot seguit, mb elcaputxí Fèlix de Tor-tosa, va ser afusellatals afores de Palafolls.

Antoni Doltra Mas-ferrer va morir quantenia 56 anys, però laseva obra va perdurar.El Centre Cultural i Re-creatiu continua actiui als seus estatuts re-coneix explícitamentla tasca del seu funda-dor.

Antoni DoltraMasferrer

Gironins del segle XIX

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

El vi

Vivertell NegreCriança 2007

Tendències


1Penjoll ambpètals de plata,Efva Attling.2Braçalet ambdrops d’acer iesmalt,Morelatto.3Rosa de cristall,Swarovski.4, 5, 6Drops en acer i esmalt per al braçalet,Morelatto.7Suports per a flors,Flowerbox.8Fermall d’or i pedres precioses,Masriera.9Moneder,Swarovski.10Anell amb flor corall i granota en pavéde brillants,Rabat.11Esclops,Gunnels.

1

2

3

5

4

8

9

10 11

6

7

Dia de llibres

i rosesPer Sant Jordi és imperdonable no rebre un llibre o una rosa;

si amb els llibres és més difícil canviar el format (tot i lesnoves tecnologies) aquí teniu diverses idees per substituir la

típica rosa d’hivernacle per una altra que perduri més

TEXT: ANA RODRÍGUEZ

Robert Ro-dríguezportava un

bon grapatd’anys provantde refundar lasaga Depreda-dor; de fet, des-prés del fracàs dela seqüela dirigi-da per StephenHopkins, ja valliurar un primeresborrany per re-conduir la sèrieque incloïa unapetita apariciódel personatgeinterpretat perSchwarzeneggeral film de JohnMcTiernan. Elproblema residiaen què la Fox noestava disposadaa invertir en unmaterial que ha-via perdut poderde convocatòria iquan ho va tor-nar a fer, ja en elnou mil·lenni, esva limitar a fusio-nar-lo amb unaaltra franquíciaen crisi a Alienvs. Predator i laseva desigual se-gona entrega.

Com que lasuma de mons-tres espacialstampoc no va acabar de funcionar, Rodríguezha tingut finalment la seva oportunitat ambPredators, on s’obvia absolutament la cintade Hopkins i s’aposta per una seqüela direc-ta de la de McTiernan, una de les velles rei-vindicacions dels fans de la sèrie. Després denombroses especulacions sobre la seva im-plicació final en el projecte, Rodríguez s’halimitat a produir-lo i ha cedit la direcció aNimród Antal, autor de les molt interessantsHabitación sin salida i Blindado.

Predators recupera la idea d’emmirallar eldepredador humà amb un caçador interpla-netari que el supera en gairebé tot. Els pro-tagonistes són els membres d’una unitat d’e-lit de l’exèrcit que, després d’una fallida mis-sió a la selva, acaben topant amb una nau es-pacial. Però ho tindran una mica més difícilque Schwarzenegger, ja que aquesta vegadala nau no tenia un sol tripulant, sinó uns

quants. I, a més, han perfeccionat notable-ment el seu estil de cacera.

El primer tràiler del film apunta a un estilencara més obscur que el de McTiernan; siaquest optava per potenciar l’acció per da-munt del suspens, sembla que Antal es de-canta obertament pel cinema de terror.

Entre els plats forts de la pel·lícula hi hauns efectes visuals que apel·len a la sèrie Bde tota la vida (la cinta «només» ha costat 40milions de dòlars, un pressupost relativamentbaix si es compara amb el de les seves pre-decessores) i un curiós repartiment que for-men Adrien Brody, Laurence Fishburne, To-pher Grace, Danny Trejo, Mahershalalhas-hbaz Ali (un dels intèrprets regulars de la sè-rie Los 4.400), Walton Goggins, Oleg Takta-rov i Alice Braga, una esplèndida actriu bra-silera que ha entrat per la porta gran a Holly-wood gràcies a l’èxit de Soy leyenda.

El terror ve de

l’espaiRobert Rodríguez ha produït «Predators», una seqüela del filmde John McTiernan interpretat per Arnold Schwarzenegger

que aposta per un estil encara més obscur que el de l’original

TEXT: PEP PRIETO

Cinema

16 DominicalDiumenge 18 d’abril de 2010

Ferreteries Velles, 8 - Girona - Tel. 972 41 16 81 - [email protected]

Ara ens trobareu a

TASSES CERÀMICA AMB MOTIUS GAUDÍ, MIRÓ… REPRODUCCIÓ FIGURES KLIMT, DALÍ…

El imaginario del Doctor...

Director: Terry Gilliam.Intèrprets: Heath Ledger,Christopher Plummer.Distribuïdora: Sony.Durada: 122 minuts.Una pel·lícula de Terry Gi-lliam no pot estar exemptade condicionants de pro-ducció: en aquest cas, lainesperada mort de HeathLedger va provocar que

s’introduís al seu personatge la facultat de trans-formar-se en Johnny Depp, Colin Farrell i JudeLaw en èpoques diferents. La veritat és que elcanvi no sembla imposat, perquè la història d’uncirc ambulant dóna per a això i molt més. És unfilm imaginatiu i dinàmic, a vegades un pèl passatde voltes, però que s’erigeix en el millor treball delcineasta des d’El rei pescador. P. P.

La cinta blanca

Director: Michael Haneke.Intèrprets: Ulrich Tukur,Burghart Klaussner.Distribuïdora: Cameo.Durada: 150 minuts.La sistematització d’un es-trany ritual en un poble pro-testant del nord d’Alemanya,amb la convivència de granpart dels seus habitants,prefigura el naixement del

nazisme i esdevé una descarnada metàfora d’unaEuropa abocada a una guerra mundial. MichaelHaneke insisteix en l’aspresa, però embolcalladaen una magistral sofisticació estètica, que hipnotit-za l’espectador fins a extrems insospitats. Que Elsecreto de sus ojos li prengués l’Oscar és un insulta la intel·ligència. P. P.

Escapada perfecta

Director: David Twohy.Intèrprets: Timothy Oly-phant, Milla Jovovich.Distribuïdora: Sony.Durada: 98 minuts.Tot i la mala pinta que pottenir d’entrada, la d’un thri-ller d’aventures paradisía-ques més interessat en l’a-natomia dels i les intèrpretsque en el suspens, el cert

és que estem davant d’una petita i entretingudasorpresa, perquè David Twohy, autor de la magní-fica Pitch Black, aconsegueix mantenir l’interès alllarg d’un metratge molt ben dosificat. És previsi-ble, sí, però singularment desvergonyida i moltben defensada per un repartiment que inclou Kie-le Sanchez i Steve Zahn. P.P.

¿Qué fue de los Morgan?

Director: Marc Lawrence.Intèrprets: Hugh Grant, Sa-rah Jessica Parker.Distribuïdora: Sony.Durada: 110 minuts.Un ximplet vehicle de lluï-ment per a la seva parellaprotagonista, que es basaen allò tan recorrent de si-tuar dos burgesets de Man-hattan al cor de l’Amèrica

rural. La «novetat» (les cometes són imprescindi-bles) és que es tracta d’una parella separada queha presenciat un crim i que haurà de conviure acontracor fins a la celebració del judici. És, en de-finitiva, una versió ianqui dels films de Paco Martí-nez Soria, rodada sense cap mena d’enginy i ambdos bons actors en hores molt baixes. P.P.

DVD

Música


Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 � Trece SergioDalma 2 � Kiss & TellSelena Gómez &The Scene 3 � Sticky &Sweet Madonna 4 � Cardio Mi -guel Bosé 5 � Hijo de laluz y de la som-bra Joan ManuelSerrat

REGNE UNIT

1 � The fameLady Gaga 2 � BrotherBoyzone3 = My World 2.0Justin Bieber 4 � Sunny sideup Paolo Nutini5 = Lungs Flo -rence and TheMachine

ESTATSUNITS

1 � Raymond VRaymond Usher 2 � My World2.0 Justin Bieber 3 = Now 33 Di -versos 4 � New Ame -rykah Part Two(Return of theAnkh) ErikahBadu 5 � Need younow Lady Ante -bellum

C/ Rutlla, 1117002 GIRONA

Tel./Fax 972 20 34 23

C/ Maluquer Salvador, 317002 GIRONA

Tel. 972 22 33 43

Pl. Rector Ferrer, 417800 OLOT

Tel. 972 26 20 98

L’ART DEL DESCANS

Mikel Erentxun ha fet ambDetalle del miedo un «discdifícil per a temps difícils»

en la tercera etapa de la seva car -rera, en la qual creu haver-se dis-tanciat prou dels seus treballs an-teriors per aconseguir «alguna cosadiferent», temes en els quals s’hanimposat sobretot «les sensacions».«Potser les cançons no són tan ro-dones com abans, quan les espre-mia i anava traient tot el que so-brava per arribar a l’essència. Arano han passat per aquest filtre de-purador i han agafat un altre tipusd’atmosferes. No és un disc ama-ble», explica el músic donostiarra.

Per primera vegada, Erentxun hadecidit no delimitar la durada delstemes als tres minuts i per això lesdotze cançons del nou CD «s’esti-ren molt en el temps». «Quan està-vem gravant no vèiem el momentd’apretar l’estop», assegura Erent-xun, que firma el disc amb el trioLas malas influencias.

El músic basc, nascut a Caracasfa 45 anys, ha comptat amb la sevanova banda des del principi, unacol·laboració que ha tingut per aell un efecte «psicològic» perquèl’ha ajudat a donar forma a aquest«canvi important» de la seva carre-ra. Afirma que Las malas influencias són a mésresponsables d’aquest so diferent que va co-men çar a buscar quan fa dos anys es va propo -sar començar de zero: «Des que vaig compon-dre el primer acord ells ja eren al darrere».

Un altre nom imprescindible és el del lletris-ta Jesús María Cormán, amb qui forma un tàn-dem que funciona des de fa temps com «unabona parella». «Tot es discuteix i tot es parlaabans. Ell ja sap pensar com penso jo i quanles canto faig les lletres totalment meves», afe-geix. Aquesta vegada es tractava de trobar unaltre camí, en el que Erentxun ha empleat dosanys des del seu comiat amb Tres noches en elVictoria Eugenia i en aquesta insistència diuhaver-se col·locat a «un pas de l’abisme». El tí-tol de Detalle del miedo, que és també el d’unade les cançons del CD, té molt a veure ambaixò: «Em suggeria coses afins a un disc ple dedetalls, fet amb molt risc perquè és un disc di-fícil per a temps difícils. Són cançons molt llar-gues, temps molt pausats. En l’ambient que

m’envolta, en la discogràfica, hi havia un certtemor i em va semblar interessant que la pa-raula por, que potser és la que més ha envol-tat la creació d’aquest treball, figurés al títol».

Detalle del miedo, que és un disc de «senti-ments molt profunds i molt relacionats amb l’a-mor», és fonamentalment intimista, des del pri-mer single Ángela a temes com El mejor de misdías, encara que els sons pop-rock també esdeixen sentir en temes com Pidiendo pista.

El cantant sent que està «més a prop d’Amè-rica» perquè «transita» entre el country i el folk,però té també «un punt british» no buscat, ad-quirit durant la seva estada a Londres per a lagravació. «De fet, s’havia de gravar a Amèrica,però al final es va fer a Londres. I el fantasmaanglès, amb vestimenta beatle, es va apoderaruna mica de tot». I per «accentuar» aquesta in-fluència, Erentxun ha elegit una portada ambteulada i xemeneia de la capital anglesa, comla que veia des de l’habitació de l’hotel durantla seva estada allà.

difícilsMúsica en temps

Mikel Erentxun obre amb el disc «Detalle del miedo» una terceraetapa en la seva carrera, en què busca «alguna cosa diferent»

Novetats

Julieta Venegas: «Otra cosa»

La cantautora mexicana Julieta Venegas ha vol-gut que el seu retorn a l’escena musical fos moltfemení, però no pel «costat rosa» sinó pel «sal-vatge», segons deia en la presentació al seu paísel seu nou disc, Otra cosa. «Crec que és un discmolt femení, però no del costat light sinó de lacosa com més misteriosa i intuïtiva», afegia. Laintuïció a la qual apel·la és també part del seuprocés creatiu, segons relata. «No sóc racionalper treballar, sé el que vull escoltar però ni tansols sé dir per què, és simplement el que enaquell moment em demana el cos».

Pauline en la Playa: «Física...»La banda de pop Pauline en la Playa ha presen -tat el seu cinquè disc, Física del equipaje, unagravació en analògic composta per deu temesque conformen el seu treball «més rodó, con-tundent, lluminós i obert», en paraules d’AliciaÁlvarez, que forma el grup, originari d’Astúries,amb la seva germana Mar. «Som un projectemolt obert, partim del pop i, encara que no somun grup de fusió, som molt flexibles», afegia.

Niño y Pistola

Els gallecs Niño y Pistola juguen amb «biogra-fies inventades» a Niño y Pistola as Arthur & TheWriters, un treball conceptual que homenatja dis-cos com Sgt. Pepper’s lonely hearts club band,de The Beatles, o Ziggy Stardust, de David Bo-wie. «És el nostre tercer àlbum i volíem fer algu-na cosa especial, així que ens va inventar unahistòria de la banda, noms ficticis, i a tot això liva donar forma l’escriptor Arturo Enríquez», ex-plica el cantant Manuel Portolés.

Los Silvertones: «Amigo Chet»El guitarrista i ex-Pekenike Tony Luz reivindica lavigència del rock amb el seu nou projecte musi-cal, Los Silvertones, formació que proposa unviatge a la dècada de 1950 amb el seu primerdisc, Amigo Chet. «És un homenatge al fabulósguitarrista Chet Atkins, no gaire conegut però síun gran músic que va tocar western, swing,country o rock’n’roll», explica Luz sobre qui tam-bé va ser «el primer productor d’Elvis Presleyquan va passar de Sun Records a RCA».

TEXT: ANA BURGUEÑO FOTOGRAFIA: JUAN HERRERO/EFE

18 d’abril de 2010

Dues rodesEs renova el buc insígniaKawasaki actualitza la seva«superbike» ZX-10R amb millorestècniques i una nova imatge

La novetatEl Ford més ben connectatLa firma de l’oval i Microsoft han unit les seves tecnologies en el nou Ford Ka Messenger

SUMARI

SUPL

EMEN

T

MOTORSuplement de Diari de Girona.Director: Jordi Xargayó i Teixidor.Coordinador: Àlex Chenoix.Disseny: Joan Montaner.Redacció, Distribució i Publicitat:Passeig Gral. Mendoza, 2. 17002Girona. Tel. 972 20 20 66 Correu electrònic:[email protected] 972 20 20 05

• Celrà• Vilamalla• Palamós

• Blanes• Olot• Ripoll

• Vic• GIRONA

Diari de Girona

2.380 quilograms de pes i 555 cavalls de potènciasón xifres que recorden més aviat a un camió i noa un cotxe convencional. Però qualsevol BMW queincorpori la sigla «M» a la portalada del darrere, jano és un cotxe habitual, sinó un reguitzell de po-

tència i tecnologia orientada a esgarrapar tots els segonspossibles al cronòmetre en qualsevol circuit. En aquest cas,l’objectiu de la marca alemanya ha estat convertir un pesati voluminós (4,9 metres de longitud) SUV en un vehicle quetransmeti sensacions d’autèntic infart i unes prestacions al’alçada de qualsevol esportiu de raça. I el més sorprenentés que ho han aconseguit, l’X6M és capaç d’arribar als 100quilòmetres per hora en menys de cinc segons (4,7 s.) i elseu aplom en els revolts ràpids podria posar contra les cor-des a qualsevol GTI. Una bona prova d’això és que aques-ta versió de l’X6 és el vehicle escollit per realitzar les fun-cions de «Safety Car», juntament amb el seu germà M6,en els Grans Premis de la recent estrenada temporada deMoto GP.

555 cavalls en 4.395 ccEl comportament del motor V8 d'alt rendiment, especial-ment desenvolupat per a l’X5 M i l’X6 M, s'adapta a la per-fecció al caràcter dels dos models. Aquest propulsor de4.395 cc té una potència màxima de 555 CV a 6.000 vol-tes. Per acoseguir aquest rendiment, el bloc s’ha reforçatambun grapat de tecnologia; de fet, és el primer a incorpo-rar un col·lector d'escapament compartit per les dues filesde cilindres i la tecnologia Twin Scroll Twin Turbo. Els turbocompressors i els catalitzadors es troben a l'espai en-tre les bancades. Gràcies a aquesta configuració la capa-citat de resposta és immediata, el lliurament de la potènciaés lineal i l'alt parell està disponible en un ampli marge derevolucions (680 Nm entre les 1.500 i 5.650 voltes). A més,disposa de la tecnologia EfficientDynamic de recuperaciód’energia i la injecció High Precision Injection.

Per aprofitar aquesta descomunal entrega de potència,aquest M utilitza La caixa M Sport-Automatic de sis mar-xes, amb dinamisme optimitzat en els canvis de marxa. Através d’un commandament en forma de joystick, el con-ductor escull la forma de funcionament que desitja (R, N,P,D o seqüencial) i després, per canviar de velocitat, pot utlit-zar les lleves rere el volant, el mateix selector o bé deixarque la caixa actuï per si sola. Aquest aparell, com la majo-ria del vehicle, és personalitzable i es pot escollir entre unfuncionament suau o bé un funcionament rapidíssim quesuposa una forta estrebada en cada canvi.

Tot i això, el secret d’aquest poderós X6 no es troba no-més en la caixa i el seu motor, sinó que són una multitudels elements que intervenen per exprèmer al màxim tot elseu potencial. El sistema intel·ligent de tracció total repar-teix la força motriu de forma variable i automàtic entre elsrodes del davant i les posteriors, el Dynamic PerformanceControl regula la distribució de la força entre les rodes deleix posterior, l’Integrated Chassis Management (ICM) con-trola les funcions BMW xDrive, Dynamic Performance Con-trol, Dynamic Stability Control (DSC), Servotronic i Adapti-ve Drive, i la direcció Servotronic ha estat desenvolupadaespecialment per a aquest vehiclei l’assisteix en funció dela velocitat. D’altra banda, a més de la configuració estàn-dard, polsant les tecles EDC o M és possible activar la mo-dalitat «Sport», que selecciona una programació radical-ment esportiva de tota la tecnologia personalitzable a bord.DdG

JEEP COMPASS 2.0 CRD limited, negre20.000 km. 140cv.aire, abs, bas, airbags, 5 portes, 5 places,6 marxes, color interior gris pell,garantia 12 mesos oficial, cromats,control de creuer, canvi manual.Matriculació 10/2008

Preu: 21.500€

JEEP WRANGLER2.8 CRD Sahara aut. 4 p., negre,

19.000 km. 177cv.aire, abs, esp, airbags, 4 portes, 5 places,5 marxes, bola, boires, color interior gris,

llanta «18», garantia 12 mesos oficial, canvi automàtic i combustible dièsel.

Matriculació 10/2007

Preu: 28.500€

Polígon Torre Mirona, Salt - Girona – Tel. 972 23 53 26 - Fax 972 24 32 56www.auto-sport4x4.com

INTERIOR. Esperit «M». L’interior, tot i el seu ampli espai, està configurat per a només quatre passatgers. El dissenycaracterístic de la família «M» s’incorpora a l’X6, que ja presentava una molt bona nota en acabats i materials.

TOT I ELS SEUS 2.380QUILOGRAMS DE PES, ELS 555CAVALLS I LA TECNOLOGIA MÉSAVANÇADA CONVERTEIXEN L’X6«M» EN UN AUTÈNTIC ESPORTIUDE GRANS DIMENSIONS

Motor


Diari de Girona

COMPRAVENDA DE VEHICLES NOUS, D’OCASIÓ I KM 0 - VEHICLES SENSE CARNET

AAUTOS TONI

OPELAGILA1.2 16 V. ANY 033.600 €

AUDICOUPÉQUATRO 20 VANY 911.500 €

OPELASTRA DTiANY 034.900 €

SUZUKIVITARA 1.6ANY 933.500 €

SEATAROSA 1.0ANY 992.600 €

CITRÖENXSARA 1.9 TDANY 002.900 €

OPELFRONTERA2.2 DTiANY 018.500 €

RENAULTKANGO1.5 DCIANY 046.300 €

FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA, SENSE ENTRADA I GARANTIA FINS A 12 MESOS

Polígon CAN ILLUS - Ctra. C-63, km 33 (Ctra. Anglès-Sta. Coloma, davant gasolinera) - 17441 BRUNYOLATel. - Fax 972 42 32 65 - Tel. mòbil 608 43 00 84 - www.autostoni.com - e-mail:[email protected]

en un tot terreny

X6

Motor


Diari de Girona

Kawasaki ha actualitzat la seva refe-rència entre les motocicletes espor-tives. Una lleugera actualització rea-litzada a la seva gamma ZX-10, queha afectat tant el seu apartat tècnic,

en què ha incrementat el seu notable poten-cial, com els detalls estètics.

Pel que fa a la imatge, la «mil» ha rebut unnou carenat que l’acosta molt a les formes dela seva germana petita, la ZX-6R. A més, les

noves tapes interiors li donen un aspecte mésben acabat i, en conjunt, un disseny mésagressiu i compacte gràcies a la utilització delcolor negre en totes les peces laterals de lamoto. La nova forma de l’escapament ajuda adonar a la ZX-10R del 2010, una aparençamés lleugera. Aquest element, ara comptaamb una superfície que simula una xapa per-forada de color gris que també la fa semblarmés compacta.

Amortidor de direccióUna de les novetats més destacades es tro-ba en el nou amortidor de la direcció Öhlins,que garanteix més suavitat en la forquilla da-vantera i més control de la traçada. El meca-nisme del canvi també ha estat actualitzat iara, es pot augmentar i reduir velocitats ambun tacte més suau.

La seva motorització pràcticament no hacanviat i això manté al bloc de la «Kawa» com

un dels més brillants del mercat esportiu. De-talls com els 200 CV de potència amb RAMAir, el sistema de doble injecció o el KIMS, queproporciona una suau resposta de l’accelera-dor, al costat del seu eficient xassís i part ci-cle, fan de la nova ZX-10R, una de les princi-pals rivals a batre dins del sector de les «su-per bikes». En resum, es tracta d’una actua-lització amb tot l’esperit esportiu que distingeixla firma nipona. DdG

- 3 vals per sortejar cada mes -

KIA SORENTO VOLKSWAGEN TOUAREGVOLVO S60

LA MÉS PODEROSA DE LES ZX-R REP MILLORES ESTÈTIQUES I TÈCNIQUES

Diari de Girona

Motor


Ka MessengerFord i Microsoft s’uneixen en el nou

LA FIRMA DE L'OVALI EL GEGANT DE LAINFORMÀTICA HANDESENVOLUPATAQUESTA SÈRIELIMITADA, DE NOMÉS500 UNITATS

Ford i Microsoft han unit forces percrear el nou Ka Windows LiveMessenger Edition. Es tracta d'u-na edició limitada i exclusiva de500 unitats a un preu molt com-

petitiu que ja està disponible en el nos-tre mercat. Aquest llançament s'em-marca dins de l'aliança internacional deles dues empreses i suposa un nou pasen la integració de la tecnologia infor-màtica en el món de l'automoció.

