Projecte ZEPAMEDSEO/BirdLife té entre les seves prioritats estudiar la relació entre ocells marins i pesca, i cercar solucions a un dels problemes que en resulten, la captura accidental d’ocells marins. El 2018 ha iniciat el projecte ZEPAMED, que té per objectiu implicar els pescadors en aquesta tasca, dins l’àmbit del Mediterrani ibèric i balear. El projecte té el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica (MITECO), a través del Programa Pleamar, cofinançat pel Fons Europeu Marítim i de Pesca (FEMP).

Xarxa Natura 2000És un conjunt d’espais protegits per les Directives ambientals europees. Existeixen dos tipus d’espais, les Zones d’Especial Conservació (ZEC) i les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

Es tracta d’una eina més de conservació, que busca compatibilitzar la protecció d’espais d’alt valor ecològic amb el manteniment de les activitats humanes. Això pot comportar algunes restriccions, però també pot aportar beneficis socioeconòmics a través de potenciar les activitats més respectuoses amb el medi, i posar en valor els productes que en resulten. Així mateix, reforcen la protecció davant d’activitats de gran impacte ambiental i social, com per exemple les prospeccions petrolíferes.

Actualment, a Espanya es treballa en elaborar els plans de gestió dels espais marins de la Xarxa Natura 2000, cercant models de governança que permetin la participació dels usuaris (Projecte LIFE IP INTEMARES).

PESCADORS IOCELLS MARINS:

ALIATS POTENCIALS

Pescadors i ocells marins conviuen en el mateix medi i sovint cerquen les mateixes preses, i és per això que la relació entre ambdós ha estat sempre molt estre-ta. Des de temps immemorials, els pescadors utilitzen els ocells per trobar les moles de peix, mentre que els ocells també aprofiten les oportunitats que els ofereix la

pesca per alimentar-se (especialment, el rebuig).

Les interaccions entre pescadors i aus són múltiples i no sempre beneficioses, però les seves preocupacions són comunes, i els converteixen en aliats potencials en la

lluita per reduir els impactes que afecten al conjunt de l’ecosistema marí.

Coordinació: Pep Arcos. Textos: Pep Arcos, Verónica Cortés i Carles Tobella. Il·lustracions: Martí Franch. Disseny: Jordi Prieto

Quins són els ocells marins?Els ocells marins són aquells que fan ús del mar durant bona part de la seva vida, tot i estar lligats a terra ferma per reproduir-se. És un grup molt divers, que inclou hàbils voladors (com les baldrigues) i excel·lents capbussadors (com el gavot), espècies petites (com l’ocell de tempesta, que no arriba als 30 g) i grans (com el mascarell, que sobrepassa els 3 kg de pes i arriba als 2 m d’envergadura).

De seguir així, es preveu que s’extingeixi en menys de 60 anys. Les captures accidentals són

la seva principal amenaça.

Els ocells marins mediterranisEl Mediterrani acull una notable diversitat d’ocells marins, tot i que les seves poblacions són més minses que en altres mars i oceans, més productius. Moltes de les espècies presents són exclusives de la regió (endèmiques), com les baldrigues balear, mediterrània i cendrosa, el corb marí emplomallat o la gavina corsa. Per la seva distribució restringida i per les seves minses poblacions, la majoria es troben amenaçades.

Sovint veiem els ocells marins com a elements “neutres” del nostre entorn, que com a molt ens poden alegrar la vista a través de la seva contemplació, o bé ens causen molèsties menors amb els seus crits i els seus excrements. Però el seu paper pot ser més important del que ens pensem. Alguns exemples:

Per a que “serveixen” els ocells marins?

Són espècies bandera. Mitjançant la seva protecció, contribuïm també a la protecció d’espècies menys visibles i els seus hàbitats, i per tant a millorar la salut del mar.

Turisme sostenible. Com a espècies vistoses i atractives, poden contribuir a posar en valor determinades zones i activitats a través del turisme de natura.

Guano. Els excrements dels ocells marins poden esdevenir un important adob natural, molt important en illes.

Indicadors. El seu rol com a depredadors i la seva visibilitat els converteix en bons indicadors del medi marí. Per exemple:

- Poden assenyalar la presència de moles de peix

- Amb l’estudi de la seva dieta, podem obtenir informació sobre l’estat dels recursos pesquers

- Ens aporten informació sobre els nivells de contaminació al medi, per exemple analitzant les seves plomes.

Només cria a les illes Balears, en petits illots i penya-se-gats inaccessibles, que visita durant la nit.

És un ocell longeu, que pot viure més de 30 anys, però es reprodueix lentament (els anys que cria, només pon un ou).

S’alimenta principalment de petits peixos pelàgics com la sardina i el seitó, encara que també pot capturar altres preses, i sovint aprofita els descarts de la pesca.

