perspectiva122

Novembre, 2014Núm. 122

Estrelles i Forquilles

Xavier Montserrat, Sia Biosca

Gent emprenedoraReportatges

• Sin tetas no hay diseño

• Cafès Novell

Restaurant Can Lloses

3

5

7

10

12

1313

16

21

22

26

30

31

32

ContextSom capaços d’adaptar-nos a nous escenaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Tuits d’empresaL’opinió de la Gent d’Empresa . . . . . . . .

L’art de viureEl coaching com a mitjà per canviar empreses i persones (1) . . . . . . . . . . . . .

La cuina de l’estrésAra és temps dels sabors de tardor . . .Primer simposi d’enoturisme al País del Cava . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .La fira gastronòmica Mercat de mercat

Estrelles i forquillesCan LlosesCuina catalana, traidicional i casolana

Gent de Ràdio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Formació ADEG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’empresaSin tetas no hay diseño“Estem de 5” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ADEG · Nous socis . . . . . . . . . . . . . . . . . .

El comerç de l’ADEGMobles Bascompte . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Gent emprenedoraXavier Montserrat «Els ajuntaments viuen allunyats de la realitat empresarial» . . . . . . . . . . . . . . . .

34

38

41

OpinióPer què Vilanova serà més rica si es reindustrialitza i com podem fer-ho . . .

L’empresaCafès NovellDes de 1958 del Penedès a tot el món

Empreses ADEGInterclima Penedès, més de 15 anys oferint servei de qualitat i professionalitat en instal·lacions . . . . . .

SumariEditaADEG . Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf· Carrer de la Beneficència, 1708720 Vilafranca del Penedès· Carrer de l’Àncora, 308800 Vilanova i la GeltrúTel . + 34 902 106 700 Fax + 34 938 106 701· adeg@adeg .cat · www .adeg .cat

RedaccióADEG · comunicacio@adeg .cat

PublicitatADEG · comercial@adeg .cat

Subscripció: 60 €Subscripció socis ADEG: Gratuïta

ImpremtaGràfiques Ferpala · ferpala@ferpala .es

PortadaVista panoràmica Sitges, Garraf · ADEG

DifusióEnviament personalitzat a empreses, professionals, entitats i institucions de les comarques del Penedès i el Garraf .

DistribucióTramesa per correu postal a través d’Unipost .

DL B-11279-921.200 exemplarsEl fet de la seva publicació no suposa que l’ADEG comparteixi sempre les idees dels articles d’opinió d’aquesta revista .

Restaurant Can Lloses, Sant Pere de Ribes (pàg. 16)

Passeig Ribes-Roges, 2-3Vilanova i la GeltrúTel . 93 815 17 19ceferino@hotelceferino .com

Consulteu el webwww.hotelceferino.com

Vine a celebrar

Cap d’Any

amb nosaltres

Menús de Nadal per a empresesdes de 30 €

Cafès Novell (pàg. 38)

5

Jordi Solé i TuyàPresident ADEG

Som capaços d’adaptar-nos a nous escenaris

«Els empresaris catalans han de-mostrat al llarg de molts anys que s’han sabut adaptar als can-vis constants i ràpids . . . »

En el decurs dels darrers segles el poble català ha tingut l’oportunitat de demostrar, en reiterades ocasions, la seva capacitat de superar adversitats . I això ho hem hagut de fer en més ocasions que les que haguéssim desitjat, i en moltes més ocasions que amb les què s’han trobat al llarg de la his-tòria altres pobles del nostre entorn . I, en totes les ocasions, amb imaginació, treball i constància hem estat capaços de construir, i de reconstruir, una societat avançada .

Aquests precedents han imprès un marcat caràcter a la nostra gent i han configurat un entorn empresarial que avui atresora importants actius i valors .

No és casualitat que Catalunya es trobi entre els territoris més emprenedors d’Europa . No és casualitat que avui la nostra economia sigui la més exportadora de l’actual estat . No és casuali-tat que algunes empreses catalanes es trobin entre les més innovadores del món . No és casualitat que l’economia catalana sigui una de les més diversificades, on cap sector té un pes superior al 17% del total de la producció .

No és casualitat que la Comissió Europea ja s’hagi compromès a tirar endavant el corredor medi-terrani, malgrat totes les adversitats, i que en els darrers dies hagi incorporat per primera vegada l’Agenda Catalana del Corredor Mediterrani al document d’estudi de les futures inversions . A més, en els darrers quinze anys Catalunya ha fet un salt molt gran a nivell europeu, com ho demostra el fet que, tot i representar només l’1,5% de la població europea, tingui el 7,4% de les millors univer-sitats més joves de 50 anys, capti el 3,4% de recursos competitius del Consell Europeu de Recerca i produeixi el 3% de les publicacions científiques .

Res és casualitat . És fruit de les capacitats que té la nostra economia, per les necessitats d’espavilar-se que, en altres temps, ja havien patit els nostres empresaris . Hem adquirit unes habi-litats i valors que avui ens resulten especialment útils: esperit comerciant, capacitat de treball, responsabilitat i compromís amb el nostre entorn . Un exemple d’això en són uns quants empre-saris del nostre Gran Penedès, que compta amb empresaris (petits i grans) que han aconseguit “empeltar” la cultura empresarial i que avui tenen continuïtat en sectors expansius com són el viti-vinícola, el de l’alimentació i els dels serveis a les persones, amb una forta dosi d’imaginació però també d’innovació i d’estima al seu territori, i amb una genètica sempre competitiva i mai resig-nada .

Perquè els empresaris catalans han demostrat al llarg de molts anys que s’han sabut adaptar als canvis constants i ràpids, desenvolupant estratègies d’especialització, i apostant per la innovació i la sortida a nous mercats . Per això, si ara cal tornar-ho a fer, si cal tornar-nos a adaptar, no tenim cap dubte que serem capaços de fer-ho i adaptar-nos als nous escenaris, siguin els que siguin .

Els empresaris, per definició, som persones que hem optat per regir el nostre propi destí, assumint el risc que porta implícit . Per tant, quan observem que la nostra societat també es planteja preci-sament això, és a dir, regir el seu propi destí, no podem fer altra cosa que mostrar-li, no només el nostre màxim respecte, sinó també la nostra admiració .

8

Com ha canviat la seva empresa a partir de la crisi? La nostra empresa ha canviat perquè hem buscat nous mercats, cosa que ens ha fet enfocar de manera diferent els nostres serveis .Hi ha motius per a l’optimisme? Sí, ja que veiem clarament indicis de millora .Com valora l’actuació de la classe política? Fins ara no la valorava gaire positivament, però entenc que a Cata-lunya s’estan esforçant per millorar .Cap a on orientaria el futur econòmic del territori? Cap a l’expansió, no necessàriament cap a fora, sinó dins del nostre territori .Quines oportunitats s’obren a partir de la C-15? Moltes, ja que hi ha molta més facilitat en la movilitat, prin-cipalment entre el Garraf i el Penedès .

Vinyet TornerIgnifugacions del GarrafIgnifugació i venda de teixits ignifugsSitges

Com ha canviat la seva empresa a partir de la crisi? El que hem fet és apostar per diversificar, incorporant noves d’àrees de negoci que abans no teníem a Redman .Hi ha motius per a l’optimisme? Jo penso que sí, perquè la situació econòmica en el conjunt de l’estat español ha millorat, també ho ha fet la situació dels bancs, i les empreses s’han sanejat i ara necessiten invertir altre cop .Com valora l’actuació de la classe política? De forma força negativa . Crec que haurien de treballar amb els problemes que té la societat i el principal problema és l’econòmic i no ho estan fent .Cap a on orientaria el futur econòmic del territori? Jo apostaria per la diversificació, amb empreses de tecno-logia i valor afegit que aporten llocs de treball qualificats i de llarga duració .Quines oportunitats s’obren a partir de la C-15? Accessibilitat i proximitat als polígons i empreses de les pro-víncies de l’interior i la reducció dels costos en els desplaçaments .

José Luis de la TorreRedmanXarxes i equips informàticsVilanova i la Geltrú

Com ha canviat la seva empresa a partir de la crisi? Hem innovat intentant diferenciar-nos amb un projecte singular en el nostre àmbit . La crisi també genera oportunitats, cal escoltar els inputs que t’arriben .Hi ha motius per a l’optimisme? És aviat per parlar d’optimisme, si va lligat als moments d’incertesa que viu el país . Però en l’empresa hem de saber extreure el positiu de cada situació per generar confiança . Com valora l’actuació de la classe política? Decebedora . Encara que penso que no es pot generalitzar . Sem-pre hi ha qui et sorprèn positivament .Cap a on orientaria el futur econòmic del territori? El Gran Penedès té molts punts forts per oferir . Consolidar un turisme i un comerç singular és bo, però no és suficient . Cal escoltar i potenciar els joves, el futur és seu .Quines oportunitats s’obren a partir de la C-15? La C-15 ha obert noves perspectives econòmiques entre comarques . El Baix Penedès necessita, per estar en igualtat de condicions, optimitzar la C-31 o en el seu defecte, gratuïtat en el tram de la C-32 .

Glòria PlanasAloy ShopComerç de “slot”El Vendrell

Tuits d’Empresa

L’opinió de la Gent d’Empresa

C. Solicrup, 21 Nau B · 08800 Vilanova i la Geltrú

CONVENCIONS I CONFERÈNCIESFIRES I CONGRESSOS

EXPOSICIONSFESTES POPULARS

ACTIVITATS ESPORTIVESDESFILADES

10

L’art de viurePilar García

10

L’extraordinària transformació que s’ha produït a bona part del món durant el segle XX i, de manera destacada durant els primers 14 anys del XXI, obliguen o encoratgen a fer canvis . Cal canviar les maneres de conduir-nos, de gestionar empreses, d’administrar organitzacions, de comunicar-nos i, el que és més important, de liderar-nos . És moment de construir uns nous paradigmes, determi-nar les creences que ens limiten, desaprendre actituds i conductes i construir noves maneres d’actuar, perquè les anteriors ja no ser-veixen . El coaching ha demostrat ser un excel·lent mètode per donar resposta a aquesta necessitat de canvi i d’adaptació .

El coaching compleix amb aquests requisits pel seu caràcter pràc-tic (orientat a l’acció) i profund (busca un canvi des de l’arrel del problema), tant de col·lectius com d’individus . La persona o grup que s’aventura a emprendre el viatge que ofereix el coaching aprèn actuant amb voluntat; però no es queda només a la superfície de la nova conducta, sinó que treballa també amb les idees que sos-tenen determinats comportaments nocius . S’apunta així, sempre, a un canvi de paradigma, un aspecte essencial en l’estructura del coaching . Paradigma és un terme que s’utilitza per fer referència a un conjunt de creences, models o pensaments incorporats que a la persona o al col·lectiu els condiciona de manera determinant .

La majoria de nosaltres estem segurs que la manera de veure la vida és l’única, l’encertada, la bona i els que la veuen de manera diferent s’equivoquen . La realitat és que des del nostre naixement estem sotmesos a les opinions, valors i conceptes del nostre entorn .

El coaching com a mitjà per canviar empreses i persones (1)

Borja Vilaseca, periodista, escriptor, professor i reconegut coach ens fa una pregunta: “Per què ens aferrem a una identitat prestada, de segona mà, tan aleatòria com el lloc, l’època i la família en què vam néixer? Per què no ens qüestionem la nostra manera de pensar i de fer? I quines conseqüències té a la nostra vida”

En un procés de coaching el primer que es treballa és la recerca de l’objectiu del client i un punt clau per trobar-ho és descobrir les seves creences perjudicials i arribar el centre del paradigma equí-voc que dirigeix la seva vida . Un cop feta la descoberta, és possible començar a realitzar canvis conductuals per a què la persona o l’organització pugui assolir la fita desitjada i actuar de manera satisfactòria, lliure d’enganxaments paralitzants . En tot cas, hi ha un requisit indispensable: la voluntat de canvi . Fins i tot la falta de claredat de la meta, de la destinació final, es pot treballar i el pro-fessional o coach pot ajudar al client o coachee a aclarir i definir què és el que vol ser . El que ningú no podrà és fer-ho canviar, si ell en el fons no vol . Si no s’atreveix a sortir de la comoditat de la seva zona de confort, del que és conegut, encara que aquesta zona faci mal . El client ha d’estar realment compromès amb el procés de transformació, estar disposat a deixar determinades “addiccions”, tenir disposició i tenacitat per posar en pràctica noves fórmules d’actuació i per entrenar molt, fins que els nous hàbits formin part del seu repertori conductual .

En la propera edició de Perspectiva, acabarem de definir els programes per a les empreses.

La cuina de l’estrèsJosep Maria Matasjmmatas@matasarnalot .com

121212

Aquest estiu es fa el murri, en aquests moments, quan escric aquest comentari, al bell mig del dia encara el sol ens escal-fa i ens permet anar a fer un bany al mar . Els més vells segueixen dient: Ja ho patirem! Desitgem que no sigui així .

Ja ha començat la temporada de bolets, les pluges que no tocaven van venir, cosa que ha fet que els bolets avancessin la seva apari-ció i de moment tot fa pensar que serà una bona temporada per anar a caçar-los per les nostres contrades . Els espàrrecs salvat-ges ja van sortir fora de temps i més d’un ja s’ha cruspit una bona truita amb ells al final d’agost i a mitjans de setembre . Veurem si quan toqui el seu temps tornen a aparèixer .

La “Lluna del Caçador” ens visitarà aquest novembre . Serà el moment dels amants de l’art o l’esport de la caça . Desconec si enca-ra queden animalons per caçar, dels petits, em refereixo, perquè de porcs senglars i la seva barreja amb els porcs vietnamites sembla que n’hi ha un fotimer i que fan mal-bé les collites i destrossen les vinyes, i la cosa va a més .

Fugirà el festival de simfonies de colors de les fruites estiuenques del km0, per-què d’altres països i continents prou que en seguiran arribant, i tornaran les més fos-ques també molt sanes, juntament amb els dies curts i nits més llargues . Seguirem les passes del que ens va deixar escrit Hipòcra-tes: “Que l’aliment sigui la teva medicina i que la teva medicina sigui el teu aliment” .Després de la verema, les vinyes ens rega-len el seu raïm, que és bo per la salut . Ja

sia blanc o negre o moscatell, tots porten antioxidants que ens defensaran dels per-niciosos radicals lliures; igual com passa amb les fruites dites del bosc, com ara els nabius, mores, cireretes de pastor i gerds, entre d’altres .

Per protegir-nos dels refredats i grips que estan esperant el seu moment per ater-rar, les taronges i mandarines de l’any ens aportaran vitamina C . No estaria de més que de tant en tant, quan ens fem suc natu-rals d’aquestes fruites, hi barregéssim una llimona, que té un dels poc àcids beneficio-sos . I la reina de les fruites, la poma, que és una de les més completes i sanes pel cos .

I a l’entrar per la porta de casa notarem el flaire ensofrat de bullir el bròquil, coli-flor, cols, vaja, temps de verdures i patates bullides . Aquestes verdures verdes tenen propietats anticancerígenes, segons estu-dis publicats, i a vegades les barregem amb algunes llegums que ens proporcionaran una alimentació completa .

Acceptarem de grat el codony i el codon-yat, que els grecs oferien a la deessa Afrodita, la de l’amor . Desgranant magra-nes amb llavors de color robí de propietats antiinflamatòries i posant-les a marinar en moscatell serà plaer dels déus . Les car-basses, prescindint del ianki Halloven, ens escalfaran la panxa fetes en crema . Els moniatos ens ajuden a desintoxicar el fet-ge i ens protegeixen la vista i la pell; aquells que són més vermells a la brasa semblen mel . Menjarem fruits secs que ens dona-ran energia per defensar-nos del fred amb els seus greixos únics, com ara les ametlles, avellanes, nous, pinyons i castanyes .

De l’horta a la mar, és bon moment per gau-dir del peix blau, cefalòpodes, mol·luscs i dels mariscs que ja han posat els ous . Les aigües són més fredes i els enriqueixen amb sabors més intensos .

Anirem rellevant les fresques amanides d’estiu per les calentes i reconfortants sopes i potatges que alguns dies, foscos, curts, negres i freds, ens faran estar a la glòria .

El comentari

Ara és temps dels sabors de tardor

13

“No s’han de barrejar ous amb cargols”Aquesta dita tradicional ens fa veure que hom vol fer tantes coses juntes, al mateix moment, que cap en surt bé. Molts volem fer de

tot i gairebé mai ens surt les coses com ens esperàvem. Diuen que val més fer una cosa bé que moltes malament.

“El cap fred, els peus calents i el ventre net, són els millors medicaments”El cap fred serveix per rumiar abans d’errar-la, els peus calents poden evitar refredats i el ventre net per netejar el cos. Qui no ho fa

pot arribar a rebentar.

Ja fa cinc anys que la Fira “Mercat de Mercats”, que es fa a l’avinguda de la Catedral de Barcelona, organitzada per l’Institut Muni-cipal de Mercats de l’Ajuntament de Barcelona, es transforma en una festa gastronòmica que trasllada el millor dels mercats de la ciutat al carrer per reivindicar la qualitat dels seus productes, amb la millor cuina de territori com a protagonista . L’avinguda de la Catedral s’ha convertit en un autèntic mercat, amb una quarantena de parades i una aula on grans xefs han cuinat productes de la terra . S’ha après, comprat i tastat .

Hi han participat xefs com Joan Roca, Quique Dacosta, Carles Gaig i Carles Abellan i destacats restaurants de tot Catalun-ya . També s’ha fet una mostra de la gastronomia de Mèxic, Marroc, Perú i l’Orient Mitjà, entre d’altres . En aquesta edició, 8 dels millors forners de Barcelona s’han afegit a Mercat de Mercats i han ofert degustacions, maridatges i venda de pans de tot tipus . Pel que fa a begudes, el Celler del Sumiller ha presentat una quinzena de ponències sobre vins, caves i còctels i concerts per maridar vi i música . Els més petits van tenir el seu espai propi en un taller infantil per ensenyar la importància de menjar fruita i verdura amb certa constància . La protagonista va ser principalment la millor cuina de territori i els seus productes .

Sopa de lletres

La fira gastronòmica Mercat de mercat

El proppassat mes d’octubre la Confraria del Cava de Sant Sadurní va convocar aquest simposi que va servir per establir les bases de cara a potenciar el turisme del vi tan important per la gran comarca penedesenca .

Es plantejava quins són els reptes de futur que s’han de marcar els diferents agents, bodegues, caves i empreses que treballen en aquest camp per tal que el turisme del vi sigui un èxit . Convé la col·laboració entre totes elles per comu-nicar al públic en general que es trobaran davant una experiència enoturística ines-

borrable i que siguin els ciutadans els que també serveixin de prescriptors de les bondats del territori .

Cal, de tota manera, creure en la necessi-tat que les diferents empreses del sector deixin de fer-se la competència i treba-llin amb un objectiu comú i que les que ho facin n’han d’estar convençudes . Un dels projectes més destacats és la senya- lització unitària que el Govern vol crear per a les dotze DO catalanes, que faci-liti als turistes reconèixer els atractius de cada zona . La Generalitat treballa en la creació dels Premis d’Enoturisme,

que es lliuraran l’any que ve, i que volen reconèixer la feina de les empreses que treballen en aquest camp . Val a dir que el Penedès ho té tot de cara per teixir una bona oferta turística i l’única cosa que ha de fer és creure-hi i treballar dur per fer-ho realitat .

L’encarregat de clausurar el simposi va ser el conseller d’Empresa i Ocupa-ció de la Generalitat, Felip Puig, que va reconèixer que el sector del cava gaudeix d’una posició “molt sòlida i rellevant” dins l’economia del país “que cal aprofitar” .

Comarca gastronòmica

Primer simposi d’enoturisme al país del cava

Saviesa popular

16

Estrelles i forquilles

Can LlosesCuina catalana, tradicional i casolanaQuè deu ser el que fa tan especial aquest establiment? La seva coca de pa? La seva brasa tradicional? L’entorn? El tracte fa-miliar i proper? Possi-blement una perfecta conjunció de tot plegat.

A la cuina, les dues germanes Planella i a la sala i al bar els quatre germans han fet que Can Lloses sigui tot un referent a la comar-ca com a restaurant tradicional i casolà .

Cuina de qualitat i proximitatEntrem a la temporada de tardor amb tots els productes, verdures, bolets, i sabors característics de l’època . Però no es pot restar protagonisme als plats més fidels de la carta de Can Lloses: l’escudella, els canelons, les truites, tan bones com diver-ses, i la brasa .

La millor carn, i de tot tipus, a la brasa que té el secret més ben guardat, i que es fa en una brasa Josper que cou a 300º, que sella la carn de tal manera que és impossible reproduir-la en altres mans .

Tots els productes són de proximitat, la carn d’un proveïdor de Vilafranca, que ens la tria especialment, i l’horta d’una sínia de Vilanova, explica Joan Planella.

A part, podem degustar els tradicionals peus de porc, l’ànec mut amb peres, el confit d’ànec amb bolets, el bacallà amb samfaina o l’espatlla de xai al forn .

S’acosta el temps de calçotades i xato-nades, una bona època per compartir la taula amb una colla d’amics, familiars o companys . Can Lloses és especialista en àpats per a grups .

Els postres també són casolans, gelats artesans, flams, cremes catalanes, sorbets de farigola, etc .

Tenim una carta de plats però solem fer la car-ta a mida del què li ve de gust al client. Entre setmana també oferim un menú ràpid per 11,90 €.

La botiga de l’ADEG especialitzada en llibres d’economia i d’empresa

Vine a consultar les novetats a la seu de l’ADEG o bé entra a www.llibresdempresa.cat

CAFÈS NOVELL, S.A.POL. IND. ESTACIÓ DE MERCADERIES

C/ FONT DE L’AVELLANER, S/NTEL. 93 890 12 11 (6 línies) • FAX 93 817 02 45

08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS

www. cafesnovell.com • [email protected]

17

El celler, també de casa A Can Lloses podem trobar DO Penedès i Costers de Segre i algun, pocs, Rioja. I evident-ment, cava, comenta Joan Planella .

Diferents espais per a tot tipus de necessitatsCan Lloses ofereix diferents ambients depenent del que busca el client . Un dinar ràpid al bar, una taula més tranquil·la a un menjador, o bé una torrada a la terrassa .

El menjador principal de Can Lloses té un aforament de fins a 120 començals, un espai que té dos nivells pot encabir fins a 70 començals, a banda també disposen de la zona del bar i les terrasses, que tenen molt bona acollida les nits d’estiu .

Els orígensLa família Planella-Juvanteny neix al poble de Rupit 1944 amb el casament d’en Rafel Planella Vilanova i de Carme Juvan-teny Vilà . Aquest nou matrimoni va agafar en contracte per 9 anys la Fonda Planella .

Acabat el contracte vam estar 8 anys al poble fent de pagès i també de pastissers, que era l’ofici del pare, a la casa particular; no teníem obrador. Subministràvem les postres d’alguna fonda i fèiem els carquinyolis de Rupit.

L’any 1961 es traslladen a Sant Martí de Centelles, a l’Antic Hostal Can Miqueló situat dalt la muntanya, camí dels Cingles de Bertí . Acabat el contracte, la família Planella Juvanteny va obrir el Restau-rant Mas Mestre d’Olivella, a la carretera de St . Pere de Ribes a Vilafranca per Can-yelles . Era l’any 1969 . Aquí hi va romandre 6 anys i ho van deixar pel mateix motiu que l’anterior .

Llavors van comprar el “Mesón Sancho Panza” de St. Pere de Ribes, que llavors estava tan-cat. Donat que el nom no ens feia el pes li van canviar pel de la masia que consta a les escrip-tures Can Lloses. Era l’any 1975 continuem allí els Germans Planella S.C.P. al vostre servei, ara amb ajuda de la tercera generació.

Restaurant Can Lloses

C. Milà · Urb. Can Lloses Sant Pere de RibesT. 93 896 07 46

www.canlloses.com

19

UNA CONSULTA GAIREBÉ NO VAL RES,

ESTALVIA TEMPS, DINERS I FA QUE

TINGUI MÉS GARANTÍA D’ÈXIT

ESPECIALITATS: Hipoteques amb clàusules sòl, Participacions Preferents, Obligacions Subordinades, ERO, Procediments d’invalidesa i d’incapacitat,

Herències, Divorcis, Violència Domèstica i de Gènere, Creació d’Empreses, Concursal, Dret Urbanístic, Expropiacions, Impost sobre

Societats, sobre la Renda, Sinistres i Accidents Marítims i tot tipus de Reclamacions.

TARIFA PLANA PER ASSESORAMENT I GESTIÓ INTEGRAL DE SERVEIS LEGALS.

DESPATX PRINCIPALMENT ORIENTAT A PIMES I AUTÒNOMS

CONSULTI’NS SENSE CAP COMPROMÍS, EVITI LES ESPERES I ELS DESPLAÇA-MENTS, NOSALTRES ENS OCUPEM DE TOT.

PER NOMÉS 75 €, L’AJUDEM I L’ ASSESSOREM A REALITZAR RECLAMACIONS DEDEUTES (MONITORIS).

PER NOMÉS 10 €, REALITZEM TRÀMITS ELECTRÒNICS DAVANT L’ADMINISTRACIÓPÚBLICA, HISTORIALS D’ANTECEDENTS, CERTIFICATS DE TOT TIPUS, INFOR-MES, TRAMITACIÓ DE MULTES ETC. A PERSONES AMB MOBILITAT REDUÏDA L’HI TRAMITEM DES DEL SEU DOMICILI.

21

24.07.14 · Som arquitectes- David Delgado, DDV Arquitectura- Gerard Santos, QBM- David Agustín, EDDAB Arquitectura

Gent d’empresa Canal Blau (104.0 FM) · Cada dimecres, a les 9h30

24.09.14 · Previsions pel 4t trimestre- Anna Belzunces, Casa Marisol Gastronomia Selecta- Begoña Cartagena, de BC - Antonio Escusa, de Lexion Abogados Consultores

01.10.14 · El sector de la construcció- Àlex Delmàs, DGA Arquitectura- Domingo Hernández, d’Edificacions Vilanova - Alfonso García, Construccions Tomàs Gracia - Lluís Gómez, de Construccions 2S

08.10.14 · Els consulats de l’ADEG- Tomàs Garcia, cònsol a Vilanova i la Geltrú- Antoni Mansilla, cònsol a Vilanova i la Geltrú- Xavier Navarro, cònsol a Cubelles

09.10.14 · Els consulats de l’ADEG- Èric Enguita, cònsol a Avinyonet del Penedès - Gerard Santos, cònsol a Vilafranca del Penedès- Celestí López, cònsol a Sant Martí Sarroca

25.09.14 · Previsions pel 4t trimestre - Manel Fernández, Urbenorte Vilafranca- Arnau Almirall, Cultius Aromàtics Almirall

Si teniu interès a participar a qualsevol dels espais radiofònics de l’ADEG només cal que us poseu en contacte amb el departament de Comunicació enviant un correu electrònic a comunicacio@adeg .cat o bé trucant al 902 106 700 .

Economia i empresa al Gamma Extra Ràdio Vilafranca (90.2 FM) · Els dijous, quinzenalment, a les 10h

ADEG Empresa Ràdio Sant Sadurní (107.2 FM) · Els dimarts, quinzenalment, a les 12h

25.06.14 · Expectatives estiu 2014- Dúnia Ochoa, Randstad- Joan Comas, Coral Transports & Stocks- David Delgado, Restaurant Cal Matias

06.10.14 · Consulats de l’ADEG- Anna Cols, cònsol a Sant Sadurní d’Anoia- David Delgado, cònsol a Subirats- Joan Comas, cònsol a La Granada del Penedès

www.pastisserialagranja.com

22

Gestió de compres

Inici . . .Dies . . .Horari .Preu . . .Lloc . . .

17.11.14 – 4 horesDillunsDe 16h a 20h63 €ADEG Vilanova

Funció d’estocs, anàlisi d’estocs,cost i valoració, inventaris . . .

Curs d’empatia


15.11.14 – 6 horesDissabteDe 10h a 13h75 € · Bonificable!ADEG Vilanova

Tècniques per posar-se en la pell dels altres i treure’n profit

Pla de comunicació online


14.11.14 – 3 horesDivendresDe 16h a 19h50 €ADEG Vilafranca

Com orientar el teu negoci a les xarxes socials

Gestió d’impagats


10.11.14 – 6 horesDilluns i dimecresDe 16h a 19h75 € · Bonificable!ADEG Vilafranca

Tècniques per a la recuperació d’impagats

Taules dinàmiques


15.11.14 – 4 horesDissabteDe 9h30 a 13h3069 €ADEG Vilafranca

Aprèn a fer taules dinàmiques amb Excel

Formació ADEGNoves propostesIntel·ligència emocional


10.11.14 – 8 horesDillunsDe 9h30 a 13h3094 € · Bonificable!ADEG Vilafranca

Aprèn a aplicar la intel·ligència emocional a l’empresa

Com millorar les vendes


10.11.14 – 6 horesDillunsDe 9h30 a 12h3075 € · Bonificable!ADEG Vilanova

Dirigit als departaments comercials de les empreses

Factura electrònica


14.11.14 – 4 horesDivendresDe 9h30 a 13h3063 €ADEG Vilafranca

Aprèn a gestionar l’oficina sense papers

Trucada comercial


13.11.14 – 4 horesDijousDe 9h30 a 13h3063 €ADEG Vilafranca

Aprèn a vendre per telèfon i a captar clients

Treball en equip


17.11.14 – 8 horesDilluns i dimecresDe 16h a 20h94 € · Bonificable!ADEG Vilafranca

Tècniques i habilitats del treball en equip

Powerpoint


10.11.14 – 4 horesDilluns i dimecresDe 19h a 21h56 €ADEG Vilanova

Presentacions eficaces per captar al públic

Marca personal


15.11.14 – 4 horesDissabteDe 9h30 a 13h3063 €ADEG Vilafranca

Com aconseguir clients gràcies a la marca personal

242424

26

L’empresa

L’origen de “Sin tetas”Tot va començar en el sopar per a dissenyadors que se celebra anualment. Ens vam conèixer en una de les edicions, vam començar a parlar i vam veure que ens unien més coses a part del fet de ser dones i dissenyadores. Entre riures comentàvem que el sector del disseny estava molt lligat al sexe masculí i al final vam aca-bar decidint que aniríem juntes a la següent edició. Volíem fer alguna cosa diferent, alguna cosa que cridés l’atenció i que, alhora, reivindi-qués la importància de la dona en el disseny, comenta Montse Conches .

Vam dissenyar unes samarretes i unes xapes amb el missatge “Sin tetas no hay diseño” i ens vam presentar al sopar. Es tractava d’un joc que va crear molta expectació. En aquell moment per la televisió estaven emetent una sèrie amb un nom semblant, i els va sem-blar sugerent aquest doble joc. L’acollida va ser immillorable. Arran d’aquell sopar, els assistents de les edicions següents ens pre-guntaven “I les Sin tetas, què fareu per aquest sopar?” Això ens va fer pensar, explica Sònia Álvarez .

Les tres érem competència directa. Érem 3 autònomes, cadascuna amb els seus clients i amb estils artístics diferents, però vam creure que si ens uníem, podríem accedir a un tipus de client diferent al que soles difícilment arri-baríem. Per a nosaltres va ser un pas molt important, i que valorem molt positivament. No només es tractava de poder donar servei a clients més grans, sinó també vam deixar de sentir-nos soles, ara teníem a altres per-sones que ens donaven suport, a qui podíem demanar-li consell i consultar dubtes, a partir d’aquell moment vam decidir ser un equip, diu Montse Conches .

Els inicis van ser molt divertits, eren moments de conèixer-nos i de compartir formes de tre-ballar. Tenim mil i una anècdotes. Cadascuna té el seu mètode, a unes els agrada estar soles, a altres compartir el que estan fent, unes par-len, altres necessiten silenci... Totes portàvem molts anys treballant soles i adaptar-nos unes a altres va ser curiós. De cop i volta veies que una s’apartava a un racó a treballar i les altres la miraven una mica extranyades, sense ado-nar-te’n l’altra et venia per darrera a preguntar

coses, eren situacions desconcertants però molt divertides, afirma Maite Sant.

“Trifusión” creativaD’aquests primers dies treballant juntes va sorgir, de forma natural, la manera de treba-llar que ens defineix. Cadascuna de nosaltres realitza les seves propostes a títol individual i no veiem els dissenys de les altres dues fins que no les presentem al client, per tant, és com si cadascuna de nosaltres anés amb la seva empresa a presentar la proposta, però amb la satisfacció que segur que surt escollit un dis-seny de l’equip.

Quan estàs en un estudi treballant, ho fas a les ordres d’un altre. Això fa que tot acabi sor-tint del mateix cap. Tu pots desenvolupar un projecte, però sempre sota les directrius que et marca una altra persona. És en aquest fet on nosaltres vam trobar el nostre valor afegit com a empresa. I és que pel valor de l’execució d’un projecte, nosaltres en presentem tres. Això no tindria massa sentit si les tres tingués-sim un estil semblant, l’important és que no ens assemblem en res. Fusionar els tres estils

Sin tetas no hay diseñoEstem de 5Sin tetas no hay diseño és un projecte empresarial que va néixer ara fa 5 anys de la mà de Sònia Àlvarez, Maite Sant i Montse Conches, tres dissenyadores gràfiques que un bon dia, entre bromes, van voler reivindicar el paper de la dona en un sector aparent-ment dominat pels homes .

Sin tetas no hay diseño

Carrer de Bonaire, 1, 2 AVilanova i la GeltrúTel. 93 893 36 03

www.stnd.es

27

Sol·licita informació pel teu grup · [email protected] · 93 891 23 61 · WWW.VILARNAU.ES · Sant Sadurní d’Anoia

VILARNAU us convida a gaudir de les seves calçotadesentre vinyes

resulta molt enriquidor, comenta Sònia amb un somriure .

Tu sola, davant d’un client, vas amb peus de plom, intentes no passar-te de la ratlla, et cenyeixes al que el client t’ha demanat, ets més prudent a nivell gràfic. Des de Sin tetas, això canvia. Com que som tres, penso “jo faig el que em dóna la gana, i les altres ja faran la seva, ja n’hi haurà alguna més prudent” i lla-vors et deixes anar i surten coses més xules. T’arrisques i el resultat és millor, matitza Sònia .

L’Arc Iris de les tetesCadascuna de nosaltres és molt diferent a les altres dues, és per això que ens va sorgir la idea de que cadascuna tingués el seu color identificatiu.

Maite Sant, la “tetaverde”, és sense dubte el nexe d’unió de les 3, una dona amb mol-tes facetes, amb tarannà mediterrani. Una professional sense fissures, comunicadora i pràctica.

Montse Conches és la “tetalila”, una per-sona amb carisma i resolució . Amb una mirada d’artista que neix dels seus coneixe-ments en el camp del gravat .

Sònia Álvarez és la “tetamagenta”, una persona vital i directa, sense embuts . Amb regust minimalista en els seus dis-senys i amb una forta empremta de l’ús de la imatge com a pilar en les creacions . És una comunicadora comercial que s’adapta de forma camaleònica als requisits de cada

projec-te .

Donem la benvinguda!

Els nous socis de l’Adeg

3030

AEGON SEGUROSVia Augusta, 13, 2n08006 BarcelonaTel. 606 438 555www.aegon.esAssegurances

ALUMINIS I REFORMES CLIMENTCarrer de la Beneficència, 11-13, bxos. 108720 Vilafranca del PenedèsTel. 616 896 341Col·locació de finestres, portes i altres

CALIDENTCarrer Verge del Perpetu Socors, 508870 SitgesTel. 938 113 152www.calident.esOdontologia, estètica dental

CASA MARISOL · GASTRON. SELECTACarrer de Josep Coroleu, 76-7808800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 158 111www.casamarisol.esActivitat: alimentació i serveis de càtering

CÈLIA HIL MORGADESCarrer de Sant Pere, 1308729 La GornalTel . 977 671 780Web: www .celiahil .comFormació i orientació en marca personal

CRQLED ILUMINACIÓN SLUCarrer de Francesc Moragas, 7, loc. 208800 Vilanova i la GeltrúTel. 935 169 020www.crqled.catIl·luminació amb tecnologia LED

DESPATX LLEIXÀ FONTANILLASCarrer de la Llibertat, 12108800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 151 818Gestoria i consult. per a pimes i autònoms

DISTRIBAIXCarrer de Sant Joan Bosco, 3608830 Sant Boi de LlobregatTel. 936 529 820Distribució correspondència, public. i paquet.

LA CENTRAL DEL OROCarrer de Menéndez Pelayo, 3508800 Vilanova i la GeltrúTel. 651 817 917Compra i venda d’or

LES FILOSMasia Olivella, s/n08739 Lavern · SubiratsTel. 649 993 594www.lesfilosmarket.comMelmelades i almívars · Préssec de l’Ordal

INDUSTRIAL BANEGAS VILANOVACarrer de la Selva, 19m nau A-3 · Les Salines08880 CubellesTel. 938 956 459www.inbg.esFabricació i muntatge de maquinària

INFORMÀTICA I MÉSCarrer d’Amàlia Soler, 308720 Vilafranca del PenedèsTel. 938 915 336www.informaticaimes.comInformàtica; venda i reparació. Manteniment

MANPOWER GROUPCarrer de Santa Clara, 8-10, baixos08720 Vilafranca del PenedèsTel. 938 924 162www.manpower.esTreball temporal, col·locació de personal

MEDIAMBAR AUDIOVISUALSPort Alegre, 9, bxos.08870 SitgesTel. 667 307 337www.mediambar.comProd. audiovisuals, esdeveniments i empreses

MEGAMIX CATALUNYAPassatge del Francolí, s.n., baixos08812 Les Roquetes · Sant Pere de RibesTel. 638 420 922www.megamixcat.comFormigons i microformigons (gunite)

MENJA’T VILANOVARacó de Santa Llúcia, s/n08800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 151 934www.menjatvilanova.comAssoc. de Restauradors de Vilanova i la G.

MUNDO ESTACIÓNBartomeu Soler num 3608870 SitgesTel. 938 140 443www.mundoestacion.comCompra i venda d’estacions de servei

SUSANA JIMÉNEZ ESMELCarrer de l’Àncora, 308800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 106 700Serveis jurídics · legals

31

El comerç de l’ADEG

Mobles Bascompte

> Parlem d’història. Quin és l’origen de l’empresa? Va iniciar l’activitat l’avi al voltant de l’any 1930, a Igualada, amb el nom d’Almacenes El Remate . L’empresa va anar creixent i als anys 70 comptava amb 9 punts de venda . Amb la incorporació al negoci familiar de les noves generacions, l’any 85, l’empresa es va seg-mentar en les diferents branques familiars . En el nostre cas, vam adquirir el nom comercial de Mobles Bascompte .

> Quina ha estat l’evolució del negoci?En un inici, “Almacenes El Remate” venia i comprava mobles i dife-rents articles de segona mà . Llogava paraments de taules i cadires per envelats i balls de festa major . De mica en mica, es va decan-tar només pel moble directe de fàbrica . A finals dels anys 50 va començar a oferir una varietat d’articles propis de grans magat-zems: electrodomèstics, il·luminació, mobiliari de jardí, puericultura, cortines, llistes de noces i, fins i tot, joguines durant la campanya de Nadal . Passats els anys 70 es va anar cap a una especialització del moble i complements de la llar, consolidant aquest camí al 85 en fer el canvi de nom comercial .

La botiga de Vilafranca va obrir-se a finals dels anys 40 . A Vilanova ens vam implantar una dècada després, primer al carrer de San-ta Magdalena, a la dècada dels 50, i després a la Plaça de les Neus, l’any 1968 .

> Què el fa diferent a la resta? Som una botiga de tercera generació, amb la col·laboració ja de la quarta . Aquest fet ens aporta un coneixement del sector molt important . Som una empresa amb la solera tradicional i a la vegada amb les maneres de treballar més avançades . A les nostres boti-gues el tracte personal és el més important, i volem clients satisfets . No pretenem vendre per vendre, les persones són el més important .

Estem associats des de fa 30 anys al grup de compres “Catalunya Mobiliari”, que té al carrer la marca comercial “abitare” . És el pri-mer grup català . També estem agrupats a diferents grups de fora de Catalunya, per tal d’aconseguir els millors preus i qualitats per als nostres clients .

La nostra ubicació és molt bona, estem al centre de les dues capi-tals de comarca, al rovell de l’ou, on bull tota l’activitat de la vila .

Tenim un equip de muntadors propi . La nostra filosofia és la de la feina ben feta, amb estima i bones maneres . Aquest és un aspecte que ens caracteritza i marca la nostra manera de fer, tant dins com fora de les botigues . És per això que els nostres repartidors també ofereixen aquest tracte personal amb el client .

> Qui són els clients de Mobles Bascompte? Hem de diferenciar les dues poblacions . A Vilafranca, els nostres clients són majoritàriament parelles i famílies de la vila i dels pobles de la comarca . A Vilanova, en canvi, tenim afluència de públic de la vila i rodalies, lògicament, però també hi ha un client que ens ha conegut mentre estava de vacances o mentre venia a passar un dia de platja i/o compres .

Vilanova és una ciutat més cosmopolita, que mou moltes persones . Fins i tot, a Vilanova tenim clients vilafranquins . Tenim clients de diferents edats, des de parelles joves que busquen els seus primers mobles fins a famílies que volen renovar el seu mobiliari .

Malgrat que avui en dia és molt difícil parlar de fidelitat, tenim la sort de tenir clients fidels que tornen a comprar després d’anys i això ens omple de satisfacció .

> Quins són els plans de futur? Els plans de futur són continuar sent la botiga de tracte persona-litzat que assessora els seus clients, però aprofitant totes les eines i millores que ens aporten les noves tecnologies, fent cada vegada més fàcil i divertit el moblament de la llar . Volem continuar creant llar durant molts anys .

Fitxa de l’empresa

> Adreça

> Web

> Correu e

> Activitat

> Contacte

Plaça de les Neus, 1 · Vilanova i la GeltrúTel . 93 893 06 40Sta . Magdalena, 11 (outlet) · Vilanova i la GeltrúTel . 93 893 05 25Plaça Constitució, 28 · Vilafranca del PenedésTel . 93 892 11 50

www .bascompte .com

infovilanova@bascompte .com infovilafranca@bascompte .com

Mobles i complements per la llar

Lídia Bascompte Domingo · VilanovaJosep Ramon Bascompte Domingo · Vilafranca

31

32

Gent emprenedora

Xavier Montserrat «Els ajuntaments viuen molt allunyats de la realitat empresarial»

Xavier Montserrat és en-ginyer industrial de forma-ció i empresari de profes-sió . Des de l’any 2010 enca-ra la gerència de l’empresa Equipaments SIA Biosca . Montserrat creu en el potencial del Penedès i és optimista quan pensa en el futur econòmic del territori, però també té clar que un dels principals problemes del creixement empresarial és la lenta burocràcia admi-nistrativa .

Què va suposar començar a treballar a SIA Biosca?Jo venia de treballar de Gas Natural . La diferència entre una multinacional i una pime és abismal . Aterrar en una petita empresa on, per exemple, es té en comp-te cada bolígraf en les despeses, és molt diferent a treballar per a una gran empre-sa sense gairebé competència . A Sia Biosca ha estat on he après realment què és una empresa i com s’ha de gestionar .

Què en destacaries del Gran Penedès?D’una banda destacaria la comunicació interna entre els municipis del Gran Pene-dès . Gràcies a la C15 les comunicacions han millorat molt . Per nosaltres ha suposat un gran avantatge ja que ens comunica Vila-franca i Vilanova en 10 minuts . Aquest fet ens ha permès millorar molt la logística interna .

El problema ve quan vols sortir d’aquest territori . Els peatges ens resten competiti-vitat davant d’altres zones i, a més, no ens ofereixen cap alternativa .

Si pogués canviar-ho tot, per on començaria?Per la burocràcia . Pot semblar un tòpic que l’empresa es queixi d’això, però cal fer mol-tes modificacions . La gran quantitat de gestions burocràtiques que cal fer per tirar endavant i invertir, per crear nous llocs de treball i generar riquesa al territori, et van minvant les ganes i la il·lusió .

Els ajuntaments viuen molt allunyats de la realitat empresarial . Tenim una administra-ció lenta que et fa perdre diners i temps . No ens donen facilitats per créixer .

No pot ser que vulguis obrir un nou esta-bliment i que el projecte estigui 3 mesos aturat . Això són 3 mesos que no has con-tractat a ningú, que no has pagat impostos, que no has generat riquesa . . . Com serà el futur paisatge del Gran Penedès?Jo sóc optimista . El veig molt bé . Estem en una zona privilegiada, entre Barcelona i Tarragona, però separats dels cinturons metropolitans . Hem de potenciar el nostre entorn i protegir-lo .

Quina ha estat l’evolució de l’empresa?Nosaltres sempre hem venut per al sec-tor de la construcció i la seva evolució des dels inicis de la fundació de l’empresa, l’any 1963, sempre ha sigut creixent, especial-ment el període entre els anys 2003-2007 . Malauradament, l’any 2008 la tendència es va invertir . Els darrers anys han estat molt durs, tant per a nosaltres com per al sector . L’any passat, però, ens va comprar un grup alemany i això ens ha permès aixecar el cap financerament i comercialment . Se’ns ha obert una porta a un futur molt prometedor . És un repte molt engrescador amb el que estem molt il·lusionats . A més, el 2013 vam celebrar el 50è aniversari i això sempre és motiu de celebració .

Com veu el seu sector?Actualment, el veig una mica millor . Ja hem tocat fons . La construcció ja no baixarà més . El creixement serà molt lent, però el clima és més favorable .

Quin és l’origen de SIA Biosca?L’empresa neix l’any 1963 de la mà de Fran-cesc Biosca, a Vilafranca del Penedès .

33

Poc després, va ajuntar-se amb el Pere Montserrat, el meu pare, i junts van fer créixer l’empresa de materials per a la cons-trucció .

L’empresa va créixer ràpidament, ja que el sector estava molt fort en la dècada dels 60 . Això els va permetre escampar-se ràpi-dament per tot el territori del Gran Penedès (Vilanova, Sitges, El Vendrell . . .) .

Qui són els clients de SIA Biosca?Els nostres clients són tan professionals com particulars que necessiten productes per al bany i material elèctric o d’aigua .

Com va començar la seva aventura com a empresari?Jo no sóc emprenedor, perquè no he aixe-cat cap empresa, però sí m’he trobat sent el màxim responsable d’una empresa . A més, des que l’empresa va ser comprada pel grup alemany, també sóc administrador únic, amb certa responsabilitat que abans no tenia .

Com encaro aquesta etapa? Doncs amb molta il·lusió . No em feia por assumir aquest repte . El fet d’haver estat 7 anys al costat del meu pare em va permetre apren-dre dia a dia com cal gestionar l’empresa . El meu pare va fer funcionar perfectament l’empresa, per tant, al seu costat l’única cosa que podia fer era aprendre i aportar nous punts de vista .

Com porta la conciliació de la vida labo-ral i la vida familiar?Bé, no em queixo . No hi pot haver mai una línia que separi la feina de la teva vida personal, jo ho barrejo . Estic connectat a l’empresa 24 hores, i no em sap greu dir-ho, però sé dir “ara toca família” .

En tots aquests anys, ha fet més amics que clients o més clients que amics?Amb els clients hi ha d’haver bona relació, però els amics són una altra cosa . Amb els clients s’estableix una relació interessada per ambdues parts . Si jo li dono un mal ser-vei, aquest client deixarà de ser amic meu . Ha d’existir una bona relació, s’ha de cuidar i el client s’ha de sentir ben tractat, però difí-cilment passarà a ser amistat .

Quin creu que és el secret per consoli-dar i fer créixer una empresa?És una pregunta complicada . No ho sé molt bé . Ens hem trobat amb diferents moments complicats que hem intentat gestionar de la millor manera . Suposo que el moment que vivim ara és el resultat de la feina ben feta . El manteniment de la paraula i de la filosofia de l’empresa, ja des dels seus inicis amb el Sr . Biosca i que després va continuar el meu pare . Una empresa seriosa, amb una filosofia molt clara, amb un saber tractar als clients, donar la confiança que la mar-ca Biosca té .

El test de la gent emprenedora1. El seu vehicle preferit... Un Audi.

2. Les seves vacances a... Sitges.

3. La seva ciutat preferida Barcelona.

4. Una pel·lícula que l’hagi marcat especialment? Matrix .

5. Una cançó que el faci vibrar especialment... Don’t You (ForgetAbout Me), de Simple Minds.

6. Quantes trucades rep diàriament al seu mòbil? Unes 30.

7. I correus electrònics? El doble de trucades, uns 60.

8. Qui més contamina més ha de pagar? Sí, perquè els costos de netejar aquesta embrutada s’eleven.

9. Per què paguem tants peatges? Perquè són rendibles per l’empresa concessionària. És una zona molt transitada i és un negoci terrible.

10. Una setmana laboral de 35 hores, és possible? Estaria bé, però actualment ho veig complicat.

11. Si tornés a la infància, què faria? Tornaria a ser empresari.

12. Es pot ser empresari i romàntic? Sí. Cal trencar el tòpic que l’empresari és distant i mala persona. L’empresari ha d’estar al costat del treballador.

13. I empresari i polític? Això és difícil.

14. I perquè no hi ha empresaris que vulguin ser alcaldes? Ho veig impossible de combinar, les dues activitats requereixen molt de temps.

15. Què els diria als nostres polítics? Haurien de deixar de posar traves a aquells que poden reduir l’atur. Han de recordar que són les empreses les que contracten persones, i no ells.

Sia BioscaCarrer Cubelles, 7Vilafranca del PenedèsT. 93 890 16 11www.siabiosca.com

34

Opinió

Per què Vilanova serà més rica si es reindustrialitzai com podem fer-ho (2)Benvolguts lectors, tot seguit la resposta a la pregunta que plantejàvem en l’anterior edició de Perspectiva: quines mesures a nivell local caldria establir per a que les empreses del sector industrial ja exis-tents a la ciutat tinguin incentius per invertir a la ciutat (en renovació de maquinària, R+d, ampliació de naus, etc) i contractar més treballadors?

Hem plantejat aquesta qüestió a qua-tre membres del Fòrum Econòmic i Social del Garraf: Albert Rodríguez (secretari general de CCOO de l’Alt Penedès-Garraf); Francesc Rica (secretari general d’UGT a Anoia, Alt Penedès i Garraf), Amadeu Pujol (delegat de la Cambra de Comerç de Barcelona al Garraf) i David Andreu (vice-president d’ADEG) . A partir de les seves respostes, hem elaborat la següent llista amb 10 propostes:

1. Pensar globalment Així ho apunta Albert Rodríguez “Les empreses grans situades a la nostra ciutat són de capital estranger, per tant el centre de decisió és un consell d’administració situat en alguna ciutat europea. Això vol dir que els processos productius, la maquinària o el des-envolupament de nous productes depenen més de les demandes de clients mundials i si a aquestes multinacionals els hi surten determinats números: producció, qualitat, pro-ductivitat, eficiència... La resta d’empreses més petites (no totes) giren al voltant d’aquestes més grans”, afegeix .

Per tant, “no podem pensar que aplicant només mesures locals sortirem d’una crisi global. Hem de tenir present primer la nostra comarca i els municipis que la integren, pla-nificar, coordinar i col·laborar comarcalment. Eines en tenim, com ara l’Agència de Desenvo-lupament Econòmic del Garraf. I hem de tenir

present la nostra posició, propers a l’Alt Pene-dès i a Barcelona” .

2. Actuar localment amb lideratge vila-noví“Per sortir d’una crisi global, hem de començar per respostes locals”, afegeix Albert Rodrí-guez . “En aquest sentit Vilanova sí que pot liderar la coordinació de les polítiques en pla-nificació territorial, racionalització i millora del spolígons industrials, accés a l’energia, velocitat en les comunicacions, transport de mercaderies i mobilitat de treballadors. Quan parlo de Vilanova no només parlo de l’alcaldia, parlo de les organitzacions empresarials, de les empreses del sector i dels sindicats”, afe-geix el representant de CCOO .

Amadeu Pujol també assenyala les con-seqüències d’un planejament territorial poc coordinat fins ara: “Hem desenvolupat polí-gons industrials a Vilanova amb habitatges a l’altre costat del carrer que pertany al nucli de Les Roquetes… Ara a la comarca tenim un sòl industrial car i és una incògnita si els tamanys de les naus disponibles satisfaran les necessi-tats de les empreses” .

3. Entorn favorable per als negocisEl fet que la indústria local pugui ampliar la seva producció vindrà marcat per un canvi de tendència del cicle econòmic, reco-neix Amadeu Pujol, “però a partir d’aquí, l’Ajuntament ha d’ajudar les empreses per-què els tràmits burocràtics no s’eternitzin” . Segons assenyala el delegat de la Cambra de Comerç, “hem percebut un canvi en aquest sentit a Vilanova i la Geltrú i ara detectem més voluntat d’ajudar” . No obstant això, afegeix Amadeu Pujol, “caldria transformar aques-ta bona voluntat en algun tipus de normativa” . Per exemple, si una empresa vol ampliar la producció i necessita un permís municipal per ampliar les seves instal·lacions, “ha de

tenir una resposta immediata, no esperar sis mesos. La velocitat és la clau. També caldria una rebaixa de la taxa municipal del projecte d’activitat o bé distribuir el seu pagament en dos terminis. Això seria un efecte crida”.

4. Connectar empresa i oferta forma-tivaUna altra mesura a nivell local que cal potenciar consistiria en “posar en contac-te les necessitats formatives que tenen les empreses i l’oferta formativa que estan rebent els joves que viuen i estudien a Vilanova i la Geltrú”, segons destaca Albert Rodrí-guez . “Hem preguntat a aquestes empreses quin és el perfil formatiu que necessiten els seus treballadors, presents i futurs”, afe-geix . Per tant, destaca el dirigent de CCOO, cal “aprofundir més” les relacions entre el món laboral i el món formatiu i plante-jar, per exemple, una col·laboració més eficient entre l’Escola Universitària i el sec-tor empresarial “com a solució per absorvir treballadors d’altres sectors que han estat expulsats del mercat laboral” . En sínte-si, “això voldria dir que apostem, no per llocs de treball de poca qualificació, sinó per llocs de treball d’alt valor afegit i, en conseqüèn-cia, en empreses que treballen productes de qualitat, amb innovació i desenvolupament” .

5. Crear un clúster de l’aluminiDes de la dècada de 1990, la definició “clúster industrial” s’aplica per referir-se a concentracions territorials d’empreses i ins-titucions interconnectades en algun camp particular, de manera que guanyen com-petitivitat . I segons ens recorda Francesc Rica, “la principal indústria de la comarca està englobada en el sector auxiliar de l’automòbil, dins del tractament de l’alumini, bé sigui per injecció o fosa” . Segons afegeix, “la creació d’un clúster seria possible ja que tenim un Cen-tre Tecnològic i la UPC” . Així doncs, conclou el

35

dirigent d’UGT, “la possibilitat d’unir la indús-tria i la recerca podria consolidar i dinamitzar aquest sector a la comarca del Garraf” .

6. Millors serveis als polígons indus-trialsUn problema seriós que des de fa anys afecta nombroses empreses instal·lades a Vilanova i la Geltrú té a veure amb coses tan bàsiques com la llum, el gas o les con-nexions per Internet . En aquest sentit, Francesc Rica reclama que aquestes zones industrials puguin disposar de fibra òptica i electricitat “estable” . I és que els microtalls d’energia, que obliguen moltes vegades a arrencar màquines de nou, ocasionen importants pèrdues de temps i diners a les empreses . Fins i tot hi ha polígons que estan separats pocs metres, però no estan connectats entre ells .

7. Comunicar millor l’oferta i els serveisTal com apunta Francesc Rica, “per atreure indústria s’han de fer visibles per a la resta d’Europa els avantatges del nostre territori. S’ha de crear una eina on tinguem les ofertes de sòl industrial i els serveis que tenim a cada polígon” . En aquest sentit, cal vendre també “la proximitat a l’aeroport, la situació entre les dues conurbacions més importants de Cata-lunya, la Gran Marina, la Universitat i el Centre Tecnològic”, que són “oportunitats per conso-lidar les indústries existents i atreure noves activitats” .

8. Sortir a vendre la marca Vilanova i la Geltrú“Tenim una mancança a l’hora d’anar a buscar les empreses que més ens interessen, que són les que ocupen poca extensió però tenen un alt valor afegit”, apunta David Andreu . Per tant, afegeix, la ciutat ha de ser molt més activa en la captació d’indústries, a través de la coordinació dels agents econòmics

i socials . “La classe política ha de pren-dre consciència real que aquesta tasca no es fa sola. Calen menys paraules i més actua-cions”, remarca . I en qualsevol cas, també cal vendre “que som una de les comarques de Catalunya amb l’índex més alt de capacita-ció de treballadors. De fet, molts dels nostres veïns, parents o amics treballen en indústries de fora de la comarca” .

9. Enfortir el teixit empresarialPer una banda, a Vilanova i la Geltrú hi ha un petit grup de fàbriques grans de capital forà (Mahle, Prysmian, Componentes) i d’altra banda trobem una sèrie d’empreses petites que no superen el mig centenar de treballa-dors . En total, a la ciutat existeixen prop de 50 empreses del sector industrial . Segons explica David Andreu, enfortir el teixit empresarial, promovent les relacions entre empresaris, és una de les claus per desenvo-lupar una ciutat industrial més competitiva, com han fet Vilafranca del Penedès, Grano-llers, Reus, Mataró o Manresa .

10. Revisar el pla general d’ordenació urbanaL’actual PGOU de Vilanova i la Geltrú va ser aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l’any 2001 . Segons Amadeu

Pujol, es tracta d’un planejament urbanístic “restrictiu en algunes coses, atès que es va fer en època de vaques grasses” . Tots recordem aquella època, marcada per la bombolla immobiliària . Per tant, afegeix el delegat de la Cambra de Comerç, caldria una modi-ficació del Pla General que permetés la instal·lació de noves activitats econòmi-ques . “Per aconseguir això és necessari un ampli consens polític”, apunta .

Conclusions i un desigTotes les persones consultades per a aquest article coincideixen que reindustrialitzar Vilanova i la Geltrú dependrà segurament més de factors externs que interns, ateses les dinàmiques de l’economia global i cata-lana . Pot semblar, doncs, que tenim poc marge de maniobra a nivell local per rein-dustrialitzar la ciutat .

Llençar la tovallola, però, no és pas l’opció més intel·ligent perquè estarem reduint enormement les possibilitats de progressar econòmicament i socialment durant els pro-pers 30 o 40 anys . Ara ens trobem a un any de les eleccions municipals . Tant de bo els partits polítics siguin capaços de presentar noves propostes serioses i viables per recu-perar la indústria a Vilanova i la Geltrú!

Xavier Canalis @XavierCanalis

38

L’empresa

L’empresa neix l’any 1958. Neix perquè el meu avi i el meu pare eren pastissers. Tenien una pastisseria al centre de Vilafranca, al carrer de la Cort, la Pastisseria Novell. Al meu pare la pastisseria li agradava, però tenia altres inquietuds, així que va començar a experimentar amb altres productes, tots rela-cionats amb l’alimentació, comenta Ramon Novell, actual gerent de l’empresa. Va començar amb les “peladilles” i tot seguit va posar-se a torrar cafè. Al principi només venien cafè a la mateixa pastisseria.

Tot va començar amb la venda al detall però, com sol passar amb totes les coses, un dia comences a vendre al bar que hi ha més avall, després a un altre, primer només a Vilafranca, després per tota la comarca...

Torraven el cafè allà mateix i el venien a quatre bars . A mitjans dels anys 60 va entrar a treballar el primer comercial . A partir d’aquí, va anar creixent . Després la producció la vam passar al carrer Oviedo de Vilafranca. Allà ja teníem 200 m2, això perme-tia fer una mica més de producció.

Entre els anys 60 i 70 es va passar de tenir un comercial a tenir 4 o 5 furgonetes, cadascuna amb la seva ruta, cobrint l’Alt Penedès i les seves comarques veïnes .

A més a més, es continuava venent al detall a la pastisseria . En aquella època es venia molt cafè al detall, sobretot bos-ses de 50 grams a botigues de la zona . Tot va canviar amb l’arribada dels hiper-mercats i la gran distribució . Les petites botigues de barri van desaparèixer i amb elles la nostra venda al detall. Tot i que en aquell moment, la venda a l’hostaleria ja pesava molt més que la venda al detall.

Cap a l’any 87 eren un 15 persones a l’empresa i va ser llavors quan el Pare Novell va decidir un trasllat que es va concretar al 87 al polígon Estació de Mer-caderies de Vilafranca.

Entre l’any 89 i el 92 ens incorporem els tres germans (Dolors, Ramon i Josep) i el Francesc Canals, com a director comer-cial. En aquell moment hi havia una xarxa comercial de 7 o 8 autovendes, que com solia ser en aquella época, ells eren gaire-bé els únics interlocutors amb els clients, amb la rigidesa que això suposa a qualse-vol canvi.

Vam entendre que era el moment de crear una estructura comercial diferent, amb una orien-tació al client molt diferent de la que hi havia fins aleshores. Era l’hora de deixar de deixar de ser una marca local i mirar de crèixer més enllà de la comarques veïnes. Primer a Barcelona i després a la resta de Catalunya, a poc a poc vam anar creant una xarxa comercial pròpia replicant el model que ens estava funcionant a prop de casa.

Va ser el moment en què vam crear un argu-mentari de venda modern, basat més en el benefici i el valor afegit que els costos.

També va ser un moment en què vam començar a treballar molt el màrqueting i la imatge corporativa. Era molt important la forma en què havíem de vendre. Era tant important plantejar-nos què era el que se li havia de presentar al client com la manera en què se li havia de presentar. Vam inspi-rar-nos en la manera de fer d’Itàlia.

Des dels anys 90 fins a l’actualitat, Cafès Novell ha tingut un creixement força lineal .

Cafès Novell Des de 1958 del Penedès a tot el mónCafès Novell és una empresa familiar amb un gran valor afegit en el seu producte: el 70% de la producció de Cafès Novell és cafè responsable i prové de Centre Amèrica i Àsia .

39

20 anys intensos en els quals han viscut un creixement molt exponencial . Primer amb un canvi d’estratègia comercial, creant delegacions i creant diferents mar-ques de Cafès Novell (actualment tenim 3 marques), de presentar-nos a les fires d’una manera diferent, però sobretot de la formació d’un equip comercial molt implicat. També vam canviar l’estratègia d’imatge de marca.

A mitjans dels anys 90 va ser quan vam obrir els clubs del cafè, les franquícies. En 5 anys en vam obrir 20.

Vam obrir la delegació a Madrid i a partir de llavors vam anar obrint de forma progressiva totes les que tenim ara. Actualment, Cafès Novell compta amb 150 treballadors i una facturació de 19 milions d’euros.

En els darrers dos anys hem apostat per la internacionalització d’una manera més intensa.

Les tres marques de Cafès NovellCafès Novell és la marca mare, la marca motor.

Il Cafè. El perfil d’aquesta marca és molt ita-lià. Només està present en aquells locals on creiem que tenen un punt distintiu acord amb la filosofia de la marca. Es tracta d’un cafè una mica més elitista, amb un màrqueting diferent.

Filosofia QÉs una marca exclusivament de cafè just, però

entesa no com la típica marca que tu estàs veient a la senyora treballant en condicions no òptimes, sinó com una marca molt moder-na. No volem vendre pena. És una marca responsable que vesteix el local.

InternacionalitzacióAbans de submergir-nos en la internacionalit-zació, vam estendre una xarxa de delegacions per tot l’Estat. En tenim a Madrid, València, Saragossa, Bilbao, Valladolid, Tenerife, Gran Canaria, Sevilla, Màlaga, entre d’altres ciu-tats. Quan parlem de delegacions estem parlant que en aquella ciutat hi ha un magat-zem de Cafès Novell, on hi ha producte i on hi ha una xarxa de distribució. El torrat del cafè continua tot centralitzat a Vilafranca.

Amb tota aquesta xarxa de delegacions, fa dos anys la meva germana va començar el repte d’expandir l’empresa més enllà del país. Abans, però, fa uns quatre anys, vam decidir obrir una delegació a Milà amb la marca Il Cafè, on actualment hi treballen 4 persones. També tenim una delegació a Miami, i el rep-te més proper és obrir una delegació a Estats Units i a China.

Les càpsulesCafès Novell ja compta amb càpsules prò-pies i màquines pròpies. És un producte que està anant molt bé en el sector de l’hostaleria. També hem desenvolupat molt tot el tema de les herbes, de les xocolates... Nosaltres no venem cafè, venem solucions de negoci. El

nostre objectiu és que els nostres clients aug-mentin la seva facturació gràcies al cafè, per això és tant important per a nosaltres formar els nostres clients. Disposem d’aules especia-litzades per fer-ho.

És tan important la qualitat del producte com la qualitat del servei. Cal tenir en compte com es publicita el producte en l’establiment, com es serveix el cafè, les herbes, les xocola-tes... quines cartes han de tenir, com han de ser, perquè unes cartes en un determinat local venen i altres no...

Desenvolupem productes que no tenen res a veure amb el cafè, però que al final el que aporten és donar negoci al propietari del local. Els expliquem con generar negoci amb tot el que envolta la cafeteria, més enllà del cafè.

Cafè ResponsableActualment, el 70% de la producció de Cafès Novell és responsable. La matèria prima prové de Centre Amèrica i Àsia.

Cafès NovellC. Font de l’Avellaner, s/n P.I. Estació de MercaderiesVilafranca del PenedèsTel. 93 890 12 11www.cafesnovell.com

41

Empreses de l’ADEG

Interclima Penedès, més de 15 anys oferint servei de qualitat i professionalitat en instal·lacions

Interclima Penedès va néixer a Vilafranca a la dècada dels 90 i s’ha especialitzat en la reparació per excel·lència, la instal·lació i el manteniment de calefacció i climatització . Treballen en el sector domès-tic, comercial i industrial oferint solucions d’estalvi i d’eficiència energètica .

La principal prioritat d’Interclima Penedès és fer la vida més fàcil als seus clients i ofe-reix el seu servei especialitzat en reparació i instal·lació de la caldera, l’aire condicionat, les plaques solars o l’escalfador elèctric, així com feines de lampisteria en general .

Un dels serveis que ofereixen en matèria de calefacció i que és dels més demandats pels

seus clients, ara que s’acosta el fred, és la neteja del circuit de calefacció i dels radia-dors per a optimitzar el seu rendiment . Si a la nostra vivenda hi ha algun radiador que no escalfa prou, pot ser degut a què neces-siti urgentment una neteja per garantir i augmentar el seu rendiment . Amb aquesta neteja, els radiadors un cop nets, escalfen per igual, tant els que són a prop de la cal-dera com els que estan més lluny .

La qualitat dels serveis que ofereix Inter-clima Penedès queda garantida amb la certificació ISO 9001:2008 en el compli-ment dels estàndards internacionals de qualitat en el servei, segons APPLUS+ i la Generalitat de Catalunya . Són especialis-tes autoritzats a realitzar butlletins d’alta, reforma, ampliació o canvi de nom d’aigua, gas i electricitat, a més a més de confecció de certificats d’eficiència energètica i certi-ficats anuals de manteniment de calderes, d’obligat compliment segons normativa

actual del Reglament d’Instal·lacions Tèr-miques en Edificis .

Per demostrar-ho, aprofitant la promoció que faran durant la propera Fira de Novem-bre a Vilanova i la Geltrú, obsequien durant aquest mes de novembre ½ hora de Tècnic Especialista gratis, amb la contractació de qualsevol dels seus serveis .

· Calefacció i aigua calenta sanitària . Són instal·ladors oficials de la marca BaxiRoca .· Climatització i aire condicionat . Son Ser-vei Tècnic Oficial de la marca Mitsubishi Heavy .· Energies Renovables (Solar Tèrmica, Solar Fotovoltaica, Biomassa, Pellets, Aerotèr-mia) . Instal·ladors oficials de calderes de biomassa ÖkoFEN (fabricant nº 1 mundial en calderes de pel·lets) . · Descalcificadors i osmosis . Instal·lador ofi-cial de la marca Monwater .

Interclima Penedès Carrer Moja, 39Vilafranca del PenedèsTel. 93 890 61 43 www.interclimapenedes.com

424242

perspectiva122

Documents