Aquesta nova sèrie especial del pe-tit Ford es distingeix pel seu caràcterjove, urbà i modern, a la vegada que vol

aprofitar l’augment de les xarxes socialsa Internet.

Aquesta nova edició limitada i exclu-siva de 500 unitats, disponible des de7.900 Euros, permet a l'usuari estar se-pre «online», ja que incorpora de sèrieel nou telèfon Windows Phone HTCTouch 2, que permet a l’usuari aprofitarel seu navegador GPS en el cotxe i amés disposa del programari Messengerper comunicar-se a través del telèfon.Les versions Ka Messenger estan dis-ponibles amb un motor de gasolina (1.2

de 69 CV) o bé un bloc dièsel (1.3 TDCide 75 CV).

Els usuaris de Messenger han estatels qui han dissenyat aquest el cotxe se-gons els seus gustos i preferències. Unestudi de Microsoft de finals del 2009 so-bre les seves predileccions a l'hora d'ad-quirir un nou vehicle, reflectia com la per-

sonalització i la tecnologia que incorpo-ren són dues característiques bàsiquesa l'hora de decidir-se per un model o unaltre.

D’altra banda, entre els vehicles méspetits, la majoria dels usuaris de Mes-senger que van participar a la votacióvan escollir el Ford Ka per davant de la

resta de models d'aquest seg-ment. DdG

Equipament exclusiu. El KaMessenger disposa d'una pre-sentació exclusiva, amb identifi-cacions interiors i exteriors per-sonalitzades. A més, els clientsrebran al seu domicicli un pa-quet de benvinguda en què des-taca un telèfon mòbil HTCTouch2 amb navegador.

Renault Clio 1.5 DAny 06Pack elèctric, 5 portes, farsantiboira, CD

7.900 €

Nissan Micra 1.5 DAny 065 portes, pack elèctric,AC, CD

7.800 €

Audi A4 2.0 TDIAny 08Full equip, com nou!

24.900 €

Renault Kangoo 1.5 DAny 07Pack elèctric, AC, CD

8.300 €

Opel Zafira 1.9 CDTI 120 cvAny 06Sostre solar, pack elèctric,llades, MP3, fars antiboira

13.500 €

Seat Ibiza 1.4 TDiAny 06. 5 portes, llandes, AC, pack elèctric

7.800 €

Citroën C3 1.4 HDIAny 07Pack elèctric

6.900 €

Opel Vivaro 1.9 CDTI 100 cv.9 places, envidratAC, DA, TC, AE, CD

Des de 14.000 €

Citroen Berlingo DièselAC, DA, CD, airbags

Des de 5.500 €

Peugeot Partner 1.9 D Combi 5Any 06AC, DA, airbags

Des de 5.500 €

Opel Corsa 1.3 CDTi 75 cvC’Mon. Any 08Pack elèctric, llandes, bluetooth, ordinador, MP3

9.300 €

Opel Frontera 2.2 DTI 120 cv.4x4, 5 portes, pellAC, DA, TC, AE, defenses,llandes, fars antiboira

12.600 €

BMW sèrie 1 120 DAny 08Full equip, impecable

22.800 €

Seat Altea 1.9 TDIAny 06Pack elèctric, AC, DA

11.200 €

Renault Megane Grand Tour1.5 D. Any 07Fars antiboira, pack elèctric,llandes

11.400 €

Audi A3 1.6. Any 05Impecable, sostres solar,full equip.

17.200 €

Àngel Blanch té cotxes perfectes per a tu, perfectes per a tothom

VEHICLES D’OCASIÓ CERTIFICATS

EL CANVI DE NOM NO ÉS INCLÓS AL PREU DELS VEHICLES

22 PublicitatDiumenge 18d’abril de 2010

Publicitat 23 Diumenge 18

d’abril de 2010

Patricia Ribera RieraDirectora

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaçi durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada

basada en principis energètics.

� 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA

Aprimar-se definitivament d’una maneranatural, ràpida i duradora.La ciutat de Girona disposa d’un centre d’aprimament Holovital. A través d’un mètode naturalutilitzat a França des de fa 15 anys en més de 55 centres i basat en antigues tècniques orientals,Holovital aconsegueix reduir el sobrepès sense patir gana i ajudant el pacient a incrementar el seubenestar general i el seu control d’ansietat.

Holovital té unes modernes instal·lacions al mateix centre de la ciutat de Girona.

Holovital

El centre de tractaments natu-rals Holovital va ser creat el1994 a Barcelona per Ana

Geli. A través d’un mètode comple-tament natural utilitzat a França desde fa quinze anys en més de 55 cen-tres i basat en antigues tècniquesorientals, Holovital aconsegueix re-duir el sobrepès.

Des de setembre de 2003 Holovi-tal s’ha establert a la ciutat de Gi-rona, al carrer Pare Maria Cla-ret, 14 2n 2a, des de l’abril de 2005també els ofereixen les seves ins-tal·lacions, on Patricia Ribera i el seuequip ja han solucionat el problemade sobrepès de molts homes i dones.

El mètode

És un mètode molt antic en les so-cietats orientals, que hem adaptat alsistema alimentari d’Occident. És untractament tàctil, basat en antiguestècniques orientals que consisteix enlleugeres pressions digitals sobrepunts concrets del cos; no s’utilitzenni agulles ni medicaments ni aparells.Activem els punts reflexos d’un òr-gan i regulem el funcionalment de totl’organisme mitjançant aquestspunts.

Amb aquestes sessions, s’aconse-gueix treure la gana, l’ansietat i regu-lar l’organisme perquè realitzi millortotes les seves funcions. Durant eltractament millora la pell, el cabell,les ungles, la persona dorm millor, esnormalitzen els paràmetres de co-lesterol i de glucosa, si estan alterats,i en els casos de menopausa es re-dueixen notablement les sufocacions,així com els dolors articulars.

Com a complement a la digito-puntura, és necessari seguir una die-

ta sana que cobreixi totes les neces-sitats nutritives amb el mínim aportde greixos.

Una dieta que, com que es treuenl’ansietat i la gana, no costa gens deseguir, sense carències, rumiada per-què la persona mantingui un to aní-mic òptim. Es proporciona una llistad’aliments naturals de la dieta medi-terrània que inclouen fruita, verdura,carn i peix; tot triat i combinat en fun-ció del tipus de pacient.

Els resultats

Depenent de cada cas el pacientpot sotmetre’s a un tractament curt(de 4 a 6 setmanes) en el qual és pos-sible perdre entre 8 i 10 quilos, o unde llarg (de 9 setmanes) en el qual espoden rebaixar de 15 a 18 quilos,sempre seguit d’una fase de mante-niment de 3 setmanes, que tenencom a finalitat estabilitzar el pes ad-quirit. Finalitzat el procés, vostè po-drà tornar a menjar normalment sen-se guanyar pes.

És un tractament que poden se-

guir dones (fins i tot aquelles que estroben en període postpart –semprei quan no estiguin alletant–), homes inens a partir dels 18 anys d’edat, sen-se contraindicacions. Amb dietesadaptades a persones amb diabetis ovegetarianes.

Es tracta d’un mètode que té encompte el binomi cos-ment, ajudantels pacients a incrementar la sevaautoestima, el benestar general i elcontrol d’ansietat. Per a Holovital, elmés important és la salut de la per-sona.

A Holovital Aprimament, els re-sultats són ràpids i duradors. Les nos-tres tècniques són saludables. Aju-dem a portar un control sobre el cos,

i, el que és més important, a tro-bar-se més dinàmic i amb més ga-nes de viure.

Holovital té les seves ins-tal·lacions situades al c/ Pare Ma-ria Claret, 14 2n 2a. Aquesta ésuna bona opció per a aquellespersones que es vulguin aprimarsense passar-ho malament ni pa-tir gana, i a la vegada gaudir d’unbon estat de salut i optimisme.

APRIMAMENT

pÀgines 4 i 5 dominical · chillida per al llibre d’artista «más allá», de jorge guillén. 7...

Documents