Durant la cria, els adults fan viatges de centenars de kilòmetres per cercar aliment, majoritàriament a les aigües del llevant ibèric i Catalunya.

Després de la reproducció, a partir de juny, abandona el Mediterrani i passa els mesos d’estiu i principis de tardor a les costes atlàntiques europees.

La seva població, estimada en poc més de 3000 parelles, es troba en declivi, degut a una mortalitat massa elevada.

La baldriga balear, l’ocell marí més amenaçat d’Europa, és un bon exemple per conèixer les particularitats de la vida d’aquests animals:

Com solucionar les captures accidentals d’ocells marins?

Pescadors d’altres indrets del món ja fan servir diverses mesures de mitigació que han permès reduir de manera senzilla i econòmica les captures involuntàries d’ocells, en benefici de tots. Però sovint les mesures que són efectives en determinades situacions no ho són en d’altres, fins i tot quan es treballa amb el mateix art. Per això, és important comptar amb un ventall de possibles mesures, de forma que els pescadors puguin triar les més adients en cada cas. Per desenvolupar i adaptar aquestes mesures a cada situació, és important treballar plegats pescadors, científics, conservacionistes i administracions. L’art que ha rebut més atenció per aplicar mesures de mitigació és el palangre.

A.

B.

C.

D.

Quan es cala el palangre de dia, amb poc pes (o sense) i fent servir peix com a esquer, és quan hi ha més perill de captures

Afegint pesos a la línia, s’enfonsa més ràpid i l’esquer es fa menys accessible als ocells

Si es cala de nit, a més d’afegir pesos, els ocells són menys actius i es redueix molt el risc de captures

Finalment, si es fan servir esquers poc atractius per als ocells, com crancs, llagostins o pop, els ocells els solen ignorar

En el cas delpalangre demersal:

A

B

D

C

Altres opcions per minimitzar les captures en arts de palangre inclouen:

No llançar peix al mar abans de la calada

Evitar calar el palangre si existeix un gran nombre d’ocells als voltants

Realitzar calades curtes i espaiades en el temps

Fer servir “línies espantaocells”

Fer servir hams “encapsulats” (per a palangre pelàgic)

A terra ferma

Entre terra i mar

Els marins són els ocells més amenaçats del planeta i afronten diversos perills:

Explotació energètica i minera. Pot tenir un greu impacte sobre els ocells marins i el seu medi col·lisions,

efecte barrera, pèrdua d’hàbitat, etc.).

Urbanisme i desenvolupament litoral. Degrada el seu entorn i redueix la disponibilitat de llocs per criar. A més, les llums artificials poden causar desorientació i col·lisions, i la presència massificada de

gent també pot causar molèsties importants.

Depredació per espècies invasores. Espècies introduïdes per l’home als seus llocs de cria, com gats i rates,

que depreden els seus ous i polls, i fins i tot els adults.

Canvi climàtic i ambiental. Afecta directa o indirectament als ocells: canvis

en la disponibilitat d’aliment, pèrdua de llocs per criar, major freqüència i

intensitat de tempestes, etc.

Contaminació marina. Hidrocarburs, metalls pesants, plàstics i altres contaminants

tenen efectes negatius directes i indirectes sobre els ocells.

Al mar

Arrossegament: els ocells són atrets pel peix descartat i col·lisionen amb els cables o bé queden atrapats a la xarxa quan xorren. Al Mediterrani, aquests in-cidents semblen força anecdòtics.

Encerclament: ocells amb certa capacitat capbussadora, com les baldrigues, són atrets pel peix capturat i poden quedar atrapats dins del cercle quan es tanca la xarxa, i morir ofe-gats o bé patir fractu-res. Aquest fet sembla anecdòtic al Mediterrani.

Xarxes fixes: ocells cap-bussadors, com corbs ma-rins o gavots, poden quedar emmallats quan són atrets pel peix capturat, o bé en passar casualment per on està l’art calat. Al Mediterra-ni és un problema relativa-ment localitzat.

Palangre: els ocells són atrets pels esquers (sobre-tot quan es fan servir petits peixos pelàgics) i queden en-ganxats als hams o emboli-cats amb la línia mentre es cala, i s’enfonsen amb l’art. Aquest art és el que té més impacte sobre els ocells al Mediterrani, especialment per a les baldrigues.

Interaccions amb la pesca. Tot i els beneficis que els ocells poden treure de l’activitat pesquera, també en poden sortir perjudicats, per exemple per competència (sobreexplotació) o per captures accidentals.

El problema de les captures accidentals és especialment greu, i afecta negativament tant als ocells com als pescadors (molèsties, arts malmesos, pèrdua d’oportunitats de pesca, etc.). Es poden donar en diverses arts, entre elles: